Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68503 | Barraca de vinya de Miralpeix 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-miralpeix-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca ha perdut part del sostre. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. Té un contrafort que envolta la barraca. | 08270-625 | Zona de Miralpeix | 41.2259800,1.7681200 | 396751 | 4564575 | 08270 | Sitges | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68503-foto-08270-625-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68503-foto-08270-625-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68503-foto-08270-625-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 68514 | Pa Rosat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pa-rosat | Sense data | L'estat regular de conservació és degut a l'expoliació que ha patit el jaciment. | Es tracta d'un jaciment situat dins del mar indeterminat, pendent de datació, que ha estat expoliat i que es correspon a un conjunt d'àmfores de diverses tipologies, en una sedimentació de roques. El material arqueològic no està documentat. | 08270-636 | Terramar | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per de Josep Payàs, Francesc Giménez i Lluís Puighivet. Es va localitzar l'any 1994. | 41.2158200,1.7975800 | 399204 | 4563413 | 08270 | Sitges | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68514-foto-08270-636-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 68515 | El Sugrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sugrany | I-III dC | L'estat regular de conservació és degut a l'expoliació que ha patit el jaciment. | Es tracta d'un indret del qual es té molt poca informació, fet que impedeix conèixer la tipologia de jaciment al que correspon, el material recuperat data del període romà; ha estat expolitat, extraient força àmfores que no han estat classificades. | 08270-637 | Port de Vallcarca | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per de Josep Payàs. Es va localitzar l'any 1994. | 41.2301500,1.8627400 | 404687 | 4564930 | 08270 | Sitges | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68515-foto-08270-637-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | El dipositari actual del material localitzat és Josep Payàs. | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 68517 | Estació de Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-garraf | ESQUERDA, M. (2002). 'Sitges artístic'. Barcelona | XX | L'estat general de l'edifici és acceptable, tot i que la major part de les seves dependències està en desús. | Edifici construït a quatre vents, que consta de dues plantes d'alçada i presenta façanes de caire neoclàssic, de les que destaca la regularitat en el tamany i disseny de les obertures. La composició emfatitza les visuals horitzontals mitjançant l'ús de cornises que tradueixen a l'exterior els forjats de l'edifici. Les línies verticals es ressalten a través dels eixos de les obertures que apareixen separats per bandes de llindes que sobresurten lleugerament del plom dels murs. Destaca la presència, a l'extrem esquerra de la finca, d'un cos poligonal notablement avançat respecte de la línia del frontis i que podria haver-se construït posteriorment; aquest cos presenta finestres a les dues plantes i no s'identifica cap porta d'accés. Pel que fa a la resta de la façana, la planta baixa consta de quatre portes i el primer pis de quatre finestres. Totes elles apareixen emmarcades per una banda llisa que sobresurt del plom del parament i que està pintada en un color ataronjat, a l'igual que les cornises i les franges verticals. En el coronament de l'edifici s'identifica una cornisa motllurada i una barana d'obra articulada en plafons i decorada amb motius circulars en relleu. En el centre es configura un capcer triangular, a mode de timpà, coronat amb una palmeta i altres motius vegetals. | 08270-639 | Garraf | La construcció d'aquesta estació o baixador està directament associada a l'explotació de la pedrera de La Falconera (vegeu fitxa nº 535), que es va iniciar a principis del segle XX. Cal dir, però, que d'ençà l'obertura dels túnels pel massís de Garraf i de la instal·lació de les vies de ferrocarril, l'any 1886, ja hi havia personal ferroviari destinat a l'indret de Garraf. Les obres van començar l'any 1912 sota la direcció de l'enginyer Sr. Monche i van durar un any. L'any 1920 ja es coneix la presència a Garraf de cinc famílies de ferroviaris que vivien a les cases adossades que hi ha al c/ de l'Estació. Aquesta estació sempre ha estat envoltada d'una gran activitat, especialment per ser lloc de maniobres dels trens i pels combois destinats a transportar material de les pedreres que van funcionar fins als anys vuitanta. En l'actualitat l'estació està tancada al públic i una família ocupa com a vivenda algunes de les seves dependències; els bitllets es compren a la cantina i para un tren cada hora. | 41.2544200,1.9025500 | 408058 | 4567581 | 1912 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68517-foto-08270-639-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68517-foto-08270-639-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Monche (enginyer) | El Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges no inclou aquest edifici. Tanmateix, seria interessant promoure la seva rehabilitació amb finalitats lúdiques i culturals, tal i com s'està fent en altres estacions de R.E.N.F.E. situades arreu de Catalunya. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||
| 68519 | Canó del Baluard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cano-del-baluard | ESQUERDA, M. (2002). 'Sitges artístic'. Barcelona | XVIII | L'objecte requereix una actuació de restauració que tracti la degradació del metall. | Canó de ferro i bronze de 2'95m de llargada situat al Baluard i encarat al mar. El canó té un plafó de rajoles a una banda amb un poema de Carlos Ballester i a l'altra banda un plafó de rajoles amb notes històriques referents a l'actuació dels canons de la bateria del Baluard al segle XVIII. | 08270-641 | El Baluard | El canó del baluard passà a la història el 1797 quan defensà les naus mercants que arribaven a Sitges de l'atac de dues fragates angleses, junt amb 5 canons més. Durant més de 100 anys va estar semisoterrat de cap per avall a l'inici de les escales petites del Baluard. Els Sitgetans coetanis glossaren els fets en uns versos èpics que recollí Josep Carbonell i Gener perquè no se'n perdés la descripció dels fets. | 41.2344600,1.8115300 | 400402 | 4565466 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68519-foto-08270-641-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68519-foto-08270-641-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 'Sacad ese cañon hoy atrapado // -muriéndose su bronce de tristeza-// entre las piedras de la fortaleza// que el baluarte fuera en el pasado.// Ponédle frente al mar adelantado// guardián de Sitges y de su riqueza// material y moral com así reza// la leyenda que el pueblo ha recreado.// Hace siglos se dice una doncella // de nombre Tecla, sitgetana y bella,// lo disparó contra el brutal corsario// defendiendo el honor de sus hermanas // que en su ayuda voltearon las campanas// desde el firme bastión del campanario'. (Carlos Ballester) | 94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 68563 | Biòtop dels Colls Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biotop-dels-colls-miralpeix | <p>AAVV. 'Descobrim el Garraf (1996-1999)' Quaderns de Divulgació, 25-26. Gavà: Museu de Gavà, 2000. PANAREDA CLOPÉS, Josep Maria (1986).' Descobrim Garraf. Barcelona': Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. RÀFOLS, J.M. (1992).' El Garraf'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació</p> | Sense data | La caça furtiva, la brutícia, els detritus i el creixement urbanístic amenaça la zona. | <p>Els Colls Miralpeix és la zona que separa Vilanova, Sant Pere de Ribes i Sitges. Es tracta de la major franja costanera boscosa entre el Parc Natural del Garraf i la costa de Tarragona. La seva composició és de roca calcària i hi abunda el pi blanc i la màquia litoral. Geogràficament, constitueixen un massís separat per la riera, amb una presència forestal important de màquies, pinedes en regeneració i antigues repoblacions de pi amb xiprer. Cal destacar per la seva diversitat d'espècies les màquies amb pi blanc atapeïdes i baixes del litoral. Tot i que en els últims anys l'ús de la zona ha canviat en favor de la urbanització i un camp de golf, a la zona encara es conserven 37 hectàrees de conreu de vinya de nova plantació que garanteixen en part la seva continuïtat. Al dessota de la vegetació s'hi amaguen animals com l'eriçó clar, el conill o el tallarol capnegre. Altres ocells, com el falciot pàl·lid, aprofiten les escletxes dels penyots per ubicar-hi els seus nius. A banda, en èpoques de migracions i a l'hivern s'hi poden observar sobre el mar ocells com el bec de serra mitjà, l'èider, el paràsit cuapunxegut i d'altres més habituals com el xatrac becllarg, l'escofell o el mascarell.</p> | 08270-685 | límit litoral Sitges - Vilanova | <p>S'hi han localitzat diversos jaciments arqueològics en els 5 kilometres de coves que conformen els Colls Miralpeix, així com diverses llegendes associades a la zona.</p> | 41.2268100,1.7655400 | 396536 | 4564670 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2019-12-31 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El Consorci d'Els Colls Miralpeix i Costa del Garraf -amb representació del Consell Comarcal del Garraf, l'Ajuntament de Sitges, l'Ajuntament de Vilanova la Geltrú i l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes- vetlla per completar les figures de protecció ja existents. | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||
| 68566 | Pineda del bosc d'en Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-del-bosc-den-bruguera | GARCÍA-MARQUÉS, Francesc Xavier (2006). 'L'espai natural a l'entorn del Vinyet'. Inclòs a: 'El Vinyet, el lloc i el santuari'. Ed. Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges. | Sense data | Es tracta d'un bosc madur i està afectat per impactes sonors i per residus dels visitants. | Zona de bosc de pi blanc, que segueix la carena que va de Santa Bàrbara a les Cases del Sol; la seva vessant de mar pertany al municipi de Sitges. Un camí obert a la circulació segueix tota la carena. Hi abunda el porc senglar i el Picot verd. | 08270-688 | Zona de Santa Bàrbara | 41.2443500,1.7923900 | 398813 | 4566586 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68566-foto-08270-688-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | No té cap figura de protecció pròpia, sols queda protegida en pel que fa a urbanització, ja que és declarada zona no urbanitzable pel POUM. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 68569 | Línia de Pins de Terramar i Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-pins-de-terramar-i-vinyet | Sense data | La zona de pins del Vinyet, està en més mal estat a causa que està afectat per diverses obres de canalització. | Es tracta d'una pineda, sobre una plana quaternària, que ha esdevingut un corredor natural per a estornells, garses i merles. Alguns dels pins tenen una antiguitat i alçada considerable. Es divideix en dues zones, la que comença a l'avinguda Sofia fins a l'ermita del Vinyet i la situada en l'avinguda de Navarra. | 08270-691 | Nucli de Sitges, Zona Terramar i el Vinyet | Durant el segle XX la zona ha estat considerada ciutat jardí i ha estat el camí tradicional d'accés a l'església de la Mare de Deu del Vinyet. La zona de l'avinguda de Navarra és posterior, i indicava el límit de Terramar, la zona més senyorial, situada prop del Parc Terramar. | 41.2289300,1.7869000 | 398329 | 4564880 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68569-foto-08270-691-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68569-foto-08270-691-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La zona està catalogada com a línia de pineda a protegir; alguns dels pins han estat 'restaurats' en diverses campanyes, del 2004, 2005 i 2006. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 68572 | Habitatges obrers de la cimentera de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-obrers-de-la-cimentera-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú. MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona. | XX | El conjunt necessita obres de reforma i restauració en general. | La colònia fabril de Vallcarca estava conformada per un total de 135 cases, de les que actualment tan sols es conserven una vintena. Les escasses vivendes que són visibles avui en dia mostren la seva disposició original; els habitatges estaven col·locats en carrers paral·lels, situats a diferents nivells similars a terrasses i disposaven d'una zona enjardinada situada enfront de les façanes principals. Les construccions són molt senzilles, consten d'una única planta o de dos nivells d'alçat. En aquest darrer cas la distribució interna devia situar el menjador i la cuina a la planta baixa i els dormitoris al pis superior. L'accés s'efectuava a través d'un petit porxo, conformat per dos arcs de mig punt, i en la part posterior alguns habitatges disposaven d'un petit pati. Aquests edificis, juntament amb algunes naus industrials i el baixador de tren, són els pocs elements que es conserven de l'explotació cimentera de principis del segle XX. | 08270-694 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres en la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920, l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica, avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts, i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir de la dècada dels anys 60 el poblat va ser abandonat per la insalubritat del l'indret. Els edificis van ser enderrocats entre els anys 1973-1979 per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A. que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2417000,1.8568800 | 404213 | 4566219 | 1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68572-foto-08270-694-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | L'explotació de la fàbrica Uniland S.A., pot suposar en el futur l'eliminació o afectació d'una sèrie d'elements que formen part del patrimoni del municipi de Garraf. Entre ells figura el Castell de Garraf (vegeu fitxa nº 452) la Font de Montseva (vegeu fitxa nº 675) i diverses barraques de vinya catalogades (vegeu fitxes nº 596 i nº 597). És per aquest motiu que, malgrat que l'explotació de la pedrera està concedida fins l'any 2029, seria aconsellable establir pactes de compromís amb la cimentera per tal de garantir la preservació d'aquest patrimoni. | 106 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||
| 68573 | Baixador de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixador-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú. MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona. | XX | L'edifici necessita obres de reforma i restauració en general. | El baixador de tren de Vallcarca, actualment abandonat, està conformat per un edifici de dues plantes, amb l'accés principal orientat a les vies del tren. Disposa d'un cos central sensiblement més elevat i que sobresurt del frontis, tot definint una mena d'absis poligonal. La distribució de les obertures respon a un plantejament simètric i aquestes presenten les llindes en forma d'arc rebaixat i els brancals amb la part superior interna graonada. S'identifiquen obertures simples, geminades i trigeminades; totes elles apareixen emmarcades per bandes que sobresurten del plom dels murs i consten d'un volum a la zona central de les llindes a mode de clau. L'edifici, juntament amb algunes naus industrials i un petit conjunt d'habitatges de l'antiga colònia obrera, és un dels pocs elements que es conserven de l'explotació cimentera de principis del segle XX. | 08270-695 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres en la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920, l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica i avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts, i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir dels anys 70, totes les dependències de la colònia van anar desapareixent per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A. que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2408000,1.8616300 | 404610 | 4566113 | 1903 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68573-foto-08270-695-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 68574 | Braquiquito de Can Farratges (Braquiquito populneum) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/braquiquito-de-can-farratges-braquiquito-populneum | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Hi ha un altre 'Braquiquito ' que el tapa, interferint el seu creixement. | Original d'Austràlia, pertany a la família 'Sterculiaceae'. Té un tronc llis de color gris fosc amb fulles simples, alternes, de nervadura pinnades, forma ovals i sencera, de color verd que broten a l'estiu després de la floració. Les flors són de color blanc crema i floreixen agrupades en inflorescència a principis d'estiu: Fructifica en fol·licles, els fruits són de color negre que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana, té un creixement ràpid i una longevitat mitja, és un element ornamental bonic. Cal destacar l'efecte catifa que es produeix quan cauen les flors. Té una alçada de 15 mts, un diàmetre de 50 cm i ocupa una amplada de 9 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-696 | Jardins de Can Farratges (Centre Poble) | 41.2353300,1.8052300 | 399875 | 4565570 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per la raresa de l'exemplar. L'espectativa de vida és mitjana i la situació és pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 68590 | Morera (Morus alba) del C/ Església Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-morus-alba-del-c-esglesia-vinyet | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Té una crossa que el suporta ja que està molt inclinat. | Original de la Xina, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc estriat i vertical de color gris clar amb fulles simples, alternes, pinnades i ovals de color verd clar que broten a mitjans de primavera. La floració és agrupada en inflorescència de color blanc que es produeix a la primavera. Fructifica en pluridrupes, de color blanc rosat a finals de la primavera. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És adient per protegir el sòl de l'erosió i del vent. El fruit és apreciat en gastronomia. És una espècie invasora. Té una alçada de 5 mts, un diàmetre de 72 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-712 | C/ Església Vinyet (Vinyet) | 41.2334100,1.7920200 | 398765 | 4565372 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica, funcionalitat i forma de l'estructura. La expectativa de vida és baixa i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 68610 | Tamariu (Tamarix gallica) de l'Av. Balmins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tamariu-tamarix-gallica-de-lav-balmins | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Hi ha un sistema d'ancoratge poc efectiu entre braç i braç per reduir el risc de que s'esqueixin. | Paisatgístic i ecològic | 08270-732 | Av. Balmins (Sant Sebastià) | 41.2360300,1.8157500 | 400758 | 4565635 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'estètica, funcionalitat i situació. La expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/