Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78401 | Fons documental d'Almeda Alamany y CIA, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dalmeda-alamany-y-cia-sa | XIX-XX | El fons documental de la companyia d'Almeda Alamany y CIA, S.A. es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Comprèn la documentació administrativa, de direcció, de producció i de gestió de personal generada a la fàbrica a Vila-seca des dels seus orígens fins que va cessar l'activitat, així com de la documentació comptable de les empreses precedents Almeda Sindreu y Cia, Almeda Hermanos y Cia i Sindreu y Cia. Conté un total de 207 unitats d'instal·lació de documentació textual. S'organitza en sèries, entre les quals hi ha: Informació econòmica d'empreses externes, Relació amb organitzacions empresarials, professionals i sindicals, Maquinària i utillatge, Assegurances, Llibres de diari, Llibres de major, Llibres d'inventaris i balanços, Llibres auxiliars de diari, Tresoreria, Fiscalitat, Proveïment, Producció, Expedients de personal, Remuneració del personal, Assegurances, subsidis i previsió social i Moviments del personal. | 08265-33 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va crear-se l'any 1980 per gestionar la documentació generada en l'activitat administrativa de la Generalitat de Catalunya i per salvaguardar el patrimoni documental privat del territori català i així esdevenir l'arxiu històric nacional. El fons de l'empresa Almeda Alamany y CIA, S.A. hi va ingressar en tres trameses entre els anys 1991, 1992 i 1993, en concepte de cessió en dipòsit. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El fons pot consultar-se en línia. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78411 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-14 | XX | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any els primer cap de setmana de setembre. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne en honor al patró Sant Vicenç. El programa d'activitats varia cada any, tot i que es mantenen algunes activitats, com són el pregó, cercavila de gegants i capgrossos, els partits de futbol, la pujada al castell, la baixada de carros, etc. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, cinema i concerts. | 08265-43 | Sant Vicenç de Torelló | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 78412 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-14 | XX | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el dia 22 de gener. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne en honor al patró Sant Vicenç. El programa d'activitats varia cada any, tot i que es mantenen algunes activitats, com són el pregó, la caminada de Festa Major, el concurs de pintura ràpida i la cercavila de gegants i capgrossos. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, teatre i concerts. | 08265-44 | Sant Vicenç de Torelló | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 78413 | Aplec de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX-XXI | L'aplec de Borgonyà es celebra cada any el dia 25 de març, en què es celebra un ofici solemne, en què es canten els goigs en honor a la Mare de Déu de Borgonyà. Els actes programats en motiu de l'aplec no es desenvolupen fins el següent cap de setmana. El dissabte al matí es celebra la tradicional xocolatada popular. Entre els actes que es desenvolupen durant la festivitat, destaca el partit de futbol entre casats i solters i la sessió de cinema o de teatre. De forma paral·lela, s'organitzen tallers, jocs concerts i visites a la fàbrica. | 08265-45 | Colònia Borgonyà | L'aplec de Borgonyà s'ha celebrat de manera gairebé continuada des de principi del segle XX. Entre el 1920 i el 1940, a les 7 del matí hi havia missa i després de combregar els malalts, es celebrava l'ofici solemne, acompanyat de cantaires. La mateixa tarda, hi havia una sessió de cinema o teatre al local del Casino. L'any 1923 es coneix que hi va haver un repic de campanes i es va fer foc als turons. A partir dels anys 1940, es va donar més importància a la celebració religiosa, i les obres de teatre només eren representades per dones, que les havien d'interpretar en castellà. Després d'uns anys en què la festa va quedar pràcticament reduïda a la missa i la projecció d'una pel·lícula, durant els anys 80 van recuperar-se les activitats com el teatre i se'n van incorporar de noves. | 42.0653800,2.2417900 | 437271 | 4657313 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78414 | El contrapàs Llarg: 'El Divino' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-llarg-el-divino | 2001: 10 anys de Contrapàs Llarg a Sant Vicenç de Torelló. Agrupació Cultural Sant Vicenç de Torelló - Amics del Contrapàs Llarg. Sant Vicenç de Torelló. S/d. S/n. CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Danses. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. SELLARÈS, J.; PUJOL, J. (2001). Petita història del Contrapàs Llarg de Sant Vicenç de Torelló. Barcelona: Editorial Mediterrània. | XX | El contrapàs llarg 'el Divino'és un cant de la Passió de Crist, que es balla el dissabte vigília de Rams al vespre a la plaça de l'Església de Sant Vicenç. La dansa és interpretada per una vintena de persones vestides de negre i blanc, acompanyats d'un cor de 18 himes, tres timbals i un flaviol. Els contradansaires ballen amb gran solemnitat formant una filera, amb les mans entrellaçades. El pas consisteix en puntejar sempre de costat, avançant i retrocedint de dreta a esquerra, fins a donar la volta a la plaça i tornar al lloc d'inici. Consta de diversos passos característics, com són els 'trencats', en què rellisquen els peus, les 'camades', en què es passa una cama sobre l'altra i es torna a la posició anterior, o la 'roda', on formen una rotllana. Entre els balladors, hi ha el capdanser, que compta els punts i dirigeix a la resta, i el cua, situat a l'altre extrem de la filera. La música és tocada per un flaviol que acompanya al cor que entona la lletra. | 08265-46 | Sant Vicenç de Torelló | El contrapàs és una de les danses més arrelades de Catalunya des del segle XVI, tot i que quan va tenir més popularitat va ser entre els segles XVIII i XIX. Tradicionalment es ballava a la sortida dels Oficis de Setmana Santa i hi havia quatre modalitats diferents, el 'Llarg', el 'Curt', el 'Cerdà' i el 'Porsigola'. La música del Contrapàs Llarg es va transmetre de forma oral fins que a principi del segle XX poca gent la coneixia. Però el cantaire i cornamussaire Miquel Puigbó i Farrés, veí de Sant Vicenç conegut com en 'Quel de la Munda' en recordava la composició amb molta exactitud. Així va ser que el doctor Tort i Matamala el va convèncer d'anar a Barcelona per transcriure'l. Van passar llargues estades amb l'erudit musicòleg Francesc Pujol i Pons, aleshores sotsdirector de l'Orfeó Català, fins que van treure'n la partitura completa. Al cap de pocs anys, l'any 1907, va morir en Miquel Puigbò. L'estudi de Pujol, que ja formava part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va presentar-se en el Congrés d'Història de la Música de Viena de l'any 1927, on va ser reconegut com el document de caràcter religiós més important que es coneixia del geni popular. D'aquesta manera, el 'divino' esdevé l'únic exemple de contrapàs sil·làbic que existeix, en què la lletra i la música lliguen perfectament. Gràcies al retorn de l'Obra del Cançoner Popular a Catalunya, Sant Vicenç de Torelló va poder recuperar la dansa tradicional que havia caigut en l'oblit. La representació va tenir lloc el dia 11 de maig del 1991, sota la direcció d'Àngel Ros, Sebastià Bardolet i Àngels Marginedes, entre d'altres. Des d'aleshores es balla cada any. | 42.0614900,2.2738000 | 439916 | 4656859 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78421 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter | El riu Ter neix al Pirineu Oriental, a 2.500 metres d'altitud, en municipi d'Ulldeter. És el segon riu més llarg de Catalunya, després del Segre, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, on desemboca a la Mediterrània. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El tram de Sant Vicenç de Torrelló correspon al curs mig del riu i transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de partió amb el terme d'Orís. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A finals del segle XIX es van construir a la seva llera les colònies tèxtils de Vila-seca i Borgonyà, amb les respectives rescloses i canals que proporcionaven l'energia necessària per al seu funcionament. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. | 08265-53 | Sector oest del terme municipal | 42.0627200,2.2510300 | 438033 | 4657011 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78421-foto-08265-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78421-foto-08265-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 78422 | Riu Ges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ges | El riu Ges neix a la Serra de Santa Margarida de Cambrils, al municipi de Vidrà. Transcorre per les comarques del Ripollès i Osona, on a Torelló desemboca al riu Ter. El tram de Sant Vicenç transcorre pel sector est del terme municipal, des de la Fontsanta fins al Molinot, fent de partió amb el terme de Torelló. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. | 08265-54 | Sector est del terme municipal | 42.0587200,2.2786700 | 440316 | 4656548 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 78427 | Goigs de la Verge Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a la Verge de la Miraculosa es canten cada any el segon diumenge de setembre, en motiu de l'aplec de la Mare de Déu de la Miraculosa. La versió impresa data de l'any 1947. Comença així: 'Puix aquell que en Vós espera troba auxili portentós: Pregueu, Verge Miraclera, pel mortal que acut a Vós. És una ànima agraïda que us aixeca el Pedronet, és un cor que no s'oblida dels favors que li heu fet. Com l'esqueix de rosa-vera s'ha fet prest molt ufanós. (...)'. | 08265-59 | Pedronet de la Miraculosa | La devoció de la Mare de Déu de la Miraculosa està molt arrelada entre els santvicentencs. Cada any s'hi celebra un aplec en què es beneeixen les medalles i es canten els goigs. El santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. L'any 2010 es va celebrar el 65è aplec. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Alemany | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 78428 | Goigs de Santa Maria de la Vall del Ges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-la-vall-del-ges | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a Santa Maria de la Vall del Ges es canten el dia de la seva festivitat. Va ser escrit l'any 1990 per Mn. Rafael Portús i Arimany, canonge de la Seu de Vic. La música l'ha composat en Sebastià Parés i Jordana. Comença així: 'Ja hi ereu, fa vuit centúries, en mig dels nostres conreus apaivagant les penúries del poble de Sant Vicenç. La fillada protegia vostre gran mantell entès. Troba en Vós la gent nostrada un fogar de pietat; ressò per la vall aimada, de Ripoll i Montserrat. Nostres pobles nit i dia imperen vostres mercès (...)'. | 08265-60 | Església de Sant Vicenç de Torelló | A l'església parroquial de Sant Vicenç apareix documentat l'altar de Santa Maria del Racó des del segle XIII, on s'hi trobava la seva talla. Durant diverses centúries el culte marià a la Verge va gaudir de gran nomenada En motiu de l'esclat de la Guerra Civil, la imatge va ser cremada, com bona part del patrimoni religiós del país. L'any 1989, l'aleshores mossèn Jesús Carrera va fer fabricar una nova imatge a l'obrador Bas-Prims de Sant Vicenç. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 1990 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Rafael Portús i Arimany, Sebastià Parés i Jordana | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78429 | Goigs a Lluís Masferrer i Vila, Beat P. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-lluis-masferrer-i-vila-beat-p | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor al beat i màrtir Lluís Masferrer i Vila es van composar en motiu de la seva beatificació. Va ser escrit l'any 1992 per Lluís Badia i Torras i en va composar la música Jordi Domènec i Subiranas. Comença així: 'Com una mística poncella, ha esclatat del cel en l'hort: Pare Lluís, sigues l'estrella de fe i de pau, que ens meni a port. Neixes en terra molt benigna com és la baixa vall del Ges; si sant Vicenç la fe et persigna és el romànic el teu bres. I l'esperança en Déu, l'anella que en l'orfenesa t'és suport. (...)' | 08265-61 | Sant Vicenç de Torelló | Lluís Masferrer i Vila va néixer a Sant Vicenç, a la masia desapareguda de la Serra d'en Jolis. El dia 19 d'abril de l'any 1936 va ser ordenat prevere a Barbastre, pel bisbe de Lleida, Salvi Huix. Trobant-se entre la comunitat claretiana de Barbastre, va ser pres amb l'esclat de la Guerra Civil. Després d'uns dies de tortura va ser afusellat, a l'edat de 24 anys, juntament amb tots els membres de la seva comunitat. L'any 1992 van ser beatificats i es va composar un goig en honor seu. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 1992 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Badia i Torres (lletra), Jordi Domènec i Subiranas (música) | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78430 | Goigs a Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-vicenc | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XIX-XX | Els goigs en honor al diaca i màrtir Sant Vicenç es canten el dia de la seva festivitat, el 22 de gener. Se'n conserven diverses versions, entre les que hi ha dos textos diferents. La versió més antiga data de l'any 1834 i comença així: 'Puix de Deu sou tan amat alcansaunos déll lo perdó; Vicenç Benaventurat Vos que sou nostre Patró. De Huesca sou natural ciutat noble en Aragó, per servir Deu eternal estudiáreu aab fervor: hisquereu assenyalat, com de un mestre tan bo (...)' Una altra versió és de l'any 1945, impresa a Vic, i l'altra de l'any 1985, amb lletra de Lluís Alemany i música de Josep Bonada. Comencen així: 'Puix la palma us heu guanyada per ser màrtir del Senyor: Dalt del cel deu-nos entrada, Sant Vicenç, nostre patró. Osca, terra aragonesa, el bressol us va gronxar, en la sang porteu noblesa i en el front nom cristià. D'un sant mestre heu heredada cristiana educació(...)'. | 08265-62 | Església de Sant Vicenç de Torelló | 42.0616500,2.2739200 | 439926 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 78431 | Goigs a la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-sagrada-familia | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a la Sagrada Família, Jesús, Josep i Maria, venerada a l'església de la colònia Vila-seca, es canten el dia de la seva festivitat. Se'n conserven dues versions, entre les que hi ha dos textos diferents. La versió de l'any 1923, amb música composat pel mossèn Lluís Brugaroles, comença així: 'Puix sempre oïm amb amor al qui en vosaltres confia: Jesús, Josep i Maria, inflameu el nostre cor. Sou, oh Família Sagrada, real, humana i divina de tot favor rica mina que mai es veurà esgotada, mina en la que tot tresor de la gràcia se acopia: Jesús, Josep i Maria, inflameu el nostre cor (...)'. La segona versió va ser composta pel prevere Ramon Bergadà i impresa per Joan Sallent. Comença així: 'Cantem amb molta alegria, cantem, pobrets pecadors: Jesús, Josep i Maria, regneu en els nostres cors. Jesús és font de dolçura, Jesús és nom celestial; l'infern sa ràbia detura tan sols sentint pronuncia'l. Oh estels del nostre bon dia, refugi dels pecadors! Jesús, Josep i Maria, regneu en els nostres cors. (...)' | 08265-63 | Església de la Sagrada Família. Colònia Vila-seca | 42.0611900,2.2549200 | 438353 | 4656839 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 78433 | Esclatats a Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esclatats-a-sant-vicenc-de-torello | AMADES, J. (1937). 'Refranys geogràfics', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nú. 510. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona: Editorial Selecta. CASTELLS, J. (1980). Folklore torellonenc. Torelló: Promotora Torelló. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVIII | A la vall del Ges és molt habitual la següent dita: 'A Sant Pere, bullfarines esclatats a Sant Vicenç, a Torelló pescallunes i a Manlleu són els cadells'. | 08265-65 | Vall del Ges | Segons creença popular, la dita fa referència a les lluites entre els nyerros i els cadells. En aquest conflicte, els de Sant Pere lluitaven a favor del cabdill nyerro Pere de Bullfarines. Quan aquests van necessitar l'ajuda dels de Sant Vicenç, van contestar que no podien perquè, de tant treballar la terra, estaven esclatats. El qualificatiu pescallunes associat a Torelló es refereix a la llegenda en què els torellonencs van veure el reflex de la lluna al riu i van provar de caçar-la en un cove. Els de Manlleu són esmentats com a cadells perquè eren partidaris declarats del bàndol. D'altres versions apunten que els distintius de Sant Vicenç i Manlleu fan referència a la guerra dels Segadors i a la de Successió. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78446 | Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-0 | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | La festa de l'Arbre es celebra cada primavera a Sant Vicenç de Torelló. És una activitat organitzada pel Consorci de la Vall del Ges en què hi participen els alumnes de l'escola CEIP Lloriana. Cada any es celebra en un lloc diferent, des de la riba del Ges fins a les colònies Vila-seca i Borgonyà. Els nens i nenes de primària surten caminant des del centre escolar fins al lloc de la plantada. Quan arriben planten els arbres i tot seguit esmorzen. Els tècnics del Consorci expliquen les característiques de les espècies plantades i es llegeixen poemes i canten cançons relacionades amb la matèria. | 08265-78 | Sant Vicenç de Torelló | La festa de l'Arbre es celebra a Sant Vicenç de Torelló des de principi de segle. Concretament, sabem que a la colònia Borgonyà el Patronat Provincial de la Festa de l'Arbre vetllava per fomentar l'amor per la natura i els arbres. Uns anys després, vers e 1925, la festa va deixar de celebrar-se, i no va recuperar-se fins el 1952. Des d'aleshores, va ser una celebració vinculada a les escoles, tot i que hi participava tota la població. S'escollien un nen i una nena perquè recitessin una poesia relacionada amb els arbres, es cantaven cançons i es plantaven els arbres. La festa acabava en un berenar. Tenim coneixement que la festa es va començar a celebrar a les colònies Borgonyà i Vila-seca, i que va ser després que la va assumir l'escola CEIP Lloriana. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78447 | Calçotada a Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calcotada-a-sant-vicenc-de-torello | XX | La calçotada popular de Sant Vicenç es celebra cada any un diumenge del mes de febrer. A la plaça de l'Ajuntament es munten les graelles els calçots, la botifarra artesanal dels comerços del poble, pa i vi la salsa la fa Joan Martínez, de la Masia Bou de Valls | 08265-79 | Sant Vicenç de Torelló | L'any 2011 s'ha celebrat la 23 ena edició de la calçotada. | 42.0625900,2.2737800 | 439915 | 4656981 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 78448 | Mercat de l'Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-lavet | XX | El Mercat de l'Avet es celebra cada any durant un cap de setmana de desembre proper al dia de Nadal. Les parades es munten entorn el nucli antic de Sant Vicenç, engalanat i ambientat amb música nadalenca, tot i que si el temps ho requereix s'instal·len al pavelló municipal. S'hi venen gran varietat d'avets de i productes nadalencs, artesania i productes alimentaris locals. A banda, s'organitzen activitats paral·leles, tals com àpats populars, cercavila de gegants, cinema, música i tallers. Les darreres edicions s'han acompanyat d'una Fira Esotèrica. | 08265-80 | Sant Vicenç de Torelló | El certamen és organitzat per l'Ajuntament de Sant Vicenç i l'Associació de Comerciants. L'any 2010 es va celebrar la 23ena edifició del Mercat de l'Avet. | 42.0636800,2.2740800 | 439941 | 4657101 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 78455 | La cançó 'Al carrer més alt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-al-carrer-mes-alt | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Cançons. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Al nucli de Vila-seca s'hi va recollir una versió de la cançó popular 'Al carrer més alt'. Diu així: 'Al carrer més alt n'hi ha una finestreta, passa un senyoret li'n tira una pedreta, torna a passar li'n torna a tirar. Si la seva mare ho veu: - Ai! què és això Pepeta? - És el gatet que encalça la rateta-. Ara plou, ara neva, ara cau pedra, pedra rodona; sim, sim, sim, posa-hi pega, posa-hi pega, sim, sim, sim, posa-hi pega al turim. Si el turim no hi va bé posa-hi pega, posa-hi pega, si el turim no hi va bé posa-hi pega sabater'. | 08265-87 | Vila-seca | La lletra i la música de la cançó foren recollides l'any 1919 al nucli de Vila-seca de Sant Vicenç de Torelló. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78457 | Aplec de la Mare de Déu Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | L'aplec de la Mare de Déu de la Miraculosa es celebra cada any el segon diumenge de setembre. A les 10 del matí es celebra un ofici a l'església parroquial de Sant Vicenç, on es beneeixen les medalles de la Miraculosa i es canten els goigs en honor a la Verge Miraculosa. Tot seguit, els assistents s'adrecen a la serra de la Miraculosa, on dipositen les medalles beneïdes i es ballen sardanes. | 08265-89 | Serra de la Miraculosa | L'origen de la devoció a la Miraculosa es remunta a mitjans del segle XX, quan el santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. Originalment, la missa s'oficiava a la serra de la Miraculosa, davant de l'aplec, però per manca de mossens s'ha passat a fer a l'església parroquial. L'any 2010 es va celebrar la 65ena edició de l'aplec. | 42.0610400,2.2838200 | 440744 | 4656802 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78479 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-a-larxiu-mas | XX | <p>A l'Arxiu Mas s'hi conserva un fons de fotografies i postals de Sant Vicenç de Torelló. - Absis i campanar de Sant Vicenç (1919) - (2) Façana principal i campanar de Sant Vicenç (1985) - (2) Façana lateral i campanar de Sant Vicenç (1985) - Absis i campanar de Sant Vicenç (1985) - Campanar de Sant Vicenç (postal) - Angle façana principal i lateral de Sant Vicenç(1985) - Detall absis i campanar de Sant Vicenç (1985) - (2) Creu processional de Sant Vicenç - Vista general del poble de Sant Vicenç des de la carretera (1916) - Absis de Sant Vicenç (postal) - Façana lateral i campanar de Sant Vicenç - Detall del campanar i la coberta de Sant Vicenç - Campanar de Sant Vicenç - Pòrtic tapiat de Sant Vicenç - Absis de Sant Vicenç - Carreta de bous al nucli de Sant Vicenç (postal)</p> | 08265-111 | Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941 quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paralelamemt amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 78480 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies i postals de Sant Vicenç de Torelló. Bona part de les fotografies són de l'església de Sant Vicenç, tant abans com després de la restauració feta pel mateix Servei. La majoria són del clixé del Servicio o bé de l'Ajuntament de Sant Vicenç. Es troben classificades en els següents àmbits: Església de Sant Vicenç abans de la restauració: - Planta i alçat del campanar. - Campanar. Absis. - (2) Campanar (1979). - Absis (1975). - Campanar (1972). - Antic portal (1974). Església de Sant Vicenç durant la restauració: - Vista general de la població amb el campanar restaurat (1974). - (2) Vista parcial de la població amb el campanar restaurat (1974). - (2) Vista parcial de la població amb el campanar en procés de restauració (1974). - (2) Campanar (vist des de l'antiga rectoria) durant les obres de consolidació i restauració (1974). - (2) Campanar durant les obres de consolidació i restauració (1974). - (2) Campanar i absis durant la restauració (1974). - (2) Vista del campanar en restauració des del Mas Andreu (1976). - (2) Campanar i absis ja restaurats (1974). - (2) Campanar i mur lateral (1974). - Campanar restaurat (1974). - (2) Absis i base del campanar (1974). - Absis i campanar (1974). - Absis i campanar després de la restauració (1974). - Absis i base del campanar (1974). - (3) Angle de la façana principal i lateral (1974). - Absis (1975). - Absis i campanar (1975). - Campanar (1975). - Enderroc de la rectoria (1980). Vistes de la població: - granja-magatzem (?). - (2) vista general del municipi. - dipòsits per a regadiu. - interior de l'escorxador. A banda de les fotografies que formen part del catàleg monumental del Servei, disposen d'un gran nombre de fotografies de les diferents intervencions practicades a l'església.</p> | 08265-112 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 78533 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç a l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-a-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Sant Vicenç de Torelló hi ha un bon nombre de fotografies en format de paper de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església de Sant Vicenç. Anys 1968, 1969 (2), 1976 (12), 1982 (7). Fotografies de les diferents façanes, el campanar, l'interior i la pica baptismal. - Mare de Déu de Borgonyà. Anys 1943, 1968, 1982 (6). Fotografies de la façana principal i de l'interior. - Sagrada Família de Vila-seca. Anys 1967, 1982 (5). Fotografies de la façana i de l'interior. D'altra banda, l'arxiu també consta d'un conjunt de postals antigues de la població, en blanc i negre i en color. Hi ha les següents: - Església de Sant Vicenç (23). Anys 1975, 1982. - Vista de Sant Pere des de Sant Vicenç (2) - Cases del carrer Cerdanya (?) - Santuari de Bellmunt des de Sant Vicenç - Castell de Torelló - Riu Ges - Colònia Borgonyà (2)</p> | 08265-165 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. 25612 Os de Balaguer (Lleida) | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 78539 | Festa de reis de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX-XXI | <p>La festa de reis de la colònia Borgonyà manté l'essència de la celebració que s'havia fet antigament. En aquesta festa, els Reis de l'Orient surten en cavalcada des de la fàbrica. Entren al complex residencial pel túnel i es dirigeixen a l'església entre un camí de torxes. Allà fan l'adoració del nen Jesús i li ofereixen oli, encens i mirra, seguit d'un petit parlament del mossèn. Tot seguit es dirigeixen al casino, on la gent els espera a la sala de butaques, amb les cortines tancades. Quan s'obren les cortines, s'hi veuen els reis asseguts en els respectius trons. Els nens es disposen en filera i van a veure els reis, que els dónen caramels. Una vegada han vist tots als reis, cadascú va cap a casa seva. Aleshores, els reis van, porta per porta, a entregar els regals, que dónen en mà als nens. Allà, se'ls convida a un petit refrigeri.</p> | 08265-171 | Colònia Borgonyà | <p>La Festa de Reis va començar a celebrar-se a la colònia Borgonyà a principi del segle XX. En aquest moment, l'empresa assumia totes les despeses de la celebració, des de l'orquestra que amenitzava la festa fins als regals que es donava als nens i nenes. El lliurement de regals es feia al casino, i variaven segons el sexe i l'edat de les criatures. En acabat, hi havia ball i concerts. En motiu de la Guerra Civil, l'any 1937 no va celebrar-se. Després d'uns anys on pràcticament no s'organitzaven activitats, es va constituir la Comissió de Reis, que va passar a organitzar la festa. Fa uns anys, la cavalcada començava a l'antiga escola de monges i desfilava per tots els carrers del poble. Igualment, davant de l'església es muntava un pessebre i es rebien els reis allà mateix.</p> | 42.0651200,2.2429800 | 437369 | 4657284 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78546 | Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-castell-0 | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. MASFERRER, J.M. (1980). El Castell de Torelló [inèdit]. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta.</p> | XIV | Pràcticament no se n'observen restes. | <p>Al costat del cim del Coll de Gallina, situat sota el turó del Castell, hi ha les restes d'una construcció. Estan situades a la part de tramuntana del mateix, prop del camí que condueix al castell. S'hi observen indicis de fonamentació d'un edifici de planta rectangular. Els murs són construïts amb marga i no arriben al metre d'amplada. Al voltant s'observen abundants fragments de ceràmica, la majoria corresponents a les teules de la coberta.</p> | 08265-178 | Coll de Gallina | <p>Les restes de la construcció del coll de Gallina han estat identificades com el mas del Castell, construïda pels Torelló un cop van abandonar el castell. L'any 1303, el seu propietari, Berenguer d'Orís, va demanar a la senyora jurisdiccional autorització per poder reconstruir la casa. Fortià Solà esmenta a la seva Història de Torelló que un tal Pericas va fer una inspecció de les ruïnes de l'indret del Coll de Gallina a principi del segle XX. El coll de Gallina ha estat identificat com el Puig Cornador, al qual es refereixen les fonts antigues. Aquestes esmenten la notícia escrita per Mn. Parassols a finals del segle XIX, sobre la troballa als peus del puig d'una pedra fenícia amb el relleu d'un brau i els atributs dels dos sexes. Apunta a que la pedra prové de l'esllavissada que patí el castell l'any 1767. Sovint s'ha relacionat el puig com a avantguarda del castell de Torelló, situat a la carena de sobre del mateix. El topònim Cornador es referiria a l'avís que s'hi feia amb el corn davant les situacions de perill.</p> | 42.0711300,2.2670100 | 439363 | 4657934 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 78552 | La crida muda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-crida-muda | <p>CASTELLS, J. (1980). Folklore torellonenc. Torelló: Promotora Torelló. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta.</p> | XIX | <p>La 'crida muda' fa referència a una costum pretèrita de Sant Vicenç de Torelló. Diu així: 'Era en el temps aquell de portes i col·lectes, burots i vigilants, amb gorra i franja verda: no es podia entrar carn, ni comprar-ne a les tendes. Per'xo, de tant en tant, al mas de la Torreta, casa de Sant Vicenç, arran de la carretera, mataven, si algun bou a algun barranc els queia, o bé escanyava un nap alguna vaca vella. En Vadó, pregoner, sabia la trampeta: es girava un cuixal dels pantalons i feia la passejada arreu, pels carrers i placetes, sense fer cap pregó. Les dones, a l'orella es deien d'amagat: 'Hi ha bou a la Torreta'. ... Qui hi anava de dret, qui feia la marradeta... I fent el desentès, amb la cistella d'herba, burlaven els burots, tornant de la Torreta'. Una altra versió del costum explica que es portava el bou a la Torreta per estalviar-se els drets d'escorxadors. Quan el masover de la masia volia avisar que tenia carn per vendre clandestinament, portava el camal del pantaló doblegat. En veure-ho, els veïns entenien que hi havia bou a la Torreta.</p> | 08265-184 | Sant Vicenç de Torelló | <p>Durant en segle passat, en època de Quaresma, era habitual la prohibició de comprar carn, pel que la gent se les empescava totes per poder-la obtenir. Fins fa uns anys, quan algú portava per error el camal del pantaló recollit és avisat amb la dita 'hi ha bou a la Torreta!'. La masia de la Torreta va ser enderrocada fa pocs anys en motiu de l'ampliació de l'accés a Sant Vicenç.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78392 | Jaciment paleontològic del turó del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-turo-del-castell | <p>A l'entorn del turó del Castell de Torelló s'hi localitza abundant material paleontològic. Es tracta de fòssils que contenen malacologia marina d'origen bartonià. Molts dels fòssils es troben despresos de l'estrat per l'erosió.</p> | 08265-24 | Turó del Castell | 42.0734600,2.2661300 | 439292 | 4658193 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-3.jpg | Inexistent | Cenozoic|Prehistòric | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 123|76 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78381 | Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-borgonya | COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. FELIU, A., coord. (2002). Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg Editores. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SERRA, R. (2000). Colònies tèxtils de Catalunya. Manresa: Fundació Caixa Manresa, Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | La colònia de Borgonyà està situada en un meandre del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa entre la plana del riu i un petit puig situat a tramuntana. A la primera zona s'hi troba la part eminentment industrial del conjunt, definida per naus construïdes entre el segle XIX i el XX. Entre les naus hi transcorre el canal que proveïa d'aigua a la fàbrica, provinent del riu Ter, on una resclosa desvia part del seu curs. A la part de gregal de la part industrial hi trobem la casa del metge de la colònia i una de les cases que conformava el carrer Ter. La part industrial i la residencial queden separades per la carretera i la línia ferroviària, sota la qual hi ha diversos passos subterranis que permeten la comunicació. Entre la línia i la carretera, al costat de mestral del conjunt, trobem els tres xalets dels directius del colònia, de notables dimensions i amb característiques d'habitatges senyorials. La part residencial de la colònia es desenvolupa al costat mateix de la línia ferroviària, amb carrers paral·lels disposats de sud a nord, llevat del carrer Borgonyà i el Fabra. Estan constituïts per cases entre mitgeres de marcat caràcter anglès, en què els materials constructius, la pedra i el maó, estan emfatitzats. Entre aquesta tipologia, hem d'incloure el carrer Canal, situat a l'extrem de ponent del conjunt, davant del canal. Al nord de les primeres, en una cota inferior i en situació de domini sobre aquests habitatges, hi ha la casa de l'administrador i del mestre. Ben aprop s'hi conserva el casino, i sobre d'aquest trobem l'església de la colònia, al costat de la qual s'adossa l'antiga escola dels nens. Durant els anys de creixement de la colònia, es van construir habitatges al nord i a l'oest de les existents, constituïts per blocs quadrangulars on hi residien diverses famílies. Al costat de l'església també hi trobem la casa cuna, on els treballadors deixaven els seus infants durant la jornada laboral. Tota la part residencial està enjardinada mitjançant parterres on s'hi planten flors i arbres ornamentals, a més dels horts que tenien moltes de les cases. L'accés per la part de ponent de la colònia es fa a través del pont de Borgonyà, que salva el riu Ter. Al sud d'aquest hi ha el camp de futbol amb els vestidors, típicament anglesos. Al nord de la colònia, per sobre del puig, s'hi troba el cementiri. | 08265-4 | Ctra. BV-5626, km. 0,5 | A principi de la dècada de 1890, es va contituir la societat escocesa Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. i es va construir una fàbrica de filatures a l'indret de Borgonyà, on hi havia el mas Borgonyà i un petit santuari marià. La fàbrica es va situar al costat del riu Ter, que proporcionava l'energia hidràulica necessària per al seu funcionament per mitjà d'una resclosa i un canal. De forma complementària, es van començar a construir les cases del personal obrer i dels directius, a més d'una nova església sota la mateixa advocació que l'anterior, la Mare de Déu de Borgonyà. L'orígen escocès dels socis fundadors es va veure reflectit en la trama urbanística, ja sigui en la tipologia dels edificis típicament britànica, els espais enjardinats a tot l'entorn i, més endavant, la construcció d'un camp de futbol, pioner per l'època. L'any 1895, la fàbrica va començar la seva activitat productiva, amb personal escocès que formava als treballadors locals. Aviat es van obrir a la part residecial de la colònia establiments com una fonda, la fleca, la carnisseria, la barberia i el Centre Recreatiu de Borgonyà on, després de les llargues jornades laborals, els treballadors podien passar les estones de lleure. L'any 1897 ja hi havia uns 5.000 treballadors. L'any 1903 els Coats i els Fabra van fusionar les respectives empreses per constituir la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, S.A, mantenint l'activitat de les fàbriques de Borgonyà i de Sant Andreu de Palomar. L'èxit de l'empresa, juntament amb l'adquisició de la Hilandería Planas de Ripoll va suposar que durant la dècada de 1920 la colònia visqués una primera fase d'expansió important, amb la construcció de noves naus, maquinària i serveis, així com els carrers Ter, Catalunya i Fabra. A la part residencial s'hi va habilitar el Casino, gestionat per una societat amb uns estatuts propis. Entre els serveis, hem de destacar l'existència de la 'casa-cuna', on els obrers podien deixar els seus fills fins que s'acabés la jornada laboral. També es va obtenir el permís del bisbat per a construir un cementiri propi, que fins aleshores estava situat al poble de Sant Vicenç. La Guerra Civil no va causar grans estralls a la colònia i, com a fet destacable, el bàndol republicà va dinamitar el pont de Borgonyà, que va ser reconstruït uns anys més tard. Després de la Guerra, la colònia va quedar petita en proporció al nombre de treballadors, pel que es decideixen construir els blocs del carrer Barcelona i més endavant al carrer Girona. Durant la dècada de 1960 s'amplia la part industrial amb la construcció de noves naus. La crisi del sector tèxtil va esclatar l'any 1973, la vida de la colònia va començar un període de declivi important. Es van acomiadar treballadors i es van retallar les despeses dels serveis socials i culturals. L'any 1976 es va començar el lent traspàs de competències, permetent que els treballadors adquirissin els habitatges i passant a mans de l'Ajuntament de Sant Vicenç els serveis públics. El proteccionisme a què estaven sotmesos els treballadors va transformar-se en desamparament, ja que de cop es trobaven sense servei de 'casa-cuna', de servei mèdic, etc. La fàbrica va tancar definitivament les portes l'any 2000. Des d'aleshores, la part industrial és ocupada per empreses de diversos sectors i la part residencial ha esdevingut un poble amb personalitat pròpia. | 42.0640000,2.2414600 | 437242 | 4657160 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Colònia dels Anglesos. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 78397 | Pedronet de la Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedronet-de-la-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | El pedronet de la Miraculosa està situat a la part més alta de la Serra de la Miraculosa, prop de la masia de Serra Xicopera. És una construcció de base rectangular sobre el qual s'hi fixa un pilar quadrangular amb petits contraforts al costat. A la part frontal del pilar hi ha una fornícula d'arc apuntat on hi ha la imatge de la Verge. Sota d'aquesta hi ha un plafó ceràmic en forma de creu on hi ha una caixa encastada on es custodien les medalles. Sota la caixa hi ha una figura oral amb una 'M' i una creu i a la part inferior la data '24-11-1940'. El pilar es troba rematat per una coberta a dos vessants amb acusat pendent i el carener perpendicular. És fet de maó. Davant del pedronet hi ha una estructuctura semicircular de maó que serveix per a seure-hi. | 08265-29 | Serra de la Miraculosa | La devoció de la Mare de Déu de la Miraculosa està molt arrelada entre els santvicentencs. Cada any s'hi celebra un aplec en què es beneeixen les medalles i es canten els goigs. El santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. L'any 2010 es va celebrar el 65è aplec. | 42.0610700,2.2838500 | 440747 | 4656805 | 1940 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78397-foto-08265-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78397-foto-08265-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 78409 | Resclosa i Turbines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-turbines | XIX- XX | L'edifici de la resclosa i turbines està adossat a migdia de l'Edifici industrial 1 de la colònia Borgonyà. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants. S'hi accedeix per la façana de llevant, a través d'una gran portalada, que incorpora un pòrtic central en arc de mig punt i dos portals d'arc pla, tots ells emmarcats per una motllura de pedra. En destaca la porta d'entrada, feta de ferro amb motius decoratius i vitralls intercalats. La part superior presenta nombroses imbricacions ceràmiques de motius geomètrics. Queda rematat per un capcer semicircular obert amb un pòrtic d'arc rebaixat que es divideix en cinc pòrtics, que es repeteix a la façana posterior. Entre el capcer hi ha una gran cornisa ceràmica amb volada. El parament dels murs és de maçoneria. A la façana de migdia s'hi va adossar un cos modern. Al seu costat hi transcorre paral·lel el canal, amb un filtre metàl·lic situat a ponent, on poc després l'aigua cau fins a la turbina. | 08265-41 | Colònia Borgonyà | El funcionament de la maquinària de les colònies tèxtils sovint alternava l'energia hidràulica i la del vapor, per tal de garantir el subministrament en èpoques de poc cabal. La colònia de Borgonyà no n'era una excepció, ja que des dels seus inicis disposava de dues turbines Francis i una màquina de vapor, de 300 cavalls cadascuna. L'aigua provinent del canal feia un salt a l'alçada de la fàbrica, que permetia moure les turbines. Pel que fa al vapor, s'obtenia dins una sala de calderes, que constava d'una xemeneia per evacuar els fums. L'energia obtinguda es transmetia a la fàbrica a través d'unes politges que anaven des de les turbines fins als eixos de cada planta. L'increment de l'activitat va suposar que aviat, vers la dècada de 1920, s'adquirissin dues turbines més i un alternador de 500 cavalls de potència. Alhora, es van ampliar les comportes, el canal i la resclosa per dotar al sistema de més capacitat. Dins el cos que alberga les turbines, hi ha un rètol amb l'any 1896 i el nom de John Musgrava & Son L.D. Bolton. | 42.0635100,2.2422100 | 437304 | 4657105 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78409-foto-08265-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78409-foto-08265-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | La fotografia de la turbina ha estat cedida per l'Associació de Veïns de Borgonyà. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78410 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-7 | GONZÁLEZ, A., dir. (1999). 'Plaça de l'Església de Sant Vicenç de Torelló'. La restauració objectiva. Memòria 1993-1998. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | La creu de la Santa Missió es troba situada davant l'església parroquial de Sant Vicenç. És una creu llatina patent i concavada, sobre una columna de base, fust i capitell quadrangular. En una de les cares hi ha inscrit: '1953 SANTA MISIÓN'. És feta de pedra. | 08265-42 | Pl. de l'Església | La creu va ser construïda l'any 1953 per conmemorar la celebració de la Santa Missió i per substituir un antic pedró que va ser destruït durant la Guerra Civil. | 42.0616400,2.2737700 | 439913 | 4656875 | 1953 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78410-foto-08265-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78410-foto-08265-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-12-16 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 78415 | Festa Major de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vila-seca | XX | La Festa Major de Vila-seca es celebra cada any l'últim cap de setmana del mes. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne, després del qual es fa una ofrena de flors a la Sagrada Família. Cada any s'organitza un programa d'activitats lúdiques i esportives per a tots els públics, a més de la tradicional cercavila de gegants i capgrossos. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, espectacles i concerts. | 08265-47 | Colònia Vila-seca | La Festa Major es celebra des de principis del segle XX i era una de les festivitats més esperades dels habitants de la colònia de Vila-seca. Les activitats que s'hi desenvolupaven eren bàsicament l'ofici solemne i un ball amb orquestra. | 42.0609800,2.2549800 | 438358 | 4656815 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78415-foto-08265-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78415-foto-08265-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78417 | Font del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-duc-1 | XIX-XX | La font del Duc està situada al torrent de Comadebò, prop del camí que mena a la casa. La font està construïda en un marge, en un mur fet de pedra. En aquest hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una pica rectangular feta d'obra, que s'adossa al marge de forma paral·lela. | 08265-49 | Torrent de Comadebò | La font del Duc era molt concorreguda pels habitants de Borgonyà, que hi anaven sovint a buscar aigua i a berenar. | 42.0676400,2.2514800 | 438075 | 4657557 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78417-foto-08265-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78417-foto-08265-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78418 | Font de Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-nogueres | ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. | XIX | La font de Nogueres està situada al camí del mas Font de Nogueres. La font està construïda en el marge, d'on surt una pedra tallada amb una teula que la cobreix, que fa de brollador. L'aigua cau en una pica rectangular de pedra que s'adossa en paral·lel al marge. S'ha fixat una barra de ferro al costat que permet atansar-se a beure. A l'altre costat del camí hi ha una bassa o safareig de majors dimensions, que recapta l'aigua sobrant de la font a través d'una canalització subterrània. Com a mesura de seguretat, s'ha fixat una reixa metàl·lica al seu voltant. | 08265-50 | Camí de la masia Font de Nogueres | Antigament, els pagesos que cultivaven les terres de les Costes del Camps paraven a beure a la font quan baixaven de tornada. D'altra banda, al safareig hi rentaven els masovers del Mas Font de Nogueres i a la bassa s'hi abeurava el bestiar. En motiu de l'arranjament del camí, la font va deixar de brollar, pel que l'any 2001 es va sol·licitar el permís per recuperar-la. L'aigua no és potable, perquè té uns nivells elevats de nitrats. | 42.0697100,2.2737700 | 439921 | 4657771 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78418-foto-08265-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78418-foto-08265-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78419 | Font de la Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-palmerola-0 | XIX | Està tapada per la vegetació. | La font de la Palmerola està situada al torrent de Vallmajor, entre les masies de Vallmajor i la Palmerola. Es troba en una zona enclotada, d'on brolla l'aigua de forma natural. A sota es forma una petita bassa. | 08265-51 | Torrent de Vallmajor | 42.0749500,2.2629800 | 439033 | 4658361 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78419-foto-08265-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78419-foto-08265-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78420 | Mines d'aigua de Joanet de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-de-joanet-de-pujols | SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX | A la finca del mas Joanet de Pujols hi ha una mina d'aigua de gran magnitud. Al voltant de la casa hi ha diverses canalitzacions exteriors i subterrànies amb un cabal d'aigua significatiu. El pati s'envolta per un fossat fet de pedra lligada amb morter, on hi ha diverses entrades a les galeries. A l'altre costat del camí que mena a la casa, s'hi observa una de les entrades de la mina. Està construïda en un marge, amb un mur obert amb una porta d'arc escarser. A la part superior s'hi conserva una part de rajola en trencadís, rematat per una cornisa ceràmica. A l'interior, s'observen les parets fetes d'obra. | 08265-52 | Masia de Joanet de Pujols | Al llibre de Fortià Solà explica que el 12 de juliol del 1893, a canvi de la canalització de les vies públiques municipals i de les clavegueres, Maria Font i Roca dóna gratuïtament a la vila de Torelló tres plomes d'aigua de la seva finca, coneguda com a Vil·la Maria o Joanet de Pujols. Un any més tard, el consistori adquireix sis plomes més per a les fonts públiques existents i per construir. L'any 1924 es va construir un nou dipòsit al pla de les Serrasses de Torelló, omplert amb l'aigua de la mina de Joanet de Pujols i d'un pou a les terres d'en Basses. | 42.0563000,2.2679500 | 439427 | 4656286 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78420-foto-08265-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78423 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-20 | XIX-XXI | L'arxiu municipal de Sant Vicenç de Torelló està situat a la planta baixa de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX, quan es va segregar de Sant Pere de Torelló, fins a l'actualitat. A banda, també inclou el fons del jutjat de pau. | 08265-55 | Pl. de l'Ajuntament, 6 | La documentació de l'arxiu municipal va ser classificada per primera vegada per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, entre el mes de novembre de l'any 1998 i el febrer de l'any següent. L'any 2007 l'Ajuntament va adherir-se al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, en què es garanteix el manteniment de l'arxiu a través d'un arxiver itinerant. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78423-foto-08265-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78423-foto-08265-55-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78426 | Goigs de la Mare de Déu de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-borgonya | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XVIII-XX | Els goigs en honor a Nostra Senyora de Borgonyà es canten el dia de la seva festivitat. Se n'han conservat diverses versions, de les quals n'hi ha dues de l'estamper Joan Jolis. La més antiga comença així: 'Devant vos Reyna, y Senyora nos miram al Fill de Deu, ab sinch llagas llastimosas, que pati en la vera Creu. Estant vos dell ausentada patireu molt gran tristor, per la nova queus han dada, feus redoblá lo dolor; dientvos, que al Redemptor patí dolor cruel condemnat per lo mal Jutge, que havia de morir en Creu (...)'. La segona versió del goig consta de diverses versions, totes elles anteriors a la instal·lació de la colònia tèxtil de Fabra i Coats. Hi ha una còpia impresa pel mateix Joan Jolis, una d'Ignasi Valls de l'any 1845 i una altra de l'Impremta Barjau de Vic de l'any 1866. Comença així: 'Arca de Déu fabricada ahont Jesus fe encarnà Verge, y Mare immaculada Maria de Borgonyá. Lo primer goig que sentis Maria Verge sagrada, sonch portantvos la Embaixada Gabriel de Paradis: Y restareu vos prenyada del Verb, que en vos se humanà, Verge, y Mare immaculada Maria de Borgonyà. (...)'. La tercera versió del goig va ser escrita l'any 1934, va ser escrita pel mossèn Isidre Castells i en fa ver la música el mossèn Josep Potellas. Comença així: 'Vora el Ter teniu l'estada pel devot que us ve a clamà: Sigueu nostra advocada oh, Verge de Borgonyà. De molts segles que la història ens recorda el temple humil que s'alçava ple de glòria i amb un goig tot infantil per dosser la serralada i per guarda l'ermità. (...)'. | 08265-58 | Santa Maria de Borgonyà | La primera versió conservada del goig no es troba datada, tot i que el nom de l'estamper ens permet datar-lo entre finals del segle XVII i principi del XVIII. Joan Jolis Santjaume (1650-1705) és fill del mas del Jolis de Sant Vicenç, i va ser un destacat impressor, estamper i gravador del carrer dels Cotoners de Barcelona. | 42.0654000,2.2418000 | 437272 | 4657316 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78426-foto-08265-58-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78432 | Fita de terme de Sant Vicenç i Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-sant-pere | XIX | Està recoberta de líquens. | Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Sant Pere, situada al nord de la masia de Can Creus. És un petit bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. No s'hi observen inscripcions. | 08265-64 | Al nord de Can Creus | 42.0557200,2.2864500 | 440957 | 4656209 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78432-foto-08265-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78434 | Pont de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOBRINO, J.; MESQUIDA, D. (1999). Memòria del projecte de Reforma i ampliació del 'Pont dels Anglesos' sobre el riu Ter, a Sant Vicenç de Torelló. Diputació de Barcelona. | XX | Pont de cinc trams iguals constituïts per cinc arcs rebaixats de mateixes dimensions, a més d'un arc el·líptic situat en un extrem que permet per travessar el canal. Els arcs són fets de formigó, amb quinze muntants equidistants de formigó que suporten el tauler. Els timpans són fets amb murs de formigó i les piles són del mateix material amb un únic fust rectangular amb extrems circulars. El tauler està pavimentat amb asfalt i delimitat amb baranes metàl·liques. En dues pilastres s'observa l'escut de la Diputació de Barcelona. | 08265-66 | Ctra. BV-5626, km. 0,1 | L'agost de 1928 es va començar a construir el pont que comunicava la colònia de Borgonyà amb la carretera de Ribes. Estava situat darrera la fàbrica número 2 i el va projectar Franciso Gassol, enginyer de la Diputació de Barcelona. L'estructura no va finalitzar-se fins a l'any 1934, després d'una reforma de l'enginyer RamonTarrida dirigida per la Generalitat de Catalunya. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el pont va ser destruït durant la retirada del bàndol republicà. Després d'intentar de reconstruir-lo al mateix indret, finalment va decidir construir-se aigües avall, segons projecte del mateix Ramon Tarrida. Va començar a edificar-se el març del 1946 i no va inaugurar-se fins a l'any 1955. Va ser ampliat i reformat entre els anys1999 i 2004 segons projecte de l'enginyer Juan Antonio Sobrino, a causa del mal estat del tauler i de l'amplada insuficient que tenia. En aquest moment, es van substituír les baranes d'obra per unes de metàl·liques. | 42.0654800,2.2373000 | 436900 | 4657328 | 1955 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78434-foto-08265-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78434-foto-08265-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el pont dels Anglesos. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 78436 | Gegants de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-vicenc | XX | A Sant Vicenç de Torelló hi ha una parella de gegants que surten en cercavila en les festes més assenyalades de la població. Es diuen Vicenç del Castell i Pubilla de Lloriana i estan fets de cartró pedra. En Vicenç està caracteritzat com un personatge morisc i porta un pergamí a les mans on s'expliquen els seus orígens. La Pubilla de Lloriana està caracteritzada com la típica pubilla catalana, amb un mocador en una mà i un ram de flors a l'altra. | 08265-68 | Sant Vicenç de Torelló | Els gegants de Sant Vicenç van ser batejats pels alumnes del CEIP Lloriana. Durant la Festa Major d'Hivern de l'any 2011 s'han celebrat els 25 anys dels gegants de Sant Vicenç. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78436-foto-08265-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78436-foto-08265-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78438 | Xalets 2 i 3 de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-2-i-3-de-borgonya | XIX | Xalet situat a l'entrada de la Colònia Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que es divideix verticalment en dos habitatges independents, que es denominen xalet 2 i 3. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures del frontis són d'arc escarser, de les quals les del costat del portal són triforades. Totes elles incorporen motllures a la llinda i als ampits. El tractament del frontis, pintat de color terrós i caracteritzat per faixes horitzontals i una cornisa decorativa sota el ràfec, difereix de la resta de les façanes, on els murs no estan revestits. En aquestes façanes, es combina l'ús del maó en obertures i cornises amb la pedra vista. La façana de ponent presenta una galeria coberta a nivell de la planta baixa . La coberta és de teula romana amb algunes peces de ceràmica vidriada que formen motius geomètrics. | 08265-70 | Colònia Borgonyà | Els xalet 2 i 3 i el xalet 11 i 12 van ser dels primers habitatges en edificar-se de la Colònia Borgonyà, a finals del segle XIX. Van construir-se per allotjar els dirigents de la colònia tèxtil, sota la influència de l'estil arquitectònic victorià. Són habitatges senyorials que incorporen materials nobles i motius decoratius en paviments i sostres. La situació dels xalets, molt propera a la fàbrica, tampoc era casual, sinó que marcava una jerarquia a nivell espacial, ja que les cases dels obrers es situaven a l'altre costat del carril ferroviari. Vers els anys 1960, es va construir un nou xalet a continuació d'aquests, que va passar a denominar-se Xalet número 1. | 42.0647700,2.2404100 | 437156 | 4657247 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78439 | Canal de la Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX | El canal de Borgonyà transcorre paral·lel al riu Ter, entre la resclosa de Borgonyà i el complex industrial de la colònia. És una obra feta de pedra i formigó d'uns 950 metres de longitud i uns 10 metres d'amplada. Al llarg del seu recorregut, passa paral·lel al carrer Canal i sota el pont de Borgonyà, per on segueix entre el camp de futbol i la fàbrica. En aquest punt, hi ha un sistema de bagants que controla l'entrada d'aigua. A partir d'aquí el canal té menys amplada i arriba a l'edifici de les turbines, que s'accionen a través d'un salt d'aigua. Des d'aquí comença el canal de desguàs, que aboca l'aigua de nou al riu Ter. | 08265-71 | Riu Ter | L'any 1893 l'Ajuntament de Sant Vicenç va rebre una comunicació de l'administrador de la companyia Nuevas Hilaturas del Ter detallant l'adquisició de la concessió d'aigua del Ter al seu pas per la fàbrica. Les obres es van fer sota la supervisió de Manuel Gispert. L'aigua que portava el canal, amb un cabal mig de 500 litres per segon i un salt d'aigua de més de cinc metres, permetia accionar les turbines de la fàbrica i, per tant, generar l'energia necessària per al seu funcionament (amb una força d'uns 300 cavalls). | 42.0639200,2.2396200 | 437090 | 4657153 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78440 | Canal de la Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-vila-seca | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | El canal de Vila-seca transcorre paral·lel al riu Ter, des de la resclosa fins a la fàbrica de la colònia. És una obra feta de pedra i formigó d'uns 900 metres de longitud i uns 6 metres d'amplada. A cada costat consta d'un petit mur on, al llarg del seu recorregut, incorpora diversos bagants per controlar el cabal de l'aigua. A l'alçada de la fàbrica, a través d'un salt d'aigua, s'accionava la turbina. | 08265-72 | Riu Ter | El canal de Vila-seca va començar-se a construir uns anys després de la concessió dels dos aprofitaments d'aigua a Josep Callís l'any 1863. L'any 1869, Josep Callís va morir, quan les obres de la resclosa i el canal havien començat. La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua l'any 1871, quedant pendents que l'administració aprovés la modificació del projecte original on, entre d'altres aspectes, situaven el canal al costat oposat, a la riba esquerra. Abans d'obtenir el permís definitiu (maig de 1873), es van iniciar les obres de construcció del canal i la resclosa segons el nou projecte. Mentre es construïen, es van començar a bastir els edificis industrials i residencials que donarien lloc a la colònia Vila-seca. | 42.0618500,2.2527200 | 438172 | 4656914 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78440-foto-08265-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78440-foto-08265-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78441 | Resclosa de la Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-colonia-vila-seca | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX | La resclosa deVila-seca està construïda al riu Ter, aigües amunt de la colònia. És una obra de pedra i formigó perpendicular al riu, que amida uns 95 metres de longitud. A la proximitat de la riba esquerra hi ha un sistema de bagants que permetia desviar l'aigua cap al canal de la colònia. | 08265-73 | Riu Ter | La resclosa de Vila-seca va començar-se a construir uns anys després de la concessió dels dos aprofitaments d'aigua a Josep Callís l'any 1863. L'any 1869, Josep Callís va morir, quan les obres de la resclosa i el canal havien començat. La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua l'any 1871, quedant pendents que l'administració aprovés la modificació del projecte original on, entre d'altres aspectes, situaven el canal al costat oposat, a la riba esquerra. Abans d'obtenir el permís definitiu (maig de 1873), es van iniciar les obres de construcció del canal i la resclosa segons el nou projecte. Mentre es construïen, es van començar a bastir els edificis industrials i residencials que donarien lloc a la colònia Vila-seca. | 42.0643500,2.2490900 | 437874 | 4657194 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78441-foto-08265-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78441-foto-08265-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78443 | Sequoia de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-vila-seca | XIX | La sequoia de Vila-seca està situada al jardí de la casa dels amos de Vila-seca. Es tracta d'un exemplar centenari de sequoia (Sequoia sempervirens), espècie originària de la franja oest dels Estats Units. És un arbre de gran magnitud, d'uns quaranta metres d'alçada i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça gruixuda i rogenca . La seva capçada, de forma densa i arrodonida, sobresurt per sobre les coníferes del jardí. Al seu costat hi creix un altre exemplar de menors dimensions. | 08265-75 | Colònia Vila-seca | La casa va ser construïda l'any 1881 per allotjar als amos i socis fundadors d'una de les fàbriques de la colònia Vila-seca, la societat Almeda, Sindreu i Puget. Es va bastir una casa senyorial dotada d'una important extensió de terra, on s'hi va plantar un magnífic jardí romàntic. | 42.0613000,2.2539500 | 438273 | 4656852 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78443-foto-08265-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78443-foto-08265-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78444 | Fàbrica de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vila-seca | COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. MASFERRER, D. (1983). Vilaseca, cent anys d'història. Torelló: Comissió de Festes de la Colònia Vilaseca. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | La fàbrica està situada a l'extrem de migdia de la colònia de Vila-seca. Originalment, la construcció estava formulada com a dues fàbriques diferents, de marcada simetria, que van ser unificades posteriorment. És un edifici aïllat de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les quatre façanes s'obren amb obertures d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, que es distribueixen formant eixos simètrics. A la façana principal i posterior, orientades a llevant i ponent respectivament, hi ha adossat un cos quadrangular de mateixa alçada i característiques que el principal. Entorn de les façanes laterals també s'observen diversos cossos adossats, alguns dels quals afegits o reformats amb posterioritat. El parament dels murs és de maçoneria, on destaquen els acabaments ceràmics de les obertures i cornises, a més dels carreus escairats de les cantonades. | 08265-76 | Ctra. BV-5626, km. 2 | L'any 1863 es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís. En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia d'implantar. L'any 1873, Callís cedeix el dret dels salts a Ferran Almeda i Viñuales, Francesc J. Sindreu i Esparo, Rafel Puget i Terradas i a Pere Almeda i Viñas. El segon dels salts, situat en terme d'Orís, es vendria l'any 1893 i seria l'origen de las Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. de Borgonyà. Entre els anys 1874 i 1882 es van començar a construir a Vila-seca els edificis industrials i els habitatges dels obrers, a més de la resclosa i el canal del riu Ter que abastia la fàbrica d'energia hidràuloca. Uns anys més tard, l'any 1881, es construïa l'església de la colònia, dedicada a l'advocació de la Sagrada Família. L'any 1879, les dues empreses van sol·licitar el reconeixement de la colònia i que se li donés un estatus jurídic i fiscal. La colònia va començar la seva activitat a principi del 1880, tot i que fins al març del 1883 no consta el primer lloguer d'un habitatge. Des del començament, la colònia es dividia en dues parts; hi havia dues fàbriques (un mateix edifici dividit en dues parts), dues cases dels amos i els habitatges dels treballadors pertanyien a uns o altres. D'una banda, la primera fàbrica va passar a mans de Joan Vila, tot i que poc més tard la va adquirir Frederic Marcet, després que el primer no pogués sufragar el deute que tenia amb el segon. D'altra banda, la segona era dirigida pel soci fundador Pere Almeda. Ben aviat, vers l'any 1887, es van haver de construir dos pisos més per allotjar als treballadors. La dissolució de l'empresa Almeda, Sindreu i Cia es va dissoldre l'any 1913, i poc després es van arrendar les instal·lacions a la societat Almeda, Alamany i Cia. L'any 1932, la societat Almeda, Alamany i Cia adquiria la totalitat de la fàbrica, quedant així unificada la colònia. L'any 1948 es va construir l'edifici del carrer Vila-seca, número 5, que va habilitar-se com a escola de les nenes. Abans d'això, l'escola es trobava a la plaça del costat de l'església, quedant a partir d'aleshores destinada als nens. La colònia va créixer de manera molt sostinguda durant els anys següents. La crisi del sector tèxtil de la dàcada de 1970 va suposar que el sistema de la colònia quedés obsolet, ja que es va reduir la mà d'obra i la millora de comunicacions feia innecesari viure al costat de la fàbrica. A la dècada de 1990, la majoria dels habitatges estaven buits i quedaven pocs treballadors a la fàbrica. El desenvolupament d'un Pla Especial de Reforma Interior va permetre una remodelació de la colònia i la recuperació dels seus espais emblemàtics. | 42.0590500,2.2548500 | 438345 | 4656601 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78444-foto-08265-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78444-foto-08265-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78445 | Edifici industrial 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-industrial-1 | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX-XX | L'edifici industrial 1 està situat al centre del complex industrial de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les quatre façanes s'obren amb obertures d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, que es distribueixen formant eixos simètrics. Entorn de les façanes de ponent i llevant s'hi adossen cossos quadrangulars de la mateixa alçada i composició, que constituïen els espais de comunicació. A nivell de forjats s'intercalen imbricacions ceràmiques, que al ràfec adquireixen forma dentada. Els angles cantoners també estan reforçats amb ceràmica, que juntament amb els altres elements del mateix material, ressalten sobre el parament dels murs de maçoneria. A la façana de migdia s'hi adossa l'edifici de les turbines. A l'interior, es conserven els pilars i jàsseres metàl·liques característiques dels edificis fabrils d'aquest període. | 08265-77 | Colònia Borgonyà | L'edifici industrial 1 va ser el primer edifici construït a la colònia Borgonyà. Originalment constava de planta baixa i dos pisos i tenia la coberta plana habilitada com a terrassa. Va començar a funcionar el mes de novembre del 1894. | 42.0638700,2.2420700 | 437293 | 4657146 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78445-foto-08265-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78445-foto-08265-77-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78449 | Camí vora Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vora-ter-0 | XX | Alguns trams es troben tapats de vegetació i bruts de deixalles. | El camí vora Ter transcorre per la part de ponent del terme municipal, entre les colònies de Borgonyà i Vila-seca. En total el camí té un recorregut de 61 km. i transcorre paral·lel al riu Ter, passant pels municipis osonencs de Masies de Roda, Roda de Ter, Manlleu, les Masies de Voltregà, Torelló, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Sant Quirze de Besora i Montesquiu. En terme de Sant Vicenç, entra vorejant el canal de la colònia de Borgonyà, segueix per sota el pont en direcció la colònia Vila-seca, per on passa entre el seu canal i el riu, fins entrar en terme de Torelló. Es tracta d'un tram de camí de gran interès tant per la vegetació de ribera i la fauna associada com del patrimoni cultural industrial present en diversos punts. | 08265-81 | Riu Ter | 42.0616300,2.2524800 | 438152 | 4656889 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78449-foto-08265-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78449-foto-08265-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es correspon amb el sender de gran recorregut GR 210, aprovat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78450 | Monument al Contrapàs Llarg 'El Divino' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-contrapas-llarg-el-divino | XX | El monument al Contrapàs està situat a la rotonda de l'entrada del nucli de Sant Vicenç. Al voltant de la rotonda hi ha una franja circular de ferro oxidat i de poca alçada. A la cara orientada a ponent s'hi fixen les lletres platejades 'CONTRAPÀS LLARG 'EL DIVINO'. A la cara oposada, mirant a Sant Vicenç, hi ha el relleu de nou balladors i balladores del contrapàs, amb les mans enllaçades. Les figures estan situades sobre el paviment de la rotonda, són de xapa metàl·lica i estan tallades amb làser. | 08265-82 | Ctra. B-5229 de Sant Vicenç a Vila-seca | Va ser inaugurat el dia 31 de març del 2007. | 42.0626700,2.2685100 | 439479 | 4656993 | 2007 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78450-foto-08265-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78450-foto-08265-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Quim Nardi | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 78451 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-8 | XX-XXI | A l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló s'hi conserva un destacat fons de fotografies antigues de la població. Les fotografies daten entre finals del segle XIX i l'actualitat la major part de les quals són positius o còpies. Es troben guardades en àlbums, algunes datades i identificades segons la persona que les ha cedit. La temàtica de les imatges gira entorn el poble de Sant Vicenç i la rodalia, ja sigui dels seus habitants, dels fets destacats com d'indrets emblemàtics. Entre les nombroses fotografies, destaquen les següents: - Campanar romànic de Sant Vicenç (1957) - Inauguració del dipòsit d'aigua (1929) - Riu Ges a la Fontsanta - Berenar familiar al pedronet de la Miraculosa - Celebració a Can Villegas (1968) - Arribada de les autoritats franquistes al pont de Borgonyà - Antiga rectoria - Barri de Serrallonga - Plaça de Cal Ferrer - Vistes generals de la població - Pedronet de la Verge de Montserrat (finals segle XIX) - Família de pagès de Sant Vicenç (1933) - Pessebre del Centre Catòlic, fet per Mn. Lluís Alemany (anys 40) - Festes de la Verge de Fàtima. Precessó cap a Vila-seca (1950) - Festa Major de setembre (1955) - Arranjament del carrer de la Font i Cerdanya - Festa de l'arbre a Vila-seca (1965) - Santa Missió (1953) - Carro inventat per Lluís i Esteve Arxer (1934) - Carretera d'accés a Sant Vicenç abans d'asfaltar-se - Antiga palanca del molí - Escola municipal al carrer Major, 5 - Construcció de l'escorxador municipal - Ocellaires - Castell dels Torelló - Cuina d'una masia de Sant Vicenç - Font de Nogueres (1972) - Cantada de caramelles (1924) - Col·legi de nens i de nenes - Pabordes de la Festa Major (1921) - La bassa de Can Roquet - Sardanes del Centre Catòlic (1955) - Enderrocament de la Rectoria - Equip de futbol (1957) A banda d'aquestes fotografies, n'hi ha de recents classificades en àlbums: el Divino, Mercat de l'Avet, Festes Gent Gran, Escola CEIP Lloriana, Piscines municipals, Carrers del municipi, etc. | 08265-83 | Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Pl. de l'Ajuntament, 6 | Les fotografies han estat donades per diversos veïns de Sant Vicenç. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78451-foto-08265-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78451-foto-08265-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78454 | Recull fotogràfic de l'Associació de Veïns de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-fotografic-de-lassociacio-de-veins-de-borgonya | XX | <p>El recull fotogràfic de l'entitat Associació de Veïns de Borgonyà es conserva a la Casa Cuna de la colònia Borgonyà. Està integrat per unes 2.000 còpies d'imatges datades del segle XX, de les quals les de la primera etapa són en blanc i negre. Les fotografies retraten els habitants de la colònia de Borgonyà, els actes, aconteixements i festivitats més rellevants de la comunitat, així com de la colònia i del seu entorn. Estan classificades en arxivadors, amb un número de registre, el tema i el propietari de la còpia original. Algunes imatges s'han digitalitzat.</p> | 08265-86 | C. Girona | <p>Les còpies de les fotografies van ser recollides entre els veïns de Borgonyà com a material gràfic per a la publicació del llibre 'Borgonyà: Una colònia industrial del Ter', d'Eumo Editorial.</p> | 42.0651500,2.2421700 | 437302 | 4657288 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/