Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66693 | Pla inclinat núm. 2 del tramvia de Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-inclinat-num-2-del-tramvia-de-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | les restes estan en procés d'enderroc. | Del pla inclinat núm. 2 del ferrocarril de Peguera a Cercs es conserven diverses estructures, bàsicament són murs de contenció i grans i potents contraforts de suport del tram de via a tocar del pla inclinat. Del pla hi ha les restes de l'edifici o barraca del fre, una construcció de planta rectangular bastida amb murs de pedra. | 08268-203 | a la part central del terme municipal. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1433900,1.8395700 | 404111 | 4666348 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66693-foto-08268-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66693-foto-08268-203-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66694 | Estació de les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-les-graus | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | Encara que es conserva una part important de l'edifici aquest mostra parts malmeses. | L'estació de les Graus conserva gran part de l'edifici d'emmagatzematge del carbó, es tracta d'una construcció bastida en murs de pedra, arrambada al marge del terreny; té una alçada considerable i en el frontal hi són visibles diverses obertures, que conformaven els punt de sortida del carbó emmagatzemat. Aquest edifici era de fet el punt de descàrrega del telefèric del Graell i era també el punt d'enllaç amb el telefèric de la mina Realidad, situada a la zona de Peguera. L'estació pren el nom de l'indret, denominat les Graus de Peguera. | 08268-204 | En un extrem del terme municipal per la part de ponent, amb el límit amb el municipi de Fígols. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1523700,1.8054500 | 401306 | 4667384 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66694-foto-08268-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66694-foto-08268-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El telefèric Graell era emprat sobretot per l'extracció de fusta provinent del bosc de Moripol, del terme municipal de Gòsol. La mina Realidad va esdevenir una de les mines de carbó més importants de la zona de Peguera. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66695 | Túnel del ferrocarril de Peguera a Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-ferrocarril-de-peguera-a-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | En conjunt el túnel està ben conservat, però requeriria d'alguna actuació de consolidació, especialment dels murs exteriors del costat de la boca més est. | Túnel excavat a la roca que permet donava pas al ferrocarril de Peguera-Cercs, construït per salvar una zona de difícil solució. Es tracta d'un túnel d'uns 64 metres de llargada, no té molta amplada, ja que l'ampla de via era de 600mm. | 08268-205 | A la zona de ponent del terme municipal. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1506200,1.8095300 | 401640 | 4667185 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66695-foto-08268-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66695-foto-08268-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66696 | Pont del tramvia de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tramvia-de-sang | CAMPILLO, X. (dir.) (2002): Les vies verdes com a equipament turístic: Anàlisi funcional i condicionament. El tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols, Bellaterra, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX | El pont del tranvia de sang al seu pas pel torrent de Peguera es considera el més important del traçat construït dins el terme de Cercs. És un pont de poca amplada, és bastit en pedra i està conformat per un gran ull fet a partir d'un arc de mig punt de dovelles. Una de les curiositat més destacades del pont és que té un traçat lleugerament corbat a fi de permetre mantenir la corba de nivell. | 08268-206 | A la part central del terme municipal. A les afores de Sant Jordi. | Fou construït entre els anys 1868 i 1871 per Ramon Salvadó, soci de l'empresa 'la Carbonera Española', que en aquell moment ja estava explotant algunes mines; és el ferrocarril més antic de la comarca del Berguedà. En els inicis donava sortida al carbó produït en aquesta zona que era consumit per les indústries berguedanes i per una bona part de les colònies industrials del riu Llobregat. A partir de 1887, quan va entrar en servei el tram de ferrocarril entre Manresa i Olvan, el carbó arribaria a altres indústries de la resta de Catalunya, per bé que calia transportar amb carros el carbó des de l'estació final de Berga, situada prop de cal Parraquer, fins l'estació d'Olvan, situada a tocar de la colònia Rosal, on acabava en aquell moment el ferrocarril. Es va clausurar l'any 1904 quan va entrar en servei el tram de ferrocarril de via estreta entre Cal Rosal i Guardiola de Berguedà. No obstant, la zona més propera a la Consolació va continuar donant servei fins a meitats del segle XX. Entre altres serveis, el tram entre Cercs i Fígols es va utilitzar per transportar les teules fabricades al cap del municipi i que anaven destinades als edificis de les colònies de Sant Josep i de Sant Corneli. | 42.1472400,1.8497000 | 404954 | 4666765 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66696-foto-08268-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66696-foto-08268-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Recentment, el traçat del tranvia de sang de Cercs a Berga ha estat recuperat i condicionat com a sender. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66698 | Pont de la Senyora o de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-senyora-o-de-la-consolacio | SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. | XVIII? | Està escapçat pel costat sud-oest, i la resta es troba molt coberta de runa i vegetació. | El pont es troba al torrent de la Consolació o també anomenat la Frau, quedant al nord de la Torre del Comte de Fígols, per sota dels edificis de la colònia minera de la Consolació i a pocs metres per sota hi ha el riu Llobregat, on desaigua el torrent. Actualment el pont no té ús i de fet es troba en mal estat, tenint l'extrem més sud-oest destruït i la resta es troba molt coberta de runa, en gran part com a resultat dels abocaments de l'explotació de la mina la Consolació però especialment degut a una gran esllavissada que es va produir a la zona al darrer quart del segle XX; a més, actualment la vegetació cobreix gran part de l'estructura conservada. Del pont podem veure part de la cara del costat de llevant, ja que l'oposada està coberta de runa. Es pot veure part del parament que el configura i de l'arc que forma l'únic ull de que disposava. El parament és un aparell de carreus desbastats, no massa polits, tot i que alguns mostren encoixinat d'acabat bast. L'arc és fet amb dovelles de tall allargat, ben escairades i polides. | 08268-208 | A la zona de la Consolació, a la part baixa prop del riu Llobregat. | El pont formava part del traçat de l'antic camí ral que circulava per la vall del riu Llobregat, facilitant la comunicació entre Berga i Guardiola, la Pobla de Lillet i Bagà. | 42.1804900,1.8630600 | 406107 | 4670442 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66698-foto-08268-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66698-foto-08268-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont consta referenciat com a pont de la Senyora o de la Consolació, de fet, la majoria de gent que en recull informació o en té constància, s'hi refereix com a pont de la Senyora, denominació que rep per a la proximitat al Santuari de Nostra Senyora de la Consolació. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66699 | Pont del Tagastet o del Nin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tagastet-o-del-nin | SERRA, S.; MOLINS, M. (2009):Berga. Recull gràfic 1875-1975. El Papiol: editorial efadós. | XIX-XX | Mostra parts deteriorades. | El pont és de petit recorregut i poca amplada, permet salvar la riera de Metge a l'alçada del molí del Nin i de la font del Tagastet. El pont destaca sobretot per la seva esveltesa i lleugeresa; és un pont de dos ulls, l'ull de majors dimensions és per el qual discorre habitualment la riera, el segon ull és a l'extrem nord i de mides molt menors i per sota hi ha el canal que recull l'aigua del molí del Nin. L'ull principal del pont és format per un arc rebaixat, molt obert, fet a partir d'un contorn de maó massís disposat en vertical i una filada inferior de maó posat de pla; la resta d'estructura és bastida en pedra, també el paviment, tot i que al punt central de l'arc, a la part superior, el mateix maó que conforma la volta del pont constitueix directament el paviment; les baranes són senzilles, formades per barrots metàl·lics. | 08268-209 | a la part sud del municipi, al límit amb el terme de Berga. | La font del Tagastet va ser un indret molt popular per la gent de Berga per anar-hi a fer fontades i passar-hi els dies més calorosos. | 42.1158200,1.8574800 | 405550 | 4663267 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66699-foto-08268-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66699-foto-08268-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66700 | Pontarró de Fontollera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-fontollera | BOIXADER, M. (1998): 'Projecte de reconstrucció del tram de ferrocarril Colònia Rosal-Pedret', a L'Erol, núm. 59. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. | XX | El pont és de petit recorregut, permet superar el torrent de Fontollera, el qual desaigua al riu Llobregat a pocs metres per sota del pont de Pedret. Està bastit en murs de pedra de carreus desbastats, conformant un únic ull fet en arc de mig punt a la part central que permet el pas de l'aigua. L'arc i els muntants on es recolza són de carreus de pedra molt més ben tallada i polida que la resta i es mostren col·locats en cadena. El pont ha estat restaurat en la part del tauler, col·locant un paviment nou i instal·lant una barana de fusta. L'actuació s'ha emmarcat en les obres de condicionament de la via verda de Pedret a Cal Rosal que ressegueix el traçat de l'antic ferrocarril. | 08268-210 | Ala part sud del municipi, a la zona de Pedret. | L'any 1890 es fusionaren les empreses Ferrocarriles y Minas de Berga, SS i Ferrocarril Económico Manresa-Berga; entre l'any de la fusió i el 1904 es va dur a terme les obres del ferrocarril entre Olvan i Guardiola, que foren al contractista Magí Gallifa el 8 de juny de1901. La majoria de les obres van ser concloses a finals del 1903. La inauguració de la línia es produí al 21 de novembre de 1904. L'any 1972 es clausurava el traçat de la colònia Cal Rosal amb Guardiola. L'any 2015 s'ha realitzat una actuació de recuperació de la via verda que ressegueix el traçat del tramvia entre Olvan i Pedret. | 42.1058100,1.8799000 | 407389 | 4662131 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix del pont, pel seu extrem sud, hi ha el refugi dels pescadors, una font i una petita placeta que és emprada com a pàrquing, a un extrem de la qual hi ha una escultura metàl·lica d'una truita; aquesta zona és d'ús habitual de la societat de pescadors i lloc freqüentat per altres pescadors i molts visitants, que acudeixen a la zona de Pedret.El pontarró de Malgrau consta a l'IPAC núm. 36903, però encara que indica que està situat al seu pas per Fontollera, no es correspon al mateix pont. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 91773 | Central tèrmica de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-termica-de-figols | <p>Serra, Rosa (2016) Energia termoelèctrica para el Área Metropolitana de Barcelona: la central de Fígols (1929) y la central de Cercs (1970). <span><span><span><span><span><span><span><span>III Seminario internacional. Gestión e intervención en el patrimoni atquitectónico industrial. E.T.S. Arquitectura i E.T.S. Ingenieros Industriales. P. 253-272.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Serra, Rosa; Tenci, Roberta (2013). “La Central Tèrmica de Fígols, una història en imatges”. <em><span>L'Erol</span></em> (Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 116, p. 8-14.</span></span></span></p> | XX | En general el conjunt es triba en mal estat de conservació | <p>De l'antiga central tèrmica es conserva l'edifici central. L<span><span><span><span><span>'estructura arquitectònica es va considerar innovadora constructivament pel sistema de formigó armat utilitzat.</span></span></span></span></span><br /> </p> | 08268-211 | Al peu de la carretera C-16, entre els punts km 107 i 108 | <p>Les obres per construir aquesta central van començar el 1929 i van acabar el 1931, a càrrec de l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro SA, filial de La Canadiense (més tard La Canadenca), amb una superfície total de 876m2. Consumia carbó en pols que prèviament s'havia tractat a un rentador de carbó, utilitzava el lignit que s'extreia de les mines de carbó de a la zona. Funcionava entre 1.500 - 2.500 hores anuals. La central es va connectar a l'estació transformadora de Vic el 1931 mitjançant una línia d'alta tensió d 84 km. Va tenir un important paper complementant la xarxa elèctrica que produïa energia per a l'àrea metropolitana.</p> <p>L'any 1971 va deixar de funcionar perquè es va posar en marxa la noca ventral tèrmica. Entre 1960 i 1971, l'empresa Cabisa la va utilitzar per a la fabricació de materials de construcció a partir del reciclatge d'una part de les cendres de la nova central.</p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques tècniques de la central tèrmica de Fíguls:</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Refrigeració</span></span></em><span><span>: Per aigua captada del canal industrial de Berga i de l'aqüífer (Forat negre- Font de la Vedella)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques de les calderes</span></span></em><span><span>: Dues calderes per generar vapor de 671 m² de superfície. Pressió de treball 25 kg/cm². Temperatura màxima de 400 °C, equipades amb 2 reescalfadors amb un total de 1.908 m². Les cambres de combustió de les calderes eren sistema Bailey.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques del turboalternador</span></span></em><span><span>: Construït per British Thomson Houston. Pressió de treball 22 kg/cm². Amb una temperatura de 375 °C. Potencia proporcionada de 13.600 CV a 3.000 rpm i l'alternador donava 12.500 kVA a 6.000 V.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Connexió a la xarxa</span></span></em><span><span>: L'any 1931 mitjançant una línia de 84 km es va unir a l'estació transformadora de Vic amb una tensió de 25 kV, encara que la línia estava preparada per 110 kV. Estava alimentada per quatre transformadors monofàsics de 3.000 kVA a les tensions 6.300/23.200 V. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Nombre de treballadors</span></span></em><span><span>: Una vuitantena aproximadament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant la retirada de les tropes republicanes al gener de l'any 1939, mitjançant unes càrregues explosives varen malmetre el turboalternador inutilitzant la central durant uns tres anys. Es va substituir el turboalternador per un de nou de la casa Brown Boveri amb una potència de 19.600 CV a 3.000 rpm i l'alternador donava 16.000 kVA a 6.000 V.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 42.1760300,1.8602400 | 405868 | 4669950 | 1929-1931 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-03-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 96467 | Gegants de Sant Jordi de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-jordi-de-cercs | XX | <p>Gegants de Sant Jordi de Cercs, formats per una parella: la figura del cavaller Sant Jordi i la princesa Blancaflor. Amiden 3,75m i 56 kg ell, 3,65m i 44 kg ella. Van ser construïts el 1999 de cartró pedra, pels alumnes d'un curs d'imatgeria popular impartir per l'escultor igualadí Àlvar Ymbernón Tarrida, que es va cel·lebrar al Consorci de Formació i INiciatives de Cercs-Berguedà.</p> | 08268-212 | Sant Jordi de Cercs | <p>Els gegants fan referència a la llegenda de Sant Jordi, quan el poble de Cercs va oferir la princessa Blancaflor al drac i que va ser salvada pel cavaller.</p> | 42.1516163,1.8565932 | 405530 | 4667243 | 1999 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2024-03-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc