API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
66603	Jaciment paleontològic al torrent de Peguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-al-torrent-de-peguera	<p>MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014.</p>		s'identifica molt bé l'escull, però el fet de trobar-se a la llera del torrent fa que estigui sotmès a una forta erosió.	<p>Aquest jaciment paleontològic es troba situat en el mateix llit del torrent i a la falda del vessant més nord de la roca que s'alça verticalment. Es tracta d'un escull de rudistes, un aflorament en la que es pot veure una gran acumulació de fòssils en diferents tipus d'inclinació i també en secció.</p>	08268-113	En la mateixa llera del torrent de Peguera, en un tram molt engorjat.		42.1495700,1.8216600	402641	4667055		08268	Cercs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66603-foto-08268-113-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66603-foto-08268-113-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Pública	Científic				2019-12-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		En el decurs de les campanyes de prospecció dels anys 2012 i 2013 realitzades per l'ICP a la zona del Berguedà, es van dur a terme prospeccions en algunes zones del terme municipal de Cercs, en concret una de les zones prospectades va ser el torrent de Peguera, però en el tram més proper al poble de Cercs i entre els barrancs que hi ha entre el torrent de Peguera i el poble de Sant Jordi. En el decurs de les prospeccions van localitzar restes de fòssils vegetals, i es va concloure que la zona té molt potencial paleontològic i que calia fer-ne seguiment.		1792	5.3		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66661	Fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lambit-de-recerques-del-bergueda		XIX-XX		<p>L'arxiu documental de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un petit fons de documentació de tipologia diversa referent al municipi de Cercs. La documentació més interessant del fons és el que s'anomena Arxiu Marià, en la que hi trobem els goigs de Sants de diferents esglésies del municipi, és el cas de Sant Quirze i Santa Julita de Pedret, un exemplar és molt recent i l'altre és còpia dels goigs de 1884; altres de Santa Maria de la Baells que compta amb diversos exemplars diferents, un dels quals és còpia de goigs del 1843; goigs a la Mare de Déu de la Rodonella que inclouen la partitura de la música i la lletra; entre altres diversos goigs, alguns de molt interessants, dedicats a la Marededéu del Santuari de la Consolació. Del Santuari de la Consolació destaca la còpia del llibret que relata la 'Història de la imatge de la Mare de Déu de la Consolació', escrit pel Pbre. Ramon Anglerill i Comellas, en data 1894. També referent a les esglésies del municipi hi ha un seguit d'arxivadors que inclou altra informació diversa, des de les enquestes realitzades després de la Guerra Civil a altres goigs, retalls de diaris o de publicacions en les que es fa esment a alguna de les esglésies del terme de Cercs, el conjunt de documentació és diferents cronologies diverses, bàsicament finals del segle XIX i XX; la majoria de la documentació és original però també hi ha còpies. També es mereix esment, les còpies de planimetria de diferents edificis del municipi, bàsicament esglésies (alçats, plantes i seccions) de Sant Salvador de la Vedella i de Santa Maria de la Baells (inclou un alçat de la façana amb la numeració de les pedres que es van guardar per ser tornades a col·locar en un nou indret). També diversos mapes i plànols del terme municipal o de parts concretes del terme. A més, el fons documental també compta amb un recull en un format de fitxes d'informacions en relació al municipi com són manifestacions religioses i culturals, costums, rondalles, llegendes o cançons, entre altres. En relació a aquest recull són poques les informacions corresponents a Cercs, encara que minses són interessants. La majoria de les dades són resultat d'un recull oral d'informacions i també part de buidatge bibliogràfic. El fons també compta amb documentació de diverses masies de la comarca; referent al terme de Cercs només compta amb informació de la masia de Merolla, es tracta d'un llibret fotocopiat que consta referenciat com a llibre trobat a la Casa Merolla de Cercs, data de l'any 1874-1875, i que constitueix una mena de llibre de comptes de les diferents actuacions realitzades sembla que per Ramon i Joan Selga García, imatgers del Serrat del Gall, en la que s'inclouen totes les actuacions i treballs realitzats com daurar, pintar, etc. , indicant cada obra a realitzar i el detall del pressupost segons material necessari i jornals (Coromines, R. (2011): Ramon i Joan Segla García, imatgers del Serrat del Gall, a L'Erol, núm. 107, Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà)</p>	08268-171	Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga.	<p>L'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, consta d'un interessant fons d'imatges però també un de documental. En aquest hi ha informació recollida per els diferents membres, alguns dels apartats més destacats és informació sobre fons documentals de masies, en el que només hi consta Merolla municipi de Cercs, i informació referent a temàtiques relacionades amb el folklore, o a nivell genèric de cadascun dels municipis.</p>	42.1078200,1.8627100	405971	4662373		08268	Cercs	Restringit	Bo		Inexistent		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic				2020-01-24 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				56	3.2		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66659	Fons d'imatges de l'Àmbit de Recerques del Berguedà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-0		XX		<p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas del municipi de Cercs és molt extens i interessant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, quasi un miler, la majoria són en blanc i negre, però també n'hi ha en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p>	08268-169	Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga.	<p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p>	42.1078200,1.8627100	405971	4662373		08268	Cercs	Restringit	Bo		Inexistent		Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic				2020-01-27 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	diversos autors			55	3.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66630	Imatges de Cercs al fons de l'Arxiu Fotogràfic del CEC	https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-cercs-al-fons-de-larxiu-fotografic-del-cec	<p>SERRA, R. (2006): Cercs, la mirada del fotògraf, Cercs, Ajuntament de Cercs.</p>	XIX-XX		<p>El Centre Excursionista de Catalunya disposa d'un arxiu fotogràfic format per unes 750.000 fotografies datades entre 1860 i l'actualitat, fruit de donacions de més d'un centenar de socis de l'entitat. La temàtica de les fotografies és molt variada, no només la muntanya, l'excursionisme i la natura sinó també patrimoni artístic i arquitectònic, enginyeria, esport, vida quotidiana, social i política, oci, etnografia, etc. La majoria de les fotografies fan referència a Catalunya, però també n'hi ha de la resta del món. L'any 2009 es va engegar un projecte per catalogar i digitalitzar aquest fons fotogràfic (entre altres objectius). El fons fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya és consultable a través de la pàgina web Memòria Digital de Catalunya (hi ha 120.000 fotografies ja digitalitzades i accessibles), aquest fons fotogràfic inclou 228 imatges relacionades amb el municipi de Cercs: segons el cercador geogràfic de la web, 11 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Corneli', 14 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Salvador de la Vedella', 4 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Jordi de Cercs' i 199 fotografies porten l'etiqueta 'Cercs'. Les imatges pertanyen a 9 autors diferents (Camil José, Lluís Estasen, Germà Garcia, Antoni Gallardo, Ernest Mullor, Juli Vintró, César August Torras, Eduard Royo i Lluís Marià Vidal) i hi ha 10 imatges d'autor desconegut. Les imatges més antigues daten de l'any 1907 i les més modernes de l'any 1999. Les localitzacions que apareixen són, entre altres, Pedret, Sant Salvador de la Vedella, Cercs i les mines.</p>	08268-140	Centre Excursionista de Catalunya, c/ Paradís, 12. 08002-BARCELONA	<p>L'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1909 i des d'aleshores ha anat recollint imatges sobre tot tipus de suport tant de socis com de no socis de l'entitat que hi han volgut llegar el seu fons fotogràfic. Entre els fotògrafs que van llegar el seus treballs al CEC i que van fotografiar la zona de Cercs destaquen: Lluís Marià Vidal (1842-1922), enginyer de camins, geòleg, paleontòleg i fotògraf, que l'any 1871 va publicar dins de Revista Minera un reportatge titulat “Excursión geológica por el Norte de Berga”; durant uns anys va ser cap del Districte Miner de la província de Barcelona. César August Torras (1852-1923), muntanyenc, autor l'any 1905 de Pirineu català. Guia Itinerari. Berguedà. Valls altes del Llobregat, publicat a Barcelona per Tipografia l'Avenç. També destaquen dins d'aquest fons relacionat amb Cercs 43 imatges estereoscòpiques realitzades entre 1915 i 1936 per Lluís Estasen (1890-1947), escalador, alpinista i esquiador.</p>	42.1078200,1.8627100	405971	4662373		08268	Cercs	Obert	Bo		Legal		Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Social				2020-01-28 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Altres fons fotogràfics relacionats amb Cercs es troben a l'arxiu del Museu de les Mines de Cercs, que guarda originals donats per 'Carbones de Berga SA' i còpies cedides per diferents fotògrafs, tant amateurs com professionals, com els Sistach o els Luigi de Berga, Lucien Roisin, Clemente Oliveró, Adolf Zerkowitz, Àngel Toldrà, Jaume Huch, Vicenç Ródenas, Andrés Fabert o Ramon Obiols. Aquest fons fotogràfic cobreix des de finals del segle XIX fins l'actualitat i es centra sobretot en imatges relacionades amb les explotacions mineres. També disposa de còpies d'originals que es guarden a l'entitat 'Àmbit de Recerques del Berguedà'. Alguns dels fotògrafs esmentats reproduïen els seus treballs en format postal i se'n poden trobar còpies a Internet.		55	3.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66641	L'Estany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany-0			només es genera en èpoques de molta pluja.	<p>Zona lacustre dessecada situada a 1.483 m d'altitud, al sud-oest del terme municipal, per sobre de la casa Casanova de les Garrigues. La zona humida ocupa una superfície de 10,36 ha; la superfície màxima de l'estany era de 4 ha. És l'origen del torrent de les Garrigues i del torrent de l'Estany. Es troba situat en una ampla extensió plana de prat subalpí de forma còncava que recull, en el centre, aigües pluvials i aigües freàtiques. Era un dels pocs estanys naturals i de muntanya de la conca del riu Llobregat. Actualment s'ha convertit en una zona inundable apta per a la pastura de bestiar boví. Un sistema de drenatge impedeix que les aigües que l'alimenten recuperin l'antic estany. L'absència de peixos ha facilitat el desenvolupament de poblacions d'amfibis en petits tolls que es formen i que disposen d'una excel·lent qualitat de l'aigua. En general, és una zona d'una elevada diversitat biològica i d'una especial singularitat hidrològica. Es troba envoltat de bosc en el punt de transició del paisatge subalpí, format bàsicament per pinedes de pi roig, cap al paisatge més mediterrani, format bàsicament per rouredes de roure martinenc.</p>	08268-151	A l'extrem oest del municipi	<p>L'any 1810 fou dessecat. Des d'aleshores reapareix temporalment, en èpoques de l'any molt concretes, i ocupa una àrea molt reduïda.</p>	42.1384300,1.8109400	401738	4665830		08268	Cercs	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66641-foto-08268-151-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66641-foto-08268-151-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de conservació	2020-01-29 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		L'estany es podria recuperar amb certa facilitat si s'eliminés el sistema de drenatge que impedeix l'acumulació de les aigües. Està inclòs dins de l'espai del PEIN 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera' i dins de la Xarxa Natura 2000 ES0000018 'Prepirineu central català'.		2153	5.1	1785	14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66644	Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-densija-rasos-de-peguera-0	<p>LLADÓ, Fina (1998): 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', a l'Erol, 59, p. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p>	XX		<p>L'espai natural denominat Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 4.330,22 ha, de les quals 556,33 ha pertanyen al terme municipal de Cercs, superfície que representa l'11,8% de tot el terme municipal i el 12,8% de tot l'espai natural. Els límits d'aquest espai són la serra de les Arades, la Baga de Nou Comes i la part alta del riu de Peguera en el sector de llevant i els límits municipals en les altres orientacions. Es troben dins de l'espai la Baga de Segalés, el Clot de la Molina i el serrat de les Estelles. Es tracta d'un nucli orogràfic ben delimitat on predominen els paisatges submediterranis. És considerat com un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-Pirineu oriental, sobretot per l'important grau de diversitat de paisatges que inclou, els més característics del Pre-Pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres. En l'estatge subalpí i alpí d'aquest espai s'hi troben comunitats i espècies vegetals que són de molt difícil localització en altres serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum,…), constituint un dels límits més meridionals a Catalunya on es pot localitzar vegetació alpina i subalpina. Aquesta és una de les característiques principals i més destacades de l'espai, i un dels principal motius per a la seva catalogació com a PEIN. Pel que fa a l'estatge montà hi ha un clar predomini de paisatges submediterranis en els que l'arbreda predominant és la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i amb aparició de fageda (Fagion sylvaticae) en algunes obagues. I ocupant grans extensions hi ha pinedes secundàries i primàries de pi roig (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Són remarcables algunes importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae) localitzades al vessant obac de la serra i als rasos culminals. A les àrees culminals supraorestals hi trobem prats i pastures calcícoles i també calcífugues, degut als importants processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). També hi ha una bona mostra de comunitats rupícoles de roques calcàries. La fauna representativa d'aquest espai és com la que es localitza en la zona del Cadí, però es considera una mica empobrida pel que fa als artiodàctils; aquesta àrea es correspon amb el límit sud de distribució d'algunes espècies pirinenques. Pel que fa als amfibis i rèptils mostren una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada presenta algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus,…) i heteròpters (Loricula pselafiformis, …).</p>	08268-154	Zona del Serrat de les Arades, del Serrat de les Estelles i dels Rasos de Peguera	<p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però com que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació inicial del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000. En la revisió de l'any 2000 es va incloure dins de l'espai d'interès natural la zona de l'estany de Cercs, que en el projecte inicial en quedava fora.</p>	42.1375700,1.7961100	400511	4665752		08268	Cercs	Difícil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social				2020-01-29 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Les coordenades són del cim del Serrat de les Estelles, de 1.952,2 m d'altitud. L'àrea del municipi de Cercs inclosa dins del Pla d'Espais d'Interès Natural 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera' és la mateixa que està inclosa en l'espai 'Prepirineu Central Català' de la Xarxa Natura 2000. Entre l'espai natural de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera i l'espai natural de la Serra de Picancel, el 21,4% de tota la superfície municipal de Cercs es troba protegida. La informació aportada a la fitxa ha estat recollida en la memòria 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el mes de març de 2000.		2153	5.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66646	Xarxa Natura 2000: Prepirineu Central Català	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-prepirineu-central-catala	<p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000</p>	XX-XXI		<p>El municipi de Cercs compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC); forma part del LIC número ES0000018 denominat 'Prepirineu Central Català'. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 57.074,59 ha i en formen part territoris de municipis de les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès. La part corresponent al municipi de Cercs ocupa una àrea de 556,84 ha que representa l'11,8% de tota la superfície del terme municipal i només un 1% de la superfície de tot l'espai. Aquest espai pertany a l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, semi naturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p>	08268-156	Zona del Serrat de les Arades, del Serrat de les Estelles i dels Rasos de Peguera	<p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea 92/43/CEE, aprovada el 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (coneguda també com la Directiva hàbitats). Aquesta directiva preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada estat membre de la Unió Europea proposés a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC), que després passaren a ser classificades com a llocs d'importància comunitària (LIC), i unes zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havien de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern del 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, del 6 d'octubre de 2006, juntament amb la correcció d'errades publicada al DOGC 4940, del 3 d'agost de 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p>	42.1375700,1.7961100	400511	4665752		08268	Cercs	Obert	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social				2020-01-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Les coordenades són del cim del Serrat de les Estelles, de 1.952,2 m d'altitud. L'àrea del municipi de Cercs inclosa dins de l'espai 'Prepirineu Central Català' de la Xarxa Natura 2000 és la mateixa que està inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Natural 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera'.		2153	5.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66643	Espai natural Serra de Picancel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-de-picancel	<p>LLADÓ, Fina (1998): 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', a l'Erol, 59, p. 27-32. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p>	XX		<p>L'espai natural denominat Serra de Picancel, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta àmbits administratius dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada, tots tres de la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 2.265,88 ha, de les quals 448,27 ha pertanyen al terme municipal de Cercs, superfície que representa el 9,6% de tot el terme municipal i el 19,8% de tot l'espai natural. Dins del municipi de Cercs, la part nord limita amb el pantà de la Baells i a l'oest amb la via verda de l'antic ferrocarril de via estreta Berga-Guardiola de Berguedà; en el vessant sud, el límit és en bona part una pista forestal. Dins de l'àmbit d'aquest espai natural s'inclou el nucli de Pedret, l'àrea delimitada per la riera de Merdançol, el cim de Picancel, la collada de l'Era de la Palla i la serra de la Covil. El poblament d'aquesta zona és caracteritzat per l'habitat dispers a partir de diverses masies repartides per el territori, avui dia, la majoria deshabitades. Serralada prepirinenca típica en el límit entre l'Alt i el Baix Berguedà, formada per relleus de conglomerats i gresos, amb valls molt tancades que han afavorit una conservació excel·lent d'alguns dels seus racons. El paisatge és essencialment forestal, amb predomini de coníferes: rouredes seques (Quercion pubesecentis-petraeae), pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). S'hi troben també alguns boscos mixtes amb arbres caducifolis. És un bon exemple de zona de transició entre el paisatge del Prepirineu i el paisatge dels altiplans centrals catalans. El sistema hidrològic el configuren el riu Llobregat i el torrent de can Bossoms. La principal activitat de la zona ha estat i és l'explotació forestal; amb importància destacada de l'activitat agrícola i ramadera en especial mentre les masies van restar habitades, avui dia aquest sector té poca presència, essent bàsicament de bestiar boví. El caràcter eminentment silvícola d'aquest espai protegit fa que, d'acord amb l'article 10 de la Llei forestal 6/1988, dins del seu àmbit han de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal.</p>	08268-153	Al voltant dels cims del Castellot i de la Roca Roja i la serra de la Covil.	<p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però com que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació inicial del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p>	42.1205100,1.8889200	408156	4663754		08268	Cercs	Difícil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social				2020-02-06 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Les coordenades corresponen al cim del Castellot, de 890,7 m d'altitud. Entre l'espai natural de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera i l'espai natural de la Serra de Picancel, el 21,4% de tota la superfície municipal de Cercs es troba protegida. La informació aportada a la fitxa ha estat recollida en la memòria 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el mes de març de 2000.		2153	5.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66549	Castell de Blancafort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-blancafort	<p>BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 3. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILARDAGA, J. (1890): Historia de Berga. Barcelona, 1890. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 246</p>	XII	les estructures requeririen d'una actuació de consolidació ja que algunes parts amenacen enderroc.	<p>El castell està situat dalt d'un turó rocós i encinglerat amb bona visibilitat. Les estructures visibles dalt del turó són especialment dues, la torre del castell i les restes de l'església de Sant Miquel, a més, es distingeixen de manera discontinua diverses restes de murs, podent observar el que sembla correspon a un mur de tancament o clos. Les dimensions aportades del que es creu que seria el recinte emmurallat són entorn a uns 30 metres de llargada per uns 12 d'amplada (VVAA: 1985: pag. 243), segons dades aportades a l'article corresponent de l'obra de la Catalunya Romànica, que indica que aquest clos inclou només el castell, uns metres més avall hi hauria les restes de la capella castellera. La planta que defineix la torre és irregular, ja que s'adapta a la topografia del terreny, defineix una forma de tipus trapezoïdal amb un dels angles, el del penya-segat, arrodonit i els altres rectes. Les dimensions interiors són molt variables, aproximadament de llarg fa uns 8,30m i uns 5,5 d'amplada. Els murs són fets amb un parament regular construït a partir de carreus rectangular, disposats a trenca-junt i seguint filades regulars, el material d'unió és morter de calç; el gruix dels murs és d'uns 85 cm. Es conserva una alçada important de la torre, destacant especialment en la part de ponent. A l'interior es conserva la traça o els espais per als forjats, poden parlar, probablement, d'uns quatre nivells de plantes; es conserven els forats per encaixar les bigues i en el darrer nivell permòdols de pedra suposadament de suport de l'embigat. En els murs es conserven algunes obertures, de les quals han desaparegut la majoria dels acabats arquitectònics que les conformaven. A uns metres al nord de la torre, hi ha les restes del que s'interpreta com l'església de Sant Miquel de Blancafort. Les restes visibles conservades defineixen un edifici més aviat petit, que conformaria una nau de petites dimensions, de planta rectangular, amb un absis semicircular a llevant. En aquest sentit es conserva una part del mur de ponent fent angle amb el mur nord, i a la banda de llevant part d'un altre mur que defineix una forma arrodonida que es creu que correspondria a l'absis. Els murs són bastits amb carreus desbastats per bé que força escairats, disposats en filades i més o menys a trenca-junt, tot unit amb morter de calç. El murs mostren un gruix d'uns 85 cm. Al mur nord, a la part posterior, hi ha uns petits contraforts. Pel que fa a la resta de murs que s'observen en el turó, s'identifiquen de manera discontinua, per bé que tenen certa continuïtat per el costat de llevant. Mostren carreus també força escairats, disposats seguint filades i units amb morter de calç.</p>	08268-59	A la zona de sud-oest del municipi, al nord-est de la serra de la Figuerassa.	<p>Del 10 de febrer de 1166 data un document corresponent a una donació, i segurament confirmació, va ser realitzada per part del rei Alfons I el Cast a Pere de Berga i a tots els seus successors per tal que pogués construir una fortalesa, a canvi de l'obligació de fidelitat. El document diu : '..antea quam hedificares, facere domum ac forciam in loco que dicitur Blancafort, qui est in comitatu Ceritanie in termino castri de Peguera'. Aquest document constitueix el permís de construcció del castell i ens assenyala una cronologia de ple segle XII per aquest monument, cronologia identificable amb la tipologia d'arquitectura, especialment de parament de la torra. Pocs anys més tard, al 1174, el castell de Blancafort consta com una de les afrontacions aportades, cal pensar doncs, que el castell ja estava construït. Es considera com a zona d'influència del castell el que seria tota la vall de la riera de Metge. Tenint en compte la situació i visibilitat, si més no el control que podia exercir s'estendria molt més. El castell que restava vinculat als senyors de Berga, fou permutat l'any 1309, per part de Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga al rei Jaume II, en la que cedia gairebé tots els castells que Sibil·la tenia al Berguedà entres els quals Blancafort; a canvi la comtessa va rebre la vila i castell de Tamarit, la vila de l'Arboç i el castell de Gelida. (SANTANDREU: 1982: 101-109). A l'any 1358 consta que el conseller reial Berenguer Oms, tenia el castell, hem de pensar que a carta reial. L'any1363, el castell de Blancafort junt amb altres indrets i drets va ser venut per la reina Elionor a Pere Fresc, habitant de Berga; pel que es diu en el document la venda degué produir-se per necessitats econòmiques de la corona arran de la guerra entre Aragó i Castella. Consta que en aquest període es trobaven sota jurisdicció de Blancafort i de la casa de Merolla un total de 24 famílies; dominis ostentats per la família Fresc, ja que el 1410 figura com a senyor Ramon Fresc. Arran de la guerra civil del segle XV el castell fou capturat pel rei (1463) i concedit, junta mb altres possessions a Guillem de Vila-setrú. Al segle XVII el castell forma part d'una disputa entre la Reial Audiència de Barcelona i els Agulló, acusats aquests darrers d'haver-se apropiat injustament de Blancafort, entre altres. Blancafort, Merola, Vall-llòbrega, es relacionen com a possessions reials en aquesta època.</p>	42.1292600,1.8375100	403920	4664782		08268	Cercs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-3.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2020-06-25 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La torre del castell queda emplaçada en l'extrem més sortit cap a ponent d'una paret de roca vertical de força alçada, que el fa inaccessible per aquest costat, per contra per la banda més de llevant i sud, el turó és més accessible, determinant que per aquest extrem el mur de tancament hi sigui present. El camí d'accés al castell és pel costat de ponent, arribant al turó just davant de les restes de l'església. Aquestes queden en un nivell lleugerament inferior a la cota de la torra la qual es troba a la part més alta del conjunt. Als peus del corriol que puja al castell hi ha restes de murs que poden correspondre a alguna altra construcció. El castell de Blancafort també es pot classificar dins la tipologia de Conjunt arquitectònic.	92\|85	1754	1.4	1771	14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66493	Sant Quirze de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quirze-de-pedret	<p>CAIXAL, A; CARRASCO, M.A; CASTELLANO, A.; GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1999): 'L'Església de Sant Quirze de Pedret. Cercs', a La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998, 2. Barcelona. CASTELLANO, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals'. L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010): 'Noves dades sobre l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs)'. L'Erol, núm. 103. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 1. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2009): 'Estudio arqueològico del puente de Pedret' (Cercs, Berguedà). VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa.</p>	X		<p>Sant Quirze del Pedret és d'un dels exemplars d'arquitectura religiosa preromànica més ben conservats a Catalunya. L'edifici, que des del seu origen ha sofert una evolució constructiva arrel de diverses modificacions, ha tingut dues grans etapes d'intervenció arqueològica i de restauració al llarg del segle XX, en la darrera de les quals es va decidir actuar sota el criteri de recuperació d'aquells elements més primerencs. Avui, l'edifici presenta una planta de tall rectangular, amb tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada i corona amb absis trapezoïdal, mentre que les laterals presenten absidioles semicirculars de planta ultrapassada. La nau lateral sud només manté part del perímetre del mur de tancament, doncs arrel del seu ensorrament al segle XIII a occident es va configurar un porxo que aixopluga la nova porta d'accés a migdia (avui reconstruït), mentre que al tram de llevant es va aixecar un campanar de cos quadrat, que ha estat recuperat, que s'alça fins el vessant de la nau central i que enllaça amb l'absidiola corresponent. Del parament de ponent es pot destacar el manteniment de la porta d'accés original, que resta sense funció al restar tancada amb vidre; igualment, la part superior del mur que s'ha rematat insinuant l'antiga espadanya que el coronava; finalment, part d'un mur que sobresurt del parament en sentit oest i que cloïa un espai del temple, avui derruït. Incidir en el desnivell del terreny que provoca diverses alçades en cadascuna de les naus, essent la pendent descendent vers migdia. La coberta de la nau central, de teula àrab, cau a dos vessants i té el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal; les naus laterals (la de migdia en el tram de porxo) cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. Cal destacar que la coberta de l'absis central cau a dos vessants, amb inclinació i carener coincident amb la seva nau, mentre que les absidioles cobreixen a partir de coberta semicircular. La torre cobreix amb planxes de coure. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter de calç. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren revestits amb un enlluït de calç. L'edifici s'il·lumina especialment a la capçalera on un seguit de finestres d'una i dues esqueixades es reparteixen al voltant d'absis i absidioles. El mur de tancament de la nau central, en el seu tram més alt orientat a llevant, presenta una senzilla finestra geminada. Des del mur de migdia de la nau central s'il·lumina l'interior de l'edifici a partir d'un seguit d'obertures de tipus senzill. Cal destacar la porta d'accés a la paret de migjorn, que es calcula del segle XIII. Tot i que força deteriorada encara s'intueix la seva riquesa decorativa i arquitectònica. L'interior de l'església, cobert amb volta de canó, mostra moltes de les particularitats de l'estil preromànic, com ara els arcs de ferradura que comuniquen els absis amb les seves naus (alguns dels quals descansen sobre columnes) o bé les obertures, també en forma de ferradura, que comuniquen la nau central amb les laterals. L'interior compta amb petits tram d'escales que faciliten la comunicació d'una nau a una altra i que permeten salvar el desnivell propi del terreny. A l'entorn de gran part de la nau central hi ha un banc d'obra a l'estil del que devia haver-hi hagut en l'església medieval. De l'interior cal destacar el conjunt de pintures murals, la gran majoria són reproduccions realitzades el 1992 i el 1998; encara que cal remarcar que se'n conserven d'originals, datades al segle XI, i conservades al seu lloc d'origen, es localitzen a la nau central i l'arc triomfal, i altres restes també a la nau nord, per bé que més escasses.</p>	08268-3	A la part sud del terme municipal, a l'àrea de Pedret, en el vessant de ponent del riu Llobregat.	<p>Tan l'estil arquitectònic de Sant Quirze com els estudis arqueològics realitzats al lloc demostren que els orígens de l'església són anteriors a les informacions documentals conegudes o conservades. Entre altres coses, la seva acta de consagració no s'ha conservat. No obstant, els resultats de les excavacions permeten afirmar que l'església es va construir en època carolíngia (segles IX-X). En aquesta època l'església pertanyia al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell. Si bé el primer document que parla del lloc és del segle X ('Et in Pedredo masos .II., cum terras et vineas', hi ha discrepàncies en la bibliografia consultada entre l'any 983 o el 984), no és fins el segle XII (20 de març de 1168) que apareix un document en el que es consagra l'oratori de Sant Miquel i Sant Víctor de Pedret ('in honore sancti Michaelis in loco vocitato Pedret'). Encara i així, hom no pot afirmar que aquest oratori fos de la pròpia església. Ja al segle XIII (novament les fonts bibliogràfiques esmenten diferents dates, any 1248 segons la Catalunya Romànica, any 1268 segons Anna Castellano), el capellà i rector de l'església de Sant Quirze de Pedret dóna al monestir de la Portella tot l'honor i terres que posseïa a la parròquia. Val a dir que fins aquest segle XIII les referències documentals pertanyen al lloc de Pedret, no pas en concret a l'edifici de l'església, que no apareix fins el segle XIV, a partir de l'any 1312, en què s'esmenta en una visita pastoral al deganat de Berga com església parroquial. Dins d'aquest mateix segle apareix esmentada en dos fogatges, un de 1365-1370 i l'altre de 1378, en què el lloc de Pedret té 5 focs formats per 4 cases i l'església. Sembla ser, però, que la parròquia de Pedret ja en aquests anys havia entrat en decadència, tot i que no és fins el 1510 que es confirma que el lloc està quasi deshabitat: un establiment fet a favor del senyor de Peguera diu, parlant de Pedret, que la zona està 'inhabitata, et carens parrochianis'. Com la resta d'esglésies del municipi de Cercs, l'any 1593 va passar a dependre del bisbat de Solsona, de nova creació. Ja en aquell moment Pedret era sufragània de Santa Maria de la Baells (així ho esmenten les visites pastorals dels anys 1575, 1576 i 1587 que es conserven a l'Arxiu Diocesà d'Urgell) i havia perdut el caràcter parroquial. Al llarg del segle XVII l'església era objecte de pelegrinatge de veïns de la contrada i durant el segle XVIII s'hi van introduir algunes millores. Al segle XIX l'església fou profanada i abandonada i no fou fins a finals d'aquest segle que es va donar relleu a les pintures que s'hi conservaven, tot i el mal estat en què es trobava el conjunt monumental. Ja en la segona meitat del segle XX s'hi van fer dues actuacions, entre 1959 i 1964 i entre 1989 i 1995, per restaurar l'edifici i fer-lo accessible com a monument visitable, a part de recuperar el culte un cop l'any.</p>	42.1080000,1.8817500	407545	4662372		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-foto-08268-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-foto-08268-3-3.jpg	Legal	Pre-romànic	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2020-10-07 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		D'entre els elements artístics conservats, cal destacar la pròpia naturalesa escultòrica de la porta d'accés, una lipsanoteca de vidre (segle X), un encenser de coure (segle XII), la pila baptismal, fragments d'una llàntia de vidre, i altres béns mobles. Una de les realitats artístiques més valorades són les restes de pintura mural de finals del segle XI, de l'anomenat Mestre de Pedret, i que avui es troben repartides entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i Museu Comarcal de Solsona; aquest darrer acull, entre altres, una de les pintures més conegudes, anomenades l'Orant de Pedret. El Bisbat de Solsona va cedir el monument a l'Ajuntament de Berga a l'any 1959, amb el compromís de tenir-ne cura. L'edifici forma part d'un conjunt de monuments romànics de la comarca que es poden visitar; en uns horaris preestablerts. Entre el 1959 i el 1964 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de Berga i del Bisbat de Solsona, va realitzar obres de restauració de l'església dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs (cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació) i del constructor berguedà, Modest Buchaca. Posteriorment, ja al 1989 s'inicià una nova etapa de treballs arqueològics, estudi, i restauració del temple, entre altres, a demanda de l'Ajuntament de Berga a la Diputació de Barcelona; aquesta fase d'actuació va estar dirigida per l'arquitecte i cap de SPAL Antoni Gonzàlez. Arran dels estudis duts a terme en aquesta fase, es va adoptar l'objectiu de recuperar el màxim possible de l'aspecte del temple del segle X. Arran dels estudis realitzats durant aquesta darrera etapa d'actuació arquitectònica en el temple, es va poder establir una seqüència de l'evolució històrico-constructiva de Sant Quirze de Pedret. Una de les actuacions complicades de resoldre en la darrera fase de restauració va ser en relació al gran campanar d'espadanya; finalment, es va decidir i optar per el seu desmuntatge, diverses raons ho van avalar. Pocs metres davant la façana oest, es va construir un campanar, d'estructura metàl·lica i que compta amb una mena de petit mirador des del qual poder observar l'església. Sant Quirze de Pedret compta amb diversos nivells de protecció: BCIN/Monument històric/91-ME-EN/R-I-51-0435. Decret de 03/06/1931 Entorn RESOLUCIÓ CLT/3491/2004, de 23 de novembre, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de Govern de la Generalitat de 16 de novembre de 2004, pel qual es delimita l'entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4288 27/12/2004 DOGC 4102 RESOLUCIÓ CLT 18/2004, de 16 de març, per la qual s'incoa l'expedient de delimitació d'un entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4102, de 30/03/20004.	91	45	1.1	1781	14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66592	Portalada de Sant Quirze de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-sant-quirze-de-pedret	<p>CAIXAL, A; CARRASCO, M.A; CASTELLANO, A.; GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1999): 'L'Església de Sant Quirze de Pedret. Cercs', a La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998, 2. Barcelona. CASTELLANO, A. 1995. 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals'. L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010): 'Noves dades sobre l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs)'. L'Erol, núm. 103. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 1. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>	XII-XIII	l'obra va ser restaurada, però presenta un estat important de degradació, en gran part degut al tipus de pedra que el configura.	<p>Situada al mur de migjorn de la nau central, és la porta d'entrada a l'església. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats, emmarcats per una arquivolta simple, sense decoració, a forma de cornisa protectora. Els arcs arrenquen d'unes impostes decorades amb una senzilla línia incisa horitzontal. En el graó format entre arc i arc hi ha situada una columna a cada banda, amb un capitell ornamentat. El mal estat de conservació de la pedra no permet identificar els motius ornamentals, dels quals queden només restes visibles. Les columnes són cilíndriques, una d'elles decorada amb una acanaladura en baix-relleu i l'altra amb motius vegetals. Els capitells, molt degradats, conserven restes figuratives; el de l'esquerra devia tenir figures humanes, i el de la dreta monstres alats i màscares humanes. Tot i la senzillesa del conjunt, aquesta portalada és d'una gran bellesa.</p>	08268-102	A la façana sud de l'església de Sant Quirze de Pedret	<p>S'estableix una cronologia entre finals del segle XII- principis del XIII, dins les obres de remodelació de l'església.</p>	42.1080000,1.8817500	407545	4662372		08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-foto-08268-102-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-foto-08268-102-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-foto-08268-102-3.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2020-10-07 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		L'any 1.993 es realitzà un estudi de les patologies de la pedra de la portalada, procedint-se posteriorment a la seva restauració	92\|85	47	1.3	1781	14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66500	Capdevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila-1	<p>PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 26. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.</p>	XIX-XX		<p>La casa coneguda amb el nom de Can Capdevila Nou, de fet correspon a un petit conjunt d'edificis destinats a habitatge, els quals mostren unes característiques arquitectòniques similars. En conjunt són tres o quatre edificis, ja que els edificis originaris mostren ampliacions en volum de planta i en alçada; a la part sud hi ha dos volums adossats, que sembla correspondre a dos habitatges diferenciats interiorment, per bé, que no s'ha pogut confirmar si formen o no una mateixa unitat d'habitatge. Es tracta d'edificis de planta rectangular, el volum més nord consta de planta baixa i planta pis, per contra, el volum situat a la part central disposa de planta baixa i dues plantes pis, i a la part més sud, els volums són només de planta baixa. Tots ells són coberts amb teulada a doble vessant, de teula àrab, i carener orientat de nord-est a sud-oest. La majoria dels edificis estan construïts amb murs de pedra vista emmarcats amb maó massís a les cantoneres i també en unes franges horitzontals que coincideixen en el canvi de nivell de planta. També quasi totes les obertures són emmarcades en maó massís a llindes i muntants. Pel que fa a la distribució de les obertures, aquestes mostren una disposició regular. El conjunt, de fet, mostra una tipologia arquitectònica pròpia del període industrial mostrant un aspecte més menys similar a la gran majoria de construccions de la colònia de Sant Corneli, almenys pel que fa a la tipologia i estil de col·locació dels materials arquitectònics emprats en la construcció. Cal anotar que les obres de reforma i ampliació dels edificis fetes en cronologia recent, han reproduït i mantingut una tipologia d'acabat força similar a les estructures originàries, excepte en part dels volums del costat sud.</p>	08268-10	A la part superior de la barrida de 'Els Tilos' de Sant Corneli.	<p>Aquest conjunt rep el nom d'una antiga masia o edifici de tradició agrícola i ramadera, que coincidiria amb l'edifici central del conjunt, el qual va ser profundament reformat. Mantenint aquest volum unes característiques que recorden a aquella primera i més antiga estructura i a la vegada, havent adoptant unes característiques arquitectòniques de caire més industrial, coincidint amb la resta de volums que actualment conformen el conjunt urbà de la barriada de 'Els Tilos'. De fet, aquest edifici més antic consta que es va edificar a finals del segle XIX per una societat italiana que tenia els drets de les explotacions mineres del lloc, la seva funció originària era d'habitatge dels enginyers de l'empresa.</p>	42.1872400,1.8561800	405549	4671199		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66500-46535-foto-08062-123-20.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-11-26 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		A l'extrem oposat a la colònia de Sant Corneli, al nord de la mateixa, amb accés des de la carretera que porta a Fumanya, hi ha la masia de Capdevila Vell, actualment molt reformada. Actualment s'ha proposat la seva descatalogació com a BCIL i s'ha proposat que l'element sigui inclòs en la fitxa de registre número 1003-I 'Antigues instal·lacions mineres' (I4). La modificació proposada és degut a que la fitxa 1003-I inclou un extens nombre de instal·lacions del nucli de Sant Corneli, de manera que en part s'unificaria en una mateix registre diversos elements de la colònia.	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66538	Cal Tuyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuyes	<p>COROMINES, R. (1991): 'El pont de Rabentí', a L'Erol, núm. 35. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 3. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.</p>	inicis XX		<p>Es tracta d'un edifici d'estil Neoclàssic en el que s'alberguen diversos habitatges. Es compon de dues unitats volumètriques que s'acoblen per mitjà de la façana principal, la qual comparteixen. En conjunt, presenta una planta en forma de ela, disposant-se la nau principal en sentit est-oest i la que cau a ponent en sentit nord-sud. En alçada, la construcció s'alça sobre planta baixa, primera, segona i tercera planta. La coberta, de teula àrab, cobreix de manera diferent en cadascuna de les naus; la de ponent ho fa a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, paral·lel al mur principal (nord); la meitat de llevant només ho fa a un, en sentit nord, tot i que la part central d'aquesta coberta s'aixeca i origina un petit teulat que cau a dos vessants amb carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen o bé carreus treballats de mida gran o bé maó massís, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments laterals es troben arrebossats mentre que al nord i la sud es mostren a pedra vista i presenten un disseny en consonància amb l'estil que li és propi, especialment la façana principal. Es tracta d'una construcció complexa i diversa en quant al gran nombre d'obertures (repartides de manera endreçada al voltant de l'edifici) i la varietat tipològica d'aquestes. Centrant-se en el parament nord es troben, a nivell de planta baixa, un seguit d'arcades adovellades de mig punt. Les finestres dels pisos superiors (primer i segon) són de dimensions considerables, de tall rectangular orientades en sentit vertical i adornades als voltants amb maó vist. A primera planta destacar les dues balconades que sobresurten de la façana, amb baranes de ferro forjat. Les finestres del tercer pis són més petites, estan fetes amb arcs apuntats en totxo vist i s'emparellen de dues en dues. Es distingeix el rosetó central. Finalitzant l'anàlisi d'obertures, senyalar el conjunt de galeries corregudes amb baranes de ferro de la part posterior de l'edifici en cadascuna de les plantes, excepte a la tercera. Fer esment a que la façana sud, en la meitat de llevant, la qual mostra un plom més endarrerit respecte la part de ponent, és una frontal construït tot ell amb maó massís vist.</p>	08268-48	Dins el nucli de Cercs. Carretera de Ribes, 14-16. 08698 Cercs	<p>Segons consta a la fitxa corresponent a l'element descrit (30679) de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, l'edifici va ser edificat al primer quart del segle XX, acabant-se de construir al 1925. A pocs metres darrera la casa hi discorre el torrent resultat de la unió del torrent de les Garrigues i el de Peguera; en aquesta zona s'hi conserven les restes de l'antic pont medieval de Rabentí. S'ha escrit, que el passadís o carreró existent al centre de la planta baixa i que condueix a la part posterior de la casa, es correspon a una obertura realitzada per donar pas a l'antic camí ral de Berga a Bagà passant pel pont de Rabentí, per contra, segons expliquen aquest pas es va realitzar únicament per accedir a la part posterior de la casa on hi havia els garatges i magatzems de la casa. De fet, en la data de construcció de la casa, consta que el pont de Rabentí es trobava ensorrat i el creuament del torrent era a partir d'unes palanques situades una al torrent de Peguera i l'altra al de les Garrigues, pocs metres més amunt ( COROMINES: 1991: 7-9).</p>	42.1479500,1.8614900	405929	4666830		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66538-foto-08268-48-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66538-46535-foto-08062-123-2.jpg	Legal	Neoclàssic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-11-26 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La meitat de llevant de la planta baixa hi ha el cafè Comelles, manté l'estructura quasi d'origen.	99	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66577	Antic traçat del tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tramvia-de-sang-de-berga-a-les-mines-de-figols	<p>CAMPILLO, X. (dir.) (2002): Les vies verdes com a equipament turístic: Anàlisi funcional i condicionament. El tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols, Bellaterra, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus.</p>	XIX	en conjunt es troba en bon estat. Recentment s'ha dut a terme una actuació de rehabilitació, hi ha algun tram, però que s'ha hagut de modificar ja que algun tram del traçat no es conserva.	<p>Infraestructura ferroviària construïda per donar sortida al carbó que s'extreia de les mines de Cercs. Era una línia de ferrocarril de tracció animal, és a dir, les vagonetes eren arrossegades per matxos. Per a l'època en què es va construir aquest sistema ja era obsolet. Normalment en aquests casos el recorregut havia de tenir un cert pendent que afavorís la baixada per gravetat (en què les vagonetes solien anar plenes i no calgués arrossegar-les) mentre la pujada fos mitjançant cavalleries amb vagonetes buides. En el cas d'aquest traçat pràcticament no hi havia cap desnivell (el desnivell total acumulat només era de 80 m) i fins i tot el tram des de les mines fins a Berga feia una mica de pujada. En principi només tenia dues estacions, la d'inici a Berga i la final al peu del santuari de la Consolació. El recorregut dins del terme municipal de Cercs era el següent: hi entrava a l'alçada de l'Estany Clar i el Molí d'en Ponça, seguia direcció la Tossa, el Gall, la Comassa, travessava el torrent de les Garrigues i el riu de Peguera, seguia cap a les Mulleres del Gall, el pla de Sant Jordi, el coll de Melques, la Rodonella, la vall de la Garganta (on actualment hi ha la central tèrmica) i acabava a tocar del Santuari de la Mare de Déu de la Consolació. Per tal d'intentar mantenir el mateix nivell en tot el recorregut, aquest era molt sinuós (en alguns trams molt semblant al pas de l'actual C-16 per dins del municipi). La línia tenia una longitud de 14,5 km, dels quals 13,1 km estaven dins del terme municipal de Cercs. La plataforma ferroviària i els ponts tenien una amplada de 2 m. Les vies eren de fusta amb un recobriment metàl·lic superior i una amplada de 840 mm, poc habitual. En total hi havia vint viaductes o ponts, corbats i de poca llargada per mirar de mantenir sempre la mateixa cota; d'aquests vint ponts se'n conserven sis dins del tram de Cercs: sobre el molí d'en Ponça, sobre l'Estany Clar, sobre el camí de Tossa, sobre el torrent de les Garrigues, sobre el riu de Peguera i entre la Rodonella i la central tèrmica. En alguns trams la plataforma es sustentava en murs de pedra en sec, magníficament obrats i que encara es conserven en perfecte estat. Només hi havia un túnel, a la zona del Gall i avui en dia desaparegut per les obres de la C-16, i dues petites trinxeres, de les quals se'n conserva una a la zona del camí de Tossa. Les vies eren unes barres llargues fetes amb fusta de faig sobre les quals es clavaven, mitjançant escàrpies, uns passamans de ferro de 56x13 mm de secció que facilitaven el rodament dels vehicles. Les vies de fusta descasaven sobre travesses de fusta.</p>	08268-87	Diversos indrets del terme municipal.	<p>Fou construït entre els anys 1868 i 1871 per Ramon Salvadó, soci de l'empresa 'la Carbonera Española', que en aquell moment ja estava explotant algunes mines; és el ferrocarril més antic de la comarca del Berguedà. En els inicis donava sortida al carbó produït en aquesta zona que era consumit per les indústries berguedanes i per una bona part de les colònies industrials del riu Llobregat. A partir de 1887, quan va entrar en servei el tram de ferrocarril entre Manresa i Olvan, el carbó arribaria a altres indústries de la resta de Catalunya, per bé que calia transportar amb carros el carbó des de l'estació final de Berga, situada prop de cal Parraquer, fins l'estació d'Olvan, situada a tocar de la colònia Rosal, on acabava en aquell moment el ferrocarril. Es va clausurar l'any 1904 quan va entrar en servei el tram de ferrocarril de via estreta entre Cal Rosal i Guardiola de Berguedà. No obstant, la zona més propera a la Consolació va continuar donant servei fins a meitats del segle XX. Entre altres serveis, el tram entre Cercs i Fígols es va utilitzar per transportar les teules fabricades al cap del municipi i que anaven destinades als edificis de les colònies de Sant Josep i de Sant Corneli.</p>	42.1776900,1.8629000	406090	4670131		08268	Cercs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66577-foto-08268-87-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Social				2020-11-26 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Tot i que la via es va desmantellar amb la idea de recuperar el màxim de material han quedat alguns petits trams de l'original sistema de vies. Hi ha un projecte per intentar recuperar la plataforma en una via verda que passaria per l'interior dels nuclis de Berga, Cercs, Sant Jordi, la Rodonella i la Consolació. Les coordenades pertanyen a l'emplaçament de l'antiga estació del ferrocarril 'Fígols-las Minas'.	98	49	1.5		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66571	Pont de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-pedret	<p>BOLÒS, J. (1985): 'Rescloses de Pedret'. Catalunya Romànica XII: El Berguedà. Barcelona: 236-238 CAMPRUBÍ PLANS, J. (1996): 'El ferrocarril a la Catalunya Central', a Dovella, núm. 53: 35-42. Manresa. CASTELLANO, A. 1995. 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueológiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueológiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. MARISTANY, M. (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 2. Ajuntament de Cercs RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona: Els llibres de la frontera. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2009): Estudio arqueològico del puente de Pedret (Cercs, Berguedà) VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>	XV		<p>Pont sobre el riu Llobregat format per un gran arc central d'esquena d'ase, molt més alt que la resta, sota el qual discorren les aigües del riu, junt amb altres arcs a costat i costat. El pont té una llargada aproximada d' uns 80 metres, està orientat est oest en el sentit de pas. En total compta amb quatre arcs de diferents amplades; al costat de ponent n'hi ha dos de mig punt rebaixat (el de l'extrem més oest, de 5,6 m, i l'altre, de 5,9 m de llum), al centre el gran arc gran apuntat (ogival, de 14,4 m de llum) i a l'extrem de llevant, el quart arc, en aquest cas de mig punt (3,3 m). Són arcs bastits amb dovelles més aviat petites de pedra del tipus sorrenc, de pedra lleugerament més clara en l'arc central, que es recolzen sobre pilars de secció rectangular però que al costat nord els basaments mostren un acabament piramidal, a manera de trencaaigües; pel costat sud, aigües avall, presenta l'acabament rectangular dels pilars. A l'intradós de l'arc central, trobem línies superposades de forats associats al sistema de bastides utilitzat per la seva construcció. La caixa té una amplada lliure de 2,35 metres, per bé que l'amplada total de la construcció, o sigui del pont incloent les baranes és de 3,1 m. Les baranes són murs de paredat format per pedres de tall irregular coronat amb lloses planes, té una amplada de 38 cm i una alçada d'uns 80 cm per la cara interior. A la part inferior de la barana hi ha alguns petits forats de desaigua. El conjunt el parament dels murs és format per paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, que amb certes diferencies en el global, que responen a les diverses reparacions realitzades al llarg dels anys. El paviment és bàsicament de còdols. Els resultats de l'excavació arqueològica realitzada l'any 1993 va permetre documentar dos nivells de paviments, el més antic provablement és l'original del període de construcció, i el segon, correspondria a l'actual, i s'ha situat cronològicament en els segles XVI i XVII. Els treballs arqueològics es van centrar en les terres que envoltaven la base del pont, per tal de localitzar nivells associats al moment de construcció de l'estructura i aproximar-se a una cronologia el més ajustada possible per a la data de construcció. També es va plantejar un estudi dels paraments des del punt de vista arqueològic, per tal d'identificar les diferents fases constructives, destruccions i reparacions sofertes.</p>	08268-81	A la zona de sud del municipi, sobre el riu Llobregat.	<p>El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va realitzar una intervenció al monument ja l'any 1993, consistent en la documentació de l'estructura per tal de realitzar un projecte de restauració. En aquesta fase les van dur a terme uns sondeigs arqueològics en dos punts de la caixa del pont, per part de A. López Mullor i A. Caixal. L'any 2000 es van dur a terme diversos treballs arqueològics per la Diputació de Barcelona i a càrrec de Josep M. Vila. El mateix any 2000 es van concloure les obres de restauració, consistents en una consolidació estructural dels paraments, incloent el rejuntat dels carreus i la reparació d'esquerdes i fissures; es va impermeabilitzar el paviment i col·locar canals i reixes de desguàs, a més de tornar a posar en ús els forats de desguàs d'aigües; de fet, una consolidació global del pont i una adequació de l'entorn més immediat. Les conclusions aportades pels treballs arqueològics, complementat amb l'estudi de la documentació relacionada amb Pedret, van assenyalar un seguit de fases constructives del pont. En primer lloc fer esment a que les primeres notícies del lloc de Pedret es remunten al segle IX, en un context d'estructuració eclesiàstica del territori, acompanyat d'una ordenació civil i militar que facilitaria un assentament de la població existent; moment en que també es creu que es degué realitzar una recuperació o reestructuració de la xarxa de comunicacions. Els treballs realitzats entorn al pont, conclouen que a l'indret devia haver-hi un pont anterior (potser de tres arcs o quatre) del qual es conserva una part, coincidint amb la part interna de l'arc més oriental i part d'un estrep a la base del pilar de separació de l'arc central i el més occidental; aquesta primera fase va ser datada entre els segle XI-XII/XIII. Es documenta una segona fase de construcció entre finals del segle XIII i el segle XIV. En aquesta, cap a finals del segle XIII, sense que es pugui precisar exactament quant, es degué produir un ensorrament parcial del pont, afectant bàsicament l'arc central i els arrencaments laterals (es conserva un testament de l'any 1286, en que Ramon d'Avià feia una donació per les obres del pont de Pedret). Es creu que la reconstrucció del pont es degué realitzar a finals del segle XIII, i degueren consistit en aixecar un nou arc central i occidental, segurament de mig punt, dels que es conserva un arrencament oriental, a més d'altres reformes. El pont patiria un segon enfonsament no datat amb exactitud, i amb danys menors. Una tercera nova etapa d'obres data al segle XV, consistent en la reconstrucció de l'arc central del pont, tot configurant l'actual arc ogival. D'aquesta gran fase de reconstrucció també es documenten altres paraments, sembla que aprofitant materials anteriors. La quarta fase identificada es relaciona amb actuacions dutes a terme al segle XVI, entre les quals la construcció dels dos arcs del costat occidental, els quals es creu que es degueren bastir a manera de reforç de l'estructura. La construcció es situa en un moment de decadència, es coneix un document del 1510 en relació a la parròquia de Pedret que diu 'inhabitata et carens parrochianis'. Entre els segles XVI i XVII es van produir altres modificacions (cinquena fase). Dels segles XVII o XVIII es documenten les darreres reparacions conegudes, construcció d'un mur al tram occidental de la cara sud, altres reparacions al constat nord i la construcció d'un contrafort, entre altres, sembla que totes són obres i actuacions anteriors o contemporànies a la col·locació del paviment. L'aspecte que degué tenir el pont en finalitzar les obres d'aquesta fase, seria pràcticament el que ens ha arribat als nostre dies, en aquesta fase en que es degué col·locar el paviment actual. Ja de finals del segle XIX i inicis del XX es documenten altres actuacions, bàsicament uns coberts adossats, relacionats amb les obres de construcció del ferrocarril Olvan-Guardiola.</p>	42.1080000,1.8817500	407545	4662372		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66571-foto-08268-81-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66571-alella.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social			BCIL	2021-11-18 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		En una de les lloses del costat oriental hi ha una creu gravada que s'ha interpretat que pot tractar-se d'una reutilització potser d'una pedra provinent de l'església de Sant Quirze de Pedret o potser com símbol d'una benedicció del propi pont.	92\|93\|94\|85	49	1.5	1761	14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
91773	Central tèrmica de Fígols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-termica-de-figols	<p>Serra, Rosa (2016) Energia termoelèctrica para el Área Metropolitana de Barcelona: la central de Fígols (1929) y la central de Cercs (1970). <span><span><span><span><span><span><span><span>III Seminario internacional. Gestión e intervención en el patrimoni atquitectónico industrial. E.T.S. Arquitectura i E.T.S. Ingenieros Industriales. P. 253-272.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Serra, Rosa; Tenci, Roberta (2013). “La Central Tèrmica de Fígols, una història en imatges”. <em><span>L'Erol</span></em> (Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 116, p. 8-14.</span></span></span></p>	XX	En general el conjunt es triba en mal estat de conservació	<p>De l'antiga central tèrmica es conserva l'edifici central. L<span><span><span><span><span>'estructura arquitectònica es va considerar innovadora constructivament pel sistema de formigó armat utilitzat.</span></span></span></span></span><br /> </p>	08268-211	Al peu de la carretera C-16, entre els punts km 107 i 108	<p>Les obres per construir aquesta central van començar el 1929 i van acabar el 1931, a càrrec de l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro SA, filial de La Canadiense (més tard La Canadenca), amb una superfície total de 876m2. Consumia carbó en pols que prèviament s'havia tractat a un rentador de carbó, utilitzava el lignit que s'extreia de les mines de carbó de a la zona. Funcionava entre 1.500 - 2.500 hores anuals. La central es va connectar a l'estació transformadora de Vic el 1931 mitjançant una línia d'alta tensió d 84 km. Va tenir un important paper complementant la xarxa elèctrica que produïa energia per a l'àrea metropolitana.</p> <p>L'any 1971 va deixar de funcionar perquè es va posar en marxa la noca ventral tèrmica. Entre 1960 i 1971, l'empresa Cabisa la va utilitzar per a la fabricació de materials de construcció a partir del reciclatge d'una part de les cendres de la nova central.</p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques tècniques de la central tèrmica de Fíguls:</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Refrigeració</span></span></em><span><span>: Per aigua captada del canal industrial de Berga i de l'aqüífer (Forat negre- Font de la Vedella)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques de les calderes</span></span></em><span><span>: Dues calderes per generar vapor de 671 m² de superfície. Pressió de treball 25 kg/cm². Temperatura màxima de 400 °C, equipades amb 2 reescalfadors amb un total de 1.908 m². Les cambres de combustió de les calderes eren sistema Bailey.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques del turboalternador</span></span></em><span><span>: Construït per British Thomson Houston. Pressió de treball 22 kg/cm². Amb una temperatura de 375 °C. Potencia proporcionada de 13.600 CV a 3.000 rpm i l'alternador donava 12.500 kVA a 6.000 V.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Connexió a la xarxa</span></span></em><span><span>: L'any 1931 mitjançant una línia de 84 km es va unir a l'estació transformadora de Vic amb una tensió de 25 kV, encara que la línia estava preparada per 110 kV. Estava alimentada per quatre transformadors monofàsics de 3.000 kVA a les tensions 6.300/23.200 V. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Nombre de treballadors</span></span></em><span><span>: Una vuitantena aproximadament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant la retirada de les tropes republicanes al gener de l'any 1939, mitjançant unes càrregues explosives varen malmetre el turboalternador inutilitzant la central durant uns tres anys. Es va substituir el turboalternador per un de nou de la casa Brown Boveri amb una potència de 19.600 CV a 3.000 rpm i l'alternador donava 16.000 kVA a 6.000 V.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	42.1760300,1.8602400	405868	4669950	1929-1931	08268	Cercs	Restringit	Regular		Inexistent		Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús				2022-03-29 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				49	1.5		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66491	Santa Maria de Cercs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-cercs	GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XVIII		L'església tot i assentar-se sobre la base d'un antic temple romànic, és un edifici relativament modern. Presenta una planta de tall rectangular dividida en tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada, i amb tester pla. La coberta, de teula àrab, en la nau central cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular al parament principal. Les naus laterals cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. És curiosa la posició del temple, doncs els peus de l'església miren vers l'est mentre que la capçalera la trobem a l'oest, i a ella s'hi annexa l'antiga rectoria. De la dreta del parament principal sobresurt un esvelt campanar de torre, de planta quadrada, amb quatre ulls allargassats acabats amb arc de mig punt adovellat a partir de totxo ceràmic. La torre corona per mig d'un teulat, de teula àrab, que cau a quatre vessants. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es presenten a pedra vista. Es tracta d'un edifici d'escassa il·luminació natural, degut a les poques obertures. La porta d'accés, a la façana est, és força senzilla, de tall rectangular i acabada amb arc rebaixat, adovellada també als brancals. Damunt de la porta, al centre de la façana, es troba un petit rosetó vidriat. A les naus laterals, s'obre alguna finestra de tall rectangular, i al parament que sobresurt de la nau central una obertura que permet la ventilació de l'edifici alhora que l'il·lumina mínimament. Diferent és el cas del campanar, que a més de les obertures abans citades presenta diverses finestres d'arc de mig punt, acabades amb maó massís. A l'interior de l'església s'hi accedeix a partir d'un atri, sobre del qual es troba un cor. Un cop dins, es mostra la coberta de la nau principal és a partir de volta de canó dividida en trams a partir d'arcs torals. A les naus laterals, la coberta és a partir de voltes de creueria en cada tram. Tant l'altar com diverses capelles laterals guarden diferents elements escultòrics i elements mobles, destacant especialment la capella del costat sud-est.	08268-1	C/ de l'Església núm.11. Cercs	Segons alguns estudis, el nucli de Cercs podria haver-se construït al seu voltant a partir de la segona meitat del segle XVIII, de fet antigament el lloc era conegut com pont de Rabentí. La clau de l'arc de la porta presenta una inscripció que marca la data de 1793. Al finals del segle XIX o potser molt a inicis del XX l'església va ser reformada, moment en que es va construir el campanar de torre. A més, d'altres reformes realitzades al segle XX. Són ben poques les notícies conegudes de l'església, en aquest sentit només fer esment a que durant la guerra civil va patir algunes destrosses, entre les quals la pèrdua de l'altar major de guix i el retaule del Sagrat Cor, també de guix.	42.1464700,1.8593700	405752	4666668		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-3.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Una de les fotografies més antigues conegudes del poble, segurament de finals del segle XIX, permet saber que l'església no comptava amb el campanar de torre, sinó que tenia un petit campanar tipus espadanya coronant el centre de la façana principal. En aquell moment, tampoc s'havia construït la rectoria.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66492	Sant Salvador de la Vedella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-la-vedella	BARAUT, Cebrià (1978): 'Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)', vol. I, a Urgellia, La Seu d'Urgell. COROMINAS, R.; COROMINAS, J. (1999). ' Sant Salvador de la Vedella. Estat actual i hipòtesi per a una reconstrucció'. L'Erol, núm. 60. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa (1983). 'El Monestir de Sant Salvador de la Vedella'. L'Erol, núm. 6. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.	XII	fa uns anys es va realitzar una actuació de consolidació i reparació de la teulada. Caldria una intervenció a la base del turó rocós, al peu del mur del camí d'accés, que n'asseguri l'estabilitat.	L'església de Sant Salvador de la Vedella forma part d'un conjunt monàstic, avui pràcticament desaparegut sota les aigües del pantà de la Baells. L'església, construïda al segle XII, ha sofert diverses reformes als llarg dels segles. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s'orienta a llevant. En alçada, per sobre de la nau hi ha un pis superior on s'ubicava la rectoria. A banda i banda de l'església, abans d'iniciar-se l'absis, s'obren dues absidioles que sobresurten en planta del parament molt lleugerament i que, en alçada, s'aixequen fins a mig mur de tancament. La coberta, de teula àrab, cau a un vessant en sentit sud. Des del mur de ponent s'aixeca un petit campanar d'espadanya de dos ulls, d'època moderna. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. Centrant-se en les obertures, l'edifici presenta un únic punt d'accés, que s'obre a migdia, a partir d'una porta adovellada de mig punt. Al centre de l'absis es troba una finestra de doble esqueixada coberta amb arc adovellat de mig punt, i al mur de ponent una altra finestra de similars característiques. Cloent l'apartat d'obertures, destacar els tres balcons de la façana de migdia que il·luminen la rectoria. L'interior de l'edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d'una volta de canó apuntada sustentada per arcs torals de reforç; a la nau es conserven pintures de cronologia moderna i també l'altar d'estil neoclàssic. Incidir que tant al nord com a l'est de l'església s'annexen altres construccions, possiblement vestigis de l'antic priorat.	08268-2	Al pantà de la Baells	L'església de Sant Salvador de la Vedella va ser seu d'una petita comunitat monàstica que depenia del gran monestir de Tavèrnoles, sota la jurisdicció del bisbat d'Urgell. La historiografia lliga el naixement de dit monestir al moment de repoblació i cristianització de la Catalunya carolíngia (al segle IX), caracteritzant-lo com a punt d'avantguarda de repoblació i domini del territori. El primer document que en fa referència és de l'any 830, moment de la seva fundació per part del monjos de Tavèrnoles. Uns anys més tard (835), Lluís el Pietós atorgaria al monestir la seva protecció i la lliure disposició per a escollir abat; igualment confirmaria els seus béns i establiria la comunitat dins la regla de Sant Benet. A partir d'aquest moment la seva importància anirà creixent fins a mitjans del segle XI, quan apareix de nou com a priorat depenent de Tavèrnoles. La davallada anirà fent-se visible progressivament i serà obvia el segle XV, quan el monestir compti únicament amb un prevere. Al segle XVI va passar a dependre del monestir de Sant Pere de la Portella. Al llarg del segle XVIII es dugueren a terme importants obres de reforma que modificaren el conjunt considerablement. No serà fins el segle XIX quan el monestir s'abolirà definitivament. La construcció del pantà de la Baells i la seva posada en funcionament a partir del 1975 que iniciar l'acumulació d'aigües, va convertir el monestir en un element arquitectònic situat dins el pantà a manera de petita illa, sense que les aigües arribin a cobrir l'edifici. D'entre les pertinences més valuoses que han arribat hi destaquen una patena de peltre i un calze, provinents d'una tomba, i datats a cavall entre els segles XII i XIII; igualment, una arca d'altar de marbre blanc, de tall senzill i auster, datada vers els segles VII-VIII; finalment, una escultura de fusta de Crist en majestat, datada a la segona meitat del segle XII.	42.1691800,1.8625200	406046	4669186		08268	Cercs	Restringit	Regular		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Sota el campanar d'espadanya actual, és visible un campanar anterior, de dues obertures i de major dimensionat que l'existent.Destaca la gran alçada del conjunt, en part per trobar-se bastit dalt d'un turó rocós que el situava alçat respecte del conjunt i del poble que hi havia al seu entorn; i d'altra banda, també a causa de l'augment de l'alçada de l'església amb un pis damunt, el qual fou construït modernament com a rectoria.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66494	Sant Jordi de Cercs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi-de-cercs	GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XII-XIII		Es tracta d'una església romànica que ha sofert diverses reformes al llarg dels segles. És un edifici d'una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s'orienta a llevant. La coberta de la nau cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés (sud); la de l'absis és semicircular gràcies als dos carenats que defineixen la forma i la inclinació vers l'est. Originàriament, però, l'absis cobria amb un quart d'esfera fet amb blocs de pedra regulars. A banda i banda de l'església, a l'alçada mitja de la nau, s'obren dues petites capelles de tall quadrangular, que sobresurten en planta del parament i que van ser construïdes al segle XIII. Aquestes capelles, que en alçada s'aixequen fins a mig mur de tancament, cobreixen a dos vessants i presenten un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés. Des del mur de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, d'època moderna. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. El conjunt de cobertes és de teula àrab. En quant a les obertures, l'edifici presenta un únic punt d'accés, que s'obre a migdia, a partir d'una porta adovellada de mig punt. Tanmateix, es troba una porta a l'oest, també adovellada, que resta tapiada. Un conjunt de finestres de doble esqueixada, cobertes amb arc de mig punt, il·luminen l'interior de la nau: dues a l'absis, tres a la façana de migdia (una de les quals és tapiada). Cal assenyalar que a llevant, sobre de l'absis, es troba una finestra cruciforme, mentre que per ponent l'edifici s'il·lumina mitjançant un òcul. L'interior de l'edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d'una volta de canó apuntada sustentada per dos arcs torals de reforç, també apuntats; excepte el darrer terç de ponent, que la coberta va ser refeta amb materials contemporanis arran de les obres de rehabilitació i restauració. La nau, que es divideix en tres trams, comunica amb les capelles a través d'arcs de mig punt sense ornamentar. A partir de les excavacions i treballs que es van desenvolupar al llarg de les dècades dels anys seixanta i setanta, es sap que existia un cor de fusta. En els decurs dels treballs es van localitzar i recuperar diverses peces d'interès històric i patrimonial, destacar que es va localitzar un tenant d'altar que avui dia resta col·locat com a base de la mesa d'altar. Entre les tasques realitzades durant el procés d'excavació hi destaca la consolidació i neteja dels paraments. A mitjans de la dècada dels vuitanta es van dur a terme les reformes en la coberta de la nau i de l'absis. A l'interior de la nau es conserva una pica baptismal de secció troncocònica, força senzilla en quant a acabats, que resta pendent d'instal·lar, junt amb altres peces arquitectòniques recuperades arran de les obres de restauració. Al costat sud de l'església hi ha el cementiri, aquest compta amb un petit mur perimetral de tancament, que té dos accessos, el principal al costat de ponent, és a través d'un portal coronat per una llinda plana monolítica. L'accés del mur del cementiri és també el pas per accedir a l'església. Al cementiri es conserven algunes làpides de pedra i una peça quadrangular que sembla correspondre a una base d'una creu.	08268-4	prop del nucli de Sant Jordi.	Tot i que avui és coneguda amb el nom de Sant Jordi, fins el segle XIX la seva advocació va ser a Sant Andreu. Originàriament, es pensa que era una de les esglésies que pertanyien jurisdiccionalment al Bisbat d'Urgell i que possiblement estigués dintre del terme del castell de Fígols. Encara que el primer esment documental a les possessions de Cercs data de principis del segle XI, no serà fins l'any 1312 quan un document, en el que es parla de la visita que Galceran Sacosta feu a l'església de Sant Andreu de Cercs, es refereixi directament a aquesta ermita. El 1363 un document en fa esment de nou; en aquest l'església és citada com part d'una venda que la reina Elionor fa a Pere Fresc de Berga. El segle XVIII apareix sota la jurisdicció de les esglésies de Santa Maria de Baells i Sant Quirze de Pedret. Avui en dia l'església, dedicada a Sant Jordi, resta sense culte habitual, encara que es manté l'aplec anual. Entre les troballes que es conserven gràcies als treballs de restauració realitzats als anys setanta, hi destaquen el tenant de l'altar i una lipsanoteca amb relíquies. Les reformes en la coberta de la nau i de l'absis es van dur a terme a mitjans de la dècada dels vuitanta.	42.1525400,1.8518800	405142	4667351		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-3.jpg	Legal	Modern\|Romànic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		L'accés es fa des del mateix nucli urbà i a través del carrer conegut com a Camí de Sant Jordi.	94\|92	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66495	Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli	GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 6. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XX		Petita església situada a la part alta de la colònia de Sant Corneli. L'edifici és de planta rectangular, amb el cos de la nau orientat aproximadament nord-sud, més ample que la resta; en el mur de llevant sobresurt el cos de la sagristia; la façana té menor amplada respecte del cos de la nau. El temple és cobert amb teulada a dues vessants de teula àrab, el volum de la sagristia de teulada a un sol vessant; el ràfec de les teulades és ornamentat a manera de motllura realitzada a partir de maó massís. En conjunt els murs són de carreus desbastats reforçats als angles per grans carreus ben tallats i polits. La porta d'accés situada a migdia és formada per una obertura en arc adovellat sobre muntants de carreus d'igual configuració en tot l'emmarcament de la portalada. Les finestres són emmarcades en maó massís; a la sagristia trobem una obertura de línies rectes amb una mena de guardapols a la part superior, acabat en motllura, tot de maó massís; al cos de la nau en la façana est hi ha una finestreta de llinda en arc; i a la façana sud, damunt la porta d'accés, un òcul circular. La façana est permet entreveure la traça d'anteriors obertures totalment cegades. La façana sud és coronada per una espadanya amb una obertura en arc de mig punt, l'estructura del campanar és tota feta a partir de maó massís; allotja una campana. L'interior és una nau coberta per volta de canó, distribuïda per trams a partir d'arcs que es recolzen sobre mitges columnes adossades als murs laterals. A cada tram trobem petites capelletes. L'altar major és ornamentat a partir d'una peça escultòrica de marbre de formes arquitectòniques i alguns elements figuratius, al centre un Sant Crist a la creu, i a costat i costat, Sant Ciprià i Sant Corneli. A cada lateral es disposen quatre capelles, destacar que la més sud del costat de llevant acull la pica baptismal. Als peus, damunt el cancell d'accés hi ha el cor.	08268-5	A la plaça de l'església, de la Colònia de Sant Corneli.	L'església de Sant Corneli consta que va ser construïda a inicis del segle XX, pels volts de 1905. Entorn als anys 20 del segle XX va ser reformada en profunditat, en són testimoni diverses imatges antigues que mostren una capelleta molt més petita que l'actual. En el decurs de la Guerra Civil va ser incendiada, anys més tard fou restaurada. Segons sembla, l'empresa encarregada de l'explotació de les mines va realitzar, a l'any 1946, un projecte de reforma i ampliació de l'església de Sant Corneli que consistia en la construcció d'un gran temple que havia de dominar des del Serrat del Bous la vall del riu Llobregat. El projecte no es va arribar a realtizar. L'església ha estat coneguda i denominada com a Sant Corneli de Fígols, ja que durant anys depenia de la parròquia de Fígols. L'edifici era com tota la colònia propietat de l'empresa Carbones de Berga S.A., l'any 1990 va ser cedida a l'Ajuntament de Cercs.	42.1859900,1.8532800	405308	4671063		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66495-foto-08268-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66495-foto-08268-5-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Religiós				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		D'època medieval consten diverses referències documentals d'una església nomenada Sant Corneli de Cercs (o de la Vedella), no es coneixen restes d'aquesta església, per bé que es creu que devia estar ubicada en una zona propera a la colònia minera de Sant Corneli. El segle XVIII encara constava l'església de Sant Cebrià o Sant Corneli com a sufragània de Sant Salvador de la Vedella.	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66496	Santa Maria de la Baells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-baells	GAVIN, Josep M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XI	fa molts anys que resten amuntegades a l'espera de la seva reconstrucció. El pas del temps n'afavoreix la seva degradació, a més del fet que es té constància que algunes pedres van desaparèixer.	L'església de Santa Maria de la Baells va desaparèixer arran de la construcció del pantà de la Baells. El temple va ser desmuntat i les pedres de la seva façana traslladades, ja que hi havia el compromís de reconstruir l'església. Des de llavors les pedres restes amuntegades i numerades en un pati en el poble de Sant Jordi. Avui dia però, moltes de les pedres han desaparegut. El conjunt de pedres conservat formaven part de la façana de ponent de l'església, era presidida per una portalada d'arc de mig punt dovellada, amb una llinda monolítica decorada amb elements florals i figures, com elements geomètrics, una agnus dei, entre altres. A banda i banda del portal hi havia tres arcuacions cegues que es recolzaven damunt petites mènsules decorades amb caps de caràcter fantàstic, a manera de monstres. Sobre el portal hi havia una petit finestra amb tres arcs en degradació que eren rematats per una arquivolta i una petita imposta. La façana era coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls.	08268-6	C/ Camí de Sant Jordi, s/n. 08698 Sant Jordi, Cercs.	La primera referència documental de l'església de Santa Maria de la Baells apareix en l''Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell' amb la forma llatina Lapides Bellos. Aquest document fou escrit, segons estudis recents de l'any 2011, els anys 819 o 839, la qual cosa indicaria que l'antiga església de la Baells ja existia a principis del segle IX. L'església es trobava dins del comtat de Berga i depenia del bisbat d'Urgell. Una altra referència documental correspon a l'any 1001, en un document de permuta d'un alou de Vilada que limitava amb l'església de Santa Maria de la Baells: 'parte in sancta Maria de Labidellos'. Al llarg de l'edat mitjana tenia la funció d'església parroquial, funció confirmada l'any 1312 en una visita al deganat de Berga. L'any 1363 diverses possessions comtals berguedanes, entre elles l'església de Santa Maria, foren venudes a un ciutadà de Berga, Pere Fresc. Segons els fogatges del segle XVI, l'any 1515 l'església era el centre d'una petita parròquia (Santa Maria de la Baells) formada per 4 focs i l'any 1553 apareixen units, els focs de la Baells i Cercs (amb la forma 'Cerrals o Cercals') amb un total de 10 cases. Com tot el poble antic de la Baells, l'església de Santa Maria es va veure afectada per la construcció de la presa i la conseqüent inundació de la zona ocupada pels edificis. L'any 1972 es va projectar el seu trasllat, el qual es va iniciar l'any 1974 amb la numeració i desmuntatge de pedra a pedra de la façana amb l'objectiu de reconstruir-la dins del nucli de la Rodonella. Les pedres desmuntades es van traslladar al nucli de Sant Jordi de Cercs i allà romanen esperant que algú les torni a muntar.	42.1509200,1.8548800	405388	4667167		08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66496-foto-08268-6-2.jpg	Inexistent	Romànic	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Prèviament al desmuntatge de l'església es va realitzar un alçat de la façana per tal de poder numerar tots els carreus i peces que la conformaven.Les pedres es troben sota custòdia de l'Ajuntament de Cercs.	92	47	1.3		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66497	La Bauma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-4	AYMAMÍ, G. (2010): 'Notes sobre el trogloditisme al Berguedà', a L'Erol, núm. 106. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 5. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 64-65 (itinerari 13), Barcelona.	XVII-XVIII	La volumetria de la casa es conserva pràcticament sencera, però mostra part de les teulades i d'alguns forjats interiors ensorrats. Els murs mostren algunes esquerdes i la vegetació en cobreix algunes parts.	Situada en el vessant sud del torrent de les Garrigues, trobem la casa construïda adossada a una paret de roca anomenada Roques Blanques. Les estructures que conformen la Balma són la casa, bastida adossada a la roca, i alguns annexes destinats a paller, magatzem i corts. L'estructura de la casa està formada per dos volums principals adossats i disposats conformant una planta rectangular allargada, amb un reclau; va ser construïda en paral·lela a la roca on s'adossa. El conjunt mostra diferents fases constructives degut a ampliacions i modificacions. La paret de roca on hi ha la casa té una disposició est-oest, determinant una orientació de la paret cap al sud, orientació que pren el frontal principal de la casa. La casa consta de planta baixa i dos nivells, el darrer dels quals és sota-coberta; a més, part de l'estructura té un nivell més que queda semisoterrat. Pel que fa a la coberta, la teulada és a un sol vessant, recolzant-se a la roca natural per la part posterior i desaiguant el vessant cap al sud. En conjunt, els murs són bastits amb pedres irregulars en formes i mides; pel que fa a les cantoneres, aquestes són formades per blocs de pedra més o menys desbastats. La majoria de les obertures són de tipologia senzilla, en general, formades per brancals sense diferenciar dels murs o per pedres més o menys desbastades i, en la majoria de casos, amb llinda de fusta. La distribució de les obertures en façana és força regular. En la façana del cos de més a ponent, destaca una gran obertura de línies rectes, a manera de galeria o eixida al nivell sota-coberta. En el volum de més a llevant, trobem altres obertures a destacar, en aquest cas a nivell de planta baixa, hi ha alguna obertura de llinda d'arc rebaixat fet amb lloses i pedres desbastades disposades a plec de llibre. Un exemple el trobem en l'obertura d'accés a la part més de llevant del conjunt de la planta baixa; un altre arc, en aquest cas cegat, el trobem en una mitgera també a nivell de planta baixa. De l'interior, destacar la presència de la roca en tota la part posterior de la construcció. D'altra banda, tot i que l'edifici presenta parts ensorrades i en procés d'enrunament, interiorment encara podem observar part de la distribució dels espais, podent fer esment a que a nivell de planta baixa, pel costat de ponent, es distingeix l'espai destinat a cuina i sala-menjador, conservant-se el forn de pa, la campana, part dels fogons amb la cendrera, i una finestra amb festejador. En conjunt, els usos dels espais és l'habitual per aquest tipus de masies, la planta inferior destinada al bestiar, la superior a usos comuns i habitacions, i el darrer nivell a més habitacions i espais de magatzem. Al davant de la casa, pel costat sud hi ha restes d'estructures que semblen correspondre a algun paller i a coberts destinats a magatzem o bestiar. Pocs metres al sud-oest trobem un paller, de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Mostra una estructura definida per una gran obertura centrada en façana, en concret a ponent, que ocupa els dos nivells de planta, és de línies rectes i emmarcada als brancals per carreus desbastats.	08268-7	Prop del camí que de Cercs porta a la Casanova de les Garrigues. Al peu de Roques Blanques.	El lloc de la Balma correspon a una tipologia d'hàbitat que es troba documentada en diversos assentaments des del període medieval, en concret des del segle IX. Cal anotar, que són pocs els exemples de masies d'aquesta tipologia conservats. Tanmateix, aquest tipus d'habitat són indrets que per les seves característiques poden haver estat lloc d'ocupació humana des de temps molt antics. La volumetria de la casa mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i ampliacions posteriors. Cal dir, però, que tal i com s'ha indicat, l'ocupació de l'indret pot recular fins al període medieval, raó per la qual podrien conservar-se parts de l'estructura més antigues. L'estat de conservació no permet fer una valoració més detallada dels interiors, ni detallar l'existència o no d'elements arquitectònics conservats de fases més antigues. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la Balma, en la que hi ha registrat Ramon Mayol.	42.1424300,1.8445800	404524	4666236		08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66497-foto-08268-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66497-foto-08268-7-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		A uns 100 metres al sud de la masia discorre el torrent de les Garrigues.Actualment la masia consta protegida com a BCIL, núm. 981-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. S'està en tràmits d'afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66498	Bossoms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bossoms	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 28. Ajuntament de Cercs. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XVII-XVIII	Es manté el conjunt en un bon estat en general però requeriria d'alguna reforma.	Es tracta d'una masia d'època moderna formada per una edificació principal i les restes d'una construcció secundària, avui ensorrada. L'edifici principal es compon d'un conjunt de volums annexats els uns amb els altres que creen una unitat constructiva on es troba la part destinada a l'habitatge, una pallissa i uns corrals. El volum destinat a habitatge, ubicat ocupant la meitat de llevant del conjunt, presenta una planta quadrangular. En alçada, s'aixeca sobre un desnivell al terreny fet que provoca que a sud s'alci sobre planta baixa, primera planta i sotateulada, mentre que al nord l'altura sigui menor. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana principal (sud). L'accés al volum principal és a través de la façana sud a nivell de planta baixa; tot i que també compta amb un accés a la façana nord, el qual s'assoleix a través d'una curta escala, aquest dóna accés a la planta primera directament. A la paret nord, a nivell de primera planta, destaca un cos adherit i que és suportat per dos pilars, probablement el cos d'un forn de pa. Per l'oest d'aquesta edificació s'uneix la pallissa. Es tracta d'una nau de tall rectangular amb un pati al sud. En alçada s'aixeca sobre planta baixa i primera planta. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel al pati. Cal ressaltar la galeria amb barana de fusta a nivell de la primera planta i que es comunica amb el pati. Cloent el conjunt es troben els corrals, ubicats a l'extrem de ponent. Es tracta d'una nau més petita, de tall quadrangular, que s'aixeca sobre una única planta i a la que es pot accedir a través d'una porta oberta al nord. La coberta cau a un vessant en direcció oest. Els corrals disposaven d'un pati tancat amb mur de pedra, avui ensorrat. En quant als materials, es tracta d'un conjunt construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades, així com als voltants de portes i d'algunes finestres (especialment a les pertanyents al volum de l'habitatge) es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Tot i que les façanes es presenten, majoritàriament, a pedra vista, encara es conserva bona part de l'arrebossat original, especialment a la façana orientada al sud en el volum destinat a habitatge. Les cobertes, de teula àrab, són sostingudes per embigats de fusta. En conjunt, les obertures són senzilles, de tall rectangular, tot i que en trobem alguna de quadrangular i també alguna espitllera. En el volum de l'habitatge la majoria de les obertures mostren llinda i muntants fets en pedra ben treballada; destaca la porta principal d'accés a la façana sud, on a la llinda plana monolítica hi ha gravada la data 1723 amb una creu enmig. També cal fer esment als ampits de pedra de les dues finestres de l'habitatge, a la façana sud a l'alçada del primer pis, així com els muntants i llindes de les finestres de la façana de llevant, tot i que modificades en finestres més petites. Igualment, destaca el treball de fusteria i de forjat que es conserva en alguna d'aquestes obertures.	08268-8	Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar.	La volumetria de la casa ens mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Tot i que gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i ampliacions posteriors. De fet, a la llinda de la porta principal trobem gravada la data 1723, testimoniant l'existència del mas al segle XVIII. La funcionalitat de la masia al llarg de la seva història ha estat l'agrícola i ramadera, mantenint-se l'activitat sembla que fins entorn als anys 60 del segle XX, coincidint amb una època de gran despoblament del camp per anar a treballar a les indústries tèxtils o mineres. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Bossoms i en la qual hi consta Ramon Marginet.	42.1042100,1.9095400	409838	4661922		08268	Cercs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66498-foto-08268-8-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66498-foto-08268-8-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar.Encara que el lloc i l'edifici es manté en certes bones condicions, la masia va deixar de ser residència habitual; la finca manté el caràcter ramader de bestiar boví.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66499	Ca la Bòrnia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bornia	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 16. Ajuntament de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.	XIX-XX		Es tracta d'un edifici que compleix la funció d'habitatge i alhora de restaurant. La casa es troba acompanyada per altres cases veïnals que s'annexen a llevant. La construcció, amb planta de tall rectangular, aprofita el desnivell del terreny per assentar-se; s'aixeca sobre planta baixa, primera i segona planta, i sotateulada. Tot i així, arrel del desnivell esmentat la façana principal (sud) accedeix directament al primer pis i s'alça fins al segon. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la paret principal. A ponent hi destaquen diversos cossos adherits que sobresurten desigualment en cadascuna de les plantes, exceptuant la sotateulada. La combinació de tots ells produeix una zona porxada d'accés a planta baixa. En quant als materials, és una edificació construïda amb pedra natural. Els paraments es mostren arrebossats amb morter. Les abundants obertures, de tipologia senzilla i de tall rectangular, es reparteixen al voltant de l'edifici i en cadascun dels pisos de manera irregular, excepte en la seva façana principal. Aquest parament presenta una disposició ordenada, decorada i força simètrica. Es distingeixen les cinc motllures decoratives que divideixen verticalment el pany de paret en quatre parts . A segona planta, sobresurten quatre balcons, amb barana de ferro forjat, suportats per ampits amb mènsules. Tant a les balconades com a la finestra que les acompanya hi destaquen els guardapols amb motllura llisa i un element decoratiu escultòric al centre. En darrer terme, fer esment de la cornisa amb motllura que remata la façana.	08268-9	Ctra. de Ribes,6. 08698 Cercs	La construcció de la casa de Ca la Bòrnia data del darrer terç del segle XIX o molt a inicis del segle XX. En aquella època era considerada la darrera casa del terme de La Baells, el qual per aquest extrem arribava fins al torrent de les Garrigues, a tocar de la casa. Ja des dels seus orígens va fer funcions de fonda, fonts orals expliquen que la necessitat d'oferir aquest servei va venir donat per la presència d'enginyers i treballadors en les explotacions mineres; en especial a partir de quan va arribar el tren a la zona de la Baells. Al llarg de la seva història ha estat un lloc de trobada i centre d'activitat social del poble. Actualment continua mantenint l'ús de fonda i habitatge. Fonts orals expliquen que prop de la zona del safareig de la font gran, però a l'altra banda del torrent, hi havia el tornall dels ferrers de Ca la Bòrnia, el Ton i el Joanet, els quals eren ferrers i tenien el taller a la mateixa carretera de Ribes, però metres més enllà de Ca la Bòrnia, direcció Berga i al costat oposat. Anteriorment, la ferreria vella, la tenien un local al costat de Ca la Bòrnia mateix, comptaven amb un tornall (un rodet i una mola). Esmenten que es creu que el lloc que ocupava aquell tornall proper al safareig de la font gran, antigament havia sigut un molí.	42.1454600,1.8601300	405813	4666555		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Davant Ca la Bòrnia hi ha una capelleta i unes fonts, que se les anomena les font de Ca la Bòrnia o de les Bassetes	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66501	Santa Maria de les Garrigues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-les-garrigues	BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.	XVIII		La masia, que s'aixeca en un indret afeixat, està formada per un conjunt d'edificacions que majorment s'annexen les unes amb les altres. El conjunt ha estat recentment restaurat, respectant la morfologia i els trets arquitectònics tradicionals. L'edificació principal, de grans dimensions, presenta una planta de tall rectangular que s'aixeca sobre PB+2. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (sud). Es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres mínimament escairades i rejuntades amb morter. Els paraments es mostren a pedra vista. Destaquen les abundants obertures, col·locades principalment i de manera endreçada a les façanes de migdia i de tramuntana. Al parament principal es troba la porta d'accés, ben centrada, amb brancals i llinda de grans carreus de pedra treballada. En aquesta i a la primera planta un seguit de finestres, de tall rectangular, alternen llindes de maó massís amb bracals i ampits de pedra. Sotacobert, tres grans finestrals de tall rectangular disposades en sentit horitzontal, que tanquen per mitjà de fusteries, clouen el mur de tancament. Aquesta mateixa disposició es repeteix, amb alguna mínima variació, a la façana de tramuntana. Altres finestres de tipus allargassat o d'arc de mig punt clouen el conjunt d'obertures als laterals. Annexa a l'oest de l'edifici es troba el que havia estat l'era, amb un conjunt de pallers que preserven la seva forma i funció. Units, presenten una planta en forma de ela i s'articulen per mitjà d'un pati central. En total es tracta de tres volums. El primer, annex a la façana oest de l'habitatge, de planta rectangular i de PB+1, es disposa en sentit est-oest i cobreix a un vessant en direcció sud. A la seva paret posterior, nord, hi destaca un porxo que sobresurt del parament just al centre d'aquest, i que es transforma en una zona d'accés. El segon dels volums es disposa de manera transversal (nord-sud), s'aixeca sobre PB+1 i cobreix a dos vessants, tot i que el carenat no coincideix en alçada, essent el vessant oest més elevat que l'est. El tercer volum és un edifici independent dels altres dos, però que es disposa de manera consecutiva a aquests. De planta quadrangular s'aixeca sobre PB+2 i cobreix a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular al pati. Totes tres estructures presenten grans zones obertes i comparteixen materials constructius amb l'edificació general: murs de pedra, cobertes de teula aràbiga, fusta. Uns metres al sud-est de l'habitatge un nou conjunt d'edificacions formen els corrals. Aquests comparteixen característiques constructives amb la resta d'edificis però les seves dimensions són més reduïdes.	08268-11	A la zona central del municipi, a l'àrea denominada les Garrigues o Vilosiu.	Documentalment consta referenciada l'església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, ja al segle IX, la qual era el centre religiós del petit nucli o agrupació de masos que es trobaven repartits per la vall. Del conjunt dels masos se n'ha localitzat diversos, dels qual dos van ser objecte d'intervenció arqueològica, permeten concloure que eren edificis del període bastits entre els segles IX i X i que van perdurar fins entorn els segle XIV, moment a partir del qual es van anar abandonant. Les informacions publicades presenten diverses possibilitats en quan a la ubicació de l'església de Santa Maria de les Garrigues, en alguns casos s'apunta que va ser ensorrada i aprofitada parcialment per construir-hi la casa actual de Santamaria de les Garrigues (PERARNAU, PIÑERO), també es creu que el seu emplaçament és a la zona però no al mateix lloc de la masia actual, sinó en una zona més propera a la Casanova de les Garrigues, en un indret on es localitzen algunes restes de murs. Sembla que l'actual masia podria tenir origen constructiu entorn al segle XVI, encara que no sabem si conserva restes d'aquell període. Si que es pot constatar que almenys a inicis del segle XVIII la masia estaria bastida i en plena activitat; en aquest sentit s'esmenta l'existència de la data de 1703 sembla que gravada en algun element arquitectònic (PERARNAU, PIÑERO), època en que potser es va realitzar una reforma important de la masia. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Cercs hi ha la referència a Santamaria i en la qual hi consta Pedro Marginet.	42.1331400,1.8322000	403487	4665219		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66501-foto-08268-11-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66501-foto-08268-11-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		El conjunt s'ubica al vell mig del terme municipal, entre la serra de Blancafort i els esquers de Santa Maria, entre mig dels torrents de l'Estany i el de Vilosiu.L'accés a la masia es produeix per un tram de camí que es bifurca del camí de Casanova de les Garrigues; és a través de pistes forestals, que en el tram pròpiament d'accés a la masia és una d'accés particular.Actualment consta protegit com a BCIL núm. 979-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66502	Casa Vella de la Rodonella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-la-rodonella	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 5. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya	XIX		Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i sota-coberta, té teulada a dues aigües, de teula àrab, i carener orientat nord-oest a sud-est. Està bastida amb murs de paredat irregular format per pedres més aviat petites, i a les cantonades, carreus escassament desbastats i lleugerament més grans que el conjunt dels murs. Al costat nord-est hi ha una ampliació que mostra els mateixos acabats que el volum principal. A la façana principal, la sud-oest, hi ha adossat un petit porxo amb coberta a un sol vessant, s'hi accedeix a partir d'una curta escala; el porxo protegeix la porta d'accés la qual dóna directament a planta primera. A la façana nord-oest hi ha un altre petit cos adossat, a més d'un contrafort a manera de reforç de l'estructura. També en aquest frontal hi trobem una font pública adossada. La façana sud-est es troba directament a tocar de la carretera, en aquesta també hi ha un contrafort de reforç. En conjunt pel que fa a les obertures són senzilles i sense elements a destacar. Actualment, la masia acull un restaurant.	08268-12	Pl. Casa Vella de la Rodonella. Barriada de la Rodonella. 08698 Cercs	Expliquen que el paller de la casa vella de la Rodonella, desaparegut des de fa uns anys, a l'indret del qual avui dia hi ha una pista d'esports, estava situat a pocs metres al costat sud-oest i tenia una data gravada en un dels pilars de la segona planta, 1894. Era un paller de planta rectangular, de dos nivells, i coberta a un sol vessant; tenia una gran obertura que ocupava la façana de llevant, en la qual hi havia uns pilars de suport dels forjats. No tenim notícies documentals conegudes sobre els orígens de la masia de la Rodonella, s'ha escrit que pot correspondre a una construcció bastida al segle XVIII o XIX, en aquest sentit fer referència a la nota de la Rodonella que consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Sant Salvador de la Vedella, en la que hi ha registrat Ramon Torner. La masia va ser el centre a partir del qual es va desenvolupar i créixer el nucli de la Rodonella a partir dels anys 50 del segle XX.	42.1631700,1.8558500	405486	4668527		08268	Cercs	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Productiu				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66503	Casanova de les Garrigues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-les-garrigues	BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 3. Ajuntament de Cercs. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA (2003): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur (nou tram amb sortida de Solsona fins a Gòsol) 2a edició, Altair. 2003. Barcelona.	XVII-XVIII		Es tracta d'una masia que documentalment es remet a l'època medieval. S'assenta en un indret abancalat i està formada per un conjunt d'edificacions independents que integraven una explotació agro-ramadera. El conjunt, que ha estat recentment restaurat respectant la morfologia i els trets arquitectònics tradicionals, s'utilitza amb finalitats turístiques de caràcter residencial. Dins la masia, el cos principal és una edificació de grans dimensions que es forma a partir de la unió de dues naus de planta rectangular. Destaca un petit cos adherit al parament nord que sobresurt lleugerament. Degut al desnivell del terreny, l'edifici presenta diverses alçades, essent la part de tramuntana la major, aixecant-se sobre PB+3. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. Cal tenir en compte que la coberta de la nau ubicada a l'extrem oriental es troba a una alçada inferior. Es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Fruit de les reformes esmentades, els paraments es mostren a pedra vista exceptuant part de la façana posterior, que està arrebossada amb morter industrial. Múltiples obertures es reparteixen de manera més o menys endreçada al voltant de l'edifici. Les finestres, de diverses dimensions, són majorment de tall quadrangular i acaben amb llinda de fusta; entre les portes, de les tres que s'obren al parament principal, les dues laterals són adovellades amb arc de mig punt, mentre que la del mig és rectangular i amb llinda de fusta. Cal posar en relleu el conjunt de grans obertures de la nau occidental que ocupen, pràcticament, la totalitat de la seva façana principal. Complementant el conjunt, uns metres al sud es troben dues pallisses que han perdut la seva funció original i que, un cop rehabilitades, funcionen com a habitatges. Ambdues s'aixequen sobre PB+1 i comparteixen característiques amb l'edificació principal en quant a materials i construcció. Com a principal diferència, assenyalar que presenten grans obertures amb tancament de vidre i fusta; igualment els panells de fusta que envolten la pallissa oriental en el parament del primer pis.	08268-13	A la zona central del municipi, a l'àrea denominada les Garrigues o Vilosiu.	Al segle IX consta documentada l'església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, la qual era el centre religiós del petit nucli o agrupació de masos de Vilosiu, aquests es trobaven repartits per la vall, essent l'emplaçament de la Casanova de les Garrigues dins d'aquesta àrea. Del conjunt dels masos existents i localitzats a la vall, s'han realitzat excavacions arqueològiques en dos dels masos, conclouent que eren edificis del període bastits entre els segles IX i X i que van perdurar fins entorn els segle XIV, moment a partir del qual es van anar abandonant. Sembla doncs que la zona va estar habitada al llarg de l'edat mitjana. Els masos es troben sota la influència del castell de Blancafort, que s'aixeca en un turó força proper. Sembla que la masia ha experimentat diferents fases constructives, sense que es pugui detallar l'origen precís de la construcció. En aquest sentit, l'estructura principal de la casa que ha arribat als nostres dies pot correspondre a una obra sobretot dels segles XVII i XVIII, per bé que amb reformes i ampliacions posteriors importants. No es pot descartar, però, que conservi restes més antigues. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Cercs hi ha la referència a Casanova i en la qual hi consta Ramon Vila. La casa va restar uns anys deshabitada. Actualment està restaurada i funciona com a casa de turisme rural.	42.1363500,1.8256700	402952	4665582		08268	Cercs	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Productiu				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La masia té funcions de casa de turisme rural, com a Residència Casa de Pagès (RCP); a més, forma part dels allotjaments adherits al Consell Regulador del Camí dels Bons Homes (o GR-107).L'accés en vehicle a la masia es produeix pel camí de la Figuerassa, des de la carretera de Berga als Rasos de Peguera o bé, des d'un pista asfaltada que surt prop del poble de Cercs.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 978-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la pèrdua de la protecció BCIL, però modificant-la per la de Zona d'Expectativa Arqueològica, ja que s'ha valorat que els valors arquitectònics són baixos, però poden existir estructures més antigues en els subsòl.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66504	Caselles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-2	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 4. Ajuntament de Cercs.	XVIII?-XIX	es troba en procés d'enrunament.	Avui dia les estructures que conformaven la masia es troben en procés d'enrunament, tot i que es conserva una alçada fins a nivell de coberta en gran part de les seves façanes. Malauradament, la gran vegetació arbustiva que hi ha crescut no permet accedir a l'interior ni tenir una bona visió de les estructures. A grans trets, es pot dir que la casa defineix una estructura de planta rectangular, que consta de dos nivells, planta baixa i primera. La coberta era a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal, tot i que actualment està en gran part soterrada. Es poden entreveure algunes de les obertures, la porta d'accés a planta baixa i algunes finestres, la majoria visibles a la façana principal, són de muntants de carreus i llinda plana de fusta. Els murs són de paredat irregulars amb carreus desbastats a les cantoneres. Al costat nord-est de la casa s'hi troben les restes del paller, format per una estructura de dos nivells i amb una gran obertura per la façana principal, la sud, en la que s'hi aixeca un pilar central i a l'interior un altre, de maó massís. Al voltant hi ha restes d'altres estructures menors, segurament coberts pel bestiar i algun magatzem. També trobem un petita estructura que sembla una trumfera, mig soterrada, amb una petita obertura i l'interior definida per una coberta en mitja cúpula feta de pedra irregular. A l'entorn també hi ha gran quantitat de murs que delimiten el que podria haver estat l'era i murs d'antigues feixes de conreu.	08268-14	A la part central del municipi, prop del torrent de les Garrigues.	Són poques les dades documentals conegudes de Caselles. Cal remuntar-nos al segle XIX, en concret al 1856, per poder aportar alguna referencia documental concreta de la masia, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada Caselles, en la que s'hi inscriu a Pere Marginet. De totes maneres, cal apuntar que la manca de bona visibilitat de l'arquitectura de la masia no permet precisar o aportar dades específiques en relació a la tipologia arquitectònica.	42.1392600,1.8379500	403971	4665892		08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Es troba situada a uns 100 metres de la pista asfaltada que porta cap a Santa Maria de les Garrigues, després de la casa la Balma. Al sud de la masia, uns 100 metres discorre el torrent de les Garrigues.La masia està catalogada com a BCIL núm. 980-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; però recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	98\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66505	Cal Co	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-co	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 4. Ajuntament de Cercs	XIX		Casa situada al peu de la carretera que creua el nucli de Cercs i al peu del torrent de Peguera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, dues plantes pis i sota-coberta. Té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord a sud, paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Al costat sud l'edifici està adossat a una altra casa, la qual allotja un conegut forn de pa als baixos. Cal Co mostra una estructura de murs bastits a partir de paredat irregular i a les cantoneres, carreus més ben treballats que reforcen l'estructura. La façana principal, la de llevant, mostra les obertures distribuïdes regularment en el frontal, també en la façana lateral nord. Aquest edifici junt amb els del voltant es troben a una cota lleugerament inferior al nivell de paviment del carrer principal, l'antiga carretera de Ribes. Recentment la casa va ser restaurada, entre altres obres es va regularitzar i homogeneïtzar la distribució de les obertures així com el seu acabat i les dimensions de les mateixes.	08268-15	Dins el nucli de Cercs. Carretera de Ribes, 21. 08698 Cercs	Cal Co degué ser construït a finals del segle XIX, segurament coincidint amb un moment de creixement i configuració del nucli del pont de Rabentí. El desenvolupament del nucli es va produir sobretot arran de l'inici de l'explotació de les zones mineres al municipi. Afavorint un augment poblacional i de les edificacions.	42.1461200,1.8597000	405779	4666629		08268	Cercs	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66506	Cal Conill	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill		XIX		Casa de dimensions més aviat petites, situada a peu del camí que condueix cap a l'ermita romànica de Sant Jordi. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, format per planta baixa, planta primera i una petita golfa; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada al sud, lleugerament cap al sud-oest. L'edifici està bastit adossat al desnivell del terreny, fet que determina que el seu alçat de façanes sigui diferent, presentant una façana de menor alçada visible a la part posterior. L'estructura és bastida a partir de murs de paredat irregular, encara que el material constructiu és poc visible ja que mostra gran part de les façanes cobertes amb un revestiment. Les obertures són de configuració molt senzilla i estan distribuïdes més o menys de manera uniforme. La casa té diversos annexes al seu voltant, el de majors dimensions, és al costat de ponent, té dos nivells de planta, la superior constitueix una ampliació de la superfície destinada a habitatge. La resta de cossos són de mides més aviat petites, la majoria destinats a corts pel bestiar, galliners i magatzem. Els annexes mostren materials constructius de tipologia contemporània.	08268-16	Fora del nucli de Cercs, a uns 250 metres a l'oest del nucli.	La casa de Cal Conill ja consta esmentada a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en la qual hi consta registrat Josep Casals.	42.1457900,1.8564400	405509	4666596		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66506-foto-08268-16-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66506-foto-08268-16-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al costat mateix de la casa de Cal Conill discorre el traçat del canal industrial, tenint just davant de la mateixa casa l'aqüeducte del torrent de les Garrigues. En aquesta zona el canal creua el turó a partir d'una foradada per sortir altra cop a l'exterior seguint per l'esmentat aqüeducte.	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66507	La Costa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-2	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 25. Ajuntament de Cercs.	XVII-XVIII	La masia es troba en procés d'enrunament.	Es tracta d'una masia situada a l'extrem més nord del municipi, propera als Cingles de Vallcebre. Actualment la masia mostra part de la seva estructura enrunada, encara que conserva un alçat important dels murs, la casa es conserva en algunes parts fins a forjat de planta primera. El conjunt està conformat per una construcció principal, l'habitatge, amb un paller adossat al costat de ponent, i altres petites construccions annexes al voltant, davant la façana principal hi ha el pla de l'era delimitat en part per un petit mur perimetral. El conjunt format per la casa i el paller mostra una planta rectangular allargada, amb orientació de la façana principal de la casa vers el sud-est. La casa constava de planta baixa, planta primera i un nivell sota-coberta; tenia teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual obra a migdia. Fotografies antigues ens permeten saber que la façana principal és on hi havia la majoria de les obertures, la porta d'accés de llinda plana de fusta sobre muntants de carreus, pel que fa a les finestres, eren poquetes i de constitució senzilla. Adossat a la façana sud hi ha un contrafort. Al costat oest hi havia un paller, avui conservat parcialment, era de dos nivells, i amb coberta a un sol vessant, tot seguint el pendent de la coberta de la casa per aquest costat. L'accés al nivell superior del paller era per la façana sud a partir d'una petita escala de graons de pedra. Casa i paller estan bastits amb murs de pedres de tall irregular i a les cantoneres carreus més ben tallats que reforcen l'estructura. Al costat de ponent de la casa a pocs metres hi ha les restes d'una petita construcció, bastida amb murs de pedra i amb presència de maó massís en algunes parts; la funció d'aquest cos sembla que era de corts. A la part posterior de la casa hi ha un pla delimitat en part per el mateix desnivell del terreny, el qual es troba regularitzat amb murs de pedra seca, en part per les estructures de la casa i el paller i també per un mur de poca alçada; sembla que havia estat utilitzat com a tancat pel bestiar. En els murs del marge destaca una obertura que obra a un petit espai, de funcionalitat desconeguda, però que podria haver estat emprat com a fresquera.	08268-17	A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli	Les característiques constructives de les estructures de la masia semblen correspondre a una cronologia moderna, probablement del segle XVII o XVIII. La Costa apareix referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Sant Salvador de la Baells, en la qual hi consta registrat Joan Vilella.	42.1924500,1.8511700	405143	4671783		08268	Cercs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		S'hi arriba a través d'una pista forestal que s'agafa a carretera de Sant Corneli a Fígols, encara que el darrer tram és d'accés complicat, és preferible anar-hi a peu.La masia està catalogada com a BCIL núm. 997-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66508	El Covil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-covil		XVIII	En avançat procés d'enrunament.	Masia isolada, situada en una zona muntanyosa, tot trobant-se emplaçada en una àrea lleugerament més planera. Es tracta d'una masia que es troba en procés avançat d'enrunament i envaïda per gran quantitat de vegetació. Els murs assoleixen una alçada fins a nivell de forjat de planta primera, en els punts més ben conservats. L'edifici defineix una planta rectangular, bastida arrambada al terreny natural, fet que determina que per la part posterior, la façana nord, aquesta tingui una alçada visible menor. Els murs són bastits amb paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars i, a les cantoneres, blocs més o menys escairats. Les restes conserven alguna obertura formada per muntants de carreus només desbastats, tot i que també s'observen uns brancals d'una obertura fets de maó massís. L'edifici mostra una estructura de dues crugies compartimentades per un mur mitger, definint dos cossos paral·lels orientats est-oest. Adossats a la casa hi ha les restes de petites estructures annexes.	08268-18	A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar.	La masia del Covil podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no es conserven elements visibles que permetin precisar amb detall una cronologia.	42.1146000,1.9061500	409572	4663079		08268	Cercs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66509	Cal Curt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curt-1	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 7. Ajuntament de Cercs.	XIX		Masia conformada per una estructura principal, l'habitatge, al qual s'adossen diverses construccions de diferents nivells i dimensions. El volum principal, mostra planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis, té coberta a dues aigües amb el carener orientat nord-est a sud-oest. Els murs es mostren coberts parcialment per un revestiment que només permet veure parts del paredat i algunes de les cantoneres, formades per carreus més o menys escairats. Pel que fa a les obertures, són de configuració senzilla i algunes han estat modificades. A la façana nord-est hi ha un petit contrafort que reforça l'estructura per aquest extrem. Al costat sud-est hi ha un volum que sembla que corresponia a l'antic paller, avui reformat. Al voltant disposa d'altres petits annexes adossats, destinats a magatzems.	08268-19	A la zona central del municipi, prop del camí que porta a la Casanova de les Garrigues.	La casa de Cal Curt no consta esmentada en un registre de masies de mitjans del segle XIX, podria ser que la seva construcció sigui posterior, més cap a finals del segle.	42.1431500,1.8471600	404738	4666313		08268	Cercs	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		A poca distància discorre el torrent de les Garrigues.La masia està catalogada com a BCIL núm. 983-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66510	L'Estany Clar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany-clar	IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 7. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XVII-XVIII		Masia aïllada, conformada per dos edificis principals, l'edifici de major volum i més destacat, corresponent a l'antiga casa, i un edifici annex al seu costat nord, que havia estat l'antic paller, a més, altres volums secundaris o annexes. L'edifici principal defineix una estructura clàssica de planta baixa, planta primera i sota-coberta, amb teulada de dos vessants i carener orientat est-oest, perpendicular a l'antiga façana principal. Abans de les darreres obres de rehabilitació l'accés principal a l'edifici es trobava a la façana de migdia, actualment ha estat ubicat a la façana de llevant, passant aquesta a mostrar-se com a façana principal. En conjunt els murs són de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, reforçats als angles amb cantoneres fetes a partir de carreus només desbastats, formant peces allargades però de tall no gaire regular. Diverses de les obertures van ser modificades, podent-hi observar la traça d'algunes que han estat cegades i s'identifiquen algunes llindes i muntants de carreus de pedra; actualment el conjunt de les obertures existents ha estat regularitzat a partir d'una faixa de morter que les emmarca. L'interior de l'edifici a nivell de planta baixa, conserva murs de càrrega i alguns pilars de pedra i cobertes de voltes també realitzades en pedra. L'edifici que sembla correspondre a l'antic paller, situat al nord de la casa, compta amb dos nivells de plantes, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i en disposició contrària a la casa (orientat est-oest); la façana principal obra cap a llevant i compta també amb diverses obertures modificades, destaca una gran obertura situada al segon nivell i que ocupa la meitat de la façana en aquesta planta. Al voltant hi ha altres annexes de construcció més actual.	08268-20	A la part sud del municipi. A tocar de la carretera BP-4624 amb l'enllaç amb la C-16.	Encara que la fisonomia que ens ha arribat avui en dia de la masia, correspon bàsicament a unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. L'Estany Clar podria conservar restes més antigues ja que consta referenciat documentalment des del període medieval; en el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Berga, en l'apartat corresponent a 'Los de Fora Vila' hi consta 'Lost de Stanyclar' (IGLESIES: 1979, 458). Durant l'època moderna l'Estany Clar consta que va ser un antic hostal de camí ral que comunicava Berga amb Bagà i del camí de Berga a Vilada. Sembla que la funció d'hostal es va desenvolupar durant diversos segles, fins el segle XX, quan va deixar de ser-ho per transformar-se en masoveria. L'estructura arquitectònica de la masia mostra trets propis del segle XVII, per bé que amb modificacions i reformes posteriors, segurament realitzades en diferents fases al llarg dels segles posteriors. L'any 1987 va ser restaurada a fons i va reiniciar la seva activitat en el camp de la restauració, acullin un reconegut restaurant. L'Estany Clar apareix referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble la Baells, en el qual hi consta registrat Ramon 'Marigot'.	42.1162400,1.8541300	405274	4663318		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66510-foto-08268-20-2.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		El seu emplaçament és força proper a Berga, de la riera de Metge i la font de Tagastet.La masia està catalogada com a BCIL núm. 1013-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66511	Cal Fontaner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fontaner	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 13. Ajuntament de Cercs. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	XIX		Es tracta d'una masia construïda a mitjans del segle XIX, formada per un conjunt d'edificacions annexades entre sí, que integren una explotació agro-ramadera. L'habitatge és l'edifici articulador del conjunt. Presenta una planta de tall rectangular que respon a la suma de tres volums interconnectats. L'edifici s'aixeca sobre PB+2, però al ubicar-se sobre un desnivell en el terreny presenta diverses alçades. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés (nord). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les parets es mostren a pedra vista. Les obertures, repartides de manera asimètrica al voltant de l'edifici, són senzilles i de tall rectangular, algunes mantenen la llinda de fusta original. Cal diferenciar l'obertura triangular que s'obre al parament de migdia. En aquesta mateixa paret, a l'alçada de la primera planta, es troba una balconada que va de cap a cap, amb barana de ferro. Senyalar que, a migdia es troba un pati interior. Al voltant de l'edifici s'aixequen altres edificacions auxiliars entre les que es troben coberts, magatzems, un garatge, i altres instal·lacions pertanyents a l'explotació agrària. Gran part d'aquestes presenten materials constructius de tipus industrial (maons de formigó, totxo ceràmic, etc.) que desharmonitzen mínimament el caràcter tradicional del conjunt, donant-li un aspecte heterogeni.	08268-21	A pocs metres al nord de l'ermita de Sant Jordi.	Cal Fontaner apareix referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Sant Salvador de la Baells en el qual hi consta registrat Josep Casals. La majoria de referències situen la construcció de la masia al segle XIX, per bé que podria ser una construcció bastida amb anterioritat. El nom originari de la masia sembla que era Cal Fortaner, segons l'historiador Eduard Lozano qui ha estudiat a fons la documentació del municipi.	42.1531000,1.8514200	405105	4667413		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66511-foto-08268-21-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		El conjunt ha estat restaurat de manera íntegra. Aquesta intervenció ha respectat la morfologia tradicional de la masia especialment en la zona de l'habitatge.La masia està catalogada com a BCIL núm. 1010-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	98	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66512	El Gall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall-2	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 17. Ajuntament de Cercs	XVII-XVIII	La casa manté la volumetria però mostra diferents tipus d'afectació dels seus elements interiors, part dels murs es troben coberts per vegetació. Els annexes es troben en mal estat, de fet, en procés d'enrunament.	Es tracta d'una masia formada per un conjunt de tres edificacions: la casa és l'estructura principal i es destinava a l'habitatge (1a planta), al tancament del bestiar i a magatzem (planta baixa). Com a construccions secundàries i edificades, uns metres al sud es troben el paller amb l'era i els corrals. La casa presenta una planta de tall rectangular i té una pallissa, també de planta rectangular, situada a tocar de la façana principal de la casa. En alçada, la casa, consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen o bé carreus treballats de mida gran o bé maó massís, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista, tot i que en alguns llocs es conserva l'arrebossat. En quant a les obertures, tant finestres com portes són senzilles i de tall rectangular, algunes presenten llinda de fusta i d'altres han estat reforçades a les cantonades amb maó massís. El conjunt de finestres es reparteix al voltant de l'edifici i en cadascuna de les plantes de manera desigual; es diferencia la balconada (avui desapareguda) que es trobava a nivell de primera planta, centrada dins el pany de paret a la façana est. Tot i que força malmesa, cal destacar que es manté la fusteria pròpia de tancament tant de finestres com de portes. L'accés a l'edifici es pot fer per planta baixa des de la façana oest i sud. Si s'accedeix a l'interior des del sud, s'entra directament a les quadres on tancaven els animals. Encara es conserva la distribució tradicional així com els elements propis de l'estabulació i de la pròpia arquitectura, com per exemple, la menjadora, les escales de pedra que accedeixen a la primera planta, l'embigat de fusta o els bastiments. En quant a les edificacions secundàries, ambdues es troben en força mal estat de conservació i presenten ensorraments en part dels murs i cobertes. Assenyalar que, a la masia, la coexistència de materials industrials contemporanis amb els tradicionals és fruit d'un manteniment constant degut a l'ús del conjunt més que al procés d'una restauració pròpiament dita. Finalment, ressaltar la pervivència d'altres elements tradicionals en l'entorn més immediat, com ara, restes de l'empedrat del camí d'accés al conjunt.	08268-22	Situada a la part central del municipi, al peu de la carretera C-16, propera al túnel de Cercs.	El lloc del Gall consta documentat des d'antic. Els historiadors Perarnau i Piñero (1992) esmenten que popularment es diu que a l'alta edat mitjana la masia va ser l'epicentre d'una confrontació entre un petit grup de musulmans i gent de Berga; extrem no concretat documentalment. D'altra banda, informen sobre l'ocupació del lloc com a dipòsit del gra del desaparegut molí de la Font Gran, referenciat al 1351. Altres notícies documentals les trobem ja en època més moderna, així, a les referències d'hipoteques de l'Arxiu Comarcal del Berguedà consta el 'mas Gall de Masagalls de la parròquia de la Baells' en una venda de pertinences del mas Rabentí, del 28 novembre 1778 (Notari Cortada); la qual fa pensar que pot coincidir amb aquest mas. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Gal i en la qual hi consta Pedro Serra. Arquitectònicament la masia mostra una tipologia constructiva pròpia del període modern, podent inscriure's dins del segle XVIII tot i que amb reformes posteriors. D'altra banda, cal fer menció a que part dels murs interiors de la planta baixa, mostren uns acabats i distribució que poden correspondre a cronologies anteriors.	42.1291400,1.8654400	406228	4664737		08268	Cercs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66512-foto-08268-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66512-foto-08268-22-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La masia s'ubica al costat dret de la carretera C-16 i abans d'entrar al túnel de Cercs en direcció Bagà. S'hi accedeix des d'una sortida de la mateixa C-16, poc després del Km. 101, que porta a un tram de carretera i pocs metres enllà a l'accés immediat per un camí forestal.La masia es troba situada propera al pantà de la Baells, trobant-se avui dia entre dues grans infraestructures el propi pantà i la carretera C-16. Dins l'antiga finca del Gall discorre part del canal industrial, en concreta a través d'una de les foradades de més llargada de tot el seu trajecte, coneguda amb el nom de foradada o túnel del Gall.Actualment, s'ha proposat l'ampliació de la protecció amb l'addició de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA) a l'element.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66513	El Galló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gallo	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 14. Ajuntament de Cercs	XVIII		Es tracta d'una masia ubicada en mig d'un terreny afeixat, a poca distància de l'ermita de Sant Jordi. El conjunt ha estat íntegrament restaurat respectant les característiques morfològiques pròpies de la casa pairal. Volumètricament, la masia està formada per un seguit de construccions entre les que hi destaca l'edifici principal destinat a habitatge. La casa té una planta rectangular. En alçada, s'aixeca sobre PB+2. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. Presenta un seguit d'obertures de tipus senzill, de tall quadrangular o bé rectangular, que acaben amb llinda de fusta. Aquestes es reparteixen regularment al voltant de l'edifici. Destaca la porta d'accés adovellada, centrada a la part inferior de la façana principal. En aquest mateix frontal, fer menció de les dues obertures superiors, de tall trapezoïdal a mode de gaial, tancades amb vidriera. A ambdós laterals del cos principal es troben annexes diverses naus auxiliars, d'una sola planta. A llevant s'aixeca un petit cobert. A l'oest es troben annexes dues naus consecutives. La primera d'aquestes és una ampliació del mateix habitatge, on cal assenyalar el tancament en la seva part sud a partir de vidrieres, així com l'afegiment d'una zona porxada. La segona de les naus és un garatge. De manera exempta, a pocs metres de l'habitatge en direcció nord, es troba la pallissa de PB+1; possiblement és l'element que ha conservat majorment el seu aspecte original. El conjunt, que originàriament es trobava tancat, conserva la portada d'accés al recinte; es tracta d'una porta adovellada, la clau de la qual preserva la inscripció on hi figura la família, un dibuix i l'any 1774.	08268-23	A la part alta del poble de Sant Jordi, a tocar del nucli urbà.	La documentació dóna esment del lloc des de l'edat mitjana. Pel que fa pròpiament a la masia, aquesta mostra unes característiques constructives atribuïbles al període modern, probablement al segle XVIII, coincidint amb la data que indica al portal adovellat del mur de tancament del pati. Tanmateix, encara que no es conservin elements visibles exteriorment, podria tractar-se d'una edificació d'origen anterior amb una modificació important en aquest període. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en el qual hi consta registrat Josep Comellas, al Galló.	42.1510500,1.8527600	405213	4667184		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66513-foto-08268-23-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66513-foto-08268-23-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		S'hi accedeix des del camí de xarxa complementària que es deriva just de l'entrada sud al nucli de Sant Jordi.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 997-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la pèrdua de la protecció BCIL, però modificant-la per la de Zona d'Expectativa Arqueològica, ja que s'ha valorat que els valors arquitectònics són baixos, però poden existir estructures més antigues en els subsòl.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66514	L'Erola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerola	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 8. Ajuntament de Cercs SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.	XVII-XVIII	La masia es troba en procés d'enrunament.La volumetria de la casa es conserva pràcticament sencera, però mostra part de les teulades i d'alguns forjats interiors ensorrats. Els murs mostren algunes esquerdes i la vegetació en cobreix algunes parts.	La masia es troba emplaçada en un ampli prat obert que es troba passat el Coll de l'Erola. La seva situació és a uns 1225 msnm, quedant situada entre la profunda vall del torrent de Peguera, que discorre al sud de la casa i el turó de la Vall-Llòbrega al nord. Actualment, la masia està en procés d'enrunament, tot i que conserva un alçat important de les seves estructures, fins a cota de teulada en algunes parts. Les estructures principals que la conformen són la casa, el paller i l'era. La casa mostra diferents fases constructives, d'una banda, una primera casa més petita, corresponent al cos de llevant, i d'altra banda, dues ampliacions afegides successivament al costat de ponent, en diferents períodes. En conjunt la casa mostra una planta rectangular allargada amb un reclau, definint una forma similar a una L. Consta de planta baixa, planta primera i potser un petit altell a nivell de sota-coberta i només en part de l'estructura; de fet, es tracta d'una casa de poca alçada. L'estructura està construïda adossada al marge del terreny pel costat nord i també per ponent, fet que determina que, especialment pel costat nord, la façana, tingui molt poca alçada visible. La part més de llevant, corresponent a l'estructura més antiga, junt amb la primera ampliació del costat de ponent disposaven de coberta a un sol vessant, desaiguant cap al sud; per contra, el darrer cos ampliat al costat oest, amb una planta de major amplada que la resta de l'estructura, mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La façana principal del conjunt, orientada cap al sud, és on trobem la majoria d'obertures; totes són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb brancals sense diferenciar del mur, tot comptant amb diversos exemples amb muntants i llindes de fusta i algun cas amb llinda de pedra desbastada. A planta baixa hi havia tres portes d'accés a l'interior, corresponent a cadascuna de les principals fases constructives i d'ampliació de la volumetria de la casa. En el darrer cos afegit a l'extrem de ponent, la porta queda situada obrint cap a llevant, coincidint amb l'estructura que té major amplada i que conforma un reclau per aquest extrem. Els usos de cada planta sembla que es corresponien als habituals en aquests tipus de masia, planta baixa destinada al bestiar i magatzem, es conserven algunes menjadores, i planta primera a ús d'habitatge. A pocs metres a ponent hi ha l'estructura del paller, avui dia també en procés d'enrunament. Mostra planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La façana principal del paller obra cap a llevant, tot mostrant una gran obertura central de línies rectes amb un pilar al centre. A l'entorn de les estructures principals de la masia destaquen els murs de pedra seca que actuen de contenció de les antigues feixes de conreu.	08268-24	A la zona oest del municipi, allunyada dels nuclis de població.	Es creu que l'indret podria haver estat ocupat des d'època baix medieval. Actualment, però, les restes arquitectòniques visibles mostren unes característiques constructives que poden adscriure's al període modern, probablement a cavall del segle XVII i XVIII. Les construccions que conformen la masia compten amb ampliacions i reformes de cronologies posteriors. Documentalment, consta la masia consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Erola, en la que hi consta inscrit Benet Santamaria. Les properes explotacions mineres de carbó degueren significar una modificació de l'entorn i de l'ocupació de l'indret de manera destacable en el període de més activitat minera, en especial a la primera meitat del segle XX, moment d'obertura de les mines més properes a la zona de la masia. Les mines que consten que van ser explotades als entorns més propers són la mina de l'Erola, explotada entre el 1945 i el 1947, la mina del 'Fava-Campet' de l'Erola, entre 1920 i 1925, a més de dues altres mines més properes al Vall-Llòbrega i almenys un parell més, camí de Peguera. Aquestes explotacions consten referenciades com a mines en general de curt recorregut, les quals sovint eren lloc de treball de joves que acudien a treballar-hi com a alternativa al servei militar.	42.1548300,1.8225600	402723	4667638		08268	Cercs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Uns centenars de metres més al nord-oest de la masia, prop de la pista, hi ha la font d'abastiment d'aigua de la casa.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66515	L'Estany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 1. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga.	XVII-XVIII		Es tracta d'una gran masia situada al sud de l'estany que li dóna nom, trobant-se emplaçada a una alçada de 1460msnm. Volumètricament, el conjunt es compon bàsicament d'una edificació principal, la casa o habitatge, i una altra de secundària, el paller i estable. A ponent del volum principal hi resten part dels murs d'altres edificacions annexes, de caràcter auxiliar, avui totalment enderrocades, que recolzaven la funció agro-ramadera de l'indret. Al voltant del recinte perduren altres estructures muraries (marges, murs de tancament, una bassa, unes trumferes) que complementaven l'explotació. L'edifici principal presenta una planta rectangular que consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal, qe obra cap al sud, lleugerament sud-est. Els murs indiquen que la volumetria ha estat eixamplada vers el sud a partir de l'annexió d'un cos que avui configura l'accés i la façana principal, cos que a més, comptava amb unes obertures que avui dia han estat modificades. D'altra banda, a la paret nord hi destaca un cos adherit, que sobresurt, a nivell de primera planta i que és suportat per dos pilars. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els murs es presenten a pedra vista, encara que a la façana principal hi resta part del seu arrebossat. Les obertures són senzilles, de tall rectangular i quadrangular, amb brancalls i llindes reforçades amb maó massís. Algunes d'aquestes finestres presenten arc adovellat amb maó, de mig punt o rebaixat. Encara que trobem les finestres repartides al voltant de l'edifici, i en alguns casos tapiades, ressalta la disposició endreçada i simètrica de la façana principal, on es troba l'única porta d'accés. Pel que fa a la façana principal, esmentar que actualment mostra una fisonomia lleugerament diferent, ja que gran part de les obertures han estat transformades; així, a planta primera compta amb tres finestres que corresponien a balcons i a nivell de la planta superior hi havia hagut tres obertures al centre, que configuraven una eixida; a més, també podem veure part d'un rellotge de sol, avui dia molt malmès. En el mur de ponent, també destaca la presència una obertura, actualment cegada, conformada per una gran arcada feta en lloses de pedra. En quant al volum secundari, de dimensions considerablement grans, s'aixeca sobre una planta baixa, on s'estabulava el bestiar, i una primera planta (paller) que mostra la gran capacitat d'emmagatzematge de l'edifici. Comparteix característiques constructives amb l'edificació principal, tot i que destaca i es diferencia d'aquesta pels grans pilars que sustenten l'estructura. Alhora, presenta la façana sud al descobert i únicament obertures al parament nord. Destaca l'efecte cromàtic produït a les façanes arrel de l'alternança entre parament de pedra i pilars de maó massís.	08268-25	A l'extrem sud del Pla de l'Estany, a la capçalera de la vall del torrent de les Garrigues.	Les característiques arquitectòniques visibles exteriorment de la masia permeten apuntar unes cronologies modernes per a la construcció de la masia, podent tractar-se d'una casa a cavall entre finals del segle XVII o potser ple segle XVIII i amb clares reformes del segle XIX i XX. De fet, es pot identificar clarament que la casa consta d'un primer volum al qual posteriorment va ser ampliat amb una addició d'un cos que ocupa tota la façana principal de la casa, configurant segurament un aspecte molt diferent al que devia haver tingut fins al moment. Encara que es poden distingir aquestes dues grans fases constructives, és molt probable que l'ocupació de l'indret es remunti a temps molt més reculats, fins i tot al període medieval. De fet, el camí ral de Berga a Peguera passa per l'indret de l'Estany, fet que fa pensar que els seus orígens com a lloc habitat poden ser anteriors, tant i així, sembla que a partir del segle XVIII l'indret va gaudir d'activitat agrícola i ramadera, prosperitat que degué veure's mantinguda durant tot el període Documentalment podem fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Estany i en la qual hi consta José Soler. La masia és coneguda també per uns fets que es narren del període de la guerra civil, explicant-se que a la masia es va produir un assassinat de diverses persones	42.1333600,1.8092800	401593	4665269		08268	Cercs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al costat de la masia hi ha l'estany que dóna nom a l'indret i a la mateixa masia. Aquest va ser drenat al segle XIX, encara que en alguns períodes podem veure gran part de l'àrea de l'estany inundada, especialment com a resultat de la pròpia recollida d'aigües que es produeix de manera natural.L'accés a la masia es fa a través d'un camí forestal, d'accés restringit, que surt de la zona del Coll de l'Oreller.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66516	Llaveig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaveig	SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona	XVII-XVIII	el paller ha estat reformat i la casa està en procés de reconstrucció.	Es tracta d'una masia isolada emplaçada a la falda del serrat de Sant Isidre, en una zona planera i oberta. Està conformada per un edifici principal en procés d'enrunament, corresponent a l'habitatge, i un altre edifici ben conservat, el paller. Actualment el conjunt està en procés de rehabilitació. Les restes de l'habitatge conserven el perímetre de l'edifici, que defineix una planta rectangular força gran, amb restes d'algun mur de compartimentació interior. Es tracta de murs conservat fins entorn a l'alçada del primer forjat, que estan bastits amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i als angles, carreus carejats. A l'interior del que era l'habitatge, avui quasi totalment buit, hi ha una traça al paviment, que podria correspondre a unes possibles sitges. Pel que fa a l'edifici del paller, aquest ha estat reformat fa poc; és de planta rectangular, consta de dos nivells, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra al sud. Del paller destaca la gran obertura que ocupa gran part de la façana de migdia, es tracta d'una obertura en arc de mig punt fet de dovelles de pedra sobre muntants de carreus més o menys escairats; el murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i als angles carreus ben tallats i polits. A les façanes laterals hi ha algunes obertures de configuració actual. Entre la casa i el paller i vers llevant, hi ha les restes d'uns murs que podrien correspondre a un safareig o viver fet amb murs de pedra i lloses.	08268-26	Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret.	Arquitectònicament les restes conservades dels murs de la casa no permeten precisar una cronologia per el conjunt, cal dir, però que la tipologia de parament, tenint en compte que es troba molt retocat, pot correspondre a un període del segle XVII, sense poder descartar una cronologia anterior per al conjunt de la masia. Les referències documentals del mas Llavaig es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) Molt més tard, ja a finals del segle XIX, fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Llevaig. Conjuntament amb altres masies de l'entorn, constituïen un petit conjunt de masos que formaven part de la parròquia de Sant Quirze de Pedret. Temps enrere la zona hauria tingut molta activitat, trobant-se habitada i treballada; actualment no restes masies de primera residència a la zona.	42.1051700,1.9034800	409338	4662035		08268	Cercs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Actualment es troba en procés de reconstrucció, el paller s'ha habilitat com a habitatge, encara que no és residència habitual.S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66517	La Mesquita	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-0		XVIII?	En avançat procés d'enrunament.	Masia en avançat estat d'enrunament, situada en un entorn forestal que dificulta la visibilitat de les restes. Els murs conservats permeten identificar una construcció en la que es diferencia un cos de planta rectangular, amb murs d'alçada fins a un forjat aproximadament, junt amb les restes en més mal estat d'un volum menor adossat a l'altre. Els murs són de pedra irregular junt amb carreus desbastats, tot unit amb morter de calç i a les cantonades, carreus també desbastats però més escairats.	08268-27	A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar.	La Mesquita podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no són visibles elements arquitectònics específics que permetin precisar una cronologia; sense que es pugui descartar un origen més antic. Juntament amb altres masies que es troben repartides en aquesta zona sud del municipi, constituïen un petit conjunt de masos pertanyents a la parròquia de Sant Quirze de Pedret. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia la Mesquita, en la que s'hi inscriu a Miquel Costa.	42.1166700,1.8915400	408367	4663325		08268	Cercs	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La masia es troba prop del camí que porta de Pedret al castell de Puigarbessós.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66518	Miralles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-1	BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera, Diplomataris núm. 47. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 24. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.	XVII	la casa i els annexes es troben en procés de rehabilitació	Es tracta d'un conjunt d'època moderna que, en part, es troba en procés de restauració. El formen tres volums independents els uns dels altres: una edificació principal (que tenia la funció d'habitatge), una pallissa i un cobert. Els paraments de la construcció principal mostren una fase d'ampliació vers el nord, que ha donat lloc a un edifici de planta quadrangular que s'alça sobre PB+2. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig de les parets de ponent i llevant, a l'alçada d'on cloïa l'edificació original prèvia a l'ampliació esmentada. Els paraments es troben a pedra vista. Les obertures són senzilles, de tall rectangular o quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Excepcionalment, trobem una finestra amb brancalls i llinda de pedra i una altra d'espitllera. En general, es disposen de manera irregular en cadascun dels paraments. L'edifici presenta dos punts d'accés: des del sud i des de llevant. La porta de llevant accedeix al primer pis a partir d'una escalinata de pedra. Aquest volum no ha estat restaurat i, a l'interior, encara conserva la distribució original. Uns metres al sud es troba el cobert. Es tracta d'una petita nau de tall rectangular i d'una sola planta que cobreix a un sol vessant vers el sud. Els tancament es redueixen a una porta i una finestra obertes al parament de migdia. Els materials constructius en tancaments i coberta són de tipus tradicional (pedra, fusta i teula aràbiga). Finalment, el volum que presenta majors modificacions és la pallissa, que s'aixeca al nord del conjunt. Es tracta d'un edifici de PB+1 que s'ha reconstruït íntegrament amb materials industrials (totxo, formigó, morter industrial). La coberta cau a dos vessants, amb carener orientat nord-sud, perpendicular al parament d'accés (sud). En les obertures s'ha optat per utilitzar grans arcs de mig punt, tant en portes com en finestres. L'edifici encara es troba en procés de reconstrucció.	08268-28	A la zona de la Baells, prop de la carretera C-26.	El nom de Miralles és documentat al 898, de fet la cita es refereix a Sant Genís de Miralles (església que actualment no es conserva); la referència és en un document de donació de terres, cases i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i s'especifica que el lloc de Miralles és dins el terme del castell d'Avià ('in pago bergetano in locum ubi dicitur miralias'). En un document del 962 es diu que les terres de Miralles són objecte de venda i que es troben al comtat de Berga. Una nova notícia referida a l'església és del 983, consta esmentada en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. L'any 1338 (doc. 179), Pere Draper d'Espona va reconèixer davant de l'abat que havia comprat a Arnau de Miralles el domini útil del mas de la Tosca, situat a la parròquia de la Baells. (BOLÓS: 2009:74-75) El 1605 el monestir de Sant Llorenç prop Bagà reivindicava la seva possessió sobre el lloc de Santa Maria de Vilosiu i dels llocs de Vallcebre, Fumanya, Fígols, Blancafort, Merola, Miralles i Tàpies davant la Reial Audiència de Barcelona i en contra dels pubills Agulló, senyors de la baronia de Gironella. Posteriorment, consta la cita de Miralles en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells, en la que s'hi relaciona Ramon Cirera. Arquitectònicament l'estructura actual de la masia és el resultat de diferents fases constructives, per bé, que gran part dels elements denoten unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, encara que és probable que alguns dels murs siguin de cronologies anteriors.	42.1253500,1.8691200	406527	4664313		08268	Cercs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		L'accés a la masia es fa quasi immediatament des de la carretera de Berga a Vilada, per un camí veïnal, de tram curt, que surt de la C-26 a l'alçada del Km 121.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 996-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66519	Molí de l'Andreuet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-landreuet		XVIII	actualment està deshabitat i requereix d'una actuació de rehabilitació.	Molí conformat per un edifici principal que es correspon amb el casal moliner i les restes d'algun annex. Pel que fa a l'edifici principal, aquest és de planta rectangular, de dimensions més aviat reduïdes, consta d'un nivell semisoterrani, i d'una planta situada directament sota-coberta; està cobert amb teulada a dos vessants amb carener orientat nord-sud. Els murs són bastits amb pedres irregulars en mides i formes junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres blocs més ben treballats. A la façana nord hi ha l'accés a l'interior de la planta semisoterrània, es tracta d'un espai de reduïdes dimensions que només ocupa aproximadament la meitat de la planta; l'obertura d'accés és coronada amb llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla. A la façana oest trobem la porta d'accés a la planta primera, la qual és directament sota-coberta; l'obertura és emmarcada en maons col·locats de pla conformant un arc rebaixat; pel que fa a la resta d'obertures són de configuració senzilla. A la façana est trobem una petita obertura a la part baixa de la façana, corresponent al cacau, és rematada en un arc rebaixat fet en lloses col·locades en vertical. L'interior del cacau és cobert en volta rebaixada feta de lloses, al fons podem veure una obertura corresponent a l'entrada d'aigua que havia de fer moure el mecanisme del molí, i altres obertures que també conformaven part de l'estructura del molí. A l'interior de la planta semisoterrània es conserven les moles i escasses restes d'elements que configuraven l'espai destinat a mòlta. L'edifici compta amb un petit annex adossat al costat sud que sembla correspondre a un petit espai destinat a bestiar. Al costat nord-oest hi ha les restes d'una altra estructura, actualment en procés d'enrunament i molt coberta de vegetació; podria correspondre a un paller o annex potser destinat a magatzem i bestiar.	08268-29	Al peu del torrent de les Garrigues, a la zona central del terme municipal.	Les estructures conservades del molí semblen indicar que pot tractar-se d'un edifici de finals del segle XVIII o ja del XIX. Tanmateix no es pot descartar l'existència de l'aprofitament hidràulic de l'aigua del torrent de les Garrigues en aquest indret ja amb anterioritat a aquesta data i que de fet el molí conservi restes de cronologia anterior. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Cerchs trobem la referència 'Molí del Andreu', en relació al qual hi consta referenciat Pedro Bonet.	42.1444200,1.8503900	405007	4666451		08268	Cercs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66519-foto-08268-29-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66519-foto-08268-29-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		s'accedeix de la de pista forestal que a les afores de Cercs condueix cap a la Casanova de les Garrigues.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66520	Molí de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-pedret	CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals', a L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana, la família dels Berga. Volum I. Tesi doctoral VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.	XVIII-XIX	Es troba en procés d'enrunament.	El molí de Pedret conserva un volum important de les estructures del casal moliner i d'edificacions annexes, a més dels elements propis que configuren un molí. Cal dir, que el conjunt es troba envaït per la vegetació, fet que dificulta una correcta visibilitat de les estructures conservades. Es poden distingir diferents volums i cossos edificats, dels quals destaca una estructura que correspondria pròpiament a l'edifici que allotjava el molí. Aquest casal moliner mostra una planta semisoterrada, planta baixa, i almenys una planta pis. Els murs són bastits amb pedres desbastades, i a les cantonades, blocs més ben tallats que donen consistència a l'estructura. Pel que fa a les obertures, la majoria de les que podem veure són emmarcades de muntants de carreus poc treballats i llindes de maó massís; una de les portes d'accés visibles, és al mur nord, obra a nivell de planta baixa i la llinda és de llinda en arc fet de maó massís disposat en vertical. En relació a la resta de volums, només indicar que mostren una tipologia de murs i tancaments similars. Es conserva part del recorregut del canal que conduïa l'aigua al molí, en el que també hi ha alguns forats de de tall quadrangular excavats a la roca, metres aigües amunt del molí, que formarien part del traçat del mateix canal. A tocar de les construccions hi ha una feixa que podria correspondre a una bassa d'acumulació d'aigua, avui plena de sediment.	08268-30	A la zona de Pedret, al sud del terme municipal i al peu del riu Llobregat.	Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. De fet, són diverses les referències a un molí a la zona de Pedret ja des del període medieval, el qual podria estar situat en el mateix indret que les restes visibles avui. Cal tenir present que la proximitat al mateix riu determina que sovint aquest tipus d'edificacions pateixin desperfectes importants a causa de riuades, tot requerint en molts casos reconstruccions o reformes de les estructures. En aquest sentit, és probable que si la ubicació de l'antic molí de Pedret citat ja en època medieval és la mateixa, aquest hagi sofert alguna reconstrucció important ja que les estructures visibles actualment són pròpies de cronologia més moderna, entorn als segles XVIII i XIX. En aquest sentit, fer esment a que al peu del pont gòtic de Pedret hi ha diversos forats fets a la roca, a banda i banda del riu que es creu que podrien formar part d'una estructura de resclosa o presa per abastir d'aigua el molí (també hi ha la hipòtesis de que els encaixos corresponguin a una estructura d'un pont de fusta). Aquests forats es relacionen amb una cronologia medieval. De fet, en documentació del segle XIV s'esmenta l'existència a la zona de Pedret d'un molí anomenat Paloana, es desconeix si pot correspondre al mateix molí objecte de descripció. Al segle XIX, el molí consta referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la cita de Molí, que es creu que pot correspondre a aquest i en el que hi consta referenciat Miquel Santandreu.	42.1069500,1.8832400	407667	4662254		08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66520-foto-08268-30-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66520-foto-08268-30-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		El molí es troba a peu del camí ral de Berga a la Portella, actualment senyalitzat com a sender.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66521	Molí del Posas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-posas		XVIII-XIX	en procés d'enrunament.	L'edifici mostra planta rectangular, constava de planta baixa, dues plantes i una petita golfa o altell; la coberta sembla que era a un sol vessant desaiguant cap al nord. Part de l'estructura està ensorrada, en concret de la teulada, dels interiors i de les façanes sud i nord. Tot i això conserva gran part de la volumetria. Destaca en la façana sud, l'existència del cacau, l'obertura per on es produïa la sortida de les aigües del molí; es tracta d'una obertura en llinda en arc rebaixat fet en lloses, l'interior del cacau és cobert en volta de pedra. L'estructura està bastida adossada al marge del terreny, facilitant l'existència d'accés a l'interior a peu pla en diversos nivells de planta. Algunes de les obertures conservades són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb llinda de fusta. L'edifici és bastit amb cantoneres de carreus força ben treballats, els murs són de pedres desbastades tot i que en algunes parts, com la façana principal, mostra parts bastides amb tàpia. A l'entorn de l'edifici principal hi ha algunes restes d'altres estructures, probablement corresponents a edificis destinats a magatzem o al bestiar. A la feixa inferior, pocs metres davant de la sortida del cacau, podem observar una antiga mola encastada en el sòl.	08268-31	Prop de l'enllaç de la C-16 amb la C-26, al costat de l'Estany Clar.	Arquitectònicament, l'estructura del molí pot correspondre a un edifici del segle XVIII-XIX. Sense que es conservin visibles elements que permetin aportar una cronologia més precisa. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells on trobem la referència 'Molí del Posas'.	42.1166300,1.8538400	405251	4663361		08268	Cercs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66522	Molí del Nin	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-nin	SERRA, S.; MOLINS, M. (2009): Berga. Recull gràfic 1875-1975. El Papiol: editorial efadós.	XVIII-XIX	requereix d'una actuació de rehabilitació	Molí bastit al peu mateix de la riera de Metge, l'edifici del casal moliner està bastit en el vessant nord del torrent, en una zona de fort pendent. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, consta de dues plantes i potser una petita golfa a sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. El fort desnivell del terreny on s'ubica determina que l'alçat visible de les seves façanes sigui molt diferenciat. Així, la façana que dóna al torrent és la que mostra un major alçat, en aquesta destaca que a la part baixa i al seu extrem de ponent hi ha l'obertura de sortida de les aigües del molí, la qual mostra llinda en arc fet en pedres desbastades; el seu interior és cobert en volta feta també en pedra i en el qual s'hi poden veure algunes restes de l'antiga maquinària del molí. Les obertures de la resta de la façana són de configuració senzilla i estan distribuïdes de manera irregular. L'acumulació de massa vegetal i arbustiva a l'entorn de l'edifici no permet aportar gaires detalls de la seva estructura, afavorint una mala de visibilitat de l'edifici. A la façana de llevant hi ha la porta d'accés a la planta baixa, de muntants i llinda de maó massís; sembla que a la façana nord hi ha una altra obertura d'accés, que en aquest cas obriria directament a la planta sota-coberta, és una obertura també emmarcada en maó massís a brancals i llinda. Es poden distingir altres obertures en les façanes, sembla que totes de configuració simple, algunes també amb maó als brancals. Els murs són bastits en pedra, amb cantoneres de pedra a la part baixa i maó massís a les cantoneres a partir de la planta baixa. A l'entorn de la casa sembla que hi ha algunes restes d'altres estructures, hem de suposar que corresponents a alguns magatzems o espais destinats al bestiar, en el costat de ponent i al nord. Sembla que s'identifica part del traçat del canal que portava aigua al casal moliner. A més, també existeix un altre canal que podem veure al peu del torrent, paral·lel al mateix torrent, en el costat del molí, probablement recolliria també les aigües de sortida del canal i les conduiria aigües més avall per a ser utilitzades en altres finalitats.	08268-32	Situat al peu de les aigües de la riera de Metge. Al nord de la serra de la Torre de la Petita.	Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX i XX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. Documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la referència 'Molí del Nin', en relació al qual hi consta referenciat José Pagerols.	42.1157500,1.8570200	405512	4663260		08268	Cercs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al costat oposat del torrent eren visibles les estructures de la font del Tagastet, actualment cobertes de fangs arran d'una riuada. Aquesta font va ser molt freqüentada en especial per veïns de Berga, degut a la seva proximitat. També cal fer esment a l'esvelt pont o palanca que hi ha a pocs metres del molí.	98\|94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66523	La Mussolera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mussolera	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 16. Ajuntament de Cercs	XVIII-XIX		Es tracta d'un conjunt d'edificis que tradicionalment formaven part d'una explotació agro-ramadera i que avui, íntegrament rehabilitats, tenen una funció turística de caire residencial. El conjunt s'emplaça en mig d'uns prats afeixats, que prop de la casa s'ha enjardinat, tot rodejat d'una extensa zona boscosa. L'edifici principal, la casa, es troba al nord-est del complex. És de planta rectangular, tot i el retall que presenta sobre el seu angle sud-oest, i consta de planta baixa, planta primera i sota-coberta. Està construït en base a murs de pedra irregulars rejuntats amb materials industrials. A les cantonades s'han disposat carreus de grans dimensions i ben treballats, fet que consolida i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal de llevant. Presenta múltiples obertures de tall senzill que es reparteixen de manera irregular, encara que amb certa simetria, al voltant de l'edifici. Algunes d'aquestes obertures tenen llinda de fusta mentre que en d'altres s'ha optat per acabats en arc rebaixat. Assenyalar el conjunt de balcons que, sense sobresortir del parament, es reparteixen entre els murs anterior i posterior. A la façana de ponent, hi ha unes escales exteriors que permeten accedir a la primera planta des d'aquest sector. El conjunt de les obertures ha estat reformat i regularitzat, encara que algunes es mantenen en l'emplaçament originari, altres han estat modificades o són de nova obertura; a la façana principal a la part sud es conserva la porta d'accés a planta baixa, és de constitució senzilla; presidint la façana en el darrer nivell, just sota el carener, hi havia dues obertures allargades amb llinda en arc de mig punt, a manera de galeria, aquestes han estat modificades en la rehabilitació. Aquesta edificació s'acompanya del que antigament havia estat una pallissa i una edificació de nova planta. El conjunt es coordina i comparteix característiques constructives i en quant a materials amb l'edificació principal. La pallissa, de planta baixa i planta sota-coberta, ha estat reformada i s'ha transformat en un espai de lleure dintre del complex residencial. La pallissa manté l'estructura d'una façana principal en la que destaca la gran obertura que ocupa pràcticament tot el frontal, amb un pilar al centre; per bé que rehabilitada amb materials contemporanis. D'altra banda, s'ha aixecat una nova construcció, de planta baixa, que s'ha convertit en l'espai de menjador. En aquest darrer edifici cal destacar l'abundós ús del vidre com a principal material de tancament en els paraments.	08268-33	Al peu de la ctra. 1411a, a uns 1,60 km des del trencall amb la BP-4654	Constructivament la casa pot correspondre a una estructura bastida originàriament entre finals del segle XVIII i inicis del XIX. De fet, conta que a l'interior es conserva una llinda de fusta amb la data de 1807. Documentalment consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi consta Josep Canelles registrat a la masia la Morotera, per bé, que la qualitat de la grafia i les incorreccions en algunes de les referències a altres masies, porten a pensar que pot tractar-se de la Mussolera.	42.1196000,1.8516900	405077	4663693		08268	Cercs	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		En conjunt s'ha realitzat una reconstrucció integral a partir de materials de tipus industrials, manté al volumetria pròpia en l'exterior dels espais. Tanmateix, els interiors han estat totalment modificats seguint un criteri d'ús turístic. La masia està catalogada com a BCIL núm. 989-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.		45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66524	La Palanca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca-1	IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 22. Ajuntament de Cercs TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.	XVII-XVIII	El conjunt ha estat restaurat íntegrament respectant la morfologia i tipologia original de la masia.	Es tracta d'una masia d'època moderna integrada per un conjunt d'edificacions annexes entre sí. S'acompanya d'un pati interior situat a l'est, que clou el recinte mitjançant un mur de pedra. L'edificació principal, de grans dimensions, té una planta de tall rectangular. L'habitatge, que s'aixeca sobre PB+2, aprofita un desnivell per assentar-se i presenta diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés (oest). Els murs de tancament mostren una fase d'ampliació vers el sud. Destaca un cos que sobresurt del parament lateral nord, a nivell de primera planta; aquest, cobreix a un vesant en direcció nord a partir de teula àrab. Al volum principal se li adhereix un altre cos a migdia. De planta quadrangular, s'aixeca sobre PB+1 i cobreix a un únic vesant que cau vers l'est. Del seu parament de ponent sobresurt un porxo que cobreix a un vessant vers l'oest, i que es recolza sobre dos pilars de pedra. En darrer terme, un petit cobert s'annexa al sud d'aquest segon edifici. En quant als materials, es tracta d'un conjunt construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus desbastats de mida més aviat gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig dels murs de façana nord i sud, defineixen un angle que indica on acabava l'edificació original prèvia a l'ampliació esmentada. Els paraments de l'est i del nord es troben a pedra vista mentre la resta es troben arrebossats amb morter. En quant a les múltiples obertures, són de tipus senzill, de tall rectangular o bé quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Aquestes es reparteixen al voltant dels edificis de manera irregular (exceptuant la façana est on la disposició del conjunt de finestres és simètrica i endreçada). Cal destacar la porta d'accés, a ponent, amb grans carreus treballats en llinda i brancals; també a la façana est una finestra amb llinda, muntants i ampit de carreus ben tallats i polits. Fer esment al balcó que sobresurt de la paret est, a l'alçada de la primera planta, amb barana de ferro i amb un teulat que el cobreix i que cau a un vesant en direcció est. Finalment, fer esment d'un petit cobert que sobresurt del mur que clou el recinte, en la seva part nord.	08268-34	Al sud del terme municipal, a la zona de Pedret, molt a prop del nucli de Berga.	La volumetria de la casa permet distingir diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Sembla que l'aspecte que ens ha arribat avui en dia, correspon bàsicament a unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. De tota manera la masia podria conservar restes més antigues ja que consta referenciada documentalment des del període medieval; en el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Berga, en l'apartat corresponent a 'Los de Fora Vila' hi consta Joan de la Palancha (IGLESIES: 1979, 458). A nivell documentalment, també podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Palanca i en la qual hi consta Joan Comellas.	42.1088000,1.8736900	406880	4662470		08268	Cercs	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66524-foto-08268-34-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66524-foto-08268-34-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Per accedir a la masia, des de Berga s'ha d'agafar la carretera de Sant Quirze de Pedret i a l'alçada de 1,7Km, just després de l'abocador, trencar per la bifurcació que surt a l'esquerra i que hi porta directament.La masia està catalogada com a BCIL núm. 994-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66525	El Palou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palou	IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 11. Ajuntament de Cercs TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.	XVII-XVIII		Es tracta d'una masia integrada per diverses edificacions que s'articulen per mitjà d'una era central. Originàriament es tractava d'una explotació agro-ramadera i en l'actualitat la masia ha estat restaurada i s'utilitza amb finalitats turístiques de caràcter residencial. El conjunt s'ubica en un indret amb força desnivell organitzat en base a terrasses; això provoca que les edificacions presentin diferents alçades. A la part meridional es troba un volum format per dues estructures annexes entre sí. Dues naus de planta rectangular que s'aixequen sobre PB+1 cadascuna, però que es troben a diferent nivell sobre el terreny d'una manera esgraonada. La nau que es comunica amb l'era (oest) i que es troba a major alçada, presenta una coberta de teula àrab que cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la zona d'accés. La nau consecutiva (est), que es troba a un nivell inferior, cobreix a partir d'una terrassa. En quant als diversos accessos i les múltiples obertures, presenten diferents formes i dimensions i es troben repartides al voltant de l'edificació de manera irregular. Entre aquestes, la porta d'accés de ponent, a la que se li ha afegit un porxo de fusta, tancat i cobert a dues vessants. Igualment, des de mitja alçada del parament est sobresurt un petit teulat que cobreix els accessos d'aquesta part inferior. Aquests volums estan construïts en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter i els paraments es troben a pedra vista. L'edificació ubicada al nord, arquitectònicament més interessant, està formada per un cos principal al que se li adhereix, a ponent, un de secundari. Es tracta d'un gran cos de tall rectangular, que s'aixeca sobre PB+2. Està bastit en un terreny desnivellat, fet que determina que la construcció tingui diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés. L'annex lateral, d'una planta i de petites dimensions, s'ha convertit en la zona d'accés a l'edifici. A diferència de l'edificació meridional, aquesta té menys obertures degut a que no ha sofert una rehabilitació tan pronunciada com l'anterior; els murs mostren un aparell diferenciat de la resta, és en base a grans cantoneres de blocs ben escairats i els murs de carreus desbastats i pedres irregulars; aquesta estructura mostra diferents fases constructives i conserva restes d'elements d'interès com restes de la boca de l'estructura del forn de pa. L'entorn més immediat ha estat reestructurat aprofitant els desnivells per a crear petits miradors connectats per corriols empedrats i esgraonats. L'espai es troba delimitant amb baranes de ferro, de fusta o petits murs de pedra.	08268-35	A l'oest del nucli de Sant Jordi, agafar la pista que surt de l'ermita cap el coll de Palou.	En el fogatge de 13 de juny de 1553, en la parròquia i terme de 'Serrals' i Baells hi consta Esteve Gavaix al mas Palou. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Palou, en la que s'hi inscriu a Ramon Torriu. Les reformes i modificacions experimentades en la masia, així com el gran nombre d'estructures annexes, són testimoni de diferents fases constructives del mas, que només permeten apuntar que la gran majoria d'estructures conservades semblen correspondre a unes cronologies modernes, aparentment es poden situar entorn al segle XVII i XVIII; per bé que amb modificacions posteriors. També és possible que la masia conservi estructures de cronologia anterior.	42.1512400,1.8429400	404402	4667216		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66525-foto-08268-35-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66525-foto-08268-35-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La masia està catalogada com a BCIL núm. 986-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27
66526	La Peirota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-peirota-0	PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 23. Ajuntament de Cercs	XVIII		Es tracta d'una edificació isolada que corona el cim d'un turó, davant la confluència de la riera de Bossoms amb el riu Llobregat. És una masia que ha estat restaurada tot respectant els trets morfològics característics. Volumètricament, es compon de dues naus principals de tall rectangular, disposades paral·lelament l'una de l'altre i que s'acoblen a l'alçada de mig cos. Un mur uneix els extrems sud-est de cadascun dels volums, originant-se un petit pati d'accés. En alçada, la casa consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants en ambdós cossos i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista exceptuant algunes zones que han estat arrebossades amb ciment (especialment a l'extrem sud). Pel que fa als accessos i les obertures del conjunt, aquestes són senzilles, de tall rectangular o quadrangular, en algunes amb carreus més o menys ben treballats als muntants, i acaben rematades amb llinda de fusta. Majoritàriament es reparteixen de manera irregular al seu voltant. L'obertura d'accés al pati és a través d'un portal adovellat amb totxo vist situat en el pany de paret que origina el pati. Un cop dins del pati, ens situem davant la porta d'accés a la casa, situada a la façana principal de la casa, orientada a sud. A primera planta es troba una balconada que ocupa la meitat dreta d'aquest cos. Finalment, a nivell de sotateulada, s'obre una petita finestreta que il·lumina la zona superior de la construcció. La façana que cau a l'extrem sud del recinte és la que presenta modificacions més importants arrel de la restauració realitzada, especialment pel que fa a les obertures i ús de les plantes superiors. A l'alçada de la primera planta destaca una obertura a mode de gaial, de tall trapezoïdal, que origina una petita zona de porxo amb tancament de barana metàl·lica. En aquesta mateixa façana existia anteriorment una pallissa que va ser desmuntada i que cobria la meitat dreta. A ponent, quatre finestres il·luminen la construcció en aquesta zona. Totes ubicades a la nau nord i repartides de dos en dos entre la planta baixa i la primera. A nord, únicament una petita finestra a segona planta. Finalment, a llevant, una petita finestra en planta baixa.	08268-36	A la part sud del terme municipal, a l'àrea de Pedret, al llindar del municipi de Berga.	Constructivament la Peirota pot correspondre a una estructura bastida originàriament al segle XVIII. Documentalment consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi consta Simon Obradors registrat a la masia la Peirota.	42.1021700,1.8858800	407878	4661721		08268	Cercs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66526-foto-08268-36-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66526-foto-08268-36-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-01-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Es pot accedir des de diversos punts a través de pistes forestals, encara que són d'accés particular. Les rutes més habituals són a través de la zona residència de la Serra de Casa en Ponç (Berga) o des de l'antic traçat del tramvia de Manresa a Guardiola, metres avall del pont de Pedret.La masia està catalogada com a BCIL núm. 995-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.	94	45	1.1		14	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:27

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús