Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
66701 Sant Martí de Sobremunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-sobremunt AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. XVIII-XIX L'església de Sant Martí de Sobremunt es troba situada al nucli de Sobremunt. Es tracta d'un temple que correspon al resultat de l'ampliació que es va fer a la segona meitat del segle XVIII d'una antiga església bastida el 1620. De l'església del segle XVII sols en queden unes restes incloses en la base de la nova construcció. L'església consta d'una sola nau, flanquejada per capelles laterals que allotgen sengles altars. En la capçalera, el presbiteri es troba situat entre la sagristia, a la dreta, i la capella del Santíssim, a l'esquerra; centrat per la imatge de Sant Martí, es troba decorat amb notables pintures modernes, situades en el plafó del fons i en el sostre. La capella del Santíssim, orientada de forma paral·lela a la nau central, és capçada per un absis semicircular (FONT:1992). Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a la vista l'emmarcament de les obertures i les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana principal, orientada a l'oest, hi ha un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra motllurada i llinda tripartida amb la data 1890 emmarcada en un segell. A sobre hi ha un òcul emmarcat amb pedra; de la façana s'aixeca el campanar, una ampla torre de planta rectangular, amb discreta coberta piramidal. Es troba dividit en quatre pisos, en l'últim del qual s'hi obren quatre finestres. A la façana sud hi ha el cos adossat de la sagristia i a l'esquerra un portal d'arc de mig punt adovellat tapiat. A la dovella central hi ha la inscripció IHS i a sota les inicials MA. A l'esquerra del portal s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra amb ample bisellat; més amunt hi ha un rellotge de sol que presenta la inscripció: GINESOLENIHIL. 08271-1 Església de Sant Martí de Sobremunt, s/n. Nucli urbà. Sobremunt L'església de Sant Martí de Sobremunt apareix documentada per primera vegada l'any 1094 quan ja feia temps que exercia de parroquial apareixent en els llistats de parròquies del bisbat de Vic d'entre els anys 1025 i 1050 amb el nom de 'Supra Monte'. Aquesta parròquia es trobava situada dins el terme del castell de Voltregà, sota la jurisdicció del qual estigué fins a principis del segle XIX. Aquest edifici romànic, però, no ha arribat als nostres dies ja que fou totalment renovat vers l'any 1620; sols en resten uns fragments inclosos en la base de la nova construcció. El temple del segle XVII, al seu torn, també fou seriosament modificat quan en la segona meitat del segle XVIII es veié la necessitat d'ampliar-lo ja que havia quedat petit per acollir la cada vegada més nombrosa feligresia. Les obres es dugueren a terme vers 1760, i juntament amb l'ampliació es construí el campanar. Aquest temple és el que ha arribat als nostres dies; la modificació més important que ha patit es produí a finals del segle XIX, quan se li afegí una espaiosa capella del Santíssim Sagrament, projectada a 1894 i construïda en la mateixa dècada. En aquestes obres també es construí una nova sagristia. L'any 1892 ja s'havia canviat la porta de lloc, situant-la en la façana, i en el lloc on hi havia la porta es col·locaren les fonts baptismals. També s'havia canviat el paviment i s'havien restaurat tres altars, dedicant-ne un al Sagrat Cor de Jesús i un altre a la Nostra Senyora de Lourdes. Durant la Guerra Civil espanyola el temple fou saquejat però no patí danys de consideració. La rehabilitació no es féu esperar i l'església fou ràpidament retornada al culte. A 1946 es consagraren els altars: el dia 5 d'agost el bisbe Joan Perelló consagrà l'altar de la Nostra Senyora de Lourdes, i el dia 22 de setembre es consagraren tres altars laterals. A finals de la dècada dels 70 es va condicionà l'espaiosa capella del Santíssim per poder-hi realitzar les celebracions parroquials durant l'hivern. L'any 1979 l'artista Camil Bofill pintà dos grans quadres al·legòrics a la Conversió de Sant Martí, i es decorà també el presbiteri amb pintures murals (FONT:1992). 42.0360800,2.1671400 431063 4654118 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66701-foto-08271-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66701-foto-08271-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66701-foto-08271-1-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La majoria dels bancs de l'església duen inscrits els noms de masies o cognoms de propietaris del terme com Conjunta, Aumatell, Potellas, molí de l'Aumatell, Orra, etc. 94|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66702 Santa Llúcia de Sobremunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-sobremunt AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. XIV-XVIII Santa Llúcia de Sobremunt es troba situada a l'extrem nord-oriental del límit del terme municipal dominant una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. L'església actual (del segle XVIII) és de planta rectangular; consta d'una sola nau, separada del presbiteri mitjançant una reixa, i decorada de manera senzilla en estil barroc. Està coberta amb teulada de doble vessant coronada amb un campanar de torre amb teulada de quatre vents de fortes pendents. La façana oest presenta un atri adossat amb dues grans obertures d'arc de mig punt (a l'oest i al sud) emmarcades amb petites dovelles. El portal d'accés a l'església està emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada i presenta la data de 1720, inscrita a la doble llinda, intercalada amb un carreu on hi ha inscrita una creu. Sobre la creu hi ha un carreu gòtic força malmès amb una escena de la crucifixió, esculturada en baix relleu, en la qual s'hi distingeixen quatre personatges i el Crist crucificat, força mutilats. La façana nord no presenta obertures i hi ha un cos adossat, la sagristia construïda l'any 1737 (tal com indica la data a la llinda de la porta d'accés de l'interior de l'església), amb teulada d'una sola vessant. La façana est, la zona de l'absis, es troba parcialment coberta amb heura i només presenta una obertura, emmarcada amb maó, al cos de la sagristia. La façana sud hi ha adossada al rectoria. 08271-2 Sector nord-est del terme municipal L'ermita de Santa Llúcia, dedicada, inicialment a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, no apareix documentada fins l'any 1370; les restes romàniques que es troben a la base del temple, però indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L'advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Era antigament coneguda com a Santa Llúcia de Dalt en contraposició amb Santa Llúcia de Baix, situada a Taradell, la qual centrava la devoció del sector sud de la Plana de Vic. El 1407 Pere Grau, amo del veí mas Grau, donà al rector i a la parròquia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de Santa Llúcia. Segons Antoni Pladevall, en els segles XVI i XVII, com a mínim entre els anys 1522 i 1686, el rector de Santa Martí hi celebrava missa setmanal, en virtut d'unes antigues fundacions. Sembla que vers 1693 Santa Llúcia ja amenaçava ruïna, i calgué edificar un temple nou; l'any 1720 ja estava fet. A 1748 s'amplià el casal dels ermitans, adossat al temple. A 1885 eren recents les obres de conservació de la capella, que fou pintada, i també s'hi havia instal·lat un nou altar. Santa Llúcia va quedar bastant mal parada durant la Guerra Civil. Quedà sense imatges ni paraments, i sense els nombrosos ex-vots i presentalles que cobrien les parets. Acabada la guerra, la capella fou ràpidament retornada al seu culte: el dia 10 d'agost de 1941 es beneí la nova campana de Santa Llúcia, amb gran concurrència de feligresos de vàries parròquies. En aquests moments encara hi havia ermitans que cuidaven del manteniment de l'església. Actualment la capella es troba oberta al culte i segueix essent visitada pels devots de Santa Llúcia. 42.0308400,2.1871000 432710 4653520 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Durant l'estiu de l'any 1982 s'hi realitzà una restauració per part de la Generalitat de Catalunya. 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66703 Mare de Déu de l'Assumpció de les Fosses https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lassumpcio-de-les-fosses FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. XIX Presenta arrebossat escrostonat, teulada en mal estat i vegetació als murs. La capella de la Mare de Déu de l'Assumpció de les Fosses es troba situada a uns 4 metres de la façana sud-est de la masia de la Fosses. Es tracta d'una capella de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals i murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Les úniques obertures es troben a la façana principal, orientada al sud-oest. Presenta un portal emmarcat amb brancals motllurats i coronament d'arc rebaixat motllurat amb dovelles curtes, desencaixades. A sobre s'obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada. Davant la façana principal hi ha un espai delimitat amb un mur de pedra. La façana nord-oest presenta un petit cos adossat amb teulada de doble vessant. 08271-3 Sector oest del terme municipal La capella es troba documentada l'any 1892 en un informe que el rector de Sant Martí va fer repassant l'estat de la parròquia. En aquest informe a part de l'església parroquial i l'ermita de Santa Llúcia també hi apareixia la capella de la Mare de Déu de l'Assumpció, al mas les Fosses, en la qual s'hi deien dues misses anuals. Als anys 40 del segle XX la capella ja no tenia culte. 42.0272500,2.1494200 429587 4653152 08271 Sobremunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66703-foto-08271-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66703-foto-08271-3-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66704 El Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-4 AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. XVIII El Grau està situada al límit sud d'una carena elevada a l'extrem est del terme municipal, al sud de cal Jepet i a l'est de Guspineda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures ubicades a banda i banda. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats a partir del nivell de sòcol, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues de les quals unides a través del brancal interior compartit. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals de majors dimensions. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre. A l'esquerra de la façana hi ha un volum doble adossat, la pallissa, amb obertures reformades amb maó tot i que originalment estava formada per grans obertures. A la dreta hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, formant un pati o lliça tancat amb accés per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Davant la façana hi ha una esplanada, l'antiga era, delimitada amb un mur de maçoneria de pedra coronat amb blocs de pedra treballada. Aquest mur que delimita l'era salva un gran desnivell, només comunicat a través d'unes escales bastides amb monòlits de pedra treballada. La façana est té una pati tancat al davant amb diverses estructures i un petit cos adossat a la façana a nivell de planta baixa. Pròpiament a la façana hi ha només dues finestres a nivell de primer pis. La façana nord mostra una part del mur de càrrega bastit amb tàpia i només conté dues finestres reformades a la part dreta. La façana est es troba dominada per la pallissa adossada a l'est, que en aquesta façana forma espais oberts sustentats per pilars d'obra arrebossats. A l'esquerra hi ha adossada una estructura amb murs de maçoneria de pedra, actualment aterrada. 08271-4 Sector est del terme municipal La masia del Grau es troba documentada al segle XV quan Pere Grau, amo del mas Grau, l'any 1407 donà al rector i a la parròquia de Santa Llúcia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de l'església. Torna aparèixer documentada en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. També apareix a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. 42.0206800,2.1932500 433208 4652387 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66705 Can Jepet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. XIX-XX Cal Jepet es troba situada a uns 200 metres al sud de l'església de Santa Llúcia de Sobremunt. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i presenta el primer pis de la façana principal arrebossat. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal situat a l'esquerre emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta. A la seva dreta hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llindes de fusta. La façana est presenta una estructura de corts a la planta baixa que presenta la teulada d'una sola vessant. A la banda dreta de les corts hi ha un portal d'arc rebaixat de maó, parcialment tapiat, que presenta els brancals de pedra. Al nivell de primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llindes de fusta. La façana nord presenta a nivell de primer pis una finestra balconera, parcialment tapiada, i una finestra, ambdues emmarcades amb maó. La façana est presenta només nivell de planta baixa a causa del desnivell on està bastida la casa i l'extensió de la teulada en aquesta banda. Presenta una antiga porta tapiada i dues petites finestres entre carreus. A l'extrem sud-oest de la casa i allargant-se perpendicularment en direcció sud hi ha un volum adossat de nova construcció (1940), format per planta baixa i un pis, que presenta nombroses obertures, ovalades a tota la planta baixa i amb arcades al primer pis de la façana sud. 08271-5 Sector nord-est del terme municipal Apareix documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. 42.0289400,2.1884800 432822 4653308 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66705-foto-08271-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66705-foto-08271-5-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66706 Beulovi https://patrimonicultural.diba.cat/element/beulovi Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. XVIII-XIX Beulovi està situada en una carena entre el barranc de Guspineda i el torrent del gorg dels Cans, uns 150 metres al sud del Cavaller. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per nombrosos volums adossats, el central dels quals format per planta baixa, primer pis i golfes i els adossats al voltant, per planta baixa i primer pis. Pràcticament tots els volums estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum central, quedant alguns dels volums adossats amb teulada d'una vessant. Els diferents volums que formen la masia i les diverses estructures que hi ha al voltant tanquen un pati o lliça davant la façana principal de l'edifici, amb l'accés principal orientat a l'oest on es conserva la llinda de fusta bisellada amb la data de 1803 inscrita junt amb una creu intercalada. La façana principal, orientada al sud, mostra diferents volums adossats. A l'esquerra hi ha un queixal a causa d'un volum que sobresurt on hi ha una única obertura, una porta emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 'LAUS DEO BEULOVI' junt amb una creu intercalada. A la dreta s'observa un volum adossat davant del volum central de la masia. A nivell de planta baixa queda obert, observant-se al fons un portal i al primer pis forma dues eixides, quedant la de l'esquerra tancada amb un murs d'obra vista. Per sobre aquest volum, en el nivell de golfes del volum principal hi ha tres finestres. La façana oest mostra els diversos volums adossats. Al centre sobresurt el volum central, l'únic que compta amb el nivell de golfes, on s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. A l'esquerra hi ha un volum adossat, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una amb maó a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. A la dreta hi ha un volum amb una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. Encara més a la dreta hi ha el mur que tanca el pati que s'estén davant la façana principal de la masia, amb l'accés principal i més enllà, tancant el conjunt, hi ha la pallissa. La façana nord mostra part del volum adossat al nord i part del volum central i té una estructura adossada que ocupa tot el nivell de planta baixa i que acaba en punt rodó a l'extrem esquerra, on es troba la cisterna. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i per sobre apareix el nivell de golfes del volum central, sense obertures en aquesta façana. La façana est té una forma irregular a causa dels nombrosos volums i estructures adossats. A la dreta hi ha el volum adossat al nord, amb dos contraforts adossats, un arriba fins al nivell de planta baixa i l'altre fins al primer pis, i quatre obertures, dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la part esquerra s'observa el volum adossat a l'est, al qual hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra, el femer. En el volum que sobresurt hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i més amunt, en el nivell de golfes del volum central, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al sud de la masia hi ha una esplanada herbada delimitada amb murs de maçoneria de pedra coronats amb blocs de pedra treballada, l'era, i a l'oest hi ha un hort tancat, delimitat amb murs de maçoneria de pedra coronats amb una filada de lloses col·locades verticalment. 08271-6 Sector central del terme municipal 42.0195300,2.1766400 431832 4652272 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66707 Les Fosses https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fosses IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. y/12, llibre de la cort del Batlle. AEV. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. XVII Les Fosses està situada prop d'un meandre de la riera de Sorreigs, uns metres al nord del molí de les Fosses i prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta quadrada, amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes, i diverses estructures al voltant, entre les que hi ha la capella de la Mare de Déu de l'Assumpció. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals amb la inscripció '1624 IAVMA FOSAS'. A les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i la central, emmarcada amb pedra motllurada i amb decoració amb motius geomètrics a la base dels brancals i decoració també a la llinda, que consisteix en un arc conopial i una petita figura femenina esculpida al centre. A l'esquerra de la façana hi ha un cobert adossat, bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana oest té el nivell de planta baixa dominat pel cobert adossat. Al primer pis hi ha dues finestres grans emmarcades amb pedra bisellada, protegides amb reixa de ferro forjat. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada. La façana nord només compta amb una obertura per planta. A la planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i tant al primer pis com a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana est té davant una petita esplanada on es troba la capella. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha tres finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada com al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. 08271-7 Sector oest del terme municipal Les Fosses es troba documentada el segle XIV, l'any 1348. L'onze de febrer de 1469 segons un testament, l'amo era Bernat Fosses àlies Casasubirana. Les Fosses també apareix documentada en el fogatge de 1553, amb Pere i Antoni Fosses, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. En un altre testament del 12 de juny de 1618 l'hereu era Joan Fosses pagès. 42.0273500,2.1492500 429573 4653163 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66707-foto-08271-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66707-foto-08271-7-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66708 Guiteres https://patrimonicultural.diba.cat/element/guiteres IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. y/12, llibre de la cort del Batlle. AEV. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. XVIII Guiteres està situada al bell mig d'un meandre molt pronunciat que forma la riera de Sorreigs, uns metres al sud-oest del molí de Guiteres. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums, un de central i un altre ampliat a l'est, de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, totes tres amb ampit motllurat. A l'extrem dret, formant part del volum est, hi ha una finestra emmarcada amb maó. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb decoració d'arc de cortina a la llinda dins la qual hi ha un motiu floral esculpit. La façana oest conté únicament dues obertures, una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. A l'esquerra hi ha un pati tancat, que queda delimitat al nord per un cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i sustentat amb pilars que són de blocs de pedra treballada a la part baixa i d'obra vista a la resta. La façana nord té el pati tancat just davant. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, ampit motllurat i un esgrafiat erosionat que les envolta exteriorment. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó, ampit de pedra i esgrafiat exterior erosionat. La façana est compta amb més alçada a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i es troba dominada pel volum adossat a l'est. Conté tres finestres a la planta baixa, dues de les quals emmarcades amb maó i esgrafiat erosionat, una eixida al primer pis formada per tres obertures i sustentada amb dos pilars d'obra arrebossats, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A la dreta de la façana hi ha un mur de maçoneria de pedra adossat que tanca el pati que s'estén davant la façana nord de la masia. Al sud de la masia hi ha l'antiga era, delimitada pel desnivell i per dues estructures d'usos agropecuaris, una de les quals és la pallissa. 08271-8 Sector sud del terme municipal Guiteres es troba documentada el segle XIV, l'any 1340. El 12 de juny de 1395 surt documentat el mas en una permuta amb Jaume Vilaseca de Sant Bartomeu del Grau. L'any 1326 trobem transcrit el nom 'Miquel Guiteres' en una cessió a favor de Guillem de Vilaseca. També apareix documentada en el fogatge de 1553, amb Joan Guiteres Batlle, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. 42.0092900,2.1692500 431209 4651141 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66709 Conjunta https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunta IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. XVII-XVIII El volum sud de la masia conté grans esquerdes i esvorancs i una part de la teulada aterrada, amenaçant ruïna. Conjunta està situada en un punt elevat de la carena de Conjunta, al sud-oest de Santa Llúcia de Sobremunt i en una zona de forts desnivells, amb nombroses terrasses delimitades amb alts murs de maçoneria de pedra. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per tres volums adossats, dos dels quals amb els nivells de planta baixa i primer pis i un tercer, adossat al nord, amb el nivell de golfes, i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i té tres nivells diferents que corresponen als tres volums que formen la masia. La façana principal, orientada a l'est, mostra els tres volums que formen la masia. En el volum central i a nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, amb dues petites obertures entre carreus flanquejant-lo, a més de quatre finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra s'observa el volum adossat al sud, que en aquesta façana conté dues portes emmarcades amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'extrem dret hi ha adossat el volum nord, que no queda separat del volum central a través d'una cantonada integrada si no d'una manera irregular, com si el mur s'hagués enderrocat antigament. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba dominada pel volum adossat al nord, on només s'observen obertures a nivell de planta baixa, concretament una finestra petita emmarcada amb llinda de fusta, una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha adossada una estructura de dos nivells i grans dimensions, amb obertures emmarcades amb brancals de pedra treballada o maó i llinda de fusta. La façana oest es troba dominada quasi exclusivament per l'estructura adossada. Només sobresurt a l'esquerra una part del volum nord, on s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes, i una part del volum sud a l'extrem dret, on hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a nivell de primer pis i un esvoranc al mur de càrrega, que en aquesta part amenaça ruïna. Davant l'estructura hi ha un pati, delimitat a l'oest per la pallissa i al sud i al nord per importants desnivells salvats amb murs de contenció de maçoneria de pedra. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, amb una gran alçada a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia, i amb les cantonades delimitades amb obra vista. Mostra una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta junt amb una finestra petita en un nivell inferior. Al primer pis hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó al centre, amb una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a cada costat. A nivell de golfes hi ha una part central amb murs d'obra vista (que està cedint cap a l'interior junt amb un tram de teulada, dins el qual hi ha dues finestres. Tot l'espai que envolta la masia es troba dividit en terrasses o feixes que permeten salvar el desnivell a través de nombrosos murs de contenció de maçoneria de pedra. Els diferents nivells queden comunicats per escales i rampes. 08271-9 Sector nord-est del terme municipal Conjunta es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Bernades de Conjunta, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. També apareix en un document a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. 42.0279900,2.1804800 432159 4653209 08271 Sobremunt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66710 Mas Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cavaller Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. XVIII Alguns dels murs de càrrega mostren esquerdes i els interiors de la masia es troben en mal estat. El Cavaller està situada en un punt elevat pocs metres al nord de Beulovi, en la carena que s'aixeca entre el barranc de Guspineda i el torrent del gorg dels Cans. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis, bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, forma un queixal a causa dels volums adossats mostrant tres parts diferenciades. A l'esquerra hi ha un volum que queda completament obert als nivells de planta baixa i primer pis. Al fons d'aquest volum i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada. A la part central de la façana hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb llinda de fusta al primer pis. A la dreta, i a nivell de planta baixa, hi ha unes escales bastides amb grans monòlits de pedra treballada que condueixen al nivell superior de la pallissa, adossada a la dreta. Al primer pis hi ha dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb brancals de pedra treballada i obra vista, una d'ampla i l'altra estreta. A la dreta de la façana hi ha la pallissa adossada, amb algunes obertures reformades amb pedra treballada a les façanes est i oest, quedant completament oberta a la façana sud. La façana est té la pallissa adossada a l'esquerra i conté una cantonada integrada al mur denotant una ampliació. A l'esquerra de la cantonada integrada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis, i a la dreta, una espitllera emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord conté una petita estructura de planta irregular adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada d'un sola vessant. A cada costat de l'estructura hi ha una finestra, la de l'esquerra emmarcada amb maó i llinda de fusta i la de la dreta reformada amb pedra treballada. A l'extrem dret de la façana, més enllà d'una cantonada integrada al mur de càrrega, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana oest conté una espitllera a nivell de planta baixa, emmarcada amb un únic monòlit de pedra treballada, i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. 08271-10 Sector central del terme municipal Apareix documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. 42.0210200,2.1759200 431774 4652439 08271 Sobremunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66711 Reixac https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-0 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. XVIII Reixac està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Sorreigs, a l'est del Puig i al sud-oest de Sant Roc. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un pati al davant, delimitat a l'esquerra pel volum adossat que sobresurt i a la dreta per estructures adossades. A nivell de planta baixa hi ha un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada, el portal amb la data erosionada de 17-6 inscrita a la llinda. Tant al primer pis com a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, tot i que la de les golfes està tapiada. A l'esquerra sobresurt perpendicularment un volum adossat de planta baixa i primer pis, amb les cantonades delimitades amb pedra treballada en la primera part i d'obra vista en la segona. Conté dues finestres emmarcades amb maó a nivell de planta baixa i un portal i una finestra al primer pis emmarcats amb maó, el portal també amb llinda de fusta i amb escales exteriors d'accés. La façana nord forma un queixal a causa del volum adossat i conté sis obertures que han estat reformades, cinc finestres i un portal. La façana est té adossada una estructura a l'esquerra, bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades d'obra vista. Pròpiament a la façana hi ha dues finestres a la planta baixa i tres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. La façana sud està dominada per un volum adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis. Sota la terrassa, a nivell de planta baixa, hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, i al primer pis hi ha diverses obertures reformades. 08271-11 Sector oest del terme municipal Tot i aparèixer documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt, la masia de Reixac correspon a un edifici del segle XVIII tal com ho demostra la data inscrita a la llinda de la porta principal. 42.0225600,2.1521200 429805 4652629 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66712 Aumatell https://patrimonicultural.diba.cat/element/aumatell IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. XV-XVIII L'Aumatell està situada en una esplanada lleugerament elevada dins la vall de la riera de Sorreigs, al nord-oest del molí de l'Aumatell. És una masia de mitjanes dimensions formada per nombrosos volums i estructures adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un petit pati al seu davant, que queda delimitat per diverses estructures i un mur de maçoneria de pedra i que té per accés principal un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana s'observen tres volums diferents. El central té a nivell de planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i una altra amb pedra treballada, les dues amb llinda de fusta. A la dreta s'observa el volum ampliat al sud que compta amb més alçada a causa del desnivell del terreny. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i un carreu amb la data inscrita de 1950, i al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra del volum central hi ha el volum ampliat al nord, que forma un queixal. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. En el queixal que forma aquest cos i que queda orientat al sud hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, dues al primer pis i una a les golfes. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, i només conté obertures a nivell de primer pis, una galeria de quatre obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentada amb pilars de pedra treballada. La façana est, com la principal, mostra els tres volums principals, que formen la masia, diferenciats. A l'esquerra hi ha el volum adossat al sud, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada tant al nivell de planta baixa com al primer pis. El volum central conté a nivell de planta baixa dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta s'observa el volum ampliat al nord, amb una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb maó a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis. Encara més a la dreta hi ha un altre volum adossat formant un queixal, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis i una eixida a les golfes que ocupa tot l'ample del volum. A l'extrem dret hi ha un cos circular adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra, la cisterna. La façana nord forma un queixal amb la part central sobresortint cap enfora. A l'esquerra hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'una rampa. Al centre hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre tapiada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i a les golfes hi ha una finestra reformada. A la dreta de la façana hi ha diverses estructures adossades que tanquen el pati que hi ha davant la façana principal de la masia. 08271-12 Sector sud del terme municipal El mas Aumatell es troba documentat en el fogatge de 1553, vivint-hi Salvador Guiteres, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. 42.0148100,2.1548200 430020 4651766 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94|98|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66713 La Masia https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-3 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. XV-XIX La Masia està situada al sud de Santa Llúcia de Sobremunt, a recer de la serra on s'aixeca l'església i sobre una petita carena, a l'est de Conjunta i a l'oest de cal Jepet. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa i primer pis, i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats en el volum original i amb obra vista en el volum ampliat. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i està formada per dos nivells, essent el del volum original lleugerament més baix. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums diferenciats. A la dreta hi ha el volum original, al que hi ha adossada un cobert a l'extrem dret, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i unes escales de pedra just al costat que condueixen al nivell superior del volum ampliat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha el volum ampliat, que en aquesta façana es troba completament obert i sustentat per pilars d'obra vista. Al fons d'aquest espai obert hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana oest conté tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord conté únicament dues finestres emmarcades amb maó, ambdues al volum original i una de les quals amb llinda de fusta. La façana est té adossat a la meitat esquerra el cobert que sobresurt a l'esquerra de la façana principal. A la resta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. 08271-13 Sector nord-est del terme municipal 42.0290200,2.1857000 432592 4653319 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94|98|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66714 Potelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/potelles IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). XVII-XVIII Potelles, anomenada actualment com a Portelles, està situada en un punt elevat a l'extrem nord del terme municipal, al nord-oest de Santa Llúcia i a l'est del nucli de Sobremunt. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un gran volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de nombroses ampliacions, un volum ampliat a l'oest i nombroses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, diverses de les quals han quedant integrades al mur denotant diferents etapes constructives. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, té adossada a la meitat esquerra un volum que sobresurt perpendicularment, la masoveria, i que queda acabat amb cos obert a nivell de planta baixa formant un pas cobert. A la part dreta i a pocs metres de la façana hi ha adossades diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra que tanquen un pati davant la façana. Aquest pati queda tancat a l'oest per un mur de maçoneria de pedra on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció '1687 JOAN POTELLAS' junt amb una creu triple. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra motllurada i la data de 1798 inscrita a la llinda, una finestra petita emmarcada amb maó, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció 'JOP PS 1801' junt amb una creu intercalada i una obertura d'arc rebaixat a l'extrem dret emmarcada amb lloses a plec de llibre. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, un balcó emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1817 esculpida en relleu a la llinda, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra motllurada i tres finestres juntes a l'extrem dret, emmarcades amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord mostra un volum adossat a la dreta, on hi ha un portal tapiat amb la data de 1871 esculpida a la llinda en relleu, i una estructura adossada al centre que forma una volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre i que permet el pas per sobre, deixant un accés directe al nivell de primer pis. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una espitllera entre carreus. Al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i una porta al centre emmarcada amb pedra bisellada i amb la inscripció 'RENOVAT 1792 SILVESTRA POTELLAS' junt amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una finestra tapiada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est mostra un volum adossat a l'esquerra que forma una terrassa a nivell de primer pis i conté una obertura d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa. La canalera, en aquesta façana, està bastida amb grans blocs de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues grans finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals té la data de 1791 inscrita a la llinda entre motius geomètrics, dues finestres emmarcades amb pedra motllurada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra motllurada, tres finestres juntes emmarcades amb pedra treballada a l'extrem esquerre i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la inscripció '1706 RENOVAT 1800' junt amb una creu intercalada a la llinda. A nivell de golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud es troba dominada parcialment pel volum adossat en aquesta part, que forma una terrassa a nivell de primer pis. 08271-14 Sector nord-est del terme municipal Potelles es troba documentada el segle XIV. El 1367 en un capítol matrimonial consta que una noia de Potelles es casa amb Ramon de Codina, de la Codina de Sant Bartomeu del Grau. També apareix documentat en el fogatge de 1553, amb Gabriel Potelles, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. La màxima esplendor de la masia de Potelles arriba a finals del segle XVIII i principis del XIX com es demostra en les nombroses ampliacions i renovacions de la casa, que es troben datades a les llindes de portes i finestres. 42.0350600,2.1794700 432083 4653995 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66714-foto-08271-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66714-foto-08271-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66714-foto-08271-14-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs (Continuació descripció) A la planta baixa hi ha quatre contraforts i entre aquests tres grans obertures amb arcs emmarcats amb lloses a plec de llibre. Les obertures laterals són d'arc de mig punt i la central, de majors dimensions, és d'arc rebaixat. Sobre aquestes obertures hi ha la barana de pedra motllurada que delimita la terrassa que hi ha a nivell de primer pis i just sota la barana, hi ha vuit monòlits de forma cònica foradats al centre que actuen com a sobreeixidors. A nivell de primer pis, ja formant part del volum principal, hi ha una gran galeria que ocupa bona part de l'ample de la façana. Està formada per cinc obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb pilars monolítics de pedra treballada amb un simple motllurat al capitell. A nivell de golfes hi ha una altra galeria, en aquest cas de menors dimensions i formada per dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb pilars de pedra treballada. A la base dels pilars laterals hi ha dos carreus integrats al mur amb inscripció. En el de la l'esquerra es llegeix 'SE FEU LA PRESENT OBRA SEN DOS GERMANS JOSEPH MAJOR ANTON MENOR 1819', i en de la dreta 'PUTELLAS A 4 DE JUNY'.Al voltant de la masia hi ha diverses estructures, com l'hort tancat amb murs de pedra i amb sistema de rec al nord-est o la gran cabana al sud-oest, ubicada al límit de l'antiga era de la masia. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66715 Guspineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/guspineda IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. XVIII Guspineda està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del barranc de Guspineda, al nord-est de Beulovi i al sud de Conjunta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, mostra una distribució d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal al centre emmarcat amb brancals de pedra treballada i reformes d'obra i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, i a les golfes, una obertura central d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a cada costat. A la dreta hi ha un cobert adossat i a l'esquerra diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i amb reformes d'obra vista. La façana nord-est conté un cobert adossat a l'esquerra i una estructura adossada a la dreta, aquedant al centre una rampa empedrada que condueix a un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés directe al primer pis. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord-oest compta amb menys alçada a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia. Únicament s'hi observen tres finestres, una al primer pis i dues a les golfes. A pocs metres de la façana hi ha nombroses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, la majoria de les quals aterrades. La façana sud-oest conté diverses estructures adossades a nivell de planta baixa i únicament dues obertures a la resta de façana, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. Uns metres al sud de la masia i en un nivell inferior hi ha una estructura de grans dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra, parcialment enrunada. 08271-15 Sector central del terme municipal Guspineda es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Pere Plateu de Cospineda, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. A la casa feien pa per les cases del voltant amb els dos forns que tenien, actualment en mal estat. 42.0221700,2.1821500 432291 4652561 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66716 La Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-6 XVIII La Roca, també coneguda com l'Hostal de la Roca, es troba situada a uns cent metres al sud-est de l'església parroquial de Sant Martí, a peu del camí que condueix a l'església i a l'ajuntament. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, bastida aprofitant el desnivell d'una roca, formada per planta baixa, un pis i golfes i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de color crema, amb cantonades diferenciades deixant els carreus de pedra a la vista. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data de 1747 inscrita i una creu intercalada; es troba situat a nivell de primer pis degut al desnivell en el qual està assentada la casa. A la dreta s'obre una finestra reformada. A nivell de golfes hi ha dues finestres que presenten ampit de pedra i brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud presenta un portal a nivell de planta baixa emmarcat amb fusta i a la seva esquerra s'obre una petita finestra quadrada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra balconera (reformada d'una antiga finestra) que presenta part dels brancals i la llinda emmarcats amb pedra bisellada. A les golfes hi ha dues finestres reformades i una petita estructura de galeria tancada, sustentada per bigues i coronada amb una petita i curta teulada. La façana oest queda dominada per un volum adossat de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions amb obertures emmarcades amb pedra bisellada. A la façana s'observa una finestra a nivell de golfes que presenta ampit de pedra i brancals i llinda de pedra bisellada. La façana nord queda dominada per un volum adossat construït modernament. 08271-16 La Roca, s/n. Nucli urbà. Sobremunt Es tracta d'una casa bastida al segle XVIII, tal com s'indica a la data inscrita a la llinda de la porta principal, que havia fet d'hostal. 42.0354900,2.1659900 430967 4654053 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66717 El Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-12 GINEBRA, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, XXII, núm. 155, 2005. XVII-XVIII Algunes de les estructures que envolten l'edifici es troben en estat de ruïna. El Puig està situat sobre un turó elevat que queda encerclat per un meandre que forma la riera de Sorreigs i pel pas del rec del Puig, a l'oest de Reixac i al sud de les Fosses. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i un volum adossat al sud de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que amb la teulada d'una vessant del volum adossat al sud es forma una teulada de triple vessant. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, un ample portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra petita emmarcada amb maó, a més d'una petita estructura de planta circular adossada a l'extrem dret, la cisterna, que conté una obertura emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals, de majors dimensions, reformada amb obra vista. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Pocs metres davant la façana hi ha una pallissa de dos nivells, bastida completament amb obra vista. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i vegetació. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la dreta de la façana hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra on s'observa un porta emmarcat amb brancals de pedra treballada i maó i llinda de fusta. La façana oest mostra dues parts diferenciades. A l'esquerra hi ha una estructura adossada que arriba fins al nivell de primer pis i a la dreta, en un tram de mur cobert d'heura hi ha una porta i una finestra emmarcada amb pedra treballada, a nivell de primer pis. Davant d'aquesta façana hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, la majoria de les quals en estat de ruïna. La façana sud es troba dominada pel volum que hi ha adossat en aquest costat i conté una estructura adossada parcialment aterrada. Únicament conté dues finestres a nivell de primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. 08271-17 Sector oest del terme municipal El Puig es troba documentada al segle XIV en un fogatge de l'any 1360 com a 'Mas des Pug de Soreys'. Tot i no presentar dates inscrites als elements estructurals, la seva tipologia constructiva indicaria que es tracta d'un edifici bastit en època Moderna. 42.0229200,2.1481200 429474 4652672 08271 Sobremunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66718 Els Arços https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-arcos XVIII Els Arços està situada en un punt elevat a l'est de la carretera BV-4601 i a l'oest de la riera de Sorreigs, al sud-oest del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb nombroses estructures adossades al voltant, tancant dos patis davant les façanes est i sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta i una finestra reformada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una eixida formada per tres obertures rectangulars, sustentades amb un pilar de pedra treballada i altres d'obra vista. A l'esquerra hi ha un petit volum adossat de planta reduïda i alçada notable que conté petites obertures a nivell de primer pis. Davant la façana hi ha un pati o lliça delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i que té l'accés principal orientat al nord-oest i del que únicament es conserven els brancals de pedra treballada. El pati que s'estén davant la façana sud-est de l'edifici és de menors dimensions, també queda delimitat amb estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i té l'accés orientat al pati gran i com l'altre, només se'n conserven els brancals de pedra treballada. La façana sud-est té adossades diverses estructures que tanquen un petit pati. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó, al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord-est conté un cos adossat arrebossat a la part dreta. A la resta de façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta a les golfes. A l'esquerra hi ha adossades les estructures que tanquen el pati petit, en aquesta part amb obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana nord-oest conté dues espitlleres a nivell de planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i l'altra amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra treballada a les golfes. 08271-18 Sector oest del terme municipal 42.0205600,2.1435800 429096 4652414 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66719 Can Vinyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyes-0 XX Can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, en un punt elevat entre la carretera BV-4601 i el rec del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta quadrada, de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades d'obra vista. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó al centre, amb una finestra emmarcada amb maó de majors dimensions a l'esquerra i un portal d'arc rebaixat també emmarcat amb maó a la dreta. Al primer pis hi ha una galeria central formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó i sustentades amb columnes de pedra negra, decorada amb relleus al capitell i amb motllures a la base. A cada costat de la galeria hi ha una finestra emmarcada amb maó. A nivell de golfes, i als dos extrems, hi ha dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó. La façana est conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, cinc finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana nord mostra un volum adossat a l'extrem dret, la pallissa, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. Pròpiament a la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis, una de les quals amb llinda d'arc de mig punt, i dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana oest té un pati tancat al davant, delimitat al nord per la pallissa i a la resta amb mur de maçoneria de pedra, i amb l'accés principal orientat al sud i format per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana hi ha una porta i quatre finestres petites emmarcades amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis i quatre finestres petites apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La pallissa, formada per dos nivells, conté en la seva façana principal dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó al nivell inferior, quedant el nivell superior obert i sustentat amb un pilar central d'obra vista. 08271-19 Sector oest del terme municipal Es tracta d'una masia construïda a la primera meitat del segle XX. 42.0246300,2.1394700 428760 4652869 08271 Sobremunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La masia es coneix també com a Can Costa. L'accés a la casa queda tancat amb una cadena. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66720 Can Calet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calet XIX Cal Calet està situada en un punt elevat amb grans vistes sobre la Plana de Vic i el Pirineu, al nord-oest de Santa Llúcia de Sobremunt i al nord-est de Potelles. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté un portal i una finestra a la planta baixa i dues finestres amb ampit de pedra al primer pis. Els emmarcaments de les obertures, com a la resta de l'edifici, estan arrebossats tot i que en aquest cas són de pedra treballada al primer pis i de maó amb llinda de fusta a la planta baixa. A l'esquerra de la façana hi ha adossada una estructura d'obra vista. Davant la façana hi ha un pati, delimitat a l'est per una estructura de dos nivells bastida amb obra vista sobre una fort desnivell. La façana est conté dues finestres al primer pis i diverses estructures adossades a nivell de planta baixa, bastides amb obra vista. La façana nord conté únicament una finestra, emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana oest conté dues finestres reformades a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra hi ha un cobert adossat, amb una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha l'estructura adossada que sobresurt a l'esquerra de la façana principal, tancant el pati de la masia pel costat oest. 08271-20 Sector nord-est del terme municipal 42.0366000,2.1838000 432443 4654162 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66720-foto-08271-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66720-foto-08271-20-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A tocar de can Calet hi passa el camí ramader. A prop hi ha una bassa d'abeuratge i una returada que servien per abeurar el bestiar i poder-hi parar a descansar. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66721 El Muntaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-muntaner IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. XVII-XIX El Muntaner es troba situada al sud-oest del nucli urbà de Sobremunt. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats. La masia té una lliça al davant de la façana principal, closa per un volum que correspon a una masoveria, a una banda, i per unes estructures de corts, a l'altra. Tanca l'accés un portal de lliça emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta i barbacana de doble vessant. La façana principal, orientada a l'est, presenta dos portals a nivell de planta baixa. El portal de la dreta, d'accés a l'habitatge està emmarcat amb pedra bisellada i coronat per arc deprimit convex. El portal de l'extrem esquerra està emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la dreta, una finestra central emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data 1778 a la llinda i un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra bisellada i coronament d'arc deprimit convex amb llinda decorada amb arc de cortina i motius geomètrics al qual s'accedeix a través d'unes escales de pedra. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta. La façana sud presenta a nivell de planta baixa dues petites obertures. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. La finestra central emmarcada amb pedra bisellada presenta la inscripció següent a la llinda: RENOVAT 18 IHS 28. A les golfes s'obre una finestra de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la façana nord hi ha, a la planta baixa, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i llinda de fusta, un portal d'accés i una finestra reformada. Al primer pis hi ha una finestra de nova construcció, una petita finestra tapiada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada amb decoració a la llinda de motius geomètrics hexagonals. Les golfes presenta tres finestres de menors dimensions: una emmarcada amb maó i dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la banda nord hi havia adossada una estructura de corral, actualment derruïda. La façana presenta dues finestres al primer pis: una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra reformada i a les golfes dues finestres més: una emmarcada amb maó i llinda de fusta i l'altra emmarcada amb pedra treballada. 08271-21 Sector nord del terme municipal El Muntaner es troba documentat en el fogatge de 1553, amb Joan Muntaner, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. 42.0316900,2.1618800 430623 4653634 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'interior de la masia es conserva una data inscrita en una llinda d'una porta: 1677. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66722 La Farigola https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola-1 XVIII-XIX La Farigola està situada en un punt lleugerament a la capçalera de la vall del torrent de la Farigola, al sud-oest del Muntaner. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis . Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses etapes constructives. Està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté diverses estructures adossades a la part esquerra amb un afegit que forma una petita terrassa a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una porta amb llinda de fusta i rampa d'accés de pedra, una porta emmarcada amb pedra treballada, aprofitant una cantonada integrada al mur, maó i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés a la terrassa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i un balcó emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté una petita estructura adossada a la part esquerra. Únicament hi ha dues obertures, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, ambdues obertures a nivell de primer pis. La façana oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha una porta i una finestra emmarcades amb maó i llinda de fusta, i al primer pis un petit balcó i una finestra emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. A la part esquerra només s'observa una petita obertura a nivell de planta baixa. La façana sud, com l'oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part esquerra, més alta, hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A la part dreta hi ha unes finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una petit balcó i una finestra emmarcats amb maó al primer pis. 08271-22 Sector nord del terme municipal 42.0292200,2.1611400 430559 4653361 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66723 Mas Miolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-miolet XIX Edifici en estat de ruïna. El mas Miolet està situat en una zona boscosa dins la vall de la riera de Sorreigs, uns metres a l'est del petit embassament que forma la riera i a l'oest del Gorg Negre. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins al nivell de primer pis, amb carreus treballats delimitant les cantonades, exceptuant un cos amb les cantonades delimitades amb obra vista, i les obertures que encara es conserven es troben emmarcades amb maó. Els murs i l'interior de l'edifici es troben coberts d'heura i altra vegetació, especialment roures. La façana principal es trobava orientada al sud, actualment és la façana en pitjor estat, i la teulada era de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, tot i que no se'n conserva cap tram. 08271-23 Sector sud del terme municipal 42.0082600,2.1762300 431786 4651022 08271 Sobremunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66723-foto-08271-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66723-foto-08271-23-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66724 Cal Tic https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tic FORCADA, Ignasi, GAY, Víctor (2001). Caminant pel Lluçanès. Pòrtic. XVII Cal Tic es troba situada a uns 80 metres al sud de l'església de Sant Martí de Sobremunt. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i un pis, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per una finestra a l'esquerra, emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, i una petita porta a la dreta, també emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada flanquejada per dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem esquerra de la façana hi ha una petita fornícula de quart d'esfera que presenta policromia interior de color blau. La resta de les façanes presenten diverses obertures reformades o de nova construcció. Només es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada situada a nivell de primer pis de la façana sud. 08271-24 Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt Tot i no tenir dates inscrites en els elements estructurals, la seva tipologia constructiva fa pensar que es tracta d'un edifici bastit en època Moderna. Havia estat la seu de les antigues escoles. 42.0352400,2.1675200 431094 4654024 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66724-foto-08271-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66724-foto-08271-24-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Actualment és cal Tic és la seu de l'ajuntament de Sobremunt. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66725 La Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-14 XVIII-XIX La Sala està situada pocs metres a l'oest de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt, en un punt elevat a l'extrem nord-est del nucli de Sobremunt. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté una estructura adossada perpendicularment a la meitat esquerra, coronada amb teulada de doble vessant i sustentada amb pilars de blocs de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada que han estat pintats de vermell, com diversos emmarcaments d'obertures a la resta de l'edifici. Davant la façana hi ha un pati, delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana sud conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, ambdues pintades de vermell, i tres finestres al primer pis, dos de les quals pintades de vermell; dues estan emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una amb llinda de fusta, i l'altra amb maó. La façana est forma un queixal i contenia nombroses estructures adossades, actualment en runes. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó i una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una part de mur bastida amb obra vista i una finestra a l'extrem dret. La façana nord conté estructures adossades a dreta i esquerra i únicament tres finestres, dues reformades a la planta baixa i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. 08271-25 La Sala, s/n. Nucli urbà. Sobremunt 42.0361300,2.1668300 431038 4654123 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66726 Rectoria de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-1 IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. XVIII La Rectoria està situada a l'extrem nord-est del nucli de Sobremunt, adossada al sud-est de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, tot i que en algunes parts aquest s'ha escrostonat, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i dos portals, el central dels quals emmarcat amb pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat i el de l'extrem dret, també d'arc rebaixat, emmarcat amb maó. Al primer pis hi ha un balcó al centre emmarcat amb pedra bisellada i quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A nivell de golfes hi ha una finestra balconera central emmarcada amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A l'extrem esquerre de la façana hi ha adossat un mur de maçoneria de pedra rematat en un pilar bastit amb blocs de pedra treballada i coronat amb una peça monolítica de forma troncocònica. La façana est conté adossada una estructura parcialment enrunada i un petit cos a la part dreta amb una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés directe al primer pis. La façana nord es troba adossada en el seu extrem dret a l'església. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada; al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta i dues amb llinda de pedra, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data de 1789 inscrita a la llinda; i a les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una amb maó i una amb pedra treballada. La façana oest compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la casa i es troba a pocs metres de l'entrada principal de l'església. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1921 inscrita a la llinda, una finestra emmarcada amb maó i una obertura d'arc rebaixat reformada. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra petita emmarcada amb maó. 08271-26 Rectoria de Sant Martí, s/n. Nucli urbà. Sobremunt La rectoria es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Mn. Antoni vicari, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. 42.0360000,2.1673100 431077 4654109 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66726-foto-08271-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66726-foto-08271-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66726-foto-08271-26-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66727 Rectoria de Santa Llúcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-llucia XVII-XVIII La rectoria de Santa Llúcia es troba adossada al sud de l'església de Santa Llúcia de Sobremunt, sobre un turó elevat a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses fases constructives. Està format per diversos volums adossats, l'original dels quals format per planta baixa i primer pis, tot i que alguns dels volums adossats compten amb un nivell més, i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i adossada a la dreta de l'església, mostra dos volums diferenciats, separats per una cantonada integrada al mur. En el de l'esquerra, l'original, hi ha una estructura adossada a nivell de planta baixa bastida amb murs de maçoneria de pedra, la cisterna. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada, amb una inscripció parcialment erosionada a la llinda on s'intueix 'SANCTA LVCIA ORA PRO NOBIS ANY 1717' junt amb una creu intercalada. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. El volum adossat a la dreta compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1748 inscrita a la llinda; al primer pis, que coincideix amb el nivell de planta baixa del volum original, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra treballada. A la dreta hi ha un volum adossat reformat modernament que conté un petit portal d'arc irregular de lloses a plec de llibre a la planta baixa i forma una eixida a nivell de golfes. La façana est conté un volum adossat a l'esquerra reformat. A la resta de la façana hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues reformades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba completament adossada a l'església. 08271-27 Sector nord-est del terme municipal 42.0307500,2.1871200 432711 4653510 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'interior de la rectoria es conserva una data inscrita en una llinda del segle XVII. Actualment és la seu del Centre Residencial d'Acció Educativa, Santa Llúcia, on rehabiliten i formen adolescents en risc, amb conveni amb el Departament d'Acció social i ciutadania de la Generalitat de Catalunya. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66728 Cabana de Potelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-potelles XIX La cabana de Potelles es troba situada a uns metres al sud-oest de la masia de Potelles. Es tracta d'una cabana de grans dimensions, de planta rectangular, bastida amb murs de maçoneria de pedra irregular, cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals amb un ràfec d'ampla volada. La façana principal està orientada al sud-est i queda dominada per una gran arcada de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre que ocupa la major part de la façana. Una altra arcada d'iguals dimensions es repeteix a l'interior; presenta el sostre de fusta i un pilar central fet de pedra. A l'esquerra de la gran arcada hi ha una porta emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada; a la llinda hi ha l'abreviació següent: JOP POS i la data de 1804 amb una creu intercalada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega triangular format per dues lloses petites. La façana sud-oest presenta dues finestres i la façana nord-oest hi ha una gran obertura emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta que actualment es troba tapiada. Sobre l'obertura hi ha un arc de descàrrega format per lloses a plec de llibre. La façana nord-est queda oberta i sense coberta de teulada formant dos espais entre mitgeres. 08271-28 Sector nord-est del terme municipal La masia de Potelles presenta el seu punt de màxima esplendor a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, època en què es construí aquesta cabana. 42.0348900,2.1787600 432024 4653976 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66728-foto-08271-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66728-foto-08271-28-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66729 Pallissa de Beulovi https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-beulovi XVIII La pallissa de Beulovi està situada pocs metres al sud-oest de la masia de Beulovi, entre el pati o lliça que forma la masia i l'era de la mateixa. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions i planta pràcticament quadrada, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La pallissa conté únicament dues obertures, una a la façana principal que ocupa pràcticament tot la façana quedant la pallissa oberta al sud i una porta al mur posterior que comunica la pallissa amb la lliça de la masia. Per la part interior, aquesta porta conserva una llinda de fusta on hi ha la inscripció parcialment erosionada de 'Joan Casacoberta 17 + - - masove'. 08271-29 Sector central del terme municipal Es tracta d'una pallissa bastida al segle XVIII tal com ho demostra la data, força erosionada, inscrita en una llinda d'una porta. 42.0194100,2.1766100 431829 4652259 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66729-foto-08271-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66729-foto-08271-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66729-foto-08271-29-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66730 Pallissa de Conjunta https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-conjunta XIX-XX Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta. La pallissa de Conjunta està situada uns metres a l'oest de la masia de Conjunta, en una zona de forts desnivells de la carena de Conjunta. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, bastida en una petita terrassa entre dos marges rocosos amb murs de contenció de maçoneria de pedra gran. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, consta de dos nivells i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté al nivell inferior dos portals i dues finestres, totes quatre obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Al nivell superior hi ha dues grans obertures que ocupen una part important de l'ample de la façana, quedant separades per un pilar central bastit amb pedra treballada. A l'extrem dret hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana oest no conté obertures. La façana nord sobresurt només lleugerament a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Conté únicament un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó, que dóna accés a la part alta del nivell superior de la pallissa. La façana oest té davant un pati tancat, delimitat a l'est per la masia de Conjunta i al nord per un fort pendent, solucionat amb un mur de contenció de maçoneria de pedra per on creuen unes escales també de pedra que comuniquen els dos nivells. Pròpiament a la façana hi ha un gran portal emmarcat amb pedra treballada, sobre el que hi ha un carreu integrat al mur amb un relleu circular en el que hi ha inscrit 'R.F. 1934'. Al nivell superior i a l'extrem dret hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, a la que s'accedeix a través d'un replà que formen les escales de pedra. 08271-30 Sector nord-est del terme municipal 42.0280400,2.1801200 432129 4653215 08271 Sobremunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66730-foto-08271-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66730-foto-08271-30-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66731 Pallissa de Guiteres https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-guiteres XVIII-XIX La pallissa de Guiteres està situada uns metres al sud-oest de Guiteres, en la part interior d'un pronunciat meandre que forma la riera de Sorreigs. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions i dos nivells, bastida una part amb murs de maçoneria de pedra i la resta amb obra vista, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté al nivell inferior una porta amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. El nivell superior, bastit parcialment amb obra vista, queda obert amb dues grans obertures separades per un pilar central d'obra vista. La façana nord mostra dues parts diferenciades, a la dreta no hi ha cap obertura i a l'esquerra, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta al nivell inferior i una gran obertura emmarcada amb maó al superior. La façana oest no conté cap obertura al nivell inferior, quedant el nivell superior tancat amb un mur d'obra vista amb petites obertures entre maons. La façana sud compta només amb el nivell superior a causa de l'aflorament rocós sobre el que s'assenta la pallissa, i conté únicament una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. 08271-31 Sector sud del terme municipal 42.0091100,2.1690700 431194 4651122 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66732 Molí de Guiteres https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guiteres Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. XVIII La vegetació envolta tot l'edifici i la bassa. El molí de Guiteres està situat uns metres al nord-est de Guiteres, a la part interior d'un meandre pronunciat que forma la riera de Sorreigs, i en una zona actualment coberta de vegetació. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord, conté en un nivell inferior al de planta baixa i a l'extrem esquerra, dues obertures de volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre: els carcabans. Un està completament cobert de runa i l'altra conserva part de la maquinària. A nivell de planta baixa hi ha dos portals amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta al centre, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada, i a les golfes dues finestres més. A l'esquerra hi ha un cos adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana est es troba dominada parcialment pel cos adossat, que conté una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A la part visible del volum principal, parcialment coberta de vegetació, hi ha dues finestres. La façana sud té molt poca alçada a causa del desnivell sobre el que s'assenta el molí i no conté cap obertura. A uns dos metres de la façana hi ha la bassa, delimitada amb alts murs de maçoneria de pedra coberts de vegetació. La façana oest, com la sud, té poca alçada a causa del desnivell existent, i només compta amb una obertura, una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de golfes. 08271-32 Sector sud del terme municipal El molí de Guiteres va tenir activitat fins els anys 40 del segle XX. Alguns veïns de Sant Bartomeu del Grau anaven a moldre el blat al molí de Guiteres. L'aigua que deixaven anar de la bassa del molí de Guiteres per el molí de Guiterons, uns metres més avall. 42.0096300,2.1696800 431245 4651179 08271 Sobremunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Una ruta anomenada 'ruta dels Solans' discorre, en part, pel camí que feien servir els veïns de Sant Bartomeu del Grau per anar a moldre gra al molí de Guiteres. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66733 Molí de Guiterons https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guiterons XVIII-XIX Edifici en estat de ruïna. El molí de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, i a tocar del salt de Guiterons, una cascada natural amb un gorg a sota. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions actualment en estat de ruïna. Es conserven diversos murs de maçoneria de pedra fins a una alçada de 2 a 3 metres, permetent observar diverses divisions interiors. Els murs es troben coberts de vegetació i només s'intueix alguna petita obertura emmarcada amb maó. L'edifici es troba ubicat paral·lel a la riera, de manera que es troben consecutivament, la bassa i dues estances, on es trobava la maquinària del molí. L'extrem inferior del molí coincideix amb el saltant de la riera de manera que s'aprofita parcialment el desnivell d'aquesta. 08271-33 Sector sud del terme municipal L'aigua que deixaven anar de la bassa del molí de Guiteres per el molí de Guiterons. 42.0100500,2.1709100 431347 4651225 08271 Sobremunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66734 Molí de les Fosses https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-fosses XIX A causa del desús, la vegetació cobreix la part nord de l'edifici i els interiors es van deteriorant. El molí de les Fosses està situat en un meandre de la riera de Sorreigs, pocs metres al sud de les Fosses. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per dos volums adossats de planta baixa i primer pis. El volum original, d'alçada menor que el volum ampliat, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i l'ampliat, amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i d'obra en el superior, completament arrebossats. Ambdós volums tenen les cantonades delimitades amb carreus treballats i estan coronats amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums que formen l'edifici. A la dreta hi ha el volum ampliat, amb un portal emmarcat amb maó a la planta baixa i un balcó emmarcat amb maó al primer pis, tot i que l'emmarcament es troba arrebossat, com a la majoria d'obertures d'aquest volum. A la cantonada dreta d'aquest volum hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'A.V.E. 1888'. A l'esquerra hi ha el volum original, on s'observa, per sota el nivell de planta baixa el carcabà, format per una volta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada, a partir de la qual continua el canal formant al cap de pocs metres un pas cobert amb volta per sobre del qual es transita. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A l'extrem esquerre hi ha adossada una estructura, actualment aterrada i coberta de vegetació. La façana est es troba dominada pel volum ampliat, que conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, actualment tapiada, al primer pis. La façana nord es troba completament coberta d'heura i només s'hi intueix una finestra. A la part dreta de la façana, darrera el volum original, hi ha adossada la bassa del molí. La façana oest es troba dominada pel volum original, amb un portal emmarcat amb pedra treballada i actualment tapiat a la planta baixa i una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra s'observa un dels murs de maçoneria de pedra que delimiten la bassa del molí. 08271-34 Sector oest del terme municipal El molí de les Fosses és un edifici bastit al segle XIX tal com ho indiquen algunes dates corresponents a l'edifici. Algunes vegades les diverses crescudes de la riera del Sorreigs havien inundat els baixos del molí. 42.0267100,2.1492800 429575 4653092 08271 Sobremunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs L'interior de l'edifici es troba en mal estat però encara s'hi conserva una part de la maquinària del molí. A la propera masia de Reixac es conserva una llinda de grans dimensions de fusta provinent del molí i amb la data de 1870 inscrita junt amb una creu intercalada. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66735 Molí de l'Aumatell https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laumatell XVIII-XIX El molí de l'Aumatell es troba situat a tocar de la riera del Sorreigs, al sud-est de la masia de l'Aumatell. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per un molí, una casa, una pallissa i dues estructures agropecuàries. El molí, situat a peu de riera, és de planta irregular format per dos cossos adossats, fruit de les ampliacions i reformes que s'hi ha fet al llarg dels anys. Està format per soterrani, planta baixa i un pis. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i estan arrebossats. Conserva a la façana est i a nivell de soterrani dos carcabans fets en volta, un dels quals conserva l'arbre al seu interior. Sobre els dos carcabans s'entreveuen (sota l'arrebossat escrostonat dels murs) dues finestres tapiades emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Als nivells de planta baixa i primer pis hi ha diverses finestres reformades al llarg de totes les façanes. Adossada a la façana oest hi ha la bassa del molí que conserva parcialment els murs de pedra i el pou que conduïa l'aigua al soterrani per fer moure el rodet i l'arbre que transmetien la força a la maquinària (situada a la planta baixa) que feia anar les moles; l'aigua sortia pels carcabans i retornava a la riera. Uns metres al nord, i situat en un nivell més alt hi ha la Casanova del molí de l'Aumatell. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals; està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades i obertures (finestres i portes) emmarcades amb maó. La façana sud presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres. El primer i les golfes presenten la mateixa disposició de les obertures que a la planta baixa; al primer pis hi ha un balcó central flanquejat per dues finestres; a les golfes hi ha una finestra balconera flanquejada per dues finestres. Sota teulada s'obre una obertura circular també emmarcada amb maó. La façana oest presenta dues finestres a la planta baixa i dues finestres a primer pis. La façana nord presenta un pis menys a causa del desnivell. Al nivell de primer pis hi ha un portal d'arc rebaixat i una finestra a l'esquerra. Al nivell de golfes hi ha una porta d'arc rebaixat, a la qual s'accedeix a partir d'unes escales d'obra, i dues finestres flanquejant-la. La façana est presenta tres finestres de desiguals dimensions a la planta baixa i dues finestres també de desiguals dimensions al primer pis. Al costat de la casa hi ha una pallissa bastida amb obra vista, maó i pedra i dues estructures agropecuàries construïdes amb maçoneria de pedra i cantonades i obertures emmarcades amb maó, una de les quals presenta un carreu amb la data de 1935. 08271-35 Sector sud del terme municipal 42.0129000,2.1577400 430260 4651552 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'exterior del molí es conserva una mola. 98|94 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66736 Molí del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-puig-0 XVIII El molí no conserva la teulada i alguns dels murs de càrrega estan coberts de vegetació. El molí del Puig està situat pocs metres a l'oest de la riera de Sorreigs i al nord del rec del Puig, al sud-est del Puig i a l'oest de Reixac, en una zona on la riera queda tancada a l'est per un cingle rocós i forma prats herbats en el seu llit. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en estat de ruïna. Està format per un sol volum, amb la bassa adossada al nord-oest, i bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. Consta de dos nivells i originalment estava coronat amb una teulada d'una vessant, actualment inexistent. La façana principal, orientada al sud, mostra el volum del molí a la dreta i la bassa adossada a l'esquerra, de forma allargada, bastida amb alts murs de maçoneria de pedra i amb dues petites obertures a mode de sobreeixidor. Pròpiament a la façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al nivell inferior. La façana est, orientada a la riera, conté una petita estructura adossada a l'extrem dret formada amb volta de canó de rajol i murs exteriors de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana i a nivell de soterrani hi ha el carcabà del molí format per una volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre. Al nivell superior hi ha una obertura emmarcada amb pedra treballada que no conserva la llinda ja que es troba just sota el nivell de la teulada, actualment inexistent. Les façanes nord i oest resten completament cobertes d'heura i altra vegetació i tenen adossada la bassa, també completament coberta de vegetació. Uns metres al nord del molí s'observa el canal que conduïa l'aigua a la bassa, actualment molt erosionat. 08271-36 Sector oest del terme municipal 42.0220700,2.1494300 429582 4652577 08271 Sobremunt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66737 Resclosa del molí de Guiteres https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-guiteres XVIII La resclosa del molí de Guiteres està situada uns 100 metres al sud Guiteres, en un meandre que forma la riera de Sorreigs, on la riera queda envoltada al sud per un cingle rocós. La resclosa està formada per diversos murs de maçoneria de pedra gran coronats amb una filada de blocs de pedra treballada. El mur principal, perpendicular a la riera té uns 15 metres de llarg i una alçada d'uns 2 metres. A un extrem s'adossa al cingle rocós que tanca el meandre de la riera i en l'altre a un segon mur, paral·lel al cingle rocós i que actua com a límit de la riera. Darrera aquest mur es conserven petits murs que marquen l'inici del canal, del que s'ha conservat el traçat tot i que es troba erosionat. El canal té un recorregut d'uns 150 metres fins desembocar a la bassa del molí de Guiteres, situada al nord-est. 08271-37 Sector sud del terme municipal 42.0081500,2.1694200 431222 4651015 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66737-foto-08271-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66737-foto-08271-37-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El PR C-46 passa al costat de la resclosa i seguint un tram del canal, just abans de creuar unes passeres prop del molí de Guiteres. 94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66738 Resclosa del molí de l'Aumatell https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-laumatell XVIII La resclosa del molí de l'Aumatell està situada uns cent metres a l'oest del molí de l'Aumatell, a la riera de Sorreigs. Es tracta d'una resclosa ubicada en un punt on la vall és relativament ampla i formada per diversos murs de maçoneria de pedra. El mur principal, perpendicular a la riera, assoleix en alguns punts els 4 metres d'alçada i té una llargada total superior als 20 metres, tot i que el tram per on salta l'aigua és només d'uns 4 metres. El mur està coronat amb blocs de pedra treballada i es troba lleugerament inclinat, a mode de contrafort. A l'extrem dret del mur n'hi ha adossat un altre formant cantonada que delimita el canal del molí i una comporta, amb petits contraforts i coronat amb grans lloses. Del canal es conserva una comporta, bastida amb blocs de pedra treballada, i el seu recorregut, delimitat amb murs de maçoneria de pedra, tot i que molt erosionats en la part més propera a la bassa. Es tracta d'un canal curt, de només 60 metres aproximadament, que desemboca en la gran bassa del molí de l'Aumatell. En l'esplanada rocosa on s'assenta el mur principal de la resclosa i uns metres al sud es troba un gran forat rectangular picat a la roca. 08271-38 Sector sud del terme municipal 42.0127800,2.1562300 430135 4651539 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66738-foto-08271-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66738-foto-08271-38-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66739 Resclosa del molí del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-puig XVIII Una part de la resclosa es troba destruïda. La resclosa del molí del Puig està situada uns 300 metres al nord del molí del Puig , just al final d'un meandre de la riera de Sorreigs on aquesta s'estreny lleugerament. Es tracta d'una resclosa parcialment destruïda que conserva un mur de maçoneria de pedra d'uns 12 metres de llarg i al que li manquen uns 3 o 4 metres, que és l'espai per on actualment passa la riera. És un mur lleugerament corbat i de gran amplada, que no conserva l'alçada total a causa de l'erosió del pas de la riera. A l'extrem superior, a una alçada entre un metre i un metre i mig, té una amplada de 70 centímetres, eixamplant-se a la base. A l'extrem dret el mur queda cobert de vegetació. El canal es troba parcialment conservat, es pot seguir tot el seu traçat però es troba erosionat en nombrosos punts i totalment cobert de vegetació en altres. 08271-39 Sector oest del terme municipal 42.0247700,2.1484400 429503 4652877 08271 Sobremunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66739-foto-08271-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66739-foto-08271-39-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66740 Sistema de rec de Potelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-potelles XVIII Els sistema de rec de Potelles es troba situat a l'interior de l'hort tancat de la masia de Potelles. L'hort que té unes dimensions d'uns 47 metres de llargada per 19 metres d'amplada, es troba voltat per un mur de maçoneria de pedra amb un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta a mode de lliça coberta amb barbacana de doble vessant. Sobre la llinda hi ha un carreu de pedra amb la inscripció: H F 1768 RENOVADA PER JOSEPH POTS ANY 1823. L'inici del canal de rec es troba situat al mur nord de l'hort a la part més oriental. Del mur en surt un desaigua provinent probablement d'una bassa situada a l'exterior. El desaigua va a parar a una pica monolítica quadrada i de la pica en surt un tram de canal que al cap de 2 metres gira a l'esquerra formant un sistema de rec d'uns 30 metres de llargada; està format per diversos trams rectangulars de pedra treballada amb una canal enmig i els trams més llargs arriben gairebé als dos metres de llargada. Al llarg del canal de pedra hi ha diversos forats rodons que servien de desaigua per regar l'hort. 08271-40 Sector nord-est del terme municipal 42.0353800,2.1798200 432112 4654030 08271 Sobremunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66740-foto-08271-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66740-foto-08271-40-3.jpg Física Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66741 Pintures murals de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti MONTAÑÀ, Dani, 'Conversió de Sant Martí' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). XX Les pintures de Sant Martí de Sobremunt estan ubicades al presbiteri de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt. Es tracta de dos quadres de 229'5 centímetres d'alçada per 189'5 d'ample, pintats amb la tècnica d'oli sobre fusta utilitzant la fusta, pigments emulsionats i carbó com a materials. Són obra de Camil Bofill i porten per a títol la Conversió de Sant Martí. Es tracta d'un conjunt de dos quadres complementaris, de dimensions rectangulars col·locats a la paret del presbiteri, a banda i banda de la fornícula principal. Ambdós quadres tenen la mateixa composició: una faixa horitzontal a la part superior, amb inscripció; una faixa horitzontal a la part inferior, amb sanefa zigazagada; i dos episodis de la trobada de Sant Martí amb un pobre, amb el qual acaba compartint la capa, cobricel·lats per un sol àngel. Les figures que protagonitzen els dos episodis de cada quadre són traçades a partir de multitud de segments de corba i rectilinis característics de l'autor. Un llunyà paisatge natural fa de teló de fons a les figures; l'àngel que sobrevola cada quadre mira al centre. Hi predominen amb força els tons vermellosos, verdosos i negres. En el primer quadre els dos episodis descrits són la trobada amb el pobre, i el gest d'agafar-se la capa; en el segon quadre, els episodis són el moment en el que el sant talla la capa, i quan el pobre ja va vestit. En les faixes horitzontals dels dos quadres hi ha una inscripció, en el de l'esquerra 'CONVERSIO', i en el de la dreta 'SANT MARTI'. En l'angle inferior dret del quadre dret hi ha la signatura de l'autor 'Camil Bofill 1979'. 08271-41 Església de Sant Martí de Sobremunt, s/n. Nucli urbà. Sobremunt Camil Bofill va néixer a Torelló l'any 1957 i la seva inquietud artística es desvetllà de molt jove. La seva primera obra important va ser un gran díptic sobre fusta dedicat a la conversió de Sant Martí, que va realitzar per al presbiteri de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt, l'any 1979. Altres obres que realitzà foren les pintures de Sant Feliu de Torelló o el retaule de Santa Maria de Borredà. 42.0361300,2.1672100 431069 4654123 1979 08271 Sobremunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66741-foto-08271-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66741-foto-08271-41-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Camil Bofill El número registre de la fitxa de les pintures (Conversió de Sant Martí) de l'església de Sant Martí a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1121 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66742 Santa Llúcia de Sobremunt (jaciment) https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-sobremunt-jaciment AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). Les restes de l'antiga església romànica de Santa Llúcia de Sobremunt es troben sota els fonaments de l'església actual, una construcció d'època moderna (segle XVIII). Es conserven reduïdes restes romàniques al mur de tramuntana, fragments de parets absidials de planta semicircular que han quedat incrustats dins les parets de l'absis actual i els fonaments sota el paviment del presbiteri, que poden ser visibles aixecant les tapes de fusta de darrere l'altar. L'alçada de les restes és de 50 centímetres i l'amplada del mur de 75 centímetres. És probable que les restes de l'absis fossin aprofitades de murs d'una antiga guàrdia o torre de defensa. Queda ben clar que foren utilitzades com a murs absidials, ja que avui en les cares de tramuntana i de migjorn són apreciables les parts dels murs de superfície cilíndrica que coincideixen en planta amb el semicercle dels fonaments descoberts. 08271-42 Sector nord-est del terme municipal L'ermita de Santa Llúcia, dedicada, inicialment a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, no apareix documentada fins l'any 1370; les restes romàniques que es troben a la base del temple, però indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L'advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Era antigament coneguda com a Santa Llúcia de Dalt en contraposició amb Santa Llúcia de Baix, situada a Taradell, la qual centrava la devoció del sector sud de la Plana de Vic. El 1407 Pere Grau, amo del veí mas Grau, donà al rector i a la parròquia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de Santa Llúcia. Segons Antoni Pladevall, en els segles XVI i XVII, com a mínim entre els anys 1522 i 1686, el rector de Santa Martí hi celebrava missa setmanal, en virtut d'unes antigues fundacions. Sembla que vers 1693 Santa Llúcia ja amenaçava ruïna. 42.0308600,2.1871600 432715 4653522 08271 Sobremunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66742-foto-08271-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66742-foto-08271-42-3.jpg Física Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66743 Camí ramader https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-16 AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. El camí ramader de Sobremunt connecta la meitat nord de la Plana de Vic, i probablement també amb alguns dels territoris que s'estenen a l'est, amb un dels principals camins ramaders que travessa el Lluçanès i que connecta el Vallès amb la zona pirinenques i prepirinenques de la Cerdanya i el Ripollès; s'uneix a aquest camí al collet de Sant Agustí, en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès i al peu del massís dels Munts. La part que pròpiament discorre pel terme municipal de Sobremunt té aproximadament 3 quilòmetres i s'inicia a l'extrem sud-est del terme municipal, en un punt elevat al nord-est del Grau, sobre la serra de Sobremunt. Des d'aquest punt i fins abandonar el terme municipal el camí segueix en direcció nord-oest, passant sempre per la carena de la serra de Sobremunt. El camí pràcticament discorre sobre el límit del terme municipal, quedant a mà esquerra el terme municipal de Sobremunt i a la dreta un fort pendent, del terme municipal d'Orís a l'extrem nord, i de les Masies de Voltregà en la resta. Seguint la carena el camí passa per Santa Llúcia, el punt més alt del recorregut, i poc després arriba a cal Calet, on es troben dos elements associats al camí, una bassa i una remolta, anomenades de cal Calet. El camí abandona el terme municipal al nord de Potelles i al límit de la vall per on transcorre la carretera BV-4608, coneguda com 'la Trona', a la zona del collet de Sant Martí. A partir d'aquest punt el camí entra en terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, dirigint-se cap a la Casanova de Viladecans i seguint en direcció als Munts. 08271-43 Sector est i nord-est del terme municipal Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. 42.0363500,2.1838100 432443 4654134 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66743-foto-08271-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66743-foto-08271-43-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66744 Camí empedrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat Bona part dels carreus que formen el tram de camí presenten erosió. El camí empedrat de Potelles està situat uns metres al nord-est de Potelles, a tocar de la pista encimentada que condueix a Santa Llúcia de Sobremunt. Es tracta d'un tram amb pendent d'uns 15 metres de llargada que segueix una orientació de sud-oest a nord-est. Únicament es conserva el mur de contenció del camí pel costat exterior, és a dir al sud. En aquesta part s'observa el mur de maçoneria de pedra petita coronat amb blocs de pedra treballada, bastit sobre un aflorament rocós. Aproximadament cada 5 metres sobresurt un monòlit cap enlaire, els guarda-rodes, dels quals se n'ha conservat tres. El límit nord del camí no s'observa ja que es troba cobert de terra però per les dimensions de l'espai on es troba encaixat, l'amplada del camí deuria ser inferior als 3 metres d'amplada. Seguint el traçat del camí a l'est, es troben, al marge d'un camp, diversos grans blocs de pedra treballada, probablement provinent del camí. A l'oest el traçat del camí creua amb la pista encimentada. 08271-44 Sector nord-est del terme municipal 42.0360100,2.1811800 432225 4654099 08271 Sobremunt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66745 Ruta del Sorreigs. PR C-46 https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-sorreigs-pr-c-46 Pàgina de Turisme d'Osona: www.osonaturisme.cat Pàgina de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: www.feec.org Guia itinerària del PR. C-46 Ruta del Sorreigs, DDT i Centre Excursionista de Torelló. XX El sender de petit recorregut PR C-46, anomenat ruta del Sorreigs, és un itinerari de 21 quilòmetres que connecta el santuari de la Mare de Déu dels Munts, en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès amb Santa Cecília de Voltregà, recorrent pràcticament tot el curs alt i mitjà de la riera de Sorreigs. Es tracta d'un recorregut que supera les 5 hores de durada. La part que discorre pel terme municipal de Sobremunt segueix en tot moment el curs de la riera de Sorreigs, entrant al terme municipal a l'extrem oest, al nord de les Fosses, i abandonant-lo a l'extrem sud-est, a l'est del Gorg Negre. En bona part del seu recorregut el camí travessa l'espai d'interès natural o PEIN de la riera de Sorreigs, i passa prop de nombrosos molins (molí de les Fosses, molí del Puig, molí de l'Aumatell, molí de Guiteres), amb les respectives basses, canals i rescloses, i espais d'interès paisatgístic com el Gorg Negre o el salt de Guiterons. El camí no presenta grans dificultats i únicament abandona la riera en alguns punts on aquesta s'engorja. En aquests punts el camí ascendeix per la vessant i retorna a la riera uns metres més endavant. A la zona del Gorg Negre, el camí es separa uns metres de la riera elevant-se per la vessant i el Gorg Negre és accessible únicament a través d'un camí que salva el desnivell d'uns 40 metres. Poc després d'abandonar el terme municipal de Sobremunt, el camí connecta amb els senders GR-3 i PR C-49. 08271-45 Sector oest i sud del terme municipal 42.0147100,2.1540300 429955 4651756 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66745-foto-08271-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66745-foto-08271-45-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El sender està senyalitzat amb marques de pintura blanques i grogues. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66746 Sender de Gran Recorregut. GR-3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-3-1 Pàgina de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: www.feec.org XX El GR-3 és un itinerari circular amb inici i final a la ciutat de Lleida que recorre un gran nombre de les comarques catalanes connectant amb la majoria dels GR catalans. El recorregut que passa pel municipi de Sobremunt correspon al tram 4 que té inici al Santuari de la Mare de Déu dels Munts i arriba fins a Sant Bartomeu del Grau passant per Santa Llúcia i Santa Perpètua formant una etapa de 26,160 km amb durada aproximada de 6:25 h. La part que pròpiament discorre pel terme municipal té aproximadament 3 quilòmetres i s'inicia a l'extrem nord del terme municipal, al nord de Potelles i al límit de la vall per on transcorre la carretera BV-4608, coneguda com 'la Trona'. Des d'aquest punt i fins abandonar el terme municipal el camí segueix en direcció sud-est, passant sempre per la carena de la serra de Sobremunt. El camí pràcticament discorre sobre el límit del terme municipal, quedant a mà dreta el terme municipal de Sobremunt i a l'esquerra un abrupte pendent, del terme municipal d'Orís a l'extrem nord, i de les Masies de Voltregà en la resta. Seguint la carena el camí passa per Santa Llúcia, el punt més alt del recorregut, i abandona el terme municipal per entrar al de Sant Bartomeu del Grau en un punt al nord-est del Grau. 08271-46 Sector est i nord-est del terme municipal La data d'homologació del sender fou 1992. 42.0316400,2.1867400 432681 4653609 08271 Sobremunt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66746-foto-08271-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66746-foto-08271-46-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El camí coincideix en pràcticament tot el seu recorregut amb el camí ramader. El sender està senyalitzat amb marques de pintura vermelles i blanques. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66748 Arxiu municipal de Sobremunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sobremunt XIX-XX L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Sobremunt. L'arxiu conserva el fons documental que genera la mateixa administració municipal i presenta un abast cronològic que va des de l'any 1847 fins a l'actualitat. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Sobremunt a l'any 1997 constava de 346 registres i ocupava 160 capses / arxivadors. L'arxiu està situat al primer pis de l'ajuntament i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les dates extremes: 01 ÒRGANS DE GOVERN (1878-1995) Institucions supramunicipals (1967) 02 ADMINISTRACIÓ GENERAL (1853-1995) Secretaria (1939-1994) Registre General (1853-1995) Personal (1939-1993) 03 SERVEIS ECONÒMICS (1847-1997) Patrimoni (1954-1994) Comptabilitat (1880-1994) Pressupostos (1920-1993) Endeutament (1988-1989) Tresoreria (1902-1997) Fiscalitat (1847-1997) 04 SERVEIS PÚBLICS (1937-1957) Abastaments, racionaments i mercats (1937-1957) 05 ASSISTÈNCIA SOCIAL (1954-1991) Beneficència (1954-1987) Assistència Social (1989-1991) 06 SALUBRITAT PÚBLICA (1882-1987) Sanitat (1882-1955) Extracció i transport de sang (1987-1988) 07 OBRES I URBANISME (1909-1996) Pla General d'Ordenació Urbana (1959) Plans Especials (1995) Obres d'infrastructura i serveis (1953-1963) Immobles municipals (1990-1993) Llicències d'obres (1962-1995) Obertura d'establiments (1962-1992) Subvencions obres (1983-1993) 08 SEGURETAT PÚBLICA (1876-1981) Sometent (1876-1934) Guàrdia Civil (s/d) Guàrdies Jurats (1912-1932) Salconduits (1939-1981) 09 SERVEIS MILITARS (1865-1996) Lleves (1865-1996) 10 POBLACIÓ (1880-1996) Padró d'habitants (1880-1991) Modificacions del padró (1960-1996) 11 ELECCIONS (1891-1996) Eleccions municipals (1976-1995) Eleccions al Parlament de Catalunya (1980-1995) Eleccions Generals (1891-1996) Eleccions Parlament Europeu (1987-1994) Referèndums i Plebiscits (1947-1986) Cens Electoral (1897-1996) Junta Municipal del Cens Electoral (1917-1974) 12 EDUCACIÓ (1877-1981) Instrucció pública (1877-1955) Cens escolar (1955) Juntes (1917-1981) 13 CULTURA (1986-1991) Cursos català (1986) Esports (1991) 14 AGRICULTURA, RAMADERIA I MEDI NATURAL (1941-1990) Censos d'agricultura i ramaderia (1941-1974) Declaracions forestals (1968-1990) Prevenció i Extinció d'Incendis (1962-1986) Sindicat agrícola (s/d) Cambra agrària (1994) Caça (1982-1983) Juntes i Comissions Municipals (1962-1982) 08271-48 Cal Tic, s/n. Nucli urbà. Sobremunt L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant els mesos de febrer a juny de 1997. 42.0352600,2.1675100 431093 4654026 08271 Sobremunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66748-foto-08271-48-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66749 Arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-sobremunt <p>Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca del Bisbat de Vic: www.abev.net</p> XVI-XX <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Sobremunt es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 8 sèries amb 23 unitats documentals, en suport paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XVI al XX, Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: - 2.146.51. Baptismes. 4 UD. 1740-1804 - 2.146.52. Confirmacions. 4 UD. 1734-1978 - 2.146.53. Matrimonis. 3 UD. 1587-1907 - 2.146.54. Defuncions. 4UD. 1565-1907 - 2.146.55. Vària sacramental. 3 UD. 1567-2000 - 2.146.58. Visites pastorals. 2 UD. 1600-1889 - 2.146.69. Capítols matrimonials. 1 UD. 1602-1652 - 2.146.70. Testaments. 2 UD. 1548-2000</p> 08271-49 Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic 42.0352600,2.1675100 431093 4654026 08271 Sobremunt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66749-foto-08271-49-1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66750 Goigs de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-2 XX <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí de Sobremunt. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior esquerra hi ha una imatge de Martí damunt un cavall que ofereix la capa a un pobre. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha unes oracions. De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià les de Crist són les primeres a qui us vàreu allistà les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós foreu aquell soldat qu'armat només amb la creu al infernal Goliat valerosament venceu el maligne no pot res contra aquell que'ajudeu Vós. Difundiu, etc. Sent Catecúmen només vestíreu al despullat de vostra capa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat Jesús l'obsequi us ha près com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altre nit Crist en pobre transformat. - Sent catecúmen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor l'heu pascuda i defensada no ho fa un pare amb més amor de Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu no temeu deixar la vida ni la vida rebutjeu si'l poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cercau repòs no voleu cap humà auxili - Deixau-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plós. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla crudel combat dieu: - Que hi fas mala fera que hi cercas al mes costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sobremunt l'antic poble vos venera per Patró davant Vós son prec redobla vullau dar-li protecció per Vós sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès amb concert molt harmoniós Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós</p> 08271-50 Església de Sant Martí de Sobremunt, s/n. Nucli urbà. Sobremunt <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> 42.0360800,2.1671400 431063 4654118 1953 08271 Sobremunt Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Els goigs es van imprimir a la impremta Portavella de Vic l'any 1953. 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
66751 Goigs de Santa Llúcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-0 XX <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Llúcia, verge i màrtir que es venera a la parròquia de Sant Martí de Sobremunt. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior central hi ha una imatge de Santa Llúcia amb els seus atributs, flanquejada per dos gerros florals. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha unes oracions i la partitura. Puix al Cel teniu posada molt amada: O Llúcia de Crist esposa, oïu-nos Verge gloriosa. En poca edat vostra vida fou servida, de l'alt Déu l'omnipotència demostrà sa excel·lència i sens mida, observant en sa obediència de tantes virtuts dotada, molt amada. A vostra mare alcançàreu i donàreu millora en sa malaltia, puix Agata intercedia al qui pregàveu, que us animés cada dia fins vostra vida acabada, molt amada. Avorríreu les riqueses i promeses de les coses temporals fugint del món, tots els mals i ses vileses, amant sols les celestials, amb llum de fe il·luminada molt amada. Sentint Pascassi que amaveu i adoraveu a un sol Déu omnipotent manà rigurosament prest el neguéssiu de tot cor i enteniment: mes d'Ell fóreu ajudada, molt amada. Eixint amb palma i victòria, - o gran glòria! - de tropeses vostre cos de Sant Esperit amb Vós, - digna memòria - contra el dimoni envejós tinguéreu sempre guardada, molt amada. Quan paraules no bastaren, no faltaren grans assots i grans turments, mes de Vós els sants intents mai s'apartaren de qui els reservà contents, per ço fóreu degollada, molt amada. Vostra vida tan formosa i gloriosa, acabada en el món trist, servíreu a Jesucrist pura i sortosa, Santa com mai hagi vist en el Cel sou col·locada, molt amada. En aquesta vida trista de la vista, us tenim per protectora, qui favor us implora deu-li vista; amb llum clara i veu sonora, guieu-nos, Màrtir sagrada, molt amada. Vostra vida hem meditada, contemplada des d'aquest món de pecat guieu-nos, per pietat cel amunt i el poble de Sobremunt que tingui la fe arrelada, molt amada. A qui us té per advocada molt amada: O Llúcia de Crist esposa, oïu-nos Verge gloriosa.</p> 08271-51 Església de Santa Llúcia de Sobremunt. Sobremunt <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> 42.0308400,2.1871000 432710 4653520 1982 08271 Sobremunt Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Els goigs es canten a l'aplec de Santa Llúcia. Es van imprimir a Tipografia Balmesiana de Vic l'any 1982. 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:57
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 163,38 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml