Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66591 | Mines de Fígols/Mines de 'Carbones de Berga SA' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-figolsmines-de-carbones-de-berga-sa | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | excepte la mina de Sant Romà, la resta estan clausurades i en alguns casos ni tant sols es pot veure la boca-mina. | Conjunt de mines explotades per l'empresa 'Carbones de Berga SA' (com a successora de les empreses 'la Carbonera Española' i 'Ferrocarril y Minas de Berga') entre els anys 1911 i 1991, quan va cessar l'activitat minera de l'empresa. 'La Carbonera Española' va iniciar les seves activitats l'any 1863. Aquestes mines estan situades uns 5 km al nord del nucli de Cercs, entre els cingles de la Garganta i el torrent de la Frau, ja en els límits amb els termes municipals de Guardiola de Berguedà, Vallcebre i Fígols. Popularment s'han conegut sempre amb el nom de 'mines de Fígols' i l'estació del ferrocarril duia aquest mateix nom (Fígols-las Minas) perquè el nucli més proper era el poble de Fígols, per bé que la totalitat de les mines i de les instal·lacions mineres que hi donaven servei es trobaven dins del terme municipal de Cercs. Del conjunt cal destacar unes quantes boques-mines i galeries, per bé que algunes actualment es troben tapiades o els accessos són amagats per la vegetació; hem de creure que a part de la mina Sant Romà, que té un tram de galeria condicionat a la visita com a part del Museu de les Mines de Cercs, de les altres, es conserven les galeries interiors, o part d'aquestes, encara que totes elles formaven part de la mateixa explotació de mines de Fígols. La mina Esteve (o Frau) està situada a una altitud de 890 m, a la dreta del torrent de la Frau, entre les mines de Sant Josep i Alfons. Fou explotada entre els anys 1886 i 1919. Fou una de les primeres mines que es va electrificar. La mina Alfons (o del Moroto) està situada a 935 m d'altitud, a la dreta del torrent de la Frau i per sobre de la mina Esteve. Va ser explotada entre els anys 1893 i 1917. La mina Sant Josep està situada a una altitud de 876 m, a la dreta del torrent de la Frau. Fou explotada entre els any 1902 i 1975. L'any 1924 s'hi va instal·lar la ventilació mecanitzada. Els dos últims anys de servei d'aquesta mina serviren per treure el carbó que veïna de Vallcebre i com a boca de ventilació de la mina Consolació. La mina Sant Romà (o Sant Corneli) està situada a 965 m d'altitud. Fou explotada entre els anys 1905 i 1964. De fet, es tractava d'una galeria de la boca-mina Sant Corneli, explotada entre els anys 1890 i 1904. La galeria Sant Corneli es va obrir cap a l'esquerra de l'entrada mentre la galeria Sant Romà es va obrir cap a la dreta de l'entrada, fins a trobar les capes de carbó. La galeria principal tenia una llargada de 6 km, mentre el ramal de la dreta en tenia 3. Aquesta mina no es va mecanitzar mai, de manera que l'extracció del carbó sempre fou a força de braços. A partir dels anys 1920 però sobretot entre 1940 i 1960 la pedra i el ciment varen anar substituint la fusta com a suport de la volta de la galeria. Això ha permès que des de 1999 s'hagi habilitat un tram d'uns 450-500 m per ser visitat com a part del Museu de les Mines de Cercs. La mina Consolació (o Nova) està situada a 707 m, vora el barranc de Sant Corneli. Fou explotada entre els anys 1924 i 1991. Es va tardar 4 anys per arribar a les primeres capes de carbó. Tenia dos ramals que es van cobrir majoritàriament amb volta de formigó. L'any 1928, un cop aconseguit arribar a les vetes de lignit, es va electrificar el transport per l'interior de la mina. L'any 1929 es van instal·lar compressors i un ventilador. L'any 1964 la mina es va modernitzar amb la instal·lació del raspall Westfàlia per arrencar el carbó. Al marge d'aquestes cinc mines, en el sector de la Consolació es van explotar d'altres mines entre els anys 1872 i 1904: Àngela, Consuelo, Francisca i Santa Anna, explotades per 'la Carbonera Española'; Porvenir (o l'Hospitalillo), transversal Sant Corneli i Ventura (o de la Cantina Vella), explotades entre altres per José Enrique de Olano; i Rafaela i Alegria, explotades per 'Garaveti, Vallino, Bocio i Cia'. | 08268-101 | A la zona nord-oest del municipi. | La informació de què disposem sobre els orígens de la mineria al terme de Cercs és poca i poc documentada. Hi ha indicis que els anys 1850 i 1851 s'explotaven una pedrera i una mina de carbó. La documentació sobre les concessions d'explotacions de mines comença l'any 1864 i l'any 1865 es va crear la Prefectura del Districte Miner de la província de Barcelona. No obstant, a Cercs l'any 1861 es va fer una concessió per explotar la mina 'Concepción' (o 'Conchita') i l'any 1863 l'empresa 'la Carbonera Española', constituïda l'1 d'agost del mateix any, va comprar la concessió d'explotació de 25 mines dels termes de Cercs, Fígols i Sant Julià de Cerdanyola. Hi ha constància que en aquest moment s'explotaven dues mines a Cercs: la de la font del Rei i la del Galló. El problema d'aquestes primeres explotacions era la manca d'un sistema de transport que acostés el carbó extret a les zones on hi havia demanda d'aquest mineral, situació que es va solucionar entre 1868 i 1871 amb la construcció d'un tramvia de sang entre Berga i el santuari de la Mare de Déu de la Consolació. A partir de 1872 'la Carbonera Española' va començar a explotar les mines properes a aquest santuari. La procedència de la gent que va treballar a les mines és molt variada. En els inicis (segona meitat del segle XIX) hi treballava gent de la mateixa zona, poc avesada a aquest tipus de feina que per a ells, majoritàriament pagesos, era una novetat. Amb l'arribada de l'industrial basc José Enrique de Olano l'any 1895 varen arribar també facultatius de mines, topògrafs i personal tècnic qualificat i els primers miners d'ofici procedents de la conca minera d'Astúries. Aquests començaren a ensenyar als treballadors locals l'ofici de miner. Val a dir que mentre l'escola minera de Mieres (Astúries) funcionava des de l'any 1845, la de Catalunya, a Manresa, no es va crear fins l'any 1942. A començaments del segle XX varen començar a arribar treballadors de la zona minera de Terol (Mequinensa, Utrillas, Alcorisa, Andorra, Turón), especialment durant els anys de la Primera Guerra Mundial quan la demanda de carbó va créixer per la neutralitat espanyola davant el conflicte armat. L'any 1911 José Enrique de Olano va fundar l'empresa 'Carbones de Berga SA'. Aquesta societat va donar l'impuls definitiu a l'explotació de les mines del sector de la Consolació fins el seu tancament l'any 1991. En la dècada de 1930 alguns treballadors del carbó de l'Alt Berguedà es varen desplaçar cap a les mines de potassa del Bages, on es treballava millor i es cobrava més, i el seu lloc fou ocupat per nous immigrants procedents de Múrcia i Almeria. Acabada la Guerra Civil varen arribar nous miners asturians que fugien de la repressió política i entre 1950 i 1970 van arribar sobretot gent provinent d'Andalusia. Finalment, després de la construcció de la central tèrmica i de la presa de la Baells, treballadors estrangers, del Magreb primer i polonesos i d'altres països de l'Europa de l'Est després, varen treballar en els últims anys de les mines. El dia 3 de novembre de 1975 hi va haver en la mina Consolació el segon accident més important de tot el Berguedà i el més important de les mines de Cercs, amb el resultat de 32 miners morts. La 'Ley de Policía de Minas (y reglamento para su aplicación)' de 15 de juliol de 1897 prohibia el treball de dones de qualsevol edat i de nens menors de 12 anys a l'interior de les mines. Mentre la prohibició es va seguir per a les dones, no fou així per als nens que aprenien l'ofici de miner des de ben petits. Això convertia la mineria i les seves colònies en un món generalment masculí, però on les dones tenien un paper important; la majoria, a més de fer-se càrrec de les feines domèstiques aportaven un sobresou important a l'economia familiar treballant en altres feines, com la neteja i classificació del carbó en el rentador, com a personal administratiu o de servei domèstic d'enginyers i capatassos o triant carbó enmig de la muntanya de runam. | 42.1817100,1.8597900 | 405839 | 4670581 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins del terme municipal de Cercs hi ha documentades i identificades una quarantena més de mines, la majoria d'elles situades en el marge esquerra del torrent de Peguera, per sobre del nucli de Cercs i en direcció al Coll d'Hortons. N'hi ha cinc més situades entre el castell de Blancafort i el serrat de la Figuerassa, al sud del terme municipal. No totes aquestes mines eren de carbó, algunes eren de pedra. Al marge de 'Carbones de Berga SA', altres empreses i particulars van explotar aquestes mines, entre els quals podem esmentar 'Carbons Sant Jordi', 'Bofarull, Escobet i Cia', 'Corominas, Sala i Cia2, Joan Camps Ubach o Josep Martínez Torres.Dins d'aquest grup de mines alienes a l'empresa 'Carbones de Berga SA' cal destacar la mina Ritina, avui en dia coberta per les aigües del pantà de la Baells, explotada entre els anys 1915 i 1952 i de la qual se n'extreia carbó. L'última empresa que la va explotar era 'Carbons Sant Jordi'. Poques mines més van tenir tan llarg recorregut com les del comte de Fígols o la Ritina: podem esmentar la dels Horts de Cal Costa i la dels Horts del Rector, explotades entre 1934 i 1952, la del Bofarull, explotada entre 1909 i 1963 i de la qual se n'extreia pedra i carbó, o la del 'Cosaco' (també coneguda amb el nom del Roc Gros), explotada entre els anys 1920 i 1973.Les coordenades corresponen a la boca-mina de la Consolació o mina Nova. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||||
| 66592 | Portalada de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-sant-quirze-de-pedret | <p>CAIXAL, A; CARRASCO, M.A; CASTELLANO, A.; GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1999): 'L'Església de Sant Quirze de Pedret. Cercs', a La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998, 2. Barcelona. CASTELLANO, A. 1995. 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals'. L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010): 'Noves dades sobre l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs)'. L'Erol, núm. 103. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 1. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII-XIII | l'obra va ser restaurada, però presenta un estat important de degradació, en gran part degut al tipus de pedra que el configura. | <p>Situada al mur de migjorn de la nau central, és la porta d'entrada a l'església. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats, emmarcats per una arquivolta simple, sense decoració, a forma de cornisa protectora. Els arcs arrenquen d'unes impostes decorades amb una senzilla línia incisa horitzontal. En el graó format entre arc i arc hi ha situada una columna a cada banda, amb un capitell ornamentat. El mal estat de conservació de la pedra no permet identificar els motius ornamentals, dels quals queden només restes visibles. Les columnes són cilíndriques, una d'elles decorada amb una acanaladura en baix-relleu i l'altra amb motius vegetals. Els capitells, molt degradats, conserven restes figuratives; el de l'esquerra devia tenir figures humanes, i el de la dreta monstres alats i màscares humanes. Tot i la senzillesa del conjunt, aquesta portalada és d'una gran bellesa.</p> | 08268-102 | A la façana sud de l'església de Sant Quirze de Pedret | <p>S'estableix una cronologia entre finals del segle XII- principis del XIII, dins les obres de remodelació de l'església.</p> | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-12-23 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 1.993 es realitzà un estudi de les patologies de la pedra de la portalada, procedint-se posteriorment a la seva restauració | 92|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||
| 66593 | Pintures murals de les absidioles de Sant Quirze de Pedret conservades al MNAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-les-absidioles-de-sant-quirze-de-pedret-conservades-al-mnac | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv.9. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990): Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1994): Catalunya Romànica. I. Introducció a l'estudi de l'art romànic català. Fons d'art romànic català al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa. | f.XI-i.XII | A l'absidiola nord o de l'Evangeli, molt mal conservada, hi trobem, a la part superior, St. Pere entronitzat portant les claus, presidint el col·legi apostòlic. Els apòstols estan asseguts, identificats per rètols. Aquesta és una exaltació de la seu de Roma, dins l'àmbit de l'Església reformada gregoriana. La zona inferior, separada per una greca, és decorada amb uns cortinatges. A l'absidiola sud o de l'Epístola, es representa la paràbola de les Verges fàtues i les Verges prudents (segons l'evangeli de St. Mateu, XXV), sobre el Judici Final, amb les ànimes escollides i les condemnades. A l'esquerra de la finestra central, les Verges prudents seuen a la taula amb Crist, amb nimbe i corona i amb les làmpades a la mà, mentre que a la dreta les Verges nècies, amb unes llànties d'oli buides, queden fora del banquet. A la dreta de la composició trobem una al·legoria de l'Església personificada, composta per una figura femenina coronada i nimbada que sosté una vara amb una mà i beneeix amb l'altra. Al seu costat, un personatge assegut escrivint s'identifica amb l'evangelista Mateu. A la zona de la cúpula hi ha una màndorla que envolta una imatge entronitzada de la Mare i el Nen. El seu mal estat de conservació no permet fer-ne una descripció acurada. La part inferior fins al brancals de l'arc d'accés, està decorada amb greca i cortinatges. | 08268-103 | Al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n. 08038 Barcelona | Possiblement de finals del segle XI, emmarcades dins la reforma gregoriana. Pel que fa a les pintures de les absidioles de Sant Quirze de Pedret es va conèixer la seva existència l'any 1887. El 1922 van ser arrencades de l'església i traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on actualment són exposades a les sales del Museu. Pel que fa a les pintures de l'absis central descrites en altres fitxes, incloent les del cavaller i l'Orant, van ser traslladades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, on també es poden visitar a la corresponent sala d'exposicions. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66593-foto-08268-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66593-foto-08268-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66593-foto-08268-103-3.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Mestre de Pedret | Actualment els frescos originals, arrencats el 1.922, es conserven al MNAC (col·locats sobre tela). Els números de catàleg corresponents són: 022991-SUB (frescos absiola nord) i 015973-CJT (frescos absidiola sud) . In situ trobem en ambdues absidioles les respectives reproduccions de les pintures seguint criteris diferenciats. | 91|92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||
| 66594 | Pintures murals de l'absis central de Sant Quirze de Pedret conservades al MDCS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-labsis-central-de-sant-quirze-de-pedret-conservades-al-mdcs | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv.9. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990): Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa. | XI | Sobre la finestra central , on dins d´uns cercles trobem una representació de la mà de Déu (Dextera Domini) i dues aus, se´ns presenta una visió apocalíptica del tron sobre el qual hi ha el llibre dels set segells. No s'ha conservat la part superior, però existeix la hipòtesi que hi haguessin estat representats l'Anyell i el Tetramorf, la iconografia habitual d'aquesta escena. A la dreta de la finestra, distribuïts en tres registres, hi trobem els ancians de l'Apocalipsi, asseguts en trons, en posició inclinada vers el tron i el llibre. Sostenen diversos instruments musicals i tenen corones al seus peus. Si bé la part esquerra no s'ha conservat, per simetria deduïm que hi devia haver representats els altres 12 ancians. Al mur dret, es representen els 4 genets de l'Apocalipsi, que simbolitzen la fam, la pesta, la mort i la guerra, i un serafí amb les ales plenes d'ulls. Diversos personatges nimbats ( els elegits) completen l'escena. Al mur esquerre trobem les ànimes dels morts ( set personatges imberbes sense nimbe) davant l'altar de Déu, cobert per una tela adornada amb motius d'aus, sobre la que descansa un calze. A la volta de canó s'entreveu el Crist Majestat envoltat per una doble màndorla, assegut sobre l'arc de Sant Martí, acompanyat pel Tetramorf. A l'intradós de l'arc triomfal, Abel i Caïm fan les seves ofrenes a Déu. La part inferior del mur presenta una decoració de cortinatges amb dibuixos de cercles amb figuració de diversos éssers. Fora de l'arc trobem, a la part superior, el sacrifici d'Isaac i el martiri dels sants Quirze i Julita. | 08268-104 | Sala d'exposicions del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. 25280 Solsona | Possiblement són de finals segle XI, encara que del gran nombre d'estudis realitzats i articles escrits sobre les pintures de Sant Quirze de Pedret, hi ha hipòtesis diverses sobre la cronologia i l'autoria. Va ser arrencades l'any 1.937; van ingressar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l'any 1940. Actualment es troben exposades junt amb l'Orant i el cavaller a la sala dedicada al món medieval. Pel que fa als frescos originals de les absidioles laterals, sud i nord, es conserven al MNAC. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66594-foto-08268-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66594-foto-08268-104-2.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment in situ hi trobem les reproduccions de l'Orant i el Cavaller, en el lloc exacte on es van trobar els originals sota les pintures que descrivim. | 91|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66595 | L'Orant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lorant | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv.9. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990): Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa. | X-XI | Fragment de pintura mural al fresc que mesura 197 x 135 cm, amb la representació d'una figura d'un personatge barbat, en posició frontal, vestit amb una túnica, amb els braços en creu en actitud de pregària. L'envolta un cercle decorat amb una sanefa de diverses línies en ziga-zaga, interpretat com a corona de glòria. Sobre el cercle es representa la figura d'un paó amb les ales esteses, símbol de la immortalitat dins la iconografia romànica. L'estil de la pintura és molt rudimentari, lineal i amb una manca de proporcions que es fa evident sobretot en la figura de l'Orant: extremitats senzilles i desproporcionades, trets del rostre totalment esquemàtics, detalls decoratius gairebé inexistents. Té un caràcter d'una gran ingenuïtat. El paó i la sanefa geomètrica tenen un tractament més acurat. La gama cromàtica és senzilla, combina el blanc, vermell i negre. Es considera que probablement és obra d'un artista local, que va emprar com a exemple algun manuscrit de l'època en què es troben models decoratius similars emprant els mateixos colors. La interpretació d'aquesta pintura és complicada degut a la manca de paral·lels. Ens parla de salvació, de resurrecció. La figura de l'orant ens remunta a les representacions gregues, romanes i paleocristianes. El paó ha estat sempre símbol de la immortalitat, mentre que el cercle, adoptat pel cristianisme, fou representat en obres funeràries de personatges il·lustres en mosaics, pintures i relleus orientals. Tenint en compte aquests tres elements, la pintura s'ha interpretat com a imatge del just que demana a Déu ésser admès a la seva presència. | 08268-105 | Sala d'exposicions del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. 25280 Solsona | Aquesta pintura, junt al fragment del Cavaller, formava part de la decoració mural de l'antiga església pre-romànica. Basant-nos en la data de construcció del seu suport, i tenint en compte que les pintures murals sobreposades daten del segle XII, s'estableix una cronologia per aquesta obra d'entre finals del segle X i inicis del segle XI. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Orant, junt al Cavaller, foren descobertes al mur de tramuntana de la nau central l'any 1.939, durant l'arrencament de les pintures murals que decoraven els murs de l'església romànica. Van aparèixer col·locades a banda i banda de la finestra de l'absis central, sota la pintura dels vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi.La importància d'aquests fragments es situa en la seva reculada cronologia, que els converteix en els primers exemples pictòrics de l'art pre-romànic europeu.El conjunt de pintures murals de Sant Quirze de Pedret, han estat llargament estudiades i analitzades en molts i diversos vessants, encara i així, avui dia continua havent-hi diferents hipòtesis pel que fa a les cronologies i autories, i també pel que fa a les interpretacions iconogràfiques, concretament de l'Orant i el cavaller. | 91 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||
| 66596 | El Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavaller | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv.9. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990): Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa. | X-XI | Fragment de pintura mural al fresc de 135 x 122 cm. on s'hi representa la figura d'un genet sobre un cavall, agafant les regnes amb el braç estirat, sostenint alhora una llança amb un estendard. Porta col·locat un elm cònic amb nasal. Sobre el personatge hi figura la representació d'una creu. Junt amb l'orant van aparèixer col·locades a banda i banda de la finestra de l'absis central, sota la pintura dels vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi. La figura està situada dins un cercle decorat amb una sanefa de motius vegetals, dins el qual apareixen altres representacions. A la part superior esquerra del cavaller hi figura un paó ( picotejant un raïm) sobre l'esquena del qual hi ha un petit ocell amb les ales esteses. A la part inferior trobem un gos, i a l'esquerra, darrera les natges del cavall, trobem un petit personatge que sosté a l'espatlla el què semblaria un bastó. Al voltant del cercle trobem 4 braços eixamplats d'una creu, dos dels quals són decorats amb motius vegetals i els altres dos, amb decoració geomètrica en ziga-zaga. A la part inferior, a l'esquerra de la creu, hi figura un personatge vestit amb teles molt folgades que sosté un llibre al pit, i a la dreta, un altre personatge amb el cos nu agenollat sosté un bastó davant d'un petit foc. Existeixen diverses interpretacions d'aquesta pintura. El cavaller podria representar un sant ( Sant Martí?), o un cavaller de les croades. Hi ha l'hipòtesi que sigui un complement de la pintura de l'Orant, ja que hi trobem diversos elements comuns: el paó, en aquest cas, picoteja els raïms que pengen de la creu ( fruit de la redempció). El cercle que envolta el cavaller el glorifica, i la seva ànima, representada pel petit colom, cavalca sobre el paó, símbol de la immortalitat. Els personatges existents fora de la creu s'identifiquen amb el tema de la Salvació, representada per l'ofrena de les bones obres per gaudir de la glòria divina, per part del personatge vestit de l'esquerra (identificada com un eclesiàstic), i la condemna pels pecats al foc de l'infern, representat pel personatge nu de la dreta (que es planteja la possibilitat de si no podria ser el Dimoni). Com ens trobem en el cas de l'Orant, aquestes pintures presenten un caràcter primitiu i rudimentari, i unes proporcions poc realistes. Amb tot, la composició i distribució dels personatges representats, que sembla poc elaborada, guarda tota la lògica a nivell simbòlic . En aquest cas la gama cromàtica és la mateixa, combinant el blanc, el negre i diversos tons de vermell. | 08268-106 | Sala d'exposicions del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. 25280 Solsona | Aquesta pintura, junt al fragment de l'Orant, formava part de la decoració mural de l'antiga església pre-romànica. Basant-nos en la data de construcció del seu suport, i tenint en compte que les pintures murals sobreposades daten del segle XII, s'estableix una cronologia per aquesta obra d'entre finals del segle X i inicis del segle XI. Les pintures del cavaller i de l'Orant van aparèixer quan es van arrencar les pintures romàniques de l'església de Sant Quirze de Pedret, evidenciant una cronologia anterior per aquestes. Les pintures del cavaller i de l'Orant van aparèixer quan es van arrencar les pintures romàniques de l'església de Sant Quirze de Pedret, evidenciant una cronologia anterior per aquestes. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66596-foto-08268-106-1.jpg | Legal i física | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Cavaller, junt a l'Orant, foren descobertes al mur de tramuntana de la nau central l'any 1.939, durant l'arrencament de les pintures murals que decoraven els murs de l'església romànica.La importància d'aquests fragments es situa en la seva reculada cronologia, que els converteix en els primers exemples pictòrics de l'art pre-romànic europeu.El conjunt de pintures murals de Sant Quirze de Pedret, han estat llargament estudiades i analitzades en molts i diversos vessants, encara i així, avui dia continua havent-hi diferents hipòtesis pel que fa a les cronologies i autories, i també pel que fa a les interpretacions iconogràfiques, concretament de l'Orant i el cavaller. | 91 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66597 | Altar Major de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-salvador-de-la-vedella | f.XIX | actualment l'església no té culte, per trobar-se dins el pantà. Fa uns anys es va reparar la teulada de l'edifici però no actuacions a l'interior. | Senzilla construcció de fusta policromada formada per una fornícula plana central on hi figurava la imatge de St. Salvador. L'estructura està composta per un sol pis, flanquejat a banda i banda per dos pilars i una columna central, on es situaven imatges de Sants. Sobre el pis principal uns frisos motllurats sostenen l'entaulament, rematat per un arc superior adaptat a la forma de l'absis. Un floró a cada banda decora els laterals del remat. La policromia combina els marbrejats i el daurat. | 08268-107 | A l'església de Sant Salvador de la Vedella, situada al pantà de la Baells. | Podem incloure aquest altar dins alguna de les remodelacions que va patir el monestir, en aquest cas, probablement al segle XIX. L'obra devia substituir l'anterior altar major. Sembla que va ser construït per Pere Puig l'any 1.793. | 42.1691800,1.8625200 | 406046 | 4669186 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges dels Sants són escultures de factura moderna. L'interior de l'església encara conserva pintures a les parets, per bé que en mal estat. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||
| 66598 | Capella del carrer del Cap de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-carrer-del-cap-de-la-costa | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 15. Ajuntament de Cercs. | XX | caldria una actuació de millora. | Petita capelleta religiosa, de configuració arquitectònica molt senzilla; consisteix en una petita fornícula realitzada a manera de rebaix del mur de la façana de la casa on està situada. La capella està tancada per una finestra, formada per un marc simple de fusta i un vidre. L'interior acull una petita escultura d'un sagrat cor de guix. La decoració interior i exterior, no és massa habituat i fins i tot es pot considerar estrident, reproduint bàsicament els colors blaugrana. A l'interior també hi ha altres elements dedicats a l'equip de futbol. | 08268-108 | c/ del Cap de la Costa, núm. 11. 08698 Cercs | Sembla que la capella va ser instal·lada amb posterioritat a la Guerra Civil, encara que potser n'hi havia hagut una altra amb anterioritat. | 42.1479000,1.8620200 | 405973 | 4666824 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66598-foto-08268-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66599 | Capella i fonts de ca la Bòrnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-i-fonts-de-ca-la-bornia | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 15. Ajuntament de Cercs. | XX | El conjunt de la font i la capella està situat al peu mateix de la carretera que creua el poble de Cercs. L'estructura està bastida en el mateix marge del terreny natural. Està conformat per la capella a la part superior, que aprofita una mica de balmat de la mateixa roca natural, però que està completada de construir amb pedres tosques col·locades conformant una mena de petita cova, a la part central de la qual hi ha una imatge petita i senzilla de la Verge de Fàtima. La capella està protegida per una reixa metàl·lica. A la base de la capella hi ha la font, formada per un mur de pedra en el que hi ha diverses sortides d'aigua de la font. L'aigua de la font cau sobre una mena de cóm que recull l'aigua i a través del qual es deriva cap un canal que el condueix vers el torrent. La sortida d'aigua de més a l'oest cau damunt una pica de pedra encastada en l'esmentat cóm. Al costat est uns graons de fusta permeten accedir millor a la capella. | 08268-109 | Davant la casa de Ca la Bòrnia, a l'altra costat de la carretera de Ribes. | Segons expliquen els veïns, va ser als anys 40 del segle XX quan un metge va instal·lar-hi una verge, com a mostra d'agraïment pel fet que la seva filla es recuperés d'una malaltia. Fa pocs anys la font i l'entorn més proper va ser rehabilitat i condicionat amb uns bancs en un lateral de la font. | 42.1453300,1.8601800 | 405817 | 4666541 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66599-foto-08268-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66599-foto-08268-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Junt amb la font gran, situada a poca distància, són indrets molt freqüentats. La casa de ca la Bòrnia dóna nom a la font, està situada just davant mateix de la font; la casa acull un restaurant, de fet ha estat hostal des del seu origen. Aquesta font també és coneguda com a font de la verge. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66600 | Trumferes de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-lestany | XIX-XX | algunes estan totalment ensorrades. | Es tracta d'unes trumferes construïdes arrambades i aprofitant el mateix marge del terreny natural, en el turó que hi ha just darrera del paller. S'hi poden observar diverses trumferes, les més ben conservades són dues construïdes en paral·leles i amb les boques d'accés just darrera del paller, encara que són les més ben conservades ja tenen part de l'estructura ensorrada. En el mateix turó hi ha algun altre clot de trumferes, totalment ensorrada i només s'endevina part de la traça negativa conservada. Pel que fa a les més ben conservades, l'estructura és feta a partir de grans blocs de pedra de formes irregulars, junt amb pedres de mides més petites que serveixen de falca i encaix. Les boques d'accés, situades al peu del mur frontal de la trumfera, són també fetes en blocs de pedra, formant una llinda una mica arquejada i pedres més ben desbastades als muntants, en un dels casos, i en l'altra, amb la llinda refeta a partir d'una bigueta metàl·lica. Els interiors són de murs de pedra i coberts a manera de cúpula feta en pedres irregulars, i a la part superior de la qual hi ha una altra petita obertura, que permetia omplir l'interior. | 08268-110 | Situades a la part posterior de la masia de l'Estany, just darrera del paller | En diverses zones de muntanya del Berguedà i altres comarques veïnes és molt freqüent que les masies disposin de trumferes per guardar les patates durant tot l'any. En algunes masies a més, durant alguns períodes van ser importants productors d'aquest tubercle, especialment en l'època d'expansió i màxima demanda d'aquest producte. Pel que expliquen, a la zona de l'Estany es produïen molts trumfos, sembla que potser també amb finalitats comercials, encara que no s'ha pogut confirmar del tot. | 42.1334400,1.8091700 | 401584 | 4665278 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66600-foto-08268-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66600-foto-08268-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||
| 66601 | Creu de la missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-1 | XX | Creu commemorativa situada a la plaça de l'església, a pocs metres de l'edifici pel costat sud-est. Es tracta d'una creu llatina de ferro, que en el punt del creuament de les dues barres metàl·liques hi ha un doble cercle, també metàl·lic, que té la inscripció 'SANTA MISSIÓN. AÑO 1950'. La base de la creu és senzilla, un basament de pedra de planta quadrangular, formant un graonat en degradació de graons de carreus de tall regular. | 08268-111 | A la Colònia de Sant Corneli, a la plaça de l'església. | Aquesta creu commemora els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, a l'any 1950. | 42.1840000,1.8522900 | 405223 | 4670843 | 1950 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66601-foto-08268-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66601-foto-08268-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||
| 66602 | Plafó ceràmic de Cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-cal-rovira | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 15. Ajuntament de Cercs. | XIX? | les rajoles presenten una mica de degradació | Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa de Cal Rovira, a l'alçada de la part superior de la planta primera, a tocar del balcó central. Està compost per un total de sis rajoles esmaltades en les que hi ha un Sant Antoni de Pàdua dibuixat sobre fons blanc amb algun element paisatgístic com a complement, un camí, uns arbres i núvols. Tal i com acostuma a aparèixer representat, el sant té el Nen Jesús en un braç i a l'altra mà, un lliri blanc, símbol de puresa; també acostuma a porta el llibre dels Evangelis, encara que en aquest plafó no s'aprecia bé si hi és representat. | 08268-112 | A la casa de Cal Rovira, al Carrer Major, 14. 08698 Cercs. | 42.1465800,1.8604900 | 405845 | 4666679 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sant Antoni de Pàdua, un dels sants més venerats del santoral catòlic. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||||
| 66603 | Jaciment paleontològic al torrent de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-al-torrent-de-peguera | <p>MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014.</p> | s'identifica molt bé l'escull, però el fet de trobar-se a la llera del torrent fa que estigui sotmès a una forta erosió. | <p>Aquest jaciment paleontològic es troba situat en el mateix llit del torrent i a la falda del vessant més nord de la roca que s'alça verticalment. Es tracta d'un escull de rudistes, un aflorament en la que es pot veure una gran acumulació de fòssils en diferents tipus d'inclinació i també en secció.</p> | 08268-113 | En la mateixa llera del torrent de Peguera, en un tram molt engorjat. | 42.1495700,1.8216600 | 402641 | 4667055 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66603-foto-08268-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66603-foto-08268-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el decurs de les campanyes de prospecció dels anys 2012 i 2013 realitzades per l'ICP a la zona del Berguedà, es van dur a terme prospeccions en algunes zones del terme municipal de Cercs, en concret una de les zones prospectades va ser el torrent de Peguera, però en el tram més proper al poble de Cercs i entre els barrancs que hi ha entre el torrent de Peguera i el poble de Sant Jordi. En el decurs de les prospeccions van localitzar restes de fòssils vegetals, i es va concloure que la zona té molt potencial paleontològic i que calia fer-ne seguiment. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||||
| 66604 | Troballes fòssils de la zona de Cal Ros de Merolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballes-fossils-de-la-zona-de-cal-ros-de-merolla | MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014. BLANCO, A.; MARMI, J.; MÉNDEZ, J.M. (2014): 'The fòssil record of the uppermost Maastrichtian Reptile Sandstone (Tremp Formation, northeastern Iberian Peninsula)', a Spanish Journal of Palaeontology, de la Sociedad Española de Paleontologia. | són fragments, encara que algun en prou bon estat per poder identificar l'espècie a la que pertanyen. | Les darreres prospeccions dutes a terme al municipi de Cercs per part de l'ICP durant els anys 2012 i 2013, va donar com a resultat la localització de diverses troballes. En aquest sentit, encara que els investigadors especifiquen que no es poden considerar jaciments, sí que van localitzar restes òssies als Cincles de Cal Ros de Merolla (a la zona de la Figuerassa), sota el Castell de Blancafort, on es van recollir diverses troballes de plastrons de tortuga i restes de costelles de dinosaure d'edat Maastrichtià (Cretaci superior). Pròpiament els cingles de Cal Ros, són categoritzats per els experts com una zona de potents exposicions del Gres de Rèptils que s'identifiquen en el camí que va de Cal Ros de Merolla a la pista forestal de la Figuerassa. A l'indret, en el decurs de la prospecció, hi van identificar cinc punts fossilíferes que els van proporcionar setze restes fòssils, algunes de les quals en prou bon estat perquè els permetés una identificació prou acurada. Destaquen els fragments de plaques i de plastró de tortugues de riu de la família Bothremydidae, i un fragment d'apòfisi que podria correspondre a una tíbia d'hadrosaure. D'altra banda, a la zona del tossal de la Guàrdia, hi van trobar altres restes fòssils; en concret al nord dels cingles de Cal Ros, on es localitzà un bloc caigut de Gres de Rèptils que contenia restes de plaques de tortuga i fragments d'ossos de dinosaure indeterminats. | 08268-114 | En una àrea a l'entorn de Cal Ros de Merolla. | Aquestes troballes corresponen a restes de dinosaures (òssies i ous) i de rèptils (tortugues i cocodrils) del Maastrichtià (Cretaci superior), de la fàcies Garumniana o Formació Tremp, i van ser localitzades en les campanyes de prospecció 2012 i 2013 de l'ICP, dirigides per en Josep Mª Marmi i Alejandro Blanco; els informes i la memòria, van ser presentats en el mes de novembre de 2014. En concret la prospecció a l'àrea de Cal Ros de Merolla es va dur a terme durant la primera campanya, entre els mesos d'octubre i novembre de 2012. | 42.1312600,1.8478500 | 404777 | 4664992 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre el sediment recollit a la zona prospectada s'hi identifiquen restes de closques d'ou megaloolítid.Actualment el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha obert les prefitxes de les àrees que van aportar troballes arran de les prospeccions, per bé que no es poden considerar com a jaciments, però sí com àrea de troballes. Els números de registre provisional de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són a Cal Ros, núm. inventari 21939, i al Tossal de la Guàrdia, núm. 21940. També en el mateix projecte de campanyes de prospecció es van estudiar altres zona del municipi, en concret l'àrea del torrent de Peguera en la zona propera al poble, junt amb àrees d'altres municipis de la comarca.Les dades per poder realitzar la fitxa han estat facilitades per Sr. Josep Marmi, investigador de l'Institut de Paleontologia de Catalunya i pel Sr. Albert Vidal, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.La ubicació no respón al lloc exacte. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||||
| 66605 | Troballes fòssils prop de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballes-fossils-prop-de-cercs | MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014. BLANCO, A.; MARMI, J.; MÉNDEZ, J.M. (2014): 'The fòssil record of the uppermost Maastrichtian Reptile Sandstone (Tremp Formation, northeastern Iberian Peninsula)', a Spanish Journal of Palaeontology, de la Sociedad Española de Paleontologia. | Les restes localizades són escasses. | Les darreres prospeccions dutes a terme al municipi de Cercs per part de l'ICP durant els anys 2012 i 2013, va donar com a resultat la localització de diverses troballes. En aquest sentit, encara que els investigadors especifiquen que no es poden considerar jaciments, sí que són àrees del municipi que van donar resultats positius pel que fa a troballes de restes fòssils i algunes restes de plantes al mateix poble de Cercs. A l'àrea del torrent de Peguera quasi no s'hi van trobar fòssils, però just al pas estret del torrent per la vila hi van identificar uns nivells de lutites grises corresponents a la Unitat Gris que contenien impressions de troncs. Els barrancs que hi ha entre el poble de Sant Jordi i el torrent de Peguera són formats per lutites groguenques que podrien correspondre a la transició del que anomenen les unitats Gris i Vermella Inferior. Malgrat ser una àrea extensa no van trobar-hi fòssils. És recomanable fer-hi seguiment, pel potencial paleontològic que presenta. | 08268-115 | Prop del poble del Cercs, especialment al torrent de Peguera en la zona propera al nucli. | Durant la segona campanya de prospecció duta a terme entre els mesos d'abril i juny de 2013, es van prospectar diversos punts dels pobles de Cercs i Sant Jordi, entre altres zones de fora del municipi. Aquestes troballes junt amb les realitzades a la primera campanya, l'any 2012, a la zona de Cal Ros de Merolla, que va permetre localitzar restes de dinosaures (òssies i ous) i de rèptils (tortugues i cocodrils) del Maastrichtià (Cretaci superior), de la fàcies Garumniana o Formació Tremp, i van ser realitzades en el marc de les campanyes de prospecció 2012 i 2013 de l'ICP, dirigides per en Josep Mª Marmi i Alejandro Blanco; els informes i la memòria, van ser presentats en el mes de novembre de 2014. En relació a la primera campanya de prospecció, aquesta es va dur a terme a l'àrea de Cal Ros de Merolla entre els mesos d'octubre i novembre de 2012. | 42.1472100,1.8571900 | 405573 | 4666753 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El poble de Cercs es troba a la base de la zona de Gres de Rèptils, que corona el poble, en aquest sentit, i com a curiositat els especialistes fan referència, a que els murs del casc antic del poble van ser bastits amb aquest tipus de gres i en les pedres de diversos murs s'hi poden identificar algunes estelles d'ossos.Actualment el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha obert les prefitxes de les àrees que van aportar troballes arran de les prospeccions dels anys 2012 i 2013, per bé que no es poden considerar com a jaciments, però sí com àrea de troballes. Els números de registre provisional de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són a Cal Ros, núm. inventari 21939, i al Tossal de la Guàrdia, núm. 21940. No hi ha registre de prefitxa, de la zona del torrent de Peguera prop del poble de Cercs.Les dades per poder realitzar la fitxa han estat facilitades per Sr. Josep Marmi, investigador de l'Institut de Paleontologia de Catalunya i pel Sr. Albert Vidal, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.La ubicació no és al lloc exacte. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||||
| 66606 | Pont de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-miralles | LATORRE, X. (1995): Història de l'Aigua a Catalunya, Barcelona i Premià de Mar, l'autor. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, número 89, p. 24-29. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | XIX | es troba sota les aigües del pantà | El pont es troba sota de les aigües del pantà de la Baells, no és visible, ni quant hi ha molta sequera, ja que es troba en una zona molt pròxima a la presa, en una cota corresponent a un nivell molt baix de l'aigua. Segons les fotografies existents, podem saber que aquest pont té tres arcs grans de mig punt i dos laterals o estreps massissos. Consta que és bastit tot en pedra, que té 502 metres d'alçada i 53 metres de llum. Aquesta infraestructura viària que formava part de la carretera de Berga a Vilada, Ripoll i Ribes, era part d'una xarxa de comunicacions important que facilitava l'accés i comunicació en sentit est-oest. Es trobava localitzat a l'antic nucli de la Baells, just a tocar de l'antiga estació del ferrocarril de via estreta de Manresa a Guardiola. | 08268-116 | Al pantà de la Baelles, sota les aigües | Abans de la construcció del pantà de la Baells, en el traçat de l'antiga carretera de Berga a Ripoll i en el punt de creuament amb el riu Llobregat hi havia el pont de Miralles que permetia creuar el riu. El pont es va construir entre els anys 1886 i 1897; el pont era conegut amb el nom de Miralles que és el nom d'una masia propera. El nou pantà va obligar a redissenyar completament l'antiga carretera en aquest tram, cosa que feia necessari construir un viaducte que salvés el pantà a poca distància de la presa i del pont de Miralles. El nou viaducte anomenat de la Baells, que venia a substituir aquest antic pont, fou construït entre el mes de juny de 1974 i el mes de maig de 1975 per l'empresa 'Ferrovial SA'. Les obres foren dirigides per l'enginyer Juan Loureda. | 42.1254900,1.8801200 | 407436 | 4664316 | 08268 | Cercs | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | les coordenades són aproximades. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||||
| 66607 | Pont de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-salvador-de-la-vedella | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | en èpoques de sequera, quan el pont és visible, encara és utilitzat per gent que s'apropa a la zona. | Infraestructura viària que formava part de l'antiga carretera de Solsona a Ribes de Freser, projectada a finals del segle XIX i construïda durant les tres primeres dècades del segle XX. El pont travessa el riu Llobregat de la riba esquerra a la riba dreta en sentit nord (direcció Guardiola de Berguedà) just davant del nucli de Sant Salvador de la Vedella. És un pont de 4 arcs rebaixats de 14 m de llum, de traçat recte, amb pilars i tallamars simètrics. Les voltes són de formigó armat (inicialment havien de ser de maó) i la fàbrica es va fer amb pedra artificial (inicialment havia de ser de carreuó, amb paraments i estreps). Un quilòmetre més avall es va fer un pont exactament igual anomenat pont de Ca l'Estragués (nom de la masia que hi havia just davant del pont). | 08268-117 | Sota les aigües del pantà de la Baells, davant del monestir de Sant Salvador de la Vedella | El pont de Sant Salvador fou dissenyat per primera vegada en el replanteig del traçat de la carretera Solsona a Ribes que es va fer l'any 1896 per l'enginyer Luis Ferrater. L'any 1913 la carretera enllaçava Berga amb el nucli de Pont de Rabentí. L'any 1915 es va reformar novament el projecte de carretera i les obres es van adjudicar tot seguit, començant els treballs el 2 d'octubre de 1916. Per manca de treballadors, abocats totalment a la mineria que aquells anys tenia molta feina, les obres es van aturar i no es van reprendre fins l'any 1924, amb un nou projecte reformat que afectava la configuració del pont. L'any 1925 va entrar en servei, fins l'any 1975 quan es va haver de construir la nova carretera C-1411 ja que el traçat anterior quedava totalment afectat per l'embassament de la Baells que s'estava construint en aquells moments. | 42.1696200,1.8605600 | 405885 | 4669238 | 08268 | Cercs | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cipriano Sabater (enginyer) | És visible (i accessible) només quan la sequera fa baixar el nivell del pantà de la Baells gràcies al fet que es troba pràcticament a la cua de l'embassament.Les coordenades situen aproximadament el pont en el seu lloc sota les aigües del pantà. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||
| 66608 | Pont de Ca l'Estragués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lestragues | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | en èpoques de molta sequera, quan el pont és visible, encara és utilitzat per gent que s'apropa a la zona. | Infraestructura viària que formava part de l'antiga carretera de Solsona a Ribes de Freser, projectada a finals del segle XIX i construïda durant les tres primeres dècades del segle XX. El pont travessa el riu Llobregat aproximadament un quilòmetre per sota del pont de Sant Salvador i del monestir de Santa Salvador de la Vedella; rep el nom d'una masia que hi havia prop del pont, també era anomenat de Can Falguerà. Segon el que indica la bibliografia el pont de Ca l'Estragués i el de Sant Salvador són dos ponts bessons, presentant el mateix disseny de l'estructura. És un pont de 4 arcs rebaixats de 14 m de llum, de traçat recte, amb pilars i tallamars simètrics. Les voltes són de formigó armat (inicialment havien de ser de maó) i la fàbrica es va fer amb pedra artificial (inicialment havia de ser de carreuó, amb paraments i estreps). | 08268-118 | Sota les aigües del pantà de la Baells, | El pont de Ca l'Estragués i el de Sant Salvador foren dissenyats per primera vegada en el replanteig del traçat de la carretera Solsona a Ribes que es va fer l'any 1896 per l'enginyer Luis Ferrater. L'any 1913 la carretera enllaçava Berga amb el nucli de Pont de Rabentí. L'any 1915 es va reformar novament el projecte de carretera i les obres es van adjudicar tot seguit, començant els treballs el 2 d'octubre de 1916. Per manca de treballadors, abocats totalment a la mineria que aquells anys tenia molta feina, les obres es van aturar i no es van reprendre fins l'any 1924, amb un nou projecte reformat que afectava la configuració del pont. L'any 1925 va entrar en servei, fins l'any 1975 quan es va haver de construir la nova carretera C-1411 ja que el traçat anterior quedava totalment afectat per l'embassament de la Baells que s'estava construint en aquells moments. | 42.1612000,1.8626800 | 406047 | 4668300 | 08268 | Cercs | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cipriano Sabater (enginyer) | És visible (i accessible) en poques ocasions, només quan la sequera fa baixar considerablement el nivell del pantà de la Baells; el pont de Sant Salvador és visible en més ocasions ja que es troba pràcticament a la cua de l'embassament. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||
| 66609 | Pont de ferro de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-de-la-baells | BOIXADER, M. (1998): 'Projecte de reconstrucció del tram de ferrocarril Colònia Rosal-Pedret', a L'Erol, núm. 59. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. | XX | només es conserven els estreps, el tauler es va desmuntar. | El pont anomenat de ferro es troba a la part final del traçat del ferrocarril de Manresa a Guardiola en el tram conservat a la zona de Pedret, per sota de la presa de la Baells, actualment de la via verda. Les restes que es conserven del pont són els estreps o estructures de suport del tauler. En el punt on finalitza la via verda trobem l'estrep sud del pont, aquest és un pilar bastit a mode de contenció; està construït damunt la roca i és de grans pedres tallades i carreus ben escairats a les cantoneres. L'estrep nord, té un major dimensionat, està conformat per un pilar i un estrep, els quals estan units per un arc; els pilars i estrep tenen les mateixes característiques constructives que l'estrep sud, pel que fa a l'arc, aquest és format per diverses filades de maó massís i damunt paret de carreus. A la part nord, el pilar, situat a tocar del pas habitual de l'aigua, té a la seva cara oest un petit trencaaigües de cara triangular. Es conserven diverses imatges del pont que permeten saber que la part central del tauler tenia unes baranes de biguetes metàl·liques formant una senzilla gelosia. | 08268-119 | Al riu Llobregat, entorn a 610 metres al nord del pont de Pedret. | L'any 1890 es fusionaren les empreses Ferrocarriles y Minas de Berga, SS i Ferrocarril Económico Manresa-Berga; entre l'any de la fusió i el 1904 es va dur a terme les obres del ferrocarril entre Olvan i Guardiola. Les obres van ser adjudicades al contractista Magí Gallifa, el 8 de juny de1901. El traçat era de certa complexitat, ja que el terreny era molt abrupte, fet que comportava dificultats tècniques, la construcció de diversos túnels i ponts. La majoria de les obres van ser concloses a finals del 1903. La inauguració de la línia es produí al 21 de novembre de 1904. L'any 1972 es clausurava el traçat de la colònia Cal Rosal amb Guardiola. L'any 2015 s'ha realitzat una actuació de recuperació de la via verda que ressegueix el traçat del tramvia entre Olvan i Pedret. | 42.1116100,1.8817100 | 407547 | 4662773 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66609-foto-08268-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66609-foto-08268-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66610 | Torre de l'Ajuntament de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lajuntament-de-cercs | XX | La torre del rellotge de l'Ajuntament de Cercs s'alça a l'angle nord-est de l'edifici, per sobre del nivell de la teulada, formant part de la mateixa estructura de l'edifici. És una torre de planta rectangular coronada per una coberta a quatre aigües de peces similars a la pissarra. A la part frontal de la torre, pel costat de l'antiga carretera de Berga a Guardiola hi ha una gelosia de peces de maó massís que dóna il·luminació i ventilació a l'interior. La part superior del campanar, just per sota del teulat, té la superfície revestida amb taulons de fusta, que emmarquen la zona on hi ha ubicades les esferes del rellotge. Les esferes es troben en tres de les seves cares i són de disseny simple. Corona la teulada un petit element metàl·lic, que senyala els quatre punts cardinals. | 08268-120 | Ajuntament de Cercs. Ctra. de Ribes, 20. 08698 Cercs | L'edifici del nou ajuntament es va inaugurar el 26 de juny de l'any 1968, en presencia de diverses autoritats, entre les quals, el Sr. Tomàs Garicano Goñi, Gobernador civil de la província de Barcelona, el Sr, José de Muller i de Abadal, president de la Diputació provincial i el Sr. Jose Bascuñana López, bisbe de la Diòcesi, a més de la presència de molts alcaldes i regidors. Junt amb la inauguració de l'edifici del nou Ajuntament, també es van inaugurar altres obres al poble, com les escoles i les obres de condicionament de la font gran. L'arquitecte del projecte de l'edifici va ser Ramon Masferrer Homs. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66610-foto-08268-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66610-foto-08268-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||||
| 66611 | Font gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gran-1 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Ajuntament de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XX | La font gran es troba situada al peu del torrent de les Garrigues, en el seu tram previ al creuament de l'antiga carretera de Berga a Guardiola. La font pròpiament, es troba situada al costat nord del torrent, en la part alta de l'àrea de pícnic; la font és una surgència natural d'aigua que brolla de la roca, es troba a nivell del paviment. L'entorn és rocós i ombrívol, i distribuïdes en diverses zones hi ha taules i bancs, emplaçades a banda i banda del torrent, a més d'una zona de graelles, un quiosc, i fins i tot una pista esportiva i zona de jocs infantils. | 08268-121 | Al peu del torrent de les Garrigues, just a l'entrada del poble venint del sud. | La zona de la font gran era lloc habitual de la gent del poble, però arran de les obres de condicionament i adequació de la zona duta a terme als anys 60 del segle XX, l'indret va passar a ser molt freqüentat i es va convertir en un dels llocs de trobada més populars de la comarca, fet que avui dia encara es manté. Les obres d'inauguració de l'any 1968 van coincidir amb la inauguració d'altres obres del municipi, com és l'edifici del nou ajuntament, les escoles, entre altres, acte al que hi van assistir nombroses autoritats del moment. | 42.1453400,1.8583900 | 405669 | 4666544 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66611-foto-08268-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66611-foto-08268-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'àrea de la font gran és molt freqüentada especialment durant els mesos d'estiu; període en que també està obert el quiosc que ofereix menjars i begudes. Part de l'aigua de la font gran és canalitzada fins les fonts situades al peu del safareig i de la carretera, essent una zona més accessible per recollir aigua. De fet, aquestes fonts junt amb les de Ca la Bòrnia són molt freqüentades per gent d'arreu que ve a buscar-hi aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66612 | Escultura als miners morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-als-miners-morts | XXI | Es tracta d'una escultura que representa una figura d'un miner amb el casc i el pic, és feta a partir de peces de xapa de 'Corten' modelades i soldades creant la figura. L'estàtua té dos metres d'alçada, està formada per 16 peces de xapa d'uns 4 mil·límetres de gruix. L'escultura es troba damunt un bloc de pedra calcària. A la pedra hi ha una placa en la que s'indica 'Homenatge de la vila de Cercs als veïns del municipi que varen perdre al vida a les mines. Premis Santa Bàrbara 2002. Vila de Cercs, 14 de desembre de 2002'. | 08268-122 | Plaça de Sant Romà, Sant Corneli, 08698 Cercs. | El monument es va fer per encàrrec de l'Ajuntament de Cercs, amb l'objectiu d'homenatjar als treballadors de Cercs morts a la mina en el marc de la Festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners. La petició la realitzà el llavors alcalde de Cercs, Ferran Civil, a l'alcalde de Saldes, Josep Picas. Un cop fet i aprovat el disseny, va ser Josep Soler, mecànic de Cercs, qui va construir l'escultura. Tal i com indica la placa, l'escultura es va crear i col·locar en motiu de la Festa de Santa Bàrbara de l'any 2002 i en commemoració als miners de Cercs morts a la mina. La inauguració es va realitzar el 14 de desembre del 2002, data de celebració dels actes de la festa d'aquell any, i durant els quals es concedí el premi Santa Bàrbara als miners morts a la mina, atorgant el guardó a través dels familiars de les víctimes. | 42.1834500,1.8530300 | 405283 | 4670781 | 2002 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66612-foto-08268-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66612-foto-08268-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Josep Picas | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66613 | Monument a les víctimes de la mineria al Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-mineria-al-bergueda | XXI | Escultura commemorativa dedicada, tal i com indica la placa que hi ha col·locada 'En homenatge a totes les víctimes mortals de la mineria del carbó al Berguedà'. Es tracta d'una escultura a manera de monòlit de formigó amb dues cares en les que hi ha col·locades plaques d'alumini, que en les de la part superior hi ha gravats els noms i cognoms dels 206 minaires morts a la mineria del carbó al Berguedà des de l'any 1903 fins el 1996. El monument és format per una part central, fet en formigó encofrat que compta amb un basament rectangular amb plaques a cada costat, i la part superior, un frontal rectangular de menys amplada que el basament, i coronat per un relleu amb el perfil del massís del Pedraforca, també amb plaques a costat i costat. A la part superior, de cada cara, hi ha també una petita imatge de Santa Bàrbara, patrona dels miners. Al basament a més d'indicar a qui va dedicat el monument, s'hi indiquen les parts participants en l'execució del monument, l'Associació d'afectats per la supressió de la 'quota-cupo' de carbó, l'Ajuntament de Cercs, a més de la data 4/12/2015 i les dades dels promotors i dissenyadors: César Gutiérrez i Jaume Coromines i Camp. A la cara oposada, una altra placa en que hi ha un fragment escrit per José Luís Bermúdez Méndez, l'enginyer que va dirigir les mines de Carbons Pedraforca. El monòlit està emmarcat per dos arcs metàl·lics que reprodueixen les fortificacions metàl·liques de secció semicircular de les galeries de les mines, protegit també per unes cadenes. Tot el conjunt es troba damunt un graonat de formigó. | 08268-123 | A Sant Corneli, a la plaça de Sant Romà, davant l'edifici del Museu de les Mines de Cercs | El monument es va inaugurar el dissabte 8 de desembre de 2015, en el marc dels actes de la Festa de Santa Bàrbara a Sant Corneli; el monument és en homenatge a les víctimes de la mineria del carbó del Berguedà des del 1903. La inauguració i tots els actes de la Festa de Santa Bàrbara, van ser molt emotius i van aplegar molts familiar i amics de les víctimes. El monument es va realitzar coincidint i en motiu també dels quaranta anys del greu i tràgic accident que es va produir a la mina de la Consolació el 3 de novembre de l'any 1975. | 42.1834700,1.8531100 | 405290 | 4670784 | 2015 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66613-foto-08268-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66613-foto-08268-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jaume Coromines i Camp i César Gutiérrez | L'Associació d'afectats per la supressió de la 'quota-cupo' de carbó, és un col·lectiu que en el seu moment es va constituir per reclamar poder continuar percebent el dret d'ensacada del carbó per part dels minaires.El monument és iniciativa de dos exminaires, que entre altres persones van ser rebre els premis Santa Bàrbara del 2015. Els autors del disseny van haver de realitzar una tasca important de recerca en arxius per tal de recopilar el nom de les víctimes mortals des del 1903 fins a l'actualitat, assolint un total de 206 noms que són recollits en noms i cognoms al monument, per ordre cronològic i indicant el lloc on van perdre la vida. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||
| 66614 | Font i àrea de pícnic de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-area-de-picnic-de-sant-jordi | XX | Es tracta d'una zona de pícnic que disposa d'una font, taules i seients i unes graelles. La font està situada arrambada al marge, compta amb una estructura bastida en pedra que conforma un petit volum d'alçat rectangular, clos en arc de mig punt, al centre hi ha la fornícula on trobem l'aixeta. A costat i costat de l'estructura de la font hi ha murs de contenció de pedra. | 08268-124 | Al costat de l'església de Sant Jordi, a poca distància al nord. | 42.1528700,1.8517300 | 405130 | 4667387 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66614-foto-08268-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66614-foto-08268-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'àrea és lloc de celebració de l'aplec de l'ermita de Sant Jordi, dia en que en motiu de la celebració molt veïns i gent d'altres poblacions acudeixen al lloc, portant-se el dinar i quedant-se a passar-hi el dia. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||||
| 66615 | Locomotora S.M.D.F i vagonetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotora-smdf-i-vagonetes | SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | Col·locats damunt una plataforma feta en murs de pedra, hi trobem una locomotora, dues vagonetes i una transportadora. La locomotora és un model elèctric, que va ser fabricat per la firma Sociedad Metalúrgica Duro Felguera S.A. (S.M.D.F.), entre els anys 1951 i 1966. És tracta d'una locomotora elèctrica de dos eixos, amb rodes de 670 mm de diàmetre. Les dues vagonetes són de planxa metàl·lica, de dos eixos i amb enganxall central a ambdós costats. I una petita plataforma que era emprada per al transport de la fusta. El conjunt està instal·lat damunt de rails. | 08268-125 | Davant el c/ Cap de Costa, 33. 08698 Sant Jordi, Cercs. | Aquest material mòbil havia estat en funcionament a les mines de Carbons de Berga S.A. | 42.1484800,1.8610600 | 405895 | 4666890 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66615-foto-08268-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66615-foto-08268-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situada en un petit parc urbà a Sant Jordi que hi ha al creuament del final del c/ Cap de la Costa amb el Camí de Sant Jordi. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66616 | Ara d'altar de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-sant-salvador-de-la-vedella | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 5. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | V-VI/XII | l'ús com a marxapeu durant anys va comportar una degradació important de la peça. Esà partida en dos fragments. | Peça rectangular realitzada amb marbre blanc, amb la superfície central llisa rebaixada, emmarcada per una motllura de mitja canya i un remat extern en replà. La zona central presenta uns grafits transcrits parcialment. L'esqueixat lateral que presenta s'ha plantejat com a fruit d'un possible reaprofitament d'una peça anterior romana, com succeeix sovint. Desconeixem com era el suport original, que acostumava a ser compost per entre 4 i 6 petites columnes, o bé per mitjà d'un únic suport central. | 08268-126 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | S'estableix per a aquesta ara una cronologia entre els segles V-VI. És la tipologia més estesa a la Mediterrània occidental en aquests segles, essent habitual fins al segle XII. Es tracta d'una peça de producció local paleocristiana reutilitzada a l'Edat Mitjana. Aquesta peça va ingressar al Museu l'any 1960, després d'haver estat localitzades per casualitat formant part dels graons d'accés a l'església. Actualment està exposada al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, i té el número de registre 119. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66616-foto-08268-126-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La peça va ser reaprofitada com a marxapeu de l'església de la Vedella, fet que va provocar l'allisat i desaparició de restes en la superfície inferior. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||
| 66617 | Calze i patena de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze-i-patena-de-sant-salvador-de-la-vedella | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 4. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | les peces tenen algunes parts degradades. | Conjunt de dues peces realitzades en peltre. El calze, d'11,5 cm d'alt per 9 cm. De diàmetre, és un objecte de fosa obtingut d'un original ceràmic, a jutjar pel seu gruix i per les empremtes horitzontals que provenen del model tornejat. Presenta la tipologia tradicional. El dipòsit és una grossa copa campaniforme. Presenta un nus massís de forma cilíndrica poc prominent i el bocell amb una lleugera aresta. La base és cònica amb la vora lleugerament senyalada. El peu, de petites dimensions, té una forma acampanada. En la superfície s'observen diverses inscripcions incises no identificades. La patena, que presenta un mal estat de conservació, no és feta a partir d'un motlle. Tot i que en manca una part important, tenia 9,7 cm de diàmetre. És un plat de forma tradicional, amb una vora plana i el fons rebaixat. És decorada amb uns cercles en forma de corda, un a la vora i l'altre al fons. Al mig de la peça trobem una creu incisa en forma de corda. | 08268-127 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | S'ha establert per aquestes peces una cronologia entre finals del segle XII-principis del XIII. Les peces van ingressar al Museu l'any 1930, després d'haver estat localitzades a l'interior d'una tomba a Sant Salvador de la Vedella. Actualment són exposades a la sala dedicada a l'Edat Mitjana. Els números de registre són, el calze 579, i la patena, 580. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66617-foto-08268-127-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest tipus de peces de peltre no eren per a ús litúrgic, sinó que formaven part de l'aixovar funerari de personatges eclesiàstics. En aquest cas les peces van ser trobades en un sepulcre no individualitzat de St. Salvador de la Vedella. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||
| 66618 | Lipsanoteca de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-quirze-de-pedret | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 11. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | IX-X | Element corresponent als anomenats 'flascó-mola' per la seva semblança a un molar arrancat, que mesura 74 mm d'alt per 18 mm. D'amplada màxima. De tipologia marcadament islàmica, és probable que en origen fos un vas de perfums reutilitzat posteriorment com a lipsanoteca. De parets gruixudes, el dipòsit és d'estructura prismàtica, i presenta dues canaletes en forma de V a la part superior i enfonsaments simètrics a la inferior, formant una aspa vertical estilitzada. Els quatre caires es presenten rebaixats fins a formar un xamfrà, on trobem la presència d'un botó central en cadascun d'ells. L'embocadura és piramidal i el coll arrenca d'un petit collarí que sembla estructurar la peça en dues parts, el vas pròpiament dit, i el coll . | 08268-128 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | Segles IX-X. És probable que es tracti de la lipsanoteca de la primera consagració de l'església, pre-romànica, el segle X. La peça va ingressar l'any 1942, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona després de passar per diversos propietaris; actualment és a la sala d'exposicions dedicada a l'edat mitjana. El número de registre és el 960. A la Catalunya Romànica (VVAA: 1985: 234), consta que aquesat peça es va localitzar arran del desmuntatge de la banqueta de suport de la taula de l'altar; conjuntament amb l'ampolleta es va trobar una capseta cilíndrica de fusta tornejada, s'indica que sembla que la capsa anà a parar a Manresa, però es desconeix la seva ubicació actual. De la capseta existeix un dibuix publicat al 'Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya' i reproduït a la Catalunya Romànica, al volum del Berguedà. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66618-foto-08268-128-1.jpg | Legal i física | Pre-romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta peça constitueix un testimoni arqueològic excepcional, ja que no es coneixen altres exemplars de flascó-mola en el nostre àmbit geogràfic. Procedent d'Orient Mitjà, altres tipus de peces de vidre similars arribaren a Catalunya per mitjà del comerç Mediterrani o a través de l'Espanya islàmica. | 91 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66619 | Encenser de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encenser-de-sant-quirze-de-pedret | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 10. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XII | Encenser esfèric de 10 cm. de diàmetre, de coure, format per dues peces semiesfèriques (la tapa i el braser), decorades amb quatre filades horitzontals a la tapa i una al braser de forats amb forma triangular que alternen la punta a dalt i a baix per cobrir tota la superfície. Els triangles calats són de mida inferior conforme s'acosten a la cúpula de l'esfera. La superfície és plana, llisa i polida. La part alta del braser té tres anelles on es sostenen les cadenes que subjecten l'encenser, així com uns passadors que subjecten ambdues parts de la peça. A la part superior de la tapa, una altra anella té un ancoratge per a la cadena que serveix per obrir la tapa. La mida de les cadenes és de 53 cm. d'alçada. Les cadenes es subjecten per una peça finament elaborada, un dels exemples més destacats coneguts. Està decorada amb tres fulles estilitzades que s'obren radialment , unides a la part superior per un nus amb aresta coronat per un rombe amb un ull central on s' inserta una grossa anella que servia per a subjectar l'encenser. La part inferior del braser té un collarí que fa de suport per sostenir l'encenser pla | 08268-129 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | La cronologia que s'estableix per aquesta peça segons les dades del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, és del segle XI-XII. La Catalunya Romànica (VVAA:1985:235)el situa a la segona meitat del segle XII. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66619-foto-08268-129-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les cadenes són les originals.Està catalogat amb el número de registre 585. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66620 | Pintures del Santuari de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-santuari-de-la-consolacio | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 14. Ajuntament de Cercs. VVAA (2004): Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg XVI-XX. Edita: Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | XVIII | Es tracta de dues pintures a l'oli sobre tela. D'una banda, el quadre que representa el camí del calvari, que té unes dimensions de 121x115,5x2,5 cm i de l'altra, el quadre que escenifica la flagel·lació, amb unes mides de 121,5x115,5x2,5 cm. Els temes representats són reproduccions d'escenes presents a la capella dels Dolors de l'església de Sta. Maria de Mataró (obra destacada d'Antoni Viladomat), amb algunes diferències puntuals. A “La flagel·lació” es representa un Crist central lligat de mans, serè, mirant a l'espectador, mentre tres botxins de cares burlesques procedeixen a la tortura. En “ Camí del calvari”, un Crist de rostre abatut arrossega la creu mentre dos botxins tiben de cordes i cadenes, humiliant-lo amb les seves postures degradants. Trobem un estil clarament similar al de Viladomat, com els caricaturescos rostres dels botxins, la melancòlica expressió del Crist, rostres ovalats amb ulls ametllats…), i a ambdues obres les caracteritza la capa de preparació rogenca que els confereix un aspecte terrós, tret característic de l'autor barceloní. Malgrat aquestes característiques, el tractament anatòmic dels personatges dista molt de la qualitat del propi Viladomat, especialment en el Crist representat a “La flagel·lació”, així com les ferides del martiri, que l'artista evitava representar. Les composicions són atapeïdes, amb una distribució forçada, i els fons neutres no són habituals en la seva obra. | 08268-130 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | Ambdues obres són de la 2ona meitat del segle XVIII. Existeixen dues hipòtesis sobre la seva autoria, relacionada amb la presència de diverses teles presents en edificis històrics berguedans tradicionalment atribuïdes a l'artista barceloní. Per una banda, Pere Puig, polifacètic autor de diverses pintures i mestre d'obres del Santuari de la Consolació (construit per entre 1.783 i 1.790), i per l'altra, Tomàs Viladomat (1.669-1.719) , cosí d'Antoni Viladomat, a qui Ràfols li atribueix l'autoria de diverses teles atribuïdes al destacat pintor barceloní. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66620-foto-08268-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66620-foto-08268-130-2.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pere Puig o Antoni Viladomat | Considerades del taller d'Antoni Viladomat, no foren creació del propi artista, com succeeix amb nombroses obres que se li atribueixen.Els números de registre corresponents són 4024 i 4025. | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||
| 66621 | Crist majestat de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-majestat-de-sant-salvador-de-la-vedella | CARBONELL, E.; GUMÍ, J. (1974): L'art romànic a Catalunya. Segle XII. Vol. I. Barcelona: Edicions 62. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 6. Ajuntament de Cercs. MORALES, J. (1893-1896) : Catalogo del Museo Arqueológico-artístico Episcopal de Vic. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | es manté en bon estat de conservació, però la peça està mancada de la policromia original. | Es tracta d'una escultura o talla romànica provinent del monestir de Sant Salvador de la Vedella. La peça és de fusta d'alba, té unes dimensions de 68 x 24 x 17 cm, i es situa cronològicament al tercer quart del segle XII; consta que podria ser dels Tallers de la Seu d'Urgell. Correspon a una figura de Crist en majestat (Maiestas domini), representat en posició sedent sobre un escambell. Sosté a la mà esquerra un llibre recolzat al genoll, i li manca la mà dreta, que suposadament en origen es mostrava en actitud de benedicció. Tampoc s'ha conservat la part inferior de l'escultura, que devia mostrar els peus descalços del Crist. Va vestit amb túnica i casulla, representades amb uns plecs no massa pronunciats. El hieratisme, frontalitat i severitat de la figura l'emmarquen dins el romànic de plenitud. En aquesta peça es fa ben palesa la desproporció entre les diverses parts del cos. La part més destacable de l'escultura és el cap, on els detalls són més elaborats, especialment a la barba i els cabells. Els ulls ametllats, les línies senzilles i la poca expressivitat del rostre són característiques típiques de l'escultura romànica d'aquesta època. La representació del Maiestas Domini és freqüent en pintura mural i decoració arquitectònica ( portalades), però no és tan habitual en el cas de l'escultura exempta, en la qual s'acostuma a representar el Crist crucificat. Podem atribuir aquesta iconografia per paral·lelisme amb altres obres d'art, on s'acostuma a representar envoltat per la màndorla i el Tetramorf. En aquest cas la tipologia seria més paral·lela a la imatge sedent de la Mare de Déu amb el Nen. | 08268-131 | Museu Episcopal de Vic. c/ Sant Miquel Arcàngel, 1. 08500 Vic | Malgrat que la peça en origen estava policromada, no s'han conservat restes de policromia. En ingressar al Museu Episcopal de Vic, la peça presentava restes d'una policromia molt matussera, que devia ser retirada en alguna de les restauracions que ha sofert. Actualment està exposada a la sala dedicada al romànic del MEV; consta registrada amb el número 1602. La peça va ingressar al museu abans de l'any 1893, probablement el 1890. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66621-foto-08268-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66621-foto-08268-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66621-foto-08268-131-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66622 | Canelobre de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobre-de-sant-quirze-de-pedret | VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | Canelobre de ferro forjat de tija cilíndrica llisa, sostingut per tres peus de forma arquejada. L'ornamentació és senzilla, i està formada per diversos nusos que trenquen amb l'austeritat de la peça: quatre d'ells estan distribuits simètricament al llarg de la tija, mentre que un últim nus a la part inferior reforça l'arrencament de les potes. Tres nusos més decoren cadascuna de les tres potes que sostenen el canelobre dret. Al capdamunt del nus superior es conserva part de la cassoleta que recollia la cera del ciri. Aquest anava situat al capdamunt del canelobre, en el remat en punxa ( actualment molt desgastada) que culmina la part superior. | 08268-132 | Museu Comarcal de Berga. c/ dels Àngels, núm. 7. 08600-Berga | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Objecte litúrgic que servia per a sostenir un ciri encès nit i dia davant d'algun altar. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||||
| 66623 | Pica baptismal de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-quirze-de-pedret | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 8. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XIII? | Durant molts anys va estar a l'exterior, com a conseqüència té parts degradades i algunes esquerdes. | La pica està formada per un sol bloc de pedra de gres sorrenc, té una secció de forma troncopiramidal i la planta és circular. La cara exterior encara conserva algunes restes de la decoració, són línies incises que defineixen línies paral·leles còncaves, com un doble arc; en conjunt restes de diferents motius geomètrics en baix relleu que no s'identifiquen correctament. La part superior de la pica compta amb una faixa ample, pel que es creu decorada amb un motius vegetals de fulles. | 08268-133 | A l'interior de la nau de l'església de Sant Quirze de Pedret | La peça no s'ha pogut datar amb exactitud, per bé que es considera que podria tractar-se d'una peça de finals del romànic català; tot i això, hi ha qui considera que potser podria adscriure's a una cronologia més tardana, de finals de l'edat mitjana, ja al segle XIV o XV. | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66624 | Estendard de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-santa-barbara | XX | requeriria ser netejat i conservat en un lloc més adient. | Penó o estendard dels miners de Sant Corneli dedicat a Santa Bàrbara patrona dels miners. Es tracta d'un panó fet de tela vermella (segurament domàs grana) amb la figura de la patrona en la part central damunt d'una tela blanca, la imatge de la Santa Bàrbara junt amb altres elements ornamentals de la peça són brodades, a més de la inscripció a la part superior “A Sta. Barbara” i a la part inferior “Los mineros de S. Cornelio”. L'estandard compta amb més complements decoratius. El suport de la peça és de barra vertical i travesser de fusta, coronat per una creu. | 08268-134 | A l'església de Sant Corneli. | Segons expliquen el penó era emprat en les processons del dia de Santa Bàrbara, encara que també era utilitzat en altres celebracions religioses. | 42.1859900,1.8532800 | 405308 | 4671063 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66624-foto-08268-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||
| 66625 | Excavadora Bucyrus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/excavadora-bucyrus | XX | la peça requereix d'una actuació de restauració i conservació. La seva ubicació a l'exterior, sense que resti protegida afavoreix la degradació de la peça. | Es tracta d'una excavadora que funcionava accionada per vapor generat a partir de la combustió del carbó. Es tracta d'un testimoni de la rusticitat de les màquines de l'època, la carcassa és una interessant construcció feta amb fusta. Es pot contemplar perfectament tota l'enorme maquinària i els complicats sistemes d'engranatge (construïts en ferro) que permetien el seu funcionament. Conserva les erugues, així com el llarg braç articulat que servia per a excavar i moure grans quantitats de terra i pedres. Les dimensions de la màquina són 5,3 x 8 x 3,2 metres i 34.000 kg de pes. Consta que aquesta màquina, a part de treballar en la transformació urbana de la Barcelona dels anys 20 del segle XX, fou utilitzada durant diverses dècades en vàries obres de Barcelona, com el soterrament del ferrocarril al C/ Aragó, l' obertura d'una part de la Diagonal, les obres del metro a St. Andreu o la construcció del Camp Nou del F.C. Barcelona. | 08268-135 | A Sant Corneli, a la plaça de Sant Romà, davant l'edifici del Museu de les Mines de Cercs | La màquina, fabricada el 1.922, i procedent d'Anglaterra, on la indústria de fabricació d'aquest tipus de maquinària havia proliferat molt durant els anys 20 del segle XX, va ser importada a Catalunya, on l'ús de les màquines de vapor va arribar en una època tardana. Va ser utilitzada en diverses obres públiques a Barcelona, arran de les importants obres que van dur-se a terme per a l'Exposició Universal de 1.929, i fins els anys 60 del segle XX. Ingressà al Museu el 1.983. | 42.1834300,1.8532600 | 405302 | 4670779 | 1922 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66625-foto-08268-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66625-foto-08268-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'excavadora BUCYRUS era propietat de l'empresa FOMENTOS Y CONTRATAS, S.A. ingressà al Museu de les Mines arran de la donació oficial, realitzada l'any 1.983. Actualment és exposada a l'exterior del Museu. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||
| 66626 | Col·lecció del Museu de les Mines de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-les-mines-de-cercs | SERRA I ROTÉS, Rosa (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà / Rosa Serra, Antònia Prat i Josep Picas. Manresa: Zenobita, cop.. FONT, Esther; SERRA, Rosa (2003): El Carbó. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Biodiversitat i tecnodiversitat ; 2. VVAA (2003): El Patrimoni miner de Catalunya: guia de mines museu i museus de geologia i mineria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Mines. VALL, Eduard (2001): La Mineria a Catalunya: jaciments i patrimoni miner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Turisme. | XIX-XX | El material que forma part del fons del Museu de les Mines de Cercs és molt variat i divers. A part del conjunt de maquinària mòbil emprada en el treball a les mines, situat quasi bé tot a la part exterior del museu (descrit en una fitxa a part), encara que a les sales interiors del museu també hi ha algun element que forma part del parc mòbil, bàsicament alguna vagoneta de fusta i algun truc. Així, gran part del material que té el museu es troba distribuït en les diverses sales i espais expositius. En aquest sentit, la distribució de l'exposició permanent està dividida bàsicament en dos espais, l'un és centrat en el carbó, la seva explotació, la importància de les infraestructures mineres, el transport i el procés de classificació previ a la seva utilització, bé com a combustible a les llars o per usos industrials com a font per generar energia. I un segon eix temàtic a l'entorn de la vida quotidiana al peu de la mina, utilitzant com eix narrador la pròpia colònia de Sant Corneli i els seus veïns, aportant elements del dia a dia, l'escola, el dispensari, el treball de les dones, la festa i l'esbarjo, l'empresari i l'empresa, els treballadors i les seves reivindicacions socials i laborals. En aquest eix temàtic, es visita un habitatge miner amb la distribució pròpia d'un pis de la colònia en el que hi ha el mobiliari i objectes més comuns. Com a exemples de la diversitat de peces que té el museu i que formen part dels eixos temàtics de l'exposició permanent, es pot esmentar una puela o cuina econòmica que funcionava amb carbó (n. reg. 798); un plànol sobre tela colorejada que representa el conjunt de les colònies mineres St. Corneli, St. Josep i la Consolació, amb les vies de transport, etc. de Juan Cabeza, realitzat entre 1917 i 1920 (n. reg. 13); una premsa d'ús comú a oficines (n. reg. 382); diversos tipus de làmpades (de casc Oldhan, n. reg. 37); llums de carbur (n. reg. 684); llum d'oli (n. reg. 676); llànties de seguretat (n. reg. 638); pupitres (n. reg. 199); foto familiar (n. reg. 1316); foto de José E. Olano (n. reg. 376), entre moltes altres peces. Cal destacar, que el dipòsit del museu a més, també compta amb un fons molt important, és el material paleontològic recuperat en les intervencions paleontològiques dutes a terme els darrers anys; excepte algun material, unes dents, pendents d'arribar (del conjunt de restes fòssils es pot destacar un fragment de fémur de Titanosaure, n. reg. 1180; vértebra de Titanosaure, n. reg. 1206; húmer Titanosaure, n. reg. 1226; niuada ous Fumanya nord, n. reg. 1268; dent de cocodril, n. reg. 1306; fragment fibló rajada, n. reg. 1264; closca de tortuga, n. reg. 1267, entre d'altres). De fet, el Museu de les Mines de Cercs a part de ser el custodi d'aquest material, també porta a terme visites guiades al Jaciment paleontològic de Fumanya, realitza tallers relacionats amb aquesta temàtica. Fer un esment també, a que el fons del museu també compta amb una part de documentació de l'empresa Carbons de Berga S.A. i un fons fotogràfic que va ampliant mica en mica. | 08268-136 | Museu de les Mines de Cercs. Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | El Museu de les Mines de Cercs va obrir les seves portes el 31 de gener de 1999 . Des de llavors ha anat ampliant el seu fons amb material divers, a més d'anar evolucionant i oferint nous recursos al visitant. Actualment, es posiciona com el principal recurs cultural i turístic del municipi, i l'equipament cultural amb més nombre de visites anuals, que oscil·la entre 25.000 i 30.000 visitants, segons els anys. | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'apartat de la vida quotidiana compta amb dos audiovisuals referits als esdeveniments més coneguts de les reivindicacions mineres, els fets de Fígols del 1932 i la tancada de 1977. A més, també presenta un audiovisual sobre la conca minera de l'Alt Berguedà.L'altre element clau de la visita del museu és la visita guiada a l'interior de la mina Sant Romà, consistent en un recorregut d'uns 350 metres, s'accedeix a l'interior de la galeria damunt d'una locomotora i es retorna a peu, tot podent gaudir del guiatge que permet conèixer l'evolució de les tècniques en l'explotació del mineral de carbó a les galeries, així, com altres elements del treball i del dia a dia dins la mina.Recentment s'ha incorporat un nou recurs audiovisual, l'Espectacle de la mina, una nova sala en la que es pot gaudir d'una projecció innovadora. En la mateixa sala s'ha instal·lats algunes peces molt interessants del fons del museu, com poden ser diversos nivelins (núm. reg. 1152, n. reg. 1139 i n. reg. 1140) o fins i tot un ordinador, format per un armari de fusibles i dos taulers de control (n. reg. 1137).El museu també realitza visites guiades a la presa de la Baells en períodes i dates concretes. Durant uns anys també va dur a terme guiatges a la tèrmica de Cercs. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||||
| 66627 | Col·lecció de maquinària mòbil del MMC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-maquinaria-mobil-del-mmc | XX | part de les peces van ser restaurades, però el fet de trobar-se ubicats a l'aire lliure i sense protecció dificulta la seva conservació. | Conjunt format per diverses màquines transportadores que havien format part dels treballs d'extracció de carbó de les mines o que havien servit per al transport de diverses matèries. Estan construïdes amb diversos materials, principalment ferro i fusta. Algunes d'elles estan pintades o repintades, altres presenten el metall a la vista. Dividim el conjunt en 2 sectors exposats a l'exterior del Museu, dividits segons l'exposició de les màquines enfilades sobre uns trams concrets de via. El primer sector trobem una locomotora elèctrica, del segon quart del segle XX, de S. Metalúrgica Duro Felguera, d'Astúries, és de cos rectangular, sobre 4 rodes, el motor és a la part davantera i la cabina del maquinista a la part posterior (de color blau; núm. registre 640), aquesta locomotora té enllaçada una vagoneta PEGASO de ferro sense pintar (núm. reg. 641) que servia per al transport de carn i vi de l'economat de la colònia, i dues vagonetes per al transport de fusta (núm. reg. 642 i 643); també hi ha una vagoneta Diesel remolcadora, és un vehicle de dos eixos, formada per un cos rectangular on hi ha el motor, i a la part posterior la cabina del maquinista, fou construïda a Alemanya (pintada de color verd i vermell; núm. registre 635); a més, dues vagonetes remolcadores elèctriques, es tracta d'unes locomotores elèctriques de la segona meitat del segle XX, a la part del davant tenen el motor i la part posterior la cabina del maquinista (de color gris; núm. reg. 645 i 646), que conserven gran part de la maquinària interna, una està unida a una vagoneta PEGASO, de ferro vist sense pintar (núm. reg. 647), que servia per al transport d'aliments per a l'economat. El segon sector està format per una pala carregadora d'accionament hidràulic, construïda al País Basc per EMISA, d'estructura rectangular amb la pala situada a la part del davant (de color taronja; núm. registre 629), porta unides unes vagonetes (núm. registre 630 i 631) per al transport de carbó, una locomotora (de color verd, núm. registre 632), un truc (núm. registre 633), plataforma transportadora, que sosté unes fustes, i un altre truc (núm. registre 634) que sosté una bobina. Totes les màquines conserven en bon estat les rodes que les permetien circular per les vies de transport. | 08268-137 | Museu de les Mines de Cercs. Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | Les peces formen part bàsicament de la maquinària emprada durant els treballs d'extracció de carbó a les mines. Altres servien per al transport de matèries per a la vida quotidiana de les persones que vivien a la colònia de St. Corneli. Diverses de les màquines són donació de Carbones de Berga, SA | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66627-foto-08268-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66627-foto-08268-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest conjunt de 14 peces foren restaurades, en una 1era fase de treballs amb caràcter d'urgència, entre el setembre de 2.013 i març de 2.014. A més d'aquestes, també hi ha una altra pala carregadora (d'accionament hidràulic) que té enllaçades quatre vagonetes. A més, a l'hangar situat a l'extrem de la plaça hi ha altres peces de material mòbil de les mines junt amb altre tipus de maquinària i diverses peces de reposició. Cal destacar també la presència d'una premsa que compta amb tres bases de premsat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||
| 66628 | Fons de material de Cercs al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-cercs-al-museu-comarcal-de-berga | X-XVIII | hi ha materials molt ben conservats i d'altres que són petits fragments. | Els materials provinents del municipi de Cercs conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament de Sant Quirze de Pedret, dels Masos de Vilosiu i del poblat de la Jaça, junt amb alguna peça d'altres indrets. Del material provinent de Sant Quirze de Pedret, destaquen tres peces. Una de les peces és un vas, no sencer, format per diverses peces, és de ceràmica decorada en verd i manganès sobre blanc estannífer, les dimensions del qual són 19 cm d'alçada, entre 10,9 cm i 12 cm de diàmetre i un gruix que oscil·la entre 0,6 i 1,2 cm; és decorat amb figures geomètriques, retícules i llaços; les cronologies que s'han donat a la peça són molt variades, uns la situen al segle XI i altres al segle XIII, per bé que els estudis més recents la van situar en la cronologia més tardana. La peça va ser localitzada durant les obres de restauració i excavació de Sant Quirze dels anys 60 del segle XX, en una cala realitzada al cementiri vell, davant la façana de ponent de l'edifici. Una segona peça, és un plat de llàntia de vidre bufat, format per diversos fragments, encara que no és sencer s'ha pogut reconstruir i restaurar; la peça té uns 20 cm de diàmetre, uns 2,8 cm d'alçada i un gruix de 0,1 cm; és un vidre translúcid, compta amb dues petites anses que sobresurten uns 1,3 cm. I de les que pengen una petita llàgrima que formen sis pestanyes molt fines. Cronològicament es situa al segle XI. També es va localitzar durant els treballs d'excavació i restauració iniciats sota la direcció de Ricard Batista i continuades per l'equip de Modest Buchaca. Una tercera peça destacada és un bloc monolític de pedra treballada i polida, que formaria la llinda d'una obertura, hem de pensar que d'una petita finestreta, 60 per 36 cm; la forma del bloc és rectangular i compta amb un arc ultrapassat rebaixat a la part inferior; cronològicament es situa al segle XI. Va ser rescatat de l'edifici en el decurs de les obres de restauració De Sant Quirze de Pedret també cal destacar un conjunt de diverses monedes localitzades, de materials com billó, coure o bronze, de cronologies diverses des del segle XV fins a inicis del segle XVIII. També compta amb algun fragment de ceràmica i d'os. Pel que fa al material recuperat dels masos de Vilosiu, es correspon sobretot al material recuperat per el Dr. Alberto de Castillo durant les excavacions realitzades als anys 1960-1962 al Mas A de Vilosiu. La major part del conjunt de material de Vilosiu són fragments de ceràmica grisa medieval, també hi ha objectes metàl·lics i ossos. Entre els objectes recuperats, destaquen les peces metàl·liques; entre les quals un fragment de fulla d'espasa de 35mm d'ample; un tros de mànec de bronze d'un punyal, l'empunyadura té forma romboide , de 64 mm de llarg. També una punta de ferro d'una sageta, de 65 mm de llarg i de secció triangular a l'extrem. Altres eines més quotidianes, i interessants, són diversos fragments d'olles i olletes globulars de ceràmica grisa; també dos ganivets d'un sol tall, un de 18 cm i l'altre de 18,8cm. Molt bonic és un llum d'oli de bronze, en molt bon estat de conservació, amb un diàmetre de 6 cm i 1,7 cm de profunditat. Molt conegudes són unes petites claus, segurament corresponents a una caixeta o cofre, una té una longitud de 5 cm, el tancador té 11,3 cm i 3 mm de gruix. Un clau de cabota de secció circular i de 10,2 cm de llargada. També hi ha dues sivelles, una té forma el·líptica, conserva la placa que és decorada amb un lleó dins un doble cercle, al centre, i un fons repujat; té unes mides de 44,5 mm x 21 mm de llargada, la placa té 38 mm d'ample per 35 de llarg. L'altra sivella és més petita, té una làmina decorada amb línies entrellaçades, l'amplada de la sivella és de 20 mm. També una agulla de 117cm i un possible botó d'os. També es va recuperar alguna moneda, per exemple dues del segle XIII. A més, en el fons també s'inclou un petit conjunt de troballes realitzades a la zona de la Jassa, una moneda i diversos fragments de ceràmica. | 08268-138 | Museu Comarcal de Berga. c/ dels Àngels, núm. 7. 08600-Berga | La majoria dels materials van ser dipositats poc després de les excavacions arqueològiques dutes a terme als anys 60 del segle XX. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||||
| 66629 | Col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-de-pintura-de-lajuntament-de-cercs | XX-XXI | La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs és de l'entorn d'una seixantena, els quals es troben en diferents sales de l'Ajuntament de Cercs però també en altres edificis municipals com la sala de l'Associació de veïns de la Rodonella o el centre de dia. Els quadres són aquells que van resultar premiats (1r, 2n i 3r premi) en motiu de les diverses edicions dels concursos de pintura ràpida realitzats al municipi. Al municipi s'han realitzat diversos concursos de pintura ràpida, probablement el de més nomenada i que fa més anys que es dur a terme és el que es realitza coincidint amb la Festa del Roseret; aquest concurs s'ha fet quasi ininterrompudament des del 1977, únicament no es va fer durant tres anys. Durant uns anys es va dur a terme un concurs de pintura ràpida en el marc de la Festa del pantà de la Baells, actualment ja no es realitza. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Cercs i els monuments més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Lluis Puigrós Puigdellívol, Enric Besora Bovet, Aïda Mauri Cruzat, Jordi Pons Casals, Antoni Subirana, Julio Garcia Iglesias, entre altres. | 08268-139 | A l'Ajuntament de Cercs i en altres dependències municipals. | Al municipi de Cercs s'han dut a terme diversos concursos de pintura ràpida, alguns organtizats íntegrament pel consistori, i altres en col·laboració amb el Museu de les Mines de Cercs o amb altres municipis (Festa del pantà de la Baells). El concurs que té més trajectòria és el de les Festes del Roseret, 'Memorial Antoni Serra' que aquest 2016 ha arribat a la XXXVI edició. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També es realitza el concurs de pintura ràpida de la Festa Major de Sant Corneli, al setembre, en aquest cas és organitzat pel Museu de les Mines de Cercs i hi col·labora l'Ajuntament, els quadres es guarden al museu. Fa pocs anys es va realitzar una exposició i venda d'uns quants del quadres que formaven part de l'exposició; els diners recollits van servir per poder fer front a les despeses del transport escolar. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||||||
| 66630 | Imatges de Cercs al fons de l'Arxiu Fotogràfic del CEC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-cercs-al-fons-de-larxiu-fotografic-del-cec | <p>SERRA, R. (2006): Cercs, la mirada del fotògraf, Cercs, Ajuntament de Cercs.</p> | XIX-XX | <p>El Centre Excursionista de Catalunya disposa d'un arxiu fotogràfic format per unes 750.000 fotografies datades entre 1860 i l'actualitat, fruit de donacions de més d'un centenar de socis de l'entitat. La temàtica de les fotografies és molt variada, no només la muntanya, l'excursionisme i la natura sinó també patrimoni artístic i arquitectònic, enginyeria, esport, vida quotidiana, social i política, oci, etnografia, etc. La majoria de les fotografies fan referència a Catalunya, però també n'hi ha de la resta del món. L'any 2009 es va engegar un projecte per catalogar i digitalitzar aquest fons fotogràfic (entre altres objectius). El fons fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya és consultable a través de la pàgina web Memòria Digital de Catalunya (hi ha 120.000 fotografies ja digitalitzades i accessibles), aquest fons fotogràfic inclou 228 imatges relacionades amb el municipi de Cercs: segons el cercador geogràfic de la web, 11 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Corneli', 14 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Salvador de la Vedella', 4 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Jordi de Cercs' i 199 fotografies porten l'etiqueta 'Cercs'. Les imatges pertanyen a 9 autors diferents (Camil José, Lluís Estasen, Germà Garcia, Antoni Gallardo, Ernest Mullor, Juli Vintró, César August Torras, Eduard Royo i Lluís Marià Vidal) i hi ha 10 imatges d'autor desconegut. Les imatges més antigues daten de l'any 1907 i les més modernes de l'any 1999. Les localitzacions que apareixen són, entre altres, Pedret, Sant Salvador de la Vedella, Cercs i les mines.</p> | 08268-140 | Centre Excursionista de Catalunya, c/ Paradís, 12. 08002-BARCELONA | <p>L'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1909 i des d'aleshores ha anat recollint imatges sobre tot tipus de suport tant de socis com de no socis de l'entitat que hi han volgut llegar el seu fons fotogràfic. Entre els fotògrafs que van llegar el seus treballs al CEC i que van fotografiar la zona de Cercs destaquen: Lluís Marià Vidal (1842-1922), enginyer de camins, geòleg, paleontòleg i fotògraf, que l'any 1871 va publicar dins de Revista Minera un reportatge titulat “Excursión geológica por el Norte de Berga”; durant uns anys va ser cap del Districte Miner de la província de Barcelona. César August Torras (1852-1923), muntanyenc, autor l'any 1905 de Pirineu català. Guia Itinerari. Berguedà. Valls altes del Llobregat, publicat a Barcelona per Tipografia l'Avenç. També destaquen dins d'aquest fons relacionat amb Cercs 43 imatges estereoscòpiques realitzades entre 1915 i 1936 per Lluís Estasen (1890-1947), escalador, alpinista i esquiador.</p> | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Altres fons fotogràfics relacionats amb Cercs es troben a l'arxiu del Museu de les Mines de Cercs, que guarda originals donats per 'Carbones de Berga SA' i còpies cedides per diferents fotògrafs, tant amateurs com professionals, com els Sistach o els Luigi de Berga, Lucien Roisin, Clemente Oliveró, Adolf Zerkowitz, Àngel Toldrà, Jaume Huch, Vicenç Ródenas, Andrés Fabert o Ramon Obiols. Aquest fons fotogràfic cobreix des de finals del segle XIX fins l'actualitat i es centra sobretot en imatges relacionades amb les explotacions mineres. També disposa de còpies d'originals que es guarden a l'entitat 'Àmbit de Recerques del Berguedà'. Alguns dels fotògrafs esmentats reproduïen els seus treballs en format postal i se'n poden trobar còpies a Internet. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||||
| 66631 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-9 | XX-XXI | el fons actual de l'arxiu es troba en bones condicions de conservació, està catalogat i es fa el manteniment regularment. Cal dir però que l'arxiu és molt parcia ja que durant la Guerra Civil es va perdre part de la documentació. | L'arxiu municipal de Cercs es troba dins de l'edifici de l'ajuntament de Cercs. Ocupa més de 200 m lineals de prestatgeries i conté més de 2.000 registres. La documentació conservada s'inicia l'any 1900 i està organitzada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. A més conserva els fons transferits des de l'antic municipi de la Baells, que fou absorbit per Cercs l'any 1941. Segons el quadre de classificació les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. | 08268-141 | Ajuntament de Cercs. Ctra. de Ribes, 20. 08698 Cercs | A la dècada de 1990 el Servei d'Arxius de la Generalitat va fer una primera actuació arxivística en el fons documental de Cercs, de la qual es conserva un instrument de descripció sistemàtic. Es pot considerar aquesta actuació com l'origen de l'arxiu municipal com el coneixem avui en dia. No hi ha constància de cap actuació classificatòria anterior, per bé que la documentació havia ocupat diferents dependències dins del mateix edifici de l'ajuntament. La segona intervenció fou la de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els anys 2000 i 2001. L'ajuntament de Cercs es va adherir el mes de juliol de 2004 al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||||||
| 66632 | Fons documentals a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX-XX | els arxius de les parròquies de Cercs són parcials, ja que durant la Guerra Civil es va perdre gran part de la documentació. | L'Arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació parroquial de les esglésies del municipi de Cercs (Sant Jordi de Cercs, Sant Salvador de la Vedella, Sant Quirze de la Baells, Sant Corneli) generada a partir de l'any 1939. De documentació anterior a aquesta data pràcticament no es conserva res d'original. De la parròquia de Sant Jordi de Cercs hi ha 5 llibres de baptismes,1 de confirmacions, 2 de matrimonis i 4 d'òbits d'entre els anys 1889 i 1994. A més, hi ha 29 llibres d'administració parroquial alguns dels quals contenen expedients matrimonials. De la parròquia de Sant Quirze de la Baells hi ha 1 llibre de baptismes i 1 llibre de matrimonis i òbits d'entre els anys 1918 i 1975. A més, hi ha 11 llibres d'administració parroquial, algun dels quals conté expedients matrimonials. De la parròquia de Sant Salvador de la Vedella hi ha 6 llibres de baptismes, 1 de confirmacions, 3 de matrimonis i 3 de defuncions d'entre els anys 1909 i 1980. A més, hi ha 7 llibres d'administració parroquial. Els registres sacramentals de la parròquia de Sant Corneli es troben dins dels llibres parroquials de Santa Cecília de Fígols. Hi ha 6 llibres de baptismes, 2 de matrimonis i 1 de defuncions d'entre els anys 1870 i 1976. | 08268-142 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | La majoria d'esglésies de la zona minera de l'Alt Berguedà foren cremades els primers dies després de la revolta militar del 18 de juliol de 1936. Dins de l'actual municipi de Cercs hi havia les esglésies de Sant Jordi de Cercs (antigament Santa Maria del Pont de Rabentí), de Sant Quirze de la Baells, de Sant Salvador de la Vedella, de Sant Corneli i del Santuari de la Consolació. Els fons documentals parroquials d'aquestes esglésies, especialment els llibres de baptismes, matrimonis i defuncions, s'inicien l'any 1939. Alguns contenen registres sacramentals anteriors refets després d'aquesta data. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les parròquies del municipi de Cercs varen formar part del bisbat d'Urgell fins l'any 1593 quan fou creat el bisbat de Solsona, del qual depenen actualment. A l'Arxiu Diocesà d'Urgell es conserven els relats de les visites pastorals realitzades a les parròquies de Cercs fins a la data de creació del nou bisbat de Solsona, dins dels volums generals de visites pastorals a la diòcesi.L'actual arxiu parroquial del municipi està situat a l'església nova de Sant Jordi, tants sols compta amb els llibres sagramentals vigents i amb altra documentació administrativa actual. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||||
| 66633 | Permís de construcció del castell de Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/permis-de-construccio-del-castell-de-blancafort | MIQUEL, F. (1945): Liber Feudorum Maior, Barcelona, CSIC. VVAA (1985): Catalunya Romànica. El Berguedà, volum XII, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Escriptura per la qual el comte-rei Alfons I concedeix a Pere de Berga permís per construir una casa fortificada a Blancafort. La data del document és 10 de febrer de 1166. Pel seu contingut sembla que la casa i fortalesa ja estava construïda en aquesta data i que el comte-rei confirma la seva possessió a Pere de Berga i els seus descendents sempre i quan la posi a disposició del comte-rei i dels seus successors: 'jo, Alfons (...), et vaig concedir a tu, Pere de Berga, abans que l'edifiquessis, la potestat de fer una casa i una fortalesa al lloc que en diuen Blancafort (...). Per aquesta causa també et concedeixo i et dono, Pere, a tu i a tots els teus successors tot el que tens edificat' (Catalunya Romànica, XII, p. 244). | 08268-143 | Arxiu de la Corona d'Aragó, carrer Almogàvers, 77, 08018-Barcelona | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 1166 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'original del document en pergamí es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, dins de la col·lecció de la Cancelleria, secció Pergamins d'Alfons I, Sèrie General, número 31 dupl. Es pot consultar una còpia digital a la mateixa seu de l'arxiu (no disponible per internet). Hi ha una reproducció del pergamí, amb la transcripció i la traducció del text, en el volum XII, pàgina 244, de la col·lecció Catalunya Romànica. El Berguedà. El text també es troba reproduït a MIQUEL, F. (1945): Liber Feudorum Maior, Barcelona. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||||
| 66634 | Fons documental de la Prefectura del Districte Miner de Barcelona a l'ANC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-prefectura-del-districte-miner-de-barcelona-a-lanc-0 | BERENGUER, M. A. (2003): 'Els expedients de mines del districte miner de Barcelona', a Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, número 4, p. 3-5. | XIX-XX | Aquest fons documental (ANC1-641) conté 72 expedients de concessió d'explotació de mines localitzades dins del terme municipal de Cercs datats entre el 10 de gener de 1868 i el 20 d'octubre de 1967. Per poder explotar una mina les empreses mineres o els particulars que hi estan interessats han de demanar a l'administració una concessió minera, és a dir, la facultat d'explotació del carbó, fet que requereix d'uns estudis i anàlisis previs, geològics, topogràfics, de la qualitat del mineral a explotar, etc. En funció dels resultats d'aquests estudis es decideix quin és el tipus d'explotació més adient, si la mineria a cel obert (en forma de pedrera) o la mineria d'interior (en forma de mina). Cada expedient de concessió d'explotació minera ha d'incloure tota aquesta documentació. Aquests expedients relatius a Cercs fan referència a 48 mines diferents, algunes de les quals no es van arribar a explotar. Una part d'aquests expedients, concretament 19, foren generats per la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona, competent en aquestes concessions fins l'any 1893, quan va desaparèixer essent substituïda per la Prefectura del Districte Miner de Barcelona, creada l'any 1865 i de la qual ja depenien tècnicament els enginyers de mines. Amb tot, el govern civil continuava sent el responsable últim d'atorgar o no les concessions de les explotacions mineres; aquesta situació es va mantenir fins a la desaparició dels governs civils a Catalunya l'any 1934. És per això que en cada un dels expedients hom hi pot trobar tant documents del govern civil com documents de la prefectura del districte miner. Aquests expedients estaven regulats per la Llei de mines de 1868 i per una Reial Ordre de 1893, que fixaven el procediment i la documentació que havia de contenir cada un dels expedients, formant un corpus documental força homogeni. Una mica més de la meitat dels expedients, 40 en concret, foren iniciats entre els anys 1901 i 1936, període d'un gran desenvolupament de la mineria a la zona de Cercs sobretot pel paper que va prendre l'enginyer de mines i empresari basc José Enrique de Olano. Amb posterioritat a l'any 1939 hi ha 13 expedients. Cal tenir en compte que aquest fons només recull expedients d'explotacions mineres que estan tancats per caducitat de la concessió minera i com tenen tots més de 50 anys la seva consulta és de lliure accés. En una bona part, els expedients van acompanyats de plànols de situació de les mines per a les quals es demanava el permís d'explotació. Dins dels fons documentals continguts també a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (ANC1-515) es guarden els expedients de plans de labors de la mina de lignit del Coto Matilde (corresponents a la mina Consolació) dels anys 1950, 1955, 1960, 1965, 1970 i 1975. | 08268-144 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | El fons de la Prefectura del districte miner de Barcelona (Fons ANC1-641) és un fons de l'Administració Perifèrica de l'Estat que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. S'hi troben els expedients de mines de la demarcació de Barcelona, ordenats per ordre cronològic d'obertura d'expedient, des de 1864. El mes de desembre del 2002 l'Arxiu Central del nou Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme va transferir a l' ANC la sèrie documental denominada Expedients de concessió d'explotació de mines. En concret es tracta d'expedients generats entre 1864 i mitjan segle XX, tancats per caducitat de la concessió minera, que constitueixen el fons Prefectura del Districte Miner de Barcelona. L'Arxiu Central d'Indústria en va fer la catalogació en base de dades. La Prefectura del Districte Miner de Barcelona va ser el darrer productor dels expedients. Abans, però, ho va ser la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona (1864-1893). | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||||||
| 66635 | Fons documental de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'ANC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lagencia-catalana-de-laigua-a-lanc | TORRAS, M. i UTGÉS, M. (2002): 'Els projectes tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua', a Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, número 2, p. 8-10. | XX | El fons documental de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'ANC (ANC1-547) conté 33 expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques relacionades amb el terme municipal de Cercs. Aquests expedients estan datats entre els anys 1934 i 1991. El nombre més important d'aquests expedients, 24 en concret, estan relacionats amb el pantà de la Baells, inaugurat l'any 1976: inclou, entre altres documents, els estudis geològics previs, un avantprojecte de l'any 1949, el projecte realitzat l'any 1956 i les modificacions de l'any 1972, els projectes de modificació de les carreteres afectades per l'embassament i els projectes de construcció dels edificis necessaris per allotjar el personal que va treballar en la construcció de la presa. A més, hi ha sis expedients relacionats amb els efectes i les reparacions que va caldre fer a l'embassament després dels aiguats de l'any 1982. De tota la documentació continguda l'expedient més interessant és el 'Projecte del pantà de la Baells', de 31.07.1956, que està format per 26 carpetes amb tot tipus d'informació: plànols, memòries, pressupostos, etc. L'accés a tota aquesta documentació és lliure. | 08268-145 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és un ens públic adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb competències plenes en el cicle integral de l'aigua a les conques internes de Catalunya dins del marc de la directiva europea de l'aigua. L'ACA fou creat el 31 de desembre de 1998 a través de la Llei 25/1998 a partir de la fusió de la Junta de Sanejament i de la Junta d'Aigües; no obstant, no va començar a operar fins el 14 de gener de l'any 2000 quan es va celebrar la primera reunió del consell d'administració. De la seva gestió en destaca el pla de sanejament amb la posada en funcionament de plantes depuradores d'aigües residuals que cobreixen el 96% de la població catalana (dades de l'any 2015). Des de la seva creació l'ACA va acumular tota la documentació generada anteriorment primer pels Ministeris de Foment i d'Obres Públiques i, per delegació d'aquests, per les Confederacions hidrogràfiques corresponents, i després, a partir de la transferència de competències l'any 1985, per la Generalitat de Catalunya. Aquesta documentació està formada pels projectes tècnics dels expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques produïts entre els anys 1898 i 1991. Varen ingressar a l'ANC el mes de març de l'any 2000. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||||||
| 66636 | Llegenda del Castell de Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-blancafort | Departament d'Etnografia i Folklore de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (1986): 'Llegendes del Berguedà', a L'Erol, número 16 p. 13-31. | Segons conta la llegenda del castell de Blancafort (situat a la serra del mateix nom, entre la Collada Alta i la Collada Baixa), un dels seus senyors es va casar amb una pagesa, vassalla seva. Poc després de casar-se, el rei va sol·licitar l'ajut del senyor del castell per anar a lluitar contra els moros. En aquesta lluita va caure ferit de gravetat i va demanar a un cavaller del qual s'havia fet amic que fes arribar a la seva dona notícies seves. El cavaller va arribar al castell, va lliurar la carta a la dona, li va explicar què li havia succeït al seu marit i s'hi va quedar uns dies sense voler-ne marxar perquè s'havia enamorat de la dona del senyor del castell. Aquesta li va demanar que tornés amb el seu marit per fer-li saber que seria pare, però el cavaller, tot i marxar del castell, no va arribar on era el senyor ferit i va retornar a Blancafort explicant que aquest havia mort a la guerra. La pena que va sentir la dona fou gran, però el pas del temps i el seu fill l'ajudaren a distreure's. Mentrestant, el cavaller va aconseguir enamorar-la fins a casar-s'hi. Però el dia del casament va aparèixer el senyor del castell de Blancafort que tornava de la guerra sa i estalvi i va destapar els enganys del que creia era el seu amic cavaller. Es varen enfrontar i el cavaller va acabar ferit de mort. El senyor del castell no va retreure res a la seva dona ja que havia estat enganyada pel cavaller però ella no s'ho va perdonar i va passar la resta de la seva vida fent penitència pels voltants del castell. | 08268-146 | El castell de Blancafort està documentat des de l'any 1166 (data en la qual probablement ja existia); en aquell moment era propietat de Pere de Berga. Actualment, tot i una restauració de l'any 1965, del castell només en resten parets enrunades del clos murallat, de la força i de l'església. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llegenda fou publicada en el calendari de la farmàcia Pujol de Berga l'any 1968. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||||||
| 66637 | Llegenda de la Font de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-la-vedella | AMADES, J. (1950): Folklore de Catalunya: Rondallística, Barcelona, Editorial Selecta. Departament d'Etnografia i Folklore de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (1987): 'Llegendes del Berguedà', a L'Erol, número 20, p. 13-27. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | Segons conta la llegenda de la Font de la Vedella (font situada al peu de la C-16, abans del trencant de la Nou, entre la central tèrmica i la cua del pantà de la Baells, actualment negada per les aigües), l'aigua que hi brolla prové de l'estany de Lanós (Lanoux en francès), al peu del Carlit. Un xuclador i un conducte subministrarien l'aigua de l'estany a la font. I les proves “científiques” (i llegendàries) del fet provindrien d'una vedella i d'un pastor. La vedella, que donaria el nom a la font, es va ofegar a l'estany i tot passant pel conducte va acabar sortint per la font. El pastor, que guardava un ramat prop de l'estany, un estiu hi va perdre un bol de fusta per l'escudella dins del qual hi guardava una unça d'or. A la tardor, pasturant prop de la font de la Vedella, a l'hostal de la Consolació li varen servir menjar en un bol de fusta que ell va reconèixer com el seu i que ho va poder demostrar tot mostrant l'amagatall de l'unça d'or. Els ermitans que portaven l'hostal li varen dir que el bol havia rajat de la font de la Vedella. | 08268-147 | Segons C. A. Torras (1905, p. 85) la font es trobava 'en un lloc molt pintoresc, al marge d'uns prats verds i extensos, fruint d'un bell cop de vista dret a l'ermita de la Consolació, les mines de Fígols i l'entrada de l'engorjat del Llobregat'. L'origen del topònim Vedella no s'ha pogut determinar. Documents del segle XIII parlen de Sa Vedera, Zavedera, Vadera, Lavedera i Lavadera, mentre els fogatges de 1497, 1515 i 1553 ja parlen de 'Sant Salvador de la Vadella (i Vedella)', de manera que la transformació es va produir en els segles XIV i XV. Una altra opció fora que provingués de 'Abadella', que volia dir 'petita abadia', topònim, però, que no apareix en cap document. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La versió recollida per Joan Amades de la llegenda de la Font de la Vedella fa venir l'aigua d'un estany pirinenc inconcret. César August Torras sospitava que l'origen podia ser la Nou i per deformació acabés derivant en Lanoux o Lanou, topònim francès de l'estany que hi ha al peu del massís del Carlit. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||||||
| 66638 | Cine-teatre de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cine-teatre-de-sant-corneli | XX | Edifici de planta rectangular, a l'interior actualment és de només un nivell de planta, té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L'estructura és de murs de pedra amb els angles fets en maó massís, material que també és emprat en el marc de les obertures. La façana sud, la principal, té dos nivells horitzontals d'obertures, a planta baixa dues portes i diverses finestres, totes emmarcades en maó massís que en llindes forma arcs de mig punt, pel que fa a les finestres sembla que amb anterioritat eren portes que van ser reduïdes a finestres; el nivell superior d'obertures són també emmarcades en maó la llinda en arc rebaixat. A l'extrem est hi ha un cos afegit, corresponent a una de les zones d'accés a l'interior, amb les finestres de les taquilles a banda i banda de la porta d'accés; aquest annex és de dos nivells i construït als angles i emmarcant les obertures amb maó massís, les parets es mostren cobertes d'un revestiment. | 08268-148 | A Colònia minera de Sant Corneli, sobre el carrer de l'economat. | Construït entre 1918 i 1920. Un edifici de 430 m2 que inicialment estava destinat a teatre i que durant la dècada de 1950 es va convertir en cinema i centre d'activitats lúdiques i festives de la colònia. | 42.1839600,1.8529600 | 405278 | 4670838 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66638-foto-08268-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66638-foto-08268-148-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | ||||||||||
| 66639 | Conca de Fígols-Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-de-figols-sant-corneli | La Conca de Fígols-Sant Corneli és una zona d'especial interès geològic que es pot catalogar com a 'geòtop'. Geogràficament està situada en el sector central de l'Alt Berguedà. Geològicament es troba en el mantell inferior del Pedraforca. És una de les zones amb major contingut de sediments carbonosos de Catalunya i té un clar interès tant geològic com patrimonial. Des del punt de vista geològic és un dels sectors on les fàcies (conjunt de roques sedimentàries) del Garumnià presenten una major diversitat litològica. Des del punt de vista patrimonial és un dels punts d'explotació minera més important de Catalunya, centrat especialment en el carbó del tipus lignit. Els estrats de lignit s'intercalen amb estrats de calcàries i de margues formats entre el Cretaci superior i el Paleocè, fa aproximadament uns 70 milions d'anys. La zona es caracteritza per relleus calcaris lleugerament abruptes que sobresurten en el paisatge formant cingles, com el de la Garganta, al sud de Sant Corneli, amb alçades compreses entre els 800 m i els 1.025 m d'altitud. A l'est queda tallat pel curs del riu Llobregat. A l'oest s'endinsa en el terme municipal de Fígols i al nord en el de Vallcebre. | 08268-149 | Gran part del terme municipal, especialment l'àrea de ponent del riu Llobregat. | 42.1833400,1.8524600 | 405236 | 4670770 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66639-foto-08268-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66639-foto-08268-149-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'un dels millors punts de Catalunya per entendre la formació del carbó, el seu origen lacustre i reconèixer les seves característiques i propietats com a combustible. És un punt de gran interès didàctic, turístic i cultural potenciat per la creació del Museu de les Mines de Cercs que permet fer una visita a l'interior d'una mina de carbó, en un recorregut d'entre 450 i 500 m, per complementar el coneixement de la història d'aquest mineral i la seva importància no només en el municipi de Cercs sinó en tota la comarca del Berguedà. | 124 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 | |||||||||||
| 66640 | Embassament de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-la-baells | <p>S/A. (1998): 'L'aprofitament turístic del pantà de la Baells', a L'Erol, número 59, p. 65-66.</p> | XX-XXI | <p>Acumulació d'aigua provocada per la presa de la Baells. Ocupa una superfície de 364,7 ha, un 70% de les quals es troben dins del terme municipal de Cercs; la resta pertanyen als municipis de Vilada i la Quar. El formen les aigües del riu Llobregat i de la riera de Vilada o de Merdançol, que s'unien a la zona de l'antic poble de la Baells. Altres cursos d'aigua de cabal irregular que hi desguassen són el riu de Peguera, el torrent de Carbonís, el torrent de la Nou, el torrent del Duc, el Clot de la Teulera, el Rec de Sala, el torrent de Sant Miquel o el torrent de la Font d'en Mateu. L'embassament té forma de lletra “L”. La cua es troba pràcticament davant de les antigues instal·lacions mineres de la Consolació, de manera que té una llargada d'uns 7 km cap al nord. S'ha convertit en una zona d'interès natural per la biodiversitat de fauna, especialment aus i peixos, autòctons i forans. Entre les espècies autòctones de peixos, que es troben en retrocés, hi ha el barb, la bagra i la truita, i, com ha passat en altres embassaments, per la introducció de forma il·legal d'espècies foranies hi podem trobar el silur, el luci, el luci-perca, el black-bass, l'alburn, la carpa, el carpí o el cranc vermell. Aquestes espècies han estat introduïdes tant per la pesca esportiva com per l'abandonament d'animals de companyia en medis no adequats. Fora dels peixos, trobem rèptils com la tortuga de Florida o mol·luscs com el musclo zebrat, ambdós també espècies foranies. Moltes d'aquestes espècies foranies es consideren invasores perquè degraden i desequilibren els ecosistemes. Entre les aus destaca la presència del bernat pescaire, el corb marí gros i l'ànec collverd. Està permesa la navegació, el bany i la pesca reglamentades en funció de les característiques de l'embassament. A la zona de Cercs hi ha un club nàutic.</p> | 08268-150 | A la part de llevant del municipi, ocupant una àrea de nord a sud. | <p>La presa es va inaugurar el mes de febrer de 1976. El pantà va tardar en omplir-se per primera vegada uns dos anys, fins l'any 1978. Les aigües van cobrir, entre altres, l'antiga carretera que unia Berga amb Guardiola de Berguedà, l'antic traçat del ferrocarril que també unia les mateixes poblacions, diversos ponts com el de Miralles i el de Sant Salvador, els nuclis de població de la Baells i Sant Salvador de la Vedella i camps de conreu molt rics. De l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella només en resta el monestir romànic, que sobresurt per sobre de les aigües molt a prop de la cua.</p> | 42.1363400,1.8712900 | 406722 | 4665531 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66640-foto-08268-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En èpoques de sequera el monestir de Sant Salvador de la Vedella és accessible per terra ferma i reapareixen el pont de Sant Salvador i algun tram de l'antiga carretera. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.