Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78421 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter | El riu Ter neix al Pirineu Oriental, a 2.500 metres d'altitud, en municipi d'Ulldeter. És el segon riu més llarg de Catalunya, després del Segre, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, on desemboca a la Mediterrània. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El tram de Sant Vicenç de Torrelló correspon al curs mig del riu i transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de partió amb el terme d'Orís. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A finals del segle XIX es van construir a la seva llera les colònies tèxtils de Vila-seca i Borgonyà, amb les respectives rescloses i canals que proporcionaven l'energia necessària per al seu funcionament. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. | 08265-53 | Sector oest del terme municipal | 42.0627200,2.2510300 | 438033 | 4657011 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78421-foto-08265-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78421-foto-08265-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 78422 | Riu Ges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ges | El riu Ges neix a la Serra de Santa Margarida de Cambrils, al municipi de Vidrà. Transcorre per les comarques del Ripollès i Osona, on a Torelló desemboca al riu Ter. El tram de Sant Vicenç transcorre pel sector est del terme municipal, des de la Fontsanta fins al Molinot, fent de partió amb el terme de Torelló. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. | 08265-54 | Sector est del terme municipal | 42.0587200,2.2786700 | 440316 | 4656548 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 78423 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-20 | XIX-XXI | L'arxiu municipal de Sant Vicenç de Torelló està situat a la planta baixa de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX, quan es va segregar de Sant Pere de Torelló, fins a l'actualitat. A banda, també inclou el fons del jutjat de pau. | 08265-55 | Pl. de l'Ajuntament, 6 | La documentació de l'arxiu municipal va ser classificada per primera vegada per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, entre el mes de novembre de l'any 1998 i el febrer de l'any següent. L'any 2007 l'Ajuntament va adherir-se al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, en què es garanteix el manteniment de l'arxiu a través d'un arxiver itinerant. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78423-foto-08265-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78423-foto-08265-55-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78424 | Cases del carrer Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-canal | XIX | El carrer Canal està situat a la part de ponent de la colònia de Borgonyà, davant del canal. Està constituït per sis volums compostos de dos cases aparellades, aliniats a un sol costat. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes de les quals obertes a l'altell amb un gablet. Les façanes es composen segons tres eixos d'obertures, en forma de portal al centre i una finestra a cada costat. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el parament dels murs, de maçoneria. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi ha un petit pati i l'hort. Davant de les façanes hi ha un espai enjardinat on hi ha plantades moreres i rosers. | 08265-56 | C. Canal. Colònia Borgonyà | El carrer conegut a Canal Terrace va ser construït a finals del segle XIX, durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. A diferència dels altres carrers que s'estaven construïnt (Escòcia i Coats) al nord de la fàbrica, a l'altre costat de la línia ferroviària, el carrer Canal Terrace es va construir davant del canal de subministrament energètic. Les cases estaven destinades al personal qualificat d'origen britànic que va venir a Borgonyà per formar als treballadors locals. Per aquest motiu, els edificis oferien millors condicions que les altres, com és la presència d'un safareig i un magatzem a la part posterior de les cases. Els primers habitants del carrer, la tipologia constructiva i la situació davant del canal fan que popularment sigui conegut com el 'carrer dels anglesos'. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78424-foto-08265-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78424-foto-08265-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78424-foto-08265-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78425 | Resclosa del Molí del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-viver | XIX | Es troba parcialment coberta de vegetació i deixalles. | La resclosa del molí del Viver està situada al riu Ges, abans de la confluència amb el torrent de Vinyoles. És una estructura perpendicular al riu, feta de còdols lligats amb morter i reforçat a la part externa amb posts de fusta verticals. A l'extrem de ponent hi ha les restes del bagant, que permetia desviar l'aigua cap al rec. Al seu costat hi ha unes escaletes. | 08265-57 | Riu Ges | La resclosa portava aigua al molí del Viver, que formava part de la propietat de la casa pairal dels Viver. El va fer construir l'any 1821 Manuel Viver, qui va comprar les moles i útils corresponents del molí d'en Sala de Torelló. Suposem que de forma simultània es va construir la resclosa que havia de conduir les aigües del Ges fins al molí, a través d'un rec. Un cop construït el molí i la resclosa, el propietari del molí de la Malianta, situat aigües avall, va presentar una al·legació tot exposant que aquest tram d'aigua s'havia adjudicat al seu molí. En resposta, van presentar un informe al municipi de Sant Vicenç on es constata la seva utilitat pública i que la quantitat d'aigua que necessita és poc significativa. El molí constava de tres volums adossats, els dels extrems de planta baixa, pis i golfes i el central de planta i pis. Les cobertes eren a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En el volum central hi havia situada una xemeneia quadrangular. Va ser enderrocat fa pocs anys a causa del mal estat de conservació que presentava, pel que només se'n conserva la resclosa i part del rec. | 42.0580500,2.2787400 | 440321 | 4656473 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78425-foto-08265-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78425-foto-08265-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78425-foto-08265-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78426 | Goigs de la Mare de Déu de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-borgonya | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XVIII-XX | Els goigs en honor a Nostra Senyora de Borgonyà es canten el dia de la seva festivitat. Se n'han conservat diverses versions, de les quals n'hi ha dues de l'estamper Joan Jolis. La més antiga comença així: 'Devant vos Reyna, y Senyora nos miram al Fill de Deu, ab sinch llagas llastimosas, que pati en la vera Creu. Estant vos dell ausentada patireu molt gran tristor, per la nova queus han dada, feus redoblá lo dolor; dientvos, que al Redemptor patí dolor cruel condemnat per lo mal Jutge, que havia de morir en Creu (...)'. La segona versió del goig consta de diverses versions, totes elles anteriors a la instal·lació de la colònia tèxtil de Fabra i Coats. Hi ha una còpia impresa pel mateix Joan Jolis, una d'Ignasi Valls de l'any 1845 i una altra de l'Impremta Barjau de Vic de l'any 1866. Comença així: 'Arca de Déu fabricada ahont Jesus fe encarnà Verge, y Mare immaculada Maria de Borgonyá. Lo primer goig que sentis Maria Verge sagrada, sonch portantvos la Embaixada Gabriel de Paradis: Y restareu vos prenyada del Verb, que en vos se humanà, Verge, y Mare immaculada Maria de Borgonyà. (...)'. La tercera versió del goig va ser escrita l'any 1934, va ser escrita pel mossèn Isidre Castells i en fa ver la música el mossèn Josep Potellas. Comença així: 'Vora el Ter teniu l'estada pel devot que us ve a clamà: Sigueu nostra advocada oh, Verge de Borgonyà. De molts segles que la història ens recorda el temple humil que s'alçava ple de glòria i amb un goig tot infantil per dosser la serralada i per guarda l'ermità. (...)'. | 08265-58 | Santa Maria de Borgonyà | La primera versió conservada del goig no es troba datada, tot i que el nom de l'estamper ens permet datar-lo entre finals del segle XVII i principi del XVIII. Joan Jolis Santjaume (1650-1705) és fill del mas del Jolis de Sant Vicenç, i va ser un destacat impressor, estamper i gravador del carrer dels Cotoners de Barcelona. | 42.0654000,2.2418000 | 437272 | 4657316 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78426-foto-08265-58-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78427 | Goigs de la Verge Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a la Verge de la Miraculosa es canten cada any el segon diumenge de setembre, en motiu de l'aplec de la Mare de Déu de la Miraculosa. La versió impresa data de l'any 1947. Comença així: 'Puix aquell que en Vós espera troba auxili portentós: Pregueu, Verge Miraclera, pel mortal que acut a Vós. És una ànima agraïda que us aixeca el Pedronet, és un cor que no s'oblida dels favors que li heu fet. Com l'esqueix de rosa-vera s'ha fet prest molt ufanós. (...)'. | 08265-59 | Pedronet de la Miraculosa | La devoció de la Mare de Déu de la Miraculosa està molt arrelada entre els santvicentencs. Cada any s'hi celebra un aplec en què es beneeixen les medalles i es canten els goigs. El santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. L'any 2010 es va celebrar el 65è aplec. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Alemany | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 78428 | Goigs de Santa Maria de la Vall del Ges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-la-vall-del-ges | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a Santa Maria de la Vall del Ges es canten el dia de la seva festivitat. Va ser escrit l'any 1990 per Mn. Rafael Portús i Arimany, canonge de la Seu de Vic. La música l'ha composat en Sebastià Parés i Jordana. Comença així: 'Ja hi ereu, fa vuit centúries, en mig dels nostres conreus apaivagant les penúries del poble de Sant Vicenç. La fillada protegia vostre gran mantell entès. Troba en Vós la gent nostrada un fogar de pietat; ressò per la vall aimada, de Ripoll i Montserrat. Nostres pobles nit i dia imperen vostres mercès (...)'. | 08265-60 | Església de Sant Vicenç de Torelló | A l'església parroquial de Sant Vicenç apareix documentat l'altar de Santa Maria del Racó des del segle XIII, on s'hi trobava la seva talla. Durant diverses centúries el culte marià a la Verge va gaudir de gran nomenada En motiu de l'esclat de la Guerra Civil, la imatge va ser cremada, com bona part del patrimoni religiós del país. L'any 1989, l'aleshores mossèn Jesús Carrera va fer fabricar una nova imatge a l'obrador Bas-Prims de Sant Vicenç. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 1990 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Rafael Portús i Arimany, Sebastià Parés i Jordana | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78429 | Goigs a Lluís Masferrer i Vila, Beat P. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-lluis-masferrer-i-vila-beat-p | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor al beat i màrtir Lluís Masferrer i Vila es van composar en motiu de la seva beatificació. Va ser escrit l'any 1992 per Lluís Badia i Torras i en va composar la música Jordi Domènec i Subiranas. Comença així: 'Com una mística poncella, ha esclatat del cel en l'hort: Pare Lluís, sigues l'estrella de fe i de pau, que ens meni a port. Neixes en terra molt benigna com és la baixa vall del Ges; si sant Vicenç la fe et persigna és el romànic el teu bres. I l'esperança en Déu, l'anella que en l'orfenesa t'és suport. (...)' | 08265-61 | Sant Vicenç de Torelló | Lluís Masferrer i Vila va néixer a Sant Vicenç, a la masia desapareguda de la Serra d'en Jolis. El dia 19 d'abril de l'any 1936 va ser ordenat prevere a Barbastre, pel bisbe de Lleida, Salvi Huix. Trobant-se entre la comunitat claretiana de Barbastre, va ser pres amb l'esclat de la Guerra Civil. Després d'uns dies de tortura va ser afusellat, a l'edat de 24 anys, juntament amb tots els membres de la seva comunitat. L'any 1992 van ser beatificats i es va composar un goig en honor seu. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 1992 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Badia i Torres (lletra), Jordi Domènec i Subiranas (música) | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78430 | Goigs a Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-vicenc | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XIX-XX | Els goigs en honor al diaca i màrtir Sant Vicenç es canten el dia de la seva festivitat, el 22 de gener. Se'n conserven diverses versions, entre les que hi ha dos textos diferents. La versió més antiga data de l'any 1834 i comença així: 'Puix de Deu sou tan amat alcansaunos déll lo perdó; Vicenç Benaventurat Vos que sou nostre Patró. De Huesca sou natural ciutat noble en Aragó, per servir Deu eternal estudiáreu aab fervor: hisquereu assenyalat, com de un mestre tan bo (...)' Una altra versió és de l'any 1945, impresa a Vic, i l'altra de l'any 1985, amb lletra de Lluís Alemany i música de Josep Bonada. Comencen així: 'Puix la palma us heu guanyada per ser màrtir del Senyor: Dalt del cel deu-nos entrada, Sant Vicenç, nostre patró. Osca, terra aragonesa, el bressol us va gronxar, en la sang porteu noblesa i en el front nom cristià. D'un sant mestre heu heredada cristiana educació(...)'. | 08265-62 | Església de Sant Vicenç de Torelló | 42.0616500,2.2739200 | 439926 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 78431 | Goigs a la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-sagrada-familia | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a la Sagrada Família, Jesús, Josep i Maria, venerada a l'església de la colònia Vila-seca, es canten el dia de la seva festivitat. Se'n conserven dues versions, entre les que hi ha dos textos diferents. La versió de l'any 1923, amb música composat pel mossèn Lluís Brugaroles, comença així: 'Puix sempre oïm amb amor al qui en vosaltres confia: Jesús, Josep i Maria, inflameu el nostre cor. Sou, oh Família Sagrada, real, humana i divina de tot favor rica mina que mai es veurà esgotada, mina en la que tot tresor de la gràcia se acopia: Jesús, Josep i Maria, inflameu el nostre cor (...)'. La segona versió va ser composta pel prevere Ramon Bergadà i impresa per Joan Sallent. Comença així: 'Cantem amb molta alegria, cantem, pobrets pecadors: Jesús, Josep i Maria, regneu en els nostres cors. Jesús és font de dolçura, Jesús és nom celestial; l'infern sa ràbia detura tan sols sentint pronuncia'l. Oh estels del nostre bon dia, refugi dels pecadors! Jesús, Josep i Maria, regneu en els nostres cors. (...)' | 08265-63 | Església de la Sagrada Família. Colònia Vila-seca | 42.0611900,2.2549200 | 438353 | 4656839 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 78432 | Fita de terme de Sant Vicenç i Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-sant-pere | XIX | Està recoberta de líquens. | Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Sant Pere, situada al nord de la masia de Can Creus. És un petit bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. No s'hi observen inscripcions. | 08265-64 | Al nord de Can Creus | 42.0557200,2.2864500 | 440957 | 4656209 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78432-foto-08265-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78433 | Esclatats a Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esclatats-a-sant-vicenc-de-torello | AMADES, J. (1937). 'Refranys geogràfics', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nú. 510. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona: Editorial Selecta. CASTELLS, J. (1980). Folklore torellonenc. Torelló: Promotora Torelló. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVIII | A la vall del Ges és molt habitual la següent dita: 'A Sant Pere, bullfarines esclatats a Sant Vicenç, a Torelló pescallunes i a Manlleu són els cadells'. | 08265-65 | Vall del Ges | Segons creença popular, la dita fa referència a les lluites entre els nyerros i els cadells. En aquest conflicte, els de Sant Pere lluitaven a favor del cabdill nyerro Pere de Bullfarines. Quan aquests van necessitar l'ajuda dels de Sant Vicenç, van contestar que no podien perquè, de tant treballar la terra, estaven esclatats. El qualificatiu pescallunes associat a Torelló es refereix a la llegenda en què els torellonencs van veure el reflex de la lluna al riu i van provar de caçar-la en un cove. Els de Manlleu són esmentats com a cadells perquè eren partidaris declarats del bàndol. D'altres versions apunten que els distintius de Sant Vicenç i Manlleu fan referència a la guerra dels Segadors i a la de Successió. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78434 | Pont de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOBRINO, J.; MESQUIDA, D. (1999). Memòria del projecte de Reforma i ampliació del 'Pont dels Anglesos' sobre el riu Ter, a Sant Vicenç de Torelló. Diputació de Barcelona. | XX | Pont de cinc trams iguals constituïts per cinc arcs rebaixats de mateixes dimensions, a més d'un arc el·líptic situat en un extrem que permet per travessar el canal. Els arcs són fets de formigó, amb quinze muntants equidistants de formigó que suporten el tauler. Els timpans són fets amb murs de formigó i les piles són del mateix material amb un únic fust rectangular amb extrems circulars. El tauler està pavimentat amb asfalt i delimitat amb baranes metàl·liques. En dues pilastres s'observa l'escut de la Diputació de Barcelona. | 08265-66 | Ctra. BV-5626, km. 0,1 | L'agost de 1928 es va començar a construir el pont que comunicava la colònia de Borgonyà amb la carretera de Ribes. Estava situat darrera la fàbrica número 2 i el va projectar Franciso Gassol, enginyer de la Diputació de Barcelona. L'estructura no va finalitzar-se fins a l'any 1934, després d'una reforma de l'enginyer RamonTarrida dirigida per la Generalitat de Catalunya. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el pont va ser destruït durant la retirada del bàndol republicà. Després d'intentar de reconstruir-lo al mateix indret, finalment va decidir construir-se aigües avall, segons projecte del mateix Ramon Tarrida. Va començar a edificar-se el març del 1946 i no va inaugurar-se fins a l'any 1955. Va ser ampliat i reformat entre els anys1999 i 2004 segons projecte de l'enginyer Juan Antonio Sobrino, a causa del mal estat del tauler i de l'amplada insuficient que tenia. En aquest moment, es van substituír les baranes d'obra per unes de metàl·liques. | 42.0654800,2.2373000 | 436900 | 4657328 | 1955 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78434-foto-08265-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78434-foto-08265-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el pont dels Anglesos. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 78435 | Cal Nunci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nunci | XVIII | La casa de Cal Nunci està situada a la plaça de Cal Ferrer, al nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al centre del frontis hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1738', amb una creu de malta intercalada i l'anagrama 'I (H) S'. Sobre el mateix eix trobem un finestral d'arc pla de pedra carejada, aquest cop amb l'anagrama 'INRI' i la creu intercalada. El finestral té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna, i es distribueixen per la façana de forma aleatòria. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. | 08265-67 | Pl. de Cal Ferrer, 2 | Per les característiques constructives d'aquesta casa, hem de situar els seus orígens entorn el segle XVIII. Anteriorment es coneixia com a Can Viladrau. | 42.0621400,2.2736800 | 439906 | 4656931 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78436 | Gegants de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-vicenc | XX | A Sant Vicenç de Torelló hi ha una parella de gegants que surten en cercavila en les festes més assenyalades de la població. Es diuen Vicenç del Castell i Pubilla de Lloriana i estan fets de cartró pedra. En Vicenç està caracteritzat com un personatge morisc i porta un pergamí a les mans on s'expliquen els seus orígens. La Pubilla de Lloriana està caracteritzada com la típica pubilla catalana, amb un mocador en una mà i un ram de flors a l'altra. | 08265-68 | Sant Vicenç de Torelló | Els gegants de Sant Vicenç van ser batejats pels alumnes del CEIP Lloriana. Durant la Festa Major d'Hivern de l'any 2011 s'han celebrat els 25 anys dels gegants de Sant Vicenç. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78436-foto-08265-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78436-foto-08265-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78437 | Cases del carrer Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-vila-seca | XIX | El carrer de Vila-seca està situat a la carretera de Borgonyà a Torelló al seu pas per la colònia. Està constituït per una filera de cases entre mitgeres a cada costat del carrer. Totes elles es van construir segons una mateixa tipologia i originalment es trobaven dividides en diversos habitatges. Consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes es composen simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla o escarser arrebossats. A nivell tipològic, l'edifici de la fonda presenta variacions, ja sigui pels balcons de l'eix central com per les galeries porticades de la façana posterior. El revestiment exterior dels murs és arrebossat i pintat de diferents tonalitats càlides, que atorguen certa particularitat al conjunt. | 08265-69 | C. Vila-seca. Colònia Vila-seca | Els socis de l'empresa Almeda, Sindreu i Companyia van adquirir els terrenys de diverses heretats de la zona per construir-hi una fàbrica de filatures, un cop obtinguda la concesió d'aprofitament de les aigües del Ter. Als terrenys de la masia la Roca s'hi van construir les cases per als treballadors, les cases dels amos i l'església, totes elles distribuïdes entorn l'actual carrer Vila-seca. Durant la construcció del complex fabril, el barceloní Joan Vila va adquirir la meitat de la propietat i del dret d'explotació del salt d'aigua. El deute que aviat va assumir Joan Vila va fer que hagués de recórrer al capital del seu amic Frederic Marcet que, finalment, l'any 1879 va passar a ser-ne el propietari. Aquest mateix any, se li va donar un estatus jurídic i fiscal a la nova indústria cotonera. En un primer moment, es van construir dues cases de planta baixa, pis i golfes, una d'elles destinada als encarregats (actual núm. 19). Al costat s'hi ban bastir 12 cases més de planta baixa, que es corresponen amb els actuals números 9, 11, 13 i 15. L'any 1880 hi havia 25 pisos llogats, mentre que l'any següent ja n'hi havia 40. Cal afegir que, com que hi havia dues fàbriques amb propietaris diferents, la promoció d'habitatges i el cobrament dels lloguers corresponia a cadascun d'ells. La creixent demanda d'habitatges per als treballadors que s'incorporaven a la fàbrica va suposar que els edificis fossin ampliats sucessivament fins a donar-los la forma actual. L'any 1948 es va construir l'edifici que actualment té el número 5, segons les mateixes característiques que els existents, que va habilitar-se com a escola de nens i pisos dels encarregats a dalt. Finalment, durant la dècada de 1950 es va construir un altre edifici, on s'hi contaven 12 pisos més (actuals 2 i 2 bis). La crisi del sector tèxtil durant la dècada de 1970 va suposar el progressiu abandonament de la colònia, fins que, vint anys més tard, la majoria d'habitatges estaven desocupats. La zona va ser reformada en el context d'un Pla Especial de Reforma Interior, que va suposar una recuperació dels antics espais i habitatges de la colònia. | 42.0605300,2.2547800 | 438341 | 4656765 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78438 | Xalets 2 i 3 de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-2-i-3-de-borgonya | XIX | Xalet situat a l'entrada de la Colònia Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que es divideix verticalment en dos habitatges independents, que es denominen xalet 2 i 3. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures del frontis són d'arc escarser, de les quals les del costat del portal són triforades. Totes elles incorporen motllures a la llinda i als ampits. El tractament del frontis, pintat de color terrós i caracteritzat per faixes horitzontals i una cornisa decorativa sota el ràfec, difereix de la resta de les façanes, on els murs no estan revestits. En aquestes façanes, es combina l'ús del maó en obertures i cornises amb la pedra vista. La façana de ponent presenta una galeria coberta a nivell de la planta baixa . La coberta és de teula romana amb algunes peces de ceràmica vidriada que formen motius geomètrics. | 08265-70 | Colònia Borgonyà | Els xalet 2 i 3 i el xalet 11 i 12 van ser dels primers habitatges en edificar-se de la Colònia Borgonyà, a finals del segle XIX. Van construir-se per allotjar els dirigents de la colònia tèxtil, sota la influència de l'estil arquitectònic victorià. Són habitatges senyorials que incorporen materials nobles i motius decoratius en paviments i sostres. La situació dels xalets, molt propera a la fàbrica, tampoc era casual, sinó que marcava una jerarquia a nivell espacial, ja que les cases dels obrers es situaven a l'altre costat del carril ferroviari. Vers els anys 1960, es va construir un nou xalet a continuació d'aquests, que va passar a denominar-se Xalet número 1. | 42.0647700,2.2404100 | 437156 | 4657247 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78439 | Canal de la Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX | El canal de Borgonyà transcorre paral·lel al riu Ter, entre la resclosa de Borgonyà i el complex industrial de la colònia. És una obra feta de pedra i formigó d'uns 950 metres de longitud i uns 10 metres d'amplada. Al llarg del seu recorregut, passa paral·lel al carrer Canal i sota el pont de Borgonyà, per on segueix entre el camp de futbol i la fàbrica. En aquest punt, hi ha un sistema de bagants que controla l'entrada d'aigua. A partir d'aquí el canal té menys amplada i arriba a l'edifici de les turbines, que s'accionen a través d'un salt d'aigua. Des d'aquí comença el canal de desguàs, que aboca l'aigua de nou al riu Ter. | 08265-71 | Riu Ter | L'any 1893 l'Ajuntament de Sant Vicenç va rebre una comunicació de l'administrador de la companyia Nuevas Hilaturas del Ter detallant l'adquisició de la concessió d'aigua del Ter al seu pas per la fàbrica. Les obres es van fer sota la supervisió de Manuel Gispert. L'aigua que portava el canal, amb un cabal mig de 500 litres per segon i un salt d'aigua de més de cinc metres, permetia accionar les turbines de la fàbrica i, per tant, generar l'energia necessària per al seu funcionament (amb una força d'uns 300 cavalls). | 42.0639200,2.2396200 | 437090 | 4657153 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78440 | Canal de la Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-vila-seca | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | El canal de Vila-seca transcorre paral·lel al riu Ter, des de la resclosa fins a la fàbrica de la colònia. És una obra feta de pedra i formigó d'uns 900 metres de longitud i uns 6 metres d'amplada. A cada costat consta d'un petit mur on, al llarg del seu recorregut, incorpora diversos bagants per controlar el cabal de l'aigua. A l'alçada de la fàbrica, a través d'un salt d'aigua, s'accionava la turbina. | 08265-72 | Riu Ter | El canal de Vila-seca va començar-se a construir uns anys després de la concessió dels dos aprofitaments d'aigua a Josep Callís l'any 1863. L'any 1869, Josep Callís va morir, quan les obres de la resclosa i el canal havien començat. La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua l'any 1871, quedant pendents que l'administració aprovés la modificació del projecte original on, entre d'altres aspectes, situaven el canal al costat oposat, a la riba esquerra. Abans d'obtenir el permís definitiu (maig de 1873), es van iniciar les obres de construcció del canal i la resclosa segons el nou projecte. Mentre es construïen, es van començar a bastir els edificis industrials i residencials que donarien lloc a la colònia Vila-seca. | 42.0618500,2.2527200 | 438172 | 4656914 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78440-foto-08265-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78440-foto-08265-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78441 | Resclosa de la Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-colonia-vila-seca | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX | La resclosa deVila-seca està construïda al riu Ter, aigües amunt de la colònia. És una obra de pedra i formigó perpendicular al riu, que amida uns 95 metres de longitud. A la proximitat de la riba esquerra hi ha un sistema de bagants que permetia desviar l'aigua cap al canal de la colònia. | 08265-73 | Riu Ter | La resclosa de Vila-seca va començar-se a construir uns anys després de la concessió dels dos aprofitaments d'aigua a Josep Callís l'any 1863. L'any 1869, Josep Callís va morir, quan les obres de la resclosa i el canal havien començat. La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua l'any 1871, quedant pendents que l'administració aprovés la modificació del projecte original on, entre d'altres aspectes, situaven el canal al costat oposat, a la riba esquerra. Abans d'obtenir el permís definitiu (maig de 1873), es van iniciar les obres de construcció del canal i la resclosa segons el nou projecte. Mentre es construïen, es van començar a bastir els edificis industrials i residencials que donarien lloc a la colònia Vila-seca. | 42.0643500,2.2490900 | 437874 | 4657194 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78441-foto-08265-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78441-foto-08265-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78442 | Resclosa de la Colònia de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-colonia-de-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX-XX | La resclosa de Borgonyà està construïda al riu Ter, aigües amunt de la colònia. És una obra de formigó perpendicular al riu, que amida uns 90 metres de longitud. Sobre la resclosa hi ha un petit pont o passarel·la metàl·lica que condueix a un sistema de bagants. L'aigua desviada és conduïda a la riba esquerra del riu, on hi ha la casa de comportes, una edificació petita de planta rectangular oberta a la base amb pòrtics d'arc de mig punt, per on transcorre l'aigua. Des d'aquí comença el canal de la colònia. A la roca que aflora en el riu, sota la resclosa, hi ha fixades les restes d'una antiga palanca de fusta. | 08265-74 | Riu Ter | La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua de Pius Callís l'any 1871, tot i que el projecte no fou aprovat fins el 1873. El mes d'abril de 1894 s'aprovà definitivament l'adquisició de la societat Nuevas Hilaturas del Ter del dret d'explotació del salt d'aigua de Borgonyà. En aquest moment, es comença a construir la resclosa i el canal sota la direcció de l'enginyer Manuel Gispert, prèvia notificació a l'Ajuntament de Sant Vicenç. L'energia que s'obtenia amb l'aigua que accionava les turbines, es complementava amb una màquina de vapor, per les èpoques en què el cabal del riu era menor. La casa de comportes de l'entrada del canal va ser ampliada l'any 1923, conincidint amb l'ampliació que s'estava fent a la fàbrica. També es van ser reparacions importans a la resclosa, que es repetirien uns anys més tard, vers el 1933. | 42.0689600,2.2408300 | 437195 | 4657712 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78443 | Sequoia de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-vila-seca | XIX | La sequoia de Vila-seca està situada al jardí de la casa dels amos de Vila-seca. Es tracta d'un exemplar centenari de sequoia (Sequoia sempervirens), espècie originària de la franja oest dels Estats Units. És un arbre de gran magnitud, d'uns quaranta metres d'alçada i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça gruixuda i rogenca . La seva capçada, de forma densa i arrodonida, sobresurt per sobre les coníferes del jardí. Al seu costat hi creix un altre exemplar de menors dimensions. | 08265-75 | Colònia Vila-seca | La casa va ser construïda l'any 1881 per allotjar als amos i socis fundadors d'una de les fàbriques de la colònia Vila-seca, la societat Almeda, Sindreu i Puget. Es va bastir una casa senyorial dotada d'una important extensió de terra, on s'hi va plantar un magnífic jardí romàntic. | 42.0613000,2.2539500 | 438273 | 4656852 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78443-foto-08265-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78443-foto-08265-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78444 | Fàbrica de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vila-seca | COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. MASFERRER, D. (1983). Vilaseca, cent anys d'història. Torelló: Comissió de Festes de la Colònia Vilaseca. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | La fàbrica està situada a l'extrem de migdia de la colònia de Vila-seca. Originalment, la construcció estava formulada com a dues fàbriques diferents, de marcada simetria, que van ser unificades posteriorment. És un edifici aïllat de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les quatre façanes s'obren amb obertures d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, que es distribueixen formant eixos simètrics. A la façana principal i posterior, orientades a llevant i ponent respectivament, hi ha adossat un cos quadrangular de mateixa alçada i característiques que el principal. Entorn de les façanes laterals també s'observen diversos cossos adossats, alguns dels quals afegits o reformats amb posterioritat. El parament dels murs és de maçoneria, on destaquen els acabaments ceràmics de les obertures i cornises, a més dels carreus escairats de les cantonades. | 08265-76 | Ctra. BV-5626, km. 2 | L'any 1863 es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís. En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia d'implantar. L'any 1873, Callís cedeix el dret dels salts a Ferran Almeda i Viñuales, Francesc J. Sindreu i Esparo, Rafel Puget i Terradas i a Pere Almeda i Viñas. El segon dels salts, situat en terme d'Orís, es vendria l'any 1893 i seria l'origen de las Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. de Borgonyà. Entre els anys 1874 i 1882 es van començar a construir a Vila-seca els edificis industrials i els habitatges dels obrers, a més de la resclosa i el canal del riu Ter que abastia la fàbrica d'energia hidràuloca. Uns anys més tard, l'any 1881, es construïa l'església de la colònia, dedicada a l'advocació de la Sagrada Família. L'any 1879, les dues empreses van sol·licitar el reconeixement de la colònia i que se li donés un estatus jurídic i fiscal. La colònia va començar la seva activitat a principi del 1880, tot i que fins al març del 1883 no consta el primer lloguer d'un habitatge. Des del començament, la colònia es dividia en dues parts; hi havia dues fàbriques (un mateix edifici dividit en dues parts), dues cases dels amos i els habitatges dels treballadors pertanyien a uns o altres. D'una banda, la primera fàbrica va passar a mans de Joan Vila, tot i que poc més tard la va adquirir Frederic Marcet, després que el primer no pogués sufragar el deute que tenia amb el segon. D'altra banda, la segona era dirigida pel soci fundador Pere Almeda. Ben aviat, vers l'any 1887, es van haver de construir dos pisos més per allotjar als treballadors. La dissolució de l'empresa Almeda, Sindreu i Cia es va dissoldre l'any 1913, i poc després es van arrendar les instal·lacions a la societat Almeda, Alamany i Cia. L'any 1932, la societat Almeda, Alamany i Cia adquiria la totalitat de la fàbrica, quedant així unificada la colònia. L'any 1948 es va construir l'edifici del carrer Vila-seca, número 5, que va habilitar-se com a escola de les nenes. Abans d'això, l'escola es trobava a la plaça del costat de l'església, quedant a partir d'aleshores destinada als nens. La colònia va créixer de manera molt sostinguda durant els anys següents. La crisi del sector tèxtil de la dàcada de 1970 va suposar que el sistema de la colònia quedés obsolet, ja que es va reduir la mà d'obra i la millora de comunicacions feia innecesari viure al costat de la fàbrica. A la dècada de 1990, la majoria dels habitatges estaven buits i quedaven pocs treballadors a la fàbrica. El desenvolupament d'un Pla Especial de Reforma Interior va permetre una remodelació de la colònia i la recuperació dels seus espais emblemàtics. | 42.0590500,2.2548500 | 438345 | 4656601 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78444-foto-08265-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78444-foto-08265-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78445 | Edifici industrial 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-industrial-1 | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX-XX | L'edifici industrial 1 està situat al centre del complex industrial de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les quatre façanes s'obren amb obertures d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, que es distribueixen formant eixos simètrics. Entorn de les façanes de ponent i llevant s'hi adossen cossos quadrangulars de la mateixa alçada i composició, que constituïen els espais de comunicació. A nivell de forjats s'intercalen imbricacions ceràmiques, que al ràfec adquireixen forma dentada. Els angles cantoners també estan reforçats amb ceràmica, que juntament amb els altres elements del mateix material, ressalten sobre el parament dels murs de maçoneria. A la façana de migdia s'hi adossa l'edifici de les turbines. A l'interior, es conserven els pilars i jàsseres metàl·liques característiques dels edificis fabrils d'aquest període. | 08265-77 | Colònia Borgonyà | L'edifici industrial 1 va ser el primer edifici construït a la colònia Borgonyà. Originalment constava de planta baixa i dos pisos i tenia la coberta plana habilitada com a terrassa. Va començar a funcionar el mes de novembre del 1894. | 42.0638700,2.2420700 | 437293 | 4657146 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78445-foto-08265-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78445-foto-08265-77-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78446 | Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-0 | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | La festa de l'Arbre es celebra cada primavera a Sant Vicenç de Torelló. És una activitat organitzada pel Consorci de la Vall del Ges en què hi participen els alumnes de l'escola CEIP Lloriana. Cada any es celebra en un lloc diferent, des de la riba del Ges fins a les colònies Vila-seca i Borgonyà. Els nens i nenes de primària surten caminant des del centre escolar fins al lloc de la plantada. Quan arriben planten els arbres i tot seguit esmorzen. Els tècnics del Consorci expliquen les característiques de les espècies plantades i es llegeixen poemes i canten cançons relacionades amb la matèria. | 08265-78 | Sant Vicenç de Torelló | La festa de l'Arbre es celebra a Sant Vicenç de Torelló des de principi de segle. Concretament, sabem que a la colònia Borgonyà el Patronat Provincial de la Festa de l'Arbre vetllava per fomentar l'amor per la natura i els arbres. Uns anys després, vers e 1925, la festa va deixar de celebrar-se, i no va recuperar-se fins el 1952. Des d'aleshores, va ser una celebració vinculada a les escoles, tot i que hi participava tota la població. S'escollien un nen i una nena perquè recitessin una poesia relacionada amb els arbres, es cantaven cançons i es plantaven els arbres. La festa acabava en un berenar. Tenim coneixement que la festa es va començar a celebrar a les colònies Borgonyà i Vila-seca, i que va ser després que la va assumir l'escola CEIP Lloriana. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78447 | Calçotada a Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calcotada-a-sant-vicenc-de-torello | XX | La calçotada popular de Sant Vicenç es celebra cada any un diumenge del mes de febrer. A la plaça de l'Ajuntament es munten les graelles els calçots, la botifarra artesanal dels comerços del poble, pa i vi la salsa la fa Joan Martínez, de la Masia Bou de Valls | 08265-79 | Sant Vicenç de Torelló | L'any 2011 s'ha celebrat la 23 ena edició de la calçotada. | 42.0625900,2.2737800 | 439915 | 4656981 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 78448 | Mercat de l'Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-lavet | XX | El Mercat de l'Avet es celebra cada any durant un cap de setmana de desembre proper al dia de Nadal. Les parades es munten entorn el nucli antic de Sant Vicenç, engalanat i ambientat amb música nadalenca, tot i que si el temps ho requereix s'instal·len al pavelló municipal. S'hi venen gran varietat d'avets de i productes nadalencs, artesania i productes alimentaris locals. A banda, s'organitzen activitats paral·leles, tals com àpats populars, cercavila de gegants, cinema, música i tallers. Les darreres edicions s'han acompanyat d'una Fira Esotèrica. | 08265-80 | Sant Vicenç de Torelló | El certamen és organitzat per l'Ajuntament de Sant Vicenç i l'Associació de Comerciants. L'any 2010 es va celebrar la 23ena edifició del Mercat de l'Avet. | 42.0636800,2.2740800 | 439941 | 4657101 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 78449 | Camí vora Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vora-ter-0 | XX | Alguns trams es troben tapats de vegetació i bruts de deixalles. | El camí vora Ter transcorre per la part de ponent del terme municipal, entre les colònies de Borgonyà i Vila-seca. En total el camí té un recorregut de 61 km. i transcorre paral·lel al riu Ter, passant pels municipis osonencs de Masies de Roda, Roda de Ter, Manlleu, les Masies de Voltregà, Torelló, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Sant Quirze de Besora i Montesquiu. En terme de Sant Vicenç, entra vorejant el canal de la colònia de Borgonyà, segueix per sota el pont en direcció la colònia Vila-seca, per on passa entre el seu canal i el riu, fins entrar en terme de Torelló. Es tracta d'un tram de camí de gran interès tant per la vegetació de ribera i la fauna associada com del patrimoni cultural industrial present en diversos punts. | 08265-81 | Riu Ter | 42.0616300,2.2524800 | 438152 | 4656889 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78449-foto-08265-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78449-foto-08265-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es correspon amb el sender de gran recorregut GR 210, aprovat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78450 | Monument al Contrapàs Llarg 'El Divino' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-contrapas-llarg-el-divino | XX | El monument al Contrapàs està situat a la rotonda de l'entrada del nucli de Sant Vicenç. Al voltant de la rotonda hi ha una franja circular de ferro oxidat i de poca alçada. A la cara orientada a ponent s'hi fixen les lletres platejades 'CONTRAPÀS LLARG 'EL DIVINO'. A la cara oposada, mirant a Sant Vicenç, hi ha el relleu de nou balladors i balladores del contrapàs, amb les mans enllaçades. Les figures estan situades sobre el paviment de la rotonda, són de xapa metàl·lica i estan tallades amb làser. | 08265-82 | Ctra. B-5229 de Sant Vicenç a Vila-seca | Va ser inaugurat el dia 31 de març del 2007. | 42.0626700,2.2685100 | 439479 | 4656993 | 2007 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78450-foto-08265-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78450-foto-08265-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Quim Nardi | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 78451 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-8 | XX-XXI | A l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló s'hi conserva un destacat fons de fotografies antigues de la població. Les fotografies daten entre finals del segle XIX i l'actualitat la major part de les quals són positius o còpies. Es troben guardades en àlbums, algunes datades i identificades segons la persona que les ha cedit. La temàtica de les imatges gira entorn el poble de Sant Vicenç i la rodalia, ja sigui dels seus habitants, dels fets destacats com d'indrets emblemàtics. Entre les nombroses fotografies, destaquen les següents: - Campanar romànic de Sant Vicenç (1957) - Inauguració del dipòsit d'aigua (1929) - Riu Ges a la Fontsanta - Berenar familiar al pedronet de la Miraculosa - Celebració a Can Villegas (1968) - Arribada de les autoritats franquistes al pont de Borgonyà - Antiga rectoria - Barri de Serrallonga - Plaça de Cal Ferrer - Vistes generals de la població - Pedronet de la Verge de Montserrat (finals segle XIX) - Família de pagès de Sant Vicenç (1933) - Pessebre del Centre Catòlic, fet per Mn. Lluís Alemany (anys 40) - Festes de la Verge de Fàtima. Precessó cap a Vila-seca (1950) - Festa Major de setembre (1955) - Arranjament del carrer de la Font i Cerdanya - Festa de l'arbre a Vila-seca (1965) - Santa Missió (1953) - Carro inventat per Lluís i Esteve Arxer (1934) - Carretera d'accés a Sant Vicenç abans d'asfaltar-se - Antiga palanca del molí - Escola municipal al carrer Major, 5 - Construcció de l'escorxador municipal - Ocellaires - Castell dels Torelló - Cuina d'una masia de Sant Vicenç - Font de Nogueres (1972) - Cantada de caramelles (1924) - Col·legi de nens i de nenes - Pabordes de la Festa Major (1921) - La bassa de Can Roquet - Sardanes del Centre Catòlic (1955) - Enderrocament de la Rectoria - Equip de futbol (1957) A banda d'aquestes fotografies, n'hi ha de recents classificades en àlbums: el Divino, Mercat de l'Avet, Festes Gent Gran, Escola CEIP Lloriana, Piscines municipals, Carrers del municipi, etc. | 08265-83 | Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Pl. de l'Ajuntament, 6 | Les fotografies han estat donades per diversos veïns de Sant Vicenç. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78451-foto-08265-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78451-foto-08265-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78452 | Col·lecció municipal d'objectes antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dobjectes-antics | XVIII-XX | En el pis d'una casa del carrer Major de Sant Vicenç s'hi conserven diversos objectes antics de diversa utilitat i procedència. Entre d'altres objectes destaca un bressol provinent del Mas Andreu, un ebulliscopi, eines de sutura del Dr. Cervera, el quadre de promoció del doctorat del Dr. Cervera, instrumental per practicar autòpsies, el crist de les antigues escoles, un ventilador, una màquina d'escriure, un esclopet de saula per segar, una romana, un pàmpol de porcellana, un joc de quatre mesures, el picaporta de l'ajuntament, una caixa d'eines de fuster, la pedra d'una mola, un llum d'oli i d'esperit de vi, piles per l'aigua beneïda, imatge de la Mare de Déu de Núria, una imatge record de Sant Pere de Roma, un porta segells, els fanals del poble, un fanal utilitzat pel Divino, un molinet de cafè, etc. | 08265-84 | C. Major, 2 | Els objectes van ser donats a l'ajuntament per particulars, excepte els fanals dels carrers, que ja eren de titularitat pública. A l'Ajuntament s'hi conserva un inventari dels objectes. Cada peça està etiquetada, registrada i identificada. | 42.0627900,2.2741500 | 439946 | 4657003 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78452-foto-08265-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78452-foto-08265-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78452-foto-08265-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78454 | Recull fotogràfic de l'Associació de Veïns de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-fotografic-de-lassociacio-de-veins-de-borgonya | XX | <p>El recull fotogràfic de l'entitat Associació de Veïns de Borgonyà es conserva a la Casa Cuna de la colònia Borgonyà. Està integrat per unes 2.000 còpies d'imatges datades del segle XX, de les quals les de la primera etapa són en blanc i negre. Les fotografies retraten els habitants de la colònia de Borgonyà, els actes, aconteixements i festivitats més rellevants de la comunitat, així com de la colònia i del seu entorn. Estan classificades en arxivadors, amb un número de registre, el tema i el propietari de la còpia original. Algunes imatges s'han digitalitzat.</p> | 08265-86 | C. Girona | <p>Les còpies de les fotografies van ser recollides entre els veïns de Borgonyà com a material gràfic per a la publicació del llibre 'Borgonyà: Una colònia industrial del Ter', d'Eumo Editorial.</p> | 42.0651500,2.2421700 | 437302 | 4657288 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78455 | La cançó 'Al carrer més alt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-al-carrer-mes-alt | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Cançons. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Al nucli de Vila-seca s'hi va recollir una versió de la cançó popular 'Al carrer més alt'. Diu així: 'Al carrer més alt n'hi ha una finestreta, passa un senyoret li'n tira una pedreta, torna a passar li'n torna a tirar. Si la seva mare ho veu: - Ai! què és això Pepeta? - És el gatet que encalça la rateta-. Ara plou, ara neva, ara cau pedra, pedra rodona; sim, sim, sim, posa-hi pega, posa-hi pega, sim, sim, sim, posa-hi pega al turim. Si el turim no hi va bé posa-hi pega, posa-hi pega, si el turim no hi va bé posa-hi pega sabater'. | 08265-87 | Vila-seca | La lletra i la música de la cançó foren recollides l'any 1919 al nucli de Vila-seca de Sant Vicenç de Torelló. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78456 | Gegants de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vila-seca | XX | A la colònia de Vila-seca hi ha una parella de gegants que surten en cercavila, juntament amb els capgrossos, durant les festivitats més importants del nucli. El gegant s'anomena Vila i la geganta Seca i estan representats com un pagès i una pagesa. L'estructura està feta amb alumini, el cap i el cos amb fibra de vidre i els vestits amb teixit. Ell porta un pergamí enrotllat i ella un ram de flors. | 08265-88 | Colònia Vila-seca | Els gegants de la colònia Vila-seca van ser construïts pel jovent de Vila-seca l'any 1984. Van ser inaugurats el dia 10 de juny del mateix any, en el context de la Festa Major. En motiu de la celebració del seu 25è aniversari, es van restaurar perquè pesessin menys. | 42.0599400,2.2549900 | 438358 | 4656700 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78456-foto-08265-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78456-foto-08265-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies han estat cedides per l'associació Amics de Vila-seca Cultural. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78457 | Aplec de la Mare de Déu Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | L'aplec de la Mare de Déu de la Miraculosa es celebra cada any el segon diumenge de setembre. A les 10 del matí es celebra un ofici a l'església parroquial de Sant Vicenç, on es beneeixen les medalles de la Miraculosa i es canten els goigs en honor a la Verge Miraculosa. Tot seguit, els assistents s'adrecen a la serra de la Miraculosa, on dipositen les medalles beneïdes i es ballen sardanes. | 08265-89 | Serra de la Miraculosa | L'origen de la devoció a la Miraculosa es remunta a mitjans del segle XX, quan el santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. Originalment, la missa s'oficiava a la serra de la Miraculosa, davant de l'aplec, però per manca de mossens s'ha passat a fer a l'església parroquial. L'any 2010 es va celebrar la 65ena edició de l'aplec. | 42.0610400,2.2838200 | 440744 | 4656802 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 78458 | Retaule de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-vicenc | <p>LÓPEZ, A., FIERRO, X. Memòria d'excavació a l'església de Sant Vicenç de Torelló (Osona). Direcció General del patrimoni Cultural. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>El retaule de Sant Vicenç es conserva a la sala d'exposicions del Museu Episcopal de Vic. Es composa de tres cossos verticals, dividits en dos pisos cadascun, rematats a la part superior amb motllures decoratives. La tècnica és de pintura al tremp i a l'oli sobre fusta, en què predomina el color vermell i el blau, sobre el fons daurat. A la taula central, de més alçada que les laterals, hi ha representat el calvari a dalt i la imatge de Sant Vicenç Espanyol a baix, sostenint una palma i un llibre obert. A la taula de l'esquerra, a dalt, s'hi representa al Sant amb el bisbe Valeri quan són interrogats per l'emperador romà Dacià. A l'escena inferior, el Sant és martiritzat lligant-lo a una creu i essent torturat. A l'altre costat, a la part superior de la taula dreta, s'escenifica la mort del Sant, estirat en un llit en una cambra, davant de jutges i soldats, mentre dos angelets porten la seva ànima al Cel. Finalment, a la part inferior de la taula hi veiem el cos sense vida del Sant, que acaba de ser llençat al costat del riu, acompanyat d'un corb.</p> | 08265-90 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El retaule de Sant Vicenç està poc documentat. Diverses fonts l'han atribuït a l'artista Perot Gascó, autor destacat que va treballar a la zona de Vic. Coincidint amb l'època de construcció del retaule, hi ha documentada una ampliació al presbiteri de l'església de Sant Vicenç, que podria estar motivada per la seva adquisició. Al cap d'uns anys, el retaule va substituir-se per un grup escultòric, pel que va ser traslladat al santuari de la Mare de Déu de Borgonyà. A finals del segle XIX, Borgonyà va començar el seu període de transformació en colònia tèxtil, pel que el santuari primitiu va ser enderrocat. El nou temple va ser consagrat pel bisbe Morgades, qui va recollir el retaule i el va dipositar al Museu Episcopal de Vic, que tot just s'acabava de crear.</p> | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78458-foto-08265-90-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Joan Gascó | La fotografia es correspon amb la rèplica del retaule que hi ha a l'església parroquial. | 95 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 78460 | Font i safareig del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-viver | ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. | XVIII | La font i el safareig del Viver es troben situats al costat del camí de la masia del Viver. La font està construïda en un marge, en un mur fet de pedra. En aquest hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una pica quadrangular tallada a la pedra. Sobre el brollador hi ha un plafó de fusta on hi ha escrit 'No potable'. A pocs metres a ponent hi ha el safareig, també adossat en el marge. És de planta rectangular i consta de lloses inclinades en el costat del camí. En un extrem hi ha el sobreeixidor, des d'on l'aigua, juntament amb la de la font, és conduïda subterràniament fins a una bassa que hi ha a l'altre costat del camí. | 08265-92 | Camí del Viver | 42.0597600,2.2747100 | 439989 | 4656666 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78460-foto-08265-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78460-foto-08265-92-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78461 | Camp de futbol i vestidors de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-futbol-i-vestidors-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | El camp de futbol i els vestidors estan situats a l'extrem de ponent de la colònia Borgonyà, al costat del riu Ter i el pont. El camp amida 100 metres de llarg per 70 d'ample i està plantat amb gespa natural. A la banda de ponent trobem les banquetes dels visitants i dels locals, amb el marcador a la part superior. Al costat de llevant hi ha un edifici de planta rectangular que constitueix el vestidor. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a quatre vessants, amb dos característics gablets a la part frontal, pintats amb línies verticals blanques i negres. Davant de la façana hi ha un porxo que cobreix els accessos, d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. | 08265-93 | Colònia Borgonyà | L'origen britànic dels creadors de la colònia de Borgonyà va influir en el fet que des dels seus inicis s'hi jugués a 'football'. Durant el primer període, es jugava a l'entorn de les instal·lacions fabrils, tot i que davant de l'èxit de l'activitat aviat es va plantejar la possibilitat de construir un camp propi. El dia 12 d'octubre del 1924 va inaugurar-se el primer camp de futbol i les casetes de vestidors per als jugadors i àrbitres. En aquesta data es va celebrar el primer partit, entre el Sant Andreu i Torelló, tot i que dos dies abans l'equip local ja havia fet un amistós contra la Farga d'Ordeig. Des d'aleshores, el nou equip de la colònia, el C.D. Borgonyà, vestits amb ratlles verticals de color negre i blanc, van disputar diversos campionats per la comarca. Els aiguats de l'any 1940 es van emportar el camp de futbol, tot i que l'empenta que tenia l'entitat, que ja comtava amb 108 socis, va suposar que el camp fos reconstruït poc després. Des dels seus origens, l'entitat esportiva depenia de la junta de la societat del Casino. Una nova riuada, l'any 1982, va tornar-se a emportar el camp, però entre els veïns i els socis, empesos per l'eufòria de l'ascenció a segona regional, el van tornar a construir aviat. | 42.0643200,2.2387000 | 437014 | 4657198 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78461-foto-08265-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78461-foto-08265-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78462 | Font d'en Marcel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-marcel | XX | La font d'en Marcel està situada al costat del camí del Sot Gran. En el marge hi ha fixat el brollador metàl·lic per on cau l'aigua. Sota d'aquest hi ha una petita pica excavada del terra i reforçada als extrems per dues lloses de pedra. Al costat hi ha unes pedres que serveixen com a seient. | 08265-94 | Camí del Sot Gran | La font va ser creada fa pocs anys pel propietari de Can Marcel, una de les cases del Sot Gran. | 42.0702700,2.2586400 | 438670 | 4657844 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78462-foto-08265-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78462-foto-08265-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 78463 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-2 | XIX | L'entorn es troba descuidat i el camí entre la font i el safareig ha estat omplert de grava fins a una alçada considerable. | <p>La font del Raig està situada a ponent de la masia de Fontsanta, al costat del riu Ges. En el marge del camí hi ha un orifici excavat del terreny natural per on brolla l'aigua directament. A l'altre costat del camí hi trobem un safareig, on era conduïda l'aigua de la font. És de planta rectangular i al seu voltant hi ha les pedres inclinades característiques.</p> | 08265-95 | Fontsanta | 42.0647000,2.2815500 | 440560 | 4657210 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78463-foto-08265-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78463-foto-08265-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 78464 | Font de Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilardell | XIX | <p>La font de Vilardell està situada al torrent de Collfred, al nord de la masia de Vilardell. Està construïda en un marge, en un mur fet de pedra. En aquest hi ha fixat un brollador metàl·lic. No té pica, pel que l'aigua que brolla es perd torrent avall.</p> | 08265-96 | Torrent de Collfred | 42.0571400,2.2816400 | 440560 | 4656370 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78464-foto-08265-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 78465 | Font d'en Cristo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-cristo | XX | No hi brolla aigua i està coberta de restes vegetals i deixalles. | <p>La font d'en Cristo està situada davant de la fàbrica de Vila-seca, a l'altre costat de la carretera. Està construïda en una cota inferior respecte el nivell del terreny, dins d'una estructura de planta rectangular. En un extrem d'aquesta hi trobem unes escales d'obra que permeten descendir fins a la font, situada en el mur de l'altre extrem. En aquest punt hi ha un brollador metàl·lic fixat a la paret, sobre el qual hi ha una placa ceràmica identificativa. Els murs són fets de pedra i maó lligats amb argamassa.</p> | 08265-97 | Carretera de Borgonyà a Torelló | 42.0593000,2.2557600 | 438421 | 4656628 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78465-foto-08265-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78465-foto-08265-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 78466 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus-0 | XIX | <p>La masia de Can Creus està situada a l'extrem de migdia del terme municipal, a la partida coneguda com els Cortils. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'eix central s'hi obre el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Al seu voltant s'hi distribueixen aleatòriament finestres d'arc pla arrebossat. A la façana lateral, orientada a xaloc, i a la façana posterior hi ha adossats annexes moderns, essent el segon superior en alçada que el volum principal. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs es manté arrebossat.</p> | 08265-98 | Els Cortils | <p>No s'han trobat referències documentals d'aquest mas, tot i que per les característiques constructives hem de situar els seus orígens entorn el segle XIX.</p> | 42.0529000,2.2843900 | 440784 | 4655897 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 78467 | Roviroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roviroles | XIX | La coberta presenta deficiències. | <p>La masia de Roviroles està situada sobre la carena de Roviroles, a la part de mestral del terme municipal. La seva situació a la part més elevada de la carena fa que tingui unes vistes panoràmiques de tota la vall. És un edifici aïllat de planta rectangular i dues crugies, construït sobre la roca natural. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de dos eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal, amb llinda de fusta pintada i brancals ceràmics amb l'intradós motllurat. A la façana de llevant s'hi adossava un cos annex, sobre el qual es va construir un volum més alt que el principal amb la coberta a dos vessants i el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. S'hi accedeix des d'una escala exterior de dos trams, adossada a la façana del volum principal. La façana principal conserva el revestiment arrebossat i pintat, mentre que a la façana lateral es troba molt deteriorat i permet observar el parament de maó amb la base de pedra lligada amb morter. El volum annex està arrebossat amb pòrtland, excepte la base que s'ha deixat amb la pedra vista.</p> | 08265-99 | Carena de Roviroles | <p>En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Basas, també propietari del Masgrau, Sotgran i Comadebó.</p> | 42.0698200,2.2559200 | 438444 | 4657796 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78467-foto-08265-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78467-foto-08265-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78467-foto-08265-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 78468 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-6 | XIX | <p>Casa situada a la plaça de Cal Ferrer del nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'accés, que és d'arc carpanell. Sobre el portal hi ha un finestral amb la data '1803' gravada a la llinda, que té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. Un dels ampits de pedra de les finestres de les golfes presenta una motllura que indica que podria ser reaprofitat. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08265-100 | Pl. de Cal Ferrer, 5 | <p>La casa és coneguda com a Cal Mestre perquè durant la primera meitat del segle XX hi vivia el mestre de l'escola, Vicenç Capellades i Pagès, que morí durant la guerra.</p> | 42.0619100,2.2736500 | 439904 | 4656905 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78468-foto-08265-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78468-foto-08265-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78468-foto-08265-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 78469 | Llinda del carrer Major, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-carrer-major-3 | XVIII | <p>Llinda conservada d'una casa entre mitgeres del carrer Major del nucli de Sant Vicenç. L'element formava part de l'accés original de l'immoble, tot i que ha estat reformat recentment i s'ha habilitat per l'entrada de vehicles. Es tracta d'una llinda monolítica on hi ha inscrit l'any '1777' amb una creu de malta intercalada.</p> | 08265-101 | C. Major, 3 | <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII, a l'entorn de l'antiga sagrera.</p> | 439931 | 465701 | 1777 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78469-foto-08265-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78469-foto-08265-101-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 78470 | Politja de la fàbrica de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/politja-de-la-fabrica-de-vila-seca | XX | Està oxidada per trobar-se a l'intempèrie. | <p>La politja de la fàbrica de Vila-seca està situada en un extrem de la plaça de la Sagrada Família, sobre el carrer Vila-seca. Es tracta d'una roda de notables dimensions que servia per obtenir energia a través d'un sistema d'engranatges. Originalment, estava situada al costat de la turbina horitzontal.</p> | 08265-102 | Pl. de la Sagrada Família | <p>La politja és un element bàsic per al funcionament de la maquinària de les fàbriques, actuant com a volant d'inèrcia del motor per tal d'obtenir energia elèctrica. L'Ajuntament de Sant Vicenç va recuperar la politja de la fàbrica Almeda Alamany i el va instal·lar a la plaça, com un reconeixement al treball de totes les generacions que han passat per Vila-seca.</p> | 42.0608100,2.2549100 | 438352 | 4656796 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78470-foto-08265-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78470-foto-08265-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 78471 | Cal Pegot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pegot | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La casa de Cal Pegot està situada al carrer de la Cerdanya. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan distribuïdes pel frontis de forma aleatòria; a la planta baixa en destaca un gran portal d'arc escarser arrebossat, al costat del qual n'hi ha un d'arc pla. Al primer pis hi ha un finestral al centre i una finestra a cada costat, totes d'arc pla arrebossat. Entre els dos portals hi ha un plafó ceràmic commemoratiu que es va fixar en motiu del centenari de la mort de Miquel Puigbò i Farrés, conegut com a 'Quel de la Munda'. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs es manté arrebossat.</p> | 08265-103 | C. de la Cerdanya, 31 | <p>La casa de Cal Pegot va ser la casa on va morir en 'Quel de la Munda', el cantaire i cornamussaire anomenat Miquel Puigbó i Farrés. La música i la lletra del contrapàs llarg 'el Divino' s'havien transmès de forma oral fins a finals del segle XIX, quan pràcticament ningú el recordava en la seva totaliat. Afortunadament, el santvicentenc Miquel Puigbó recordava la composició amb molta exactitud. Així va ser que el doctor Tort i Matamala el va convèncer d'anar a Barcelona per transcriure'l. Van passar llargues estades amb l'erudit musicòleg Francesc Pujol i Pons, aleshores sotsdirector de l'Orfeó Català, fins que van treure'n la partitura completa. Al cap de pocs anys, l'any 1907, va morir en Miquel Puigbò. L'estudi de Pujol, que ja formava part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va presentar-se en el Congrés d'Història de la Música de Viena de l'any 1927, on va ser reconegut com el document de caràcter religiós més important que es coneixia del geni popular. D'aquesta manera, el 'divino' esdevé l'únic exemple de contrapàs sil·làbic que existeix, en què la lletra i la música lliguen perfectament. Gràcies al retorn de l'Obra del Cançoner Popular a Catalunya, Sant Vicenç de Torelló va poder recuperar la dansa tradicional que havia caigut en l'oblit. La representació va tenir lloc el dia 11 de maig del 1991, sota la direcció d'Àngel Ros, Sebastià Bardolet i Àngels Marginedes, entre d'altres. Des d'aleshores es balla cada any.</p> | 42.0650100,2.2732300 | 439872 | 4657250 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Can Quel de la Munda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 78472 | Can Pere Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-mestre-0 | XVIII | La llinda es troba erosionada. | <p>Casa situada al carrer Major del nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita 'MAICH MOYA/ 1774' i una creu de malta intercalada. Sobre el portal hi ha un finestral d'arc pla amb brancals de pedra carejada i ampit motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat, com també ho està la pedra de les obertures.</p> | 08265-104 | C. Major, 12 | <p>Antigament, la casa de Can Pere Mestre havia estat la carnisseria del poble. Cada any, en motiu de la Festa Major de Sant Vicenç, mataven un vedell.</p> | 42.0632200,2.2741500 | 439946 | 4657050 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78472-foto-08265-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78472-foto-08265-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78472-foto-08265-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc