Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
66626 Col·lecció del Museu de les Mines de Cercs https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-les-mines-de-cercs SERRA I ROTÉS, Rosa (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà / Rosa Serra, Antònia Prat i Josep Picas. Manresa: Zenobita, cop.. FONT, Esther; SERRA, Rosa (2003): El Carbó. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Biodiversitat i tecnodiversitat ; 2. VVAA (2003): El Patrimoni miner de Catalunya: guia de mines museu i museus de geologia i mineria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Mines. VALL, Eduard (2001): La Mineria a Catalunya: jaciments i patrimoni miner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Turisme. XIX-XX El material que forma part del fons del Museu de les Mines de Cercs és molt variat i divers. A part del conjunt de maquinària mòbil emprada en el treball a les mines, situat quasi bé tot a la part exterior del museu (descrit en una fitxa a part), encara que a les sales interiors del museu també hi ha algun element que forma part del parc mòbil, bàsicament alguna vagoneta de fusta i algun truc. Així, gran part del material que té el museu es troba distribuït en les diverses sales i espais expositius. En aquest sentit, la distribució de l'exposició permanent està dividida bàsicament en dos espais, l'un és centrat en el carbó, la seva explotació, la importància de les infraestructures mineres, el transport i el procés de classificació previ a la seva utilització, bé com a combustible a les llars o per usos industrials com a font per generar energia. I un segon eix temàtic a l'entorn de la vida quotidiana al peu de la mina, utilitzant com eix narrador la pròpia colònia de Sant Corneli i els seus veïns, aportant elements del dia a dia, l'escola, el dispensari, el treball de les dones, la festa i l'esbarjo, l'empresari i l'empresa, els treballadors i les seves reivindicacions socials i laborals. En aquest eix temàtic, es visita un habitatge miner amb la distribució pròpia d'un pis de la colònia en el que hi ha el mobiliari i objectes més comuns. Com a exemples de la diversitat de peces que té el museu i que formen part dels eixos temàtics de l'exposició permanent, es pot esmentar una puela o cuina econòmica que funcionava amb carbó (n. reg. 798); un plànol sobre tela colorejada que representa el conjunt de les colònies mineres St. Corneli, St. Josep i la Consolació, amb les vies de transport, etc. de Juan Cabeza, realitzat entre 1917 i 1920 (n. reg. 13); una premsa d'ús comú a oficines (n. reg. 382); diversos tipus de làmpades (de casc Oldhan, n. reg. 37); llums de carbur (n. reg. 684); llum d'oli (n. reg. 676); llànties de seguretat (n. reg. 638); pupitres (n. reg. 199); foto familiar (n. reg. 1316); foto de José E. Olano (n. reg. 376), entre moltes altres peces. Cal destacar, que el dipòsit del museu a més, també compta amb un fons molt important, és el material paleontològic recuperat en les intervencions paleontològiques dutes a terme els darrers anys; excepte algun material, unes dents, pendents d'arribar (del conjunt de restes fòssils es pot destacar un fragment de fémur de Titanosaure, n. reg. 1180; vértebra de Titanosaure, n. reg. 1206; húmer Titanosaure, n. reg. 1226; niuada ous Fumanya nord, n. reg. 1268; dent de cocodril, n. reg. 1306; fragment fibló rajada, n. reg. 1264; closca de tortuga, n. reg. 1267, entre d'altres). De fet, el Museu de les Mines de Cercs a part de ser el custodi d'aquest material, també porta a terme visites guiades al Jaciment paleontològic de Fumanya, realitza tallers relacionats amb aquesta temàtica. Fer un esment també, a que el fons del museu també compta amb una part de documentació de l'empresa Carbons de Berga S.A. i un fons fotogràfic que va ampliant mica en mica. 08268-136 Museu de les Mines de Cercs. Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs El Museu de les Mines de Cercs va obrir les seves portes el 31 de gener de 1999 . Des de llavors ha anat ampliant el seu fons amb material divers, a més d'anar evolucionant i oferint nous recursos al visitant. Actualment, es posiciona com el principal recurs cultural i turístic del municipi, i l'equipament cultural amb més nombre de visites anuals, que oscil·la entre 25.000 i 30.000 visitants, segons els anys. 42.1854100,1.8539200 405360 4670998 08268 Cercs Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En l'apartat de la vida quotidiana compta amb dos audiovisuals referits als esdeveniments més coneguts de les reivindicacions mineres, els fets de Fígols del 1932 i la tancada de 1977. A més, també presenta un audiovisual sobre la conca minera de l'Alt Berguedà.L'altre element clau de la visita del museu és la visita guiada a l'interior de la mina Sant Romà, consistent en un recorregut d'uns 350 metres, s'accedeix a l'interior de la galeria damunt d'una locomotora i es retorna a peu, tot podent gaudir del guiatge que permet conèixer l'evolució de les tècniques en l'explotació del mineral de carbó a les galeries, així, com altres elements del treball i del dia a dia dins la mina.Recentment s'ha incorporat un nou recurs audiovisual, l'Espectacle de la mina, una nova sala en la que es pot gaudir d'una projecció innovadora. En la mateixa sala s'ha instal·lats algunes peces molt interessants del fons del museu, com poden ser diversos nivelins (núm. reg. 1152, n. reg. 1139 i n. reg. 1140) o fins i tot un ordinador, format per un armari de fusibles i dos taulers de control (n. reg. 1137).El museu també realitza visites guiades a la presa de la Baells en períodes i dates concretes. Durant uns anys també va dur a terme guiatges a la tèrmica de Cercs. 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66627 Col·lecció de maquinària mòbil del MMC https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-maquinaria-mobil-del-mmc XX part de les peces van ser restaurades, però el fet de trobar-se ubicats a l'aire lliure i sense protecció dificulta la seva conservació. Conjunt format per diverses màquines transportadores que havien format part dels treballs d'extracció de carbó de les mines o que havien servit per al transport de diverses matèries. Estan construïdes amb diversos materials, principalment ferro i fusta. Algunes d'elles estan pintades o repintades, altres presenten el metall a la vista. Dividim el conjunt en 2 sectors exposats a l'exterior del Museu, dividits segons l'exposició de les màquines enfilades sobre uns trams concrets de via. El primer sector trobem una locomotora elèctrica, del segon quart del segle XX, de S. Metalúrgica Duro Felguera, d'Astúries, és de cos rectangular, sobre 4 rodes, el motor és a la part davantera i la cabina del maquinista a la part posterior (de color blau; núm. registre 640), aquesta locomotora té enllaçada una vagoneta PEGASO de ferro sense pintar (núm. reg. 641) que servia per al transport de carn i vi de l'economat de la colònia, i dues vagonetes per al transport de fusta (núm. reg. 642 i 643); també hi ha una vagoneta Diesel remolcadora, és un vehicle de dos eixos, formada per un cos rectangular on hi ha el motor, i a la part posterior la cabina del maquinista, fou construïda a Alemanya (pintada de color verd i vermell; núm. registre 635); a més, dues vagonetes remolcadores elèctriques, es tracta d'unes locomotores elèctriques de la segona meitat del segle XX, a la part del davant tenen el motor i la part posterior la cabina del maquinista (de color gris; núm. reg. 645 i 646), que conserven gran part de la maquinària interna, una està unida a una vagoneta PEGASO, de ferro vist sense pintar (núm. reg. 647), que servia per al transport d'aliments per a l'economat. El segon sector està format per una pala carregadora d'accionament hidràulic, construïda al País Basc per EMISA, d'estructura rectangular amb la pala situada a la part del davant (de color taronja; núm. registre 629), porta unides unes vagonetes (núm. registre 630 i 631) per al transport de carbó, una locomotora (de color verd, núm. registre 632), un truc (núm. registre 633), plataforma transportadora, que sosté unes fustes, i un altre truc (núm. registre 634) que sosté una bobina. Totes les màquines conserven en bon estat les rodes que les permetien circular per les vies de transport. 08268-137 Museu de les Mines de Cercs. Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs Les peces formen part bàsicament de la maquinària emprada durant els treballs d'extracció de carbó a les mines. Altres servien per al transport de matèries per a la vida quotidiana de les persones que vivien a la colònia de St. Corneli. Diverses de les màquines són donació de Carbones de Berga, SA 42.1854100,1.8539200 405360 4670998 08268 Cercs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66627-foto-08268-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66627-foto-08268-137-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquest conjunt de 14 peces foren restaurades, en una 1era fase de treballs amb caràcter d'urgència, entre el setembre de 2.013 i març de 2.014. A més d'aquestes, també hi ha una altra pala carregadora (d'accionament hidràulic) que té enllaçades quatre vagonetes. A més, a l'hangar situat a l'extrem de la plaça hi ha altres peces de material mòbil de les mines junt amb altre tipus de maquinària i diverses peces de reposició. Cal destacar també la presència d'una premsa que compta amb tres bases de premsat. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66628 Fons de material de Cercs al Museu Comarcal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-cercs-al-museu-comarcal-de-berga X-XVIII hi ha materials molt ben conservats i d'altres que són petits fragments. Els materials provinents del municipi de Cercs conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament de Sant Quirze de Pedret, dels Masos de Vilosiu i del poblat de la Jaça, junt amb alguna peça d'altres indrets. Del material provinent de Sant Quirze de Pedret, destaquen tres peces. Una de les peces és un vas, no sencer, format per diverses peces, és de ceràmica decorada en verd i manganès sobre blanc estannífer, les dimensions del qual són 19 cm d'alçada, entre 10,9 cm i 12 cm de diàmetre i un gruix que oscil·la entre 0,6 i 1,2 cm; és decorat amb figures geomètriques, retícules i llaços; les cronologies que s'han donat a la peça són molt variades, uns la situen al segle XI i altres al segle XIII, per bé que els estudis més recents la van situar en la cronologia més tardana. La peça va ser localitzada durant les obres de restauració i excavació de Sant Quirze dels anys 60 del segle XX, en una cala realitzada al cementiri vell, davant la façana de ponent de l'edifici. Una segona peça, és un plat de llàntia de vidre bufat, format per diversos fragments, encara que no és sencer s'ha pogut reconstruir i restaurar; la peça té uns 20 cm de diàmetre, uns 2,8 cm d'alçada i un gruix de 0,1 cm; és un vidre translúcid, compta amb dues petites anses que sobresurten uns 1,3 cm. I de les que pengen una petita llàgrima que formen sis pestanyes molt fines. Cronològicament es situa al segle XI. També es va localitzar durant els treballs d'excavació i restauració iniciats sota la direcció de Ricard Batista i continuades per l'equip de Modest Buchaca. Una tercera peça destacada és un bloc monolític de pedra treballada i polida, que formaria la llinda d'una obertura, hem de pensar que d'una petita finestreta, 60 per 36 cm; la forma del bloc és rectangular i compta amb un arc ultrapassat rebaixat a la part inferior; cronològicament es situa al segle XI. Va ser rescatat de l'edifici en el decurs de les obres de restauració De Sant Quirze de Pedret també cal destacar un conjunt de diverses monedes localitzades, de materials com billó, coure o bronze, de cronologies diverses des del segle XV fins a inicis del segle XVIII. També compta amb algun fragment de ceràmica i d'os. Pel que fa al material recuperat dels masos de Vilosiu, es correspon sobretot al material recuperat per el Dr. Alberto de Castillo durant les excavacions realitzades als anys 1960-1962 al Mas A de Vilosiu. La major part del conjunt de material de Vilosiu són fragments de ceràmica grisa medieval, també hi ha objectes metàl·lics i ossos. Entre els objectes recuperats, destaquen les peces metàl·liques; entre les quals un fragment de fulla d'espasa de 35mm d'ample; un tros de mànec de bronze d'un punyal, l'empunyadura té forma romboide , de 64 mm de llarg. També una punta de ferro d'una sageta, de 65 mm de llarg i de secció triangular a l'extrem. Altres eines més quotidianes, i interessants, són diversos fragments d'olles i olletes globulars de ceràmica grisa; també dos ganivets d'un sol tall, un de 18 cm i l'altre de 18,8cm. Molt bonic és un llum d'oli de bronze, en molt bon estat de conservació, amb un diàmetre de 6 cm i 1,7 cm de profunditat. Molt conegudes són unes petites claus, segurament corresponents a una caixeta o cofre, una té una longitud de 5 cm, el tancador té 11,3 cm i 3 mm de gruix. Un clau de cabota de secció circular i de 10,2 cm de llargada. També hi ha dues sivelles, una té forma el·líptica, conserva la placa que és decorada amb un lleó dins un doble cercle, al centre, i un fons repujat; té unes mides de 44,5 mm x 21 mm de llargada, la placa té 38 mm d'ample per 35 de llarg. L'altra sivella és més petita, té una làmina decorada amb línies entrellaçades, l'amplada de la sivella és de 20 mm. També una agulla de 117cm i un possible botó d'os. També es va recuperar alguna moneda, per exemple dues del segle XIII. A més, en el fons també s'inclou un petit conjunt de troballes realitzades a la zona de la Jassa, una moneda i diversos fragments de ceràmica. 08268-138 Museu Comarcal de Berga. c/ dels Àngels, núm. 7. 08600-Berga La majoria dels materials van ser dipositats poc després de les excavacions arqueològiques dutes a terme als anys 60 del segle XX. 42.1078200,1.8627100 405971 4662373 08268 Cercs Restringit Regular Física Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66629 Col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-de-pintura-de-lajuntament-de-cercs XX-XXI La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs és de l'entorn d'una seixantena, els quals es troben en diferents sales de l'Ajuntament de Cercs però també en altres edificis municipals com la sala de l'Associació de veïns de la Rodonella o el centre de dia. Els quadres són aquells que van resultar premiats (1r, 2n i 3r premi) en motiu de les diverses edicions dels concursos de pintura ràpida realitzats al municipi. Al municipi s'han realitzat diversos concursos de pintura ràpida, probablement el de més nomenada i que fa més anys que es dur a terme és el que es realitza coincidint amb la Festa del Roseret; aquest concurs s'ha fet quasi ininterrompudament des del 1977, únicament no es va fer durant tres anys. Durant uns anys es va dur a terme un concurs de pintura ràpida en el marc de la Festa del pantà de la Baells, actualment ja no es realitza. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Cercs i els monuments més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Lluis Puigrós Puigdellívol, Enric Besora Bovet, Aïda Mauri Cruzat, Jordi Pons Casals, Antoni Subirana, Julio Garcia Iglesias, entre altres. 08268-139 A l'Ajuntament de Cercs i en altres dependències municipals. Al municipi de Cercs s'han dut a terme diversos concursos de pintura ràpida, alguns organtizats íntegrament pel consistori, i altres en col·laboració amb el Museu de les Mines de Cercs o amb altres municipis (Festa del pantà de la Baells). El concurs que té més trajectòria és el de les Festes del Roseret, 'Memorial Antoni Serra' que aquest 2016 ha arribat a la XXXVI edició. 42.1078200,1.8627100 405971 4662373 08268 Cercs Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga També es realitza el concurs de pintura ràpida de la Festa Major de Sant Corneli, al setembre, en aquest cas és organitzat pel Museu de les Mines de Cercs i hi col·labora l'Ajuntament, els quadres es guarden al museu. Fa pocs anys es va realitzar una exposició i venda d'uns quants del quadres que formaven part de l'exposició; els diners recollits van servir per poder fer front a les despeses del transport escolar. 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66546 Antigues instal·lacions mineres de les mines de Fígols https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-installacions-mineres-de-les-mines-de-figols BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. XIX-XX la majoria de blocs d'habitatges han estat objecte de rehabilitació. Pel que fa a les estructures directament més vinculades a les infraestructures mineres, moltes estan abandonades i algunes són difícil localització, encara que són moltes les restes que es conserven. L'activitat minera a la zona de Cercs va ser molt important entre la segona meitat del segle XIX i els primers anys del segle XXI. Això va significar haver de construir edificis de tot tipus al voltant de les explotacions mineres per donar servei i allotjament als treballadors. La crisi iniciada en la dècada de 1970 va provocar un abandonament progressiu primer dels habitatges i posteriorment dels edificis de serveis i no s'han pogut conservar tots els components del conjunt industrial de les mines. Si més no, dels components desapareguts en resten fotografies. Els elements que s'han conservat de les antigues instal·lacions mineres de Cercs són diversos, d'entre els quals destaquem l'edifici de 'el Hogar del Minero' 'inicialment havia sigut escola i convent', la boca-mina de Sant Romà, l'edifici de les d'oficines, els habitatges i l'escola de la colònia Sant Josep, un pla inclinat, una sitja i una petita part de les instal·lacions de la colònia Consolació. L'edifici de 'el Hogar del Minero' forma part de la colònia de Sant Corneli. Actualment allotja la seu del Museu de les Mines de Cercs. Fou construït l'any 1919 com a escola i convent. Té planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant. La planta és rectangular i les obertures de la façana principal estan distribuïdes de forma regular. L'any 1931 les monges que l'ocupaven varen marxar i l'edifici es va reconvertir en centre d'esbarjo, amb cafè, barberia, cinematògraf i sala de jocs. La boca-mina de Sant Romà era l'entrada a la mina situada a tocar dels habitatges de la colònia de Sant Corneli. Per aquest motiu també se la coneix amb el nom de boca-mina de Sant Corneli. Va estar en explotació entre els anys 1882 i 1961. Es troba en un extrem de la plaça que avui en dia es coneix amb el nom de Sant Romà i que es va formar a partir dels abocaments de runa que es treien de la galeria. Actualment s'ha adaptat per poder ser visitat un tram de 450 m com a part de la visita del Museu de les Mines. La casa d'oficines, un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dos vessants; bastit amb murs de pedra i obertures emmarcades amb maó massís. Va ser construït al 1919 i servia d'oficines de l'empresa i més tard com a habitatge dels encarregats de la mina. El grup d'habitatges del miners de Sant Josep, format per cinc blocs, l'escola i dos safareigs públics; tots els edificis van ser reformats per acollir habitatges més acord amb les necessitats actuals; els safareigs es conserva l'estrucura exterior de l'espai on es trobaven però els safareigs pròpiaments ja no existeixen; el conjunt va ser construït el 1920 prop de la galeria que li donava nom. El rentador de carbó, actualment desaparagut, era un dels edificis més visibles des de la C-16 ja que estava situat a la part més baixa de l'explotació. En el seu moment, era el punt de partida de la xarxa ferroviària que donava servei a les mines ja que era el lloc on es carregava el carbó rentat i classificat als vagons. Al marge d'aquests edificis també s'han conservat els habitatges de la colònia de Sant Corneli, molts han sofert reformes interiors. Tot i això, l'aspecte exterior del conjunt de blocs d'habitatges mantenen la majoria de característiques pròpies i originàries d'aquestes construccions. De la Consolació, que va conformar el grup d'explotació minera més important, en restes diversos edificis, encara que molts han desaparegut; es conserven alguns edificis de tallers, oficines, algun edifici d'habitatges. Es conserven la majoria de les boca-mines i hem de pensar que també de les galeries, a part de l'esmentada de Sant Romà, altres es troben tapiades o amagades per la vegetació. 08268-56 A la part nord del municipi. La història de les explotacions mineres de Cercs no es pot entendre només a partir del component primari (el carbó i les mines), sinó que cal completar-la amb el que representen totes les instal·lacions que va caldre construir per mantenir durant tants anys (entre 1851 i 2011) una indústria primordial dins de l'economia no només del Berguedà sinó de tot Catalunya. La base d'aquestes instal·lacions fou la colònia, que podríem definir com un centre de treball integral ja que acull tant el lloc de treball -fàbriques, tallers, magatzems- com el lloc per viure -habitatges i serveis-. El procés d'industrialització de Catalunya s'identifica plenament amb les colònies, però no només, les tèxtils, situades a tocar dels rius per aprofitar el curs de l'aigua i la seva força per moure la maquinària, sinó també de les colònies mineres. Donades les circumstàncies, a la zona minera de Cercs no hi havia altra opció que construir colònies per als miners adaptant-se a les característiques del terreny i a la situació de les boca-mines. Es varen construir, entre 1880 i 1920 tres colònies: Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació. Disposaven de tot allò que es considerava necessari per viure i treballar: habitatges, escola, convent, església, cinema-teatre, safareigs, cantina, tallers, magatzems, oficines, etc. La seva vida activa es va allargar fins a la dècada de 1970, quan els treballadors de les mines varen començar a abandonar uns habitatges antics per nuclis urbans propers més ben dotats de serveis que les pròpies colònies. Les facilitats de transport dels anys 1970 permetien abandonar les antigues instal·lacions a peu de les mines. 42.1834500,1.8630400 406110 4670770 08268 Cercs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66546-foto-08268-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66546-foto-08268-56-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Entre els elements destacats de les antigues instal·lacions mineres però avui dia desapareguts hi ha la xarxa de transport exterior que comunicava les boca-mines amb l'estació del ferrocarril Fígols-les Mines. Aquesta xarxa estava condicionada pel desnivell que calia superar entre el punt més alt, la colònia de Sant Corneli, quasi a 1.000 m d'altitud amb el punt més baix, l'estació, a 643 m d'altitud. A partir d'un 10% d'inclinació del terreny, percentatge que al terme municipal de Cercs se supera de llarg, calia construir plans inclinats de doble via, que funcionaven per gravetat: les vagonetes plenes que baixaven arrossegaven les vagonetes buides que pujaven. Inicialment, tant la xarxa exterior com la xarxa interior es va construir amb el mateix ample de via que el tramvia de sang: 840 mm. A partir del moment que aquest tramvia de sang va deixar de funcionar (1904) l'amplada de les vies es va anar substituint per 500 mm. Tota la xarxa es repartia en sis nivells a diferents alçades: Estació (643 m), Consolació (707 m), Sant Josep (815 m), Esteve (876 m), Alfons (935 m) i Sant Corneli (952 m). La comunicació entre els diferents nivells es resolia mitjançant plans inclinats, funiculars, telefèrics i trams de via de 840 i de 500 mm. Els trams de via connectaven les galeries de les mines amb els extrems dels plans inclinats o dels funiculars. De fet, l'extensió de les vies per dins de les galeries sempre va ser molt superior a l'extensió de les vies per l'exterior. Els plans inclinats connectaven el nivell Sant Corneli amb el nivell Esteve (Porvenir I i II), i aquest amb el nivell Consolació (Natàlia I i II). Els funiculars comunicaven el nivell Sant Josep amb el nivell Consolació (Sant Josep), i aquest amb el nivell Estació (Consolació I i II). A més, hi havia dos telefèrics, un entre la boca-mina Alfons i la boca-mina Esteve (Alfons) i un altre entre el nivell Consolació i l'Estació (Roe). Amb el pas dels anys, a part de renovar els plans inclinats, es van anar construint noves instal·lacions: el pla inclinat Garganta, que comunicava el nivell Consolació amb una via que portava a l'abocador; el pla inclinat Central Tèrmica, que comunicava el nivell Estació amb la primera central construïda l'any 1931; i els telefèrics Schlams, Fusta, Estèrils I i Fàbrica de ciment. Val a dir que l'any 1955 es va asfaltar el camí de Sant Corneli i es van començar a utilitzar els camions per algun transport, de manera que algun dels elements esmentats va començar a entrar en desús.Els moviments de vagonetes, tan interiors com exteriors, es feien inicialment amb tracció animal. La progressiva mecanització de les instal·lacions va anar substituint els animals per locomotores fins a un total de 42 unitats, entre elèctriques i dièsel. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66547 Carrer Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-15 SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. XVIII-XX El carrer Major de Cercs té el seu inici a la carretera de Ribes, el carrer principal que creua el nucli de Cercs per la part baixa, i finalitza connectant amb una bifurcació, per una banda, amb el camí que portava a Peguera (o a l'ermita de Sant Jordi) i per l'altra, amb el carrer del cap de la costa. Es tracta d'un carrer de traçat irregular i perfil estret, format per cases entre mitgeres. La majoria d'aquestes cases són de planta baixa, planta pis i golfes, amb paraments de pedra irregular deixat a la vista i amb teulades cobertes generalment a dos vessants, amb teula àrab. En conjunt són cases de murs de pedra, amb obertures de configuració senzilla, algunes emmarcades en maó massís, tot i que també hi ha cases construïdes amb materials més contemporanis. 08268-57 Centre del nucli històric de Pont de Rabentí Per la seva situació el carrer Major de Cercs devia formar part del traçat del camí ral de Berga a Bagà, com a punt de creuament amb el camí que s'enfilava cap a Peguera. La confluència del pont de Rabentí per sobre del riu de Peguera i el torrent de les Garrigues amb aquell creuament devia propiciar la construcció d'algun primer edifici durant el segle XVII, encara que la majoria es documenten a partir del segle XVIII. L'església que dóna el nom al poble (Santa Maria de Cercs o del pont de Rabentí) està situada quasi al peu d'aquest antic camí cap a Peguera; aproximadament a 1 km en direcció nord-oest del carrer Major, seguint pel camí de Peguera, s'arriba a l'ermita romànica de Sant Jordi de Cercs, antigament Sant Andreu. Segons el cens de Campoflorido de principis del segle XVIII, el conjunt format per la parròquia de Sant Andreu de Cercs i el castell de Blancafort estava format només per 14 cases (la majoria masies aïllades) i 66 habitants 42.1486200,1.8608700 405879 4666905 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66547-foto-08268-57-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66548 Carrer Cap de la Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-cap-de-la-costa PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa A. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. XVIII-XX Sembla que aquest carrer segueix el traçat de l'antic camí ral entre Berga i Bagà com a continuació del carrer Major. Junt amb aquest, forma part del sector urbà més antic i tradicional de tot el terme municipal, sobretot després de les pèrdues dels nuclis antics de la Baells i de Sant Salvador de la Vedella sota les aigües del pantà de la Baells. El carrer del Cap de la Costa arrenca de la confluència del carrer Major amb el camí de Peguera en direcció est superant un desnivell pronunciat d'uns 50 m. A mig recorregut hi ha una corba molt tancada que orienta el camí cap a l'oest. De fet, les cases situades a la part alta del carrer, se les anomena i queden situades pròpiament, al capdamunt de la costa. Les cases que es van anar bastint a l'entorn del camí són cases tradicionals, la majoria de planta baixa i dos pisos tot i que alguna té un pis més, fins a tres. En conjunt són fetes amb paredat de pedra menuda, algun exemple amb parts de murs de tàpia. En la majoria dels casos, en la construcció dels edificis s'ha aprofitat les característiques del relleu en desnivell del terreny. Un gran nombre dels edificis tenen les teulades a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel que fa a les obertures, en generals són de configuració senzilla, la majoria de cases tenen balcons sortints i baranes tradicionals de ferro. Modernament s'han restaurat alguns dels edificis que es trobaven en un estat de degradació bastant avançat. Actualment connecta amb el nou nucli de Sant Jordi de Cercs. 08268-58 Part alta de l'antic nucli de Cercs A banda i banda del traçat del camí ral, especialment entre finals del segle XIX i principis del XX, i coincidint amb els moments inicials del desenvolupament de la mineria al municipi, es van anar construint cases al llarg del seu recorregut. El camí passà a ser el recorregut de connexió amb diverses zones miners que s'estaven posant-se en funcionament cap a la zona de Sant Corneli i que constituirien la zona de treball de la majoria dels habitants del municipi. 42.1497100,1.8633700 406087 4667024 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66548-foto-08268-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66548-foto-08268-58-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|94 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66550 Colònia minera de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minera-de-sant-corneli BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SERRA, R. (1993): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació ( Cercs, Berguedà)', a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225. SERRA, R. (2005): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a L'Erol, números 86-87, p. 40-44. XIX-XX La colònia està situada a 990 m d'altitud, en el punt més elevat de tota la zona minera, a prop de la ubicació de l'antiga masia Capdevila, del molí fariner i de l'església de Sant Corneli, que li va donar nom a la colònia. Els edificis que la constituïen eren la cantina, construïda per una empresa italiana que explotava la mina Sant Romà, habitatges plurifamiliars per als miners i les seves famílies, construïts alguns per la mateixa empresa italiana i d'altres per l'empresari basc José Enrique de Olano, un edifici que servia d'habitatge per a Olano i que acollia també les oficines i l'administració de la mina i habitatges per als facultatius i els encarregats, un economat, una escola-convent (l'any 1931 es va convertir en 'el Hogar del Minero' i actualment és l'edifici principal del Museu de les Mines), un teatre-cinema, safareigs, farmaciola,... Tots els habitatges que es van construir a la colònia Sant Corneli eren plurifamiliars. Es varen construir en diferents etapes, essent els més antics de finals del segle XIX, probablement anteriors a 1895, i construïts per l'empresa italiana que explotava aleshores la mina Sant Romà. En conjunt, aquests primers habitatges, en nombre de 24, es concentraven en 2 blocs. Posteriorment, entre 1901 i 1904, es van construir 2 blocs de 12 habitatges cada un amb WC exterior. Entre 1905 i 1920 s'inicia una nova fase amb la construcció dels blocs més característics de la colònia, coneguts amb el nom de Santa Bàrbara, juntament amb 3 blocs de 3 plantes al carrer Porvenir i 2 blocs més a la zona coneguda com els 'Tilos'. Fou en aquest període també que l'edifici que utilitzava l'industrial Olano per viure i com oficines fou reformat i reconvertit en 18 habitatges de 54 m2 cada un. L'última fase de construcció d'habitatges data dels anys 1950-1955: es van construir 2 nous blocs d'habitatges plurifamiliars de 64 m2 al carrer de Santa Cecília. Aquests habitatges ja comptaven amb WC interior i servei d'aigua potable corrent. Un bloc era de 12 pisos i l'altre de 27 i estaven destinats a facultatius i capatassos de la mina. Els blocs d'habitatges són de planta allargassada. N'hi ha de 12, 14, 17 i 18 pisos, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També són exteriors les comunes (els WC) i la carbonera. Les parets són de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador en els anys que es van construir els primers habitatges (1900-1920). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades són de doble vessant amb teules de ceràmica sobre entallat i cabirons de fusta. Un tret característic d'aquests blocs també és l'alineament repetitiu i successiu de les finestres a la façana principal. En total, la colònia està formada per 18 blocs d'habitatges. Els pisos eren petits: la majoria dels 263 que es van construir tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. L'espai més gran l'ocupava la cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i disposaven de 2 o 3 habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. Hi havia pisos més grans (de 56, 63, 68 i 72 m2) però amb estructura similar. Les reformes efectuades a partir de 1988 van modificar substancialment tant les superfícies com les distribucions dels pisos. 08268-60 A la zona nord del municipi. Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s'extreia de la mines de l'Alt Berguedà. Són l'únic exemple de colònies mineres que es conserva a Catalunya. La colònia de Sant Corneli es va començar a construir a finals del segle XIX al costat mateix de la galeria de la mina Sant Romà, que en aquell moment (1885) l'explotava una societat italiana, Garaveti, Vallino, Bovio & Cía. Aquesta empresa va construir els primers edificis que serien l'origen de la colònia Sant Corneli. Aquesta colònia va prendre un gran impuls a partir de 1895, quan José Enrique de Olano va comprar totes les mines de la zona de Cercs i va impulsar la modernització de la seva explotació. Les dificultats en les comunicacions i l'augment de les plantilles de miners i les seves famílies van obligar a construir habitatges i serveis bàsics al peu mateix de les mines. D'aquesta manera, l'empresari basc va compaginar la construcció de les colònies i l'impuls a l'explotació del carbó. L'any 1920 la colònia minera es trobava ja totalment configurada. De les tres colònies era la més gran i completa tant en nombre d'edificis com de superfície. A finals de la dècada de 1950 la boca-mina Sant Romà es va tancar. Durant la dècada de 1970 els miners varen anar abandonant els habitatges de les colònies i es varen anar desplaçant cap a nuclis urbans més ben comunicats i amb més serveis. En un termini d'uns trenta anys la població de la colònia va passar d'uns 1.100 habitants a poc més de 200. L'any 1988 l'empresa Carbones de Berga SA, propietària de la colònia, va posar a la venda els habitatges que foren comprats per molts miners, retornant la vida a la colònia. Paral·lelament, l'Ajuntament de Cercs i la Diputació de Barcelona van invertir per tal de facilitar l'accés als serveis públics bàsics (aigua, llum i clavegueram) i a les comunicacions per carretera. L'any 1990 l'empresa Carbones de Berga SA va donar a l'Ajuntament de Cercs el conjunt d'edificis que formaven els espais públics de la colònia (l'església, la rectoria, el teatre, 'el Hogar del Minero') i es va començar a plantejar el projecte de crear el futur Museu de la Mineria del Berguedà. Des de l'any 1999 una part de les antigues instal·lacions de la colònia minera de Sant Corneli conformen el Museu de les Mines de Cercs. 42.1832300,1.8530500 405285 4670757 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66550-foto-08268-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66550-foto-08268-60-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Els edificis de serveis que s'anaren construint al mateix temps que els habitatges presenten idèntiques característiques que aquests: murs gruixuts de pedra, estructura de formigó armat, teulada de doble vessant amb teula àrab i emmarcaments de maó a portes i finestres. Entre aquests edificis destaquen:Un edifici de 430 m2 que inicialment estava destinat a teatre i que durant la dècada de 1950 es va convertir en cinema i centre d'activitats lúdiques i festives de la colònia.Un edifici de 3 plantes construït l'any 1911, de 144 m2, que servia d'economat: botiga de queviures, carnisseria, forn de pa, magatzem i un habitatge.Un edifici de 3 plantes construït l'any 1919 que va començar essent l'escola i el convent de la colònia: a la planta baixa hi havia els menjadors, a la primera planta les aules i la biblioteca i al pis superior hi havia la casa convent de les monges Carmelites. Durant la Segona República, l'any 1931, les monges van abandonar l'edifici i aleshores fou remodelat com a zona d'esbarjo. A partir d'aquest moment va adoptar el nom de 'el Hogar del Minero' i s'hi va construir a la primera planta un cafè, al pis superior un cinematògraf i una barberia i sota teulada una sala de jocs. També s'hi van habilitar dos habitatges.Un edifici de 3 plantes construït l'any 1919 destinat inicialment a les oficines de les mines i que va ser reformat a la dècada de 1930 quan aquests serveis es van traslladar a la colònia de la Consolació. Aquesta reforma va reconvertir l'edifici en habitatges i s'hi va instal·lar una farmaciola que va restar operativa com a dispensari de la colònia fins l'estiu de l'any 1992.El molí fariner i la masia Capdevila que hi havia prop de l'església de Sant Corneli foren reformats i reconvertits també en habitatges. Dins del molí s'hi encabí també la rectoria.Les coordenades corresponen a la plaça Sant Romà, considerada el centre de la colònia. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66551 Colònia minera de Sant Josep https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minera-de-sant-josep BOIXADER, A. i SERRA, R. Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SERRA, R. (1993): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225. SERRA, R. (2005): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a L'Erol, números 86-87, p. 40-44. XX la pràctica totalitat dels edificis foren restaurats a finals del segle XX De les tres colònies mineres de Cercs la de Sant Josep és la més petita. El seu nom prové de la mina a la qual donava servei. Estava constituïda únicament per cinc blocs d'habitatges per als miners i les seves famílies, una escola i un parell de safareigs públics. Cal tenir present que els habitatges no tenien aigua corrent (no en van tenir fins les reformes efectuades a partir de l'any 1989) i calia anar a buscar aigua a les fonts i rentar la roba en els safareigs públics. La construcció dels habitatges fou esglaonada seguint el pendent de la muntanya, com formant un amfiteatre, amb tres blocs a la part superior i dos blocs a la part inferior; per sota d'aquests dos últims blocs hi havia el petit edifici que allotjava l'escola. La comunicació entre ells es feia mitjançant camins i pels plans inclinats per on circulaven les vagonetes de carbó. Els blocs d'habitatges eren de planta allargassada, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També eren exteriors les comunes i les carboneres. Les parets són de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador en els anys que es van construir aquests habitatges (1900-1910). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades eren de doble vessant amb teula àrab sobre llates i cabirons de fusta. Els pisos eren petits ja que tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. L'espai més gran l'ocupava la cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i disposaven de dues o tres habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. 08268-61 A la zona nord del municipi.Carretera BV-4025 entre els punts km 1 i 2. Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s'extreia de la mines de l'Alt Berguedà. Són l'únic exemple que es conserva a Catalunya de colònies mineres. La colònia minera de Sant Josep es va construir entre els anys 1900 i 1910, a prop de la mina del mateix nom. A finals de la dècada de 1950 es va tancar la boca-mina de Sant Josep. Durant la dècada dels anys 1970 la colònia fou abandonada progressivament pels miners que buscaven anar a viure a nuclis urbans amb més serveis i més ben comunicats. 42.1838400,1.8617400 406003 4670815 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66551-foto-08268-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66551-foto-08268-61-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les coordenades corresponen a l'edifici d'habitatges que està enmig dels tres que es van construir a la part superior. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66552 Colònia minera de la Consolació https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minera-de-la-consolacio ALSINA, G. (1997): 'La configuració territorial de la conca minera de l'Alt Berguedà. L'evolució d'un paisatge', a L'Erol, número 54, p. 10-20. BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SERRA, R. (1993): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació ( Cercs, Berguedà)', a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225. SERRA, R. (2005): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a L'Erol, números 86-87, p. 40-44. XX no es conserven tots els edificis que es van construir per donar servei a l'explotació de les mines El nom de la colònia prové del santuari de la Mare de Déu de la Consolació. El conjunt d'edificis que composava la colònia minera de la Consolació incloïa habitatges, economat, caserna per a la Guàrdia Civil, cantina, cinema, safareigs públics, rentadors de carbó, farmaciola, dispensari, magatzems, tallers, parc de la fusta, etc... Un dels elements destacats d'aquesta colònia és la torre que es va fer construir el propietari de les mines, José Enrique de Olano, a prop de l'estació del tren Olvan-Guardiola de Berguedà. A través del pla inclinat Consolació I la colònia es comunicava amb l'estació de tren de Fígols-les Mines. Altres plans inclinats (Porvenir I, Natàlia I), un telefèric (Roe) i un funicular (Consolació I) comunicaven la colònia Consolació amb les altres dues colònies, Sant Josep i Sant Corneli, situades a nivells superiors. Tots aquests elements es van construir abans de 1911. La transformació de la colònia en centre d'explotació i administració de l'empresa a partir de 1928, quan es va obrir la mina Consolació, va modificar el seu caràcter fins aleshores residencial i tots els seus habitatges, repartits entre edificis ad hoc i altres situats a les plantes superiors dels tallers i dels magatzems, es van habilitar com a magatzems i espais per a serveis, com la farmaciola i el dispensari i les oficines de l'empresa 'Carbones de Berga SA'. Per bé que aquest canvi d'ús va alterar l'interior dels habitatges, es percebien clarament les mateixes característiques que els habitatges de Sant Corneli i Sant Josep: blocs de planta allargassada, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També eren exteriors les comunes i les carboneres. Les parets eren de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador per l'època en que es van construir aquests habitatges (1900-1920). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades són de doble vessant amb teula àrab sobre llates i cabirons de fusta. Eren pisos de dimensions petites, tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. Un espai comú, el més gran i central, destinat a cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i dues o tres habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. Entre els edificis de serveis construïts a la zona de la Consolació cal fer esment dels rentadors de carbó. En aquest lloc arribava el carbó de les mines i abans de carregar-lo als vagons amb destí Berga o enviar-lo cap a la central tèrmica s'havia de netejar i classificar. És per això que aquest edifici es va construir a la part més baixa de les instal·lacions mineres, molt a prop de l'estació del ferrocarril. Era visible des de l'antiga carretera C-1411, actualment C-16, a l'alçada del punt quilomètric 108. Aquest edifici es va construir l'any 1931, per bé que a principis de segle XX se n'havia construït un altre. Estava fet amb formigó vist i estructurat en diferents nivells d'alçada, seguint el model anglès. Un altre dels elements destacats d'aquesta colònia fou la caserna de la guàrdia civil. És un dels pocs casos de colònia industrial a Catalunya que en tenia. Tenia, a la planta baixa, sala d'armes, habitatge per un porter, dos habitatges per a guàrdies civils casats, un espai per a guàrdies civils solters i tres banys i, a la planta primera, un pis amb despatx per al comandant de la caserna i tres comunes més. Aquest edifici va ser enderrocat l'any 1996. 08268-62 Al voltant del santuari de la Mare de Déu de la Consolació, especialment vers oest, costa amunt. Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s'extreia de la mines de l'Alt Berguedà. Són l'únic exemple de colònies mineres que es conserva a Catalunya. La zona on es va acabar ubicant la colònia minera de la Consolació allotjava edificis relacionats amb l'explotació minera ja des de la segona meitat del segle XIX. Fou la zona escollida per a la construcció de l'estació del ferrocarril, inicialment de sang ja que les vagonetes eren arrossegades per matxos, i tots els elements necessaris per carregar el carbó –dipòsits i magatzems- a les vagonetes. L'any 1872 s'hi va construir una petita capella dedicada a Sant Josep. La colònia minera de la Consolació és la més moderna de les tres, per bé que els seus orígens són coetanis amb els de la colònia Sant Josep: a principis del segle XX es varen construir els primers habitatges per als treballadors i entre 1902 i 1906 es va construir la torre on residia la família d'Olano. Entre 1924 i 1926 es va començar a explotar la mina Nova o Consolació i a partir de 1926 la colònia de la Consolació es va convertir en el centre de l'explotació minera i va concentrar tant l'entrada i sortida de treballadors com la sortida de carbó, l'administració, el rentat del carbó, la farmaciola, etc. Amb aquest canvi els edificis que havien servit com habitatges foren reconvertits com a magatzems i espais per a serveis. Durant la dècada dels anys 1970 la colònia fou abandonada progressivament pels miners que decidien anar a viure a nuclis urbans amb més serveis i més ben comunicats. El mes de desembre de 1991 l'empresa 'Carbones de Berga SA' va decidir tancar definitivament l'activitat productiva de la mina Consolació i es va iniciar un procés d'abandonament de les instal·lacions. Entre els anys 1995 i 1996 es van enderrocar diversos edificis de la zona de la Consolació, excepte una sitja, la torre del comte de Fígols i el santuari de la Mare de Déu de la Consolació, entre altres, elements tots ells visibles des de la carretera C-16. Queden alguns altres edificis dempeus entre els quals el darrer edifici de tallers de l'empresa, oficines, i algun altre edifici de magatzem i habitatges. 42.1816300,1.8619300 406016 4670570 08268 Cercs Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66552-foto-08268-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66552-foto-08268-62-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les coordenades corresponen a l'edifici de tallers que encara es conserva i que està situat al costat de la boca-mina. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66553 La Rodonella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rodonella SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. XX El nucli de la Rodonella està conformat per una estructura de petits carres, en sentit nord-sud, i dos o tres que els creuen verticalment i que en faciliten la comunicació. Es tracta d'un enclavament de nova creació, per bé que no el més modern del municipi, que és Sant Jordi. Les cases de la Rodonella es van anar construint a tocar de la casa vella de la Rodonella. En general són cases de tipus familiar, la majoria són d'estructura entre mitgeres, encara que també n'hi ha d'exemptes. La majoria dels edificis són de planta baixa i un o dos pisos, però també n'hi ha algunes de tres plantes pis; cal dir que els darrers anys també s'ha construït algun altres models d'habitatge. En conjunt són bastits amb materials contemporanis, parets de totxana o de totxo ceràmic, amb façanes arrebossades i moltes pintades; la majoria amb obertures simples i cobertes, generalment a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de carrer. A uns metres al nord de la casa vella, presidint una mica de placeta, hi ha l'església, és un edifici de planta irregular, construït amb blocs de formigó, elements metàl·lics, i de la qual en destaca la coberta a quatre aigües suportada per una estructura metàl·lica que facilita disposar d'un espai obert i diàfan a l'interior. Anteriorment, a aquesta església, la Rodonella va tenir una altra petita església de molt pocs anys de vida; estava situada aproximadament davant de l'actual, però a l'altre cantó de la C-16. De fet, van ser les obres de la carretera que van determinar la seva desaparició. 08268-63 Al peu de la C-16. Entre Sant Jordi i la Tèrmica de Cercs. La casa més antiga de la Rodonella és la masia anomenada casa vella de la Rodonella, aquesta sembla que podria ser obra del segle XVIII o XIX. La construcció de la majoria de les cases i per tant, la configuració de la trama urbana que significava la creació del nucli o barriada de la Rodonella, es van anar construint a l'entorn dels anys 50 i també 60 del segle XX. 42.1633200,1.8555100 405458 4668544 08268 Cercs Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66554 Edifici del Museu de les Mines de Cercs https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-museu-de-les-mines-de-cercs FONT, E.; SERRA, R. (2003): El Carbó [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Biodiversitat i tecnodiversitat, 2. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, S.A. Berga: Consell Comarcal del Berguedà. MAU, M. O. (2000): Història de Carbons de Berga, S.A. Berga: impressió de Noves Tecnologies Digitals. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Ajuntament de Cercs SERRA, R.(et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Manresa : Zenobita. SERRA, R. Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 36, vol. VIII SERRA, R. (1997): Les Mines de Cercs. Quaderns de didáctica i difusió, núm. 11. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Museu de les Mines de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA. (2003). El patrimoni miner de Catalunya. Guia de Mines i Museus de Geologia i Mineria. Barcelona: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme XX El museu ocupa una part de les antigues instal·lacions de la colònia minera Sant Corneli, un dels pobles miners més ben conservats de Catalunya i de l'Estat espanyol. L'oficina central del museu està ubicada a l'edifici que va començar essent l'escola i convent i que a partir de 1931 s'anomenà 'el Hogar del Minero'. S'ha habilitat també un tram de 450 m de l'antiga mina Sant Romà perquè sigui accessible la seva visita amb un tren miner. La seu del museu es troba en un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, primera i segona. Actualment té coberta a dos vessants amb carener orientat en paral·lel a la façana principal, anteriorment havia tingut coberta plana. L'edifici segueix la tipologia dels altres edificis existents a costat i costat, caracteritzats per una mateixa configuració arquitectònica i, originàriament, també dels espais interiors. Les façanes mostren una distribució regular del conjunt de les obertures, tant en horitzontal com en vertical. L'edifici està bastit amb murs de pedra delimitats a les cantoneres per maó massís; el maó també és present en l'emmarcament de les obertures de totes les plantes i en unes franges horitzontals de delimitació dels nivells disposades a manera decorativa. La façana posterior té menor alçada ja que l'edifici està bastit adossat al terreny, facilitant l'accés al nivell de la planta primera, el qual es produeix a través d'una curta escala. En aquest frontal la porta està situada centrada en la façana. Antigament constituïa la porta d'accés als habitatges d'aquesta planta i a l'escala d'accés al pis superior. Actualment, la planta baixa de l'edifici és ocupada per l'espai expositiu (el qual també ocupa la planta baixa de l'edifici del costat de ponent del museu); les plantes primera i segona acullen també dependències del museu. 08268-64 Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs L'edifici principal del museu fou construït entre els anys 1918 i 1920. El seu primer ús era escola i convent de monges. L'any 1931 les monges varen marxar i es va traslladar l'escola a una altra ubicació i aleshores l'edifici fou destinat a serveis i esbarjo. A partir d'aquell moment va rebre el nom de 'el Hogar del Minero' i acollia un cafè, una biblioteca, una sala de jocs, una barberia, un cinematògraf i dos habitatges. Com la resta de la colònia, els edificis foren abandonats a mesura que es tancaven les mines i cedits a l'Ajuntament de Cercs l'any 1990. A partir d'aquell moment es va plantejar l'opció d'instal·lar-hi un museu dedicat a l'explotació del carbó. El museu va obrir les seves portes el 31 de gener de 1999 i va ser inaugurat oficialment per l'aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, el 19 de juny de 1999. 42.1854100,1.8539200 405360 4670998 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66554-foto-08268-64-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El Museu de les Mines de Cercs és l'equipament turístic cultural més important del Berguedà. Forma part de la xarxa de Museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Està dedicat monogràficament al carbó. És alhora un museu de tècnica i d'història. Al mateix temps, és un centre d'interpretació per explicar i donar a conèixer les relacions entre aquest combustible fòssil i l'entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l'Alt Berguedà. A més del fons de materials diversos vinculats a l'eix temàtic del museu (el carbó, la vida quotidiana a l'entorn de la mineria, personatges destacats, etc.), el centre també acull un fons documental, del que en destaca l'arxiu de l'empresa 'Carbones de Berga SA' i un fons fotogràfic. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66555 Nucli antic del pont de Rabentí https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-del-pont-de-rabenti PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. XVIII-XX Espai delimitat pel marge esquerra del riu de Peguera, l'extrem més occidental del nucli urbà incloses les cases aïllades que es troben en el camí de Peguera i totes les finques urbanes situades a la banda esquerra del carrer Major. És el nucli de cases més antic de tot el terme municipal després de la desaparició sota les aigües dels antics pobles de la Baells i de Sant Salvador de la Vedella. L'estructura urbana és de carrers estrets, de traçat tortuós tot adaptant-se al terreny en pendent i per tant, costeruts. Compta amb dos carrers principals, el carrer Major i el carrer de l'església, en els quals s'inicien altres petits carrerons i petits passatges particulars, tots de poca amplada, d'accés a peu i que en conformen una de les principals característiques del nucli. A l'entorn d'aquests carrers es van anar bastint els edificis que conformen aquell primer nucli, són cases de pedres, la majoria bastides compartint mitgeres, de poca alçada (PB+2P o PB+3P), i coberta a dues aigües; en conjunt amb obertures senzilles, amb alguns exemples emmarcades en maó massís. Destacar l'edifici de l'església de Santa Maria de Cercs o de pont de Rabentí, l'antic Ajuntament i la casa de Cal Cotoner Nou. El nucli a més d'haver-se desenvolupat urbanísticament a l'entorn del camí ral, també va anar-se eixamplant-se i creixent a partir de la configuració de nous carrers i més tardanament, al peu de la carretera de Berga a Ribes. 08268-65 A la zona central del municipil La construcció del pont de Rabentí es situa a l'època medieval (probablement construït entre els segles XIII i XIV), no es té constància de l'existència d'edificis a la zona que tinguin origen i conservin restes d'aquest període. L'església actual, és obra bàsicament del segle XVIII. A l'entorn de l'antic pont de Rabentí i del camí ral que comunicava Berga amb Bagà es van anar construint un petit conjunt de cases que configurarien l'anomenat nucli del pont de Rabentí. La majoria de les cases semblen obra del segles XVIII i XIX. De fet, la creació i creixement del nucli del pont de Rabentí s'ha de situar durant l'últim terç del segle XIX quan van començar a prosperar les explotacions mineres i per tant, la seva història va estretament lligada a la mineria. Algunes cases antigues han desaparegut modernament essent substituïdes per edificacions noves. Al llarg del segle XX el nucli experimentà un creixement destacat, en especial a la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX, període en que també es va anar dotant de nous serveis al nucli. En aquests anys, coincidint amb el creixement urbanístic i poblacional, el canvi de denominació del poble per el de Cercs fou ja habitual. Cal dir, que hi ha algunes persones que encara parlen del nucli de Cercs referint-se com al pont de Rabentí. 42.1486600,1.8603000 405832 4666911 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66555-foto-08268-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66555-foto-08268-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66555-foto-08268-65-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|94 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66556 Nucli de Sant Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-jordi CLARET, J. M.; COSTA, A. (1983): 'Sant Jordi, poble inacabat', a L'Erol, núm. 6, pàg. 23-24. CLARET, J. M.; COSTA, A. (1988): 'El poble de Sant Jordi', a L'Erol, núm. 25 ('L'Urbanisme al Berguedà'), pàg. 61-65. JUNTA D'AIGÜES DE CATALUNYA (1990): 'El pantà de La Baells' a L'Erol, núm. 30, pàg. 31-32. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX El poble de Sant Jordi va ser construït en un indret delimitat pel Cap de la Costa al sud i els Emprius al nord; a l'oest quedaven el Galló i cal Fontaner i a l'est la carretera C-1411. És un lloc força planer, amb bona orientació, relativament proper al poble de Sant Salvador, i quedant situat a tocar de l'església medieval de Sant Andreu de Cercs, ara Sant Jordi. En el moment del projecte els terrenys escollits estaven completament deshabitats, només hi havia alguna masia propera. El poble es va projectar pensant amb tots els serveis d'un nucli modern, a partir d'habitatges unifamiliars i altres de plurifamiliars, en conjunt edificis de poca alçada, creant una configuració homogènia de les estructures, i conformant carrers i places al voltant d'una plaça central principal. El poble està bastit de manera esglaonada tot adaptant-se a la topografia del terreny. Les cases estan construïdes amb obra vista, totes amb el mateix tractament exterior i amb la voluntat d'integrar-les en l'entorn. En el disseny del nou poble es va procurar que tots els elements bàsics o més destacats que tenia Sant Salvador de la Vedella tinguessin el seu equivalent en el projecte. Així, a més dels habitatges i de l'església, també es va construir i traslladar una fàbrica tèxtil, Manufactures Sant Salvador, una escola i el dispensari; també un complex esportiu, encara que no tots els edificis projectats van arribar-se a construir, n'és un exemple el centre cívic. El projecte urbanístic i arquitectònic també va contemplar aspectes de caire social, pensant en una ubicació dels comerços i serveis a manera que es generés un eix comercial en el carrer i places principals. El projecte del poble va anar a càrrec d'un ampli equip de tècnics, dels quals els principals arquitectes executors de l'obra van ser Josep M. Claret i Agustí Costa; a més, en l'elecció del millor indret on ubicar el poble hi va participar un equip de geògrafs de la Universitat de Barcelona. Actualment és el nucli més poblat dins del terme municipal de Cercs i el que compta amb un nombre més gran de serveis per a la població: compta amb dispensari, parc d'adults, escola-bressol, el CEIP Sant Salvador, biblioteca, casal d'avis, zona esportiva amb camp de futbol i piscines i un parell de parcs infantils. Està connectat per carretera tant amb el nucli antic de Pont de Rabentí, al sud, com amb el nucli de la Rodonella, al nord, a més de connexió directa amb la C-16. 08268-66 A la zona central del terme municipal, al nord del nucli de Cercs. El poble de Sant Jordi va néixer arran de la construcció del pantà de la Baells, ja que la creació d'aquesta infraestructura hidràulica va significar la desaparició sota les aigües del poble de Sant Salvador de la Vedella. També van desaparèixer el conjunt de la Baells, i alguna masia. Inicialment no estava prevista la construcció de cap nucli, es volia reubicar els veïns en el municipi i en poblacions veïnes, bàsicament Berga. Les pressions dels veïns de Sant Salvador i de l'Ajuntament van aconseguir que l'Administració accedís a la creació d'un nou poble que allotgés els veïns que havien de ser expropiats de les seves llars. Per tal de tirar endavant les negociacions amb l'Administració i la 'Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental', promotora del pantà, i, de fet, per gestionar tot el procés, es va crear el Patronat Local de l'Habitatge de Cercs. Els tràmits van ser complexos i llargs. L'acord entre l'Administració central i el poble de Sant Salvador va consistir, bàsicament, en que les indemnitzacions que havien de percebre cada un dels veïns afectats s'agrupaven en una única quantitat, que el Patronat Local de l'Habitatge de Cercs utilitzaria per a la construcció del nou poble. Les obres s'iniciaren a mitjans dels anys 70 amb moltes dificultats. La primera empresa adjudicatària de les obres, Ferrovial de Madrid, va acabar abandonant el projecte a mig començar per manca d'experiència en la construcció d'habitatges. Aleshores es va recórrer a contractistes de la comarca que varen acabar els edificis més necessaris: els habitatges per als habitants dels pisos de Sant Salvador. L'avançament de les obres del pantà va posar pressió a la continuïtat de les obres dels pisos nous. Finalment, el 1974 es va inaugurar el poble, tot i que els veïns de Sant Salvador de la Vedella es van traslladar als nous habitatges el 1976, quan va quedar completament cobert l'antic poble. La inauguració de l'any 1974, va ésser totalment simbòlica, ja que en aquell moment tot just s'havien iniciat les obres. 42.1515800,1.8566100 405532 4667239 08268 Cercs Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Josep M. Claret, Agustí Costa i altres Els autors principals del projecte van ser Josep M. Claret i Agustí Costa, especialment en la fase d'execució de les obres. També formaven part de l'equip redactor del projecte: César Frago Pérez, Alfons Roca Vilaregut i Jordi Viola Garriga, i de la direcció de les obres: Josep Maria Miró i Josep Gilabert, aparelladors. L'inici del projecte va se l'any 1971. Les obres es van realitzar a partir del 1973, i l'acabament i ocupació dels habitatges es va fer de manera esglaonada d'acord amb les necessitats derivades de les obres de l'embassament.Les coordenades pertanyen a la plaça del Primer Comte de Fígols. 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66491 Santa Maria de Cercs https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-cercs GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVIII L'església tot i assentar-se sobre la base d'un antic temple romànic, és un edifici relativament modern. Presenta una planta de tall rectangular dividida en tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada, i amb tester pla. La coberta, de teula àrab, en la nau central cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular al parament principal. Les naus laterals cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. És curiosa la posició del temple, doncs els peus de l'església miren vers l'est mentre que la capçalera la trobem a l'oest, i a ella s'hi annexa l'antiga rectoria. De la dreta del parament principal sobresurt un esvelt campanar de torre, de planta quadrada, amb quatre ulls allargassats acabats amb arc de mig punt adovellat a partir de totxo ceràmic. La torre corona per mig d'un teulat, de teula àrab, que cau a quatre vessants. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es presenten a pedra vista. Es tracta d'un edifici d'escassa il·luminació natural, degut a les poques obertures. La porta d'accés, a la façana est, és força senzilla, de tall rectangular i acabada amb arc rebaixat, adovellada també als brancals. Damunt de la porta, al centre de la façana, es troba un petit rosetó vidriat. A les naus laterals, s'obre alguna finestra de tall rectangular, i al parament que sobresurt de la nau central una obertura que permet la ventilació de l'edifici alhora que l'il·lumina mínimament. Diferent és el cas del campanar, que a més de les obertures abans citades presenta diverses finestres d'arc de mig punt, acabades amb maó massís. A l'interior de l'església s'hi accedeix a partir d'un atri, sobre del qual es troba un cor. Un cop dins, es mostra la coberta de la nau principal és a partir de volta de canó dividida en trams a partir d'arcs torals. A les naus laterals, la coberta és a partir de voltes de creueria en cada tram. Tant l'altar com diverses capelles laterals guarden diferents elements escultòrics i elements mobles, destacant especialment la capella del costat sud-est. 08268-1 C/ de l'Església núm.11. Cercs Segons alguns estudis, el nucli de Cercs podria haver-se construït al seu voltant a partir de la segona meitat del segle XVIII, de fet antigament el lloc era conegut com pont de Rabentí. La clau de l'arc de la porta presenta una inscripció que marca la data de 1793. Al finals del segle XIX o potser molt a inicis del XX l'església va ser reformada, moment en que es va construir el campanar de torre. A més, d'altres reformes realitzades al segle XX. Són ben poques les notícies conegudes de l'església, en aquest sentit només fer esment a que durant la guerra civil va patir algunes destrosses, entre les quals la pèrdua de l'altar major de guix i el retaule del Sagrat Cor, també de guix. 42.1464700,1.8593700 405752 4666668 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-3.jpg Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Una de les fotografies més antigues conegudes del poble, segurament de finals del segle XIX, permet saber que l'església no comptava amb el campanar de torre, sinó que tenia un petit campanar tipus espadanya coronant el centre de la façana principal. En aquell moment, tampoc s'havia construït la rectoria. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66492 Sant Salvador de la Vedella https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-la-vedella BARAUT, Cebrià (1978): 'Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)', vol. I, a Urgellia, La Seu d'Urgell. COROMINAS, R.; COROMINAS, J. (1999). ' Sant Salvador de la Vedella. Estat actual i hipòtesi per a una reconstrucció'. L'Erol, núm. 60. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa (1983). 'El Monestir de Sant Salvador de la Vedella'. L'Erol, núm. 6. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. XII fa uns anys es va realitzar una actuació de consolidació i reparació de la teulada. Caldria una intervenció a la base del turó rocós, al peu del mur del camí d'accés, que n'asseguri l'estabilitat. L'església de Sant Salvador de la Vedella forma part d'un conjunt monàstic, avui pràcticament desaparegut sota les aigües del pantà de la Baells. L'església, construïda al segle XII, ha sofert diverses reformes als llarg dels segles. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s'orienta a llevant. En alçada, per sobre de la nau hi ha un pis superior on s'ubicava la rectoria. A banda i banda de l'església, abans d'iniciar-se l'absis, s'obren dues absidioles que sobresurten en planta del parament molt lleugerament i que, en alçada, s'aixequen fins a mig mur de tancament. La coberta, de teula àrab, cau a un vessant en sentit sud. Des del mur de ponent s'aixeca un petit campanar d'espadanya de dos ulls, d'època moderna. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. Centrant-se en les obertures, l'edifici presenta un únic punt d'accés, que s'obre a migdia, a partir d'una porta adovellada de mig punt. Al centre de l'absis es troba una finestra de doble esqueixada coberta amb arc adovellat de mig punt, i al mur de ponent una altra finestra de similars característiques. Cloent l'apartat d'obertures, destacar els tres balcons de la façana de migdia que il·luminen la rectoria. L'interior de l'edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d'una volta de canó apuntada sustentada per arcs torals de reforç; a la nau es conserven pintures de cronologia moderna i també l'altar d'estil neoclàssic. Incidir que tant al nord com a l'est de l'església s'annexen altres construccions, possiblement vestigis de l'antic priorat. 08268-2 Al pantà de la Baells L'església de Sant Salvador de la Vedella va ser seu d'una petita comunitat monàstica que depenia del gran monestir de Tavèrnoles, sota la jurisdicció del bisbat d'Urgell. La historiografia lliga el naixement de dit monestir al moment de repoblació i cristianització de la Catalunya carolíngia (al segle IX), caracteritzant-lo com a punt d'avantguarda de repoblació i domini del territori. El primer document que en fa referència és de l'any 830, moment de la seva fundació per part del monjos de Tavèrnoles. Uns anys més tard (835), Lluís el Pietós atorgaria al monestir la seva protecció i la lliure disposició per a escollir abat; igualment confirmaria els seus béns i establiria la comunitat dins la regla de Sant Benet. A partir d'aquest moment la seva importància anirà creixent fins a mitjans del segle XI, quan apareix de nou com a priorat depenent de Tavèrnoles. La davallada anirà fent-se visible progressivament i serà obvia el segle XV, quan el monestir compti únicament amb un prevere. Al segle XVI va passar a dependre del monestir de Sant Pere de la Portella. Al llarg del segle XVIII es dugueren a terme importants obres de reforma que modificaren el conjunt considerablement. No serà fins el segle XIX quan el monestir s'abolirà definitivament. La construcció del pantà de la Baells i la seva posada en funcionament a partir del 1975 que iniciar l'acumulació d'aigües, va convertir el monestir en un element arquitectònic situat dins el pantà a manera de petita illa, sense que les aigües arribin a cobrir l'edifici. D'entre les pertinences més valuoses que han arribat hi destaquen una patena de peltre i un calze, provinents d'una tomba, i datats a cavall entre els segles XII i XIII; igualment, una arca d'altar de marbre blanc, de tall senzill i auster, datada vers els segles VII-VIII; finalment, una escultura de fusta de Crist en majestat, datada a la segona meitat del segle XII. 42.1691800,1.8625200 406046 4669186 08268 Cercs Restringit Regular Legal Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Sota el campanar d'espadanya actual, és visible un campanar anterior, de dues obertures i de major dimensionat que l'existent.Destaca la gran alçada del conjunt, en part per trobar-se bastit dalt d'un turó rocós que el situava alçat respecte del conjunt i del poble que hi havia al seu entorn; i d'altra banda, també a causa de l'augment de l'alçada de l'església amb un pis damunt, el qual fou construït modernament com a rectoria. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66493 Sant Quirze de Pedret https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quirze-de-pedret <p>CAIXAL, A; CARRASCO, M.A; CASTELLANO, A.; GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1999): 'L'Església de Sant Quirze de Pedret. Cercs', a La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998, 2. Barcelona. CASTELLANO, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals'. L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010): 'Noves dades sobre l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs)'. L'Erol, núm. 103. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 1. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2009): 'Estudio arqueològico del puente de Pedret' (Cercs, Berguedà). VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa.</p> X <p>Sant Quirze del Pedret és d'un dels exemplars d'arquitectura religiosa preromànica més ben conservats a Catalunya. L'edifici, que des del seu origen ha sofert una evolució constructiva arrel de diverses modificacions, ha tingut dues grans etapes d'intervenció arqueològica i de restauració al llarg del segle XX, en la darrera de les quals es va decidir actuar sota el criteri de recuperació d'aquells elements més primerencs. Avui, l'edifici presenta una planta de tall rectangular, amb tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada i corona amb absis trapezoïdal, mentre que les laterals presenten absidioles semicirculars de planta ultrapassada. La nau lateral sud només manté part del perímetre del mur de tancament, doncs arrel del seu ensorrament al segle XIII a occident es va configurar un porxo que aixopluga la nova porta d'accés a migdia (avui reconstruït), mentre que al tram de llevant es va aixecar un campanar de cos quadrat, que ha estat recuperat, que s'alça fins el vessant de la nau central i que enllaça amb l'absidiola corresponent. Del parament de ponent es pot destacar el manteniment de la porta d'accés original, que resta sense funció al restar tancada amb vidre; igualment, la part superior del mur que s'ha rematat insinuant l'antiga espadanya que el coronava; finalment, part d'un mur que sobresurt del parament en sentit oest i que cloïa un espai del temple, avui derruït. Incidir en el desnivell del terreny que provoca diverses alçades en cadascuna de les naus, essent la pendent descendent vers migdia. La coberta de la nau central, de teula àrab, cau a dos vessants i té el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal; les naus laterals (la de migdia en el tram de porxo) cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. Cal destacar que la coberta de l'absis central cau a dos vessants, amb inclinació i carener coincident amb la seva nau, mentre que les absidioles cobreixen a partir de coberta semicircular. La torre cobreix amb planxes de coure. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter de calç. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren revestits amb un enlluït de calç. L'edifici s'il·lumina especialment a la capçalera on un seguit de finestres d'una i dues esqueixades es reparteixen al voltant d'absis i absidioles. El mur de tancament de la nau central, en el seu tram més alt orientat a llevant, presenta una senzilla finestra geminada. Des del mur de migdia de la nau central s'il·lumina l'interior de l'edifici a partir d'un seguit d'obertures de tipus senzill. Cal destacar la porta d'accés a la paret de migjorn, que es calcula del segle XIII. Tot i que força deteriorada encara s'intueix la seva riquesa decorativa i arquitectònica. L'interior de l'església, cobert amb volta de canó, mostra moltes de les particularitats de l'estil preromànic, com ara els arcs de ferradura que comuniquen els absis amb les seves naus (alguns dels quals descansen sobre columnes) o bé les obertures, també en forma de ferradura, que comuniquen la nau central amb les laterals. L'interior compta amb petits tram d'escales que faciliten la comunicació d'una nau a una altra i que permeten salvar el desnivell propi del terreny. A l'entorn de gran part de la nau central hi ha un banc d'obra a l'estil del que devia haver-hi hagut en l'església medieval. De l'interior cal destacar el conjunt de pintures murals, la gran majoria són reproduccions realitzades el 1992 i el 1998; encara que cal remarcar que se'n conserven d'originals, datades al segle XI, i conservades al seu lloc d'origen, es localitzen a la nau central i l'arc triomfal, i altres restes també a la nau nord, per bé que més escasses.</p> 08268-3 A la part sud del terme municipal, a l'àrea de Pedret, en el vessant de ponent del riu Llobregat. <p>Tan l'estil arquitectònic de Sant Quirze com els estudis arqueològics realitzats al lloc demostren que els orígens de l'església són anteriors a les informacions documentals conegudes o conservades. Entre altres coses, la seva acta de consagració no s'ha conservat. No obstant, els resultats de les excavacions permeten afirmar que l'església es va construir en època carolíngia (segles IX-X). En aquesta època l'església pertanyia al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell. Si bé el primer document que parla del lloc és del segle X ('Et in Pedredo masos .II., cum terras et vineas', hi ha discrepàncies en la bibliografia consultada entre l'any 983 o el 984), no és fins el segle XII (20 de març de 1168) que apareix un document en el que es consagra l'oratori de Sant Miquel i Sant Víctor de Pedret ('in honore sancti Michaelis in loco vocitato Pedret'). Encara i així, hom no pot afirmar que aquest oratori fos de la pròpia església. Ja al segle XIII (novament les fonts bibliogràfiques esmenten diferents dates, any 1248 segons la Catalunya Romànica, any 1268 segons Anna Castellano), el capellà i rector de l'església de Sant Quirze de Pedret dóna al monestir de la Portella tot l'honor i terres que posseïa a la parròquia. Val a dir que fins aquest segle XIII les referències documentals pertanyen al lloc de Pedret, no pas en concret a l'edifici de l'església, que no apareix fins el segle XIV, a partir de l'any 1312, en què s'esmenta en una visita pastoral al deganat de Berga com església parroquial. Dins d'aquest mateix segle apareix esmentada en dos fogatges, un de 1365-1370 i l'altre de 1378, en què el lloc de Pedret té 5 focs formats per 4 cases i l'església. Sembla ser, però, que la parròquia de Pedret ja en aquests anys havia entrat en decadència, tot i que no és fins el 1510 que es confirma que el lloc està quasi deshabitat: un establiment fet a favor del senyor de Peguera diu, parlant de Pedret, que la zona està 'inhabitata, et carens parrochianis'. Com la resta d'esglésies del municipi de Cercs, l'any 1593 va passar a dependre del bisbat de Solsona, de nova creació. Ja en aquell moment Pedret era sufragània de Santa Maria de la Baells (així ho esmenten les visites pastorals dels anys 1575, 1576 i 1587 que es conserven a l'Arxiu Diocesà d'Urgell) i havia perdut el caràcter parroquial. Al llarg del segle XVII l'església era objecte de pelegrinatge de veïns de la contrada i durant el segle XVIII s'hi van introduir algunes millores. Al segle XIX l'església fou profanada i abandonada i no fou fins a finals d'aquest segle que es va donar relleu a les pintures que s'hi conservaven, tot i el mal estat en què es trobava el conjunt monumental. Ja en la segona meitat del segle XX s'hi van fer dues actuacions, entre 1959 i 1964 i entre 1989 i 1995, per restaurar l'edifici i fer-lo accessible com a monument visitable, a part de recuperar el culte un cop l'any.</p> 42.1080000,1.8817500 407545 4662372 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-foto-08268-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-foto-08268-3-3.jpg Legal Pre-romànic Patrimoni immoble Edifici Pública Científic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga D'entre els elements artístics conservats, cal destacar la pròpia naturalesa escultòrica de la porta d'accés, una lipsanoteca de vidre (segle X), un encenser de coure (segle XII), la pila baptismal, fragments d'una llàntia de vidre, i altres béns mobles. Una de les realitats artístiques més valorades són les restes de pintura mural de finals del segle XI, de l'anomenat Mestre de Pedret, i que avui es troben repartides entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i Museu Comarcal de Solsona; aquest darrer acull, entre altres, una de les pintures més conegudes, anomenades l'Orant de Pedret. El Bisbat de Solsona va cedir el monument a l'Ajuntament de Berga a l'any 1959, amb el compromís de tenir-ne cura. L'edifici forma part d'un conjunt de monuments romànics de la comarca que es poden visitar; en uns horaris preestablerts. Entre el 1959 i el 1964 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de Berga i del Bisbat de Solsona, va realitzar obres de restauració de l'església dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs (cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació) i del constructor berguedà, Modest Buchaca. Posteriorment, ja al 1989 s'inicià una nova etapa de treballs arqueològics, estudi, i restauració del temple, entre altres, a demanda de l'Ajuntament de Berga a la Diputació de Barcelona; aquesta fase d'actuació va estar dirigida per l'arquitecte i cap de SPAL Antoni Gonzàlez. Arran dels estudis duts a terme en aquesta fase, es va adoptar l'objectiu de recuperar el màxim possible de l'aspecte del temple del segle X. Arran dels estudis realitzats durant aquesta darrera etapa d'actuació arquitectònica en el temple, es va poder establir una seqüència de l'evolució històrico-constructiva de Sant Quirze de Pedret. Una de les actuacions complicades de resoldre en la darrera fase de restauració va ser en relació al gran campanar d'espadanya; finalment, es va decidir i optar per el seu desmuntatge, diverses raons ho van avalar. Pocs metres davant la façana oest, es va construir un campanar, d'estructura metàl·lica i que compta amb una mena de petit mirador des del qual poder observar l'església. Sant Quirze de Pedret compta amb diversos nivells de protecció: BCIN/Monument històric/91-ME-EN/R-I-51-0435. Decret de 03/06/1931 Entorn RESOLUCIÓ CLT/3491/2004, de 23 de novembre, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de Govern de la Generalitat de 16 de novembre de 2004, pel qual es delimita l'entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4288 27/12/2004 DOGC 4102 RESOLUCIÓ CLT 18/2004, de 16 de març, per la qual s'incoa l'expedient de delimitació d'un entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4102, de 30/03/20004. 91 45 1.1 1781 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66494 Sant Jordi de Cercs https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi-de-cercs GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XII-XIII Es tracta d'una església romànica que ha sofert diverses reformes al llarg dels segles. És un edifici d'una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s'orienta a llevant. La coberta de la nau cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés (sud); la de l'absis és semicircular gràcies als dos carenats que defineixen la forma i la inclinació vers l'est. Originàriament, però, l'absis cobria amb un quart d'esfera fet amb blocs de pedra regulars. A banda i banda de l'església, a l'alçada mitja de la nau, s'obren dues petites capelles de tall quadrangular, que sobresurten en planta del parament i que van ser construïdes al segle XIII. Aquestes capelles, que en alçada s'aixequen fins a mig mur de tancament, cobreixen a dos vessants i presenten un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés. Des del mur de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, d'època moderna. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. El conjunt de cobertes és de teula àrab. En quant a les obertures, l'edifici presenta un únic punt d'accés, que s'obre a migdia, a partir d'una porta adovellada de mig punt. Tanmateix, es troba una porta a l'oest, també adovellada, que resta tapiada. Un conjunt de finestres de doble esqueixada, cobertes amb arc de mig punt, il·luminen l'interior de la nau: dues a l'absis, tres a la façana de migdia (una de les quals és tapiada). Cal assenyalar que a llevant, sobre de l'absis, es troba una finestra cruciforme, mentre que per ponent l'edifici s'il·lumina mitjançant un òcul. L'interior de l'edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d'una volta de canó apuntada sustentada per dos arcs torals de reforç, també apuntats; excepte el darrer terç de ponent, que la coberta va ser refeta amb materials contemporanis arran de les obres de rehabilitació i restauració. La nau, que es divideix en tres trams, comunica amb les capelles a través d'arcs de mig punt sense ornamentar. A partir de les excavacions i treballs que es van desenvolupar al llarg de les dècades dels anys seixanta i setanta, es sap que existia un cor de fusta. En els decurs dels treballs es van localitzar i recuperar diverses peces d'interès històric i patrimonial, destacar que es va localitzar un tenant d'altar que avui dia resta col·locat com a base de la mesa d'altar. Entre les tasques realitzades durant el procés d'excavació hi destaca la consolidació i neteja dels paraments. A mitjans de la dècada dels vuitanta es van dur a terme les reformes en la coberta de la nau i de l'absis. A l'interior de la nau es conserva una pica baptismal de secció troncocònica, força senzilla en quant a acabats, que resta pendent d'instal·lar, junt amb altres peces arquitectòniques recuperades arran de les obres de restauració. Al costat sud de l'església hi ha el cementiri, aquest compta amb un petit mur perimetral de tancament, que té dos accessos, el principal al costat de ponent, és a través d'un portal coronat per una llinda plana monolítica. L'accés del mur del cementiri és també el pas per accedir a l'església. Al cementiri es conserven algunes làpides de pedra i una peça quadrangular que sembla correspondre a una base d'una creu. 08268-4 prop del nucli de Sant Jordi. Tot i que avui és coneguda amb el nom de Sant Jordi, fins el segle XIX la seva advocació va ser a Sant Andreu. Originàriament, es pensa que era una de les esglésies que pertanyien jurisdiccionalment al Bisbat d'Urgell i que possiblement estigués dintre del terme del castell de Fígols. Encara que el primer esment documental a les possessions de Cercs data de principis del segle XI, no serà fins l'any 1312 quan un document, en el que es parla de la visita que Galceran Sacosta feu a l'església de Sant Andreu de Cercs, es refereixi directament a aquesta ermita. El 1363 un document en fa esment de nou; en aquest l'església és citada com part d'una venda que la reina Elionor fa a Pere Fresc de Berga. El segle XVIII apareix sota la jurisdicció de les esglésies de Santa Maria de Baells i Sant Quirze de Pedret. Avui en dia l'església, dedicada a Sant Jordi, resta sense culte habitual, encara que es manté l'aplec anual. Entre les troballes que es conserven gràcies als treballs de restauració realitzats als anys setanta, hi destaquen el tenant de l'altar i una lipsanoteca amb relíquies. Les reformes en la coberta de la nau i de l'absis es van dur a terme a mitjans de la dècada dels vuitanta. 42.1525400,1.8518800 405142 4667351 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-3.jpg Legal Modern|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'accés es fa des del mateix nucli urbà i a través del carrer conegut com a Camí de Sant Jordi. 94|92 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66495 Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 6. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX Petita església situada a la part alta de la colònia de Sant Corneli. L'edifici és de planta rectangular, amb el cos de la nau orientat aproximadament nord-sud, més ample que la resta; en el mur de llevant sobresurt el cos de la sagristia; la façana té menor amplada respecte del cos de la nau. El temple és cobert amb teulada a dues vessants de teula àrab, el volum de la sagristia de teulada a un sol vessant; el ràfec de les teulades és ornamentat a manera de motllura realitzada a partir de maó massís. En conjunt els murs són de carreus desbastats reforçats als angles per grans carreus ben tallats i polits. La porta d'accés situada a migdia és formada per una obertura en arc adovellat sobre muntants de carreus d'igual configuració en tot l'emmarcament de la portalada. Les finestres són emmarcades en maó massís; a la sagristia trobem una obertura de línies rectes amb una mena de guardapols a la part superior, acabat en motllura, tot de maó massís; al cos de la nau en la façana est hi ha una finestreta de llinda en arc; i a la façana sud, damunt la porta d'accés, un òcul circular. La façana est permet entreveure la traça d'anteriors obertures totalment cegades. La façana sud és coronada per una espadanya amb una obertura en arc de mig punt, l'estructura del campanar és tota feta a partir de maó massís; allotja una campana. L'interior és una nau coberta per volta de canó, distribuïda per trams a partir d'arcs que es recolzen sobre mitges columnes adossades als murs laterals. A cada tram trobem petites capelletes. L'altar major és ornamentat a partir d'una peça escultòrica de marbre de formes arquitectòniques i alguns elements figuratius, al centre un Sant Crist a la creu, i a costat i costat, Sant Ciprià i Sant Corneli. A cada lateral es disposen quatre capelles, destacar que la més sud del costat de llevant acull la pica baptismal. Als peus, damunt el cancell d'accés hi ha el cor. 08268-5 A la plaça de l'església, de la Colònia de Sant Corneli. L'església de Sant Corneli consta que va ser construïda a inicis del segle XX, pels volts de 1905. Entorn als anys 20 del segle XX va ser reformada en profunditat, en són testimoni diverses imatges antigues que mostren una capelleta molt més petita que l'actual. En el decurs de la Guerra Civil va ser incendiada, anys més tard fou restaurada. Segons sembla, l'empresa encarregada de l'explotació de les mines va realitzar, a l'any 1946, un projecte de reforma i ampliació de l'església de Sant Corneli que consistia en la construcció d'un gran temple que havia de dominar des del Serrat del Bous la vall del riu Llobregat. El projecte no es va arribar a realtizar. L'església ha estat coneguda i denominada com a Sant Corneli de Fígols, ja que durant anys depenia de la parròquia de Fígols. L'edifici era com tota la colònia propietat de l'empresa Carbones de Berga S.A., l'any 1990 va ser cedida a l'Ajuntament de Cercs. 42.1859900,1.8532800 405308 4671063 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66495-foto-08268-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66495-foto-08268-5-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga D'època medieval consten diverses referències documentals d'una església nomenada Sant Corneli de Cercs (o de la Vedella), no es coneixen restes d'aquesta església, per bé que es creu que devia estar ubicada en una zona propera a la colònia minera de Sant Corneli. El segle XVIII encara constava l'església de Sant Cebrià o Sant Corneli com a sufragània de Sant Salvador de la Vedella. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66497 La Bauma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-4 AYMAMÍ, G. (2010): 'Notes sobre el trogloditisme al Berguedà', a L'Erol, núm. 106. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 5. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 64-65 (itinerari 13), Barcelona. XVII-XVIII La volumetria de la casa es conserva pràcticament sencera, però mostra part de les teulades i d'alguns forjats interiors ensorrats. Els murs mostren algunes esquerdes i la vegetació en cobreix algunes parts. Situada en el vessant sud del torrent de les Garrigues, trobem la casa construïda adossada a una paret de roca anomenada Roques Blanques. Les estructures que conformen la Balma són la casa, bastida adossada a la roca, i alguns annexes destinats a paller, magatzem i corts. L'estructura de la casa està formada per dos volums principals adossats i disposats conformant una planta rectangular allargada, amb un reclau; va ser construïda en paral·lela a la roca on s'adossa. El conjunt mostra diferents fases constructives degut a ampliacions i modificacions. La paret de roca on hi ha la casa té una disposició est-oest, determinant una orientació de la paret cap al sud, orientació que pren el frontal principal de la casa. La casa consta de planta baixa i dos nivells, el darrer dels quals és sota-coberta; a més, part de l'estructura té un nivell més que queda semisoterrat. Pel que fa a la coberta, la teulada és a un sol vessant, recolzant-se a la roca natural per la part posterior i desaiguant el vessant cap al sud. En conjunt, els murs són bastits amb pedres irregulars en formes i mides; pel que fa a les cantoneres, aquestes són formades per blocs de pedra més o menys desbastats. La majoria de les obertures són de tipologia senzilla, en general, formades per brancals sense diferenciar dels murs o per pedres més o menys desbastades i, en la majoria de casos, amb llinda de fusta. La distribució de les obertures en façana és força regular. En la façana del cos de més a ponent, destaca una gran obertura de línies rectes, a manera de galeria o eixida al nivell sota-coberta. En el volum de més a llevant, trobem altres obertures a destacar, en aquest cas a nivell de planta baixa, hi ha alguna obertura de llinda d'arc rebaixat fet amb lloses i pedres desbastades disposades a plec de llibre. Un exemple el trobem en l'obertura d'accés a la part més de llevant del conjunt de la planta baixa; un altre arc, en aquest cas cegat, el trobem en una mitgera també a nivell de planta baixa. De l'interior, destacar la presència de la roca en tota la part posterior de la construcció. D'altra banda, tot i que l'edifici presenta parts ensorrades i en procés d'enrunament, interiorment encara podem observar part de la distribució dels espais, podent fer esment a que a nivell de planta baixa, pel costat de ponent, es distingeix l'espai destinat a cuina i sala-menjador, conservant-se el forn de pa, la campana, part dels fogons amb la cendrera, i una finestra amb festejador. En conjunt, els usos dels espais és l'habitual per aquest tipus de masies, la planta inferior destinada al bestiar, la superior a usos comuns i habitacions, i el darrer nivell a més habitacions i espais de magatzem. Al davant de la casa, pel costat sud hi ha restes d'estructures que semblen correspondre a algun paller i a coberts destinats a magatzem o bestiar. Pocs metres al sud-oest trobem un paller, de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Mostra una estructura definida per una gran obertura centrada en façana, en concret a ponent, que ocupa els dos nivells de planta, és de línies rectes i emmarcada als brancals per carreus desbastats. 08268-7 Prop del camí que de Cercs porta a la Casanova de les Garrigues. Al peu de Roques Blanques. El lloc de la Balma correspon a una tipologia d'hàbitat que es troba documentada en diversos assentaments des del període medieval, en concret des del segle IX. Cal anotar, que són pocs els exemples de masies d'aquesta tipologia conservats. Tanmateix, aquest tipus d'habitat són indrets que per les seves característiques poden haver estat lloc d'ocupació humana des de temps molt antics. La volumetria de la casa mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i ampliacions posteriors. Cal dir, però, que tal i com s'ha indicat, l'ocupació de l'indret pot recular fins al període medieval, raó per la qual podrien conservar-se parts de l'estructura més antigues. L'estat de conservació no permet fer una valoració més detallada dels interiors, ni detallar l'existència o no d'elements arquitectònics conservats de fases més antigues. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la Balma, en la que hi ha registrat Ramon Mayol. 42.1424300,1.8445800 404524 4666236 08268 Cercs Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66497-foto-08268-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66497-foto-08268-7-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A uns 100 metres al sud de la masia discorre el torrent de les Garrigues.Actualment la masia consta protegida com a BCIL, núm. 981-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. S'està en tràmits d'afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66498 Bossoms https://patrimonicultural.diba.cat/element/bossoms PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 28. Ajuntament de Cercs. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Es manté el conjunt en un bon estat en general però requeriria d'alguna reforma. Es tracta d'una masia d'època moderna formada per una edificació principal i les restes d'una construcció secundària, avui ensorrada. L'edifici principal es compon d'un conjunt de volums annexats els uns amb els altres que creen una unitat constructiva on es troba la part destinada a l'habitatge, una pallissa i uns corrals. El volum destinat a habitatge, ubicat ocupant la meitat de llevant del conjunt, presenta una planta quadrangular. En alçada, s'aixeca sobre un desnivell al terreny fet que provoca que a sud s'alci sobre planta baixa, primera planta i sotateulada, mentre que al nord l'altura sigui menor. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana principal (sud). L'accés al volum principal és a través de la façana sud a nivell de planta baixa; tot i que també compta amb un accés a la façana nord, el qual s'assoleix a través d'una curta escala, aquest dóna accés a la planta primera directament. A la paret nord, a nivell de primera planta, destaca un cos adherit i que és suportat per dos pilars, probablement el cos d'un forn de pa. Per l'oest d'aquesta edificació s'uneix la pallissa. Es tracta d'una nau de tall rectangular amb un pati al sud. En alçada s'aixeca sobre planta baixa i primera planta. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel al pati. Cal ressaltar la galeria amb barana de fusta a nivell de la primera planta i que es comunica amb el pati. Cloent el conjunt es troben els corrals, ubicats a l'extrem de ponent. Es tracta d'una nau més petita, de tall quadrangular, que s'aixeca sobre una única planta i a la que es pot accedir a través d'una porta oberta al nord. La coberta cau a un vessant en direcció oest. Els corrals disposaven d'un pati tancat amb mur de pedra, avui ensorrat. En quant als materials, es tracta d'un conjunt construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades, així com als voltants de portes i d'algunes finestres (especialment a les pertanyents al volum de l'habitatge) es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Tot i que les façanes es presenten, majoritàriament, a pedra vista, encara es conserva bona part de l'arrebossat original, especialment a la façana orientada al sud en el volum destinat a habitatge. Les cobertes, de teula àrab, són sostingudes per embigats de fusta. En conjunt, les obertures són senzilles, de tall rectangular, tot i que en trobem alguna de quadrangular i també alguna espitllera. En el volum de l'habitatge la majoria de les obertures mostren llinda i muntants fets en pedra ben treballada; destaca la porta principal d'accés a la façana sud, on a la llinda plana monolítica hi ha gravada la data 1723 amb una creu enmig. També cal fer esment als ampits de pedra de les dues finestres de l'habitatge, a la façana sud a l'alçada del primer pis, així com els muntants i llindes de les finestres de la façana de llevant, tot i que modificades en finestres més petites. Igualment, destaca el treball de fusteria i de forjat que es conserva en alguna d'aquestes obertures. 08268-8 Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar. La volumetria de la casa ens mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Tot i que gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i ampliacions posteriors. De fet, a la llinda de la porta principal trobem gravada la data 1723, testimoniant l'existència del mas al segle XVIII. La funcionalitat de la masia al llarg de la seva història ha estat l'agrícola i ramadera, mantenint-se l'activitat sembla que fins entorn als anys 60 del segle XX, coincidint amb una època de gran despoblament del camp per anar a treballar a les indústries tèxtils o mineres. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Bossoms i en la qual hi consta Ramon Marginet. 42.1042100,1.9095400 409838 4661922 08268 Cercs Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66498-foto-08268-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66498-foto-08268-8-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar.Encara que el lloc i l'edifici es manté en certes bones condicions, la masia va deixar de ser residència habitual; la finca manté el caràcter ramader de bestiar boví. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66499 Ca la Bòrnia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bornia PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 16. Ajuntament de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. XIX-XX Es tracta d'un edifici que compleix la funció d'habitatge i alhora de restaurant. La casa es troba acompanyada per altres cases veïnals que s'annexen a llevant. La construcció, amb planta de tall rectangular, aprofita el desnivell del terreny per assentar-se; s'aixeca sobre planta baixa, primera i segona planta, i sotateulada. Tot i així, arrel del desnivell esmentat la façana principal (sud) accedeix directament al primer pis i s'alça fins al segon. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la paret principal. A ponent hi destaquen diversos cossos adherits que sobresurten desigualment en cadascuna de les plantes, exceptuant la sotateulada. La combinació de tots ells produeix una zona porxada d'accés a planta baixa. En quant als materials, és una edificació construïda amb pedra natural. Els paraments es mostren arrebossats amb morter. Les abundants obertures, de tipologia senzilla i de tall rectangular, es reparteixen al voltant de l'edifici i en cadascun dels pisos de manera irregular, excepte en la seva façana principal. Aquest parament presenta una disposició ordenada, decorada i força simètrica. Es distingeixen les cinc motllures decoratives que divideixen verticalment el pany de paret en quatre parts . A segona planta, sobresurten quatre balcons, amb barana de ferro forjat, suportats per ampits amb mènsules. Tant a les balconades com a la finestra que les acompanya hi destaquen els guardapols amb motllura llisa i un element decoratiu escultòric al centre. En darrer terme, fer esment de la cornisa amb motllura que remata la façana. 08268-9 Ctra. de Ribes,6. 08698 Cercs La construcció de la casa de Ca la Bòrnia data del darrer terç del segle XIX o molt a inicis del segle XX. En aquella època era considerada la darrera casa del terme de La Baells, el qual per aquest extrem arribava fins al torrent de les Garrigues, a tocar de la casa. Ja des dels seus orígens va fer funcions de fonda, fonts orals expliquen que la necessitat d'oferir aquest servei va venir donat per la presència d'enginyers i treballadors en les explotacions mineres; en especial a partir de quan va arribar el tren a la zona de la Baells. Al llarg de la seva història ha estat un lloc de trobada i centre d'activitat social del poble. Actualment continua mantenint l'ús de fonda i habitatge. Fonts orals expliquen que prop de la zona del safareig de la font gran, però a l'altra banda del torrent, hi havia el tornall dels ferrers de Ca la Bòrnia, el Ton i el Joanet, els quals eren ferrers i tenien el taller a la mateixa carretera de Ribes, però metres més enllà de Ca la Bòrnia, direcció Berga i al costat oposat. Anteriorment, la ferreria vella, la tenien un local al costat de Ca la Bòrnia mateix, comptaven amb un tornall (un rodet i una mola). Esmenten que es creu que el lloc que ocupava aquell tornall proper al safareig de la font gran, antigament havia sigut un molí. 42.1454600,1.8601300 405813 4666555 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Davant Ca la Bòrnia hi ha una capelleta i unes fonts, que se les anomena les font de Ca la Bòrnia o de les Bassetes 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66500 Capdevila https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila-1 <p>PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 26. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.</p> XIX-XX <p>La casa coneguda amb el nom de Can Capdevila Nou, de fet correspon a un petit conjunt d'edificis destinats a habitatge, els quals mostren unes característiques arquitectòniques similars. En conjunt són tres o quatre edificis, ja que els edificis originaris mostren ampliacions en volum de planta i en alçada; a la part sud hi ha dos volums adossats, que sembla correspondre a dos habitatges diferenciats interiorment, per bé, que no s'ha pogut confirmar si formen o no una mateixa unitat d'habitatge. Es tracta d'edificis de planta rectangular, el volum més nord consta de planta baixa i planta pis, per contra, el volum situat a la part central disposa de planta baixa i dues plantes pis, i a la part més sud, els volums són només de planta baixa. Tots ells són coberts amb teulada a doble vessant, de teula àrab, i carener orientat de nord-est a sud-oest. La majoria dels edificis estan construïts amb murs de pedra vista emmarcats amb maó massís a les cantoneres i també en unes franges horitzontals que coincideixen en el canvi de nivell de planta. També quasi totes les obertures són emmarcades en maó massís a llindes i muntants. Pel que fa a la distribució de les obertures, aquestes mostren una disposició regular. El conjunt, de fet, mostra una tipologia arquitectònica pròpia del període industrial mostrant un aspecte més menys similar a la gran majoria de construccions de la colònia de Sant Corneli, almenys pel que fa a la tipologia i estil de col·locació dels materials arquitectònics emprats en la construcció. Cal anotar que les obres de reforma i ampliació dels edificis fetes en cronologia recent, han reproduït i mantingut una tipologia d'acabat força similar a les estructures originàries, excepte en part dels volums del costat sud.</p> 08268-10 A la part superior de la barrida de 'Els Tilos' de Sant Corneli. <p>Aquest conjunt rep el nom d'una antiga masia o edifici de tradició agrícola i ramadera, que coincidiria amb l'edifici central del conjunt, el qual va ser profundament reformat. Mantenint aquest volum unes característiques que recorden a aquella primera i més antiga estructura i a la vegada, havent adoptant unes característiques arquitectòniques de caire més industrial, coincidint amb la resta de volums que actualment conformen el conjunt urbà de la barriada de 'Els Tilos'. De fet, aquest edifici més antic consta que es va edificar a finals del segle XIX per una societat italiana que tenia els drets de les explotacions mineres del lloc, la seva funció originària era d'habitatge dels enginyers de l'empresa.</p> 42.1872400,1.8561800 405549 4671199 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66500-46535-foto-08062-123-20.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A l'extrem oposat a la colònia de Sant Corneli, al nord de la mateixa, amb accés des de la carretera que porta a Fumanya, hi ha la masia de Capdevila Vell, actualment molt reformada. Actualment s'ha proposat la seva descatalogació com a BCIL i s'ha proposat que l'element sigui inclòs en la fitxa de registre número 1003-I 'Antigues instal·lacions mineres' (I4). La modificació proposada és degut a que la fitxa 1003-I inclou un extens nombre de instal·lacions del nucli de Sant Corneli, de manera que en part s'unificaria en una mateix registre diversos elements de la colònia. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66501 Santa Maria de les Garrigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-les-garrigues BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. XVIII La masia, que s'aixeca en un indret afeixat, està formada per un conjunt d'edificacions que majorment s'annexen les unes amb les altres. El conjunt ha estat recentment restaurat, respectant la morfologia i els trets arquitectònics tradicionals. L'edificació principal, de grans dimensions, presenta una planta de tall rectangular que s'aixeca sobre PB+2. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (sud). Es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres mínimament escairades i rejuntades amb morter. Els paraments es mostren a pedra vista. Destaquen les abundants obertures, col·locades principalment i de manera endreçada a les façanes de migdia i de tramuntana. Al parament principal es troba la porta d'accés, ben centrada, amb brancals i llinda de grans carreus de pedra treballada. En aquesta i a la primera planta un seguit de finestres, de tall rectangular, alternen llindes de maó massís amb bracals i ampits de pedra. Sotacobert, tres grans finestrals de tall rectangular disposades en sentit horitzontal, que tanquen per mitjà de fusteries, clouen el mur de tancament. Aquesta mateixa disposició es repeteix, amb alguna mínima variació, a la façana de tramuntana. Altres finestres de tipus allargassat o d'arc de mig punt clouen el conjunt d'obertures als laterals. Annexa a l'oest de l'edifici es troba el que havia estat l'era, amb un conjunt de pallers que preserven la seva forma i funció. Units, presenten una planta en forma de ela i s'articulen per mitjà d'un pati central. En total es tracta de tres volums. El primer, annex a la façana oest de l'habitatge, de planta rectangular i de PB+1, es disposa en sentit est-oest i cobreix a un vessant en direcció sud. A la seva paret posterior, nord, hi destaca un porxo que sobresurt del parament just al centre d'aquest, i que es transforma en una zona d'accés. El segon dels volums es disposa de manera transversal (nord-sud), s'aixeca sobre PB+1 i cobreix a dos vessants, tot i que el carenat no coincideix en alçada, essent el vessant oest més elevat que l'est. El tercer volum és un edifici independent dels altres dos, però que es disposa de manera consecutiva a aquests. De planta quadrangular s'aixeca sobre PB+2 i cobreix a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular al pati. Totes tres estructures presenten grans zones obertes i comparteixen materials constructius amb l'edificació general: murs de pedra, cobertes de teula aràbiga, fusta. Uns metres al sud-est de l'habitatge un nou conjunt d'edificacions formen els corrals. Aquests comparteixen característiques constructives amb la resta d'edificis però les seves dimensions són més reduïdes. 08268-11 A la zona central del municipi, a l'àrea denominada les Garrigues o Vilosiu. Documentalment consta referenciada l'església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, ja al segle IX, la qual era el centre religiós del petit nucli o agrupació de masos que es trobaven repartits per la vall. Del conjunt dels masos se n'ha localitzat diversos, dels qual dos van ser objecte d'intervenció arqueològica, permeten concloure que eren edificis del període bastits entre els segles IX i X i que van perdurar fins entorn els segle XIV, moment a partir del qual es van anar abandonant. Les informacions publicades presenten diverses possibilitats en quan a la ubicació de l'església de Santa Maria de les Garrigues, en alguns casos s'apunta que va ser ensorrada i aprofitada parcialment per construir-hi la casa actual de Santamaria de les Garrigues (PERARNAU, PIÑERO), també es creu que el seu emplaçament és a la zona però no al mateix lloc de la masia actual, sinó en una zona més propera a la Casanova de les Garrigues, en un indret on es localitzen algunes restes de murs. Sembla que l'actual masia podria tenir origen constructiu entorn al segle XVI, encara que no sabem si conserva restes d'aquell període. Si que es pot constatar que almenys a inicis del segle XVIII la masia estaria bastida i en plena activitat; en aquest sentit s'esmenta l'existència de la data de 1703 sembla que gravada en algun element arquitectònic (PERARNAU, PIÑERO), època en que potser es va realitzar una reforma important de la masia. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Cercs hi ha la referència a Santamaria i en la qual hi consta Pedro Marginet. 42.1331400,1.8322000 403487 4665219 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66501-foto-08268-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66501-foto-08268-11-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El conjunt s'ubica al vell mig del terme municipal, entre la serra de Blancafort i els esquers de Santa Maria, entre mig dels torrents de l'Estany i el de Vilosiu.L'accés a la masia es produeix per un tram de camí que es bifurca del camí de Casanova de les Garrigues; és a través de pistes forestals, que en el tram pròpiament d'accés a la masia és una d'accés particular.Actualment consta protegit com a BCIL núm. 979-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66502 Casa Vella de la Rodonella https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-la-rodonella PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 5. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya XIX Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i sota-coberta, té teulada a dues aigües, de teula àrab, i carener orientat nord-oest a sud-est. Està bastida amb murs de paredat irregular format per pedres més aviat petites, i a les cantonades, carreus escassament desbastats i lleugerament més grans que el conjunt dels murs. Al costat nord-est hi ha una ampliació que mostra els mateixos acabats que el volum principal. A la façana principal, la sud-oest, hi ha adossat un petit porxo amb coberta a un sol vessant, s'hi accedeix a partir d'una curta escala; el porxo protegeix la porta d'accés la qual dóna directament a planta primera. A la façana nord-oest hi ha un altre petit cos adossat, a més d'un contrafort a manera de reforç de l'estructura. També en aquest frontal hi trobem una font pública adossada. La façana sud-est es troba directament a tocar de la carretera, en aquesta també hi ha un contrafort de reforç. En conjunt pel que fa a les obertures són senzilles i sense elements a destacar. Actualment, la masia acull un restaurant. 08268-12 Pl. Casa Vella de la Rodonella. Barriada de la Rodonella. 08698 Cercs Expliquen que el paller de la casa vella de la Rodonella, desaparegut des de fa uns anys, a l'indret del qual avui dia hi ha una pista d'esports, estava situat a pocs metres al costat sud-oest i tenia una data gravada en un dels pilars de la segona planta, 1894. Era un paller de planta rectangular, de dos nivells, i coberta a un sol vessant; tenia una gran obertura que ocupava la façana de llevant, en la qual hi havia uns pilars de suport dels forjats. No tenim notícies documentals conegudes sobre els orígens de la masia de la Rodonella, s'ha escrit que pot correspondre a una construcció bastida al segle XVIII o XIX, en aquest sentit fer referència a la nota de la Rodonella que consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Sant Salvador de la Vedella, en la que hi ha registrat Ramon Torner. La masia va ser el centre a partir del qual es va desenvolupar i créixer el nucli de la Rodonella a partir dels anys 50 del segle XX. 42.1631700,1.8558500 405486 4668527 08268 Cercs Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66503 Casanova de les Garrigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-les-garrigues BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 3. Ajuntament de Cercs. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA (2003): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur (nou tram amb sortida de Solsona fins a Gòsol) 2a edició, Altair. 2003. Barcelona. XVII-XVIII Es tracta d'una masia que documentalment es remet a l'època medieval. S'assenta en un indret abancalat i està formada per un conjunt d'edificacions independents que integraven una explotació agro-ramadera. El conjunt, que ha estat recentment restaurat respectant la morfologia i els trets arquitectònics tradicionals, s'utilitza amb finalitats turístiques de caràcter residencial. Dins la masia, el cos principal és una edificació de grans dimensions que es forma a partir de la unió de dues naus de planta rectangular. Destaca un petit cos adherit al parament nord que sobresurt lleugerament. Degut al desnivell del terreny, l'edifici presenta diverses alçades, essent la part de tramuntana la major, aixecant-se sobre PB+3. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. Cal tenir en compte que la coberta de la nau ubicada a l'extrem oriental es troba a una alçada inferior. Es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Fruit de les reformes esmentades, els paraments es mostren a pedra vista exceptuant part de la façana posterior, que està arrebossada amb morter industrial. Múltiples obertures es reparteixen de manera més o menys endreçada al voltant de l'edifici. Les finestres, de diverses dimensions, són majorment de tall quadrangular i acaben amb llinda de fusta; entre les portes, de les tres que s'obren al parament principal, les dues laterals són adovellades amb arc de mig punt, mentre que la del mig és rectangular i amb llinda de fusta. Cal posar en relleu el conjunt de grans obertures de la nau occidental que ocupen, pràcticament, la totalitat de la seva façana principal. Complementant el conjunt, uns metres al sud es troben dues pallisses que han perdut la seva funció original i que, un cop rehabilitades, funcionen com a habitatges. Ambdues s'aixequen sobre PB+1 i comparteixen característiques amb l'edificació principal en quant a materials i construcció. Com a principal diferència, assenyalar que presenten grans obertures amb tancament de vidre i fusta; igualment els panells de fusta que envolten la pallissa oriental en el parament del primer pis. 08268-13 A la zona central del municipi, a l'àrea denominada les Garrigues o Vilosiu. Al segle IX consta documentada l'església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, la qual era el centre religiós del petit nucli o agrupació de masos de Vilosiu, aquests es trobaven repartits per la vall, essent l'emplaçament de la Casanova de les Garrigues dins d'aquesta àrea. Del conjunt dels masos existents i localitzats a la vall, s'han realitzat excavacions arqueològiques en dos dels masos, conclouent que eren edificis del període bastits entre els segles IX i X i que van perdurar fins entorn els segle XIV, moment a partir del qual es van anar abandonant. Sembla doncs que la zona va estar habitada al llarg de l'edat mitjana. Els masos es troben sota la influència del castell de Blancafort, que s'aixeca en un turó força proper. Sembla que la masia ha experimentat diferents fases constructives, sense que es pugui detallar l'origen precís de la construcció. En aquest sentit, l'estructura principal de la casa que ha arribat als nostres dies pot correspondre a una obra sobretot dels segles XVII i XVIII, per bé que amb reformes i ampliacions posteriors importants. No es pot descartar, però, que conservi restes més antigues. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Cercs hi ha la referència a Casanova i en la qual hi consta Ramon Vila. La casa va restar uns anys deshabitada. Actualment està restaurada i funciona com a casa de turisme rural. 42.1363500,1.8256700 402952 4665582 08268 Cercs Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia té funcions de casa de turisme rural, com a Residència Casa de Pagès (RCP); a més, forma part dels allotjaments adherits al Consell Regulador del Camí dels Bons Homes (o GR-107).L'accés en vehicle a la masia es produeix pel camí de la Figuerassa, des de la carretera de Berga als Rasos de Peguera o bé, des d'un pista asfaltada que surt prop del poble de Cercs.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 978-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la pèrdua de la protecció BCIL, però modificant-la per la de Zona d'Expectativa Arqueològica, ja que s'ha valorat que els valors arquitectònics són baixos, però poden existir estructures més antigues en els subsòl. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66504 Caselles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-2 PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 4. Ajuntament de Cercs. XVIII?-XIX es troba en procés d'enrunament. Avui dia les estructures que conformaven la masia es troben en procés d'enrunament, tot i que es conserva una alçada fins a nivell de coberta en gran part de les seves façanes. Malauradament, la gran vegetació arbustiva que hi ha crescut no permet accedir a l'interior ni tenir una bona visió de les estructures. A grans trets, es pot dir que la casa defineix una estructura de planta rectangular, que consta de dos nivells, planta baixa i primera. La coberta era a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal, tot i que actualment està en gran part soterrada. Es poden entreveure algunes de les obertures, la porta d'accés a planta baixa i algunes finestres, la majoria visibles a la façana principal, són de muntants de carreus i llinda plana de fusta. Els murs són de paredat irregulars amb carreus desbastats a les cantoneres. Al costat nord-est de la casa s'hi troben les restes del paller, format per una estructura de dos nivells i amb una gran obertura per la façana principal, la sud, en la que s'hi aixeca un pilar central i a l'interior un altre, de maó massís. Al voltant hi ha restes d'altres estructures menors, segurament coberts pel bestiar i algun magatzem. També trobem un petita estructura que sembla una trumfera, mig soterrada, amb una petita obertura i l'interior definida per una coberta en mitja cúpula feta de pedra irregular. A l'entorn també hi ha gran quantitat de murs que delimiten el que podria haver estat l'era i murs d'antigues feixes de conreu. 08268-14 A la part central del municipi, prop del torrent de les Garrigues. Són poques les dades documentals conegudes de Caselles. Cal remuntar-nos al segle XIX, en concret al 1856, per poder aportar alguna referencia documental concreta de la masia, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada Caselles, en la que s'hi inscriu a Pere Marginet. De totes maneres, cal apuntar que la manca de bona visibilitat de l'arquitectura de la masia no permet precisar o aportar dades específiques en relació a la tipologia arquitectònica. 42.1392600,1.8379500 403971 4665892 08268 Cercs Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es troba situada a uns 100 metres de la pista asfaltada que porta cap a Santa Maria de les Garrigues, després de la casa la Balma. Al sud de la masia, uns 100 metres discorre el torrent de les Garrigues.La masia està catalogada com a BCIL núm. 980-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; però recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66505 Cal Co https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-co PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 4. Ajuntament de Cercs XIX Casa situada al peu de la carretera que creua el nucli de Cercs i al peu del torrent de Peguera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, dues plantes pis i sota-coberta. Té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord a sud, paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Al costat sud l'edifici està adossat a una altra casa, la qual allotja un conegut forn de pa als baixos. Cal Co mostra una estructura de murs bastits a partir de paredat irregular i a les cantoneres, carreus més ben treballats que reforcen l'estructura. La façana principal, la de llevant, mostra les obertures distribuïdes regularment en el frontal, també en la façana lateral nord. Aquest edifici junt amb els del voltant es troben a una cota lleugerament inferior al nivell de paviment del carrer principal, l'antiga carretera de Ribes. Recentment la casa va ser restaurada, entre altres obres es va regularitzar i homogeneïtzar la distribució de les obertures així com el seu acabat i les dimensions de les mateixes. 08268-15 Dins el nucli de Cercs. Carretera de Ribes, 21. 08698 Cercs Cal Co degué ser construït a finals del segle XIX, segurament coincidint amb un moment de creixement i configuració del nucli del pont de Rabentí. El desenvolupament del nucli es va produir sobretot arran de l'inici de l'explotació de les zones mineres al municipi. Afavorint un augment poblacional i de les edificacions. 42.1461200,1.8597000 405779 4666629 08268 Cercs Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66506 Cal Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill XIX Casa de dimensions més aviat petites, situada a peu del camí que condueix cap a l'ermita romànica de Sant Jordi. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, format per planta baixa, planta primera i una petita golfa; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada al sud, lleugerament cap al sud-oest. L'edifici està bastit adossat al desnivell del terreny, fet que determina que el seu alçat de façanes sigui diferent, presentant una façana de menor alçada visible a la part posterior. L'estructura és bastida a partir de murs de paredat irregular, encara que el material constructiu és poc visible ja que mostra gran part de les façanes cobertes amb un revestiment. Les obertures són de configuració molt senzilla i estan distribuïdes més o menys de manera uniforme. La casa té diversos annexes al seu voltant, el de majors dimensions, és al costat de ponent, té dos nivells de planta, la superior constitueix una ampliació de la superfície destinada a habitatge. La resta de cossos són de mides més aviat petites, la majoria destinats a corts pel bestiar, galliners i magatzem. Els annexes mostren materials constructius de tipologia contemporània. 08268-16 Fora del nucli de Cercs, a uns 250 metres a l'oest del nucli. La casa de Cal Conill ja consta esmentada a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en la qual hi consta registrat Josep Casals. 42.1457900,1.8564400 405509 4666596 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66506-foto-08268-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66506-foto-08268-16-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al costat mateix de la casa de Cal Conill discorre el traçat del canal industrial, tenint just davant de la mateixa casa l'aqüeducte del torrent de les Garrigues. En aquesta zona el canal creua el turó a partir d'una foradada per sortir altra cop a l'exterior seguint per l'esmentat aqüeducte. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66507 La Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-2 PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 25. Ajuntament de Cercs. XVII-XVIII La masia es troba en procés d'enrunament. Es tracta d'una masia situada a l'extrem més nord del municipi, propera als Cingles de Vallcebre. Actualment la masia mostra part de la seva estructura enrunada, encara que conserva un alçat important dels murs, la casa es conserva en algunes parts fins a forjat de planta primera. El conjunt està conformat per una construcció principal, l'habitatge, amb un paller adossat al costat de ponent, i altres petites construccions annexes al voltant, davant la façana principal hi ha el pla de l'era delimitat en part per un petit mur perimetral. El conjunt format per la casa i el paller mostra una planta rectangular allargada, amb orientació de la façana principal de la casa vers el sud-est. La casa constava de planta baixa, planta primera i un nivell sota-coberta; tenia teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual obra a migdia. Fotografies antigues ens permeten saber que la façana principal és on hi havia la majoria de les obertures, la porta d'accés de llinda plana de fusta sobre muntants de carreus, pel que fa a les finestres, eren poquetes i de constitució senzilla. Adossat a la façana sud hi ha un contrafort. Al costat oest hi havia un paller, avui conservat parcialment, era de dos nivells, i amb coberta a un sol vessant, tot seguint el pendent de la coberta de la casa per aquest costat. L'accés al nivell superior del paller era per la façana sud a partir d'una petita escala de graons de pedra. Casa i paller estan bastits amb murs de pedres de tall irregular i a les cantoneres carreus més ben tallats que reforcen l'estructura. Al costat de ponent de la casa a pocs metres hi ha les restes d'una petita construcció, bastida amb murs de pedra i amb presència de maó massís en algunes parts; la funció d'aquest cos sembla que era de corts. A la part posterior de la casa hi ha un pla delimitat en part per el mateix desnivell del terreny, el qual es troba regularitzat amb murs de pedra seca, en part per les estructures de la casa i el paller i també per un mur de poca alçada; sembla que havia estat utilitzat com a tancat pel bestiar. En els murs del marge destaca una obertura que obra a un petit espai, de funcionalitat desconeguda, però que podria haver estat emprat com a fresquera. 08268-17 A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli Les característiques constructives de les estructures de la masia semblen correspondre a una cronologia moderna, probablement del segle XVII o XVIII. La Costa apareix referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Sant Salvador de la Baells, en la qual hi consta registrat Joan Vilella. 42.1924500,1.8511700 405143 4671783 08268 Cercs Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga S'hi arriba a través d'una pista forestal que s'agafa a carretera de Sant Corneli a Fígols, encara que el darrer tram és d'accés complicat, és preferible anar-hi a peu.La masia està catalogada com a BCIL núm. 997-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66508 El Covil https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-covil XVIII En avançat procés d'enrunament. Masia isolada, situada en una zona muntanyosa, tot trobant-se emplaçada en una àrea lleugerament més planera. Es tracta d'una masia que es troba en procés avançat d'enrunament i envaïda per gran quantitat de vegetació. Els murs assoleixen una alçada fins a nivell de forjat de planta primera, en els punts més ben conservats. L'edifici defineix una planta rectangular, bastida arrambada al terreny natural, fet que determina que per la part posterior, la façana nord, aquesta tingui una alçada visible menor. Els murs són bastits amb paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars i, a les cantoneres, blocs més o menys escairats. Les restes conserven alguna obertura formada per muntants de carreus només desbastats, tot i que també s'observen uns brancals d'una obertura fets de maó massís. L'edifici mostra una estructura de dues crugies compartimentades per un mur mitger, definint dos cossos paral·lels orientats est-oest. Adossats a la casa hi ha les restes de petites estructures annexes. 08268-18 A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar. La masia del Covil podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no es conserven elements visibles que permetin precisar amb detall una cronologia. 42.1146000,1.9061500 409572 4663079 08268 Cercs Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66509 Cal Curt https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curt-1 PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 7. Ajuntament de Cercs. XIX Masia conformada per una estructura principal, l'habitatge, al qual s'adossen diverses construccions de diferents nivells i dimensions. El volum principal, mostra planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis, té coberta a dues aigües amb el carener orientat nord-est a sud-oest. Els murs es mostren coberts parcialment per un revestiment que només permet veure parts del paredat i algunes de les cantoneres, formades per carreus més o menys escairats. Pel que fa a les obertures, són de configuració senzilla i algunes han estat modificades. A la façana nord-est hi ha un petit contrafort que reforça l'estructura per aquest extrem. Al costat sud-est hi ha un volum que sembla que corresponia a l'antic paller, avui reformat. Al voltant disposa d'altres petits annexes adossats, destinats a magatzems. 08268-19 A la zona central del municipi, prop del camí que porta a la Casanova de les Garrigues. La casa de Cal Curt no consta esmentada en un registre de masies de mitjans del segle XIX, podria ser que la seva construcció sigui posterior, més cap a finals del segle. 42.1431500,1.8471600 404738 4666313 08268 Cercs Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A poca distància discorre el torrent de les Garrigues.La masia està catalogada com a BCIL núm. 983-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66510 L'Estany Clar https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany-clar IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 7. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Masia aïllada, conformada per dos edificis principals, l'edifici de major volum i més destacat, corresponent a l'antiga casa, i un edifici annex al seu costat nord, que havia estat l'antic paller, a més, altres volums secundaris o annexes. L'edifici principal defineix una estructura clàssica de planta baixa, planta primera i sota-coberta, amb teulada de dos vessants i carener orientat est-oest, perpendicular a l'antiga façana principal. Abans de les darreres obres de rehabilitació l'accés principal a l'edifici es trobava a la façana de migdia, actualment ha estat ubicat a la façana de llevant, passant aquesta a mostrar-se com a façana principal. En conjunt els murs són de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, reforçats als angles amb cantoneres fetes a partir de carreus només desbastats, formant peces allargades però de tall no gaire regular. Diverses de les obertures van ser modificades, podent-hi observar la traça d'algunes que han estat cegades i s'identifiquen algunes llindes i muntants de carreus de pedra; actualment el conjunt de les obertures existents ha estat regularitzat a partir d'una faixa de morter que les emmarca. L'interior de l'edifici a nivell de planta baixa, conserva murs de càrrega i alguns pilars de pedra i cobertes de voltes també realitzades en pedra. L'edifici que sembla correspondre a l'antic paller, situat al nord de la casa, compta amb dos nivells de plantes, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i en disposició contrària a la casa (orientat est-oest); la façana principal obra cap a llevant i compta també amb diverses obertures modificades, destaca una gran obertura situada al segon nivell i que ocupa la meitat de la façana en aquesta planta. Al voltant hi ha altres annexes de construcció més actual. 08268-20 A la part sud del municipi. A tocar de la carretera BP-4624 amb l'enllaç amb la C-16. Encara que la fisonomia que ens ha arribat avui en dia de la masia, correspon bàsicament a unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. L'Estany Clar podria conservar restes més antigues ja que consta referenciat documentalment des del període medieval; en el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Berga, en l'apartat corresponent a 'Los de Fora Vila' hi consta 'Lost de Stanyclar' (IGLESIES: 1979, 458). Durant l'època moderna l'Estany Clar consta que va ser un antic hostal de camí ral que comunicava Berga amb Bagà i del camí de Berga a Vilada. Sembla que la funció d'hostal es va desenvolupar durant diversos segles, fins el segle XX, quan va deixar de ser-ho per transformar-se en masoveria. L'estructura arquitectònica de la masia mostra trets propis del segle XVII, per bé que amb modificacions i reformes posteriors, segurament realitzades en diferents fases al llarg dels segles posteriors. L'any 1987 va ser restaurada a fons i va reiniciar la seva activitat en el camp de la restauració, acullin un reconegut restaurant. L'Estany Clar apareix referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble la Baells, en el qual hi consta registrat Ramon 'Marigot'. 42.1162400,1.8541300 405274 4663318 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66510-foto-08268-20-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El seu emplaçament és força proper a Berga, de la riera de Metge i la font de Tagastet.La masia està catalogada com a BCIL núm. 1013-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66511 Cal Fontaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fontaner PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 13. Ajuntament de Cercs. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX Es tracta d'una masia construïda a mitjans del segle XIX, formada per un conjunt d'edificacions annexades entre sí, que integren una explotació agro-ramadera. L'habitatge és l'edifici articulador del conjunt. Presenta una planta de tall rectangular que respon a la suma de tres volums interconnectats. L'edifici s'aixeca sobre PB+2, però al ubicar-se sobre un desnivell en el terreny presenta diverses alçades. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés (nord). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les parets es mostren a pedra vista. Les obertures, repartides de manera asimètrica al voltant de l'edifici, són senzilles i de tall rectangular, algunes mantenen la llinda de fusta original. Cal diferenciar l'obertura triangular que s'obre al parament de migdia. En aquesta mateixa paret, a l'alçada de la primera planta, es troba una balconada que va de cap a cap, amb barana de ferro. Senyalar que, a migdia es troba un pati interior. Al voltant de l'edifici s'aixequen altres edificacions auxiliars entre les que es troben coberts, magatzems, un garatge, i altres instal·lacions pertanyents a l'explotació agrària. Gran part d'aquestes presenten materials constructius de tipus industrial (maons de formigó, totxo ceràmic, etc.) que desharmonitzen mínimament el caràcter tradicional del conjunt, donant-li un aspecte heterogeni. 08268-21 A pocs metres al nord de l'ermita de Sant Jordi. Cal Fontaner apareix referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Sant Salvador de la Baells en el qual hi consta registrat Josep Casals. La majoria de referències situen la construcció de la masia al segle XIX, per bé que podria ser una construcció bastida amb anterioritat. El nom originari de la masia sembla que era Cal Fortaner, segons l'historiador Eduard Lozano qui ha estudiat a fons la documentació del municipi. 42.1531000,1.8514200 405105 4667413 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66511-foto-08268-21-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El conjunt ha estat restaurat de manera íntegra. Aquesta intervenció ha respectat la morfologia tradicional de la masia especialment en la zona de l'habitatge.La masia està catalogada com a BCIL núm. 1010-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66512 El Gall https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall-2 PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 17. Ajuntament de Cercs XVII-XVIII La casa manté la volumetria però mostra diferents tipus d'afectació dels seus elements interiors, part dels murs es troben coberts per vegetació. Els annexes es troben en mal estat, de fet, en procés d'enrunament. Es tracta d'una masia formada per un conjunt de tres edificacions: la casa és l'estructura principal i es destinava a l'habitatge (1a planta), al tancament del bestiar i a magatzem (planta baixa). Com a construccions secundàries i edificades, uns metres al sud es troben el paller amb l'era i els corrals. La casa presenta una planta de tall rectangular i té una pallissa, també de planta rectangular, situada a tocar de la façana principal de la casa. En alçada, la casa, consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen o bé carreus treballats de mida gran o bé maó massís, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista, tot i que en alguns llocs es conserva l'arrebossat. En quant a les obertures, tant finestres com portes són senzilles i de tall rectangular, algunes presenten llinda de fusta i d'altres han estat reforçades a les cantonades amb maó massís. El conjunt de finestres es reparteix al voltant de l'edifici i en cadascuna de les plantes de manera desigual; es diferencia la balconada (avui desapareguda) que es trobava a nivell de primera planta, centrada dins el pany de paret a la façana est. Tot i que força malmesa, cal destacar que es manté la fusteria pròpia de tancament tant de finestres com de portes. L'accés a l'edifici es pot fer per planta baixa des de la façana oest i sud. Si s'accedeix a l'interior des del sud, s'entra directament a les quadres on tancaven els animals. Encara es conserva la distribució tradicional així com els elements propis de l'estabulació i de la pròpia arquitectura, com per exemple, la menjadora, les escales de pedra que accedeixen a la primera planta, l'embigat de fusta o els bastiments. En quant a les edificacions secundàries, ambdues es troben en força mal estat de conservació i presenten ensorraments en part dels murs i cobertes. Assenyalar que, a la masia, la coexistència de materials industrials contemporanis amb els tradicionals és fruit d'un manteniment constant degut a l'ús del conjunt més que al procés d'una restauració pròpiament dita. Finalment, ressaltar la pervivència d'altres elements tradicionals en l'entorn més immediat, com ara, restes de l'empedrat del camí d'accés al conjunt. 08268-22 Situada a la part central del municipi, al peu de la carretera C-16, propera al túnel de Cercs. El lloc del Gall consta documentat des d'antic. Els historiadors Perarnau i Piñero (1992) esmenten que popularment es diu que a l'alta edat mitjana la masia va ser l'epicentre d'una confrontació entre un petit grup de musulmans i gent de Berga; extrem no concretat documentalment. D'altra banda, informen sobre l'ocupació del lloc com a dipòsit del gra del desaparegut molí de la Font Gran, referenciat al 1351. Altres notícies documentals les trobem ja en època més moderna, així, a les referències d'hipoteques de l'Arxiu Comarcal del Berguedà consta el 'mas Gall de Masagalls de la parròquia de la Baells' en una venda de pertinences del mas Rabentí, del 28 novembre 1778 (Notari Cortada); la qual fa pensar que pot coincidir amb aquest mas. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Gal i en la qual hi consta Pedro Serra. Arquitectònicament la masia mostra una tipologia constructiva pròpia del període modern, podent inscriure's dins del segle XVIII tot i que amb reformes posteriors. D'altra banda, cal fer menció a que part dels murs interiors de la planta baixa, mostren uns acabats i distribució que poden correspondre a cronologies anteriors. 42.1291400,1.8654400 406228 4664737 08268 Cercs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66512-foto-08268-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66512-foto-08268-22-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia s'ubica al costat dret de la carretera C-16 i abans d'entrar al túnel de Cercs en direcció Bagà. S'hi accedeix des d'una sortida de la mateixa C-16, poc després del Km. 101, que porta a un tram de carretera i pocs metres enllà a l'accés immediat per un camí forestal.La masia es troba situada propera al pantà de la Baells, trobant-se avui dia entre dues grans infraestructures el propi pantà i la carretera C-16. Dins l'antiga finca del Gall discorre part del canal industrial, en concreta a través d'una de les foradades de més llargada de tot el seu trajecte, coneguda amb el nom de foradada o túnel del Gall.Actualment, s'ha proposat l'ampliació de la protecció amb l'addició de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA) a l'element. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66513 El Galló https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gallo PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 14. Ajuntament de Cercs XVIII Es tracta d'una masia ubicada en mig d'un terreny afeixat, a poca distància de l'ermita de Sant Jordi. El conjunt ha estat íntegrament restaurat respectant les característiques morfològiques pròpies de la casa pairal. Volumètricament, la masia està formada per un seguit de construccions entre les que hi destaca l'edifici principal destinat a habitatge. La casa té una planta rectangular. En alçada, s'aixeca sobre PB+2. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. Presenta un seguit d'obertures de tipus senzill, de tall quadrangular o bé rectangular, que acaben amb llinda de fusta. Aquestes es reparteixen regularment al voltant de l'edifici. Destaca la porta d'accés adovellada, centrada a la part inferior de la façana principal. En aquest mateix frontal, fer menció de les dues obertures superiors, de tall trapezoïdal a mode de gaial, tancades amb vidriera. A ambdós laterals del cos principal es troben annexes diverses naus auxiliars, d'una sola planta. A llevant s'aixeca un petit cobert. A l'oest es troben annexes dues naus consecutives. La primera d'aquestes és una ampliació del mateix habitatge, on cal assenyalar el tancament en la seva part sud a partir de vidrieres, així com l'afegiment d'una zona porxada. La segona de les naus és un garatge. De manera exempta, a pocs metres de l'habitatge en direcció nord, es troba la pallissa de PB+1; possiblement és l'element que ha conservat majorment el seu aspecte original. El conjunt, que originàriament es trobava tancat, conserva la portada d'accés al recinte; es tracta d'una porta adovellada, la clau de la qual preserva la inscripció on hi figura la família, un dibuix i l'any 1774. 08268-23 A la part alta del poble de Sant Jordi, a tocar del nucli urbà. La documentació dóna esment del lloc des de l'edat mitjana. Pel que fa pròpiament a la masia, aquesta mostra unes característiques constructives atribuïbles al període modern, probablement al segle XVIII, coincidint amb la data que indica al portal adovellat del mur de tancament del pati. Tanmateix, encara que no es conservin elements visibles exteriorment, podria tractar-se d'una edificació d'origen anterior amb una modificació important en aquest període. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en el qual hi consta registrat Josep Comellas, al Galló. 42.1510500,1.8527600 405213 4667184 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66513-foto-08268-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66513-foto-08268-23-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga S'hi accedeix des del camí de xarxa complementària que es deriva just de l'entrada sud al nucli de Sant Jordi.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 997-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la pèrdua de la protecció BCIL, però modificant-la per la de Zona d'Expectativa Arqueològica, ja que s'ha valorat que els valors arquitectònics són baixos, però poden existir estructures més antigues en els subsòl. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66514 L'Erola https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerola PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 8. Ajuntament de Cercs SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. XVII-XVIII La masia es troba en procés d'enrunament.La volumetria de la casa es conserva pràcticament sencera, però mostra part de les teulades i d'alguns forjats interiors ensorrats. Els murs mostren algunes esquerdes i la vegetació en cobreix algunes parts. La masia es troba emplaçada en un ampli prat obert que es troba passat el Coll de l'Erola. La seva situació és a uns 1225 msnm, quedant situada entre la profunda vall del torrent de Peguera, que discorre al sud de la casa i el turó de la Vall-Llòbrega al nord. Actualment, la masia està en procés d'enrunament, tot i que conserva un alçat important de les seves estructures, fins a cota de teulada en algunes parts. Les estructures principals que la conformen són la casa, el paller i l'era. La casa mostra diferents fases constructives, d'una banda, una primera casa més petita, corresponent al cos de llevant, i d'altra banda, dues ampliacions afegides successivament al costat de ponent, en diferents períodes. En conjunt la casa mostra una planta rectangular allargada amb un reclau, definint una forma similar a una L. Consta de planta baixa, planta primera i potser un petit altell a nivell de sota-coberta i només en part de l'estructura; de fet, es tracta d'una casa de poca alçada. L'estructura està construïda adossada al marge del terreny pel costat nord i també per ponent, fet que determina que, especialment pel costat nord, la façana, tingui molt poca alçada visible. La part més de llevant, corresponent a l'estructura més antiga, junt amb la primera ampliació del costat de ponent disposaven de coberta a un sol vessant, desaiguant cap al sud; per contra, el darrer cos ampliat al costat oest, amb una planta de major amplada que la resta de l'estructura, mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La façana principal del conjunt, orientada cap al sud, és on trobem la majoria d'obertures; totes són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb brancals sense diferenciar del mur, tot comptant amb diversos exemples amb muntants i llindes de fusta i algun cas amb llinda de pedra desbastada. A planta baixa hi havia tres portes d'accés a l'interior, corresponent a cadascuna de les principals fases constructives i d'ampliació de la volumetria de la casa. En el darrer cos afegit a l'extrem de ponent, la porta queda situada obrint cap a llevant, coincidint amb l'estructura que té major amplada i que conforma un reclau per aquest extrem. Els usos de cada planta sembla que es corresponien als habituals en aquests tipus de masia, planta baixa destinada al bestiar i magatzem, es conserven algunes menjadores, i planta primera a ús d'habitatge. A pocs metres a ponent hi ha l'estructura del paller, avui dia també en procés d'enrunament. Mostra planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La façana principal del paller obra cap a llevant, tot mostrant una gran obertura central de línies rectes amb un pilar al centre. A l'entorn de les estructures principals de la masia destaquen els murs de pedra seca que actuen de contenció de les antigues feixes de conreu. 08268-24 A la zona oest del municipi, allunyada dels nuclis de població. Es creu que l'indret podria haver estat ocupat des d'època baix medieval. Actualment, però, les restes arquitectòniques visibles mostren unes característiques constructives que poden adscriure's al període modern, probablement a cavall del segle XVII i XVIII. Les construccions que conformen la masia compten amb ampliacions i reformes de cronologies posteriors. Documentalment, consta la masia consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Erola, en la que hi consta inscrit Benet Santamaria. Les properes explotacions mineres de carbó degueren significar una modificació de l'entorn i de l'ocupació de l'indret de manera destacable en el període de més activitat minera, en especial a la primera meitat del segle XX, moment d'obertura de les mines més properes a la zona de la masia. Les mines que consten que van ser explotades als entorns més propers són la mina de l'Erola, explotada entre el 1945 i el 1947, la mina del 'Fava-Campet' de l'Erola, entre 1920 i 1925, a més de dues altres mines més properes al Vall-Llòbrega i almenys un parell més, camí de Peguera. Aquestes explotacions consten referenciades com a mines en general de curt recorregut, les quals sovint eren lloc de treball de joves que acudien a treballar-hi com a alternativa al servei militar. 42.1548300,1.8225600 402723 4667638 08268 Cercs Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Uns centenars de metres més al nord-oest de la masia, prop de la pista, hi ha la font d'abastiment d'aigua de la casa. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66515 L'Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 1. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. XVII-XVIII Es tracta d'una gran masia situada al sud de l'estany que li dóna nom, trobant-se emplaçada a una alçada de 1460msnm. Volumètricament, el conjunt es compon bàsicament d'una edificació principal, la casa o habitatge, i una altra de secundària, el paller i estable. A ponent del volum principal hi resten part dels murs d'altres edificacions annexes, de caràcter auxiliar, avui totalment enderrocades, que recolzaven la funció agro-ramadera de l'indret. Al voltant del recinte perduren altres estructures muraries (marges, murs de tancament, una bassa, unes trumferes) que complementaven l'explotació. L'edifici principal presenta una planta rectangular que consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal, qe obra cap al sud, lleugerament sud-est. Els murs indiquen que la volumetria ha estat eixamplada vers el sud a partir de l'annexió d'un cos que avui configura l'accés i la façana principal, cos que a més, comptava amb unes obertures que avui dia han estat modificades. D'altra banda, a la paret nord hi destaca un cos adherit, que sobresurt, a nivell de primera planta i que és suportat per dos pilars. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els murs es presenten a pedra vista, encara que a la façana principal hi resta part del seu arrebossat. Les obertures són senzilles, de tall rectangular i quadrangular, amb brancalls i llindes reforçades amb maó massís. Algunes d'aquestes finestres presenten arc adovellat amb maó, de mig punt o rebaixat. Encara que trobem les finestres repartides al voltant de l'edifici, i en alguns casos tapiades, ressalta la disposició endreçada i simètrica de la façana principal, on es troba l'única porta d'accés. Pel que fa a la façana principal, esmentar que actualment mostra una fisonomia lleugerament diferent, ja que gran part de les obertures han estat transformades; així, a planta primera compta amb tres finestres que corresponien a balcons i a nivell de la planta superior hi havia hagut tres obertures al centre, que configuraven una eixida; a més, també podem veure part d'un rellotge de sol, avui dia molt malmès. En el mur de ponent, també destaca la presència una obertura, actualment cegada, conformada per una gran arcada feta en lloses de pedra. En quant al volum secundari, de dimensions considerablement grans, s'aixeca sobre una planta baixa, on s'estabulava el bestiar, i una primera planta (paller) que mostra la gran capacitat d'emmagatzematge de l'edifici. Comparteix característiques constructives amb l'edificació principal, tot i que destaca i es diferencia d'aquesta pels grans pilars que sustenten l'estructura. Alhora, presenta la façana sud al descobert i únicament obertures al parament nord. Destaca l'efecte cromàtic produït a les façanes arrel de l'alternança entre parament de pedra i pilars de maó massís. 08268-25 A l'extrem sud del Pla de l'Estany, a la capçalera de la vall del torrent de les Garrigues. Les característiques arquitectòniques visibles exteriorment de la masia permeten apuntar unes cronologies modernes per a la construcció de la masia, podent tractar-se d'una casa a cavall entre finals del segle XVII o potser ple segle XVIII i amb clares reformes del segle XIX i XX. De fet, es pot identificar clarament que la casa consta d'un primer volum al qual posteriorment va ser ampliat amb una addició d'un cos que ocupa tota la façana principal de la casa, configurant segurament un aspecte molt diferent al que devia haver tingut fins al moment. Encara que es poden distingir aquestes dues grans fases constructives, és molt probable que l'ocupació de l'indret es remunti a temps molt més reculats, fins i tot al període medieval. De fet, el camí ral de Berga a Peguera passa per l'indret de l'Estany, fet que fa pensar que els seus orígens com a lloc habitat poden ser anteriors, tant i així, sembla que a partir del segle XVIII l'indret va gaudir d'activitat agrícola i ramadera, prosperitat que degué veure's mantinguda durant tot el període Documentalment podem fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Estany i en la qual hi consta José Soler. La masia és coneguda també per uns fets que es narren del període de la guerra civil, explicant-se que a la masia es va produir un assassinat de diverses persones 42.1333600,1.8092800 401593 4665269 08268 Cercs Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al costat de la masia hi ha l'estany que dóna nom a l'indret i a la mateixa masia. Aquest va ser drenat al segle XIX, encara que en alguns períodes podem veure gran part de l'àrea de l'estany inundada, especialment com a resultat de la pròpia recollida d'aigües que es produeix de manera natural.L'accés a la masia es fa a través d'un camí forestal, d'accés restringit, que surt de la zona del Coll de l'Oreller. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66516 Llaveig https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaveig SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona XVII-XVIII el paller ha estat reformat i la casa està en procés de reconstrucció. Es tracta d'una masia isolada emplaçada a la falda del serrat de Sant Isidre, en una zona planera i oberta. Està conformada per un edifici principal en procés d'enrunament, corresponent a l'habitatge, i un altre edifici ben conservat, el paller. Actualment el conjunt està en procés de rehabilitació. Les restes de l'habitatge conserven el perímetre de l'edifici, que defineix una planta rectangular força gran, amb restes d'algun mur de compartimentació interior. Es tracta de murs conservat fins entorn a l'alçada del primer forjat, que estan bastits amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i als angles, carreus carejats. A l'interior del que era l'habitatge, avui quasi totalment buit, hi ha una traça al paviment, que podria correspondre a unes possibles sitges. Pel que fa a l'edifici del paller, aquest ha estat reformat fa poc; és de planta rectangular, consta de dos nivells, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra al sud. Del paller destaca la gran obertura que ocupa gran part de la façana de migdia, es tracta d'una obertura en arc de mig punt fet de dovelles de pedra sobre muntants de carreus més o menys escairats; el murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i als angles carreus ben tallats i polits. A les façanes laterals hi ha algunes obertures de configuració actual. Entre la casa i el paller i vers llevant, hi ha les restes d'uns murs que podrien correspondre a un safareig o viver fet amb murs de pedra i lloses. 08268-26 Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret. Arquitectònicament les restes conservades dels murs de la casa no permeten precisar una cronologia per el conjunt, cal dir, però que la tipologia de parament, tenint en compte que es troba molt retocat, pot correspondre a un període del segle XVII, sense poder descartar una cronologia anterior per al conjunt de la masia. Les referències documentals del mas Llavaig es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) Molt més tard, ja a finals del segle XIX, fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Llevaig. Conjuntament amb altres masies de l'entorn, constituïen un petit conjunt de masos que formaven part de la parròquia de Sant Quirze de Pedret. Temps enrere la zona hauria tingut molta activitat, trobant-se habitada i treballada; actualment no restes masies de primera residència a la zona. 42.1051700,1.9034800 409338 4662035 08268 Cercs Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Actualment es troba en procés de reconstrucció, el paller s'ha habilitat com a habitatge, encara que no és residència habitual.S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66517 La Mesquita https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-0 XVIII? En avançat procés d'enrunament. Masia en avançat estat d'enrunament, situada en un entorn forestal que dificulta la visibilitat de les restes. Els murs conservats permeten identificar una construcció en la que es diferencia un cos de planta rectangular, amb murs d'alçada fins a un forjat aproximadament, junt amb les restes en més mal estat d'un volum menor adossat a l'altre. Els murs són de pedra irregular junt amb carreus desbastats, tot unit amb morter de calç i a les cantonades, carreus també desbastats però més escairats. 08268-27 A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar. La Mesquita podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no són visibles elements arquitectònics específics que permetin precisar una cronologia; sense que es pugui descartar un origen més antic. Juntament amb altres masies que es troben repartides en aquesta zona sud del municipi, constituïen un petit conjunt de masos pertanyents a la parròquia de Sant Quirze de Pedret. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia la Mesquita, en la que s'hi inscriu a Miquel Costa. 42.1166700,1.8915400 408367 4663325 08268 Cercs Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia es troba prop del camí que porta de Pedret al castell de Puigarbessós. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66518 Miralles https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-1 BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera, Diplomataris núm. 47. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 24. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. XVII la casa i els annexes es troben en procés de rehabilitació Es tracta d'un conjunt d'època moderna que, en part, es troba en procés de restauració. El formen tres volums independents els uns dels altres: una edificació principal (que tenia la funció d'habitatge), una pallissa i un cobert. Els paraments de la construcció principal mostren una fase d'ampliació vers el nord, que ha donat lloc a un edifici de planta quadrangular que s'alça sobre PB+2. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig de les parets de ponent i llevant, a l'alçada d'on cloïa l'edificació original prèvia a l'ampliació esmentada. Els paraments es troben a pedra vista. Les obertures són senzilles, de tall rectangular o quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Excepcionalment, trobem una finestra amb brancalls i llinda de pedra i una altra d'espitllera. En general, es disposen de manera irregular en cadascun dels paraments. L'edifici presenta dos punts d'accés: des del sud i des de llevant. La porta de llevant accedeix al primer pis a partir d'una escalinata de pedra. Aquest volum no ha estat restaurat i, a l'interior, encara conserva la distribució original. Uns metres al sud es troba el cobert. Es tracta d'una petita nau de tall rectangular i d'una sola planta que cobreix a un sol vessant vers el sud. Els tancament es redueixen a una porta i una finestra obertes al parament de migdia. Els materials constructius en tancaments i coberta són de tipus tradicional (pedra, fusta i teula aràbiga). Finalment, el volum que presenta majors modificacions és la pallissa, que s'aixeca al nord del conjunt. Es tracta d'un edifici de PB+1 que s'ha reconstruït íntegrament amb materials industrials (totxo, formigó, morter industrial). La coberta cau a dos vessants, amb carener orientat nord-sud, perpendicular al parament d'accés (sud). En les obertures s'ha optat per utilitzar grans arcs de mig punt, tant en portes com en finestres. L'edifici encara es troba en procés de reconstrucció. 08268-28 A la zona de la Baells, prop de la carretera C-26. El nom de Miralles és documentat al 898, de fet la cita es refereix a Sant Genís de Miralles (església que actualment no es conserva); la referència és en un document de donació de terres, cases i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i s'especifica que el lloc de Miralles és dins el terme del castell d'Avià ('in pago bergetano in locum ubi dicitur miralias'). En un document del 962 es diu que les terres de Miralles són objecte de venda i que es troben al comtat de Berga. Una nova notícia referida a l'església és del 983, consta esmentada en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. L'any 1338 (doc. 179), Pere Draper d'Espona va reconèixer davant de l'abat que havia comprat a Arnau de Miralles el domini útil del mas de la Tosca, situat a la parròquia de la Baells. (BOLÓS: 2009:74-75) El 1605 el monestir de Sant Llorenç prop Bagà reivindicava la seva possessió sobre el lloc de Santa Maria de Vilosiu i dels llocs de Vallcebre, Fumanya, Fígols, Blancafort, Merola, Miralles i Tàpies davant la Reial Audiència de Barcelona i en contra dels pubills Agulló, senyors de la baronia de Gironella. Posteriorment, consta la cita de Miralles en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells, en la que s'hi relaciona Ramon Cirera. Arquitectònicament l'estructura actual de la masia és el resultat de diferents fases constructives, per bé, que gran part dels elements denoten unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, encara que és probable que alguns dels murs siguin de cronologies anteriors. 42.1253500,1.8691200 406527 4664313 08268 Cercs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'accés a la masia es fa quasi immediatament des de la carretera de Berga a Vilada, per un camí veïnal, de tram curt, que surt de la C-26 a l'alçada del Km 121.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 996-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66519 Molí de l'Andreuet https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-landreuet XVIII actualment està deshabitat i requereix d'una actuació de rehabilitació. Molí conformat per un edifici principal que es correspon amb el casal moliner i les restes d'algun annex. Pel que fa a l'edifici principal, aquest és de planta rectangular, de dimensions més aviat reduïdes, consta d'un nivell semisoterrani, i d'una planta situada directament sota-coberta; està cobert amb teulada a dos vessants amb carener orientat nord-sud. Els murs són bastits amb pedres irregulars en mides i formes junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres blocs més ben treballats. A la façana nord hi ha l'accés a l'interior de la planta semisoterrània, es tracta d'un espai de reduïdes dimensions que només ocupa aproximadament la meitat de la planta; l'obertura d'accés és coronada amb llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla. A la façana oest trobem la porta d'accés a la planta primera, la qual és directament sota-coberta; l'obertura és emmarcada en maons col·locats de pla conformant un arc rebaixat; pel que fa a la resta d'obertures són de configuració senzilla. A la façana est trobem una petita obertura a la part baixa de la façana, corresponent al cacau, és rematada en un arc rebaixat fet en lloses col·locades en vertical. L'interior del cacau és cobert en volta rebaixada feta de lloses, al fons podem veure una obertura corresponent a l'entrada d'aigua que havia de fer moure el mecanisme del molí, i altres obertures que també conformaven part de l'estructura del molí. A l'interior de la planta semisoterrània es conserven les moles i escasses restes d'elements que configuraven l'espai destinat a mòlta. L'edifici compta amb un petit annex adossat al costat sud que sembla correspondre a un petit espai destinat a bestiar. Al costat nord-oest hi ha les restes d'una altra estructura, actualment en procés d'enrunament i molt coberta de vegetació; podria correspondre a un paller o annex potser destinat a magatzem i bestiar. 08268-29 Al peu del torrent de les Garrigues, a la zona central del terme municipal. Les estructures conservades del molí semblen indicar que pot tractar-se d'un edifici de finals del segle XVIII o ja del XIX. Tanmateix no es pot descartar l'existència de l'aprofitament hidràulic de l'aigua del torrent de les Garrigues en aquest indret ja amb anterioritat a aquesta data i que de fet el molí conservi restes de cronologia anterior. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Cerchs trobem la referència 'Molí del Andreu', en relació al qual hi consta referenciat Pedro Bonet. 42.1444200,1.8503900 405007 4666451 08268 Cercs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66519-foto-08268-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66519-foto-08268-29-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga s'accedeix de la de pista forestal que a les afores de Cercs condueix cap a la Casanova de les Garrigues. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66520 Molí de Pedret https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-pedret CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals', a L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana, la família dels Berga. Volum I. Tesi doctoral VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. XVIII-XIX Es troba en procés d'enrunament. El molí de Pedret conserva un volum important de les estructures del casal moliner i d'edificacions annexes, a més dels elements propis que configuren un molí. Cal dir, que el conjunt es troba envaït per la vegetació, fet que dificulta una correcta visibilitat de les estructures conservades. Es poden distingir diferents volums i cossos edificats, dels quals destaca una estructura que correspondria pròpiament a l'edifici que allotjava el molí. Aquest casal moliner mostra una planta semisoterrada, planta baixa, i almenys una planta pis. Els murs són bastits amb pedres desbastades, i a les cantonades, blocs més ben tallats que donen consistència a l'estructura. Pel que fa a les obertures, la majoria de les que podem veure són emmarcades de muntants de carreus poc treballats i llindes de maó massís; una de les portes d'accés visibles, és al mur nord, obra a nivell de planta baixa i la llinda és de llinda en arc fet de maó massís disposat en vertical. En relació a la resta de volums, només indicar que mostren una tipologia de murs i tancaments similars. Es conserva part del recorregut del canal que conduïa l'aigua al molí, en el que també hi ha alguns forats de de tall quadrangular excavats a la roca, metres aigües amunt del molí, que formarien part del traçat del mateix canal. A tocar de les construccions hi ha una feixa que podria correspondre a una bassa d'acumulació d'aigua, avui plena de sediment. 08268-30 A la zona de Pedret, al sud del terme municipal i al peu del riu Llobregat. Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. De fet, són diverses les referències a un molí a la zona de Pedret ja des del període medieval, el qual podria estar situat en el mateix indret que les restes visibles avui. Cal tenir present que la proximitat al mateix riu determina que sovint aquest tipus d'edificacions pateixin desperfectes importants a causa de riuades, tot requerint en molts casos reconstruccions o reformes de les estructures. En aquest sentit, és probable que si la ubicació de l'antic molí de Pedret citat ja en època medieval és la mateixa, aquest hagi sofert alguna reconstrucció important ja que les estructures visibles actualment són pròpies de cronologia més moderna, entorn als segles XVIII i XIX. En aquest sentit, fer esment a que al peu del pont gòtic de Pedret hi ha diversos forats fets a la roca, a banda i banda del riu que es creu que podrien formar part d'una estructura de resclosa o presa per abastir d'aigua el molí (també hi ha la hipòtesis de que els encaixos corresponguin a una estructura d'un pont de fusta). Aquests forats es relacionen amb una cronologia medieval. De fet, en documentació del segle XIV s'esmenta l'existència a la zona de Pedret d'un molí anomenat Paloana, es desconeix si pot correspondre al mateix molí objecte de descripció. Al segle XIX, el molí consta referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la cita de Molí, que es creu que pot correspondre a aquest i en el que hi consta referenciat Miquel Santandreu. 42.1069500,1.8832400 407667 4662254 08268 Cercs Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66520-foto-08268-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66520-foto-08268-30-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El molí es troba a peu del camí ral de Berga a la Portella, actualment senyalitzat com a sender. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66521 Molí del Posas https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-posas XVIII-XIX en procés d'enrunament. L'edifici mostra planta rectangular, constava de planta baixa, dues plantes i una petita golfa o altell; la coberta sembla que era a un sol vessant desaiguant cap al nord. Part de l'estructura està ensorrada, en concret de la teulada, dels interiors i de les façanes sud i nord. Tot i això conserva gran part de la volumetria. Destaca en la façana sud, l'existència del cacau, l'obertura per on es produïa la sortida de les aigües del molí; es tracta d'una obertura en llinda en arc rebaixat fet en lloses, l'interior del cacau és cobert en volta de pedra. L'estructura està bastida adossada al marge del terreny, facilitant l'existència d'accés a l'interior a peu pla en diversos nivells de planta. Algunes de les obertures conservades són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb llinda de fusta. L'edifici és bastit amb cantoneres de carreus força ben treballats, els murs són de pedres desbastades tot i que en algunes parts, com la façana principal, mostra parts bastides amb tàpia. A l'entorn de l'edifici principal hi ha algunes restes d'altres estructures, probablement corresponents a edificis destinats a magatzem o al bestiar. A la feixa inferior, pocs metres davant de la sortida del cacau, podem observar una antiga mola encastada en el sòl. 08268-31 Prop de l'enllaç de la C-16 amb la C-26, al costat de l'Estany Clar. Arquitectònicament, l'estructura del molí pot correspondre a un edifici del segle XVIII-XIX. Sense que es conservin visibles elements que permetin aportar una cronologia més precisa. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells on trobem la referència 'Molí del Posas'. 42.1166300,1.8538400 405251 4663361 08268 Cercs Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66522 Molí del Nin https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-nin SERRA, S.; MOLINS, M. (2009): Berga. Recull gràfic 1875-1975. El Papiol: editorial efadós. XVIII-XIX requereix d'una actuació de rehabilitació Molí bastit al peu mateix de la riera de Metge, l'edifici del casal moliner està bastit en el vessant nord del torrent, en una zona de fort pendent. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, consta de dues plantes i potser una petita golfa a sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. El fort desnivell del terreny on s'ubica determina que l'alçat visible de les seves façanes sigui molt diferenciat. Així, la façana que dóna al torrent és la que mostra un major alçat, en aquesta destaca que a la part baixa i al seu extrem de ponent hi ha l'obertura de sortida de les aigües del molí, la qual mostra llinda en arc fet en pedres desbastades; el seu interior és cobert en volta feta també en pedra i en el qual s'hi poden veure algunes restes de l'antiga maquinària del molí. Les obertures de la resta de la façana són de configuració senzilla i estan distribuïdes de manera irregular. L'acumulació de massa vegetal i arbustiva a l'entorn de l'edifici no permet aportar gaires detalls de la seva estructura, afavorint una mala de visibilitat de l'edifici. A la façana de llevant hi ha la porta d'accés a la planta baixa, de muntants i llinda de maó massís; sembla que a la façana nord hi ha una altra obertura d'accés, que en aquest cas obriria directament a la planta sota-coberta, és una obertura també emmarcada en maó massís a brancals i llinda. Es poden distingir altres obertures en les façanes, sembla que totes de configuració simple, algunes també amb maó als brancals. Els murs són bastits en pedra, amb cantoneres de pedra a la part baixa i maó massís a les cantoneres a partir de la planta baixa. A l'entorn de la casa sembla que hi ha algunes restes d'altres estructures, hem de suposar que corresponents a alguns magatzems o espais destinats al bestiar, en el costat de ponent i al nord. Sembla que s'identifica part del traçat del canal que portava aigua al casal moliner. A més, també existeix un altre canal que podem veure al peu del torrent, paral·lel al mateix torrent, en el costat del molí, probablement recolliria també les aigües de sortida del canal i les conduiria aigües més avall per a ser utilitzades en altres finalitats. 08268-32 Situat al peu de les aigües de la riera de Metge. Al nord de la serra de la Torre de la Petita. Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX i XX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. Documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la referència 'Molí del Nin', en relació al qual hi consta referenciat José Pagerols. 42.1157500,1.8570200 405512 4663260 08268 Cercs Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al costat oposat del torrent eren visibles les estructures de la font del Tagastet, actualment cobertes de fangs arran d'una riuada. Aquesta font va ser molt freqüentada en especial per veïns de Berga, degut a la seva proximitat. També cal fer esment a l'esvelt pont o palanca que hi ha a pocs metres del molí. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66523 La Mussolera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mussolera PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 16. Ajuntament de Cercs XVIII-XIX Es tracta d'un conjunt d'edificis que tradicionalment formaven part d'una explotació agro-ramadera i que avui, íntegrament rehabilitats, tenen una funció turística de caire residencial. El conjunt s'emplaça en mig d'uns prats afeixats, que prop de la casa s'ha enjardinat, tot rodejat d'una extensa zona boscosa. L'edifici principal, la casa, es troba al nord-est del complex. És de planta rectangular, tot i el retall que presenta sobre el seu angle sud-oest, i consta de planta baixa, planta primera i sota-coberta. Està construït en base a murs de pedra irregulars rejuntats amb materials industrials. A les cantonades s'han disposat carreus de grans dimensions i ben treballats, fet que consolida i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal de llevant. Presenta múltiples obertures de tall senzill que es reparteixen de manera irregular, encara que amb certa simetria, al voltant de l'edifici. Algunes d'aquestes obertures tenen llinda de fusta mentre que en d'altres s'ha optat per acabats en arc rebaixat. Assenyalar el conjunt de balcons que, sense sobresortir del parament, es reparteixen entre els murs anterior i posterior. A la façana de ponent, hi ha unes escales exteriors que permeten accedir a la primera planta des d'aquest sector. El conjunt de les obertures ha estat reformat i regularitzat, encara que algunes es mantenen en l'emplaçament originari, altres han estat modificades o són de nova obertura; a la façana principal a la part sud es conserva la porta d'accés a planta baixa, és de constitució senzilla; presidint la façana en el darrer nivell, just sota el carener, hi havia dues obertures allargades amb llinda en arc de mig punt, a manera de galeria, aquestes han estat modificades en la rehabilitació. Aquesta edificació s'acompanya del que antigament havia estat una pallissa i una edificació de nova planta. El conjunt es coordina i comparteix característiques constructives i en quant a materials amb l'edificació principal. La pallissa, de planta baixa i planta sota-coberta, ha estat reformada i s'ha transformat en un espai de lleure dintre del complex residencial. La pallissa manté l'estructura d'una façana principal en la que destaca la gran obertura que ocupa pràcticament tot el frontal, amb un pilar al centre; per bé que rehabilitada amb materials contemporanis. D'altra banda, s'ha aixecat una nova construcció, de planta baixa, que s'ha convertit en l'espai de menjador. En aquest darrer edifici cal destacar l'abundós ús del vidre com a principal material de tancament en els paraments. 08268-33 Al peu de la ctra. 1411a, a uns 1,60 km des del trencall amb la BP-4654 Constructivament la casa pot correspondre a una estructura bastida originàriament entre finals del segle XVIII i inicis del XIX. De fet, conta que a l'interior es conserva una llinda de fusta amb la data de 1807. Documentalment consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi consta Josep Canelles registrat a la masia la Morotera, per bé, que la qualitat de la grafia i les incorreccions en algunes de les referències a altres masies, porten a pensar que pot tractar-se de la Mussolera. 42.1196000,1.8516900 405077 4663693 08268 Cercs Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En conjunt s'ha realitzat una reconstrucció integral a partir de materials de tipus industrials, manté al volumetria pròpia en l'exterior dels espais. Tanmateix, els interiors han estat totalment modificats seguint un criteri d'ús turístic. La masia està catalogada com a BCIL núm. 989-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66524 La Palanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca-1 IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 22. Ajuntament de Cercs TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. XVII-XVIII El conjunt ha estat restaurat íntegrament respectant la morfologia i tipologia original de la masia. Es tracta d'una masia d'època moderna integrada per un conjunt d'edificacions annexes entre sí. S'acompanya d'un pati interior situat a l'est, que clou el recinte mitjançant un mur de pedra. L'edificació principal, de grans dimensions, té una planta de tall rectangular. L'habitatge, que s'aixeca sobre PB+2, aprofita un desnivell per assentar-se i presenta diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés (oest). Els murs de tancament mostren una fase d'ampliació vers el sud. Destaca un cos que sobresurt del parament lateral nord, a nivell de primera planta; aquest, cobreix a un vesant en direcció nord a partir de teula àrab. Al volum principal se li adhereix un altre cos a migdia. De planta quadrangular, s'aixeca sobre PB+1 i cobreix a un únic vesant que cau vers l'est. Del seu parament de ponent sobresurt un porxo que cobreix a un vessant vers l'oest, i que es recolza sobre dos pilars de pedra. En darrer terme, un petit cobert s'annexa al sud d'aquest segon edifici. En quant als materials, es tracta d'un conjunt construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus desbastats de mida més aviat gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig dels murs de façana nord i sud, defineixen un angle que indica on acabava l'edificació original prèvia a l'ampliació esmentada. Els paraments de l'est i del nord es troben a pedra vista mentre la resta es troben arrebossats amb morter. En quant a les múltiples obertures, són de tipus senzill, de tall rectangular o bé quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Aquestes es reparteixen al voltant dels edificis de manera irregular (exceptuant la façana est on la disposició del conjunt de finestres és simètrica i endreçada). Cal destacar la porta d'accés, a ponent, amb grans carreus treballats en llinda i brancals; també a la façana est una finestra amb llinda, muntants i ampit de carreus ben tallats i polits. Fer esment al balcó que sobresurt de la paret est, a l'alçada de la primera planta, amb barana de ferro i amb un teulat que el cobreix i que cau a un vesant en direcció est. Finalment, fer esment d'un petit cobert que sobresurt del mur que clou el recinte, en la seva part nord. 08268-34 Al sud del terme municipal, a la zona de Pedret, molt a prop del nucli de Berga. La volumetria de la casa permet distingir diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Sembla que l'aspecte que ens ha arribat avui en dia, correspon bàsicament a unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. De tota manera la masia podria conservar restes més antigues ja que consta referenciada documentalment des del període medieval; en el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Berga, en l'apartat corresponent a 'Los de Fora Vila' hi consta Joan de la Palancha (IGLESIES: 1979, 458). A nivell documentalment, també podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Palanca i en la qual hi consta Joan Comellas. 42.1088000,1.8736900 406880 4662470 08268 Cercs Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66524-foto-08268-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66524-foto-08268-34-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Per accedir a la masia, des de Berga s'ha d'agafar la carretera de Sant Quirze de Pedret i a l'alçada de 1,7Km, just després de l'abocador, trencar per la bifurcació que surt a l'esquerra i que hi porta directament.La masia està catalogada com a BCIL núm. 994-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66525 El Palou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palou IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 11. Ajuntament de Cercs TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. XVII-XVIII Es tracta d'una masia integrada per diverses edificacions que s'articulen per mitjà d'una era central. Originàriament es tractava d'una explotació agro-ramadera i en l'actualitat la masia ha estat restaurada i s'utilitza amb finalitats turístiques de caràcter residencial. El conjunt s'ubica en un indret amb força desnivell organitzat en base a terrasses; això provoca que les edificacions presentin diferents alçades. A la part meridional es troba un volum format per dues estructures annexes entre sí. Dues naus de planta rectangular que s'aixequen sobre PB+1 cadascuna, però que es troben a diferent nivell sobre el terreny d'una manera esgraonada. La nau que es comunica amb l'era (oest) i que es troba a major alçada, presenta una coberta de teula àrab que cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la zona d'accés. La nau consecutiva (est), que es troba a un nivell inferior, cobreix a partir d'una terrassa. En quant als diversos accessos i les múltiples obertures, presenten diferents formes i dimensions i es troben repartides al voltant de l'edificació de manera irregular. Entre aquestes, la porta d'accés de ponent, a la que se li ha afegit un porxo de fusta, tancat i cobert a dues vessants. Igualment, des de mitja alçada del parament est sobresurt un petit teulat que cobreix els accessos d'aquesta part inferior. Aquests volums estan construïts en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter i els paraments es troben a pedra vista. L'edificació ubicada al nord, arquitectònicament més interessant, està formada per un cos principal al que se li adhereix, a ponent, un de secundari. Es tracta d'un gran cos de tall rectangular, que s'aixeca sobre PB+2. Està bastit en un terreny desnivellat, fet que determina que la construcció tingui diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés. L'annex lateral, d'una planta i de petites dimensions, s'ha convertit en la zona d'accés a l'edifici. A diferència de l'edificació meridional, aquesta té menys obertures degut a que no ha sofert una rehabilitació tan pronunciada com l'anterior; els murs mostren un aparell diferenciat de la resta, és en base a grans cantoneres de blocs ben escairats i els murs de carreus desbastats i pedres irregulars; aquesta estructura mostra diferents fases constructives i conserva restes d'elements d'interès com restes de la boca de l'estructura del forn de pa. L'entorn més immediat ha estat reestructurat aprofitant els desnivells per a crear petits miradors connectats per corriols empedrats i esgraonats. L'espai es troba delimitant amb baranes de ferro, de fusta o petits murs de pedra. 08268-35 A l'oest del nucli de Sant Jordi, agafar la pista que surt de l'ermita cap el coll de Palou. En el fogatge de 13 de juny de 1553, en la parròquia i terme de 'Serrals' i Baells hi consta Esteve Gavaix al mas Palou. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Palou, en la que s'hi inscriu a Ramon Torriu. Les reformes i modificacions experimentades en la masia, així com el gran nombre d'estructures annexes, són testimoni de diferents fases constructives del mas, que només permeten apuntar que la gran majoria d'estructures conservades semblen correspondre a unes cronologies modernes, aparentment es poden situar entorn al segle XVII i XVIII; per bé que amb modificacions posteriors. També és possible que la masia conservi estructures de cronologia anterior. 42.1512400,1.8429400 404402 4667216 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66525-foto-08268-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66525-foto-08268-35-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia està catalogada com a BCIL núm. 986-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66526 La Peirota https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-peirota-0 PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 23. Ajuntament de Cercs XVIII Es tracta d'una edificació isolada que corona el cim d'un turó, davant la confluència de la riera de Bossoms amb el riu Llobregat. És una masia que ha estat restaurada tot respectant els trets morfològics característics. Volumètricament, es compon de dues naus principals de tall rectangular, disposades paral·lelament l'una de l'altre i que s'acoblen a l'alçada de mig cos. Un mur uneix els extrems sud-est de cadascun dels volums, originant-se un petit pati d'accés. En alçada, la casa consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants en ambdós cossos i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista exceptuant algunes zones que han estat arrebossades amb ciment (especialment a l'extrem sud). Pel que fa als accessos i les obertures del conjunt, aquestes són senzilles, de tall rectangular o quadrangular, en algunes amb carreus més o menys ben treballats als muntants, i acaben rematades amb llinda de fusta. Majoritàriament es reparteixen de manera irregular al seu voltant. L'obertura d'accés al pati és a través d'un portal adovellat amb totxo vist situat en el pany de paret que origina el pati. Un cop dins del pati, ens situem davant la porta d'accés a la casa, situada a la façana principal de la casa, orientada a sud. A primera planta es troba una balconada que ocupa la meitat dreta d'aquest cos. Finalment, a nivell de sotateulada, s'obre una petita finestreta que il·lumina la zona superior de la construcció. La façana que cau a l'extrem sud del recinte és la que presenta modificacions més importants arrel de la restauració realitzada, especialment pel que fa a les obertures i ús de les plantes superiors. A l'alçada de la primera planta destaca una obertura a mode de gaial, de tall trapezoïdal, que origina una petita zona de porxo amb tancament de barana metàl·lica. En aquesta mateixa façana existia anteriorment una pallissa que va ser desmuntada i que cobria la meitat dreta. A ponent, quatre finestres il·luminen la construcció en aquesta zona. Totes ubicades a la nau nord i repartides de dos en dos entre la planta baixa i la primera. A nord, únicament una petita finestra a segona planta. Finalment, a llevant, una petita finestra en planta baixa. 08268-36 A la part sud del terme municipal, a l'àrea de Pedret, al llindar del municipi de Berga. Constructivament la Peirota pot correspondre a una estructura bastida originàriament al segle XVIII. Documentalment consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi consta Simon Obradors registrat a la masia la Peirota. 42.1021700,1.8858800 407878 4661721 08268 Cercs Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66526-foto-08268-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66526-foto-08268-36-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es pot accedir des de diversos punts a través de pistes forestals, encara que són d'accés particular. Les rutes més habituals són a través de la zona residència de la Serra de Casa en Ponç (Berga) o des de l'antic traçat del tramvia de Manresa a Guardiola, metres avall del pont de Pedret.La masia està catalogada com a BCIL núm. 995-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
66527 El Planàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planas-0 NOGUERA, J. (1989): Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 19. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. XVIII-XIX la masia es troba en procés d'enrunament en algunes parts. Es tracta d'una masia formada per una edificació principal (habitatge) amb un paller annex al seu lateral de ponent. Uns metres al sud es troba una altra edificació (possiblement corrals). La casa presenta una planta de tall quadrangular i s'alça sobre planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans, mínimament treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les parets es mostren a pedra vista. En quant a les obertures, són senzilles i de tall rectangular; són escasses i es reparteixen al voltant de l'edifici de manera irregular. La porta d'accés, al parament sud i que conserva la llinda de fusta original, ha estat parcialment tapiada. A l'interior, a planta baixa, encara hi resten les menjadores i alguns dels estris propis de la zona d'estabulació dels animals de tir. També es mantenen les escales de fusta que donen accés a la primera planta. En aquesta hi ha el que queda de la cuina i la llar de foc. La casa mostra signes d'un intent modern de restauració, tot i així, aquesta no s'ha dut a terme i avui l'edifici es troba en procés d'enderrocament, accentuat en la zona de la coberta parcialment caiguda. L'annex lateral comparteix les característiques de l'edificació principal en quant a materials. És de planta rectangular i s'alça sobre planta baixa i primera planta, amb coberta que cau a un vessant, en sentit oest. Cal destacar l'absència de parament a la zona sud, obert a l'alçada de la primera planta. En darrer terme, la construcció secundària és una petita nau de tall rectangular, de planta baixa, amb coberta que cau a un sol vessant. La seva façana principal s'ha refet amb totxo ceràmic. En quant a la resta de materials, comparteix característiques amb les altres edificacions. 08268-37 Entre el pantà de La Baells i la comarcal C-16, i de sud a nord, entre la masia del Gall i Cercs. La masia mostra unes característiques constructives que poden correspondre a una cronologia moderna tardana, probablement a cavall del segle XVIII i XIX El Planàs consta referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells. 42.1346300,1.8669400 406360 4665345 08268 Cercs Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A tocar de la casa, per la part de ponent, discorre el canal industrial de Berga; a l'alçada de la masia compta amb una petita passera per poder-lo creuar. Existeix alguna fotografia de principis del segle XX en que es veu el canal amb la barca que hi circulava i la masia del Planàs.La masia està situada en els límits de servitud del proper pantà de la Baells. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc