Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78434 | Pont de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOBRINO, J.; MESQUIDA, D. (1999). Memòria del projecte de Reforma i ampliació del 'Pont dels Anglesos' sobre el riu Ter, a Sant Vicenç de Torelló. Diputació de Barcelona. | XX | Pont de cinc trams iguals constituïts per cinc arcs rebaixats de mateixes dimensions, a més d'un arc el·líptic situat en un extrem que permet per travessar el canal. Els arcs són fets de formigó, amb quinze muntants equidistants de formigó que suporten el tauler. Els timpans són fets amb murs de formigó i les piles són del mateix material amb un únic fust rectangular amb extrems circulars. El tauler està pavimentat amb asfalt i delimitat amb baranes metàl·liques. En dues pilastres s'observa l'escut de la Diputació de Barcelona. | 08265-66 | Ctra. BV-5626, km. 0,1 | L'agost de 1928 es va començar a construir el pont que comunicava la colònia de Borgonyà amb la carretera de Ribes. Estava situat darrera la fàbrica número 2 i el va projectar Franciso Gassol, enginyer de la Diputació de Barcelona. L'estructura no va finalitzar-se fins a l'any 1934, després d'una reforma de l'enginyer RamonTarrida dirigida per la Generalitat de Catalunya. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el pont va ser destruït durant la retirada del bàndol republicà. Després d'intentar de reconstruir-lo al mateix indret, finalment va decidir construir-se aigües avall, segons projecte del mateix Ramon Tarrida. Va començar a edificar-se el març del 1946 i no va inaugurar-se fins a l'any 1955. Va ser ampliat i reformat entre els anys1999 i 2004 segons projecte de l'enginyer Juan Antonio Sobrino, a causa del mal estat del tauler i de l'amplada insuficient que tenia. En aquest moment, es van substituír les baranes d'obra per unes de metàl·liques. | 42.0654800,2.2373000 | 436900 | 4657328 | 1955 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78434-foto-08265-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78434-foto-08265-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el pont dels Anglesos. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78461 | Camp de futbol i vestidors de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-futbol-i-vestidors-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | El camp de futbol i els vestidors estan situats a l'extrem de ponent de la colònia Borgonyà, al costat del riu Ter i el pont. El camp amida 100 metres de llarg per 70 d'ample i està plantat amb gespa natural. A la banda de ponent trobem les banquetes dels visitants i dels locals, amb el marcador a la part superior. Al costat de llevant hi ha un edifici de planta rectangular que constitueix el vestidor. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a quatre vessants, amb dos característics gablets a la part frontal, pintats amb línies verticals blanques i negres. Davant de la façana hi ha un porxo que cobreix els accessos, d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. | 08265-93 | Colònia Borgonyà | L'origen britànic dels creadors de la colònia de Borgonyà va influir en el fet que des dels seus inicis s'hi jugués a 'football'. Durant el primer període, es jugava a l'entorn de les instal·lacions fabrils, tot i que davant de l'èxit de l'activitat aviat es va plantejar la possibilitat de construir un camp propi. El dia 12 d'octubre del 1924 va inaugurar-se el primer camp de futbol i les casetes de vestidors per als jugadors i àrbitres. En aquesta data es va celebrar el primer partit, entre el Sant Andreu i Torelló, tot i que dos dies abans l'equip local ja havia fet un amistós contra la Farga d'Ordeig. Des d'aleshores, el nou equip de la colònia, el C.D. Borgonyà, vestits amb ratlles verticals de color negre i blanc, van disputar diversos campionats per la comarca. Els aiguats de l'any 1940 es van emportar el camp de futbol, tot i que l'empenta que tenia l'entitat, que ja comtava amb 108 socis, va suposar que el camp fos reconstruït poc després. Des dels seus origens, l'entitat esportiva depenia de la junta de la societat del Casino. Una nova riuada, l'any 1982, va tornar-se a emportar el camp, però entre els veïns i els socis, empesos per l'eufòria de l'ascenció a segona regional, el van tornar a construir aviat. | 42.0643200,2.2387000 | 437014 | 4657198 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78461-foto-08265-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78461-foto-08265-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 78439 | Canal de la Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX | El canal de Borgonyà transcorre paral·lel al riu Ter, entre la resclosa de Borgonyà i el complex industrial de la colònia. És una obra feta de pedra i formigó d'uns 950 metres de longitud i uns 10 metres d'amplada. Al llarg del seu recorregut, passa paral·lel al carrer Canal i sota el pont de Borgonyà, per on segueix entre el camp de futbol i la fàbrica. En aquest punt, hi ha un sistema de bagants que controla l'entrada d'aigua. A partir d'aquí el canal té menys amplada i arriba a l'edifici de les turbines, que s'accionen a través d'un salt d'aigua. Des d'aquí comença el canal de desguàs, que aboca l'aigua de nou al riu Ter. | 08265-71 | Riu Ter | L'any 1893 l'Ajuntament de Sant Vicenç va rebre una comunicació de l'administrador de la companyia Nuevas Hilaturas del Ter detallant l'adquisició de la concessió d'aigua del Ter al seu pas per la fàbrica. Les obres es van fer sota la supervisió de Manuel Gispert. L'aigua que portava el canal, amb un cabal mig de 500 litres per segon i un salt d'aigua de més de cinc metres, permetia accionar les turbines de la fàbrica i, per tant, generar l'energia necessària per al seu funcionament (amb una força d'uns 300 cavalls). | 42.0639200,2.2396200 | 437090 | 4657153 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 78438 | Xalets 2 i 3 de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-2-i-3-de-borgonya | XIX | Xalet situat a l'entrada de la Colònia Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que es divideix verticalment en dos habitatges independents, que es denominen xalet 2 i 3. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures del frontis són d'arc escarser, de les quals les del costat del portal són triforades. Totes elles incorporen motllures a la llinda i als ampits. El tractament del frontis, pintat de color terrós i caracteritzat per faixes horitzontals i una cornisa decorativa sota el ràfec, difereix de la resta de les façanes, on els murs no estan revestits. En aquestes façanes, es combina l'ús del maó en obertures i cornises amb la pedra vista. La façana de ponent presenta una galeria coberta a nivell de la planta baixa . La coberta és de teula romana amb algunes peces de ceràmica vidriada que formen motius geomètrics. | 08265-70 | Colònia Borgonyà | Els xalet 2 i 3 i el xalet 11 i 12 van ser dels primers habitatges en edificar-se de la Colònia Borgonyà, a finals del segle XIX. Van construir-se per allotjar els dirigents de la colònia tèxtil, sota la influència de l'estil arquitectònic victorià. Són habitatges senyorials que incorporen materials nobles i motius decoratius en paviments i sostres. La situació dels xalets, molt propera a la fàbrica, tampoc era casual, sinó que marcava una jerarquia a nivell espacial, ja que les cases dels obrers es situaven a l'altre costat del carril ferroviari. Vers els anys 1960, es va construir un nou xalet a continuació d'aquests, que va passar a denominar-se Xalet número 1. | 42.0647700,2.2404100 | 437156 | 4657247 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||
| 78487 | Edifici industrial 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-industrial-5 | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>L'edifici industrial 5 està situat a l'extrem de ponent del complex industrial de Borgonyà. És una nau aïllada de notables dimensions, d'un sol nivell d'alçat i la coberta en dents de serra. Les façanes es caracteritzen per la combinació del maó vist formant pilastres i al coronament amb l'arrebossat. Enmig s'hi intercalen les obertures rectangulars d'arc pla arrebossat. A la part inferior dels murs hi ha un petit sòcol de pedra. Al costat de ponent s'hi ha adossat una extensió moderna.</p> | 08265-119 | Colònia Borgonyà | <p>L'edifici industrial 5 va construir-se durant la tercera fase d'ampliació de la colònia Borgonyà, durant la dècada de 1960.</p> | 42.0638600,2.2406500 | 437175 | 4657145 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78487-foto-08265-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78487-foto-08265-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78487-foto-08265-119-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78519 | Xalets número 11 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-numero-11-i-12 | XIX | <p>Xalet situat a l'entrada de la Colònia de Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que està dividit verticalment en dos habitatges independents, que es denominen xalet 11 i xalet 12. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'accedeix a la casa a través d'unes escales exteriors centrades respecte el portal, d'arc escarser arrebossat. A tots dos costats hi ha un gran finestral d'arc escarser que incorpora motllures a la llinda i als ampits, de la mateixa manera que la finestra de les golfes situada a l'eix central. El tractament del frontis, pintat de blanc i caracteritzat per faixes horitzontals i una cornisa decorativa sota el ràfec, difereix de la resta de les façanes, on els murs no estan revestits. En aquestes façanes, es combina l'ús del maó en obertures i cornises amb la pedra vista. La part posterior de l'edifici orientada a llevant està feta amb obra vista. La coberta és de teula romana amb algunes peces de ceràmica vidriada que formen motius geomètrics.</p> | 08265-151 | Colònia Borgonyà | <p>Els xalet 2 i 3 i el xalet 11 i 12 van ser dels primers habitatges en edificar-se de la Colònia Borgonyà, a finals del segle XIX. Van construir-se per allotjar els dirigents de la colònia tèxtil, sota la influència de l'estil arquitectònic victorià. Són habitatges senyorials que incorporen materials nobles i motius decoratius en paviments i sostres. La situació dels xalets, molt propera a la fàbrica, tampoc era casual, sinó que marcava una jerarquia a nivell espacial, ja que les cases dels obrers es situaven a l'altre costat del carril ferroviari. Vers els anys 1960, es va construir un nou xalet a continuació d'aquests, que va passar a denominar-se Xalet número 1.</p> | 42.0648100,2.2408200 | 437190 | 4657251 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78519-foto-08265-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78519-foto-08265-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 78442 | Resclosa de la Colònia de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-colonia-de-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX-XX | La resclosa de Borgonyà està construïda al riu Ter, aigües amunt de la colònia. És una obra de formigó perpendicular al riu, que amida uns 90 metres de longitud. Sobre la resclosa hi ha un petit pont o passarel·la metàl·lica que condueix a un sistema de bagants. L'aigua desviada és conduïda a la riba esquerra del riu, on hi ha la casa de comportes, una edificació petita de planta rectangular oberta a la base amb pòrtics d'arc de mig punt, per on transcorre l'aigua. Des d'aquí comença el canal de la colònia. A la roca que aflora en el riu, sota la resclosa, hi ha fixades les restes d'una antiga palanca de fusta. | 08265-74 | Riu Ter | La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua de Pius Callís l'any 1871, tot i que el projecte no fou aprovat fins el 1873. El mes d'abril de 1894 s'aprovà definitivament l'adquisició de la societat Nuevas Hilaturas del Ter del dret d'explotació del salt d'aigua de Borgonyà. En aquest moment, es comença a construir la resclosa i el canal sota la direcció de l'enginyer Manuel Gispert, prèvia notificació a l'Ajuntament de Sant Vicenç. L'energia que s'obtenia amb l'aigua que accionava les turbines, es complementava amb una màquina de vapor, per les èpoques en què el cabal del riu era menor. La casa de comportes de l'entrada del canal va ser ampliada l'any 1923, conincidint amb l'ampliació que s'estava fent a la fàbrica. També es van ser reparacions importans a la resclosa, que es repetirien uns anys més tard, vers el 1933. | 42.0689600,2.2408300 | 437195 | 4657712 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 78509 | Blocs d'habitatges del carrer Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blocs-dhabitatges-del-carrer-girona | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Els blocs d'habitatges estan situats al costat esquerre del carrer Girona, a l'extrem de ponent de la colònia Borgonyà. En total hi ha una filera ascendent de cinc blocs, tres més a la part alta del carrer i un de sol a mestral de l'església. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Cada bloc es divideix en quatre habitatges independents, als quals s'accedeix a través d'escales exteriors, les del primer pis adossades en paral·lel a les façanes laterals. Els cinc primers blocs ofereixen la particularitat un cos adossat a les façanes laterals (originalment es corresponia amb el safareig), que enllaça amb el volum amb un arc de mig punt des d'on comença l'escala. Al frontis hi ha el portal d'accés on hi ha les portes dels habitatges de la planta baixa, obert en arc escarser arrebossat. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, excepte els dos petits pòrtics d'arc de mig punt del nivell superior. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i un gran sòcol de pedra.</p> | 08265-141 | C. Girona, 1-9. Colònia Borgonyà | <p>Els blocs d'habitatges del carrer Girona es van començar a construir l'any 1945 per allotjar el nombre creixent de treballadors de la colònia. Uns anys més tard, entre els anys 1965 i 1966 es va portar a terme una segona fase de construcció, seguint el mateix model arquitectònic tot i que incorporant-hi petites modificacions.</p> | 42.0657200,2.2410600 | 437211 | 4657352 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78509-foto-08265-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78509-foto-08265-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78509-foto-08265-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78524 | Pont ferroviari de Can Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ferroviari-de-can-tomas | XX | <p>Al camí que descendeix de Can Tomàs hi ha un petit pont que permet creuar sota la línia ferroviària en direcció al riu Ter. És una estructura oberta en arc de mig punt adovellat sobre un mur de carreus. La volta de la construcció és feta de maó aplantillat. El costat de ponent ha estat reforçat amb un encofrat de formigó.</p> | 08265-156 | Camí de Can Tomàs | <p>Durant la dècada de 1920 la companyia Fabra i Coats va sol·licitar de construir un cementiri per a Borgonyà, ja que fins aleshores els morts s'enterraven a Sant Vicenç. El nou cementiri va projectar-se a la part nord de la colònia, proper a la masia de Can Tomàs. L'aprovació del projecte va suposar que el pou que hi havia a la masia fos anul·lat i s'hagués de canalitzar l'aigua al mas. Per a fer-ho, es va construir una conducció provinent del carrer del Canal, fent un pas sota la via ferroviària.</p> | 42.0686200,2.2410500 | 437213 | 4657674 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 78522 | Xalet número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-numero-1 | XIX | <p>Xalet situat a l'entrada de la Colònia de Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici aïllat de planta en forma de 'L', d'un sol nivell d'alçat i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una casa de factura moderna, amb les obertures d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat amb el sòcol de pedra.</p> | 08265-154 | Colònia Borgonyà | <p>El xalet número 1 de la colònia Borgonyà va ser construït durant la segona meitat del segle XX per allotjar el personal directiu de la fàbrica.</p> | 42.0647700,2.2412900 | 437229 | 4657246 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78522-foto-08265-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78522-foto-08265-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78522-foto-08265-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 78501 | Xalet número 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-numero-10 | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>El xalet número 10 de la Colònia Borgonyà està situat a l'altre costat dels blocs del carrer Girona, enmig d'una parcel·la enjardinada. És un edifici aïllat de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una casa de factura moderna, amb les obertures d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08265-133 | C. Girona, 10. Colònia Borgonyà | <p>El xalet número 10 va construir-se durant la segona fase d'ampliació de la colònia Borgonyà, al voltant de la dècada de 1940.</p> | 42.0659600,2.2413600 | 437236 | 4657378 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78501-foto-08265-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78501-foto-08265-133-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78491 | Menjador de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjador-de-borgonya | XX | <p>El menjador de Borgonyà està situat entre la carretera de Borgonyà a Torelló i les naus de la fàbrica. És una nau de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i la coberta a quatre vessants de teula romana. Es troba anivellat amb la carretera, pel que des de la fàbrica cal accedir-hi a través d'unes escales exteriors adossades en paral·lel a la construcció. Les obertures són de grans dimensions, d'arc pla, intercalades entre les pilastres i el coronament ceràmic que caracteritza les façanes. La resta dels paraments estan arrebossats i pintats, amb un sòcol de pedra a la part de migdia.</p> | 08265-123 | Colònia Borgonyà | <p>L'edifici del menjador va construir-se a la dècada de 1960 per dotar d'aquest servei als treballadors de la fàbrica. L'any 2007 va ser reformat per habilitar-hi un restaurant.</p> | 42.0642100,2.2413900 | 437237 | 4657184 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78491-foto-08265-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78491-foto-08265-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78491-foto-08265-123-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | S'ha habilitat per allotjar un restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78381 | Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-borgonya | COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. FELIU, A., coord. (2002). Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg Editores. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SERRA, R. (2000). Colònies tèxtils de Catalunya. Manresa: Fundació Caixa Manresa, Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | La colònia de Borgonyà està situada en un meandre del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa entre la plana del riu i un petit puig situat a tramuntana. A la primera zona s'hi troba la part eminentment industrial del conjunt, definida per naus construïdes entre el segle XIX i el XX. Entre les naus hi transcorre el canal que proveïa d'aigua a la fàbrica, provinent del riu Ter, on una resclosa desvia part del seu curs. A la part de gregal de la part industrial hi trobem la casa del metge de la colònia i una de les cases que conformava el carrer Ter. La part industrial i la residencial queden separades per la carretera i la línia ferroviària, sota la qual hi ha diversos passos subterranis que permeten la comunicació. Entre la línia i la carretera, al costat de mestral del conjunt, trobem els tres xalets dels directius del colònia, de notables dimensions i amb característiques d'habitatges senyorials. La part residencial de la colònia es desenvolupa al costat mateix de la línia ferroviària, amb carrers paral·lels disposats de sud a nord, llevat del carrer Borgonyà i el Fabra. Estan constituïts per cases entre mitgeres de marcat caràcter anglès, en què els materials constructius, la pedra i el maó, estan emfatitzats. Entre aquesta tipologia, hem d'incloure el carrer Canal, situat a l'extrem de ponent del conjunt, davant del canal. Al nord de les primeres, en una cota inferior i en situació de domini sobre aquests habitatges, hi ha la casa de l'administrador i del mestre. Ben aprop s'hi conserva el casino, i sobre d'aquest trobem l'església de la colònia, al costat de la qual s'adossa l'antiga escola dels nens. Durant els anys de creixement de la colònia, es van construir habitatges al nord i a l'oest de les existents, constituïts per blocs quadrangulars on hi residien diverses famílies. Al costat de l'església també hi trobem la casa cuna, on els treballadors deixaven els seus infants durant la jornada laboral. Tota la part residencial està enjardinada mitjançant parterres on s'hi planten flors i arbres ornamentals, a més dels horts que tenien moltes de les cases. L'accés per la part de ponent de la colònia es fa a través del pont de Borgonyà, que salva el riu Ter. Al sud d'aquest hi ha el camp de futbol amb els vestidors, típicament anglesos. Al nord de la colònia, per sobre del puig, s'hi troba el cementiri. | 08265-4 | Ctra. BV-5626, km. 0,5 | A principi de la dècada de 1890, es va contituir la societat escocesa Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. i es va construir una fàbrica de filatures a l'indret de Borgonyà, on hi havia el mas Borgonyà i un petit santuari marià. La fàbrica es va situar al costat del riu Ter, que proporcionava l'energia hidràulica necessària per al seu funcionament per mitjà d'una resclosa i un canal. De forma complementària, es van començar a construir les cases del personal obrer i dels directius, a més d'una nova església sota la mateixa advocació que l'anterior, la Mare de Déu de Borgonyà. L'orígen escocès dels socis fundadors es va veure reflectit en la trama urbanística, ja sigui en la tipologia dels edificis típicament britànica, els espais enjardinats a tot l'entorn i, més endavant, la construcció d'un camp de futbol, pioner per l'època. L'any 1895, la fàbrica va començar la seva activitat productiva, amb personal escocès que formava als treballadors locals. Aviat es van obrir a la part residecial de la colònia establiments com una fonda, la fleca, la carnisseria, la barberia i el Centre Recreatiu de Borgonyà on, després de les llargues jornades laborals, els treballadors podien passar les estones de lleure. L'any 1897 ja hi havia uns 5.000 treballadors. L'any 1903 els Coats i els Fabra van fusionar les respectives empreses per constituir la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, S.A, mantenint l'activitat de les fàbriques de Borgonyà i de Sant Andreu de Palomar. L'èxit de l'empresa, juntament amb l'adquisició de la Hilandería Planas de Ripoll va suposar que durant la dècada de 1920 la colònia visqués una primera fase d'expansió important, amb la construcció de noves naus, maquinària i serveis, així com els carrers Ter, Catalunya i Fabra. A la part residencial s'hi va habilitar el Casino, gestionat per una societat amb uns estatuts propis. Entre els serveis, hem de destacar l'existència de la 'casa-cuna', on els obrers podien deixar els seus fills fins que s'acabés la jornada laboral. També es va obtenir el permís del bisbat per a construir un cementiri propi, que fins aleshores estava situat al poble de Sant Vicenç. La Guerra Civil no va causar grans estralls a la colònia i, com a fet destacable, el bàndol republicà va dinamitar el pont de Borgonyà, que va ser reconstruït uns anys més tard. Després de la Guerra, la colònia va quedar petita en proporció al nombre de treballadors, pel que es decideixen construir els blocs del carrer Barcelona i més endavant al carrer Girona. Durant la dècada de 1960 s'amplia la part industrial amb la construcció de noves naus. La crisi del sector tèxtil va esclatar l'any 1973, la vida de la colònia va començar un període de declivi important. Es van acomiadar treballadors i es van retallar les despeses dels serveis socials i culturals. L'any 1976 es va començar el lent traspàs de competències, permetent que els treballadors adquirissin els habitatges i passant a mans de l'Ajuntament de Sant Vicenç els serveis públics. El proteccionisme a què estaven sotmesos els treballadors va transformar-se en desamparament, ja que de cop es trobaven sense servei de 'casa-cuna', de servei mèdic, etc. La fàbrica va tancar definitivament les portes l'any 2000. Des d'aleshores, la part industrial és ocupada per empreses de diversos sectors i la part residencial ha esdevingut un poble amb personalitat pròpia. | 42.0640000,2.2414600 | 437242 | 4657160 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Colònia dels Anglesos. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 78484 | Edifici industrial 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-industrial-3 | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>L'edifici industrial 3 està situat entre els edificis industrials 1 i 5 del complex industrial de Borgonyà. És una nau aïllada de planta rectangular, que es composa de tres cossos allargats orientats de migdia a tramuntana, dels quals el de ponent es va afegir posteriorment. Cadascun d'ells té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de les façanes dels dos cossos més antics presenten finestres d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, distribuïdes de forma regular. A la façana de migdia i tramuntana, cada cos presenta a la part superior un òcul emmarcat amb ceràmica. A l'interior d'aquests cossos s'hi conserven les columnes de fosa com a element de suport de les jàsseres metàl·liques. La decoració ceràmica de les cornises, angles, ràfec i obertures ressalta per sobre del parament de maçoneria. El cos de ponent combina en el parament l'obra vista i l'arrebossat, on s'intercalen obertures d'arc pla arrebossat.</p> | 08265-116 | Colònia Borgonyà | <p>L'edifici industrial 3 va construir-se durant la primera fase d'ampliació de la colònia Borgonyà, vers l'any 1918. Posteriorment, va ampliar-se amb un cos a ponent.</p> | 42.0637500,2.2415000 | 437245 | 4657133 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78484-foto-08265-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78484-foto-08265-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78484-foto-08265-116-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78382 | Mare de Déu de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-borgonya | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. | XIX | La capella de la Mare de Déu de Borgonyà està situada dominant la colònia industrial de Borgonyà, sobre la vessant del puig on s'hi van construir les cases dels obrers. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau dividida en quatre trams a través d'arcs diafragmàtics que descansen sobre columnes de marbre i pilastres. Els capitells de les columnes queden enllaçades amb una cornisa decorada amb motius vegetals que recorre tota la nau. Les dues capelles laterals s'obren a la nau amb arcs apuntats, que es recolzen sobre columnes i pilastres de les mateixes característiques. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora, al costat de l'altar, un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda datada de l'any '1706' amb una creu intercalada, que probablement constitueix l'únic vestigi conservat de l'antiga ermita. Aquest portal dóna accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor de fusta, que presenta un enteixinat policromat com el del sostre de la nau. Al costat del cor s'obre un portal d'arc de mig punt amb guardapols que condueix al baptisteri. La il·luminació del temple s'obté a través de finestres ogivals intercalades entre les columnes i una rosassa, totes elles decorades amb vitralls. A la façana de llevant hi ha un portal com el del baptisteri que comunica el temple amb la casa rectoral. A nivell exterior, la portalada és d'arc ogival amb arquivoltes i guardapols, que descansen sobre impostes motllurades i brancals de columnes de marbre. De cada extrem del frontis arrenca una pilastra que dóna una marcada verticalitat a l'edifici, quedant rematades amb capitells de pedra decorats. El capcer triangular del coronament es recolza sobre els capitells i està acabat amb una cornisa recolzada sobre mènsules. L'accés al temple es fa a través d'una llarga escalinata, que en el seu tram final es bifurca deixant veure, sota el portal, una finestra d'arc carpanell amb guardapols que es correspon amb la cripta. A la part de ponent del frontis en sobresurt el campanar, de planta rectangular amb petites finestres lobulades i un rellotge circular. La part superior, separada de l'anterior per una cornisa, està acabada amb un cos quadrangular amb obertures d'arc de mig punt on s'hi allotgen les campanes. A les façanes laterals i posterior les finestres estan rematades amb guardapols i les capelles laterals presenten ràfecs suportats per mènsules. El revestiment dels murs es manté arrebossat de color rosat al frontis i de color terrós a la resta. A la façana de llevant hi ha adossada la casa del capellà. | 08265-5 | C. Girona | La primera referència documental del santuari de Borgonyà la trobem en un testament de Pere del Pujol de Torelló de l'any 1298. En aquell moment, la capella era sufragània de la parroquia de Sant Vicenç i posseïa terres al seu voltant i el mas Envers. Durant el segle XIV, a l'ermita s'hi funda un benifet presbiterial, en què la Mitra ha de celebrar la missa matinal. El temple va ser reformat a mitjans del segle XVI i es va dotar d'un retaule de la Mare de Déu de Borgonyà, encarregat al pintor barceloní Ramon Puix. Entre els segles XIV i XIX els torellonencs sortien en processó fins a l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà, en què durant els primers anys les relíquies de Sant Fortià eren submergides en aigües del Ter. Més endavant, quan aquesta costum quedà abolida, el cos del Sant era portat fins al peu de la imatge de la Verge de Borgonyà. L'any 1895 les terres del mas Borgonyà, juntament amb la capella, són adquirides per la companyia Filatures del Ter per a construir-hi una fàbrica i colònia industrials. El santuari antic és enderrocat i substituït per una nova capella i la casa rectoral. Durant la construcció del temple, dues cases del carrer Paisley (número 24 i 26) van habilitar-se com a capella provisional. Va ser beneïda pel bisbe Morgades el Dilluns de Pasqua Florida de l'any 1898, amb l'assistència de tota la vall de Torelló i les colònies del Ter. Va ser el mateix bisbe qui, volent garantir el culte catòlic davant de la propietat de confessió protestant, va determinar que el temple havia de superar en alçada la resta de les construccions de la colònia. La direcció de Fabra i Coats va anar més enllà i va reforçar el paper del capellà sobre la comunitat, a més de donar suport a les celebracions religioses i subvencionar l'ensenyament a través de monges i capellans. | 42.0654200,2.2417800 | 437270 | 4657318 | 1898 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 78413 | Aplec de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX-XXI | L'aplec de Borgonyà es celebra cada any el dia 25 de març, en què es celebra un ofici solemne, en què es canten els goigs en honor a la Mare de Déu de Borgonyà. Els actes programats en motiu de l'aplec no es desenvolupen fins el següent cap de setmana. El dissabte al matí es celebra la tradicional xocolatada popular. Entre els actes que es desenvolupen durant la festivitat, destaca el partit de futbol entre casats i solters i la sessió de cinema o de teatre. De forma paral·lela, s'organitzen tallers, jocs concerts i visites a la fàbrica. | 08265-45 | Colònia Borgonyà | L'aplec de Borgonyà s'ha celebrat de manera gairebé continuada des de principi del segle XX. Entre el 1920 i el 1940, a les 7 del matí hi havia missa i després de combregar els malalts, es celebrava l'ofici solemne, acompanyat de cantaires. La mateixa tarda, hi havia una sessió de cinema o teatre al local del Casino. L'any 1923 es coneix que hi va haver un repic de campanes i es va fer foc als turons. A partir dels anys 1940, es va donar més importància a la celebració religiosa, i les obres de teatre només eren representades per dones, que les havien d'interpretar en castellà. Després d'uns anys en què la festa va quedar pràcticament reduïda a la missa i la projecció d'una pel·lícula, durant els anys 80 van recuperar-se les activitats com el teatre i se'n van incorporar de noves. | 42.0653800,2.2417900 | 437271 | 4657313 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||
| 78426 | Goigs de la Mare de Déu de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-borgonya | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XVIII-XX | Els goigs en honor a Nostra Senyora de Borgonyà es canten el dia de la seva festivitat. Se n'han conservat diverses versions, de les quals n'hi ha dues de l'estamper Joan Jolis. La més antiga comença així: 'Devant vos Reyna, y Senyora nos miram al Fill de Deu, ab sinch llagas llastimosas, que pati en la vera Creu. Estant vos dell ausentada patireu molt gran tristor, per la nova queus han dada, feus redoblá lo dolor; dientvos, que al Redemptor patí dolor cruel condemnat per lo mal Jutge, que havia de morir en Creu (...)'. La segona versió del goig consta de diverses versions, totes elles anteriors a la instal·lació de la colònia tèxtil de Fabra i Coats. Hi ha una còpia impresa pel mateix Joan Jolis, una d'Ignasi Valls de l'any 1845 i una altra de l'Impremta Barjau de Vic de l'any 1866. Comença així: 'Arca de Déu fabricada ahont Jesus fe encarnà Verge, y Mare immaculada Maria de Borgonyá. Lo primer goig que sentis Maria Verge sagrada, sonch portantvos la Embaixada Gabriel de Paradis: Y restareu vos prenyada del Verb, que en vos se humanà, Verge, y Mare immaculada Maria de Borgonyà. (...)'. La tercera versió del goig va ser escrita l'any 1934, va ser escrita pel mossèn Isidre Castells i en fa ver la música el mossèn Josep Potellas. Comença així: 'Vora el Ter teniu l'estada pel devot que us ve a clamà: Sigueu nostra advocada oh, Verge de Borgonyà. De molts segles que la història ens recorda el temple humil que s'alçava ple de glòria i amb un goig tot infantil per dosser la serralada i per guarda l'ermità. (...)'. | 08265-58 | Santa Maria de Borgonyà | La primera versió conservada del goig no es troba datada, tot i que el nom de l'estamper ens permet datar-lo entre finals del segle XVII i principi del XVIII. Joan Jolis Santjaume (1650-1705) és fill del mas del Jolis de Sant Vicenç, i va ser un destacat impressor, estamper i gravador del carrer dels Cotoners de Barcelona. | 42.0654000,2.2418000 | 437272 | 4657316 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78426-foto-08265-58-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 78483 | Serveis públics de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serveis-publics-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>L'edifici de serveis públics està situat a ponent de l'Edifici industrial E1 del complex industrial de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta rectangular de dimensions reduïdes. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants amb voladís i el carener paral·lel a la façana. Com a úniques obertures presenta un portal a la façana de ponent i de llevant, d'arc escarser emmarcat amb ceràmica. Sota el ràfec té una cornisa ceràmica que incorpora motius geomètrics en forma de creu. La decoració ceràmica de les cornises, angles, ràfec i obertures ressalta per sobre del parament de maçoneria.</p> | 08265-115 | Colònia Borgonyà | <p>L'edifici dels serveis públics va ser construït a finals del segle XIX, durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. En aquest s'hi van instal·lar els lavabos per als treballadors.</p> | 42.0637200,2.2418500 | 437274 | 4657129 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78483-foto-08265-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78483-foto-08265-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78483-foto-08265-115-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78478 | Escola i habitatge del capellà i de l'ermità de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-i-habitatge-del-capella-i-de-lermita-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>L'edifici de l'escola i habitatge del capellà i de l'ermità es troba situat a la part residencial de la colònia Borgonyà, entre els carrers Girona i Catalunya. Està adossat a la façana de llevant de l'església de la Mare de Déu de Borgonyà. És una construcció de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a tres vessants. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos, definits per obertures d'arc pla amb guardapols, excepte els portals dels extrems que són d'arc de mig punt arrebossat. Les finestres del segon pis són biforades, separades per una columneta amb capitell motllurat, sobre la qual s'incorporen relleus decoratius. Els nivells de forjats estan definits per una cornisa amb rosetes decoratives. El ràfec està rematat per una cornisa dentada. La mateixa composició d'obertures i elements decoratius es reprodueix als pisos superiors de la façana de llevant, entorn dos eixos compositius. La façana posterior està formulada de forma més senzilla, amb obertures d'arc escarser arrebossat sense elements ornamentals. El revestiment dels murs exteriors es manté arrebossat.</p> | 08265-110 | C. de Catalunya, 28. Colònia Borgonyà | <p>L'església de la Mare de Déu de Borgonyà va ser consagrada l'any 1898 pel bisbe Morgades, juntament amb les escoles dels nens. En aquest edifici, a banda de l'escola, s'hi van habilitar les habitacions del capellà i la casa de la família de l'ermità. El primer mestre de l'escola va entrar l'abril de 1898 i va ser el capellà Ramon Vila, vicari de Sant Vicenç. A partir de 1910, des de l'empresa es comença a veure la necessitat que el mestre docent tingués una titulació. Per aquest motiu, va assumir la despesa de donar-li la formació oportuna al capellà. El mateix director de la fàbrica feia exàmens als alumnes i es premiava amb un regal als alumnes més destacats a final de curs. La proclamació de la República va suposar que, vers l'any 1934, es contractés un professor titulat i el capellà quedes relegat com a adjunt. Després de la Gerra Civil el capellà tornà a exercir de director de l'escola. L'any 1956 es va començar a construir la nova escola, ja que aquesta quedava petita a causa de l'augment de la població.</p> | 42.0653700,2.2419800 | 437287 | 4657312 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78490 | Oficines de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficines-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Les oficines de Borgonyà estan situades entre la carretera de Borgonyà a Torelló i l'Edifici industrial E1. És una nau de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i la coberta a dos vessants de teula romana. Les façanes de migdia i tramuntana s'obren amb nombroses obertures d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, de les mateixes característiques que el portal i finestral que hi ha situat a la cara est. La imbricació ceràmica del ràfec es prolonga fins a la façana de llevant en forma de cornisa. A la façana de ponent trobem adossat un cos de construcció posterior, de mateixa alçada i coberta. Consta de pilastres i un coronament de maó vist, entre les que s'intercalen obertures d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat, amb uns sòcol de pedra en el cos afegit.</p> | 08265-122 | Colònia Borgonyà | <p>Les oficines i la porteria de la colònia Borgonyà es van construir durant el primer terç del segle XX, coincidint amb la primera ampliació del conjunt. Va ser ampliat pel costat de ponent al voltant de la dècada de 1940.</p> | 42.0642400,2.2420300 | 437290 | 4657187 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78490-foto-08265-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78490-foto-08265-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78490-foto-08265-122-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78445 | Edifici industrial 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-industrial-1 | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX-XX | L'edifici industrial 1 està situat al centre del complex industrial de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les quatre façanes s'obren amb obertures d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, que es distribueixen formant eixos simètrics. Entorn de les façanes de ponent i llevant s'hi adossen cossos quadrangulars de la mateixa alçada i composició, que constituïen els espais de comunicació. A nivell de forjats s'intercalen imbricacions ceràmiques, que al ràfec adquireixen forma dentada. Els angles cantoners també estan reforçats amb ceràmica, que juntament amb els altres elements del mateix material, ressalten sobre el parament dels murs de maçoneria. A la façana de migdia s'hi adossa l'edifici de les turbines. A l'interior, es conserven els pilars i jàsseres metàl·liques característiques dels edificis fabrils d'aquest període. | 08265-77 | Colònia Borgonyà | L'edifici industrial 1 va ser el primer edifici construït a la colònia Borgonyà. Originalment constava de planta baixa i dos pisos i tenia la coberta plana habilitada com a terrassa. Va començar a funcionar el mes de novembre del 1894. | 42.0638700,2.2420700 | 437293 | 4657146 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78445-foto-08265-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78445-foto-08265-77-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 78492 | Edifici industrial 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-industrial-2 | XX | <p>Edifici industrial 2 de Borgonyà està situat a l'extrem de migdia de la colònia, entre el canal i el riu Ter. És una nau aïllada de planta rectangular i de notables dimensions, que consta d'un sol nivell d'alçat. La part central de la façana de tramuntana s'obre amb finestres d'arc carpanell emmarcades amb ceràmica. En aquesta part en sobresurt un cos quadrangular amb obertures de les mateixes característiques, sobre el qual hi ha un cos d'obra vista amb la coberta a dos vessanst. A cada extrem de la nau trobem adossades prolongacions amb obertures d'arc pla arrebossat. A la façana de migdia s'hi adossen diversos cossos, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a les façanes. Aquí les obertures són d'arc rebaixat ceràmic, tot i que s'hi han intercalat portes de factura moderna. A la part superior hi trobem òculs igualment emmarcats amb ceràmica. El tractament dels murs és de pedra vista a la part central de la façana de tramuntana i als cossos de migdia, mentre que a la resta es combina l'obra vista amb l'arrebossat.</p> | 08265-124 | Colònia Borgonyà | <p>L'edifici industrial 2 de la colònia Borgonyà es van construir durant el primer terç del segle XX, coincidint amb la primera ampliació del conjunt.</p> | 42.0630500,2.2420800 | 437293 | 4657055 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78492-foto-08265-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78492-foto-08265-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78492-foto-08265-124-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 78549 | Espais enjardinats de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espais-enjardinats-de-borgonya | <p>VIVES, R. (2003). Proposta de treball per a la conservació i millora de l'ajardinament de la colònia industrial de Borgonyà. [inèdit].</p> | XX | Les espècies perdudes no s'han restituït. | <p>A la part residencial de la Colònia Borgonyà s'inclouen, a l'entorn dels habitatges, nombrosos parterres i espais enjardinats oberts que li dónen un aspecte típicament anglès. Els parterres davant de les cases presenten arbres aliniats, la majoria d'ells moreres, entre els que s'intercalen rosers i d'altres plantes ornamentals. Als espais entre carrers i les petites places hi ha plantades espècies arbustives retallades, seguint una influència pròpia dels jardins de tipus francès. També destaca la presència de plantes enfiladisses, en especial de la glicina del Casino.</p> | 08265-181 | Colònia Borgonyà | 42.0648000,2.2420600 | 437293 | 4657249 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78549-foto-08265-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78549-foto-08265-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78454 | Recull fotogràfic de l'Associació de Veïns de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-fotografic-de-lassociacio-de-veins-de-borgonya | XX | <p>El recull fotogràfic de l'entitat Associació de Veïns de Borgonyà es conserva a la Casa Cuna de la colònia Borgonyà. Està integrat per unes 2.000 còpies d'imatges datades del segle XX, de les quals les de la primera etapa són en blanc i negre. Les fotografies retraten els habitants de la colònia de Borgonyà, els actes, aconteixements i festivitats més rellevants de la comunitat, així com de la colònia i del seu entorn. Estan classificades en arxivadors, amb un número de registre, el tema i el propietari de la còpia original. Algunes imatges s'han digitalitzat.</p> | 08265-86 | C. Girona | <p>Les còpies de les fotografies van ser recollides entre els veïns de Borgonyà com a material gràfic per a la publicació del llibre 'Borgonyà: Una colònia industrial del Ter', d'Eumo Editorial.</p> | 42.0651500,2.2421700 | 437302 | 4657288 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||
| 78409 | Resclosa i Turbines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-turbines | XIX- XX | L'edifici de la resclosa i turbines està adossat a migdia de l'Edifici industrial 1 de la colònia Borgonyà. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants. S'hi accedeix per la façana de llevant, a través d'una gran portalada, que incorpora un pòrtic central en arc de mig punt i dos portals d'arc pla, tots ells emmarcats per una motllura de pedra. En destaca la porta d'entrada, feta de ferro amb motius decoratius i vitralls intercalats. La part superior presenta nombroses imbricacions ceràmiques de motius geomètrics. Queda rematat per un capcer semicircular obert amb un pòrtic d'arc rebaixat que es divideix en cinc pòrtics, que es repeteix a la façana posterior. Entre el capcer hi ha una gran cornisa ceràmica amb volada. El parament dels murs és de maçoneria. A la façana de migdia s'hi va adossar un cos modern. Al seu costat hi transcorre paral·lel el canal, amb un filtre metàl·lic situat a ponent, on poc després l'aigua cau fins a la turbina. | 08265-41 | Colònia Borgonyà | El funcionament de la maquinària de les colònies tèxtils sovint alternava l'energia hidràulica i la del vapor, per tal de garantir el subministrament en èpoques de poc cabal. La colònia de Borgonyà no n'era una excepció, ja que des dels seus inicis disposava de dues turbines Francis i una màquina de vapor, de 300 cavalls cadascuna. L'aigua provinent del canal feia un salt a l'alçada de la fàbrica, que permetia moure les turbines. Pel que fa al vapor, s'obtenia dins una sala de calderes, que constava d'una xemeneia per evacuar els fums. L'energia obtinguda es transmetia a la fàbrica a través d'unes politges que anaven des de les turbines fins als eixos de cada planta. L'increment de l'activitat va suposar que aviat, vers la dècada de 1920, s'adquirissin dues turbines més i un alternador de 500 cavalls de potència. Alhora, es van ampliar les comportes, el canal i la resclosa per dotar al sistema de més capacitat. Dins el cos que alberga les turbines, hi ha un rètol amb l'any 1896 i el nom de John Musgrava & Son L.D. Bolton. | 42.0635100,2.2422100 | 437304 | 4657105 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78409-foto-08265-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78409-foto-08265-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | La fotografia de la turbina ha estat cedida per l'Associació de Veïns de Borgonyà. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 78499 | Casa Cuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cuna | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>La casa cuna està situada al principi del carrer Girona, a xaloc de l'església de la Mare de Déu de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta en forma de 'U', que es troba envoltat d'un espai enjardinat. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta composta a quatre vessants. El frontis té la part central enretirada del plom del mur, que constitueix l'accés a l'edifici. Aquesta part està definida per un petit porxo sostingut per pilars de fusta. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i es distribueixen de forma regular per les façanes. Sobre la porta d'accés hi ha un relleu decoratiu de fusta on s'hi representa una dona abraçant un infant. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc amb un sòcol de pedra.</p> | 08265-131 | C. Girona. Colònia Borgonyà | <p>Durant la primera fase d'expansió de la colònia Borgonyà, durant la dècada de 1920, es va dotar a la colònia d'un major nombre de serveis per als treballadors. Entre aquests, destaca l'existència d'una 'casa-cuna', on els obrers podien deixar els seus fills fins que acabés la jornada laboral. El servei s'inaugurà l'any 1928 al carrer Escòcia, número 29. No serà fins a l'any 1952 que es construirà l'edifici actual, on hi havia millors condicions.</p> | 42.0651200,2.2422600 | 437310 | 4657284 | 1952 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78499-foto-08265-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78499-foto-08265-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78499-foto-08265-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||
| 78548 | Fons bibliogràfic de la colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-colonia-borgonya | XIX-XX | Estan guardats a la part baixa d'un armari que presenta humitats. | <p>A la Casa Cuna s'hi conserven els volums que constituïen la Biblioteca popular de la colònia de Borgonyà. La majoria són obres de referència, escrits amb anglès, castellà i català, i estan datats entre finals del segle XIX i primera meitat del XX. Entre d'altres autors, trobem obres de Dickens, Shakespeare, Cervantes, Jacint Verdaguer, Menéndez y Pelayo, Alexander Dyce, John Galt, etc.</p> | 08265-180 | C. Girona. Colònia Borgonyà | 42.0651100,2.2422600 | 437310 | 4657283 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78548-foto-08265-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78548-foto-08265-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 78507 | Cases del carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-catalunya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Catalunya està situat a la part superior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, darrera l'església. Està constituït per deu cases entre mitgeres aliniades en un costat del carrer, que es troba alçat a través d'un mur de contenció. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes de les quals obertes a l'altell amb un gablet. Les façanes es composen segons tres eixos d'obertures, en forma de portal al centre i una finestra a cada costat. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic, així com una senzilla cornisa que ressegueix les cases fins a l'alçada del sòcol. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de color blanc. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi ha un petit pati. Davant de les façanes hi ha un espai enjardinat on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-139 | C. Catalunya. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Catalonia Terrace es van construir al voltant de l'any 1922, coincidint amb la primera ampliació important de la colònia Borgonyà. Es van fer per allotjar als nous obrers que s'havien contractat en aquell moment. La tipologia constructiva i la distribució és molt semblant a les cases del pla, tot i que són de majors dimensions per allotjar-hi famílies nombroses.</p> | 42.0655200,2.2423400 | 437317 | 4657329 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78507-foto-08265-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78507-foto-08265-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78507-foto-08265-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78512 | Cooperativa de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>L'antiga cooperativa de la colònia de Borgonyà està situada al carrer de Borgonyà de la colònia. És un edifici de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta d'un gran portal d'arc rebaixat arrebossat, amb impostes motllurades i unes lletres identificatives 'ECONOMAT'. En la seva proximitat hi ha tres finestres d'arc de mig punt arrebossat, algunes de les quals estan tapades. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal, d'arc de mig punt arrebossat. La façana lateral té dues finestres d'arc pla arrebossat, a més d'una inscripció antiga on hi consta: 'En este municipio está prohibida la mendicidad pública'. L'angle entre aquesta façana i la posterior és arrodonit. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós a la façana lateral i posterior i de color blanc a la principal, amb les obertures emmarcades de color cru. A la façana posterior s'hi adossen els cossos corresponents als magatzems.</p> | 08265-144 | C. Borgonyà, 1. Colònia Borgonyà | <p>La creació de la cooperativa 'la Familiar Borgoñense' al carrer Borgonyà l'any 1910 va atorgar a la colònia un servei de subministrament de queviures, que fins aleshores proporcionava la fonda. Els socis de la mateixa es feien càrrec de l'establiment, que una dècada més tard ja disposava de carnisseria i fleca. Entre els anys 1926 i 1927 també passaria a tenir barberia, estanc i telèfon públic. La cooperativa estava tutelada per l'empresa, ja que nomenava dos dels quatre socis de la junta consultiva, que solien coincidir amb el personal directiu de la fàbrica. Tanmateix , no va ser fins al període de postguerra que l'empresa va participar-hi de manera més activa. L'empresa proporcionava a la cooperativa part de la infraestructura, el suport administratiu i nombroses ajudes econòmiques sol·licitades per la dificultat de les famílies de pagar els comestibles. Entre els anys 1958 i 1959, les pèrdues de la cooperativa van provocar que l'establiment fos convertit en economat. Tanmateix, la societat de la cooperativa no va deixar d'existir fins dues dècades més tard, amb l'esperança que al cap d'uns anys es pogués recuperar. L'establiment de l'economat no va tenir gaire més fortuna, a causa de la poca diversitat de productes i els preus poc competitius que oferia. Les despeses que suposava el seu manteniment per a la fàbrica van ser el motiu perquè l'any 1986 deixés de funcionar com a economat. Des d'aleshores, del negoci se'n fa càrrec un particular.</p> | 42.0647000,2.2423900 | 437320 | 4657237 | 1910 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||
| 78489 | Xalet nº6 i Xalet nº7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-no6-i-xalet-no7 | XIX | Presenta humitats i cert estat de deteriorament. Les obertures es troben tapiades. | <p>Els xalets número 6 i 7 estan situats al costat de la carretera de Borgonyà a Torelló, a pocs metres de l'edifici equipament públic E4A. És un edifici aïllat de planta en forma de 'U', constituït per dos habitatges adossats. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. De cada extrem de la façana de migdia en sobresurt un cos quadrangular perpendicular al primer volum, de mateixa alçada i coberta a dos vessants. El frontis s'orienta a tramuntana i presenta tres obertures per habitatge, d'arc rebaixat emmarcat amb ceràmica, la dels extrems biforades. El mateix tipus d'obertures es reprodueix a la resta de façanes; totes elles han estat tapiades. A nivell de l'altell hi ha petites finestres quadrades emmarcades amb ceràmica. La decoració ceràmica de les cornises, angles, ràfec i obertures ressalta per sobre del parament de maçoneria.</p> | 08265-121 | Colònia Borgonyà | <p>Els xalets número 6 i 7 estaven habilitats com la casa del metge, construïts durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. L'empresa es feia càrrec dels honoraris del metge i oferia als treballadors un servei d'assistència mèdica gratuït. Amb el creixement de la colònia, el metge no donava a l'abast i es va haver de contractar metges que visitessin als treballadors. L'instrumental mèdic es va modernitzar l'any 1951, amb l'adquisició d'un aparell de raigs X. L'any 1956 arribà a la colònia un nou metge, de família nombrosa, pel que es va decidir ampliar la casa.</p> | 42.0642000,2.2425200 | 437330 | 4657182 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78489-foto-08265-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78489-foto-08265-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78489-foto-08265-121-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Casa del metge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||
| 78516 | Nous blocs d'habitatges al carrer Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nous-blocs-dhabitatges-al-carrer-girona | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Els nous blocs d'habitatges estan situats al final del carrer Girona, en el punt més elevat de la colònia Borgonyà. Es tracta de quatre blocs de planta rectangular, que es troben disposats en parells, dos a cada costat del carrer. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La part central de la façana principal i posterior es troba enretirada respecte el plom del mur. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat de factura moderna. Consten d'escales exteriors que permeten accedir en cadascun dels habitatges en què es troben dividits. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat amb cornises de diferent tonalitat i un gran sòcol de pedra. Com a curiositat, a la façana encara s'hi conserva la placa del Instituto Nacional de la Vivienda amb l'escut falangista.</p> | 08265-148 | C. Girona, 12-15. Colònia Borgonyà | <p>Els blocs d'habitatges del carrer Girona es van començar a construir l'any 1945 per allotjar el nombre creixent de treballadors de la colònia. Uns anys més tard, entre els anys 1965 i 1966 es va portar a terme una segona fase de construcció, seguint el mateix model arquitectònic tot i que incorporant-hi petites modificacions.</p> | 42.0660800,2.2425100 | 437331 | 4657391 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78516-foto-08265-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78516-foto-08265-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78506 | Cases del carrer Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX-XX | <p>El carrer Borgonyà està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, prop de la via del tren. Està constituït per sis cases entre mitgeres aliniades en un costat del carrer. Totes elles presenten un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes obertes amb un gablet. El primer edifici es correspon amb l'economat i presenta una tipologia diferent d'obertures, en què es combinen les d'arc de mig punt i d'arc escarser. La resta d'edificis Les façanes es composen amb obertures d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de color blanc. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-138 | C. Borgonyà. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Borgonyà es van construir durant els primers anys de funcionament de la colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, les cases són molt semblants a les del carrer Canal, però aquestes disposaven de millors condicions d'habitabilitat, com l'existència de llar de foc i de safareig. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna. Més endavant, en un extrem s'hi va construir la cooperativa de la colònia.</p> | 42.0647800,2.2425800 | 437336 | 4657246 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78485 | Edifici equipament públic E4A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-equipament-public-e4a | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>L'edifici equipament públic E4A està situat a llevant de l'edififci industrial E1 del complex industrial de Borgonyà, al costat del canal. És una nau de planta rectangular que es composa de tres cossos allargats orientats de ponent a llevant, cadascun amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos orientat a migdia està construït sobre el canal, aprofitant el mur de contenció del mateix, que es troba atirantat a la part superior. Els cossos de migdia i tramuntana s'obren a la part frontal amb tres finestres d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, mentre que al cos central hi ha dos grans pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. A la façana de migdia, les obertures són de les mateixes característiques que les primeres i es distribueixen de forma regular. La resta de façanes queda tapada per una ampliació posterior, que es correspon amb la fàbrica 4B. La decoració ceràmica de les cornises, angles, ràfec i obertures ressalta per sobre del parament de maçoneria.</p> | 08265-117 | Colònia Borgonyà | <p>Va ser construït a finals del segle XIX, durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. Era un edifici destinat a la sala de calderes, pel que al seu costat es va instal·lar la xemeneia per on sortien els fums. Durant la dècada de 1940 es va ampliar, amb la nau denominada 4B.</p> | 42.0636300,2.2426500 | 437340 | 4657118 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78485-foto-08265-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78485-foto-08265-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78485-foto-08265-117-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78486 | Edifici equipament públic E4B | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-equipament-public-e4b | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>L'edifici equipament públic E4B està situat entre la casa del metge i el canal de la colònia Borgonyà. La nau constitueix una ampliació de l'edifici equipament públic E4A, desenvolupada entre les seves façanes de tramuntana i llevant. La part de tramuntana consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta en dents de serra. Les façanes es caracteritzen per la combinació del maó vist formant pilastres i al coronament amb l'arrebossat. Enmig s'hi intercalen les obertures rectangulars d'arc pla arrebossat. A la part inferior dels murs hi ha un petit sòcol de pedra. La part de llevant també té un nivell d'alçat, tot i que és més alt que les naus anteriors, i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El tractament dels murs és similar a l'anterior, amb la combinació del maó vist amb l'arrebossat.</p> | 08265-118 | Colònia Borgonyà | <p>La nau denominada Edifici equipament públic E4B és una ampliació de l'edifici equipament públic E4A realitzada durant la dècada de 1940, coincidint amb una nova etapa de creixement de la colònia.</p> | 42.0638500,2.2426500 | 437341 | 4657143 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78486-foto-08265-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78486-foto-08265-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78486-foto-08265-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78538 | Festa Major de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>La Festa Major de Borgonyà es celebra cada any el quart diumenge de juliol. El tret de sortida de la festa el dóna el pregó, fet per un personatge públic, seguit de l'elecció del pubill i la pubilla. Entre els actes programats, destaca la cercavila de gegants i capgrossos, la caminada nocturna, la baixada pel canal, la sorollosa desperta, la xocolatada, els jocs escocesos, concerts, balls, etc.</p> | 08265-170 | Colònia Borgonyà | <p>La Festa Major es celebra a la colònia Borgonyà des de principi del segle XX. En un principi, l'empresa i l'Ajuntament assumien els costos a parts iguals. Fins a l'any 1923 es celebrava el mateix dia que a Sant Vicenç, pel que va decidir canviar-se. L'acte central de la festa era l'ofici solemne cantat. L'acte que gaudia de més popularitat era el teatre, representat tant per companyies locals com forànies. També s'organitzaven activitats com el concurs de pesca, partits de futbol, concerts, balls, etc.</p> | 42.0650500,2.2428000 | 437354 | 4657276 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78538-foto-08265-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78538-foto-08265-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies han estat cedides per l'Associació de Veïns de Borgonyà. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||
| 78408 | Casino de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | El casino de la colònia Borgonyà està situat al carrer Borgonyà, prop de la Casa Cuna. És un edifici aïllat de planta rectangular. Consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos frontal, que es correspon amb el bar, té menor alçada que la resta de la construcció. El portal d'accés és d'arc mixtilini emmarcat amb ceràmica, que enllaça amb un finestral triforat del nivell superior emmarcat amb ceràmica i la llinda motllurada en forma d'arc rebaixat. A cada costat del portal hi ha un finestral d'arc pla igualment emmarcat amb ceràmica i motllura d'arc rebaixat a sobre, que es repeteix en les finestres i portals de la façana de migdia. El frontis queda rematat per una gran cornisa sobre la qual hi ha un petit capcer de formes ondulants. La façana de migdia es composa formant eixos, en què les finestres dels pisos superiors són d'arc pla emmarcat amb ceràmica. A la façana posterior hi ha un petit òcul a la part superior i un cos quadrangular adossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb els elements com les cornises i els emmarcaments ressaltats de diferent tonalitat. A l'interior es manté l'espai del bar en el primer cos i la sala d'espectacles al segon, mentre que al pis superior hi ha la cabina de projecció de cinema amb el projector. | 08265-40 | C. Borgonyà, 10. Colònia Borgonyà | L'antecedent del Casino de la colònia Borgonyà el trobem en el Centro Recreativo de Borgoñá, creat a l'inici de la fundació de la colònia, vers l'any 1897. Aquest espai era formulat per al lleure dels treballadors i les seves famílies, que comprenia un saló de cafè, la sala de lectura i un petit teatre i sala de ball. Per tal d'ampliar la oferta lúdica i cultural dels treballadors, l'any 1924 es va inaugurar el nou edifici, conegut com el Casino. Aquest espai també disposava d'una sala de cafè, d'una sala d'espectacles amb escenari i la sala de lectura. El 26 de novembre del mateix any es va formar la primera junta i es van llegir els estatuts, que tenien un total del 32 articles, que comprenien des de la seva Constitució i objecte, els socis i els seus drets, les baixes, el govern del casino les assamblees i les imposicions generals. Qualsevol treballador de la fàbrica major de divuit anys podia ser-ne soci de forma gratuïta. El director de Fabra i Coats, el senyor Street, va ser-ne el primer president, pel que el funcionament del Casino quedava estretament vinculat a la companyia. Els treballadors de la fàbrica que exercien els càrrecs necessaris per fer funcionar el casino rebien una remuneració complementària i estaven assegurats. Des del principi, la societat estava vinculada amb el Club Deportiu Borgonyà, que constava d'un equip de futbol format per treballadors. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la junta va dissoldre's i van votar-se els càrrecs entre els socis. Entre els anys 1937 i 1941 no s'hi van celebrar actes, fins que la direcció de Fabra i Coats torna a presidir la societat. A partir d'aquest moment s'hi van celebrar nombroses activitats, entre les que destaca les projeccions de pel·lícules, les representacions teatrals i els balls de Festa Major. Des de l'any 1950 el càrrec de la presidència deixa d'estar en mans dels directius de la fàbrica i el van ocupar els mateixos treballadors. L'any 1963 la societat del Casino i el Club Deportiu Borgonyà queden definitivament desvinculats. A principi de la dècada de 1970 es va disoldre la societat després d'un període de desvinculació de l'empresa Fabra i Coats, que coincidia amb la crisi que patia el sector tèxtil en tot el territori català. El desembre de l'any 1977 es va incendiar l'edifici del Casino. Finalment, l'edifici va ser adquirit per l'ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. | 42.0651200,2.2429200 | 437364 | 4657284 | 1924 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 78407 | Xemeneia de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XIX | La xemeneia de la colònia Borgonyà està situada dins el complex industrial, al costat de l'equipament públic E4B. És de planta octogonal troncocònica, sobre una base de les mateixes característiques amb una motllura i relleus triangulars a sobre. Consta de dos collarins, un a la part central que incorpora motius geomètrics i un de motllurat a la part superior. El parament és de totxo vist aplantillat. | 08265-39 | Colònia Borgonyà | La xemeneia de Borgonyà es va construir durant la primera etapa de la colònia, a finals del segle XIX. Al mateix temps, es va construir la sala de calderes, on s'obtenia el vapor necessari per fer funcionar la indústria, per tal complementar l'energia que s'obtenia de les turbines a través de la força de l'aigua. La funció de la xemeneia era d'extreure els fums que es desprenien a la sala de les calderes. Originalment, la xemeneia assolia una alçada de 33 metres, que va ser ampliada posteriorment fins arribar als 46 metres. Després de quedar en desús durant uns anys, va ser restaurada entre l'octubre de l'any 2007 i el maig del 2008 a causa del mal estat que presentava la part superior. | 42.0638800,2.2429700 | 437367 | 4657146 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 78539 | Festa de reis de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX-XXI | <p>La festa de reis de la colònia Borgonyà manté l'essència de la celebració que s'havia fet antigament. En aquesta festa, els Reis de l'Orient surten en cavalcada des de la fàbrica. Entren al complex residencial pel túnel i es dirigeixen a l'església entre un camí de torxes. Allà fan l'adoració del nen Jesús i li ofereixen oli, encens i mirra, seguit d'un petit parlament del mossèn. Tot seguit es dirigeixen al casino, on la gent els espera a la sala de butaques, amb les cortines tancades. Quan s'obren les cortines, s'hi veuen els reis asseguts en els respectius trons. Els nens es disposen en filera i van a veure els reis, que els dónen caramels. Una vegada han vist tots als reis, cadascú va cap a casa seva. Aleshores, els reis van, porta per porta, a entregar els regals, que dónen en mà als nens. Allà, se'ls convida a un petit refrigeri.</p> | 08265-171 | Colònia Borgonyà | <p>La Festa de Reis va començar a celebrar-se a la colònia Borgonyà a principi del segle XX. En aquest moment, l'empresa assumia totes les despeses de la celebració, des de l'orquestra que amenitzava la festa fins als regals que es donava als nens i nenes. El lliurement de regals es feia al casino, i variaven segons el sexe i l'edat de les criatures. En acabat, hi havia ball i concerts. En motiu de la Guerra Civil, l'any 1937 no va celebrar-se. Després d'uns anys on pràcticament no s'organitzaven activitats, es va constituir la Comissió de Reis, que va passar a organitzar la festa. Fa uns anys, la cavalcada començava a l'antiga escola de monges i desfilava per tots els carrers del poble. Igualment, davant de l'església es muntava un pessebre i es rebien els reis allà mateix.</p> | 42.0651200,2.2429800 | 437369 | 4657284 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||
| 78547 | Escola de nens de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-nens-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>L'escola de nens de Borgonyà està situat al carrer Girona, a la part més elevada de la colònia Borgonyà. És un edifici de factura moderna, constituït per dos volums rectangulars disposats de forma paral·lela, units per un cos central. El volum orientat a migdia presenta una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc rebaixat i una terrassa semicoberta al pis superior. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és de pedra vista a les façanes laterals i la galeria de migdia de pedra vista i la resta arrebossat i pinat.</p> | 08265-179 | C. Girona, 14. Colònia Borgonyà | <p>El creixement que va patir la colònia Borgonyà durant la dècada de 1940 va fer necessària la construcció d'una nova escola per a nens. L'any 1955 se'n va col·locar la primera pedra, i es va inaugurar l'any següent. En un principi, l'edifici tenia dues aules, a les quals se'n va incorporar una altra pocs anys més tard. Com a l'escola vella, els personal directiu de l'empresa seguia supervisant el treball dels alumnes i dels professors. A mitjans dels anys 1960, es va dotar l'escola d'un servei d'autocars per desplaçar-se als instituts de la rodalia. L'any 1980, l'escola va desvincular-se definitivament de l'empresa.</p> | 42.0660300,2.2429700 | 437369 | 4657385 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78547-foto-08265-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78547-foto-08265-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78502 | Casa del mestre de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>La casa del mestre està situada al nord els carrers Borgonyà, Paisley, Escòcia i Coats, dels quals té un domini visual per trobar-se en una cota superior. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a llevant, es composa de tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb ceràmica, de les quals la central és el portal d'accés. La mateixa composició es reprodueix a la façana posterior. A la façana de migdia hi ha tres finestrals també d'arc pla emmarcats amb ceràmica, dels quals els dels extrems són triforats. A nivell de l'altell hi ha una petita finestra biforada. Els angles cantoners i la cornisa que marca el nivell de forjat estan acabats amb ceràmica. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos. L'acabat exterior es manté arrebossat, amb una cornisa de pedra. Davant de la casa hi ha l'hort. Per accedir a la casa cal seguir un caminet ascendent l'entorn del qual es troba enjardinat.</p> | 08265-134 | C. Borgonyà, 38. Colònia Borgonyà | <p>Originalment, la casa era utilitzada per allotjar els alts càrrecs de la colònia. Quan el mestre de l'escola va deixar de ser el capellà, van passar a allotjar-lo en aquesta casa.</p> | 42.0653500,2.2431700 | 437385 | 4657309 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78502-foto-08265-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78502-foto-08265-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78502-foto-08265-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78525 | Casa del carrer Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-ter | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | La coberta es troba en mal estat i l'estructura està afectada d'humitats. Les obertures es troben tapiades. | <p>Casa situada entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la nau del Nou Magatzem de Bales de la fàbrica de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta rectangular que està constituït per dos habitatges aparellats. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal i posterior presenten tres obertures per habitatge, la central en forma de portal, totes elles d'arc pla emmarcades amb ceràmica. A la façana lateral hi ha una finestra geminada per pis, també d'arc pla ceràmic. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb un sòcol de pedra revestit. Actualment les obertures es troben tapiades amb maó.</p> | 08265-157 | C. Ter. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Ter es van construir entre els anys 1923 i 1924 per allotjar als encarregats o majordoms de la fàbrica de Borgonyà. Originalment hi havia dos edificis amb un total de quatre habitatges, un dels quals ha estat enderrocat recentment. Aquests habitatges disposaven de millors condicions que els dels obrers, ja que disposaven de ventilació exterior i d'un safareig particular, entre d'altres. Durant la dècada de 1960 van ser reformades.</p> | 42.0640500,2.2432900 | 437394 | 4657165 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78525-foto-08265-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78525-foto-08265-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78525-foto-08265-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||
| 78504 | Cases del carrer Paisley | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-paisley | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Paisley està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre el Casino i la via del tren. Està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, la primera d'onze edificis i la segona de tretze. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, una de les quals s'obre amb un gablet a l'altell. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, que es corresponen amb el portal d'accés i una finestra. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de tonalitats clares. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi havia els patis, que han estat reformats per habilitar-hi annexes. Entre les voreres hi ha parterres intercalats on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-136 | C. Paisley. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Paisley es van construir durant els primers anys de funcionament de la colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, les cases són molt semblants a les del carrer Canal, però aquestes disposaven de millors condicions d'habitabilitat, com l'existència de llar de foc i de safareig. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna.</p> | 42.0647600,2.2433000 | 437395 | 4657243 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78504-foto-08265-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78504-foto-08265-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78504-foto-08265-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78545 | Dipòsits d'aigua de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX-XX | El segon dipòsit està parcialment cobert de vegetació. | <p>A la part residencial de la colònia Borgonyà, aprofitant el desnivell de la part de tramuntana, s'hi van construir tres dipòsits per garantir el subministrament d'aigua a les cases. A mida que es van anar construïnt a mesura que s'incorporaven nous habitatges a la colònia. El primer dipòsit està situat al nord de la Casa del Mestre. Està construït aprofitant el desnivell del terreny, de planta quadrangular troncocònica. A la part frontal té adossat un petit cos on hi havia la maquinària. Els murs són de maçoneria arrebossats amb morter. A pocs metres al nord, al costat de l'escola dels nens, hi ha un segon dipòsit. És de planta quadrangular i té la part superior coberta. Els murs són de maçoneria revestits amb morter, amb els angles ceràmics. Finalment, uns metres més amunt, sobre l'escola dels nens, hi ha el darrer dipòsit. És de planta quadrangular, amb murs de maçoneria i maó, acabat amb una cornisa ceràmica. A la part frontal hi ha un plafó metàl·lic on hi consta 'AGUAS 1946 H.F.C'.</p> | 08265-177 | Colònia Borgonyà | <p>El primer dipòsit de subministrament d'aigua es va construir durant la primera etapa de creixement de la colònia de Borgonyà, per tal de proveir d'aigua les cases dels treballadors que s'estaven construïnt. A principi de la dècada de 1920 va ampliar-se la indústria i, de retruc, es van construir nous habitatges pels obrers. Això va suposar que s'hagués de construir un nou dipòsit, uns metres més amunt que l'anterior. Una nova etapa d'expansió de la colònia, amb la construcció dels blocs dels carrers Barcelona i Girona, va significar la construcció d'un tercer dipòsit l'estiu del 1944.</p> | 42.0661400,2.2435500 | 437417 | 4657397 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78545-foto-08265-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78545-foto-08265-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM es corresponen amb el dipòsit més elevat. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||
| 78523 | Magatzem de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Nau industrial situada a l'extrem de llevant del recinte industrial de Borgonyà. És una construcció de planta trapezoïdal d'un sol nivell d'alçat i coberta doble a quatre vessants. Les façanes principal i lateral s'obren amb grans finestres parcialment tapiades i una gran porta, totes elles arrebossades. El revestiment dels murs combina l'arrebossat i el maó vist, amb un sòcol de pedra.</p> | 08265-155 | Colònia Borgonyà | <p>El magatzem va ser construït durant la dècada de 1960 per dipositar-hi deixalles.</p> | 42.0633300,2.2436200 | 437420 | 4657084 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78523-foto-08265-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78500 | Casa de l'administrador de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-ladministrador-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>La casa de l'administrador de la colònia Borgonyà està situada al nord del carrer Escòcia. Té un ampli domini visual dels primers carrers que es van formar a la colònia, ja que es troba construïda en una cota superior. La casa va bastir-se en un terreny amb desnivell pronunciat, que és salvat a través d'un cos de notable alçada, sobre el qual es va edificar la casa. La part superior del mateix està habilitada com a terrassa transitable i s'hi pot accedir directament des de la façana de migdia. L'edifici és de planta quadrangular, consta de semisoterrani, planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana de migdia consta de tres obertures a la planta baixa: al centre hi ha el portal d'accés i a cada costat trobem un finestral triforat rematat per un frontó molt rebaixat. Totes les obertures de la construcció estan emmarcades amb ceràmica que, juntament amb les cornises i el ràfec ceràmics, ressalten sobre el revestiment de tonalitat clara. El cos frontal està acabat amb pedra vista.</p> | 08265-132 | C. Borgonyà. Colònia Borgonyà | <p>El també conegut com a xalet número 9, era ocupat per l'administrador de la colònia. És un edifici construït durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. Està situat en una cota molt superior als habitatges dels treballadors, alinat amb ells i exercint un domini important sobre ells.</p> | 42.0653500,2.2438800 | 437444 | 4657309 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78500-foto-08265-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78500-foto-08265-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78500-foto-08265-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78551 | Pont del mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-mig | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>Entre el carrer Ter i Escòcia de la colònia Borgonyà hi ha un pas subterrani que transcorre sota el carril ferroviari. És una estructura oberta en arc de mig punt ceràmic obert sobre un mur de carreus. La volta de la construcció és feta de maó aplantillat.</p> | 08265-183 | Ctra. De Torelló a Borgonyà BV-5626 | <p>La part industrial de Borgonyà estava dividida de la residencial per la línia ferroviària. Per facilitar la comunicació entre les dues parts, es van construir dos passos subterranis, el pont de Can Salvans o 'paso oblicuo' i el pont del mig, que sembla que també funcionava com a desguàs de l'aigua que baixava de la muntanya.</p> | 42.0642700,2.2438900 | 437444 | 4657189 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78551-foto-08265-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78551-foto-08265-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78551-foto-08265-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78488 | Nou magatzem de bales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nou-magatzem-de-bales | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>El nou magatzem de bales està situat a l'extrem de llevant del complex industrial de Borgonyà, a continuació del carrer Ter. És una nau aïllada de notables dimensions, d'un sol nivell d'alçat i la coberta de teula romana a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les façanes es caracteritzen per la combinació del maó vist formant pilastres i al coronament amb l'arrebossat. Enmig s'hi intercalen les obertures rectangulars d'arc pla arrebossat. A la part inferior dels murs hi ha un petit sòcol de pedra.</p> | 08265-120 | Colònia Borgonyà | <p>El nou magatzem de bales va construir-se durant la tercera fase d'ampliació de la colònia Borgonyà, durant la dècada de 1960.</p> | 42.0637900,2.2439800 | 437451 | 4657135 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78488-foto-08265-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78488-foto-08265-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78488-foto-08265-120-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78503 | Cases del carrer Escòcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-escocia | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Escòcia està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre el carrer de Paisley i el de Coats. Està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, de setze habitatges cadascun. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes les quals s'obren gablets a l'altell. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, que es corresponen amb el portal d'accés i una finestra. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de tonalitats clares. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi havia els patis, que han estat reformats per habilitar-hi annexes. Entre les voreres hi ha parterres intercalats on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-135 | C. Escòcia. Colònia Borgonyà | <p>Les primeres cases que es van construir a la part residencial de la colònia van ser els números 30 i 32 del carrer Escòcia, vers el 1895. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, aquestes primeres cases diferien de la resta perquè tenien com a element de suport voltes catalanes.A nivell de tipologia, tenen la mateixa distribució que la resta de cases del pla: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna.</p> | 42.0648300,2.2439800 | 437452 | 4657251 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78503-foto-08265-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78503-foto-08265-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78503-foto-08265-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78497 | Cases del carrer Coats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-coats | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Coats està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre el carrer d'Escòcia i de Fabra. Està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, de vuit habitatges cadascun. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes les quals s'obren gablets a l'altell. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, que es corresponen amb el portal d'accés i una finestra. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de tonalitats clares. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi havia els patis, que han estat reformats per habilitar-hi annexes. Entre les voreres hi ha parterres intercalats on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-129 | C. Coats. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Coats es van construir durant els primers anys de funcionament de la colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, les cases són molt semblants a les del carrer Canal, però aquestes disposaven de millors condicions d'habitabilitat, com l'existència de llar de foc i de safareig. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna.</p> | 42.0650100,2.2446100 | 437504 | 4657270 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 78498 | Cases del carrer Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-fabra | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>El carrer Fabra es situa a l'extrem de llevant del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre els carrers Borgonyà i Barcelona. Està constituït per vint-i-tres cases entre mitgeres aliniades en un costat del carrer, que es troba alçat a través d'un mur de contenció. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes de les quals obertes a l'altell amb un gablet. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre els murs de maçoneria. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-130 | C. Fabra. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Fabra es van construir entre els anys 1923 i 1924, coincidint amb la primera ampliació important de la colònia Borgonyà. Es van fer per allotjar als nous obrers que s'havien contractat en aquell moment. La tipologia constructiva i la distribució és molt semblant a les cases del pla.</p> | 42.0652600,2.2453300 | 437564 | 4657298 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78498-foto-08265-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78498-foto-08265-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78498-foto-08265-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,67 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml