Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68545 | El Drac i l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-i-laliga | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. MIRALLES I FIGUERES, E. (1986). 'Bestiari del Garraf'. Ajuntament de Vilanova. | XX | El Drac de Sitges s'estrenà el 23 d'agost de 1922, vigília de Sant Bartomeu. El seu disseny és obra de l'artista sitgetà Agustí Ferrer Pino. L'Àliga, concebuda per competir com a bestiari de foc amb el drac, es presentà el 1984. El seu frontal segueix les pautes tradicionals de les àligues, però la cua és recargolada, preparada per poder cremar carretilles. | 08270-667 | L'antic escorxador | En un principi, el drac tenia una forma arrodonida, amb el cap i la cara com si fos un gat feréstec i amb la cua a la manera d'un peix. El resultat final no agradà a l'artista, el qual va decidir abonyegar-lo i donar-li així la característica forma corba. El pintà amb unes sanefes de colors molts vius, en què destacaven el blau i el blanc. El pes del drac en aquella època era gairebé de 80 quilos; actualment és de 97 quilos. El drac ha patit diverses restauracions; durant els anys 40 la cua no tenia forma de peix, i al 1975 es va remodelar el cos i la cua. Pel que fa a l'àliga de Sitges, l'anecdotari ens explica que en un principi l'àliga va ser pensada perquè fes una actuació honorífica pública amb una dansa gairebé senyorial. En realitat, l'àliga oferia un aspecte bastant ridícul i va despertar un cert menyspreu als sitgetans, així que aviat s'adoptà el costum de posar-li un parell de bengales al bec. Aquell primer any l'àliga fou batejada amb noms com la colometa o l'oca. L'any següent l'armaren amb abundants carretilles de foc, i des de llavors forma part del seguici d'animalari de foc. | 41.2371000,1.8158100 | 400765 | 4565754 | 1922 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68545-foto-08270-667-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68545-foto-08270-667-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Agustí Ferrer Pino | Les coordenades UTM corresponen a les de l'antic escorxador, on es guarden els gegants. | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||
| 68546 | Les Escumes de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escumes-de-sitges | XX | Es tracta d'una pasta seca a base d'ametlla que es serveix durant tot l'any i es sol prendre acompanyat d'una copa de moscatell com a postres tradicionals de la vila. | 08270-668 | Sitges | Actualment, aquestes postres es fan a la pastisseria 'Dolç' situada al Pg. de Vilanova nº 37, i han esdevingut una de les receptes típiques de Sitges. El nom d'escumes prové de l'intent de recordar la suavitat de les escumes del mar, ja que el dolç es desfà a la boca igual que les ones es desfan quan arriben a la platja. | 41.2376300,1.8051600 | 399873 | 4565825 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les coordenades UTM corresponen a la pastisseria 'Dolç' del Pg. De Vilanova nº 37. | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68547 | Els Momflons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-momflons | VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XIX | Els momflons són fets d'una pasta dolça cassolana i han esdevinguts típics a Sitges per Pasqua i per dies de festa senyalada. El monfló és, doncs, un pastís de pasta de pa, buit al mig i de consistència ferma, amb forma allargada i de diferents mides. Són molt esponjosos i ensucrats i presenten un color torrat. En el gust hi predominen les herbes aromàtiques. S'elaboren amb llet, mantega (eventualment també llard), farina, ous, canyella, sucre, diferents herbes aromàtiques (matafaluga, celiandre...), raspadura de llimona i aigua. L'elaboració passa per remullar prèviament les herbes aromàtiques en anís; a continuació, cal batre els ous, afegir-hi la farina, el sucre, la mantega i el llevat, i pastar la mescla fins a obtenir una pasta consistent. Un cop pastada, es deixa reposar, se separa en diferents unitats, se li dóna a mà forma rectangular i es cou al forn. | 08270-669 | Sitges | Actualment, els momflons es serveixen a la pastisseria de Joan Sabaté Pascual -descendent de qui és considerat l'artífex d'aquesta recepta, Isidre Sabaté l'any 1870, situada a la plaça de l'Ajuntament. El nom de momfló ve de la suavitat del postre que recorda a la suavitat de les ovelles moltons. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 1870 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Isidre Sabaté Poch | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 68548 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-3 | LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004).'Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix'. Barcelona : Diputació de Barcelona. III Trobada d'Estudiosos del Garraf comunicacions presentades els dies 19 i 20 de novembre de 1998 al Museu de Gavà, Trobada d'Estudiosos del Garraf ( 3ª:1998:Gavà). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals, 2000. IV Trobada d'Estudiosos del Garraf : comunicacions presentades el dia 21 de novembre del 2002 a Vilanova i la Geltrú. Trobada d'Estudiosos del Garraf( 4a: 2002: Vilanova i la Geltrú). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, Xarxa de Parcs Naturals, 2004. | Sense data | L'any 1974 va començar a funcionar l'abocador d'escombraries de la vall de Joan, un dels impactes més importants del Parc Natural del Garraf. Actualment les diferents administracions amb competències en el tema treballen per la clausura i restauració de la zona que ocupa l'abocador. El 1982 i el 1994 es van declarar dos incendis forestals dins dels límits del Parc. | El Parc Natural del Garraf protegeix 12376 hectàrees, de les quals 2797 pertanyen al municipi de Sitges. Aquesta part del massís del Garraf va ser declarada parc natural l'any 1986. El medi físic és de roca calcària del Triàsic, el Juràssic i el Cretàcic, i es caracteritza per la formació de formes externes com les dolines i els rasclers, i de formes internes com les coves i els avencs. Hi consta un riu subterrani que desemboca a mar per la zona de la Falconera. Pel que fa al medi biològic abunda el pi blanc així com el la màquia litoral, especialment el Margalló, característic de la comarca. La fauna més destacable és de rapinyaires com l'àliga de cua barrada i el falcó pelegrí, i mamífers com el porc senglar i la guineu. | 08270-670 | Massís del Garraf | 41.2746300,1.9148100 | 409113 | 4569812 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El Parc Natural es regeix des del 26/07/01 pel Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge de l'Espai Natural del Garraf i d'acord amb la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana. El 20'80 % del Parc és de titularitat pública i el 79'20% és de titularitat privada. Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i es gestiona conjuntament amb el Parc Natural d'Olèrdola. Des del 2002, el parc del Garraf està agermanat amb el ' Parco naturale della Maremma' a la Toscana, amb el que manté programes d'actuació i intercanvi que han permès desenvolupar diverses accions conjuntes. Aquest agermanament s'ha fet en col·laboració amb Legambiente, l'entitat ambientalista més notòria d'Itàlia. Les administracions gestores dels parcs, alhora que diverses universitats, museus, centres de documentació, fundacions, empreses i grups de recerca locals, impulsen estudis de caràcter social, geogràfic i científic sobre els àmbits del Garraf, Olèrdola i el Foix. Totes aquestes iniciatives s'apleguen en el Pla de seguiment ecològic. A més, per tal d'afavorir el contacte entre investigadors, periòdicament s'organitzen Trobades d'Estudiosos de les quals, fins ara, se n'han fet quatre edicions al Garraf i una al Foix. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 68549 | Riera de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-ribes-0 | LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004). 'Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix. Barcelona' Diputació de Barcelona. III Trobada d'Estudiosos del Garraf comunicacions presentades els dies 19 i 20 de novembre de 1998 al Museu de Gavà Trobada d'Estudiosos del Garraf ( 3ª:1998:Gavà). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals, 2000. IV Trobada d'Estudiosos del Garraf : comunicacions presentades el dia 21 de novembre del 2002 a Vilanova i la Geltrú. Trobada d'Estudiosos del Garraf( 4a: 2002: Vilanova i la Geltrú). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, Xarxa de Parcs Naturals, 2004. | Sense data | Aquesta zona es veu especialment alterada per la sobrefreqüentació humana, l'abocament de deixalles sòlides i les infraestructures de depuració d'aigües residuals, d'un camp de golf i un hotel d'apartaments. | La riera de Ribes neix al terme de les Cabanyes, a l'Alt Penedès, i desemboca al terme de Sitges. La desembocadura de la riera és un espai limitat per la platja, la via de ferrocarril de RENFE i els terrenys de l'estació depuradora d'aigües residuals. En aquest espai, la riera forma una petita llacuna de 1'5 hectàrees, on es barreja l'aigua de la riera i el seu aqüífer d'aigua dolça amb l'aigua de la Mediterrània, actuant com a indret pont entre les grans zones humides dels deltes del Llobregat i de l'Ebre. La vegetació que hi abunda són herbassars de ruppia, jonqueres i restes de salicornar. A la platja hi creix la vegetació anual colonitzadora de cúmuls de restes orgàniques i graves amb crucianel·la. Pel que fa a la fauna vertebrada, s'hi detecten llisses i anguiles com a fauna marina i, en èpoques de pas, s'hi poden veure el martinet blanc, la gamba roja vulgar o altres ocells limícoles que s'hi aturen. Durant l'hivern, hi podem veure diferents aus aquàtiques, com per exemple el corb marí emplomallat, el cabussó emplomallat o el gavot. A les rieres del massís del Garraf hi ha, barrejades amb bosquines d'alzines, alguns caducifolis i arbres de ribera esparsos, com àlbers (populus alba) i plataners (platanus hispanica) i petits fragments de comunitats de ribera, amb avellaners (corylus avellana), per exemple. La comunitat arbòria més freqüent, present en forma de petites bosquines, és l'omeda amb mill gruà, on s'hi troben representades algunes de les espècies de caire euro-siberià que es troben també a l'alzinar, com l'arç blanc (crataegus monogyna), el sanguinyol (cornus sanguinea), lleteresa de bosc (euphorbia amygdaloides) o el mill gruà (ithospermum purpurocaeruleum). | 08270-671 | Zona Terramar | 41.2242700,1.7830700 | 398001 | 4564368 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68549-foto-08270-671-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68549-foto-08270-671-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Sense cap figura de protecció, sols de l'agència catalana de l'aigua. Llei de l'aigua: Reial Decreto Legislativo 1/2001 del 20 de julio .BOE 176 24 de Juliol de 2001. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 68550 | Zona marina del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-marina-del-garraf | www.fundacionatura.org/ | Sense data | Directiva 97/62/CE, Directiva 92/43/CE, Reglament 1626/1994/CE, BOE núm. 310, de 28 de desembre del 1995, pàg. 37310, DOGC núm. 1479, de 12.08.91 | El fons marí del Garraf es caracteritza per ser una zona amb una certa homogeneïtat, amb domini dels fons sedimentaris i de sorres fines i pocs fons durs. Hi consten fins a 8 comunitats bentòniques en la zona, les quals malauradament es troben en procés de degradació, especialment les praderes de posidònia (Posidonia oceanica ) i de Cymodocea (Cymodocea nodosa ). Les praderes de posidònia són de vital importància pel fons marí per ser la principal font d'oxigenació; a més, la seva presència protegeix el litoral de l'erosió i ajuda a mantenir el seu equilibri sedimentari. Les praderes de posidònia allotgen al seu voltant més de 400 espècies de plantes i constitueixen el principal lloc de refugi i de posta/fressa de més de 100 espècies d'animals. A banda, en el fons marí de la zona, a uns 20 metres de profunditat es troben els fons de Maërl o grapissar, es tracta de comunitats marines formades per algues roges (especialment Lithothamnion corallioides i Phymatolithon calcareum) que donada la seva estructura calcària formen estructures semblants a les dels esculls coral·lins. És per això que sovint se les anomena algues coral·lines i la zona és coneguda amb el nom de 'fons marí del pa rosat'. Aquests sistemes d'algues coral·lines donen estabilitat a l'ambient del fons caracteritzat per ser tou i sorrenc; així permet que s'hi instal·lin nombroses larves i espècies pròpies de fons dur, creant un centre per a la biodiversitat. Finalment, al fons marí del Garraf hi destaquen diferents espècies d'interès pesquer com ara la iserna, el llenguado, la palaia, el moll de roca, el rèmol, el llobarro, el besuc, la mabre, l'orada, el cargol de punxes, el pop, la sípia, el calamar, la tallarina, la rossellona i el llagostí. També hi destaquen espècies de mol·luscs, artròpodes i anèlids poliquets. | 08270-672 | Costa del Garraf | 41.2285700,1.8084000 | 400131 | 4564816 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les praderes de posidònia, de la mateixa manera que el fons marí del mediterrani en general, es troben afectats per diferents factors com la contaminació marina d'origen terrestre, les obres d'infraestructures del litoral, la pesca il·legal, l'extracció de sorres per a la regeneració de les platges, etc. A banda, cal tenir en compte que el fons marí i, en especial, les praderes de posidònia, tenen poca capacitat de recuperació degut a la seva taxa reproductiva i el lent creixement. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 68551 | Margalló del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-del-garraf | BAYÉ I OLLÉ, Pere (2002). 'Flora del Garraf'. Puig de l'Aliga, 2. Grup d'investigadors de les Roquetes del Garraf. BORREGO, J.C.; CARBÓ, P. (2004) 'Guia de camp d'arbres, arbustos i altres plantes del Garraf'. El Puig de l'Àliga: Vilanova i la Geltrú. PASCUAL, Ramon (1990). 'Guia dels arbustos dels països catalans'. Pòrtic. | Sense data | El Margalló pertany a la família de les palmàcies, espècie Chamaerops humilis L. En català té diverses denominacions: Bargalló, garbaió, margallonera, palma d'escombreres o palmerola. El margalló disposa d'una tija subterrània, però que sovint es fa arbre, i aconsegueix una alçada de prop de cinc metres. Viu gairebé a tota la costa ibèrica, però és al Garraf el lloc més al nord on se'l pot veure assilvestrat. Les seves fulles són com un ventall i les flors són molt nombroses i grogues, tant les femenines com les masculines. Els fruits del Margalló són dàtils de la mida d'una castanya, marrons o taronges, amb el pinyol molt dur. No es coneixen usos ni propietats medicinals especials. Floreix a la primavera i fructifica a finals de l'estiu i principi de la tardor. | 08270-673 | Garraf | A l'època romana, els fruits del margalló tenien gran reputació com a afrodisíacs. Més tard, se l'hi afegí un altre atribut: la ganduleria. Els brots són apreciats en amanides i les seves fulles són excel·lents per a l'elaboració d'escombres artesanals, indústria que abans estava molt arrelada al massís del Garraf. El fruit és un aliment apreciat per les guineus i les genetes, que escampen les llavors i fomenten la seva reproducció. | 41.2373100,1.8256100 | 401586 | 4565766 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68551-foto-08270-673-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa, exceptuant la palmera datilera d'Elx, raó per la qual gaudeix de protecció legal. Aquesta protecció ha evitat les collites indiscriminades per a usos ornamentals que l'havien abocat al perill d''extinció. A països subtropicals, com el Marroc, el Margalló es troba en el seu ambient ideal, arribant a aconseguir alçades de fins a 10 metres.Dels exemplars de margallons localitzats a Sitges localitzem en aquesta fitxa el margalló protegit per l'Ordenança municipal dels espais verds i l'arbrat de l'any 2007. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 68552 | Les vinyes de Malvasia de l'hospital de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-de-malvasia-de-lhospital-de-sant-joan | CIURANA I GALCERAN, J(1987). 'Els prestigiosos vins de Catalunya'. Institut Català de la Vinya i el Vi. Generalitat de Catalunya. | Sense data | La malvasia és una varietat de cep blanc, encara que també n'existeix una subvarietat negra. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic. El vi elaborat amb aquesta varietat vitícola és anomenat també malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d'alta graduació. En ocasions, la malvasia es designa amb complements: de Sitges, roja, catalana, del país, de gra gros (o vermentino), grossa, primerenca, borda, d'Alacant o del Rosselló (subvarietat anomenada trobat). | 08270-674 | Asil-hospital Sant Joan Baptista | El conreu d'aquesta varietat de vinya és tradicional a l'àrea de Sitges i pot datar d'època moderna. | 41.2402700,1.8129200 | 400527 | 4566109 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68552-foto-08270-674-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68552-foto-08270-674-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68552-foto-08270-674-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Actualment sols es conserven les vinyes de malvasia de l'Asil- hospital Sant Joan Baptista. | 98|85|94 | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||
| 68553 | Font de Montseva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-montseva | perso.wanadoo.es/excsitges/caminades/Caminada%202003/Caminada%202003%20descripcio.htm | Sense data | La Font de Montseva és un petit dipòsit subterrani de pedra on s'hi acumula l'aigua de pluja. La seva situació, arrecerada dins d'un fondo, li permet mantenir un clima fresc fins i tot durant l'estiu i preservar perenne una petita quantitat d'aigua en el seu interior. | 08270-675 | Riera de Vallcarca | Fa més de 25 anys, la colla coneguda com 'Amics del Garraf' , encapçalats per Joan Comas, van netejar i pintar amb calç la Font de Montseva. Des d'aquell moment han anat realitzant tasques de manteniment d'aquesta font. S'hi ha posat una rajola amb la llegenda: 'La netedat és un gran senyal de civilització'. | 41.2627500,1.8586500 | 404392 | 4568554 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68553-foto-08270-675-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La font de Montseva està condemnada a desaparèixer dins la zona d'explotació d'una de les pedreres de Sitges. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 68554 | Camí de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-costes-0 | BORREGO, Juan Carlos (2001).' El Garraf : 21 rutes de senderisme i bicicleta de muntanya, guia de turisme rural dels parcs del Garraf. Foix i Olèrdola'. Les Roquetes del Garraf : Grup d'Investigadors de les Roquetes del Garraf. MALAGELADA I BENAPRÈS, F (1985).' L'Antic camí de les costes del Garraf i el seu entorn'. Grup d'Estudis Sitgetans ORTEGA I ROIG, Juanjo (1998). 'Redescobrir el massís : 3 itineraris per conèixer el Parc Natural del Garraf'. S.l. : s.n. DL 1998, Sant Sadurní d'Anoia : Gràfiques Llopart. | XIV | El traçat del camí està força desvirtuat per les infraestructures posteriors; caldria planejar la seva recuperació total o parcial i la seva senyalització. | Camí que ressegueix el litoral del Garraf i comunica Barcelona amb Tarragona. De Barcelona a Sitges el camí vorejava Sant Boi- població que quedava lleugerament desplaçada-, travessava el Llobregat per un gual, i seguia cap a Viladecans, Castelldefels i Gavà. Pel que avui encara s'anomena Peu de les Costes, el camí s'enfilava pel massís de Garraf passant per la punta de Vallbona, punta de la Ginesta, pas Trencat, Garraf, platja de Garraf, cala de Bous, pas de la Mala Dona, Còdol Caigut, cala Morisca, Vallcarca casa del Soldat, cala de la Trinitat, punta Ferrosa, revolt Gran, les Escales, Calaforn, la Crueta, platja d'Aiguadolç i platja de Balomina. El camí entrava a la vila de Sitges per l'antic portal de la muralla que es deia portal de Barcelona. Les principals rieres que travessen el camí són: la Riera de Vallbona, el Torrent del Garraf, la Riera de Vallcarca, la Riera de Santa Tecla, el Torrent d'en Misses (que desguassen a la riera de Sant Sebastià, la riera de Bassarodona o Terracavada), la Riera de Ribes o Vilafranca, formada principalment per la riera de Ribes i pels seus afluents, les rieres de Canyelles o Jafra. El camí té la senyalització de GR-92. Transcorre entre senders, pistes i carretera i el seu desnivell total és de 360 metres. | 08270-676 | Parc Natural del Garraf | La primera referència documental de l'existència d'un camí arran de costa data del segle XIV. Al testament de Bernat de Fonollar, senyor de Sitges i Campdàsens, hi ha una deixa de cinc mil sous per millorar el camí pel Garraf i facilitar la comunicació terrestre amb Barcelona. L'any 1356 aquests treballs encara no s'havien dut a terme i possiblement aquesta disposició testamentària no va arribar mai a complir-se. Cal tenir en conte que en l'època la manca d'un bon camí cap a Barcelona era solucionat amb la navegació, ja que les condicions naturals del port de Sitges ho facilitaven. L'any 1392 el rei Joan I va expedir un decret per a evitar incomoditats i perills als vianants del camí de les costes. S'establia un sistema d'impostos de passatge, que es denominava barra, que pretenia recaptar durant vint anys els diners necessaris per a la reforma del camí. A l'Arxiu Parroquial de Sitges es conserven testimonis documentals de les reparacions, les fases i els diners gastats en la millora del camí. Al 1395, el rei Pere III, concedia durant vuit anys als jurats de la vila de Sitges el dret d'imposicions, per tal que entre d'altres coses es continuessin les obres del camí en els trams entre el Garraf i Sitges. Al 1400 el rei Martí va revocar aquesta concessió un cop acabades les obres de rehabilitació. A partir d'aquest moment, els documents conservats ens parlen de diferents obres puntuals de rehabilitació degut a les esllavissades freqüents, pluges torrencials i desbordaments de torrents que feien sovint intransitable el camí. Destaca un document del 1413 que parla del perill al qual s'exposaven els vianants que s'aventuraven a transitar pel camí, diu que aleshores l'edifici del castell del Garraf estava totalment arruïnat i destruït, que es trobava en un lloc erm i solitari, sotmès al perill de les incursions pirates, i que per això la gent no hi feia estada. D'altres documents ens parlen de subvencions i ajudes per arranjar el camí concedides l'any 1599 per Felip III. Pel que fa al fenomen del bandolerisme que durant els segles XVI i XVII es va estendre per tot Catalunya, també va afectar al camí de les Costes del Garraf, estret i solitari, i en són diversos els testimonis. Durant l'ocupació francesa, el camí degué ser molt transitat per les tropes dels dos bàndols. L'any 1811 una divisió francesa va arribar a Sitges procedent de Barcelona per les Costes del Garraf. Després de la guerra el camí estava malmès en diversos punts. Aquesta inutilització potser va ser realitzada intencionadament per l'exèrcit francès quan es retirava. Després de la Guerra del Francès i de les successives guerres carlines, l'estat de conservació del camí de les Costes del Garraf devia ser molt deficient i continuava essent no apte pel trànsit rodat. Ja entrats en el segle XX diversos són els testimonis que parlen del camí i de la seva perillositat. El camí tenia dos pams d'amplada i era tanta la por de la gent a passar-hi que, des d'Aiguadolç fins a la Falconera, tothom baixava dels muls i feia el camí a peu. La necessitat d'una nova carretera era evident, però no va ser fins a l'any 1871 que va ser possible franquejar les costes de Garraf per una altra via. A partir d'aquest moment, el camí va anar quedant inutilitzat, ja que la construcció de la nova carretera va provocar que en alguns punts l'antic camí fos tallat i que en alguns trams restés colgat de roques. | 41.2357600,1.8483700 | 403491 | 4565569 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Tot i que el traçat de la nova carretera era bastant similar al de l'antic camí, sols s'hi sobreposava en alguns trams. Aquest fet ha permès que se n'hagin conservat fins avui alguns vestigis. El tram més ben conservat es troba just a l'inici del camí que des de la carretera porta a l'ermita de la Trinitat. El tram més llarg conservat s'inicia junt a can Canyes, al Garraf, i pot seguir-se en direcció a port Ginesta uns sis-cents metres, fins que resta tallat per la carretera. Vora can Canyes, sortia pel camí de les costes un altre camí, segurament també d'època medieval, que portava fins a Campgràs i Begues. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 68555 | El riuet i cova de la Falconera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riuet-i-cova-de-la-falconera | ASTIER, Ll. ( 1970). 'Exploración de la surgencia submarina de la Falconera'. Geo y Bio Karst, VII (27) Barcelona. LASCURAIN GOLFERICHS, Josep( 1989). 'Del garraf blanc al garraf negre. Una aproximació a l'ecologia de camp. Guia i quadern de treball'. Gavà: Museu de Gavà. MIÑARRO J.M. (2000 ). 'Cent anys d'espeleologia a Catalunya, 1897-1997'. Barcelona: Federació Catalana d' Espeleologia. PI DE CABANYES, O. (2000). 'El sòl de Vilanova i el Garraf misteriós'. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions. SERRA, J. (2003)' Estudi dels quiròpters del Parc Natural del Garraf'. Eco serveis: Barcelona. | Sense data | Les infiltracions d'un abocador proper són recollides pel riuet de la Falconera, causant greus problemes en aquest sistema, i han desanimat a molts espeleòlegs a entrar-hi tot i que als anys vuitanta era un lloc força freqüentat. | La cova de la Falconera és una cavitat situada als penya-segats del Garraf, i té una llargària entre pous, galeries i petites sales d'uns 600 metres. El riu subterrani de la Falconera és la surgència més important del penya-segat marí que du el mateix nom. El seu recorregut es de 600 m i la seva fondària fins ara explorada sota el nivell del mar és de 81 m. Sembla raonable considerar un cabal mig de l'ordre de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i a 10.000 l/s en fortes avingudes. | 08270-677 | La Falconera | La importància que generà el recurs hídric del riuet de la Falconera va provocar la realització d'obres finançades per Eusebi Güell, per tal de poder aprofitar aquest important cabal. L'any 1899 es van fer unes galeries artificials i es perforà un pou que va comunicar les galeries amb l'exterior. Aquestes galeries no trobaren el riu que cercaven, encara que van trobar algun punt d'aigua. Actualment, la pedrera, explotada per l'empresa PROMSA, utilitza l'aigua d'aquest punt, situat en les galeries artificials, utilitzant el pou artificial per a la instal·lació de les canonades. | 41.2511400,1.8960900 | 407512 | 4567224 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 68556 | El camí de la Morella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-de-la-morella | BORREGO, Juan Carlos (2001). 'El Garraf : 21 rutes de senderisme i bicicleta de muntanya, guia de turisme rural dels parcs del Garraf'. Foix i Olèrdola. Les Roquetes del Garraf : Grup d'Investigadors de les Roquetes del Garraf. ORTEGA I ROIG, Juanjo (1998). 'Redescobrir el massís : 3 itineraris per conèixer el Parc Natural del Garraf'. S.l. : s.n. DL 1998, Sant Sadurní d'Anoia : Gràfiques Llopart. | Sense data | El camí de la Morella està ben senyalitzat. | Camí que puja fins el cim de la Morella, el punt més alt del massís del Garraf. Té 6'4 kilòmetres de distància i un desnivell de 128,6 Km. Transcorre per senders, pistes i carretera, entre un paisatge totalment càrstic. L'itinerari -senyalitzat com a GR 92- travessa una part de l'interior del Parc Natural del Garraf. Seguint la carretera de la Plana Novella fins al Pla de Querol, del camí surt un sender que condueix a Campgràs. | 08270-678 | Est del Parc Natural del Garraf | 41.2760100,1.9135900 | 409013 | 4569967 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Durant el trajecte es podem desviar uns pocs metres per veure l'avenc Emili Sabaté i la dolina de Campgràs. El territori és eixut, amb sòls de roca permeable on sovintegen els avencs, els rasclers i les dolines, formacions típicament càrstiques. La vegetació és una màquia continua, configurant un paisatge d'un verd intens a l'hivern i d'un groc cremat a l'estiu. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 68557 | El sender dels Miradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sender-dels-miradors | ARNAU RECASENS, Albert; SANS FLORES, Miquel Julià; SIERRA ROURA, Jordi Albert.'7 recorreguts amb bicicleta per descobrir el Garraf'. Gavà: Ajuntament de Gavà. | Sense data | El sender fou homologat com a tal l'any 1980 | Ruta Sitges- Canet de Mar GR-5, 214 km. Recorregut que va de Sitges a Canet de Mar, passant pel Parc Natural del Garraf, segueix cap al Penedès, puja cap a la muntanya de Montserrat. Des de Montserrat l'itinerari va cap al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac i travessa Sant Llorenç Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai. Posteriorment, entra al Parc del Garraf pel Coll de la Fita, prop de Sitges i, després de passar pel Masset de Dalt i per Can Grau, surt del Barri de l'Hospital, prop d'Olesa de Bonesvalls. | 08270-679 | Coll de la Fita | 41.2558300,1.8218300 | 401297 | 4567826 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Connexions amb altres senders: GR 92.- A Sant Martí de Montnegre i al massís del Garraf amb les variants GR 92-3 i GR 92-4, GR 4.- A Montserrat, GR 6.- A Montserrat i amb la variant GR 6-1 també a Montserrat, GR 96.- A Montserrat, GR 172.- A Montserrat, GR 2.- A Aiguafreda, GR 173.- Amb la variant GR 173-1 a Sant Llorenç Savall, GR 97.- A la Beguda Alta i a Sant Celoni | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 68558 | Ruta Portbou-Ulldecona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-portbou-ulldecona | www.feec.org | Sense data | El GR-92 segueix tot el litoral i pre-litoral català, des de Portbou a Ulldecona, comarca del Montsià, concretament al Pont de l'Olivar per on travessa el Riu de la Sènia, i passa pel Montnegre i el Corredor, Collserola, Garraf, Olèrdola i el Foix. El GR 92 o les seves variants travessen pel seu bell mig els parcs naturals del Cap de Creus, Aiguamolls de l'Empordà, Montnegre-Corredor, Collserola, Garraf i Olèrdola, i voreja també el Delta de l'Ebre. Cal destacar que el seu itinerari entre Portbou i Ulldecona, passa per gran nombre de punts d'interès relacionats amb la implantació humana, com són pobles, ciutats, ermites, museus, runes històriques, conjunts monumentals, etc. L'etapa que travessa el Garraf anirà resseguint la part costanera del massís i parc natural, si bé entre Garraf i Vallcarca, el GR es dirigeix i travessa la inesperada zona rural interior de Campdàsens. Més endavant, els voltants de l'ermita de la Trinitat compten entre els llocs més frondosos del Parc Natural. Sitges queda molt ben situat per a passar el migdia, quedant per a la tarda el tram de l'interessant camí de ronda fins a Vilanova i la Geltrú. | 08270-680 | Litoral del Garraf | 41.2386700,1.8539200 | 403961 | 4565885 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Com que es tracta d'un sender GR amb la denominació internacional E10, els seus extrems catalans han d'enllaçar amb la seva continuació dins de territori francès i valencià. En aquest moment, l'enllaç sud amb el país valencià està en projecte i no està senyalitzat. La ruta està homologada des de l'any 1986 i rep el seu nom en memòria dels JJOO de Barcelona'92. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68559 | Riera d'Aiguadolç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-daiguadolc | LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004).' Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix'. Barcelona : Diputació de Barcelona. GARCÍA-MARQUÉS, Francesc Xavier(2006). ' L'entorn natural de Sitges des dels primers pobladors fins el període de la tardo-antiguitat'. Inclòs al llibre Història de Sitges:època antiga. volum I. Ed. Ajuntament de Sitges. | Sense data | Es troba en força mal estat, degut al seu pas prop d'elements de construcció, dels que hi han abocat residus. A banda, es troba tallat en diferents trams per les carreteres d'accés a Sitges i per la via del tren | Es tracta de la llera d'una riera que sols du aigua en moments d'aiguats. Neix i mor a Sitges i està ubicada sobre una plana quaternària. La fauna és la pròpia del Parc Natural del Garraf i la flora es composa d'alzines, esbarzers, joncs i tamarius. | 08270-681 | Sitges | 41.2418500,1.8190000 | 401039 | 4566278 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68559-foto-08270-681-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | L'estat de conservació és molt dolent. La vegetació és molt densa i la riera pateix l'abocament d'abundants residus fruit de la seva proximitat a nuclis habitats i a elements de construcció. Sense usos, a banda del desguàs d'aiguats . | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 68560 | Riera de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallbona | LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004). 'Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix'. Barcelona : Diputació de Barcelona. | Sense data | La zona fou afectada durant el 2005 pels efectes d'un cap de fibló, que va malmetre la flora de la zona, entre d'altres, pins de gran envergadura, que van quedar afectats. | Es tracta de la llera d'una riera sense aigua superficial. Neix al Turó de Vallbona i mor a la Punta de Vallbona, a la platja de les Botigues. La llera de la riera, segueix la Serra de Ripoll, el Puig de l'Olla i el Turó de Vallbona, i acull tota la estratigrafia geològica fins al Cretaci. Entre la fauna que hi abunda és destacable el Picot verd, i la flora és la pròpia de la zona del Garraf: pi blanc, matollars, esbarzers, i destaquen en el darrer tram garrofers i algun margalló. | 08270-682 | Sitges | 41.2732300,1.9359800 | 410884 | 4569635 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La Riera de Vallbona, està afectada per les instal·lacions de la Urbanització Rat Penat i per la carretera A-16. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 68561 | Mariona Rebull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mariona-rebull | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona | XX | Monument consistent en un monòlit de pedra sobre el qual se situa una figura de bronze femenina, representada dreta i amb la indumentària típica de la burgesia catalana que que apareix en les obres del novel·lista Ignasi Agustí. Es tracta de Mariona Rebull, un dels personatges més populars d'aquest autor. | 08270-683 | Plaça d'Ignasi Agustí | El monòlit va ser inaugurat el 25 d'agost de 1976. | 41.2293200,1.7916300 | 398726 | 4564918 | 1976 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Manuel Muns | 103 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||
| 68562 | Dolines de Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolines-de-campgras | LASCURAIN GOLFERICHS, Josep( 1989). 'Del garraf blanc al garraf negre. Una aproximació a l'ecologia de camp. Guia i quadern de treball'. Gavà: Museu de Gavà. | Sense data | Les dolines -típiques formacions càrstiques- són depressions circulars del terreny en forma d'embut i amb diàmetres que van des d'1m fins a 100m, generalment decamètrics. Es formen per la dissolució de la roca en diàclasis i fractures que s'intercepten, o per col·lapse d'una cavitat subterrània. Es reconeixen per la forma circular i perquè s'hi acumulen argiles de descalcificació, l'anomenada terra rossa, que sovint és aprofitada per conrear, ja que és dels pocs llocs on hi ha sòl al massís. Aquestes argiles provenen de la barreja amb els carbonats de les calcàries en el moment de la seva formació. En dissoldre's la calcària, queda aquesta resta argilosa rica en òxids de ferro. Les dolines són molt abundants al Campgràs i a la Morella. | 08270-684 | Zona de Campgràs | 41.2817500,1.9141300 | 409066 | 4570603 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La dolina de Campgràs és la més destacable, amb una superfície aproximada 360.000 m2 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68564 | Carrerada de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafre-1 | ROVIRA I MERINO, J. MIRALLES I SABADELL, F (1999). 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf'. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Sense data | En diferents trams la carrerada de Jafra està tallada per urbanitzacions i per la autopista A16. | La carrerada de Jafra s'inicia davant la desembocadura de la riera de Ribes. Per la partió de terme entre Sitges i Sant Pere de Ribes, va pujant suaument fins a les urbanitzacions de Santa Bàrbara i Vallpineda, les quals han desdibuixat completament el camí. Un cop travessada l'autopista A-16, es torna a trobar el camí, el qual, pel mig d'uns plans, davalla suaument fins trobar la riera de Jafre. Remuntant la riera, la carrerada coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-92 i és fàcil de seguir. Quan el GR-92 tomba a la dreta i s'enfila cap a la plana Novella, la carrerada segueix riera amunt fins el corral Nou. S'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi havia les cases de Jacas i davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca i posteriorment davalla cap a Begues. | 08270-686 | Sitges | 41.2240400,1.7830900 | 398002 | 4564342 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 68565 | Patrimoni arqueològic subaquàtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrimoni-arqueologic-subaquatic | Sense data | Es coneixen diverses notícies de troballes arqueològiques al llarg de tota la costa sitgetana, però no s'ha realitzat cap prospecció arqueològica que permeti precisar cap jaciment. En general es tracta de troballes fetes per pescadors d'arrossegament que han recollit algun objecte o per diverses persones que practiquen la immersió i que han aportat la informació de restes trobades o vistes en el fons marí. El CASC (Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) té fitxades 17 entrades relatives a informacions sobre troballes de diferents cronologies; romana, medieval, contemporània i altres d'indeterminades. D'aquest conjunt únicament hi ha dipositades algunes restes d'àmfores, un plat vidrat en verd i manganès i una àncora. La resta són informacions aportades sobre la localització de material arqueològic divers, sobretot d'àmfores, a més d'una troballa de material bèl·lic de la Guerra Civil. També hi ha recollides les dades d'un probable derelicte contemporani, tot i que no es pot assegurar la seva existència; restes d'altres possibles vaixells, com és el cas d'una embarcació d'època contemporània enfonsada a causa d'un incendi. Cal destacar la presència de les restes d'un avió que sembla que caigué l'any 1961, a uns 195 m de fondària a la zona anomenada el Freu Gros (informació aportada per Pere Ortoll). | 08270-687 | Costa del municipi de Sitges | La majoria de troballes conegudes daten del anys 90 del segle XX. No s'ha realitzat cap prospecció arqueològica. Alguns materials estan dipositats al CASC i altres al Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú. El material bèl·lic el va recollir la Guàrdia Civil. | 41.2361000,1.8680900 | 405144 | 4565585 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Romà|Antic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades UTM corresponen a la zona del Port de Vallcarca. | 83|80|85|94 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 68566 | Pineda del bosc d'en Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-del-bosc-den-bruguera | GARCÍA-MARQUÉS, Francesc Xavier (2006). 'L'espai natural a l'entorn del Vinyet'. Inclòs a: 'El Vinyet, el lloc i el santuari'. Ed. Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges. | Sense data | Es tracta d'un bosc madur i està afectat per impactes sonors i per residus dels visitants. | Zona de bosc de pi blanc, que segueix la carena que va de Santa Bàrbara a les Cases del Sol; la seva vessant de mar pertany al municipi de Sitges. Un camí obert a la circulació segueix tota la carena. Hi abunda el porc senglar i el Picot verd. | 08270-688 | Zona de Santa Bàrbara | 41.2443500,1.7923900 | 398813 | 4566586 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68566-foto-08270-688-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | No té cap figura de protecció pròpia, sols queda protegida en pel que fa a urbanització, ja que és declarada zona no urbanitzable pel POUM. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 68567 | Penya-segats de les Costes del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-segats-de-les-costes-del-garraf | LASCURAIN GOLFERICHS, Josep( 1989). 'Del garraf blanc al garraf negre. Una aproximació a l'ecologia de camp'. Guia i quadern de treball. Gavà: Museu de Gavà. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004). 'Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix'. Barcelona : Diputació de Barcelona. | Sense data | El port de càrrega de Vallcarca i els ports esportius del Garraf i de la Ginesta poden arribar a afectar l'ecosistema de la zona. | Els Penya-segats de la Costa del Garraf constitueixen un medi físic de roca calcària on hi destaquen les coves i els avencs, especialment el de la Falconera. L'espai queda delimitat des de la Punta de la Cova del Pebre o la urbanització 'Punta Gaviota', i acaba a la cala Ginesta, malgrat estar interromput pel nucli del Garraf i pel nucli de Vallcarca. Per sobre queda delimitat per la carretera C-31 i la Via del tren (línia Tarragona- Barcelona). El terreny és molt rocós i la vegetació aprofita petites escletxes per arrelar-hi. Entre d'altres plantes hi trobem el margalló, el càrritx i l'esparreguera. Als llocs més propers al mar també hi ha fonoll marí. Un dels rèptils que abunden a la zona és la serp de ferradura; també hi ha dragó comú i sargantana cuallarga. Les roques de prop del mar sovint són utilitzades per ocells com el corb marí emplomallat, que hi reposa. En diferents anys hi ha nidificat el gavià argentat. Altres moixons més petits també es reprodueixen a entorn d'aquest ambient rocallos; per exemple, el roquerol, el falciot negre, el falciot pàl·lid, la merla blava, el còbit roquer, i de manera ocasional també l'oreneta cua-rogenca. | 08270-689 | Costa del Garraf | Els penya-segats del Garraf presenten indrets prou misteriosos com per haver donat peu a antigues llegendes; aquest és el cas del pas de la Mala dona o l'avenc de la Falconera. | 41.2485400,1.8867300 | 406724 | 4566945 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68567-foto-08270-689-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 68568 | Les dunes de les platges de Les Botigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dunes-de-les-platges-de-les-botigues | AAVV. (2005). 'La platja de Castelldefels'. Comissió IV Premi Castelldefels àmbit sostenible: Castelldefels. | Sense data | El sòl està afectat durant la temporada de banyistes pel seu pas, tot i la habilitació de passeres de fusta temporals. A banda, cal destacar que la riera de Vallbona hi desemboca. | Les dunes de les platges de Les Botigues són un espai sobre una plana quaternària on hi creix vegetació de litoral sorrenc per la seva condició salina i la manca d'aigua; així mateix té una fauna pròpia adaptada també a les condicions del terreny, normalment insectes, fauna entomològica i coleòpters. En moments de pluja, la zona es converteix en aiguamolls, on hi creixen joncs. La vegetació que hi creix subjecta les dunes al terreny. | 08270-690 | Àrea costanera des de la platja de les Botigues fins a Castelldefels | 41.2641600,1.9431900 | 411476 | 4568620 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68568-foto-08270-690-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68568-foto-08270-690-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 68569 | Línia de Pins de Terramar i Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-pins-de-terramar-i-vinyet | Sense data | La zona de pins del Vinyet, està en més mal estat a causa que està afectat per diverses obres de canalització. | Es tracta d'una pineda, sobre una plana quaternària, que ha esdevingut un corredor natural per a estornells, garses i merles. Alguns dels pins tenen una antiguitat i alçada considerable. Es divideix en dues zones, la que comença a l'avinguda Sofia fins a l'ermita del Vinyet i la situada en l'avinguda de Navarra. | 08270-691 | Nucli de Sitges, Zona Terramar i el Vinyet | Durant el segle XX la zona ha estat considerada ciutat jardí i ha estat el camí tradicional d'accés a l'església de la Mare de Deu del Vinyet. La zona de l'avinguda de Navarra és posterior, i indicava el límit de Terramar, la zona més senyorial, situada prop del Parc Terramar. | 41.2289300,1.7869000 | 398329 | 4564880 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68569-foto-08270-691-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68569-foto-08270-691-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La zona està catalogada com a línia de pineda a protegir; alguns dels pins han estat 'restaurats' en diverses campanyes, del 2004, 2005 i 2006. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 68570 | Llegendes de les Costes del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-les-costes-del-garraf | AAVV. (2006). 'El massís del Garraf un espai natural'. Gavà. AMADES, J. (2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol. Tarragona. | Sense data | Conten que abans, les Costes del Garraf, eren refugi de sirenes, les quals amb els seus cants atreien a mariners i pescadors. Les sirenes els xuclaven al fons del mar i allí vivien com a reis, amb tot tipus de luxes, però no en podien sortir. Un dia, quan la reina de les sirenes va decidir que n'hi havia massa, va decidir convertir-los en peixos, anomenats fadrins. El mes de Maig és quan se'n poden pescar més, la qual cosa fa pensar que és el mes de maig quan la reina de les sirenes allibera homes convertits en peixos per fer espai en el seu palau de vidre. Una altra llegenda conta que els dies més calorosos d'estiu, la reina de les sirenes surt a la platja del llevant de Sitges i al peu d'un alt canelobre de set braços amb set ciris encesos, es pentina amb una pinta d'or. Els mariners i la gent de Sitges l'havien vist moltes vegades i explicaven que el canelobre assegurava la riquesa i la ventura a aquell qui el posseís. D'altra banda ningú s'hi apropava per por a ser convertit en peix. Un dia, un jove atrevit va gosar arrebatar el canelobre a la reina de les sirenes, aquesta el va perseguir fins que al so del toc del migdia de l'ermita del Vinyet el vailet va aconseguir entrar-hi. La sirena, ben enfadada, el va amenaçar: 'El toc de les campanes t'ha salvat, però procura que no t'atrapi mai dejú vora la mar'. El noi s'espantà tant que feu donació del canelobre a la Verge que l'havia salvat. Passat els anys, quan el jove gairebé ja havia oblidat l'aventura, es trobà un dia de verema vora la mar, on va veure el que semblava una jove ofegant-se, en apropar-s'hi va reconèixer perfectament a la reina de les sirenes. De seguida recordà que estava en dejú, així que es posà uns grans de raïm a la boca i mastegà uns grans de blat. De nou, el noi es salvà i des d'aleshores els vells pescadors de Sitges creuen que al rebost de la barca han de dur sempre una mica de pa i una mica de vi, per tal de preservar-se de les sirenes. El canelobre de la reina de les Sirenes fou posat davant de la Mare de Déu del Vinyet i l'espelma del braç central sempre crema perquè cap barca sitgetana es perdi. Conten també que diferents entesos del poble han examinat el canelobre sense ser capaços de reconèixer el material del que ha està fet. Una altra llegenda relacionada amb el canelobre de la reina de les sirenes, conta que aquest donava protecció a les barques i mariners de Sitges, en canvi, totes les desgracies passaven a les embarcacions de Vilanova, així que els Vilanovins van decidir robar-lo. Una nit van entrar a l'església en busca del canelobre, i només posar-li les mans al damunt aquest es va tornar negre i raspós. Quan ja eren a la frontera entre les dues poblacions, el canelobre es va tornar pesat, tant que no podien carregar-lo. Van decidir deixar-lo allí mentrestant tornaven a Vilanova a buscar mules per poder-lo carretejar. En tornar a buscar el canelobre amb les mules, allà on l'havien deixat, no el van trobar, el canelobre de la reina de les sirenes va tornar tot sol a l'ermita de l'església de la Mare de Déu del Vinyet. Conten també que durant la invasió napoleònica, els francesos van robar el canelobre de la reina de les sirenes, però per obra miraculosa, els francesos no van poder fer cap mal ni al santuari ni a Sitges. | 08270-692 | Sitges | 41.2359600,1.8190800 | 401037 | 4565624 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 68571 | Col·lecció artística municipal de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-artistica-municipal-de-sitges | Sense data | La col·lecció d'objectes artístics que són propietat de l'Ajuntament de Sitges es troba integrada bàsicament per les sèries següents: -Col·lecció pictòrica ubicada a la Casa Consistorial: Inclou una vuitantena d'obres, la majoria d'elles executades oli, ceres, aquarel·les, aiguaforts, a la ploma, a llapis, a carbó, a tinta i alguna litografia. Són obres d'autors diversos entre els que figuren Guinovart, J. Vidal, S. Rusiñol, R. Casas, A. Ferrer Pino, A. Mas i Fontdevila, J. de Miró, entre d'altres, i datades entre el darrer terç del segle XIX i l'any 1987. -Col·lecció pictòrica de l'edifici Miramar: Es tracta d'una sèrie molt heterogènia que inclou algunes obres de figures destacades (S. Rusiñol, A. Mas Fondevila, entre d'altres), pintures d'autors del segle XX, així com cartells, pergamins, diplomes, fotografies i les peces guanyadores del concurs de pintura infantil municipal. -Col·lecció d'escultura: La majoria de les peces que integren aquesta col·lecció estan ubicades en parcs, jardins i altres zones urbanes. S'ha elaborat un llistat detallat dels elements escultòrics que s'adjunta al present inventari. Mereixen menció especial l'altar i la imatge barroca de Sant Ramon i les imatges barroques de Santa Elisabet i de Sant Joan, peces ubicades a l'Església Parroquial de Sitges datades al segle XVII. Altres escultures destacades de propietat municipal són el Monument al Doctor Robert (vegeu fitxa nº 398), el Monument al Greco (vegeu fitxa nº 399), el Monument a Santiago Rusiñol (vegeu fitxa nº 643) i els capitells del Palau Maricel (vegeu fitxa nº 478). -Col·lecció de rajoles antigues ubicada al Palau Maricel: Inclou peces dels segles XVII i XVIII, bàsicament d'origen valencià i català, i es troba ubicada en el claustre i els terrats del Palau Maricel, on van ser col·locades a partir de l'any 1915. L'Ajuntament de Sitges també és propietari de les obres pictòriques que es troben a la Casa Lola Anglada i a l'edifici Roca Mora. | 08270-693 | Ajuntament de Sitges i altres dependències municipals | 41.2351100,1.8118600 | 400431 | 4565538 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Física | Realisme|Modernisme|Avantguardes|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Les coordenades UTM corresponent a l'Ajuntament de Sitges (Plaça de l'Ajuntament, s/n) que és el lloc on està situada la major part de la col·lecció artística municipal. | 103|105|107|96|94 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 68572 | Habitatges obrers de la cimentera de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-obrers-de-la-cimentera-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú. MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona. | XX | El conjunt necessita obres de reforma i restauració en general. | La colònia fabril de Vallcarca estava conformada per un total de 135 cases, de les que actualment tan sols es conserven una vintena. Les escasses vivendes que són visibles avui en dia mostren la seva disposició original; els habitatges estaven col·locats en carrers paral·lels, situats a diferents nivells similars a terrasses i disposaven d'una zona enjardinada situada enfront de les façanes principals. Les construccions són molt senzilles, consten d'una única planta o de dos nivells d'alçat. En aquest darrer cas la distribució interna devia situar el menjador i la cuina a la planta baixa i els dormitoris al pis superior. L'accés s'efectuava a través d'un petit porxo, conformat per dos arcs de mig punt, i en la part posterior alguns habitatges disposaven d'un petit pati. Aquests edificis, juntament amb algunes naus industrials i el baixador de tren, són els pocs elements que es conserven de l'explotació cimentera de principis del segle XX. | 08270-694 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres en la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920, l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica, avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts, i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir de la dècada dels anys 60 el poblat va ser abandonat per la insalubritat del l'indret. Els edificis van ser enderrocats entre els anys 1973-1979 per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A. que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2417000,1.8568800 | 404213 | 4566219 | 1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68572-foto-08270-694-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | L'explotació de la fàbrica Uniland S.A., pot suposar en el futur l'eliminació o afectació d'una sèrie d'elements que formen part del patrimoni del municipi de Garraf. Entre ells figura el Castell de Garraf (vegeu fitxa nº 452) la Font de Montseva (vegeu fitxa nº 675) i diverses barraques de vinya catalogades (vegeu fitxes nº 596 i nº 597). És per aquest motiu que, malgrat que l'explotació de la pedrera està concedida fins l'any 2029, seria aconsellable establir pactes de compromís amb la cimentera per tal de garantir la preservació d'aquest patrimoni. | 106 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||
| 68573 | Baixador de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixador-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú. MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona. | XX | L'edifici necessita obres de reforma i restauració en general. | El baixador de tren de Vallcarca, actualment abandonat, està conformat per un edifici de dues plantes, amb l'accés principal orientat a les vies del tren. Disposa d'un cos central sensiblement més elevat i que sobresurt del frontis, tot definint una mena d'absis poligonal. La distribució de les obertures respon a un plantejament simètric i aquestes presenten les llindes en forma d'arc rebaixat i els brancals amb la part superior interna graonada. S'identifiquen obertures simples, geminades i trigeminades; totes elles apareixen emmarcades per bandes que sobresurten del plom dels murs i consten d'un volum a la zona central de les llindes a mode de clau. L'edifici, juntament amb algunes naus industrials i un petit conjunt d'habitatges de l'antiga colònia obrera, és un dels pocs elements que es conserven de l'explotació cimentera de principis del segle XX. | 08270-695 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres en la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920, l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica i avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts, i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir dels anys 70, totes les dependències de la colònia van anar desapareixent per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A. que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2408000,1.8616300 | 404610 | 4566113 | 1903 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68573-foto-08270-695-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||
| 68574 | Braquiquito de Can Farratges (Braquiquito populneum) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/braquiquito-de-can-farratges-braquiquito-populneum | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Hi ha un altre 'Braquiquito ' que el tapa, interferint el seu creixement. | Original d'Austràlia, pertany a la família 'Sterculiaceae'. Té un tronc llis de color gris fosc amb fulles simples, alternes, de nervadura pinnades, forma ovals i sencera, de color verd que broten a l'estiu després de la floració. Les flors són de color blanc crema i floreixen agrupades en inflorescència a principis d'estiu: Fructifica en fol·licles, els fruits són de color negre que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana, té un creixement ràpid i una longevitat mitja, és un element ornamental bonic. Cal destacar l'efecte catifa que es produeix quan cauen les flors. Té una alçada de 15 mts, un diàmetre de 50 cm i ocupa una amplada de 9 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-696 | Jardins de Can Farratges (Centre Poble) | 41.2353300,1.8052300 | 399875 | 4565570 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per la raresa de l'exemplar. L'espectativa de vida és mitjana i la situació és pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 68575 | Morera de paper del C/ Creu de Ribes (Broussonetia papyrifera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-de-paper-del-c-creu-de-ribes-broussonetia-papyrifera | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Xina i Japó, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc fissurat de color marró gris amb fulles simples, alternes, pinnades i triangulars de color verd gris fosc que broten a mitjans de primavera. La floració és simple i es produeix a principis de primavera amb flors de color verd. Els fruits són de color vermell que neixen a la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial, té un creixement ràpid i una longevitat curta, és adient per protegir talussos. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 38 cm i ocupa una amplada de 10 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-697 | c/ Creu de Ribes (Santa Bàrbara) | 41.2433400,1.7951900 | 399046 | 4566470 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions i forma de les fulles, per la raresa de l'exemplar i per la seva situació. L'espectativa de vida és alta i la situació normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68576 | Casuarina del passeig de Vilanova (Casuarina Cunninghamiana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casuarina-del-passeig-de-vilanova-casuarina-cunninghamiana | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d' Austràlia, pertany a la família 'Casuarinaceae'. Té una escorça de tacte aspre i fissurat de color marró fosc amb fulla molt reduïda de color verd gris que broten a mitjans de primavera. La floració és unisexual, les masculines en forma d'espiga (aments) i les femenines en aments cònics que es produeix a la primavera. Els fruits són de color verd marró que neixen a principis de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja, essent un element botànic ornamental. Té una alçada de 11 mts, un diàmetre de 40 cm i ocupa una amplada de 9 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-698 | Pg de Vilanova (Centre Poble) | 41.2375900,1.8046400 | 399829 | 4565821 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És espècie única en el seu entorn i singular per les seves dimensions, per la raresa de l'exemplar, per la seva estètica. L'expectativa de vida és alta, però la situació és pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68577 | Lledoner de l'avinguda de les Flors (Celtis australis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-lavinguda-de-les-flors-celtis-australis | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Casuarinaceae'. Té un tronc dret i escorça llisa de color marró fosc amb fulles casimètriques, estretament ovades i terminades en punta allargada, de color verd grisos que broten a mitjans de primavera. La floració és simple de color groc verdós i es produeix en primavera . Fructifica en lledons de color verd marró que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. El fruit s'utilitza en gastronomia. | 08270-699 | Av. De les Flors (Poble Sec) | 41.2395900,1.8080100 | 400115 | 4566039 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per la seva funcionalitat i per que té un triple tronc. L' expectativa de vida és mitjana, però la situació és molt pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68578 | Lledoner xinès del Parc del Vinyet (Celtis sinensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-xines-del-parc-del-vinyet-celtis-sinensis | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Japó, pertany a la família 'Ulmaceae'. Té un tronc llis de color gris amb fulles simples, alternes, amb nervadura pinnades , forma ovals i serrades de color verd que broten a principis de primavera. La floració és simple i es produeix en primavera, les flors són de color groc verdós. Fructifica en lledons de color verd negre que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada, és adient per protegir el sòl de l'erosió. És interessant l'estuctura del brancatge a l'hivern. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 18 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-700 | Parc del Vinyet (Vinyet) | 41.2329300,1.7923000 | 398788 | 4565318 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per la homogeneïtat del conjunt i la seva raresa. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68579 | Garrofer de la Ctra. Sant Pere de Ribes (Ceratonia siliqua) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-ctra-sant-pere-de-ribes-ceratonia-siliqua | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud d'Europa i d'Orient, pertany a la família 'Ceasalpiniaceae'. Té un tronc abonyegat i gruixut, i d'escorça llisa de color marró vermellós amb fulles compostes, cadescuna de 6 a 10 folíols de color verd fosc que broten a mitjans de primavera.Flor petita i mancada de corol·la. Els fruits és la garrofa de color negre que neixen a mitjans de la tardor, molt nutritiu i dolç , emprat per l'alimentació del bestià. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Té una alçada de 10 mts, un diàmetre de 64 cm i ocupa una amplada de 11 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-701 | Ctra. Sant Pere de Ribes (Madriguera) | 41.2438700,1.8044600 | 399824 | 4566519 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un conjunt autòcton molt important ecològicament per les seves dimensions i homogeneïtat. L'expectativa de vida i la seva situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68580 | Margalló (Chamaerops humilis) de l'Av. Port Aiguadolç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-chamaerops-humilis-de-lav-port-aiguadolc | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc poc fibrós. Fulles grans, de limbé arrodonit en forma de ventall i pecíol armat d'agullons forts i punxants. A la primavera floreix, les flors masculines separades per les femenines en peus diferents de color groc. Fructifica en dàtils de color marró que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Viu a la terra baixa, únicament a les planes litorals de poca alçada i és una espècie típica del Mediterrani occidental. Té una alçada de 6 mts i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-702 | Av. Port Aiguadolç (Aiguadolç) | 41.2373100,1.8256100 | 401586 | 4565766 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un element autòcton i singular per les seves dimensions, funcionalitat, estètica i és un dels únics exemplars vegetals dins dels rodals del camp de futbol. La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68581 | Margalló (Chamaerops humilis) de la Ctra. Sant Pere de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-chamaerops-humilis-de-la-ctra-sant-pere-de-ribes | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc poc fibrós. Fulles grans, de limbé arrodonit en forma de ventall i pecíol armat d'agullons forts i punxants. A la primavera floreix, les flors masculines separades per les femenines en peus diferents de color groc. Fructifica en dàtils de color marró que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Viu a la terra baixa, únicament a les planes litorals de poca alçada i és una espècie típica del Mediterrani occidental. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Té una alçada de 6 mts i ocupa una amplada de 5 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-703 | Ctra. Sant Pere de Ribes (Vallpineda) | 41.2453100,1.8011500 | 399549 | 4566682 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions i un element autòcton fàcilment visible des de la carretera, per seu estat sanitari, per la funcionalitat, estètica, expectativa de vida i per la forma excepcional. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68582 | Xiper de Monterrey del Pg. Marítim (Cupressus macrocarpa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiper-de-monterrey-del-pg-maritim-cupressus-macrocarpa | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Califòrnia (Monterrey), pertany a la família 'Cupressaceae'. Té un tronc de color gris vermellós amb fulles molt menudes atapeïdes entre elles ( imbrincades), de color verd clar. La floració es produeix a la finals de l'hivern. Llavors protegides per un revestiment d'esquames dures , el conjunt forma una mena de pinya arrodonida. Els fruits són de color verd que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té una alçada de 15 mts, un diàmetre de 80 cm i ocupa una amplada de 13 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-704 | Pg. Marítim (Pg. Marítim) | 41.2333800,1.8031000 | 399694 | 4565356 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per que es tracta d'un conjunt homogeni, que destaca per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat i la forma excepcional. Les fulles són bastant esparses amb un lleuger assecament localitzat. La expectativa de vida i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68583 | Eucalipto (Eucalyptus globulus) del Parc Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucalipto-eucalyptus-globulus-del-parc-eucaliptus | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Austràlia (Tasmània) pertany a la família 'Myrtaceae'. Té un tronc laminat de color gris verd amb fulles simples, alternes, pinnades i senceres de color verd blau que broten a finals de la primavera. La floració és simple, fruits de color blanc en forma de càpsules de color verd blau i fructifiquen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja, és adient per protegir talussos, sanejar pantans, fixar riberes, per poblar muntanyes, protegir el sòl de l'erosiò i per explotacions forestals. Té una alçada de 24 mts, un diàmetre de 113 cm i ocupa una amplada de 14 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-705 | Parc Eucaliptus (Garraf II) | 41.2665200,1.9375400 | 411006 | 4568888 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les grans dimensions, l'estètica, la funcionalitat i la raresa.L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68584 | Evònim del Japò (Evonimus japonicus) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/evonim-del-japo-evonimus-japonicus-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud del Japó, pertany a la família 'Celastraceae'. Té un tronc rugós i estriat de color gris amb fulles simples, oposades, ovals i dentades de color verd fosc que broten per primavera. La floració es produeix a l'estiu i les flors són de color verd. Fructifica en càpsules, els fruits són de color rosa que neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat curta. És interessant per fer formes geomètriques ornamentals. Té una alçada de 4 mts, un diàmetre de 22 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-706 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2389100,1.8105000 | 400322 | 4565961 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un conjunt d' Evònims de grans dimensions. És singular per l'estètica i funcionalitat, raresa, situació i homogeneïtat del conjunt. L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68585 | Figuera (Figus carica) del C/ Pompeu Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-figus-carica-del-c-pompeu-fabra | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la zona mediterrània i d'Orient, pertany a la família 'Moraceae'.,Arbre olorós i de capçada ampla. Fulles caduqies, grans peludes i aspres al tacte de color gris amb fulles simples, alternes, palmades de cinc lòbuls de color verd fosc que broten a mitjans de primavera. La floració és simple, es produeix a principis de la primavera i té la flor de color crema. Fructifica en forma de receptacle en forma de pera que esdevé carnós anomenat figa, els fruits són de color violeta fosc i neixen a finals de l'estiu. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. Té una alçada de 24 mts, un diàmetre de 113 cm i ocupa una amplada de 14 mts. L'estat sanitari és bó. | 08270-707 | C/ Pompeu Fabra (Sant Sebastià) | 41.2375300,1.8173900 | 400898 | 4565800 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Arbre característic dels parcs infantils. És singular per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat i la situació.L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68586 | Ficus de cautxú (Ficus elastica) del Pg. Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ficus-de-cautxu-ficus-elastica-del-pg-ribera | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de l'Índia i Malàisia pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc llis de color gris amb fulles simples, alternes, de nervadura pinnades i forma lanceolades de color verd fosc que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc. Els fruits són de color groc i neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla, es tracta d'una espècie ornamental. Té una alçada de 10 mts, un diàmetre de 79 cm i ocupa una amplada de 18 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-708 | Pg. Ribera (Pg. Ribera) | 41.2348400,1.8087300 | 400168 | 4565511 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Arbre característic i conegut del passeig marítim. És singular per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat, la situació i la raresa.L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68587 | Ficus de cautxú (Ficus elastica) del C/ Sant Honorat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ficus-de-cautxu-ficus-elastica-del-c-sant-honorat | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de l'Índia i Malàisia pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc llis de color gris amb fulles simples, alternes, de nervadura pinnades i forma lanceolades de color verd fosc que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc. Els fruits són de color groc i neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla, es tracta d'una espècie ornamental. Té una alçada de 10 mts, un diàmetre de 79 cm i ocupa una amplada de 18 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-709 | C/ Sant Honorat (Cases Noves) | 41.2387800,1.8137400 | 400594 | 4565943 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Arbre característic pel seu nombre de troncs. És singular per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat, l'estat sanitari i la raresa.L'expectativa de vida i la situació és normal | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68588 | Figuera de les pagodes (Ficus religiosa) de la Pl. Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-les-pagodes-ficus-religiosa-de-la-pl-pescadors | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de l'Índia, Pakistan i la Xina, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc llis de color gris vermellós amb fulles simples, senceres, alternes, nervadura pinnades i forma triangulars de color verd blavós que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc. Fructifica en forma de figa, de color púrpura i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És interessant per la forma i mida de la fulla, es tracta d'una espècie invasora. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 38 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-710 | Pl. Pescadors (Cases Noves) | 41.2381600,1.8167400 | 400844 | 4565871 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari i la raresa. Té un pi al costat que el tapa una mica.L'expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68589 | Amèlia (Melia azederach) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amelia-melia-azederach | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud i est de l'Àsia, pertany a la família 'Meliaceae'. Té un tronc estriat de color marró vermellós amb fulles compostes, alternes i imparipinnades de color verd fosc que broten a mitjans de primavera. Floració en inflorescència de color lila que es produeix a finals de la primavera. Fructifica en drupes, els fruits són de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És interessant per la intensitat cromàtica de les fulles i fruits, així com per la seva ombra. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 46 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-711 | c/ Illes Balears (Cases Noves) del c/ Illes Balears | 41.2382500,1.8178700 | 400939 | 4565879 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica i funcionalitat. Ha estat sempre podada en vas.L' expectativa de vida i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68590 | Morera (Morus alba) del C/ Església Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-morus-alba-del-c-esglesia-vinyet | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Té una crossa que el suporta ja que està molt inclinat. | Original de la Xina, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc estriat i vertical de color gris clar amb fulles simples, alternes, pinnades i ovals de color verd clar que broten a mitjans de primavera. La floració és agrupada en inflorescència de color blanc que es produeix a la primavera. Fructifica en pluridrupes, de color blanc rosat a finals de la primavera. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És adient per protegir el sòl de l'erosió i del vent. El fruit és apreciat en gastronomia. És una espècie invasora. Té una alçada de 5 mts, un diàmetre de 72 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-712 | C/ Església Vinyet (Vinyet) | 41.2334100,1.7920200 | 398765 | 4565372 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica, funcionalitat i forma de l'estructura. La expectativa de vida és baixa i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 68591 | Olivera (Olea europaea) de la Rtda. Can Perico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-olea-europaea-de-la-rtda-can-perico | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Oleaceae'. Té un tronct de color gris fosc amb fulles enteres, oposades i lanceolades de color verd argent que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc groc. L'oliva n'és el fruit de color verd negre i neixen a finals de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per terrenys secs. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 5 mts, un diàmetre de 73 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-713 | Rtda. Can Perico (Centre Poble) | 41.2383400,1.8070300 | 400031 | 4565902 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la situació. Típica olivera esporgada en vas. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68592 | Olivera (Olea europaea) de la Rtda. C-31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-olea-europaea-de-la-rtda-c-31 | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Oleaceae'. Té un tronct de color gris fosc amb fulles enteres, oposades i lanceolades de color verd argent que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc groc. L'oliva n'és el fruit de color verd negre i neixen a finals de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per terrenys secs. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 4 mts, un diàmetre de 62 cm i ocupa una amplada de 8 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-714 | Rtda. C-31 (Llevantina) | 41.2389600,1.8227000 | 401345 | 4565953 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la situació. Típica olivera esporgada en vas. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68593 | Espinillo (Parkinsonia aculeata) de la Rtda. Quintmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinillo-parkinsonia-aculeata-de-la-rtda-quintmar | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original dels Estats Units, pertany a la família 'Caesalpiniaceae'. Té un tronc llis de color marró verdós amb fulles compostes, alternes i paripinnades de color verd clar que broten a finals de primavera. La floració per inflorescència de color groc que es produeix a l'estiu. Fructifica en llegums, els fruits són de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És interessant per l'aroma i la intensitat cromàtica de les flors i forma de les fulles. Presenta punxes molt pronunciades. Té una alçada de 6 mts, un diàmetre de 39 cm i ocupa una amplada de 10 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-715 | Rtda. Quintmar (Quintmar) | 41.2477100,1.8257800 | 401616 | 4566921 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la raresa. Està podada en vas i amb cinc braços principals. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68594 | Palmera canaria (Phoenix canariensis) dels Jardins Can Farratges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-canaria-phoenix-canariensis-dels-jardins-can-farratges | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d'Illes Canàries, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc més robassut que no pas la palmera de dàtils. Fulles de color verd intents i brillant que broten a finals de primavera. La floració en raïm que produeix a l'estiu i té la flor de color groc taronja. Fructifica en dàtils de color taronja que neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes. Té una alçada de 12 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-716 | Jardins Can Farratges (Centre Poble) | 41.2355200,1.8053400 | 399885 | 4565591 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat, situació i homogeneïtat del conjunt. Creixen en jardineres i estan colonitzades per colònies de cotorres. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 68595 | Palmera datilera (Phoenix dactylifera) de la Pl. Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-datilera-phoenix-dactylifera-de-la-pl-ajuntament | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d'Aràbia i nord d'Àfrica, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc prim i esvelt de color marró grisós amb fulles grans d'uns 3 a 4 metres de llargada i fortament dividida, de color verd grisenc que broten a finals de primavera. La floració en raïm que es produeix a finals de la primavera i té la flor de color groc. Els dàtils de color taronja i neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 19 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-717 | Pl. Ajuntament (Centre Poble) | 41.2349400,1.8118700 | 400431 | 4565519 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'alçada, les dimensions, l'estat sanitari, l'estètica, funcionalitat i situació. Element vegetal distintiu per la seva alçada a la plaça de l'Ajuntament. La expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/