Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68210 | C/ Tacó, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-taco-22 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació de la façana, inclosa la fusteria de la planta baixa i del primer pis. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres que presenta una façana estructurada en planta baixa i dos pisos. Respon a la tipologia d'edifici de finals del segle XVIII, amb un gran portal d'entrada a la planta baixa emmarcat per dues finestres. Aquest portal disposa d'arc escarser i els emmarcaments són de pedra, amb una dovella central amb uns relleus amb la data de construcció (i/o projecte) de 1803, i les inicials, probablement del propietari (dues 'M' entrecreuades). Les dues finestres que la flanquegen disposen d'unes llindes rectes i uns ampits de pedra lleugerament motllurada, que sobresurten de la línia del revestiment de façana. A la planta primera, damunt el portal, se situa un balcó d'obra decorat amb rajola i amb estructura de ferro de suport, amb una barana de ferro que combina els barrots verticals simples i helicoïdals. La planta segona presenta dues senzilles finestres sense emmarcament remarcable. Corona la façana una cornisa de diverses filades d'obra, on combina les teules i els maons, amb un canaló de desguàs d'aigües pluvials. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc, on s'observa un emmarcament de l'obertura que mena al balcó de la primera planta a base d'una greca pintada de color blau.</p> | 08270-332 | c/ Tacó, 22 | 41.2353600,1.8103900 | 400308 | 4565567 | 1803 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68210-68210-foto-08270-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68210-foto-08270-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68210-foto-08270-332-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68211 | C/ Tacó, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-taco-24 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial permet enderrocar aquest edifici. | <p>Es tracta d'un edifici estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, construït entre mitgeres i amb una coberta plana transitable, probablement en substitució de l'original de teules a dues vessants. Disposa de dos eixos d'obertures, on en el més septentrional i a la planta baixa se situa el portal d'accés a l'edifici, molt senzill, amb llinda recta i sense cap tipus d'emmarcament remarcable. En aquest eix i a les dues plantes restants, s'organitzen sengles balcons amb una volada i amplada decreixent, segons l'alçada, amb llosa decorada a la seva part inferior per llosetes de ceràmica moderna. Les baranes són de disseny senzill, combinant barrots verticals simples amb barrots helicoïdals. Les finestres de les tres plantes són senzilles, la dels baixos està defensada per una reixa de ferro de barrots verticals senzills, i les dels pisos disposen d'un ampit de rajola comuna amb trencaaigües. Corona la façana una cornisa simulant un ràfec d'una coberta de teules, feta a base de diverses filades de maó, combinant la disposició. Damunt la cornisa se situa la barana del terrat i una estructura de perfils de ferro que suporten uns gerros decoratius ceràmics.</p> | 08270-333 | c/ Tacó, 24 | 41.2353100,1.8103600 | 400305 | 4565562 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68211-foto-08270-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68211-68211-foto-08270-333-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 68212 | C/ Tacó, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-taco-26 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XVII-XIX | El Pla Especial obliga a conservar la façana. Es permet, però, afegir un segon pis amb coberta de teula àrab, tot reproduint el ràfec i la tortugada actuals amb coincidència amb la finca nº 24. | <p>Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, un pis i terrat pla, probablement transitable. A la planta baixa se situen un gran portal a la part més septentrional, i una finestra a la més meridional. El portal disposa de brancals de carreus de pedra i una llinda en forma d'arc escarser feta amb grans dovelles de pedra. La finestra, que no disposa d'elements d'emmarcament remarcables, està defensada per una reixa de ferro de barrots verticals de secció circular. A la planta pis, damunt del portal se situa un balcó (sembla ser de llosa de pedra amb un aplacat ceràmic sota la llosa), amb una barana de ferro de disseny senzill on es combinen els barrots verticals de secció quadrada amb altres helicoïdals, amb un passamà simple. A la part més meridional se situa una finestra amb un ampit fet a base de tres filades de maó col·locats en voladís esglaonat. Remata la façana una cornisa que imita un ràfec de teules, feta amb diverses filades de maó, combinant les filades de maons de cantell amb les de maó pla. Damunt la cornisa es disposa d'una barana del possible terrat, feta d'obra revestida d'arrebossat senzill. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, retallat a la zona del portal per tal d'emfatitzar els carreus de pedra del portal de la planta baixa.</p> | 08270-334 | c/ Tacó, 26 | 41.2352700,1.8103300 | 400303 | 4565557 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68212-68212-foto-08270-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68212-foto-08270-334-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 68213 | C/ Tacó, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-taco-28 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | p. XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Es tracta d'una construcció entre mitgeres de planta i dos pisos, i inserit en una parcel·la molt estreta, per la qual cosa només disposa d'una obertura per planta. A la planta baixa se situa un portal, que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana, rematat per un arc rebaixat (escarser). A la primera planta hi trobem un balcó, amb llosa de pedra motllurada, amb una reixa de ferro de disseny senzill, de barrots verticals i passamà simple. I a la darrera planta (segona) se situa una finestra amb un ampit de rajola comuna amb trencaaigües. Corona la façana un ràfec de diverses filades de maó combinant la disposició (de cantell, o pla), el qual suporta un canaló de desguàs d'aigües pluvials fet de teules d'encaix. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de blanc. Cap de les tres obertures disposa d'elements decoratius en els emmarcaments.</p> | 08270-335 | c/ Tacó, 28 | 41.2352300,1.8103100 | 400301 | 4565553 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68213-68213-foto-08270-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68213-68213-foto-08270-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68213-foto-08270-335-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 68214 | C/ Tassis, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-tassis-3 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial permet enderrocar aquest edifici. | Es tracta d'una senzilla construcció entre mitgeres organitzada en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules a dues vessants i el carener orientat en paral·lel a la façana. A la part més meridional de la planta baixa, es disposa la porta d'accés a l'interior, coronada per un senzill arc escarser, i a la part més septentrional se situa una senzilla finestra. A la planta pis només es disposa una finestra a la part més septentrional. Totes aquestes obertures no disposen d'emmarcaments remarcables. Corona la façana un senzill ràfec fet de diverses filades de teules de cantell, amb un canaló de desguàs d'aigües pluvials fet de teules d'encaix. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-336 | c/ Tassis, 3 | 41.2363400,1.8114800 | 400401 | 4565675 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68214-foto-08270-336-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 68215 | C/ Tassis, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-tassis-5 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial permet enderrocar aquest edifici. | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i un pis, al qual sembla que s'ha procedit a la construcció d'una remunta. A la planta baixa se situen un senzill portal amb una llinda en forma d'arc de mig punt, situat a la part més meridional, mentre que a la part més septentrional se situa una senzilla finestra defensada per una reixa de ferro amb barrots simples i reganyols verticals decoratius. A la primera planta i damunt la finestra esmentada, se situa un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill amb reganyols decoratius sota del passamà i verticals a la zona de sòcol. Damunt la porta de la planta baixa se situa a nivell del primer pis una senzilla finestra; les dues obertures de la planta primera tenen uns emmarcaments senzills, sense cap tipus d'element decoratiu remarcable. Corona la façana una cornisa contínua simple damunt la qual es disposa un ràfec de teules. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-337 | c/ Tassis, 5 | 41.2364100,1.8114200 | 400396 | 4565682 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68215-foto-08270-337-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 68216 | C/ Tassis, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-tassis-11 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial permet enderrocar aquests edificis. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Es tracta d'un conjunt de tres casetes adossades, molt senzilles i construïdes amb obra de maó, revestit amb un arrebossat simple. La coberta és de teula a una sola vessant, amb un canaló de desguàs d'aigües pluvials, fet de teules d'encaix, situat al ràfec de la coberta. Les portes d'accés a l'interior són senzilles, així com les finestres, sense que s'observi cap tipus d'emmarcament remarcable. Les finestres estan defensades per una reixa de ferro de barrots verticals de secció circular. | 08270-338 | c/ Tassis, 11 | 41.2366100,1.8111900 | 400377 | 4565705 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68216-foto-08270-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68216-foto-08270-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68216-foto-08270-338-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 68217 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | COLL, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial de Sitges'. Sitges Coll, I. (1981) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11902 CARBONELL, J. (1956). 'Siete ensayos de Historia Suburense'. El Eco de Sitges. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982:62). Vol. 5. Barcelona. FONTBONA, F. (1983) 'Del Neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888'. Barcelona. LLOPIS, J. (1980) 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Sitges. LLOPIS, B.- CLARÀ, F. (1982) 'Dos treballs d'història de Sitges de mitjans del segle XIX'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona. SOLER, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Sitges. | XVII i XIX | El Pla Especial fa constar la necessitat de mantenir el volum construït i les característiques generals de l'edifici, i de realitzar una restauració global. | L'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla és un dels edificis més significatius de la vila de Sitges, tant per la seva vàlua arquitectònica, com pel fet de constituir una de les fites del seu paisatge urbà més reconegudes. L'edifici mostra una planta típicament basilical, estructurada en base a tres naus -la central més elevada i separada per una sèrie d'arcades-, i un absis poligonal. Disposa també de capelles laterals, cor situat als peus, i tribunes superiors. Pel que fa a la coberta, aquesta descarrega el seu pes sobre un conjunt d'arcs de mig punt. Els trets més rellevants de la seva façana principal són, d'una banda, la presència de nàrtex o vestíbul avançat (que data de l'any 1863) i de tres portes d'accés, totes elles conformades per arcs de mig punt; d'altra banda, convé mencionar la presència de l'obertura circular superior, o rosassa, i el coronament superior amb cornisa de perfil ondulant i pinacles amb esferes. Finalment, a la banda dreta del frontis es troba emplaçat el campanar de planta octogonal i conformat per tres cossos superposats. En el costat esquerre s'identifica l'anomenada torre del Comunidor, de planta quadrada. Cal mencionar també la presència de la capella del Santíssim en el flanc dret de l'església. L'interior de l'edifici conté elements significatius del patrimoni moble religiós de la vila de Sitges, així com un òrgan igualment valuós. | 08270-339 | Passeig del Baluard s/n | L'actual església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla s'aixeca en el mateix indret que ocuparen les esglésies romànica i gòtica de la vila de Sitges, aquesta darrera consagrada l'any 1317. El 14 d'abril de 1664 es va acordar la construcció d'una nova església, les obres de la qual s'iniciaren un any després, concretament el 8 d'octubre de 1665. La consagració definitiva es documenta el 19 de juliol de 1672, tot i que l'anomenada Torre del Comunidor no estarà finalitzada fins dos anys més tard, al 1674. L'any 1868, després d'enderrocar la Torre de les Hores del c/ Major, s'hi van col·locar en aquesta torre les campanes i el rellotge de la vila. L'edifici de culte va experimentar noves reformes a mitjans del segle XIX. Així, doncs, entre 1854 i 1856 es va portar a terme una ampliació i el bastiment de la capella del Santíssim, en la que hi treballaren la nissaga de mestres d'obres sitgetans de la família Cros. Ja en la segona meitat de la centúria, es va reformar el campanar segons el projecte de Mossèn Clara. El responsable tècnic de l'execució de l'obra fou el mestre Jaume Sunyer, i l'obra es va beneir amb data de 8 de desembre de 1863. | 41.2346500,1.8116100 | 400409 | 4565487 | 1664-84 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68217-foto-08270-339-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Sebastià Vives. Jaume Suñé (campanar) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el conjunt de Maricel de Terra i la pròpia parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. | 99|98|94|96|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68218 | Casa Josep Barnet Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-barnet-albareda | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Segons el Pla Especial cal conservar estrictament la façana. | Edifici construït entre mitgeres i amb dues façanes, la principal afrontada al passeig de la Ribera (amb tres eixos d'obertures) i la secundària (més estreta amb només dos eixos d'obertures) al carrer Nou. És un edifici que es pot incloure dins l'estil modernista, el qual s'estructura en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. De la façana afrontada al passeig destaca la composició simètrica d'obertures, totes elles balcons de les mateixes característiques (llevat de la planta baixa), amb llosa d'obra amb el cantell rom i motllurat, i dues mènsules decoratives sota les lloses de les del primer pis, absents a la segona planta. Les baranes són de ferro, de barrots corbs les del primer pis i rectes al segon pis, això sí, amb un passamà senzill a tots dos nivells. Les obertures de la planta pis disposen d'un emmarcament a les llindes i a part dels brancals en forma de faixa motllurada, probablement de pedra artificial, que les emmarca, el qual sobresurt lleugerament de la línia de revestiment de façana. Les obertures de la planta segona disposen, a més, d'una fina columna disposada de mainell. Corona la façana una cornisa amb un pronunciat voladís, decorada amb diverses mènsules, la qual resta tallada al mig per un capcer ondulat, on s'inscriu un ull de bou decorat amb relleus de motius florals; remata el capcer un ramillet de flors. La barana del terrat és de ferro de disseny senzill muntada entre matxons d'obra de reforç. La façana del carrer Nou presenta una balconada a nivell del primer pis de les mateixes característiques que els balcons de l'anterior façana, i una segona balconada (amb menys volada) també de les mateixes característiques que les descrites anteriorment. El remat de l'edifici també és idèntic al descrit anteriorment, llevat del capcer, que en aquest cas no existeix. La barana també és de ferro de disseny senzill i construïda entre matxons d'obra de reforç. El revestiment de les dues façanes està fet a base d'un arrebossat que imita carreus de pedra buixardats col·locats al trencajunt. A la cantonada, punt de trobada de les dues façanes, es disposa un arrebossat que imita grans carreus de pedra fent cantonera. | 08270-340 | Pg. de la Ribera, 3 | El sitgetà Josep Barnet i Albareda és una de les figures conegudes com 'americanos', que emigraren a les colònies durant la segona meitat del segle XIX amb l'objectiu d'enriquir-se i, posteriorment, tornar a la seva vila natal. Fou el fundador de la fàbrica de teixits i calçats anomenada 'El Viejo Vapor' establerta a Santiago de Cuba. Tot i que no va tornar fins l'any 1910, des de 1907 disposava d'una residència de propietat situada al passeig de la Ribera i construïda segons el gust modernista de l'època. L'encarregat de l'obra fou l'arquitecte Gaietà Miret. Malauradament, l'edifici va ser enderrocat il·legalment, i la finca visible avui dia és una reproducció fidedigna de l'any 1977. Gaietà Miret i Raventós va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment va passar una etapa modernista, per reprendre finalment l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas. | 41.2350300,1.8108500 | 400346 | 4565530 | 1907-77 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68218-foto-08270-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68218-foto-08270-340-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaieta Miret i Raventós | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fossat. L'edifici també és conegut com Villa Lola. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68219 | Pg. de la Ribera, 11-12- C/ Carreta, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-11-12-c-carreta-41 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Pel que fa a les prescripcions del Pla Especial, es considera necessari conservar les façanes i s'aconsella recuperar la coberta a quatre vessants de la torre. Actualment l'edifici disposa de xarxes de protecció per a les llosanes dels balcons. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici de quatre nivells d'alçat (pb + 4p) que es caracteritza pel fet de presentar la meitat esquerra del seu frontis configurada a mode de torre de cos quadrangular, visiblement avançada respecte de l'alineació de la via pública, concretament del passeig de la Ribera. Els angles de les seves façanes estan definits per carreus de pedra regulars, disposats en forma de pinta. La resta del parament mostra arrebossat, excepte la planta baixa, que presenta un sòcol de pedra. Les obertures que s'identifiquen a la planta baixa mostren un disseny d'arc de mig punt, lleugerament peraltat, amb el perfil ressaltat per una franja llisa que sobresurt del plom del mur. El cos de la banda dreta consta d'un balcó en el primer pis, amb la volada conformada per llosanes de pedra de perfil motllurat i suportada per mènsules; la barana és metàl·lica, de ferro, de fundició. En el segon pis s'identifica una galeria de tres finestres d'arc de mig punt, separades per pilars quadrangulars amb la imposta en relleu i, al mateix temps, unides per un mateix ampit. Sobre aquesta galeria s'aprecia l'antic coronament de la façana, amb una cornisa motllurada situada sobre un registre en el que s'alternen cartel·les i orificis de ventilació. El pis que en l'actualitat se situa immediatament per sobre respon a una remunta força recent. Pel que fa al cos esquerre, és a dir, a la torre, cada pis presenta un balcó com l'anteriorment descrit i en els laterals s'obren finestres convencionals. Destaquen els permòdols que suporten el ràfec de la falsa coberta. La façana que afronta al c/ Carreta disposa de diverses finestres i també permet apreciar una zona de remunta en el darrer pis. | 08270-341 | Pg. de la Ribera, 11-12- c/ Carreta, 41 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2350300,1.8099600 | 400271 | 4565531 | 1923 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68219-foto-08270-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68219-foto-08270-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68219-foto-08270-341-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68220 | Can Falç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falc | COLL. I. (1981) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11934 CARBONELL, J. (1978) 'Don Josep Bonaventura Falç i el context històric de la seva època'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII | La façana de l'edifici evidencia una restauració relativament recent. | Es tracta d'una estructura que disposa de diversos volums construïts entre mitgeres. La gran majoria de volums s'estructuren en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant diverses vessants (composta). A la façana afrontada al passeig de Ribera s'organitza un cos d'edifici només de planta baixa (amb coberta plana transitable) i un pati defensat per una tanca perimetral pel cantó del passeig de la Ribera. Aquest cos baix també afronta al carrer de la Carreta, on se situa la porta d'accés a aquesta zona; al costat mateix (part més meridional) hi ha una finestra, i a la façana del passeig s'organitzen dos finestres més. Aquestes quatre obertures són senzilles i no disposen d'emmarcaments remarcables, llevat d'una reixa de ferro de forja rematada per una creu. El terrat d'aquest volum disposa d'una barana de ferro de disseny senzill muntada entre matxons d'obra de reforç. La façana afrontada al pati esmentat disposa de diverses obertures, destacant les tres del primer pis, que donen a una balconada. Dita balconada disposa de la llosa d'obra amb una estructura de ferro de forja que la suporta, amb rajoles i barana de barrots verticals que combinen els de secció quadrada amb helicoïdals. A més, les tres obertures estan emmarcades (brancals i llindes rectes) per grans carreus de pedra ben tallats i amb el cantell bisellat. La planta segona disposa de dos senzills balcons ampitadors amb la llosa de pedra d'escàs voladís. Les baranes són senzilles alternant barrots simples amb helicoïdals. De la façana afrontada al carrer de la Carreta destaca, a la part més septentrional, un portal amb una llinda adovellada (de carreus de pedra) en forma d'arc de mig punt. L'estructura dels dos balcons del primer pis és diferent a la de la balconada del primer pis descrita anteriorment. Aquests dos balcons disposen de llosa de pedra amb el cantell motllurat i una barana, això sí, similar a l'anterior. Els dos balcons que se situen a la planta segona tenen les mateixes característiques que els de la mateixa planta descrita anteriorment. El revestiment de les façanes, llevat dels emmarcaments de pedra de les obertures descrites, és senzill, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. | 08270-342 | Pg. de la Ribera, 13-14- c/ Carreta, 34-36 | Aquest edifici era propietat d'una de les famílies més antigues de Sitges, l'origen de la qual es remunta al segle XIV . Els primers membres de la nissaga van estar relacionats amb el món marítim i a la producció de malvasia. L'últim membre de la nissaga Falça va morir sense descendència l'any 1803, data en què l'edifici va passar a ser propietat de la família Dalmau, el penúltim descendent de la qual és autor del tractat 'Història y cultivo de la malvasia', guanyador del certamen científic i literari de l'any 1886. Anecdòticament, convé ressenyar que la majoria dels pintors que s'han inspirat en els paisatges sitgetans, inclosa l'anomenada escola luminista i altres figures com Santiago Rusiñol i Almirall, han representat el jardí romàntic i l'hort d'aquesta casa. | 41.2350500,1.8097500 | 400254 | 4565533 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68220-foto-08270-342-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68220-foto-08270-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68220-foto-08270-342-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 68221 | Casa Antoni Serra Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-serra-ferret | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MILES, C. 'Arquitectura modernista de Sitges'. Inèdit. Arxiu Municipal de Sitges. MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11935 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, tres pisos i terrat pla transitable, que es podria emmarcar dins del moviment modernista. La parcel·la on s'insereix l'edifici és força estreta i, per tant, només disposa de dos eixos verticals d'obertures. A la planta baixa i a la part més oriental se situa el portal d'accés al vestíbul que mena al cos d'escala (amb una fusteria tipus tarja), coronada per un arc escarser i trencaaigües que descansa en petites mènsules amb relleus de motius florals. La finestra situada a la part més occidental té les mateixes característiques, i entre aquestes dues obertures se situa una petita columna adossada que arrenca d'una mènsula decorada amb relleus florals, situada a nivell del de les obertures i al bell mig de l'amplada de la façana, amb un palmell decoratiu que serveix de mènsula a la llosa del balcó de la primera planta. Tots els elements d'aquesta planta baixa són de pedra (brancals, llindes ampit, columna decorativa, etc.), la qual disposa d'una zona de sòcol, també de pedra, que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la resta de superfície dels baixos es disposen carreus buixardats col·locats al trencajunt. Les dues obertures del primer i segon pis menen sengles balconades; la llosa de les quals és de pedra, amb el cantell motllurat, i amb més voladís a la part central. Les dues baranes disposen de diversos barrots verticals, entre els quals hi ha tot un seguit d'enllaços geomètrics de ferro de forja. Les obertures que donen a les balconeres són senzilles, sense cap motiu ornamental que les emmarqui. La darrera planta disposa de dues finestres senzilles, amb uns emmarcaments que adopten la forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Corona la façana una cornisa contínua motllurada amb vuit mènsules decorades amb tríglifs, entre les quals s'estén una faixa d'esgrafiats amb motius florals i geomètrics. La barana del terrat és d'obra, amb un frontó central curvilini, on hi ha inserida la data de 1903. El revestiment de la façana (llevat dels baixos) és simple, fet a base d'un arrebossat senzill només trencat per una faixa simple, que sobresurt lleugerament de la línia de façana, situada a nivell del forjat de la primera planta. | 08270-343 | Pg. de la Ribera, 17 | Antoni Serra i Ferret és un dels sitgetans que emigraren a les colònies espanyoles amb l'objectiu de fer fortuna en els negocis d'ultramar. S'establí a Santiago de Cuba i a Guantànamo, on fundar la marca 'Serra, Massana y Cia' dedicada a la importació de teixits. També va ser soci de la casa 'C. Brauet y Cia' a Guantànamo. Tornà a Sitges l'any 1901, on va continuar la seva carrera financera com a soci de 'Vichy Catalán' i administrador de la junta de l'Hospital de Sitges. El seu panteó del cementiri municipal va ser construït per J. Reynés el mateix any de la seva tornada. El 15 d'octubre de 1902, el propi Antoni Serra s'adreçà a les autoritats municipals, tot sol·licitant el permís d'obres per a bastir un edifici al passeig de la Ribera; adjuntava el projecte arquitectònic signat per l'arquitecte Salvador Viñals, que fou aprovat sense problemes el dia 21 del mateix mes i any (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902). L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme. | 41.2351100,1.8094400 | 400228 | 4565540 | 1902-03 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68221-foto-08270-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68221-foto-08270-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68221-foto-08270-343-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Viñals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 13, constituït per dos sectors ben diferenciats. D'una banda, el frontis del passeig de la Ribera que inclou arquitectura d'inici del segle XX, eclecticista i modernista i algunes construccions més recents. En segon lloc el carrer de Sant Pau amb cases de finals del segle XIX i algun exemple d'arquitectura modernista i noucentista, així com una part del carrer de Parellades relativament nova. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Can Serra. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68222 | Casa Francesc Robert Yarzábal. Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-robert-yarzabal-can-robert | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11936 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix que s'ha de mantenir estrictament la façana que, d'altra banda, evidencia una operació de restauració recent. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos, golfes i terrat pla a la catalana. No respon a un estil arquitectònic concret, però els seus trets formal podrien situar-lo dins el corrent eclèctic de finals del modernisme. Del conjunt destaca una gran tribuna emmarcada entre una base d'obra (amb el cantell motllurat) i un voladís superior, també d'obra i de les mateixes característiques que la base, que serveix de llosa del balcó del segon nivell. L'estructura de tancament de la tribuna és de ferro de fosa, amb una decoració a la zona de sòcol feta a base de ferro de forja amb elements corbs i florals, i una zona alta (de llindes), en forma de faixa ceràmica amb motius geomètrics. Dita estructura de ferro de fosa emmarca unes vidrieres senzilles. Al primer pis es disposen dues obertures que menen al balcó, la llosa del qual és la coberta de la tribuna inferior; disposen de faixes motllurades als brancals i a la llinda, que imiten carreus i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. La barana és de ferro de forja, amb barrots verticals helicoïdals i reganyols decoratius sota del passamà i motius florals d'entrellaces a la zona de sòcol. A la darrera planta (golfes) se situen dues petites finestres amb un emmarcament en forma de faixa motllurada simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Les llindes d'aquestes darreres finestres enllacen amb una faixa contínua que ocupa tota l'amplada de la façana, damunt la qual es disposa la cornisa que corona la façana. Dita cornisa és contínua i motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat, feta a base de gelosies entre matxons d'obra. El revestiment de la façana és simple, a base d'un arrebossat senzill pintat de color blau clar que contrasta amb els elements d'emmarcaments d'obertures pintats de color rosa clar. Cal citar, finalment, un element decoratiu com és l'emmarcament lateral i vertical de l'edifici, fet a base d'una faixa d'arrebossat que imita, amb incisions horitzontals, un aplacat de grans carreus de pedra que sobresurt lleugerament de la línia de façana i que també estan pintats de color clar, contrastant amb el fons de façana. | 08270-344 | Pg. de la Ribera, 18 | Segons la documentació conservada en els fons administratius de l'Arxiu Municipal de Sitges (Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902), amb data de 29 de juliol de 1901 Francesc Robert s'adreçà al consistori tot sol·licitant el permís d'obres necessari per a modificar la façana d'un edifici que posseïa al passeig de la Ribera. Adjuntava els plànols de projecte de reforma, signats per l'arquitecte Salvador Vinyals amb data de 27 de juny del mateix any. La llicència fou concedida el dia 20 d'aquell mes i any. L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme. | 41.2351100,1.8093500 | 400220 | 4565540 | 1901 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68222-foto-08270-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68222-foto-08270-344-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Viñals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 13, constituït per dos sectors ben diferenciats. D'una banda, el frontis del passeig de la Ribera que inclou arquitectura d'inici del segle XX, eclecticista i modernista i algunes construccions més recents. En segon lloc el carrer de Sant Pau amb cases de finals del segle XIX i algun exemple d'arquitectura modernista i noucentista, així com una part del carrer de Parellades relativament nova. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68223 | Casa Simó Llauradó i Josepa Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-simo-llaurado-i-josepa-planas | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1903-1908. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. 'Arquitectura modernista de Sitges'. Inèdit. Arxiu Municipal de Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11937 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial prescriu la conservació estricta de la façana, adaptant els rètols de l'hotel a la normativa. | Edifici construït entre mitgeres, estructurat en alçat en planta baixa, tres pisos i terrat pla transitable, amb uns elements formals i decoratius propis del moviment modernista dins el vessant historicista. Per l'estructura de les obertures i per alguns detalls estructurals, és possible que el primer disseny de l'edifici correspongués a un alçat de planta baixa, i posteriorment s'hi afegís una planta més. Aquest fet és constatable en els espiralls de ventilació d'un probable terrat a la catalana situats a nivell del forjat de la segona planta. En el primer pis s'identifiquen dos balcons correguts, amb arcs conopials que en flanquegen un altre que fa cantonada i que consta d'una única obertura dividida per una columna; d'aquests balcons destaquen els guardapols de línies corbades, decorats amb elements florals. En el segon pis són visibles un conjunt de finestres coronelles, de tres parts, les divisions de les quals s'estableixen mitjançant columnetes d'estil salomònic. Les obertures del darrer pis presenten forma d'arc rebaixat i estan emmarcades per una motllura. El coronament consta d'una barana conformada per diferents capcers esglaonats que, a l'igual que la decoració, denota l'aplicació d'un llenguatge clarament modernista. Finalment, l'arrebossat del parament exterior imita l'obra de pedra encoixinada. | 08270-345 | Pg. de la Ribera, 20- c/ Sant Pau, 47-49 | Amb data de 15 de juny de 1908, el matrimoni Simó Llauradó Clarà i Josepa Planas Catasús s'adreçaren a les autoritats municipals, tot sol·licitant llicència d'obres per a enderrocar una casa que posseïen al passeig de la Ribera i construir-ne una de nova. L'expedient inclou els plànols del projecte arquitectònic original signats pel mestre d'obres Gaietà Miret i Reventós; el permís fou concedit el dia 16 del mateix mes i any (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1903-1908). L'edifici va ser objecte d'una remunta a mitjan segle XX, concretament l'any 1956. L'ampliació va ser dissenyada per l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo, que va respectar la composició modernista original de la finca. L'autor de l'edifici, l'arquitecte Gaietà Miret i Raventós, va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment va passar una etapa modernista, per a tornar finalment a l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner, que són visibles en obres com la pròpia casa Llauradó-Planas. | 41.2351400,1.8091900 | 400207 | 4565544 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68223-foto-08270-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68223-foto-08270-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68223-foto-08270-345-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Miret i Raventós | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 13, constituït per dos sectors ben diferenciats. D'una banda, el frontis del passeig de la Ribera que inclou arquitectura d'inici del segle XX, eclecticista i modernista i algunes construccions més recents. En segon lloc el carrer de Sant Pau amb cases de finals del segle XIX i algun exemple d'arquitectura modernista i noucentista, així com una part del carrer de Parellades relativament nova. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Hotel Celimar. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68224 | Casa Marina Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marina-planas | BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. 'Arquitectura modernista de Sitges'. Inèdit. Arxiu Municipal de Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11938 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligada la conservació de la façana amb adequació de les obertures de la segona planta consistent en restituir la galeria que figurava en el projecte original. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, d'estil modernista. Per les característiques formals que s'observen, sembla que les obertures de la planta segona han estat objecte d'una reforma, la qual trenca la visió unitària de la càrrega decorativa modernista del conjunt. L'estructura d'obertures (llevat de la darrera planta) segueix els paràmetres de dos eixos verticals; així, a la planta baixa se situen la porta d'accés al vestíbul de la caixa d'escala, i una finestra a la part més occidental. A la planta pis s'organitzen dues obertures que menen a una balconada, mentre que a la segona planta s'observa una sola obertura (força ampla) que mena a un balcó, també forca ampla. La llosa de la balconada del primer pis està motllurada, mentre que la del segon és moderna. Les baranes dels balcons també són diferents, mentre que la del primer pis disposa d'un disseny típic de l'estètica modernista, amb barrots verticals corbs i helicoïdals, amb elements florals reblonats i una zona de sòcol amb elements de ferro forjat; la del segon pis presenta uns barrots verticals corbs, però simples, amb un passamà de ferro de secció rectangular. Totes les llindes de les obertures (llevat de la del segon pis), disposen de relleus de pedra artificial representant motius florals i que descansen sobre uns muntats (brancals), que sobresurten lleugerament de la línia del revestiment de façana, Aquest està fet a base d'un arrebossat que imita un aparell de carreus de pedra desbastada disposats al trencajunt. A més, hi ha una zona de sòcol amb un aplacat de marbre. L'element més singular de l'edifici és, probablement, el coronament. Aquest es disposa en forma de remat lateral mitjançant unes faixes que arrenquen d'unes mènsules florals situades a nivell de la barana del balcó del segon pis; aquests emmarcaments laterals conflueixen amb la barana del terrat pròpiament dita, que disposa d'un joc continu de formes ondulades rematades per palmells florals; en els espais buits de les ondulacions s'insereixen uns elements de ferro de forja (espirals ondulats, etc.) que complementen la barana del terrat. | 08270-346 | Pg. de la Ribera, 22 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Gaietà Miret i Raventós, va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment, va passar una etapa modernista, per a tornar finalment a l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas. | 41.2351400,1.8089200 | 400184 | 4565544 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68224-foto-08270-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68224-foto-08270-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68224-foto-08270-346-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Miret i Raventós | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 14, característic del creixement urbà sitgetà de la segona meitat del segle XIX, al voltant del carrer de Parellades, que inclou una mostra d'arquitectura força heterogènia dels segles XIX i XX. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68225 | Casa Joaquim i Magí Pla Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-i-magi-pla-sole | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres, amb dues façanes afrontades al passeig de la Ribera i al carrer Sant Pere. És un representant de l'arquitectura local del darrer terç del segle XIX. Estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable, disposa d'una zona situada a l'extrem septentrional de la façana afrontada al carrer de Sant Pere, estructurada només amb planta baixa i terrassa transitable, a la qual afronten una galeria corresponent al primer pis i una terrassa del segon pis. La façana principal (afrontada al passeig de la Ribera) presenta, als baixos, dues obertures; la porta d'accés al cos d'escala es troba situada a la part més occidental i disposa d'una llinda en forma d'arc escarser; també disposa d'un emmarcament en forma de faixa que sobresurt lleugerament de la línia de revestiment de façana, fet a base de carreus de pedra gran i ben escairats. Al costat més oriental se situa una finestra, també amb llinda en forma d'arc escarser, sense emmarcaments i amb un ampit de pedra motllurada. Dita finestra està defensada per una reixa de ferro de forja decorativa. A cada nivell es disposa d'un balcó, amb lloses de pedra, de volada i amplada decreixent, segons l'alçada. Les baranes dels balcons són de ferro de disseny simple, amb barrots verticals senzills i amb una zona de sòcol decorada amb motius geomètrics corbs. Les dues obertures dels pisos no presenten cap tipus d'emmarcament, mentre que les zones de forjat hi són indicades mitjançant unes faixes simples contínues, fetes d'arrebossat, que sobresurten lleugerament de la línia del revestiment. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat que està feta d'obra de maó. La façana del carrer Sant Pere presenta l'estructura d'obertures següents: a la planta baixa i situada a la part més septentrional, es disposa d'una porta senzilla, al costat de la qual ( cap a la zona meridional) es disposen dues finestres baixes (gairebé com balcons ampitadors), amb un ampit de pedra motllurat i defensades per unes reixes de ferro amb barrots verticals simples de secció circular. A la primera planta es disposa, a la part més septentrional, la barana de la terrassa del volum de només planta baixa; dita barana està feta de balustres ceràmics disposats en gelosia amb un passamà d'obra arrebossada. Al costat mateix es disposa d'un balcó de les mateixes característiques descrites anteriorment, una senzilla finestra i una finestra cega. A la segona planta es disposen dues finestres i una finestra cega alineada amb la del pis inferior. També disposa dels mateixos elements decoratius (faixes de forjats, cornisa i barana del terrat) descrits anteriorment a la façana principal. Destaca, però, la inclusió d'una galeria suportada per columnes de fosa a la part posterior del primer pis, damunt la qual es disposa la terrassa del segon pis amb barana de ferro de disseny senzill. El revestiment de les dues façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple sense que s'observin motius decoratius remarcables. | 08270-347 | Pg. de la Ribera, 24- c/ Sant Pere, 33 | L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment a l'eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2351500,1.8087900 | 400173 | 4565546 | 1883 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68225-foto-08270-347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68225-foto-08270-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68225-foto-08270-347-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 14, característic del creixement urbà sitgetà de la segona meitat del segle XIX, al voltant del carrer de Parellades, que inclou una mostra d'arquitectura força heterogènia dels segles XIX i XX. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68226 | Casa Rosario Sans Ferrer (vídua d'Amell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rosario-sans-ferrer-vidua-damell | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11939 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Edifici construït entre mitgeres, d'una única crugia i de tres plantes d'alçat (pb + 2p), destinat a habitatge unifamiliar. La porta d'accés principal presenta forma d'arc escarser configurat per brancals i llinda de maó massís que inclou la clau i els elements angulars de pedra. Del primer pis destaca el balcó rectangular amb peanya semicircular, i del segon una finestra d'arc apuntat flanquejat per pilars de maó amb capitells de pedra, a l'igual que el mainell que configura dues obertures. En el coronament s'identifica la cornisa de maó i un fals ràfec, sobre el qual se situa la barana del terrat transitable, de metall, suportada per matxons d'obra. Cal destacar l'ús d'elements decoratius de ceràmica, tant en el plafó de rajoles del primer pis, en el que es representa probablement una escena de la Sagrada Família, com en l'emmarcament de la finestra del segon pis. | 08270-348 | Pg. de la Ribera, 28 | 41.2351300,1.8084800 | 400147 | 4565544 | 1921 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68226-foto-08270-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68226-foto-08270-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68226-foto-08270-348-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Marqués (autor dels plànols) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 68227 | Casa Isabel Ferret Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-isabel-ferret-martorell | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11940 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Edifici construït entre mitgeres, que presenta un alçat de tres pisos (pb + 2p) i una organització simètrica de la seva façana. A la planta baixa s'identifiquen dues obertures conformades per arcs mixtilinis, si bé en l'actualitat la de la banda dreta està transformada en un finestral. El pis principal consta d'un balcó corregut, al que donen accés dues obertures rectangulars, amb un emmarcament que sobresurt del plom del mur i la llinda conopial. La volada del balcó és de disseny curvilini -al que s'adapta la barana metàl·lica- i de perfil motllurat, estant suportada per una gran cartel·la. En el darrer pis se situa una galeria, a mode de solana, conformada per cinc arcs flamígers. El coronament de l'edifici consta d'una barbacana de fusta i teula i d'una barana d'obra que desenvolupa un perfil de merlets. | 08270-349 | Pg. de la Ribera, 29 | La construcció d'aquest edifici va ser promoguda per Isabel Martorell, qui va encarregar dos projectes més a Enric Sagnier, situats a la mateixa vila de Sitges. Aquesta casa es considera un dels exemples més reeixits de l'arquitectura que es va desenvolupar a la façana marítima sitgetana a finals del segle XIX i inicis del segle XX. Enric Sagnier i Vilavecchia va néixer a Barcelona l'any 1859 i va obtenir el títol d'arquitecte el 1892. Va obtenir tres vegades el premi al millor edifici convocat per l'Ajuntament de Barcelona i és autor d'obres destacades en aquesta ciutat, entre elles l'edifici de la Caixa d'Estalvis de la Via Laietana i la Duana. A Sitges va projectar diferents cases, algunes d'elles d'estil plenament neogòtiques i d'altres d'estil noucentista. | 41.2351100,1.8084300 | 400143 | 4565542 | 1899 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68227-foto-08270-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68227-foto-08270-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68227-foto-08270-349-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Enric Sagnier i Vilavecchia | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68228 | Casa Salvador Mestre i Benaprés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-salvador-mestre-i-benapres | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial prescriu la restauració de la façana, tot mantenint els elements decoratius; es permet modificar la finestra de la planta baixa. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres estructurat en alçat en planta baixa, tres pisos, àtic (amb la façana enretirada) i terrat pla transitable, amb unes característiques formals properes a un llenguatge eclèctic post modernista. L'organització d'obertures és força regular i presenta una clara simetria pel que fa als pisos. Així, mentre que a la planta baixa presenta dues obertures, a cadascuna de les plantes restants en presenta tres; dues extremes que menen a una balconada a nivell del primer i tercer pis amb una finestra central, mentre que a la planta segona es disposen dos balcons extrems amb una finestra al centre. L'obertura més occidental de la planta baixa és la que mena al vestíbul de la caixa d'escala, i està rematada per un arc rebaixat (escarser), i també presenta un emmarcament singular a base de carreus de pedra escairats i ben disposats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. L'obertura més oriental, molt més gran, no disposa de dit emmarcament de pedra. Pel que fa als balcons i a les balconades dels pisos, tots aquests elements tenen les mateixes característiques; és a dir, llosa de pedra amb el cantell motllurat, baranes de ferro de fosa amb els mateixos elements decoratius - com són una zona de sòcol amb entrellat geomètrico-florals - i una zona, més estreta, sota el passamà, que també és de ferro i de disseny senzill. Cal destacar uns esgrafiats decoratius situats sota els dos balcons de la planta segona, representant motius geomètrics. Corona la façana una cornisa contínua lleugerament motllurada, sobre la qual es disposa la barana de la terrassa del darrer nivell que, com ja s'ha dit, està enretirat de la línia de façana. Dita barana la conformen un seguit de balustres, probablement de pedra artificial, entre dos matxons d'obra situats als extrems. La mateixa disposició i estructura té la barana del terrat situada damunt la façana enretirada del darrer nivell. El revestiment de la façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple que amb lleugeres incisions verticals i horitzontals simula un aparell de carreus de pedra isòdom disposats al trencajunt. A més dels dos elements d'esgrafiats decoratius de la segona planta esmentats anteriorment, la façana no presenta cap altre element singular. | 08270-350 | Pg. de la Ribera, 41 | A la llinda de la porta que dóna accés als pisos superiors figura la data de 1792, que podria correspondre al primer aixecament de l'edifici, malgrat que el frontis actual no correspon a aquesta cronologia. Durant el darrer quart del segle XIX, la casa va ser llogada a diferents personatges que passaven temporades a Sitges, com ara el propi Santiago Rusiñol o la família de la pintora Lluïsa Vidal. Finalment va ser adquirida per la família Gomis. | 41.2348700,1.8073400 | 400051 | 4565516 | c. 1870 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68228-foto-08270-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68228-foto-08270-350-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Casa Gomis. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 68229 | Casa Elvira Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-elvira-serra | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament la façana, tot eliminant el tendal de la planta baixa | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i representant de l'estil eclèctic pre modernista. Disposa de dues façanes fent cantonera afrontades al Passeig de la Ribera i al carrer Primer de Maig de 1838. El frontis del primer carrer esmentat disposa de menys superfície que el segon, i en alçat s'estructura en planta baixa i dos pisos, amb terrat pla transitable. Les dues façanes presenten característiques decoratives idèntiques, mentre que l'organització d'obertures varia. A la façana del Passeig de la Ribera, i a la planta baixa, presenta tres obertures probablement producte d'una reforma per tal d'adaptar-les a les característiques del negoci actual. La planta primera presenta una balconada amb dues obertures i a la segona planta es disposen dos balcons. Les lloses són de pedra, motllurades al cantell, i la balconera disposa de quatre mènsules decoratives decorades amb motius geomètrics i florals. Les baranes són de ferro de fosa de disseny complex a la planta primera i més senzilles a la planta segona. Les quatre obertures disposen d'una faixa motllurada a la llinda que les emmarca, senzilla i que sobresurt lleugerament de la línia de la façana; per damunt d'aquesta faixa s'insereix un trencaaigües lleugerament motllurat. Els nivells dels forjats hi són indicats, amb una faixa simple (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) a nivell del de la planta baixa, i amb una faixa motllurada (que també sobresurt de la línia de façana) al forjat de la planta primera. La façana del carrer del Primer de Maig de 1838 presenta una distribució d'obertures diferents a causa de la seva major amplada. Cada planta disposa de quatre balcons i una finestra situada entre els dos balcons més septentrionals. Les lloses dels balcons tenen les mateixes característiques que les descrites a la façana anterior, i les baranes també són de ferro de fosa, de disseny senzill. També disposen d'una llinda en forma de faixa de les mateixes característiques que les anteriors. Corona l'edifici una cornisa contínua motllurada que a la zona de la façana del passeig de la Ribera disposa de sis mènsules decoratives, mentre que a la zona del carrer Primer de Maig de 1838, només en disposa d'una, situada a la part més meridional, gairebé fent cantonera i que emfatitza la major importància d'aquesta darrera façana. Per damunt de la cornisa es disposa una barana del terrat feta de balustres ceràmics disposats en gelosia, entre matxons d'obra de reforç. Les dues façanes disposen d'un revestiment senzill, fet a base d'un arrebossat simple, sense que s'observin altres motius decoratius. | 08270-351 | Pg. de la Ribera, 43- c/ L'1 de maig de 1838, 2 | L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], cal dir que és autor de diverses obres de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. | 41.2348100,1.8071000 | 400031 | 4565510 | 1902-03 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68229-foto-08270-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68229-foto-08270-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68229-foto-08270-351-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68230 | Casa Josep Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-sunyer | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1923. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11942 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix que s'ha de mantenir íntegrament la casa nº 45. | Edifici construït entre mitgeres, que consta de dues estructures bessones que formaven inicialment una única finca. L'immoble consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p); la planta baixa mostra dues obertura:, una porta d'arc de mig punt que comunica amb les plantes superiors, i un finestra o accés al local comercial, segons el cas. En el primer pis s'identifica un balcó amb volada i barana de ferro i una finestra; ambdues obertures són de forma rectangular. El darrer pis està ocupat per una galeria conformada per quatre arcs de mig punt, que evoca a les solanes de l'arquitectura civil medieval. El coronament de les finques consta d'un registre d'orificis de la cambra de ventilació de la solera, d'una cornisa i d'una barana de balustres. La finca de la banda esquerra presenta el parament esgrafiat, destacant els motius florals que decoren la zona corresponent a la llinda de les obertures del primer pis. | 08270-352 | Pg. de la Ribera, 44-45 | L'1 d'agost de 1923, Josep Suné i Alaix s'adreçà a les autoritats municipals de Sitges tot exposant el seu desig d'enderrocar un edifici que posseïa al passeig de la Ribera de la Vila i construir-ne dos en el seu mateix lloc. La llicència d'obres li fou concedida el mateix dia. En la clau de l'arc de la porta d'entrada figura la data de 1925, moment en què, presumiblement, degueren concloure les obres de construcció (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1923). L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2347900,1.8069700 | 400020 | 4565508 | 1923 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68230-foto-08270-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68230-foto-08270-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68230-foto-08270-352-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68231 | Casa Pilar de Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pilar-de-parellada | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914 BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11943 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial considera que s'ha de conservar íntegrament la façana. | Edifici construït entre mitgeres, elevat respecte del nivell del carrer i estructurat en dues alineacions diferents, amb un alçat de tres plantes (pb + 2p) que jerarquitzen la seva importància en funció de les seves dimensions. Un petit porxo decorat amb rajoles dóna accés a la porta d'entrada, definida per un arc carpanell, malgrat que la resta d'obertures presenten forma d'arc de mig punt. En el primer pis les obertures són rectangulars i mostren les llindes i els brancals ressaltats per estucs; en el tercer es recupera l'arc carpanell, tot i que amb unes dimensions menors. El coronament consta d'un cornisa motllurada, sobresortint i d'una coberta de teules. Les reixes i baranes són de ferro forjat i cal mencionar també la presència d'un rellotge de sol, pintat sobre el parament del frontis. | 08270-353 | Pg. de la Ribera, 49 | L'edifici que és visible en l'actualitat és el resultat de la modificació efectuada l'any 1914 sobre una construcció més antiga, propietat de Pilar de Parellada. Aquesta s'adreçà a les autoritats municipals, amb data de 28 de març d'aquell any per tal d'obtenir la llicència necessària per a la reforma. Els plànols que va adjuntar a la sol·licitud apareixien signats per l'arquitecte Josep Domènec i Estapà. El permís fou concedit el dia 2 d'abril del mateix 1914 (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914). Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Domènec i Estapà (Tarragona, 1850-Sant Feliu de Cabrera, 1917), va obtenir el títol a Barcelona l'any 1881, essent deixeble de Vilaseca. A Barcelona són conegudes obres seves com ara la presó Model, l'Observatori Fabra i l'edifici Catalana de Gas, entre d'altres. | 41.2346400,1.8064100 | 399973 | 4565492 | 1914 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68231-foto-08270-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68231-foto-08270-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68231-foto-08270-353-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Domènec Estapà (1850-1917) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68232 | Casa Dolors Gili Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-gili-casanovas | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914 BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11944 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p). A la planta baixa s'identifiquen dues obertures que consten de guardapols sostinguts per permòdols decorats amb motius florals i figuratius. Al primer pis se situen dos balcons rectangulars, amb barana correguda de pedra, decorada amb traceries de motius geomètrics i circulars, de clara inspiració gòtica; disposen també de guardapols amb un programa decoratiu força elaborat i sostingut novament per petits permòdols que, en aquest cas, representen àngels músics. El forjat del darrer pis es reflecteix en la façana mitjançant una senzilla cornisa motllurada; aquesta planta consta de dues finestres geminades, emmarcades per guardapols rectes i motllurats. En el coronament del frontis s'identifica un fals ràfec, de notable volada, sostingut per permòdols i una barana d'obra, de línia corbada, que se suporta per matxons d'obra decorats amb traceria de quadrifolis.</p> | 08270-354 | Pg. de la Ribera, 50 | <p>Amb data de 27 de febrer de 1909, Dolors Gili i Casanovas s'adreçava a les autoritats municipals, tot sol·licitant llicència per a construir una casa en una parcel·la del passeig de la Ribera de Sitges. Acompanyaven la sol·licitud els plànols del projecte, signats per l'arquitecte Marcel·lí Coquillat. L'aprovació fou concedida el 4 de març d'aquell mateix any. Cal tenir present que l'edifici actual presenta certes modificacions respecte de la seva fesomia original, bàsicament per la transformació d'obertures de la planta baixa i del pis superior (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914). Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Marcel·lí Coquillat i Llofriu (Elx, 1864- Busot, 1924), va obtenir el títol a Barcelona, l'any 1892 i va exercir com a arquitecte municipal de Sant Just Desvern. A Barcelona són conegudes les seves obres del Passeig de Gràcia, Ronda Universitat i c/ Pelai.</p> | 41.2346100,1.8063000 | 399964 | 4565488 | 1909 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68232-68232-foto-08270-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68232-68232-foto-08270-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68232-foto-08270-354-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Marcel·lí Coquillat i Llofriu (1864-1924) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||
| 68233 | Casa Llorenç Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorenc-montserrat-0 | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11945 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La façana de l'edifici evidencia una restauració recent que s'ajusta als criteris del Pla Especial | <p>Edifici construït entre mitgeres, que inicialment disposava d'un alçat de dues plantes (pb + 1p) i que recentment -amb posterioritat a l'any 1987- ha estat objecte d'una remunta que, malauradament, desvirtua en gran manera la bona qualitat del projecte original. La façana s'organitza amb un composició simètrica que disposa dues obertures en cada planta, concretament dues portes a la planta baixa i un balcó corregut amb dues sortides al primer pis. Les obertures apareixen emmarcades per motllures graonades, a mode de trencaaigües o guardapols. Destaca el disseny de la barana d'obra de l'antic terrat, amb traceria calada a base de motius circulars amb quadrifolis, separats per pilars d'obra que finalitzen en permòdols i que recreen un imaginari d'inspiració medieval. Dissortadament, els toldos i els rètols de l'hotel que ocupa actualment la finca, anul·len totalment l'efecte estètic i visual del projecte.</p> | 08270-355 | Pg. de la Ribera, 51 | <p>El 24 de novembre de 1915, Llorenç Montserrat Ferrer, mandatari d'Ignasi Balaustegui, es va adreçar a les autoritats municipals per a obtenir el permís d'obres necessari per a construir aquest edifici. Els plànols adjunts a la seva sol·licitud estaven signats pel mestre d'obres Josep Graner i van ser aprovats el dia 26 del mateix mes (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917). Pel que fa a l'autor dels edificis, Josep Graner i Prat, cal destacar la seva abundant producció arquitectònica a Barcelona i a molts pobles de Catalunya. Moltes de les seves obres combinen trets propers a l'eclecticisme i fórmules pròpiament modernistes. A partir de 1915 aplica un llenguatge formal en el que abunden els elements de caràcter gòtic i medievalitzant.</p> | 41.2346100,1.8062200 | 399957 | 4565489 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68233-68233-foto-08270-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68233-foto-08270-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68233-foto-08270-355-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Graner i Prat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||
| 68234 | Casa Llúcia Catasús i Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llucia-catasus-i-soler | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917. BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11946 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la restauració de la façana -que sembla haver-se realitzat recentment- i la readequació de les obertures de la planta baixa | <p>Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p), que aplica en la definició dels elements arquitectònics un llenguatge formal de clara inspiració gòtica, que permet emmarcar l'obra dins la corrent eclecticista. Les obertures de la planta baixa estan conformades per arcs conopials, mentre que la resta són derivacions de l'arc de mig punt; totes elles presenten els brancals i les llindes realitzats amb pedra natural. Destaca el disseny de la planta principal, amb dos balcons que disposen de baranes de pedra decorades amb sèries de quadrifolis encerclats; la volada, igualment de pedra, apareix suportada per mènsules. Entre els dos balcons s'identifica una fornícula en la que es representa a Sant Jordi matant el drac; és obra de l'escultor Pere Jou, realitzada uns anys després de la construcció de l'edifici. El darrer pis consta d'una galeria conformada per set finestres, cadascuna de les quals disposa d'una traceria circular amb trifoli, en la seva part inferior. En el coronament es localitza un primer registre de petites obertures rectangulars que proporcionen ventilació a la solera del terrat, un fals ràfec i una senzilla barana d'obra interrompuda per la finestra d'una estructura afegida al terrat de l'edifici.</p> | 08270-356 | Pg. de la Ribera, 53-54 | <p>El 12 d'octubre de 1915, Llúcia Catasús Soler es va adreçar a les autoritats municipals tot sol·licitant llicència d'obres per a construir aquest edifici. Els plànols adjunts a la sol·licitud estaven signats pel mestre d'obres Josep Graner: el permís va ser concedit pel consistori sitgetà, el dia 15 d'aquell mateix més (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917). Pel que fa a l'autor dels edificis, Josep Graner i Prat, cal destacar la seva abundant producció arquitectònica a Barcelona i a molts pobles de Catalunya. Moltes de les seves obres combinen trets propers a l'eclecticisme i fórmules pròpiament modernistes. A partir de 1915 aplica un llenguatge formal en el que abunden els elements de caràcter gòtic i medievalitzant.</p> | 41.2345500,1.8060900 | 399946 | 4565482 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-68234-foto-08270-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-foto-08270-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68234-foto-08270-356-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Graner i Prat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||
| 68235 | Casa Josep Urgell i Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-urgell-i-vidal | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11947 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres pisos (pb + 2p) i coberta de teula a dues vessants. A la planta baixa s'identifica un sòcol de pedra, la porta d'accés a l'interior, definida per un arc deprimit còncau, i una finestra conformada per un arc escarser que recorda als 'quartos de reixa' típics del segle XIX. A la planta principal es localitza un balcó corregut amb dues obertures que presenten la mateixa tipologia que la porta anteriorment descrita; la volada està conformada per un perfil metàl·lic i suportada per tornapuntes de ferro en forma de voluta; entre les dues portes se situa un plafó de rajoles policromes que representa la figura d'un sant. El darrer pis mostra una galeria de quatre arcs escarsers, separats per pilars de maó massís. En el coronament s'identifica el ràfec de la teulada.</p> | 08270-357 | Pg. de la Ribera, 55 | <p>Amb data de 29 de gener de 1912, Josep Urgell va demanar permís al consistori sitgetà per a construir una casa en una parcel·la que posseïa al passeig de la Ribera. Adjuntava els plànols del projecte original de l'edifici, la signatura dels quals és, malauradament, il·legible. La llicència fou concedida el 30 de gener d'aquell mateix any. (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914).</p> | 41.2345200,1.8060000 | 399939 | 4565479 | 1912 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-68235-foto-08270-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-foto-08270-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68235-foto-08270-357-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Font i Gumà | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||
| 68236 | Pg. de la Ribera, 58-59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-58-59 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos, d'un estil indeterminat proper a l'art decó. Té tres eixos verticals d'obertures ben definits, però de característiques diferenciades, segons la seva situació en alçat. Així, a la planta baixa es disposen dues portes situades a la part més oriental, mentre que a la part occidental se situa una finestra. La porta central, més estreta i amb brancals i llinda recta, disposa d'un baix relleu representant unes escenes de marina, en concret un bou amb una nansa a primer terme i un personatge assegut fumant pipa. Els emmarcaments de les dues portes i finestres són de pedra motllurada. En el primer pis se situen un balcó a la part més occidental i dues finestres, amb uns emmarcaments de les mateixes característiques descrites anteriorment. La llosa del balcó és d'obra reforçada per una estructura de ferro de forja. La barana és senzilla, amb barrots verticals i passamà simple. La segona planta disposa de tres finestres més baixes que les anteriors i amb el mateix sistema d'emmarcament. I la darrera planta, després d'una faixa motllurada contínua que trenca la verticalitat dels eixos i que només avarca l'espai corresponent a dues de les tres finestres (les dues més orientals), s'organitzen tres obertures de característiques ben diferents respecte les anteriors; la central està rematada per una llinda en forma d'arc de mig punt que mena a un espai lliure de coberta (espai obert); dita finestra està flanquejada per dos amples finestrals amb emmarcaments similars als anteriors, els quals disposen d'una faixa motllurada simple situada a nivell de forjat d'aquesta tercera planta, a mode de visera. Corona la façana una cornisa que per la seva part més oriental s'eleva simulant una torre. Dita cornisa, de força volada, és llisa sense cap tipus de motllura. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color crema que contrasta amb el to granat dels elements d'emmarcament de finestres, cornisa, faixes motllurades, etc.; la qual cosa li atorga singularitat.</p> | 08270-358 | Pg. de la Ribera, 58-59 | <p>El nom de l'arquitecte, Josep Mª Ayxelà i Terram, figurava en una placa de la façana -segons consta en el Pla Especial- i no es coneix cap altra documentació al respecte.</p> | 41.2344200,1.8057900 | 399921 | 4565468 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68236-68236-foto-08270-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68236-foto-08270-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68236-foto-08270-358-3.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Ayxelà i Terram | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 110|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||
| 68237 | Casa Àngela Milà i Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-angela-mila-i-pasqual | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1909-1914. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11948 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial estableix que cal conservar estrictament la façana i eliminar els elements afegits a la planta baixa. | <p>Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un estil indefinit proper a un llenguatge eclèctic de les primeres dècades del segle XX. La disposició d'obertures segueix un esquema regular, amb dues a la planta baixa, una a la planta primera i dues a la planta segona. Les característiques de totes les obertures són idèntiques; és a dir, llindes en forma d'arc escarser i emmarcaments fets a base de faixes simples de maó vist que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la planta primera, l'obertura està centrada respecte un balcó que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de l'estreta façana; aquest balcó, amb llosa d'obra, disposa d'una barana de tècnica mixta d'obra de maó vist i de ferro de forja; la part central és la de ferro, amb barrots helicoïdals amb motius florals amb un passamà simple i motius florals d'entrellaç; els laterals de la barana són d'obra, amb petits pilars entre els quals es disposen un joc de teules que formen una gelosia; el passamà de la zona d'obra és de ceràmica vidrada, això com uns elements decoratius en forma de florons també de ceràmica vidrada. Les dues finestres de la segona planta disposen de mainell també d'obra de maó vist, i estan emmarcades totes dues per una faixa d'obra vista de maó que en forma de faixa simple les engloba dins d'un gran arc escarser, i unes línies situades als laterals de façana i a nivell del format de la planta primera. Per damunt de l'arc escarser s'organitza un aplacat ceràmic de rajoles de dos colors, per culminar en una cornisa que combina diverses filades de maons disposats de cantell i teules àrabs. Damunt la cornisa se situa la barana del terrat, feta d'obra imitant merlets esglaonats i barana de ferro combinant barrots verticals simples amb d'helicoïdals. La resta de façana està revestida per un arrebossat senzill pintat de color blanc que contrasta amb els elements d'emmarcament i la superfície aplacada de rajola.</p> | 08270-359 | Pg. de la Ribera, 60 | <p>Aquest edifici que va pertànyer a Àngela Milà i Pasqual, i constava inicialment de dos nivells d'alçat (pb + 1p). El 20 de desembre de 1915 la propietària s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant llicència per a aixecar un segon pis i remodelar el conjunt de la façana. El permís fou concedit el dia 22 del mateix mes. (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1915-1917)</p> | 41.2344200,1.8057000 | 399913 | 4565468 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-68237-foto-08270-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-foto-08270-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68237-foto-08270-359-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||
| 68238 | Pg. de la Ribera, 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-65 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La façana de l'edifici evidencia una restauració recent que s'ajusta als criteris del Pla Especial | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, on la façana del segon pis està enretirada formant una terrassa. Amb trets característics del llenguatge modernista, disposa, a la planta baixa, tres obertures (una finestra flanquejada per dues portes d'accés a l'interior) amb llindes trilobulades emmarcades per una faixa simple d'arrebossat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la planta pis, una balconada ocupa la totalitat de l'amplada de la façana, amb llosa motllurada al cantell i barana de ferro de fosa, amb barrots verticals amb esquemes geomètrico-florals i passamà senzill. Les dues obertures que menen a la balconada tenen una llinda recta però un emmarcament en forma de faixa motllurada simple (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) en forma d'arc trilobulat que s'estén fins i tot pels brancals amb un relleu floral decoratiu a nivell d'imposta. Dins la zona del timpà s'insereixen uns esgrafiats amb motius florals. Damunt del lòbul central de les dues obertures hi ha uns petits relleus florals. A nivell del forjat del primer pis hi ha tres espiralls de ventilació del terrat a la catalana, formats per gelosies de pedra artificial el·líptiques decorades amb motius florals. El revestiment de la façana a nivell de la planta baixa és simple, fet amb un arrebossat senzill que contrasta amb el de la planta pis, el qual conté un esgrafiat amb motius florals i garlandes. Destaca el remat curvilini de la façana del segon pis, el qual forma un frontó ondulat al centre, dins del qual s'insereix un petit ull de bou.</p> | 08270-360 | Pg. de la Ribera, 65 | 41.2343100,1.8053000 | 399880 | 4565456 | c.1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-68238-foto-08270-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-foto-08270-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68238-foto-08270-360-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68239 | Pg. de la Ribera, 66 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-de-la-ribera-66 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La façana de l'edifici evidencia una restauració recent que s'ajusta als criteris del Pla Especial | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un pati interior i amb una única façana afrontada al Passeig de la Ribera. Respon a una tipologia propera a un llenguatge modernista. La façana de la segona planta està enretirada de la línia de façana formant una terrassa practicable. Disposa de dues obertures per planta, amb l'ample portal d'accés a l'interior de l'edifici situat a la part més occidental de la planta baixa. A la planta pis es disposa una balconera, a la qual menen dues obertures. La llosa de dita balconera, força motllurada al cantell, disposa de quatre mènsules decorades amb volutes i una barana de ferro de tècnica mixta; és a dir, barrots verticals simples de fosa combinats amb elements de ferro de forja representat figures geomètriques i motius florals situats a la zona de sòcol i sota del passamà, que també és de ferro laminat simple. Totes les obertures disposen d'uns emmarcaments fets a base d'unes faixes simples d'obra de maó, que sobresurten lleugerament de la línia de façana, en forma d'arc deprimit còncau. Al centre de dites faixes s'intercalen unes figures geomètriques (trapezis invertits imitant dovelles) que emmarquen uns petits esgrafiats amb motius florals. També es disposen de motius florals (esgrafiats) a la zona de timpà de les obertures de la planta primera. Situats a la zona del forjat de la primera planta, es poden observar quatre forats de ventilació del terrat a la catalana, fets amb gelosies ceràmiques el·líptiques i decorades amb motius florals. La barana de la terrassa del segon pis imita merlets amb la base en forma d'arc escarser invertit, entre els quals es disposa d'un reforç fet amb tub metàl·lic. A més, també disposa d'un remat en forma de faixa motllurada feta de pedra artificial. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, sense que s'observin més elements decoratius que els descrits anteriorment.</p> | 08270-361 | Pg. de la Ribera, 66 | 41.2342800,1.8052200 | 399873 | 4565453 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68239-68239-foto-08270-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68239-foto-08270-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68239-foto-08270-361-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 68240 | Hostal La Niña | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-la-nina | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial considera obligat conservar la façana íntegrament i recuperar els elements i els acabats de la planta baixa, tot eliminant el tendal. | <p>Edifici construït entre mitgeres estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb trets característics del llenguatge formal de l'època modernista. La característica de la façana rau en el seu remat en forma de capcer, on a l'angle superior s'insereix un plafó ceràmic, amb un rellotge de sol, representant un sol envoltat de motius florals. Les dues vessants del capcer estan rematades per unes faixes motllurades, als extrems de les quals es disposen sengles relleus de motius florals en forma de volutes. A la planta baixa hi ha tres senzilles obertures, probablement producte d'alguna reforma posterior a la data de construcció de l'edifici. A la planta pis hi ha una balconera amb dues obertures. La llosa de la balconera té una llosa motllurada al cantell i està decorada amb quatre petites mènsules geomètriques; la barana és de ferro de forja, amb barrots verticals helicoïdals (en part) i motius florals sota el senzill passamà, també de ferro. Les dues obertures que menen al balcó (amb llindes rectes) disposen d'un trencaaigües motllurat, disposat de forma esglaonada, que emmarca una zona de timpà on s'insereixen uns relleus de motius florals. La darrera planta disposa de cinc altes i estretes finestres bessones, emmarcades amb obra vista (maons), formant unes llindes esglaonades. El revestiment de la façana és complex; la zona de la planta baixa sembla ser producte d'una reforma, amb una zona de sòcol de marbre, damunt el qual es disposa un aplacat imitant carreus regulars de pedra disposats al trencajunt. A partir del nivell de les llindes fins la zona del forjat s'aprecia una ampla faixa d'obra vista d'obra de maó. La resta del revestiment de la façana imita, amb un arrebossat simple, un aparell de carreus regulars de pedra desbastada trencat per dues amples faixes d'obra vista de maó situades a nivell dels elements decoratius de les obertures que menen a la balconada. Corona la façana el plafó ceràmic esmentat anteriorment, damunt del qual es disposen tres pinacles decorats amb motius florals i geomètrics.</p> | 08270-362 | Pg. de la Ribera, 67 | 41.2342500,1.8051500 | 399867 | 4565450 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68240-68240-foto-08270-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68240-foto-08270-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68240-foto-08270-362-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 68241 | Hostal Catalina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-catalina | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la restauració de la façana -que sembla haver-se realitzat recentment- i l'eliminació del tendal de la planta baixa. | <p>Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un pati interior i amb una única façana afrontada al Passeig de la Ribera. Respon a una tipologia propera a un llenguatge modernista. Volumètricament, la segona planta està enretirada de la línia de façana formant una terrassa amb una barana d'obra imitant merlets. La planta baixa i el primer pis disposen de tres obertures cadascuna amb unes característiques formals decoratives similars. Les tres obertures de la planta baixa estan rematades per una llinda en forma d'arc deprimit còncau, amb una faixa simple en els brancals i la llinda que sobresurt lleugerament de la línia de façana i muntades sobre un sòcol (que ocupa tota l'amplada de la façana) d'aplacat de marbre. Dites faixes resten trencades a la part central de la llinda per uns esgrafiats, representant motius florals, que a les finestres que emmarquen la porta central s'estenen fins a nivell de la llosa del balcó situat a la planta primera. Dit balcó està flanquejat per dues finestres; disposa la llosa de pedra amb el cantell motllurat en voladís i dues mènsules decoratives sota la llosa; la barana del balcó és de ferro de forja amb motius florals i geomètrics. Les finestres disposen d'ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana, i les tres obertures tenen uns emmarcaments a les llindes singulars. Dits emmarcaments estan formats per una faixa simple (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) que arrenca d'uns plafons ceràmics representant motius florals i formant un triangle emmarquen un timpà decorat amb esgrafiats amb motius florals. A l'angle superior del triangle de la faixa es disposen uns esgrafiats (també amb motius florals) que s'estenen fins la cornisa que remata la façana. A cada costat dels ampits de la finestra també es disposen sengles motius ornamentals florals (senzills) d'esgrafiats. A la zona de carcanyols (entre les obertures) es disposen dos espiralls de ventilació del terrat a la catalana, circulars (gelosies de pedra artificial) amb motius florals. Finalment, corona la façana una cornisa contínua motllurada de força volada, damunt la qual es disposa la barana de la terrassa del tercer nivell formant merlets, tal i com s'ha comentat a l'inici.</p> | 08270-363 | Pg. de la Ribera, 68 | 41.2342100,1.8050600 | 399859 | 4565445 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68241-68241-foto-08270-363-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68241-foto-08270-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68241-foto-08270-363-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 15, que inclou el tram més representatiu de les cases d'estiueig sitgetanes del primer quart del segle XX, amb abundants edificis modernistes i alguns exemples de construccions noucentistes. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 68242 | Casa Francesc Ferret i Obrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-ferret-i-obrador-0 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera necessària la conservació íntegra dels paraments i dels elements de les façanes; es permet construir un cos adossat 'lleuger', tipus pèrgola o similar, per tal de protegir la planta baixa del frontis principal. | Es tracta d'un senzill habitatge unifamiliar aïllat, estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules formant quatre vessants. L'estructura de totes les obertures és força simple, amb una característica, però, que atorga a l'edifici una visió singular: la disposició i mesures de les obertures és diferent a les quatre façanes buscant l'asimetria dins la regularitat de la casa de planta gairebé quadrada. Els ràfecs de les cobertes disposen de voladís motllurat amb tot un seguit de petits permòdols decoratius. El revestiment de la façana hi juga un paper important en la definició arquitectònica de les façanes. Està fet a base d'un arrebossat que conjuga diversos elements; per un costat, disposa de quatre cantoneres formant filades verticals imitant grans carreus, gràcies a unes profundes incisions horitzontals; a nivell dels ampits de les finestres de la planta pis es disposa d'una faixa motllurada que sobresurt lleugerament de la línia d'arrebossat i que ocupa la pràctica totalitat de l'amplada de les mateixes; i finalment, en els paraments de façana restant, s'insinuen diverses superfícies de plafons d'emmarcament sense cap motiu decoratiu intern. | 08270-364 | Pg. Marítim, 14 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2330600,1.8014000 | 399551 | 4565322 | 1933-34 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68242-foto-08270-364-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68242-foto-08270-364-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Villa Rosa. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68243 | Mercat bisetmanal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-bisetmanal | VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | Sense data | Mercat bisetmanal que s'instal·la cada dijous i dissabte a l'aire lliure als voltants de l'Ajuntament i l'església parroquial. Es tracta d'un mercat heterogeni on s'hi poden trobar parades d'alimentació (especialment de fruites i verdures), però també d'altres de roba, estris de cuina, complements, etc. | 08270-365 | C/ Major i volts de l'Ajuntament | No es coneix exactament des de quan existeix el mercat, possiblement data de l'Edat Mitjana. | 41.2352200,1.8116600 | 400414 | 4565550 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Antigament el mercat gaudia de més afluència i havia articulat força la vida del municipi i les rodalies. Avui en dia, els hàbits de consum i l'aparició d'una àmplia i diversificada oferta d'establiments comercials fa que el mercat no tingui tants visitants. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 68244 | Casa Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vilella | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11929 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana principal i de la coberta, però permet actuar en els altres frontis. | Edifici aïllat i de grans dimensions que presenta un alçat de quatre pisos (semisot. + pb + 1p + golfes) i una planta quadrangular. La seva composició sembla simètrica, malgrat tenir un dels cossos laterals més estret que l'altre; destaca també el fet que el cos central sigui més elevat, recordant la disposició tradicional del mas català. A la planta semisubterrània se situen els serveis, mentre que l'accés es localitza a la planta baixa i s'efectua a través d'un porxo cobert per un ràfec de notable volada, sostingut per lleugeres bigues de ferro. En aquest nivell se situen els salons i el menjador; és excepcional l'execució tècnica del gran arc rebaixat de set metres d'amplada. En el primer pis s'identifica una galeria conformada per cinc arcs de marcada influència nazarí. En el segon pis, una altra galeria, realitzada amb vuit arcs, constitueix una mena de solana situada immediatament sota la volada de la teulada de doble vessant. D'aquesta obra destaca la seva excel·lent qualitat tècnica i constructiva; quan al programa decoratiu, força senzill, està basat en l'emmarcament de les obertures amb franges de maó massís. | 08270-366 | Pg. Marítim, 21 | L'any 1919, Joan Vilella s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant la llicència necessària per a construir una casa al Pg. Marítim, d'acord amb els plànols que adjuntava, signats el mes d'abril d'aquell any per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, com a responsable tècnic del projecte. El consistori sitgetà va atorgar el permís d'obres el 5 de maig del mateix 1919. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Joan Rubió i Bellever (Reus, 1871-Barcelona, 1950), va ser titulat arquitecte l'any 1892 i fou deixeble i col·laborador d'Antoni Gaudí, amb qui va treballar a la Sagrada Família. Pertany a la darrera generació del modernisme català, que es definí per la interpretació de l'artesania tradicional segons línies expressionistes i a partir de la tecnologia moderna. Entre les seves obres destaquen la casa Golferichs, el Frare Blanc i l'església de la Universitat Industrial, totes elles a Barcelona. | 41.2325600,1.7999900 | 399432 | 4565268 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68244-foto-08270-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68244-foto-08270-366-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Joan Rubió i Bellver (1871-1950) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Residència Helvètica. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68245 | Casa Joan Duran i Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-duran-i-gelabert | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament el volum construït, els elements de la façana i el jardí | Edifici aïllat amb una organització de volums que cerca la simetria, representant inequívoc del moviment eclèctic post modernista. L'organització de volums de l'edifici s'estableix a partir d'un cos central organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a dues vessants i amb el carener situat transversalment respecte la façana principal; a cada costat s'aixequen sengles volums de planta baixa i un pis, amb una coberta de teules composta; als extrems se situen dos cossos (un a cada costat) de només planta baixa i coberta plana, on hi ha l'estructura d'un porxo (amb estructura de fusta i cobert a una sola vessant) suportat per dos pilars d'obra de maó vist. A més, adossats a aquests darrers volums hi ha sengles porxos a cada extrem de diferents mesures, amb pilars de maó vist que suporten una estructura de fusta. Aquesta organització de volums respon a una estructura de volums piramidals. Respecte les obertures, a la planta baixa (portes i finestres) s'articulen en base a una llinda en forma d'arc escarser (arc rebaixat), mentre que les tres del primer nivell menen a sengles balcons amb llosa decorada per quatre petites mènsules cadascun. A la darrera planta se situa una triple finestra (coronela), és a dir, tres buits i dos mainells divisoris fets amb columnes. Aquest cos central està rematat per una cornisa en forma de frontó amb volutes als costats decorades amb dues mènsules. El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc, el qual contrasta amb el color rosa dels elements decoratius de la façana, és a dir, les lloses dels balcons, baranes dels porxos, permòdols als ràfecs, etc. | 08270-367 | Pg. Marítim, 23-24- c/Armengol, 1-7. c/ Mare de Déu de Montserrat, 27-29 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2321900,1.7992800 | 399372 | 4565228 | 1929 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68245-foto-08270-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68245-foto-08270-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68245-foto-08270-367-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Eclecticisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|102|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68246 | Pg. Marítim, 25-26- C/ Mare de Déu de Montserrat, 31-33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-25-26-c-mare-de-deu-de-montserrat-31-33 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana i el volum. | Edifici aïllat on predomina un cos d'edificació organitzat en alçat en planta baixa, un pis, i una zona de cobertes en illa. Un segon cos de només planta baixa s'adossa a la part més sud occidental del primer volum. Encara que conté elements formals clàssics, el conjunt no es pot emparentar amb cap estil concret, més aviat amb un eclecticisme post modernista. Del conjunt destaquen les obertures de la planta baixa que, llevat de la porta d'accés a l'interior de l'habitatge, estan rematades per un arc rebaixat (escarser). També destaca el balcó del primer pis situat a la façana més meridional (afrontada al Passeig Marítim), amb una llosa de pedra amb dues grans cartel·les decoratives als extrems, que emmarquen la porta de la planta baixa. La resta de finestres disposen de les llindes rectes i uns emmarcaments fets a base de faixes motllurades que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Al darrer pis s'observa, en illa, un espai destinat a golfes (podria tractar-se d'una reforma posterior), amb un ample i baix finestral que ocupa la pràctica totalitat de la superfície. Dit espai de illa disposa d'un ràfec diferent a la resta de l'edifici. Mentre que les vessants inferiors disposen d'un voladís motllurat simple, el ràfec de la illa disposa d'un voladís acusat decorat amb elements que simulen una biga travessera de fusta i mènsules que imiten caps de bigues. Sota mateix del voladís, s'estén per tot el perímetre de l'edifici una estreta faixa d'esgrafiat amb la representació de motius florals. El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color rosa que contrasta amb les motllures de les obertures, probablement de pedra artificial de color blanc. Finalment i pel que fa al cos d'edifici adossat a l'angle sud occidental, cal a dir que es tracta de l'estructura d'una tribuna poligonal suportada per un seguit de simples columnes d'estil toscà, damunt la qual s'organitza una terrassa amb una barana de ferro de barrots verticals simples, amb motius florals decoratius situats al centre dels trams de què consta. | 08270-368 | Pg. Marítim, 25-26- c/ Mare de Déu de Montserrat, 31-33 | 41.2320700,1.7990200 | 399350 | 4565215 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68246-foto-08270-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68246-foto-08270-368-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 68247 | Pg. Marítim, 30- C/ Anselm Clavé, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-30-c-anselm-clave-1-3 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum i dels elements significatius de la façana; s'autoritzen noves obertures. | Es tracta d'un edifici aïllat amb un volum estructurat en planta baixa i un pis amb una coberta mixta, part terrat pla transitable i part coberta de teules de vessants compostes. Al mig d'aquest volum s'alça un cos central que sobresurt una planta de la resta, amb una coberta tota ella de teules formant vessants compostes. A la façana oriental s'organitzen a cada angle sengles porxos, rematats per arcs de mig punt, inserits dins dels murs perimetrals de l'edifici. A la façana que afronta al Passeig Marítim, i a nivell de la primera planta, s'organitza una llarga balconada, gairebé assolint la mateixa amplada de la façana. Dita balconada és de llosa de pedra amb quatre mènsules de suport situades sota la llosa. La barana és de ferro de forja, amb elements decoratius d'ancoratge als murs que representen dracs alats. La barana de la zona de terrat pla (situada a la part més meridional de l'edifici) està feta de balustres ceràmics amb passamà d'obra, construïda entre matxons d'obra de reforç. Els ràfecs de la coberta de teules disposa d'un voladís fet a base de diverses filades de maó i de teules àrabs de cantell. Totes les obertures són simples, sense cap motiu decoratiu que les emmarqui. El revestiment de les façanes és senzill, fet a base d'un arrebossat simple, sense que s'observi cap motiu decoratiu destacable. | 08270-369 | Pg. Marítim, 30- c/ Anselm Clavé, 1-3 | 41.2316300,1.7980400 | 399267 | 4565167 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68247-foto-08270-369-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68247-foto-08270-369-2.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 68248 | Casa Los Ángeles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-los-angeles | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum i dels elements significatius de la façana. | Edifici aïllat inserit en una parcel·la força gran delimitada pels carrers de la Mare de Déu de Montserrat, del Reverend Joan Lloveres i pel Passeig Marítim. Proper a un llenguatge mediterrani propi de les illes, destaca per disposar d'un porxo (en part descobert) situat a la zona més occidental de l'edifici, el qual s'estructura en base a uns grans arcs de mig punt. L'edifici s'estructura en alçat en planta baixa i un pis, destacant un cos central més elevat, sense arribar a concretar una planta més. Les cobertes són de teules formant vessants compostes, i disposen d'un ràfec en voladís format per diverses filades que combinen el maó i les teules àrabs col·locades de cantell. Les obertures disposen d'emmarcaments, en concret de faixes motllurades d'aplacat de pedra, que contrasten amb el color blanc del revestiment de les façanes. | 08270-370 | Pg. Marítim, 33-34- c/ Reverend Joan Lloveres, 2-6- c/ Mare de Déu de Montserrat, 47 | 41.2313900,1.7973000 | 399205 | 4565141 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68248-foto-08270-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68248-foto-08270-370-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 98|106|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 68249 | Casa Francesc Armengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-armengol | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa: 1918-1919 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona. 'Les primeres construccions de Terramar' (1919). Revista 'Terramar, 3 i 4. Sitges. MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11941 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament l'envolvent exterior i el jardí i els materials i les solucions arquitectòniques de les façanes. | Edifici aïllat i destinat a habitatge unifamiliar envoltat d'un ampli jardí. La seva planta és irregular, ja que l'arquitecte proposa un interessant joc de volums, segons els diferents nivells d'alçària, que li permet desenvolupar diferents models de teulada; aquest és, sens dubte, el tret més peculiar de l'immoble i es tracta d'una solució tècnica similar a les fórmules de la 'Sezession' vienesa. Totes les obertures són rectangulars, llevat de les obertures del pòrtic que presenten forma d'arc de mig punt. Els vitralls de les finestres, de colors i de forma quadrada, denoten certa influència modernista. La finca disposa d'un soterrani en el que se situa el celler, i d'una planta baixa a la que s'accedeix a través d'una escala que comunica amb el pòrtic, on s'identifiquen dues portes, una que accedeix directament al saló, i una altra que dóna al vestíbul. En aquest darrer es localitzen els accessos al despatx, al menjador i a la cuina. A la planta principal se situen quatre dormitoris i una àmplia sala de bany, i en el nivell sotateulada s'ubica un altre dormitori destinat al servei. Els baixrelleus són obra de l'escultor Josep Clarà (1878-1959). | 08270-371 | Pg. Marítim, 35- c/ Reverend Joan Lloveres, 1-5- c/ Mare de Déu de Montserrat, 49 | El sector de Terramar és el resultat de la iniciativa del financer Francesc Armengol i Duran, qui va projectar la urbanització d'aquesta zona mitjançant la creació d'una ciutat-jardí, dotada amb tota mena de serveis. En aquesta mateixa zona, Armengol es farà construir una residència pròpia que, segons la documentació administrativa conservada en l'Arxiu Municipal de Sitges (Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa: 1918-1919), ja estava projectada el mes de maig de 1919, quan el propi Armengol va sol·licitar al consistori llicència d'obres per a realitzar un hotel particular. Els plànols que inclou l'expedient daten del dia 8 d'aquell mateix mes i any i estan signats per Josep Renom; el permís es va obtenir uns dies més tard. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Josep Renom i Costa, va ser arquitecte des de l'any 1907. Destaca la seva actuació a Sabadell -ciutat d'on procedia el propi Francesc Armengol- com a arquitecte municipal i professor de l'Escola d'Arts Industrials. A Sitges la seva única obra coneguda és, precisament, la residència dels Armengol. | 41.2311800,1.7969500 | 399175 | 4565118 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68249-foto-08270-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68249-foto-08270-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68249-foto-08270-371-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Renom i Costa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. L'edifici també és conegut com Casa Albarca o Villa Florentina. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68250 | Mas dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-pins | XIX-XX | L'edifici es troba en un estat òptim de conservació a nivell estructural, però el seu entorn està molt degradat. | Edifici construït a quatre vents, amb una planta aproximadament rectangular, tres nivells d'alçada (pb + 1p + golfes) i coberta de teules a doble vessant. En els angles dels seus frontis s'ha emprat el parament de carreus rectangulars de pedra, de petites dimensions, col·locats en filades regulars, mentre que la resta de les façanes presenta arrebossat simple de color blanc. La major part dels elements arquitectònics són de pedra i en destaquen un conjunt de finestres ogivals, de clara inspiració gòtica i de diferents tamanys, ocasionalment conformades per llindes monolítiques de pedra amb la part superior recta, que sobresurten del plom dels murs. | 08270-372 | Zona Quintmar | 41.2427300,1.8197600 | 401104 | 4566375 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68250-foto-08270-372-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Donades les característiques estructurals i arquitectòniques de l'edifici i el seu relatiu bon estat de conservació, sorprèn que aquesta construcció no hagi estat inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, ni tampoc es trobi referenciada en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | 116 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 68251 | Casa J. Figueres. Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-figueres-villa-carmen | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la conservació estricta del volum i del tractament de les façanes; s'autoritza l'obertura de mansardes a la teulada i l'augment del volum dels porxos. | Es tracta d'un edifici de planta gairebé rectangular estructurat en alçat en planta baixa dos pisos i unes golfes en illa inclosa dins la coberta de teules de vessants compostes. D'estil indefinit, disposa de certs elements singulars (esgrafiats) situats en parts de l'edifici que no es corresponen amb una coherent relació espacial; per exemple, el segon pis sembla ser producte d'una remunta. A la façana principal (afrontada al Passeig Marítim) se situa un porxo a la planta baixa suportat per dos pilars extrems, el qual disposa d'un arquitrau amb un fris amb una decoració pictòrica que sembla moderna. Damunt l'arquitrau es desenvolupa una balustrada clàssica entre matxons d'obra. A l'angle oriental de la mateixa façana es disposa d'un petit porxo (format per dos arcs de mig punt) inserit dins dels murs perimetrals. Les tres finestres de la planta primera difereixen de les de la segona, les quals disposen d'esgrafiats en els panys de mur lliures, representant motius florals i un vaixell semblant a una caravel·la. A l'angle sud oriental, i en aquest mateix nivell, hi ha adossada una pilastra (de difícil datació) amb esgrafiats representant un gerro i motius florals a les dues cares visibles. Els revestiments de les façanes és uniforme, fet d'arrebossat, i imita un aparell isòdom de carreus de pedra disposats al trencajunt, amb un arrebossat llis als cantells i imitant un carreu buixardat. Les illa de la coberta disposen de finestres allargades, ocupant pràcticament tota la superfície que disposen. En el ràfec de les cobertes es disposa un voladís motllurat continu, sense cap tipus de decoració remarcable. | 08270-373 | Pg. Marítim, 37 | 41.2310000,1.7966700 | 399151 | 4565099 | c.1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68251-foto-08270-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68251-foto-08270-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68251-foto-08270-373-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. L'edifici també és conegut com Villa Carmen. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 68252 | Casa Leonardo Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-leonardo-ros | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SINTES, M. (2003) 'Pintures i escultures de l'Hotel Romàntic de Sitges'. Sitges SOBRER, J. M. (1994) 'Hotel Romàntic'. Sitges | XX | El Pla Especial considera que cal mantenir els elements essencials de les façanes; s'admeten noves obertures i es recomana eliminar el cos sortint de la coberta | Es tracta d'una senzilla casa unifamiliar estructurada en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules formant vessants compostes. No disposa d'elements definitoris d'estil; malgrat tot, es podria incloure dins del moviment noucentista i post modernista. A partir d'un volum rectangular de planta baixa i pis, s'hi afegeix un volum de només planta baixa a la façana principal, que està afrontada al Passeig Marítim, amb una part estructurada en una tribuna de planta poligonal (a la part més oriental de la façana) i un porxo suportat per un pilar situat a l'angle occidental. Tant la tribuna com el porxo disposen d'una barana contínua de balustres clàssics inserits entre matxons d'obra de reforç. Les obertures són senzilles, amb llindes rectes i sense que s'observi cap motiu decoratiu en els emmarcaments. Els ràfecs de les cobertes disposen d'una volada considerable, decorat amb mènsules que simulen els caps de bigues de l'estructura sustentant de les teulades. El revestiment del conjunt és senzill, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc, destacant els elements corresponents a la barana de balustres i ràfecs de la teulada, tots dos elements pintats de color crema. | 08270-374 | Pg. Marítim, 47 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2301900,1.7949200 | 399003 | 4565011 | 1927 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68252-foto-08270-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68252-foto-08270-374-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68253 | Pg. Marítim, 48- C/ Dr. Benaprés, 2-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-48-c-dr-benapres-2-6 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOBRER, J. M. (1994) 'Hotel Romàntic'. Sitges | XX | El Pla Especial considera necessari el manteniment de l'entorn i dels elements de les façanes. | Es tracta d'un edifici aïllat estructurat en base a diversos volums rectangulars, d'alçats diferents, que conformen la seva fesomia. Amb un llenguatge formal proper als postulats de l'anomenat 'art decó', utilitza els recursos del formigó armat i les estructures metàl·liques per tal de definir-los. Partint d'un volum de planta baixa i un pis, al qual hi ha adossades dues tribunes a la planta baixa (una primera circular i una segona poligonal), projecta una segona planta només en una part de l'edifici. Destaquen els tractaments formals de les obertures i la situació de les mateixes, emfatitzant les finestres fent cantonera (a nivell de planta primera i segona) situades a l'angle sud occidental del conjunt. Les cobertes son planes i transitables, amb baranes d'obra que són més que la projecció en vertical dels murs perimetrals; és a dir, sense cap element que trenqui els plans dels murs. El revestiment és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. | 08270-375 | Pg. Marítim, 48- c/ Dr. Benaprés, 2-6 | 41.2301400,1.7947300 | 398987 | 4565006 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68253-foto-08270-375-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68253-foto-08270-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68253-foto-08270-375-3.jpg | Legal | Contemporani|Art Decó | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | M.T. Gaender | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. | 98|110 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 68254 | Casa Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-petit | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra de les façanes i del volum. L'edifici annex es considera enderrocable, i si fos el cas caldria reedificar tenint en compte les característiques de l'edifici catalogat. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant vessants compostes. Forma part del conjunt d'edificis conegut com Hotel Subur Marítim, algunes de les construccions del qual són contemporànies i edificades dins la mateixa parcel·la. D'estil eclèctic, s'estructura en dos volums amb un tractament de coberta diferenciat; mentre que el volum més oriental disposa de dues vessants amb el carener paral·lel al carrer Dr. Benaprés, el segon volum (situat a la part més occidental) disposa d'una coberta de teules a quatre vessants. Entre els dos, i a la part més septentrional, hi ha adossats dos volums més de només planta baixa i un pis, amb terrat pla transitable, les baranes del qual estan fetes de maó col·locat formant gelosies; i, entre aquests dos darrers volums, s'insereix un senzill porxo amb dos arcs de mig punt en raconera i coberta de teules a dues vessants. En definitiva, es tracta d'un tractament de murs perimetrals que esglaonen en forma piramidal. Destaquen les cornises de les teulades amb un gran voladís, fet amb diverses filades esglaonades de teules de cantell. Pel que fa a les obertures, es combinen de senzilles amb d'altres que disposen les llindes en forma d'arc escarser, destacant la que mena a un balcó (amb llosa d'obra i reforç metàl·lic de forja decorativa), que disposa de brancals i llinda recta d'aplacat de pedra. El revestiment és senzill, fet a base d'un arrebossat simple, llevat de la zona de sòcol, on hi ha un aplacat de pedra que imita una disposició de carreus poligonals. | 08270-376 | Pg. Marítim, 49-51- c/ Dr. Benaprés, 1-7- c/ Josep Carbonell i Gener, 1-5 | 41.2299700,1.7940400 | 398929 | 4564988 | c. 1923 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68254-foto-08270-376-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68254-foto-08270-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68254-foto-08270-376-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com Hotel Subur Marítim. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 68255 | Pg. Marítim, 54- C/ Roma, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-54-c-roma-1-3 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que cal conservar estrictament el volum construït, els elements de la façana i el jardí | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant vessants compostes. Sense un estil eclèctic, combina un seguit de volums verticals trencats per l'horitzontalitat d'un porxo, una gran cornisa a nivell del forjat de la planta primera i un joc de cobertes amb angles (frontons) a cadascuna de les quatre façanes de l'edifici. Destaca un porxo format per tres arcs de mig punt situat al frontis de la façana, i dos arcs, també de mig punt, als laterals. Dites arcades descansen sobre parelles de columnes rematades per capitells d'ordre jònic. El porxo disposa d'una coberta plana que serveix de terrassa de les dependències de la primera planta. La barana està formada per matxons d'obra entre els quals hi ha disposades unes jardineres ceràmiques fent de barana pròpiament dita. La porta d'accés es troba situada a la part més septentrional de la façana afrontada al carrer de Roma. Es tracta d'una porta que disposa d'uns brancals d'aplacat de carreus de pedra regulars, amb unes línies d'imposta del mateix material, de les quals arrenca un arc de mig punt amb guardapols i un escut situat a la dovella central. Els nivells del forjat de la primera planta hi són indicats a les quatre façanes a base d'un ràfec en voladís de teules, sustentat per una estructura de mènsules decoratives. Per contra, les cornises de les vessants de la coberta de l'edifici són més senzilles, amb unes faixes motllurades simples i sense mènsules decoratives. El revestiment de la façana, llevat dels elements decoratius esmentats, és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-377 | Pg. Marítim, 54- c/ Roma, 1-3 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2294600,1.7932700 | 398864 | 4564932 | c. 1927 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68255-foto-08270-377-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68255-foto-08270-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68255-foto-08270-377-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68256 | Casa Carlos Fradera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carlos-fradera | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera necessària la conservació íntegra de l'entorn i dels paràmetres de les façanes. | Es tracta d'un edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules de vessants compostes, amb unes característiques formals properes a un llenguatge eclèctic típic del post modernisme. La característica de l'edifici rau en la combinació i joc de volums que actuen formant una estructura piramidal, amb els afegits d'espais porxats formant terrasses rematades per baranes de balustres clàssics. Totes les obertures disposen d'emmarcaments en forma de faixes motllurades (probablement de pedra artificial) que sobresurten de la línia de façana; a les llindes s'ha disposat una petita mènsula decorativa situada al centre. Combina les llindes rectes amb les rematades per arcs de mig punt, amb unes finestres situades a la zona central del cos d'edifici del tercer nivell, que disposen de llindes en forma d'arcs deprimits còncaus. La porta d'accés, situada a la planta baixa de la façana més oriental, disposa d'un petit porxo rematat per una petita coberta de teules composta i sustentat per un parell de columnes amb capitells semblants a l'ordre compost. Del conjunt cal destacar tots els ràfecs de les teulades, que disposen d'un voladís important i decorats amb mènsules que imiten caps de bigues; entre les mènsules es poden observar tot un seguit de cassetons decoratius. Tots aquests elements decoratius (emmarcaments de portes i finestres, balustrades, ràfecs de teulades, etc.) són de color blanc, que contrasten amb el color terrós del senzill revestiment de la façana, fet a base d'un arrebossat simple. | 08270-378 | Pg. Marítim, 57- c/ Manuel Sabater, 1-5- c/ Josep Carbonell i Gener, 21 | El possible autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2289800,1.7924100 | 398791 | 4564880 | c. 1924 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68256-foto-08270-378-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68256-foto-08270-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68256-foto-08270-378-3.jpg | Legal i física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68257 | Villa Concepción | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-concepcion | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum. | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat d'estil eclèctic amb alguns elements tardo-renaixentistes. Està estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb una torre que s'eleva una planta més i està situada gairebé al centre dels volums construïts. Les cobertes són de teules formant vessants compostes. Del conjunt destaca un porxo afrontat al Passeig Marítim, que ocupa tota l'amplada de la façana. Està format per tres arcs rebaixats (escarsers) frontals i dos laterals, muntats sobre pilastres rematades per parelles de cartel·les situades en els carcanyols. La barana de la terrassa resultant del porxo és de ferro, de barrots verticals i passamans senzills, reforçada per quatre matxons rectangulars d'obra. Les obertures de la façana principal combinen les llindes rectes amb les formades per un arc de mig punt; això sí, amb unes característiques decoratives comunes consistents en uns emmarcaments (d'arrebossat rústic) que imiten carreus de pedra als brancals i llindes amb dovelles disposades a saltacavall. Els ràfecs de les cobertes (força pronunciats) estan decorats amb mènsules que imiten caps de bigues. El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc que contrasta amb el color groguenc dels emmarcaments de les obertures i de les faixes verticals que imiten carreus situats als angles dels volums. | 08270-379 | Pg. Marítim, 58 | 41.2288800,1.7922600 | 398778 | 4564869 | c. 1922 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68257-foto-08270-379-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68257-foto-08270-379-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 68258 | Casa Sansalvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sansalvador | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum. | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat, l'estructura en alçat del qual és complexa, ja que consta de diversos volums construïts a diferents alçades. D'estil eclèctic amb elements propers a un llenguatge classicitzant, destaca per l'organització de volums i una torre situada a l'angle sud occidental. Els cossos principals disposen, però, de planta baixa i un pis, amb una combinació de cobertes de teules i terrats plans amb baranes de balustres clàssics. A la façana afrontada al Passeig Marítim s'organitza un volum només de planta baixa, un part del qual és un porxo sustentat per columnes amb capitells jònics; de les mateixes característiques són les columnes que emmarquen una finestra situada a la part més oriental d'aquest volum. Al costat meridional de la torre s'alça una petita estructura formant angle de només planta baixa, amb coberta plana i baranes de balustres clàssics. Les obertures d'aquesta petita estructura estan emmarcades per parelles de pilastres amb capitells d'estil jònic. La façana més oriental disposa d'un cos d'edifici de planta baixa i pis, amb coberta de teules composta; a més, disposa d'una petita tribuna poligonal en voladís situada a la zona més meridional de la planta pis, també coberta amb teules. Pel que fa a la torre de l'angle sud occidental, disposa de tres nivells i coberta de teules composta de quatre vessants, amb un rellotge de sol decorant el parament més meridional, a l'alçada del tercer nivell; els ràfecs de les vessants és força pronunciat i està decorat amb mènsules que imiten caps de bigues de fusta. Totes les obertures de la planta pis són rectangulars i com a únic element decoratiu disposen d'un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. El revestiment de totes les façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple, trencat per unes faixes verticals d'arrebossat que imita carreus a totes les cantoneres de l'edifici. | 08270-380 | Pg. Marítim, 61 -c/ Ciutat de Toledo, 2-6 -c/ Josep Carbonell i Gener, 29 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2286300,1.7917600 | 398736 | 4564841 | c. 1923 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68258-foto-08270-380-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68258-foto-08270-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68258-foto-08270-380-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 68259 | Pg. Marítim, 62-63 -C/ Ciutat de Toledo, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-62-63-c-ciutat-de-toledo-1-3 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament el volum construït, els elements de la façana i el jardí | Es tracta d'un edifici aïllat i estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb unes cobertes que combinen els terrats (terrasses) plans transitables i les de teules de vessants compostes. D'estil eclèctic (proper a un llenguatge post modernista) disposa d'una composició de volums que s'articulen formant un conjunt piramidal rematat per dues galeries porxades de planta rectangular i amb una coberta de teules a quatre vessants. Afrontat al Passeig Marítim es disposa un porxo que ocupa tota l'amplada de la façana, suportat per un seguit de columnes i capitells d'estil jònic (florit), formant una terrassa, l'accés a la qual es realitza des de les estances del primer pis. La barana de la terrassa és una balustrada, amb balustres clàssics i un passamà simple motllurat, entre matxons d'obra de reforç. A la part més septentrional de la façana afrontada al carrer de la Ciutat de Toledo, es disposa un petit porxo suportat per dues columnes, també d'estil jònic, i que adopta la forma d'un frontó triangular amb coberta llisa a dues vessants. A la façana oposada (la més occidental), a nivell de la planta pis, es disposa d'una petita tribuna en voladís semicircular amb columnes (sense estil) que separen les finestres, i que està coberta per teules formant una sola vessant semicircular. Les zones perimetrals de terrat pla estan rematades per una barana de balustres clàssics, amb un passamà motllurat i construïda entre matxons d'obra de reforç. Les dues galeries porxades que rematen l'edifici tenen una estructura semblant a baldaquins, els quals disposen als angles quatre pilastres, mentre que a cadascun dels costats s'observen parelles de columnes amb capitells d'estil jònic. La coberta d'aquests dos baldaquins, com ja s'ha dit, és de teules formant quatre vessants, amb uns ràfecs pronunciats i decorats amb mènsules que imiten caps de bigues. Totes les obertures de l'edifici disposen d'uns emmarcaments fets a base de faixes simples motllurades amb una mènsula decorativa situada al bell mig de les llindes. Els nivells de forjats dels porxos i de la primera planta hi són indicats mitjançant unes faixes motllurades (semblants a arquitraus), amb un seguit de permòdols decoratius. El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill i pintat de color rosa clar, que contrasta amb el color blanc dels balustres i les columnes. | 08270-381 | Pg. Marítim, 62-63 -c/ Ciutat de Toledo, 1-3 | El possible autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2283100,1.7912000 | 398689 | 4564807 | c.1924 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68259-foto-08270-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68259-foto-08270-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68259-foto-08270-381-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 325,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc