API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
66491	Santa Maria de Cercs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-cercs	GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XVIII		L'església tot i assentar-se sobre la base d'un antic temple romànic, és un edifici relativament modern. Presenta una planta de tall rectangular dividida en tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada, i amb tester pla. La coberta, de teula àrab, en la nau central cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular al parament principal. Les naus laterals cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. És curiosa la posició del temple, doncs els peus de l'església miren vers l'est mentre que la capçalera la trobem a l'oest, i a ella s'hi annexa l'antiga rectoria. De la dreta del parament principal sobresurt un esvelt campanar de torre, de planta quadrada, amb quatre ulls allargassats acabats amb arc de mig punt adovellat a partir de totxo ceràmic. La torre corona per mig d'un teulat, de teula àrab, que cau a quatre vessants. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es presenten a pedra vista. Es tracta d'un edifici d'escassa il·luminació natural, degut a les poques obertures. La porta d'accés, a la façana est, és força senzilla, de tall rectangular i acabada amb arc rebaixat, adovellada també als brancals. Damunt de la porta, al centre de la façana, es troba un petit rosetó vidriat. A les naus laterals, s'obre alguna finestra de tall rectangular, i al parament que sobresurt de la nau central una obertura que permet la ventilació de l'edifici alhora que l'il·lumina mínimament. Diferent és el cas del campanar, que a més de les obertures abans citades presenta diverses finestres d'arc de mig punt, acabades amb maó massís. A l'interior de l'església s'hi accedeix a partir d'un atri, sobre del qual es troba un cor. Un cop dins, es mostra la coberta de la nau principal és a partir de volta de canó dividida en trams a partir d'arcs torals. A les naus laterals, la coberta és a partir de voltes de creueria en cada tram. Tant l'altar com diverses capelles laterals guarden diferents elements escultòrics i elements mobles, destacant especialment la capella del costat sud-est.	08268-1	C/ de l'Església núm.11. Cercs	Segons alguns estudis, el nucli de Cercs podria haver-se construït al seu voltant a partir de la segona meitat del segle XVIII, de fet antigament el lloc era conegut com pont de Rabentí. La clau de l'arc de la porta presenta una inscripció que marca la data de 1793. Al finals del segle XIX o potser molt a inicis del XX l'església va ser reformada, moment en que es va construir el campanar de torre. A més, d'altres reformes realitzades al segle XX. Són ben poques les notícies conegudes de l'església, en aquest sentit només fer esment a que durant la guerra civil va patir algunes destrosses, entre les quals la pèrdua de l'altar major de guix i el retaule del Sagrat Cor, també de guix.	42.1464700,1.8593700	405752	4666668	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-3.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Una de les fotografies més antigues conegudes del poble, segurament de finals del segle XIX, permet saber que l'església no comptava amb el campanar de torre, sinó que tenia un petit campanar tipus espadanya coronant el centre de la façana principal. En aquell moment, tampoc s'havia construït la rectoria.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66492	Sant Salvador de la Vedella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-la-vedella	BARAUT, Cebrià (1978): 'Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)', vol. I, a Urgellia, La Seu d'Urgell. COROMINAS, R.; COROMINAS, J. (1999). ' Sant Salvador de la Vedella. Estat actual i hipòtesi per a una reconstrucció'. L'Erol, núm. 60. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa (1983). 'El Monestir de Sant Salvador de la Vedella'. L'Erol, núm. 6. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.	XII	fa uns anys es va realitzar una actuació de consolidació i reparació de la teulada. Caldria una intervenció a la base del turó rocós, al peu del mur del camí d'accés, que n'asseguri l'estabilitat.	L'església de Sant Salvador de la Vedella forma part d'un conjunt monàstic, avui pràcticament desaparegut sota les aigües del pantà de la Baells. L'església, construïda al segle XII, ha sofert diverses reformes als llarg dels segles. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s'orienta a llevant. En alçada, per sobre de la nau hi ha un pis superior on s'ubicava la rectoria. A banda i banda de l'església, abans d'iniciar-se l'absis, s'obren dues absidioles que sobresurten en planta del parament molt lleugerament i que, en alçada, s'aixequen fins a mig mur de tancament. La coberta, de teula àrab, cau a un vessant en sentit sud. Des del mur de ponent s'aixeca un petit campanar d'espadanya de dos ulls, d'època moderna. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. Centrant-se en les obertures, l'edifici presenta un únic punt d'accés, que s'obre a migdia, a partir d'una porta adovellada de mig punt. Al centre de l'absis es troba una finestra de doble esqueixada coberta amb arc adovellat de mig punt, i al mur de ponent una altra finestra de similars característiques. Cloent l'apartat d'obertures, destacar els tres balcons de la façana de migdia que il·luminen la rectoria. L'interior de l'edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d'una volta de canó apuntada sustentada per arcs torals de reforç; a la nau es conserven pintures de cronologia moderna i també l'altar d'estil neoclàssic. Incidir que tant al nord com a l'est de l'església s'annexen altres construccions, possiblement vestigis de l'antic priorat.	08268-2	Al pantà de la Baells	L'església de Sant Salvador de la Vedella va ser seu d'una petita comunitat monàstica que depenia del gran monestir de Tavèrnoles, sota la jurisdicció del bisbat d'Urgell. La historiografia lliga el naixement de dit monestir al moment de repoblació i cristianització de la Catalunya carolíngia (al segle IX), caracteritzant-lo com a punt d'avantguarda de repoblació i domini del territori. El primer document que en fa referència és de l'any 830, moment de la seva fundació per part del monjos de Tavèrnoles. Uns anys més tard (835), Lluís el Pietós atorgaria al monestir la seva protecció i la lliure disposició per a escollir abat; igualment confirmaria els seus béns i establiria la comunitat dins la regla de Sant Benet. A partir d'aquest moment la seva importància anirà creixent fins a mitjans del segle XI, quan apareix de nou com a priorat depenent de Tavèrnoles. La davallada anirà fent-se visible progressivament i serà obvia el segle XV, quan el monestir compti únicament amb un prevere. Al segle XVI va passar a dependre del monestir de Sant Pere de la Portella. Al llarg del segle XVIII es dugueren a terme importants obres de reforma que modificaren el conjunt considerablement. No serà fins el segle XIX quan el monestir s'abolirà definitivament. La construcció del pantà de la Baells i la seva posada en funcionament a partir del 1975 que iniciar l'acumulació d'aigües, va convertir el monestir en un element arquitectònic situat dins el pantà a manera de petita illa, sense que les aigües arribin a cobrir l'edifici. D'entre les pertinences més valuoses que han arribat hi destaquen una patena de peltre i un calze, provinents d'una tomba, i datats a cavall entre els segles XII i XIII; igualment, una arca d'altar de marbre blanc, de tall senzill i auster, datada vers els segles VII-VIII; finalment, una escultura de fusta de Crist en majestat, datada a la segona meitat del segle XII.	42.1691800,1.8625200	406046	4669186	08268	Cercs	Restringit	Regular		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Sota el campanar d'espadanya actual, és visible un campanar anterior, de dues obertures i de major dimensionat que l'existent.Destaca la gran alçada del conjunt, en part per trobar-se bastit dalt d'un turó rocós que el situava alçat respecte del conjunt i del poble que hi havia al seu entorn; i d'altra banda, també a causa de l'augment de l'alçada de l'església amb un pis damunt, el qual fou construït modernament com a rectoria.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66493	Sant Quirze de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quirze-de-pedret	<p>CAIXAL, A; CARRASCO, M.A; CASTELLANO, A.; GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1999): 'L'Església de Sant Quirze de Pedret. Cercs', a La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998, 2. Barcelona. CASTELLANO, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals'. L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010): 'Noves dades sobre l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs)'. L'Erol, núm. 103. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 1. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2009): 'Estudio arqueològico del puente de Pedret' (Cercs, Berguedà). VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa.</p>	X		<p>Sant Quirze del Pedret és d'un dels exemplars d'arquitectura religiosa preromànica més ben conservats a Catalunya. L'edifici, que des del seu origen ha sofert una evolució constructiva arrel de diverses modificacions, ha tingut dues grans etapes d'intervenció arqueològica i de restauració al llarg del segle XX, en la darrera de les quals es va decidir actuar sota el criteri de recuperació d'aquells elements més primerencs. Avui, l'edifici presenta una planta de tall rectangular, amb tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada i corona amb absis trapezoïdal, mentre que les laterals presenten absidioles semicirculars de planta ultrapassada. La nau lateral sud només manté part del perímetre del mur de tancament, doncs arrel del seu ensorrament al segle XIII a occident es va configurar un porxo que aixopluga la nova porta d'accés a migdia (avui reconstruït), mentre que al tram de llevant es va aixecar un campanar de cos quadrat, que ha estat recuperat, que s'alça fins el vessant de la nau central i que enllaça amb l'absidiola corresponent. Del parament de ponent es pot destacar el manteniment de la porta d'accés original, que resta sense funció al restar tancada amb vidre; igualment, la part superior del mur que s'ha rematat insinuant l'antiga espadanya que el coronava; finalment, part d'un mur que sobresurt del parament en sentit oest i que cloïa un espai del temple, avui derruït. Incidir en el desnivell del terreny que provoca diverses alçades en cadascuna de les naus, essent la pendent descendent vers migdia. La coberta de la nau central, de teula àrab, cau a dos vessants i té el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal; les naus laterals (la de migdia en el tram de porxo) cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. Cal destacar que la coberta de l'absis central cau a dos vessants, amb inclinació i carener coincident amb la seva nau, mentre que les absidioles cobreixen a partir de coberta semicircular. La torre cobreix amb planxes de coure. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter de calç. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren revestits amb un enlluït de calç. L'edifici s'il·lumina especialment a la capçalera on un seguit de finestres d'una i dues esqueixades es reparteixen al voltant d'absis i absidioles. El mur de tancament de la nau central, en el seu tram més alt orientat a llevant, presenta una senzilla finestra geminada. Des del mur de migdia de la nau central s'il·lumina l'interior de l'edifici a partir d'un seguit d'obertures de tipus senzill. Cal destacar la porta d'accés a la paret de migjorn, que es calcula del segle XIII. Tot i que força deteriorada encara s'intueix la seva riquesa decorativa i arquitectònica. L'interior de l'església, cobert amb volta de canó, mostra moltes de les particularitats de l'estil preromànic, com ara els arcs de ferradura que comuniquen els absis amb les seves naus (alguns dels quals descansen sobre columnes) o bé les obertures, també en forma de ferradura, que comuniquen la nau central amb les laterals. L'interior compta amb petits tram d'escales que faciliten la comunicació d'una nau a una altra i que permeten salvar el desnivell propi del terreny. A l'entorn de gran part de la nau central hi ha un banc d'obra a l'estil del que devia haver-hi hagut en l'església medieval. De l'interior cal destacar el conjunt de pintures murals, la gran majoria són reproduccions realitzades el 1992 i el 1998; encara que cal remarcar que se'n conserven d'originals, datades al segle XI, i conservades al seu lloc d'origen, es localitzen a la nau central i l'arc triomfal, i altres restes també a la nau nord, per bé que més escasses.</p>	08268-3	A la part sud del terme municipal, a l'àrea de Pedret, en el vessant de ponent del riu Llobregat.	<p>Tan l'estil arquitectònic de Sant Quirze com els estudis arqueològics realitzats al lloc demostren que els orígens de l'església són anteriors a les informacions documentals conegudes o conservades. Entre altres coses, la seva acta de consagració no s'ha conservat. No obstant, els resultats de les excavacions permeten afirmar que l'església es va construir en època carolíngia (segles IX-X). En aquesta època l'església pertanyia al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell. Si bé el primer document que parla del lloc és del segle X ('Et in Pedredo masos .II., cum terras et vineas', hi ha discrepàncies en la bibliografia consultada entre l'any 983 o el 984), no és fins el segle XII (20 de març de 1168) que apareix un document en el que es consagra l'oratori de Sant Miquel i Sant Víctor de Pedret ('in honore sancti Michaelis in loco vocitato Pedret'). Encara i així, hom no pot afirmar que aquest oratori fos de la pròpia església. Ja al segle XIII (novament les fonts bibliogràfiques esmenten diferents dates, any 1248 segons la Catalunya Romànica, any 1268 segons Anna Castellano), el capellà i rector de l'església de Sant Quirze de Pedret dóna al monestir de la Portella tot l'honor i terres que posseïa a la parròquia. Val a dir que fins aquest segle XIII les referències documentals pertanyen al lloc de Pedret, no pas en concret a l'edifici de l'església, que no apareix fins el segle XIV, a partir de l'any 1312, en què s'esmenta en una visita pastoral al deganat de Berga com església parroquial. Dins d'aquest mateix segle apareix esmentada en dos fogatges, un de 1365-1370 i l'altre de 1378, en què el lloc de Pedret té 5 focs formats per 4 cases i l'església. Sembla ser, però, que la parròquia de Pedret ja en aquests anys havia entrat en decadència, tot i que no és fins el 1510 que es confirma que el lloc està quasi deshabitat: un establiment fet a favor del senyor de Peguera diu, parlant de Pedret, que la zona està 'inhabitata, et carens parrochianis'. Com la resta d'esglésies del municipi de Cercs, l'any 1593 va passar a dependre del bisbat de Solsona, de nova creació. Ja en aquell moment Pedret era sufragània de Santa Maria de la Baells (així ho esmenten les visites pastorals dels anys 1575, 1576 i 1587 que es conserven a l'Arxiu Diocesà d'Urgell) i havia perdut el caràcter parroquial. Al llarg del segle XVII l'església era objecte de pelegrinatge de veïns de la contrada i durant el segle XVIII s'hi van introduir algunes millores. Al segle XIX l'església fou profanada i abandonada i no fou fins a finals d'aquest segle que es va donar relleu a les pintures que s'hi conservaven, tot i el mal estat en què es trobava el conjunt monumental. Ja en la segona meitat del segle XX s'hi van fer dues actuacions, entre 1959 i 1964 i entre 1989 i 1995, per restaurar l'edifici i fer-lo accessible com a monument visitable, a part de recuperar el culte un cop l'any.</p>	42.1080000,1.8817500	407545	4662372	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-foto-08268-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-foto-08268-3-3.jpg	Legal	Pre-romànic	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2020-10-07 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	D'entre els elements artístics conservats, cal destacar la pròpia naturalesa escultòrica de la porta d'accés, una lipsanoteca de vidre (segle X), un encenser de coure (segle XII), la pila baptismal, fragments d'una llàntia de vidre, i altres béns mobles. Una de les realitats artístiques més valorades són les restes de pintura mural de finals del segle XI, de l'anomenat Mestre de Pedret, i que avui es troben repartides entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i Museu Comarcal de Solsona; aquest darrer acull, entre altres, una de les pintures més conegudes, anomenades l'Orant de Pedret. El Bisbat de Solsona va cedir el monument a l'Ajuntament de Berga a l'any 1959, amb el compromís de tenir-ne cura. L'edifici forma part d'un conjunt de monuments romànics de la comarca que es poden visitar; en uns horaris preestablerts. Entre el 1959 i el 1964 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de Berga i del Bisbat de Solsona, va realitzar obres de restauració de l'església dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs (cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació) i del constructor berguedà, Modest Buchaca. Posteriorment, ja al 1989 s'inicià una nova etapa de treballs arqueològics, estudi, i restauració del temple, entre altres, a demanda de l'Ajuntament de Berga a la Diputació de Barcelona; aquesta fase d'actuació va estar dirigida per l'arquitecte i cap de SPAL Antoni Gonzàlez. Arran dels estudis duts a terme en aquesta fase, es va adoptar l'objectiu de recuperar el màxim possible de l'aspecte del temple del segle X. Arran dels estudis realitzats durant aquesta darrera etapa d'actuació arquitectònica en el temple, es va poder establir una seqüència de l'evolució històrico-constructiva de Sant Quirze de Pedret. Una de les actuacions complicades de resoldre en la darrera fase de restauració va ser en relació al gran campanar d'espadanya; finalment, es va decidir i optar per el seu desmuntatge, diverses raons ho van avalar. Pocs metres davant la façana oest, es va construir un campanar, d'estructura metàl·lica i que compta amb una mena de petit mirador des del qual poder observar l'església. Sant Quirze de Pedret compta amb diversos nivells de protecció: BCIN/Monument històric/91-ME-EN/R-I-51-0435. Decret de 03/06/1931 Entorn RESOLUCIÓ CLT/3491/2004, de 23 de novembre, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de Govern de la Generalitat de 16 de novembre de 2004, pel qual es delimita l'entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4288 27/12/2004 DOGC 4102 RESOLUCIÓ CLT 18/2004, de 16 de març, per la qual s'incoa l'expedient de delimitació d'un entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4102, de 30/03/20004.	91	45	1.1	1781	14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66494	Sant Jordi de Cercs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi-de-cercs	GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XII-XIII		Es tracta d'una església romànica que ha sofert diverses reformes al llarg dels segles. És un edifici d'una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s'orienta a llevant. La coberta de la nau cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés (sud); la de l'absis és semicircular gràcies als dos carenats que defineixen la forma i la inclinació vers l'est. Originàriament, però, l'absis cobria amb un quart d'esfera fet amb blocs de pedra regulars. A banda i banda de l'església, a l'alçada mitja de la nau, s'obren dues petites capelles de tall quadrangular, que sobresurten en planta del parament i que van ser construïdes al segle XIII. Aquestes capelles, que en alçada s'aixequen fins a mig mur de tancament, cobreixen a dos vessants i presenten un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés. Des del mur de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, d'època moderna. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. El conjunt de cobertes és de teula àrab. En quant a les obertures, l'edifici presenta un únic punt d'accés, que s'obre a migdia, a partir d'una porta adovellada de mig punt. Tanmateix, es troba una porta a l'oest, també adovellada, que resta tapiada. Un conjunt de finestres de doble esqueixada, cobertes amb arc de mig punt, il·luminen l'interior de la nau: dues a l'absis, tres a la façana de migdia (una de les quals és tapiada). Cal assenyalar que a llevant, sobre de l'absis, es troba una finestra cruciforme, mentre que per ponent l'edifici s'il·lumina mitjançant un òcul. L'interior de l'edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d'una volta de canó apuntada sustentada per dos arcs torals de reforç, també apuntats; excepte el darrer terç de ponent, que la coberta va ser refeta amb materials contemporanis arran de les obres de rehabilitació i restauració. La nau, que es divideix en tres trams, comunica amb les capelles a través d'arcs de mig punt sense ornamentar. A partir de les excavacions i treballs que es van desenvolupar al llarg de les dècades dels anys seixanta i setanta, es sap que existia un cor de fusta. En els decurs dels treballs es van localitzar i recuperar diverses peces d'interès històric i patrimonial, destacar que es va localitzar un tenant d'altar que avui dia resta col·locat com a base de la mesa d'altar. Entre les tasques realitzades durant el procés d'excavació hi destaca la consolidació i neteja dels paraments. A mitjans de la dècada dels vuitanta es van dur a terme les reformes en la coberta de la nau i de l'absis. A l'interior de la nau es conserva una pica baptismal de secció troncocònica, força senzilla en quant a acabats, que resta pendent d'instal·lar, junt amb altres peces arquitectòniques recuperades arran de les obres de restauració. Al costat sud de l'església hi ha el cementiri, aquest compta amb un petit mur perimetral de tancament, que té dos accessos, el principal al costat de ponent, és a través d'un portal coronat per una llinda plana monolítica. L'accés del mur del cementiri és també el pas per accedir a l'església. Al cementiri es conserven algunes làpides de pedra i una peça quadrangular que sembla correspondre a una base d'una creu.	08268-4	prop del nucli de Sant Jordi.	Tot i que avui és coneguda amb el nom de Sant Jordi, fins el segle XIX la seva advocació va ser a Sant Andreu. Originàriament, es pensa que era una de les esglésies que pertanyien jurisdiccionalment al Bisbat d'Urgell i que possiblement estigués dintre del terme del castell de Fígols. Encara que el primer esment documental a les possessions de Cercs data de principis del segle XI, no serà fins l'any 1312 quan un document, en el que es parla de la visita que Galceran Sacosta feu a l'església de Sant Andreu de Cercs, es refereixi directament a aquesta ermita. El 1363 un document en fa esment de nou; en aquest l'església és citada com part d'una venda que la reina Elionor fa a Pere Fresc de Berga. El segle XVIII apareix sota la jurisdicció de les esglésies de Santa Maria de Baells i Sant Quirze de Pedret. Avui en dia l'església, dedicada a Sant Jordi, resta sense culte habitual, encara que es manté l'aplec anual. Entre les troballes que es conserven gràcies als treballs de restauració realitzats als anys setanta, hi destaquen el tenant de l'altar i una lipsanoteca amb relíquies. Les reformes en la coberta de la nau i de l'absis es van dur a terme a mitjans de la dècada dels vuitanta.	42.1525400,1.8518800	405142	4667351	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-3.jpg	Legal	Modern\|Romànic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	L'accés es fa des del mateix nucli urbà i a través del carrer conegut com a Camí de Sant Jordi.	94\|92	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66495	Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli	GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 6. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XX		Petita església situada a la part alta de la colònia de Sant Corneli. L'edifici és de planta rectangular, amb el cos de la nau orientat aproximadament nord-sud, més ample que la resta; en el mur de llevant sobresurt el cos de la sagristia; la façana té menor amplada respecte del cos de la nau. El temple és cobert amb teulada a dues vessants de teula àrab, el volum de la sagristia de teulada a un sol vessant; el ràfec de les teulades és ornamentat a manera de motllura realitzada a partir de maó massís. En conjunt els murs són de carreus desbastats reforçats als angles per grans carreus ben tallats i polits. La porta d'accés situada a migdia és formada per una obertura en arc adovellat sobre muntants de carreus d'igual configuració en tot l'emmarcament de la portalada. Les finestres són emmarcades en maó massís; a la sagristia trobem una obertura de línies rectes amb una mena de guardapols a la part superior, acabat en motllura, tot de maó massís; al cos de la nau en la façana est hi ha una finestreta de llinda en arc; i a la façana sud, damunt la porta d'accés, un òcul circular. La façana est permet entreveure la traça d'anteriors obertures totalment cegades. La façana sud és coronada per una espadanya amb una obertura en arc de mig punt, l'estructura del campanar és tota feta a partir de maó massís; allotja una campana. L'interior és una nau coberta per volta de canó, distribuïda per trams a partir d'arcs que es recolzen sobre mitges columnes adossades als murs laterals. A cada tram trobem petites capelletes. L'altar major és ornamentat a partir d'una peça escultòrica de marbre de formes arquitectòniques i alguns elements figuratius, al centre un Sant Crist a la creu, i a costat i costat, Sant Ciprià i Sant Corneli. A cada lateral es disposen quatre capelles, destacar que la més sud del costat de llevant acull la pica baptismal. Als peus, damunt el cancell d'accés hi ha el cor.	08268-5	A la plaça de l'església, de la Colònia de Sant Corneli.	L'església de Sant Corneli consta que va ser construïda a inicis del segle XX, pels volts de 1905. Entorn als anys 20 del segle XX va ser reformada en profunditat, en són testimoni diverses imatges antigues que mostren una capelleta molt més petita que l'actual. En el decurs de la Guerra Civil va ser incendiada, anys més tard fou restaurada. Segons sembla, l'empresa encarregada de l'explotació de les mines va realitzar, a l'any 1946, un projecte de reforma i ampliació de l'església de Sant Corneli que consistia en la construcció d'un gran temple que havia de dominar des del Serrat del Bous la vall del riu Llobregat. El projecte no es va arribar a realtizar. L'església ha estat coneguda i denominada com a Sant Corneli de Fígols, ja que durant anys depenia de la parròquia de Fígols. L'edifici era com tota la colònia propietat de l'empresa Carbones de Berga S.A., l'any 1990 va ser cedida a l'Ajuntament de Cercs.	42.1859900,1.8532800	405308	4671063	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66495-foto-08268-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66495-foto-08268-5-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Religiós				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	D'època medieval consten diverses referències documentals d'una església nomenada Sant Corneli de Cercs (o de la Vedella), no es coneixen restes d'aquesta església, per bé que es creu que devia estar ubicada en una zona propera a la colònia minera de Sant Corneli. El segle XVIII encara constava l'església de Sant Cebrià o Sant Corneli com a sufragània de Sant Salvador de la Vedella.	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66496	Santa Maria de la Baells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-baells	GAVIN, Josep M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XI	fa molts anys que resten amuntegades a l'espera de la seva reconstrucció. El pas del temps n'afavoreix la seva degradació, a més del fet que es té constància que algunes pedres van desaparèixer.	L'església de Santa Maria de la Baells va desaparèixer arran de la construcció del pantà de la Baells. El temple va ser desmuntat i les pedres de la seva façana traslladades, ja que hi havia el compromís de reconstruir l'església. Des de llavors les pedres restes amuntegades i numerades en un pati en el poble de Sant Jordi. Avui dia però, moltes de les pedres han desaparegut. El conjunt de pedres conservat formaven part de la façana de ponent de l'església, era presidida per una portalada d'arc de mig punt dovellada, amb una llinda monolítica decorada amb elements florals i figures, com elements geomètrics, una agnus dei, entre altres. A banda i banda del portal hi havia tres arcuacions cegues que es recolzaven damunt petites mènsules decorades amb caps de caràcter fantàstic, a manera de monstres. Sobre el portal hi havia una petit finestra amb tres arcs en degradació que eren rematats per una arquivolta i una petita imposta. La façana era coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls.	08268-6	C/ Camí de Sant Jordi, s/n. 08698 Sant Jordi, Cercs.	La primera referència documental de l'església de Santa Maria de la Baells apareix en l''Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell' amb la forma llatina Lapides Bellos. Aquest document fou escrit, segons estudis recents de l'any 2011, els anys 819 o 839, la qual cosa indicaria que l'antiga església de la Baells ja existia a principis del segle IX. L'església es trobava dins del comtat de Berga i depenia del bisbat d'Urgell. Una altra referència documental correspon a l'any 1001, en un document de permuta d'un alou de Vilada que limitava amb l'església de Santa Maria de la Baells: 'parte in sancta Maria de Labidellos'. Al llarg de l'edat mitjana tenia la funció d'església parroquial, funció confirmada l'any 1312 en una visita al deganat de Berga. L'any 1363 diverses possessions comtals berguedanes, entre elles l'església de Santa Maria, foren venudes a un ciutadà de Berga, Pere Fresc. Segons els fogatges del segle XVI, l'any 1515 l'església era el centre d'una petita parròquia (Santa Maria de la Baells) formada per 4 focs i l'any 1553 apareixen units, els focs de la Baells i Cercs (amb la forma 'Cerrals o Cercals') amb un total de 10 cases. Com tot el poble antic de la Baells, l'església de Santa Maria es va veure afectada per la construcció de la presa i la conseqüent inundació de la zona ocupada pels edificis. L'any 1972 es va projectar el seu trasllat, el qual es va iniciar l'any 1974 amb la numeració i desmuntatge de pedra a pedra de la façana amb l'objectiu de reconstruir-la dins del nucli de la Rodonella. Les pedres desmuntades es van traslladar al nucli de Sant Jordi de Cercs i allà romanen esperant que algú les torni a muntar.	42.1509200,1.8548800	405388	4667167	08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66496-foto-08268-6-2.jpg	Inexistent	Romànic	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Prèviament al desmuntatge de l'església es va realitzar un alçat de la façana per tal de poder numerar tots els carreus i peces que la conformaven.Les pedres es troben sota custòdia de l'Ajuntament de Cercs.	92	47	1.3		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66497	La Bauma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-4	AYMAMÍ, G. (2010): 'Notes sobre el trogloditisme al Berguedà', a L'Erol, núm. 106. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 5. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 64-65 (itinerari 13), Barcelona.	XVII-XVIII	La volumetria de la casa es conserva pràcticament sencera, però mostra part de les teulades i d'alguns forjats interiors ensorrats. Els murs mostren algunes esquerdes i la vegetació en cobreix algunes parts.	Situada en el vessant sud del torrent de les Garrigues, trobem la casa construïda adossada a una paret de roca anomenada Roques Blanques. Les estructures que conformen la Balma són la casa, bastida adossada a la roca, i alguns annexes destinats a paller, magatzem i corts. L'estructura de la casa està formada per dos volums principals adossats i disposats conformant una planta rectangular allargada, amb un reclau; va ser construïda en paral·lela a la roca on s'adossa. El conjunt mostra diferents fases constructives degut a ampliacions i modificacions. La paret de roca on hi ha la casa té una disposició est-oest, determinant una orientació de la paret cap al sud, orientació que pren el frontal principal de la casa. La casa consta de planta baixa i dos nivells, el darrer dels quals és sota-coberta; a més, part de l'estructura té un nivell més que queda semisoterrat. Pel que fa a la coberta, la teulada és a un sol vessant, recolzant-se a la roca natural per la part posterior i desaiguant el vessant cap al sud. En conjunt, els murs són bastits amb pedres irregulars en formes i mides; pel que fa a les cantoneres, aquestes són formades per blocs de pedra més o menys desbastats. La majoria de les obertures són de tipologia senzilla, en general, formades per brancals sense diferenciar dels murs o per pedres més o menys desbastades i, en la majoria de casos, amb llinda de fusta. La distribució de les obertures en façana és força regular. En la façana del cos de més a ponent, destaca una gran obertura de línies rectes, a manera de galeria o eixida al nivell sota-coberta. En el volum de més a llevant, trobem altres obertures a destacar, en aquest cas a nivell de planta baixa, hi ha alguna obertura de llinda d'arc rebaixat fet amb lloses i pedres desbastades disposades a plec de llibre. Un exemple el trobem en l'obertura d'accés a la part més de llevant del conjunt de la planta baixa; un altre arc, en aquest cas cegat, el trobem en una mitgera també a nivell de planta baixa. De l'interior, destacar la presència de la roca en tota la part posterior de la construcció. D'altra banda, tot i que l'edifici presenta parts ensorrades i en procés d'enrunament, interiorment encara podem observar part de la distribució dels espais, podent fer esment a que a nivell de planta baixa, pel costat de ponent, es distingeix l'espai destinat a cuina i sala-menjador, conservant-se el forn de pa, la campana, part dels fogons amb la cendrera, i una finestra amb festejador. En conjunt, els usos dels espais és l'habitual per aquest tipus de masies, la planta inferior destinada al bestiar, la superior a usos comuns i habitacions, i el darrer nivell a més habitacions i espais de magatzem. Al davant de la casa, pel costat sud hi ha restes d'estructures que semblen correspondre a algun paller i a coberts destinats a magatzem o bestiar. Pocs metres al sud-oest trobem un paller, de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Mostra una estructura definida per una gran obertura centrada en façana, en concret a ponent, que ocupa els dos nivells de planta, és de línies rectes i emmarcada als brancals per carreus desbastats.	08268-7	Prop del camí que de Cercs porta a la Casanova de les Garrigues. Al peu de Roques Blanques.	El lloc de la Balma correspon a una tipologia d'hàbitat que es troba documentada en diversos assentaments des del període medieval, en concret des del segle IX. Cal anotar, que són pocs els exemples de masies d'aquesta tipologia conservats. Tanmateix, aquest tipus d'habitat són indrets que per les seves característiques poden haver estat lloc d'ocupació humana des de temps molt antics. La volumetria de la casa mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i ampliacions posteriors. Cal dir, però, que tal i com s'ha indicat, l'ocupació de l'indret pot recular fins al període medieval, raó per la qual podrien conservar-se parts de l'estructura més antigues. L'estat de conservació no permet fer una valoració més detallada dels interiors, ni detallar l'existència o no d'elements arquitectònics conservats de fases més antigues. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la Balma, en la que hi ha registrat Ramon Mayol.	42.1424300,1.8445800	404524	4666236	08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66497-foto-08268-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66497-foto-08268-7-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	A uns 100 metres al sud de la masia discorre el torrent de les Garrigues.Actualment la masia consta protegida com a BCIL, núm. 981-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. S'està en tràmits d'afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66498	Bossoms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bossoms	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 28. Ajuntament de Cercs. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XVII-XVIII	Es manté el conjunt en un bon estat en general però requeriria d'alguna reforma.	Es tracta d'una masia d'època moderna formada per una edificació principal i les restes d'una construcció secundària, avui ensorrada. L'edifici principal es compon d'un conjunt de volums annexats els uns amb els altres que creen una unitat constructiva on es troba la part destinada a l'habitatge, una pallissa i uns corrals. El volum destinat a habitatge, ubicat ocupant la meitat de llevant del conjunt, presenta una planta quadrangular. En alçada, s'aixeca sobre un desnivell al terreny fet que provoca que a sud s'alci sobre planta baixa, primera planta i sotateulada, mentre que al nord l'altura sigui menor. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana principal (sud). L'accés al volum principal és a través de la façana sud a nivell de planta baixa; tot i que també compta amb un accés a la façana nord, el qual s'assoleix a través d'una curta escala, aquest dóna accés a la planta primera directament. A la paret nord, a nivell de primera planta, destaca un cos adherit i que és suportat per dos pilars, probablement el cos d'un forn de pa. Per l'oest d'aquesta edificació s'uneix la pallissa. Es tracta d'una nau de tall rectangular amb un pati al sud. En alçada s'aixeca sobre planta baixa i primera planta. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel al pati. Cal ressaltar la galeria amb barana de fusta a nivell de la primera planta i que es comunica amb el pati. Cloent el conjunt es troben els corrals, ubicats a l'extrem de ponent. Es tracta d'una nau més petita, de tall quadrangular, que s'aixeca sobre una única planta i a la que es pot accedir a través d'una porta oberta al nord. La coberta cau a un vessant en direcció oest. Els corrals disposaven d'un pati tancat amb mur de pedra, avui ensorrat. En quant als materials, es tracta d'un conjunt construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades, així com als voltants de portes i d'algunes finestres (especialment a les pertanyents al volum de l'habitatge) es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Tot i que les façanes es presenten, majoritàriament, a pedra vista, encara es conserva bona part de l'arrebossat original, especialment a la façana orientada al sud en el volum destinat a habitatge. Les cobertes, de teula àrab, són sostingudes per embigats de fusta. En conjunt, les obertures són senzilles, de tall rectangular, tot i que en trobem alguna de quadrangular i també alguna espitllera. En el volum de l'habitatge la majoria de les obertures mostren llinda i muntants fets en pedra ben treballada; destaca la porta principal d'accés a la façana sud, on a la llinda plana monolítica hi ha gravada la data 1723 amb una creu enmig. També cal fer esment als ampits de pedra de les dues finestres de l'habitatge, a la façana sud a l'alçada del primer pis, així com els muntants i llindes de les finestres de la façana de llevant, tot i que modificades en finestres més petites. Igualment, destaca el treball de fusteria i de forjat que es conserva en alguna d'aquestes obertures.	08268-8	Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar.	La volumetria de la casa ens mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Tot i que gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i ampliacions posteriors. De fet, a la llinda de la porta principal trobem gravada la data 1723, testimoniant l'existència del mas al segle XVIII. La funcionalitat de la masia al llarg de la seva història ha estat l'agrícola i ramadera, mantenint-se l'activitat sembla que fins entorn als anys 60 del segle XX, coincidint amb una època de gran despoblament del camp per anar a treballar a les indústries tèxtils o mineres. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Bossoms i en la qual hi consta Ramon Marginet.	42.1042100,1.9095400	409838	4661922	08268	Cercs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66498-foto-08268-8-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66498-foto-08268-8-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar.Encara que el lloc i l'edifici es manté en certes bones condicions, la masia va deixar de ser residència habitual; la finca manté el caràcter ramader de bestiar boví.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66499	Ca la Bòrnia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bornia	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 16. Ajuntament de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.	XIX-XX		Es tracta d'un edifici que compleix la funció d'habitatge i alhora de restaurant. La casa es troba acompanyada per altres cases veïnals que s'annexen a llevant. La construcció, amb planta de tall rectangular, aprofita el desnivell del terreny per assentar-se; s'aixeca sobre planta baixa, primera i segona planta, i sotateulada. Tot i així, arrel del desnivell esmentat la façana principal (sud) accedeix directament al primer pis i s'alça fins al segon. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la paret principal. A ponent hi destaquen diversos cossos adherits que sobresurten desigualment en cadascuna de les plantes, exceptuant la sotateulada. La combinació de tots ells produeix una zona porxada d'accés a planta baixa. En quant als materials, és una edificació construïda amb pedra natural. Els paraments es mostren arrebossats amb morter. Les abundants obertures, de tipologia senzilla i de tall rectangular, es reparteixen al voltant de l'edifici i en cadascun dels pisos de manera irregular, excepte en la seva façana principal. Aquest parament presenta una disposició ordenada, decorada i força simètrica. Es distingeixen les cinc motllures decoratives que divideixen verticalment el pany de paret en quatre parts . A segona planta, sobresurten quatre balcons, amb barana de ferro forjat, suportats per ampits amb mènsules. Tant a les balconades com a la finestra que les acompanya hi destaquen els guardapols amb motllura llisa i un element decoratiu escultòric al centre. En darrer terme, fer esment de la cornisa amb motllura que remata la façana.	08268-9	Ctra. de Ribes,6. 08698 Cercs	La construcció de la casa de Ca la Bòrnia data del darrer terç del segle XIX o molt a inicis del segle XX. En aquella època era considerada la darrera casa del terme de La Baells, el qual per aquest extrem arribava fins al torrent de les Garrigues, a tocar de la casa. Ja des dels seus orígens va fer funcions de fonda, fonts orals expliquen que la necessitat d'oferir aquest servei va venir donat per la presència d'enginyers i treballadors en les explotacions mineres; en especial a partir de quan va arribar el tren a la zona de la Baells. Al llarg de la seva història ha estat un lloc de trobada i centre d'activitat social del poble. Actualment continua mantenint l'ús de fonda i habitatge. Fonts orals expliquen que prop de la zona del safareig de la font gran, però a l'altra banda del torrent, hi havia el tornall dels ferrers de Ca la Bòrnia, el Ton i el Joanet, els quals eren ferrers i tenien el taller a la mateixa carretera de Ribes, però metres més enllà de Ca la Bòrnia, direcció Berga i al costat oposat. Anteriorment, la ferreria vella, la tenien un local al costat de Ca la Bòrnia mateix, comptaven amb un tornall (un rodet i una mola). Esmenten que es creu que el lloc que ocupava aquell tornall proper al safareig de la font gran, antigament havia sigut un molí.	42.1454600,1.8601300	405813	4666555	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Davant Ca la Bòrnia hi ha una capelleta i unes fonts, que se les anomena les font de Ca la Bòrnia o de les Bassetes	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66500	Capdevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila-1	<p>PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 26. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.</p>	XIX-XX		<p>La casa coneguda amb el nom de Can Capdevila Nou, de fet correspon a un petit conjunt d'edificis destinats a habitatge, els quals mostren unes característiques arquitectòniques similars. En conjunt són tres o quatre edificis, ja que els edificis originaris mostren ampliacions en volum de planta i en alçada; a la part sud hi ha dos volums adossats, que sembla correspondre a dos habitatges diferenciats interiorment, per bé, que no s'ha pogut confirmar si formen o no una mateixa unitat d'habitatge. Es tracta d'edificis de planta rectangular, el volum més nord consta de planta baixa i planta pis, per contra, el volum situat a la part central disposa de planta baixa i dues plantes pis, i a la part més sud, els volums són només de planta baixa. Tots ells són coberts amb teulada a doble vessant, de teula àrab, i carener orientat de nord-est a sud-oest. La majoria dels edificis estan construïts amb murs de pedra vista emmarcats amb maó massís a les cantoneres i també en unes franges horitzontals que coincideixen en el canvi de nivell de planta. També quasi totes les obertures són emmarcades en maó massís a llindes i muntants. Pel que fa a la distribució de les obertures, aquestes mostren una disposició regular. El conjunt, de fet, mostra una tipologia arquitectònica pròpia del període industrial mostrant un aspecte més menys similar a la gran majoria de construccions de la colònia de Sant Corneli, almenys pel que fa a la tipologia i estil de col·locació dels materials arquitectònics emprats en la construcció. Cal anotar que les obres de reforma i ampliació dels edificis fetes en cronologia recent, han reproduït i mantingut una tipologia d'acabat força similar a les estructures originàries, excepte en part dels volums del costat sud.</p>	08268-10	A la part superior de la barrida de 'Els Tilos' de Sant Corneli.	<p>Aquest conjunt rep el nom d'una antiga masia o edifici de tradició agrícola i ramadera, que coincidiria amb l'edifici central del conjunt, el qual va ser profundament reformat. Mantenint aquest volum unes característiques que recorden a aquella primera i més antiga estructura i a la vegada, havent adoptant unes característiques arquitectòniques de caire més industrial, coincidint amb la resta de volums que actualment conformen el conjunt urbà de la barriada de 'Els Tilos'. De fet, aquest edifici més antic consta que es va edificar a finals del segle XIX per una societat italiana que tenia els drets de les explotacions mineres del lloc, la seva funció originària era d'habitatge dels enginyers de l'empresa.</p>	42.1872400,1.8561800	405549	4671199	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66500-46535-foto-08062-123-20.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-11-26 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	A l'extrem oposat a la colònia de Sant Corneli, al nord de la mateixa, amb accés des de la carretera que porta a Fumanya, hi ha la masia de Capdevila Vell, actualment molt reformada. Actualment s'ha proposat la seva descatalogació com a BCIL i s'ha proposat que l'element sigui inclòs en la fitxa de registre número 1003-I 'Antigues instal·lacions mineres' (I4). La modificació proposada és degut a que la fitxa 1003-I inclou un extens nombre de instal·lacions del nucli de Sant Corneli, de manera que en part s'unificaria en una mateix registre diversos elements de la colònia.	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66501	Santa Maria de les Garrigues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-les-garrigues	BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.	XVIII		La masia, que s'aixeca en un indret afeixat, està formada per un conjunt d'edificacions que majorment s'annexen les unes amb les altres. El conjunt ha estat recentment restaurat, respectant la morfologia i els trets arquitectònics tradicionals. L'edificació principal, de grans dimensions, presenta una planta de tall rectangular que s'aixeca sobre PB+2. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (sud). Es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres mínimament escairades i rejuntades amb morter. Els paraments es mostren a pedra vista. Destaquen les abundants obertures, col·locades principalment i de manera endreçada a les façanes de migdia i de tramuntana. Al parament principal es troba la porta d'accés, ben centrada, amb brancals i llinda de grans carreus de pedra treballada. En aquesta i a la primera planta un seguit de finestres, de tall rectangular, alternen llindes de maó massís amb bracals i ampits de pedra. Sotacobert, tres grans finestrals de tall rectangular disposades en sentit horitzontal, que tanquen per mitjà de fusteries, clouen el mur de tancament. Aquesta mateixa disposició es repeteix, amb alguna mínima variació, a la façana de tramuntana. Altres finestres de tipus allargassat o d'arc de mig punt clouen el conjunt d'obertures als laterals. Annexa a l'oest de l'edifici es troba el que havia estat l'era, amb un conjunt de pallers que preserven la seva forma i funció. Units, presenten una planta en forma de ela i s'articulen per mitjà d'un pati central. En total es tracta de tres volums. El primer, annex a la façana oest de l'habitatge, de planta rectangular i de PB+1, es disposa en sentit est-oest i cobreix a un vessant en direcció sud. A la seva paret posterior, nord, hi destaca un porxo que sobresurt del parament just al centre d'aquest, i que es transforma en una zona d'accés. El segon dels volums es disposa de manera transversal (nord-sud), s'aixeca sobre PB+1 i cobreix a dos vessants, tot i que el carenat no coincideix en alçada, essent el vessant oest més elevat que l'est. El tercer volum és un edifici independent dels altres dos, però que es disposa de manera consecutiva a aquests. De planta quadrangular s'aixeca sobre PB+2 i cobreix a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular al pati. Totes tres estructures presenten grans zones obertes i comparteixen materials constructius amb l'edificació general: murs de pedra, cobertes de teula aràbiga, fusta. Uns metres al sud-est de l'habitatge un nou conjunt d'edificacions formen els corrals. Aquests comparteixen característiques constructives amb la resta d'edificis però les seves dimensions són més reduïdes.	08268-11	A la zona central del municipi, a l'àrea denominada les Garrigues o Vilosiu.	Documentalment consta referenciada l'església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, ja al segle IX, la qual era el centre religiós del petit nucli o agrupació de masos que es trobaven repartits per la vall. Del conjunt dels masos se n'ha localitzat diversos, dels qual dos van ser objecte d'intervenció arqueològica, permeten concloure que eren edificis del període bastits entre els segles IX i X i que van perdurar fins entorn els segle XIV, moment a partir del qual es van anar abandonant. Les informacions publicades presenten diverses possibilitats en quan a la ubicació de l'església de Santa Maria de les Garrigues, en alguns casos s'apunta que va ser ensorrada i aprofitada parcialment per construir-hi la casa actual de Santamaria de les Garrigues (PERARNAU, PIÑERO), també es creu que el seu emplaçament és a la zona però no al mateix lloc de la masia actual, sinó en una zona més propera a la Casanova de les Garrigues, en un indret on es localitzen algunes restes de murs. Sembla que l'actual masia podria tenir origen constructiu entorn al segle XVI, encara que no sabem si conserva restes d'aquell període. Si que es pot constatar que almenys a inicis del segle XVIII la masia estaria bastida i en plena activitat; en aquest sentit s'esmenta l'existència de la data de 1703 sembla que gravada en algun element arquitectònic (PERARNAU, PIÑERO), època en que potser es va realitzar una reforma important de la masia. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Cercs hi ha la referència a Santamaria i en la qual hi consta Pedro Marginet.	42.1331400,1.8322000	403487	4665219	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66501-foto-08268-11-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66501-foto-08268-11-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	El conjunt s'ubica al vell mig del terme municipal, entre la serra de Blancafort i els esquers de Santa Maria, entre mig dels torrents de l'Estany i el de Vilosiu.L'accés a la masia es produeix per un tram de camí que es bifurca del camí de Casanova de les Garrigues; és a través de pistes forestals, que en el tram pròpiament d'accés a la masia és una d'accés particular.Actualment consta protegit com a BCIL núm. 979-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66502	Casa Vella de la Rodonella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-la-rodonella	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 5. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya	XIX		Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i sota-coberta, té teulada a dues aigües, de teula àrab, i carener orientat nord-oest a sud-est. Està bastida amb murs de paredat irregular format per pedres més aviat petites, i a les cantonades, carreus escassament desbastats i lleugerament més grans que el conjunt dels murs. Al costat nord-est hi ha una ampliació que mostra els mateixos acabats que el volum principal. A la façana principal, la sud-oest, hi ha adossat un petit porxo amb coberta a un sol vessant, s'hi accedeix a partir d'una curta escala; el porxo protegeix la porta d'accés la qual dóna directament a planta primera. A la façana nord-oest hi ha un altre petit cos adossat, a més d'un contrafort a manera de reforç de l'estructura. També en aquest frontal hi trobem una font pública adossada. La façana sud-est es troba directament a tocar de la carretera, en aquesta també hi ha un contrafort de reforç. En conjunt pel que fa a les obertures són senzilles i sense elements a destacar. Actualment, la masia acull un restaurant.	08268-12	Pl. Casa Vella de la Rodonella. Barriada de la Rodonella. 08698 Cercs	Expliquen que el paller de la casa vella de la Rodonella, desaparegut des de fa uns anys, a l'indret del qual avui dia hi ha una pista d'esports, estava situat a pocs metres al costat sud-oest i tenia una data gravada en un dels pilars de la segona planta, 1894. Era un paller de planta rectangular, de dos nivells, i coberta a un sol vessant; tenia una gran obertura que ocupava la façana de llevant, en la qual hi havia uns pilars de suport dels forjats. No tenim notícies documentals conegudes sobre els orígens de la masia de la Rodonella, s'ha escrit que pot correspondre a una construcció bastida al segle XVIII o XIX, en aquest sentit fer referència a la nota de la Rodonella que consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Sant Salvador de la Vedella, en la que hi ha registrat Ramon Torner. La masia va ser el centre a partir del qual es va desenvolupar i créixer el nucli de la Rodonella a partir dels anys 50 del segle XX.	42.1631700,1.8558500	405486	4668527	08268	Cercs	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Productiu				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66503	Casanova de les Garrigues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-les-garrigues	BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 3. Ajuntament de Cercs. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA (2003): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur (nou tram amb sortida de Solsona fins a Gòsol) 2a edició, Altair. 2003. Barcelona.	XVII-XVIII		Es tracta d'una masia que documentalment es remet a l'època medieval. S'assenta en un indret abancalat i està formada per un conjunt d'edificacions independents que integraven una explotació agro-ramadera. El conjunt, que ha estat recentment restaurat respectant la morfologia i els trets arquitectònics tradicionals, s'utilitza amb finalitats turístiques de caràcter residencial. Dins la masia, el cos principal és una edificació de grans dimensions que es forma a partir de la unió de dues naus de planta rectangular. Destaca un petit cos adherit al parament nord que sobresurt lleugerament. Degut al desnivell del terreny, l'edifici presenta diverses alçades, essent la part de tramuntana la major, aixecant-se sobre PB+3. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. Cal tenir en compte que la coberta de la nau ubicada a l'extrem oriental es troba a una alçada inferior. Es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Fruit de les reformes esmentades, els paraments es mostren a pedra vista exceptuant part de la façana posterior, que està arrebossada amb morter industrial. Múltiples obertures es reparteixen de manera més o menys endreçada al voltant de l'edifici. Les finestres, de diverses dimensions, són majorment de tall quadrangular i acaben amb llinda de fusta; entre les portes, de les tres que s'obren al parament principal, les dues laterals són adovellades amb arc de mig punt, mentre que la del mig és rectangular i amb llinda de fusta. Cal posar en relleu el conjunt de grans obertures de la nau occidental que ocupen, pràcticament, la totalitat de la seva façana principal. Complementant el conjunt, uns metres al sud es troben dues pallisses que han perdut la seva funció original i que, un cop rehabilitades, funcionen com a habitatges. Ambdues s'aixequen sobre PB+1 i comparteixen característiques amb l'edificació principal en quant a materials i construcció. Com a principal diferència, assenyalar que presenten grans obertures amb tancament de vidre i fusta; igualment els panells de fusta que envolten la pallissa oriental en el parament del primer pis.	08268-13	A la zona central del municipi, a l'àrea denominada les Garrigues o Vilosiu.	Al segle IX consta documentada l'església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, la qual era el centre religiós del petit nucli o agrupació de masos de Vilosiu, aquests es trobaven repartits per la vall, essent l'emplaçament de la Casanova de les Garrigues dins d'aquesta àrea. Del conjunt dels masos existents i localitzats a la vall, s'han realitzat excavacions arqueològiques en dos dels masos, conclouent que eren edificis del període bastits entre els segles IX i X i que van perdurar fins entorn els segle XIV, moment a partir del qual es van anar abandonant. Sembla doncs que la zona va estar habitada al llarg de l'edat mitjana. Els masos es troben sota la influència del castell de Blancafort, que s'aixeca en un turó força proper. Sembla que la masia ha experimentat diferents fases constructives, sense que es pugui detallar l'origen precís de la construcció. En aquest sentit, l'estructura principal de la casa que ha arribat als nostres dies pot correspondre a una obra sobretot dels segles XVII i XVIII, per bé que amb reformes i ampliacions posteriors importants. No es pot descartar, però, que conservi restes més antigues. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Cercs hi ha la referència a Casanova i en la qual hi consta Ramon Vila. La casa va restar uns anys deshabitada. Actualment està restaurada i funciona com a casa de turisme rural.	42.1363500,1.8256700	402952	4665582	08268	Cercs	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Productiu				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	La masia té funcions de casa de turisme rural, com a Residència Casa de Pagès (RCP); a més, forma part dels allotjaments adherits al Consell Regulador del Camí dels Bons Homes (o GR-107).L'accés en vehicle a la masia es produeix pel camí de la Figuerassa, des de la carretera de Berga als Rasos de Peguera o bé, des d'un pista asfaltada que surt prop del poble de Cercs.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 978-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la pèrdua de la protecció BCIL, però modificant-la per la de Zona d'Expectativa Arqueològica, ja que s'ha valorat que els valors arquitectònics són baixos, però poden existir estructures més antigues en els subsòl.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66504	Caselles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-2	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 4. Ajuntament de Cercs.	XVIII?-XIX	es troba en procés d'enrunament.	Avui dia les estructures que conformaven la masia es troben en procés d'enrunament, tot i que es conserva una alçada fins a nivell de coberta en gran part de les seves façanes. Malauradament, la gran vegetació arbustiva que hi ha crescut no permet accedir a l'interior ni tenir una bona visió de les estructures. A grans trets, es pot dir que la casa defineix una estructura de planta rectangular, que consta de dos nivells, planta baixa i primera. La coberta era a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal, tot i que actualment està en gran part soterrada. Es poden entreveure algunes de les obertures, la porta d'accés a planta baixa i algunes finestres, la majoria visibles a la façana principal, són de muntants de carreus i llinda plana de fusta. Els murs són de paredat irregulars amb carreus desbastats a les cantoneres. Al costat nord-est de la casa s'hi troben les restes del paller, format per una estructura de dos nivells i amb una gran obertura per la façana principal, la sud, en la que s'hi aixeca un pilar central i a l'interior un altre, de maó massís. Al voltant hi ha restes d'altres estructures menors, segurament coberts pel bestiar i algun magatzem. També trobem un petita estructura que sembla una trumfera, mig soterrada, amb una petita obertura i l'interior definida per una coberta en mitja cúpula feta de pedra irregular. A l'entorn també hi ha gran quantitat de murs que delimiten el que podria haver estat l'era i murs d'antigues feixes de conreu.	08268-14	A la part central del municipi, prop del torrent de les Garrigues.	Són poques les dades documentals conegudes de Caselles. Cal remuntar-nos al segle XIX, en concret al 1856, per poder aportar alguna referencia documental concreta de la masia, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada Caselles, en la que s'hi inscriu a Pere Marginet. De totes maneres, cal apuntar que la manca de bona visibilitat de l'arquitectura de la masia no permet precisar o aportar dades específiques en relació a la tipologia arquitectònica.	42.1392600,1.8379500	403971	4665892	08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Es troba situada a uns 100 metres de la pista asfaltada que porta cap a Santa Maria de les Garrigues, després de la casa la Balma. Al sud de la masia, uns 100 metres discorre el torrent de les Garrigues.La masia està catalogada com a BCIL núm. 980-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; però recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	98\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66505	Cal Co	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-co	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 4. Ajuntament de Cercs	XIX		Casa situada al peu de la carretera que creua el nucli de Cercs i al peu del torrent de Peguera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, dues plantes pis i sota-coberta. Té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord a sud, paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Al costat sud l'edifici està adossat a una altra casa, la qual allotja un conegut forn de pa als baixos. Cal Co mostra una estructura de murs bastits a partir de paredat irregular i a les cantoneres, carreus més ben treballats que reforcen l'estructura. La façana principal, la de llevant, mostra les obertures distribuïdes regularment en el frontal, també en la façana lateral nord. Aquest edifici junt amb els del voltant es troben a una cota lleugerament inferior al nivell de paviment del carrer principal, l'antiga carretera de Ribes. Recentment la casa va ser restaurada, entre altres obres es va regularitzar i homogeneïtzar la distribució de les obertures així com el seu acabat i les dimensions de les mateixes.	08268-15	Dins el nucli de Cercs. Carretera de Ribes, 21. 08698 Cercs	Cal Co degué ser construït a finals del segle XIX, segurament coincidint amb un moment de creixement i configuració del nucli del pont de Rabentí. El desenvolupament del nucli es va produir sobretot arran de l'inici de l'explotació de les zones mineres al municipi. Afavorint un augment poblacional i de les edificacions.	42.1461200,1.8597000	405779	4666629	08268	Cercs	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66506	Cal Conill	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill		XIX		Casa de dimensions més aviat petites, situada a peu del camí que condueix cap a l'ermita romànica de Sant Jordi. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, format per planta baixa, planta primera i una petita golfa; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada al sud, lleugerament cap al sud-oest. L'edifici està bastit adossat al desnivell del terreny, fet que determina que el seu alçat de façanes sigui diferent, presentant una façana de menor alçada visible a la part posterior. L'estructura és bastida a partir de murs de paredat irregular, encara que el material constructiu és poc visible ja que mostra gran part de les façanes cobertes amb un revestiment. Les obertures són de configuració molt senzilla i estan distribuïdes més o menys de manera uniforme. La casa té diversos annexes al seu voltant, el de majors dimensions, és al costat de ponent, té dos nivells de planta, la superior constitueix una ampliació de la superfície destinada a habitatge. La resta de cossos són de mides més aviat petites, la majoria destinats a corts pel bestiar, galliners i magatzem. Els annexes mostren materials constructius de tipologia contemporània.	08268-16	Fora del nucli de Cercs, a uns 250 metres a l'oest del nucli.	La casa de Cal Conill ja consta esmentada a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en la qual hi consta registrat Josep Casals.	42.1457900,1.8564400	405509	4666596	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66506-foto-08268-16-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66506-foto-08268-16-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Al costat mateix de la casa de Cal Conill discorre el traçat del canal industrial, tenint just davant de la mateixa casa l'aqüeducte del torrent de les Garrigues. En aquesta zona el canal creua el turó a partir d'una foradada per sortir altra cop a l'exterior seguint per l'esmentat aqüeducte.	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66507	La Costa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-2	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 25. Ajuntament de Cercs.	XVII-XVIII	La masia es troba en procés d'enrunament.	Es tracta d'una masia situada a l'extrem més nord del municipi, propera als Cingles de Vallcebre. Actualment la masia mostra part de la seva estructura enrunada, encara que conserva un alçat important dels murs, la casa es conserva en algunes parts fins a forjat de planta primera. El conjunt està conformat per una construcció principal, l'habitatge, amb un paller adossat al costat de ponent, i altres petites construccions annexes al voltant, davant la façana principal hi ha el pla de l'era delimitat en part per un petit mur perimetral. El conjunt format per la casa i el paller mostra una planta rectangular allargada, amb orientació de la façana principal de la casa vers el sud-est. La casa constava de planta baixa, planta primera i un nivell sota-coberta; tenia teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual obra a migdia. Fotografies antigues ens permeten saber que la façana principal és on hi havia la majoria de les obertures, la porta d'accés de llinda plana de fusta sobre muntants de carreus, pel que fa a les finestres, eren poquetes i de constitució senzilla. Adossat a la façana sud hi ha un contrafort. Al costat oest hi havia un paller, avui conservat parcialment, era de dos nivells, i amb coberta a un sol vessant, tot seguint el pendent de la coberta de la casa per aquest costat. L'accés al nivell superior del paller era per la façana sud a partir d'una petita escala de graons de pedra. Casa i paller estan bastits amb murs de pedres de tall irregular i a les cantoneres carreus més ben tallats que reforcen l'estructura. Al costat de ponent de la casa a pocs metres hi ha les restes d'una petita construcció, bastida amb murs de pedra i amb presència de maó massís en algunes parts; la funció d'aquest cos sembla que era de corts. A la part posterior de la casa hi ha un pla delimitat en part per el mateix desnivell del terreny, el qual es troba regularitzat amb murs de pedra seca, en part per les estructures de la casa i el paller i també per un mur de poca alçada; sembla que havia estat utilitzat com a tancat pel bestiar. En els murs del marge destaca una obertura que obra a un petit espai, de funcionalitat desconeguda, però que podria haver estat emprat com a fresquera.	08268-17	A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli	Les característiques constructives de les estructures de la masia semblen correspondre a una cronologia moderna, probablement del segle XVII o XVIII. La Costa apareix referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Sant Salvador de la Baells, en la qual hi consta registrat Joan Vilella.	42.1924500,1.8511700	405143	4671783	08268	Cercs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	S'hi arriba a través d'una pista forestal que s'agafa a carretera de Sant Corneli a Fígols, encara que el darrer tram és d'accés complicat, és preferible anar-hi a peu.La masia està catalogada com a BCIL núm. 997-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66508	El Covil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-covil		XVIII	En avançat procés d'enrunament.	Masia isolada, situada en una zona muntanyosa, tot trobant-se emplaçada en una àrea lleugerament més planera. Es tracta d'una masia que es troba en procés avançat d'enrunament i envaïda per gran quantitat de vegetació. Els murs assoleixen una alçada fins a nivell de forjat de planta primera, en els punts més ben conservats. L'edifici defineix una planta rectangular, bastida arrambada al terreny natural, fet que determina que per la part posterior, la façana nord, aquesta tingui una alçada visible menor. Els murs són bastits amb paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars i, a les cantoneres, blocs més o menys escairats. Les restes conserven alguna obertura formada per muntants de carreus només desbastats, tot i que també s'observen uns brancals d'una obertura fets de maó massís. L'edifici mostra una estructura de dues crugies compartimentades per un mur mitger, definint dos cossos paral·lels orientats est-oest. Adossats a la casa hi ha les restes de petites estructures annexes.	08268-18	A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar.	La masia del Covil podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no es conserven elements visibles que permetin precisar amb detall una cronologia.	42.1146000,1.9061500	409572	4663079	08268	Cercs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66509	Cal Curt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curt-1	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 7. Ajuntament de Cercs.	XIX		Masia conformada per una estructura principal, l'habitatge, al qual s'adossen diverses construccions de diferents nivells i dimensions. El volum principal, mostra planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis, té coberta a dues aigües amb el carener orientat nord-est a sud-oest. Els murs es mostren coberts parcialment per un revestiment que només permet veure parts del paredat i algunes de les cantoneres, formades per carreus més o menys escairats. Pel que fa a les obertures, són de configuració senzilla i algunes han estat modificades. A la façana nord-est hi ha un petit contrafort que reforça l'estructura per aquest extrem. Al costat sud-est hi ha un volum que sembla que corresponia a l'antic paller, avui reformat. Al voltant disposa d'altres petits annexes adossats, destinats a magatzems.	08268-19	A la zona central del municipi, prop del camí que porta a la Casanova de les Garrigues.	La casa de Cal Curt no consta esmentada en un registre de masies de mitjans del segle XIX, podria ser que la seva construcció sigui posterior, més cap a finals del segle.	42.1431500,1.8471600	404738	4666313	08268	Cercs	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	A poca distància discorre el torrent de les Garrigues.La masia està catalogada com a BCIL núm. 983-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66510	L'Estany Clar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany-clar	IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 7. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XVII-XVIII		Masia aïllada, conformada per dos edificis principals, l'edifici de major volum i més destacat, corresponent a l'antiga casa, i un edifici annex al seu costat nord, que havia estat l'antic paller, a més, altres volums secundaris o annexes. L'edifici principal defineix una estructura clàssica de planta baixa, planta primera i sota-coberta, amb teulada de dos vessants i carener orientat est-oest, perpendicular a l'antiga façana principal. Abans de les darreres obres de rehabilitació l'accés principal a l'edifici es trobava a la façana de migdia, actualment ha estat ubicat a la façana de llevant, passant aquesta a mostrar-se com a façana principal. En conjunt els murs són de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, reforçats als angles amb cantoneres fetes a partir de carreus només desbastats, formant peces allargades però de tall no gaire regular. Diverses de les obertures van ser modificades, podent-hi observar la traça d'algunes que han estat cegades i s'identifiquen algunes llindes i muntants de carreus de pedra; actualment el conjunt de les obertures existents ha estat regularitzat a partir d'una faixa de morter que les emmarca. L'interior de l'edifici a nivell de planta baixa, conserva murs de càrrega i alguns pilars de pedra i cobertes de voltes també realitzades en pedra. L'edifici que sembla correspondre a l'antic paller, situat al nord de la casa, compta amb dos nivells de plantes, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i en disposició contrària a la casa (orientat est-oest); la façana principal obra cap a llevant i compta també amb diverses obertures modificades, destaca una gran obertura situada al segon nivell i que ocupa la meitat de la façana en aquesta planta. Al voltant hi ha altres annexes de construcció més actual.	08268-20	A la part sud del municipi. A tocar de la carretera BP-4624 amb l'enllaç amb la C-16.	Encara que la fisonomia que ens ha arribat avui en dia de la masia, correspon bàsicament a unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. L'Estany Clar podria conservar restes més antigues ja que consta referenciat documentalment des del període medieval; en el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Berga, en l'apartat corresponent a 'Los de Fora Vila' hi consta 'Lost de Stanyclar' (IGLESIES: 1979, 458). Durant l'època moderna l'Estany Clar consta que va ser un antic hostal de camí ral que comunicava Berga amb Bagà i del camí de Berga a Vilada. Sembla que la funció d'hostal es va desenvolupar durant diversos segles, fins el segle XX, quan va deixar de ser-ho per transformar-se en masoveria. L'estructura arquitectònica de la masia mostra trets propis del segle XVII, per bé que amb modificacions i reformes posteriors, segurament realitzades en diferents fases al llarg dels segles posteriors. L'any 1987 va ser restaurada a fons i va reiniciar la seva activitat en el camp de la restauració, acullin un reconegut restaurant. L'Estany Clar apareix referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble la Baells, en el qual hi consta registrat Ramon 'Marigot'.	42.1162400,1.8541300	405274	4663318	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66510-foto-08268-20-2.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	El seu emplaçament és força proper a Berga, de la riera de Metge i la font de Tagastet.La masia està catalogada com a BCIL núm. 1013-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66511	Cal Fontaner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fontaner	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 13. Ajuntament de Cercs. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XIX		Es tracta d'una masia construïda a mitjans del segle XIX, formada per un conjunt d'edificacions annexades entre sí, que integren una explotació agro-ramadera. L'habitatge és l'edifici articulador del conjunt. Presenta una planta de tall rectangular que respon a la suma de tres volums interconnectats. L'edifici s'aixeca sobre PB+2, però al ubicar-se sobre un desnivell en el terreny presenta diverses alçades. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés (nord). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les parets es mostren a pedra vista. Les obertures, repartides de manera asimètrica al voltant de l'edifici, són senzilles i de tall rectangular, algunes mantenen la llinda de fusta original. Cal diferenciar l'obertura triangular que s'obre al parament de migdia. En aquesta mateixa paret, a l'alçada de la primera planta, es troba una balconada que va de cap a cap, amb barana de ferro. Senyalar que, a migdia es troba un pati interior. Al voltant de l'edifici s'aixequen altres edificacions auxiliars entre les que es troben coberts, magatzems, un garatge, i altres instal·lacions pertanyents a l'explotació agrària. Gran part d'aquestes presenten materials constructius de tipus industrial (maons de formigó, totxo ceràmic, etc.) que desharmonitzen mínimament el caràcter tradicional del conjunt, donant-li un aspecte heterogeni.	08268-21	A pocs metres al nord de l'ermita de Sant Jordi.	Cal Fontaner apareix referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Sant Salvador de la Baells en el qual hi consta registrat Josep Casals. La majoria de referències situen la construcció de la masia al segle XIX, per bé que podria ser una construcció bastida amb anterioritat. El nom originari de la masia sembla que era Cal Fortaner, segons l'historiador Eduard Lozano qui ha estudiat a fons la documentació del municipi.	42.1531000,1.8514200	405105	4667413	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66511-foto-08268-21-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	El conjunt ha estat restaurat de manera íntegra. Aquesta intervenció ha respectat la morfologia tradicional de la masia especialment en la zona de l'habitatge.La masia està catalogada com a BCIL núm. 1010-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66512	El Gall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall-2	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 17. Ajuntament de Cercs	XVII-XVIII	La casa manté la volumetria però mostra diferents tipus d'afectació dels seus elements interiors, part dels murs es troben coberts per vegetació. Els annexes es troben en mal estat, de fet, en procés d'enrunament.	Es tracta d'una masia formada per un conjunt de tres edificacions: la casa és l'estructura principal i es destinava a l'habitatge (1a planta), al tancament del bestiar i a magatzem (planta baixa). Com a construccions secundàries i edificades, uns metres al sud es troben el paller amb l'era i els corrals. La casa presenta una planta de tall rectangular i té una pallissa, també de planta rectangular, situada a tocar de la façana principal de la casa. En alçada, la casa, consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen o bé carreus treballats de mida gran o bé maó massís, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista, tot i que en alguns llocs es conserva l'arrebossat. En quant a les obertures, tant finestres com portes són senzilles i de tall rectangular, algunes presenten llinda de fusta i d'altres han estat reforçades a les cantonades amb maó massís. El conjunt de finestres es reparteix al voltant de l'edifici i en cadascuna de les plantes de manera desigual; es diferencia la balconada (avui desapareguda) que es trobava a nivell de primera planta, centrada dins el pany de paret a la façana est. Tot i que força malmesa, cal destacar que es manté la fusteria pròpia de tancament tant de finestres com de portes. L'accés a l'edifici es pot fer per planta baixa des de la façana oest i sud. Si s'accedeix a l'interior des del sud, s'entra directament a les quadres on tancaven els animals. Encara es conserva la distribució tradicional així com els elements propis de l'estabulació i de la pròpia arquitectura, com per exemple, la menjadora, les escales de pedra que accedeixen a la primera planta, l'embigat de fusta o els bastiments. En quant a les edificacions secundàries, ambdues es troben en força mal estat de conservació i presenten ensorraments en part dels murs i cobertes. Assenyalar que, a la masia, la coexistència de materials industrials contemporanis amb els tradicionals és fruit d'un manteniment constant degut a l'ús del conjunt més que al procés d'una restauració pròpiament dita. Finalment, ressaltar la pervivència d'altres elements tradicionals en l'entorn més immediat, com ara, restes de l'empedrat del camí d'accés al conjunt.	08268-22	Situada a la part central del municipi, al peu de la carretera C-16, propera al túnel de Cercs.	El lloc del Gall consta documentat des d'antic. Els historiadors Perarnau i Piñero (1992) esmenten que popularment es diu que a l'alta edat mitjana la masia va ser l'epicentre d'una confrontació entre un petit grup de musulmans i gent de Berga; extrem no concretat documentalment. D'altra banda, informen sobre l'ocupació del lloc com a dipòsit del gra del desaparegut molí de la Font Gran, referenciat al 1351. Altres notícies documentals les trobem ja en època més moderna, així, a les referències d'hipoteques de l'Arxiu Comarcal del Berguedà consta el 'mas Gall de Masagalls de la parròquia de la Baells' en una venda de pertinences del mas Rabentí, del 28 novembre 1778 (Notari Cortada); la qual fa pensar que pot coincidir amb aquest mas. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Gal i en la qual hi consta Pedro Serra. Arquitectònicament la masia mostra una tipologia constructiva pròpia del període modern, podent inscriure's dins del segle XVIII tot i que amb reformes posteriors. D'altra banda, cal fer menció a que part dels murs interiors de la planta baixa, mostren uns acabats i distribució que poden correspondre a cronologies anteriors.	42.1291400,1.8654400	406228	4664737	08268	Cercs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66512-foto-08268-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66512-foto-08268-22-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	La masia s'ubica al costat dret de la carretera C-16 i abans d'entrar al túnel de Cercs en direcció Bagà. S'hi accedeix des d'una sortida de la mateixa C-16, poc després del Km. 101, que porta a un tram de carretera i pocs metres enllà a l'accés immediat per un camí forestal.La masia es troba situada propera al pantà de la Baells, trobant-se avui dia entre dues grans infraestructures el propi pantà i la carretera C-16. Dins l'antiga finca del Gall discorre part del canal industrial, en concreta a través d'una de les foradades de més llargada de tot el seu trajecte, coneguda amb el nom de foradada o túnel del Gall.Actualment, s'ha proposat l'ampliació de la protecció amb l'addició de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA) a l'element.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66513	El Galló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gallo	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 14. Ajuntament de Cercs	XVIII		Es tracta d'una masia ubicada en mig d'un terreny afeixat, a poca distància de l'ermita de Sant Jordi. El conjunt ha estat íntegrament restaurat respectant les característiques morfològiques pròpies de la casa pairal. Volumètricament, la masia està formada per un seguit de construccions entre les que hi destaca l'edifici principal destinat a habitatge. La casa té una planta rectangular. En alçada, s'aixeca sobre PB+2. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. Presenta un seguit d'obertures de tipus senzill, de tall quadrangular o bé rectangular, que acaben amb llinda de fusta. Aquestes es reparteixen regularment al voltant de l'edifici. Destaca la porta d'accés adovellada, centrada a la part inferior de la façana principal. En aquest mateix frontal, fer menció de les dues obertures superiors, de tall trapezoïdal a mode de gaial, tancades amb vidriera. A ambdós laterals del cos principal es troben annexes diverses naus auxiliars, d'una sola planta. A llevant s'aixeca un petit cobert. A l'oest es troben annexes dues naus consecutives. La primera d'aquestes és una ampliació del mateix habitatge, on cal assenyalar el tancament en la seva part sud a partir de vidrieres, així com l'afegiment d'una zona porxada. La segona de les naus és un garatge. De manera exempta, a pocs metres de l'habitatge en direcció nord, es troba la pallissa de PB+1; possiblement és l'element que ha conservat majorment el seu aspecte original. El conjunt, que originàriament es trobava tancat, conserva la portada d'accés al recinte; es tracta d'una porta adovellada, la clau de la qual preserva la inscripció on hi figura la família, un dibuix i l'any 1774.	08268-23	A la part alta del poble de Sant Jordi, a tocar del nucli urbà.	La documentació dóna esment del lloc des de l'edat mitjana. Pel que fa pròpiament a la masia, aquesta mostra unes característiques constructives atribuïbles al període modern, probablement al segle XVIII, coincidint amb la data que indica al portal adovellat del mur de tancament del pati. Tanmateix, encara que no es conservin elements visibles exteriorment, podria tractar-se d'una edificació d'origen anterior amb una modificació important en aquest període. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en el qual hi consta registrat Josep Comellas, al Galló.	42.1510500,1.8527600	405213	4667184	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66513-foto-08268-23-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66513-foto-08268-23-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	S'hi accedeix des del camí de xarxa complementària que es deriva just de l'entrada sud al nucli de Sant Jordi.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 997-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la pèrdua de la protecció BCIL, però modificant-la per la de Zona d'Expectativa Arqueològica, ja que s'ha valorat que els valors arquitectònics són baixos, però poden existir estructures més antigues en els subsòl.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66514	L'Erola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerola	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 8. Ajuntament de Cercs SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.	XVII-XVIII	La masia es troba en procés d'enrunament.La volumetria de la casa es conserva pràcticament sencera, però mostra part de les teulades i d'alguns forjats interiors ensorrats. Els murs mostren algunes esquerdes i la vegetació en cobreix algunes parts.	La masia es troba emplaçada en un ampli prat obert que es troba passat el Coll de l'Erola. La seva situació és a uns 1225 msnm, quedant situada entre la profunda vall del torrent de Peguera, que discorre al sud de la casa i el turó de la Vall-Llòbrega al nord. Actualment, la masia està en procés d'enrunament, tot i que conserva un alçat important de les seves estructures, fins a cota de teulada en algunes parts. Les estructures principals que la conformen són la casa, el paller i l'era. La casa mostra diferents fases constructives, d'una banda, una primera casa més petita, corresponent al cos de llevant, i d'altra banda, dues ampliacions afegides successivament al costat de ponent, en diferents períodes. En conjunt la casa mostra una planta rectangular allargada amb un reclau, definint una forma similar a una L. Consta de planta baixa, planta primera i potser un petit altell a nivell de sota-coberta i només en part de l'estructura; de fet, es tracta d'una casa de poca alçada. L'estructura està construïda adossada al marge del terreny pel costat nord i també per ponent, fet que determina que, especialment pel costat nord, la façana, tingui molt poca alçada visible. La part més de llevant, corresponent a l'estructura més antiga, junt amb la primera ampliació del costat de ponent disposaven de coberta a un sol vessant, desaiguant cap al sud; per contra, el darrer cos ampliat al costat oest, amb una planta de major amplada que la resta de l'estructura, mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La façana principal del conjunt, orientada cap al sud, és on trobem la majoria d'obertures; totes són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb brancals sense diferenciar del mur, tot comptant amb diversos exemples amb muntants i llindes de fusta i algun cas amb llinda de pedra desbastada. A planta baixa hi havia tres portes d'accés a l'interior, corresponent a cadascuna de les principals fases constructives i d'ampliació de la volumetria de la casa. En el darrer cos afegit a l'extrem de ponent, la porta queda situada obrint cap a llevant, coincidint amb l'estructura que té major amplada i que conforma un reclau per aquest extrem. Els usos de cada planta sembla que es corresponien als habituals en aquests tipus de masia, planta baixa destinada al bestiar i magatzem, es conserven algunes menjadores, i planta primera a ús d'habitatge. A pocs metres a ponent hi ha l'estructura del paller, avui dia també en procés d'enrunament. Mostra planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La façana principal del paller obra cap a llevant, tot mostrant una gran obertura central de línies rectes amb un pilar al centre. A l'entorn de les estructures principals de la masia destaquen els murs de pedra seca que actuen de contenció de les antigues feixes de conreu.	08268-24	A la zona oest del municipi, allunyada dels nuclis de població.	Es creu que l'indret podria haver estat ocupat des d'època baix medieval. Actualment, però, les restes arquitectòniques visibles mostren unes característiques constructives que poden adscriure's al període modern, probablement a cavall del segle XVII i XVIII. Les construccions que conformen la masia compten amb ampliacions i reformes de cronologies posteriors. Documentalment, consta la masia consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Erola, en la que hi consta inscrit Benet Santamaria. Les properes explotacions mineres de carbó degueren significar una modificació de l'entorn i de l'ocupació de l'indret de manera destacable en el període de més activitat minera, en especial a la primera meitat del segle XX, moment d'obertura de les mines més properes a la zona de la masia. Les mines que consten que van ser explotades als entorns més propers són la mina de l'Erola, explotada entre el 1945 i el 1947, la mina del 'Fava-Campet' de l'Erola, entre 1920 i 1925, a més de dues altres mines més properes al Vall-Llòbrega i almenys un parell més, camí de Peguera. Aquestes explotacions consten referenciades com a mines en general de curt recorregut, les quals sovint eren lloc de treball de joves que acudien a treballar-hi com a alternativa al servei militar.	42.1548300,1.8225600	402723	4667638	08268	Cercs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Uns centenars de metres més al nord-oest de la masia, prop de la pista, hi ha la font d'abastiment d'aigua de la casa.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66515	L'Estany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 1. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga.	XVII-XVIII		Es tracta d'una gran masia situada al sud de l'estany que li dóna nom, trobant-se emplaçada a una alçada de 1460msnm. Volumètricament, el conjunt es compon bàsicament d'una edificació principal, la casa o habitatge, i una altra de secundària, el paller i estable. A ponent del volum principal hi resten part dels murs d'altres edificacions annexes, de caràcter auxiliar, avui totalment enderrocades, que recolzaven la funció agro-ramadera de l'indret. Al voltant del recinte perduren altres estructures muraries (marges, murs de tancament, una bassa, unes trumferes) que complementaven l'explotació. L'edifici principal presenta una planta rectangular que consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal, qe obra cap al sud, lleugerament sud-est. Els murs indiquen que la volumetria ha estat eixamplada vers el sud a partir de l'annexió d'un cos que avui configura l'accés i la façana principal, cos que a més, comptava amb unes obertures que avui dia han estat modificades. D'altra banda, a la paret nord hi destaca un cos adherit, que sobresurt, a nivell de primera planta i que és suportat per dos pilars. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els murs es presenten a pedra vista, encara que a la façana principal hi resta part del seu arrebossat. Les obertures són senzilles, de tall rectangular i quadrangular, amb brancalls i llindes reforçades amb maó massís. Algunes d'aquestes finestres presenten arc adovellat amb maó, de mig punt o rebaixat. Encara que trobem les finestres repartides al voltant de l'edifici, i en alguns casos tapiades, ressalta la disposició endreçada i simètrica de la façana principal, on es troba l'única porta d'accés. Pel que fa a la façana principal, esmentar que actualment mostra una fisonomia lleugerament diferent, ja que gran part de les obertures han estat transformades; així, a planta primera compta amb tres finestres que corresponien a balcons i a nivell de la planta superior hi havia hagut tres obertures al centre, que configuraven una eixida; a més, també podem veure part d'un rellotge de sol, avui dia molt malmès. En el mur de ponent, també destaca la presència una obertura, actualment cegada, conformada per una gran arcada feta en lloses de pedra. En quant al volum secundari, de dimensions considerablement grans, s'aixeca sobre una planta baixa, on s'estabulava el bestiar, i una primera planta (paller) que mostra la gran capacitat d'emmagatzematge de l'edifici. Comparteix característiques constructives amb l'edificació principal, tot i que destaca i es diferencia d'aquesta pels grans pilars que sustenten l'estructura. Alhora, presenta la façana sud al descobert i únicament obertures al parament nord. Destaca l'efecte cromàtic produït a les façanes arrel de l'alternança entre parament de pedra i pilars de maó massís.	08268-25	A l'extrem sud del Pla de l'Estany, a la capçalera de la vall del torrent de les Garrigues.	Les característiques arquitectòniques visibles exteriorment de la masia permeten apuntar unes cronologies modernes per a la construcció de la masia, podent tractar-se d'una casa a cavall entre finals del segle XVII o potser ple segle XVIII i amb clares reformes del segle XIX i XX. De fet, es pot identificar clarament que la casa consta d'un primer volum al qual posteriorment va ser ampliat amb una addició d'un cos que ocupa tota la façana principal de la casa, configurant segurament un aspecte molt diferent al que devia haver tingut fins al moment. Encara que es poden distingir aquestes dues grans fases constructives, és molt probable que l'ocupació de l'indret es remunti a temps molt més reculats, fins i tot al període medieval. De fet, el camí ral de Berga a Peguera passa per l'indret de l'Estany, fet que fa pensar que els seus orígens com a lloc habitat poden ser anteriors, tant i així, sembla que a partir del segle XVIII l'indret va gaudir d'activitat agrícola i ramadera, prosperitat que degué veure's mantinguda durant tot el període Documentalment podem fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Estany i en la qual hi consta José Soler. La masia és coneguda també per uns fets que es narren del període de la guerra civil, explicant-se que a la masia es va produir un assassinat de diverses persones	42.1333600,1.8092800	401593	4665269	08268	Cercs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Al costat de la masia hi ha l'estany que dóna nom a l'indret i a la mateixa masia. Aquest va ser drenat al segle XIX, encara que en alguns períodes podem veure gran part de l'àrea de l'estany inundada, especialment com a resultat de la pròpia recollida d'aigües que es produeix de manera natural.L'accés a la masia es fa a través d'un camí forestal, d'accés restringit, que surt de la zona del Coll de l'Oreller.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66516	Llaveig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaveig	SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona	XVII-XVIII	el paller ha estat reformat i la casa està en procés de reconstrucció.	Es tracta d'una masia isolada emplaçada a la falda del serrat de Sant Isidre, en una zona planera i oberta. Està conformada per un edifici principal en procés d'enrunament, corresponent a l'habitatge, i un altre edifici ben conservat, el paller. Actualment el conjunt està en procés de rehabilitació. Les restes de l'habitatge conserven el perímetre de l'edifici, que defineix una planta rectangular força gran, amb restes d'algun mur de compartimentació interior. Es tracta de murs conservat fins entorn a l'alçada del primer forjat, que estan bastits amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i als angles, carreus carejats. A l'interior del que era l'habitatge, avui quasi totalment buit, hi ha una traça al paviment, que podria correspondre a unes possibles sitges. Pel que fa a l'edifici del paller, aquest ha estat reformat fa poc; és de planta rectangular, consta de dos nivells, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra al sud. Del paller destaca la gran obertura que ocupa gran part de la façana de migdia, es tracta d'una obertura en arc de mig punt fet de dovelles de pedra sobre muntants de carreus més o menys escairats; el murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i als angles carreus ben tallats i polits. A les façanes laterals hi ha algunes obertures de configuració actual. Entre la casa i el paller i vers llevant, hi ha les restes d'uns murs que podrien correspondre a un safareig o viver fet amb murs de pedra i lloses.	08268-26	Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret.	Arquitectònicament les restes conservades dels murs de la casa no permeten precisar una cronologia per el conjunt, cal dir, però que la tipologia de parament, tenint en compte que es troba molt retocat, pot correspondre a un període del segle XVII, sense poder descartar una cronologia anterior per al conjunt de la masia. Les referències documentals del mas Llavaig es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) Molt més tard, ja a finals del segle XIX, fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Llevaig. Conjuntament amb altres masies de l'entorn, constituïen un petit conjunt de masos que formaven part de la parròquia de Sant Quirze de Pedret. Temps enrere la zona hauria tingut molta activitat, trobant-se habitada i treballada; actualment no restes masies de primera residència a la zona.	42.1051700,1.9034800	409338	4662035	08268	Cercs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Actualment es troba en procés de reconstrucció, el paller s'ha habilitat com a habitatge, encara que no és residència habitual.S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66517	La Mesquita	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-0		XVIII?	En avançat procés d'enrunament.	Masia en avançat estat d'enrunament, situada en un entorn forestal que dificulta la visibilitat de les restes. Els murs conservats permeten identificar una construcció en la que es diferencia un cos de planta rectangular, amb murs d'alçada fins a un forjat aproximadament, junt amb les restes en més mal estat d'un volum menor adossat a l'altre. Els murs són de pedra irregular junt amb carreus desbastats, tot unit amb morter de calç i a les cantonades, carreus també desbastats però més escairats.	08268-27	A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar.	La Mesquita podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no són visibles elements arquitectònics específics que permetin precisar una cronologia; sense que es pugui descartar un origen més antic. Juntament amb altres masies que es troben repartides en aquesta zona sud del municipi, constituïen un petit conjunt de masos pertanyents a la parròquia de Sant Quirze de Pedret. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia la Mesquita, en la que s'hi inscriu a Miquel Costa.	42.1166700,1.8915400	408367	4663325	08268	Cercs	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	La masia es troba prop del camí que porta de Pedret al castell de Puigarbessós.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66518	Miralles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-1	BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera, Diplomataris núm. 47. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 24. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.	XVII	la casa i els annexes es troben en procés de rehabilitació	Es tracta d'un conjunt d'època moderna que, en part, es troba en procés de restauració. El formen tres volums independents els uns dels altres: una edificació principal (que tenia la funció d'habitatge), una pallissa i un cobert. Els paraments de la construcció principal mostren una fase d'ampliació vers el nord, que ha donat lloc a un edifici de planta quadrangular que s'alça sobre PB+2. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig de les parets de ponent i llevant, a l'alçada d'on cloïa l'edificació original prèvia a l'ampliació esmentada. Els paraments es troben a pedra vista. Les obertures són senzilles, de tall rectangular o quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Excepcionalment, trobem una finestra amb brancalls i llinda de pedra i una altra d'espitllera. En general, es disposen de manera irregular en cadascun dels paraments. L'edifici presenta dos punts d'accés: des del sud i des de llevant. La porta de llevant accedeix al primer pis a partir d'una escalinata de pedra. Aquest volum no ha estat restaurat i, a l'interior, encara conserva la distribució original. Uns metres al sud es troba el cobert. Es tracta d'una petita nau de tall rectangular i d'una sola planta que cobreix a un sol vessant vers el sud. Els tancament es redueixen a una porta i una finestra obertes al parament de migdia. Els materials constructius en tancaments i coberta són de tipus tradicional (pedra, fusta i teula aràbiga). Finalment, el volum que presenta majors modificacions és la pallissa, que s'aixeca al nord del conjunt. Es tracta d'un edifici de PB+1 que s'ha reconstruït íntegrament amb materials industrials (totxo, formigó, morter industrial). La coberta cau a dos vessants, amb carener orientat nord-sud, perpendicular al parament d'accés (sud). En les obertures s'ha optat per utilitzar grans arcs de mig punt, tant en portes com en finestres. L'edifici encara es troba en procés de reconstrucció.	08268-28	A la zona de la Baells, prop de la carretera C-26.	El nom de Miralles és documentat al 898, de fet la cita es refereix a Sant Genís de Miralles (església que actualment no es conserva); la referència és en un document de donació de terres, cases i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i s'especifica que el lloc de Miralles és dins el terme del castell d'Avià ('in pago bergetano in locum ubi dicitur miralias'). En un document del 962 es diu que les terres de Miralles són objecte de venda i que es troben al comtat de Berga. Una nova notícia referida a l'església és del 983, consta esmentada en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. L'any 1338 (doc. 179), Pere Draper d'Espona va reconèixer davant de l'abat que havia comprat a Arnau de Miralles el domini útil del mas de la Tosca, situat a la parròquia de la Baells. (BOLÓS: 2009:74-75) El 1605 el monestir de Sant Llorenç prop Bagà reivindicava la seva possessió sobre el lloc de Santa Maria de Vilosiu i dels llocs de Vallcebre, Fumanya, Fígols, Blancafort, Merola, Miralles i Tàpies davant la Reial Audiència de Barcelona i en contra dels pubills Agulló, senyors de la baronia de Gironella. Posteriorment, consta la cita de Miralles en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells, en la que s'hi relaciona Ramon Cirera. Arquitectònicament l'estructura actual de la masia és el resultat de diferents fases constructives, per bé, que gran part dels elements denoten unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, encara que és probable que alguns dels murs siguin de cronologies anteriors.	42.1253500,1.8691200	406527	4664313	08268	Cercs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	L'accés a la masia es fa quasi immediatament des de la carretera de Berga a Vilada, per un camí veïnal, de tram curt, que surt de la C-26 a l'alçada del Km 121.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 996-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66519	Molí de l'Andreuet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-landreuet		XVIII	actualment està deshabitat i requereix d'una actuació de rehabilitació.	Molí conformat per un edifici principal que es correspon amb el casal moliner i les restes d'algun annex. Pel que fa a l'edifici principal, aquest és de planta rectangular, de dimensions més aviat reduïdes, consta d'un nivell semisoterrani, i d'una planta situada directament sota-coberta; està cobert amb teulada a dos vessants amb carener orientat nord-sud. Els murs són bastits amb pedres irregulars en mides i formes junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres blocs més ben treballats. A la façana nord hi ha l'accés a l'interior de la planta semisoterrània, es tracta d'un espai de reduïdes dimensions que només ocupa aproximadament la meitat de la planta; l'obertura d'accés és coronada amb llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla. A la façana oest trobem la porta d'accés a la planta primera, la qual és directament sota-coberta; l'obertura és emmarcada en maons col·locats de pla conformant un arc rebaixat; pel que fa a la resta d'obertures són de configuració senzilla. A la façana est trobem una petita obertura a la part baixa de la façana, corresponent al cacau, és rematada en un arc rebaixat fet en lloses col·locades en vertical. L'interior del cacau és cobert en volta rebaixada feta de lloses, al fons podem veure una obertura corresponent a l'entrada d'aigua que havia de fer moure el mecanisme del molí, i altres obertures que també conformaven part de l'estructura del molí. A l'interior de la planta semisoterrània es conserven les moles i escasses restes d'elements que configuraven l'espai destinat a mòlta. L'edifici compta amb un petit annex adossat al costat sud que sembla correspondre a un petit espai destinat a bestiar. Al costat nord-oest hi ha les restes d'una altra estructura, actualment en procés d'enrunament i molt coberta de vegetació; podria correspondre a un paller o annex potser destinat a magatzem i bestiar.	08268-29	Al peu del torrent de les Garrigues, a la zona central del terme municipal.	Les estructures conservades del molí semblen indicar que pot tractar-se d'un edifici de finals del segle XVIII o ja del XIX. Tanmateix no es pot descartar l'existència de l'aprofitament hidràulic de l'aigua del torrent de les Garrigues en aquest indret ja amb anterioritat a aquesta data i que de fet el molí conservi restes de cronologia anterior. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Cerchs trobem la referència 'Molí del Andreu', en relació al qual hi consta referenciat Pedro Bonet.	42.1444200,1.8503900	405007	4666451	08268	Cercs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66519-foto-08268-29-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66519-foto-08268-29-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	s'accedeix de la de pista forestal que a les afores de Cercs condueix cap a la Casanova de les Garrigues.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66520	Molí de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-pedret	CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals', a L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana, la família dels Berga. Volum I. Tesi doctoral VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.	XVIII-XIX	Es troba en procés d'enrunament.	El molí de Pedret conserva un volum important de les estructures del casal moliner i d'edificacions annexes, a més dels elements propis que configuren un molí. Cal dir, que el conjunt es troba envaït per la vegetació, fet que dificulta una correcta visibilitat de les estructures conservades. Es poden distingir diferents volums i cossos edificats, dels quals destaca una estructura que correspondria pròpiament a l'edifici que allotjava el molí. Aquest casal moliner mostra una planta semisoterrada, planta baixa, i almenys una planta pis. Els murs són bastits amb pedres desbastades, i a les cantonades, blocs més ben tallats que donen consistència a l'estructura. Pel que fa a les obertures, la majoria de les que podem veure són emmarcades de muntants de carreus poc treballats i llindes de maó massís; una de les portes d'accés visibles, és al mur nord, obra a nivell de planta baixa i la llinda és de llinda en arc fet de maó massís disposat en vertical. En relació a la resta de volums, només indicar que mostren una tipologia de murs i tancaments similars. Es conserva part del recorregut del canal que conduïa l'aigua al molí, en el que també hi ha alguns forats de de tall quadrangular excavats a la roca, metres aigües amunt del molí, que formarien part del traçat del mateix canal. A tocar de les construccions hi ha una feixa que podria correspondre a una bassa d'acumulació d'aigua, avui plena de sediment.	08268-30	A la zona de Pedret, al sud del terme municipal i al peu del riu Llobregat.	Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. De fet, són diverses les referències a un molí a la zona de Pedret ja des del període medieval, el qual podria estar situat en el mateix indret que les restes visibles avui. Cal tenir present que la proximitat al mateix riu determina que sovint aquest tipus d'edificacions pateixin desperfectes importants a causa de riuades, tot requerint en molts casos reconstruccions o reformes de les estructures. En aquest sentit, és probable que si la ubicació de l'antic molí de Pedret citat ja en època medieval és la mateixa, aquest hagi sofert alguna reconstrucció important ja que les estructures visibles actualment són pròpies de cronologia més moderna, entorn als segles XVIII i XIX. En aquest sentit, fer esment a que al peu del pont gòtic de Pedret hi ha diversos forats fets a la roca, a banda i banda del riu que es creu que podrien formar part d'una estructura de resclosa o presa per abastir d'aigua el molí (també hi ha la hipòtesis de que els encaixos corresponguin a una estructura d'un pont de fusta). Aquests forats es relacionen amb una cronologia medieval. De fet, en documentació del segle XIV s'esmenta l'existència a la zona de Pedret d'un molí anomenat Paloana, es desconeix si pot correspondre al mateix molí objecte de descripció. Al segle XIX, el molí consta referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la cita de Molí, que es creu que pot correspondre a aquest i en el que hi consta referenciat Miquel Santandreu.	42.1069500,1.8832400	407667	4662254	08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66520-foto-08268-30-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66520-foto-08268-30-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	El molí es troba a peu del camí ral de Berga a la Portella, actualment senyalitzat com a sender.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66521	Molí del Posas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-posas		XVIII-XIX	en procés d'enrunament.	L'edifici mostra planta rectangular, constava de planta baixa, dues plantes i una petita golfa o altell; la coberta sembla que era a un sol vessant desaiguant cap al nord. Part de l'estructura està ensorrada, en concret de la teulada, dels interiors i de les façanes sud i nord. Tot i això conserva gran part de la volumetria. Destaca en la façana sud, l'existència del cacau, l'obertura per on es produïa la sortida de les aigües del molí; es tracta d'una obertura en llinda en arc rebaixat fet en lloses, l'interior del cacau és cobert en volta de pedra. L'estructura està bastida adossada al marge del terreny, facilitant l'existència d'accés a l'interior a peu pla en diversos nivells de planta. Algunes de les obertures conservades són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb llinda de fusta. L'edifici és bastit amb cantoneres de carreus força ben treballats, els murs són de pedres desbastades tot i que en algunes parts, com la façana principal, mostra parts bastides amb tàpia. A l'entorn de l'edifici principal hi ha algunes restes d'altres estructures, probablement corresponents a edificis destinats a magatzem o al bestiar. A la feixa inferior, pocs metres davant de la sortida del cacau, podem observar una antiga mola encastada en el sòl.	08268-31	Prop de l'enllaç de la C-16 amb la C-26, al costat de l'Estany Clar.	Arquitectònicament, l'estructura del molí pot correspondre a un edifici del segle XVIII-XIX. Sense que es conservin visibles elements que permetin aportar una cronologia més precisa. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells on trobem la referència 'Molí del Posas'.	42.1166300,1.8538400	405251	4663361	08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		98\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66522	Molí del Nin	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-nin	SERRA, S.; MOLINS, M. (2009): Berga. Recull gràfic 1875-1975. El Papiol: editorial efadós.	XVIII-XIX	requereix d'una actuació de rehabilitació	Molí bastit al peu mateix de la riera de Metge, l'edifici del casal moliner està bastit en el vessant nord del torrent, en una zona de fort pendent. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, consta de dues plantes i potser una petita golfa a sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. El fort desnivell del terreny on s'ubica determina que l'alçat visible de les seves façanes sigui molt diferenciat. Així, la façana que dóna al torrent és la que mostra un major alçat, en aquesta destaca que a la part baixa i al seu extrem de ponent hi ha l'obertura de sortida de les aigües del molí, la qual mostra llinda en arc fet en pedres desbastades; el seu interior és cobert en volta feta també en pedra i en el qual s'hi poden veure algunes restes de l'antiga maquinària del molí. Les obertures de la resta de la façana són de configuració senzilla i estan distribuïdes de manera irregular. L'acumulació de massa vegetal i arbustiva a l'entorn de l'edifici no permet aportar gaires detalls de la seva estructura, afavorint una mala de visibilitat de l'edifici. A la façana de llevant hi ha la porta d'accés a la planta baixa, de muntants i llinda de maó massís; sembla que a la façana nord hi ha una altra obertura d'accés, que en aquest cas obriria directament a la planta sota-coberta, és una obertura també emmarcada en maó massís a brancals i llinda. Es poden distingir altres obertures en les façanes, sembla que totes de configuració simple, algunes també amb maó als brancals. Els murs són bastits en pedra, amb cantoneres de pedra a la part baixa i maó massís a les cantoneres a partir de la planta baixa. A l'entorn de la casa sembla que hi ha algunes restes d'altres estructures, hem de suposar que corresponents a alguns magatzems o espais destinats al bestiar, en el costat de ponent i al nord. Sembla que s'identifica part del traçat del canal que portava aigua al casal moliner. A més, també existeix un altre canal que podem veure al peu del torrent, paral·lel al mateix torrent, en el costat del molí, probablement recolliria també les aigües de sortida del canal i les conduiria aigües més avall per a ser utilitzades en altres finalitats.	08268-32	Situat al peu de les aigües de la riera de Metge. Al nord de la serra de la Torre de la Petita.	Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX i XX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. Documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la referència 'Molí del Nin', en relació al qual hi consta referenciat José Pagerols.	42.1157500,1.8570200	405512	4663260	08268	Cercs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Al costat oposat del torrent eren visibles les estructures de la font del Tagastet, actualment cobertes de fangs arran d'una riuada. Aquesta font va ser molt freqüentada en especial per veïns de Berga, degut a la seva proximitat. També cal fer esment a l'esvelt pont o palanca que hi ha a pocs metres del molí.	98\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66523	La Mussolera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mussolera	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 16. Ajuntament de Cercs	XVIII-XIX		Es tracta d'un conjunt d'edificis que tradicionalment formaven part d'una explotació agro-ramadera i que avui, íntegrament rehabilitats, tenen una funció turística de caire residencial. El conjunt s'emplaça en mig d'uns prats afeixats, que prop de la casa s'ha enjardinat, tot rodejat d'una extensa zona boscosa. L'edifici principal, la casa, es troba al nord-est del complex. És de planta rectangular, tot i el retall que presenta sobre el seu angle sud-oest, i consta de planta baixa, planta primera i sota-coberta. Està construït en base a murs de pedra irregulars rejuntats amb materials industrials. A les cantonades s'han disposat carreus de grans dimensions i ben treballats, fet que consolida i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal de llevant. Presenta múltiples obertures de tall senzill que es reparteixen de manera irregular, encara que amb certa simetria, al voltant de l'edifici. Algunes d'aquestes obertures tenen llinda de fusta mentre que en d'altres s'ha optat per acabats en arc rebaixat. Assenyalar el conjunt de balcons que, sense sobresortir del parament, es reparteixen entre els murs anterior i posterior. A la façana de ponent, hi ha unes escales exteriors que permeten accedir a la primera planta des d'aquest sector. El conjunt de les obertures ha estat reformat i regularitzat, encara que algunes es mantenen en l'emplaçament originari, altres han estat modificades o són de nova obertura; a la façana principal a la part sud es conserva la porta d'accés a planta baixa, és de constitució senzilla; presidint la façana en el darrer nivell, just sota el carener, hi havia dues obertures allargades amb llinda en arc de mig punt, a manera de galeria, aquestes han estat modificades en la rehabilitació. Aquesta edificació s'acompanya del que antigament havia estat una pallissa i una edificació de nova planta. El conjunt es coordina i comparteix característiques constructives i en quant a materials amb l'edificació principal. La pallissa, de planta baixa i planta sota-coberta, ha estat reformada i s'ha transformat en un espai de lleure dintre del complex residencial. La pallissa manté l'estructura d'una façana principal en la que destaca la gran obertura que ocupa pràcticament tot el frontal, amb un pilar al centre; per bé que rehabilitada amb materials contemporanis. D'altra banda, s'ha aixecat una nova construcció, de planta baixa, que s'ha convertit en l'espai de menjador. En aquest darrer edifici cal destacar l'abundós ús del vidre com a principal material de tancament en els paraments.	08268-33	Al peu de la ctra. 1411a, a uns 1,60 km des del trencall amb la BP-4654	Constructivament la casa pot correspondre a una estructura bastida originàriament entre finals del segle XVIII i inicis del XIX. De fet, conta que a l'interior es conserva una llinda de fusta amb la data de 1807. Documentalment consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi consta Josep Canelles registrat a la masia la Morotera, per bé, que la qualitat de la grafia i les incorreccions en algunes de les referències a altres masies, porten a pensar que pot tractar-se de la Mussolera.	42.1196000,1.8516900	405077	4663693	08268	Cercs	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	En conjunt s'ha realitzat una reconstrucció integral a partir de materials de tipus industrials, manté al volumetria pròpia en l'exterior dels espais. Tanmateix, els interiors han estat totalment modificats seguint un criteri d'ús turístic. La masia està catalogada com a BCIL núm. 989-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66524	La Palanca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca-1	IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 22. Ajuntament de Cercs TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.	XVII-XVIII	El conjunt ha estat restaurat íntegrament respectant la morfologia i tipologia original de la masia.	Es tracta d'una masia d'època moderna integrada per un conjunt d'edificacions annexes entre sí. S'acompanya d'un pati interior situat a l'est, que clou el recinte mitjançant un mur de pedra. L'edificació principal, de grans dimensions, té una planta de tall rectangular. L'habitatge, que s'aixeca sobre PB+2, aprofita un desnivell per assentar-se i presenta diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés (oest). Els murs de tancament mostren una fase d'ampliació vers el sud. Destaca un cos que sobresurt del parament lateral nord, a nivell de primera planta; aquest, cobreix a un vesant en direcció nord a partir de teula àrab. Al volum principal se li adhereix un altre cos a migdia. De planta quadrangular, s'aixeca sobre PB+1 i cobreix a un únic vesant que cau vers l'est. Del seu parament de ponent sobresurt un porxo que cobreix a un vessant vers l'oest, i que es recolza sobre dos pilars de pedra. En darrer terme, un petit cobert s'annexa al sud d'aquest segon edifici. En quant als materials, es tracta d'un conjunt construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus desbastats de mida més aviat gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig dels murs de façana nord i sud, defineixen un angle que indica on acabava l'edificació original prèvia a l'ampliació esmentada. Els paraments de l'est i del nord es troben a pedra vista mentre la resta es troben arrebossats amb morter. En quant a les múltiples obertures, són de tipus senzill, de tall rectangular o bé quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Aquestes es reparteixen al voltant dels edificis de manera irregular (exceptuant la façana est on la disposició del conjunt de finestres és simètrica i endreçada). Cal destacar la porta d'accés, a ponent, amb grans carreus treballats en llinda i brancals; també a la façana est una finestra amb llinda, muntants i ampit de carreus ben tallats i polits. Fer esment al balcó que sobresurt de la paret est, a l'alçada de la primera planta, amb barana de ferro i amb un teulat que el cobreix i que cau a un vesant en direcció est. Finalment, fer esment d'un petit cobert que sobresurt del mur que clou el recinte, en la seva part nord.	08268-34	Al sud del terme municipal, a la zona de Pedret, molt a prop del nucli de Berga.	La volumetria de la casa permet distingir diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Sembla que l'aspecte que ens ha arribat avui en dia, correspon bàsicament a unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. De tota manera la masia podria conservar restes més antigues ja que consta referenciada documentalment des del període medieval; en el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Berga, en l'apartat corresponent a 'Los de Fora Vila' hi consta Joan de la Palancha (IGLESIES: 1979, 458). A nivell documentalment, també podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Palanca i en la qual hi consta Joan Comellas.	42.1088000,1.8736900	406880	4662470	08268	Cercs	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66524-foto-08268-34-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66524-foto-08268-34-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Per accedir a la masia, des de Berga s'ha d'agafar la carretera de Sant Quirze de Pedret i a l'alçada de 1,7Km, just després de l'abocador, trencar per la bifurcació que surt a l'esquerra i que hi porta directament.La masia està catalogada com a BCIL núm. 994-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66525	El Palou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palou	IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 11. Ajuntament de Cercs TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.	XVII-XVIII		Es tracta d'una masia integrada per diverses edificacions que s'articulen per mitjà d'una era central. Originàriament es tractava d'una explotació agro-ramadera i en l'actualitat la masia ha estat restaurada i s'utilitza amb finalitats turístiques de caràcter residencial. El conjunt s'ubica en un indret amb força desnivell organitzat en base a terrasses; això provoca que les edificacions presentin diferents alçades. A la part meridional es troba un volum format per dues estructures annexes entre sí. Dues naus de planta rectangular que s'aixequen sobre PB+1 cadascuna, però que es troben a diferent nivell sobre el terreny d'una manera esgraonada. La nau que es comunica amb l'era (oest) i que es troba a major alçada, presenta una coberta de teula àrab que cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la zona d'accés. La nau consecutiva (est), que es troba a un nivell inferior, cobreix a partir d'una terrassa. En quant als diversos accessos i les múltiples obertures, presenten diferents formes i dimensions i es troben repartides al voltant de l'edificació de manera irregular. Entre aquestes, la porta d'accés de ponent, a la que se li ha afegit un porxo de fusta, tancat i cobert a dues vessants. Igualment, des de mitja alçada del parament est sobresurt un petit teulat que cobreix els accessos d'aquesta part inferior. Aquests volums estan construïts en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter i els paraments es troben a pedra vista. L'edificació ubicada al nord, arquitectònicament més interessant, està formada per un cos principal al que se li adhereix, a ponent, un de secundari. Es tracta d'un gran cos de tall rectangular, que s'aixeca sobre PB+2. Està bastit en un terreny desnivellat, fet que determina que la construcció tingui diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés. L'annex lateral, d'una planta i de petites dimensions, s'ha convertit en la zona d'accés a l'edifici. A diferència de l'edificació meridional, aquesta té menys obertures degut a que no ha sofert una rehabilitació tan pronunciada com l'anterior; els murs mostren un aparell diferenciat de la resta, és en base a grans cantoneres de blocs ben escairats i els murs de carreus desbastats i pedres irregulars; aquesta estructura mostra diferents fases constructives i conserva restes d'elements d'interès com restes de la boca de l'estructura del forn de pa. L'entorn més immediat ha estat reestructurat aprofitant els desnivells per a crear petits miradors connectats per corriols empedrats i esgraonats. L'espai es troba delimitant amb baranes de ferro, de fusta o petits murs de pedra.	08268-35	A l'oest del nucli de Sant Jordi, agafar la pista que surt de l'ermita cap el coll de Palou.	En el fogatge de 13 de juny de 1553, en la parròquia i terme de 'Serrals' i Baells hi consta Esteve Gavaix al mas Palou. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Palou, en la que s'hi inscriu a Ramon Torriu. Les reformes i modificacions experimentades en la masia, així com el gran nombre d'estructures annexes, són testimoni de diferents fases constructives del mas, que només permeten apuntar que la gran majoria d'estructures conservades semblen correspondre a unes cronologies modernes, aparentment es poden situar entorn al segle XVII i XVIII; per bé que amb modificacions posteriors. També és possible que la masia conservi estructures de cronologia anterior.	42.1512400,1.8429400	404402	4667216	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66525-foto-08268-35-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66525-foto-08268-35-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	La masia està catalogada com a BCIL núm. 986-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66526	La Peirota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-peirota-0	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 23. Ajuntament de Cercs	XVIII		Es tracta d'una edificació isolada que corona el cim d'un turó, davant la confluència de la riera de Bossoms amb el riu Llobregat. És una masia que ha estat restaurada tot respectant els trets morfològics característics. Volumètricament, es compon de dues naus principals de tall rectangular, disposades paral·lelament l'una de l'altre i que s'acoblen a l'alçada de mig cos. Un mur uneix els extrems sud-est de cadascun dels volums, originant-se un petit pati d'accés. En alçada, la casa consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants en ambdós cossos i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista exceptuant algunes zones que han estat arrebossades amb ciment (especialment a l'extrem sud). Pel que fa als accessos i les obertures del conjunt, aquestes són senzilles, de tall rectangular o quadrangular, en algunes amb carreus més o menys ben treballats als muntants, i acaben rematades amb llinda de fusta. Majoritàriament es reparteixen de manera irregular al seu voltant. L'obertura d'accés al pati és a través d'un portal adovellat amb totxo vist situat en el pany de paret que origina el pati. Un cop dins del pati, ens situem davant la porta d'accés a la casa, situada a la façana principal de la casa, orientada a sud. A primera planta es troba una balconada que ocupa la meitat dreta d'aquest cos. Finalment, a nivell de sotateulada, s'obre una petita finestreta que il·lumina la zona superior de la construcció. La façana que cau a l'extrem sud del recinte és la que presenta modificacions més importants arrel de la restauració realitzada, especialment pel que fa a les obertures i ús de les plantes superiors. A l'alçada de la primera planta destaca una obertura a mode de gaial, de tall trapezoïdal, que origina una petita zona de porxo amb tancament de barana metàl·lica. En aquesta mateixa façana existia anteriorment una pallissa que va ser desmuntada i que cobria la meitat dreta. A ponent, quatre finestres il·luminen la construcció en aquesta zona. Totes ubicades a la nau nord i repartides de dos en dos entre la planta baixa i la primera. A nord, únicament una petita finestra a segona planta. Finalment, a llevant, una petita finestra en planta baixa.	08268-36	A la part sud del terme municipal, a l'àrea de Pedret, al llindar del municipi de Berga.	Constructivament la Peirota pot correspondre a una estructura bastida originàriament al segle XVIII. Documentalment consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi consta Simon Obradors registrat a la masia la Peirota.	42.1021700,1.8858800	407878	4661721	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66526-foto-08268-36-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66526-foto-08268-36-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Es pot accedir des de diversos punts a través de pistes forestals, encara que són d'accés particular. Les rutes més habituals són a través de la zona residència de la Serra de Casa en Ponç (Berga) o des de l'antic traçat del tramvia de Manresa a Guardiola, metres avall del pont de Pedret.La masia està catalogada com a BCIL núm. 995-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66527	El Planàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planas-0	NOGUERA, J. (1989): Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 19. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.	XVIII-XIX	la masia es troba en procés d'enrunament en algunes parts.	Es tracta d'una masia formada per una edificació principal (habitatge) amb un paller annex al seu lateral de ponent. Uns metres al sud es troba una altra edificació (possiblement corrals). La casa presenta una planta de tall quadrangular i s'alça sobre planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans, mínimament treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les parets es mostren a pedra vista. En quant a les obertures, són senzilles i de tall rectangular; són escasses i es reparteixen al voltant de l'edifici de manera irregular. La porta d'accés, al parament sud i que conserva la llinda de fusta original, ha estat parcialment tapiada. A l'interior, a planta baixa, encara hi resten les menjadores i alguns dels estris propis de la zona d'estabulació dels animals de tir. També es mantenen les escales de fusta que donen accés a la primera planta. En aquesta hi ha el que queda de la cuina i la llar de foc. La casa mostra signes d'un intent modern de restauració, tot i així, aquesta no s'ha dut a terme i avui l'edifici es troba en procés d'enderrocament, accentuat en la zona de la coberta parcialment caiguda. L'annex lateral comparteix les característiques de l'edificació principal en quant a materials. És de planta rectangular i s'alça sobre planta baixa i primera planta, amb coberta que cau a un vessant, en sentit oest. Cal destacar l'absència de parament a la zona sud, obert a l'alçada de la primera planta. En darrer terme, la construcció secundària és una petita nau de tall rectangular, de planta baixa, amb coberta que cau a un sol vessant. La seva façana principal s'ha refet amb totxo ceràmic. En quant a la resta de materials, comparteix característiques amb les altres edificacions.	08268-37	Entre el pantà de La Baells i la comarcal C-16, i de sud a nord, entre la masia del Gall i Cercs.	La masia mostra unes característiques constructives que poden correspondre a una cronologia moderna tardana, probablement a cavall del segle XVIII i XIX El Planàs consta referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells.	42.1346300,1.8669400	406360	4665345	08268	Cercs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	A tocar de la casa, per la part de ponent, discorre el canal industrial de Berga; a l'alçada de la masia compta amb una petita passera per poder-lo creuar. Existeix alguna fotografia de principis del segle XX en que es veu el canal amb la barca que hi circulava i la masia del Planàs.La masia està situada en els límits de servitud del proper pantà de la Baells.	98\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66528	El Puig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-11	IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 18. Ajuntament de Cercs	XVI-XX		El Puig configura un petit agrupament de diverses cases, de característiques arquitectòniques molt divergents. L'edifici central, que destaca del conjunt, i sembla que el més antic és el que defineix una estructura exterior de masia, formada per una planta rectangular amb diversos cossos adossats al seu voltant, té coberta de teula àrab a dos aigües, murs bastits en pedra d'acabats diversos i amb la superfície dels murs parcialment coberts d'un arrebossat bast. Compta amb planta baixa, planta pis i nivell de sota coberta; la façana principal és orientada a migdia. La majoria de les obertures visibles són de tipologia senzilla. Aquesta masia mostra una configuració dels espais ben diferenciada de la que degué ser l'original, mostrant-se repartida en diversos habitatges, els quals compten amb accessos independents. Diversos dels cossos afegits són de tipologia i materials contemporanis, fet que tampoc permet una visió del conjunt de l'estructura originària. Al seu voltant hi ha altres estructures d'habitatge, podem diferenciar una casa, a tocar del costat sud-oest, d'aspecte exterior contemporani, almenys pel que fa als materials visibles. Uns metres al costat a llevant, hi ha una altra casa, en aquest cas de planta rectangular, formada per planta baixa, primer pis i sota-coberta; té teulada a dues aigües amb el carener orientat est-oest. Dins el mateix recinte hi ha una altra edificació que conforma un altre habitatge, a més de coberts i annexes diversos.	08268-38	Situada a peu de l'accés al nucli de Cercs des de la C-16 en sentit nord.	El Puig consta documentat com a una antiga masia almenys des del segle XVI, no sabem si conserva elements originals d'aquesta època. En qualsevol cas, l'estructura actual respon a una diversitat de modificacions i ampliacions de la masia, experimentades en diferents fases constructives i que mostren una ocupació continuada del lloc segurament des del segle XVI. La masia formava part de l'església de Santa Maria de la Baells. La casa principal, corresponent a la pròpiament a la masia el Puig, va ser dividida en diversos habitatges en època relativament contemporània, segurament en el moment de creixement del nombre d'habitats del municipi arran de les explotacions mineres i de les necessitats de mà d'obra que van propiciar l'arribada de nouvinguts. En relació a les referències documental, fer esment a que en el fogatge del 1553 consta un tal Joan Puig com a batlle de la parròquia i terme de Serrals i la Baells, personatge que podria tenir vinculació amb la masia del Puig. També al 1856 continuem trobant el cognom Puig vinculat a la masia, així en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Puig, en la qual hi consta Joan Puig. Encara que la construcció de la casa pot datar del segle XVI, període del qual és possible que conservi restes, la fisonomia actual és resultat de les diferents fases constructives que ha experimentat la masia, essent molt visibles les estructures de factura contemporània.	42.1442800,1.8682200	406480	4666415	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	La gran quantitat cossos adossats a les estructures i d'annexes del conjunt no permeten una bona visió dels elements originaris.	98\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66529	El Pujol de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-de-baix		XVIII-XIX	en avançat procés d'enrunament.	Les restes de la masia coneguda amb el nom de Pujol de Baix es troben avui dia força malmeses i cobertes de gran quantitat de vegetació que impedeix veure la majoria de les estructures conservades. En aquest sentit es distingeix el perímetre de la casa, que mostra un edifici de planta rectangular, i del que es conserva gran part dels murs fins alçada del primer forjat i en part d'una de les façanes fins a primer pis. Els murs són de paredat irregular junt amb carreus desbastats, les cantoneres són formades per blocs més o menys ben escairats. Pel que fa a les poques obertures visibles, aquestes són de constitució senzilla sense elements a destacar. Al costat nord, nord-oest, de la casa hi ha les restes d'una altra construcció, probablement el paller. També s'endevinen restes d'altres possibles annexes menors.	08268-39	Fora del nucli de Cercs, a uns 250 metres a l'oest del nucli. Prop de Cal Conill.	La masia del Pujol de Baix consta esmentada a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en la qual hi consta registrat Clement Marginet. Encara que són poc visibles les estructures conservades, els elements visibles mostren una tipologia constructiva que pot correspondre a una masia de cronologies anteriors. En el municipi també hi ha el Pujol de Dalt, situat més al sud, a l'altra banda del torrent de les Garrigues; era una casa que es documentava al segle XIX però que es va refer totalment.	42.1458000,1.8575400	405600	4666596	08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		98\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66530	El Quer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer-0	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU 5. Ajuntament de Cercs	XIX		Antiga masia totalment reformada. Mostra una estructura de planta rectangular, consta de planta baixa, dues plantes pis i un nivell sota-coberta. Té teulada a dos vessants amb carener perpendicular a la façana de llevant, que és la que actua de façana principal. Les obertures mostren una configuració regularitzada i homogènia en el conjunt de les seves façanes, especialment en la façana est i la sud. Destaca la façana principal, que obra a llevant, la qual compta amb dos nivells de galeria, a planta baixa i primera, conformats per cinc registres d'obertures d'arcs de mig punt fets de maó massís sobres pilars del mateix material. Aquesta façana no és la façana originària, ja que conforma una ampliació del volum de la masia per aquest extrem, tot cobrint la que devia ser l'antiga façana. Els murs són de carreus desbastats i a les cantonades, carreus més ben escairats en el volum de l'estructura primigènia, ja que a les cantonades de l'ampliació del cos de galeria, els angles són de maó massís; la majoria de les obertures són emmarcades en maó massís. L'edifici està bastit en un terreny amb cert desnivell, fet que determina que les façanes mostrin diferents alçats visibles i permet que tenir un accés a l'interior a nivell de planta primera.	08268-40	Al sud-oest del nucli de Sant Corneli.	La masia mostra uns elements arquitectònics propis dels segles XIX i XX, encara que la primera construcció podria ser molt anterior; tanmateix, el volum més antic de l'estructura actual no conserva elements arquitectònics visibles que permetin precisar cronologies anteriors. En conjunt, el volum primigeni podria ser obra del segle XVIII o fins i tot XIX, amb l'ampliació del volum a partir de la construcció del cos de galeria, configurant l'actual façana principal; actuació realitzada segurament al finals del segle XIX o inicis del XX. La fitxa de l'IPAC esmenta l'existència de restes properes que podien correspondre a l'estructura més antiga del mas, també es situa la construcció de l'actual edifici a inicis del segle XX. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Sant Salvador de la Baells, en que hi ha anotat el Quer.	42.1804300,1.8482400	404883	4670451	08268	Cercs	Restringit	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	La masia està catalogada com a BCIL núm. 999-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66531	Masia de Sant Quirze de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-quirze-de-pedret	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 23. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona	XVII-XVIII		La masia de Sant Quirze de Pedret es troba situada a uns pocs metres davant l'església pel seu costat sud. Es tracta d'una casa de planta rectangular, format per planta baixa, planta primera i sota-coberta; té coberta a dos vessants, de teula àrab, i carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. La casa està bastida en un lloc en desnivell determinant que l'alçat de les seves façanes siguin diferents. Al costa sud, situat en una feixa a una cota inferior, hi ha adossat un cobert, la planta ocupa tota la llargada de la façana per aquest costats, és d'un sol nivell i coberta a un vessant, desaiguant cap al sud. El conjunt està bastit amb murs de pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres carreus desbastats i més o menys escairats. Pel que fa a les obertures, encara que han estat restaurades recentment, igual que el conjunt de la masia, són de llinda de fusta sobre muntants de carreus i algunes de contorn de carreus sense diferenciar del parament. La porta d'accés està situada a la façana principal, la de llevant. En les façanes es distingeixen traces d'anteriors obertures o modificacions d'alguns dels seus elements. El mur de ponent compta amb un petit contrafort de reforç de l'estructura. La masia compta amb un seguit de murs perimetrals a manera de tancament que defineixen un petit recinte clos a l'entorn de la casa; són murs de poca alçada que han estat reformats i regularitzats; mostren diferents tipus d'acabat, poden destacar la part més de llevant amb presència de grans carreus desbastats.	08268-41	A la part sud del terme municipal, davant l'església de Sant Quirze de Pedret	Les referències documentals de la masia de Pedret són més aviat escasses. La bibliografia fa esment del mas Pedret a la baixa edat mitjana, existint notícia documental de finals del segle XIV, en concret de 1383, (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 62) L'arquitectura exterior visible apunta a unes cronologies modernes, podria tractar-se d'un edifici del segle XVII o XVIII amb reformes posteriors, sense poder descartar que es conservin restes de cronologies anteriors. Molt més tard, ja a finals del segle XIX, fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Sant Quirze i hi consta registrat Quiterio Farràs. Conjuntament amb altres masies de l'entorn, constituïen un petit conjunt de masos que formaven part de la parròquia de Sant Quirze de Pedret. Sembla que durant algun període, s'esmenta que a inicis del segle XIX, feia les funcions de rectoria essent la residència del rector. Essencialment, al llarg de la seva història la masia degué estar vinculada a les activitat pròpies d'una casa de pagès, amb activitat agrícola i ramadera que hi perdurà fins el seu abandonament entorn als anys 30 del segle XX.	42.1091400,1.8846600	407788	4662496	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66531-foto-08268-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66531-foto-08268-41-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	actualment la seva funció és de segona residència.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66532	Cal Ros Merolla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-merolla	IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 15. Ajuntament de Cercs SOLER I RIBA, Ramon; Oriola i Casòliva, Josep (1997): Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. [Berga]: els autors	XIX	el paller es troba en força bon estat però la casa està en procés avançat d'enrunament.	Actualment les estructures més visibles de la masia són un gran paller i les restes de l'estructura de la casa. Aquestes construccions estan disposades en una mateixa feixa, seguint la topografia del terreny. L'estructura conservada de la casa assenyala que es tractava d'un edifici de planta rectangular, constava de planta baixa, planta primera i sembla que una petita golfa o altell; la coberta era a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual és orientada a migdia. Avui dia la casa es troba parcialment ensorrada, però conserva part dels murs de façanes fins a nivell de coberta i part dels interiors. L'estructura està bastida amb murs fets amb pedres irregulars junt amb alguns carreus i a les cantoneres, grans carreus desbastats i més o menys polits; les obertures conservades són de llinda de fusta i muntants de carreus. A l'interior hi ha un pilar central de carreus de pedra que es desenvolupava fins a nivell de coberta. El paller està situat a tocar de la casa pel seu costat de ponent. Es tracta d'una construcció construïda adossada en un marge del terreny natural, és de planta rectangular allargada, consta de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La façana principal del paller, orientada al sud, està distribuïda en dues galeries d'arcs, en concret vuit arcs rebaixats realitzats amb maó massís en pilars i llindes. Aquestes galeries es mostren centrades en façana i ocupen la pràctica totalitat del frontal. En el pis inferior les obertures són cegades. En el nivell de galeria superior les obertures presenten un mur de poca alçada, bastit en pedra, a manera de barana; les tres obertures més de llevant d'aquest nivell es troben modificades en finestra. Les façanes laterals mostren una porta d'accés en cada cas, amb muntants de maó massís i arc rebaixat de rajola i maó massís, l'obertura de ponent està cegada i la de llevant modificada en una porta de menors dimensions. Pel que fa a la façana posterior, aquesta és de menys alçada visible degut a que l'estructura està adossada al terreny, facilitant que l'accés existent en aquesta façana l'accés sigui a nivell de planta segona. Les obertures mostren una tipologia similar a la resta, tot i que la majoria han estat tapiades. A l'interior hi ha diversos pilars de maó massís que es desenvolupen fins a nivell de carener. La coberta conserva les bigues, jàsseres i les encavallades de fusta, la teulada és de llates i teula àrab.	08268-42	Al vessant nord-est del serrat de la Figuerassa. Prop de les antigues pedreres de Merolla.	El lloc de Merolla consta referenciat documentalment des del període medieval. En el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Serrals i Baells hi consta Joan Castellar al mas Ros (IGLESIES: 1979, 462) Els historiadors Perarnau i Piñero (1992) aporten com a referència cronològica la data de 1844, segons constava en una llinda de la casa, actualment no s'ha pogut visualitzar l'esmentada llinda. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Ros i en la qual hi consta Ramon Marguet (o Marquet). Prop de la casa hi ha l'esboranc de l'antiga pedrera de roca calcària, la qual va iniciar l'activitat entorn el 1898 per a la fabricació d'òxid de calç, actualment en desús.	42.1215500,1.8460600	404615	4663916	08268	Cercs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66532-foto-08268-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66532-foto-08268-42-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Segons la documentació la casa era coneguda amb el nom de la 'Merolleta' i l'altra estructura era nomenada pròpiament com Cal Ros. Vers al nord-est hi ha la masia de Merolla.L'accés en vehicle és apte només per tot terreny.	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66533	Cal Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira-0	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 2. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.	XVIII		Es tracta d'un edifici construït a finals de l'època moderna, que ha sofert ampliacions i modificacions amb el pas del temps. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, de grans dimensions, que en alçada s'aixeca sobre PB+3. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (migdia). En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter de calç. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. En relació a les abundants obertures, aquestes són senzilles, de tall quadrangular o bé rectangular, i es disposen de manera irregular al voltant de l'edifici. Algunes portes i finestres presenten llinda de fusta, mentre que en d'altres les llindes són de maó massís. Destaca la disposició del parament principal en planta baixa i primera planta. A planta baixa, al centre es troba la porta d'accés que conserva la porta de fusta original; a banda i banda d'aquesta bancs de pedra annexats al parament. Al lateral dret una segona porta i a l'esquerra una finestra amb enreixat de ferro forjat. A primera planta es disposen tres balcons amb reixes de forja; al costat dret del balcó central es conserva la imatge d'un sant sobre rajola pintada. Cal fer esment de la presència d'un petit volum adossat, probablement una comuna de tall tradicional, que sobresurt del parament lateral nord a l'alçada de la segona planta. En aquesta mateixa façana unes escales permeten l'accés a la segona planta. Acompanyant l'edificació es troben diverses unitats constructives complementàries que comparteixen característiques tècniques constructives i de materials. Aquestes, algunes s'annexen al volum principal (com en el cas de la nau que arrenca del parament lateral nord, o la que ho fa des del parament est) i d'altres s'aixequen de manera independent, són especialment abundants a la zona est, on un pati clou el recinte.	08268-43	Dins el nucli urbà de Cercs; al Carrer Major, 14. 08698 Cercs.	Cal Rovira va ser construïda a peu del camí ral que unia Berga i Bagà, tot passant pel pont de Raventí, consta que va donar servei d'hostal de camí, a més, de botiga i estanc. L'edifici també era d'ús d'habitatge. Exteriorment, la casa mostra unes característiques arquitectòniques que poden correspondre a finals del segle XVIII, tot i que amb diverses modificacions i ampliacions importants al llarg dels segles posteriors. Cal dir, que el nucli conegut com a pont de Raventí que conformaria més tard l'actual poble de Cercs, té una configuració urbanística bàsicament generada a l'entorn del segle XVIII. En aquest sentit, és la centúria en que es basteix l'església parroquial de Santa Maria i algunes altres cases que s'anaren construint, inicialment, sobretot prop del camí ral.	42.1466200,1.8605500	405850	4666684	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66533-foto-08268-43-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66533-foto-08268-43-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66534	Santaeugínia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santaeuginia	SÁNCHEZ, F. (2002): 'Maquis al Berguedà en un apunt manuscrit de mossèn Armengou', a L'Erol, núm. 72. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà.	XVII-XVIII		Es tracta d'una masia isolada que es troba a la falda del serrat de Sant Isidre. El conjunt ha estat restaurat respectant la morfologia característica de la casa pairal. Volumètricament, es compon d'una edificació principal (habitatge) i una altra de secundària (paller i corrals) que s'articulen al voltant d'un gran pati central que clou amb mur de pedra. La casa presenta una planta de tall rectangular. En alçada, s'aixeca sobre planta baixa i primera planta. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista. En quant a les obertures, les finestres són senzilles, de tall rectangular, i es distribueixen uniformement al voltant de l'edifici i en les dues plantes; cal diferenciar un seguit d'espitlleres a la planta baixa que es troben a la façana est i nord de l'edifici. La casa mostra dues portes d'accés a l'interior, d'una banda una obertura de configuració recent, situada a la façana sud, i a la que s'accedeix des del pati; i d'altra banda, el que sembla actualment l'accés principal, situat a la façana de ponent, tot quedant fora del tancament del pati que clou el conjunt. Aquesta obertura va ser modificada, ja originàriament es tractava d'una gran portalada adovellada, que va ser parcialment tapiada i a la que únicament se li va deixar un accés rectangular a la part central; es tracta d'una obertura que la seva estructura originària mostra una llinda en arc rebaixat fet de peces de pedra tosca i muntants de pedres més o menys escairades. La restauració més recent, a la primera planta i a l'angle sud-oest, ha originat una zona de galeria amb barana metàl·lica que ocupa l'angle dret de l'edifici. Destacar la finestra que s'obre en aquesta façana principal i a primera planta, amb brancals i llinda de pedra. La construcció que conforma l'estructura principal, destinada a habitatge, mostra un cos més antic, el qual posteriorment es va ampliar amb un cos a l'extrem de ponent de la casa, aportant la volumetria actual. En aquesta ampliació és on hi ha la porta d'accés principal i la galeria a planta primera. Pel que fa a l'edificació secundària o cobert, situat a la part sud-oest del conjunt, aquesta presenta una planta rectangular que s'aixeca conformant dos nivells. La coberta, de teula aràbiga, cau a un vessant. A nivell constructiu i de materials, comparteix les característiques constructives de l'edificació principal. Únicament constatar que s'ha tapiat alguna obertura amb maons de formigó. En quant al mur que clou el conjunt per l'oest, destacar que part del mur ha estat reemplaçat per una porta horitzontal metàl·lica amb barrots, que permet l'accés al recinte. Finalment, altres elements complementaris són una bassa a l'interior del pati i extramurs, a l'est, un petit cobert de pedra.	08268-44	Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar.	Arquitectònicament la masia mostra una tipologia constructiva que es pot adscriure al període modern, probablement a cavall del segle XVII i el segle XVIII, tot i que amb reformes posteriors. Encara que exteriorment no es poden distingir elements arquitectònics que puguin correspondre a cronologies anteriors, el fet que l'estructura de la casa mostri una ampliació a ponent, la qual es pots atribuir a les cronologies esmentades, podent haver estat realitzada ja al segle XVIII, hem de pensar en un origen anterior per la resta d'estructura originària. Documentalment podem fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Santa Eugènia i en la qual hi consta Martí Julià. La masia és coneguda també dins el període de la postguerra perquè es diu que va ser lloc de suport als maquis, en concret als homes del Massana. Detallant-se en diverses fonts bibliogràfiques i orals anècdotes i vivències al voltant del mas.	42.1053200,1.8946400	408607	4662061	08268	Cercs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66534-foto-08268-44-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66534-foto-08268-44-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66535	Serrat del Gall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-gall	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 18. Ajuntament de Cercs	XVIII		La masia està formada per un edifici principal, corresponent a l'habitatge, i un edifici secundari, que havia tingut funcions de paller i magatzem (sembla que avui dia ha estat condicionat com a habitatge). El conjunt està bastit en un terreny en desnivell fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes no sigui uniforme. La casa, situada a la part de llevant del conjunt, té planta rectangular, consta de planta baixa i planta pis; té coberta a dos vessants, de teula àrab, amb carener orientat est-oest. El murs són de paredat irregular, amb carreus desbastats a les cantoneres; part de la superfície de les seves façanes està recoberta per un revestiment de morter. Pel que fa a les obertures, són senzilles i sense elements destacables, alguna té llinda de fusta i brancals de carreus poc treballats. Al seu voltant té algun cos adossat i algun altre annex menor. L'antic paller, es troba situat a tocar del volum principal, no estan adossats per molt poca distància. És un edifici bastit en una feixa més elevada, té planta quadrangular, consta de planta baixa i primera,i és cobert seguint la mateixa orientació que el volum de la casa. Mostra una tipologia de materials i d'acabats d'obertures similar a les ja descrites per l'edifici principal. El conjunt es troba emplaçat en una zona oberta, amb gran quantitat de prats i camps de conreu al seu entorn.	08268-45	Al vessant de llevant del serrat del Gall, en un extrem d'un morral orientat cap a sud i est.	El lloc del Serrat del Gall consta referenciat des de l'època medieval. Prop de la casa es conserven les restes d'un mur, que s'ha considerat que podrien correspondre a un antic mas, potser d'origen medieval. Les diferents fonts situen l'origen de la casa actual al segle XVIII.	42.1294800,1.8595700	405743	4664782	08268	Cercs	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66535-foto-08268-45-2.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	La masia consta catalogada com a BCIL núm. 991-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la pèrdua de la protecció BCIL, però modificant-la per la de Zona d'Expectativa Arqueològica, ja que s'ha valorat que els valors arquitectònics són baixos, però poden existir estructures més antigues en els subsòl.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66536	Cal Torner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torner-0	IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 10. Ajuntament de Cercs	XVI-XVIII	els edificis requereixen d'una actuació urgent, ja que presenta algunes esquerdes als murs i parts de la coberta que s'han caigut.	Es tracta d'una masia d'època moderna ubicada en un terreny força planer en mig d'un entorn muntanyós. L'explotació agro-ramadera està formada per dues edificacions principals i d'altres estructures auxiliars. Actualment, l'habitatge i part del conjunt es troba en desús i presenta cert grau de deteriorament. L'edificació principal, on s'ubica l'habitatge, és de planta rectangular; aprofita el desnivell del terreny per recolzar dues de les seves parets, fet que origina diferents alçades muraries: mentre que els murs de tancament principal d'accés i lateral (est) s'alcen sobre PB+2, els de nord i oest ho fan des de la primera planta. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Sembla que almenys part dels paraments es trobaven coberts d'un arrebossat, el qual pràcticament ha desaparegut deixant la pedra vista. Presenta un seguit d'obertures, de tipus senzill, de tall quadrangular o bé rectangular, que acaben amb llinda de fusta i que es reparteixen irregularment al voltant de l'edifici. Cal destacar les arcades de la planta baixa que donen accés als espais destinats al bestiar. Igualment, a l'alçada de sotateulada, posar de relleu la galeria amb balustrada de fusta que ocupa gran part d'aquesta planta. Assenyalar l'accés al primer pis a partir d'unes escales de pedra. En quant als interiors, es conserva la distribució típica: zona d'estabulació del bestiar a planta baixa, habitatge a primera planta i a sotateulada espai destinat a emmagatzematge i zona d'assecat. Es conserven gran quantitat d'elements a destacar, a la planta baixa, menjadores i abeuradors, i a la planta primera, l'espai de la cuina, llar de foc i sala menjador, amb presència d'elements propis d'aquestes estances com el foc a terra, la pica de pedra, i elements mobles varis. A l'extrem nord-est de la casa s'annexa una nau, amb coberta a un únic vesant que cau vers el nord. Al sud, un mur mig ensorrat cloïa l'espai formant un pati al que s'accedia per una portalada que, en part, encara es conserva. Uns metres en direcció oest, complementant aquesta edificació principal, hi ha una pallissa formada per dos volums adossats; el volum principal és de planta quadrangular, format per dos nivells, i coberta a dos vessants, destaca la gran obertura en arcada adovellada de la paret principal (sud-est). Annexat a la meitat esquerra d'aquest parament, sobresurt un cobert. Des de la paret lateral nord-est, unes escales de pedra accedeixen a la part superior. En el mur est d'aquest paller hi ha un carreu amb una inscripció gravada que indica Josep Torner i l'any 1778. Aquestes construccions complementàries comparteixen materials constructius tradicionals amb la resta d'edificacions.	08268-46	Al Pla de Cal Torner, a la zona nord-oest del municipi.	En el fogatge de 1553 referent al terme de Sant Salvador de la Vedella consta Cebrià Torner, personatge que podria indicar l'existència de la masia ja en ple segle XVI. Els historiadors Perarnau i Piñero fan referència a la data de 1680 com a l'any de finalització de construcció de la casa. En aquest sentit gran part de l'estructura de la masia mostra unes característiques arquitectòniques que poden correspondre al segle XVII, encara que no es pot descartar l'existència de restes de cronologia anterior; d'altra banda, el conjunt mostra també reformes i ampliacions corresponents períodes posteriors, bàsicament segle XVIII i XX. En aquest sentit, fer referència a un carreu existent en el mur del paller, que indica l'any 1778. Documentalment, fer referència a la cita de Cal Torner en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs.	42.1519100,1.8347400	403725	4667300	08268	Cercs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66536-foto-08268-46-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66536-foto-08268-46-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Accés a partir d'una pista forestal que des de l'església de Sant Jordi passa pel coll de Palou i té continuïtat fins al Pla de Cal Torner i altres masos.A l'entorn de la masia hi ha diversos prats i antigues feixes de conreu. A més, de les nombroses feixes també és destacable la presència de murs de pedra seca dels marges de les terrasses. A pocs metres i a tocar de la pista forestal hi ha un viver de murs de pedra, al costat d'una cisterna i al costat de la font d'abastiment d'aigua.Actualment consta protegit com a BCIL núm. 985-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66537	Torre del Comte de Fígols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-comte-de-figols	BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MAU, M. O. (2000): Història de Carbons de Berga, SA, Berga, impressió de Noves Tecnologies Digitals. PERARNAU, J.; PIÑERO, J.: Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 6. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XX	s'han dut a terme algunes obres de reforma, però encara queden actuacions per finalitzar.	L'edifici, que s'assimila a un palau-castell, presenta una planta de tall rectangular que s'aixeca sobre planta baixa i dues plantes pis, amb una coberta conformada per un terrat practicable delimitat per una barana amb decoració en forma de merlets. Per tal d'aportar lluminositat a l'interior, la part central del terrat s'aixeca i sobresurt en alçada, creant una mena de claraboia amb coberta, que il·lumina a partir de 30 obertures repartides al voltant de l'estructura. La façana principal és la del costat de ponent, on trobem l'accés principal a la planta baixa; aquest frontal està caracteritzat per una estructura de balcó en planta de mig cercle, que es desenvolupa sustentat sobre pilars a nivell de planta primera i segona. Dels pilars, destaquen els davanters per ser de tipus salomònic. El segon balcó es cobreix amb una cúpula rematada amb un esvelt pinacle. A banda i banda d'aquesta zona central, la façana presenta un seguit de grans finestres i balcons amb barana de ferro forjat, que es disposen de manera endreçada i simètrica en planta baixa, primera i segona planta. La resta de paraments de l'edifici comparteixen una disposició i simetria similar, amb la mateixa tipologia de finestres i balcons. Cal destacat tres torres que s'annexen al mur de migdia, que sobresurten en planta del cos principal. La de l'extrem sud-oest s'aixeca en planta baixa; al centre s'aixeca una segona torre de planta baixa i plantes més, que es transforma en un dels elements estètics més característics en l'edifici. Al seu costat, només en primera planta, sobresurt un nou cos; també configurat a mode de torre. Entre els materials de tipus industrials emprats en la construcció hi destaca l'alternança del maó massís (a les motllures de portes, finestres i murs de tancament, així com als merlets del conjunt) i la pedra vista (en els paraments de l'edifici), que origina un singular efecte cromàtic. També és un aspecte distintiu els guardapols que coronen portes i finestres. L'interior de l'edifici es distribueix en base a una zona central, a mode de vestíbul, al voltant de la qual unes escales accedeixen als pisos superiors. A grans trets, destacar a planta baixa una gran sala presidida per una llar de foc, junt amb altres estances i despatxos. L'escala senyorial d'accés a la planta primera, obre a una mena de pati central o de gran distribuïdor il·luminat per la gran claraboia (esmentada anteriorment). A l'entorn d'aquest distribuïdor hi havia diverses sales, habitacions i banys; i a l'extrem de ponent, gran part de la zona destinada als serveis, els quals ocupaven també part de la planta baixa per aquest costat. A la planta segona les estances es distribueixen al voltant del pati central. A l'interior encara es conserva part de la decoració pròpia, amb terres de rajola hidràulica, guardapols a les portes i finestres, pintures murals o l'efecte d'encoixinat en algunes de les parets. Un edifici adjunt incloïa una sala de manteniment, un magatzem i una bodega. Al costat sud-oest de la torre una mena de túnel amb unes escales permet accedir a espais semisoterrats, destinats a usos també de magatzem i de serveis diversos; les escales formen part del camí que comunica amb el Santuari de la Consolació.	08268-47	A la zona de la Consolació. Situada per sobre de l'antic santuari i prop de la ctra. BV-4025	La Torre del Comte de Fígols es va construir a inicis del segle XX, en principi com a segona residència de José E. de Olano Loyzaga (Liverpool, 1858-Barcelona, 1934), propietari de les explotacions mineres de Sant Corneli. L'octubre de 1908 va acollí al rei Alfons XIII i el cap de govern, Antonio Maura, en la visita que realitzaren a diferents indrets de la comarca del Berguedà, per tal de conèixer les principals instal·lacions industrials de la comarca, entre les quals les explotacions mineres propietat d'Olano. Va ser en el decurs d'aquest viatge que el rei va atorgar el títol de comte de Fígols a José E. de Olano. Amb motiu de la visita, el diari La Vanguardia va fer referència a la torre del comte definint-la com a castell que 'lluïa més de tres mil bombetes enceses'. (MAU, 2000:14) Després de la Guerra Civil l'edifici va passar a ser utilitzat com a oficines de l'empresa 'Carbones de Berga SA' fins l'any 1980. Actualment no té ús.	42.1800100,1.8625400	406064	4670389	08268	Cercs	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66537-foto-08268-47-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66537-foto-08268-47-3.jpg	Legal	Neoclàssic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	La majoria de les finestres i portes de la planta baixa es troben tapiades. La finca on es va construir la torre tenia una superfície de 10.000 m2. Inicialment estava inclosa dins de la finca de la Vedella, que José Enrique de Olano va comprar per construir-hi l'estació de ferrocarril de les mines, però la va segregar i no la va incloure dins de les propietats de l'empresa, sinó que va restar com a propietat privada seva. Tenia una superfície útil de 414 m2 i estava valorada en 200.000 pessetes de l'any 1911.	99	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66538	Cal Tuyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuyes	<p>COROMINES, R. (1991): 'El pont de Rabentí', a L'Erol, núm. 35. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 3. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.</p>	inicis XX		<p>Es tracta d'un edifici d'estil Neoclàssic en el que s'alberguen diversos habitatges. Es compon de dues unitats volumètriques que s'acoblen per mitjà de la façana principal, la qual comparteixen. En conjunt, presenta una planta en forma de ela, disposant-se la nau principal en sentit est-oest i la que cau a ponent en sentit nord-sud. En alçada, la construcció s'alça sobre planta baixa, primera, segona i tercera planta. La coberta, de teula àrab, cobreix de manera diferent en cadascuna de les naus; la de ponent ho fa a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, paral·lel al mur principal (nord); la meitat de llevant només ho fa a un, en sentit nord, tot i que la part central d'aquesta coberta s'aixeca i origina un petit teulat que cau a dos vessants amb carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen o bé carreus treballats de mida gran o bé maó massís, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments laterals es troben arrebossats mentre que al nord i la sud es mostren a pedra vista i presenten un disseny en consonància amb l'estil que li és propi, especialment la façana principal. Es tracta d'una construcció complexa i diversa en quant al gran nombre d'obertures (repartides de manera endreçada al voltant de l'edifici) i la varietat tipològica d'aquestes. Centrant-se en el parament nord es troben, a nivell de planta baixa, un seguit d'arcades adovellades de mig punt. Les finestres dels pisos superiors (primer i segon) són de dimensions considerables, de tall rectangular orientades en sentit vertical i adornades als voltants amb maó vist. A primera planta destacar les dues balconades que sobresurten de la façana, amb baranes de ferro forjat. Les finestres del tercer pis són més petites, estan fetes amb arcs apuntats en totxo vist i s'emparellen de dues en dues. Es distingeix el rosetó central. Finalitzant l'anàlisi d'obertures, senyalar el conjunt de galeries corregudes amb baranes de ferro de la part posterior de l'edifici en cadascuna de les plantes, excepte a la tercera. Fer esment a que la façana sud, en la meitat de llevant, la qual mostra un plom més endarrerit respecte la part de ponent, és una frontal construït tot ell amb maó massís vist.</p>	08268-48	Dins el nucli de Cercs. Carretera de Ribes, 14-16. 08698 Cercs	<p>Segons consta a la fitxa corresponent a l'element descrit (30679) de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, l'edifici va ser edificat al primer quart del segle XX, acabant-se de construir al 1925. A pocs metres darrera la casa hi discorre el torrent resultat de la unió del torrent de les Garrigues i el de Peguera; en aquesta zona s'hi conserven les restes de l'antic pont medieval de Rabentí. S'ha escrit, que el passadís o carreró existent al centre de la planta baixa i que condueix a la part posterior de la casa, es correspon a una obertura realitzada per donar pas a l'antic camí ral de Berga a Bagà passant pel pont de Rabentí, per contra, segons expliquen aquest pas es va realitzar únicament per accedir a la part posterior de la casa on hi havia els garatges i magatzems de la casa. De fet, en la data de construcció de la casa, consta que el pont de Rabentí es trobava ensorrat i el creuament del torrent era a partir d'unes palanques situades una al torrent de Peguera i l'altra al de les Garrigues, pocs metres més amunt ( COROMINES: 1991: 7-9).</p>	42.1479500,1.8614900	405929	4666830	08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66538-foto-08268-48-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66538-46535-foto-08062-123-2.jpg	Legal	Neoclàssic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-11-26 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	La meitat de llevant de la planta baixa hi ha el cafè Comelles, manté l'estructura quasi d'origen.	99	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66539	Vall-Llòbrega	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-llobrega	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 9. Ajuntament de Cercs	XVII-XVIII		Es tracta d'una masia isolada ubicada a 1000m d'altitud i rodejada pels canals de Vall-Llobrega que desemboquen al riu de Peguera. És una construcció d'època moderna, de grans dimensions, que ha estat restaurada íntegrament respectant la morfologia pròpia de la casa pairal, tot i afegint noves volumetries. El conjunt es composa de diverses unitats constructives articulades al voltant d'un pati central. En l'emplaçament cal destacar el desnivell del terreny que és aprofitat en les edificacions per recolzar les seves façanes i crear diferents alçades. L'edifici principal es situa a llevant i compren el que originàriament va ser l'habitatge. Està format per dos cossos units que comparteixen amplada però difereixen en alçada, essent la nau orientada a migdia la que sobresurt alçant-se sobre PB+3. Aquest volum principal presenten una planta de tall rectangular. La coberta cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal (est). En aquesta paret hi destaca un cos adherit que sobresurt a nivell de primera planta. Juntament amb una altra nau emplaçada a l'extrem de llevant, conformen part de les edificacions auxiliars de la casa. Ambdues clouen el conjunt en aquest costat per mitjà d'un pati. Dins el recinte, a l'extrem de ponent s'alça el que havia estat una pallissa de PB+1. Presenta una coberta a dos vessants, amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la paret d'accés. Avui, la part superior d'aquesta construcció conforma un cobert que queda sense tancaments a l'oest, mentre que la planta baixa comunica amb una gran estança semisoterrada que discorre per sota del pati central del conjunt i que s'enllaça amb els baixos de l'edificació principal. En quant als materials, totes les estructures estan construïdes en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter; a les cantonades de les edificacions es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura; els paraments es mostren a pedra vista; les cobertes són de teula aràbiga; les obertures són senzilles i de tall rectangular o quadrangular, amb llinda de fusta. Cal fer esment de la galeria, amb barana de fusta, que s'origina a l'alçada de la sotateulada en l'edificació principal, on l'obertura té forma trapezoïdal. També hi destaquen les dues arcades vidriades de la zona semisoterrada, en una de les quals una estructura en vidre sobresurt del parament.	08268-49	A mitja alçada de la carena que del Pla de Cal Torner s'alça vers la zona de l'Erola.	El lloc de Vall-Llòbrega consta referenciat documentalment des l'època medieval, de fet la masia pren el nom a la vall tancada on està emplaçada. La casa mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Sembla que gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Vall-Llòbrega.	42.1542800,1.8309300	403414	4667567	08268	Cercs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66539-foto-08268-49-2.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	La masia està catalogada com a BCIL núm. 984-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07
66540	Vilarassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarassa	SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona	XVII-XVIII	presenta un avançat estat d'enrunament.	Es tracta d'una masia isolada que es troba a la falda del serrat del Bou, actualment es troba en un avançat estat d'enrunament. L'emplaçament de les restes és dalt d'un morral planer que es troba a mitja carena del serrat. La masia estava conformada per l'habitatge amb alguns annexes adossats, el paller adossat al sud i una gran era al costat sud-oest. Les restes conservades mostren l'estructura de la construcció principal, la casa, fins a alçada de murs de forjat de planta baixa, excepte en la part més nord que es conserva la façana fins cota de coberta. Les restes es troben bastides en diferents nivells, tot adaptant-se a la topografia del terreny. La restes de la casa mostren una planta rectangular sembla que constava de planta baixa, primera i un nivell sotacoberta. Els murs són bastits en pedres desbastades, alguns carreus poc treballats i pedres més irregulars en mides i formes; a les cantonades, blocs més ben carejats. Pel que fa als elements de càrrega interior, es conserven restes de pilars de pedra i també algun mur. Pel que fa a les obertures, són molt poques les conservades, al mur de ponent hi ha una gran obertura d'accés a l'interior, és de brancals de carreus i llinda de fusta; la resta d'obertures visibles són de constitució senzilla. La façana oest té una petita estructura adossada corresponent al cos del forn de pa, conserva la boca del forn a l'interior de la casa, la qual és conformada per una petita obertura emmarcada amb peces de pedra, a la llinda una peça que conforma un arc, suportada per un carreu a cada costat. Al mur nord hi ha adossada un altra estructura, és de planta allargada i està coberta a un sol vessant i l'interior és d'un per al bestiar. Al costat sud de la casa, hi ha restes d'una altra edificació que deuen correspondre al paller, actualment estan cobertes de vegetació arbustiva. Al costat sud i sud-oest del conjunt d'aquestes estructures hi ha el pla de l'era.	08268-50	Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar.	Els elements arquitectònics visibles que ens facilitin informació cronològica respecte de les estructures de la masia són pocs. Tot i així, els elements que podem observar semblen correspondre a un tipus de construcció del segle XVII-XVIII, junt amb alguna modificació més tardana que pot datar del segle XIX. Les referències documentals de l'indret de Vilarassa es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) A nivell documental, es pot fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha consta registrada la masia Vilarassa.	42.0952700,1.8871900	407977	4660953	08268	Cercs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-26 05:07

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús