Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66563 | Central tèrmica de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-termica-de-cercs | FONT, E. i SERRA, R. (2003): El Carbó, Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. LATORRE, X. (1995): Història de l'Aigua a Catalunya, Barcelona i Premià de Mar, l'autor. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 2. Ajuntament de Cercs SERRA, R. i FONT, E. (2005): 'La central tèrmica de Cercs: carbó i electricitat des de 1929', a L'Erol, número 85, p. 27-32. TENCI, R; SERRA, R. (2013):' La Central Tèrmica de Fígols, una història en imatges', a L'Erol, número 116, p. 8-14. | XX | La central tèrmica és coneguda sobretot per les dues grans xemeneies que la conformen. D'aquestes xemeneies, la més alta i estreta, amb una alçada de 120 m i adoptant una forma més estilitzada, correspon a la xemeneia de fums. Està conformada per una base de formigó d'amplada similar a la boca superior i es troba ubicada a la part alta del conjunt de la central. La xemeneia més ample, és de fet, la torre de refrigeració; té una alçada de 103 m. Visualment aquesta té una presència molt més destacable pel seu gran dimensionat; el diàmetre de la base és de 68 m i l'amplada de la boca a l'entorn dels 30 m. La seva ubicació és a la part baixa de la central, més propera a la carretera C-16. La ubicació de la central tèrmica responia a la proximitat a les dues principals fonts de proveïment: per una banda el carbó procedent de la mina Consolació i per l'altra l'aigua necessària per a la refrigeració i que s'obtenia del torrent de la Garganta. Amb tot, a causa de les dificultats orogràfiques de la zona va caldre fer grans moviments de terra per fer una esplanada artificial. La central transformava l'energia primària procedent del carbó en una energia secundària que era l'electricitat. Els darrers anys de producció d'energia elèctrica consta que generava una mitjana anual de 865 milions de kw i tenia una potència de 160.000 kw/hora. Els quatre components essencials d'una central termoelèctrica són: la caldera, la turbina de vapor, l'alternador i el transformador. A la caldera es produeix la combustió del carbó, que transforma l'aigua en vapor a pressió. Aquest vapor es converteix en energia mecànica de rotació fent girar les pales de la turbina. La turbina està unida per un eix a l'alternador, que és on es transforma l'energia mecànica en energia elèctrica. Un cop generat el corrent elèctric, aquest és conduït cap al transformador, on se li augmenta la tensió per tal de poder-lo traslladar a grans distàncies sense pèrdues. A ple rendiment, la central consumia cada dia 2.500 tones de carbó, de les quals 1.200 acabaven convertides en cendra que es dipositava al peu de la caldera, i necessitava 500 tones per hora d'aigua, de les quals 350 s'alliberaven a l'atmosfera en forma de vapor d'aigua a través de la torre de refrigeració. Els fums de la combustió del carbó sortien per la xemeneia més alta i estreta i, a causa del seu alt contingut de diòxid de sofre (SO2), foren els causants d'una pluja àcida que va afectar 30.000 ha al voltant de la central. | 08268-73 | Al peu de la carretera C-16, entre els punts km 107 i 108 | Al lloc on s'ubica la central tèrmica de Cercs ja hi havia hagut una central tèrmica amb anterioritat. Aquesta primera central era coneguda amb el nom de central de Fígols i va ser construïda entre els anys 1929 i 1931 per un trust de tres importants empreses elèctriques catalanes. La construcció d'aquesta central responia a l'objectiu d'aprofitar el carbó de les mines de l'Alt Berguedà per generar electricitat. Tenia una potència de 14 MW. En el seu moment, l'estructura arquitectònica de la primera central es va considerar innovadora constructivament pel sistema de formigó armat utilitzat. Aquesta primera central tèrmica va tenir un paper molt important durant la Guerra Civil i la postguerra , fins que a finals de la dècada dels anys seixanta del segle passat va quedar obsoleta. Actualment encara es conserva l'edifici central i són visibles algunes estructures d'aquella primera tèrmica. L'actual central tèrmica es va començar a construir l'any 1968; per a la seva obra es va bastir un campament obrer en un turó situat al davant mateix de la central. L'obra va anar a càrrec de l'empresa COPISA. L'entrada en funcionament, després d'un any de proves, fou el 12 d'agost de 1971. Fins l'any 1985 tot el carbó que consumia la tèrmica de Cercs provenia de les mines de lignit de la conca minera de l'Alt Berguedà, les del costat mateix de la central, que eren propietat de Carbones de Berga SA, i les de Saldes, que eren propietat de Carbones Pedraforca SA. Per una sentència judicial del mateix any 1985, a partir d'aquest any i de manera progressiva fins el 1991 una part del carbó del Berguedà va deixar pas a hulla importada de Sudàfrica. Aquesta hulla tenia un contingut de sofre molt menor que el lignit i d'aquesta manera es va aconseguir reduir les emissions de diòxid que durant anys havien provocat la pluja àcida. A partir de 1991, coincidint amb el tancament definitiu de l'empresa Carbones de Berga SA, la tèrmica cremava un 60% de lignit procedent de les mines de Saldes i un 40% d'hulla sud-africana. Aquesta situació va durar fins a finals de l'any 2004. A partir de gener de 2005 la tèrmica només cremava hulla procedent dels països de l'est d'Europa per tal de complir amb els acords presos a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a Kyoto l'any 1997. El tancament definitiu de la central tèrmica fou el 31 de desembre de 2011, de manera que va estar en actiu una mica més de 40 anys. | 42.1728400,1.8574600 | 405633 | 4669598 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66563-foto-08268-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66563-foto-08268-73-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fins fa pocs anys des del Museu de les Mines de Cercs es realitzaven visites guiades al conjunt. Actualment, la central està tancada i a l'espera que s'acabi de determinar el seu destí; les darreres notícies publicades apunten que diferents institucions treballen per donar un ús al conjunt entorn a les energies renovables.Dins dels fons documentals de l'ANC pertanyents a l'empresa Fuerzas Eléctricas de Cataluña SA (ANC1-211) hi ha digitalitzada una col·lecció de 458 fotografies realitzades entre els anys 1969 i 1977 relacionades amb les obres de construcció de la central (1969-1971) i les obres d'ampliació (1977). L'accés a aquestes fotografies és lliure.Les coordenades corresponen a la xemeneia de refrigeració. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66565 | Presa i pantà de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-i-panta-de-la-baells | JUNTA D'AIGÜES DE CATALUNYA (1990): 'El pantà de la Baells', a L'Erol, número 30, p. 31-33. LATORRE, X. (1995): Història de l'Aigua a Catalunya, Barcelona i Premià de Mar, l'autor. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa inv. 1. Ajuntament de Cercs. S/A. (1998): 'L'aprofitament turístic del pantà de la Baells', a L'Erol, número 59, p. 65-66. | XX | Infraestructura hidràulica destinada a l'emmagatzematge i regulació de l'aigua del riu Llobregat, tot recollint també l'aigua de la riera de Vilada o del Merdançol, per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona i generar energia elèctrica. L'embassament de la Baells està situat a uns 32 km aigües avall del naixement del riu Llobregat, té una longitud de costa de 30,9 km, la superfície total inundada és de 365 ha pertanyents als municipis de Cercs, Vilada i la Quar, la seva cota màxima d'embassament extraordinari és de 633,7 m (sobre el nivell del mar), el seu volum és de 109,43 hm3 (tot i que en origen era de 115 hm3, però degut a la sedimentació s'ha anat reduint) i el cabal regulat mitjà és de 6,69 m3/s. La conca de l'embassament ocupa una superfície de 532 km2. La presa de la Baells és del tipus de volta gruixuda de doble curvatura, amb un desenvolupament de l'arc entre els estreps de 302,28 m., el gruix màxim de la presa a la seva base i al sòcol és de 27 metres i 8 metres a la coronació, l'alçària sobre els fonaments és de 102,35 m., assolint una cota de coronació de 632,35 m (sobre el nivell del mar). Per a la construcció de la presa es va haver de realitzar una excavació de 184.400 m3 i va requerir d'uns 400.000 m3 de formigó. Les parts principals de la presa són una corona o galeria superior, una xarxa interna de galeries d'inspecció construïdes longitudinalment i connectades en vertical per tres parts (a cada extrem i al centre), a la part inferior hi ha l'embocadura de la presa del desguàs de fons amb la cambra de vàlvules de desguàs de fons, també compta amb una cambra de vàlvules de desguàs de mig fons o intermedi junt amb al seu corresponent canal de descàrrega del desguàs (situada a la zona intermèdia a la part oest), i a la part superior a l'extrem més de llevant hi ha el sobreeixidor o desguàs superficial amb el seu gran canal de sobreeixidor superior. La presa de la Baells compta des del 1989 amb dues centrals hidroelèctriques situades després de la presa, amb la idea d'aprofitar el cabal d'aigua que surt pel fons de la presa. La primera central, coneguda amb el mateix nom que la presa i el pantà (central de la Baells) és la més gran del riu Llobregat, podent arribar a produir 23.000 MW d'energia a l'any. Per a la generació d'energia s'aprofita l'aigua expulsada pel sobreeixidor de fons que es troba a la part central de la presa, la qual és canalitzada a través d'un túnel fins a la turbina, que es troba en una construcció pocs metres més avall de la presa. Aquesta central té un cabal de 7,5 m3/s i 100 m de salt brut, que es converteixen en 77,61 m de salt net. La potència total instal·lada és de 5.000 Kw i està equipada amb dues turbines per a la generació d'electricitat. La segona central és coneguda amb el nom de Pedret; té un cabal concedit de 6 m3/s i 15,91 m de salt brut que es transformen en 15,18 m de salt net. La potència total instal·lada és de 800 Kw i està equipada amb una turbina. | 08268-75 | A la part sud del municipi, en el traçat del riu Llobregat amb l'aiguavés de la riera de Vilada. | A principis de segle XX i per encàrrec de la Confederació Sindical Hidrogràfica del Pirineu Oriental s'enceten estudis de pantans reguladors a la conca del Llobregat. Un informe de l'enginyer Rafael Coderch i Serra de l'any 1900 esmenta un possible pantà a la Baells, incompatible en aquell moment amb el traçat del ferrocarril de les mines de carbó de Guardiola de Berguedà que s'havia concedit el 17 d'abril de 1900. Per aquest motiu les obres d'aquest possible pantà no foren incloses en el 'Plan General de Canales y Pantanos de la zona de los Pirineos Orientales' redactat aquell mateix any 1900. L'opció de construir una presa a la zona de la Baells va quedar aparcada fins l'any 1934 quan es va estudiar a fons una nova regulació de la conca del Llobregat. Però els esdeveniments posteriors, especialment els derivats de la Guerra Civil, van deixar la qüestió novament aparcada fins l'any 1947, quan els mateixos usuaris del riu presenten una instància adreçada al Ministeri d'Obres Públiques sol·licitant un estudi i projecte definitiu per a la construcció d'una presa a la Baells. Segons els fons documentals de l'Agència Catalana de l'Aigua dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC1-547) aquests primers avantprojectes per construir la presa foren redactats el 25 de novembre de l'any 1949 i el projecte definitiu es va concretar l'any 1956, per bé que l'any 1972 s'hi van introduir algunes modificacions. Entre l'avantprojecte de 1949 i el projecte de 1956 l'obra va ser inclosa en el grup tercer del Pla General d'Obres Públiques per una Llei de 15 de juliol de 1954. El projecte de 1956 preveia un pantà de 93,7 hm3 amb una cota màxima de 623 m (sobre el nivell del mar), projecte que implicava una variant del ferrocarril de via estreta entre Berga i Guardiola de Berguedà d'un elevat cost econòmic. Aquest fet va paralitzar novament el projecte de presa a la Baells. La qüestió es va reprendre l'any 1968 amb un estudi sobre el projecte del sistema d'embassaments a la Baells i a la riera de Marlés. Aquest estudi preveu augmentar l'alçada de la presa per encabir fins a 115 hm3. Per tal de poder realitzar aquesta obra d'enginyeria civil van haver de realitzar-se un bon nombre d'expropiacions, les quals s'iniciaren l'any 1970. De fet, la construcció del pantà de la Baells va comportar la desaparició el poble de Sant Salvador de la Vedella i el nucli de la Baells, junt amb alguna masia més dispersa. Una altra pèrdua important va ser la línia de ferrocarril de Manresa a Guardiola, la qual es tancava el 1972. Pel que fa a l'inici dels treballs de l'obra per la construcció de la presa de l'embassament de la Baells van començar el 1971 i només van durar quatre anys. El projecte de la presa va anar a càrrec de Consulpresa i J.Llacer i les empreses constructores varen ser Entrecanales i Dragados y Construcciones. Tot i que el conjunt de les instal·lacions va entrar en servei la tardor de 1975, la inauguració oficial de la presa i l'embassament de la Baells va ser el 7 de febrer del 1976 per part del rei d'Espanya, Joan Carles I. Fins passats dos anys de la inauguració no es va omplir completament. Sota les aigües del pantà van quedar submergits els pobles de Sant Salvador de la Vedella i de la Baells, la carretera comarcal C-1411, l'antiga via del ferrocarril ja en desús, ponts com el de Miralles, camins i terres de conreu. La riuada dels dies 7 i 8 de novembre de 1982 va posar a prova tots els components de la presa, ja que van funcionar a ple rendiment i van complir amb escreix la seva funció de regulador de seguretat. La central hidroelèctrica de la presa de la Baells es va inaugurar l'any 1989, va ser projectada per l'empresa Hidroelèctrica del Segre i amb gestió de l'empresa Endesa; aquesta obra va suposar una aprofitament destacable de les funcions de la presa de la Baells, que fins llavors eren essencialment d'emmagatzematge. | 42.1219600,1.8784800 | 407295 | 4663926 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66565-foto-08268-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66565-foto-08268-75-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Museu de les Mines de Cercs realitza visites guiades a la presa de la Baells en diverses dates al llarg de l'any. Coincidint amb el 40è aniversari de la inauguració del pantà de la Baells es van instal·lar uns nous panells informatius a la presa. L'any 1989 els ajuntaments de Vilada i de Cercs es plantegen aprofitar les possibilitats turístiques del pantà i encarreguen a la Diputació de Barcelona un estudi. Aquest estudi fou revisat i actualitzat l'any 1996 a partir d'una anàlisi global sobre actuacions en llacs i pantans artificials com a zones d'esbarjo. Aquest estudi incloïa tant els aspectes positius d'aquest aprofitament com els aspectes negatius i proposava la creació d'un Consorci de Promoció Turística com a òrgan gestor i integrador. Actualment es permet tant el bany com la pesca com la navegació (aquesta última amb certes restriccions) per tota l'àrea del pantà, excepte la zona de seguretat delimitada a tocar de la presa. Inclou una zona abalisada per a l'entrenament de la natació en aigües obertes de 1.000 m de recorregut. Des de fa uns anys funciona a Cercs un club nàutic gestionat per una empresa privada. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66591 | Mines de Fígols/Mines de 'Carbones de Berga SA' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-figolsmines-de-carbones-de-berga-sa | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | excepte la mina de Sant Romà, la resta estan clausurades i en alguns casos ni tant sols es pot veure la boca-mina. | Conjunt de mines explotades per l'empresa 'Carbones de Berga SA' (com a successora de les empreses 'la Carbonera Española' i 'Ferrocarril y Minas de Berga') entre els anys 1911 i 1991, quan va cessar l'activitat minera de l'empresa. 'La Carbonera Española' va iniciar les seves activitats l'any 1863. Aquestes mines estan situades uns 5 km al nord del nucli de Cercs, entre els cingles de la Garganta i el torrent de la Frau, ja en els límits amb els termes municipals de Guardiola de Berguedà, Vallcebre i Fígols. Popularment s'han conegut sempre amb el nom de 'mines de Fígols' i l'estació del ferrocarril duia aquest mateix nom (Fígols-las Minas) perquè el nucli més proper era el poble de Fígols, per bé que la totalitat de les mines i de les instal·lacions mineres que hi donaven servei es trobaven dins del terme municipal de Cercs. Del conjunt cal destacar unes quantes boques-mines i galeries, per bé que algunes actualment es troben tapiades o els accessos són amagats per la vegetació; hem de creure que a part de la mina Sant Romà, que té un tram de galeria condicionat a la visita com a part del Museu de les Mines de Cercs, de les altres, es conserven les galeries interiors, o part d'aquestes, encara que totes elles formaven part de la mateixa explotació de mines de Fígols. La mina Esteve (o Frau) està situada a una altitud de 890 m, a la dreta del torrent de la Frau, entre les mines de Sant Josep i Alfons. Fou explotada entre els anys 1886 i 1919. Fou una de les primeres mines que es va electrificar. La mina Alfons (o del Moroto) està situada a 935 m d'altitud, a la dreta del torrent de la Frau i per sobre de la mina Esteve. Va ser explotada entre els anys 1893 i 1917. La mina Sant Josep està situada a una altitud de 876 m, a la dreta del torrent de la Frau. Fou explotada entre els any 1902 i 1975. L'any 1924 s'hi va instal·lar la ventilació mecanitzada. Els dos últims anys de servei d'aquesta mina serviren per treure el carbó que veïna de Vallcebre i com a boca de ventilació de la mina Consolació. La mina Sant Romà (o Sant Corneli) està situada a 965 m d'altitud. Fou explotada entre els anys 1905 i 1964. De fet, es tractava d'una galeria de la boca-mina Sant Corneli, explotada entre els anys 1890 i 1904. La galeria Sant Corneli es va obrir cap a l'esquerra de l'entrada mentre la galeria Sant Romà es va obrir cap a la dreta de l'entrada, fins a trobar les capes de carbó. La galeria principal tenia una llargada de 6 km, mentre el ramal de la dreta en tenia 3. Aquesta mina no es va mecanitzar mai, de manera que l'extracció del carbó sempre fou a força de braços. A partir dels anys 1920 però sobretot entre 1940 i 1960 la pedra i el ciment varen anar substituint la fusta com a suport de la volta de la galeria. Això ha permès que des de 1999 s'hagi habilitat un tram d'uns 450-500 m per ser visitat com a part del Museu de les Mines de Cercs. La mina Consolació (o Nova) està situada a 707 m, vora el barranc de Sant Corneli. Fou explotada entre els anys 1924 i 1991. Es va tardar 4 anys per arribar a les primeres capes de carbó. Tenia dos ramals que es van cobrir majoritàriament amb volta de formigó. L'any 1928, un cop aconseguit arribar a les vetes de lignit, es va electrificar el transport per l'interior de la mina. L'any 1929 es van instal·lar compressors i un ventilador. L'any 1964 la mina es va modernitzar amb la instal·lació del raspall Westfàlia per arrencar el carbó. Al marge d'aquestes cinc mines, en el sector de la Consolació es van explotar d'altres mines entre els anys 1872 i 1904: Àngela, Consuelo, Francisca i Santa Anna, explotades per 'la Carbonera Española'; Porvenir (o l'Hospitalillo), transversal Sant Corneli i Ventura (o de la Cantina Vella), explotades entre altres per José Enrique de Olano; i Rafaela i Alegria, explotades per 'Garaveti, Vallino, Bocio i Cia'. | 08268-101 | A la zona nord-oest del municipi. | La informació de què disposem sobre els orígens de la mineria al terme de Cercs és poca i poc documentada. Hi ha indicis que els anys 1850 i 1851 s'explotaven una pedrera i una mina de carbó. La documentació sobre les concessions d'explotacions de mines comença l'any 1864 i l'any 1865 es va crear la Prefectura del Districte Miner de la província de Barcelona. No obstant, a Cercs l'any 1861 es va fer una concessió per explotar la mina 'Concepción' (o 'Conchita') i l'any 1863 l'empresa 'la Carbonera Española', constituïda l'1 d'agost del mateix any, va comprar la concessió d'explotació de 25 mines dels termes de Cercs, Fígols i Sant Julià de Cerdanyola. Hi ha constància que en aquest moment s'explotaven dues mines a Cercs: la de la font del Rei i la del Galló. El problema d'aquestes primeres explotacions era la manca d'un sistema de transport que acostés el carbó extret a les zones on hi havia demanda d'aquest mineral, situació que es va solucionar entre 1868 i 1871 amb la construcció d'un tramvia de sang entre Berga i el santuari de la Mare de Déu de la Consolació. A partir de 1872 'la Carbonera Española' va començar a explotar les mines properes a aquest santuari. La procedència de la gent que va treballar a les mines és molt variada. En els inicis (segona meitat del segle XIX) hi treballava gent de la mateixa zona, poc avesada a aquest tipus de feina que per a ells, majoritàriament pagesos, era una novetat. Amb l'arribada de l'industrial basc José Enrique de Olano l'any 1895 varen arribar també facultatius de mines, topògrafs i personal tècnic qualificat i els primers miners d'ofici procedents de la conca minera d'Astúries. Aquests començaren a ensenyar als treballadors locals l'ofici de miner. Val a dir que mentre l'escola minera de Mieres (Astúries) funcionava des de l'any 1845, la de Catalunya, a Manresa, no es va crear fins l'any 1942. A començaments del segle XX varen començar a arribar treballadors de la zona minera de Terol (Mequinensa, Utrillas, Alcorisa, Andorra, Turón), especialment durant els anys de la Primera Guerra Mundial quan la demanda de carbó va créixer per la neutralitat espanyola davant el conflicte armat. L'any 1911 José Enrique de Olano va fundar l'empresa 'Carbones de Berga SA'. Aquesta societat va donar l'impuls definitiu a l'explotació de les mines del sector de la Consolació fins el seu tancament l'any 1991. En la dècada de 1930 alguns treballadors del carbó de l'Alt Berguedà es varen desplaçar cap a les mines de potassa del Bages, on es treballava millor i es cobrava més, i el seu lloc fou ocupat per nous immigrants procedents de Múrcia i Almeria. Acabada la Guerra Civil varen arribar nous miners asturians que fugien de la repressió política i entre 1950 i 1970 van arribar sobretot gent provinent d'Andalusia. Finalment, després de la construcció de la central tèrmica i de la presa de la Baells, treballadors estrangers, del Magreb primer i polonesos i d'altres països de l'Europa de l'Est després, varen treballar en els últims anys de les mines. El dia 3 de novembre de 1975 hi va haver en la mina Consolació el segon accident més important de tot el Berguedà i el més important de les mines de Cercs, amb el resultat de 32 miners morts. La 'Ley de Policía de Minas (y reglamento para su aplicación)' de 15 de juliol de 1897 prohibia el treball de dones de qualsevol edat i de nens menors de 12 anys a l'interior de les mines. Mentre la prohibició es va seguir per a les dones, no fou així per als nens que aprenien l'ofici de miner des de ben petits. Això convertia la mineria i les seves colònies en un món generalment masculí, però on les dones tenien un paper important; la majoria, a més de fer-se càrrec de les feines domèstiques aportaven un sobresou important a l'economia familiar treballant en altres feines, com la neteja i classificació del carbó en el rentador, com a personal administratiu o de servei domèstic d'enginyers i capatassos o triant carbó enmig de la muntanya de runam. | 42.1817100,1.8597900 | 405839 | 4670581 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins del terme municipal de Cercs hi ha documentades i identificades una quarantena més de mines, la majoria d'elles situades en el marge esquerra del torrent de Peguera, per sobre del nucli de Cercs i en direcció al Coll d'Hortons. N'hi ha cinc més situades entre el castell de Blancafort i el serrat de la Figuerassa, al sud del terme municipal. No totes aquestes mines eren de carbó, algunes eren de pedra. Al marge de 'Carbones de Berga SA', altres empreses i particulars van explotar aquestes mines, entre els quals podem esmentar 'Carbons Sant Jordi', 'Bofarull, Escobet i Cia', 'Corominas, Sala i Cia2, Joan Camps Ubach o Josep Martínez Torres.Dins d'aquest grup de mines alienes a l'empresa 'Carbones de Berga SA' cal destacar la mina Ritina, avui en dia coberta per les aigües del pantà de la Baells, explotada entre els anys 1915 i 1952 i de la qual se n'extreia carbó. L'última empresa que la va explotar era 'Carbons Sant Jordi'. Poques mines més van tenir tan llarg recorregut com les del comte de Fígols o la Ritina: podem esmentar la dels Horts de Cal Costa i la dels Horts del Rector, explotades entre 1934 i 1952, la del Bofarull, explotada entre 1909 i 1963 i de la qual se n'extreia pedra i carbó, o la del 'Cosaco' (també coneguda amb el nom del Roc Gros), explotada entre els anys 1920 i 1973.Les coordenades corresponen a la boca-mina de la Consolació o mina Nova. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66597 | Altar Major de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-salvador-de-la-vedella | f.XIX | actualment l'església no té culte, per trobar-se dins el pantà. Fa uns anys es va reparar la teulada de l'edifici però no actuacions a l'interior. | Senzilla construcció de fusta policromada formada per una fornícula plana central on hi figurava la imatge de St. Salvador. L'estructura està composta per un sol pis, flanquejat a banda i banda per dos pilars i una columna central, on es situaven imatges de Sants. Sobre el pis principal uns frisos motllurats sostenen l'entaulament, rematat per un arc superior adaptat a la forma de l'absis. Un floró a cada banda decora els laterals del remat. La policromia combina els marbrejats i el daurat. | 08268-107 | A l'església de Sant Salvador de la Vedella, situada al pantà de la Baells. | Podem incloure aquest altar dins alguna de les remodelacions que va patir el monestir, en aquest cas, probablement al segle XIX. L'obra devia substituir l'anterior altar major. Sembla que va ser construït per Pere Puig l'any 1.793. | 42.1691800,1.8625200 | 406046 | 4669186 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges dels Sants són escultures de factura moderna. L'interior de l'església encara conserva pintures a les parets, per bé que en mal estat. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66622 | Canelobre de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobre-de-sant-quirze-de-pedret | VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | Canelobre de ferro forjat de tija cilíndrica llisa, sostingut per tres peus de forma arquejada. L'ornamentació és senzilla, i està formada per diversos nusos que trenquen amb l'austeritat de la peça: quatre d'ells estan distribuits simètricament al llarg de la tija, mentre que un últim nus a la part inferior reforça l'arrencament de les potes. Tres nusos més decoren cadascuna de les tres potes que sostenen el canelobre dret. Al capdamunt del nus superior es conserva part de la cassoleta que recollia la cera del ciri. Aquest anava situat al capdamunt del canelobre, en el remat en punxa ( actualment molt desgastada) que culmina la part superior. | 08268-132 | Museu Comarcal de Berga. c/ dels Àngels, núm. 7. 08600-Berga | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Objecte litúrgic que servia per a sostenir un ciri encès nit i dia davant d'algun altar. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66623 | Pica baptismal de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-quirze-de-pedret | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 8. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XIII? | Durant molts anys va estar a l'exterior, com a conseqüència té parts degradades i algunes esquerdes. | La pica està formada per un sol bloc de pedra de gres sorrenc, té una secció de forma troncopiramidal i la planta és circular. La cara exterior encara conserva algunes restes de la decoració, són línies incises que defineixen línies paral·leles còncaves, com un doble arc; en conjunt restes de diferents motius geomètrics en baix relleu que no s'identifiquen correctament. La part superior de la pica compta amb una faixa ample, pel que es creu decorada amb un motius vegetals de fulles. | 08268-133 | A l'interior de la nau de l'església de Sant Quirze de Pedret | La peça no s'ha pogut datar amb exactitud, per bé que es considera que podria tractar-se d'una peça de finals del romànic català; tot i això, hi ha qui considera que potser podria adscriure's a una cronologia més tardana, de finals de l'edat mitjana, ja al segle XIV o XV. | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66626 | Col·lecció del Museu de les Mines de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-les-mines-de-cercs | SERRA I ROTÉS, Rosa (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà / Rosa Serra, Antònia Prat i Josep Picas. Manresa: Zenobita, cop.. FONT, Esther; SERRA, Rosa (2003): El Carbó. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Biodiversitat i tecnodiversitat ; 2. VVAA (2003): El Patrimoni miner de Catalunya: guia de mines museu i museus de geologia i mineria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Mines. VALL, Eduard (2001): La Mineria a Catalunya: jaciments i patrimoni miner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Turisme. | XIX-XX | El material que forma part del fons del Museu de les Mines de Cercs és molt variat i divers. A part del conjunt de maquinària mòbil emprada en el treball a les mines, situat quasi bé tot a la part exterior del museu (descrit en una fitxa a part), encara que a les sales interiors del museu també hi ha algun element que forma part del parc mòbil, bàsicament alguna vagoneta de fusta i algun truc. Així, gran part del material que té el museu es troba distribuït en les diverses sales i espais expositius. En aquest sentit, la distribució de l'exposició permanent està dividida bàsicament en dos espais, l'un és centrat en el carbó, la seva explotació, la importància de les infraestructures mineres, el transport i el procés de classificació previ a la seva utilització, bé com a combustible a les llars o per usos industrials com a font per generar energia. I un segon eix temàtic a l'entorn de la vida quotidiana al peu de la mina, utilitzant com eix narrador la pròpia colònia de Sant Corneli i els seus veïns, aportant elements del dia a dia, l'escola, el dispensari, el treball de les dones, la festa i l'esbarjo, l'empresari i l'empresa, els treballadors i les seves reivindicacions socials i laborals. En aquest eix temàtic, es visita un habitatge miner amb la distribució pròpia d'un pis de la colònia en el que hi ha el mobiliari i objectes més comuns. Com a exemples de la diversitat de peces que té el museu i que formen part dels eixos temàtics de l'exposició permanent, es pot esmentar una puela o cuina econòmica que funcionava amb carbó (n. reg. 798); un plànol sobre tela colorejada que representa el conjunt de les colònies mineres St. Corneli, St. Josep i la Consolació, amb les vies de transport, etc. de Juan Cabeza, realitzat entre 1917 i 1920 (n. reg. 13); una premsa d'ús comú a oficines (n. reg. 382); diversos tipus de làmpades (de casc Oldhan, n. reg. 37); llums de carbur (n. reg. 684); llum d'oli (n. reg. 676); llànties de seguretat (n. reg. 638); pupitres (n. reg. 199); foto familiar (n. reg. 1316); foto de José E. Olano (n. reg. 376), entre moltes altres peces. Cal destacar, que el dipòsit del museu a més, també compta amb un fons molt important, és el material paleontològic recuperat en les intervencions paleontològiques dutes a terme els darrers anys; excepte algun material, unes dents, pendents d'arribar (del conjunt de restes fòssils es pot destacar un fragment de fémur de Titanosaure, n. reg. 1180; vértebra de Titanosaure, n. reg. 1206; húmer Titanosaure, n. reg. 1226; niuada ous Fumanya nord, n. reg. 1268; dent de cocodril, n. reg. 1306; fragment fibló rajada, n. reg. 1264; closca de tortuga, n. reg. 1267, entre d'altres). De fet, el Museu de les Mines de Cercs a part de ser el custodi d'aquest material, també porta a terme visites guiades al Jaciment paleontològic de Fumanya, realitza tallers relacionats amb aquesta temàtica. Fer un esment també, a que el fons del museu també compta amb una part de documentació de l'empresa Carbons de Berga S.A. i un fons fotogràfic que va ampliant mica en mica. | 08268-136 | Museu de les Mines de Cercs. Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | El Museu de les Mines de Cercs va obrir les seves portes el 31 de gener de 1999 . Des de llavors ha anat ampliant el seu fons amb material divers, a més d'anar evolucionant i oferint nous recursos al visitant. Actualment, es posiciona com el principal recurs cultural i turístic del municipi, i l'equipament cultural amb més nombre de visites anuals, que oscil·la entre 25.000 i 30.000 visitants, segons els anys. | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'apartat de la vida quotidiana compta amb dos audiovisuals referits als esdeveniments més coneguts de les reivindicacions mineres, els fets de Fígols del 1932 i la tancada de 1977. A més, també presenta un audiovisual sobre la conca minera de l'Alt Berguedà.L'altre element clau de la visita del museu és la visita guiada a l'interior de la mina Sant Romà, consistent en un recorregut d'uns 350 metres, s'accedeix a l'interior de la galeria damunt d'una locomotora i es retorna a peu, tot podent gaudir del guiatge que permet conèixer l'evolució de les tècniques en l'explotació del mineral de carbó a les galeries, així, com altres elements del treball i del dia a dia dins la mina.Recentment s'ha incorporat un nou recurs audiovisual, l'Espectacle de la mina, una nova sala en la que es pot gaudir d'una projecció innovadora. En la mateixa sala s'ha instal·lats algunes peces molt interessants del fons del museu, com poden ser diversos nivelins (núm. reg. 1152, n. reg. 1139 i n. reg. 1140) o fins i tot un ordinador, format per un armari de fusibles i dos taulers de control (n. reg. 1137).El museu també realitza visites guiades a la presa de la Baells en períodes i dates concretes. Durant uns anys també va dur a terme guiatges a la tèrmica de Cercs. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66628 | Fons de material de Cercs al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-cercs-al-museu-comarcal-de-berga | X-XVIII | hi ha materials molt ben conservats i d'altres que són petits fragments. | Els materials provinents del municipi de Cercs conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament de Sant Quirze de Pedret, dels Masos de Vilosiu i del poblat de la Jaça, junt amb alguna peça d'altres indrets. Del material provinent de Sant Quirze de Pedret, destaquen tres peces. Una de les peces és un vas, no sencer, format per diverses peces, és de ceràmica decorada en verd i manganès sobre blanc estannífer, les dimensions del qual són 19 cm d'alçada, entre 10,9 cm i 12 cm de diàmetre i un gruix que oscil·la entre 0,6 i 1,2 cm; és decorat amb figures geomètriques, retícules i llaços; les cronologies que s'han donat a la peça són molt variades, uns la situen al segle XI i altres al segle XIII, per bé que els estudis més recents la van situar en la cronologia més tardana. La peça va ser localitzada durant les obres de restauració i excavació de Sant Quirze dels anys 60 del segle XX, en una cala realitzada al cementiri vell, davant la façana de ponent de l'edifici. Una segona peça, és un plat de llàntia de vidre bufat, format per diversos fragments, encara que no és sencer s'ha pogut reconstruir i restaurar; la peça té uns 20 cm de diàmetre, uns 2,8 cm d'alçada i un gruix de 0,1 cm; és un vidre translúcid, compta amb dues petites anses que sobresurten uns 1,3 cm. I de les que pengen una petita llàgrima que formen sis pestanyes molt fines. Cronològicament es situa al segle XI. També es va localitzar durant els treballs d'excavació i restauració iniciats sota la direcció de Ricard Batista i continuades per l'equip de Modest Buchaca. Una tercera peça destacada és un bloc monolític de pedra treballada i polida, que formaria la llinda d'una obertura, hem de pensar que d'una petita finestreta, 60 per 36 cm; la forma del bloc és rectangular i compta amb un arc ultrapassat rebaixat a la part inferior; cronològicament es situa al segle XI. Va ser rescatat de l'edifici en el decurs de les obres de restauració De Sant Quirze de Pedret també cal destacar un conjunt de diverses monedes localitzades, de materials com billó, coure o bronze, de cronologies diverses des del segle XV fins a inicis del segle XVIII. També compta amb algun fragment de ceràmica i d'os. Pel que fa al material recuperat dels masos de Vilosiu, es correspon sobretot al material recuperat per el Dr. Alberto de Castillo durant les excavacions realitzades als anys 1960-1962 al Mas A de Vilosiu. La major part del conjunt de material de Vilosiu són fragments de ceràmica grisa medieval, també hi ha objectes metàl·lics i ossos. Entre els objectes recuperats, destaquen les peces metàl·liques; entre les quals un fragment de fulla d'espasa de 35mm d'ample; un tros de mànec de bronze d'un punyal, l'empunyadura té forma romboide , de 64 mm de llarg. També una punta de ferro d'una sageta, de 65 mm de llarg i de secció triangular a l'extrem. Altres eines més quotidianes, i interessants, són diversos fragments d'olles i olletes globulars de ceràmica grisa; també dos ganivets d'un sol tall, un de 18 cm i l'altre de 18,8cm. Molt bonic és un llum d'oli de bronze, en molt bon estat de conservació, amb un diàmetre de 6 cm i 1,7 cm de profunditat. Molt conegudes són unes petites claus, segurament corresponents a una caixeta o cofre, una té una longitud de 5 cm, el tancador té 11,3 cm i 3 mm de gruix. Un clau de cabota de secció circular i de 10,2 cm de llargada. També hi ha dues sivelles, una té forma el·líptica, conserva la placa que és decorada amb un lleó dins un doble cercle, al centre, i un fons repujat; té unes mides de 44,5 mm x 21 mm de llargada, la placa té 38 mm d'ample per 35 de llarg. L'altra sivella és més petita, té una làmina decorada amb línies entrellaçades, l'amplada de la sivella és de 20 mm. També una agulla de 117cm i un possible botó d'os. També es va recuperar alguna moneda, per exemple dues del segle XIII. A més, en el fons també s'inclou un petit conjunt de troballes realitzades a la zona de la Jassa, una moneda i diversos fragments de ceràmica. | 08268-138 | Museu Comarcal de Berga. c/ dels Àngels, núm. 7. 08600-Berga | La majoria dels materials van ser dipositats poc després de les excavacions arqueològiques dutes a terme als anys 60 del segle XX. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66629 | Col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-de-pintura-de-lajuntament-de-cercs | XX-XXI | La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs és de l'entorn d'una seixantena, els quals es troben en diferents sales de l'Ajuntament de Cercs però també en altres edificis municipals com la sala de l'Associació de veïns de la Rodonella o el centre de dia. Els quadres són aquells que van resultar premiats (1r, 2n i 3r premi) en motiu de les diverses edicions dels concursos de pintura ràpida realitzats al municipi. Al municipi s'han realitzat diversos concursos de pintura ràpida, probablement el de més nomenada i que fa més anys que es dur a terme és el que es realitza coincidint amb la Festa del Roseret; aquest concurs s'ha fet quasi ininterrompudament des del 1977, únicament no es va fer durant tres anys. Durant uns anys es va dur a terme un concurs de pintura ràpida en el marc de la Festa del pantà de la Baells, actualment ja no es realitza. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Cercs i els monuments més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Lluis Puigrós Puigdellívol, Enric Besora Bovet, Aïda Mauri Cruzat, Jordi Pons Casals, Antoni Subirana, Julio Garcia Iglesias, entre altres. | 08268-139 | A l'Ajuntament de Cercs i en altres dependències municipals. | Al municipi de Cercs s'han dut a terme diversos concursos de pintura ràpida, alguns organtizats íntegrament pel consistori, i altres en col·laboració amb el Museu de les Mines de Cercs o amb altres municipis (Festa del pantà de la Baells). El concurs que té més trajectòria és el de les Festes del Roseret, 'Memorial Antoni Serra' que aquest 2016 ha arribat a la XXXVI edició. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També es realitza el concurs de pintura ràpida de la Festa Major de Sant Corneli, al setembre, en aquest cas és organitzat pel Museu de les Mines de Cercs i hi col·labora l'Ajuntament, els quadres es guarden al museu. Fa pocs anys es va realitzar una exposició i venda d'uns quants del quadres que formaven part de l'exposició; els diners recollits van servir per poder fer front a les despeses del transport escolar. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66631 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-9 | XX-XXI | el fons actual de l'arxiu es troba en bones condicions de conservació, està catalogat i es fa el manteniment regularment. Cal dir però que l'arxiu és molt parcia ja que durant la Guerra Civil es va perdre part de la documentació. | L'arxiu municipal de Cercs es troba dins de l'edifici de l'ajuntament de Cercs. Ocupa més de 200 m lineals de prestatgeries i conté més de 2.000 registres. La documentació conservada s'inicia l'any 1900 i està organitzada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. A més conserva els fons transferits des de l'antic municipi de la Baells, que fou absorbit per Cercs l'any 1941. Segons el quadre de classificació les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. | 08268-141 | Ajuntament de Cercs. Ctra. de Ribes, 20. 08698 Cercs | A la dècada de 1990 el Servei d'Arxius de la Generalitat va fer una primera actuació arxivística en el fons documental de Cercs, de la qual es conserva un instrument de descripció sistemàtic. Es pot considerar aquesta actuació com l'origen de l'arxiu municipal com el coneixem avui en dia. No hi ha constància de cap actuació classificatòria anterior, per bé que la documentació havia ocupat diferents dependències dins del mateix edifici de l'ajuntament. La segona intervenció fou la de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els anys 2000 i 2001. L'ajuntament de Cercs es va adherir el mes de juliol de 2004 al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66655 | Cementiri de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-corneli | XIX-XX | Cementiri de configuració rectangular , delimitat per les estructures dels cossos dels nínxols al costat oest, altres cossos de nínxols més recents al costat est, al fons, al nord, l'edifici de la capella i altres petits espais de magatzem, i la restat tancant el perímetre, un mur de pedra amb revestiment senzill; a l'extrem sud, la tanca metàl·lica d'accés, a la part central del mur i flanquejada per pilars de maó massís. L'accés obra a un llarg passadís central que condueix a l'entrada de la capella del fossar. Es tracta d'una petita capella bastida en combinació de murs de pedra vista i maó massís als angles de l'estructura i emmarcant les obertures, tipologia arquitectònica compartida als cossos existents a costat i costat de la capella. El coronament de l'edifici mostra una franja amb maons disposats formant un senzill motiu geomètric, també repetit en el coronament dels cossos dels nínxols. La porta d'accés a la capella és en llinda en arc de mig punt decorat amb un guardapols fet en maó massís; damunt un ull de bou. L'interior de la capella és petit i senzill, la nau és cobert amb volta, al fons hi ha un altar. A banda i banda del passadís central hi ha uns parterres, en el del costat est hi ha una gran creu de formigó, es troba damunt un basament quadrangular, a manera de dos graons; la creu té els braços laterals i superior finalitzat en forma triangular, a manera de sageta. | 08268-165 | Situat a les afores de Sant Corneli. | El cementiri es degué construir a finals del segle XIX o inicis del segle XX, probablement quant ja s'havia anat ocupant alguns dels blocs de pisos de la colònia de Sant Corneli. | 42.1890600,1.8560200 | 405539 | 4671401 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66655-foto-08268-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66655-foto-08268-165-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66657 | Escultura de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-jordi | XX | <p>Escultura de bronze, corresponent a una rèplica de l'escultura que presideix el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalalunya. L'escultura representa Sant Jordi dret amb el drac als peus, al qual mata amb una llança. El basament de l'escultura hi ha la signatura F. Marès, ja que és una còpia de l'original de l'any 1975.</p> | 08268-167 | Al poble de Sant Jordi. | <p>La peça va ser una donació de l'Àrea de Patrimoni de la Diputació Provincial de Barcelona, en època del president Excm. Sr. Josep M. Samaranch. Sembla que la peça va ser un obsequi ofert al poble de Sant Jordi. Hi ha altres còpies de l'escultura, una és la que hi ha al Jardí Sant Jordi de Vilassar de Dalt. L'escultura original de Sant Jordi que hi ha al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, data de l'any 1975 i és obra de l'escultor reconegut l'escultor Frederic Marès, es considera que va ser la darrera obra.</p> | 42.1525400,1.8518800 | 405142 | 4667351 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66657-66657-foto-08268-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66657-66657-foto-08268-167-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-04-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'escultura és guardada a nivell particular per veïns del poble de Sant Jordi i es col·loca a l'església de Sant Jordi en motiu de la diada i celebració del popular Aplec. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66667 | Creu de la missió de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-de-la-consolacio | XX | Es tracta d'una creu llatina de ferro, que en el punt del creuament de les dues barres metàl·liques hi ha un doble cercle, també metàl·lic, en el que hi ha la inscripció 'SANTA MISSIÓN. AÑO 1950'. A mitja tija del braç vertical de la creu hi ha una placa que indica La Consolació. Les mesures aproximades són 3 metres d'alçada per 1,60 metres d'amplada. | 08268-177 | A l'interior del cementiri de Sant Salvador, situat al peu de la carretera que porta a La Nou | Aquesta creu commemora els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, a l'any 1950. La ubicació originària de l'aquesta creu era en un turó a tocar de la colònia de la Consolació; coincidint en un moment en que es van enderrocar part dels edificis de la zona de la Consolació, dos veïns del municipi, en Jaume Corominas i César Gutiérrez, van decidir que la creu no s'havia de perdre, per aquesta raó van decidir restaurar-la i posteriorment, en acord amb l'Ajuntament es va col·locar al cementiri de Sant Salvador. A la creu s'hi va afegir una placa que indica La Consolació, en record del seu emplaçament originari. Les informacions han estat facilitades per Jaume Corominas i Camp. | 42.1678200,1.8654500 | 406286 | 4669032 | 1950 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66667-foto-08268-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66667-foto-08268-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En cementiri de Sant Salvador es troba ubicat al peu de la carretera que des de la C-16 porta cap a La Nou. Es tracta d'un cementiri construït l'any 1959, ja que el cementiri situat a l'antic poble de Sant Salvador s'havia fet petit. El cementiri té un mur perimetral, amb dues portes d'accés situades al frontal principal, el sud; el conjunt està bastit en una zona en desnivell, els nínxols estant distribuïts en diferents construccions adossades als murs perimetrals, la part central es mostra en terrasses de manera que en facilita l'accés i la mobilitat en un terreny en pendent. La creu està col·locada a la part superior, aproximadament en el centre. A la Colònia de Sant Corneli hi ha una altra creu d'iguals característiques. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66676 | Habitatge miner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-miner | SERRA, R. (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Manresa : Zenobita. SERRA, R. Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 36, vol. VIII SERRA, R. (1997): Les Mines de Cercs. Quaderns de didáctica i difusió, núm. 11. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Museu de les Mines de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. VV.AA. (2003). El patrimoni miner de Catalunya. Guia de Mines i Museus de Geologia i Mineria. Barcelona: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme | XX | L'habitatge miner ocupa una petita part de la planta baixa de l'edifici més de ponent del Museu de les Mines de Cercs, forma part de l'espai expositiu del museu. L'habitatge reprodueix un pis de la colònia, amb la distribució i decoració pròpia, junt amb el mobiliari i objectes més comuns. Així compta amb una petita estança d'ús comú corresponent a la cuina-menjador i que constituia l'espai principal on s'hi via vida, a la vegada que fa de distribuïdor, en aquesta estança hi ha la cuina econòmica, la pica, posts de fusta per col·locar-hi els estris de cuina, la taula, etc.. D'aquesta estança s'accedeix a un costat a l'habitatció principal i a l'altre costat a un espai raconer destinat a rebost, al bany format per una comuna junt amb una pica i a una altra petita habitació. En totes les estances hi ha el mobiliari, estris, roba, elements decoratius propis i habituals en els habitatges de la colònia. | 08268-186 | Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | L'habitatge miner reprodueix un pis de la colònia de l'any 1944, on vivien els treballadors de la mina i les seves famílies, eren habitatges llogats a l'empresa. Es tractava de petits pisos, la majoria comptaven amb només uns 35m2, també consta que n'hi havia de 56 i 72 m2; els més grans eren habitualment reservats als encarregats o capatassos i administratius de l'empresa. | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66676-foto-08268-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66676-foto-08268-186-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66677 | Mina Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-sant-roma | FONT, Esther; SERRA, Rosa (2003): El Carbó. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Biodiversitat i tecnodiversitat ; 2. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. SERRA I ROTÉS, Rosa (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà / Rosa Serra, Antònia Prat i Josep Picas. Manresa: Zenobita, cop.. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. VVAA (2003): El Patrimoni miner de Catalunya: guia de mines museu i museus de geologia i mineria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Mines. VALL, Eduard (2001): La Mineria a Catalunya: jaciments i patrimoni miner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Turisme. | XX | La bocamina de Sant Romà es troba a l'extrem sud-oest de la plaça de Sant Romà, on hi ha el Museu de les Mines de Cercs. Actualment la mina és accessible en uns 450 metres de galeria, els quals estan condicionats com a visita guiada oferta a través del museu. La visita a la galeria es fa amb entrada en un tren amb vagonetes i la sortida a peu. El recorregut de la mina ofereix al visitant una visió de l'evolució de les tècniques d'explotació minera així com de les condicions de treball al llarg de 150 anys d'explotació minera, a partir de poder veure en la mateixa mina els diferents tipus de galeria que van existir, les eines i la maquinària emprada per l'extracció del carbó, a més d'apropar al visitant les condicions de treball dels miners al llarg dels anys i els diferents canvis ocorreguts a través d'elements visuals i vivències diverses. | 08268-187 | Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | La mina Sant Romà (o Sant Corneli) està situada a 965 m d'altitud. Fou explotada entre els anys 1905 i 1964. De fet, es tractava d'una galeria de la boca-mina Sant Corneli, explotada entre els anys 1890 i 1904. La galeria Sant Corneli es va obrir cap a l'esquerra de l'entrada mentre la galeria Sant Romà es va obrir cap a la dreta de l'entrada, fins a trobar les capes de carbó. La galeria principal tenia una llargada de 6 km, mentre el ramal de la dreta en tenia 3. Aquesta mina no es va mecanitzar mai, de manera que l'extracció del carbó sempre fou a força de braços. A partir dels anys 1920 però sobretot entre 1940 i 1960 la pedra i el ciment varen anar substituint la fusta com a suport de la volta de la galeria. Això ha permès que des de 1999 s'hagi habilitat un tram d'uns 450-500 m per ser visitat com a part del Museu de les Mines de Cercs. | 42.1827500,1.8505600 | 405078 | 4670706 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el recorregut s'expliquen temes i es permeten veure reproduccions d'algunes condicions de treball així com d'objectes, eines, etc. El discurs museogràfic acosta als visitants la seva vida diària a la mina, les condicions laborals, els miners s'estaven dotze hores dins la mina, de les 6 del matí i a les 6 de la tarda; fet que significava fer vida dins de la mina, des de menjar-hi com estar-hi les petites estones de repòs, tot en condicions d'il·luminació escasses, antigament només amb una làmpada d'oli. Els miners tenien unes condicions de treball eren molt dures, amb llargues jornades de treball, sous molt baixos i sotmesos a un perill constant pel propi fet de treballar a l'interior de les mines, ja que eren espais amb mala ventil·lació, constantment envoltats de pols i amb un ambient d'elevada humitat; a més, en ocasions hi havia esllavissades i explosions. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66496 | Santa Maria de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-baells | GAVIN, Josep M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI | fa molts anys que resten amuntegades a l'espera de la seva reconstrucció. El pas del temps n'afavoreix la seva degradació, a més del fet que es té constància que algunes pedres van desaparèixer. | L'església de Santa Maria de la Baells va desaparèixer arran de la construcció del pantà de la Baells. El temple va ser desmuntat i les pedres de la seva façana traslladades, ja que hi havia el compromís de reconstruir l'església. Des de llavors les pedres restes amuntegades i numerades en un pati en el poble de Sant Jordi. Avui dia però, moltes de les pedres han desaparegut. El conjunt de pedres conservat formaven part de la façana de ponent de l'església, era presidida per una portalada d'arc de mig punt dovellada, amb una llinda monolítica decorada amb elements florals i figures, com elements geomètrics, una agnus dei, entre altres. A banda i banda del portal hi havia tres arcuacions cegues que es recolzaven damunt petites mènsules decorades amb caps de caràcter fantàstic, a manera de monstres. Sobre el portal hi havia una petit finestra amb tres arcs en degradació que eren rematats per una arquivolta i una petita imposta. La façana era coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls. | 08268-6 | C/ Camí de Sant Jordi, s/n. 08698 Sant Jordi, Cercs. | La primera referència documental de l'església de Santa Maria de la Baells apareix en l''Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell' amb la forma llatina Lapides Bellos. Aquest document fou escrit, segons estudis recents de l'any 2011, els anys 819 o 839, la qual cosa indicaria que l'antiga església de la Baells ja existia a principis del segle IX. L'església es trobava dins del comtat de Berga i depenia del bisbat d'Urgell. Una altra referència documental correspon a l'any 1001, en un document de permuta d'un alou de Vilada que limitava amb l'església de Santa Maria de la Baells: 'parte in sancta Maria de Labidellos'. Al llarg de l'edat mitjana tenia la funció d'església parroquial, funció confirmada l'any 1312 en una visita al deganat de Berga. L'any 1363 diverses possessions comtals berguedanes, entre elles l'església de Santa Maria, foren venudes a un ciutadà de Berga, Pere Fresc. Segons els fogatges del segle XVI, l'any 1515 l'església era el centre d'una petita parròquia (Santa Maria de la Baells) formada per 4 focs i l'any 1553 apareixen units, els focs de la Baells i Cercs (amb la forma 'Cerrals o Cercals') amb un total de 10 cases. Com tot el poble antic de la Baells, l'església de Santa Maria es va veure afectada per la construcció de la presa i la conseqüent inundació de la zona ocupada pels edificis. L'any 1972 es va projectar el seu trasllat, el qual es va iniciar l'any 1974 amb la numeració i desmuntatge de pedra a pedra de la façana amb l'objectiu de reconstruir-la dins del nucli de la Rodonella. Les pedres desmuntades es van traslladar al nucli de Sant Jordi de Cercs i allà romanen esperant que algú les torni a muntar. | 42.1509200,1.8548800 | 405388 | 4667167 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66496-foto-08268-6-2.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prèviament al desmuntatge de l'església es va realitzar un alçat de la façana per tal de poder numerar tots els carreus i peces que la conformaven.Les pedres es troben sota custòdia de l'Ajuntament de Cercs. | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66499 | Ca la Bòrnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bornia | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 16. Ajuntament de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XIX-XX | Es tracta d'un edifici que compleix la funció d'habitatge i alhora de restaurant. La casa es troba acompanyada per altres cases veïnals que s'annexen a llevant. La construcció, amb planta de tall rectangular, aprofita el desnivell del terreny per assentar-se; s'aixeca sobre planta baixa, primera i segona planta, i sotateulada. Tot i així, arrel del desnivell esmentat la façana principal (sud) accedeix directament al primer pis i s'alça fins al segon. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la paret principal. A ponent hi destaquen diversos cossos adherits que sobresurten desigualment en cadascuna de les plantes, exceptuant la sotateulada. La combinació de tots ells produeix una zona porxada d'accés a planta baixa. En quant als materials, és una edificació construïda amb pedra natural. Els paraments es mostren arrebossats amb morter. Les abundants obertures, de tipologia senzilla i de tall rectangular, es reparteixen al voltant de l'edifici i en cadascun dels pisos de manera irregular, excepte en la seva façana principal. Aquest parament presenta una disposició ordenada, decorada i força simètrica. Es distingeixen les cinc motllures decoratives que divideixen verticalment el pany de paret en quatre parts . A segona planta, sobresurten quatre balcons, amb barana de ferro forjat, suportats per ampits amb mènsules. Tant a les balconades com a la finestra que les acompanya hi destaquen els guardapols amb motllura llisa i un element decoratiu escultòric al centre. En darrer terme, fer esment de la cornisa amb motllura que remata la façana. | 08268-9 | Ctra. de Ribes,6. 08698 Cercs | La construcció de la casa de Ca la Bòrnia data del darrer terç del segle XIX o molt a inicis del segle XX. En aquella època era considerada la darrera casa del terme de La Baells, el qual per aquest extrem arribava fins al torrent de les Garrigues, a tocar de la casa. Ja des dels seus orígens va fer funcions de fonda, fonts orals expliquen que la necessitat d'oferir aquest servei va venir donat per la presència d'enginyers i treballadors en les explotacions mineres; en especial a partir de quan va arribar el tren a la zona de la Baells. Al llarg de la seva història ha estat un lloc de trobada i centre d'activitat social del poble. Actualment continua mantenint l'ús de fonda i habitatge. Fonts orals expliquen que prop de la zona del safareig de la font gran, però a l'altra banda del torrent, hi havia el tornall dels ferrers de Ca la Bòrnia, el Ton i el Joanet, els quals eren ferrers i tenien el taller a la mateixa carretera de Ribes, però metres més enllà de Ca la Bòrnia, direcció Berga i al costat oposat. Anteriorment, la ferreria vella, la tenien un local al costat de Ca la Bòrnia mateix, comptaven amb un tornall (un rodet i una mola). Esmenten que es creu que el lloc que ocupava aquell tornall proper al safareig de la font gran, antigament havia sigut un molí. | 42.1454600,1.8601300 | 405813 | 4666555 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant Ca la Bòrnia hi ha una capelleta i unes fonts, que se les anomena les font de Ca la Bòrnia o de les Bassetes | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66506 | Cal Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill | XIX | Casa de dimensions més aviat petites, situada a peu del camí que condueix cap a l'ermita romànica de Sant Jordi. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, format per planta baixa, planta primera i una petita golfa; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada al sud, lleugerament cap al sud-oest. L'edifici està bastit adossat al desnivell del terreny, fet que determina que el seu alçat de façanes sigui diferent, presentant una façana de menor alçada visible a la part posterior. L'estructura és bastida a partir de murs de paredat irregular, encara que el material constructiu és poc visible ja que mostra gran part de les façanes cobertes amb un revestiment. Les obertures són de configuració molt senzilla i estan distribuïdes més o menys de manera uniforme. La casa té diversos annexes al seu voltant, el de majors dimensions, és al costat de ponent, té dos nivells de planta, la superior constitueix una ampliació de la superfície destinada a habitatge. La resta de cossos són de mides més aviat petites, la majoria destinats a corts pel bestiar, galliners i magatzem. Els annexes mostren materials constructius de tipologia contemporània. | 08268-16 | Fora del nucli de Cercs, a uns 250 metres a l'oest del nucli. | La casa de Cal Conill ja consta esmentada a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en la qual hi consta registrat Josep Casals. | 42.1457900,1.8564400 | 405509 | 4666596 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66506-foto-08268-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66506-foto-08268-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de la casa de Cal Conill discorre el traçat del canal industrial, tenint just davant de la mateixa casa l'aqüeducte del torrent de les Garrigues. En aquesta zona el canal creua el turó a partir d'una foradada per sortir altra cop a l'exterior seguint per l'esmentat aqüeducte. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66508 | El Covil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-covil | XVIII | En avançat procés d'enrunament. | Masia isolada, situada en una zona muntanyosa, tot trobant-se emplaçada en una àrea lleugerament més planera. Es tracta d'una masia que es troba en procés avançat d'enrunament i envaïda per gran quantitat de vegetació. Els murs assoleixen una alçada fins a nivell de forjat de planta primera, en els punts més ben conservats. L'edifici defineix una planta rectangular, bastida arrambada al terreny natural, fet que determina que per la part posterior, la façana nord, aquesta tingui una alçada visible menor. Els murs són bastits amb paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars i, a les cantoneres, blocs més o menys escairats. Les restes conserven alguna obertura formada per muntants de carreus només desbastats, tot i que també s'observen uns brancals d'una obertura fets de maó massís. L'edifici mostra una estructura de dues crugies compartimentades per un mur mitger, definint dos cossos paral·lels orientats est-oest. Adossats a la casa hi ha les restes de petites estructures annexes. | 08268-18 | A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar. | La masia del Covil podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no es conserven elements visibles que permetin precisar amb detall una cronologia. | 42.1146000,1.9061500 | 409572 | 4663079 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66514 | L'Erola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerola | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 8. Ajuntament de Cercs SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XVII-XVIII | La masia es troba en procés d'enrunament.La volumetria de la casa es conserva pràcticament sencera, però mostra part de les teulades i d'alguns forjats interiors ensorrats. Els murs mostren algunes esquerdes i la vegetació en cobreix algunes parts. | La masia es troba emplaçada en un ampli prat obert que es troba passat el Coll de l'Erola. La seva situació és a uns 1225 msnm, quedant situada entre la profunda vall del torrent de Peguera, que discorre al sud de la casa i el turó de la Vall-Llòbrega al nord. Actualment, la masia està en procés d'enrunament, tot i que conserva un alçat important de les seves estructures, fins a cota de teulada en algunes parts. Les estructures principals que la conformen són la casa, el paller i l'era. La casa mostra diferents fases constructives, d'una banda, una primera casa més petita, corresponent al cos de llevant, i d'altra banda, dues ampliacions afegides successivament al costat de ponent, en diferents períodes. En conjunt la casa mostra una planta rectangular allargada amb un reclau, definint una forma similar a una L. Consta de planta baixa, planta primera i potser un petit altell a nivell de sota-coberta i només en part de l'estructura; de fet, es tracta d'una casa de poca alçada. L'estructura està construïda adossada al marge del terreny pel costat nord i també per ponent, fet que determina que, especialment pel costat nord, la façana, tingui molt poca alçada visible. La part més de llevant, corresponent a l'estructura més antiga, junt amb la primera ampliació del costat de ponent disposaven de coberta a un sol vessant, desaiguant cap al sud; per contra, el darrer cos ampliat al costat oest, amb una planta de major amplada que la resta de l'estructura, mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La façana principal del conjunt, orientada cap al sud, és on trobem la majoria d'obertures; totes són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb brancals sense diferenciar del mur, tot comptant amb diversos exemples amb muntants i llindes de fusta i algun cas amb llinda de pedra desbastada. A planta baixa hi havia tres portes d'accés a l'interior, corresponent a cadascuna de les principals fases constructives i d'ampliació de la volumetria de la casa. En el darrer cos afegit a l'extrem de ponent, la porta queda situada obrint cap a llevant, coincidint amb l'estructura que té major amplada i que conforma un reclau per aquest extrem. Els usos de cada planta sembla que es corresponien als habituals en aquests tipus de masia, planta baixa destinada al bestiar i magatzem, es conserven algunes menjadores, i planta primera a ús d'habitatge. A pocs metres a ponent hi ha l'estructura del paller, avui dia també en procés d'enrunament. Mostra planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La façana principal del paller obra cap a llevant, tot mostrant una gran obertura central de línies rectes amb un pilar al centre. A l'entorn de les estructures principals de la masia destaquen els murs de pedra seca que actuen de contenció de les antigues feixes de conreu. | 08268-24 | A la zona oest del municipi, allunyada dels nuclis de població. | Es creu que l'indret podria haver estat ocupat des d'època baix medieval. Actualment, però, les restes arquitectòniques visibles mostren unes característiques constructives que poden adscriure's al període modern, probablement a cavall del segle XVII i XVIII. Les construccions que conformen la masia compten amb ampliacions i reformes de cronologies posteriors. Documentalment, consta la masia consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Erola, en la que hi consta inscrit Benet Santamaria. Les properes explotacions mineres de carbó degueren significar una modificació de l'entorn i de l'ocupació de l'indret de manera destacable en el període de més activitat minera, en especial a la primera meitat del segle XX, moment d'obertura de les mines més properes a la zona de la masia. Les mines que consten que van ser explotades als entorns més propers són la mina de l'Erola, explotada entre el 1945 i el 1947, la mina del 'Fava-Campet' de l'Erola, entre 1920 i 1925, a més de dues altres mines més properes al Vall-Llòbrega i almenys un parell més, camí de Peguera. Aquestes explotacions consten referenciades com a mines en general de curt recorregut, les quals sovint eren lloc de treball de joves que acudien a treballar-hi com a alternativa al servei militar. | 42.1548300,1.8225600 | 402723 | 4667638 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Uns centenars de metres més al nord-oest de la masia, prop de la pista, hi ha la font d'abastiment d'aigua de la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66516 | Llaveig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaveig | SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVII-XVIII | el paller ha estat reformat i la casa està en procés de reconstrucció. | Es tracta d'una masia isolada emplaçada a la falda del serrat de Sant Isidre, en una zona planera i oberta. Està conformada per un edifici principal en procés d'enrunament, corresponent a l'habitatge, i un altre edifici ben conservat, el paller. Actualment el conjunt està en procés de rehabilitació. Les restes de l'habitatge conserven el perímetre de l'edifici, que defineix una planta rectangular força gran, amb restes d'algun mur de compartimentació interior. Es tracta de murs conservat fins entorn a l'alçada del primer forjat, que estan bastits amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i als angles, carreus carejats. A l'interior del que era l'habitatge, avui quasi totalment buit, hi ha una traça al paviment, que podria correspondre a unes possibles sitges. Pel que fa a l'edifici del paller, aquest ha estat reformat fa poc; és de planta rectangular, consta de dos nivells, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra al sud. Del paller destaca la gran obertura que ocupa gran part de la façana de migdia, es tracta d'una obertura en arc de mig punt fet de dovelles de pedra sobre muntants de carreus més o menys escairats; el murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i als angles carreus ben tallats i polits. A les façanes laterals hi ha algunes obertures de configuració actual. Entre la casa i el paller i vers llevant, hi ha les restes d'uns murs que podrien correspondre a un safareig o viver fet amb murs de pedra i lloses. | 08268-26 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret. | Arquitectònicament les restes conservades dels murs de la casa no permeten precisar una cronologia per el conjunt, cal dir, però que la tipologia de parament, tenint en compte que es troba molt retocat, pot correspondre a un període del segle XVII, sense poder descartar una cronologia anterior per al conjunt de la masia. Les referències documentals del mas Llavaig es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) Molt més tard, ja a finals del segle XIX, fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Llevaig. Conjuntament amb altres masies de l'entorn, constituïen un petit conjunt de masos que formaven part de la parròquia de Sant Quirze de Pedret. Temps enrere la zona hauria tingut molta activitat, trobant-se habitada i treballada; actualment no restes masies de primera residència a la zona. | 42.1051700,1.9034800 | 409338 | 4662035 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment es troba en procés de reconstrucció, el paller s'ha habilitat com a habitatge, encara que no és residència habitual.S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66517 | La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-0 | XVIII? | En avançat procés d'enrunament. | Masia en avançat estat d'enrunament, situada en un entorn forestal que dificulta la visibilitat de les restes. Els murs conservats permeten identificar una construcció en la que es diferencia un cos de planta rectangular, amb murs d'alçada fins a un forjat aproximadament, junt amb les restes en més mal estat d'un volum menor adossat a l'altre. Els murs són de pedra irregular junt amb carreus desbastats, tot unit amb morter de calç i a les cantonades, carreus també desbastats però més escairats. | 08268-27 | A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar. | La Mesquita podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no són visibles elements arquitectònics específics que permetin precisar una cronologia; sense que es pugui descartar un origen més antic. Juntament amb altres masies que es troben repartides en aquesta zona sud del municipi, constituïen un petit conjunt de masos pertanyents a la parròquia de Sant Quirze de Pedret. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia la Mesquita, en la que s'hi inscriu a Miquel Costa. | 42.1166700,1.8915400 | 408367 | 4663325 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba prop del camí que porta de Pedret al castell de Puigarbessós. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66519 | Molí de l'Andreuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-landreuet | XVIII | actualment està deshabitat i requereix d'una actuació de rehabilitació. | Molí conformat per un edifici principal que es correspon amb el casal moliner i les restes d'algun annex. Pel que fa a l'edifici principal, aquest és de planta rectangular, de dimensions més aviat reduïdes, consta d'un nivell semisoterrani, i d'una planta situada directament sota-coberta; està cobert amb teulada a dos vessants amb carener orientat nord-sud. Els murs són bastits amb pedres irregulars en mides i formes junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres blocs més ben treballats. A la façana nord hi ha l'accés a l'interior de la planta semisoterrània, es tracta d'un espai de reduïdes dimensions que només ocupa aproximadament la meitat de la planta; l'obertura d'accés és coronada amb llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla. A la façana oest trobem la porta d'accés a la planta primera, la qual és directament sota-coberta; l'obertura és emmarcada en maons col·locats de pla conformant un arc rebaixat; pel que fa a la resta d'obertures són de configuració senzilla. A la façana est trobem una petita obertura a la part baixa de la façana, corresponent al cacau, és rematada en un arc rebaixat fet en lloses col·locades en vertical. L'interior del cacau és cobert en volta rebaixada feta de lloses, al fons podem veure una obertura corresponent a l'entrada d'aigua que havia de fer moure el mecanisme del molí, i altres obertures que també conformaven part de l'estructura del molí. A l'interior de la planta semisoterrània es conserven les moles i escasses restes d'elements que configuraven l'espai destinat a mòlta. L'edifici compta amb un petit annex adossat al costat sud que sembla correspondre a un petit espai destinat a bestiar. Al costat nord-oest hi ha les restes d'una altra estructura, actualment en procés d'enrunament i molt coberta de vegetació; podria correspondre a un paller o annex potser destinat a magatzem i bestiar. | 08268-29 | Al peu del torrent de les Garrigues, a la zona central del terme municipal. | Les estructures conservades del molí semblen indicar que pot tractar-se d'un edifici de finals del segle XVIII o ja del XIX. Tanmateix no es pot descartar l'existència de l'aprofitament hidràulic de l'aigua del torrent de les Garrigues en aquest indret ja amb anterioritat a aquesta data i que de fet el molí conservi restes de cronologia anterior. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Cerchs trobem la referència 'Molí del Andreu', en relació al qual hi consta referenciat Pedro Bonet. | 42.1444200,1.8503900 | 405007 | 4666451 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66519-foto-08268-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66519-foto-08268-29-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | s'accedeix de la de pista forestal que a les afores de Cercs condueix cap a la Casanova de les Garrigues. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66520 | Molí de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-pedret | CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals', a L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana, la família dels Berga. Volum I. Tesi doctoral VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | El molí de Pedret conserva un volum important de les estructures del casal moliner i d'edificacions annexes, a més dels elements propis que configuren un molí. Cal dir, que el conjunt es troba envaït per la vegetació, fet que dificulta una correcta visibilitat de les estructures conservades. Es poden distingir diferents volums i cossos edificats, dels quals destaca una estructura que correspondria pròpiament a l'edifici que allotjava el molí. Aquest casal moliner mostra una planta semisoterrada, planta baixa, i almenys una planta pis. Els murs són bastits amb pedres desbastades, i a les cantonades, blocs més ben tallats que donen consistència a l'estructura. Pel que fa a les obertures, la majoria de les que podem veure són emmarcades de muntants de carreus poc treballats i llindes de maó massís; una de les portes d'accés visibles, és al mur nord, obra a nivell de planta baixa i la llinda és de llinda en arc fet de maó massís disposat en vertical. En relació a la resta de volums, només indicar que mostren una tipologia de murs i tancaments similars. Es conserva part del recorregut del canal que conduïa l'aigua al molí, en el que també hi ha alguns forats de de tall quadrangular excavats a la roca, metres aigües amunt del molí, que formarien part del traçat del mateix canal. A tocar de les construccions hi ha una feixa que podria correspondre a una bassa d'acumulació d'aigua, avui plena de sediment. | 08268-30 | A la zona de Pedret, al sud del terme municipal i al peu del riu Llobregat. | Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. De fet, són diverses les referències a un molí a la zona de Pedret ja des del període medieval, el qual podria estar situat en el mateix indret que les restes visibles avui. Cal tenir present que la proximitat al mateix riu determina que sovint aquest tipus d'edificacions pateixin desperfectes importants a causa de riuades, tot requerint en molts casos reconstruccions o reformes de les estructures. En aquest sentit, és probable que si la ubicació de l'antic molí de Pedret citat ja en època medieval és la mateixa, aquest hagi sofert alguna reconstrucció important ja que les estructures visibles actualment són pròpies de cronologia més moderna, entorn als segles XVIII i XIX. En aquest sentit, fer esment a que al peu del pont gòtic de Pedret hi ha diversos forats fets a la roca, a banda i banda del riu que es creu que podrien formar part d'una estructura de resclosa o presa per abastir d'aigua el molí (també hi ha la hipòtesis de que els encaixos corresponguin a una estructura d'un pont de fusta). Aquests forats es relacionen amb una cronologia medieval. De fet, en documentació del segle XIV s'esmenta l'existència a la zona de Pedret d'un molí anomenat Paloana, es desconeix si pot correspondre al mateix molí objecte de descripció. Al segle XIX, el molí consta referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la cita de Molí, que es creu que pot correspondre a aquest i en el que hi consta referenciat Miquel Santandreu. | 42.1069500,1.8832400 | 407667 | 4662254 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66520-foto-08268-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66520-foto-08268-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El molí es troba a peu del camí ral de Berga a la Portella, actualment senyalitzat com a sender. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66521 | Molí del Posas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-posas | XVIII-XIX | en procés d'enrunament. | L'edifici mostra planta rectangular, constava de planta baixa, dues plantes i una petita golfa o altell; la coberta sembla que era a un sol vessant desaiguant cap al nord. Part de l'estructura està ensorrada, en concret de la teulada, dels interiors i de les façanes sud i nord. Tot i això conserva gran part de la volumetria. Destaca en la façana sud, l'existència del cacau, l'obertura per on es produïa la sortida de les aigües del molí; es tracta d'una obertura en llinda en arc rebaixat fet en lloses, l'interior del cacau és cobert en volta de pedra. L'estructura està bastida adossada al marge del terreny, facilitant l'existència d'accés a l'interior a peu pla en diversos nivells de planta. Algunes de les obertures conservades són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb llinda de fusta. L'edifici és bastit amb cantoneres de carreus força ben treballats, els murs són de pedres desbastades tot i que en algunes parts, com la façana principal, mostra parts bastides amb tàpia. A l'entorn de l'edifici principal hi ha algunes restes d'altres estructures, probablement corresponents a edificis destinats a magatzem o al bestiar. A la feixa inferior, pocs metres davant de la sortida del cacau, podem observar una antiga mola encastada en el sòl. | 08268-31 | Prop de l'enllaç de la C-16 amb la C-26, al costat de l'Estany Clar. | Arquitectònicament, l'estructura del molí pot correspondre a un edifici del segle XVIII-XIX. Sense que es conservin visibles elements que permetin aportar una cronologia més precisa. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells on trobem la referència 'Molí del Posas'. | 42.1166300,1.8538400 | 405251 | 4663361 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66522 | Molí del Nin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-nin | SERRA, S.; MOLINS, M. (2009): Berga. Recull gràfic 1875-1975. El Papiol: editorial efadós. | XVIII-XIX | requereix d'una actuació de rehabilitació | Molí bastit al peu mateix de la riera de Metge, l'edifici del casal moliner està bastit en el vessant nord del torrent, en una zona de fort pendent. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, consta de dues plantes i potser una petita golfa a sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. El fort desnivell del terreny on s'ubica determina que l'alçat visible de les seves façanes sigui molt diferenciat. Així, la façana que dóna al torrent és la que mostra un major alçat, en aquesta destaca que a la part baixa i al seu extrem de ponent hi ha l'obertura de sortida de les aigües del molí, la qual mostra llinda en arc fet en pedres desbastades; el seu interior és cobert en volta feta també en pedra i en el qual s'hi poden veure algunes restes de l'antiga maquinària del molí. Les obertures de la resta de la façana són de configuració senzilla i estan distribuïdes de manera irregular. L'acumulació de massa vegetal i arbustiva a l'entorn de l'edifici no permet aportar gaires detalls de la seva estructura, afavorint una mala de visibilitat de l'edifici. A la façana de llevant hi ha la porta d'accés a la planta baixa, de muntants i llinda de maó massís; sembla que a la façana nord hi ha una altra obertura d'accés, que en aquest cas obriria directament a la planta sota-coberta, és una obertura també emmarcada en maó massís a brancals i llinda. Es poden distingir altres obertures en les façanes, sembla que totes de configuració simple, algunes també amb maó als brancals. Els murs són bastits en pedra, amb cantoneres de pedra a la part baixa i maó massís a les cantoneres a partir de la planta baixa. A l'entorn de la casa sembla que hi ha algunes restes d'altres estructures, hem de suposar que corresponents a alguns magatzems o espais destinats al bestiar, en el costat de ponent i al nord. Sembla que s'identifica part del traçat del canal que portava aigua al casal moliner. A més, també existeix un altre canal que podem veure al peu del torrent, paral·lel al mateix torrent, en el costat del molí, probablement recolliria també les aigües de sortida del canal i les conduiria aigües més avall per a ser utilitzades en altres finalitats. | 08268-32 | Situat al peu de les aigües de la riera de Metge. Al nord de la serra de la Torre de la Petita. | Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX i XX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. Documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la referència 'Molí del Nin', en relació al qual hi consta referenciat José Pagerols. | 42.1157500,1.8570200 | 405512 | 4663260 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat oposat del torrent eren visibles les estructures de la font del Tagastet, actualment cobertes de fangs arran d'una riuada. Aquesta font va ser molt freqüentada en especial per veïns de Berga, degut a la seva proximitat. També cal fer esment a l'esvelt pont o palanca que hi ha a pocs metres del molí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66528 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-11 | IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 18. Ajuntament de Cercs | XVI-XX | El Puig configura un petit agrupament de diverses cases, de característiques arquitectòniques molt divergents. L'edifici central, que destaca del conjunt, i sembla que el més antic és el que defineix una estructura exterior de masia, formada per una planta rectangular amb diversos cossos adossats al seu voltant, té coberta de teula àrab a dos aigües, murs bastits en pedra d'acabats diversos i amb la superfície dels murs parcialment coberts d'un arrebossat bast. Compta amb planta baixa, planta pis i nivell de sota coberta; la façana principal és orientada a migdia. La majoria de les obertures visibles són de tipologia senzilla. Aquesta masia mostra una configuració dels espais ben diferenciada de la que degué ser l'original, mostrant-se repartida en diversos habitatges, els quals compten amb accessos independents. Diversos dels cossos afegits són de tipologia i materials contemporanis, fet que tampoc permet una visió del conjunt de l'estructura originària. Al seu voltant hi ha altres estructures d'habitatge, podem diferenciar una casa, a tocar del costat sud-oest, d'aspecte exterior contemporani, almenys pel que fa als materials visibles. Uns metres al costat a llevant, hi ha una altra casa, en aquest cas de planta rectangular, formada per planta baixa, primer pis i sota-coberta; té teulada a dues aigües amb el carener orientat est-oest. Dins el mateix recinte hi ha una altra edificació que conforma un altre habitatge, a més de coberts i annexes diversos. | 08268-38 | Situada a peu de l'accés al nucli de Cercs des de la C-16 en sentit nord. | El Puig consta documentat com a una antiga masia almenys des del segle XVI, no sabem si conserva elements originals d'aquesta època. En qualsevol cas, l'estructura actual respon a una diversitat de modificacions i ampliacions de la masia, experimentades en diferents fases constructives i que mostren una ocupació continuada del lloc segurament des del segle XVI. La masia formava part de l'església de Santa Maria de la Baells. La casa principal, corresponent a la pròpiament a la masia el Puig, va ser dividida en diversos habitatges en època relativament contemporània, segurament en el moment de creixement del nombre d'habitats del municipi arran de les explotacions mineres i de les necessitats de mà d'obra que van propiciar l'arribada de nouvinguts. En relació a les referències documental, fer esment a que en el fogatge del 1553 consta un tal Joan Puig com a batlle de la parròquia i terme de Serrals i la Baells, personatge que podria tenir vinculació amb la masia del Puig. També al 1856 continuem trobant el cognom Puig vinculat a la masia, així en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Puig, en la qual hi consta Joan Puig. Encara que la construcció de la casa pot datar del segle XVI, període del qual és possible que conservi restes, la fisonomia actual és resultat de les diferents fases constructives que ha experimentat la masia, essent molt visibles les estructures de factura contemporània. | 42.1442800,1.8682200 | 406480 | 4666415 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La gran quantitat cossos adossats a les estructures i d'annexes del conjunt no permeten una bona visió dels elements originaris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66529 | El Pujol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-de-baix | XVIII-XIX | en avançat procés d'enrunament. | Les restes de la masia coneguda amb el nom de Pujol de Baix es troben avui dia força malmeses i cobertes de gran quantitat de vegetació que impedeix veure la majoria de les estructures conservades. En aquest sentit es distingeix el perímetre de la casa, que mostra un edifici de planta rectangular, i del que es conserva gran part dels murs fins alçada del primer forjat i en part d'una de les façanes fins a primer pis. Els murs són de paredat irregular junt amb carreus desbastats, les cantoneres són formades per blocs més o menys ben escairats. Pel que fa a les poques obertures visibles, aquestes són de constitució senzilla sense elements a destacar. Al costat nord, nord-oest, de la casa hi ha les restes d'una altra construcció, probablement el paller. També s'endevinen restes d'altres possibles annexes menors. | 08268-39 | Fora del nucli de Cercs, a uns 250 metres a l'oest del nucli. Prop de Cal Conill. | La masia del Pujol de Baix consta esmentada a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en la qual hi consta registrat Clement Marginet. Encara que són poc visibles les estructures conservades, els elements visibles mostren una tipologia constructiva que pot correspondre a una masia de cronologies anteriors. En el municipi també hi ha el Pujol de Dalt, situat més al sud, a l'altra banda del torrent de les Garrigues; era una casa que es documentava al segle XIX però que es va refer totalment. | 42.1458000,1.8575400 | 405600 | 4666596 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66531 | Masia de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-quirze-de-pedret | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 23. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVII-XVIII | La masia de Sant Quirze de Pedret es troba situada a uns pocs metres davant l'església pel seu costat sud. Es tracta d'una casa de planta rectangular, format per planta baixa, planta primera i sota-coberta; té coberta a dos vessants, de teula àrab, i carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. La casa està bastida en un lloc en desnivell determinant que l'alçat de les seves façanes siguin diferents. Al costa sud, situat en una feixa a una cota inferior, hi ha adossat un cobert, la planta ocupa tota la llargada de la façana per aquest costats, és d'un sol nivell i coberta a un vessant, desaiguant cap al sud. El conjunt està bastit amb murs de pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres carreus desbastats i més o menys escairats. Pel que fa a les obertures, encara que han estat restaurades recentment, igual que el conjunt de la masia, són de llinda de fusta sobre muntants de carreus i algunes de contorn de carreus sense diferenciar del parament. La porta d'accés està situada a la façana principal, la de llevant. En les façanes es distingeixen traces d'anteriors obertures o modificacions d'alguns dels seus elements. El mur de ponent compta amb un petit contrafort de reforç de l'estructura. La masia compta amb un seguit de murs perimetrals a manera de tancament que defineixen un petit recinte clos a l'entorn de la casa; són murs de poca alçada que han estat reformats i regularitzats; mostren diferents tipus d'acabat, poden destacar la part més de llevant amb presència de grans carreus desbastats. | 08268-41 | A la part sud del terme municipal, davant l'església de Sant Quirze de Pedret | Les referències documentals de la masia de Pedret són més aviat escasses. La bibliografia fa esment del mas Pedret a la baixa edat mitjana, existint notícia documental de finals del segle XIV, en concret de 1383, (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 62) L'arquitectura exterior visible apunta a unes cronologies modernes, podria tractar-se d'un edifici del segle XVII o XVIII amb reformes posteriors, sense poder descartar que es conservin restes de cronologies anteriors. Molt més tard, ja a finals del segle XIX, fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Sant Quirze i hi consta registrat Quiterio Farràs. Conjuntament amb altres masies de l'entorn, constituïen un petit conjunt de masos que formaven part de la parròquia de Sant Quirze de Pedret. Sembla que durant algun període, s'esmenta que a inicis del segle XIX, feia les funcions de rectoria essent la residència del rector. Essencialment, al llarg de la seva història la masia degué estar vinculada a les activitat pròpies d'una casa de pagès, amb activitat agrícola i ramadera que hi perdurà fins el seu abandonament entorn als anys 30 del segle XX. | 42.1091400,1.8846600 | 407788 | 4662496 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66531-foto-08268-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66531-foto-08268-41-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | actualment la seva funció és de segona residència. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66534 | Santaeugínia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santaeuginia | SÁNCHEZ, F. (2002): 'Maquis al Berguedà en un apunt manuscrit de mossèn Armengou', a L'Erol, núm. 72. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. | XVII-XVIII | Es tracta d'una masia isolada que es troba a la falda del serrat de Sant Isidre. El conjunt ha estat restaurat respectant la morfologia característica de la casa pairal. Volumètricament, es compon d'una edificació principal (habitatge) i una altra de secundària (paller i corrals) que s'articulen al voltant d'un gran pati central que clou amb mur de pedra. La casa presenta una planta de tall rectangular. En alçada, s'aixeca sobre planta baixa i primera planta. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista. En quant a les obertures, les finestres són senzilles, de tall rectangular, i es distribueixen uniformement al voltant de l'edifici i en les dues plantes; cal diferenciar un seguit d'espitlleres a la planta baixa que es troben a la façana est i nord de l'edifici. La casa mostra dues portes d'accés a l'interior, d'una banda una obertura de configuració recent, situada a la façana sud, i a la que s'accedeix des del pati; i d'altra banda, el que sembla actualment l'accés principal, situat a la façana de ponent, tot quedant fora del tancament del pati que clou el conjunt. Aquesta obertura va ser modificada, ja originàriament es tractava d'una gran portalada adovellada, que va ser parcialment tapiada i a la que únicament se li va deixar un accés rectangular a la part central; es tracta d'una obertura que la seva estructura originària mostra una llinda en arc rebaixat fet de peces de pedra tosca i muntants de pedres més o menys escairades. La restauració més recent, a la primera planta i a l'angle sud-oest, ha originat una zona de galeria amb barana metàl·lica que ocupa l'angle dret de l'edifici. Destacar la finestra que s'obre en aquesta façana principal i a primera planta, amb brancals i llinda de pedra. La construcció que conforma l'estructura principal, destinada a habitatge, mostra un cos més antic, el qual posteriorment es va ampliar amb un cos a l'extrem de ponent de la casa, aportant la volumetria actual. En aquesta ampliació és on hi ha la porta d'accés principal i la galeria a planta primera. Pel que fa a l'edificació secundària o cobert, situat a la part sud-oest del conjunt, aquesta presenta una planta rectangular que s'aixeca conformant dos nivells. La coberta, de teula aràbiga, cau a un vessant. A nivell constructiu i de materials, comparteix les característiques constructives de l'edificació principal. Únicament constatar que s'ha tapiat alguna obertura amb maons de formigó. En quant al mur que clou el conjunt per l'oest, destacar que part del mur ha estat reemplaçat per una porta horitzontal metàl·lica amb barrots, que permet l'accés al recinte. Finalment, altres elements complementaris són una bassa a l'interior del pati i extramurs, a l'est, un petit cobert de pedra. | 08268-44 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar. | Arquitectònicament la masia mostra una tipologia constructiva que es pot adscriure al període modern, probablement a cavall del segle XVII i el segle XVIII, tot i que amb reformes posteriors. Encara que exteriorment no es poden distingir elements arquitectònics que puguin correspondre a cronologies anteriors, el fet que l'estructura de la casa mostri una ampliació a ponent, la qual es pots atribuir a les cronologies esmentades, podent haver estat realitzada ja al segle XVIII, hem de pensar en un origen anterior per la resta d'estructura originària. Documentalment podem fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Santa Eugènia i en la qual hi consta Martí Julià. La masia és coneguda també dins el període de la postguerra perquè es diu que va ser lloc de suport als maquis, en concret als homes del Massana. Detallant-se en diverses fonts bibliogràfiques i orals anècdotes i vivències al voltant del mas. | 42.1053200,1.8946400 | 408607 | 4662061 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66534-foto-08268-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66534-foto-08268-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66540 | Vilarassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarassa | SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVII-XVIII | presenta un avançat estat d'enrunament. | Es tracta d'una masia isolada que es troba a la falda del serrat del Bou, actualment es troba en un avançat estat d'enrunament. L'emplaçament de les restes és dalt d'un morral planer que es troba a mitja carena del serrat. La masia estava conformada per l'habitatge amb alguns annexes adossats, el paller adossat al sud i una gran era al costat sud-oest. Les restes conservades mostren l'estructura de la construcció principal, la casa, fins a alçada de murs de forjat de planta baixa, excepte en la part més nord que es conserva la façana fins cota de coberta. Les restes es troben bastides en diferents nivells, tot adaptant-se a la topografia del terreny. La restes de la casa mostren una planta rectangular sembla que constava de planta baixa, primera i un nivell sotacoberta. Els murs són bastits en pedres desbastades, alguns carreus poc treballats i pedres més irregulars en mides i formes; a les cantonades, blocs més ben carejats. Pel que fa als elements de càrrega interior, es conserven restes de pilars de pedra i també algun mur. Pel que fa a les obertures, són molt poques les conservades, al mur de ponent hi ha una gran obertura d'accés a l'interior, és de brancals de carreus i llinda de fusta; la resta d'obertures visibles són de constitució senzilla. La façana oest té una petita estructura adossada corresponent al cos del forn de pa, conserva la boca del forn a l'interior de la casa, la qual és conformada per una petita obertura emmarcada amb peces de pedra, a la llinda una peça que conforma un arc, suportada per un carreu a cada costat. Al mur nord hi ha adossada un altra estructura, és de planta allargada i està coberta a un sol vessant i l'interior és d'un per al bestiar. Al costat sud de la casa, hi ha restes d'una altra edificació que deuen correspondre al paller, actualment estan cobertes de vegetació arbustiva. Al costat sud i sud-oest del conjunt d'aquestes estructures hi ha el pla de l'era. | 08268-50 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar. | Els elements arquitectònics visibles que ens facilitin informació cronològica respecte de les estructures de la masia són pocs. Tot i així, els elements que podem observar semblen correspondre a un tipus de construcció del segle XVII-XVIII, junt amb alguna modificació més tardana que pot datar del segle XIX. Les referències documentals de l'indret de Vilarassa es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) A nivell documental, es pot fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha consta registrada la masia Vilarassa. | 42.0952700,1.8871900 | 407977 | 4660953 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66544 | Merolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/merolla | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 22. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVIII-XIX | El conjunt ha estat restaurat respectant la morfologia tradicional de la masia rural. | Es tracta d'una masia construïda al llarg del segle XIX, formada per un conjunt d'edificacions que integren una explotació agro-ramadera. L'habitatge és l'edifici articulador del conjunt. Construït a partir d'una planta de tall rectangular de grans dimensions, consta de planta baixa i dues plantes pis; l'edifici està sobre un terreny en desnivell fet que determina que presenti diverses alçades de les seves façanes. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-oest a sud-est, paral·lel a la façana d'accés (nord-est). Al costat sud-oest trobem un gran cos de tall rectangular que s'aixeca fins a la primera planta. La coberta d'aquest genera una terrassa a la que es pot accedir des del segon pis del cos principal. En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter de calç i industrial. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. A les parets es combina la pedra vista i l'arrebossat en alguns trams. La construcció presenta múltiples obertures i diversos accessos. Les obertures, repartides de manera asimètrica al voltant de l'edifici, són senzilles i de tall rectangular o bé quadrangular. Assenyalar la balconada amb barana de ferro que s'obre, a l'alçada de la primera planta, al parament sud-oest. Al costat nord-est, destaca un petit cos adossat de planta semicircular, d'un sol nivell i coberta a un sol vessant, que podria correspondre al cos d'un forn de pa. Entre els accessos, destacar l'escala que, adherida a la façana principal, dóna accés a la segona planta. Al voltant de l'edifici, repartides en un espai de terrasses, s'aixequen altres edificacions auxiliars pertanyents a l'explotació agro-ramadera. Entre aquestes es troben una pallissa, diversos coberts i magatzems, gran part de les quals presenten una barreja de materials constructius (pedra i maó massís); tot i així, el conjunt presenta un aspecte homogeni en quant a materials i models constructius. | 08268-54 | A la zona central del terme municipal. | El lloc de Merolla consta referenciat documentalment des del període medieval; un exemple el trobem en una referència al bosc situat al terme de Merolla, en un document del 1435 (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63). En el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Serrals i Baells hi consta Bernat Casa al Mas de 'Maroja', que podria correspondre al mas Merolla (IGLESIES: 1979, 462). En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Merolla en la qual hi consta Ramon Cortina. | 42.1261400,1.8512900 | 405054 | 4664420 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66544-foto-08268-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66544-foto-08268-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66544-foto-08268-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'inventari de Piñero i Perarnau (1992) es recull una informació oral que indica que 'a tocar de la casa, en el marge esquerre del camí d'accés, hi ha un tros de paret molt curt feta amb carreus de pedra ben escairats i disposats regularment en filades que per tradició oral dels propietaris de la casa semblen correspondre a una antiga església. (..)sense una mínima intervenició en el terreny no permet confirmar aquesta versió.'L'accés a la masia es produeix per un tram de camí de rural que es bifurca des de la carretera C-1411a. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66547 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-15 | SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. | XVIII-XX | El carrer Major de Cercs té el seu inici a la carretera de Ribes, el carrer principal que creua el nucli de Cercs per la part baixa, i finalitza connectant amb una bifurcació, per una banda, amb el camí que portava a Peguera (o a l'ermita de Sant Jordi) i per l'altra, amb el carrer del cap de la costa. Es tracta d'un carrer de traçat irregular i perfil estret, format per cases entre mitgeres. La majoria d'aquestes cases són de planta baixa, planta pis i golfes, amb paraments de pedra irregular deixat a la vista i amb teulades cobertes generalment a dos vessants, amb teula àrab. En conjunt són cases de murs de pedra, amb obertures de configuració senzilla, algunes emmarcades en maó massís, tot i que també hi ha cases construïdes amb materials més contemporanis. | 08268-57 | Centre del nucli històric de Pont de Rabentí | Per la seva situació el carrer Major de Cercs devia formar part del traçat del camí ral de Berga a Bagà, com a punt de creuament amb el camí que s'enfilava cap a Peguera. La confluència del pont de Rabentí per sobre del riu de Peguera i el torrent de les Garrigues amb aquell creuament devia propiciar la construcció d'algun primer edifici durant el segle XVII, encara que la majoria es documenten a partir del segle XVIII. L'església que dóna el nom al poble (Santa Maria de Cercs o del pont de Rabentí) està situada quasi al peu d'aquest antic camí cap a Peguera; aproximadament a 1 km en direcció nord-oest del carrer Major, seguint pel camí de Peguera, s'arriba a l'ermita romànica de Sant Jordi de Cercs, antigament Sant Andreu. Segons el cens de Campoflorido de principis del segle XVIII, el conjunt format per la parròquia de Sant Andreu de Cercs i el castell de Blancafort estava format només per 14 cases (la majoria masies aïllades) i 66 habitants | 42.1486200,1.8608700 | 405879 | 4666905 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66547-foto-08268-57-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66551 | Colònia minera de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minera-de-sant-josep | BOIXADER, A. i SERRA, R. Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SERRA, R. (1993): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225. SERRA, R. (2005): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a L'Erol, números 86-87, p. 40-44. | XX | la pràctica totalitat dels edificis foren restaurats a finals del segle XX | De les tres colònies mineres de Cercs la de Sant Josep és la més petita. El seu nom prové de la mina a la qual donava servei. Estava constituïda únicament per cinc blocs d'habitatges per als miners i les seves famílies, una escola i un parell de safareigs públics. Cal tenir present que els habitatges no tenien aigua corrent (no en van tenir fins les reformes efectuades a partir de l'any 1989) i calia anar a buscar aigua a les fonts i rentar la roba en els safareigs públics. La construcció dels habitatges fou esglaonada seguint el pendent de la muntanya, com formant un amfiteatre, amb tres blocs a la part superior i dos blocs a la part inferior; per sota d'aquests dos últims blocs hi havia el petit edifici que allotjava l'escola. La comunicació entre ells es feia mitjançant camins i pels plans inclinats per on circulaven les vagonetes de carbó. Els blocs d'habitatges eren de planta allargassada, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També eren exteriors les comunes i les carboneres. Les parets són de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador en els anys que es van construir aquests habitatges (1900-1910). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades eren de doble vessant amb teula àrab sobre llates i cabirons de fusta. Els pisos eren petits ja que tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. L'espai més gran l'ocupava la cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i disposaven de dues o tres habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. | 08268-61 | A la zona nord del municipi.Carretera BV-4025 entre els punts km 1 i 2. | Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s'extreia de la mines de l'Alt Berguedà. Són l'únic exemple que es conserva a Catalunya de colònies mineres. La colònia minera de Sant Josep es va construir entre els anys 1900 i 1910, a prop de la mina del mateix nom. A finals de la dècada de 1950 es va tancar la boca-mina de Sant Josep. Durant la dècada dels anys 1970 la colònia fou abandonada progressivament pels miners que buscaven anar a viure a nuclis urbans amb més serveis i més ben comunicats. | 42.1838400,1.8617400 | 406003 | 4670815 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66551-foto-08268-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66551-foto-08268-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades corresponen a l'edifici d'habitatges que està enmig dels tres que es van construir a la part superior. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66552 | Colònia minera de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minera-de-la-consolacio | ALSINA, G. (1997): 'La configuració territorial de la conca minera de l'Alt Berguedà. L'evolució d'un paisatge', a L'Erol, número 54, p. 10-20. BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SERRA, R. (1993): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació ( Cercs, Berguedà)', a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225. SERRA, R. (2005): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a L'Erol, números 86-87, p. 40-44. | XX | no es conserven tots els edificis que es van construir per donar servei a l'explotació de les mines | El nom de la colònia prové del santuari de la Mare de Déu de la Consolació. El conjunt d'edificis que composava la colònia minera de la Consolació incloïa habitatges, economat, caserna per a la Guàrdia Civil, cantina, cinema, safareigs públics, rentadors de carbó, farmaciola, dispensari, magatzems, tallers, parc de la fusta, etc... Un dels elements destacats d'aquesta colònia és la torre que es va fer construir el propietari de les mines, José Enrique de Olano, a prop de l'estació del tren Olvan-Guardiola de Berguedà. A través del pla inclinat Consolació I la colònia es comunicava amb l'estació de tren de Fígols-les Mines. Altres plans inclinats (Porvenir I, Natàlia I), un telefèric (Roe) i un funicular (Consolació I) comunicaven la colònia Consolació amb les altres dues colònies, Sant Josep i Sant Corneli, situades a nivells superiors. Tots aquests elements es van construir abans de 1911. La transformació de la colònia en centre d'explotació i administració de l'empresa a partir de 1928, quan es va obrir la mina Consolació, va modificar el seu caràcter fins aleshores residencial i tots els seus habitatges, repartits entre edificis ad hoc i altres situats a les plantes superiors dels tallers i dels magatzems, es van habilitar com a magatzems i espais per a serveis, com la farmaciola i el dispensari i les oficines de l'empresa 'Carbones de Berga SA'. Per bé que aquest canvi d'ús va alterar l'interior dels habitatges, es percebien clarament les mateixes característiques que els habitatges de Sant Corneli i Sant Josep: blocs de planta allargassada, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També eren exteriors les comunes i les carboneres. Les parets eren de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador per l'època en que es van construir aquests habitatges (1900-1920). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades són de doble vessant amb teula àrab sobre llates i cabirons de fusta. Eren pisos de dimensions petites, tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. Un espai comú, el més gran i central, destinat a cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i dues o tres habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. Entre els edificis de serveis construïts a la zona de la Consolació cal fer esment dels rentadors de carbó. En aquest lloc arribava el carbó de les mines i abans de carregar-lo als vagons amb destí Berga o enviar-lo cap a la central tèrmica s'havia de netejar i classificar. És per això que aquest edifici es va construir a la part més baixa de les instal·lacions mineres, molt a prop de l'estació del ferrocarril. Era visible des de l'antiga carretera C-1411, actualment C-16, a l'alçada del punt quilomètric 108. Aquest edifici es va construir l'any 1931, per bé que a principis de segle XX se n'havia construït un altre. Estava fet amb formigó vist i estructurat en diferents nivells d'alçada, seguint el model anglès. Un altre dels elements destacats d'aquesta colònia fou la caserna de la guàrdia civil. És un dels pocs casos de colònia industrial a Catalunya que en tenia. Tenia, a la planta baixa, sala d'armes, habitatge per un porter, dos habitatges per a guàrdies civils casats, un espai per a guàrdies civils solters i tres banys i, a la planta primera, un pis amb despatx per al comandant de la caserna i tres comunes més. Aquest edifici va ser enderrocat l'any 1996. | 08268-62 | Al voltant del santuari de la Mare de Déu de la Consolació, especialment vers oest, costa amunt. | Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s'extreia de la mines de l'Alt Berguedà. Són l'únic exemple de colònies mineres que es conserva a Catalunya. La zona on es va acabar ubicant la colònia minera de la Consolació allotjava edificis relacionats amb l'explotació minera ja des de la segona meitat del segle XIX. Fou la zona escollida per a la construcció de l'estació del ferrocarril, inicialment de sang ja que les vagonetes eren arrossegades per matxos, i tots els elements necessaris per carregar el carbó –dipòsits i magatzems- a les vagonetes. L'any 1872 s'hi va construir una petita capella dedicada a Sant Josep. La colònia minera de la Consolació és la més moderna de les tres, per bé que els seus orígens són coetanis amb els de la colònia Sant Josep: a principis del segle XX es varen construir els primers habitatges per als treballadors i entre 1902 i 1906 es va construir la torre on residia la família d'Olano. Entre 1924 i 1926 es va començar a explotar la mina Nova o Consolació i a partir de 1926 la colònia de la Consolació es va convertir en el centre de l'explotació minera i va concentrar tant l'entrada i sortida de treballadors com la sortida de carbó, l'administració, el rentat del carbó, la farmaciola, etc. Amb aquest canvi els edificis que havien servit com habitatges foren reconvertits com a magatzems i espais per a serveis. Durant la dècada dels anys 1970 la colònia fou abandonada progressivament pels miners que decidien anar a viure a nuclis urbans amb més serveis i més ben comunicats. El mes de desembre de 1991 l'empresa 'Carbones de Berga SA' va decidir tancar definitivament l'activitat productiva de la mina Consolació i es va iniciar un procés d'abandonament de les instal·lacions. Entre els anys 1995 i 1996 es van enderrocar diversos edificis de la zona de la Consolació, excepte una sitja, la torre del comte de Fígols i el santuari de la Mare de Déu de la Consolació, entre altres, elements tots ells visibles des de la carretera C-16. Queden alguns altres edificis dempeus entre els quals el darrer edifici de tallers de l'empresa, oficines, i algun altre edifici de magatzem i habitatges. | 42.1816300,1.8619300 | 406016 | 4670570 | 08268 | Cercs | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66552-foto-08268-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66552-foto-08268-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades corresponen a l'edifici de tallers que encara es conserva i que està situat al costat de la boca-mina. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66553 | La Rodonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rodonella | SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XX | El nucli de la Rodonella està conformat per una estructura de petits carres, en sentit nord-sud, i dos o tres que els creuen verticalment i que en faciliten la comunicació. Es tracta d'un enclavament de nova creació, per bé que no el més modern del municipi, que és Sant Jordi. Les cases de la Rodonella es van anar construint a tocar de la casa vella de la Rodonella. En general són cases de tipus familiar, la majoria són d'estructura entre mitgeres, encara que també n'hi ha d'exemptes. La majoria dels edificis són de planta baixa i un o dos pisos, però també n'hi ha algunes de tres plantes pis; cal dir que els darrers anys també s'ha construït algun altres models d'habitatge. En conjunt són bastits amb materials contemporanis, parets de totxana o de totxo ceràmic, amb façanes arrebossades i moltes pintades; la majoria amb obertures simples i cobertes, generalment a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de carrer. A uns metres al nord de la casa vella, presidint una mica de placeta, hi ha l'església, és un edifici de planta irregular, construït amb blocs de formigó, elements metàl·lics, i de la qual en destaca la coberta a quatre aigües suportada per una estructura metàl·lica que facilita disposar d'un espai obert i diàfan a l'interior. Anteriorment, a aquesta església, la Rodonella va tenir una altra petita església de molt pocs anys de vida; estava situada aproximadament davant de l'actual, però a l'altre cantó de la C-16. De fet, van ser les obres de la carretera que van determinar la seva desaparició. | 08268-63 | Al peu de la C-16. Entre Sant Jordi i la Tèrmica de Cercs. | La casa més antiga de la Rodonella és la masia anomenada casa vella de la Rodonella, aquesta sembla que podria ser obra del segle XVIII o XIX. La construcció de la majoria de les cases i per tant, la configuració de la trama urbana que significava la creació del nucli o barriada de la Rodonella, es van anar construint a l'entorn dels anys 50 i també 60 del segle XX. | 42.1633200,1.8555100 | 405458 | 4668544 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66556 | Nucli de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-jordi | CLARET, J. M.; COSTA, A. (1983): 'Sant Jordi, poble inacabat', a L'Erol, núm. 6, pàg. 23-24. CLARET, J. M.; COSTA, A. (1988): 'El poble de Sant Jordi', a L'Erol, núm. 25 ('L'Urbanisme al Berguedà'), pàg. 61-65. JUNTA D'AIGÜES DE CATALUNYA (1990): 'El pantà de La Baells' a L'Erol, núm. 30, pàg. 31-32. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | El poble de Sant Jordi va ser construït en un indret delimitat pel Cap de la Costa al sud i els Emprius al nord; a l'oest quedaven el Galló i cal Fontaner i a l'est la carretera C-1411. És un lloc força planer, amb bona orientació, relativament proper al poble de Sant Salvador, i quedant situat a tocar de l'església medieval de Sant Andreu de Cercs, ara Sant Jordi. En el moment del projecte els terrenys escollits estaven completament deshabitats, només hi havia alguna masia propera. El poble es va projectar pensant amb tots els serveis d'un nucli modern, a partir d'habitatges unifamiliars i altres de plurifamiliars, en conjunt edificis de poca alçada, creant una configuració homogènia de les estructures, i conformant carrers i places al voltant d'una plaça central principal. El poble està bastit de manera esglaonada tot adaptant-se a la topografia del terreny. Les cases estan construïdes amb obra vista, totes amb el mateix tractament exterior i amb la voluntat d'integrar-les en l'entorn. En el disseny del nou poble es va procurar que tots els elements bàsics o més destacats que tenia Sant Salvador de la Vedella tinguessin el seu equivalent en el projecte. Així, a més dels habitatges i de l'església, també es va construir i traslladar una fàbrica tèxtil, Manufactures Sant Salvador, una escola i el dispensari; també un complex esportiu, encara que no tots els edificis projectats van arribar-se a construir, n'és un exemple el centre cívic. El projecte urbanístic i arquitectònic també va contemplar aspectes de caire social, pensant en una ubicació dels comerços i serveis a manera que es generés un eix comercial en el carrer i places principals. El projecte del poble va anar a càrrec d'un ampli equip de tècnics, dels quals els principals arquitectes executors de l'obra van ser Josep M. Claret i Agustí Costa; a més, en l'elecció del millor indret on ubicar el poble hi va participar un equip de geògrafs de la Universitat de Barcelona. Actualment és el nucli més poblat dins del terme municipal de Cercs i el que compta amb un nombre més gran de serveis per a la població: compta amb dispensari, parc d'adults, escola-bressol, el CEIP Sant Salvador, biblioteca, casal d'avis, zona esportiva amb camp de futbol i piscines i un parell de parcs infantils. Està connectat per carretera tant amb el nucli antic de Pont de Rabentí, al sud, com amb el nucli de la Rodonella, al nord, a més de connexió directa amb la C-16. | 08268-66 | A la zona central del terme municipal, al nord del nucli de Cercs. | El poble de Sant Jordi va néixer arran de la construcció del pantà de la Baells, ja que la creació d'aquesta infraestructura hidràulica va significar la desaparició sota les aigües del poble de Sant Salvador de la Vedella. També van desaparèixer el conjunt de la Baells, i alguna masia. Inicialment no estava prevista la construcció de cap nucli, es volia reubicar els veïns en el municipi i en poblacions veïnes, bàsicament Berga. Les pressions dels veïns de Sant Salvador i de l'Ajuntament van aconseguir que l'Administració accedís a la creació d'un nou poble que allotgés els veïns que havien de ser expropiats de les seves llars. Per tal de tirar endavant les negociacions amb l'Administració i la 'Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental', promotora del pantà, i, de fet, per gestionar tot el procés, es va crear el Patronat Local de l'Habitatge de Cercs. Els tràmits van ser complexos i llargs. L'acord entre l'Administració central i el poble de Sant Salvador va consistir, bàsicament, en que les indemnitzacions que havien de percebre cada un dels veïns afectats s'agrupaven en una única quantitat, que el Patronat Local de l'Habitatge de Cercs utilitzaria per a la construcció del nou poble. Les obres s'iniciaren a mitjans dels anys 70 amb moltes dificultats. La primera empresa adjudicatària de les obres, Ferrovial de Madrid, va acabar abandonant el projecte a mig començar per manca d'experiència en la construcció d'habitatges. Aleshores es va recórrer a contractistes de la comarca que varen acabar els edificis més necessaris: els habitatges per als habitants dels pisos de Sant Salvador. L'avançament de les obres del pantà va posar pressió a la continuïtat de les obres dels pisos nous. Finalment, el 1974 es va inaugurar el poble, tot i que els veïns de Sant Salvador de la Vedella es van traslladar als nous habitatges el 1976, quan va quedar completament cobert l'antic poble. La inauguració de l'any 1974, va ésser totalment simbòlica, ja que en aquell moment tot just s'havien iniciat les obres. | 42.1515800,1.8566100 | 405532 | 4667239 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Josep M. Claret, Agustí Costa i altres | Els autors principals del projecte van ser Josep M. Claret i Agustí Costa, especialment en la fase d'execució de les obres. També formaven part de l'equip redactor del projecte: César Frago Pérez, Alfons Roca Vilaregut i Jordi Viola Garriga, i de la direcció de les obres: Josep Maria Miró i Josep Gilabert, aparelladors. L'inici del projecte va se l'any 1971. Les obres es van realitzar a partir del 1973, i l'acabament i ocupació dels habitatges es va fer de manera esglaonada d'acord amb les necessitats derivades de les obres de l'embassament.Les coordenades pertanyen a la plaça del Primer Comte de Fígols. | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66561 | Possibles restes de Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possibles-restes-de-santa-maria-de-vilosiu-o-de-les-garrigues | BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): 'El manso medieval A de Vilosiu'. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. RIU, M. (1976): 'El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976. RIU, M. (1978): 'Hàbitat, tècniques i economia rural', a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | X-XIV | les restes estan molt cobertes de vegetació i enderroc. | Les restes d'estructures identificades a uns 150 m a l'oest de la masia de la Casanova de les Garrigues, podrien correspondre a l'antiga església coneguda com Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu. De fet, a la vall de Vilosiu s'hi localitzen diverses restes d'estructures, repartides per una extensa àrea. Del conjunt de restes identificades, aquestes es considera que podrien correspondre a l'antiga església, sense que aquest fet es pugui confirmar sense estudis més acurats o una recerca a fons. A l'indret són visibles diverses restes de panys de murs, entre els qual destaquen els que defineixen un espai principal, a l'entorn del qual es poden distingir altres restes de parets. El conjunt té gran quantitat d'enderroc i vegetació que hi ha crescut, fet que no permet tenir una bona visió de les estructures conservades. El dimensionat dels murs, el tipus de carreus i en conjunt la configuració que mostren les restes, fan pensar en la possible correspondència amb l'església. A l'entorn més immediat es distingeixen altres restes de murs molt amagades per la vegetació. Altres de les restes localitzades a la vall poden correspondre a estructures de masos, per bé, que també caldrien recerques que concretessin les característiques i funcions d'aquestes restes. En conjunt, del total de restes que s'han identificat i que podrien correspondre a possibles masos, incloent les restes de la possible església, són un total de deu. Entre aquests, a la vall hi ha els masos identificats com a Mas A i Mas B de Vilosiu que van ser excavats i estudiats, permeten apuntar una cronologia medieval per a la seva ocupació. | 08268-71 | A la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues | L'església de Santa Maria de Vilosiu consta que es trobava dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga; sembla que era església parroquial depenent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i formava part del Bisbat d'Urgell. El lloc de Vilosiu consta referenciat al l'any 980, en una donació feta pel comte Oliba I de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, consistent en la donació de l'església de Vilosiu amb quatre masos ('quatuor mansos constructos'. En aquesta període sembla que l'església seria el centre d'un petit nucli de poblament rural. Poc després, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datada el 983, entre els béns del monestir hi consta l'església, amb els delmes, les primícies i les oblacions, i quatre masos amb les seves terres i vinyes. En un llevador del monestir del 1125, torna a constar la cita als masos i s'aporta els noms de les cases, es parla dels masos Revira (Rovira), d'Arnald, de Ranmir i de Chintla (Quintla o Quíntila) i la relació del què els pertocava pagar. La recerca arqueològica realitzada als masos A i B, va permetre situar l'ocupació d'aquests entre l'any 1000 i inicis del segle XIV. | 42.1366800,1.8232800 | 402755 | 4665622 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66561-foto-08268-71-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tal i com s'ha indicat, sense una recerca a fons es fa difícil poder atribuir amb seguretat aquestes restes a l'esmentada església. Tal i com s'ha assenyalat en altres fitxes d'elements immobles de la zona, l'emplaçament exacte de l'església de Vilosiu és desconeguda, encara que s'ha situat i cregut que pot ubicar-se més propera a la masia de Santa Maria de les Garrigues. Les diverses hipòtesi restaran pendents de confirmació. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66572 | Pont de la Peirota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-peirota | BOIXADER, M. (1998): 'Projecte de reconstrucció del tram de ferrocarril Colònia Rosal-Pedret', a L'Erol, núm. 59. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA. (2008): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XIX | El pont està conformat per una estructura de més de 50 metres de llargada i una amplada aproximada d'uns 3,75 metres. L'estructura compta amb dos grans arcs de mig punt de 14 metres de llum, aquests són fets amb maó massís, la resta de construcció és de carreus més o menys ben escairats. | 08268-82 | Al riu Llobregat, entorn a 1 km al sud del pont de Pedret. | El pont del túnel de la Peirota es devia construir entre els anys 1902 i 1903. La obres del ferrocarril entre Olvan i Guardiola van ser adjudicades al contractista Magí Gallifa el 8 de juny de 1901. Es tractava d'un traçat de certa complexitat, ja que el terreny era molt abrupte, fet que comportava dificultats tècniques. La majoria de les obres van ser concloses a finals del 1903. La inauguració de la línia es produí al 21 de novembre de 1904. L'any 1972 el tramvia realitzava el seu darrer viatge. L'any 2015 s'ha realitzat una actuació de recuperació de la via verda que ressegueix el traçat del tramvia entre Olvan i Pedret, que ha comportat una neteja de la vegetació que hi havia a la part superior del pont i s'ha instal·lat una barana protectora de fusta. | 42.1006600,1.8889600 | 408131 | 4661550 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont rep més d'una denominació, també és conegut amb el nom de pont de Vilarrassa, mateix nom donat a alguns als dos túnels que es troben aigües avall del pont. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66574 | Viaducte de Vilada o de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-vilada-o-de-la-baells | LATORRE, X. (1995): Història de l'Aigua a Catalunya, Barcelona i Premià de Mar, l'autor. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, número 89, p. 24-29. VVAA. (2008): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | El viaducte està situat entre els punts quilomètrics 152 i 153 de la carretera C-26, íntegrament dins del municipi de Cercs. Té una longitud de 484 m i una alçada de 100 m; en el moment de la seva construcció fou el més alt de l'Estat espanyol. Dibuixa una corba circular de 3.000 m de radi. Està suportat per 11 pilars. Els dos trams extrems tenen una amplada de 22 m, mentre els deu trams centrals tenen una amplada de 44 m. Està construït amb bigues prefabricades pretesades de 42 m de llarg i un forjat de formigó armat. | 08268-84 | Sobre el pantà de la Baells | La construcció de la presa de la Baells va obligar a modificar el traçat de l'antiga carretera que unia Berga amb Vilada passant pel nucli de la Baells. En el punt de creuament d'aquesta carretera amb el riu Llobregat s'hi va construir, entre els anys 1886 i 1897, un pont conegut amb el nom de Miralles que és el nom d'una masia propera. Aquest pont tenia tres arcs de mig punt i dos laterals massissos. El nou pantà va obligar a redissenyar completament l'antiga carretera en aquest tram, cosa que feia necessari construir un viaducte que salvés el pantà a poca distància de la presa i del pont de Miralles. El nou viaducte, que venia a substituir aquest antic pont, fou construït entre el mes de juny de 1974 i el mes de maig de 1975 per l'empresa 'Ferrovial SA'. Les obres foren dirigides per l'enginyer Juan Loureda. L'extrema sequera de l'any 1989 va fer baixar tant el nivell de l'aigua del pantà que va quedar al descobert un forat en un dels pilars del pont. Immediatament es va tallar la circulació de vehicles mentre duraven les obres de reparació i la connexió entre els dues vores del pantà es va mantenir gràcies a una embarcació que es va fer portar des del llac de Banyoles. | 42.1268500,1.8809500 | 407507 | 4664466 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66574-foto-08268-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jesús Martínez Cólliga | Infraestructura viària que forma part de la carretera C-26 (o Eix Prepirinenc) que uneix Alfarràs (comarca del Segrià, en el límit amb la comunitat autònoma d'Aragó) amb Borrassà (comarca de l'Alt Empordà). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66580 | Camí de Berga a Urús per Coll de Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-berga-a-urus-per-coll-de-jou | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí catalogat com gran eix de transhumància: connectava el Penedès i les terres del pla de Lleida amb la Cerdanya a través de la vall del riu Llobregat i travessant el Pirineu pel coll de Jou. Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR1(CAMPILLO: 2007). Dins del terme municipal de Cercs l'antic traçat del camí s'ha vist alterat per les modernes vies de comunicació (la C-1411a, la BP-4654, la C-16, la C-26 i la BV-4025), pel creixement urbanístic dels nuclis de Cercs, Sant Jordi de Cercs i la Rodonella i per la industrialització de la zona de la Consolació. El camí entra a Cercs provinent de Berga per la zona de l'Estany Clar, a partir d'una desviació de la carretera BP-4654; surt de Cercs pel pont que travessa el riu Llobregat d'esquerra a dreta passat el santuari de la Consolació. En tot aquest tram els ramats tenien diversos llocs per aturar-se (dret de returada de 3 dies) i per passar una nit (dret de dormida). En el tram comprès dins de Cercs aquest camí ramader es creua amb el camí de Vilada (ICR25), amb dos camins que porten a Peguera (ICR94 i ICR91), amb el camí de la Garganta que prové de Fígols (ICR90) i amb el camí de la Nou (ICR89). L'amplada consuetudinària d'aquest camí està fixada en 32 m, per bé que podria arribar als 40 m d'amplada. | 08268-90 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet, a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1494300,1.8597600 | 405789 | 4666997 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen al camp de futbol de Sant Jordi de Cercs, per on el camí s'aplanava en arribar-hi | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66581 | Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-baells-a-la-pobla-pel-catllaras | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR25, i catalogat com a camí principal que uneix l'antic nucli de la Baells amb la Pobla de Lillet per la serra del Catllaràs. Dins del terme municipal de Cercs l'antic traçat del camí s'ha vist alterat per les modernes vies de comunicació (la C-16 i la C-26). L'inici d'aquest camí és l'ICR1, el gran eix de transhumància que travessa Cercs de sud a nord seguint el curs del riu Llobregat. La descripció que en fa l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'Des del Gall de Cercs, a l'alçada del camí que porta a Peguera, i on s'hi pot trobar una returada en un turonet que queda a sobre, s'enfila per la pujada de Miralles, i es dirigeix cap al pont. Aquí, en el pont de Miralles es pot trobar a mà dreta el camí procedent de Pedret. Avui dia el pont ha quedat cobert pel pantà de la Baells. Segueix cap a la Serradora de la Baells, on es pot enllaçar amb el camí procedent de Sant Miquel de les Canals.' (CAMPILLO: 2007)Just després de travessar el viaducte de la Baells el camí surt ja del terme municipal de Cercs i entra en el de Vilada. L'amplada consuetudinària del camí és de 30 passes per banda aproximadament. | 08268-91 | Diferents indrets del terme municipal. Sector de la Baells. | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1268500,1.8809500 | 407507 | 4664466 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen al viaducte de la Baells. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66582 | Camí de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-peguera | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí ramader catalogat com a camí secundari. Parteix el terme municipal de Cercs en dues meitats pràcticament per la seva part central. Té el seu inici en el gran eix de transhumància ICR1 (camí de Berga a Urús per coll de Jou) i el final en el camí de Peguera a l'Estany (ICR35). Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR94. La part inicial del camí s'ha vist alterada per la urbanització tant del nucli antic de Cercs com del barri nou de Sant Jordi. La descripció que en fa l'Inventari retalla la seva sortida: 'Des de l'ermita de Sant Jordi de Cercs surt un camí que va en direcció a Peguera. Passa pel collet d'Hortons i agafa en direcció a l'Erola passant per darrere de la casa de cal Torner i per Vall-llobrega. Passa per l'Erola i per la collada de Palou, on hi ha dormida de ramats.' A l'alçada dels Graus de Peguera el camí surt del terme municipal de Cercs i entra en el de Fígols. El tram del camí inclòs dins de Cercs es correspon actualment amb un camí forestal. (CAMPILLO: 2007). | 08268-92 | Diferents indrets del terme municipal. Sector central del terme municipal | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1526000,1.8235100 | 402798 | 4667389 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen al coll de l'Erola. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66583 | Camí de Peguera a l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-peguera-a-lestany | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí ramader que consta inventariat com a tal a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR35. És catalogat com a camí secundari, amb un recorregut de nord a sud que uneix l'ICR90 (camí de la Garganta) amb l'ICR36 (camí de Berga a Castellar del Riu). La descripció que es fa a l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'Des de Peguera aquest camí (…) segueix en direcció al coll de la Creu de Fumanya, on es troba amb altres camins procedents de Cercs. Segueix en direcció a Berga pel traçat aproximat del GR, passant per la font del Barranc de Graus i per la Baga de Noucomes. Una mica abans del coll de Noucomes deixa de seguir el GR, i continua cap a l'Estany, passant pels Horts i ben a prop de la casa. Continua cap a la Mare de Déu de la Corbera, i es creua amb el camí que ve de Collet Mercadal (ICR93).' Passat aquest creuament el camí surt del terme municipal de Cercs i entra en el terme de Castellar del Riu. (CAMPILLO: 2007) | 08268-93 | Diferents indrets del terme municipal. Sector més occidental del municipi. | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1332600,1.8093100 | 401595 | 4665258 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen a les cases de l'Estany. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66584 | Camí de Coll Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-coll-mercadal | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí catalogat com a camí secundari, amb un recorregut que comença de sud a nord i a mig camí tomba cap a l'oest, uneix l'ICR1 (camí de Berga a Urús pel coll de Jou) amb l'ICR35 (camí de Peguera a l'Estany). Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR93. Té el seu origen prop del castell de Sant Ferran de la població de Berga i entra dins del municipi de Cercs entre el serrat de la Figuerassa i la Mussolera. La descripció que en fa l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'Continua per la carena entre Vilaformiu i can Maurí, i per la carena que ve del castell de Blancafort. Aquí hi ha dret de returada de 3 dies i també dret de dormida. Segueix fins que es troba el camí que puja de Corbera i que va cap a l'Estany.' La major part del recorregut d'aquest camí és dins del terme municipal de Cercs i actualment es confon amb part d'una pista forestal que surt de la carretera BV-4242, passa pel peu del castell de Blancafort i per la Mare de Déu de la Corbera i acaba a la carretera BV-4243. (CAMPILLO: 2007) | 08268-94 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1276300,1.8344000 | 403660 | 4664604 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen a la Collada Baixa, punt del camí més proper al castell de Blancafort. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66585 | Camí de la Garganta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-garganta | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí catalogat com a camí secundari: amb un recorregut d'est a oest, uneix l'ICR1 (Camí de Berga a Urús pel coll de Jou) amb el poble de Peguera passant pel poble de Fígols; per aquest motiu també se'l coneix amb el nom de 'camí de Peguera a Fígols'. Dins del terme municipal de Cercs l'antic traçat del camí s'ha vist alterat per les modernes vies de comunicació (la C-16) i molt especialment per la construcció de la central tèrmica. Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR90. Té el seu origen a la carretera C-16 en el punt on comença la via d'accés a la tèrmica. La descripció que en fa l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'Sobre la casilla del Canal surt un camí ramader fins a la font de la Garganta, continua cap al racó dels Ais [Alls] i cap a la font de la Parera, on hi ha dret de borada.' La sortida del camí del terme municipal de Cercs és pel vessant sud del cingle de la Garganta. (CAMPILLO:2007) | 08268-95 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1742900,1.8529400 | 405262 | 4669764 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen a la font de la Garganta. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66586 | Camí de la Nou de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-nou-de-bergueda | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí catalogat com a camí secundari: amb un recorregut de nord a sud, uneix l'ICR1 (Camí de Berga a Urús pel coll de Jou) amb l'ICR25 (Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs) passant per la Nou. Dins del terme municipal de Cercs l'antic traçat del camí s'ha vist alterat pel pantà de la Baells i per les modernes vies de comunicació (la BV-4022). Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR89. Té el seu origen a la Cassassa i el seu final a la serra dels Conills; ambdós punts es troben dins del terme municipal de Cercs però la majoria del recorregut del camí és dins del municipi de la Nou, a la banda dreta del pantà de la Baells. La descripció que en fa l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'El camí sortia de la Cassassa i travessava el riu. (…) Segueix en direcció al Pla de Clarà. A la bassa del Pla es troben els camins que pugen de Berga.' Aquesta primera travessa del riu antigament es feia pel pont de Sant Salvador, avui en dia negat per les aigües del pantà de la Baells, i actualment s'ha de fer una mica més amunt, pel pont de la Nou. | 08268-96 | Diferents indrets del terme municipal. Al nord i a l'est del terme municipal | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1765700,1.8618400 | 406001 | 4670008 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen al pont de la Nou. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66587 | Camí dels Pegueresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pegueresos | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí catalogat com a camí principal que uneix el Gran Eix de transhumància ICR1 (camí de Berga a Urús pel coll de Jou) amb el camí secundari ICR35 (camí de Peguera a l'Estany), en sentit est-oest. Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR91. Dins del terme municipal de Cercs l'antic traçat del camí s'ha vist alterat per la construcció de la barriada de Sant Jordi de Cercs. L'inici d'aquest camí és l'ICR1, el Gran Eix de transhumància que travessa Cercs de sud a nord seguint el curs del riu Llobregat, a l'alçada del nucli de Sant Jordi de Cercs. La descripció que en fa l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'El camí surt aproximadament de Sant Jordi i agafa la carena de Carbonís. Segueix per l'era d'Esquerols [dels Esquirols] i va cap a la plana del Pou seguint per dalt de la carena.' En aquest punt el camí surt del terme municipal de Cercs i entra en el de Fígols. (CAMPILLO: 2007) | 08268-97 | Diferents indrets del terme municipal. Sector central del municipi | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1602900,1.8348600 | 403748 | 4668230 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen al cim de la Tossella, de 1.455 m d'altitud, punt més elevat del cingle de Carbonís. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66588 | Camí dels Bons Homes / GR 107 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-bons-homes-gr-107-0 | VVAA (1998): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars GR-107. (Pròleg d'Antoni Dalmau), 1a edició, Altair i Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà, Barcelona. VVAA (2003): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur (nou tram amb sortida de Solsona fins a Gòsol) 2a edició, Altair. 2003. Barcelona. VVAA (2002): El Camí dels Bons Homes de Berga a Montsegur amb bicicleta. Editorial Altaïr. 2002. Barcelona. SUBIRANA , M.; LÓPEZ-MONNÉ, R. (2011): Guia per caminants curiosos: A peu per camins de càtars al Pirineu Català, 14 passejades i excursions', Edita Arola Editors, Col·lecció de Ferradura. Gener 2011 | XX | El Camí dels Bons Homes es correspon amb el sender de Gran Recorregut GR-107; es tracta d'una ruta que uneix el Santuari de Queralt a Berga amb el castell de Montségur a l'Arièja, França. Aquesta ruta o camí és promoguda amb el nom de Camí dels Bons Homes per tal de presentar-lo al públic com un itinerari turístic diferenciat, amb la característica que transcorre per les 'rutes' que van seguir els Càtars o Bons Homes en la seva migració creuant els Pirineus, forçats per les croades contra ells i la persecució de la Inquisició que es va produir durant els segle XIII i XIV. El traçat de la ruta que discorre pel municipi de Cercs forma part de la primera etapa del camí, la del santuari de Queralt a Gósol, que té dues opcions de recorregut, una és passant per Bonner, amb un total de 36,493 km (amb una durada de 9h i 58 min), i l'altre passant per Ferrús, amb un total de 33,538 km de recorregut (amb una durada de 9h 10 min, temps estipulats segons la guia oficial del camí). El camí s'inicia en el santuari de Queralt per bé que també es pot sortir de Berga. Com que es tracta d'un tram molt llarg es pot realitzar en dues jornades. El tram que discorre per Cercs segueix l'ICR35 (Camí ramader de Peguera a l'Estany): provinent d'Espinalbet i la Mare de Déu de la Corbera entra en el municipi pel coll d'Oreller; en aquest punt el Camí dels Bons Homes i el GR-107 es bifurquen, ja que aquest últim es desvia cap a la dreta en direcció can Casanova de les Garrigues. El Camí dels Bons Homes segueix el camí ramader per la dreta de l'Estany dessecat de Cercs i els dos recorreguts es retroben passat el coll de les Nou Comes. Després de passar per la baga de Noucomes s'arriba als barrancs dels Graus, on el camí entra en el terme municipal de Fígols, en el sector de Peguera. En total és un tram d'uns 3,4 km. A partir d'aquí el sender encara té molts quilòmetres per endavant, tot creuant els Pirineus en direcció Monségur, passant per pobles medievals, esglésies d'època romànica i castells, entre altres monuments patrimonials i, sobretot, en un entorn natural i paisatgístic impressionant. | 08268-98 | Diversos indrets del terme municipal | El Sender GR-107 / Camí dels Bons Homes va ser homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya l'any 1995, passant a formar part de la Xarxa de Senders de Catalunya. El sender té un recorregut total de 201 km. L'any 1998 es va publicar la primera edició de la Topoguia de la ruta dels càtars per part de l'editorial Alpina i amb participació de diversos col·laboradors. Posteriorment es va editar la guia per fer la ruta en bicicleta i més endavant, l'any 2003, una nova edició de la topoguia actualitzada. L'any 2003 es va inaugurar una exposició permanent sobre el catarisme i el món medieval a Bagà, al Palau dels Pinós de Bagà que de fet és conegut com a Centre Medieval i dels Càtars. | 42.1424500,1.8161400 | 402174 | 4666271 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta ruta es pot fer a peu, a cavall i, fins i tot, molts trams en bicicleta de muntanya. Per les opcions de fer la ruta en bicicleta o cavall és important informar-se abans ja que hi ha algunes rutes alternatives o variants específiques per aquestes opcions. El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella. Part del trajecte coincideix amb un tram del GR-7. Fins i tot com a producte turístic també s'ofereix la possibilitat de fer la ruta en cotxe, seguint rutes alternatives que permeten anar descobrint les petjades del catarisme per les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès, i el departament francès de l'Arièja. Al llarg de la ruta es disposa d'un seguit de serveis del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, com són hotels, restaurants, albergs, empreses de guies, etc. El Consell disposa d'una oficina central que es troba al poble de Bagà. L'itinerari del Camí dels Bons Homes es pot realitzar partint tant de Berga com de Montségur, les guies ens expliquen el recorregut partint de Berga, però es pot optar per fer-ho des de l'Arièja seguint les passes en el sentit que van utilitzar els càtars en la seva fugida cap a terres catalanes de l'altra banda dels Pirineus. El catarisme es considera un moviment espiritual i religiós que es basava en la dualitat o lluita entre el Bé i el Mal, fomentant una església que recuperés els valors purs i senzills del cristianisme primitiu, en contraposició a l'ostentosa, corrupta i autoritària església romana del segle XIII. Els càtars eren partidaris d'una església basada en l'espiritualitat i la caritat, i afirmaven que Déu està en el cor dels fidels, i que no els calien temples ni catedrals. Els càtars també van ser anomenats bons homes i bones dames, així com bons cristians o amics de Déu, d'aquí el nom atorgat a aquesta ruta. Al segle XIII va ser considerat heretgia per l'Església catòlica de Roma i combatuda tant religiosament com políticament (a més de la implicació directa de l'església i del papa també hi va tenir un paper importantíssim en la seva croada el poder polític francès, que amb l'excusa de la lluita contra els càtars va veure la possibilitat d'ampliar els seus dominis sobre les terres dels comtats de Foix i de Tolosa de Llenguadoc, terres frontereres que finalment es perdrien a la batalla de Muret).Les coordenades corresponen al coll de les Nou Comes. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66589 | Església nova de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-jordi | CLARET, J. M.; COSTA, A. (1983): 'Sant Jordi, poble inacabat', a L'Erol, núm. 6, pàg. 23-24. CLARET, J. M.; COSTA, A. (1988): 'El poble de Sant Jordi', a L'Erol, núm. 25 ('L'Urbanisme al Berguedà'), pàg. 61-65. JUNTA D'AIGÜES DE CATALUNYA (1990): 'El pantà de La Baells' a L'Erol, núm. 30, pàg. 31-32. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | L'església de Sant Jordi de Cercs és un edifici de planta quadrada amb un cos adossat sortint a l'angle nord-oest, el volum principal és cobert a quatre aigües i el cos menor a dos vessants seguint la línia de teulada del volum principal. És una construcció bastida en obra vista, combinada amb parts de formigó també vist, especialment en elements estructurals com els pilars i pòrtics; compta amb una gran vidriera com a portalada i finestrals de línies senzilles i rectes. L'edifici segueix els criteris estilístics del conjunt del poble. A l'interior l'edifici mostra un únic espai diàfan i lluminós (amb l'espai destinat a despatx a l'angle nord-oest), amb un caire més aviat modest i d'acabats senzills, en el que hi destaquen alguns elements. D'una banda, la mesa de l'altar construïda a partir d'una pedra de molí, mola que és emprada com a part superior de la taula i que es recolza sobre un pilar de pedra tosca, que sembla correspondre a una peça reaprofitada. D'altra banda, l'edifici acull i custòdia en dipòsit un altar d'estil barroc de Riner, en la mesa del qual hi ha la inscripció següent: 'Retaule originari de la parròquia de Riner –El Miracle-, suposadament de Carles Morató, traslladat a Sant Jordi, en concepte de dipòsit, als 10 dies d'octubre de 1986.' Aquest altar presideix i destaca en l'interior de l'edifici, contrastant amb la simplicitat de les línies arquitectòniques de l'estructura. El campanar de l'església és de cos exempt, situat a l'exterior just davant la façana de llevant. Està conformat per una estructura senzilla, formada per una base de maons que constitueixen el suport d'una estructura de bigues de ferro que configuren l'esquelet de suport de la campana, la qual és també un element reaprofitat, originari del santuari de la Consolació. L'edifici actual és únicament una part de l'edifici projectat, que comprenia també dos cossos d'edificació d'una sola planta, destinats a dependències parroquials, locals per escoltes o entitats cívico-religioses, i un espai de transició interior-exterior que connectaria l'església amb la plaça inferior. La disposició d'aquests cossos havia de delimitar i configurar la plaça projectada. | 08268-99 | En el creuament dels carrers de la Caixa d'Estalvis de Manresa i el carrer de Joan Carles I | L'església de Sant Jordi es va bastir de vell nou, conjuntament amb tot el poble, arran de la construcció de la presa de la Baells que suposava la desaparició del poble de Sant Salvador de la Vedella. El poble és el nucli més nou de tot el municipi, es va inaugurar el 1976 quan el Sant Salvador de la Vedella va quedar inundat per les aigües del pantà de La Baells. L'església és obra del mateix equip d'arquitectes redactor del projecte del poble, Josep M. Claret, Agustí Costa, César Frago Pérez, Alfons Roca Vilaregut i Jordi Viola Garriga, i de la direcció de les obres, Josep Maria Miró i Josep Gilabert, aparelladors. El disseny del campanar va anar a càrrec de Pere Claret (del despatx C3PO Arquitectes), es va bastir l'any 2004. | 42.1522700,1.8556300 | 405452 | 4667317 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66589-foto-08268-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66589-foto-08268-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La campana prové del santuari de la Consolació, es tracta d'una peça que es va fondre a València després de la Guerra Civil, pels volts dels anys 40; les anteriors havien desaparegut. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.