Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67959 | Casa Joan Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-bertran | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix que és obligat el manteniment del volum construït i la conservació de les façanes. | Edifici construït a quatre vents i que disposa d'una tanca perimetral d'obra. Està configurada com un petit palauet, donades les seves reduïdes dimensions. De fet, l'edifici consta d'una única planta, de forma quadrangular i amb coberta a quatre vessants, que en el seu centre consta d'un cos superior, a mode de torre. En general, el tractament dels elements arquitectònics i el llenguatge ornamental permet emmarcar aquesta construcció dins les tendències noucentistes, amb un clara inspiració de signe mudèjar. El parament exterior de les façanes mostra un arrebossat que imita un parament regular de carreus de pedra i dovelles al voltant de les obertures. L'accés a la planta baixa s'efectua a través d'un tram d'escales que condueix a un porxo configurat per tres arcs de mig punt; aquest espai culmina amb una cornisa llisa, suposadament suportada per grans cartel·les que tenen una funció únicament decorativa. Destaca la decoració aplicada sota el voladiu de la coberta principal, a base de permòdols de fusta, força voluminosos i plafons ceràmics decorats amb motius florals. Pel que fa a la torre central, aquesta presenta en els seus frontis obertures en forma d'arc de mig punt. Destaca el sòcol de rajoles blanques i blaves, profusament decorades amb motius geomètrics i vegetals. La coberta, també a quatre vessants, està coronada en el vèrtex per una esfera de pedra i disposa d'un ràfec de gran volada. | 08270-101 | c/ Espanya, 22 | 41.2358700,1.8059100 | 399933 | 4565629 | 1926 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67959-foto-08270-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67959-foto-08270-101-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Antoni Mª Ferrater i Bofill | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. L'edifici també és conegut com Villa Providència. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 67960 | Maricel de Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maricel-de-terra | <p>COLL, I. (2001 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (1952) 'El llibre de Sitges'. Barcelona 'Revista de Sitges' (1930). Sitges.</p> | XX | El Pla Especial contempla el manteniment estricte de l'interior i l'exterior de l'edifici. Es permeten obres destinades a millores les condicions de conservació i exposició de les col·leccions que alberga | <p>El conjunt d'edificis conegut com Maricel de Terra, ocupa diverses parcel·les del casc històric de Sitges, conformant un dels volums arquitectònics i urbanístics més significatius de la vila. Les seves dependències s'estenen entre els carrers de Fonollar, de Sant Joan i de la Davallada. Arquitectònicament està construït segons la tècnica del 'collage', és a dir, mitjançant l'addició d'elements de procedència molt diversa (tant d'altres cases sitgetanes, com de diferents llocs geogràfics) i d'estils i èpoques variades. Tots els murs exteriors estan arrebossats amb morter de calç de tonalitat blanca, fet que contribueix a que destaquin els elements petris i que configura la peculiar fesomia del conjunt. De la seva façana principal destaca la portalada gòtica, datada al segle XV, que Miquel Utrillo va fer portar des de Salamanca; els finestrals i la galeria del segon pis pertanyen al mateix estil, mentre que el balcó -procedent de Santa Coloma de Queralt- és setcentista. Figuren també diversos capitells dels monestirs del Tallat i de Jaca. Per aquells elements arquitectònics que no presentaven decoració escultòrica, el propi Utrillo va encarregar una sèrie de capitells a l'escultor Pere Jou; es tracta d'una cinquantena de peces en què es representen vicis, virtuts i oficis, entre d'altres temàtiques. De l'interior mereixen especial menció el Saló d'Or -al que s'accedeix per una escala noble-, el Saló Blau, la capella, els patis i enrajolats, les galeries i, en general, l'ornamentació de les sales en les que s'alberguen importants col·leccions artístiques; destaquen els enteixinats de cassetons, els sòcols de rajoles i tota mena de suports decoratius. Un dels punts més rellevants del conjunt de Maricel, el constitueixen els magnífics terrats enjardinats, amb llacs, desnivells, estàtues i fornícules, i les teulades que mostren rics jocs volumètrics a partir de torretes i xemeneies. Un pont amb galeria, dissenyat per l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo l'any 1927, uneix les dependències amb la part del conjunt coneguda com Maricel de Mar.</p> | 08270-102 | c/ Fonollar 1-9 | <p>Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, on se situaven modestes cases de pescadors; posteriorment, va ampliar les seves possessions amb altres construccions de l'antic hospital. Anecdòticament, es considera que el multimilionari nord-americà es va fer construir aquest palau davant la negativa de Santiago Rusiñol de vendre-li el seu Cau Ferrat. L'encarregat d'unificar tots aquests edificis preexistents en un projecte arquitectònic unitari fou l'artista i enginyer Miquel Utrillo, amb qui van col·laborar els paletes Magí, Antonet Pascual i Antoni Fígols, el fuster Joan Marsal i els ferrers Selva i Cerdà. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l'autor de l'edifici, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. El popular anagrama del Palau Maricel, que avui és un dels símbols de la vila, fou també dissenyat pel propi Utrillo.</p> | 41.2350300,1.8123100 | 400468 | 4565528 | 1911-15 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-67960-foto-08270-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-67960-foto-08270-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-foto-08270-102-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Miquel Utrillo Morlius (1862-1934) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singulars del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Terra. | 93|94|96|98|106|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||
| 67961 | Maricel de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maricel-de-mar | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona. 'Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges' (1982:282). Barcelona. JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona. PASTOR, A (1984) 'Memòria 1983'. Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Sitges.</p> | XIV-XX | El Pla Especial contempla el manteniment estricte de l'interior i l'exterior de l'edifici. Es permeten obres destinades a millores de les condicions de conservació i exposició de les col·leccions que alberga | <p>L'edifici conegut com Maricel de Mar consta de quatre nivells d'alçada (sot + pb + 2p) i s'aixeca sobre les antigues dependències de l'hospital de Sant Joan, i avui conforma un dels perfils més emblemàtics de la vila Sitges. L'evolució històrica de la seva construcció fa que la finca actual manqui d'un projecte arquitectònic inicial que atorgui coherència a la distribució de les seves dependències. Arquitectònicament està construït segons la tècnica del 'collage', és dir, mitjançant l'adició d'elements de procedència molt diversa i d'estils i èpoques variades. Tots els murs exteriors estan arrebossats amb morter de calç de tonalitat blanca, fet que contribueix a que destaquin els elements petris i que configura la peculiar fesomia del conjunt. De la llarga façana del c/ Fonollar destaquen les variades obertures, totes elles de pedra, mostrant una combinació eclèctica de galeries gòtiques lobulades i finestres geminades d'arcs apuntants, així com una gran fornícula en la que s'identifica l'escut de Maricel; l'element més singular és el balcó corregut amb tornapuntes de ferro forjat. Un dels elements més destacats d'aquesta part del conjunt de Maricel és, sens dubte, l'anomenada Torre de Sant Miquel, que consta d'una porta d'accés configurada per un gran arc de mig punt, ressaltat per dovelles i fretes. En el primer pis figura una finestra gòtica amb guardapols del mateix estil i, en el segon pis, s'identifica una fornícula en la que se situa la figura de l'arcàngel Sant Miquel, que procedeix del cap de pont de Balaguer. El coronament de la torre presenta merlets graonats. Existeixen altres elements escultòrics dispersos en diferents punts del frontis.</p> | 08270-103 | c/ Fonollar, 2-6 | <p>Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. Aquesta institució, bastida sobre les roques del mar, ja havia experimentat una ampliació en el decurs del segle XIX. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, concretament diverses cases de pescadors de construcció molt modesta; posteriorment va ampliar les seves possessions amb altres cases de l'antic hospital, amb l'objectiu de construir una residència-museu. L'any 1911 Deering ja havia obtingut la llicència d'obres municipal i va encarregar els treballs a l'enginyer Miquel Utrillo. La zona que avui correspon a Maricel de Mar va ser, doncs, la primera en construir-se com a residència del propietari, sobre l'antic hospital medieval, del qual es conserven els arcs gòtics de la capella; avui alberga el museu Pérez-Rosales. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l'autor de l'edifici, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929.</p> | 41.2349300,1.8125800 | 400491 | 4565517 | c. 1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Miquel Utrillo Morlius (1862-1934) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singulars del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Mar. | 93|98|106|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||
| 67962 | Cau Ferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-ferrat | <p>BAREY, A. (1980) 'Barcelona: de la ciutat pre-industrial al fenomen modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges GIBERT, J. (1952) 'Sitges'. Barcelona GONZÀLEZ, A. LACUESTA, R. (1984) '1380-1983. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic' a 'Memòria 1983' del Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Barcelona GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA . Vol. 5. (1982:285). Barcelona MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11982 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona PLANAS, R. (1961) 'El Penedès i Garraf'. Barcelona PLANAS, R. (1978) 'Rusiñol i el Cau Ferrat'. Barcelona</p> | XIX | La normativa del Pla Especial prescriu el manteniment de les façanes i del volum construït i la protecció del contingut. | <p>Es tracta d'un dels edificis més emblemàtics i singulars de la vila de Sitges, resultat de l'annexió de dues cases anteriors, i conformat per dos nivells d'alçat (pb + p). Novament, la fesomia estilística de la finca està condicionada per la reubicació d'elements arquitectònics procedents d'altres construccions; en aquest cas es tracta de les finestres de l'antic castell de Sitges que va ser enderrocat per a construir l'actual Ajuntament. Aquests elements es recol·loquen en una façana arrebossada amb morter de calç, de color blanc, fet que contribueix a ressaltar-los. Miquel Utrillo continuarà amb la mateixa línia en la construcció del veí conjunt de Maricel. El llenguatge eclèctic que s'aplica en la composició permet combinar elements propis de l'arquitectura popular, especialment presents en la planta baixa com és el cas de la porta adovellada, amb altres d'estil gòtic, tots ells fusionats de manera historicista. El fet que les finestres siguin diferents, també és una solució medievalitzant i alhora pròpia del modernisme. La portalada d'accés està flanquejada per finestres de diferents ordres artístics, entre les que destaca la reixa metàl·lica amb tornapuntes situada en la banda esquerra. Sobre la porta principal es localitza un finestra coronel·la. Pel que fa a la façana marítima de l'immoble, destaca la torratxa cilíndrica que permet accedir a la teulada des del primer pis i que és un dels elements arquitectònics del conjunt més controvertits. Pel que fa a l'interior, destaca el vestíbul en el que s'inicia l'escala que puja al primer pis i alhora condueix fins al menjador de la planta baixa, presidit per una llar de foc enrajolada. Aquesta dependència comunica amb una habitació que afronta al mar i amb una altra sala que dóna al c/ Sant Joan, que era el dormitori de l'artista. Des d'aquest s'accedeix, mitjançant un tram d'escala, a una estança coneguda com 'la cambra del brollador' ja que en el centre de la qual se situa un font gòtica, del segle XV, que pertanyia al santuari del Vinyet. En el primer pis es localitza un ampli saló, on Rusiñol va col·locar part de la seva col·lecció artística i on celebrava les seves tertúlies i les famoses 'Festes Modernistes'. Aquest àmbit té un marcat caràcter neogòtic amb arcs apuntats, una galeria elevada amb vitralls de colors i un notable enteixinat de fusta. És inel·ludible destacar la importància de les col·leccions de pintures, escultures, ferros i altres objectes que alberga, algunes de les quals -especialment la de rajoles- estan plenament integrades en l'arquitectura de l'edifici.</p> | 08270-104 | c/ Fonollar, 8 | <p>Santiago Rusiñol va tenir la idea de construir-se una casa-taller a Sitges poc després de la seva primera visita a la vila a finals de 1891; de fet l'artista buscava també un lloc on continuar celebrant els seus fòrums literaris i artístics, envoltat dels personatges més rellevants de l'escena cultural catalana. L'any 1893 va adquirir dues cases al c/ de Sant Joan: can Falua i can Sensa, la transformació de les quals donarà lloc al Cau Ferrat. Les obres van ser dirigides per Francesc Rogent qui, el 15 de juliol del mateix 1893, va presentar a les autoritats municipals el pressupost de l'enderroc de les finques preexistents i una valoració de la nova construcció en 2.118,54 pessetes. El mes de maig de 1894, Rusiñol va poder ja traslladar la seva col·lecció d'objectes artístics i de ferros a la seva nova residència. El pintor va disposà en el seu testament que, a la seva mort, l'edifici passés a ser propietat municipal. L'artista va morir l'any 1931 i el 13 de desembre de 1932 l'Ajuntament va rebre el llegat de la seva família. La inauguració del Cau Ferrat com a museu públic data del 16 d'abril de 1933. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) és membre de la família Rogent, destacada per les seves activitats artístiques i intel·lectuals. Va cursar els estudis d'arquitectura rebent la titulació l'any 1887. A la ciutat de Barcelona les seves obres més destacades són la casa-taller del fotògraf Napoleón, la casa Salvador Aulet, el Frontó Barcelonès i el cafè Colon, entre d'altres. També és autor dels tractats 'Architecture moderne de Barcelone' (1897) i 'Catedral de Barcelona' (1898).</p> | 41.2350400,1.8128300 | 400512 | 4565529 | 1893-94 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-67962-foto-08270-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-foto-08270-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-foto-08270-104-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Eclecticisme|Modernisme|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el propi Cau Ferrat i el conjunt de Maricel. | 93|98|102|105|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1773 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |
| 67963 | Cotxeres Aleix Vidal i Quadras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxeres-aleix-vidal-i-quadras | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga al manteniment del volum construït, de les façanes i del pati interior. | Edifici construït a tres vents i que disposa d'un únic nivell d'alçat. Consta d'una planta de forma quadrangular, en la que les dependències s'estructuren al voltant d'un pati central. A nivell estilístic, l'obra s'emmarca dins dels paràmetres del neoclassicisme, destacant la seva simetria i l'absència d'ornamentació. La façana principal, organitzada en tres cossos, presenta un cert joc volumètric, ja que els cossos laterals estan sensiblement avançats respecte de la zona central. S'identifica un sòcol de carreus de pedra que es perllonga en tota la longitud del frontis i cinc obertures corresponents a una porta, situada al bell mig de la façana, i flanquejada per dues finestres simples i dues de geminades. Els brancals i les llindes són d'obra, aquestes darreres en forma d'arc rebaixat; estan resseguides per unes bandes que sobresurten del plom del mur i arrebossades en una tonalitat més clara que el parament. Les finestres consten en la part superior d'una petita tarja, definida mitjançant un tirant horitzontal que se situa en la línia d'imposta. En el coronament es localitza una cornisa motllurada i la barana del terrat transitable, d'obra i amb el tram central de balustres. | 08270-105 | c/ Fonollar, 10 | Les cotxeres d'Aleix Vidal i Quadras van ser projectades l'any 1883 per l'arquitecte Josep Cros i Juliana com un annex a l'habitatge del c/ Davallada, on residia aquest reconegut 'americano' de la societat sitgetana del segle XIX. Aleix Vidal i Quadras (1797-1883) va emigrar a Amèrica als dotze anys, on va realitzar tasques d'importació des de Maracaibo (Veneçuela) i Santiago de Cuba amb la firma 'Vidal Hnos', que fundà amb el seu germà Manuel l'any 1821. A l'igual que aquest darrer, va tornar a Sitges el 1850, instal·lant-se definitivament a la casa del c/ Davallada. També va promoure la construcció de la masia Can Pere Pau, finalitzada l'any 1860. L'autor del projecte de l'edifici, Josep Cros i Juliana (1830-?), és fill de Francesc Cros i Masó (1810-1869) qui ostenta l'autoria de la residència d'Aleix Vidal i Quadras situada al c/ Davallada. Ambdós tenen formació de mestres d'obres i entre les seves obres destaca la participació en l'aixecament de l'església parroquial de Sitges (1854-1856) i la realització de l'ermita de Sant Sebastià. | 41.2351100,1.8129400 | 400521 | 4565536 | 1883 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67963-foto-08270-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67963-foto-08270-105-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Cros i Juliana (1830-?) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el Cau Ferrat i el conjunt de Maricel. El projecte d'obra es conserva a l'Arxiu Municipal Administratiu. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67964 | Casa Jaume Hill i Forment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-hill-i-forment | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11925 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina la conservació estricta de l'edifici. | Es tracta d'una de les obres més representatives de l'eclecticisme, realitzada per l'arquitecte Jaume Suñé. L'edifici està construït a tres vents i consta de tres nivells d'alçada (pb + 2p). Les façanes mostren una composició basada en els cànons neoclàssics tractats, però, amb gran monumentalisme. L'ordenació dels frontis es basa en l'alineació de les obertures en eixos verticals, tot remarcant aquestes línies mitjançant pilastres adossades -que se situen en les cantonades i entre les obertures- i que desenvolupen en cada pis capitells esquemàtics, decorats per figures que recorden els tríglifs. Aquests capitells coincideixen amb les cornises motllurades que tradueixen a l'exterior els forjats de l'edifici i que emfatitzen l'horitzontalitat de la composició. Destaca l'element cilíndric que, a mode de gran ròtula, articula les façanes situades en la cantonada entre el c/ Francesc Gumà i el c/ de Jesús on, de fet, se situa el frontis principal. L'alçada de les plantes disminueix a mida que l'edifici guanya alçada, i el mateix succeeix amb el tamany de les obertures i amb l'amplada de les volades dels balcons. La planta baixa presenta avui dia importants transformacions, fruit de la seva adaptació a la funció comercial. El frontis del c/ de Jesús presenta tres obertures a cada nivell, identificables com a tres portes a la planta baixa, tres balcons al primer pis i un balcó flanquejat per dues finestres a la segona planta. L'accés principal està emmarcat per dues pilastres d'estil corinti que es desenvolupen fins a l'alçada de la llinda; aquesta és horitzontal i està definida per una cornisa motllurada sobre la que descansen dues grans cartel·les que suporten la volada del balcó del primer pis i entre les quals s'identifica un fris de dentellons. Totes les obertures dels pisos superiors disposen de cornises horitzontals, sobre les quals es desenvolupa el programa decoratiu, floral, que defineix formes similars a frontons triangulars amb acroteris. Les volades dels balcons presenten els perfils motllurats i estan suportades per mènsules i cartel·les. Pel que fa a les baranes, aquestes són metàl·liques, de ferro de fundició i estan profusament decorades. Destaca el balcó central del primer pis, amb una volada de gran amplada. La façana lateral que afronta al c/ Francesc Gumà, mostra el mateix llenguatge formal descrit anteriorment. Destaca el balcó corregut que engloba les dues obertures centrals del primer pis i les galeries de la segona planta, conformades per cinc obertures rectangulars separades per columnes corínties. Aquest frontis culmina, en l'extrem esquerre, en un jardí elevat, situat a la planta principal, i que es tradueix a la façana mitjançant una barana de balustres. El coronament de l'edifici presenta una gran cornisa, de notable volada, suportada per permòdols i la barana del terrat que disposa en cada banda d'un capcer central, semicircular, en els que figura la data de 1893. Pel que fa a l'interior de l'edifici, cal dir que la historiadora Isabel Coll el considera un model de la configuració dels espais propis de l'eclecticisme. Des d'aquest punt de vista, destaca l'abandonament de les preocupacions per la simetria i la recerca de solucions funcionals, especialment pel que fa a la circulació. Alguns dels elements que s'incorporen són el rebedor, en el que s'inicia el distribuïdor, el pati interior per a ventilar els serveis i proporcionar llum a l'escala, la presència de lavabo amb wàter i cambra de bany a la planta baixa i l'accés independent a la cuina respecte del menjador, entre d'altres. | 08270-106 | c/ Francesc Gumà, 2-4- c/ Jesús, 25 | L'any 1892 Jaume Hill s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant permís per a construir aquest edifici. El consistori li va atorgar la llicència d'obres amb data del 21 de desembre de 1892 amb un projecte realitzat per l'arquitecte Jaume Suñé. L'edifici forma part de les cases que van ser construïdes a l'eixample de Sitges des de 1881, on s'instal·laren molts dels anomenats 'americanos' que havien fet fortuna amb els negocis colonials i que retornaren a la seva vila natal. Un d'aquests personatges fou Jaume Hill i Forment (Sitges 1837-Barcelona 1897), fundador de la casa exportadora 'Hill i Casas' assentada a Bayamo i a Santiago de Cuba. Al seu retorn va projectar la construcció d'aquest edifici, conegut amb el nom de 'Villa Rosa', la construcció del qual finalitzà el 1893. El promotor hi va residir poc temps, ja que la seva dona va morir pocs mesos després de la inauguració de l'edifici. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vil·la, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2375500,1.8106500 | 400333 | 4565810 | 1893 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67964-foto-08270-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67964-foto-08270-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67964-foto-08270-106-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. L'edifici també és conegut com Villa Rosa. | 99|98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67965 | Casino Prado. Prado Suburense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-prado-prado-suburense | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges FONTANALS, B. (1994) 'El Retiro: 100 anys i escaig d'història al compàs dels músics de la societat'. Sitges. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982:286). Vol. 5. Barcelona. JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. MONTE, M. A. (1987) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11924 PLANES, R. (1952) 'El llibre de Sitges'. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'.Grup d'Estudis Sitgetans. | XX | La normativa del Pla Especial estableix el manteniment estricte del volum construït i de les seves façanes | Edifici de grans dimensions, construït a dos vents i que consta de tres plantes (pb + 2p) que no presenten una alçada homogènia en tota la superfície de la finca. Tota la planta baixa disposa d'un sòcol de carreus de pedra disposats en filades regulars, que contribueix a accentuar l'horitzontalitat de la composició. Les línies verticals es veuen emfatitzades per les filades de maó vist que marquen els angles i la separació dels diferents cossos de la finca. La façana principal afronta al c/ Francesc Gumà i consta de dues zones diferenciades; el cos més proper a la cantonada amb el c/ Sant Isidre presenta tres crugies perpendiculars a la via pública, que es tradueixen clarament en el frontis mitjançant els eixos verticals que determinen les obertures. Destaca l'eix central, tant per la formulació arquitectònica dels elements, com per l'elaboració del programa decoratiu. La porta d'entrada està conformada per brancals i llinda de carreus de pedra, amb la cara interna motllurada; en la seva part superior es desenvolupen pintures d'Agustí Ferrer Pino, de clara inspiració clàssica, emmarcades per franges verticals i horitzontals de maó, entre les que figura la llegenda 'Prado Suburense'. La mateixa tècnica -és a dir, la combinació de maó vist i parament pintat- s'aplica en l'emmarcament de la finestra que es localitza en el primer pis. En aquest cas, l'obertura conformada per carreus està flanquejada per dues pilastres de maó amb tríglifs com a capitell. Sobre l'obertura, un fris de dentellons suporta un frontó semicircular de perfil notablement desenvolupat i motllurat. En el darrer pis d'aquest cos s'identifica una altra finestra, amb ampit de pedra suportat per falsos permòdols i cornisa sobre fris de dentellons. A les crugies laterals d'aquest mateix cos es localitzen diverses finestres que presenten mides dissemblants en cada pis. Destaca el nivell corresponent a les golfes, que mostra en la seva part inferior un parament llis, novament decorat amb pintures de Ferrer Pino -en aquesta ocasió representen balls i escenes festives-, mentre que en la part superior es desenvolupa una galeria conformada per petits pilars de maó. El coronament destaca per la vistosa amplada de la volada, en la que s'observa una magnífica combinació d'elements ceràmics (teula, terracota i maó). La resta de la façana del c/ Francesc Gumà disposa en la seva planta baixa d'una successió de tres arcs de mig punt, el primer dels quals està configurat com una porta, de pedra, que comunica amb un vestíbul decorat per Miquel Utrillo, a base de rajoles de color blau que recorden a l'escala principal i a les terrasses del palau Maricel. Els altres dos arcs desenvolupen sengles finestres de maó massís. La porta adovellada presenta decoració figurativa en baix relleu, en la seva línia d'imposta que es perllonga fins a les finestres; es tracta d'un fris realitzat per l'escultor sitgetà Pere Jou, en el que es representa una cobla, un ball de Carnaval i una orquestra dirigida pel mestre Morera. Els pisos superiors d'aquesta banda del frontis mostren diverses obertures rectangulars de caire més convencional; tampoc s'identifica cap element específic en el coronament. Pel que fa a la llarga façana del c/ Sant Isidre, el llenguatge formal emprat en el tractament dels elements arquitectònics concorda amb el que s'ha descrit anteriorment, si bé el projecte és més senzill, especialment per la menor càrrega decorativa. Destaca el sector més proper a l'angle de l'edifici, on s'inicia un pany de paret sense obertures en el que se situa un panell pictòric clarament inspirat en l'estètica dels mosaics d'època romana. Es representen tres figures flanquejades per columnes jòniques i, en la part inferior, una garlanda que culmina en l'escut de Sitges i en els colors de la senyera. Sobre el panell es localitza un fris figuratiu, monocrom, que recorda les columnes romanes amb els relleus que commemoren les campanyes bèl·liques imperials. | 08270-107 | c/ Francesc Gumà, 6-14 - c/ Sant Isidre, 23-27 | La societat recreativa 'Casino Prado' -a l'igual que l'anomenada 'El Retiro'- té els seus orígens a l'inici de la segona meitat del segle XIX, en l'antic casino sitgetà conegut amb el nom de 'El Suburense'. El Prado Suburense va ser construït l'any 1869 i consistia únicament en una nau rectangular on es celebraven balls. Posteriorment es va construir un edifici de planta i pis al que s'accedia pels carrers de Jesús i del Ferrocarril (antiga denominació del c/ Francesc Gumà). L'any 1918 la societat va vendre una part dels terrenys situats al c/ Jesús. Ambdues entitats han promogut i organitzat bona part de les activitats culturals i lúdiques de la vida sitgetana d'ençà de la seva fundació, paper que continuen desenvolupant en l'actualitat. L'any 1877 el soci d'honor fou l'artista Santiago Rusiñol i el 10 de setembre de 1893, el Casino va ser l'escenari de la Segona Festa Modernista. La fesomia actual de la finca és obra de l'arquitecte Josep Mª Martino mitjançant les obres realitzades l'any 1925. Tanmateix, amb el decurs dels anys la seu ha anat experimentant altres transformacions. La vàlua de l'edifici, a nivell patrimonial, resideix també en el fet d'agrupar intervencions d'artistes locals destacats en diferents disciplines, com el pintor Agustí Ferrer Pino, l'escultor Pere Jou i l'enginyer Miquel Utrillo. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2379400,1.8106200 | 400331 | 4565853 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | (Continuació descripció) La planta baixa presenta, en aquest frontis, una alternança de portes rectangulars i de petites finestres circulars. En el primer pis s'identifiquen cinc finestres amb ampit de pedra i la llinda recta, decorada amb l'anomenada clau en forma de diamant. Finalment, el darrer pis mostra un successió de finestres geminades d'arc de mig punt, realitzades en maó. El cos que s'ubica en l'extrem esquerre d'aquesta façana mostra escasses obertures i podria correspondre a una ampliació del conjunt, relativament recent.Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67966 | Casa Joan Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-ferret | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Les prescripcions del Pla Especial determinen que és obligatori mantenir el volum construït i conservar estrictament les façanes de l'edifici. | Edifici unifamiliar construït a tres vents i que consta de dos nivells d'alçada (pb + 1p). Les seves dimensions es justifiquen pel fet d'incloure originàriament un magatzem de fusta. De la seva disposició arquitectònica destaca la solució aixamfranada que adapta la finca a la cantonada dels carrers Francesc Gumà i Sant Isidre. Tanmateix, cada frontis està pensat de manera independent i cerca la seva pròpia simetria, restant tots units sota una única cornisa motllurada, per sota de la qual s'identifiquen els orificis de ventilació de la solera del terrat a la catalana, mentre que per sobre se situa la barana de balustres. El frontis principal de la casa se situa al c/ Francesc Gumà i presenta tres eixos d'obertures, totes elles de forma rectangular. En la planta baixa s'identifica la porta d'entrada, flanquejada per finestres. El primer pis consta d'un balcó central, amb volada d'obra de perfil motllurat i base troncocònica; a la seva esquerra se situa un finestra ampitada i a la dreta una petita capelleta que inclou un plafó de rajoles. L'extrem d'aquesta façana clou amb una porta de garatge que tanca un pati, cobert a doble vessant per una estructura de bigues metàl·liques de doble 'T' i que devia albergar l'antic magatzem de fusta. Del xamfrà destaca el balcó del primer pis, amb la barana i la volada igualment aixamfranades i aquesta darrera suportada per dos parells de mènsules situades en cada extrem. Finalment, la banda que correspon al c/ Sant Isidre consta únicament d'una crugia que disposa d'una finestra en cadascun dels pisos de la finca. | 08270-108 | c/ Francesc Gumà, 16-18 - c/ Sant Isidre, 30 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2382200,1.8102800 | 400303 | 4565885 | 1924 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67966-foto-08270-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67966-foto-08270-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67966-foto-08270-108-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. L'edifici també és conegut com casa Josep Ferret i Carreras. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67967 | Casa Pau Barrabeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pau-barrabeig | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p). Destaca la monumentalitat de la seva part inferior, conformada per una gran porta adovellada, amb forma d'arc de mig punt, flanquejada per dos accessos rectangulars que, en conjunt, ofereixen una composició de perfecta simetria. Els carreus que constitueixen la portalada presenten els angles interiors motllurats. D'altra banda, la part superior de l'obertura està cegada per sobre de la línia d'imposta, mitjançant un parament llis en el que figura pintat l'escut de la vila de Sitges i el nom de l'establiment que ocupa els baixos de l'edifici. Els accessos laterals disposen d'una cornisa recta que actua de guardapols, per sobre de la qual s'identifiquen uns orificis de ventilació circulars, amb gelosia ceràmica. En el mateix eix es localitza una segona cornisa, més elevada, sobre la qual són visibles motius decoratius en relleu que presenten formes cargolades. Clou aquest cos un gran timpà triangular, directament vinculat amb el repertori formal de l'arquitectura clàssica. Les plantes superiors de l'immoble són de construcció recent i estan notablement enretirades del plom del cos inferior. Estan conformades per una galeria articulada en dos nivells, amb un gran arc de mig punt al centre que culmina en una cornisa i un fris de cassetons que constitueixen la barana d'obra del terrat. | 08270-109 | c/ Francesc Gumà, 20 | La part inferior de la finca pertany a l'antiga casa de Correus de Sitges, de la qual tan sols es conserva aquest cos. La portalada és el resultat de la transformació d'una antiga finestra d'aquest edifici obra de Josep Mª Martino. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2383500,1.8102300 | 400299 | 4565899 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67967-foto-08270-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67967-foto-08270-109-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 67968 | C/ Francesc Gumà, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-francesc-guma-7 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Cal conservar la façana i reduir l'obertura del local comercial, segons la normativa del Pla Especial | Edifici construït entre mitgeres, amb tres nivells d'alçat (pb + 2p) i dues obertures en cadascun d'ells, corresponents a dues portes a la planta baixa i un balcó i una finestra a les plantes elevades. Actualment, les grans dimensions que mostra l'accés al local comercial desvirtuen notablement la fesomia original de la planta baixa. La resta d'obertures són de forma rectangular i no presenten cap tractament específic en la configuració dels brancals i de les llindes. Les volades dels balcons redueixen progressivament la seva amplada i estan conformades per llosanes de pedra, de perfil recte; pel que fa a les baranes metàl·liques, aquestes són de ferro, probablement de fundició, i presenten decoració geomètrica en el sòcol i sota el passamà. Una franja llisa tradueix al frontis la cota del forjat del primer pis, essent l'únic element que accentua l'horitzontalitat de la composició, llevat del coronament de la façana que inclou una cornisa senzilla i la barana d'obra llisa del terrat transitable. Destaca la presència d'algun relleu escultòric aïllat, concretament un escut de Catalunya situat en la planta baixa i una figura de Sant Jordi visible en el primer pis. Sota la finestra del primer pis s'identifica també una obertura rectangular amb gelosia conformada per peces ceràmiques en composició geomètrica. | 08270-110 | c/ Francesc Gumà, 7 | 41.2376400,1.8104000 | 400312 | 4565820 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67968-foto-08270-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67968-foto-08270-110-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 67969 | Casa Pere Coll i Bergadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-coll-i-bergada | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial requereix la conservació estricta de les façanes i el manteniment del volum construït; permet el canvi de color del parament | Edifici construït a tres vents i que consta de dos nivells d'alçat (pb + 1p), excepte a la zona de la façana del c/ Francesc Gumà que correspon al jardí i al cos que ocupa la cantonada amb el c/ Sant Isidre que presenta una terrassa al primer pis. El cos principal de la façana afronta al c/ Francesc Gumà i està emmarcat per pilastres que sobresurten lleugerament del plom del mur i que desenvolupen capitells esquemàtics integrats en la cornisa superior. La porta central d'accés és de forma rectangular i -a l'igual que la resta d'obertures- presenta els brancals i la llinda conformats per carreus amb els angles interiors motllurats- apareix flanquejada per dos grans finestrals. En el pis superior s'identifica una finestra ampitada, emplaçada entre dos balcons; aquests mostren la volada d'obra i la barana metàl·lica, de fundició. El cos de planta baixa que se situa a la cantonada de la finca consta únicament de finestres amb baranes simples. El pany de façana del c/ Sant Isidre presenta també una cornisa amb un fris de petits permòdols, situada sota la barana d'obra de la terrassa existent al primer pis. De la mateixa manera, el cos més elevat de la finca disposa d'una façana lateral que obre a la mencionada terrassa. En ella s'identifiquen dues portes amb cornisa i guardapols d'estil neoclàssic i un registre d'orificis de ventilació de la solera del terrat superior, separats entre ells per mènsules agrupades per parelles; aquesta façana culmina igualment amb una cornisa motllurada i una barana d'obra llisa. El mateix llenguatge formal es detecta a la façana posterior, de tan sols una crugia, que afronta al jardí de la casa i en la que s'identifica una única obertura, concretament una porta que comunica amb una petita terrassa lateral, amb barana metàl·lica. En general, i malgrat la senzillesa de la seva composició, l'edifici pot considerar-se un exemple de l'aplicació de les fórmules arquitectòniques noucentistes, de les que el seu creador, Josep Mª Martino, és un dels màxims exponents. | 08270-111 | c/ Francesc Gumà, 15- c/ Sant Isidre, 29 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2378700,1.8102600 | 400301 | 4565846 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67969-foto-08270-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67969-foto-08270-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67969-foto-08270-111-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67970 | Casa Antoni Carreras Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-carreras-robert | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1903-1908. COLL, I. (1981) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11933 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Manteniment del volum, conservació íntegra de les façanes i de la tanca del jardí, sempre d'acord amb la normativa del Pla Especial | Edifici unifamiliar, envoltat per un jardí al que obre la seva façana principal. La construcció disposa de dos nivells d'alçat (pb + 1p) i de tres cossos, dels quals el central -més elevat- es desenvolupa com una torre que alberga la caixa de l'escala interior. La façana principal és, doncs, perpendicular al c/ Francesc Gumà, afrontant al jardí de la finca, mentre que existeix una frontis lateral, de menors dimensions, que dóna directament a la mencionada via. El llenguatge formal de l'edifici és clarament neogòtic i s'aplica amb molta uniformitat al conjunt de l'edifici, fet que permet emmarcar l'obra dins la corrent del modernisme historicista. Aquest tractament es detecta en la configuració dels volums construïts, en les obertures dotades de guardapols culminats per brotons, en les finestres geminades i en la barana que tanca el terrat del segon pis, que mostra cercles amb trifolis. En el coronament de l'edifici s'identifica l'habitual cornisa, un fris de dentellons i la volada de la coberta a vessants. | 08270-112 | c/ Francesc Gumà, 17- c/ Sant Isidre, 32-38 | La documentació que conserva l'Arxiu Municipal de Sitges permet datar aquest edifici l'any 1908. El 21 de gener d'aquest any, Antoni Carreras i Robert va demanar permís al consistori per a la construcció de la casa, adjuntant els plànols dels projecte arquitectònic realitzat per l'arquitecte Eduard Mercader, amb data de l'11 de gener de 1908. La llicència d'obres fou concedida el 23 de gener següent (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1903-1908). Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Eduard Mercader i Sacanella, va obtenir el títol l'any 1877 i, entre els càrrecs que ostentà figura la presidència de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya. La seva obra es desenvolupà majoritàriament a Barcelona, on destaca la restauració de l'església de Sant Pere de les Puelles (1911) i de la parròquia de Sant Francesc (1912). | 41.2381100,1.8100800 | 400286 | 4565873 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67970-foto-08270-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67970-foto-08270-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67970-foto-08270-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Eduard Mercader i Sacanella | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67971 | Casa Antoni Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-carreras | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació íntegra de la façana | Edifici construït entre mitgeres i que consta de dos nivells d'alçat (pb + 2p). Malgrat la senzillesa de la composició i l'absència d'elements decoratius, el llenguatge formal permet relacionar l'obra amb altres edificis noucentistes, especialment amb el conjunt de Maricel i amb altres obres d'Utrillo o Puig i Cadafalch. Aquesta relació es basa en el contrast del parament blanc amb l'ús de materials com la ceràmica, el maó massís, la rajola i el ferro emprats en la definició dels elements arquitectònics del frontis. Totes les obertures presenten forma d'arc rebaixat i estan conformades per brancals i llindes de maó massís. A la planta baixa s'identifiquen dues portes idèntiques, una de les quals permet accedir a l'escala que puja als pisos alts i una altra que comunica amb el local comercial. En el primer pis destaca la configuració del balcó, amb volada de perfil metàl·lic i grapes que sustenten rajoles ceràmiques -policromes i decorades amb motius florals-; la fixació al parament de la façana es realitza mitjançant tornapuntes de ferro. Pel que fa a la barana, aquesta és de fundició i mostra un disseny igualment retardatari, amb barrots helicoïdals intercalats i un panell central decorat a base de volutes confrontades. Pel que fa al segon pis, l'element més significatiu és la galeria conformada per quatre obertures d'arc rebaixat, separades per pilars de maó i que recorda a les solanes de les construccions civils medievals. Finalment, en el coronament s'identifica un fris de petites figures de maó massís, que imiten mènsules o permòdols, i el ràfec de la teulada. | 08270-113 | c/ Francesc Gumà, 19 | 41.2382100,1.8101000 | 400288 | 4565884 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67971-foto-08270-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67971-foto-08270-113-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Lluís Pujolar | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 67972 | Celler Llopart o Magatzems Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-llopart-o-magatzems-llopart | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1890-1895 DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. COLL, I. (1981) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11971 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial és obligada la conservació de la façana. El volum afegit sobre el cos del costat esquerre de la planta baixa s'ha de recular, tot recuperant la barana de balustres. Es permet edificar un cos simètric al costat dret. No s'admetrà cap altre volum. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici construït entre mitgeres i que consta d'un alçat de dos nivells (pb + 2). Originàriament presentava una estructura simètrica en la que es distingien tres cossos; un de central amb planta baixa i primer pis, cobert amb doble vessant, i dos cossos laterals que presentaven únicament planta baixa i que estaven coberts per terrats plans, que disposaven de baranes de balustres. En l'actualitat, aquesta estructura s'ha perdut en la banda esquerra de la finca, on s'ha construït un cos annex sense cap entitat arquitectònica. Pel que fa al cos central, que conserva les característiques del projecte original, destaca la porta d'accés allindada, situada en el centre i flanquejada per finestres rectangulars. En la seva part superior, els brancals de la porta desenvolupen una forma de voluta, mentre que la llinda consta d'un element central, a mode de clau, en el que s'identifiquen les lletres 'C' i 'LL' entrellaçades i en relleu. Una cornisa motllurada separa la planta baixa del pis superior, alhora que tradueix a la façana la cota del primer forjat de l'edifici. En el primer pis s'identifica un finestral central -de les mateixes dimensions que una porta ,sense ampit ni barana- i dues finestretes laterals, de menor tamany. Les tres obertures estan emmarcades per una motllura que desenvolupa un guardapols de forma triangular sobre la finestra central i dos petits frontons graonats sobre les obertures menors; alguns autors com I. Coll consideren aquesta composició com una evolució de la finestra serliana. El coronament d'aquest cos disposa d'una coberta a doble vessant amb una cornisa que descansa, en els seus extrems, sobre dos permòdols. | 08270-114 | c/ Francesc Gumà, 21 | Rafael Llopart i Ferrer (Sitges 1847-Barcelona, 1927) és un dels anomenats 'americanos' que van emigrar a Cuba a mitjans del segle XIX amb l'objectiu de fer fortuna amb els negocis colonials. Va arribar a ser alcalde de Guantànamo, tinent-coronel del batalló de Voluntaris i diputat per la ciutat de Santiago de Cuba. Pel que fa a la seva carrera empresarial, va ser soci de la companyia comercial i banquera 'C. Brauet i Cia'. Tornà a la vila natal l'any 1890 i va destacar en l'ambient social sitgetà per les seves donacions a l'hospital de Sant Joan i a l'escola pública. El 26 d'abril de 1893 s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant el permís d'obra per a construir un celler-bodega al c/ Francesc Gumà. El responsable tècnic del projecte fou l'arquitecte Jaume Sunyer, tal i com figura en els plànols que inclou l'expedient administratiu (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1890-1895). L'edifici va experimentar una primera reforma ja en la dècada dels anys vint; altres modificacions posteriors han anat desvirtuant la fesomia original, encara però, força reconeixible. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vil·la, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2382700,1.8100100 | 400280 | 4565891 | 1893 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67972-foto-08270-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67972-foto-08270-114-2.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67973 | Casa Pere Carreras i Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-carreras-i-robert | COLL, I. (2001 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11957 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial prescriu el manteniment del volum construït i la conservació estricta de les façanes. | Es tracta d'una de les obres més significatives del modernisme sitgetà, que destaca per la seva unitat estilística. L'edifici està construït entre mitgeres, consta d'un alçat de tres nivells (pb + 2p) i mostra dos cossos ben diferenciats. El cos situat a la banda esquerra correspon a una única crugia, i en ell se situa la porta d'entrada, conformada per un arc carpanell i una motllurada profusament decorada amb motius florals. A través d'aquesta obertura s'accedeix a un vestíbul exterior amb les parets estucades amb motius florals, on es localitza l'entrada a l'interior de l'habitatge; una porta de fusta igualment decorada amb flors i elements vegetals. En el primer pis d'aquest cos s'identifica un balcó amb barana de pedra, molt sòlida, ornamentada amb motius circulars i vegetals de clara inspiració gòtica. El cos que ocupa la part dreta de l'edifici presenta un alçat de tres plantes i mostra quatre finestres ampitades en la planta baixa, tres balcons en el primer pis i sis petites obertures, disposades en parelles com si es tractés de finestres geminades, que se situen en el darrer nivell. Destaca la combinació de diferents estucs i, especialment, les bandes estucades que es corresponen amb les línies dels forjats interiors. Si bé en el projecte presentat a les autoritats municipals l'any 1906 la decoració de les obertures es basava en un quadrat que contenia motius florals i que se situava en el vèrtex de les obertures, en l'execució definitiva aquests quadrats van ser transformats en emmarcaments d'arcs helicoïdals que contenien elements florals i línies corbades. Una de les característiques més interessants de l'edifici és l'aplicació de diferents tècniques decoratives, tan pròpia del moviment modernista. Així, destaca la combinació de motllures de pedra amb superfícies estucades, l'ús del trencadís de ceràmica, cartel·les de fusta i esgrafiats en tons blancs i blaus. Un tret també essencialment modernista és el perfil ondulat que es confereix al coronament del cos esquerre del frontis. | 08270-115 | c/ Francesc Gumà, 23 | Pere Carreras i Robert (Sitges,?- Camagüey, 1915) és un dels anomenats 'americanos' que van emigrar a Cuba a en el decurs del segle XIX amb l'objectiu de fer fortuna amb els negocis colonials. Va ser gerent de la casa comercial 'Carreras Hnos y Cía' establerta a Nuevitas (Cuba). L'empresa es dedicava al comerç (importació-exportació) i a altres tasques navilieres. La documentació que conserva l'Arxiu Municipal de Sitges permet datar la construcció de la residència sitgetana de Pere Carreras l'any 1906. El 8 d'octubre d'aquell any el propi Carreras s'adreçava a les autoritats competents per a obtenir la llicència d'obres necessària per a construir dita casa, segons els plànols adjunts a la sol·licitud, signats per l'arquitecte Josep Pujol i Brull. El permís d'obra va ser concedit el 9 d'octubre següent. Tanmateix, la construcció va incorporar elements decoratius que no estaven previstos en el projecte original presentat (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1903-1908). Poc després de construïda la casa, Carreras la vengué a Pau Barrabeig i retornà a Cuba amb la seva esposa Angeles Quintana, on va morir l'any 1915. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Pujol i Brull, va estudiar a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar l'any 1899. Va ser un dels molts seguidors d'Antoni Gaudí que incorporà a les seves obres els elements decoratius i superficials, sense arribar a desenvolupar les solucions tècniques genuïnes d'aquest mestre. A Sitges va participar també en la reforma de la casa de Josepa Vias (1904). | 41.2383800,1.8099300 | 400274 | 4565903 | 1906 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67973-foto-08270-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67973-foto-08270-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67973-foto-08270-115-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Pujol i Brull | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67974 | Casa Mª Lluïsa Felix Prieto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ma-lluisa-felix-prieto | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa dictada en el Pla Especial dictamina la conservació íntegra de la façana que ha estat recentment restaurada seguint els seus criteris | Edifici construït entre mitgeres, que consta de quatre nivells d'alçat (pb + 3p). És interessant el joc de volums que s'estableix a partir de la distribució dels balcons i de les tribunes existents en els pisos superiors de l'immoble. La planta baixa consta de quatre obertures, de mides dissemblants, distribuïdes segons l'esquema finestra-porta-porta-finestra. Els brancals i les llindes apareixen resseguides per franges llises que sobresurten lleugerament del plom del mur; les llindes presenten forma d'arc rebaixat, mentre que en els pisos superiors totes les obertures són rectangulars. En el primer pis s'identifica una tribuna central, flanquejada per un balcó a cada costat; aquests disposen de volada d'obra i de barana de balustres. En contraposició, el segon pis mostra un balcó de les mateixes característiques situat sobre la tribuna de l'anterior i viceversa. Les tribunes laterals descansen sobre dues mènsules de maó massís que presenten un notable desenvolupament vertical. Finalment, el darrer pis reprodueix l'esquema que acabem de descriure, però sense balcó central. El coronament de la finca consta d'una cornisa llisa, emplaçada sota el registre d'obertures de ventilació de la solera del terrat; aquest darrer també està situat sota un fris que mostra una garlanda realitzada a partir d'elements ceràmics. La barana del terrat, sensiblement retirada de la façana, alterna pilars quadrangulars amb trams de gelosia. | 08270-116 | c/ Hort Gran, 4 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2386400,1.8101900 | 400296 | 4565931 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67974-foto-08270-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67974-foto-08270-116-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 67975 | Casa J. Ferret Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-ferret-carreras | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11979 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | 1912 | La normativa del Pla Especial estableix que cal mantenir el volum construït, conservar les façanes i el tros del jardí que ocupa la cantonada entre el c/ de les Ànimes i de Sant Isidre | Es tracta d'una casa unifamiliar, aïllada, que ocupa bona part d'una illa de cases i que ha esdevingut una fita en l'urbanisme sitgetà. Bona part de la parcel·la està destinada a jardí, mentre que l'edifici té dos nivells d'alçat (pb + 1p). La porta d'accés se situa en una façana aixamfranada i presenta forma d'arc de mig punt, amb arquivoltes que descanses en impostes decorades. La resta d'obertures són rectangulars i mostren la part superior emmarcada per motllures horitzontals que culminen en capitells d'estil naturalista. En el primer pis es localitzen els balcons amb volades de llosanes de pedra de perfil motllurat que, en alguns casos, presenten els angles arrodonits; les baranes són de ferro, de fundició, i mostren decoració geomètrica en el sòcol i sota el passamà. El coronament de l'edifici consta d'una cornisa motllurada situada sota la barana d'obra del terrat, que alterna trams de gelosia i plafons que desenvolupen capcers semicirculars i òculs amb trifolis. Sens dubte, l'element més característic d'aquest immoble és la torre octogonal que s'inicia en una de les façanes que dóna al jardí. Les seves finestres són d'arc de mig punt i l'estructura culmina en un fris amb sanefa de rajoles de diferents colors; la coberta, de pavelló, disposa teules vidrades de color verd en els seus vèrtexs. Existeix una segona torre, de planta quadrada i menys elevada, que també finalitza en una sanefa de rajoles; en aquest cas s'imita un coronament de merlets. Aquests elements contribueixen a emfatitzar el llenguatge medievalitzant que s'ha aplicat al conjunt de l'edifici. | 08270-117 | c/ Hort Gran, 18-20 - c/ Sant Isidre, 2-6 - c/ de les Ànimes, 20-22 i c/ Rafael Llopart, 2 | No coneixem amb exactitud la data en què va ser construït l'edifici ni el nom del seu autor. Per les característiques formals que es dedueixen del projecte arquitectònic, sembla versemblant suposar que l'aixecament va tenir lloc a finals del segle XIX o principis del segle XX. Cap al 1910 es va produir una reforma del jardí i, segons la documentació que es conserva en l'Arxiu Històric de Sitges, Teresa Pujató i Cantó, propietària de l'edifici, va demanar permís per a modificar-ne les façanes. La sol·licitud va ser aprovada el 3 d'octubre d'aquell mateix any. | 41.2386300,1.8115500 | 400410 | 4565929 | XIX-XX | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. L'edifici també és conegut com Casa Teresa Pujató o Can Tayà. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 67976 | Casa Antoni Robert i Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-robert-i-camps | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges COLL, I. (1987) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11960 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial dictamina la conservació estricta de la finca. | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres nivells d'alçat (pb + 1p + golfes) i que resulta un clar exemple d'arquitectura neoclassicista sitgetana, amb una forta influència del llenguatge formal i de les solucions tècniques pròpiament renaixentistes. La composició del frontis s'organitza bàsicament entorn a tres eixos verticals, determinats per l'ordenació de les obertures existents. Tanmateix, el projecte accentua clarament l'horitzontalitat de l'edifici mitjançant la gran balconada del primer pis i el desenvolupament de les diferents cornises. A la planta baixa s'identifica una porta central flanquejada per un finestral a cada banda i en el pis noble existeixen tres obertures que comuniquen amb el mencionat balcó; totes aquests elements arquitectònics són d'arc de mig punt, seguint preceptes clarament renaixentistes. Del balcó del primer pis destaca la volada, sustentada per cartel·les de gran volum decorades amb fulles d'acant, i la barana metàl·lica, de disseny molt elaborat. Les golfes, enretirades respecte del plom de la façana, apareixen pràcticament amagades darrera d'una gran cornisa igualment suportada per mènsules; aquest nivell consta de finestres rectangulars, distribuïdes segons els eixos establerts. En general, la influència de l'arquitectura italiana es detecta en l'ús d'obertures de mig punt emmarcades per pilastres; les columnes s'utilitzen per a separar les obertures verticalment i mostren capitells que incorporen motius florals en el centre. El coronament de la façana consta d'una segona cornisa, amb fris de dentellons, sobre la qual se situa la barana balustrada del terrat. L'element més significatiu és, però, el templet de planta quadrangular amb obertura serliana que se situa en el centre de la composició, tot accentuant la seva monumentalitat; es tracta, novament, d'una solució molt emprada en el renaixement per autors com el propi Pal·ladi. | 08270-118 | c/ Illa de Cuba, 13 | L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], és també autor de diverses obres en l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i, amb Domènec i Estapà el projecte de la presó Model de Barcelona. | 41.2375500,1.8097400 | 400257 | 4565811 | 1894 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67976-foto-08270-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67976-foto-08270-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67976-foto-08270-118-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. El projecte d'obra es conserva a l'Arxiu Municipal Administratiu.L'edifici és un conegut hotel denominat 'La Renaixença'. | 116|98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67977 | Casa Jaume Suñé Juncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-sune-juncosa | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial dictamina la conservació estricta de la finca. | Edifici situat entre mitgeres i que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p) amb tres obertures en cadascun d'ells, totes elles de forma rectangular. La solució constructiva que ofereix es repeteix en altres projectes del segon eixample sitgetà, realitzats pel propi autor i propietari d'aquesta finca, i es basa en l'establiment d'uns eixos verticals molt marcats i determinats per la disposició de les obertures. A la planta baixa s'identifica una porta central flanquejada per una finestra a cada banda; aquest ras presenta el parament estucat, imitant una disposició regular de carreus. En el primer pis es localitza un gran balcó corregut que emmarca tres obertures i que emfatitza l'horitzontalitat de la composició. La seva volada és de llosanes de pedra de perfil recte i consta d'una barana metàl·lica, de ferro de fundició, decorada amb un fris d'oves en el sòcol. Les obertures mostren els brancals i les llindes ressaltades per una franja llisa que sobresurt del plom del mur i estan dotades de guardapols decorats amb motius florals i que disposen antefixes als extrems; la part superior del brancals també presenta un petit rosetó en relleu. Finalment, el segon pis consta d'un balcó central -amb la volada notablement més estreta- i d'una finestra ampitada emplaçada a cada banda; en aquestes obertures s'aplica el mateix llenguatge formal descrit anteriorment. El coronament del frontis presenta l'habitual cornisa motllurada i una barana d'obra llisa, sense cap element decoratiu. | 08270-119 | c/ Illa de Cuba, 15 | La casa fou la residència del propi Jaume Suñé, arquitecte renombrat i molt prolífic pel que fa a l'urbanisme sitgetà del segle XIX. Sembla lògic suposar que, per Suñé, va resultar força pràctic residir en una zona de la vila en la que dirigia nombroses obres. Pel que fa al perfil professional de l'autor propietari de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vil·la, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. L'edifici fou objecte d'una reforma l'any 1910, portada a terme per l'arquitecte Gaietà Miret i Raventós que, si bé és molt conegut per les seves obres modernistes, va iniciar la seva carrera amb obres eclèctiques, estil al que va retornar al final de la seva carrera. | 41.2376100,1.8096600 | 400250 | 4565818 | 1881 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67977-foto-08270-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67977-foto-08270-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67977-foto-08270-119-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67978 | C/ Illa de Cuba, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-illa-de-cuba-19 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta dels pisos superiors i recomana la reordenació de les obertures de la planta baixa. | Edifici construït entre mitgeres i que consta d'un alçat de tres plantes (pb + 2p) amb dues obertures en cadascuna d'elles, llevat del ras inferior, actualment modificat per la instal·lació d'un local comercial que ha suposat l'obertura d'un aparador i d'una porta lateral per a accedir a l'escala de veïns. L'única estructura original que es conserva és la porta que comunica amb la botiga, d'arc rebaixat i amb brancals i llinda de pedra . En els pisos superiors el parament presenta un estuc que imita un parament regular de carreus. El primer pis consta d'un balcó corregut configurat per una volada a base de llosanes de pedra -de perfil recte- i una barana metàl·lica amb decoració en el sòcol i sota el passamà. Les portes que accedeixen a aquest balcó mostren la part superior emmarcada per una franja que, a mode de guardapols, sobresurt lleugerament del plom del mur i que està decorada amb motius vegetals esgrafiats. La mateixa decoració s'aplica, horitzontalment, en la línia del segon forjat de l'edifici. Pel que fa al segon pis, els balcons són ampitats i reprodueixen el mateix esquema decoratiu anteriorment descrit. El coronament de la façana consta d'una motllura de perfil arrodonit, sobre la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable de l'edifici, que no presenta cap mena de decoració. | 08270-120 | c/ Illa de Cuba, 19 | 41.2377400,1.8095600 | 400242 | 4565832 | c. 1903 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67978-foto-08270-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67978-foto-08270-120-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de la l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 67979 | Casa Manuel Planas i Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manuel-planas-i-carbonell | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11961 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació íntegra del volum. | Edifici disposat a dos vents que consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p) i de dos frontis articulats mitjançant un ampli xamfrà. El llenguatge formal dels ornaments, de la forma de les obertures i del remat superior és clarament modernista, essent l'element més significatiu la tribuna de dos pisos que ocupa el mencionat xamfrà i que descriurem més endavant. El mur de la façana presenta un estucat que imita la disposició d'un parament regular de carreus. La façana que afronta al c/ Illa de Cuba disposa de dos eixos verticals d'obertures. A la planta baixa s'identifica un gran portal, rectangular, amb els brancals i la llinda de pedra realitzats amb carreus que presenten l'angle intern motllurat; a la llinda és visible un clau en forma de diamant sobre el qual figura la data 1881. Pel que fa a la finestra, aquesta presenta la llinda d'arc rebaixat, amb una mènsula amb motius florals situada just en el seu centre; també disposa d'ampit de pedra. En el primer pis, es localitza un balcó corregut conformat per una volada d'obra, de perfil motllurat i amb els extrems arrodonits, i per una barana metàl·lica, de fundició, amb els barrots en forma de 'S'. Les obertures presenten la part superior emmarcada per una mena de guardapols, d'escàs relleu, que respon a una clara formulació modernista, tant pel que fa a les formes arquitectòniques que simula com a l'aplicació de decoració de temàtica floral. En el segon pis, s'identifiquen dos balcons individuals, en els que s'aplica el mateix disseny. Pel que fa a l'emmarcament de les obertures d'aquest ras, en aquesta ocasió, s'han disposat veritables guardapols en forma d'arcs georgians, que presenten el semicercle central molt ultrapassat. Aquests guardapols culminen per la banda inferior en petits capitells naturalistes i, alhora, es connecten amb la motllura que constitueix el límit inferior del coronament del frontis. La façana culmina en la barana del terrat transitable de l'edifici, que presenta el parament decorat per una retícula esgrafiada de la que pengen motius florals. La motllura superior configura una línia ondulant decorada puntualment amb palmetes i volutes. La façana lateral del c/ Sant Gaudenci mostra idèntics paràmetres aplicats, però, a tres eixos d'obertures i sense balcó corregut en el pis principal. L'extrem d'aquest frontis clou en un cos que en planta baixa presenta un parament cec i en el primer pis una finestra de perfil ondulat, quasi circular. Des d'aquest cos s'accedeix a una terrassa que ocupa la part posterior de la planta noble i que es tradueix a la façana mitjançant una barana de balustres. Pel que fa al xamfrà de la finca, aquest consta en planta baixa d'una porta configurada per un senzill arc rebaixat, mentre que en els pisos superiors es desenvolupa la voluminosa tribuna que caracteritza a aquesta obra del modernisme sitgetà. La tribuna se sustenta per una volada d'idèntic disseny a les que figuren en els balcons, sostinguda per cartel·les i mènsules de diferents dimensions. Totes les obertures presenten formes arrodonides i ondulants i originàriament estaven decorades amb magnífics vitralls policroms que van ser venuts en la dècada dels anys seixanta. En el primer pis, els finestrals estan disposats verticalment, mentre que en el segon s'identifica una altra finestra de forma circular i ondulada, envoltada per bandes, garlandes i altres motius florals en relleu. El coronament de la tribuna està constituït per una línia ondulada amb palmeta central. Just a darrera s'identifica una segona barana, de major alçada, amb un capcer i dos pilars que denoten certa influència gaudiniana. | 08270-121 | c/ Illa de Cuba, 21 -c/ Sant Gaudenci, 32-34 | Manuel Planas i Carbonell (Sitges, 1854-1936) va iniciar els seus negocis colonials en una data desconeguda de la segona meitat del segle XIX. Durant el temps que va residir a Santiago de Cuba es va dedicar a la destil·lació licorera. Va tornar a la seva vila natal l'any 1898, coincidint amb la desfeta colonial espanyola. Just deu anys després va construir-se una casa al conegut c/ Illa de Cuba que, segons consta en una de les seves llindes, és una reforma d'una finca construïda l'any 1881. Sembla que el responsable del projecte fou Gaietà Miret, qui projectà una residència de marcat estil modernista. Tanmateix, la documentació administrativa conservada és confusa, ja que l'Arxiu Municipal de Sitges conserva un plànol del projecte signat per Josep Pujol i Brull l'any 1907, amb el nom de 'Casa Ollé'. És possible que, per algun motiu desconegut, Gaietà Miret portés a terme el projecte original d'aquest altre autor, tal i com figura en l'inventari del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Miret i Raventós, va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment va passar una etapa modernista, per a reprendre finalment l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner, que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas | 41.2377800,1.8095000 | 400237 | 4565837 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67979-foto-08270-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67979-foto-08270-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67979-foto-08270-121-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Miret i Raventós (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67980 | C/ Illa de Cuba, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-illa-de-cuba-25 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | f. XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana. | Edifici construït entre mitgeres i que consta de tres plantes en alçat (pb + 2p). Les solucions constructives i estilístiques aplicades responen als plantejaments de l'arquitectura eclecticista, amb una marcada inspiració neoclàssica. La composició del frontis principal s'estableix a partir de tres eixos verticals, determinats per l'alineació de les obertures existents. L'horitzontalitat es veu emfatitzada a partir del balcó corregut que se situa en el primer pis, de l'ús de cornises per a traduir a l'exterior els forjats de l'edifici i del disseny del seu coronament. Pel que fa al parament extern, destaca l'estuc que imita carreus de pedra, tot combinant textures llises i rugoses i creant un efecte òptic d'escacat. A la planta baixa, l'accés se situa a la banda lateral esquerra, mentre que les altres dues obertures estan constituïdes per dos finestrals ampitats configurats seguint el model dels tradicionals 'quartos de reixa'. Pel que fa als pisos superiors, totes les obertures són rectangulars i presenten bona part de l'angle inferior de la llinda treballat amb un bisell. A la planta principal, és visible un gran balcó corregut que emmarca tres obertures i que presenta la volada conformada per llosanes de pedra amb motllures de perfil recte i suportada per un joc de voluminoses cartel·les. Les baranes, de ferro de fundició, mostren decoració geomètrica en el sòcol i sota el passamà. En el segon pis s'identifiquen tres balcons ampitats, d'idèntic disseny i, finalment, el coronament consta d'una cornisa notablement desenvolupada i sostinguda per permòdols i d'una barana metàl·lica de disseny senzill. | 08270-122 | c/ Illa de Cuba, 25 | 41.2379800,1.8093500 | 400225 | 4565859 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67980-foto-08270-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67980-foto-08270-122-2.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 67981 | Casa Bonaventura Blay. Villa Avelina. Can Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bonaventura-blay-villa-avelina-can-boladeres | COLL, I. (1979) 'L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà' a Butlletí del Grup d' Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11921 | XX | El Pla Especial municipal considera obligatòria la conservació íntegra de la façana, del volum de l'edifici i del seu jardí; aconsella, però, l'eliminació del ròtol en bandera gran | Casa unifamiliar de tres nivells d'alçat (pb + 2p) que encara conserva una part del jardí original, al que afronten diverses façanes, cadascuna d'elles amb una composició específica. Un dels element més destacats de la finca, i que la configura com un dels elements més emblemàtics de l'antic nucli de Sitges és, sens dubte, la torre-mirador que se situa en un dels seus angles. El llenguatge arquitectònic de l'obra s'emmarca dins de les tendències neogòtiques d'inici del segle XIX, si bé en aquest cas la inspiració mostra clares influències del gòtic francès, de caire més mediterrani. Destaca especialment el tractament decoratiu dels frontis a partir de la col·locació de gàrgoles, guardapols, arcs apunts i conopials i, especialment, de baranes amb traceries que desenvolupen cercles amb trifolis i quadrifolis en el seu interior. Un altre aspecte peculiar és l'ús de la ceràmica i del ferro, com a materials de decoratius; la primera s'ha emprat especialment en la torre i en els frisos i les obertures de la façana principal, mentre que el ferro és visible en la doble vessant del capcer de la façana principal. L' interior de l'edifici conserva pintures i diversos objectes d'estil modernista. | 08270-123 | c/ Illa de Cuba, 33-37 | Bonaventura Blay i Milà (Sitges 1860-Barcelona, 1911) és un dels anomenats 'americanos' que van fer fortuna amb els negocis colonials durant la segona meitat del segle XIX. Va ser soci de la companyia 'C. Brauet i Cia' establerta a Guantànamo (Cuba), i també es va dedicar a l'exportació i importació de productes i a diverses activitats financeres. Entre les seves activitats socials destaca la presidència del 'Centro Benéfico de Guantánamo'. De nou a Catalunya, va participar en la fundació de 'Vichy Catalán' com un dels principals accionistes. L'any 1901 el propi Bonaventura Blay s'adreçà a les autoritats municipals sitgetanes per a sol·licitar la llicència d'obres necessària per a construir una casa-torre en una parcel·la de l'eixample de la vila. El permís li fou concedit amb data del 24 de desembre del mateix 1901 i l'arxiu municipal conserva els plànols signats pel prestigiós arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà. Finalment, Blay va fixar la seva residència a la coneguda 'Villa Avelina' , edifici que ha experimentat diverses reformes fins als nostres dies, mostrant en l'actualitat unes dimensions força més reduïdes que l'obra original. A la mort del seu promotor, la casa va ser adquirida per l'ex-alcalde de Barcelona Guillem Boladeres, i l'any 1983 va ser adaptada com a restaurant, funció que ha mantingut fins a l'actualitat. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges, on una de les seves obres més conegudes és, sens dubte, el Mercat de Sitges (vegeu fitxa núm. 6). | 41.2382000,1.8089600 | 400192 | 4565884 | 1902 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67981-foto-08270-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67981-foto-08270-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67981-foto-08270-123-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Buigas i Monravà (1851-1919) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és, precisament, la casa de Bonaventura Blay. L'edifici també és conegut com Villa Avelina i Can Boladeres.La utilitat de l'edifici és d'hotel restaurant, denominat 'El Xalet'. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67982 | Can Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreras | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i urbanisme. Caixa 1896-1902 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11963 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | L'edifici ha estat restaurat en els darrers anys seguint les prescripcions establertes per la normativa del Pla Especial. Resta únicament modificar l'obertura esquerra de la planta baixa i es manté la possibilitat d'afegir una segona planta, enretirada tres metres de la façana principal. | Edifici construït entre mitgeres, que presenta un alçat de dos nivells (pb + 1p) i que està conformat per dos habitatges unifamiliars. Les cases mostren una disposició simètrica respecte d'un eix central. En la planta baixa d'identifiquen dues obertures que corresponen a dues portes grans, situades en els laterals exteriors, de les quals la de la banda esquerra ha estat modificada. Es localitzen també dues portes centrals, de menor tamany, que permeten accedir a l'interior dels edificis i en les que s'identifica, en relleu, la data de 1901. Sobre aquestes portes, i a l'alçada del primer pis, se situen dues finestres rectangulars, dotades d'un únic ampit sobresortint que se sustenta sobre una cartel·la central; en els seus extrems s'identifiquen dos petits plafons ceràmics amb motius florals, la funció dels quals és únicament decorativa, a l'igual que el floró que se situa entre les llindes d'ambdues finestres. Sobre les portes laterals de la planta baixa s'identifiquen balcons que consten d'una volada conformada per llosanes de pedra de perfil motllurat, que descansen sobre dues grans cartel·les en forma de volutes decorades per fulles d'acant; les baranes de ferro són de fundició. La part superior de les obertures apareix definida per una franja llisa que sobresurt del plom del mur, a mode de guardapols. En el centre de la llinda és visible un motiu floral emmarcat geomètricament. Pel que fa al coronament superior de la façana, aquest consta d'una cornisa motllurada i suportada per una sèrie de motius semicirculars que reprodueixen la forma d'un timó. Sobre aquesta cornisa se situen els orificis de ventilació de la solera, que s'alternen amb parelles de permòdols; aquests darrers sustenten el cornisament final, situat just per sota de la barana d'obra calada del terrat. | 08270-124 | c/ Illa de Cuba, 39-41 | Segons la documentació que es conserva en els fons de l'Arxiu Municipal de Sitges, el 20 de març de 1901 Francesc Carreras Robert va sol·licitar permís al consistori per a construir una casa en un terreny que posseïa al c/ Illa de Cuba de la vila. La llicència d'obra va ser concedida el dia 22 del mateix mes i any, i el projecte adjunt estava signat pel mestre d'obres Jaume Suñé (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i urbanisme. Caixa 1896-1902). L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2384100,1.8089100 | 400188 | 4565907 | 1901 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67982-foto-08270-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67982-foto-08270-124-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Cases Francesc Carreras Robert. | 102|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67983 | Casa Francesc Bartés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-bartes | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació estricta de les façanes, del volum construït i de la tanca del jardí. | Casa unifamiliar que consta de tres façanes i d'una paret mitgera, ja que ocupa una parcel·la cantonera i disposa d'una extensió destinada a jardí, en la seva part posterior. El seu alçat és de tres plantes (pb + 2p) i les façanes exteriors s'articulen mitjançant un xamfrà, notablement desenvolupat, en el que es concentra gran part de la càrrega decorativa del projecte. El llenguatge formal dels elements arquitectònics i ornamentals respon plenament a les formulacions noucentistes. La planta baixa disposa d'un sòcol de carreus de pedra o d'imitació d'aquest material que, juntament amb les cornises dels pisos superiors, accentua l'horitzontalitat de la composició. L'entrada principal se situa en el c/ Illa de Cuba i està constituïda per una porta d'arc de mig punt amb imitació de dovelles i brancals de pedra. La resta de les obertures d'aquest ras són finestrals rectangulars -llevat del que se situa al xamfrà, que presenta forma d'arc rebaixat- amb barana metàl·lica. En el primer pis les finestres corresponen al disseny anteriorment descrit, però consten d'una volada de pedra, de perfil motllurat i base troncocònica. En aquest nivell, el xamfrà disposa d'un balcó amb volada de llosana sostinguda per mènsules; destaca el treball de la barana de ferro, profusament decorada, i l'emmarcament de la part superior de l'obertura a base d'un frontó triangular d'estil clàssic. Una senzilla cornisa de maó separa les obertures de la darrera planta de l'edifici que configuren les seves llindes amb arcs rebaixats. El coronament de l'edifici consta d'un fris d'elements ceràmics, molt treballat i d'inspiració mudèjar, i de la gran volada de la coberta. En el xamfrà l'últim ras està ocupat per un mirador que supera l'alçada del coronament de les façanes laterals i que culmina amb franges llises i plafons situats directament sota la volada de la coberta, en aquest cas de quatre vessants. | 08270-125 | c/ Illa de Cuba, 2-4 -c/ Jesús, 15 | Francesc Bartés i Marsal (Sitges, 1894-L'Havana, 1954) és un dels anomenats 'americanos' o sitgetans que emigraren a les colònies espanyoles del Carib amb l'objectiu de fer fortuna. Bartés s'establí a Guantànamo i a L'Havana (Cuba) i va ser president del 'Banco Español de la Isla de Cuba', de 'Guantánamo & Western Railroad Cia' i de la 'Asociación Nacional de Hacendados de Cuba'. A la seva tornada a Sitges, l'any 1931, va encarregar el projecte de la seva nova residència a Josep Mª Martino. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2372300,1.8102600 | 400300 | 4565775 | 1931 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67984 | Casa Francesc Milà i Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-mila-i-mestre | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial insta a conservar íntegrament la façana. | Edifici construït a dos vents i que disposa de tres nivells d'alçada (pb + 2p) amb tres obertures en cadascun d'ells. La composició del frontis presenta tres eixos verticals, definits per l'ordenació de les obertures, mentre que les línies verticals apareixen emfatitzades per franges en relleu situades en la cota dels forjats de l'edifici i pels elements que configuren el coronament. El parament mostra revestiment de morter de coloració rosada, mentre que els elements arquitectònics estan treballats en terracota, llevat del sòcol de la planta baixa i l'entrada situada en la seva banda esquerra. En aquest cas, s'han emprat carreus de pedra amb l'angle intern motllurat; en el centre de la llinda figura una clau amb les lletres 'J' i 'F' en relleu. En aquest mateix ras s'identifiquen dues finestres ampitades amb reixa metàl·lica, de les quals la part superior consta d'una cornisa motllurada, per sobre de la qual es desenvolupa un petit frontó decorat per fletxes, volutes i una palmeta central. En el primer pis destaca el balcó amb volada que ocupa l'eix central. Aquesta està conformada per llosanes de pedra amb el perfil motllurat i se sustenta sobre dues mènsules decorades amb fulles d'acant; la barana metàl·lica és de ferro, de fundició. A ambdues bandes s'identifiquen dos balcons ampitats, amb barana d'obra, de traceria, amb elements romboïdals. L'emmarcament de les obertures mostra el mateix programa decoratiu descrit anteriorment, però s'afegeixen petits florons en relleu situats en la llinda. El mateix sistema d'obertures es reprodueix en el segon pis, que es diferencia únicament per la menor amplada de la volada del balcó central. En el coronament s'identifica una cornisa suportada per permòdols disposats en grups de dos o tres elements i una barana d'obra de la que destaca el capcer central que culmina en una gran palmeta i en la que figura la data de 1895. | 08270-126 | c/ Illa de Cuba, 6 | Segons la documentació que es conserva en l'Arxiu Municipal de Sitges, el projecte de l'edifici fou entregat al consistori el 4 de febrer de 1886. Originàriament, s'havia disposat la porta en l'eix central, però després es va situar en un dels lateral. El seu autor, Josep Cros i Juliana (1830-?), és fill de Francesc Cros i Masó (1810-1869) i ambdós tenen formació de mestres d'obres. Entre les seves obres destaca la participació en l'aixecament de l'església parroquial de Sitges (1854-1856) i la realització de l'ermita de Sant Sebastià. | 41.2373800,1.8101700 | 400292 | 4565792 | 1895 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67984-foto-08270-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67984-foto-08270-126-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Cros i Juliana (1830-?) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal | 116|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67985 | C/Illa de Cuba, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cilla-de-cuba-30 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial determina la conservació de la façana i permet afegir un segon pis, sempre que es reculi 3 metres de la línia del frontis | Edifici construït entre mitgeres, que consta de dos nivells d'alçat (pb + 1p) i que presenta el seu parament extern arrebossat amb un morter de tonalitat rosada que imita diferent textures, especialment en la zona en què se situa l'entrada principal. En general, el llenguatge formal de la composició s'emmarca dins dels paràmetres de l'eclecticisme, destacant també la simetria i la senzillesa del frontis. A la planta baixa s'identifiquen tres portes; la central, de disseny rectangular, disposa d'una franja que sobresurt del plom del mur i que emmarca la seva part superior, a mode de guardapols i que presenta forma d'arc rebaixat amb imposta de ceràmica; les obertures que la flanquegen també mostren llindes d'arc rebaixat i han estat recentment restaurades. Un senzilla cornisa tradueix a l'exterior el forjat del primer pis que consta, en façana, de tres finestres amb ampit de rajoles i un disseny de la seva part superior idèntic al de la porta d'accés anteriorment descrita; destaca especialment l'obertura central, geminada, mitjançant un pilar que culmina en un capitell esquemàtic. Pel que fa al coronament, aquest s'inicia amb una cornisa motllurada de notable volum, sobre la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable de l'edifici. Aquesta darrera combina el material d'obra amb barrots metàl·lics de disseny helicoïdal. La part d'obra presenta el perfil superior ondulat i s'alterna amb pilars coronats per elements de forma ovalada irregular; a la zona central es desenvolupa una mena de capcer, amb un ócul en forma d'ova irregular a cada costat. | 08270-127 | c/Illa de Cuba, 30 | 41.2381800,1.8093500 | 400225 | 4565881 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67985-foto-08270-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67985-foto-08270-127-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 67986 | Casa Antoni Ferret i Llopis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-ferret-i-llopis | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11962 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial s'ha de conservar íntegrament el volum construït i la façana | Casa construïda a quatre vents i de tres nivells d'alçada (pb + 2p) que presenta la peculiaritat d'estar bastida sobre un gran 'sòcol' de pedra, que mostra una única obertura -central, rectangular i amb brancals de maó massís- i que culmina en una barana de balustres que, de fet, delimita el primer pis de la finca, al que s'accedeix mitjançant dues escales adossades al mur de la planta baixa, que no són visibles des de l'exterior. A la primera planta s'identifiquen tres obertures; la central disposa d'un porxo sostingut per esveltes columnes de ferro forjat, que es consideren les primeres col·locades a Sitges, malgrat la tardana cronologia de l'edifici. Les portes laterals destaquen pel seu coronament amb frontons que presenten motius circulars en els seus vèrtexs superiors i que desenvolupen una important volumetria; aquests frontons descansen sobre un fris de tríglifs de clara inspiració clàssica. En el segon pis se situen dues finestres geminades laterals i una petita terrassa central que, de fet, correspon a la coberta planta del porxo de la planta primera. El coronament consta d'un fris de permòdols i d'una cornisa motllurada, sobre la que se situa la barana del terrat transitable que consta d'un tram central, llis, d'obra, i de dos trams laterals de balustres. | 08270-128 | c/ Illa de Cuba, 34-36 | Amb data de 5 de juliol de 1886, Antoni Ferret i Llopis s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant permís per a construir aquest edifici; l'expedient que es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges (Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1880-1889) inclou un alçat de la façana principal, signat pel mestre d'obres Jaume Suñé. L'autorització de les obres va ser cursada el dia 12 d'aquell mateix mes i any. La finca se situa a la zona de l'eixample de la vila, que va ser projectat pel propi Sunyer l'any 1881. L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2384000,1.8092400 | 400216 | 4565906 | 1886 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67986-foto-08270-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67986-foto-08270-128-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 67987 | Lògia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/logia | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació íntegra de la façana | Edifici disposat a dos vents que ocupa la cantonada dels carrers Jesús i Sant Bartomeu i que es considera un annex de l'actual finca nº 3 d'aquest darrer. Consta de dos nivells d'alçada, conformats per la planta baixa i una galeria superior. El parament està arrebossat amb morter de calç i combina colors rosats de diferents intensitats, si bé el més fosc s'utilitza per a ressaltar els elements arquitectònics pròpiament dits. El primer nivell presenta un únic accés situat en el frontis del c/ Jesús; es tracta d'una porta rectangular, amb la llinda i els brancals ressaltats per un franja llisa que sobresurt del plom del mur. Pel que fa al frontis del c/ Sant Bartomeu, s'identifiquen tres obertures, igualment rectangulars, que originàriament degueren ser concebudes com a finestres i que avui estan configurades com a aparadors. Una franja llisa ressegueix la línia del primer forjat, contribuint a accentuar l'horitzontalitat de la composició. En el primer pis es localitza una galeria conformada per una sèrie d'arcs de mig punt, d'obra, amb la imposta motllurada i probablement realitzada en pedra. Entre les seves obertures s'ha col·locat una barana de ferro, que destaca pel seu programa decoratiu, força elaborat, i que confereix a l'element l'aspecte d'una gran balconada. El forjat que cobreix aquest espai està conformat per bigues de fusta i llates, sense revoltons, i suporta una terrassa plana, probablement transitable. El coronament de la lògia presenta una cornisa motllurada de disseny convencional i una barana conformada per diferents trams de balustres. | 08270-129 | c/ Jesús, 1- c/Sant Bartomeu, 1 | 41.2368600,1.8097100 | 400253 | 4565734 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67987-foto-08270-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67987-foto-08270-129-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 67988 | Casa d'Antoni Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dantoni-almirall | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PICAS, J. (1985)'Sitges viscut'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges | XX | Edifici construït entre mitgeres, que consta de dos nivells d'alçat (pb + 2p) amb dos eixos verticals d'obertures, totes elles de forma rectangular i realitzades amb ampits, llindes i brancals de pedra (aquests darrers conformats per carreus disposats en forma de pinta). La planta baixa disposa d'un sòcol de pedra i de la porta d'accés, situada en la banda esquerra, mentre que a la dreta se situa un finestral; ambdues obertures, a l'igual que les del pis principal, presenten en el centre de la llinda un relleu en forma de clau. Del primer pis destaca el balcó, amb volada de rajoles policromes i perfil metàl·lic suportat per tornapuntes en forma de voluta. La barana, igualment metàl·lica, intercala barrots simples i helicoïdals i presenta decoració de volutes confrontades en el centre i en els extrems. Sobre la porta principal se situa una placa de pedra amb el relleu 'Jesús caminant sobre les aigües', obre de l'escultor Pere Jou (any 1930). Del coronament convé mencionar el registre de petites obertures de ventilació de la solera del terrat a la catalana, i la volada del fals ràfec sostinguda per permòdols de fusta, sobre la qual se situa una barana amb gelosia ceràmica i matxons d'obra. | 08270-130 | Pg. de la Ribera, 33 | Antoni Almirall va ser alcalde de Sitges entre els anys 1952 i 1955. | 41.2350900,1.8079300 | 400101 | 4565540 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67988-foto-08270-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67988-foto-08270-130-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La Comissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar la inclusió d'aquesta finca en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, en sessió extraordinària de l'1 de març de 1995. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 67989 | Posidònies de les costes de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/posidonies-de-les-costes-de-sitges | www.imedea.iub.es/natural | Sense data | La degradació d'aquests organismes ve determinada per la contaminació causada per la gran disponibilitat de matèria orgànica i nutrients de les aigües d'aquesta zona que dificulta la regeneració dels seus prats. | Àrea de prats de fanerògama endèmica del Mediterrani de la família de les posidònies, que es localitzen davant de les costes de Sitges. Es caracteritzen per un grau de degradació evident, amb presència de feixos vius aïllats de posidònia sobre agrupacions mortes en la quasi totalitat del prat. A partir de determinada profunditat, la presencia d'agrupacions mortes és continua fins arribar al fons detrítics a on s'origina una facies mixta. Una altre evidència de l'aspecte de degradació d'aquesta zona és la gran proliferació d'epifits, sobretot algues filamentoses sobre les fulles dels escassos feixos vius observats fruit d'una gran disponibilitat de matèria orgànica i nutrient en l'aigua d'aquestes zones. | 08270-131 | Costes de Sitges | 41.2285300,1.8083300 | 400125 | 4564811 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 67990 | Fons Bibliogràfic del Grup d'Estudis Sitgetans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-grup-destudis-sitgetans | XX | <p>Fons bibliogràfic format per llibres, revistes i donacions. Conté al voltant d'uns 3.500 volums, editats per un gran nombre dels centres d'estudis locals, comarcals i per institucions culturals dels Països Catalans.</p> | 08270-132 | c/Bosc, núm. 9 | 41.2355200,1.8122000 | 400460 | 4565583 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67990-foto-08270-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | El fons està en procés de catalogació. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 67991 | Casa Antoni Canals i Porta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-canals-i-porta | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació estricta de les façanes i del volum construït | Edifici construït a dos vents i que disposa de tres nivells d'alçada (pb + 1p + golfes), tot i que les crugies que ocupen els extrems de les dues façanes es desenvolupen en forma de torres quadrangulars, mitjançant l'existència d'un pis més. El frontis principal presenta un sòcol de pedra de carreus rectangulars disposats en filades regulars; d'aquest mateix material està conformat l'angle existent entre les dues façanes i la majoria dels elements arquitectònics. A la planta baixa s'identifica una portalada central, constituïda per un arc de mig punt adovellat, del que sobresurt la clau, molt més voluminosa que les altres dovelles. L'obertura està flanquejada per dues finestres amb llinda monolítica, brancals amb carreus disposats en pinta i ampit de pedra. Ambdues finestres disposen de baranes metàl·liques que imiten en el seu disseny a les tradicionals reixes sitgetanes. El primer pis consta d'una finestra central flanquejada per dos balcons que presenten volades de rajoles i perfil metàl·lic, fixades al mur mitjançant grapes de ferro i suportades per tornapuntes del mateix material. A la segona planta se situa una galeria, de clara inspiració medieval, conformada per arcs de mig punt que descarreguen sobre columnes amb capitells esquemàtics. El coronament de la façana principal disposa d'una falsa volada de teula i fusta -que descansa sobre un registre de permòdols- i de la barana del terrat transitable de l'edifici. Pel que fa al cos que es desenvolupa en forma de torre, destaca la presència d'una finestra en el darrer pis i disposa d'una coberta de teules a quatre vessant. Pel que fa a la façana lateral de la finca, aquesta reprodueix els mateixos trets que s'han descrit, però es caracteritza per l'alineació de les obertures existents, la majoria de les quals són finestres rectangulars d'idèntic disseny a les existents en el frontis del c/ Jesús. S'identifiquen també finestres geminades situades en el segon pis. Cal recordar que l'extrem del frontis culmina en un altre cos en forma de torre que manté la simetria del volum de l'edifici. Tant per la combinació del parament blanc com pels elements arquitectònics de pedra i de caire medievalitzant, aquest edifici recorda a les composicions dissenyades per Miquel Utrillo en el conjunt de Maricel, especialment en els cossos que es desenvolupen en forma de torre i en la qualitat dels materials emprats. El projecte de l'arquitecte Jesús Planas cerca sobretot la representativitat de l'edifici, motiu que justifica les grans dimensions del vestíbul en el que se situa l'escala d'accés als pisos superiors i també l'estudi, el menjador i la cuina amb rebost.; una galeria comunica amb el jardí, que ocupa la part posterior. La primera planta consta de quatre dormitoris, dos dels quals incorporen lavabo. Finalment, a la segona planta es localitzen altres dormitoris, els serveis i un planxador. | 08270-133 | c/ Jesús, 51-53 | 41.2379300,1.8114600 | 400401 | 4565851 | 1921 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67991-foto-08270-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67991-foto-08270-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67991-foto-08270-133-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jesús Planas Calvet | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 67992 | C/ Jesús, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-6 | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial determina la conservació estricta de la façana | Casa de veïns construïda entre mitgeres i que consta d'un alçat de tres nivells (pb + 2p) amb dues obertures en cadascun d'ells, ordenades en dos eixos descentrats respecte de l'amplada total de la façana, ja que manca l'eix de la banda dreta. Totes les obertures són rectangulars i presenten els brancals i les llindes realitzades amb material d'obra arrebossat. A la planta baixa de l'edifici s'identifica una porta central que dóna accés a l'interior de l'edifici. A l'esquerra se situa una finestra que disposa d'un ampit de pedra ,que sobresurt del plom definint una forma ovalada i que també condiciona la forma de la corresponent reixa metàl·lica. En la banda dreta d'aquest ras és visible un conjunt de vint-i-tres rajoles, realitzades per Lola Anglada, que corresponen als premis del concurs de Catifes de Flors del dia de Corpus, guanyats des de l'any 1950. En el primer balcó les obertures existents corresponen a un balcó que ocupa la zona central i a una finestra situada en la banda esquerra. El balcó presenta volada de llosanes de pedra, amb motllures de perfil recte i barana metàl·lica de fundició, amb el sòcol decorat i un fris de volutes sota el passamà. En el segon pis s'identifiquen dues finestres convencionals i, en el coronament, s'emplaça l'habitual cornisa motllurada i la barana d'obra del terrat. | 08270-134 | c/ Jesús, 6 | 41.2368300,1.8099700 | 400275 | 4565731 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67992-foto-08270-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67992-foto-08270-134-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 67993 | C/ Jesús, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació íntegra de la façana, però permet construir un segon pis reculat i sense àtic. | Edifici construït entre mitgeres i de dos nivells d'alçat (pb + 1p), amb dues obertures en cadascun d'ells, de forma rectangular i conformades per brancals i llindes d'obra, arrebossades pel mateix morter que recobreix el parament del frontis. A la planta baixa s'identifiquen dues portes que permeten accedir al local comercial que l'ocupa, mentre que al primer pis les obertures existents corresponen a balcons; que disposen de volada, probablement conformada per llosanes de pedra amb l'angle extern motllurat. La barana, de ferro de fundició, presenta un disseny similar als reganyons, molt freqüent en l'arquitectura civil decimonònica. Finalment, pel que fa al coronament de la façana, aquest consta d'una doble cornisa motllurada i d'una barana d'obra que delimita el terrat transitable de la finca. | 08270-135 | c/ Jesús, 8 | 41.2368600,1.8100100 | 400278 | 4565734 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67993-foto-08270-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67993-foto-08270-135-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 67994 | C/ Jesús, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-12 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa que dicta el Pla Especial considera obligada la conservació de la façana i del portal de la botiga, inclosa la fusteria. Es permet construir un segon pis, respectant els eixos i la tipologia de les obertures de la darrera planta. | Casa construïda entre mitgeres, que mostra únicament dos nivells d'alçat (pb + 1p), amb dues obertures en cadascun d'ells. A la planta baixa s'identifica una porta, de notables dimensions, que ocupa la banda esquerra i que dóna accés a l'interior d'una botiga; aquesta obertura presenta els brancals i la llinda recoberts de fusteria. En el lateral dret es troba emplaçada una porta de menors dimensions, que permet accedir al pis superior. Pel que fa al primer pis, en aquest s'identifica un balcó amb volada d'obra de perfil motllurat i la barana metàl·lica de ferro de fundició. A la banda dreta d'aquest ras figura una finestra convencional, i en el coronament del frontis l'habitual cornisa motllurada que sustenta la barana d'obra que delimita el terrat transitable de l'edifici. | 08270-136 | c/ Jesús, 12 | 41.2369500,1.8100800 | 400284 | 4565744 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67994-foto-08270-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67994-foto-08270-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67994-foto-08270-136-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 67995 | Casa Severiano Virella Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-severiano-virella-cassanyes | <p>Arxiu Municipal de Sitges, Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1896-1902. COLL, I. (1979) 'L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà' a Butlletí del Grup d' Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (1981) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11956 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11956 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana i del volum construït; també s'ha de retirar el rètol en bandera i la marquesina. | <p>Edifici que va ser plantejat originàriament com una casa aïllada, malgrat que la construcció de bona part del jardí de què disposava inicialment l'ha configurat actualment com una finca entre mitgeres de tres nivells d'alçat (pb + 2p). El volum construït s'ordena en dos cossos, dels quals el que ocupa la meitat dreta de la parcel·la es troba notablement enretirat de la línia de façana, ja que disposa d'una terrassa situada a l'alçada del primer pis. El parament exterior mostra un arrebossat de morter de tonalitat fosca i els elements arquitectònics treballats en pedra. La planta baixa consta de dues grans portes, de forma rectangular i de disseny senzill, sense cap programa decoratiu, fet que contrasta amb el tractament formal dels elements arquitectònics dels pisos superiors. Al primer pis, destaca la presència d'una tribuna de gran volada, sostinguda sobre grans mènsules de pedra, a l'igual que la seva barana, que es perllonga en la terrassa que ocupa la banda dreta de la finca. L'obertura que dóna accés a la tribuna mostra els brancals conformats per carreus disposats en forma de pinta. La zona de la llinda consta d'una traceria configurada per dues formes trilobulades, emmarcades en requadres motllurats; sobre la traceria s'identifica un guardapols de forma conopial que descansa en dos esquemàtics capitells. Finalment, cal ressaltar la presència exterior d'un arc de descàrrega de mig punt, que alleugereix el pes de la part superior de l'edifici i sobre el qual se situa una cornisa motllura, amb disseny graonat que actua al mateix temps com ampit de la finestra trigeminada del segon pis; sobre aquesta darrera obertura es localitza una nova cornisa horitzontal i, finalment, una obertura circular amb traceria, dissenyada a mode de rosassa. Pel que fa al coronament d'aquest cos de l'edifici, convé destacar la seva complexitat, ja que la coberta a doble vessant es tradueix en el frontis en una mena de gran cornisa, amb coronament hemisfèric, que sobresurt del plom vertical del mur i que es perllonga verticalment fins a dos grans permòdols situats a l'alçada del forjat que cobreix el primer pis. Pel que fa al cos de la façana que se situa a la banda dreta i que està visiblement enretirat de la línia de carrer, cal dir que les seves característiques formals s'ajusten plenament a les formulacions que acabem de descriure. Destaca únicament el cornisament horitzontal superior, molt voluminós, sobre el que s'identifica una barana d'obra que imita un coronament amb merlets. Pel que fa al cos en forma de torre i conegut com la 'torre d'en Severiano', destaca la seva vàlua com a fita del paisatge urbà sitgetà. En general, l'edifici s'emmarca estilísticament dins els paràmetres de l'eclecticisme de signe neogòtic que caracteritza altres obres de l'arquitecte Gaietà Buigas. Destaca especialment la tendència a la representativitat que s'accentua mitjançant la gran proporció dels elements arquitectònics emprats.</p> | 08270-137 | c/ Jesús, 14-16 | <p>L'expedient d'obra que es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges (Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1896-1902) conté els plànols del projecte original de l'edifici, signats per l'arquitecte Gaieta Buïgas i Monravà com a responsable del projecte. El caràcter de gran residència amb què va ser construïda la casa Can Severiano, s'ha anat perdent amb el temps, especialment per causa de les diferents transformacions i, especialment, per la darrera adaptació com a hotel. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges, on una de les seves obres més conegudes és, sens dubte, el Mercat de Sitges (vegeu fitxa núm. 6).</p> | 41.2369800,1.8101700 | 400292 | 4565747 | 1895 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-67995-foto-08270-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-foto-08270-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-foto-08270-137-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||
| 67996 | Casa Vicens Bagués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vicens-bagues | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons el Pla Especial és obligatori conservar la façana i la fusteria de la planta baixa; es permet construir un segon pis, mantenint el disseny de les obertures i traslladant la cornisa i la barana al nou coronament. | Edifici construït entre mitgeres, que disposa de tan sols dos nivells d'alçat (pb + 1p) i que presenta un llenguatge formal en el tractament dels elements arquitectònics de clara inspiració neoclàssica, tal i com és propi en d'altres obres de major envergadura, projectades pel mateix autor. A la planta baixa, probablement el ras més modificat de l'edifici, s'identifica un sòcol de rajoles blanques i blaves i dues obertures -concretament una porta i una finestra- amb porticons de fusta. A la banda dreta del frontis es localitzen un conjunt de rajoles de temàtica diversa. El primer pis està flanquejat per dues pilastres que sobresurten escassament del plom del mur i que culminen en el cornisament del frontis; en aquest nivell es concentren els elements arquitectònics més significatius de la façana. L'única obertura existent és un balcó central, amb volada de pedra de perfil motllurat, suportada per dues mènsules decorades amb motius florals en relleu. La barana, de ferro de fundició, mostra els barrots decorats amb motius geomètrics. Pel que fa a la configuració de l'obertura, els brancals i la llinda apareixen resseguits per una franja llisa, en relleu, que mostra dues petites impostes amb decoració vegetal. En la seva part superior és visible una cornisa motllurada, a mode de guardapols horitzontal, que es perllonga en una subtil cornisa situada a l'alçada del forjat que cobreix el primer pis de la finca. El coronament disposa d'un fris llis, en el que se situa l'orifici per a la cambra de ventilació de la solera del terrat; és de forma rectangular, està emplaçat en el centre i apareix tancat per una petita traceria. A banda i banda d'aquesta obertura s'identifiquen els permòdols que suporten la darrera cornisa de la finca, sobre la qual es desenvolupa la barana d'obra de balustres plans. | 08270-138 | c/ Jesús, 20 | L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges, destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2371400,1.8103500 | 400307 | 4565765 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67996-foto-08270-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67996-foto-08270-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67996-foto-08270-138-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 67997 | C/ Jesús, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-24 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació de la façana. | Edifici construït entre mitgeres, que disposa de tres plantes d'alçat (pb + 2p) i que s'ajusta als trets formals més comuns de l'arquitectura civil sitgetana del segle XIX i del primer quart del segle XX. La planta baixa consta d'un sòcol de pedra amb disposició irregular que pot correspondre a una modificació posterior. En aquest ras s'identifiquen dues obertures, la porta d'accés configurada per un arc de mig punt i emplaçada a la banda esquerra, i un finestral amb llinda en forma d'arc rebaixat; ambdues obertures estan treballades en arquivolta. La finestra disposa d'una barana metàl·lica decorada amb reganyons. El primer pis mostra un balcó central, conformat per una obertura rectangular que també presenta els brancals i la llinda enfonsats respecte del plom del mur de la façana. La volada és d'obra i mostra perfil recte, mentre que la barana és de ferro de fundició i està conformada per barrots verticals helicoïdals i d'altres de transversal de secció quadrada. Pel que fa al segon pis, consta d'una galeria conformada per tres arcs de mig punt, de dimensions similars a una finestra, que disposen d'un únic ampit i que comparteixen la mateixa barana metàl·lica; les obertures estan emmarcades per dues pilastres simples situades en els extrems de la façana. Finalment, el coronament de la façana presenta un registre d'obertures rectangulars per a la cambra de ventilació de la solera del terrat, per sobre del qual s'identifica una cornisa motllurada i la barana d'obra del mencionat terrat. | 08270-139 | c/ Jesús, 24 | 41.2371800,1.8104000 | 400311 | 4565769 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67997-foto-08270-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67997-foto-08270-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67997-foto-08270-139-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 67998 | Casa Llorenç Cardó i Mirabent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorenc-cardo-i-mirabent | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | L'edifici sembla haver estat objecte d'una restauració recent que s'ajusta a les prescripcions de la normativa del pla especial. Aquesta obliga a la conservació estricta de la façana. | Edifici construït entre mitgeres, que mostra un alçat de tres pisos (pb + 2p) amb tres obertures en cadascun d'ells. El llenguatge formal emprat en el tractament dels elements arquitectònics de la façana, permet situar estilísticament aquest edifici dins de l'arquitectura neoclàssica de tendència romàntica que, segons autors com I. Coll, denota un defugiment dels elements convencionals per a desenvolupar plantejaments més propers a l'arquitectura pròpiament eclèctica. Formalment, el ritme vertical de la composició s'estableix en base als eixos que determinen les obertures, mentre que l'horitzontalitat es veu emfatitzada per l'ús de cornises i la presència d'un gran balcó corregut en el primer pis; aquesta planta de l'edifici és la que gaudeix d'un major grau de representativitat al tractar-se, probablement, de la residència del promotor de l'obra. El disseny de la planta baixa consta en l'actualitat de tres portes, malgrat que originàriament tan sols devia presentar aquesta configuració l'obertura central, que conserva els brancals i la llinda conformats per carreus de pedra amb els angles interns bisellats. En el centre de la llinda -en forma d'arc rebaixat- sobresurt la clau i, a banda i banda dels brancals, s'identifiquen dues esveltes pilastres, en relleu, que culminen en dues mènsules que sustenten la volada del balcó del primer pis. Les obertures laterals també apareixen emmarcades per pilastres que desenvolupen capitells esquemàtics, els quals suporten una cornisa motllurada que, en la zona central de la llinda, sobresurt notablement del plom de la façana. Tota la part superior d'aquestes obertures disposa d'una segona cornisa motllurada, horitzontal i de menor volum, que actua com a guardapols. Pel que fa al primer pis, destaca el balcó corregut conformat per una volada de llosanes de pedra motllurades i una barana de ferro, de fundició, amb un disseny força peculiar. Les tres obertures existents estan profusament decorades i presenten els brancals i les llindes -d'arc rebaixat- resseguides per una franja llisa que sobresurt del plom de la façana. Sobre les llindes s'identifiquen uns guardapols molt elaborats, igualment amb forma d'arc rebaixat, que descansen en els extrems sobre mènsules decorades amb motius vegetals, mentre que en el centre consten d'una clau figurativa, en relleu. L'espai restant s'emplena amb una sanefa de cercles entrellaçats que es repeteix sota la cornisa que es correspon amb el segon forjat de l'edifici. Finalment, els panys de mur que separen les obertures estan decorats per plafons rectangulars que mostren en el centre aplicacions de terracota amb elements circulars i altres formes geomètriques. El mateix llenguatge formal s'aplica al segon pis de l'edifici, en el que s'identifiquen tres balcons ampitats amb baranes de balustres. El motiu que decora el centre del guardapols és, en aquesta ocasió, una palmeta sostinguda pel que semblen figures zoomòrfiques imaginàries. El coronament de la façana consta d'un fris llis, en el que se situen els orificis circulars que faciliten la ventilació de la solera del terrat i d'una gran cornisa que mostra la part inferior decorada amb dentellons de grans dimensions. | 08270-140 | c/ Jesús, 28 | 41.2372600,1.8105900 | 400327 | 4565778 | 1862 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67998-foto-08270-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67998-foto-08270-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67998-foto-08270-140-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 67999 | C/ Jesús, 58-60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-58-60 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX-XXI | Edifici construït entre mitgeres, que mostra tres nivells d'alçat (pb + 2p) amb tres portes en la planta baixa i quatre balcons en els pisos superiors. En el coronament, els cossos laterals disposen de fals ràfec i el cos central desenvolupa una mena de capcer, de disseny esquemàtic. | 08270-141 | c/ Jesús, 58-60 | 41.2378000,1.8116000 | 400413 | 4565837 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La finca núm. 58-60 del c/ Jesús va ser inclosa dins del Conjunt 19 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, com a mostra d'arquitectura popular de mitjans del segle XIX. Com a tal, aquesta normativa considerava que l'edifici disposava del tipus de protecció IV i aconsellava la conservació estricta de la façana i la restauració total, degut el seu mal estat de conservació. Ignorem si l'edifici que és visible actualment és el resultat d'una reedificació o si es tracta d'una reforma; en qualsevol cas, la construcció que ocupa actualment aquesta parcel·la ha perdut les característiques de l'edifici catalogat i no mostra cap entitat arquitectònica de caràcter històric remarcable. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 68000 | Casa Agustí Mestre (C/ Joan Tarrida, 29) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-mestre-c-joan-tarrida-29 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial considera obligatòria la conservació de la façana i l'eliminació dels elements afegits a la planta baixa. | Edifici construït entre mitgeres i de tres plantes en alçat (pb + 2p), en cadascuna de les quals s'identifiquen dues obertures. La composició ressalta les línies horitzontals gràcies a la presència del balcó corregut del pis principal i dels frisos i cornises de la part superior. El llenguatge formal dels elements arquitectònics s'emmarca clarament dins les tendències estilístiques noucentistes. La planta baixa consta de dues portes d'entrada de dimensions i formes dissemblants. La porta principal avui dóna accés al restaurant que ocupa aquest ras de l'edifici i està conformada per un arc lleugerament peraltat i amb arquivolta, construït en maó vist a partir de la línia d'imposta. L'entrada lateral permet accedir als pisos superiors i mostra una obertura rectangular convencional. Al pis principal s'identifica un balcó corregut conformat per una volada d'obra, amb el perfil graonat, i una barana de ferro, de fundició, conformada per barrots decorats amb motius geomètrics aïllats, situats en el sòcol, a mitja alçada i sota el passamà. Les dues obertures són rectangulars i presenten els brancals i la llinda ressaltats per una franja llisa en relleu. Finalment, el segon pis consta de dos balcons independents i ampitats, conformats per obertures en forma d'arc de mig punt, amb el mateix tractament descrit anteriorment. El coronament de l'edifici destaca per la seva decoració i per la combinació del suport ceràmic i esgrafiat. Així, doncs, es localitza un fris que alterna trams de rajoles policromes, amb trams de superfície esgrafiada; en ambdós casos la temàtica són gerros amb flors i fruites. Sobre aquest fris se situa el registre en el que es localitzen les obertures rectangulars que permeten la ventilació de la solera del terrat. El darrer element el conforma una cornisa de notable volum que se sustenta sobre parelles de permòdols; aquests culminen en una forma de petxina i que presenten la cara frontal decorada per una fulla d'acant. | 08270-142 | c/ Joan Tarrida, 29 | 41.2354500,1.8064500 | 399978 | 4565582 | 1922 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68000-foto-08270-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68000-foto-08270-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68000-foto-08270-142-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Cabañas i Marfà | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 68001 | Casa Agustí Mestre (C/ Joan Tarrida, 22-24) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-mestre-c-joan-tarrida-22-24 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra de la façana i prescriu la retirada del rètol en bandera de la primera planta. Cal intervenir en l'estat de conservació de l'esgrafiat que recobreix la façana. | Edifici situat entre mitgeres i que consta de tan sols dos nivells d'alçat (pb + 1p). Destaca la notable amplada del seu frontis i és interessant pel fet de constituir un bon exemple d'arquitectura popular, de signe noucentista, en la que es combinen els elements decoratius amb gran senzillesa, conforme a un projecte molt unitari. En la planta baixa s'identifiquen cinc obertures; una porta central, d'arc rebaixat, flanquejada per dues finestres a cada banda. El tractament decoratiu de les obertures, tan propi del noucentisme, es trasllada aquí a l'esgrafiat, en el que es representen plafons, cornises, i d'altres elements arquitectònics; malauradament, l'estat del recobriment és molt deficient i no permet identificar bona part dels motius. Les finestres són de forma rectangular, amb els angles superiors arrodonits i disminueixen progressivament de tamany, essent les menors les que se situen en els extrems. Estan dotades amb baranes metàl·liques, de ferro de fundició, amb els barrots dels angles helicoïdals i un esquema de volutes confrontades en el centre. Una petita cornisa tradueix a l'exterior el forjat del primer pis i consisteix en una senzilla franja llisa, sense decoració, que reprodueix la forma d'arc rebaixat de la porta d'entrada. En el primer pis manca l'obertura central i s'identifiquen dos balcons situats en la zona central i dues finestres ampitades emplaçades als extrems de la façana. Pel que fa als balcons, la volada està suportada per grapes metàl·liques i per tornapuntes decorats amb volutes. La part superior de les obertures i els panys del mur estan decorats amb plafons esgrafiats. Finalment, el coronament del frontis consta d'una cornisa senzilla i d'una altra de motllurada sobre un fris de dentellons; entre ambdues se situa el registre d'obertures de ventilació de la cambra de la solera que apareixen tancades per simples traceries ceràmiques. | 08270-143 | c/ Joan Tarrida, 22-24 | 41.2355500,1.8064600 | 399979 | 4565593 | 1922 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Cabañas i Marfà | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 68002 | Casa Agustí Mestre (C/ Joan Tarrida, 26) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-mestre-c-joan-tarrida-26 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa dictada pel Pla Especial dictamina la conservació de la façana. Cal dir que l'edifici sembla haver estat objecte d'una restauració recent que s'ajusta a aquesta norma. | Edifici situat entre mitgeres i que té un alçat de dues plantes (pb + 1p) amb tres obertures en cadascuna d'elles. La composició del frontis destaca per la seva simetria i senzillesa, així com per la preeminència de les línies horitzontals, que destaquen gràcies a l'ús de les cornises. El parament imita un mur de carreus regulars en disposició isodòmica. Pel que fa a la forma de les obertures, tots els forats visibles a la façana són rectangulars. A la planta baixa s'identifiquen tres portes; la d'entrada se situa en el centre i mostra unes dimensions menors que les altres dues, configurades com a grans porticons, que semblen comunicar amb espais originàriament configurats com a tallers o similars; els porticons conserven la fusteria original. El pas al primer pis resta ressaltat per una petita cornisa llisa que tradueix a l'exterior la situació del forjat de la planta baixa. Aquest ras consta d'un balcó central, ampitat, i de dos balcons laterals amb volada d'obra de perfil graonat. Les baranes, de fundició, presenten barrots helicoïdals en els angles i un panell central amb una combinació de volutes. Finalment, el coronament de la finca consta d'una cornisa llisa, situada a la part inferior i d'un fris en el que se situen els orificis de ventilació de la solera del terrat a la catalana; aquests són circulars i es cobreixen amb una traceria ceràmica d'elements geomètrics. A la part superior figura una cornisa motllurada, suportada per un joc de cartel·les que es desenvolupen verticalment fins a la cornisa inferior. | 08270-144 | c/ Joan Tarrida, 26 | 41.2355200,1.8063200 | 399967 | 4565589 | 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68002-foto-08270-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68002-foto-08270-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68002-foto-08270-144-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Cabañas i Marfà | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. Forma part del conjunt de cases catalogades amb els números 100 i 143. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 68003 | C/ Major, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-3 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació de la façana, inclòs el plafó ceràmic del segon pis; aconsella, però, la transformació de la gran obertura existent a la planta baixa. | Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres nivells (pb + 2p) i dues obertures en cadascun d'ells. Totes elles són rectangulars i no presenten una entitat arquitectònica significativa ni un valor històric remarcable. En la planta baixa s'identifica una gran porta que ocupa bona part del frontis d'aquest ras; dóna accés a un espai apte per a garatge o local comercial, avui dia en obres. La porta que permet accedir als pisos superiors és de reduïdes dimensions i se situa a la banda dreta de la planta. El primer pis consta d'un balcó corregut de disseny convencional, amb volada d'obra, que mostra la part inferior decorada per rajoles que reprodueix un motiu geomètric que crea l'efecte d'escates, i barana metàl·lica amb barrots de ferro decorats per motius geomètrics circulars i aïllats. A la segona planta són visibles dues finestres. L'element més destacat de la façana és el plafó de rajoles policromes, amb emmarcament en forma d'arc de mig punt, que se situa a l'alçada del segon pis i en el que es representa la torre de les hores amb escenes populars. En el coronament, se situa un fals ràfec de teulada i la barana del terrat transitable de l'edifici, en la que s'alternen trams calats amb pilars d'obra. | 08270-145 | c/ Major, 3 | 41.2352700,1.8114100 | 400393 | 4565556 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68003-foto-08270-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68003-foto-08270-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68003-foto-08270-145-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fosat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 68004 | C/ Major, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-5 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX-XXI | Segons la normativa del Pla Especial aquest edifici és enderrocable. | Edifici que no presenta elements arquitectònics ni de caràcter històric d'especial interès. Es tracta d'una finca construïda a dos vents i amb quatre nivells d'alçat (pb + 2p + àtic) que, en un intent d'integració escassament reeixit, incorpora a la composició actual els carreus de pedra que conformen l'angle existent entre les seves dues façanes i els brancals i les llindes de pedra de les obertures preexistents del primer pis, notablement desvirtuades per la fusteria interior que imita l'arquitectura d'una finestra geminada o amb mainell. | 08270-146 | c/ Major, 5 | 41.2354100,1.8113300 | 400387 | 4565571 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68004-foto-08270-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68004-foto-08270-146-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fosat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 68005 | C/ Major, 7 - C/ Nou, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-7-c-nou-1 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació íntegra de la façana i a la recuperació de les proporcions de les obertures de la planta baixa. | Edifici construït a dos vents, que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p) i que es caracteritza per la sobrietat ornamental pròpia dels plantejaments neoclassicistes. Destaca la simetria establerta en base a l'existència de diversos eixos verticals, condicionats per l'alineació de les obertures, i a la presència de línies horitzontals potenciades per l'ús de faixes i cornises, i per la marcada jerarquia de les plantes -que disminueixen la seva importància a mida que l'edifici guanya alçada-. El frontis principal se situa al c/ Major, i en el que es localitza l'accés a l'interior, que s'efectua a través d'un porxo configurat per dues columnes metàl·liques, molt esveltes; la resta d'obertures d'aquest ras estan configurades com a aparadors del local comercial que l'ocupa. Totes les obertures dels pisos superiors són rectangulars i presenten els brancals i les llindes resseguides per una franja llisa que sobresurt del plom del mur. Al primer pis s'identifiquen tres balcons correguts, cadascun dels quals agrupa dues obertures. Les volades dels balcons són d'obra i presenten el perfil graonat, coincidint amb la cornisa que tradueix a l'exterior el forjat corresponent al primer pis. Pel que fa a les baranes, aquestes són de ferro, de fundició, i presenten decoració en el sòcol i sota el passamà, a base de rombes i cercles alternats. El mateix esquema es reprodueix a la segona planta, si bé en aquest cas el balcó central corregut es veu substituït per dos balcons independents, amb volada de menor amplada. El coronament d'aquest frontis consta de l'habitual cornisa motllurada, sobre la qual se situa la barana del terrat transitable de la finca. Pel que fa a la façana del c/ Nou, aquesta es caracteritza per la seva adaptació al desnivell que presenta la via pública, de manera que la planta baixa apareix articulada en dos nivells: un d'inferior, semisoterrani, que disposa de dues obertures amb llindes configurades per arcs rebaixats i brancals de dissemblants mides; i un de superior, configurat a mode d'entresòl, amb finestrals rectangulars. Els pisos superiors consten d'una finestra central flanquejada per un balcó a cada banda. Tant el tractament formal de les obertures com dels elements que configuren el coronament d'aquest frontis, concorden amb les característiques que mostra la façana principal. | 08270-147 | c/ Major, 7 - c/ Nou, 1 | 41.2354900,1.8112000 | 400376 | 4565581 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68005-foto-08270-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68005-foto-08270-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68005-foto-08270-147-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fosat. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 68006 | C/ Major, 9 -C/ Nou, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-9-c-nou-2 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial la conservació estricta de la façana és obligada; es considera convenient remodelar la planta baixa. | Edifici construït a dos vents, amb un alçat de quatre nivells (pb + 2p + golfes) i que respon a un plantejament estilístic d'inspiració neoclàssica, incorporant elements medievalitzants. La planta baixa mostra avui dia la seva fesomia original totalment desvirtuada per la presència d'una gran porta que dóna accés al local comercial que ocupa aquest ras. En els pisos superiors destaca l'ús de cornises motllurades que concorden amb els diferents forjats de l'edifici. En cada planta s'identifiquen dues obertures que, en el cas dels pisos primer i segon corresponen a una finestra i un balcó. El disseny de les finestres és convencional i els balcons consten de volada d'obra i barana de ferro, de fundició, amb el sòcol decorat per volutes confrontades i un fris de volutes simples sota el passamà. La jerarquia de les plantes s'estableix en funció de l'alçat del forjat, de les dimensions de les obertures i de l'amplada de la volada, així com del programa decoratiu aplicat a les baranes, més senzill en el segon pis. Pel que fa a les golfes, aquestes consten de dues obertures d'inspiració gòtica, malgrat que notablement reformulades. Es tracta de dues finestres geminades que disposen d'una columna sense capitell i que mostren la part superior en forma trilobular; aquestes obertures estan, però, mancades de llindes i de brancals. Finalment, el coronament de la façana presenta una cornisa motllurada i una barana d'obra llisa. | 08270-148 | c/ Major, 9 -c/ Nou, 2 | 41.2355700,1.8111200 | 400369 | 4565590 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68006-foto-08270-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68006-foto-08270-148-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, l'arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 68007 | C/ Major, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-11 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga a la conservació de la façana amb la reconstrucció de l'obertura esquerra desapareguda i l'eliminació de la pintura que cobreix els elements de pedra, adaptant el color a la normativa vigent | Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p), amb una composició establerta en base a tres eixos d'obertures verticals; les línies horitzontals s'emfatitzen mitjançant la presència de cornises que concorden amb els forjats de l'edifici. A la planta baixa manca l'obertura esquerra i es conserva la porta d'accés als pisos superiors -situada en el centre i de forma rectangular- i la del local comercial, -amb forma d'arc de mig punt i de majors dimensions-; ambdues presenten els brancals i les llindes ressaltats per una franja llisa que sobresurt del plom del mur. En els pisos superiors s'identifica una finestra en el centre, flanquejada per un balcó a cada banda. Totes aquestes obertures són convencionals i presenten els brancals i les llindes d'obra, sense decoració. Pel que fa als balcons, les volades són de llosana de pedra amb els perfils motllurats i les baranes, metàl·liques, consten de barrots helicoïdals intercalats i situats en els angles. En el coronament de la façana s'identifica un fris de maons, amb dentellons, i una cornisa del mateix material situada immediatament sota un fals ràfec. A continuació s'aprecia una barana d'obra llisa, amb pilars que suporten un voladiu que sembla cobrir part del terrat. | 08270-149 | c/ Major, 11 | 41.2356200,1.8110400 | 400363 | 4565595 | 1800-50 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68007-foto-08270-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68007-foto-08270-149-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 68008 | Casa Manuel Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manuel-pascual | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial prescriu la conservació íntegra de la façana, adaptant la planta baixa al projecte original | Edifici situat entre mitgeres, que mostra un alçat de tres plantes (pb + 2p) amb una composició asimètrica, mancada d'eixos verticals clars, però amb les línies horitzontals potenciades gràcies a les bandes horitzontals del parament, i a l'ús d'altres elements com ara les petites cornises que coincideixen amb els forjats interiors. A la planta baixa s'identifiquen cinc portes de dimensions dissemblants; pel que fa a la seva alçada i amplada, totes elles amb la mateixa forma d'arc rebaixat; els brancals i les llindes apareixen ressaltats per franges llises que sobresurten lleugerament del plom del mur. S'alternen les portes que permeten accedir als pisos superiors i les que pertanyen als locals comercials establerts a la finca. Al primer pis, la seqüència de les obertures respon a l'esquema finestra-balcó-finestra-finestra-balcó, sense que la seva distribució mantingui una equidistància constant entre elles. Les obertures són rectangulars i presenten les llindes decorades amb aplicacions ceràmiques de motius florals situats en els angles i en el centre. Les volades dels balcons són d'obra, amb el perfil graonat, i les baranes metàl·liques estan conformades per barrots senzills. Les finestres disposen d'ampits suportats per petites cartel·les. Al segon pis es redueix l'amplada de la volada dels balcons i la decoració de les llindes es limita al motiu central. En el coronament s'identifica una gran cornisa suportada per cartel·les de disseny esquemàtic i de perfils rectes. Finalment, la barana d'obra del terrat transitable alterna trams llisos i pilars quadrangulars. | 08270-150 | c/ Major, 15 | Gaietà Miret i Raventós va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment va passar una etapa modernista, per a retornar finalment a l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner, que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas. | 41.2357000,1.8109400 | 400354 | 4565604 | 1894 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68008-foto-08270-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68008-foto-08270-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68008-foto-08270-150-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Miret i Reventós | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 325,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc