Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78401 | Fons documental d'Almeda Alamany y CIA, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dalmeda-alamany-y-cia-sa | XIX-XX | El fons documental de la companyia d'Almeda Alamany y CIA, S.A. es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Comprèn la documentació administrativa, de direcció, de producció i de gestió de personal generada a la fàbrica a Vila-seca des dels seus orígens fins que va cessar l'activitat, així com de la documentació comptable de les empreses precedents Almeda Sindreu y Cia, Almeda Hermanos y Cia i Sindreu y Cia. Conté un total de 207 unitats d'instal·lació de documentació textual. S'organitza en sèries, entre les quals hi ha: Informació econòmica d'empreses externes, Relació amb organitzacions empresarials, professionals i sindicals, Maquinària i utillatge, Assegurances, Llibres de diari, Llibres de major, Llibres d'inventaris i balanços, Llibres auxiliars de diari, Tresoreria, Fiscalitat, Proveïment, Producció, Expedients de personal, Remuneració del personal, Assegurances, subsidis i previsió social i Moviments del personal. | 08265-33 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va crear-se l'any 1980 per gestionar la documentació generada en l'activitat administrativa de la Generalitat de Catalunya i per salvaguardar el patrimoni documental privat del territori català i així esdevenir l'arxiu històric nacional. El fons de l'empresa Almeda Alamany y CIA, S.A. hi va ingressar en tres trameses entre els anys 1991, 1992 i 1993, en concepte de cessió en dipòsit. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El fons pot consultar-se en línia. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 78423 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-20 | XIX-XXI | L'arxiu municipal de Sant Vicenç de Torelló està situat a la planta baixa de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX, quan es va segregar de Sant Pere de Torelló, fins a l'actualitat. A banda, també inclou el fons del jutjat de pau. | 08265-55 | Pl. de l'Ajuntament, 6 | La documentació de l'arxiu municipal va ser classificada per primera vegada per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, entre el mes de novembre de l'any 1998 i el febrer de l'any següent. L'any 2007 l'Ajuntament va adherir-se al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, en què es garanteix el manteniment de l'arxiu a través d'un arxiver itinerant. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78423-foto-08265-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78423-foto-08265-55-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 78426 | Goigs de la Mare de Déu de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-borgonya | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XVIII-XX | Els goigs en honor a Nostra Senyora de Borgonyà es canten el dia de la seva festivitat. Se n'han conservat diverses versions, de les quals n'hi ha dues de l'estamper Joan Jolis. La més antiga comença així: 'Devant vos Reyna, y Senyora nos miram al Fill de Deu, ab sinch llagas llastimosas, que pati en la vera Creu. Estant vos dell ausentada patireu molt gran tristor, per la nova queus han dada, feus redoblá lo dolor; dientvos, que al Redemptor patí dolor cruel condemnat per lo mal Jutge, que havia de morir en Creu (...)'. La segona versió del goig consta de diverses versions, totes elles anteriors a la instal·lació de la colònia tèxtil de Fabra i Coats. Hi ha una còpia impresa pel mateix Joan Jolis, una d'Ignasi Valls de l'any 1845 i una altra de l'Impremta Barjau de Vic de l'any 1866. Comença així: 'Arca de Déu fabricada ahont Jesus fe encarnà Verge, y Mare immaculada Maria de Borgonyá. Lo primer goig que sentis Maria Verge sagrada, sonch portantvos la Embaixada Gabriel de Paradis: Y restareu vos prenyada del Verb, que en vos se humanà, Verge, y Mare immaculada Maria de Borgonyà. (...)'. La tercera versió del goig va ser escrita l'any 1934, va ser escrita pel mossèn Isidre Castells i en fa ver la música el mossèn Josep Potellas. Comença així: 'Vora el Ter teniu l'estada pel devot que us ve a clamà: Sigueu nostra advocada oh, Verge de Borgonyà. De molts segles que la història ens recorda el temple humil que s'alçava ple de glòria i amb un goig tot infantil per dosser la serralada i per guarda l'ermità. (...)'. | 08265-58 | Santa Maria de Borgonyà | La primera versió conservada del goig no es troba datada, tot i que el nom de l'estamper ens permet datar-lo entre finals del segle XVII i principi del XVIII. Joan Jolis Santjaume (1650-1705) és fill del mas del Jolis de Sant Vicenç, i va ser un destacat impressor, estamper i gravador del carrer dels Cotoners de Barcelona. | 42.0654000,2.2418000 | 437272 | 4657316 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78426-foto-08265-58-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 78427 | Goigs de la Verge Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a la Verge de la Miraculosa es canten cada any el segon diumenge de setembre, en motiu de l'aplec de la Mare de Déu de la Miraculosa. La versió impresa data de l'any 1947. Comença així: 'Puix aquell que en Vós espera troba auxili portentós: Pregueu, Verge Miraclera, pel mortal que acut a Vós. És una ànima agraïda que us aixeca el Pedronet, és un cor que no s'oblida dels favors que li heu fet. Com l'esqueix de rosa-vera s'ha fet prest molt ufanós. (...)'. | 08265-59 | Pedronet de la Miraculosa | La devoció de la Mare de Déu de la Miraculosa està molt arrelada entre els santvicentencs. Cada any s'hi celebra un aplec en què es beneeixen les medalles i es canten els goigs. El santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. L'any 2010 es va celebrar el 65è aplec. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Alemany | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 78428 | Goigs de Santa Maria de la Vall del Ges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-la-vall-del-ges | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a Santa Maria de la Vall del Ges es canten el dia de la seva festivitat. Va ser escrit l'any 1990 per Mn. Rafael Portús i Arimany, canonge de la Seu de Vic. La música l'ha composat en Sebastià Parés i Jordana. Comença així: 'Ja hi ereu, fa vuit centúries, en mig dels nostres conreus apaivagant les penúries del poble de Sant Vicenç. La fillada protegia vostre gran mantell entès. Troba en Vós la gent nostrada un fogar de pietat; ressò per la vall aimada, de Ripoll i Montserrat. Nostres pobles nit i dia imperen vostres mercès (...)'. | 08265-60 | Església de Sant Vicenç de Torelló | A l'església parroquial de Sant Vicenç apareix documentat l'altar de Santa Maria del Racó des del segle XIII, on s'hi trobava la seva talla. Durant diverses centúries el culte marià a la Verge va gaudir de gran nomenada En motiu de l'esclat de la Guerra Civil, la imatge va ser cremada, com bona part del patrimoni religiós del país. L'any 1989, l'aleshores mossèn Jesús Carrera va fer fabricar una nova imatge a l'obrador Bas-Prims de Sant Vicenç. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 1990 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Rafael Portús i Arimany, Sebastià Parés i Jordana | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 78429 | Goigs a Lluís Masferrer i Vila, Beat P. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-lluis-masferrer-i-vila-beat-p | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor al beat i màrtir Lluís Masferrer i Vila es van composar en motiu de la seva beatificació. Va ser escrit l'any 1992 per Lluís Badia i Torras i en va composar la música Jordi Domènec i Subiranas. Comença així: 'Com una mística poncella, ha esclatat del cel en l'hort: Pare Lluís, sigues l'estrella de fe i de pau, que ens meni a port. Neixes en terra molt benigna com és la baixa vall del Ges; si sant Vicenç la fe et persigna és el romànic el teu bres. I l'esperança en Déu, l'anella que en l'orfenesa t'és suport. (...)' | 08265-61 | Sant Vicenç de Torelló | Lluís Masferrer i Vila va néixer a Sant Vicenç, a la masia desapareguda de la Serra d'en Jolis. El dia 19 d'abril de l'any 1936 va ser ordenat prevere a Barbastre, pel bisbe de Lleida, Salvi Huix. Trobant-se entre la comunitat claretiana de Barbastre, va ser pres amb l'esclat de la Guerra Civil. Després d'uns dies de tortura va ser afusellat, a l'edat de 24 anys, juntament amb tots els membres de la seva comunitat. L'any 1992 van ser beatificats i es va composar un goig en honor seu. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 1992 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Badia i Torres (lletra), Jordi Domènec i Subiranas (música) | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 78430 | Goigs a Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-vicenc | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XIX-XX | Els goigs en honor al diaca i màrtir Sant Vicenç es canten el dia de la seva festivitat, el 22 de gener. Se'n conserven diverses versions, entre les que hi ha dos textos diferents. La versió més antiga data de l'any 1834 i comença així: 'Puix de Deu sou tan amat alcansaunos déll lo perdó; Vicenç Benaventurat Vos que sou nostre Patró. De Huesca sou natural ciutat noble en Aragó, per servir Deu eternal estudiáreu aab fervor: hisquereu assenyalat, com de un mestre tan bo (...)' Una altra versió és de l'any 1945, impresa a Vic, i l'altra de l'any 1985, amb lletra de Lluís Alemany i música de Josep Bonada. Comencen així: 'Puix la palma us heu guanyada per ser màrtir del Senyor: Dalt del cel deu-nos entrada, Sant Vicenç, nostre patró. Osca, terra aragonesa, el bressol us va gronxar, en la sang porteu noblesa i en el front nom cristià. D'un sant mestre heu heredada cristiana educació(...)'. | 08265-62 | Església de Sant Vicenç de Torelló | 42.0616500,2.2739200 | 439926 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 78431 | Goigs a la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-sagrada-familia | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a la Sagrada Família, Jesús, Josep i Maria, venerada a l'església de la colònia Vila-seca, es canten el dia de la seva festivitat. Se'n conserven dues versions, entre les que hi ha dos textos diferents. La versió de l'any 1923, amb música composat pel mossèn Lluís Brugaroles, comença així: 'Puix sempre oïm amb amor al qui en vosaltres confia: Jesús, Josep i Maria, inflameu el nostre cor. Sou, oh Família Sagrada, real, humana i divina de tot favor rica mina que mai es veurà esgotada, mina en la que tot tresor de la gràcia se acopia: Jesús, Josep i Maria, inflameu el nostre cor (...)'. La segona versió va ser composta pel prevere Ramon Bergadà i impresa per Joan Sallent. Comença així: 'Cantem amb molta alegria, cantem, pobrets pecadors: Jesús, Josep i Maria, regneu en els nostres cors. Jesús és font de dolçura, Jesús és nom celestial; l'infern sa ràbia detura tan sols sentint pronuncia'l. Oh estels del nostre bon dia, refugi dels pecadors! Jesús, Josep i Maria, regneu en els nostres cors. (...)' | 08265-63 | Església de la Sagrada Família. Colònia Vila-seca | 42.0611900,2.2549200 | 438353 | 4656839 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 78451 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-8 | XX-XXI | A l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló s'hi conserva un destacat fons de fotografies antigues de la població. Les fotografies daten entre finals del segle XIX i l'actualitat la major part de les quals són positius o còpies. Es troben guardades en àlbums, algunes datades i identificades segons la persona que les ha cedit. La temàtica de les imatges gira entorn el poble de Sant Vicenç i la rodalia, ja sigui dels seus habitants, dels fets destacats com d'indrets emblemàtics. Entre les nombroses fotografies, destaquen les següents: - Campanar romànic de Sant Vicenç (1957) - Inauguració del dipòsit d'aigua (1929) - Riu Ges a la Fontsanta - Berenar familiar al pedronet de la Miraculosa - Celebració a Can Villegas (1968) - Arribada de les autoritats franquistes al pont de Borgonyà - Antiga rectoria - Barri de Serrallonga - Plaça de Cal Ferrer - Vistes generals de la població - Pedronet de la Verge de Montserrat (finals segle XIX) - Família de pagès de Sant Vicenç (1933) - Pessebre del Centre Catòlic, fet per Mn. Lluís Alemany (anys 40) - Festes de la Verge de Fàtima. Precessó cap a Vila-seca (1950) - Festa Major de setembre (1955) - Arranjament del carrer de la Font i Cerdanya - Festa de l'arbre a Vila-seca (1965) - Santa Missió (1953) - Carro inventat per Lluís i Esteve Arxer (1934) - Carretera d'accés a Sant Vicenç abans d'asfaltar-se - Antiga palanca del molí - Escola municipal al carrer Major, 5 - Construcció de l'escorxador municipal - Ocellaires - Castell dels Torelló - Cuina d'una masia de Sant Vicenç - Font de Nogueres (1972) - Cantada de caramelles (1924) - Col·legi de nens i de nenes - Pabordes de la Festa Major (1921) - La bassa de Can Roquet - Sardanes del Centre Catòlic (1955) - Enderrocament de la Rectoria - Equip de futbol (1957) A banda d'aquestes fotografies, n'hi ha de recents classificades en àlbums: el Divino, Mercat de l'Avet, Festes Gent Gran, Escola CEIP Lloriana, Piscines municipals, Carrers del municipi, etc. | 08265-83 | Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Pl. de l'Ajuntament, 6 | Les fotografies han estat donades per diversos veïns de Sant Vicenç. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78451-foto-08265-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78451-foto-08265-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 78454 | Recull fotogràfic de l'Associació de Veïns de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-fotografic-de-lassociacio-de-veins-de-borgonya | XX | <p>El recull fotogràfic de l'entitat Associació de Veïns de Borgonyà es conserva a la Casa Cuna de la colònia Borgonyà. Està integrat per unes 2.000 còpies d'imatges datades del segle XX, de les quals les de la primera etapa són en blanc i negre. Les fotografies retraten els habitants de la colònia de Borgonyà, els actes, aconteixements i festivitats més rellevants de la comunitat, així com de la colònia i del seu entorn. Estan classificades en arxivadors, amb un número de registre, el tema i el propietari de la còpia original. Algunes imatges s'han digitalitzat.</p> | 08265-86 | C. Girona | <p>Les còpies de les fotografies van ser recollides entre els veïns de Borgonyà com a material gràfic per a la publicació del llibre 'Borgonyà: Una colònia industrial del Ter', d'Eumo Editorial.</p> | 42.0651500,2.2421700 | 437302 | 4657288 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 78479 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-a-larxiu-mas | XX | <p>A l'Arxiu Mas s'hi conserva un fons de fotografies i postals de Sant Vicenç de Torelló. - Absis i campanar de Sant Vicenç (1919) - (2) Façana principal i campanar de Sant Vicenç (1985) - (2) Façana lateral i campanar de Sant Vicenç (1985) - Absis i campanar de Sant Vicenç (1985) - Campanar de Sant Vicenç (postal) - Angle façana principal i lateral de Sant Vicenç(1985) - Detall absis i campanar de Sant Vicenç (1985) - (2) Creu processional de Sant Vicenç - Vista general del poble de Sant Vicenç des de la carretera (1916) - Absis de Sant Vicenç (postal) - Façana lateral i campanar de Sant Vicenç - Detall del campanar i la coberta de Sant Vicenç - Campanar de Sant Vicenç - Pòrtic tapiat de Sant Vicenç - Absis de Sant Vicenç - Carreta de bous al nucli de Sant Vicenç (postal)</p> | 08265-111 | Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941 quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paralelamemt amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 78480 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies i postals de Sant Vicenç de Torelló. Bona part de les fotografies són de l'església de Sant Vicenç, tant abans com després de la restauració feta pel mateix Servei. La majoria són del clixé del Servicio o bé de l'Ajuntament de Sant Vicenç. Es troben classificades en els següents àmbits: Església de Sant Vicenç abans de la restauració: - Planta i alçat del campanar. - Campanar. Absis. - (2) Campanar (1979). - Absis (1975). - Campanar (1972). - Antic portal (1974). Església de Sant Vicenç durant la restauració: - Vista general de la població amb el campanar restaurat (1974). - (2) Vista parcial de la població amb el campanar restaurat (1974). - (2) Vista parcial de la població amb el campanar en procés de restauració (1974). - (2) Campanar (vist des de l'antiga rectoria) durant les obres de consolidació i restauració (1974). - (2) Campanar durant les obres de consolidació i restauració (1974). - (2) Campanar i absis durant la restauració (1974). - (2) Vista del campanar en restauració des del Mas Andreu (1976). - (2) Campanar i absis ja restaurats (1974). - (2) Campanar i mur lateral (1974). - Campanar restaurat (1974). - (2) Absis i base del campanar (1974). - Absis i campanar (1974). - Absis i campanar després de la restauració (1974). - Absis i base del campanar (1974). - (3) Angle de la façana principal i lateral (1974). - Absis (1975). - Absis i campanar (1975). - Campanar (1975). - Enderroc de la rectoria (1980). Vistes de la població: - granja-magatzem (?). - (2) vista general del municipi. - dipòsits per a regadiu. - interior de l'escorxador. A banda de les fotografies que formen part del catàleg monumental del Servei, disposen d'un gran nombre de fotografies de les diferents intervencions practicades a l'església.</p> | 08265-112 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 78533 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç a l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-a-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Sant Vicenç de Torelló hi ha un bon nombre de fotografies en format de paper de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església de Sant Vicenç. Anys 1968, 1969 (2), 1976 (12), 1982 (7). Fotografies de les diferents façanes, el campanar, l'interior i la pica baptismal. - Mare de Déu de Borgonyà. Anys 1943, 1968, 1982 (6). Fotografies de la façana principal i de l'interior. - Sagrada Família de Vila-seca. Anys 1967, 1982 (5). Fotografies de la façana i de l'interior. D'altra banda, l'arxiu també consta d'un conjunt de postals antigues de la població, en blanc i negre i en color. Hi ha les següents: - Església de Sant Vicenç (23). Anys 1975, 1982. - Vista de Sant Pere des de Sant Vicenç (2) - Cases del carrer Cerdanya (?) - Santuari de Bellmunt des de Sant Vicenç - Castell de Torelló - Riu Ges - Colònia Borgonyà (2)</p> | 08265-165 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. 25612 Os de Balaguer (Lleida) | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 78548 | Fons bibliogràfic de la colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-colonia-borgonya | XIX-XX | Estan guardats a la part baixa d'un armari que presenta humitats. | <p>A la Casa Cuna s'hi conserven els volums que constituïen la Biblioteca popular de la colònia de Borgonyà. La majoria són obres de referència, escrits amb anglès, castellà i català, i estan datats entre finals del segle XIX i primera meitat del XX. Entre d'altres autors, trobem obres de Dickens, Shakespeare, Cervantes, Jacint Verdaguer, Menéndez y Pelayo, Alexander Dyce, John Galt, etc.</p> | 08265-180 | C. Girona. Colònia Borgonyà | 42.0651100,2.2422600 | 437310 | 4657283 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78548-foto-08265-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78548-foto-08265-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 78411 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-14 | XX | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any els primer cap de setmana de setembre. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne en honor al patró Sant Vicenç. El programa d'activitats varia cada any, tot i que es mantenen algunes activitats, com són el pregó, cercavila de gegants i capgrossos, els partits de futbol, la pujada al castell, la baixada de carros, etc. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, cinema i concerts. | 08265-43 | Sant Vicenç de Torelló | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||||
| 78412 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-14 | XX | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el dia 22 de gener. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne en honor al patró Sant Vicenç. El programa d'activitats varia cada any, tot i que es mantenen algunes activitats, com són el pregó, la caminada de Festa Major, el concurs de pintura ràpida i la cercavila de gegants i capgrossos. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, teatre i concerts. | 08265-44 | Sant Vicenç de Torelló | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||||
| 78413 | Aplec de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX-XXI | L'aplec de Borgonyà es celebra cada any el dia 25 de març, en què es celebra un ofici solemne, en què es canten els goigs en honor a la Mare de Déu de Borgonyà. Els actes programats en motiu de l'aplec no es desenvolupen fins el següent cap de setmana. El dissabte al matí es celebra la tradicional xocolatada popular. Entre els actes que es desenvolupen durant la festivitat, destaca el partit de futbol entre casats i solters i la sessió de cinema o de teatre. De forma paral·lela, s'organitzen tallers, jocs concerts i visites a la fàbrica. | 08265-45 | Colònia Borgonyà | L'aplec de Borgonyà s'ha celebrat de manera gairebé continuada des de principi del segle XX. Entre el 1920 i el 1940, a les 7 del matí hi havia missa i després de combregar els malalts, es celebrava l'ofici solemne, acompanyat de cantaires. La mateixa tarda, hi havia una sessió de cinema o teatre al local del Casino. L'any 1923 es coneix que hi va haver un repic de campanes i es va fer foc als turons. A partir dels anys 1940, es va donar més importància a la celebració religiosa, i les obres de teatre només eren representades per dones, que les havien d'interpretar en castellà. Després d'uns anys en què la festa va quedar pràcticament reduïda a la missa i la projecció d'una pel·lícula, durant els anys 80 van recuperar-se les activitats com el teatre i se'n van incorporar de noves. | 42.0653800,2.2417900 | 437271 | 4657313 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 78414 | El contrapàs Llarg: 'El Divino' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-llarg-el-divino | 2001: 10 anys de Contrapàs Llarg a Sant Vicenç de Torelló. Agrupació Cultural Sant Vicenç de Torelló - Amics del Contrapàs Llarg. Sant Vicenç de Torelló. S/d. S/n. CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Danses. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. SELLARÈS, J.; PUJOL, J. (2001). Petita història del Contrapàs Llarg de Sant Vicenç de Torelló. Barcelona: Editorial Mediterrània. | XX | El contrapàs llarg 'el Divino'és un cant de la Passió de Crist, que es balla el dissabte vigília de Rams al vespre a la plaça de l'Església de Sant Vicenç. La dansa és interpretada per una vintena de persones vestides de negre i blanc, acompanyats d'un cor de 18 himes, tres timbals i un flaviol. Els contradansaires ballen amb gran solemnitat formant una filera, amb les mans entrellaçades. El pas consisteix en puntejar sempre de costat, avançant i retrocedint de dreta a esquerra, fins a donar la volta a la plaça i tornar al lloc d'inici. Consta de diversos passos característics, com són els 'trencats', en què rellisquen els peus, les 'camades', en què es passa una cama sobre l'altra i es torna a la posició anterior, o la 'roda', on formen una rotllana. Entre els balladors, hi ha el capdanser, que compta els punts i dirigeix a la resta, i el cua, situat a l'altre extrem de la filera. La música és tocada per un flaviol que acompanya al cor que entona la lletra. | 08265-46 | Sant Vicenç de Torelló | El contrapàs és una de les danses més arrelades de Catalunya des del segle XVI, tot i que quan va tenir més popularitat va ser entre els segles XVIII i XIX. Tradicionalment es ballava a la sortida dels Oficis de Setmana Santa i hi havia quatre modalitats diferents, el 'Llarg', el 'Curt', el 'Cerdà' i el 'Porsigola'. La música del Contrapàs Llarg es va transmetre de forma oral fins que a principi del segle XX poca gent la coneixia. Però el cantaire i cornamussaire Miquel Puigbó i Farrés, veí de Sant Vicenç conegut com en 'Quel de la Munda' en recordava la composició amb molta exactitud. Així va ser que el doctor Tort i Matamala el va convèncer d'anar a Barcelona per transcriure'l. Van passar llargues estades amb l'erudit musicòleg Francesc Pujol i Pons, aleshores sotsdirector de l'Orfeó Català, fins que van treure'n la partitura completa. Al cap de pocs anys, l'any 1907, va morir en Miquel Puigbò. L'estudi de Pujol, que ja formava part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va presentar-se en el Congrés d'Història de la Música de Viena de l'any 1927, on va ser reconegut com el document de caràcter religiós més important que es coneixia del geni popular. D'aquesta manera, el 'divino' esdevé l'únic exemple de contrapàs sil·làbic que existeix, en què la lletra i la música lliguen perfectament. Gràcies al retorn de l'Obra del Cançoner Popular a Catalunya, Sant Vicenç de Torelló va poder recuperar la dansa tradicional que havia caigut en l'oblit. La representació va tenir lloc el dia 11 de maig del 1991, sota la direcció d'Àngel Ros, Sebastià Bardolet i Àngels Marginedes, entre d'altres. Des d'aleshores es balla cada any. | 42.0614900,2.2738000 | 439916 | 4656859 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 78415 | Festa Major de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vila-seca | XX | La Festa Major de Vila-seca es celebra cada any l'últim cap de setmana del mes. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne, després del qual es fa una ofrena de flors a la Sagrada Família. Cada any s'organitza un programa d'activitats lúdiques i esportives per a tots els públics, a més de la tradicional cercavila de gegants i capgrossos. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, espectacles i concerts. | 08265-47 | Colònia Vila-seca | La Festa Major es celebra des de principis del segle XX i era una de les festivitats més esperades dels habitants de la colònia de Vila-seca. Les activitats que s'hi desenvolupaven eren bàsicament l'ofici solemne i un ball amb orquestra. | 42.0609800,2.2549800 | 438358 | 4656815 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78415-foto-08265-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78415-foto-08265-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 78433 | Esclatats a Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esclatats-a-sant-vicenc-de-torello | AMADES, J. (1937). 'Refranys geogràfics', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nú. 510. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona: Editorial Selecta. CASTELLS, J. (1980). Folklore torellonenc. Torelló: Promotora Torelló. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVIII | A la vall del Ges és molt habitual la següent dita: 'A Sant Pere, bullfarines esclatats a Sant Vicenç, a Torelló pescallunes i a Manlleu són els cadells'. | 08265-65 | Vall del Ges | Segons creença popular, la dita fa referència a les lluites entre els nyerros i els cadells. En aquest conflicte, els de Sant Pere lluitaven a favor del cabdill nyerro Pere de Bullfarines. Quan aquests van necessitar l'ajuda dels de Sant Vicenç, van contestar que no podien perquè, de tant treballar la terra, estaven esclatats. El qualificatiu pescallunes associat a Torelló es refereix a la llegenda en què els torellonencs van veure el reflex de la lluna al riu i van provar de caçar-la en un cove. Els de Manlleu són esmentats com a cadells perquè eren partidaris declarats del bàndol. D'altres versions apunten que els distintius de Sant Vicenç i Manlleu fan referència a la guerra dels Segadors i a la de Successió. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 78446 | Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-0 | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | La festa de l'Arbre es celebra cada primavera a Sant Vicenç de Torelló. És una activitat organitzada pel Consorci de la Vall del Ges en què hi participen els alumnes de l'escola CEIP Lloriana. Cada any es celebra en un lloc diferent, des de la riba del Ges fins a les colònies Vila-seca i Borgonyà. Els nens i nenes de primària surten caminant des del centre escolar fins al lloc de la plantada. Quan arriben planten els arbres i tot seguit esmorzen. Els tècnics del Consorci expliquen les característiques de les espècies plantades i es llegeixen poemes i canten cançons relacionades amb la matèria. | 08265-78 | Sant Vicenç de Torelló | La festa de l'Arbre es celebra a Sant Vicenç de Torelló des de principi de segle. Concretament, sabem que a la colònia Borgonyà el Patronat Provincial de la Festa de l'Arbre vetllava per fomentar l'amor per la natura i els arbres. Uns anys després, vers e 1925, la festa va deixar de celebrar-se, i no va recuperar-se fins el 1952. Des d'aleshores, va ser una celebració vinculada a les escoles, tot i que hi participava tota la població. S'escollien un nen i una nena perquè recitessin una poesia relacionada amb els arbres, es cantaven cançons i es plantaven els arbres. La festa acabava en un berenar. Tenim coneixement que la festa es va començar a celebrar a les colònies Borgonyà i Vila-seca, i que va ser després que la va assumir l'escola CEIP Lloriana. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 78447 | Calçotada a Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calcotada-a-sant-vicenc-de-torello | XX | La calçotada popular de Sant Vicenç es celebra cada any un diumenge del mes de febrer. A la plaça de l'Ajuntament es munten les graelles els calçots, la botifarra artesanal dels comerços del poble, pa i vi la salsa la fa Joan Martínez, de la Masia Bou de Valls | 08265-79 | Sant Vicenç de Torelló | L'any 2011 s'ha celebrat la 23 ena edició de la calçotada. | 42.0625900,2.2737800 | 439915 | 4656981 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 78448 | Mercat de l'Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-lavet | XX | El Mercat de l'Avet es celebra cada any durant un cap de setmana de desembre proper al dia de Nadal. Les parades es munten entorn el nucli antic de Sant Vicenç, engalanat i ambientat amb música nadalenca, tot i que si el temps ho requereix s'instal·len al pavelló municipal. S'hi venen gran varietat d'avets de i productes nadalencs, artesania i productes alimentaris locals. A banda, s'organitzen activitats paral·leles, tals com àpats populars, cercavila de gegants, cinema, música i tallers. Les darreres edicions s'han acompanyat d'una Fira Esotèrica. | 08265-80 | Sant Vicenç de Torelló | El certamen és organitzat per l'Ajuntament de Sant Vicenç i l'Associació de Comerciants. L'any 2010 es va celebrar la 23ena edifició del Mercat de l'Avet. | 42.0636800,2.2740800 | 439941 | 4657101 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||||
| 78455 | La cançó 'Al carrer més alt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-al-carrer-mes-alt | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Cançons. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Al nucli de Vila-seca s'hi va recollir una versió de la cançó popular 'Al carrer més alt'. Diu així: 'Al carrer més alt n'hi ha una finestreta, passa un senyoret li'n tira una pedreta, torna a passar li'n torna a tirar. Si la seva mare ho veu: - Ai! què és això Pepeta? - És el gatet que encalça la rateta-. Ara plou, ara neva, ara cau pedra, pedra rodona; sim, sim, sim, posa-hi pega, posa-hi pega, sim, sim, sim, posa-hi pega al turim. Si el turim no hi va bé posa-hi pega, posa-hi pega, si el turim no hi va bé posa-hi pega sabater'. | 08265-87 | Vila-seca | La lletra i la música de la cançó foren recollides l'any 1919 al nucli de Vila-seca de Sant Vicenç de Torelló. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 78457 | Aplec de la Mare de Déu Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | L'aplec de la Mare de Déu de la Miraculosa es celebra cada any el segon diumenge de setembre. A les 10 del matí es celebra un ofici a l'església parroquial de Sant Vicenç, on es beneeixen les medalles de la Miraculosa i es canten els goigs en honor a la Verge Miraculosa. Tot seguit, els assistents s'adrecen a la serra de la Miraculosa, on dipositen les medalles beneïdes i es ballen sardanes. | 08265-89 | Serra de la Miraculosa | L'origen de la devoció a la Miraculosa es remunta a mitjans del segle XX, quan el santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. Originalment, la missa s'oficiava a la serra de la Miraculosa, davant de l'aplec, però per manca de mossens s'ha passat a fer a l'església parroquial. L'any 2010 es va celebrar la 65ena edició de l'aplec. | 42.0610400,2.2838200 | 440744 | 4656802 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 78538 | Festa Major de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>La Festa Major de Borgonyà es celebra cada any el quart diumenge de juliol. El tret de sortida de la festa el dóna el pregó, fet per un personatge públic, seguit de l'elecció del pubill i la pubilla. Entre els actes programats, destaca la cercavila de gegants i capgrossos, la caminada nocturna, la baixada pel canal, la sorollosa desperta, la xocolatada, els jocs escocesos, concerts, balls, etc.</p> | 08265-170 | Colònia Borgonyà | <p>La Festa Major es celebra a la colònia Borgonyà des de principi del segle XX. En un principi, l'empresa i l'Ajuntament assumien els costos a parts iguals. Fins a l'any 1923 es celebrava el mateix dia que a Sant Vicenç, pel que va decidir canviar-se. L'acte central de la festa era l'ofici solemne cantat. L'acte que gaudia de més popularitat era el teatre, representat tant per companyies locals com forànies. També s'organitzaven activitats com el concurs de pesca, partits de futbol, concerts, balls, etc.</p> | 42.0650500,2.2428000 | 437354 | 4657276 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78538-foto-08265-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78538-foto-08265-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies han estat cedides per l'Associació de Veïns de Borgonyà. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 78539 | Festa de reis de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX-XXI | <p>La festa de reis de la colònia Borgonyà manté l'essència de la celebració que s'havia fet antigament. En aquesta festa, els Reis de l'Orient surten en cavalcada des de la fàbrica. Entren al complex residencial pel túnel i es dirigeixen a l'església entre un camí de torxes. Allà fan l'adoració del nen Jesús i li ofereixen oli, encens i mirra, seguit d'un petit parlament del mossèn. Tot seguit es dirigeixen al casino, on la gent els espera a la sala de butaques, amb les cortines tancades. Quan s'obren les cortines, s'hi veuen els reis asseguts en els respectius trons. Els nens es disposen en filera i van a veure els reis, que els dónen caramels. Una vegada han vist tots als reis, cadascú va cap a casa seva. Aleshores, els reis van, porta per porta, a entregar els regals, que dónen en mà als nens. Allà, se'ls convida a un petit refrigeri.</p> | 08265-171 | Colònia Borgonyà | <p>La Festa de Reis va començar a celebrar-se a la colònia Borgonyà a principi del segle XX. En aquest moment, l'empresa assumia totes les despeses de la celebració, des de l'orquestra que amenitzava la festa fins als regals que es donava als nens i nenes. El lliurement de regals es feia al casino, i variaven segons el sexe i l'edat de les criatures. En acabat, hi havia ball i concerts. En motiu de la Guerra Civil, l'any 1937 no va celebrar-se. Després d'uns anys on pràcticament no s'organitzaven activitats, es va constituir la Comissió de Reis, que va passar a organitzar la festa. Fa uns anys, la cavalcada començava a l'antiga escola de monges i desfilava per tots els carrers del poble. Igualment, davant de l'església es muntava un pessebre i es rebien els reis allà mateix.</p> | 42.0651200,2.2429800 | 437369 | 4657284 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 78552 | La crida muda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-crida-muda | <p>CASTELLS, J. (1980). Folklore torellonenc. Torelló: Promotora Torelló. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta.</p> | XIX | <p>La 'crida muda' fa referència a una costum pretèrita de Sant Vicenç de Torelló. Diu així: 'Era en el temps aquell de portes i col·lectes, burots i vigilants, amb gorra i franja verda: no es podia entrar carn, ni comprar-ne a les tendes. Per'xo, de tant en tant, al mas de la Torreta, casa de Sant Vicenç, arran de la carretera, mataven, si algun bou a algun barranc els queia, o bé escanyava un nap alguna vaca vella. En Vadó, pregoner, sabia la trampeta: es girava un cuixal dels pantalons i feia la passejada arreu, pels carrers i placetes, sense fer cap pregó. Les dones, a l'orella es deien d'amagat: 'Hi ha bou a la Torreta'. ... Qui hi anava de dret, qui feia la marradeta... I fent el desentès, amb la cistella d'herba, burlaven els burots, tornant de la Torreta'. Una altra versió del costum explica que es portava el bou a la Torreta per estalviar-se els drets d'escorxadors. Quan el masover de la masia volia avisar que tenia carn per vendre clandestinament, portava el camal del pantaló doblegat. En veure-ho, els veïns entenien que hi havia bou a la Torreta.</p> | 08265-184 | Sant Vicenç de Torelló | <p>Durant en segle passat, en època de Quaresma, era habitual la prohibició de comprar carn, pel que la gent se les empescava totes per poder-la obtenir. Fins fa uns anys, quan algú portava per error el camal del pantaló recollit és avisat amb la dita 'hi ha bou a la Torreta!'. La masia de la Torreta va ser enderrocada fa pocs anys en motiu de l'ampliació de l'accés a Sant Vicenç.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||||
| 78369 | El Jolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jolis | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Ruta per les masies de la Vall del Ges. Museu de la Torneria. 2010 [inèdit]. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. | XVIII-XX | La casa de la Cabanyeta es troba en mal estat estructural. La masia i la masoveria s'estan restaurant en l'actualitat. | La masia del Jolis està situada a gregal del Serrat de Puig-robí, prop de la Colònia de Vila-seca. El mas està constituït per tres habitatges, entre els quals hi ha l'edifici principal, la masoveria i una petita casa coneguda com la Cabanyeta. El primer consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està obert amb un gran portal de factura moderna i un petit portal d'arc pla arrebossat. Sobre d'aquest hi ha una llinda de pedra on hi ha gravada una creu de malta i dues moles, entre d'altres figures. Al primer pis hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita amb l'any '1709' i 'AVE MARIA' amb una orla intercalada, on hi ha representat un cor amb tres sagetes a cada costat i una creu a sobre. El finestral té sortida a un balcó de baranes forjades. La part de llevant del frontis queda tapada per un cos perpendicular afegit en a mitjans del segle XX, de dos nivells d'alçat i coberta a tres vessants. Al primer pis s'obre a les tres façanes amb una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat. La galeria té accés per una escala exterior adossada a migdia. A la façana de llevant del volum principal en destaquen dues finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals incorpora la data '1780'. La masoveria es troba adossada a la façana de ponent, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per la façana de migdia per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra que es troba descentrat. La resta d'obertures d'aquest volum són d'arc pla arrebossat, excepte una finestra d'arc pla de pedra carejada que hi ha sobre el portal. A pocs metres a la façana de garbí trobem el tercer volum, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. Davant de la façana principal i posterior hi ha un cobert agropecuari modern. A la façana de ponent també s'hi ha adossat un cos modern d'obra vista. El parament dels murs de tots tres volums és de tàpia amb alguns trams de pedra lligada amb morter i estan revestits amb morter. | 08265-10 | Camí del Jolis | Durant el període medieval, la casa Cabrera posseia l'alou del mas Joli de Sant Vicenç (SOLÀ, 1948: 168). Més endavant, en el fogatge de l'any 1553 hi torna a constar la casa, quan era habitada per Feliu Joli. L'any 1658 el propietari de la casa, Joan Jolis, va ser batlle de Sant Vicenç. Un any més tard, en el context de la Guerra dels Segadors, es coneix que van anar a buscar palla al mas Jolis perquè no n'hi havia a Torelló. El cognom Jolis es va perdre a finals del segle XIX. En aquesta casa hi van néixer personalitats destacades, tals com escriptors, professors, gravadors, industrials del tèxtil, comerciants, etc. Algunes fonts apunten que durant uns anys va pertànyer als Almeda-Alamany, amos de la colònia Vila-seca. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Francisco Jolis, la propietat del qual limita amb la de Can Vilaseca. L'any 1923, el propietari del mas va donar la pedra provinent del Jolis per a la restauració del Santuari de Rocaprebera de Torelló. | 42.0591800,2.2586300 | 438658 | 4656613 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78369-foto-08265-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78369-foto-08265-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78369-foto-08265-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 78370 | Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilardell-1 | GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vol. XXII. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. | XVI-XX | La masia de Vilardell està situada a la part de xaloc del terme municipal. És un edifici de planta rectangular constituïda per diversos cossos superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'accés actual es troba orientat a la façana sud, tot i que es troba tapat d'estructures precàries de fusta i uralita. El primer i el segon nivell s'obren amb una galeria horitzontal de tres pòrtics d'arc carpanell arrebossats, tot i que la del primer pis està tapiada i reoberta amb finestres d'arc pla arrebossat. A l'actual façana posterior s'hi conserva un portal d'arc escarser de pedra carejada, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó de baranes forjades. A banda i banda del portal hi ha adossats annexes agrícoles. La façana de ponent consta d'unes escales exteriors de pedra que condueixen al primer nivell, on hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada. D'aquesta façana hem de destacar un finestral d'arc pla de pedra carejada que incorpora motllures linials, a més d'un finestral d'arc pla de pedra carejada amb una creu gravada en un dels brancals. Davant d'aquest cos hi ha un altre annex agrícola, que conserva una porta amb llinda de fusta amb l'any '1854' inscrit. A continuació d'aquest cos en direcció a migdia n'hi ha un altre de dos nivells d'alçat. A la façana de llevant hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat i una de pedra carejada amb motllura conopial. Davant d'aquesta trobem un altre annex que comunica amb la planta baixa de la casa. La resta de naus que envolten la casa són de construcció moderna. El revestiment dels murs es manté arrebossat. | 08265-11 | Camí de Vilardell | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç dues masies anomenades Vilardell sobirà i Vilardell jussà (SOLÀ, 1948: 124). El Consell format pels súbdits del castell de Torelló i d'Orís es van congregar l'any 1280, entre els que hi figuren Pere de Vilardell de Dalt i Pere de Vilardell de Baix. En una congregació posterior de les tres parròquies, per tal de reconcilar-se amb el batlle Jaume de la Coromina, torna a esmentar-se un tal Bernat de Vilardell. El mas consta en un capbreu de l'any 1391 en motiu de la seva venda (document de Arxiu Moja, custodiat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya). En el fogatge de l'any 1360 de Sant Vicenç de Torelló hi consta el Mas den Ramon de Vilardel. Algunes fonts apunten que el mas Vilardell havia estat casa alodial de Sant Pere de Torelló. En el fogatge de l'any 1553 apareix novament esmentat, aquest cop amb Miquel Vilardell com a propietari. El mas tenia una teuleria pròpia, d'on va sortir l'obra cuita necessària per la construcció de l'església de Sant Feliu de Torelló, quan hi residia Gabriel Vilardell. Es tractava d'un mas important, ja que dins la propietat, a part de la teuleria, hi havia quatre masoveries. Sembla que patí un incendi i va haver de reconstruir-se parcialment. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Eudalt Font, que també posseïa el Mas Xisquet. | 42.0557600,2.2808900 | 440497 | 4656217 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78370-foto-08265-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78370-foto-08265-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78370-foto-08265-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 78371 | El Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-viver | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVI-XVIII | Masia situada a l'entrada sud del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos; a l'eix central hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, que queda tapat a la part superior per un balcó de base motllurada i baranes forjades. Aquest té accés per un finestral d'arc pla de pedra carejada amb una motllura decorativa a la llinda i una roseta tallada a la part central. Els eixos laterals presenten una finestra d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós mollurat per pis, una de les quals reprodueix la decoració del finestral central. En una de les finestres de la planta baixa hi ha inscrita la data de la darrera restauració. Les golfes s'obren amb tres finestres d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals les obertures estan distribuïdes de forma aleatòria, si bé es mantenen d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i al pis, i arrebossat a les golfes. La façana posterior queda tapada per un cos modern de mateixa alçada i coberta a una vessant. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. La casa queda frontalment tancada per una lliça on s'obre una gran portalada amb llinda de fusta i brancals de pedra. A la part de llevant hi ha els annexes agrícoles. Al principi del camí que mena al mas hi ha un viver que s'omple amb l'aigua sobrera de la font i el safareig. | 08265-12 | Ctra. BV-5228 | El llinatge dels Viver està documentat a la zona des de l'any 1190, en motiu de l'establiment d'una vinya feta per Guillem Viver en favor de Joan Roca. La seva relació amb diverses cases nobles del país semblen indicar que tingui origens militars (SOLÀ, 1948: 127). L'any 1353, quan la vídua de Bernat del Prat el ven a Gilabert de Sau, salvant el domini que hi exercia el noble Bernat de Cabrera, senyor del Castell i el terme de Torelló. Més endavant, Francesc Viver és nomenat l'any 1376 hereu del mas per Bernadí de Cabrera, tot i que mantenint les corresponents servituds. Uns anys més tard, vers el 1390, Antoni Vinyes confia la batllia a Francesc Viver de Sant Vicenç, amb dret a la percepció de sis lliures. L'any 1407 Francesc i Bernat Viver compren el mas Dosrius, una casa forta documentada a la zona des de l'any 1148, i que va quedar assimilada dins la mateixa propietat. L'any 1411, la vídua de Berenguer d'Orís, Blanca, va vendre a Francesc l'honor de Llop dejú, veí del Viver, que la casa dels Orís posseïa per la raó de la casa Castellnou. Durant la segona meitat del segle XVI, Segimon Viver viu al Mas Dosrius mentre es construeix la casa nova del Viver, construïda per un tal Darnís. Durant la primera meitat del segle XIX, a la finca s'hi va construir un molí, el qual va ser enderrocat fa pocs anys. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Francesc Viver. El llinatge dels Viver s'ha perpetuat fins als nostres dies com a propietaris del mas. | 42.0599600,2.2751200 | 440023 | 4656688 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 78372 | Mas Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-andreu | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVII | Presenta cert grau de deteriorament per trobar-se deshabitada. La coberta es troba en mal estat. | El mas Andreu està situat al nucli de Sant Vicenç de Torelló, proper a l'església romànica. És un edifici de planta rectangular i tres crugies, que té la façana posterior adossada a un volum de dimensions similars. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està caracteritzat per una galeria vertical de dos grans pòrtics d'arc carpanell arrebossat, que es situen als pisos superiors de la crugia central. Els pòrtics estan delimitats per una barana de fusta i s'observa l'embigat de fusta com a element de suport, que al superior es correspon amb la coberta. Els tres graons que salven el desnivell del carrer faciliten l'entrada al mas per un portal d'arc carpanell adovellat amb l'intradós motllurat. Pel que fa a les crugies laterals presenten una obertura per nivell; a la planta baixa hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, amb l'ampit motllurat, i una d'arc pla arrebossat. Al primer pis destaquen dues finestres d'arc pla de pedra carejada, que incorporen una motllura decorativa a la llinda, amb una roseta tallada en alt relleu a la part central. A nivell de les golfes, hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossats dos cossos annexes. El primer presenta un sol nivell d'alçat i té la coberta a un vessant que desaigua al lateral. A la mateixa façana lateral hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1640'. El cos posterior té dos nivells i la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la posterior. La seva façana de migdia es troba oberta en forma de galeria. La part de la façana del volum principal que queda descoberta té un finestral d'arc pla de pedra carejada. La façana de ponent està oberta amb finestres d'arc pla arrebossat diposades de forma aleatòria. El ràfec de la masia assoleix una volada considerable i està definit amb cabirons. L'acabat exterior es manté arrebossat, amb carreus escairats a les cantonades. | 08265-13 | C. del Ges, 5 | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Mas Andreu (SOLÀ, 1948: 124). L'any 1315 Berenguer de Dosrius i Guerava van vendre en franc alou el Mas Andreu de Sant Vicenç a un tal Jeroni Guerau de Sant Feliu de Torelló. En un pergamí conservat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya del mateix any hi consta que Jeroni Guerau promet anul·lar la venda del mas si Berenguer i Guerava no paguen els 460 sous que deuen en el termini de tres anys. En aquell moment, tenien cura del mas Bartomeu Margalida i la seva esposa Maria. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietària del mas i del seu molí la Rosa Vila i Masandreu. Uns anys més tard, vers el 1883, el mossèn Marc Oms diu que la Vicenta Roma ha registrat en nom propi en el d'Hipoteques la propietat que va ser d'Agustí Vila, el Masandreu, oferint-se als hereus d'Agustí pels drets que en puguin tenir una quantitat de 8.000 reals. Durant la Guerra Civil s'hi va guardar el tresor parroquial. | 42.0612300,2.2740400 | 439935 | 4656829 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el Galliner. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 78373 | Mas Font de Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-font-de-nogueres | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | La masia de Font de Nogueres està situada a gregal del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat de planta rectangular que es troba construït aprofitant el desnivell natural del terreny. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, un dels quals té més llargada que l'altre. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic i es troba descentrat en el frontis. Al seu voltant s'hi distribueixen de forma aleatòria diverses finestres amb llinda de fusta. A la façana de tramuntana s'hi adossa un cos annex que es prolonga per ponent, de dos nivells d'alçat i coberta a una vessant que fa el desaiguat al lateral. S'obre a la façana de migdia amb un gran portal ceràmic. A causa del desnivell del terreny, des de la façana posterior s'accedeix directament pel primer pis. En aquesta, les obertures són totes d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant trobem tres petites finestres a mode d'espitllera. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. | 08265-14 | Camí del mas Font de Nogueres | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Font. | 42.0703900,2.2721700 | 439789 | 4657848 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 78374 | Torre Novelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-novelles | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Es troba deteriorada per trobar-se en desús. | La Torre Novelles està situada a llevant del nucli de Sant Vicenç, prop del pont de l'Aníjol. És un edifici de planta quadrangular i quatre crugies, amb un volum corresponent a la masoveria adossat en un extrem de la façana de migdia. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants. El frontis, orientat a llevant, es composa simètricament segons quatre eixos, definits per obertures d'arc pla emmarcades amb pedra motllurada, excepte el portal, que és d'arc de mig punt arrebossat. En aquesta façana hi ha adossada una galeria d'un sol nivell d'alçat, oberta amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat i la part superior habilitada com a terrassa transitable. Tres dels finestrals del primer pis tenen sortida a la terrassa, entre els que destaca el central, que incorpora un petit frontó a la llinda amb un rellotge de sol circular al mig. Sobre d'aquesta obertura hi ha una finestra triforada que trenca la simetria de la façana. Les façanes laterals presenten el mateix tipus d'obertura, igualment distribuïdes segons eixos simètrics. Entre la façana lateral i la façana posterior s'hi adossa un cos de dos nivells d'alçat i coberta a un vessant. A nivell del primer pis s'obre amb una galeria horitzontal de pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. La façana de migdia queda tancada entre la masoveria, un cos annex i dues portalades d'arc de mig punt arrebossat, una de les quals incorpora una petita fornícula. La masoveria és de planta rectangular, de dos nivells d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt arrebossat. El primer pis està novament definit per una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. L'acabat exterior dels edificis és arrebossat i pintat de color blanc. Al voltant de la casa hi ha l'antic jardí, en un extrem del qual hi ha la piscina i els vestidors. | 08265-15 | Ctra de Torelló a Sant Pere BV-5224, km. 8,5 | La Torre Novelles és una casa senyorial construïda a principi del segle XX. | 42.0648300,2.2778200 | 440251 | 4657227 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78374-foto-08265-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78374-foto-08265-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78374-foto-08265-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Can Passerells. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 78375 | Joanet de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joanet-de-pujols | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX-XX | La masia de Joanet de Pujols està situada a garbí del nucli de Sant Vicenç, davant de la carretera de Torelló a Sant Pere. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser de pedra a la planta baixa i d'arc pla arrebossat al primer i al segon pis. Els finestrals dels pisos centrals, ressaltats amb una tonalitat més fosca, tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les golfes s'obren amb un grup de tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, a cada costat dels quals hi ha un òcul ovalat. A les façanes laterals i posterior les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte les dues de la planta baixa de la façana de ponent, que són biforades amb columneta central. La façana de llevant presenta un volum adossat en perpendicular, de tres nivells d'alçat i coberta a tres vessants. Es troba obert a la façana de migdia amb tres galeries horitzontals amb pòrtics d'arc carpanell arrebossat, que es prolonguen amb un pòrtic als pisos superiors de la façana lateral. Aquest cos té adossat a tramuntana un volum perpendicular, que s'obre amb petites finestres a mode d'espitllera. També a la façana posterior del volum principal hi ha un cos adossat de dos nivells d'alçat i coberta a dos vessants. L'acabat exterior dels volums és arrebossat i pintat de color blanc. A pocs metres de la façana de ponent hi ha una gran bassa quadrangular, des d'on surt abundantment l'aigua, conduïda per un rec que voreja la finca. Davant la façana de migdia, situats en un bancal inferior, hi ha els horts de la casa, que queden tancats per un gran baluard de pedra i ceràmica. | 08265-16 | Camí de Joanet de Pujols | Al llibre de Fortià Solà explica que el 12 de juliol del 1893, a canvi de la canalització de les vies públiques municipals i de les clavegueres, Maria Font i Roca dóna gratuïtament a la vila de Torelló tres plomes d'aigua de la seva finca, coneguda com a Vil·la Maria o Joanet de Pujols. Un any més tard, el consistori adquireix sis plomes més per a les fonts públiques existents i per construir. L'any 1924 es va construir un nou dipòsit al pla de les Serrasses de Torelló, omplert amb l'aigua de la mina de Joanet de Pujols i d'un pou a les terres d'en Basses. | 42.0571500,2.2687500 | 439494 | 4656380 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 78376 | Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-torello | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. GONZÁLEZ, A., dir. (2006). 'Església parroquial de Sant Vicenç'. Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R. (1984). Memòria 1983. 1380-1980 Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1990). Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Barcelona: Diputació de Barcelona. GUDIOL, J. (1916). Excursió a Sant Vicens de Torelló. Vic: Gazeta de Vich. ERRA, A.; OCAÑA, M. (1992). Esglésies romàniques. 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Figueres: Carles Vallès, editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. JUNYENT, E. (1987). Monuments romànics d'Osona. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. LACUESTA, R., dir. (1991). Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns Científics i tècnics 3. Barcelona: Diputació de Barcelona. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI-XVII | L'església parroquial de Sant Vicenç està situada a ponent del nucli de Sant Vicenç. És un edifici de planta basilical amb absis semicircular. Originalment constava d'una sola nau, a la qual es van adossar capelles laterals. Està coberta amb volta de canó de pedra col·locada a plec de llibre, mentre que les naus laterals estan cobertes amb voltes d'aresta. Les naus laterals i central comuniquen entre sí a través d'arcs de mig punt de pedra que descansen sobre pilastres amb impostes motllurades. Als peus del temple hi trobem la nova sagristia per un costat, i una escala que condueix al comunidor, des d'on es pot observar l'antiga coberta romànica feta de lloses. Cal afegir que durant la intervenció arqueològica, es va descobrir la base circular de la pica baptismal romànica al costat del cancell d'accés, que va portar-se de nou al seu indret. La part de 'absis està coberta amb volta de quart d'esfera. A cada costat del presbiteri hi ha una obertura en arc de mig punt adovellat; la de l'esquerra condueix al campanar, mentre que l'altra està tapiada i es correspon amb l'absidiola. Per salvar el desnivell existent entre la nau i el presbiteri i per deixar vistes les tombes descobertes en l'excavació arqueològica, s'ha construït un paviment empostissat que permet observar les tombes antropomorfes i la base de la pica que esmentàvem anteriorment. El temple consta de poca il·luminació natural, a través d'un petit òcul sobre el portal, una finestra de mig punt a la façana de migdia i tramuntana i la finestra d'arc de mig punt i doble esqueixada, a més de dues espitlleres, de l'absis. En la darrera restauració es va afegir una nova obertura tipus claraboia. Pel que fa a l'exterior, l'església consta d'un portal d'arc pla amb carreus encoixinats, sobre el qual hi ha un frontó trencat on se situa la fornícula amb la imatge del sant. A cada costat del portal hi ha una finestra d'arc pla de pedra. El frontis queda rematat pel comunidor quadrangular, amb coberta a dos vessants i una obertura d'arc escarser a cada costat. A l'extrem de migdia de la façana s'observa un pòrtic d'arc de mig punt adovellat, que es prolonga amb dos pòrtics més per migdia, i que es correspon amb l'antiga galeria que s'adossava al sud del temple romànic. Al costat de l'absis hi ha una petita absidiola reconstruïda. Finalment, a l'altre costat de l'absis hi ha adossat el campanar, de quatre nivells d'alçat i obert amb finestres geminades als pisos superiors. L'aparell dels murs és de petits carreus diposats en filades, llevat d'alguns trams (la nau lateral de tramuntana i el comunidor) on és de pedra irregular lligada amb argamassa. | 08265-17 | Pl. de l'Església, 1 | En la documentació antiga, l'església també es coneixia com a Sant Vicenç de Cervià, quan formava part del terme del castell de Torelló.La primera referència documental de l'església és de l'any 938, quan n'era sacerdot un tal Bernat. Des de mitjans del segle XI ja consta com a parròquia i poc després el temple primitiu va ser reconstruït i s'hi va afegir el campanar. Durant el segle XII va reformar-se de nou, probablement per albergar la població que s'aplegava al seu voltant formant una sagrera. Aquesta va quedar despoblada durant l'alta edat mitjana, però l'església es va mantenir com a lloc de culte. A finals del segle XIII n'era rector Pere Camprodon, qui era el beneficiat de l'altar de Santa Maria, que gaudia de gran devoció. A la visita pastoral de l'any 1399 hi consta que la volta i el campanar es trobaven en mal estat. L'any 1520 l'església es va dotar d'un retaule, que ha estat atribuït a Joan Gascó. Pocs anys després es van incorporar noves campanes i es va fer una creu processional de plata, obra de l'argenter Antoni Ballès. Durant el segle XVII l'edifici es va reformar de nou ampliant la nau aprofitant l'atri lateral, que va suposar que els pòrtics que el conformaven es tapiessin. En aquest moment, el portal d'accés és traslladat a la façana de ponent. A principi del segle XIX, les tres parròquies que formaven part del terme del Castell de Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere i Sant Feliu, van constituir-se com a municipis independents. A mitjans d'aquest segle, es va començar a consolidar el nucli de Sant Vicenç, es va construir un nou cementiri en terres del mas del Viver i quedà així suprimit l'antic sagrer. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la primitiva imatge de Santa Maria de la Vall del Ges, va ser cremada com bona part del patrimoni religiós del país. Els arquitectes Antoni González i Josep Rovira del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la van restaurar l'any 1973. | 42.0616500,2.2738800 | 439922 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78376-foto-08265-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78376-foto-08265-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78376-foto-08265-17-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 78377 | Aqüeducte de l'Aníjol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-lanijol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARISTANY, M. (1998). Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Editorial 92. | XIX | La part del tauler es troba coberta de vegetació. | L'aqüeducte de l'Aníjol està situat al torrent de l'Aníjol, prop de la seva desembocadura al riu Ges. L'estructura actual comprèn almenys dues etapes constructives diferents, que probablement es corresponen a la reconstrucció efectuada després de l'aiguat que va emportar-se el molí contigu. La part més antiga està situada al costat de migdia i consta de cinc arcs de mig punt ceràmics que es recolzen sobre pilars. El pilar de l'ull central està reforçat amb un esperó fet de carreus. El parament dels murs és de maçoneria i els arcs i la barana del primer tauler són ceràmics. En fer-se més alt el pont, es va construir una paret de maçoneria i una barana acabada amb una imbricació ceràmica. Al costat de tramuntana hi trobem la part reconstruïda, amb tres arcs escarsers ceràmics de majors dimensions. El parament dels murs en aquest tram és de còdols lligats amb morter. La part per on circulava l'aigua es troba aïllada amb formigó. | 08265-18 | Torrent de l'Aníjol | L'aqüeducte de l'Aníjol formava part del molí del Mas Andreu, que va endur-se l'aiguat de l'any 1940. Fins aleshores, l'aigua del riu Ges era desviada a través d'una resclosa, que avui encara existeix, des d'on es conduïa l'aigua, passant per un rec i per l'aqüeducte, fins al molí del Mas Andreu. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el molí constava de dos edificis i un cos en forma de torre, situat al costat de l'aqüeducte, des d'on probablement es distribuïa l'aigua. En aquest també es constata que l'estructura va ser ampliada posteriorment. | 42.0649200,2.2792700 | 440371 | 4657236 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es denomina Pont de l'Aníjol. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 78378 | Castell dels Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dels-torello | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MASFERRER, J.M. (1979). Sant Vicenç de Torelló [inèdit]. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell dels Torelló està situat en un cim de la Carena del Castell, des d'on es hi ha un domini visual sobre tota la vall del Ges. És un castell roquer constituït per una torre de defensa i un aljub o cisterna, que es trobaven dins un recinte que ocupava tot el cim rocós del penyal. La torre es situa al nord del mateix, és de planta circular i està feta de petits carreus escairats disposats en filades regulars. A la cara de tramuntana presenta un forat a la base, que permet accedir al seu interior. El mur assoleix una amplada d'uns dos metres. La part de migdia ha estat reconstruïda modernament. Tant el parament de la torre com el seu entorn presenten forats on hi anava fixada l'estructura de fusta i els empostissats que configuraven el castell. A l'extrem de migdia del penyal hi ha l'aljub, que es troba tallat de la roca. És de planta rectangular i està cobert de bardisses. Tot el penyal estava protegit per una muralla, feta de pedra lligada amb morter, de la qual en queden algunes restes, especialment a la part de llevant.</p> | 08265-1 | Carena del Castell | <p>El terme del castell de Torelló comprenia les parròquies de Sant Pere, Sant Feliu i Sant Vicenç. La primera notícia documental que tenim del castell la trobem l'any 881, quan Servusdei i Fredegona venen a l'arxiprest Gotmar les terres situades a l'apèndix del castell de Torelló. Més endavant, l'any 937, el compte Sunyer de Barcelona dóna al monestir de Ridaura uns alous del castell de Torelló, a la vila de Cervià. El senyor del castell, el comte Ramon Berenguer III, va donar-lo al compte Bernat III de Besalú com a dot de la seva filla Ximena Roderic. Tot i així, més endavant va tornar a mans del comtat de Barcelona, per falta de descendència. Des del segle XII, consten com a castlans del castell els Torelló, fins que l'any 1280 la pubilla Simona de Torelló es casa amb Berenguer d'Orís. La família Orís va mantenir la castlania de forma intermitent almenys fins a mitjans del segle XV, ja que durant la primera meitat del segle XIV ho van ser els Dosrius. L'any 1136, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana el castell a Guillem Ramon de Montcada, després que els Besora en perdessin l'adjudicació per haver-se revoltat contra els primers. El castell passà a mans de la corona pel casament de Guilleuma de Montcada amb l'infant Pere. Durant la primera meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós el va encomanar a Bernat de Mont-roig, Bernat de Mont-rodon i Pere de Vilademany, fins que Bernat III de Cabrera va exercir el seu dret de redimir-lo i el va obtenir l'any 1351; el vescomptat de Cabrera en va mantenir la propietat fins al segle XIX. El castell va quedar afectat pel terratrèmol de l'any 1427, pel que alguns pagesos del terme en van reconstruir una part. Després del seu abandonament per part del procurador d'Osona, es va procedir al seu enderrocament perquè no fos pres pels remences, que finalment se'n van apoderar. L'any 1554, el virrei de Catalunya, Pedro Afán Enríquez de Ribera, va ordenar que fos enderrocat perquè no s'hi refugiessin bandolers. Les restes que en quedaven van quedar malmeses per l'huracà de l'any 1746, quedant només la torre actual. Fa uns anys se'n va reconstruir una part.</p> | 42.0735000,2.2654100 | 439233 | 4658198 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el Castell dels Moros. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||
| 78379 | Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-vila-seca | <p>COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. MASFERRER, D. (1983). Vilaseca, cent anys d'història. Torelló: Comissió de Festes de la Colònia Vilaseca. VINYES, J. (2003). “La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter”, Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona.</p> | XIX-XX | <p>La colònia de Vila-seca està situada al costat del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa de forma linial de sud cap a nord. A la part de migdia hi trobem la fàbrica, constituïda per una gran nau de planta rectangular. Des d'aquí comencen els edificis residencials, construïts de manera ordenada a banda i banda de la carretera. Els tres primers edificis, separats de la resta, havien estat una fonda, una escola i la Torre d'en Frederic Marcet, respectivament, nom d'un dels amos de la colònia. Després de la filera de cases del costat dret, hi ha una plaça situada en una cota superior, en un extrem de la qual hi ha l'església del conjunt, dedicada a la Sagrada Família. Davant d'aquesta, a l'altre costat del carrer, hi trobem la torre de l'altre amo de la colònia. Al seu costat de ponent, en una cota inferior, s'hi conserva un magnífic jardí romàntic, que transcorre al costat del canal que portava aigua des de la resclosa del riu Ter fins a la fàbrica.</p> | 08265-2 | Ctra. BV-5626, km 1,6 - 2 | <p>L'any 1863 es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís. En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia d'implantar. L'any 1873, Callís cedeix el dret dels salts a Ferran Almeda i Viñuales, Francesc J. Sindreu i Esparo, Rafel Puget i Terradas i a Pere Almeda i Viñas. El segon dels salts, situat en terme d'Orís, es vendria l'any 1893 i seria l'origen de las Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. de Borgonyà. Entre els anys 1874 i 1882 es van començar a construir a Vila-seca els edificis industrials i els habitatges dels obrers, a més de la resclosa i el canal del riu Ter que abastia la fàbrica d'energia hidràulica. Uns anys més tard, l'any 1881, es construïa l'església de la colònia, dedicada a l'advocació de la Sagrada Família. L'any 1879, les dues empreses van sol·licitar el reconeixement de la colònia i que se li donés un estatus jurídic i fiscal. La colònia va començar la seva activitat a principi del 1880, tot i que fins al març del 1883 no consta el primer lloguer d'un habitatge. Des del començament, la colònia es dividia en dues parts; hi havia dues fàbriques (un mateix edifici dividit en dues parts), dues cases dels amos i els habitatges dels treballadors pertanyien a uns o altres. D'una banda, la primera fàbrica va passar a mans de Joan Vila, tot i que poc més tard la va adquirir Frederic Marcet, després que el primer no pogués sufragar el deute que tenia amb el segon. D'altra banda, la segona fàbrica era dirigida pel soci fundador Pere Almeda. Ben aviat, vers l'any 1887, es van haver de construir dos pisos més per allotjar als treballadors. La dissolució de l'empresa Almeda, Sindreu i Cia es va produir l'any 1913, i poc després es van arrendar les instal·lacions a la societat Almeda, Alamany i Cia. L'any 1932, la societat Almeda, Alamany i Cia adquiria la totalitat de la fàbrica, quedant així unificada la colònia. L'any 1948 es va construir l'edifici del carrer Vila-seca, número 5, que va habilitar-se com a escola de les nenes. Abans d'això, l'escola es trobava a la plaça del costat de l'església, quedant a partir d'aleshores destinada als nens. La colònia va créixer de manera molt sostinguda durant els anys següents. La crisi del sector tèxtil de la dècada de 1970 va suposar que el sistema de la colònia quedés obsolet, ja que es va reduir la mà d'obra i la millora de comunicacions feia innecesari viure al costat de la fàbrica. A la dècada de 1990, la majoria dels habitatges estaven buits i quedaven pocs treballadors a la fàbrica. El desenvolupament d'un Pla Especial de Reforma Interior va permetre una remodelació de la colònia i la recuperació dels seus espais emblemàtics.</p> | 42.0594500,2.2552400 | 438378 | 4656645 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 78380 | La Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrada-familia-0 | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | Les obres que s'han fet al seu entorn han provocat humitats que estan malmetent la coberta i les pintures de l'interior. | L'església de la Sagrada Família està situada a la part nord de la colònia Vila-seca, prop de la casa dels amos. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau amb el sostre pla, perfilat amb una motllura sostinguda per pilastres. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora darrera l'altar una fornícula encapçalada per un frontó semicircular, dins la qual hi ha la imatge de la Sagrada Família. A cada costat de la fornícula trobem dues pilasters més, entre les quals hi ha les portes que condueixen a la sagristia. Les parets de la nau i el sostre estan decorades amb pintura al fresc, entre les que destaquen dues escenes de la Sagrada Família situades als laterals de la nau. Als peus del temple hi ha el cor de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través de dos finestrals d'arc de mig punt que s'intercalen entre les pilastres, a més de la rosassa. A l'exterior, el portal d'accés és d'arc pla, que queda custodiat per pilastes que sostenen una cornisa triangular. Sobre la llinda hi ha un relleu amb una àncora i les inicials ' A / M' als costats. L'edifici queda rematat per un capcer triangular en forma de frontó, sobre el qual hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls. A la façana posterior hi ha un capcer de les mateixes característiques. L'acabat exterior es manté arrebossat. | 08265-3 | Pl. de la Sagrada Família | La capella de la Sagrada Família va posar-se en servei el dia 29 de juny de 1881 per donar servei religiós a la Colònia industrial de Vila-seca. Va ser beneïda pe Josep Morgades, bisbe de Vic, el dia 22 d'octubre de 1882. | 42.0612100,2.2549200 | 438353 | 4656841 | 1881 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer l'inventari (en data juliol de 2011), la coberta de la capella s'ha esfondrat a causa de les humitats que pateix. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 78381 | Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-borgonya | COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. FELIU, A., coord. (2002). Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg Editores. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SERRA, R. (2000). Colònies tèxtils de Catalunya. Manresa: Fundació Caixa Manresa, Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | La colònia de Borgonyà està situada en un meandre del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa entre la plana del riu i un petit puig situat a tramuntana. A la primera zona s'hi troba la part eminentment industrial del conjunt, definida per naus construïdes entre el segle XIX i el XX. Entre les naus hi transcorre el canal que proveïa d'aigua a la fàbrica, provinent del riu Ter, on una resclosa desvia part del seu curs. A la part de gregal de la part industrial hi trobem la casa del metge de la colònia i una de les cases que conformava el carrer Ter. La part industrial i la residencial queden separades per la carretera i la línia ferroviària, sota la qual hi ha diversos passos subterranis que permeten la comunicació. Entre la línia i la carretera, al costat de mestral del conjunt, trobem els tres xalets dels directius del colònia, de notables dimensions i amb característiques d'habitatges senyorials. La part residencial de la colònia es desenvolupa al costat mateix de la línia ferroviària, amb carrers paral·lels disposats de sud a nord, llevat del carrer Borgonyà i el Fabra. Estan constituïts per cases entre mitgeres de marcat caràcter anglès, en què els materials constructius, la pedra i el maó, estan emfatitzats. Entre aquesta tipologia, hem d'incloure el carrer Canal, situat a l'extrem de ponent del conjunt, davant del canal. Al nord de les primeres, en una cota inferior i en situació de domini sobre aquests habitatges, hi ha la casa de l'administrador i del mestre. Ben aprop s'hi conserva el casino, i sobre d'aquest trobem l'església de la colònia, al costat de la qual s'adossa l'antiga escola dels nens. Durant els anys de creixement de la colònia, es van construir habitatges al nord i a l'oest de les existents, constituïts per blocs quadrangulars on hi residien diverses famílies. Al costat de l'església també hi trobem la casa cuna, on els treballadors deixaven els seus infants durant la jornada laboral. Tota la part residencial està enjardinada mitjançant parterres on s'hi planten flors i arbres ornamentals, a més dels horts que tenien moltes de les cases. L'accés per la part de ponent de la colònia es fa a través del pont de Borgonyà, que salva el riu Ter. Al sud d'aquest hi ha el camp de futbol amb els vestidors, típicament anglesos. Al nord de la colònia, per sobre del puig, s'hi troba el cementiri. | 08265-4 | Ctra. BV-5626, km. 0,5 | A principi de la dècada de 1890, es va contituir la societat escocesa Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. i es va construir una fàbrica de filatures a l'indret de Borgonyà, on hi havia el mas Borgonyà i un petit santuari marià. La fàbrica es va situar al costat del riu Ter, que proporcionava l'energia hidràulica necessària per al seu funcionament per mitjà d'una resclosa i un canal. De forma complementària, es van començar a construir les cases del personal obrer i dels directius, a més d'una nova església sota la mateixa advocació que l'anterior, la Mare de Déu de Borgonyà. L'orígen escocès dels socis fundadors es va veure reflectit en la trama urbanística, ja sigui en la tipologia dels edificis típicament britànica, els espais enjardinats a tot l'entorn i, més endavant, la construcció d'un camp de futbol, pioner per l'època. L'any 1895, la fàbrica va començar la seva activitat productiva, amb personal escocès que formava als treballadors locals. Aviat es van obrir a la part residecial de la colònia establiments com una fonda, la fleca, la carnisseria, la barberia i el Centre Recreatiu de Borgonyà on, després de les llargues jornades laborals, els treballadors podien passar les estones de lleure. L'any 1897 ja hi havia uns 5.000 treballadors. L'any 1903 els Coats i els Fabra van fusionar les respectives empreses per constituir la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, S.A, mantenint l'activitat de les fàbriques de Borgonyà i de Sant Andreu de Palomar. L'èxit de l'empresa, juntament amb l'adquisició de la Hilandería Planas de Ripoll va suposar que durant la dècada de 1920 la colònia visqués una primera fase d'expansió important, amb la construcció de noves naus, maquinària i serveis, així com els carrers Ter, Catalunya i Fabra. A la part residencial s'hi va habilitar el Casino, gestionat per una societat amb uns estatuts propis. Entre els serveis, hem de destacar l'existència de la 'casa-cuna', on els obrers podien deixar els seus fills fins que s'acabés la jornada laboral. També es va obtenir el permís del bisbat per a construir un cementiri propi, que fins aleshores estava situat al poble de Sant Vicenç. La Guerra Civil no va causar grans estralls a la colònia i, com a fet destacable, el bàndol republicà va dinamitar el pont de Borgonyà, que va ser reconstruït uns anys més tard. Després de la Guerra, la colònia va quedar petita en proporció al nombre de treballadors, pel que es decideixen construir els blocs del carrer Barcelona i més endavant al carrer Girona. Durant la dècada de 1960 s'amplia la part industrial amb la construcció de noves naus. La crisi del sector tèxtil va esclatar l'any 1973, la vida de la colònia va començar un període de declivi important. Es van acomiadar treballadors i es van retallar les despeses dels serveis socials i culturals. L'any 1976 es va començar el lent traspàs de competències, permetent que els treballadors adquirissin els habitatges i passant a mans de l'Ajuntament de Sant Vicenç els serveis públics. El proteccionisme a què estaven sotmesos els treballadors va transformar-se en desamparament, ja que de cop es trobaven sense servei de 'casa-cuna', de servei mèdic, etc. La fàbrica va tancar definitivament les portes l'any 2000. Des d'aleshores, la part industrial és ocupada per empreses de diversos sectors i la part residencial ha esdevingut un poble amb personalitat pròpia. | 42.0640000,2.2414600 | 437242 | 4657160 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Colònia dels Anglesos. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 78382 | Mare de Déu de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-borgonya | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. | XIX | La capella de la Mare de Déu de Borgonyà està situada dominant la colònia industrial de Borgonyà, sobre la vessant del puig on s'hi van construir les cases dels obrers. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau dividida en quatre trams a través d'arcs diafragmàtics que descansen sobre columnes de marbre i pilastres. Els capitells de les columnes queden enllaçades amb una cornisa decorada amb motius vegetals que recorre tota la nau. Les dues capelles laterals s'obren a la nau amb arcs apuntats, que es recolzen sobre columnes i pilastres de les mateixes característiques. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora, al costat de l'altar, un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda datada de l'any '1706' amb una creu intercalada, que probablement constitueix l'únic vestigi conservat de l'antiga ermita. Aquest portal dóna accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor de fusta, que presenta un enteixinat policromat com el del sostre de la nau. Al costat del cor s'obre un portal d'arc de mig punt amb guardapols que condueix al baptisteri. La il·luminació del temple s'obté a través de finestres ogivals intercalades entre les columnes i una rosassa, totes elles decorades amb vitralls. A la façana de llevant hi ha un portal com el del baptisteri que comunica el temple amb la casa rectoral. A nivell exterior, la portalada és d'arc ogival amb arquivoltes i guardapols, que descansen sobre impostes motllurades i brancals de columnes de marbre. De cada extrem del frontis arrenca una pilastra que dóna una marcada verticalitat a l'edifici, quedant rematades amb capitells de pedra decorats. El capcer triangular del coronament es recolza sobre els capitells i està acabat amb una cornisa recolzada sobre mènsules. L'accés al temple es fa a través d'una llarga escalinata, que en el seu tram final es bifurca deixant veure, sota el portal, una finestra d'arc carpanell amb guardapols que es correspon amb la cripta. A la part de ponent del frontis en sobresurt el campanar, de planta rectangular amb petites finestres lobulades i un rellotge circular. La part superior, separada de l'anterior per una cornisa, està acabada amb un cos quadrangular amb obertures d'arc de mig punt on s'hi allotgen les campanes. A les façanes laterals i posterior les finestres estan rematades amb guardapols i les capelles laterals presenten ràfecs suportats per mènsules. El revestiment dels murs es manté arrebossat de color rosat al frontis i de color terrós a la resta. A la façana de llevant hi ha adossada la casa del capellà. | 08265-5 | C. Girona | La primera referència documental del santuari de Borgonyà la trobem en un testament de Pere del Pujol de Torelló de l'any 1298. En aquell moment, la capella era sufragània de la parroquia de Sant Vicenç i posseïa terres al seu voltant i el mas Envers. Durant el segle XIV, a l'ermita s'hi funda un benifet presbiterial, en què la Mitra ha de celebrar la missa matinal. El temple va ser reformat a mitjans del segle XVI i es va dotar d'un retaule de la Mare de Déu de Borgonyà, encarregat al pintor barceloní Ramon Puix. Entre els segles XIV i XIX els torellonencs sortien en processó fins a l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà, en què durant els primers anys les relíquies de Sant Fortià eren submergides en aigües del Ter. Més endavant, quan aquesta costum quedà abolida, el cos del Sant era portat fins al peu de la imatge de la Verge de Borgonyà. L'any 1895 les terres del mas Borgonyà, juntament amb la capella, són adquirides per la companyia Filatures del Ter per a construir-hi una fàbrica i colònia industrials. El santuari antic és enderrocat i substituït per una nova capella i la casa rectoral. Durant la construcció del temple, dues cases del carrer Paisley (número 24 i 26) van habilitar-se com a capella provisional. Va ser beneïda pel bisbe Morgades el Dilluns de Pasqua Florida de l'any 1898, amb l'assistència de tota la vall de Torelló i les colònies del Ter. Va ser el mateix bisbe qui, volent garantir el culte catòlic davant de la propietat de confessió protestant, va determinar que el temple havia de superar en alçada la resta de les construccions de la colònia. La direcció de Fabra i Coats va anar més enllà i va reforçar el paper del capellà sobre la comunitat, a més de donar suport a les celebracions religioses i subvencionar l'ensenyament a través de monges i capellans. | 42.0654200,2.2417800 | 437270 | 4657318 | 1898 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 78383 | Mas el Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camps | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. TORRES, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial. | XVI | La masia del Camps està situada al nord del nucli de Sant Vicenç, al camí que continua per l'avinguda del Castell. És un edifici aïllat de planta irregular i dues crugies. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat i es troba descentrat en el frontis. Sobre el portal hi ha un finestral d'arc pla arrebossat. La part de ponent del frontis està definida per un cos quadrangular en forma de torre, de tres nivells d'alçat i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Entre les obertures que presenta, la majoria amb llinda de fusta, destaca una finestra orientada a migdia amb la llinda de pedra inscrita amb l'any '1641' amb una figura en forma de calze intercalada. La resta d'obertures d'aquest volum són ceràmiques amb llinda de fusta, algunes de les quals són de factura moderna. El segon volum està adossat a la façana de llevant de forma perpendicular. Consta de planta baixa i pis i té el carener paral·lel a la façana. La part frontal està caracteritzada per una galeria horitzontal de dos nivells que queda suportada amb bigues de fusta i un pilar circular al centre fet de pedra lligada amb morter. Davant d'aquest cos hi ha un pati que queda tancat per un baluard, obert amb una portalada amb pilars ceràmics i una llinda de fusta, que està situada davant del portal principal del mas. Les obertures de la façana posterior són també amb llinda de fusta, algunes amb brancals ceràmics de factura moderna. El revestiment dels murs és arrebossat amb morter. A l'entorn del mas hi ha diverses dependències agrícoles modernes. | 08265-6 | Camí del mas el Camps | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Camps (SOLÀ, 1948: 124). L'any 1416, Ramon de Camps estableix a Francesc ça Torra unes terres pertanyents al Mas de Camps que, entre d'altres, afronten amb les propietats de Grau Amalric i el mas Andreu. Més endavant, en el fogatge de l'any 1553 hi torna a constar la casa, quan era habitada per Jaume Camps. Uns anys més tard, vers el 1573, Joan Camps es casa amb Dionisia Cortada, del Mas Cortada d'Orís. El nebot de Dionisa, Silvestre Cortada, es casarà l'any 1608, en segones núpcies, amb la Maria Vilar, del Mas Vilar de Sant Vicenç. Un fill del Mas Amalric, en Pere Amalric, es va casar amb la Violant Camps l'any 1562. Més endavant, les famílies Amalric-Camps quedarien emparentades de nou, ja que l'any 1614, Jeroni Amalric va casar-se amb la Marianna Camps. Des dels seus orígens, el mas ha estat reformat en diverses ocasions, entre les que destaca la del segle XVII, tal com ho testimonia la llinda inscrita. A principi del segle XVIII, Vicenç Camps promet a Sant Fortià una quartera de blat anual perquè la pedra no li torni a pendre la collita. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Esteve Camps. | 42.0667300,2.2700200 | 439608 | 4657443 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 78384 | Mas Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-grau-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). | XVI-XX | La masia de Mas Grau està situada al nord del nucli de Sant Vicenç, molt proper a la masia de l'Amalric. És un edifici de planta rectangular i tres crugies, a la qual es van afegir un cos per costat. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al centre del frontis hi ha el portal d'accés, d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1691' i una creu de malta intercalada. A cada costat del portal hi ha una petita finestra d'arc pla arrebossat. A nivell del primer pis trobem tres finestrals d'arc pla de pedra carejada i ampit motllurat, un dels quals incorpora la data '1686' i una creu intercalada a la llinda. Les golfes s'obren amb diverses finestres de petites dimensions d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossat un cos obert amb una galeria a nivell del primer pis. El ràfec està acabat amb cabirons. Els murs estan revestits amb morter. Al voltant de la façana posterior hi trobem diversos annexes agrícoles. | 08265-7 | Camí del Mas Grau | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Masgrau (SOLÀ, 1948: 124). L'any 1388, el rector de l'església de Sant Vicenç va redimir de la seva servitud a Pere de Mas grau i la seva descendència, a canvi de 50 sous. Al fons històric de l'Hospital de la Santa Creu, conservat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya, hi consta un document de l'any 1537 en què Bernardina, propietària del mas Masguerau de Sant Vicenç, el seu espòs Bartomeu Solà, àlies 'Masguerau', i el seu fill Pere venen un censal mort a Bernat Cortada de Sant Genís d'Orís. En el mateix arxiu s'hi conserva un pergamí de l'any 1552 del testament de Pere Mas-Garau, del mas-Garau de Sant Vicenç de Torelló. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Basas, també propietari del Sotgran, Comadebó i Roviroles. | 42.0648400,2.2659700 | 439271 | 4657236 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78384-foto-08265-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78384-foto-08265-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78384-foto-08265-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També consta escrit com a Masgrau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 78385 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-11 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). TORRES, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial. | XVI-XX | La masia del Vilar està situada al nord del nucli de Sant Vicenç. És un edifici de planta rectangular i tres crugies, al qual s'adossen diversos volums a les façanes laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'accés a la casa es fa a través d'unes escales d'obra, que condueixen a un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla i tres petits pòrtics d'arc de mig punt a les golfes. Llevat del portal, la resta d'obertures d'aquest volum són de factura moderna i d'arc pla, les de la planta baixa amb llinda de fusta i les del pis emmarcades amb pedra. A l'extrem que es troba enretirat del plom del mur s'hi ha obert una entrada de garatge. A la façana de garbí hi ha adossat un segon volum de planta baixa i dos pisos, cobert a quatre vessants. Consta d'un portal d'arc pla de pedra carejada, que incorpora motius a la llinda, on s'hi distingeix una creu custodiada per dues figures de forma conopial, dels quals no se'n reconeix la iconografia interior per trobar-se erosionada. Sota d'aquests motius, hi ha una sanefa en relleu de formes ondulants. La resta d'obertures d'aquest cos són de factura moderna, com també ho és el cos que es va adossar a la façana de garbí i a la façana de gregal del volum principal. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland, excepte a la base dels volums centrals on s'ha deixat la pedra vista. | 08265-8 | Camí del Vilar | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada el Vilar (SOLÀ, 1948: 124). En un Consell general convocat l'any 1357 per diverses qüestions de la casa Puigdesalit, s'esmenta un tal Pere del Vilar de Sant Vicenç. L'any 1466 Margarida, filla de Bernat de Vivar i Caterina, es casa amb Pere Joan de Fraixà, de Sant Boi de Lluçanès, i van a viure al mas de Vilar de Sant Vicenç de Torelló, fent donació dels béns que hi havia en dit mas, que fins aleshores pertanyien al seu oncle Jaume de Vilar. El mas consta en el fogatge de l'any 1553 i en un capbreu de l'Arxiu Espiscopal de Vic de l'any 1550, quan l'habitaven Pere i Bernat Vilar. Més endavant, vers l'any 1608, Maria Vilar es casa amb en Silvestre Cortada, del Mas Cortada d'Orís. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Vilar i Amigó. El mas i les terres foren adquirides per llurs masovers l'any 1968 a Jaume Bofarull. | 42.0668800,2.2669500 | 439354 | 4657462 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78385-foto-08265-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78385-foto-08265-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78385-foto-08265-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat hi consta erròniament com a 'Villar'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 78386 | L'Amalric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lamalric | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. TORRES, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial. | XVII | La masia de l'Amalric està situada al nord del nucli de Sant Vicenç, propera al Mas Grau. És un edifici de planta rectangular que es composa de diversos cossos superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada. Al primer pis hi ha un finestral també d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes hi ha tres finestres amb llinda de fusta de factura moderna. A la façana lateral i posterior hi trobem aquest mateix tipus d'obertura, a l'alçada del primer i segon pis. Entre aquestes oberures modernes, en destaca una d'antiga conservada a la façana lateral orientada a tramuntana. És d'arc pla de pedra carejada, que incorporauna motllura decorativa a la llinda, amb una roseta tallada en alt relleu a la part central. Al'altra façana lateral, orientada a migdia, hi ha un cos adossat que segueix el pendent de la coberta del volum principal. Està obert amb dues galeries a nivell del primer pis, que es sostenen amb un pilar de maó. D'aquest cos hem de destacar l'angle de llevant, que consta de carreus escairats als angles. Sobre del parament original s'ha reconstruït una part de maó. Al costat d'aquest cos hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada. La casa queda tancada frontalment per aquest cos i un altre situat a ponent, des d'on surt un baluard obert amb una portalada amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, excepte els angles de llevant que es manten de pedra vista. | 08265-9 | Camí del Mas Grau | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Amalrich (SOLÀ, 1948: 124). El mas Amalrich apareix nombrat en un capbreu de l'any 1391 pertanyent a l'Arxiu Moja, que procedeix del llinatge Desbac de Torelló, i que es troba custodiat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya. En un dels documents hi consten els dominis dels masos Comelles i Amalrich. L'hereva del mas, Margarida Amalric, es va casar amb Bernat Vinyoles, amb qui va tenir dos fills, en Segimon i en Pere. El primer fill va esdevenir l'hereu i senyor útil del mas, i es va casar amb Esperança Codolosa a mitjans del segle XVI, establint així lligams amb els negociants torellonencs i la petita noblesa local. Ell mateix va ser, juntament amb els Parella, els Calveria i d'altres, els que van monopolitzar el mercat del blat torellonenc durant aquest període. En aquest moment, la casa Amalric va fundar una missa setmanera a l'església parroquial de Sant Feliu de Torelló i era l'encarregada del manteniment de l'altar del Sant Sepulcre. El segon fill, en Pere, es va casar l'any 1562 amb la Violant Camps, filla de la mas el Camps. De l'any 1571 es conserva un tracte de construcció d'una torre al costat del mas, on s'explica amb gran detall com l'ha de fer el mestre d'obres Joan Rossell, de Sant Pere de Torelló, encomanada pel propi Segimon Amalric. Sabem que poc després, vers l'any 1577, es va casar en segones núpcies amb una Carrera (del mas Carrera), amb qui van tenir un fill, Rafael. Del casament d'aquest amb una tal Francina, va néixer en Jeroni. L'any 1614, va casar-se amb la Marianna Camps, entroncant així de nou les famílies dels masos Amalric i Camps. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Pere Amalrich. | 42.0647000,2.2665200 | 439316 | 4657220 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78386-foto-08265-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78386-foto-08265-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78386-foto-08265-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 78387 | Jaciment de l'església de Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-de-sant-vicenc-de-torello | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, A., FIERRO, X. Memòria d'excavació a l'església de Sant Vicenç de Torelló (Osona). Direcció General del patrimoni Cultural. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | IX-XIX | A l'indret on s'assenta l'església romànica de Sant Vicenç s'hi va localitzar una necròpolis d'inhumació datada dels segles IX i X, consistent en tombes antropomorfes i elipsoidals excavades a les margues naturals. La intervenció arqueològica va permetre determinar que sobre aquesta base es va bastir una capella romànica, entorn el segle XI. L'edifici era d'una sola nau amb absis semicircular que estava coberta amb lloses de pissarra. A finals d'aquest segle es va edificar el campanar, que s'ha pogut datar gràcies a la presència de ceràmica gris del segle XI al seu interior. En aquest moment es va enderrocar l'antic absis i se'n va construir un de més gran, acompanyat d'una absidiola, que va suposar un engrandiment del presbiteri. Aquesta reforma s'ha relacionat amb la necessitat d'engrandiment del temple motivat per l'augment del nombre de fidels. També es van localitzar les restes de l'altar de l'època i la base de la pica baptismal amb el seu canal de desaiguament. Aquesta fase s'ha pogut datar per la troballa d'una moneda a l'escala d'accés al presbiteri. Entre els segles XII i XIII, es va construir un porxo a migdia del temple. A finals del segle XIV es va reconstruir la coberta de l'absis, es va modificar el paviment i es va avançar el presbiteri. Entre els segles XIV i XVII el temple va ser reformat fins a donar-li la configuració actual, ja que es van afegir dues naus laterals, una de les quals aprofitava el porxo existent. En quedar tapat l'accés primitiu, es va obrir una nova portalada a la façana de ponent. D'altra banda, es va construir una nova coberta i s'aprofità un campanar d'espadanya romànic per construir el comunidor. L'any 1812 es va construir la sagristia al lloc de l'absidiola, on hi havia la capella de Santa Maria. Després de l'excavació arqueològica del temple i la seva restauració, s'han deixat visibles algunes de les tombes sota el nou paviment empostissat, a més de la base de la pica i la coberta de teula de pissarra, visible des de l'escala que condueix al comunidor. Així mateix, es va enderrocar la sagristia i es va reconstruir l'absidola. | 08265-19 | Pl. de l'Església, 1 | L'any 1983 s'hi va ser una excavació d'urgència en motiu de les obres de restauració del temple promogudes per la Diputació de Barcelona. Els directors de l'excavació van ser Albert López i Mercedes Juan. | 42.0616500,2.2738600 | 439921 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78387-foto-08265-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78387-foto-08265-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78387-foto-08265-19-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|94|96|98|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 78388 | Campanar de l'església de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sant-vicenc | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. GONZÁLEZ, A., dir. (2006). 'Església parroquial de Sant Vicenç'. Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R. (1984). Memòria 1983. 1380-1980 Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1990). Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Barcelona: Diputació de Barcelona. GUDIOL, J. (1916). Excursió a Sant Vicens de Torelló. Vic: Gazeta de Vich. ERRA, A.; OCAÑA, M. (1992). Esglésies romàniques. 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Figueres: Carles Vallès, editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. JUNYENT, E. (1987). Monuments romànics d'Osona. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. LACUESTA, R., dir. (1991). Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns Científics i tècnics 3. Barcelona: Diputació de Barcelona. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI | La torre del cloquer de l'església parroquial de Sant Vicenç està adossada a l'extrem de gregal del temple. És de planta quadrangular i es divideix en quatre nivells, dels quals la base adquireix una alçada considerable. Els nivells estan marcats exteriorment a través d'arcuacions cegues d'estil llombard, als pisos superiors dividits per engranatges de dents de serra. A la base, a la cara orientada a llevant, s'observa una espitllera com a única obertura. Al primer pis trobem una obertura d'arc de mig punt per façana, mentre que als superiors les finestres són geminades amb columneta central i capitell trapezoïdal. La torre queda rematada per una coberta de lloses a quatre vessants. A l'interior del campanar es van substituir l'escala antiga i els empostissats per una escala de cargol metàl·lica. Al pis superior s'hi conserven les campanes antigues. | 08265-20 | Pl. de l'Església, 1 | En la documentació antiga, l'església també es coneixia com a Sant Vicenç de Cervià, quan formava part del terme del castell de Torelló.La primera referència documental de l'església és de l'any 938, quan n'era sacerdot un tal Bernat. Des de mitjans del segle XI ja consta com a parròquia i poc després el temple primitiu va ser reconstruït i s'hi va afegir el campanar. Durant el segle XII va reformar-se de nou, probablement per albergar la població que s'aplegava al seu voltant formant una sagrera. Aquesta va quedar despoblada durant l'alta edat mitjana, però l'església es va mantenir com a lloc de culte. A finals del segle XIII n'era rector Pere Camprodon, qui era el beneficiat de l'altar de Santa Maria, que gaudia de gran devoció. A la visita pastoral de l'any 1399 hi consta que la volta i el campanar es trobaven en mal estat. L'any 1520 l'església es va dotar d'un retaule, que ha estat atribuït a Joan Gascó. Pocs anys després es van incorporar noves campanes i es va fer una creu processional de plata, obra de l'argenter Antoni Ballès. Durant el segle XVII l'edifici es va reformar de nou ampliant la nau aprofitant l'atri lateral, que va suposar que els pòrtics que el conformaven es tapiessin. En aquest moment, el portal d'accés és traslladat a la façana de ponent. A principi del segle XIX, les tres parròquies que formaven part del terme del Castell de Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere i Sant Feliu, van constituir-se com a municipis independents. A mitjans d'aquest segle, es va començar a consolidar el nucli de Sant Vicenç, es va construir un nou cementiri en terres del mas del Viver i quedà així suprimit l'antic sagrer. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la primitiva imatge de Santa Maria de la Vall del Ges, va ser cremada com bona part del patrimoni religiós del país. Els arquitectes Antoni González i Josep Rovira del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la van restaurar l'any 1973. | 42.0616700,2.2739800 | 439931 | 4656878 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 78390 | Dipòsit d'aigua municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-municipal | Inventari de béns (1911-1993) de l'Arxiu Municipal. | XX | Al principi del carrer Cerdanya del nucli de Sant Vicenç hi ha l'antic dipòsit d'aigua municipal. És una construcció de planta circular troncocònica, de quatre nivells diferenciats. El portal d'accés és d'arc de mig punt de pedra. Els tres nivells de la torre es posen de manifest a l'exterior a través d'una quadrícula motllurada, entre la que s'intercalen petites finestres d'arc de mig punt. Sobre la cornisa dentada del remat hi ha el dipòsit on es recollia l'aigua, que sobresurt notablement del plom del mur. El parament dels murs és de maó pla. | 08265-22 | C. Cerdanya | El dipòsit es va construir en un terreny propietat de les senyores Margarita Villegas Muntaña i Maria Erra Villegas, que el van vendre a l'ajuntament de Sant Vicenç el 18 d'abril de 1929. Va construir-se segons el plànol de l'enginyer Josep Ignasi Miravet i ser inaugurat el novembre del 1929, quan era alcalde Josep Jolis i Barcons. El dipòsit va suposar l'arribada del subministrament d'aigua a les cases de la població. | 42.0638400,2.2738100 | 439919 | 4657119 | 1929 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78390-foto-08265-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78390-foto-08265-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78390-foto-08265-22-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | Josep Ignasi Miravet | Al costat de la porta hi ha un plafó identificatiu on s'explica breument la seva història. | 102|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 78391 | Mas les Passeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-passeres | XIX | La coberta presenta desperfectes. | La masia de les Passeres està situada sobre el riu Ges, a ponent de la Serra de la Miracolosa. És un edifici aïllat de planta quadrangular i dues crugies. El frontis es composa de dos eixos; el primer s'obre amb un portal d'arc pla amb llinda de fusta, mentre que la resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. Sobre el portal hi ha una pedra inscrita amb les inicials 'R. R.' amb l'any '1888' a sota, entre els quals hi ha el relleu d'un cor amb una creu. La resta de façanes presenten poques obertures, totes elles de reduïdes dimensions d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior es manté arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossats diversos cossos annexes de maó i de dos nivells d'alçat. | 08265-23 | Camí de les Passeres | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Esteve Parés. | 42.0616000,2.2790700 | 440352 | 4656867 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml