Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66675 | Terma Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terma-alta | Es tracta d'un bloc monolític, clavat verticalment; està cobert de molsa però s'hi poden distinguir grabats dos escuts, els dels senyors de Berga i el dels senyors de Pinós, ja que es troba ubicada en l'antiga partió dels seus dominis. Es troba en el coll que hi ha entre el Castellot al nord-oest (887m), l'Agulló al nord-est (870 m.) i al sud la Roca Roja (828 m.), a poca distancia al nord-est de la Collada de la Mesquita. La terma està situada a uns 781 metres d'alçada sobre el nivell del mar. L'indret és partió dels municipis de Cercs i Vilada. | 08268-185 | Al nord-est de la Collada de la Mesquita i al sud-est del turó del Castell de Puigarbessós | La Terma Alta és una antiga fita de terme que dividia les terres dels senyors de Berga i les dels senyors de Pinós. La Terma Alta és una roca de considerable dimensió alçada al mig del coll i amb els escuts gravats de les dues famílies feudals. | 42.1182200,1.8933800 | 408522 | 4663495 | 08268 | Cercs | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||||
| 66498 | Bossoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bossoms | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 28. Ajuntament de Cercs. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Es manté el conjunt en un bon estat en general però requeriria d'alguna reforma. | Es tracta d'una masia d'època moderna formada per una edificació principal i les restes d'una construcció secundària, avui ensorrada. L'edifici principal es compon d'un conjunt de volums annexats els uns amb els altres que creen una unitat constructiva on es troba la part destinada a l'habitatge, una pallissa i uns corrals. El volum destinat a habitatge, ubicat ocupant la meitat de llevant del conjunt, presenta una planta quadrangular. En alçada, s'aixeca sobre un desnivell al terreny fet que provoca que a sud s'alci sobre planta baixa, primera planta i sotateulada, mentre que al nord l'altura sigui menor. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana principal (sud). L'accés al volum principal és a través de la façana sud a nivell de planta baixa; tot i que també compta amb un accés a la façana nord, el qual s'assoleix a través d'una curta escala, aquest dóna accés a la planta primera directament. A la paret nord, a nivell de primera planta, destaca un cos adherit i que és suportat per dos pilars, probablement el cos d'un forn de pa. Per l'oest d'aquesta edificació s'uneix la pallissa. Es tracta d'una nau de tall rectangular amb un pati al sud. En alçada s'aixeca sobre planta baixa i primera planta. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel al pati. Cal ressaltar la galeria amb barana de fusta a nivell de la primera planta i que es comunica amb el pati. Cloent el conjunt es troben els corrals, ubicats a l'extrem de ponent. Es tracta d'una nau més petita, de tall quadrangular, que s'aixeca sobre una única planta i a la que es pot accedir a través d'una porta oberta al nord. La coberta cau a un vessant en direcció oest. Els corrals disposaven d'un pati tancat amb mur de pedra, avui ensorrat. En quant als materials, es tracta d'un conjunt construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades, així com als voltants de portes i d'algunes finestres (especialment a les pertanyents al volum de l'habitatge) es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Tot i que les façanes es presenten, majoritàriament, a pedra vista, encara es conserva bona part de l'arrebossat original, especialment a la façana orientada al sud en el volum destinat a habitatge. Les cobertes, de teula àrab, són sostingudes per embigats de fusta. En conjunt, les obertures són senzilles, de tall rectangular, tot i que en trobem alguna de quadrangular i també alguna espitllera. En el volum de l'habitatge la majoria de les obertures mostren llinda i muntants fets en pedra ben treballada; destaca la porta principal d'accés a la façana sud, on a la llinda plana monolítica hi ha gravada la data 1723 amb una creu enmig. També cal fer esment als ampits de pedra de les dues finestres de l'habitatge, a la façana sud a l'alçada del primer pis, així com els muntants i llindes de les finestres de la façana de llevant, tot i que modificades en finestres més petites. Igualment, destaca el treball de fusteria i de forjat que es conserva en alguna d'aquestes obertures. | 08268-8 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar. | La volumetria de la casa ens mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Tot i que gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i ampliacions posteriors. De fet, a la llinda de la porta principal trobem gravada la data 1723, testimoniant l'existència del mas al segle XVIII. La funcionalitat de la masia al llarg de la seva història ha estat l'agrícola i ramadera, mantenint-se l'activitat sembla que fins entorn als anys 60 del segle XX, coincidint amb una època de gran despoblament del camp per anar a treballar a les indústries tèxtils o mineres. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Bossoms i en la qual hi consta Ramon Marginet. | 42.1042100,1.9095400 | 409838 | 4661922 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66498-foto-08268-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66498-foto-08268-8-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar.Encara que el lloc i l'edifici es manté en certes bones condicions, la masia va deixar de ser residència habitual; la finca manté el caràcter ramader de bestiar boví. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66507 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-2 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 25. Ajuntament de Cercs. | XVII-XVIII | La masia es troba en procés d'enrunament. | Es tracta d'una masia situada a l'extrem més nord del municipi, propera als Cingles de Vallcebre. Actualment la masia mostra part de la seva estructura enrunada, encara que conserva un alçat important dels murs, la casa es conserva en algunes parts fins a forjat de planta primera. El conjunt està conformat per una construcció principal, l'habitatge, amb un paller adossat al costat de ponent, i altres petites construccions annexes al voltant, davant la façana principal hi ha el pla de l'era delimitat en part per un petit mur perimetral. El conjunt format per la casa i el paller mostra una planta rectangular allargada, amb orientació de la façana principal de la casa vers el sud-est. La casa constava de planta baixa, planta primera i un nivell sota-coberta; tenia teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual obra a migdia. Fotografies antigues ens permeten saber que la façana principal és on hi havia la majoria de les obertures, la porta d'accés de llinda plana de fusta sobre muntants de carreus, pel que fa a les finestres, eren poquetes i de constitució senzilla. Adossat a la façana sud hi ha un contrafort. Al costat oest hi havia un paller, avui conservat parcialment, era de dos nivells, i amb coberta a un sol vessant, tot seguint el pendent de la coberta de la casa per aquest costat. L'accés al nivell superior del paller era per la façana sud a partir d'una petita escala de graons de pedra. Casa i paller estan bastits amb murs de pedres de tall irregular i a les cantoneres carreus més ben tallats que reforcen l'estructura. Al costat de ponent de la casa a pocs metres hi ha les restes d'una petita construcció, bastida amb murs de pedra i amb presència de maó massís en algunes parts; la funció d'aquest cos sembla que era de corts. A la part posterior de la casa hi ha un pla delimitat en part per el mateix desnivell del terreny, el qual es troba regularitzat amb murs de pedra seca, en part per les estructures de la casa i el paller i també per un mur de poca alçada; sembla que havia estat utilitzat com a tancat pel bestiar. En els murs del marge destaca una obertura que obra a un petit espai, de funcionalitat desconeguda, però que podria haver estat emprat com a fresquera. | 08268-17 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli | Les característiques constructives de les estructures de la masia semblen correspondre a una cronologia moderna, probablement del segle XVII o XVIII. La Costa apareix referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Sant Salvador de la Baells, en la qual hi consta registrat Joan Vilella. | 42.1924500,1.8511700 | 405143 | 4671783 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi arriba a través d'una pista forestal que s'agafa a carretera de Sant Corneli a Fígols, encara que el darrer tram és d'accés complicat, és preferible anar-hi a peu.La masia està catalogada com a BCIL núm. 997-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66508 | El Covil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-covil | XVIII | En avançat procés d'enrunament. | Masia isolada, situada en una zona muntanyosa, tot trobant-se emplaçada en una àrea lleugerament més planera. Es tracta d'una masia que es troba en procés avançat d'enrunament i envaïda per gran quantitat de vegetació. Els murs assoleixen una alçada fins a nivell de forjat de planta primera, en els punts més ben conservats. L'edifici defineix una planta rectangular, bastida arrambada al terreny natural, fet que determina que per la part posterior, la façana nord, aquesta tingui una alçada visible menor. Els murs són bastits amb paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars i, a les cantoneres, blocs més o menys escairats. Les restes conserven alguna obertura formada per muntants de carreus només desbastats, tot i que també s'observen uns brancals d'una obertura fets de maó massís. L'edifici mostra una estructura de dues crugies compartimentades per un mur mitger, definint dos cossos paral·lels orientats est-oest. Adossats a la casa hi ha les restes de petites estructures annexes. | 08268-18 | A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar. | La masia del Covil podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no es conserven elements visibles que permetin precisar amb detall una cronologia. | 42.1146000,1.9061500 | 409572 | 4663079 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66514 | L'Erola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerola | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 8. Ajuntament de Cercs SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XVII-XVIII | La masia es troba en procés d'enrunament.La volumetria de la casa es conserva pràcticament sencera, però mostra part de les teulades i d'alguns forjats interiors ensorrats. Els murs mostren algunes esquerdes i la vegetació en cobreix algunes parts. | La masia es troba emplaçada en un ampli prat obert que es troba passat el Coll de l'Erola. La seva situació és a uns 1225 msnm, quedant situada entre la profunda vall del torrent de Peguera, que discorre al sud de la casa i el turó de la Vall-Llòbrega al nord. Actualment, la masia està en procés d'enrunament, tot i que conserva un alçat important de les seves estructures, fins a cota de teulada en algunes parts. Les estructures principals que la conformen són la casa, el paller i l'era. La casa mostra diferents fases constructives, d'una banda, una primera casa més petita, corresponent al cos de llevant, i d'altra banda, dues ampliacions afegides successivament al costat de ponent, en diferents períodes. En conjunt la casa mostra una planta rectangular allargada amb un reclau, definint una forma similar a una L. Consta de planta baixa, planta primera i potser un petit altell a nivell de sota-coberta i només en part de l'estructura; de fet, es tracta d'una casa de poca alçada. L'estructura està construïda adossada al marge del terreny pel costat nord i també per ponent, fet que determina que, especialment pel costat nord, la façana, tingui molt poca alçada visible. La part més de llevant, corresponent a l'estructura més antiga, junt amb la primera ampliació del costat de ponent disposaven de coberta a un sol vessant, desaiguant cap al sud; per contra, el darrer cos ampliat al costat oest, amb una planta de major amplada que la resta de l'estructura, mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La façana principal del conjunt, orientada cap al sud, és on trobem la majoria d'obertures; totes són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb brancals sense diferenciar del mur, tot comptant amb diversos exemples amb muntants i llindes de fusta i algun cas amb llinda de pedra desbastada. A planta baixa hi havia tres portes d'accés a l'interior, corresponent a cadascuna de les principals fases constructives i d'ampliació de la volumetria de la casa. En el darrer cos afegit a l'extrem de ponent, la porta queda situada obrint cap a llevant, coincidint amb l'estructura que té major amplada i que conforma un reclau per aquest extrem. Els usos de cada planta sembla que es corresponien als habituals en aquests tipus de masia, planta baixa destinada al bestiar i magatzem, es conserven algunes menjadores, i planta primera a ús d'habitatge. A pocs metres a ponent hi ha l'estructura del paller, avui dia també en procés d'enrunament. Mostra planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La façana principal del paller obra cap a llevant, tot mostrant una gran obertura central de línies rectes amb un pilar al centre. A l'entorn de les estructures principals de la masia destaquen els murs de pedra seca que actuen de contenció de les antigues feixes de conreu. | 08268-24 | A la zona oest del municipi, allunyada dels nuclis de població. | Es creu que l'indret podria haver estat ocupat des d'època baix medieval. Actualment, però, les restes arquitectòniques visibles mostren unes característiques constructives que poden adscriure's al període modern, probablement a cavall del segle XVII i XVIII. Les construccions que conformen la masia compten amb ampliacions i reformes de cronologies posteriors. Documentalment, consta la masia consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Erola, en la que hi consta inscrit Benet Santamaria. Les properes explotacions mineres de carbó degueren significar una modificació de l'entorn i de l'ocupació de l'indret de manera destacable en el període de més activitat minera, en especial a la primera meitat del segle XX, moment d'obertura de les mines més properes a la zona de la masia. Les mines que consten que van ser explotades als entorns més propers són la mina de l'Erola, explotada entre el 1945 i el 1947, la mina del 'Fava-Campet' de l'Erola, entre 1920 i 1925, a més de dues altres mines més properes al Vall-Llòbrega i almenys un parell més, camí de Peguera. Aquestes explotacions consten referenciades com a mines en general de curt recorregut, les quals sovint eren lloc de treball de joves que acudien a treballar-hi com a alternativa al servei militar. | 42.1548300,1.8225600 | 402723 | 4667638 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Uns centenars de metres més al nord-oest de la masia, prop de la pista, hi ha la font d'abastiment d'aigua de la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66515 | L'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 1. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. | XVII-XVIII | Es tracta d'una gran masia situada al sud de l'estany que li dóna nom, trobant-se emplaçada a una alçada de 1460msnm. Volumètricament, el conjunt es compon bàsicament d'una edificació principal, la casa o habitatge, i una altra de secundària, el paller i estable. A ponent del volum principal hi resten part dels murs d'altres edificacions annexes, de caràcter auxiliar, avui totalment enderrocades, que recolzaven la funció agro-ramadera de l'indret. Al voltant del recinte perduren altres estructures muraries (marges, murs de tancament, una bassa, unes trumferes) que complementaven l'explotació. L'edifici principal presenta una planta rectangular que consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal, qe obra cap al sud, lleugerament sud-est. Els murs indiquen que la volumetria ha estat eixamplada vers el sud a partir de l'annexió d'un cos que avui configura l'accés i la façana principal, cos que a més, comptava amb unes obertures que avui dia han estat modificades. D'altra banda, a la paret nord hi destaca un cos adherit, que sobresurt, a nivell de primera planta i que és suportat per dos pilars. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els murs es presenten a pedra vista, encara que a la façana principal hi resta part del seu arrebossat. Les obertures són senzilles, de tall rectangular i quadrangular, amb brancalls i llindes reforçades amb maó massís. Algunes d'aquestes finestres presenten arc adovellat amb maó, de mig punt o rebaixat. Encara que trobem les finestres repartides al voltant de l'edifici, i en alguns casos tapiades, ressalta la disposició endreçada i simètrica de la façana principal, on es troba l'única porta d'accés. Pel que fa a la façana principal, esmentar que actualment mostra una fisonomia lleugerament diferent, ja que gran part de les obertures han estat transformades; així, a planta primera compta amb tres finestres que corresponien a balcons i a nivell de la planta superior hi havia hagut tres obertures al centre, que configuraven una eixida; a més, també podem veure part d'un rellotge de sol, avui dia molt malmès. En el mur de ponent, també destaca la presència una obertura, actualment cegada, conformada per una gran arcada feta en lloses de pedra. En quant al volum secundari, de dimensions considerablement grans, s'aixeca sobre una planta baixa, on s'estabulava el bestiar, i una primera planta (paller) que mostra la gran capacitat d'emmagatzematge de l'edifici. Comparteix característiques constructives amb l'edificació principal, tot i que destaca i es diferencia d'aquesta pels grans pilars que sustenten l'estructura. Alhora, presenta la façana sud al descobert i únicament obertures al parament nord. Destaca l'efecte cromàtic produït a les façanes arrel de l'alternança entre parament de pedra i pilars de maó massís. | 08268-25 | A l'extrem sud del Pla de l'Estany, a la capçalera de la vall del torrent de les Garrigues. | Les característiques arquitectòniques visibles exteriorment de la masia permeten apuntar unes cronologies modernes per a la construcció de la masia, podent tractar-se d'una casa a cavall entre finals del segle XVII o potser ple segle XVIII i amb clares reformes del segle XIX i XX. De fet, es pot identificar clarament que la casa consta d'un primer volum al qual posteriorment va ser ampliat amb una addició d'un cos que ocupa tota la façana principal de la casa, configurant segurament un aspecte molt diferent al que devia haver tingut fins al moment. Encara que es poden distingir aquestes dues grans fases constructives, és molt probable que l'ocupació de l'indret es remunti a temps molt més reculats, fins i tot al període medieval. De fet, el camí ral de Berga a Peguera passa per l'indret de l'Estany, fet que fa pensar que els seus orígens com a lloc habitat poden ser anteriors, tant i així, sembla que a partir del segle XVIII l'indret va gaudir d'activitat agrícola i ramadera, prosperitat que degué veure's mantinguda durant tot el període Documentalment podem fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Estany i en la qual hi consta José Soler. La masia és coneguda també per uns fets que es narren del període de la guerra civil, explicant-se que a la masia es va produir un assassinat de diverses persones | 42.1333600,1.8092800 | 401593 | 4665269 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat de la masia hi ha l'estany que dóna nom a l'indret i a la mateixa masia. Aquest va ser drenat al segle XIX, encara que en alguns períodes podem veure gran part de l'àrea de l'estany inundada, especialment com a resultat de la pròpia recollida d'aigües que es produeix de manera natural.L'accés a la masia es fa a través d'un camí forestal, d'accés restringit, que surt de la zona del Coll de l'Oreller. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66516 | Llaveig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaveig | SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVII-XVIII | el paller ha estat reformat i la casa està en procés de reconstrucció. | Es tracta d'una masia isolada emplaçada a la falda del serrat de Sant Isidre, en una zona planera i oberta. Està conformada per un edifici principal en procés d'enrunament, corresponent a l'habitatge, i un altre edifici ben conservat, el paller. Actualment el conjunt està en procés de rehabilitació. Les restes de l'habitatge conserven el perímetre de l'edifici, que defineix una planta rectangular força gran, amb restes d'algun mur de compartimentació interior. Es tracta de murs conservat fins entorn a l'alçada del primer forjat, que estan bastits amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i als angles, carreus carejats. A l'interior del que era l'habitatge, avui quasi totalment buit, hi ha una traça al paviment, que podria correspondre a unes possibles sitges. Pel que fa a l'edifici del paller, aquest ha estat reformat fa poc; és de planta rectangular, consta de dos nivells, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra al sud. Del paller destaca la gran obertura que ocupa gran part de la façana de migdia, es tracta d'una obertura en arc de mig punt fet de dovelles de pedra sobre muntants de carreus més o menys escairats; el murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i als angles carreus ben tallats i polits. A les façanes laterals hi ha algunes obertures de configuració actual. Entre la casa i el paller i vers llevant, hi ha les restes d'uns murs que podrien correspondre a un safareig o viver fet amb murs de pedra i lloses. | 08268-26 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret. | Arquitectònicament les restes conservades dels murs de la casa no permeten precisar una cronologia per el conjunt, cal dir, però que la tipologia de parament, tenint en compte que es troba molt retocat, pot correspondre a un període del segle XVII, sense poder descartar una cronologia anterior per al conjunt de la masia. Les referències documentals del mas Llavaig es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) Molt més tard, ja a finals del segle XIX, fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Llevaig. Conjuntament amb altres masies de l'entorn, constituïen un petit conjunt de masos que formaven part de la parròquia de Sant Quirze de Pedret. Temps enrere la zona hauria tingut molta activitat, trobant-se habitada i treballada; actualment no restes masies de primera residència a la zona. | 42.1051700,1.9034800 | 409338 | 4662035 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment es troba en procés de reconstrucció, el paller s'ha habilitat com a habitatge, encara que no és residència habitual.S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66517 | La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-0 | XVIII? | En avançat procés d'enrunament. | Masia en avançat estat d'enrunament, situada en un entorn forestal que dificulta la visibilitat de les restes. Els murs conservats permeten identificar una construcció en la que es diferencia un cos de planta rectangular, amb murs d'alçada fins a un forjat aproximadament, junt amb les restes en més mal estat d'un volum menor adossat a l'altre. Els murs són de pedra irregular junt amb carreus desbastats, tot unit amb morter de calç i a les cantonades, carreus també desbastats però més escairats. | 08268-27 | A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar. | La Mesquita podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no són visibles elements arquitectònics específics que permetin precisar una cronologia; sense que es pugui descartar un origen més antic. Juntament amb altres masies que es troben repartides en aquesta zona sud del municipi, constituïen un petit conjunt de masos pertanyents a la parròquia de Sant Quirze de Pedret. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia la Mesquita, en la que s'hi inscriu a Miquel Costa. | 42.1166700,1.8915400 | 408367 | 4663325 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba prop del camí que porta de Pedret al castell de Puigarbessós. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66522 | Molí del Nin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-nin | SERRA, S.; MOLINS, M. (2009): Berga. Recull gràfic 1875-1975. El Papiol: editorial efadós. | XVIII-XIX | requereix d'una actuació de rehabilitació | Molí bastit al peu mateix de la riera de Metge, l'edifici del casal moliner està bastit en el vessant nord del torrent, en una zona de fort pendent. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, consta de dues plantes i potser una petita golfa a sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. El fort desnivell del terreny on s'ubica determina que l'alçat visible de les seves façanes sigui molt diferenciat. Així, la façana que dóna al torrent és la que mostra un major alçat, en aquesta destaca que a la part baixa i al seu extrem de ponent hi ha l'obertura de sortida de les aigües del molí, la qual mostra llinda en arc fet en pedres desbastades; el seu interior és cobert en volta feta també en pedra i en el qual s'hi poden veure algunes restes de l'antiga maquinària del molí. Les obertures de la resta de la façana són de configuració senzilla i estan distribuïdes de manera irregular. L'acumulació de massa vegetal i arbustiva a l'entorn de l'edifici no permet aportar gaires detalls de la seva estructura, afavorint una mala de visibilitat de l'edifici. A la façana de llevant hi ha la porta d'accés a la planta baixa, de muntants i llinda de maó massís; sembla que a la façana nord hi ha una altra obertura d'accés, que en aquest cas obriria directament a la planta sota-coberta, és una obertura també emmarcada en maó massís a brancals i llinda. Es poden distingir altres obertures en les façanes, sembla que totes de configuració simple, algunes també amb maó als brancals. Els murs són bastits en pedra, amb cantoneres de pedra a la part baixa i maó massís a les cantoneres a partir de la planta baixa. A l'entorn de la casa sembla que hi ha algunes restes d'altres estructures, hem de suposar que corresponents a alguns magatzems o espais destinats al bestiar, en el costat de ponent i al nord. Sembla que s'identifica part del traçat del canal que portava aigua al casal moliner. A més, també existeix un altre canal que podem veure al peu del torrent, paral·lel al mateix torrent, en el costat del molí, probablement recolliria també les aigües de sortida del canal i les conduiria aigües més avall per a ser utilitzades en altres finalitats. | 08268-32 | Situat al peu de les aigües de la riera de Metge. Al nord de la serra de la Torre de la Petita. | Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX i XX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. Documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la referència 'Molí del Nin', en relació al qual hi consta referenciat José Pagerols. | 42.1157500,1.8570200 | 405512 | 4663260 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat oposat del torrent eren visibles les estructures de la font del Tagastet, actualment cobertes de fangs arran d'una riuada. Aquesta font va ser molt freqüentada en especial per veïns de Berga, degut a la seva proximitat. També cal fer esment a l'esvelt pont o palanca que hi ha a pocs metres del molí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66534 | Santaeugínia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santaeuginia | SÁNCHEZ, F. (2002): 'Maquis al Berguedà en un apunt manuscrit de mossèn Armengou', a L'Erol, núm. 72. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. | XVII-XVIII | Es tracta d'una masia isolada que es troba a la falda del serrat de Sant Isidre. El conjunt ha estat restaurat respectant la morfologia característica de la casa pairal. Volumètricament, es compon d'una edificació principal (habitatge) i una altra de secundària (paller i corrals) que s'articulen al voltant d'un gran pati central que clou amb mur de pedra. La casa presenta una planta de tall rectangular. En alçada, s'aixeca sobre planta baixa i primera planta. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista. En quant a les obertures, les finestres són senzilles, de tall rectangular, i es distribueixen uniformement al voltant de l'edifici i en les dues plantes; cal diferenciar un seguit d'espitlleres a la planta baixa que es troben a la façana est i nord de l'edifici. La casa mostra dues portes d'accés a l'interior, d'una banda una obertura de configuració recent, situada a la façana sud, i a la que s'accedeix des del pati; i d'altra banda, el que sembla actualment l'accés principal, situat a la façana de ponent, tot quedant fora del tancament del pati que clou el conjunt. Aquesta obertura va ser modificada, ja originàriament es tractava d'una gran portalada adovellada, que va ser parcialment tapiada i a la que únicament se li va deixar un accés rectangular a la part central; es tracta d'una obertura que la seva estructura originària mostra una llinda en arc rebaixat fet de peces de pedra tosca i muntants de pedres més o menys escairades. La restauració més recent, a la primera planta i a l'angle sud-oest, ha originat una zona de galeria amb barana metàl·lica que ocupa l'angle dret de l'edifici. Destacar la finestra que s'obre en aquesta façana principal i a primera planta, amb brancals i llinda de pedra. La construcció que conforma l'estructura principal, destinada a habitatge, mostra un cos més antic, el qual posteriorment es va ampliar amb un cos a l'extrem de ponent de la casa, aportant la volumetria actual. En aquesta ampliació és on hi ha la porta d'accés principal i la galeria a planta primera. Pel que fa a l'edificació secundària o cobert, situat a la part sud-oest del conjunt, aquesta presenta una planta rectangular que s'aixeca conformant dos nivells. La coberta, de teula aràbiga, cau a un vessant. A nivell constructiu i de materials, comparteix les característiques constructives de l'edificació principal. Únicament constatar que s'ha tapiat alguna obertura amb maons de formigó. En quant al mur que clou el conjunt per l'oest, destacar que part del mur ha estat reemplaçat per una porta horitzontal metàl·lica amb barrots, que permet l'accés al recinte. Finalment, altres elements complementaris són una bassa a l'interior del pati i extramurs, a l'est, un petit cobert de pedra. | 08268-44 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar. | Arquitectònicament la masia mostra una tipologia constructiva que es pot adscriure al període modern, probablement a cavall del segle XVII i el segle XVIII, tot i que amb reformes posteriors. Encara que exteriorment no es poden distingir elements arquitectònics que puguin correspondre a cronologies anteriors, el fet que l'estructura de la casa mostri una ampliació a ponent, la qual es pots atribuir a les cronologies esmentades, podent haver estat realitzada ja al segle XVIII, hem de pensar en un origen anterior per la resta d'estructura originària. Documentalment podem fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Santa Eugènia i en la qual hi consta Martí Julià. La masia és coneguda també dins el període de la postguerra perquè es diu que va ser lloc de suport als maquis, en concret als homes del Massana. Detallant-se en diverses fonts bibliogràfiques i orals anècdotes i vivències al voltant del mas. | 42.1053200,1.8946400 | 408607 | 4662061 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66534-foto-08268-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66534-foto-08268-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66536 | Cal Torner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torner-0 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 10. Ajuntament de Cercs | XVI-XVIII | els edificis requereixen d'una actuació urgent, ja que presenta algunes esquerdes als murs i parts de la coberta que s'han caigut. | Es tracta d'una masia d'època moderna ubicada en un terreny força planer en mig d'un entorn muntanyós. L'explotació agro-ramadera està formada per dues edificacions principals i d'altres estructures auxiliars. Actualment, l'habitatge i part del conjunt es troba en desús i presenta cert grau de deteriorament. L'edificació principal, on s'ubica l'habitatge, és de planta rectangular; aprofita el desnivell del terreny per recolzar dues de les seves parets, fet que origina diferents alçades muraries: mentre que els murs de tancament principal d'accés i lateral (est) s'alcen sobre PB+2, els de nord i oest ho fan des de la primera planta. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Sembla que almenys part dels paraments es trobaven coberts d'un arrebossat, el qual pràcticament ha desaparegut deixant la pedra vista. Presenta un seguit d'obertures, de tipus senzill, de tall quadrangular o bé rectangular, que acaben amb llinda de fusta i que es reparteixen irregularment al voltant de l'edifici. Cal destacar les arcades de la planta baixa que donen accés als espais destinats al bestiar. Igualment, a l'alçada de sotateulada, posar de relleu la galeria amb balustrada de fusta que ocupa gran part d'aquesta planta. Assenyalar l'accés al primer pis a partir d'unes escales de pedra. En quant als interiors, es conserva la distribució típica: zona d'estabulació del bestiar a planta baixa, habitatge a primera planta i a sotateulada espai destinat a emmagatzematge i zona d'assecat. Es conserven gran quantitat d'elements a destacar, a la planta baixa, menjadores i abeuradors, i a la planta primera, l'espai de la cuina, llar de foc i sala menjador, amb presència d'elements propis d'aquestes estances com el foc a terra, la pica de pedra, i elements mobles varis. A l'extrem nord-est de la casa s'annexa una nau, amb coberta a un únic vesant que cau vers el nord. Al sud, un mur mig ensorrat cloïa l'espai formant un pati al que s'accedia per una portalada que, en part, encara es conserva. Uns metres en direcció oest, complementant aquesta edificació principal, hi ha una pallissa formada per dos volums adossats; el volum principal és de planta quadrangular, format per dos nivells, i coberta a dos vessants, destaca la gran obertura en arcada adovellada de la paret principal (sud-est). Annexat a la meitat esquerra d'aquest parament, sobresurt un cobert. Des de la paret lateral nord-est, unes escales de pedra accedeixen a la part superior. En el mur est d'aquest paller hi ha un carreu amb una inscripció gravada que indica Josep Torner i l'any 1778. Aquestes construccions complementàries comparteixen materials constructius tradicionals amb la resta d'edificacions. | 08268-46 | Al Pla de Cal Torner, a la zona nord-oest del municipi. | En el fogatge de 1553 referent al terme de Sant Salvador de la Vedella consta Cebrià Torner, personatge que podria indicar l'existència de la masia ja en ple segle XVI. Els historiadors Perarnau i Piñero fan referència a la data de 1680 com a l'any de finalització de construcció de la casa. En aquest sentit gran part de l'estructura de la masia mostra unes característiques arquitectòniques que poden correspondre al segle XVII, encara que no es pot descartar l'existència de restes de cronologia anterior; d'altra banda, el conjunt mostra també reformes i ampliacions corresponents períodes posteriors, bàsicament segle XVIII i XX. En aquest sentit, fer referència a un carreu existent en el mur del paller, que indica l'any 1778. Documentalment, fer referència a la cita de Cal Torner en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs. | 42.1519100,1.8347400 | 403725 | 4667300 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66536-foto-08268-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66536-foto-08268-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir d'una pista forestal que des de l'església de Sant Jordi passa pel coll de Palou i té continuïtat fins al Pla de Cal Torner i altres masos.A l'entorn de la masia hi ha diversos prats i antigues feixes de conreu. A més, de les nombroses feixes també és destacable la presència de murs de pedra seca dels marges de les terrasses. A pocs metres i a tocar de la pista forestal hi ha un viver de murs de pedra, al costat d'una cisterna i al costat de la font d'abastiment d'aigua.Actualment consta protegit com a BCIL núm. 985-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66539 | Vall-Llòbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-llobrega | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 9. Ajuntament de Cercs | XVII-XVIII | Es tracta d'una masia isolada ubicada a 1000m d'altitud i rodejada pels canals de Vall-Llobrega que desemboquen al riu de Peguera. És una construcció d'època moderna, de grans dimensions, que ha estat restaurada íntegrament respectant la morfologia pròpia de la casa pairal, tot i afegint noves volumetries. El conjunt es composa de diverses unitats constructives articulades al voltant d'un pati central. En l'emplaçament cal destacar el desnivell del terreny que és aprofitat en les edificacions per recolzar les seves façanes i crear diferents alçades. L'edifici principal es situa a llevant i compren el que originàriament va ser l'habitatge. Està format per dos cossos units que comparteixen amplada però difereixen en alçada, essent la nau orientada a migdia la que sobresurt alçant-se sobre PB+3. Aquest volum principal presenten una planta de tall rectangular. La coberta cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal (est). En aquesta paret hi destaca un cos adherit que sobresurt a nivell de primera planta. Juntament amb una altra nau emplaçada a l'extrem de llevant, conformen part de les edificacions auxiliars de la casa. Ambdues clouen el conjunt en aquest costat per mitjà d'un pati. Dins el recinte, a l'extrem de ponent s'alça el que havia estat una pallissa de PB+1. Presenta una coberta a dos vessants, amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la paret d'accés. Avui, la part superior d'aquesta construcció conforma un cobert que queda sense tancaments a l'oest, mentre que la planta baixa comunica amb una gran estança semisoterrada que discorre per sota del pati central del conjunt i que s'enllaça amb els baixos de l'edificació principal. En quant als materials, totes les estructures estan construïdes en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter; a les cantonades de les edificacions es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura; els paraments es mostren a pedra vista; les cobertes són de teula aràbiga; les obertures són senzilles i de tall rectangular o quadrangular, amb llinda de fusta. Cal fer esment de la galeria, amb barana de fusta, que s'origina a l'alçada de la sotateulada en l'edificació principal, on l'obertura té forma trapezoïdal. També hi destaquen les dues arcades vidriades de la zona semisoterrada, en una de les quals una estructura en vidre sobresurt del parament. | 08268-49 | A mitja alçada de la carena que del Pla de Cal Torner s'alça vers la zona de l'Erola. | El lloc de Vall-Llòbrega consta referenciat documentalment des l'època medieval, de fet la masia pren el nom a la vall tancada on està emplaçada. La casa mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Sembla que gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Vall-Llòbrega. | 42.1542800,1.8309300 | 403414 | 4667567 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66539-foto-08268-49-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia està catalogada com a BCIL núm. 984-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66540 | Vilarassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarassa | SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVII-XVIII | presenta un avançat estat d'enrunament. | Es tracta d'una masia isolada que es troba a la falda del serrat del Bou, actualment es troba en un avançat estat d'enrunament. L'emplaçament de les restes és dalt d'un morral planer que es troba a mitja carena del serrat. La masia estava conformada per l'habitatge amb alguns annexes adossats, el paller adossat al sud i una gran era al costat sud-oest. Les restes conservades mostren l'estructura de la construcció principal, la casa, fins a alçada de murs de forjat de planta baixa, excepte en la part més nord que es conserva la façana fins cota de coberta. Les restes es troben bastides en diferents nivells, tot adaptant-se a la topografia del terreny. La restes de la casa mostren una planta rectangular sembla que constava de planta baixa, primera i un nivell sotacoberta. Els murs són bastits en pedres desbastades, alguns carreus poc treballats i pedres més irregulars en mides i formes; a les cantonades, blocs més ben carejats. Pel que fa als elements de càrrega interior, es conserven restes de pilars de pedra i també algun mur. Pel que fa a les obertures, són molt poques les conservades, al mur de ponent hi ha una gran obertura d'accés a l'interior, és de brancals de carreus i llinda de fusta; la resta d'obertures visibles són de constitució senzilla. La façana oest té una petita estructura adossada corresponent al cos del forn de pa, conserva la boca del forn a l'interior de la casa, la qual és conformada per una petita obertura emmarcada amb peces de pedra, a la llinda una peça que conforma un arc, suportada per un carreu a cada costat. Al mur nord hi ha adossada un altra estructura, és de planta allargada i està coberta a un sol vessant i l'interior és d'un per al bestiar. Al costat sud de la casa, hi ha restes d'una altra edificació que deuen correspondre al paller, actualment estan cobertes de vegetació arbustiva. Al costat sud i sud-oest del conjunt d'aquestes estructures hi ha el pla de l'era. | 08268-50 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar. | Els elements arquitectònics visibles que ens facilitin informació cronològica respecte de les estructures de la masia són pocs. Tot i així, els elements que podem observar semblen correspondre a un tipus de construcció del segle XVII-XVIII, junt amb alguna modificació més tardana que pot datar del segle XIX. Les referències documentals de l'indret de Vilarassa es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) A nivell documental, es pot fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha consta registrada la masia Vilarassa. | 42.0952700,1.8871900 | 407977 | 4660953 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66549 | Castell de Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-blancafort | <p>BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 3. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILARDAGA, J. (1890): Historia de Berga. Barcelona, 1890. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 246</p> | XII | les estructures requeririen d'una actuació de consolidació ja que algunes parts amenacen enderroc. | <p>El castell està situat dalt d'un turó rocós i encinglerat amb bona visibilitat. Les estructures visibles dalt del turó són especialment dues, la torre del castell i les restes de l'església de Sant Miquel, a més, es distingeixen de manera discontinua diverses restes de murs, podent observar el que sembla correspon a un mur de tancament o clos. Les dimensions aportades del que es creu que seria el recinte emmurallat són entorn a uns 30 metres de llargada per uns 12 d'amplada (VVAA: 1985: pag. 243), segons dades aportades a l'article corresponent de l'obra de la Catalunya Romànica, que indica que aquest clos inclou només el castell, uns metres més avall hi hauria les restes de la capella castellera. La planta que defineix la torre és irregular, ja que s'adapta a la topografia del terreny, defineix una forma de tipus trapezoïdal amb un dels angles, el del penya-segat, arrodonit i els altres rectes. Les dimensions interiors són molt variables, aproximadament de llarg fa uns 8,30m i uns 5,5 d'amplada. Els murs són fets amb un parament regular construït a partir de carreus rectangular, disposats a trenca-junt i seguint filades regulars, el material d'unió és morter de calç; el gruix dels murs és d'uns 85 cm. Es conserva una alçada important de la torre, destacant especialment en la part de ponent. A l'interior es conserva la traça o els espais per als forjats, poden parlar, probablement, d'uns quatre nivells de plantes; es conserven els forats per encaixar les bigues i en el darrer nivell permòdols de pedra suposadament de suport de l'embigat. En els murs es conserven algunes obertures, de les quals han desaparegut la majoria dels acabats arquitectònics que les conformaven. A uns metres al nord de la torre, hi ha les restes del que s'interpreta com l'església de Sant Miquel de Blancafort. Les restes visibles conservades defineixen un edifici més aviat petit, que conformaria una nau de petites dimensions, de planta rectangular, amb un absis semicircular a llevant. En aquest sentit es conserva una part del mur de ponent fent angle amb el mur nord, i a la banda de llevant part d'un altre mur que defineix una forma arrodonida que es creu que correspondria a l'absis. Els murs són bastits amb carreus desbastats per bé que força escairats, disposats en filades i més o menys a trenca-junt, tot unit amb morter de calç. El murs mostren un gruix d'uns 85 cm. Al mur nord, a la part posterior, hi ha uns petits contraforts. Pel que fa a la resta de murs que s'observen en el turó, s'identifiquen de manera discontinua, per bé que tenen certa continuïtat per el costat de llevant. Mostren carreus també força escairats, disposats seguint filades i units amb morter de calç.</p> | 08268-59 | A la zona de sud-oest del municipi, al nord-est de la serra de la Figuerassa. | <p>Del 10 de febrer de 1166 data un document corresponent a una donació, i segurament confirmació, va ser realitzada per part del rei Alfons I el Cast a Pere de Berga i a tots els seus successors per tal que pogués construir una fortalesa, a canvi de l'obligació de fidelitat. El document diu : '..antea quam hedificares, facere domum ac forciam in loco que dicitur Blancafort, qui est in comitatu Ceritanie in termino castri de Peguera'. Aquest document constitueix el permís de construcció del castell i ens assenyala una cronologia de ple segle XII per aquest monument, cronologia identificable amb la tipologia d'arquitectura, especialment de parament de la torra. Pocs anys més tard, al 1174, el castell de Blancafort consta com una de les afrontacions aportades, cal pensar doncs, que el castell ja estava construït. Es considera com a zona d'influència del castell el que seria tota la vall de la riera de Metge. Tenint en compte la situació i visibilitat, si més no el control que podia exercir s'estendria molt més. El castell que restava vinculat als senyors de Berga, fou permutat l'any 1309, per part de Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga al rei Jaume II, en la que cedia gairebé tots els castells que Sibil·la tenia al Berguedà entres els quals Blancafort; a canvi la comtessa va rebre la vila i castell de Tamarit, la vila de l'Arboç i el castell de Gelida. (SANTANDREU: 1982: 101-109). A l'any 1358 consta que el conseller reial Berenguer Oms, tenia el castell, hem de pensar que a carta reial. L'any1363, el castell de Blancafort junt amb altres indrets i drets va ser venut per la reina Elionor a Pere Fresc, habitant de Berga; pel que es diu en el document la venda degué produir-se per necessitats econòmiques de la corona arran de la guerra entre Aragó i Castella. Consta que en aquest període es trobaven sota jurisdicció de Blancafort i de la casa de Merolla un total de 24 famílies; dominis ostentats per la família Fresc, ja que el 1410 figura com a senyor Ramon Fresc. Arran de la guerra civil del segle XV el castell fou capturat pel rei (1463) i concedit, junta mb altres possessions a Guillem de Vila-setrú. Al segle XVII el castell forma part d'una disputa entre la Reial Audiència de Barcelona i els Agulló, acusats aquests darrers d'haver-se apropiat injustament de Blancafort, entre altres. Blancafort, Merola, Vall-llòbrega, es relacionen com a possessions reials en aquesta època.</p> | 42.1292600,1.8375100 | 403920 | 4664782 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La torre del castell queda emplaçada en l'extrem més sortit cap a ponent d'una paret de roca vertical de força alçada, que el fa inaccessible per aquest costat, per contra per la banda més de llevant i sud, el turó és més accessible, determinant que per aquest extrem el mur de tancament hi sigui present. El camí d'accés al castell és pel costat de ponent, arribant al turó just davant de les restes de l'església. Aquestes queden en un nivell lleugerament inferior a la cota de la torra la qual es troba a la part més alta del conjunt. Als peus del corriol que puja al castell hi ha restes de murs que poden correspondre a alguna altra construcció. El castell de Blancafort també es pot classificar dins la tipologia de Conjunt arquitectònic. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||
| 66557 | Castell de Puigarbessós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-puigarbessos | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 4. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | són poques les restes conservades del castell, encara que a nivell de jaciment es poden conservar estructures que no podem valorar cobertes de sediment. | Les restes del Castell de Puigarbessós són escasses i molt amagades per la vegetació. Es conserven i es poden observar algunes restes de murs. Les restes de murs conservats mostren un aparell fet de carreus desbastats de tall rectangular, units amb morter de calç argilós, els carreus estan disposats més o menys en filades i cercant una col·locació a trencajunt. De les diverses restes de murs visibles de les qual el pany de paret més ben conservat compta amb una alçada visible de quasi cinc metres i una llargada d'entorn al vuit metres. És destacable la presència d'alguna traça de finestra, així com alguna cantonera força ben conservada. L'emplaçament de les restes permeten vincular aquest castell amb una funció eminentment defensiva i de vigilància, ja que es troba situat en una zona amb molt bona visibilitat vers la una extensa àrea de la vall del riu Llobregat, des de Cercs i fins a de Pedret; la seva ubicació és per sobre i a l'alçada de l'aiguabarreig de la riera de Vilada. El bon camp visual també inclou el domini sobre part del camí que comunica Berga cap a la Portella tot passant pel pont de Pedret. A nivell de visibilitat, també té contacte directe amb altres punts castellers o de possible control visual. | 08268-67 | A la zona de sud del municipi, a l'àrea de Pedret, prop del límit municipal amb Vilada. | Les referències documentals publicades o conegudes que esmentin el castell són realment molt escasses. En aquest sentit, del segle XII consta una referència a l'indret, en relació a una notícia en que el comte Ramon Berenguer IV va cedí el lloc de Puigarbessós i altres indrets del Berguedà a Hugh de Peguera, com a mostra d'agraïment per l'ajuda rebuda arran de la conquesta de Tortosa. Posteriorment, al segle XIV, Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga realitzà una permuta al rei Jaume II, en la que cedia gairebé tots els castells que Sibil·la tenia al Berguedà entres els quals Puigarbessós; a canvi la comtessa va rebre la vila i castell de Tamarit, la vila de l'Arboç i el castell de Gelida. (SANTANDREU: 1982: 101-109) | 42.1199100,1.8894600 | 408200 | 4663687 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66558 | Mas A de Vilosiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a-de-vilosiu | BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): 'El manso medieval A de Vilosiu'. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa AR. 1. Ajuntament de Cercs RIU, M. (1976):'El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976, p. 3-15. RIU, M. (1978): 'Hàbitat, tècniques i economia rural', a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat, p. 3-15. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | IX-XIV | No s'han realitzat més actuacions i caldria almenys una consolidació de les estructures per evitar que es facin malbé. | El mas A de Vilosiu està situat, relativament a prop de la masia denominada Santamaria de les Garrigues, en una zona força planera i oberta cap al sud-est, encara que les restes arquitectòniques del mas s'emplacen a l'extrem oest d'aquest pla, quedant ubicades a redós del terreny natural, el qual és aprofitat per bastit les estructures. El mas es mostra conformat per diverses estances que es troben distribuïdes en diferents terrasses, per tant, a diferent alçada. En conjunt s'identifiquen unes 9 habitacions o dependències. Les construccions de la part inferior, mostren una planta irregular i allargada que aprofita la roca com a paret posterior i a la que s'adossa l'estructura; la resta d'estances situades al nivell de la feixa superior mostren també una planta irregular, resultat de l'adaptació al terreny i l'aprofitament de la mateixa topografia existent. De l'estructura d'habitació central, a la planta baixa, destaquen dues estances d'uns 15 metres quadrats. Els gruix dels murs és variable, entre 80 i 120 cm., pel que fa a l'alçada conservada dels murs, és d'uns 2 metres d'alçada i atenent també al dimensionat de la roca que aprofita, no devia superar de gaire aquest nivell. Destaca una porta que s'ha valorat com a pas divisori entre l'espai destinat al bestiar i el destinat a habitatge, aquest té una gran llinda plana monolítica de 220 cm de llarg. Els resultats proporcionats per les excavacions van permetre aportar unes hipòtesis en quant a l'ocupació dels espais, com el fet que alguns serien d'ús dels homes, altres del bestiar, també es va identificar una de les estances amb paviment de lloses, que es creu hauria estat utilitzat com a rebost i potser també dormitori; una altra estança com a menjador amb una llar de foc més o menys al centre; a més, també es documentà un forn en una de les cambres en la que també hi hauria hagut un foc a terra. | 08268-68 | A la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues | Els anys 1960 i 1961 es dugué a terme una excavació arqueològica del mas, de la mà del professor Albert del Castillo i el Dr. Manuel Riu, de la Universitat de Barcelona. Els treballs realitzats van permetre aportar una hipòtesis de cronologia de les restes conservades. Podent situar l'origen de l'estructura del mas a l'alta edat mitjana entre els segles IX i X. La zona del mas formaria part de les terres situades dins l'àrea d'influència de l'església de Santa Margarida de Vilosiu; de fet, es creu que la zona hauria conformat un petit nucli a l'entorn de l'església, format per un conjunt de diversos masos, un dels qual seria l'objecte de redacció. El mas hauria estat ocupat des d'origen fins probablement al segle XIV, coincidint amb el període de crisi demogràfica, en que es degué abandonà. Al llarg d'aquests segles l'estructura experimentà algunes reformes i modificacions, algunes de les quals es situen al segle XII. L'església de Vilosiu es documenta cap l'any 839, l'entorn de la qual devia ser eminentment rural, format per una ocupació del territori en hàbitat dispers a partir de petits masos, en els que viurien una població essencialment dedicada a la ramaderia. L'any 980 consta una referencia consistent en una donació de l'església de Vilosiu amb quatre masos, potser un dels quals era aquest, donació feta pel comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Masos que tornen a aparèixer referenciats en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç datada el 983. Posteriorment, en un llevador del monestir del 1125, torna a constar la menció als masos, en aquest es parla de les cases o 'hostal·lats' de Rovira, d'Arnaur, de Ramir i de Quintla junt amb el què els pertocava pagar. Com ja s'ha esmentat, es creu que aquests masos es van abandonar al segle XIV. Molt temps després, probablement ja al segle XVI, es degué edificar el proper mas de Santamaria de les Garrigues, el qual es conserva a relativament poca distància i encara que assenyala una tipologia arquitectònica més moderna, probablement derivat de reformes i modificacions importants. | 42.1303400,1.8302600 | 403322 | 4664910 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66558-foto-08268-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66558-foto-08268-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi pot accedir des de diversos indrets. Des de la pista, d'accés tancat, que porta a la masia de Santamaria de les Garrigues, prendre un trencall que trobarem al costat esquerre. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66559 | Mas B de Vilosiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-b-de-vilosiu | BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): 'El manso medieval A de Vilosiu'. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa AR. 2. Ajuntament de Cercs RIU, M. (1976): 'El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976, p. 3-15. RIU, M. (1978): 'Hàbitat, tècniques i economia rural', a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat, p. 3-15. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | IX-XIV | No s'han realitzat més actuacions i caldria almenys una consolidació de les estructures per evitar que es facin malbé. | El Mas B de Vilosiu està construït arrambat a la roca, aprofitant-la com a part de l'estructura del mateix mas, defineix una planta irregular, tot i que gran part del conjunt conforma una planta aproximadament rectangular en sentit nord-sud, amb un cos sortint al costat de ponent; l'orientació és cap a llevant. Es pot definir com un mas d'estructura horitzontal sense pis superior. En els treballs arqueològics realitzats s'identificaren diversos espais, en total de cinc, dels quals es pot considerar que dos eren d'ús per al bestiar i tres destinats a les persones o ús domèstic. Els murs dels espais que es creu que eren d'ús del bestiar, estan construïts amb un acabat menys acurat format per pedres irregulars; per contra, les estances que s'atribueixen a ús més domèstic, els murs són de carreus desbastats. S'identificaren diverses obertures corresponents a portes i que permetien la comunicació interior entre els espais i també la pròpiament porta d'accés a l'interior del mas. A grans trets compta amb un espai no gaire gran al costat nord, d'ús de rebost i celler; al seu costat sud, una estança segurament destinada a dormitori i menjador; a continuació, també a migdia de l'anterior, una altra estança segurament d'ús més de magatzem i potser també pel bestiar. Aquesta darrera estança, s'interpreta com un espai mitger entre les estances destinades al bestiar i les d'ús de les persones; a partir d'aquesta es comunica a ponent, amb un altre espai en el que hi havia la cambra del forn, on també hi ha un banc de pedra; i al sud de la cambra central, una altra dependència d'ús per al bestiar i la qual obria ja a l'exterior. En algunes d'aquestes estances s'identificaren paviments i en almenys un dels àmbits les restes d'una coberta de lloses. Els materials recuperats en els treballs arqueològics són molt diversos, comptant amb un ampli conjunt de fragments ceràmics de cronologia medieval, especialment ceràmiques grises de cronologia àmplia, de datació entre finals del segle X fins inicis del segle XIV, encara que també algunes peces més tardanes, a més de diverses restes de fauna, fragments de peces metàl·liques de ferro i altres de bronze, junt amb altre tipus de material lític, vidre, etc. El conjunt es relaciona sobretot amb els usos propis del mas, peces de caire domèstic i d'ús en tasques agrícoles o ramaderes. | 08268-69 | A la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues | Els anys 1960 i 1961 es dugué a terme una excavació arqueològica del mas A, de la mà del professor Albert del Castillo i el Dr. Manuel Riu, de la Universitat de Barcelona. En el marc dels primers estudis realitzats a la zona es detectaren i documentaren altres estructures, entre les quals també l'anomenat com a Mas B. Entre els anys 1984 i 1986 es van dur a terme tres campanyes d'excavació arqueològica al Mas B de Vilosiu. L'any 1984 es va dur a terme la primera campanya d'excavació del Mas B de Vilosiu, per part de Jordi Bolòs, Albert Curto i Assumpta Serra, com a membres del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona i subvencionades pel Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Segons Jordi Bolòs, el nom del lloc de Vilosiu, que consta referenciat com a 'Vila Osyl' en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell (any 1000) en la que s'esmenta l'església, creu que pot portar a pensar que a la zona hi havia hagut 'una explotació senyorial', a manera de petit poblet format per un hàbitat dispers concentrat més o menys en una àrea propera, i que situa cronològicament poc abans de l'any 800. Segons la hipòtesi plantejada, poc temps després es degué bastir una església a la zona. De fet, documentalment, es té notícia d'una donació, feta l'any 980 pel comte Oliba I de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, consistent en la donació de l'església de Vilosiu amb quatre masos ('quatuor mansos constructos'. Masos que es situen al terme del castell de Madrona, al lloc de Vilosiu. Poc després, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datada el 983, entre els béns del monestir hi consta l'església, amb els delmes, les primícies i les oblacions, i quatre masos amb les seves terres i vinyes. Posteriorment, en un llevador del monestir del 1125, torna a constar la menció als masos, en aquest s'aporta els noms de les cases, es parla dels masos Revira (Rovira), d'Arnald, de Ranmir i de Chintla (Quintla o Quíntila) junt amb el què els pertocava pagar. La datació del mas pròpiament i segons els resultats aportats en els estudis realitzats a partir de les excavacions arqueològiques que s'hi dugueren a terme, situen l'ocupació del mas entre l'any 1000 i inicis del segle XIV. Com ja s'ha esmentat, es creu que aquest mas junt amb altres dels masos de Vilosiu es van abandonar al segle XIV. Serà temps després, probablement ja al segle XVI, quan es degué edificar el proper mas de Santamaria de les Garrigues, el qual es conserva a relativament poca distància i encara que assenyala una tipologia arquitectònica més moderna, probablement derivat de reformes i modificacions importants. | 42.1302700,1.8276300 | 403105 | 4664905 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi pot accedir des de diversos indrets. Des de la pista que porta cap a la Casanova de les Garrigues un cop passat l'indret de la font de la salamandra. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66560 | Poblat de la Jaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-la-jaca | BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. RIU, M. (1976): 'El hábitat en Catalunya en la Alta Edad Media (siglos IX-XII)', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqueologia Medievale. Palerm. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. | XII-XIII | les restes estan molt cobertes de vegetació i enderroc. | Les restes del poblat medieval defineixen un estructura de petits habitatges bastits a redós i aprofitant una cinglera de roca. Al peu de la paret de roca s'hi identifiquen un seguit d'estructures de murs, que defineixen uns quants habitatges, quatre o cinc, que aprofiten la roca com a part estructural, o sigui una de les parets de les cases i a les quals s'adossen les estructures dels murs. Aquests habitatges es troben construïts un al costat de l'altre. Davant la filera d'habitatges, per tant, de les seves façanes es defineix com un pas o carrer. El lloc està ocupat per vegetació i es fa difícil tenir una correcte visió de les estructures. | 08268-70 | Al peu d'una paret de roca, situada a uns 600 m al nord-oest de la Casanova de les Garrigues | L'any 1961 el professor de la Universitat de Barcelona va realitzar una exploració de la zona. Segons les informacions publicades pel Dr. Manuel Riu, es creu que el poblat fou habitat entre els segles XII i XIII, considerant que es tractaria d'un petit nucli dedicat bàsicament a activitats ramaderes. (RIU: 1989: 56) | 42.1402000,1.8200200 | 402491 | 4666016 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66561 | Possibles restes de Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possibles-restes-de-santa-maria-de-vilosiu-o-de-les-garrigues | BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): 'El manso medieval A de Vilosiu'. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. RIU, M. (1976): 'El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976. RIU, M. (1978): 'Hàbitat, tècniques i economia rural', a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | X-XIV | les restes estan molt cobertes de vegetació i enderroc. | Les restes d'estructures identificades a uns 150 m a l'oest de la masia de la Casanova de les Garrigues, podrien correspondre a l'antiga església coneguda com Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu. De fet, a la vall de Vilosiu s'hi localitzen diverses restes d'estructures, repartides per una extensa àrea. Del conjunt de restes identificades, aquestes es considera que podrien correspondre a l'antiga església, sense que aquest fet es pugui confirmar sense estudis més acurats o una recerca a fons. A l'indret són visibles diverses restes de panys de murs, entre els qual destaquen els que defineixen un espai principal, a l'entorn del qual es poden distingir altres restes de parets. El conjunt té gran quantitat d'enderroc i vegetació que hi ha crescut, fet que no permet tenir una bona visió de les estructures conservades. El dimensionat dels murs, el tipus de carreus i en conjunt la configuració que mostren les restes, fan pensar en la possible correspondència amb l'església. A l'entorn més immediat es distingeixen altres restes de murs molt amagades per la vegetació. Altres de les restes localitzades a la vall poden correspondre a estructures de masos, per bé, que també caldrien recerques que concretessin les característiques i funcions d'aquestes restes. En conjunt, del total de restes que s'han identificat i que podrien correspondre a possibles masos, incloent les restes de la possible església, són un total de deu. Entre aquests, a la vall hi ha els masos identificats com a Mas A i Mas B de Vilosiu que van ser excavats i estudiats, permeten apuntar una cronologia medieval per a la seva ocupació. | 08268-71 | A la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues | L'església de Santa Maria de Vilosiu consta que es trobava dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga; sembla que era església parroquial depenent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i formava part del Bisbat d'Urgell. El lloc de Vilosiu consta referenciat al l'any 980, en una donació feta pel comte Oliba I de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, consistent en la donació de l'església de Vilosiu amb quatre masos ('quatuor mansos constructos'. En aquesta període sembla que l'església seria el centre d'un petit nucli de poblament rural. Poc després, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datada el 983, entre els béns del monestir hi consta l'església, amb els delmes, les primícies i les oblacions, i quatre masos amb les seves terres i vinyes. En un llevador del monestir del 1125, torna a constar la cita als masos i s'aporta els noms de les cases, es parla dels masos Revira (Rovira), d'Arnald, de Ranmir i de Chintla (Quintla o Quíntila) i la relació del què els pertocava pagar. La recerca arqueològica realitzada als masos A i B, va permetre situar l'ocupació d'aquests entre l'any 1000 i inicis del segle XIV. | 42.1366800,1.8232800 | 402755 | 4665622 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66561-foto-08268-71-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tal i com s'ha indicat, sense una recerca a fons es fa difícil poder atribuir amb seguretat aquestes restes a l'esmentada església. Tal i com s'ha assenyalat en altres fitxes d'elements immobles de la zona, l'emplaçament exacte de l'església de Vilosiu és desconeguda, encara que s'ha situat i cregut que pot ubicar-se més propera a la masia de Santa Maria de les Garrigues. Les diverses hipòtesi restaran pendents de confirmació. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66575 | Aqüeducte de Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-freixa | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. MUNTANYÀ, J., NOGUERA, J., PUNTAS, J., SANTANDREU, J. i VILARDAGA, J. (1985): 'El centenari de la Concessió del Canal Industrial de Berga', a l'Erol, número 13, p. 19-41. NOGUERA, J. (19898): Berga en temps del canal industrial (1885-1900), Els llibres de l'Àmbit, núm. 3, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | finals XIX | Infraestructura hidràulica que forma part del traçat del Canal Industrial de Berga, que pren aigua del riu Llobregat a la zona del Collet (dins del terme municipal de Guardiola de Berguedà), travessa tot el municipi de Cercs de nord a sud i torna a connectar amb el riu ja en el municipi de Berga. Permet salvar la riera de Peguera, a l'oest del nucli de Cercs. L'aqüeducte del canal industrial de Berga al creuament amb la riera de Peguera està conformat per un pont de 80 m de llargada i 22 m d'alçada; consta de 7 arcs de mig punt amb una llum de 6 m cadascun. La seva estructura està bastida en base a murs de carreus i pedres irregulars junt amb maó massís bàsicament als emmarcaments de pilars, arcs i parts del coronament del canal. Els basaments del pilars són bastits en pedres, mostren un major dimensionat en relació a la resta de l'alçat dels pilars. En algunes parts l'estructura mostra reforços metàl·lics. A cada extrem de l'aqüeducte el canal té continuïtat a través de foradades en la roca. | 08268-85 | Al torrent de Peguera, a pocs metres al nord-oest del poble de Cercs i al sud de Sant Jordi. | L'aqüeducte de Freixa fou construït entre els anys 1892 i 1894 i deu el seu nom al banquer i canalista Antoni Freixa i Coma, promotor de l'obra. Actualment en servei. | 42.1476400,1.8560000 | 405475 | 4666802 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66575-foto-08268-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66575-foto-08268-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les referències de la fitxa IPA i al BCIL corresponen al Canal Industrial. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66576 | Aqüeducte del torrent de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-les-garrigues | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. MUNTANYÀ, J., NOGUERA, J., PUNTAS, J., SANTANDREU, J. i VILARDAGA, J. (1985): 'El centenari de la Concessió del Canal Industrial de Berga', a l'Erol, número 13, p. 19-41. NOGUERA, J. (19898): Berga en temps del canal industrial (1885-1900), Els llibres de l'Àmbit, núm. 3, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | finals XIX | L'aqüeducte del canal industrial de Berga al creuament del torrent de les Garrigues està conformat per un pont d'entorn a 65 metres de llargada i una alçada de 30 metres. L'estructura compta amb un gran arc central de 20 metres de llum i dos arcs més petits de 8 metres d'amplada de llum. La construcció és feta de maçoneria de carreus junt amb pedres irregulars, el contorn del arcs mostra carreuat amb un acabat més treballat. L'estructura es mostra reforçada a partir d'alguns contraforts bastits d'origen. A cada extrem de l'aqüeducte el canal té continuïtat a través de túnels a la roca. | 08268-86 | Al torrent de les Garrigues, a pocs metres al sud-oest del poble de Cercs. | La construcció de l'aqüeducte es va construir entre els anys 1892 i 1894. | 42.1453000,1.8567300 | 405532 | 4666541 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66576-foto-08268-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66576-foto-08268-86-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les referències de la fitxa IPA i al BCIL corresponen al Canal Industrial. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66588 | Camí dels Bons Homes / GR 107 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-bons-homes-gr-107-0 | VVAA (1998): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars GR-107. (Pròleg d'Antoni Dalmau), 1a edició, Altair i Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà, Barcelona. VVAA (2003): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur (nou tram amb sortida de Solsona fins a Gòsol) 2a edició, Altair. 2003. Barcelona. VVAA (2002): El Camí dels Bons Homes de Berga a Montsegur amb bicicleta. Editorial Altaïr. 2002. Barcelona. SUBIRANA , M.; LÓPEZ-MONNÉ, R. (2011): Guia per caminants curiosos: A peu per camins de càtars al Pirineu Català, 14 passejades i excursions', Edita Arola Editors, Col·lecció de Ferradura. Gener 2011 | XX | El Camí dels Bons Homes es correspon amb el sender de Gran Recorregut GR-107; es tracta d'una ruta que uneix el Santuari de Queralt a Berga amb el castell de Montségur a l'Arièja, França. Aquesta ruta o camí és promoguda amb el nom de Camí dels Bons Homes per tal de presentar-lo al públic com un itinerari turístic diferenciat, amb la característica que transcorre per les 'rutes' que van seguir els Càtars o Bons Homes en la seva migració creuant els Pirineus, forçats per les croades contra ells i la persecució de la Inquisició que es va produir durant els segle XIII i XIV. El traçat de la ruta que discorre pel municipi de Cercs forma part de la primera etapa del camí, la del santuari de Queralt a Gósol, que té dues opcions de recorregut, una és passant per Bonner, amb un total de 36,493 km (amb una durada de 9h i 58 min), i l'altre passant per Ferrús, amb un total de 33,538 km de recorregut (amb una durada de 9h 10 min, temps estipulats segons la guia oficial del camí). El camí s'inicia en el santuari de Queralt per bé que també es pot sortir de Berga. Com que es tracta d'un tram molt llarg es pot realitzar en dues jornades. El tram que discorre per Cercs segueix l'ICR35 (Camí ramader de Peguera a l'Estany): provinent d'Espinalbet i la Mare de Déu de la Corbera entra en el municipi pel coll d'Oreller; en aquest punt el Camí dels Bons Homes i el GR-107 es bifurquen, ja que aquest últim es desvia cap a la dreta en direcció can Casanova de les Garrigues. El Camí dels Bons Homes segueix el camí ramader per la dreta de l'Estany dessecat de Cercs i els dos recorreguts es retroben passat el coll de les Nou Comes. Després de passar per la baga de Noucomes s'arriba als barrancs dels Graus, on el camí entra en el terme municipal de Fígols, en el sector de Peguera. En total és un tram d'uns 3,4 km. A partir d'aquí el sender encara té molts quilòmetres per endavant, tot creuant els Pirineus en direcció Monségur, passant per pobles medievals, esglésies d'època romànica i castells, entre altres monuments patrimonials i, sobretot, en un entorn natural i paisatgístic impressionant. | 08268-98 | Diversos indrets del terme municipal | El Sender GR-107 / Camí dels Bons Homes va ser homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya l'any 1995, passant a formar part de la Xarxa de Senders de Catalunya. El sender té un recorregut total de 201 km. L'any 1998 es va publicar la primera edició de la Topoguia de la ruta dels càtars per part de l'editorial Alpina i amb participació de diversos col·laboradors. Posteriorment es va editar la guia per fer la ruta en bicicleta i més endavant, l'any 2003, una nova edició de la topoguia actualitzada. L'any 2003 es va inaugurar una exposició permanent sobre el catarisme i el món medieval a Bagà, al Palau dels Pinós de Bagà que de fet és conegut com a Centre Medieval i dels Càtars. | 42.1424500,1.8161400 | 402174 | 4666271 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta ruta es pot fer a peu, a cavall i, fins i tot, molts trams en bicicleta de muntanya. Per les opcions de fer la ruta en bicicleta o cavall és important informar-se abans ja que hi ha algunes rutes alternatives o variants específiques per aquestes opcions. El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella. Part del trajecte coincideix amb un tram del GR-7. Fins i tot com a producte turístic també s'ofereix la possibilitat de fer la ruta en cotxe, seguint rutes alternatives que permeten anar descobrint les petjades del catarisme per les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès, i el departament francès de l'Arièja. Al llarg de la ruta es disposa d'un seguit de serveis del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, com són hotels, restaurants, albergs, empreses de guies, etc. El Consell disposa d'una oficina central que es troba al poble de Bagà. L'itinerari del Camí dels Bons Homes es pot realitzar partint tant de Berga com de Montségur, les guies ens expliquen el recorregut partint de Berga, però es pot optar per fer-ho des de l'Arièja seguint les passes en el sentit que van utilitzar els càtars en la seva fugida cap a terres catalanes de l'altra banda dels Pirineus. El catarisme es considera un moviment espiritual i religiós que es basava en la dualitat o lluita entre el Bé i el Mal, fomentant una església que recuperés els valors purs i senzills del cristianisme primitiu, en contraposició a l'ostentosa, corrupta i autoritària església romana del segle XIII. Els càtars eren partidaris d'una església basada en l'espiritualitat i la caritat, i afirmaven que Déu està en el cor dels fidels, i que no els calien temples ni catedrals. Els càtars també van ser anomenats bons homes i bones dames, així com bons cristians o amics de Déu, d'aquí el nom atorgat a aquesta ruta. Al segle XIII va ser considerat heretgia per l'Església catòlica de Roma i combatuda tant religiosament com políticament (a més de la implicació directa de l'església i del papa també hi va tenir un paper importantíssim en la seva croada el poder polític francès, que amb l'excusa de la lluita contra els càtars va veure la possibilitat d'ampliar els seus dominis sobre les terres dels comtats de Foix i de Tolosa de Llenguadoc, terres frontereres que finalment es perdrien a la batalla de Muret).Les coordenades corresponen al coll de les Nou Comes. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66590 | Santuari de la Mare de Déu de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-consolacio | ANGLERILL, R. (1894): Història de la imatge de la mare de Déu de la Consolació, Barcelona. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 5. Ajuntament de Cercs. ROSSINYOL, J. M. i BILBAO, M. (2008): 'Història de la construcció del Santuari de la Consolació', a L'Erol, número 97, p. 28-31. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | XVII-XVIII | Des de fa anys es troba en estat ruïnós. | Es tracta d'un santuari marià format per una església, situada a la part del davant i una casa-ermita adossada al darrera. Es tracta d'una església d'una sola nau amb transsepte que forma una creu grega senzilla. Les dimensions que consten de l'església són: la façana té una alçada de 15 m i la paret del darrera, una alçada d'11 m; el creuer té, interiorment, una amplada de 5 m i una alçada d'11 m; el creuer està separat de l'altar per tres graons i la llargada que de la nau, des de la porta fins l'inici dels graons, és de 12 m i 5,5 m d'amplada . Sobre l'entrada hi ha un pis superior al qual s'accedeix per unes escales situades en el lateral esquerra. El temple és de planta de creu grega amb cambril i cúpula en el creuer. Als peus de l'església hi ha un petit cor, al qual s'accedeix per una escala situada en un del murs laterals. Els interiors mostren gran part dels ornamentacions de les parets, motllures i algunes pintures, encara que molt deteriorades. L'accés és una obertura de tall rectangular, per bé que és resultat d'una modificació, ja que es pot veure les dovelles d'una antiga porta que van ser retallades per crear l'obertura rectangular; flanquejant la porta dues llindes planes monolítiques d'unes petites obertures a la façana, amb una inscripció gravada que es refereix a l'almoina. Damunt la porta un petit òcul que dóna il·luminació a l'interior. I coronant la façana, un campanar d'espadanya amb dues obertures, tot fet de maó, actualment sense campanes. El conjunt presenta múltiples modificacions i obres menors. L'edifici adossat a l'església per el costat oest i nord, es troba en molt mal estat, presentant gran part dels interiors ensorrats. És un edifici que mostra diferents fases constructives. A grans trets està bastit amb murs de pedra vista, amb grans cantoneres de pedra més o menys escairada; pel que fa a les obertures, la majoria són de maó massís, però també n'hi ha diverses, especialment a la façana principal, que són de muntants de carreus i llindes en maó massís formant arcs. Al costat oest s'alcen les restes d'una altre edifici de caire més industrial, sembla que corresponia, a alguns dels habitatges o espais de serveis, bastit per acollir personal que treballava a les explotacions mineres. | 08268-100 | Carretera C-16, entre els punts km 108 i 109. | En l'emplaçament actual del santuari hi havia una església que l'any 1691 estava totalment abandonada, fins al punt que servia d'estable d'animals. A finals del segle XVII l'església fou restaurada i tancada per evitar més profanacions. Al llarg del segle XVIII la veneració per la mare de Déu de la Consolació anà en augment i rebia molts visitants. Durant aquest període l'església fou ampliada amb una capella, l'altar major, una sagristia, un campanar amb campana i un cambril. A finals del segle XVIII totes aquestes ampliacions s'havien quedat petites per l'allau de visitants atrets pel culte a la mare de Déu i es va prendre la decisió d'enderrocar la vella església i construir un edifici nou amb més capacitat i amb hostatgeria al costat per l'ermità i pels devots que hi passaven. Aquest nou edifici fou construït entre els anys 1783 i 1790 per iniciativa de fra Francesc Puig, prior de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenia el santuari. El director de les obres fou Pere Puig, de Berga. Les obres varen començar el 3 de maig de 1783. L'any 1785 l'església ja estava coberta i les voltes arribaven fins el presbiteri. El 30 de maig de l'any 1790 fou beneïda. Al marge del retaule barroc fou decorada amb pintures murals atribuïdes al pintor Tomàs Viladomat, però que els darrers estudis van concloure que devien pertànyer al seu cosí d'Antoni Viladomat (almenys pel que fa a les teles conservades al Museu Diocesà de Solsona i provinents del santuari). L'any 1792 fou decorada interiorment per Ramon Alios, artista natural de Tolosa de Llenguadoc i resident a Puigcerdà. L'any 1796 es va contractar a Manel Terrés, daurador de Berga, per embellir l'interior del santuari. A finals del segle XIX es va ampliar l'hostal amb tres dormitoris nous, un magatzem i un estable i un nou pis superior amb quatre dormitoris més. El retaule barroc va desaparèixer durant la Guerra Civil. Durant els anys de funcionament de les instal·lacions mineres donava servei religiós als treballadors de les mines. | 42.1795300,1.8630400 | 406104 | 4670335 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66590-foto-08268-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66590-foto-08268-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66590-foto-08268-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2004 es va construir un campanar a la nova l'església de Sant Jordi, situada dins el nucli, en aquest s'hi va col·locar la campana que restava al santuari de la Consolació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66600 | Trumferes de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-lestany | XIX-XX | algunes estan totalment ensorrades. | Es tracta d'unes trumferes construïdes arrambades i aprofitant el mateix marge del terreny natural, en el turó que hi ha just darrera del paller. S'hi poden observar diverses trumferes, les més ben conservades són dues construïdes en paral·leles i amb les boques d'accés just darrera del paller, encara que són les més ben conservades ja tenen part de l'estructura ensorrada. En el mateix turó hi ha algun altre clot de trumferes, totalment ensorrada i només s'endevina part de la traça negativa conservada. Pel que fa a les més ben conservades, l'estructura és feta a partir de grans blocs de pedra de formes irregulars, junt amb pedres de mides més petites que serveixen de falca i encaix. Les boques d'accés, situades al peu del mur frontal de la trumfera, són també fetes en blocs de pedra, formant una llinda una mica arquejada i pedres més ben desbastades als muntants, en un dels casos, i en l'altra, amb la llinda refeta a partir d'una bigueta metàl·lica. Els interiors són de murs de pedra i coberts a manera de cúpula feta en pedres irregulars, i a la part superior de la qual hi ha una altra petita obertura, que permetia omplir l'interior. | 08268-110 | Situades a la part posterior de la masia de l'Estany, just darrera del paller | En diverses zones de muntanya del Berguedà i altres comarques veïnes és molt freqüent que les masies disposin de trumferes per guardar les patates durant tot l'any. En algunes masies a més, durant alguns períodes van ser importants productors d'aquest tubercle, especialment en l'època d'expansió i màxima demanda d'aquest producte. Pel que expliquen, a la zona de l'Estany es produïen molts trumfos, sembla que potser també amb finalitats comercials, encara que no s'ha pogut confirmar del tot. | 42.1334400,1.8091700 | 401584 | 4665278 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66600-foto-08268-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66600-foto-08268-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66603 | Jaciment paleontològic al torrent de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-al-torrent-de-peguera | <p>MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014.</p> | s'identifica molt bé l'escull, però el fet de trobar-se a la llera del torrent fa que estigui sotmès a una forta erosió. | <p>Aquest jaciment paleontològic es troba situat en el mateix llit del torrent i a la falda del vessant més nord de la roca que s'alça verticalment. Es tracta d'un escull de rudistes, un aflorament en la que es pot veure una gran acumulació de fòssils en diferents tipus d'inclinació i també en secció.</p> | 08268-113 | En la mateixa llera del torrent de Peguera, en un tram molt engorjat. | 42.1495700,1.8216600 | 402641 | 4667055 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66603-foto-08268-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66603-foto-08268-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el decurs de les campanyes de prospecció dels anys 2012 i 2013 realitzades per l'ICP a la zona del Berguedà, es van dur a terme prospeccions en algunes zones del terme municipal de Cercs, en concret una de les zones prospectades va ser el torrent de Peguera, però en el tram més proper al poble de Cercs i entre els barrancs que hi ha entre el torrent de Peguera i el poble de Sant Jordi. En el decurs de les prospeccions van localitzar restes de fòssils vegetals, i es va concloure que la zona té molt potencial paleontològic i que calia fer-ne seguiment. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66604 | Troballes fòssils de la zona de Cal Ros de Merolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballes-fossils-de-la-zona-de-cal-ros-de-merolla | MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014. BLANCO, A.; MARMI, J.; MÉNDEZ, J.M. (2014): 'The fòssil record of the uppermost Maastrichtian Reptile Sandstone (Tremp Formation, northeastern Iberian Peninsula)', a Spanish Journal of Palaeontology, de la Sociedad Española de Paleontologia. | són fragments, encara que algun en prou bon estat per poder identificar l'espècie a la que pertanyen. | Les darreres prospeccions dutes a terme al municipi de Cercs per part de l'ICP durant els anys 2012 i 2013, va donar com a resultat la localització de diverses troballes. En aquest sentit, encara que els investigadors especifiquen que no es poden considerar jaciments, sí que van localitzar restes òssies als Cincles de Cal Ros de Merolla (a la zona de la Figuerassa), sota el Castell de Blancafort, on es van recollir diverses troballes de plastrons de tortuga i restes de costelles de dinosaure d'edat Maastrichtià (Cretaci superior). Pròpiament els cingles de Cal Ros, són categoritzats per els experts com una zona de potents exposicions del Gres de Rèptils que s'identifiquen en el camí que va de Cal Ros de Merolla a la pista forestal de la Figuerassa. A l'indret, en el decurs de la prospecció, hi van identificar cinc punts fossilíferes que els van proporcionar setze restes fòssils, algunes de les quals en prou bon estat perquè els permetés una identificació prou acurada. Destaquen els fragments de plaques i de plastró de tortugues de riu de la família Bothremydidae, i un fragment d'apòfisi que podria correspondre a una tíbia d'hadrosaure. D'altra banda, a la zona del tossal de la Guàrdia, hi van trobar altres restes fòssils; en concret al nord dels cingles de Cal Ros, on es localitzà un bloc caigut de Gres de Rèptils que contenia restes de plaques de tortuga i fragments d'ossos de dinosaure indeterminats. | 08268-114 | En una àrea a l'entorn de Cal Ros de Merolla. | Aquestes troballes corresponen a restes de dinosaures (òssies i ous) i de rèptils (tortugues i cocodrils) del Maastrichtià (Cretaci superior), de la fàcies Garumniana o Formació Tremp, i van ser localitzades en les campanyes de prospecció 2012 i 2013 de l'ICP, dirigides per en Josep Mª Marmi i Alejandro Blanco; els informes i la memòria, van ser presentats en el mes de novembre de 2014. En concret la prospecció a l'àrea de Cal Ros de Merolla es va dur a terme durant la primera campanya, entre els mesos d'octubre i novembre de 2012. | 42.1312600,1.8478500 | 404777 | 4664992 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre el sediment recollit a la zona prospectada s'hi identifiquen restes de closques d'ou megaloolítid.Actualment el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha obert les prefitxes de les àrees que van aportar troballes arran de les prospeccions, per bé que no es poden considerar com a jaciments, però sí com àrea de troballes. Els números de registre provisional de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són a Cal Ros, núm. inventari 21939, i al Tossal de la Guàrdia, núm. 21940. També en el mateix projecte de campanyes de prospecció es van estudiar altres zona del municipi, en concret l'àrea del torrent de Peguera en la zona propera al poble, junt amb àrees d'altres municipis de la comarca.Les dades per poder realitzar la fitxa han estat facilitades per Sr. Josep Marmi, investigador de l'Institut de Paleontologia de Catalunya i pel Sr. Albert Vidal, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.La ubicació no respón al lloc exacte. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66605 | Troballes fòssils prop de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballes-fossils-prop-de-cercs | MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014. BLANCO, A.; MARMI, J.; MÉNDEZ, J.M. (2014): 'The fòssil record of the uppermost Maastrichtian Reptile Sandstone (Tremp Formation, northeastern Iberian Peninsula)', a Spanish Journal of Palaeontology, de la Sociedad Española de Paleontologia. | Les restes localizades són escasses. | Les darreres prospeccions dutes a terme al municipi de Cercs per part de l'ICP durant els anys 2012 i 2013, va donar com a resultat la localització de diverses troballes. En aquest sentit, encara que els investigadors especifiquen que no es poden considerar jaciments, sí que són àrees del municipi que van donar resultats positius pel que fa a troballes de restes fòssils i algunes restes de plantes al mateix poble de Cercs. A l'àrea del torrent de Peguera quasi no s'hi van trobar fòssils, però just al pas estret del torrent per la vila hi van identificar uns nivells de lutites grises corresponents a la Unitat Gris que contenien impressions de troncs. Els barrancs que hi ha entre el poble de Sant Jordi i el torrent de Peguera són formats per lutites groguenques que podrien correspondre a la transició del que anomenen les unitats Gris i Vermella Inferior. Malgrat ser una àrea extensa no van trobar-hi fòssils. És recomanable fer-hi seguiment, pel potencial paleontològic que presenta. | 08268-115 | Prop del poble del Cercs, especialment al torrent de Peguera en la zona propera al nucli. | Durant la segona campanya de prospecció duta a terme entre els mesos d'abril i juny de 2013, es van prospectar diversos punts dels pobles de Cercs i Sant Jordi, entre altres zones de fora del municipi. Aquestes troballes junt amb les realitzades a la primera campanya, l'any 2012, a la zona de Cal Ros de Merolla, que va permetre localitzar restes de dinosaures (òssies i ous) i de rèptils (tortugues i cocodrils) del Maastrichtià (Cretaci superior), de la fàcies Garumniana o Formació Tremp, i van ser realitzades en el marc de les campanyes de prospecció 2012 i 2013 de l'ICP, dirigides per en Josep Mª Marmi i Alejandro Blanco; els informes i la memòria, van ser presentats en el mes de novembre de 2014. En relació a la primera campanya de prospecció, aquesta es va dur a terme a l'àrea de Cal Ros de Merolla entre els mesos d'octubre i novembre de 2012. | 42.1472100,1.8571900 | 405573 | 4666753 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El poble de Cercs es troba a la base de la zona de Gres de Rèptils, que corona el poble, en aquest sentit, i com a curiositat els especialistes fan referència, a que els murs del casc antic del poble van ser bastits amb aquest tipus de gres i en les pedres de diversos murs s'hi poden identificar algunes estelles d'ossos.Actualment el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha obert les prefitxes de les àrees que van aportar troballes arran de les prospeccions dels anys 2012 i 2013, per bé que no es poden considerar com a jaciments, però sí com àrea de troballes. Els números de registre provisional de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són a Cal Ros, núm. inventari 21939, i al Tossal de la Guàrdia, núm. 21940. No hi ha registre de prefitxa, de la zona del torrent de Peguera prop del poble de Cercs.Les dades per poder realitzar la fitxa han estat facilitades per Sr. Josep Marmi, investigador de l'Institut de Paleontologia de Catalunya i pel Sr. Albert Vidal, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.La ubicació no és al lloc exacte. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66642 | Mirador de la Figuerassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-figuerassa | XX | Punt d'observació situat a 1.480 m d'alçada en el serrat de la Figuerassa, que fa de límit entre els municipis de Cercs i de Berga. S'hi ha construït dos miradors circulars sobre el penya-segat amb excel·lents vistes sobre el Berguedà. S'hi accedeix per una pista que surt de la carretera BV-4243 abans d'arribar al punt km 1. | 08268-152 | Punt més elevat del serrat de la Figuerassa, límitant amb el municipi de Berga i Castellar del Riu | 42.1212500,1.8289600 | 403201 | 4663902 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66643 | Espai natural Serra de Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-de-picancel | <p>LLADÓ, Fina (1998): 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', a l'Erol, 59, p. 27-32. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | XX | <p>L'espai natural denominat Serra de Picancel, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta àmbits administratius dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada, tots tres de la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 2.265,88 ha, de les quals 448,27 ha pertanyen al terme municipal de Cercs, superfície que representa el 9,6% de tot el terme municipal i el 19,8% de tot l'espai natural. Dins del municipi de Cercs, la part nord limita amb el pantà de la Baells i a l'oest amb la via verda de l'antic ferrocarril de via estreta Berga-Guardiola de Berguedà; en el vessant sud, el límit és en bona part una pista forestal. Dins de l'àmbit d'aquest espai natural s'inclou el nucli de Pedret, l'àrea delimitada per la riera de Merdançol, el cim de Picancel, la collada de l'Era de la Palla i la serra de la Covil. El poblament d'aquesta zona és caracteritzat per l'habitat dispers a partir de diverses masies repartides per el territori, avui dia, la majoria deshabitades. Serralada prepirinenca típica en el límit entre l'Alt i el Baix Berguedà, formada per relleus de conglomerats i gresos, amb valls molt tancades que han afavorit una conservació excel·lent d'alguns dels seus racons. El paisatge és essencialment forestal, amb predomini de coníferes: rouredes seques (Quercion pubesecentis-petraeae), pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). S'hi troben també alguns boscos mixtes amb arbres caducifolis. És un bon exemple de zona de transició entre el paisatge del Prepirineu i el paisatge dels altiplans centrals catalans. El sistema hidrològic el configuren el riu Llobregat i el torrent de can Bossoms. La principal activitat de la zona ha estat i és l'explotació forestal; amb importància destacada de l'activitat agrícola i ramadera en especial mentre les masies van restar habitades, avui dia aquest sector té poca presència, essent bàsicament de bestiar boví. El caràcter eminentment silvícola d'aquest espai protegit fa que, d'acord amb l'article 10 de la Llei forestal 6/1988, dins del seu àmbit han de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal.</p> | 08268-153 | Al voltant dels cims del Castellot i de la Roca Roja i la serra de la Covil. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però com que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació inicial del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1205100,1.8889200 | 408156 | 4663754 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-02-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades corresponen al cim del Castellot, de 890,7 m d'altitud. Entre l'espai natural de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera i l'espai natural de la Serra de Picancel, el 21,4% de tota la superfície municipal de Cercs es troba protegida. La informació aportada a la fitxa ha estat recollida en la memòria 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el mes de març de 2000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66644 | Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-densija-rasos-de-peguera-0 | <p>LLADÓ, Fina (1998): 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', a l'Erol, 59, p. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | XX | <p>L'espai natural denominat Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 4.330,22 ha, de les quals 556,33 ha pertanyen al terme municipal de Cercs, superfície que representa l'11,8% de tot el terme municipal i el 12,8% de tot l'espai natural. Els límits d'aquest espai són la serra de les Arades, la Baga de Nou Comes i la part alta del riu de Peguera en el sector de llevant i els límits municipals en les altres orientacions. Es troben dins de l'espai la Baga de Segalés, el Clot de la Molina i el serrat de les Estelles. Es tracta d'un nucli orogràfic ben delimitat on predominen els paisatges submediterranis. És considerat com un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-Pirineu oriental, sobretot per l'important grau de diversitat de paisatges que inclou, els més característics del Pre-Pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres. En l'estatge subalpí i alpí d'aquest espai s'hi troben comunitats i espècies vegetals que són de molt difícil localització en altres serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum,…), constituint un dels límits més meridionals a Catalunya on es pot localitzar vegetació alpina i subalpina. Aquesta és una de les característiques principals i més destacades de l'espai, i un dels principal motius per a la seva catalogació com a PEIN. Pel que fa a l'estatge montà hi ha un clar predomini de paisatges submediterranis en els que l'arbreda predominant és la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i amb aparició de fageda (Fagion sylvaticae) en algunes obagues. I ocupant grans extensions hi ha pinedes secundàries i primàries de pi roig (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Són remarcables algunes importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae) localitzades al vessant obac de la serra i als rasos culminals. A les àrees culminals supraorestals hi trobem prats i pastures calcícoles i també calcífugues, degut als importants processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). També hi ha una bona mostra de comunitats rupícoles de roques calcàries. La fauna representativa d'aquest espai és com la que es localitza en la zona del Cadí, però es considera una mica empobrida pel que fa als artiodàctils; aquesta àrea es correspon amb el límit sud de distribució d'algunes espècies pirinenques. Pel que fa als amfibis i rèptils mostren una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada presenta algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus,…) i heteròpters (Loricula pselafiformis, …).</p> | 08268-154 | Zona del Serrat de les Arades, del Serrat de les Estelles i dels Rasos de Peguera | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però com que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació inicial del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000. En la revisió de l'any 2000 es va incloure dins de l'espai d'interès natural la zona de l'estany de Cercs, que en el projecte inicial en quedava fora.</p> | 42.1375700,1.7961100 | 400511 | 4665752 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són del cim del Serrat de les Estelles, de 1.952,2 m d'altitud. L'àrea del municipi de Cercs inclosa dins del Pla d'Espais d'Interès Natural 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera' és la mateixa que està inclosa en l'espai 'Prepirineu Central Català' de la Xarxa Natura 2000. Entre l'espai natural de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera i l'espai natural de la Serra de Picancel, el 21,4% de tota la superfície municipal de Cercs es troba protegida. La informació aportada a la fitxa ha estat recollida en la memòria 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el mes de març de 2000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66678 | Mina Esteve o de la Frau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-esteve-o-de-la-frau | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | El sediment i la vegetació van cobrint les restes que conformen la mica Esteve. | Les restes visibles de la mina Esteve són bàsicament un desguàs de la mina, format per una obertura en arc en pedres que dóna pas a l'interior d'una curta galeria coberta amb volta de canó feta bastida en pedres. Aquest desguàs és situat sota un dipòsit de carbó. El dipòsit de carbó, molt cobert de vegetació, està format per murs de pedra, bastit arrambat al mateix terreny; aquest dipòsit era el punt de recepció del carbó que baixava a través del cable aeri de la mina Alfonso al nivell Esteve, punt a partir del qual era traslladat amb les vagonetes cap al pla inclinat. La bocamina Esteve es troba situada al costat del dipòsit, tot i que avui dia no és visible degut al sediment i vegetació que s'hi ha acumulat. | 08268-188 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Esteve (o Frau) està situada a una altitud de 876 m, a la dreta del torrent de la Frau, entre les mines de Sant Josep i Alfons. Fou explotada entre els anys 1886 i 1919. Fou una de les primeres mines que es va electrificar. Els primers en explotar de la mina van ser l'empresa Garavetti, Vellino, Bovio i Cia, coneguts com els italinans, entre els anys 1885 i 1888, encara que n'era propietari l'empresa Ferrocarril y Minas de Berga. Aquesta empresa se la va vendre junt amb la resta de propietat al Sr. José E. de Olano y Loisaga el febrer de 1895, el qual era el principal accionista de D.G.E. de Olano. Amb la constitució de la societat Carbons de Berga S.A., es va continuar l'explotació de la mina fins al seu tancament, cap a l'any 1919. | 42.1888800,1.8574600 | 405657 | 4671379 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66678-foto-08268-188-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El desguàs de la mina sovint s'ha confós amb la bocamina. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66680 | Mina Alfons o del Moroto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-alfons-o-del-moroto | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | L'accés a la mina està quasi totalment coberta de sediment i vegetació. | La bocamina Alfons està formada per un mur bastit de pedres que actua de mur de contenció del terreny, i en el que hi ha la boca d'accés a l'interior de la mina. Es tracta d'una obertura feta en pedres col·locades a maners de dovelles, formant un arc de mig punt que té continuïtat, almenys uns metres, conforman la volta de canó de la galeria. Actualment, la boca es troba quasi totalment sitjada. | 08268-190 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Alfons (o del Moroto) està situada a 876 m d'altitud, a la dreta del torrent de la Frau i per sobre de la mina Esteve. Va ser explotada entre els anys 1893 i 1917, primer per part de l'empresa D.G.E de Olano, i ja a partir de 1911 a través de l'empresa Carbons de Berga S.A. i fins al moment del seu tancament. | 42.1876600,1.8583400 | 405728 | 4671243 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El carbó extret d'aquesta mina, junt amb la mina Milagros, ja fora del municipi de Cercs, era trasportat per un cable aeri fins al nivell Esteve, a fi de ser traslladat a través del pla inclinat fins al nivell Consolació i fins a l'estació de Fígols. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66682 | Cable aeri de la mina Alfons al nivell Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cable-aeri-de-la-mina-alfons-al-nivell-esteve | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. COROMINAS, J. (2015): '120è aniversari del pla inclinat 'Natalia' de Fígols-Les Mines', a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Les estructures estan molt cobertes de vegetació. | Es tracta d'un cable aeri o funicular que permetia el transport de carbó des de la mina Alfonso fins al nivell de la mina Esteve, des del qual a través d'un ferrocarril era transportat fins el cap del pla Natàlia. Es conserven diverses restes d'aquest cable, dues grans estructures de suport del cable es troben al vessant nord del torrent de la Frau i dins el terme de Guardiola de Berguedà, són estructures formades per grans murs bastits en pedra (en un dels casos, part dels angles superiors són en maó massís), són murs d'alçada considerable; en un dels casos encara es conserva part del cable i dels elements de suport d'aquest. Dins el terme de Cercs al nivell de la mina Esteve, en el punt d'arribada del carbó que es transportava en el cable aeri, es conserva una estructura de dipòsits on s'acumulava el material per ser carregat amb vagonetes fins al pla inclinat a través del qual es transportava fins el nivell Consolació. Es tracta d'una construcció que era emprada com a punt de recepció del carbó que era baixat pel cable aeri, en aquesta estructura hi havia un seguit de dipòsits o tolves permetien l'emmagatzematge del material fins al moment del seu transport, encara són visibles algunes de les sortides del carbó de les tolves. | 08268-192 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Alfons va estar en funcionament entre els anys 1893 i 1917, el carbó que se n'extreia era transportat per aquest cable aeri o telefèric fins el nivell de la mina Esteve, posteriorment a través de vagonetes es feia arribar fins al pla inclinat per poder arribar a l'estació de Fígols. Sembla que el funicular va funcionar els mateixos anys que la mina Alfons i potser uns pocs més, fins com a molt l'any 1919, quan es va deixar d'explotar la mina Esteve. | 42.1888800,1.8574600 | 405657 | 4671379 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que aquest funicular a més del transportar el carbó de la mina Alfons, també era emprat per baixar carbó de la mina Milagros, situada dins el terme de Guardiola de Berguèda, i carbó d'altres mines. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66688 | Mina dels camps de la baixada de Vall-Llòbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-camps-de-la-baixada-de-vall-llobrega | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | únicament es pot veure uns pocs metres de galeria, a partir dels quals està ensorrada. | La bocamina està situada al peu de la pista forestal, quedant en part per sota de la cota de la pista; així, des de la pista es pot veure un clot i el forat de la boca de la mina. La boca està oberta a la paret de roca, accés que dóna a l'interior de la galeria, de la qual només podem veure uns pocs metres. Les parets de la galeria són conformades per la mateixa roca picada, l'interior té molt de sediment acumulat, al fons del curt recorregut visible hi podem veure un despreniment que no permet continuar, que es troba a l'inici del tram que sembla que ja estava apuntalat. A l'exterior, a la banda oposada de la pista, hi ha una zona que sembla correspondre a la part de l'escombrera on s'abocaria el rebuig del material extret. | 08268-198 | A la zona nord-oest del municipi. | Segons la bibliografia publicada (SOLER, R.; ORIOLA, J.: 1997: p.42), aquesta mina va ser explotada només durant entre els anys 1945-1946, era propietat de Miquel Segarra i Estanislao, alcalde de Berga, ambdós tenien altres mines en propietat en zones properes a aquesta. La mina era d'extracció de carbó, i com en altres explotacions d'aquest període, és un tipus d'explotació de molt poca durada que sovint era lloc de treball de joves que anaven a treballar a la mina per tal d'evitar haver d'anar a fer el servei militar. | 42.1537800,1.8252500 | 402944 | 4667518 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66688-foto-08268-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66688-foto-08268-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop de la masia de Vall-Llobrega hi havia tres altres mines de carbó que eren del mateixos propietaris, consta que aquestes van ser explotades entre els anys 1944-1946, tot i que sembla que no van donar gaire bons resultats. D'altra banda, prop de la masia de l'Erola tenien en explotació una altra mina de carbó, que rebia el mateix nom de la masia, mina de l'Erola, que sembla que es va explotar entre el 1945 i 1947; segons la bibliografia es tractava d'una galeria feta en rampa, el mineral era pujat per un cabestrant que feien moure els mateixos treballadors. El fet que totes aquestes mines properes i dels mateixos propietaris vagin ser explotades més o menys durant els mateixos anys, podria ser com a resultat d'una explotació de poca profunditat, en el sentit que seguien la veta de mineral i quan s'acabava, es desplaçaven a un indret proper a intentar seguir la veta de carbó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66691 | Pilones de la via de ferrocarril Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilones-de-la-via-de-ferrocarril-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | Tot i que es conserva un alçat considerable de les pilones, tenen molta vegetació que hi ha crescut. | Es tracta d'un conjunt de diverses pilones, de fer són visibles sobretot quatre, que conformaven l'estructura de suport d'una pasarel·lela o pont de la via de ferrocarril que comunicava les mines de Peguera amb Cercs, amb la zona de l'actual Sant Jordi. Aquest pont permetia salvar el torrent de Peguera a una alçada considerable tot mantenint el nivell de cota desitjat. Es tracta d'un conjunt de pilones d'alçada considerable, bastides totes elles en pedra, amb peces grans peces als angles, mostren un basament que a partir d'una cota es redueix per conformar uns pilars de planta de mides menors. | 08268-201 | a les afores del poble de Sant Jordi, al peu del traçat del tranvia de sang. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. El tranvia es va començar a construir al 1906 i no va ser fins el 1910 que es va acabar l'obra. Va estar en funcionament fins el 1928, tot i que posteriorment va funcionar puntualment fins el 1942, sobretot per el transport de fusta. | 42.1471200,1.8494200 | 404931 | 4666752 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66691-foto-08268-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66691-foto-08268-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66692 | Pla inclinat núm. 1 del tramvia Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-inclinat-num-1-del-tramvia-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | El mur es troba escapçat per la part baixa. | Les restes conservades del pla inclinat són bàsicament un gran mur de pedra, d'alçada considerable, en el que s'hi conserva un contrafort. El mur és bastit en pedra lligada amb morter. | 08268-202 | al vessant de llevant del poble de Sant Jordi. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1504700,1.8648600 | 406212 | 4667106 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66692-foto-08268-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66693 | Pla inclinat núm. 2 del tramvia de Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-inclinat-num-2-del-tramvia-de-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | les restes estan en procés d'enderroc. | Del pla inclinat núm. 2 del ferrocarril de Peguera a Cercs es conserven diverses estructures, bàsicament són murs de contenció i grans i potents contraforts de suport del tram de via a tocar del pla inclinat. Del pla hi ha les restes de l'edifici o barraca del fre, una construcció de planta rectangular bastida amb murs de pedra. | 08268-203 | a la part central del terme municipal. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1433900,1.8395700 | 404111 | 4666348 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66693-foto-08268-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66693-foto-08268-203-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66694 | Estació de les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-les-graus | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | Encara que es conserva una part important de l'edifici aquest mostra parts malmeses. | L'estació de les Graus conserva gran part de l'edifici d'emmagatzematge del carbó, es tracta d'una construcció bastida en murs de pedra, arrambada al marge del terreny; té una alçada considerable i en el frontal hi són visibles diverses obertures, que conformaven els punt de sortida del carbó emmagatzemat. Aquest edifici era de fet el punt de descàrrega del telefèric del Graell i era també el punt d'enllaç amb el telefèric de la mina Realidad, situada a la zona de Peguera. L'estació pren el nom de l'indret, denominat les Graus de Peguera. | 08268-204 | En un extrem del terme municipal per la part de ponent, amb el límit amb el municipi de Fígols. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1523700,1.8054500 | 401306 | 4667384 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66694-foto-08268-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66694-foto-08268-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El telefèric Graell era emprat sobretot per l'extracció de fusta provinent del bosc de Moripol, del terme municipal de Gòsol. La mina Realidad va esdevenir una de les mines de carbó més importants de la zona de Peguera. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66695 | Túnel del ferrocarril de Peguera a Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-ferrocarril-de-peguera-a-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | En conjunt el túnel està ben conservat, però requeriria d'alguna actuació de consolidació, especialment dels murs exteriors del costat de la boca més est. | Túnel excavat a la roca que permet donava pas al ferrocarril de Peguera-Cercs, construït per salvar una zona de difícil solució. Es tracta d'un túnel d'uns 64 metres de llargada, no té molta amplada, ja que l'ampla de via era de 600mm. | 08268-205 | A la zona de ponent del terme municipal. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1506200,1.8095300 | 401640 | 4667185 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66695-foto-08268-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66695-foto-08268-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66698 | Pont de la Senyora o de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-senyora-o-de-la-consolacio | SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. | XVIII? | Està escapçat pel costat sud-oest, i la resta es troba molt coberta de runa i vegetació. | El pont es troba al torrent de la Consolació o també anomenat la Frau, quedant al nord de la Torre del Comte de Fígols, per sota dels edificis de la colònia minera de la Consolació i a pocs metres per sota hi ha el riu Llobregat, on desaigua el torrent. Actualment el pont no té ús i de fet es troba en mal estat, tenint l'extrem més sud-oest destruït i la resta es troba molt coberta de runa, en gran part com a resultat dels abocaments de l'explotació de la mina la Consolació però especialment degut a una gran esllavissada que es va produir a la zona al darrer quart del segle XX; a més, actualment la vegetació cobreix gran part de l'estructura conservada. Del pont podem veure part de la cara del costat de llevant, ja que l'oposada està coberta de runa. Es pot veure part del parament que el configura i de l'arc que forma l'únic ull de que disposava. El parament és un aparell de carreus desbastats, no massa polits, tot i que alguns mostren encoixinat d'acabat bast. L'arc és fet amb dovelles de tall allargat, ben escairades i polides. | 08268-208 | A la zona de la Consolació, a la part baixa prop del riu Llobregat. | El pont formava part del traçat de l'antic camí ral que circulava per la vall del riu Llobregat, facilitant la comunicació entre Berga i Guardiola, la Pobla de Lillet i Bagà. | 42.1804900,1.8630600 | 406107 | 4670442 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66698-foto-08268-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66698-foto-08268-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont consta referenciat com a pont de la Senyora o de la Consolació, de fet, la majoria de gent que en recull informació o en té constància, s'hi refereix com a pont de la Senyora, denominació que rep per a la proximitat al Santuari de Nostra Senyora de la Consolació. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66491 | Santa Maria de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-cercs | GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | L'església tot i assentar-se sobre la base d'un antic temple romànic, és un edifici relativament modern. Presenta una planta de tall rectangular dividida en tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada, i amb tester pla. La coberta, de teula àrab, en la nau central cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular al parament principal. Les naus laterals cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. És curiosa la posició del temple, doncs els peus de l'església miren vers l'est mentre que la capçalera la trobem a l'oest, i a ella s'hi annexa l'antiga rectoria. De la dreta del parament principal sobresurt un esvelt campanar de torre, de planta quadrada, amb quatre ulls allargassats acabats amb arc de mig punt adovellat a partir de totxo ceràmic. La torre corona per mig d'un teulat, de teula àrab, que cau a quatre vessants. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es presenten a pedra vista. Es tracta d'un edifici d'escassa il·luminació natural, degut a les poques obertures. La porta d'accés, a la façana est, és força senzilla, de tall rectangular i acabada amb arc rebaixat, adovellada també als brancals. Damunt de la porta, al centre de la façana, es troba un petit rosetó vidriat. A les naus laterals, s'obre alguna finestra de tall rectangular, i al parament que sobresurt de la nau central una obertura que permet la ventilació de l'edifici alhora que l'il·lumina mínimament. Diferent és el cas del campanar, que a més de les obertures abans citades presenta diverses finestres d'arc de mig punt, acabades amb maó massís. A l'interior de l'església s'hi accedeix a partir d'un atri, sobre del qual es troba un cor. Un cop dins, es mostra la coberta de la nau principal és a partir de volta de canó dividida en trams a partir d'arcs torals. A les naus laterals, la coberta és a partir de voltes de creueria en cada tram. Tant l'altar com diverses capelles laterals guarden diferents elements escultòrics i elements mobles, destacant especialment la capella del costat sud-est. | 08268-1 | C/ de l'Església núm.11. Cercs | Segons alguns estudis, el nucli de Cercs podria haver-se construït al seu voltant a partir de la segona meitat del segle XVIII, de fet antigament el lloc era conegut com pont de Rabentí. La clau de l'arc de la porta presenta una inscripció que marca la data de 1793. Al finals del segle XIX o potser molt a inicis del XX l'església va ser reformada, moment en que es va construir el campanar de torre. A més, d'altres reformes realitzades al segle XX. Són ben poques les notícies conegudes de l'església, en aquest sentit només fer esment a que durant la guerra civil va patir algunes destrosses, entre les quals la pèrdua de l'altar major de guix i el retaule del Sagrat Cor, també de guix. | 42.1464700,1.8593700 | 405752 | 4666668 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Una de les fotografies més antigues conegudes del poble, segurament de finals del segle XIX, permet saber que l'església no comptava amb el campanar de torre, sinó que tenia un petit campanar tipus espadanya coronant el centre de la façana principal. En aquell moment, tampoc s'havia construït la rectoria. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66493 | Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quirze-de-pedret | <p>CAIXAL, A; CARRASCO, M.A; CASTELLANO, A.; GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1999): 'L'Església de Sant Quirze de Pedret. Cercs', a La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998, 2. Barcelona. CASTELLANO, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals'. L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010): 'Noves dades sobre l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs)'. L'Erol, núm. 103. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 1. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2009): 'Estudio arqueològico del puente de Pedret' (Cercs, Berguedà). VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa.</p> | X | <p>Sant Quirze del Pedret és d'un dels exemplars d'arquitectura religiosa preromànica més ben conservats a Catalunya. L'edifici, que des del seu origen ha sofert una evolució constructiva arrel de diverses modificacions, ha tingut dues grans etapes d'intervenció arqueològica i de restauració al llarg del segle XX, en la darrera de les quals es va decidir actuar sota el criteri de recuperació d'aquells elements més primerencs. Avui, l'edifici presenta una planta de tall rectangular, amb tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada i corona amb absis trapezoïdal, mentre que les laterals presenten absidioles semicirculars de planta ultrapassada. La nau lateral sud només manté part del perímetre del mur de tancament, doncs arrel del seu ensorrament al segle XIII a occident es va configurar un porxo que aixopluga la nova porta d'accés a migdia (avui reconstruït), mentre que al tram de llevant es va aixecar un campanar de cos quadrat, que ha estat recuperat, que s'alça fins el vessant de la nau central i que enllaça amb l'absidiola corresponent. Del parament de ponent es pot destacar el manteniment de la porta d'accés original, que resta sense funció al restar tancada amb vidre; igualment, la part superior del mur que s'ha rematat insinuant l'antiga espadanya que el coronava; finalment, part d'un mur que sobresurt del parament en sentit oest i que cloïa un espai del temple, avui derruït. Incidir en el desnivell del terreny que provoca diverses alçades en cadascuna de les naus, essent la pendent descendent vers migdia. La coberta de la nau central, de teula àrab, cau a dos vessants i té el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal; les naus laterals (la de migdia en el tram de porxo) cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. Cal destacar que la coberta de l'absis central cau a dos vessants, amb inclinació i carener coincident amb la seva nau, mentre que les absidioles cobreixen a partir de coberta semicircular. La torre cobreix amb planxes de coure. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter de calç. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren revestits amb un enlluït de calç. L'edifici s'il·lumina especialment a la capçalera on un seguit de finestres d'una i dues esqueixades es reparteixen al voltant d'absis i absidioles. El mur de tancament de la nau central, en el seu tram més alt orientat a llevant, presenta una senzilla finestra geminada. Des del mur de migdia de la nau central s'il·lumina l'interior de l'edifici a partir d'un seguit d'obertures de tipus senzill. Cal destacar la porta d'accés a la paret de migjorn, que es calcula del segle XIII. Tot i que força deteriorada encara s'intueix la seva riquesa decorativa i arquitectònica. L'interior de l'església, cobert amb volta de canó, mostra moltes de les particularitats de l'estil preromànic, com ara els arcs de ferradura que comuniquen els absis amb les seves naus (alguns dels quals descansen sobre columnes) o bé les obertures, també en forma de ferradura, que comuniquen la nau central amb les laterals. L'interior compta amb petits tram d'escales que faciliten la comunicació d'una nau a una altra i que permeten salvar el desnivell propi del terreny. A l'entorn de gran part de la nau central hi ha un banc d'obra a l'estil del que devia haver-hi hagut en l'església medieval. De l'interior cal destacar el conjunt de pintures murals, la gran majoria són reproduccions realitzades el 1992 i el 1998; encara que cal remarcar que se'n conserven d'originals, datades al segle XI, i conservades al seu lloc d'origen, es localitzen a la nau central i l'arc triomfal, i altres restes també a la nau nord, per bé que més escasses.</p> | 08268-3 | A la part sud del terme municipal, a l'àrea de Pedret, en el vessant de ponent del riu Llobregat. | <p>Tan l'estil arquitectònic de Sant Quirze com els estudis arqueològics realitzats al lloc demostren que els orígens de l'església són anteriors a les informacions documentals conegudes o conservades. Entre altres coses, la seva acta de consagració no s'ha conservat. No obstant, els resultats de les excavacions permeten afirmar que l'església es va construir en època carolíngia (segles IX-X). En aquesta època l'església pertanyia al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell. Si bé el primer document que parla del lloc és del segle X ('Et in Pedredo masos .II., cum terras et vineas', hi ha discrepàncies en la bibliografia consultada entre l'any 983 o el 984), no és fins el segle XII (20 de març de 1168) que apareix un document en el que es consagra l'oratori de Sant Miquel i Sant Víctor de Pedret ('in honore sancti Michaelis in loco vocitato Pedret'). Encara i així, hom no pot afirmar que aquest oratori fos de la pròpia església. Ja al segle XIII (novament les fonts bibliogràfiques esmenten diferents dates, any 1248 segons la Catalunya Romànica, any 1268 segons Anna Castellano), el capellà i rector de l'església de Sant Quirze de Pedret dóna al monestir de la Portella tot l'honor i terres que posseïa a la parròquia. Val a dir que fins aquest segle XIII les referències documentals pertanyen al lloc de Pedret, no pas en concret a l'edifici de l'església, que no apareix fins el segle XIV, a partir de l'any 1312, en què s'esmenta en una visita pastoral al deganat de Berga com església parroquial. Dins d'aquest mateix segle apareix esmentada en dos fogatges, un de 1365-1370 i l'altre de 1378, en què el lloc de Pedret té 5 focs formats per 4 cases i l'església. Sembla ser, però, que la parròquia de Pedret ja en aquests anys havia entrat en decadència, tot i que no és fins el 1510 que es confirma que el lloc està quasi deshabitat: un establiment fet a favor del senyor de Peguera diu, parlant de Pedret, que la zona està 'inhabitata, et carens parrochianis'. Com la resta d'esglésies del municipi de Cercs, l'any 1593 va passar a dependre del bisbat de Solsona, de nova creació. Ja en aquell moment Pedret era sufragània de Santa Maria de la Baells (així ho esmenten les visites pastorals dels anys 1575, 1576 i 1587 que es conserven a l'Arxiu Diocesà d'Urgell) i havia perdut el caràcter parroquial. Al llarg del segle XVII l'església era objecte de pelegrinatge de veïns de la contrada i durant el segle XVIII s'hi van introduir algunes millores. Al segle XIX l'església fou profanada i abandonada i no fou fins a finals d'aquest segle que es va donar relleu a les pintures que s'hi conservaven, tot i el mal estat en què es trobava el conjunt monumental. Ja en la segona meitat del segle XX s'hi van fer dues actuacions, entre 1959 i 1964 i entre 1989 i 1995, per restaurar l'edifici i fer-lo accessible com a monument visitable, a part de recuperar el culte un cop l'any.</p> | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-foto-08268-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-foto-08268-3-3.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | D'entre els elements artístics conservats, cal destacar la pròpia naturalesa escultòrica de la porta d'accés, una lipsanoteca de vidre (segle X), un encenser de coure (segle XII), la pila baptismal, fragments d'una llàntia de vidre, i altres béns mobles. Una de les realitats artístiques més valorades són les restes de pintura mural de finals del segle XI, de l'anomenat Mestre de Pedret, i que avui es troben repartides entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i Museu Comarcal de Solsona; aquest darrer acull, entre altres, una de les pintures més conegudes, anomenades l'Orant de Pedret. El Bisbat de Solsona va cedir el monument a l'Ajuntament de Berga a l'any 1959, amb el compromís de tenir-ne cura. L'edifici forma part d'un conjunt de monuments romànics de la comarca que es poden visitar; en uns horaris preestablerts. Entre el 1959 i el 1964 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de Berga i del Bisbat de Solsona, va realitzar obres de restauració de l'església dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs (cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació) i del constructor berguedà, Modest Buchaca. Posteriorment, ja al 1989 s'inicià una nova etapa de treballs arqueològics, estudi, i restauració del temple, entre altres, a demanda de l'Ajuntament de Berga a la Diputació de Barcelona; aquesta fase d'actuació va estar dirigida per l'arquitecte i cap de SPAL Antoni Gonzàlez. Arran dels estudis duts a terme en aquesta fase, es va adoptar l'objectiu de recuperar el màxim possible de l'aspecte del temple del segle X. Arran dels estudis realitzats durant aquesta darrera etapa d'actuació arquitectònica en el temple, es va poder establir una seqüència de l'evolució històrico-constructiva de Sant Quirze de Pedret. Una de les actuacions complicades de resoldre en la darrera fase de restauració va ser en relació al gran campanar d'espadanya; finalment, es va decidir i optar per el seu desmuntatge, diverses raons ho van avalar. Pocs metres davant la façana oest, es va construir un campanar, d'estructura metàl·lica i que compta amb una mena de petit mirador des del qual poder observar l'església. Sant Quirze de Pedret compta amb diversos nivells de protecció: BCIN/Monument històric/91-ME-EN/R-I-51-0435. Decret de 03/06/1931 Entorn RESOLUCIÓ CLT/3491/2004, de 23 de novembre, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de Govern de la Generalitat de 16 de novembre de 2004, pel qual es delimita l'entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4288 27/12/2004 DOGC 4102 RESOLUCIÓ CLT 18/2004, de 16 de març, per la qual s'incoa l'expedient de delimitació d'un entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4102, de 30/03/20004. | 91 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||
| 66494 | Sant Jordi de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi-de-cercs | GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | Es tracta d'una església romànica que ha sofert diverses reformes al llarg dels segles. És un edifici d'una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s'orienta a llevant. La coberta de la nau cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés (sud); la de l'absis és semicircular gràcies als dos carenats que defineixen la forma i la inclinació vers l'est. Originàriament, però, l'absis cobria amb un quart d'esfera fet amb blocs de pedra regulars. A banda i banda de l'església, a l'alçada mitja de la nau, s'obren dues petites capelles de tall quadrangular, que sobresurten en planta del parament i que van ser construïdes al segle XIII. Aquestes capelles, que en alçada s'aixequen fins a mig mur de tancament, cobreixen a dos vessants i presenten un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés. Des del mur de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, d'època moderna. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. El conjunt de cobertes és de teula àrab. En quant a les obertures, l'edifici presenta un únic punt d'accés, que s'obre a migdia, a partir d'una porta adovellada de mig punt. Tanmateix, es troba una porta a l'oest, també adovellada, que resta tapiada. Un conjunt de finestres de doble esqueixada, cobertes amb arc de mig punt, il·luminen l'interior de la nau: dues a l'absis, tres a la façana de migdia (una de les quals és tapiada). Cal assenyalar que a llevant, sobre de l'absis, es troba una finestra cruciforme, mentre que per ponent l'edifici s'il·lumina mitjançant un òcul. L'interior de l'edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d'una volta de canó apuntada sustentada per dos arcs torals de reforç, també apuntats; excepte el darrer terç de ponent, que la coberta va ser refeta amb materials contemporanis arran de les obres de rehabilitació i restauració. La nau, que es divideix en tres trams, comunica amb les capelles a través d'arcs de mig punt sense ornamentar. A partir de les excavacions i treballs que es van desenvolupar al llarg de les dècades dels anys seixanta i setanta, es sap que existia un cor de fusta. En els decurs dels treballs es van localitzar i recuperar diverses peces d'interès històric i patrimonial, destacar que es va localitzar un tenant d'altar que avui dia resta col·locat com a base de la mesa d'altar. Entre les tasques realitzades durant el procés d'excavació hi destaca la consolidació i neteja dels paraments. A mitjans de la dècada dels vuitanta es van dur a terme les reformes en la coberta de la nau i de l'absis. A l'interior de la nau es conserva una pica baptismal de secció troncocònica, força senzilla en quant a acabats, que resta pendent d'instal·lar, junt amb altres peces arquitectòniques recuperades arran de les obres de restauració. Al costat sud de l'església hi ha el cementiri, aquest compta amb un petit mur perimetral de tancament, que té dos accessos, el principal al costat de ponent, és a través d'un portal coronat per una llinda plana monolítica. L'accés del mur del cementiri és també el pas per accedir a l'església. Al cementiri es conserven algunes làpides de pedra i una peça quadrangular que sembla correspondre a una base d'una creu. | 08268-4 | prop del nucli de Sant Jordi. | Tot i que avui és coneguda amb el nom de Sant Jordi, fins el segle XIX la seva advocació va ser a Sant Andreu. Originàriament, es pensa que era una de les esglésies que pertanyien jurisdiccionalment al Bisbat d'Urgell i que possiblement estigués dintre del terme del castell de Fígols. Encara que el primer esment documental a les possessions de Cercs data de principis del segle XI, no serà fins l'any 1312 quan un document, en el que es parla de la visita que Galceran Sacosta feu a l'església de Sant Andreu de Cercs, es refereixi directament a aquesta ermita. El 1363 un document en fa esment de nou; en aquest l'església és citada com part d'una venda que la reina Elionor fa a Pere Fresc de Berga. El segle XVIII apareix sota la jurisdicció de les esglésies de Santa Maria de Baells i Sant Quirze de Pedret. Avui en dia l'església, dedicada a Sant Jordi, resta sense culte habitual, encara que es manté l'aplec anual. Entre les troballes que es conserven gràcies als treballs de restauració realitzats als anys setanta, hi destaquen el tenant de l'altar i una lipsanoteca amb relíquies. Les reformes en la coberta de la nau i de l'absis es van dur a terme a mitjans de la dècada dels vuitanta. | 42.1525400,1.8518800 | 405142 | 4667351 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'accés es fa des del mateix nucli urbà i a través del carrer conegut com a Camí de Sant Jordi. | 94|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66495 | Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli | GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 6. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Petita església situada a la part alta de la colònia de Sant Corneli. L'edifici és de planta rectangular, amb el cos de la nau orientat aproximadament nord-sud, més ample que la resta; en el mur de llevant sobresurt el cos de la sagristia; la façana té menor amplada respecte del cos de la nau. El temple és cobert amb teulada a dues vessants de teula àrab, el volum de la sagristia de teulada a un sol vessant; el ràfec de les teulades és ornamentat a manera de motllura realitzada a partir de maó massís. En conjunt els murs són de carreus desbastats reforçats als angles per grans carreus ben tallats i polits. La porta d'accés situada a migdia és formada per una obertura en arc adovellat sobre muntants de carreus d'igual configuració en tot l'emmarcament de la portalada. Les finestres són emmarcades en maó massís; a la sagristia trobem una obertura de línies rectes amb una mena de guardapols a la part superior, acabat en motllura, tot de maó massís; al cos de la nau en la façana est hi ha una finestreta de llinda en arc; i a la façana sud, damunt la porta d'accés, un òcul circular. La façana est permet entreveure la traça d'anteriors obertures totalment cegades. La façana sud és coronada per una espadanya amb una obertura en arc de mig punt, l'estructura del campanar és tota feta a partir de maó massís; allotja una campana. L'interior és una nau coberta per volta de canó, distribuïda per trams a partir d'arcs que es recolzen sobre mitges columnes adossades als murs laterals. A cada tram trobem petites capelletes. L'altar major és ornamentat a partir d'una peça escultòrica de marbre de formes arquitectòniques i alguns elements figuratius, al centre un Sant Crist a la creu, i a costat i costat, Sant Ciprià i Sant Corneli. A cada lateral es disposen quatre capelles, destacar que la més sud del costat de llevant acull la pica baptismal. Als peus, damunt el cancell d'accés hi ha el cor. | 08268-5 | A la plaça de l'església, de la Colònia de Sant Corneli. | L'església de Sant Corneli consta que va ser construïda a inicis del segle XX, pels volts de 1905. Entorn als anys 20 del segle XX va ser reformada en profunditat, en són testimoni diverses imatges antigues que mostren una capelleta molt més petita que l'actual. En el decurs de la Guerra Civil va ser incendiada, anys més tard fou restaurada. Segons sembla, l'empresa encarregada de l'explotació de les mines va realitzar, a l'any 1946, un projecte de reforma i ampliació de l'església de Sant Corneli que consistia en la construcció d'un gran temple que havia de dominar des del Serrat del Bous la vall del riu Llobregat. El projecte no es va arribar a realtizar. L'església ha estat coneguda i denominada com a Sant Corneli de Fígols, ja que durant anys depenia de la parròquia de Fígols. L'edifici era com tota la colònia propietat de l'empresa Carbones de Berga S.A., l'any 1990 va ser cedida a l'Ajuntament de Cercs. | 42.1859900,1.8532800 | 405308 | 4671063 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66495-foto-08268-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66495-foto-08268-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | D'època medieval consten diverses referències documentals d'una església nomenada Sant Corneli de Cercs (o de la Vedella), no es coneixen restes d'aquesta església, per bé que es creu que devia estar ubicada en una zona propera a la colònia minera de Sant Corneli. El segle XVIII encara constava l'església de Sant Cebrià o Sant Corneli com a sufragània de Sant Salvador de la Vedella. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66496 | Santa Maria de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-baells | GAVIN, Josep M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI | fa molts anys que resten amuntegades a l'espera de la seva reconstrucció. El pas del temps n'afavoreix la seva degradació, a més del fet que es té constància que algunes pedres van desaparèixer. | L'església de Santa Maria de la Baells va desaparèixer arran de la construcció del pantà de la Baells. El temple va ser desmuntat i les pedres de la seva façana traslladades, ja que hi havia el compromís de reconstruir l'església. Des de llavors les pedres restes amuntegades i numerades en un pati en el poble de Sant Jordi. Avui dia però, moltes de les pedres han desaparegut. El conjunt de pedres conservat formaven part de la façana de ponent de l'església, era presidida per una portalada d'arc de mig punt dovellada, amb una llinda monolítica decorada amb elements florals i figures, com elements geomètrics, una agnus dei, entre altres. A banda i banda del portal hi havia tres arcuacions cegues que es recolzaven damunt petites mènsules decorades amb caps de caràcter fantàstic, a manera de monstres. Sobre el portal hi havia una petit finestra amb tres arcs en degradació que eren rematats per una arquivolta i una petita imposta. La façana era coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls. | 08268-6 | C/ Camí de Sant Jordi, s/n. 08698 Sant Jordi, Cercs. | La primera referència documental de l'església de Santa Maria de la Baells apareix en l''Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell' amb la forma llatina Lapides Bellos. Aquest document fou escrit, segons estudis recents de l'any 2011, els anys 819 o 839, la qual cosa indicaria que l'antiga església de la Baells ja existia a principis del segle IX. L'església es trobava dins del comtat de Berga i depenia del bisbat d'Urgell. Una altra referència documental correspon a l'any 1001, en un document de permuta d'un alou de Vilada que limitava amb l'església de Santa Maria de la Baells: 'parte in sancta Maria de Labidellos'. Al llarg de l'edat mitjana tenia la funció d'església parroquial, funció confirmada l'any 1312 en una visita al deganat de Berga. L'any 1363 diverses possessions comtals berguedanes, entre elles l'església de Santa Maria, foren venudes a un ciutadà de Berga, Pere Fresc. Segons els fogatges del segle XVI, l'any 1515 l'església era el centre d'una petita parròquia (Santa Maria de la Baells) formada per 4 focs i l'any 1553 apareixen units, els focs de la Baells i Cercs (amb la forma 'Cerrals o Cercals') amb un total de 10 cases. Com tot el poble antic de la Baells, l'església de Santa Maria es va veure afectada per la construcció de la presa i la conseqüent inundació de la zona ocupada pels edificis. L'any 1972 es va projectar el seu trasllat, el qual es va iniciar l'any 1974 amb la numeració i desmuntatge de pedra a pedra de la façana amb l'objectiu de reconstruir-la dins del nucli de la Rodonella. Les pedres desmuntades es van traslladar al nucli de Sant Jordi de Cercs i allà romanen esperant que algú les torni a muntar. | 42.1509200,1.8548800 | 405388 | 4667167 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66496-foto-08268-6-2.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prèviament al desmuntatge de l'església es va realitzar un alçat de la façana per tal de poder numerar tots els carreus i peces que la conformaven.Les pedres es troben sota custòdia de l'Ajuntament de Cercs. | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66497 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-4 | AYMAMÍ, G. (2010): 'Notes sobre el trogloditisme al Berguedà', a L'Erol, núm. 106. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 5. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 64-65 (itinerari 13), Barcelona. | XVII-XVIII | La volumetria de la casa es conserva pràcticament sencera, però mostra part de les teulades i d'alguns forjats interiors ensorrats. Els murs mostren algunes esquerdes i la vegetació en cobreix algunes parts. | Situada en el vessant sud del torrent de les Garrigues, trobem la casa construïda adossada a una paret de roca anomenada Roques Blanques. Les estructures que conformen la Balma són la casa, bastida adossada a la roca, i alguns annexes destinats a paller, magatzem i corts. L'estructura de la casa està formada per dos volums principals adossats i disposats conformant una planta rectangular allargada, amb un reclau; va ser construïda en paral·lela a la roca on s'adossa. El conjunt mostra diferents fases constructives degut a ampliacions i modificacions. La paret de roca on hi ha la casa té una disposició est-oest, determinant una orientació de la paret cap al sud, orientació que pren el frontal principal de la casa. La casa consta de planta baixa i dos nivells, el darrer dels quals és sota-coberta; a més, part de l'estructura té un nivell més que queda semisoterrat. Pel que fa a la coberta, la teulada és a un sol vessant, recolzant-se a la roca natural per la part posterior i desaiguant el vessant cap al sud. En conjunt, els murs són bastits amb pedres irregulars en formes i mides; pel que fa a les cantoneres, aquestes són formades per blocs de pedra més o menys desbastats. La majoria de les obertures són de tipologia senzilla, en general, formades per brancals sense diferenciar dels murs o per pedres més o menys desbastades i, en la majoria de casos, amb llinda de fusta. La distribució de les obertures en façana és força regular. En la façana del cos de més a ponent, destaca una gran obertura de línies rectes, a manera de galeria o eixida al nivell sota-coberta. En el volum de més a llevant, trobem altres obertures a destacar, en aquest cas a nivell de planta baixa, hi ha alguna obertura de llinda d'arc rebaixat fet amb lloses i pedres desbastades disposades a plec de llibre. Un exemple el trobem en l'obertura d'accés a la part més de llevant del conjunt de la planta baixa; un altre arc, en aquest cas cegat, el trobem en una mitgera també a nivell de planta baixa. De l'interior, destacar la presència de la roca en tota la part posterior de la construcció. D'altra banda, tot i que l'edifici presenta parts ensorrades i en procés d'enrunament, interiorment encara podem observar part de la distribució dels espais, podent fer esment a que a nivell de planta baixa, pel costat de ponent, es distingeix l'espai destinat a cuina i sala-menjador, conservant-se el forn de pa, la campana, part dels fogons amb la cendrera, i una finestra amb festejador. En conjunt, els usos dels espais és l'habitual per aquest tipus de masies, la planta inferior destinada al bestiar, la superior a usos comuns i habitacions, i el darrer nivell a més habitacions i espais de magatzem. Al davant de la casa, pel costat sud hi ha restes d'estructures que semblen correspondre a algun paller i a coberts destinats a magatzem o bestiar. Pocs metres al sud-oest trobem un paller, de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Mostra una estructura definida per una gran obertura centrada en façana, en concret a ponent, que ocupa els dos nivells de planta, és de línies rectes i emmarcada als brancals per carreus desbastats. | 08268-7 | Prop del camí que de Cercs porta a la Casanova de les Garrigues. Al peu de Roques Blanques. | El lloc de la Balma correspon a una tipologia d'hàbitat que es troba documentada en diversos assentaments des del període medieval, en concret des del segle IX. Cal anotar, que són pocs els exemples de masies d'aquesta tipologia conservats. Tanmateix, aquest tipus d'habitat són indrets que per les seves característiques poden haver estat lloc d'ocupació humana des de temps molt antics. La volumetria de la casa mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i ampliacions posteriors. Cal dir, però, que tal i com s'ha indicat, l'ocupació de l'indret pot recular fins al període medieval, raó per la qual podrien conservar-se parts de l'estructura més antigues. L'estat de conservació no permet fer una valoració més detallada dels interiors, ni detallar l'existència o no d'elements arquitectònics conservats de fases més antigues. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la Balma, en la que hi ha registrat Ramon Mayol. | 42.1424300,1.8445800 | 404524 | 4666236 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66497-foto-08268-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66497-foto-08268-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A uns 100 metres al sud de la masia discorre el torrent de les Garrigues.Actualment la masia consta protegida com a BCIL, núm. 981-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. S'està en tràmits d'afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66499 | Ca la Bòrnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bornia | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 16. Ajuntament de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XIX-XX | Es tracta d'un edifici que compleix la funció d'habitatge i alhora de restaurant. La casa es troba acompanyada per altres cases veïnals que s'annexen a llevant. La construcció, amb planta de tall rectangular, aprofita el desnivell del terreny per assentar-se; s'aixeca sobre planta baixa, primera i segona planta, i sotateulada. Tot i així, arrel del desnivell esmentat la façana principal (sud) accedeix directament al primer pis i s'alça fins al segon. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la paret principal. A ponent hi destaquen diversos cossos adherits que sobresurten desigualment en cadascuna de les plantes, exceptuant la sotateulada. La combinació de tots ells produeix una zona porxada d'accés a planta baixa. En quant als materials, és una edificació construïda amb pedra natural. Els paraments es mostren arrebossats amb morter. Les abundants obertures, de tipologia senzilla i de tall rectangular, es reparteixen al voltant de l'edifici i en cadascun dels pisos de manera irregular, excepte en la seva façana principal. Aquest parament presenta una disposició ordenada, decorada i força simètrica. Es distingeixen les cinc motllures decoratives que divideixen verticalment el pany de paret en quatre parts . A segona planta, sobresurten quatre balcons, amb barana de ferro forjat, suportats per ampits amb mènsules. Tant a les balconades com a la finestra que les acompanya hi destaquen els guardapols amb motllura llisa i un element decoratiu escultòric al centre. En darrer terme, fer esment de la cornisa amb motllura que remata la façana. | 08268-9 | Ctra. de Ribes,6. 08698 Cercs | La construcció de la casa de Ca la Bòrnia data del darrer terç del segle XIX o molt a inicis del segle XX. En aquella època era considerada la darrera casa del terme de La Baells, el qual per aquest extrem arribava fins al torrent de les Garrigues, a tocar de la casa. Ja des dels seus orígens va fer funcions de fonda, fonts orals expliquen que la necessitat d'oferir aquest servei va venir donat per la presència d'enginyers i treballadors en les explotacions mineres; en especial a partir de quan va arribar el tren a la zona de la Baells. Al llarg de la seva història ha estat un lloc de trobada i centre d'activitat social del poble. Actualment continua mantenint l'ús de fonda i habitatge. Fonts orals expliquen que prop de la zona del safareig de la font gran, però a l'altra banda del torrent, hi havia el tornall dels ferrers de Ca la Bòrnia, el Ton i el Joanet, els quals eren ferrers i tenien el taller a la mateixa carretera de Ribes, però metres més enllà de Ca la Bòrnia, direcció Berga i al costat oposat. Anteriorment, la ferreria vella, la tenien un local al costat de Ca la Bòrnia mateix, comptaven amb un tornall (un rodet i una mola). Esmenten que es creu que el lloc que ocupava aquell tornall proper al safareig de la font gran, antigament havia sigut un molí. | 42.1454600,1.8601300 | 405813 | 4666555 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant Ca la Bòrnia hi ha una capelleta i unes fonts, que se les anomena les font de Ca la Bòrnia o de les Bassetes | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66500 | Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila-1 | <p>PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 26. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.</p> | XIX-XX | <p>La casa coneguda amb el nom de Can Capdevila Nou, de fet correspon a un petit conjunt d'edificis destinats a habitatge, els quals mostren unes característiques arquitectòniques similars. En conjunt són tres o quatre edificis, ja que els edificis originaris mostren ampliacions en volum de planta i en alçada; a la part sud hi ha dos volums adossats, que sembla correspondre a dos habitatges diferenciats interiorment, per bé, que no s'ha pogut confirmar si formen o no una mateixa unitat d'habitatge. Es tracta d'edificis de planta rectangular, el volum més nord consta de planta baixa i planta pis, per contra, el volum situat a la part central disposa de planta baixa i dues plantes pis, i a la part més sud, els volums són només de planta baixa. Tots ells són coberts amb teulada a doble vessant, de teula àrab, i carener orientat de nord-est a sud-oest. La majoria dels edificis estan construïts amb murs de pedra vista emmarcats amb maó massís a les cantoneres i també en unes franges horitzontals que coincideixen en el canvi de nivell de planta. També quasi totes les obertures són emmarcades en maó massís a llindes i muntants. Pel que fa a la distribució de les obertures, aquestes mostren una disposició regular. El conjunt, de fet, mostra una tipologia arquitectònica pròpia del període industrial mostrant un aspecte més menys similar a la gran majoria de construccions de la colònia de Sant Corneli, almenys pel que fa a la tipologia i estil de col·locació dels materials arquitectònics emprats en la construcció. Cal anotar que les obres de reforma i ampliació dels edificis fetes en cronologia recent, han reproduït i mantingut una tipologia d'acabat força similar a les estructures originàries, excepte en part dels volums del costat sud.</p> | 08268-10 | A la part superior de la barrida de 'Els Tilos' de Sant Corneli. | <p>Aquest conjunt rep el nom d'una antiga masia o edifici de tradició agrícola i ramadera, que coincidiria amb l'edifici central del conjunt, el qual va ser profundament reformat. Mantenint aquest volum unes característiques que recorden a aquella primera i més antiga estructura i a la vegada, havent adoptant unes característiques arquitectòniques de caire més industrial, coincidint amb la resta de volums que actualment conformen el conjunt urbà de la barriada de 'Els Tilos'. De fet, aquest edifici més antic consta que es va edificar a finals del segle XIX per una societat italiana que tenia els drets de les explotacions mineres del lloc, la seva funció originària era d'habitatge dels enginyers de l'empresa.</p> | 42.1872400,1.8561800 | 405549 | 4671199 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66500-46535-foto-08062-123-20.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'extrem oposat a la colònia de Sant Corneli, al nord de la mateixa, amb accés des de la carretera que porta a Fumanya, hi ha la masia de Capdevila Vell, actualment molt reformada. Actualment s'ha proposat la seva descatalogació com a BCIL i s'ha proposat que l'element sigui inclòs en la fitxa de registre número 1003-I 'Antigues instal·lacions mineres' (I4). La modificació proposada és degut a que la fitxa 1003-I inclou un extens nombre de instal·lacions del nucli de Sant Corneli, de manera que en part s'unificaria en una mateix registre diversos elements de la colònia. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66501 | Santa Maria de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-les-garrigues | BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | XVIII | La masia, que s'aixeca en un indret afeixat, està formada per un conjunt d'edificacions que majorment s'annexen les unes amb les altres. El conjunt ha estat recentment restaurat, respectant la morfologia i els trets arquitectònics tradicionals. L'edificació principal, de grans dimensions, presenta una planta de tall rectangular que s'aixeca sobre PB+2. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (sud). Es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres mínimament escairades i rejuntades amb morter. Els paraments es mostren a pedra vista. Destaquen les abundants obertures, col·locades principalment i de manera endreçada a les façanes de migdia i de tramuntana. Al parament principal es troba la porta d'accés, ben centrada, amb brancals i llinda de grans carreus de pedra treballada. En aquesta i a la primera planta un seguit de finestres, de tall rectangular, alternen llindes de maó massís amb bracals i ampits de pedra. Sotacobert, tres grans finestrals de tall rectangular disposades en sentit horitzontal, que tanquen per mitjà de fusteries, clouen el mur de tancament. Aquesta mateixa disposició es repeteix, amb alguna mínima variació, a la façana de tramuntana. Altres finestres de tipus allargassat o d'arc de mig punt clouen el conjunt d'obertures als laterals. Annexa a l'oest de l'edifici es troba el que havia estat l'era, amb un conjunt de pallers que preserven la seva forma i funció. Units, presenten una planta en forma de ela i s'articulen per mitjà d'un pati central. En total es tracta de tres volums. El primer, annex a la façana oest de l'habitatge, de planta rectangular i de PB+1, es disposa en sentit est-oest i cobreix a un vessant en direcció sud. A la seva paret posterior, nord, hi destaca un porxo que sobresurt del parament just al centre d'aquest, i que es transforma en una zona d'accés. El segon dels volums es disposa de manera transversal (nord-sud), s'aixeca sobre PB+1 i cobreix a dos vessants, tot i que el carenat no coincideix en alçada, essent el vessant oest més elevat que l'est. El tercer volum és un edifici independent dels altres dos, però que es disposa de manera consecutiva a aquests. De planta quadrangular s'aixeca sobre PB+2 i cobreix a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular al pati. Totes tres estructures presenten grans zones obertes i comparteixen materials constructius amb l'edificació general: murs de pedra, cobertes de teula aràbiga, fusta. Uns metres al sud-est de l'habitatge un nou conjunt d'edificacions formen els corrals. Aquests comparteixen característiques constructives amb la resta d'edificis però les seves dimensions són més reduïdes. | 08268-11 | A la zona central del municipi, a l'àrea denominada les Garrigues o Vilosiu. | Documentalment consta referenciada l'església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, ja al segle IX, la qual era el centre religiós del petit nucli o agrupació de masos que es trobaven repartits per la vall. Del conjunt dels masos se n'ha localitzat diversos, dels qual dos van ser objecte d'intervenció arqueològica, permeten concloure que eren edificis del període bastits entre els segles IX i X i que van perdurar fins entorn els segle XIV, moment a partir del qual es van anar abandonant. Les informacions publicades presenten diverses possibilitats en quan a la ubicació de l'església de Santa Maria de les Garrigues, en alguns casos s'apunta que va ser ensorrada i aprofitada parcialment per construir-hi la casa actual de Santamaria de les Garrigues (PERARNAU, PIÑERO), també es creu que el seu emplaçament és a la zona però no al mateix lloc de la masia actual, sinó en una zona més propera a la Casanova de les Garrigues, en un indret on es localitzen algunes restes de murs. Sembla que l'actual masia podria tenir origen constructiu entorn al segle XVI, encara que no sabem si conserva restes d'aquell període. Si que es pot constatar que almenys a inicis del segle XVIII la masia estaria bastida i en plena activitat; en aquest sentit s'esmenta l'existència de la data de 1703 sembla que gravada en algun element arquitectònic (PERARNAU, PIÑERO), època en que potser es va realitzar una reforma important de la masia. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Cercs hi ha la referència a Santamaria i en la qual hi consta Pedro Marginet. | 42.1331400,1.8322000 | 403487 | 4665219 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66501-foto-08268-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66501-foto-08268-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El conjunt s'ubica al vell mig del terme municipal, entre la serra de Blancafort i els esquers de Santa Maria, entre mig dels torrents de l'Estany i el de Vilosiu.L'accés a la masia es produeix per un tram de camí que es bifurca del camí de Casanova de les Garrigues; és a través de pistes forestals, que en el tram pròpiament d'accés a la masia és una d'accés particular.Actualment consta protegit com a BCIL núm. 979-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66502 | Casa Vella de la Rodonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-la-rodonella | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 5. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya | XIX | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i sota-coberta, té teulada a dues aigües, de teula àrab, i carener orientat nord-oest a sud-est. Està bastida amb murs de paredat irregular format per pedres més aviat petites, i a les cantonades, carreus escassament desbastats i lleugerament més grans que el conjunt dels murs. Al costat nord-est hi ha una ampliació que mostra els mateixos acabats que el volum principal. A la façana principal, la sud-oest, hi ha adossat un petit porxo amb coberta a un sol vessant, s'hi accedeix a partir d'una curta escala; el porxo protegeix la porta d'accés la qual dóna directament a planta primera. A la façana nord-oest hi ha un altre petit cos adossat, a més d'un contrafort a manera de reforç de l'estructura. També en aquest frontal hi trobem una font pública adossada. La façana sud-est es troba directament a tocar de la carretera, en aquesta també hi ha un contrafort de reforç. En conjunt pel que fa a les obertures són senzilles i sense elements a destacar. Actualment, la masia acull un restaurant. | 08268-12 | Pl. Casa Vella de la Rodonella. Barriada de la Rodonella. 08698 Cercs | Expliquen que el paller de la casa vella de la Rodonella, desaparegut des de fa uns anys, a l'indret del qual avui dia hi ha una pista d'esports, estava situat a pocs metres al costat sud-oest i tenia una data gravada en un dels pilars de la segona planta, 1894. Era un paller de planta rectangular, de dos nivells, i coberta a un sol vessant; tenia una gran obertura que ocupava la façana de llevant, en la qual hi havia uns pilars de suport dels forjats. No tenim notícies documentals conegudes sobre els orígens de la masia de la Rodonella, s'ha escrit que pot correspondre a una construcció bastida al segle XVIII o XIX, en aquest sentit fer referència a la nota de la Rodonella que consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Sant Salvador de la Vedella, en la que hi ha registrat Ramon Torner. La masia va ser el centre a partir del qual es va desenvolupar i créixer el nucli de la Rodonella a partir dels anys 50 del segle XX. | 42.1631700,1.8558500 | 405486 | 4668527 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.