Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66769 | Font de can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinyes | La font de can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, a mig camí entre les masies de can Vinyes i els Hostalets de Barnera, a tocar de l'antiga masia de can Vinyes, les restes de la qual es conserven totalment cobertes de vegetació. S'accedeix a la font a través d'un trencant de la carretera BV-4601 que s'inicia pocs metres al sud del desviament que condueix a les masies de Barnera i els Hostalets de Barnera. Seguint aquesta pista es troba al cap de pocs metres un gran roure al marge del camí. A tocar del roure, tot i que en el cantó oposat de la pista, es troba l'antic emplaçament de la masia de can Vinyes, actualment totalment cobert de vegetació. Al fons del pla on es trobava la masia, més enllà d'una zona d'arços, es troba la font. La font està formada per un petit embassament rectangular on s'acumula l'aigua que neix d'un extrem de l'embassament, per on regalima l'aigua entre la molsa. La petita bassa està adossada a un marge, en un racó ombrívol envoltat de bosc de pins. | 08271-69 | Sector oest del terme municipal | 42.0255900,2.1371700 | 428571 | 4652978 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||||||
| 66719 | Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyes-0 | XX | Can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, en un punt elevat entre la carretera BV-4601 i el rec del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta quadrada, de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades d'obra vista. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó al centre, amb una finestra emmarcada amb maó de majors dimensions a l'esquerra i un portal d'arc rebaixat també emmarcat amb maó a la dreta. Al primer pis hi ha una galeria central formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó i sustentades amb columnes de pedra negra, decorada amb relleus al capitell i amb motllures a la base. A cada costat de la galeria hi ha una finestra emmarcada amb maó. A nivell de golfes, i als dos extrems, hi ha dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó. La façana est conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, cinc finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana nord mostra un volum adossat a l'extrem dret, la pallissa, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. Pròpiament a la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis, una de les quals amb llinda d'arc de mig punt, i dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana oest té un pati tancat al davant, delimitat al nord per la pallissa i a la resta amb mur de maçoneria de pedra, i amb l'accés principal orientat al sud i format per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana hi ha una porta i quatre finestres petites emmarcades amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis i quatre finestres petites apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La pallissa, formada per dos nivells, conté en la seva façana principal dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó al nivell inferior, quedant el nivell superior obert i sustentat amb un pilar central d'obra vista. | 08271-19 | Sector oest del terme municipal | Es tracta d'una masia construïda a la primera meitat del segle XX. | 42.0246300,2.1394700 | 428760 | 4652869 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia es coneix també com a Can Costa. L'accés a la casa queda tancat amb una cadena. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66718 | Els Arços | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-arcos | XVIII | Els Arços està situada en un punt elevat a l'est de la carretera BV-4601 i a l'oest de la riera de Sorreigs, al sud-oest del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb nombroses estructures adossades al voltant, tancant dos patis davant les façanes est i sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta i una finestra reformada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una eixida formada per tres obertures rectangulars, sustentades amb un pilar de pedra treballada i altres d'obra vista. A l'esquerra hi ha un petit volum adossat de planta reduïda i alçada notable que conté petites obertures a nivell de primer pis. Davant la façana hi ha un pati o lliça delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i que té l'accés principal orientat al nord-oest i del que únicament es conserven els brancals de pedra treballada. El pati que s'estén davant la façana sud-est de l'edifici és de menors dimensions, també queda delimitat amb estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i té l'accés orientat al pati gran i com l'altre, només se'n conserven els brancals de pedra treballada. La façana sud-est té adossades diverses estructures que tanquen un petit pati. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó, al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord-est conté un cos adossat arrebossat a la part dreta. A la resta de façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta a les golfes. A l'esquerra hi ha adossades les estructures que tanquen el pati petit, en aquesta part amb obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana nord-oest conté dues espitlleres a nivell de planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i l'altra amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra treballada a les golfes. | 08271-18 | Sector oest del terme municipal | 42.0205600,2.1435800 | 429096 | 4652414 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66778 | Font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puig-1 | XX | La font del Puig està situada en un punt enclotat a tocar del rec del Puig, a l'oest del Puig. S'accedeix a la font des de la pista forestal que comunica la vall de la riera de Sorreigs amb la carretera BV-4601. Seguint aquesta pista i prop del trencant que condueix a la masia del Puig es creua el rec del Puig, i just al costat hi ha un pas que dóna entrada a un hort situat a tocar del rec, al fons del qual es troba la font. La font brolla directament d'un marge, a poca alçada i just al darrera d'una caseta d'obra arrebossada, ubicada a un extrem de l'hort. A partir d'aquest punt l'aigua segueix vorejant l'hort i formant un petit rec fins al rec del Puig. | 08271-78 | Sector oest del terme municipal | 42.0240900,2.1452400 | 429237 | 4652804 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66778-foto-08271-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66778-foto-08271-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'una font molt abundosa que difícilment s'asseca. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66717 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-12 | GINEBRA, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, XXII, núm. 155, 2005. | XVII-XVIII | Algunes de les estructures que envolten l'edifici es troben en estat de ruïna. | El Puig està situat sobre un turó elevat que queda encerclat per un meandre que forma la riera de Sorreigs i pel pas del rec del Puig, a l'oest de Reixac i al sud de les Fosses. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i un volum adossat al sud de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que amb la teulada d'una vessant del volum adossat al sud es forma una teulada de triple vessant. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, un ample portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra petita emmarcada amb maó, a més d'una petita estructura de planta circular adossada a l'extrem dret, la cisterna, que conté una obertura emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals, de majors dimensions, reformada amb obra vista. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Pocs metres davant la façana hi ha una pallissa de dos nivells, bastida completament amb obra vista. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i vegetació. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la dreta de la façana hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra on s'observa un porta emmarcat amb brancals de pedra treballada i maó i llinda de fusta. La façana oest mostra dues parts diferenciades. A l'esquerra hi ha una estructura adossada que arriba fins al nivell de primer pis i a la dreta, en un tram de mur cobert d'heura hi ha una porta i una finestra emmarcada amb pedra treballada, a nivell de primer pis. Davant d'aquesta façana hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, la majoria de les quals en estat de ruïna. La façana sud es troba dominada pel volum que hi ha adossat en aquest costat i conté una estructura adossada parcialment aterrada. Únicament conté dues finestres a nivell de primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08271-17 | Sector oest del terme municipal | El Puig es troba documentada al segle XIV en un fogatge de l'any 1360 com a 'Mas des Pug de Soreys'. Tot i no presentar dates inscrites als elements estructurals, la seva tipologia constructiva indicaria que es tracta d'un edifici bastit en època Moderna. | 42.0229200,2.1481200 | 429474 | 4652672 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66739 | Resclosa del molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-puig | XVIII | Una part de la resclosa es troba destruïda. | La resclosa del molí del Puig està situada uns 300 metres al nord del molí del Puig , just al final d'un meandre de la riera de Sorreigs on aquesta s'estreny lleugerament. Es tracta d'una resclosa parcialment destruïda que conserva un mur de maçoneria de pedra d'uns 12 metres de llarg i al que li manquen uns 3 o 4 metres, que és l'espai per on actualment passa la riera. És un mur lleugerament corbat i de gran amplada, que no conserva l'alçada total a causa de l'erosió del pas de la riera. A l'extrem superior, a una alçada entre un metre i un metre i mig, té una amplada de 70 centímetres, eixamplant-se a la base. A l'extrem dret el mur queda cobert de vegetació. El canal es troba parcialment conservat, es pot seguir tot el seu traçat però es troba erosionat en nombrosos punts i totalment cobert de vegetació en altres. | 08271-39 | Sector oest del terme municipal | 42.0247700,2.1484400 | 429503 | 4652877 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66739-foto-08271-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66739-foto-08271-39-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66707 | Les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fosses | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. y/12, llibre de la cort del Batlle. AEV. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVII | Les Fosses està situada prop d'un meandre de la riera de Sorreigs, uns metres al nord del molí de les Fosses i prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta quadrada, amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes, i diverses estructures al voltant, entre les que hi ha la capella de la Mare de Déu de l'Assumpció. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals amb la inscripció '1624 IAVMA FOSAS'. A les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i la central, emmarcada amb pedra motllurada i amb decoració amb motius geomètrics a la base dels brancals i decoració també a la llinda, que consisteix en un arc conopial i una petita figura femenina esculpida al centre. A l'esquerra de la façana hi ha un cobert adossat, bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana oest té el nivell de planta baixa dominat pel cobert adossat. Al primer pis hi ha dues finestres grans emmarcades amb pedra bisellada, protegides amb reixa de ferro forjat. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada. La façana nord només compta amb una obertura per planta. A la planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i tant al primer pis com a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana est té davant una petita esplanada on es troba la capella. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha tres finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada com al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. | 08271-7 | Sector oest del terme municipal | Les Fosses es troba documentada el segle XIV, l'any 1348. L'onze de febrer de 1469 segons un testament, l'amo era Bernat Fosses àlies Casasubirana. Les Fosses també apareix documentada en el fogatge de 1553, amb Pere i Antoni Fosses, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. En un altre testament del 12 de juny de 1618 l'hereu era Joan Fosses pagès. | 42.0273500,2.1492500 | 429573 | 4653163 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66707-foto-08271-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66707-foto-08271-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66734 | Molí de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-fosses | XIX | A causa del desús, la vegetació cobreix la part nord de l'edifici i els interiors es van deteriorant. | El molí de les Fosses està situat en un meandre de la riera de Sorreigs, pocs metres al sud de les Fosses. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per dos volums adossats de planta baixa i primer pis. El volum original, d'alçada menor que el volum ampliat, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i l'ampliat, amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i d'obra en el superior, completament arrebossats. Ambdós volums tenen les cantonades delimitades amb carreus treballats i estan coronats amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums que formen l'edifici. A la dreta hi ha el volum ampliat, amb un portal emmarcat amb maó a la planta baixa i un balcó emmarcat amb maó al primer pis, tot i que l'emmarcament es troba arrebossat, com a la majoria d'obertures d'aquest volum. A la cantonada dreta d'aquest volum hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'A.V.E. 1888'. A l'esquerra hi ha el volum original, on s'observa, per sota el nivell de planta baixa el carcabà, format per una volta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada, a partir de la qual continua el canal formant al cap de pocs metres un pas cobert amb volta per sobre del qual es transita. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A l'extrem esquerre hi ha adossada una estructura, actualment aterrada i coberta de vegetació. La façana est es troba dominada pel volum ampliat, que conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, actualment tapiada, al primer pis. La façana nord es troba completament coberta d'heura i només s'hi intueix una finestra. A la part dreta de la façana, darrera el volum original, hi ha adossada la bassa del molí. La façana oest es troba dominada pel volum original, amb un portal emmarcat amb pedra treballada i actualment tapiat a la planta baixa i una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra s'observa un dels murs de maçoneria de pedra que delimiten la bassa del molí. | 08271-34 | Sector oest del terme municipal | El molí de les Fosses és un edifici bastit al segle XIX tal com ho indiquen algunes dates corresponents a l'edifici. Algunes vegades les diverses crescudes de la riera del Sorreigs havien inundat els baixos del molí. | 42.0267100,2.1492800 | 429575 | 4653092 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'interior de l'edifici es troba en mal estat però encara s'hi conserva una part de la maquinària del molí. A la propera masia de Reixac es conserva una llinda de grans dimensions de fusta provinent del molí i amb la data de 1870 inscrita junt amb una creu intercalada. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66736 | Molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-puig-0 | XVIII | El molí no conserva la teulada i alguns dels murs de càrrega estan coberts de vegetació. | El molí del Puig està situat pocs metres a l'oest de la riera de Sorreigs i al nord del rec del Puig, al sud-est del Puig i a l'oest de Reixac, en una zona on la riera queda tancada a l'est per un cingle rocós i forma prats herbats en el seu llit. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en estat de ruïna. Està format per un sol volum, amb la bassa adossada al nord-oest, i bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. Consta de dos nivells i originalment estava coronat amb una teulada d'una vessant, actualment inexistent. La façana principal, orientada al sud, mostra el volum del molí a la dreta i la bassa adossada a l'esquerra, de forma allargada, bastida amb alts murs de maçoneria de pedra i amb dues petites obertures a mode de sobreeixidor. Pròpiament a la façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al nivell inferior. La façana est, orientada a la riera, conté una petita estructura adossada a l'extrem dret formada amb volta de canó de rajol i murs exteriors de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana i a nivell de soterrani hi ha el carcabà del molí format per una volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre. Al nivell superior hi ha una obertura emmarcada amb pedra treballada que no conserva la llinda ja que es troba just sota el nivell de la teulada, actualment inexistent. Les façanes nord i oest resten completament cobertes d'heura i altra vegetació i tenen adossada la bassa, també completament coberta de vegetació. Uns metres al nord del molí s'observa el canal que conduïa l'aigua a la bassa, actualment molt erosionat. | 08271-36 | Sector oest del terme municipal | 42.0220700,2.1494300 | 429582 | 4652577 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66703 | Mare de Déu de l'Assumpció de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lassumpcio-de-les-fosses | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XIX | Presenta arrebossat escrostonat, teulada en mal estat i vegetació als murs. | La capella de la Mare de Déu de l'Assumpció de les Fosses es troba situada a uns 4 metres de la façana sud-est de la masia de la Fosses. Es tracta d'una capella de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals i murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Les úniques obertures es troben a la façana principal, orientada al sud-oest. Presenta un portal emmarcat amb brancals motllurats i coronament d'arc rebaixat motllurat amb dovelles curtes, desencaixades. A sobre s'obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada. Davant la façana principal hi ha un espai delimitat amb un mur de pedra. La façana nord-oest presenta un petit cos adossat amb teulada de doble vessant. | 08271-3 | Sector oest del terme municipal | La capella es troba documentada l'any 1892 en un informe que el rector de Sant Martí va fer repassant l'estat de la parròquia. En aquest informe a part de l'església parroquial i l'ermita de Santa Llúcia també hi apareixia la capella de la Mare de Déu de l'Assumpció, al mas les Fosses, en la qual s'hi deien dues misses anuals. Als anys 40 del segle XX la capella ja no tenia culte. | 42.0272500,2.1494200 | 429587 | 4653152 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66703-foto-08271-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66703-foto-08271-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66781 | Jaciment de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-reixac | XVIII | Únicament es conserven petits trams de mur. | El jaciment de Reixac està situat a tocar de la pista forestal que transcorre paral·lela a la riera de Sorreigs, al sud-oest de Reixac i al sud del Puig. Es tracta d'una zona ubicada a tocar de la pista forestal on apareixen nombrosos murs de maçoneria de pedra bastits amb diverses orientacions, alguns dels quals units a través de cantonades delimitades amb carreus treballats. Tota la zona es troba coberta d'arbustos i petits roures, entre els que apareixen els murs, en alguns casos quasi completament derruïts. Els murs més visibles són els que donen directament a la pista i que en algun moment van ser parcialment destruïts per l'ampliació d'aquesta. Tant al nord com a l'est d'aquesta zona hi ha nombrosos murs de maçoneria de pedra delimitant petites feixes. | 08271-81 | Sector oest del terme municipal | 42.0205100,2.1499800 | 429626 | 4652403 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66711 | Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-0 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | Reixac està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Sorreigs, a l'est del Puig i al sud-oest de Sant Roc. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un pati al davant, delimitat a l'esquerra pel volum adossat que sobresurt i a la dreta per estructures adossades. A nivell de planta baixa hi ha un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada, el portal amb la data erosionada de 17-6 inscrita a la llinda. Tant al primer pis com a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, tot i que la de les golfes està tapiada. A l'esquerra sobresurt perpendicularment un volum adossat de planta baixa i primer pis, amb les cantonades delimitades amb pedra treballada en la primera part i d'obra vista en la segona. Conté dues finestres emmarcades amb maó a nivell de planta baixa i un portal i una finestra al primer pis emmarcats amb maó, el portal també amb llinda de fusta i amb escales exteriors d'accés. La façana nord forma un queixal a causa del volum adossat i conté sis obertures que han estat reformades, cinc finestres i un portal. La façana est té adossada una estructura a l'esquerra, bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades d'obra vista. Pròpiament a la façana hi ha dues finestres a la planta baixa i tres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. La façana sud està dominada per un volum adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis. Sota la terrassa, a nivell de planta baixa, hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, i al primer pis hi ha diverses obertures reformades. | 08271-11 | Sector oest del terme municipal | Tot i aparèixer documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt, la masia de Reixac correspon a un edifici del segle XVIII tal com ho demostra la data inscrita a la llinda de la porta principal. | 42.0225600,2.1521200 | 429805 | 4652629 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66745 | Ruta del Sorreigs. PR C-46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-sorreigs-pr-c-46 | Pàgina de Turisme d'Osona: www.osonaturisme.cat Pàgina de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: www.feec.org Guia itinerària del PR. C-46 Ruta del Sorreigs, DDT i Centre Excursionista de Torelló. | XX | El sender de petit recorregut PR C-46, anomenat ruta del Sorreigs, és un itinerari de 21 quilòmetres que connecta el santuari de la Mare de Déu dels Munts, en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès amb Santa Cecília de Voltregà, recorrent pràcticament tot el curs alt i mitjà de la riera de Sorreigs. Es tracta d'un recorregut que supera les 5 hores de durada. La part que discorre pel terme municipal de Sobremunt segueix en tot moment el curs de la riera de Sorreigs, entrant al terme municipal a l'extrem oest, al nord de les Fosses, i abandonant-lo a l'extrem sud-est, a l'est del Gorg Negre. En bona part del seu recorregut el camí travessa l'espai d'interès natural o PEIN de la riera de Sorreigs, i passa prop de nombrosos molins (molí de les Fosses, molí del Puig, molí de l'Aumatell, molí de Guiteres), amb les respectives basses, canals i rescloses, i espais d'interès paisatgístic com el Gorg Negre o el salt de Guiterons. El camí no presenta grans dificultats i únicament abandona la riera en alguns punts on aquesta s'engorja. En aquests punts el camí ascendeix per la vessant i retorna a la riera uns metres més endavant. A la zona del Gorg Negre, el camí es separa uns metres de la riera elevant-se per la vessant i el Gorg Negre és accessible únicament a través d'un camí que salva el desnivell d'uns 40 metres. Poc després d'abandonar el terme municipal de Sobremunt, el camí connecta amb els senders GR-3 i PR C-49. | 08271-45 | Sector oest i sud del terme municipal | 42.0147100,2.1540300 | 429955 | 4651756 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66745-foto-08271-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66745-foto-08271-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El sender està senyalitzat amb marques de pintura blanques i grogues. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66712 | Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aumatell | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XV-XVIII | L'Aumatell està situada en una esplanada lleugerament elevada dins la vall de la riera de Sorreigs, al nord-oest del molí de l'Aumatell. És una masia de mitjanes dimensions formada per nombrosos volums i estructures adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un petit pati al seu davant, que queda delimitat per diverses estructures i un mur de maçoneria de pedra i que té per accés principal un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana s'observen tres volums diferents. El central té a nivell de planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i una altra amb pedra treballada, les dues amb llinda de fusta. A la dreta s'observa el volum ampliat al sud que compta amb més alçada a causa del desnivell del terreny. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i un carreu amb la data inscrita de 1950, i al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra del volum central hi ha el volum ampliat al nord, que forma un queixal. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. En el queixal que forma aquest cos i que queda orientat al sud hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, dues al primer pis i una a les golfes. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, i només conté obertures a nivell de primer pis, una galeria de quatre obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentada amb pilars de pedra treballada. La façana est, com la principal, mostra els tres volums principals, que formen la masia, diferenciats. A l'esquerra hi ha el volum adossat al sud, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada tant al nivell de planta baixa com al primer pis. El volum central conté a nivell de planta baixa dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta s'observa el volum ampliat al nord, amb una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb maó a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis. Encara més a la dreta hi ha un altre volum adossat formant un queixal, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis i una eixida a les golfes que ocupa tot l'ample del volum. A l'extrem dret hi ha un cos circular adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra, la cisterna. La façana nord forma un queixal amb la part central sobresortint cap enfora. A l'esquerra hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'una rampa. Al centre hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre tapiada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i a les golfes hi ha una finestra reformada. A la dreta de la façana hi ha diverses estructures adossades que tanquen el pati que hi ha davant la façana principal de la masia. | 08271-12 | Sector sud del terme municipal | El mas Aumatell es troba documentat en el fogatge de 1553, vivint-hi Salvador Guiteres, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0148100,2.1548200 | 430020 | 4651766 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66776 | Font d'en Perrabolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-perrabolla | La font d'en Perrabolla està situada en una zona boscosa al sud-oest del nucli de Sobremunt, prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista que s'inicia al sud-oest del nucli de Sobremunt i a l'oest de la Farigola i segueix en direcció nord-oest entrant a la baga coberta de pins. Seguint aquesta pista s'arriba a un petit pla on s'ha d'agafar un corriol que baixa per una petita carena, on s'observen restes d'antigues feixes empedrades amb un camí que les travessa. Uns metres més avall, en una raconada just després de travessar un filat elèctric, es troba la font. Es tracta d'una font de bassal, envoltada de bardisses i enmig d'un bosc de pins. L'aigua regalima per un petit marge cobert de molsa i s'acumula en un petit bassal. | 08271-76 | Sector oest del terme municipal | 42.0314300,2.1550300 | 430056 | 4653611 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66776-foto-08271-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66776-foto-08271-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||||||
| 66738 | Resclosa del molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-laumatell | XVIII | La resclosa del molí de l'Aumatell està situada uns cent metres a l'oest del molí de l'Aumatell, a la riera de Sorreigs. Es tracta d'una resclosa ubicada en un punt on la vall és relativament ampla i formada per diversos murs de maçoneria de pedra. El mur principal, perpendicular a la riera, assoleix en alguns punts els 4 metres d'alçada i té una llargada total superior als 20 metres, tot i que el tram per on salta l'aigua és només d'uns 4 metres. El mur està coronat amb blocs de pedra treballada i es troba lleugerament inclinat, a mode de contrafort. A l'extrem dret del mur n'hi ha adossat un altre formant cantonada que delimita el canal del molí i una comporta, amb petits contraforts i coronat amb grans lloses. Del canal es conserva una comporta, bastida amb blocs de pedra treballada, i el seu recorregut, delimitat amb murs de maçoneria de pedra, tot i que molt erosionats en la part més propera a la bassa. Es tracta d'un canal curt, de només 60 metres aproximadament, que desemboca en la gran bassa del molí de l'Aumatell. En l'esplanada rocosa on s'assenta el mur principal de la resclosa i uns metres al sud es troba un gran forat rectangular picat a la roca. | 08271-38 | Sector sud del terme municipal | 42.0127800,2.1562300 | 430135 | 4651539 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66738-foto-08271-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66738-foto-08271-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66775 | Font de Puigrúfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigrufol | La font de Puigrúfol està situada en un punt emboscat a l'oest de la serra de Sant Ponç i al nord de Sant Roc. S'accedeix a la font a través d'un antic camí, en alguns trams amb restes molt erosionades d'empedrat, que s'inicia al sud-oest del nucli de Sobremunt arribant fins a la riera de Sorreigs. Seguint aquest antic camí uns centenars de metres, passant entre feixes actualment ocupades per pins, i poc després d'iniciar un tram descendent amb fort pendent es troba la font, ubicada just sota el camí. Es tracta d'una font de bassal situada enmig d'un marge rocós, sobre el qual passa el camí, format per blocs de pedra despresos i parcialment coberts de molsa i vegetació. Enmig d'aquests blocs despresos hi ha la font, un bassal de reduïdes dimensions que sobresurt lleugerament d'entre els blocs. | 08271-75 | Sector oest del terme municipal | La font de Puigrúfol es troba situada al marge d'un camí que antigament comunicava el nucli de Sobremunt amb la riera de Sorreigs i a l'oest d'una carena on segons fonts orals, hauria existit una masia anomenada Puigrúfol. | 42.0286200,2.1566300 | 430185 | 4653298 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||||
| 66777 | Font del molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-laumatell | XX | La font del molí de l'Aumatell està situada uns metres al sud del molí de l'Aumatell, en el costat oposat de la riera i sota un cingle rocós de grans dimensions. S'accedeix a la font creuant la riera de Sorreigs a pocs metres de la resclosa del molí de l'Aumatell. Just creuada la riera es troba un llarg cingle rocós que forma una lleugera balma, sota el qual es troba la font. La font està formada per nombrosos punts al llarg del cingle per on regalima l'aigua, formant petites formacions de pedra tosca, en la major part dels punts cobertes de molsa. En un d'aquests punts hi ha construïda una petita estructura d'obra vista que forma una petita bassa on s'acumula l'aigua. | 08271-77 | Sector sud del terme municipal | 42.0125300,2.1570900 | 430206 | 4651511 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66777-foto-08271-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66777-foto-08271-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66735 | Molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laumatell | XVIII-XIX | El molí de l'Aumatell es troba situat a tocar de la riera del Sorreigs, al sud-est de la masia de l'Aumatell. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per un molí, una casa, una pallissa i dues estructures agropecuàries. El molí, situat a peu de riera, és de planta irregular format per dos cossos adossats, fruit de les ampliacions i reformes que s'hi ha fet al llarg dels anys. Està format per soterrani, planta baixa i un pis. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i estan arrebossats. Conserva a la façana est i a nivell de soterrani dos carcabans fets en volta, un dels quals conserva l'arbre al seu interior. Sobre els dos carcabans s'entreveuen (sota l'arrebossat escrostonat dels murs) dues finestres tapiades emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Als nivells de planta baixa i primer pis hi ha diverses finestres reformades al llarg de totes les façanes. Adossada a la façana oest hi ha la bassa del molí que conserva parcialment els murs de pedra i el pou que conduïa l'aigua al soterrani per fer moure el rodet i l'arbre que transmetien la força a la maquinària (situada a la planta baixa) que feia anar les moles; l'aigua sortia pels carcabans i retornava a la riera. Uns metres al nord, i situat en un nivell més alt hi ha la Casanova del molí de l'Aumatell. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals; està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades i obertures (finestres i portes) emmarcades amb maó. La façana sud presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres. El primer i les golfes presenten la mateixa disposició de les obertures que a la planta baixa; al primer pis hi ha un balcó central flanquejat per dues finestres; a les golfes hi ha una finestra balconera flanquejada per dues finestres. Sota teulada s'obre una obertura circular també emmarcada amb maó. La façana oest presenta dues finestres a la planta baixa i dues finestres a primer pis. La façana nord presenta un pis menys a causa del desnivell. Al nivell de primer pis hi ha un portal d'arc rebaixat i una finestra a l'esquerra. Al nivell de golfes hi ha una porta d'arc rebaixat, a la qual s'accedeix a partir d'unes escales d'obra, i dues finestres flanquejant-la. La façana est presenta tres finestres de desiguals dimensions a la planta baixa i dues finestres també de desiguals dimensions al primer pis. Al costat de la casa hi ha una pallissa bastida amb obra vista, maó i pedra i dues estructures agropecuàries construïdes amb maçoneria de pedra i cantonades i obertures emmarcades amb maó, una de les quals presenta un carreu amb la data de 1935. | 08271-35 | Sector sud del terme municipal | 42.0129000,2.1577400 | 430260 | 4651552 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'exterior del molí es conserva una mola. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66765 | Pedró de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-roc-0 | XIX | El pedró de Sant Roc es troba situat en un punt elevat en la carena de la serra de Sant Ponç, al sud-oest del nucli urbà de Sobremunt, just en l'encreuament de la pista que condueix a l'Aumatell amb la pista que condueix a Reixac. Es tracta d'una estructura de planta rectangular de 135 x 90 centímetres, de maçoneria de pedra irregular coberta amb teulada de lloses de pedra i coronada amb una petita creu de ferro. Presenta una obertura a mode de fornícula al costat sud emmarcada amb brancals de pedra i coronament monolític d'arc de mig punt, on hi ha la data inscrita de 1865 amb una creu intercalada. Una reixa i un vidre protegeixen les imatges de Sant Roc i Sant Sebastià situades a l'interior. | 08271-65 | Sector central del terme municipal | 42.0224200,2.1577600 | 430272 | 4652609 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66774 | Font de l'horta del Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-muntaner | XIX-XX | L'aigua és canalitzada directament des de l'interior de a balma. | La font de l'horta del Muntaner està situada en un punt lleugerament enclotat al sud-oest del serrat de les Forques i al nord-oest del Muntaner, a l'extrem sud-oest del nucli de Sobremunt. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica el Collet amb cal Teixidor pel costat oest del serrat de les Forques. Seguint aquesta pista s'arriba a un bosc de pins des d'on s'ha de deixar la pista i agafar un corriol que baixa uns metres fins trobar la font, ubicada en una raconada sota una balma. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a una balma tancant un espai per on regalima l'aigua. Actualment d'aquest punt en surten uns tubs parcialment soterrats que condueixen l'aigua cap a uns abeuradors situats uns metres més avall. Al costat de la font hi havia una bassa, avui destruïda, i diverses feixes delimitades amb murs de maçoneria de pedra que constituïen l'horta del Muntaner. | 08271-74 | Sector nord del terme municipal | 42.0343500,2.1608800 | 430543 | 4653931 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66774-foto-08271-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66774-foto-08271-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66722 | La Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola-1 | XVIII-XIX | La Farigola està situada en un punt lleugerament a la capçalera de la vall del torrent de la Farigola, al sud-oest del Muntaner. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis . Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses etapes constructives. Està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté diverses estructures adossades a la part esquerra amb un afegit que forma una petita terrassa a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una porta amb llinda de fusta i rampa d'accés de pedra, una porta emmarcada amb pedra treballada, aprofitant una cantonada integrada al mur, maó i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés a la terrassa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i un balcó emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté una petita estructura adossada a la part esquerra. Únicament hi ha dues obertures, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, ambdues obertures a nivell de primer pis. La façana oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha una porta i una finestra emmarcades amb maó i llinda de fusta, i al primer pis un petit balcó i una finestra emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. A la part esquerra només s'observa una petita obertura a nivell de planta baixa. La façana sud, com l'oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part esquerra, més alta, hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A la part dreta hi ha unes finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una petit balcó i una finestra emmarcats amb maó al primer pis. | 08271-22 | Sector nord del terme municipal | 42.0292200,2.1611400 | 430559 | 4653361 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66721 | El Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-muntaner | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XIX | El Muntaner es troba situada al sud-oest del nucli urbà de Sobremunt. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats. La masia té una lliça al davant de la façana principal, closa per un volum que correspon a una masoveria, a una banda, i per unes estructures de corts, a l'altra. Tanca l'accés un portal de lliça emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta i barbacana de doble vessant. La façana principal, orientada a l'est, presenta dos portals a nivell de planta baixa. El portal de la dreta, d'accés a l'habitatge està emmarcat amb pedra bisellada i coronat per arc deprimit convex. El portal de l'extrem esquerra està emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la dreta, una finestra central emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data 1778 a la llinda i un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra bisellada i coronament d'arc deprimit convex amb llinda decorada amb arc de cortina i motius geomètrics al qual s'accedeix a través d'unes escales de pedra. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta. La façana sud presenta a nivell de planta baixa dues petites obertures. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. La finestra central emmarcada amb pedra bisellada presenta la inscripció següent a la llinda: RENOVAT 18 IHS 28. A les golfes s'obre una finestra de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la façana nord hi ha, a la planta baixa, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i llinda de fusta, un portal d'accés i una finestra reformada. Al primer pis hi ha una finestra de nova construcció, una petita finestra tapiada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada amb decoració a la llinda de motius geomètrics hexagonals. Les golfes presenta tres finestres de menors dimensions: una emmarcada amb maó i dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la banda nord hi havia adossada una estructura de corral, actualment derruïda. La façana presenta dues finestres al primer pis: una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra reformada i a les golfes dues finestres més: una emmarcada amb maó i llinda de fusta i l'altra emmarcada amb pedra treballada. | 08271-21 | Sector nord del terme municipal | El Muntaner es troba documentat en el fogatge de 1553, amb Joan Muntaner, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0316900,2.1618800 | 430623 | 4653634 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia es conserva una data inscrita en una llinda d'una porta: 1677. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66754 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-6 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament a Sobremunt encenia una foguera a diferents masies del terme. Actualment s'encén un sol foc a la plaça del poble a partir de les 9h del vespre. La revetlla s'acompanya amb un sopar popular de pa amb tomàquet, botifarra, llom i cansalada i s'amenitza amb petards. | 08271-54 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Joan Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0351000,2.1647900 | 430868 | 4654011 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||||
| 66758 | Cançoner de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-sobremunt | MINOVES, Ramon (2000). 'El cançoner de Sobremunt' dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 2, gener-juny del 2000. REIXACH, Roser (2000). 'Cantadores de Sobremunt' dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 2, gener-juny del 2000. Solc. Trobada de cantadors a Sobremunt (CD) . Barcelona : TRAM : Departament de Cultura, DL 1995 | XIX-XX | El cançoner de Sobremunt és un recull de cançons (versions i de temàtica local) que es va fer a Sobremunt els anys 1974 i 1975. El recull el va fer Ramon Minoves en el marc d'un taller de peces d'electrodomèstics que hi havia a Sobremunt, on ell treballava. Allí els treballadors i treballadores escolaven la ràdio, xerraven i cantaven tant cançons del temps com antigues. D'entre les cantadores destacava Dolors Estrada i Terricabres que sabia i cantava moltes cançons que havia après de la seva mare, de la seva àvia i de les seves amistats infantils. Ramon Minoves, que va veure la importància de recopilar aquell testimoni musical, es va dedicar a escriure i gravar les cançons que van cantar Dolors Estrada, Conxita Cases, les germanes Hermínia i Montserrat Ordeig, Dolors Giravent, Joaquima Cases o Carme Alonginia. L'any 1975 un grup del Sac de Cançons va pujar a Sant Martí i es van posar en contacte amb ells per tal de gravar i transcriure les cançons amb les persones que sempre les havien cantat. Al juliol de 1976 el Sac de Cançons, en el seu quadern de cançó núm.3, publicava, en forma de capítol a part i amb una introducció explicativa, una dotzena de les cançons gravades. I, en una separata, un conjunt amb probablement totes les cançons. Les cançons que es van gravar a Sobremunt entre els anys 1974 i 1975 són les següents: Les minyones de Barcelona El municipi de Barcelona El filador L'orinal A les portes de Betlem L'avi del parc Bomba va! La nineta i el rector El testament de Donya Quitèria Confessió d'una monja A Palmerola El batlle de Sant Martí El lladre traïdor Visca Tolon, visca Marsella L'hostal del Roc La presó de França A Santa Llúcia | 08271-58 | Sector nord del terme municipal | L'any 1993, en el marc del primer cicle Solc que en aquell temps s'anomenava 'Tradicionàrius al Lluçanès', va néixer a Sobremunt la Trobada de cantadors i cantadores. Solc va voler impulsar el recull de les cançons que cantaven la Teresa Icart i la seva tieta, Roser Estrada, que provenien d'una família molt cantadora. La Dolors, a part del repertori après del tio Pere n'havia anat recollint d'altres i ella va ser qui va ensenyar les cançons del repertori actual de les cantadores de Sobremunt en un taller de fer peces de televisors a inicis dels anys setanta. L'any 1993, en el marc de l'actuació de Jaume Arnella, van convidar a pujar a l'escenari les dones del poble per cantar les cançons que havien après al taller de peces, i nasqué a partir de l'any 1994 la Trobada de cantadors a Sobremunt. En les primeres edicions hi varen participar amb un paper molt destacat Roser Estrada i la seva neboda Teresa Icart, que havien après directament les cançons del tio Pere així com el grup de Cantadores de Sobremunt. Més endavant la Torre d'Oristà va incorporar-se a les trobades de cantadors el diumenge del mateix cap de setmana en motiu del cinquè aniversari de la mort del folklorista Josep M Vilarmau. D'aquest lloc, l'any següent en va sortir un grup de jovent molt animat, disposat a mantenir vives moltes cançons apreses dels avis del poble. Avui en dia la Trobada de cantadors i cantadores continua a la Torre d'Oristà organitzat i emmarcat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. | 42.0352000,2.1648000 | 430869 | 4654022 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes d'aquestes cançons han estat editades en el cd: Solc. Trobada de cantadors a Sobremunt (CD). Barcelona : TRAM : Departament de Cultura, DL 1995. Les cançons d'aquest CD en que intervenen Mª Carme Alongina, Contxita Casas, Joaquima Casas, Maria Giravent, Mª Dolors Giravent, Rosa Estrada i Teresa Icart, de Sobremunt, són:A Palmerola / Minyones de Barcelona / Sóm soldats / El Municipi de Barcelona / La Nineta i el Rector / L'hostal del Roc / El Batlle de Sant Martí / L'enamorada morta / El mestre eixerit / Confessió d'una monja / El filador | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66780 | Nucli de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sobremunt | XVII-XX | El nucli urbà de Sobremunt està situat en el sector nord-oest del terme municipal, en un punt elevat amb vistes cap a la vall de on es troba el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un nucli molt dispers, amb les cases separades ocupant una àrea força gran compresa entre el serrat de les Forques, al sud-oest, i el pla del Cementiri, al nord-est. Algunes de les cases formen petites agrupacions, delimitant petits carrers i places. Una part de les cases és de nova planta i una altra part han estat completament reformades. Les cases que es conserven sense reformes importants són bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronades amb teulades de doble vessant. A l'extrem sud del nucli hi ha una petita agrupació de cases entre les que destaca ca la Xicra, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i altres amb maó i llinda de fusta. Uns metres a l'oest es troba el Collet, una casa amb obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, i també amb maó. A l'extrem sud-est del nucli, a la capçalera de la vall del torrent del gorg dels Cans hi ha una altra agrupació de cases entre els que destaquen cal Casuc i cal Rei, dues cases adossades. De cal Casuc destaca el portal principal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, amb decoració d'arc de cortina dins del qual hi ha un motiu geomètric circular. Cal Rei conserva un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1744 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1773 inscrita amb una creu intercalada. Al nord-est d'aquesta petita agrupació hi ha diverses cases al voltant de l'església parroquial, la Sala, la Rectoria i cal Tic, seu de l'Ajuntament. A l'extrem nord-oest del nucli hi ha diverses cases ubicades en la vessant orientada a la vall on es troba el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Entre aquestes destaquen cal Moliner, cal Trampa i cal Bartoli. Cal Moliner conserva un portal d'arc de mig punt emmarcat amb maó i diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb maó. Cal Trampa conserva diverses obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta i alguna emmarcada amb pedra treballada. Cal Bartoli conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca el portal principal, amb la data repicada de 1661 junt amb una creu intercalada a la llinda. Finalment a l'extrem nord del nucli hi ha diverses cases que formen un petit carrer, entre els que destaquen cal Nis i ca la Grida. Cal Nis conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1755 inscrita a la llinda junt amb una creu i l'anagrama IHS intercalats, i ca la Grida conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. La resta de cases que formen el nucli de Sobremunt o bé són de nova planta o han estat completament reformades. | 08271-80 | Sector nord del terme municipal | 42.0352000,2.1648000 | 430869 | 4654022 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66770 | Font de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roca-0 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | XIX-XX | La font de la Roca està situada pocs metres al sud-oest de la Roca, en un punt enclotat a tocar del nucli de Sobremunt. S'accedeix a la font a través d'unes escales que s'inicien just davant la casa de la Roca i davallen uns metres fins la font, situada en una zona enclotada on neix el rec del gorg dels Cans. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a un cingle rocós, a la part inferior del qual es troba una aixeta metàl·lica i una petita obertura tancada amb porta metàl·lica a la dreta. Sobre l'aixeta hi ha una placa ceràmica amb la inscripció 'font de la Roca'. L'espai que envolta la font es troba enjardinat, amb diversos murs de maçoneria de pedra delimitant l'espai. A pocs metres de la font creua un rec, que es travessa per un petit pont, i just a l'altre costat hi ha un safareig rectangular, delimitat amb barana de ferro. El safareig conté batents bastits amb blocs de pedra treballada a l'extrem oest i s'omple amb l'aigua que raja per un brollador cobert de molsa a l'extrem est. | 08271-70 | Sector oest del terme municipal | És la font del poble i, per tant, la més freqüentada anys enrera. Quan venia un estiu de secada els veïns hi feien cua per omplir garrafes i galledes. L'agutzil s'encarregava d'obrir i tancar-ne el pas quan al dipòsit li convenia. Durant molts anys al safareig s'hi anà a rentar la roba però també s'havia fet servir per refrescar-s'hi quan s'havia begut massa per la festa Major. Es comenta que no fa massa anys, durant una nit de forta tormenta, va ser tanta la quantitat d'aigua que hi baixà i de terra remoguda que, a partir de llavors mai més ha sortit bona. | 42.0352600,2.1655900 | 430934 | 4654028 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66770-foto-08271-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66770-foto-08271-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1998, 1999, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de la Roca presentava un índex de nitrats de 37'10, 16'40, 41'40, 51'10, 49'60, 46'70 i 61'10 mg/l respectivament, superant en alguns moments el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar actualment com a no potable, tot i que intermitentment pugui ser potable. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66716 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-6 | XVIII | La Roca, també coneguda com l'Hostal de la Roca, es troba situada a uns cent metres al sud-est de l'església parroquial de Sant Martí, a peu del camí que condueix a l'església i a l'ajuntament. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, bastida aprofitant el desnivell d'una roca, formada per planta baixa, un pis i golfes i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de color crema, amb cantonades diferenciades deixant els carreus de pedra a la vista. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data de 1747 inscrita i una creu intercalada; es troba situat a nivell de primer pis degut al desnivell en el qual està assentada la casa. A la dreta s'obre una finestra reformada. A nivell de golfes hi ha dues finestres que presenten ampit de pedra i brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud presenta un portal a nivell de planta baixa emmarcat amb fusta i a la seva esquerra s'obre una petita finestra quadrada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra balconera (reformada d'una antiga finestra) que presenta part dels brancals i la llinda emmarcats amb pedra bisellada. A les golfes hi ha dues finestres reformades i una petita estructura de galeria tancada, sustentada per bigues i coronada amb una petita i curta teulada. La façana oest queda dominada per un volum adossat de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions amb obertures emmarcades amb pedra bisellada. A la façana s'observa una finestra a nivell de golfes que presenta ampit de pedra i brancals i llinda de pedra bisellada. La façana nord queda dominada per un volum adossat construït modernament. | 08271-16 | La Roca, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | Es tracta d'una casa bastida al segle XVIII, tal com s'indica a la data inscrita a la llinda de la porta principal, que havia fet d'hostal. | 42.0354900,2.1659900 | 430967 | 4654053 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66725 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-14 | XVIII-XIX | La Sala està situada pocs metres a l'oest de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt, en un punt elevat a l'extrem nord-est del nucli de Sobremunt. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté una estructura adossada perpendicularment a la meitat esquerra, coronada amb teulada de doble vessant i sustentada amb pilars de blocs de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada que han estat pintats de vermell, com diversos emmarcaments d'obertures a la resta de l'edifici. Davant la façana hi ha un pati, delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana sud conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, ambdues pintades de vermell, i tres finestres al primer pis, dos de les quals pintades de vermell; dues estan emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una amb llinda de fusta, i l'altra amb maó. La façana est forma un queixal i contenia nombroses estructures adossades, actualment en runes. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó i una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una part de mur bastida amb obra vista i una finestra a l'extrem dret. La façana nord conté estructures adossades a dreta i esquerra i únicament tres finestres, dues reformades a la planta baixa i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. | 08271-25 | La Sala, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | 42.0361300,2.1668300 | 431038 | 4654123 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66779 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors-1 | XIX-XX | La font es troba coberta de vegetació | La font dels Abeuradors està situada en el nucli de Sobremunt, a mig camí entre cal Tic, seu de l'Ajuntament, i la Roca. S'accedeix a la font pel camí encimentat que condueix a l'Ajuntament i a l'església parroquial. Seguint aquest camí i pocs metres després de la Roca es troba una pista que surt a mà dreta. Als pocs metres d'iniciar aquesta pista es troba, a mà esquerra i entre la vegetació, la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra, completament cobert de vegetació, adossat a un marge. A la part central del mur sobresurten dos petits pilars que sustenten una llosa col·locada a mode de teulada. Entre els pilars i sota la llosa hi ha una aixeta metàl·lica per on brolla l'aigua, totalment coberta de molsa. A la part dreta del mur i entre la vegetació s'observa una obertura emmarcada amb pedra treballada. Uns metres davant la font hi ha una bassa rectangular, totalment arrebossada. | 08271-79 | Sector nord del terme municipal | 42.0354700,2.1669000 | 431043 | 4654050 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66779-foto-08271-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66779-foto-08271-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66752 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-29 | XIX-XX | La festa Major de Sobremunt es celebra el dia 11 de novembre (Sant Martí) dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional com la missa en honor al patró que es celebra a l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt; així mateix al cap de setmana proper al dia del Sant es projecten un seguit d'activitats que varien segons la programació de cada any: campionat de petanca, sopars i dinars populars, ball de festa Major, espectacle infantil, llançada de pinyols, etc. | 08271-52 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | 42.0360300,2.1669600 | 431048 | 4654112 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66752-foto-08271-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66701 | Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-sobremunt | AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII-XIX | L'església de Sant Martí de Sobremunt es troba situada al nucli de Sobremunt. Es tracta d'un temple que correspon al resultat de l'ampliació que es va fer a la segona meitat del segle XVIII d'una antiga església bastida el 1620. De l'església del segle XVII sols en queden unes restes incloses en la base de la nova construcció. L'església consta d'una sola nau, flanquejada per capelles laterals que allotgen sengles altars. En la capçalera, el presbiteri es troba situat entre la sagristia, a la dreta, i la capella del Santíssim, a l'esquerra; centrat per la imatge de Sant Martí, es troba decorat amb notables pintures modernes, situades en el plafó del fons i en el sostre. La capella del Santíssim, orientada de forma paral·lela a la nau central, és capçada per un absis semicircular (FONT:1992). Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a la vista l'emmarcament de les obertures i les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana principal, orientada a l'oest, hi ha un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra motllurada i llinda tripartida amb la data 1890 emmarcada en un segell. A sobre hi ha un òcul emmarcat amb pedra; de la façana s'aixeca el campanar, una ampla torre de planta rectangular, amb discreta coberta piramidal. Es troba dividit en quatre pisos, en l'últim del qual s'hi obren quatre finestres. A la façana sud hi ha el cos adossat de la sagristia i a l'esquerra un portal d'arc de mig punt adovellat tapiat. A la dovella central hi ha la inscripció IHS i a sota les inicials MA. A l'esquerra del portal s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra amb ample bisellat; més amunt hi ha un rellotge de sol que presenta la inscripció: GINESOLENIHIL. | 08271-1 | Església de Sant Martí de Sobremunt, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | L'església de Sant Martí de Sobremunt apareix documentada per primera vegada l'any 1094 quan ja feia temps que exercia de parroquial apareixent en els llistats de parròquies del bisbat de Vic d'entre els anys 1025 i 1050 amb el nom de 'Supra Monte'. Aquesta parròquia es trobava situada dins el terme del castell de Voltregà, sota la jurisdicció del qual estigué fins a principis del segle XIX. Aquest edifici romànic, però, no ha arribat als nostres dies ja que fou totalment renovat vers l'any 1620; sols en resten uns fragments inclosos en la base de la nova construcció. El temple del segle XVII, al seu torn, també fou seriosament modificat quan en la segona meitat del segle XVIII es veié la necessitat d'ampliar-lo ja que havia quedat petit per acollir la cada vegada més nombrosa feligresia. Les obres es dugueren a terme vers 1760, i juntament amb l'ampliació es construí el campanar. Aquest temple és el que ha arribat als nostres dies; la modificació més important que ha patit es produí a finals del segle XIX, quan se li afegí una espaiosa capella del Santíssim Sagrament, projectada a 1894 i construïda en la mateixa dècada. En aquestes obres també es construí una nova sagristia. L'any 1892 ja s'havia canviat la porta de lloc, situant-la en la façana, i en el lloc on hi havia la porta es col·locaren les fonts baptismals. També s'havia canviat el paviment i s'havien restaurat tres altars, dedicant-ne un al Sagrat Cor de Jesús i un altre a la Nostra Senyora de Lourdes. Durant la Guerra Civil espanyola el temple fou saquejat però no patí danys de consideració. La rehabilitació no es féu esperar i l'església fou ràpidament retornada al culte. A 1946 es consagraren els altars: el dia 5 d'agost el bisbe Joan Perelló consagrà l'altar de la Nostra Senyora de Lourdes, i el dia 22 de setembre es consagraren tres altars laterals. A finals de la dècada dels 70 es va condicionà l'espaiosa capella del Santíssim per poder-hi realitzar les celebracions parroquials durant l'hivern. L'any 1979 l'artista Camil Bofill pintà dos grans quadres al·legòrics a la Conversió de Sant Martí, i es decorà també el presbiteri amb pintures murals (FONT:1992). | 42.0360800,2.1671400 | 431063 | 4654118 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66701-foto-08271-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66701-foto-08271-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66701-foto-08271-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La majoria dels bancs de l'església duen inscrits els noms de masies o cognoms de propietaris del terme com Conjunta, Aumatell, Potellas, molí de l'Aumatell, Orra, etc. | 94|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66750 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-2 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí de Sobremunt. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior esquerra hi ha una imatge de Martí damunt un cavall que ofereix la capa a un pobre. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha unes oracions. De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià les de Crist són les primeres a qui us vàreu allistà les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós foreu aquell soldat qu'armat només amb la creu al infernal Goliat valerosament venceu el maligne no pot res contra aquell que'ajudeu Vós. Difundiu, etc. Sent Catecúmen només vestíreu al despullat de vostra capa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat Jesús l'obsequi us ha près com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altre nit Crist en pobre transformat. - Sent catecúmen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor l'heu pascuda i defensada no ho fa un pare amb més amor de Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu no temeu deixar la vida ni la vida rebutjeu si'l poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cercau repòs no voleu cap humà auxili - Deixau-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plós. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla crudel combat dieu: - Que hi fas mala fera que hi cercas al mes costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sobremunt l'antic poble vos venera per Patró davant Vós son prec redobla vullau dar-li protecció per Vós sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès amb concert molt harmoniós Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós</p> | 08271-50 | Església de Sant Martí de Sobremunt, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0360800,2.1671400 | 431063 | 4654118 | 1953 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es van imprimir a la impremta Portavella de Vic l'any 1953. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66741 | Pintures murals de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti | MONTAÑÀ, Dani, 'Conversió de Sant Martí' dins Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic (inèdit). | XX | Les pintures de Sant Martí de Sobremunt estan ubicades al presbiteri de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt. Es tracta de dos quadres de 229'5 centímetres d'alçada per 189'5 d'ample, pintats amb la tècnica d'oli sobre fusta utilitzant la fusta, pigments emulsionats i carbó com a materials. Són obra de Camil Bofill i porten per a títol la Conversió de Sant Martí. Es tracta d'un conjunt de dos quadres complementaris, de dimensions rectangulars col·locats a la paret del presbiteri, a banda i banda de la fornícula principal. Ambdós quadres tenen la mateixa composició: una faixa horitzontal a la part superior, amb inscripció; una faixa horitzontal a la part inferior, amb sanefa zigazagada; i dos episodis de la trobada de Sant Martí amb un pobre, amb el qual acaba compartint la capa, cobricel·lats per un sol àngel. Les figures que protagonitzen els dos episodis de cada quadre són traçades a partir de multitud de segments de corba i rectilinis característics de l'autor. Un llunyà paisatge natural fa de teló de fons a les figures; l'àngel que sobrevola cada quadre mira al centre. Hi predominen amb força els tons vermellosos, verdosos i negres. En el primer quadre els dos episodis descrits són la trobada amb el pobre, i el gest d'agafar-se la capa; en el segon quadre, els episodis són el moment en el que el sant talla la capa, i quan el pobre ja va vestit. En les faixes horitzontals dels dos quadres hi ha una inscripció, en el de l'esquerra 'CONVERSIO', i en el de la dreta 'SANT MARTI'. En l'angle inferior dret del quadre dret hi ha la signatura de l'autor 'Camil Bofill 1979'. | 08271-41 | Església de Sant Martí de Sobremunt, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | Camil Bofill va néixer a Torelló l'any 1957 i la seva inquietud artística es desvetllà de molt jove. La seva primera obra important va ser un gran díptic sobre fusta dedicat a la conversió de Sant Martí, que va realitzar per al presbiteri de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt, l'any 1979. Altres obres que realitzà foren les pintures de Sant Feliu de Torelló o el retaule de Santa Maria de Borredà. | 42.0361300,2.1672100 | 431069 | 4654123 | 1979 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66741-foto-08271-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66741-foto-08271-41-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Camil Bofill | El número registre de la fitxa de les pintures (Conversió de Sant Martí) de l'església de Sant Martí a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1121 | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||
| 66726 | Rectoria de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | La Rectoria està situada a l'extrem nord-est del nucli de Sobremunt, adossada al sud-est de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, tot i que en algunes parts aquest s'ha escrostonat, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i dos portals, el central dels quals emmarcat amb pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat i el de l'extrem dret, també d'arc rebaixat, emmarcat amb maó. Al primer pis hi ha un balcó al centre emmarcat amb pedra bisellada i quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A nivell de golfes hi ha una finestra balconera central emmarcada amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A l'extrem esquerre de la façana hi ha adossat un mur de maçoneria de pedra rematat en un pilar bastit amb blocs de pedra treballada i coronat amb una peça monolítica de forma troncocònica. La façana est conté adossada una estructura parcialment enrunada i un petit cos a la part dreta amb una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés directe al primer pis. La façana nord es troba adossada en el seu extrem dret a l'església. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada; al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta i dues amb llinda de pedra, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data de 1789 inscrita a la llinda; i a les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una amb maó i una amb pedra treballada. La façana oest compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la casa i es troba a pocs metres de l'entrada principal de l'església. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1921 inscrita a la llinda, una finestra emmarcada amb maó i una obertura d'arc rebaixat reformada. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra petita emmarcada amb maó. | 08271-26 | Rectoria de Sant Martí, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | La rectoria es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Mn. Antoni vicari, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0360000,2.1673100 | 431077 | 4654109 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66726-foto-08271-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66726-foto-08271-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66726-foto-08271-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66748 | Arxiu municipal de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sobremunt | XIX-XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Sobremunt. L'arxiu conserva el fons documental que genera la mateixa administració municipal i presenta un abast cronològic que va des de l'any 1847 fins a l'actualitat. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Sobremunt a l'any 1997 constava de 346 registres i ocupava 160 capses / arxivadors. L'arxiu està situat al primer pis de l'ajuntament i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les dates extremes: 01 ÒRGANS DE GOVERN (1878-1995) Institucions supramunicipals (1967) 02 ADMINISTRACIÓ GENERAL (1853-1995) Secretaria (1939-1994) Registre General (1853-1995) Personal (1939-1993) 03 SERVEIS ECONÒMICS (1847-1997) Patrimoni (1954-1994) Comptabilitat (1880-1994) Pressupostos (1920-1993) Endeutament (1988-1989) Tresoreria (1902-1997) Fiscalitat (1847-1997) 04 SERVEIS PÚBLICS (1937-1957) Abastaments, racionaments i mercats (1937-1957) 05 ASSISTÈNCIA SOCIAL (1954-1991) Beneficència (1954-1987) Assistència Social (1989-1991) 06 SALUBRITAT PÚBLICA (1882-1987) Sanitat (1882-1955) Extracció i transport de sang (1987-1988) 07 OBRES I URBANISME (1909-1996) Pla General d'Ordenació Urbana (1959) Plans Especials (1995) Obres d'infrastructura i serveis (1953-1963) Immobles municipals (1990-1993) Llicències d'obres (1962-1995) Obertura d'establiments (1962-1992) Subvencions obres (1983-1993) 08 SEGURETAT PÚBLICA (1876-1981) Sometent (1876-1934) Guàrdia Civil (s/d) Guàrdies Jurats (1912-1932) Salconduits (1939-1981) 09 SERVEIS MILITARS (1865-1996) Lleves (1865-1996) 10 POBLACIÓ (1880-1996) Padró d'habitants (1880-1991) Modificacions del padró (1960-1996) 11 ELECCIONS (1891-1996) Eleccions municipals (1976-1995) Eleccions al Parlament de Catalunya (1980-1995) Eleccions Generals (1891-1996) Eleccions Parlament Europeu (1987-1994) Referèndums i Plebiscits (1947-1986) Cens Electoral (1897-1996) Junta Municipal del Cens Electoral (1917-1974) 12 EDUCACIÓ (1877-1981) Instrucció pública (1877-1955) Cens escolar (1955) Juntes (1917-1981) 13 CULTURA (1986-1991) Cursos català (1986) Esports (1991) 14 AGRICULTURA, RAMADERIA I MEDI NATURAL (1941-1990) Censos d'agricultura i ramaderia (1941-1974) Declaracions forestals (1968-1990) Prevenció i Extinció d'Incendis (1962-1986) Sindicat agrícola (s/d) Cambra agrària (1994) Caça (1982-1983) Juntes i Comissions Municipals (1962-1982) | 08271-48 | Cal Tic, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant els mesos de febrer a juny de 1997. | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66748-foto-08271-48-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66749 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-sobremunt | <p>Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca del Bisbat de Vic: www.abev.net</p> | XVI-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Sobremunt es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 8 sèries amb 23 unitats documentals, en suport paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XVI al XX, Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: - 2.146.51. Baptismes. 4 UD. 1740-1804 - 2.146.52. Confirmacions. 4 UD. 1734-1978 - 2.146.53. Matrimonis. 3 UD. 1587-1907 - 2.146.54. Defuncions. 4UD. 1565-1907 - 2.146.55. Vària sacramental. 3 UD. 1567-2000 - 2.146.58. Visites pastorals. 2 UD. 1600-1889 - 2.146.69. Capítols matrimonials. 1 UD. 1602-1652 - 2.146.70. Testaments. 2 UD. 1548-2000</p> | 08271-49 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66749-foto-08271-49-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66724 | Cal Tic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tic | FORCADA, Ignasi, GAY, Víctor (2001). Caminant pel Lluçanès. Pòrtic. | XVII | Cal Tic es troba situada a uns 80 metres al sud de l'església de Sant Martí de Sobremunt. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i un pis, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per una finestra a l'esquerra, emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, i una petita porta a la dreta, també emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada flanquejada per dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem esquerra de la façana hi ha una petita fornícula de quart d'esfera que presenta policromia interior de color blau. La resta de les façanes presenten diverses obertures reformades o de nova construcció. Només es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada situada a nivell de primer pis de la façana sud. | 08271-24 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | Tot i no tenir dates inscrites en els elements estructurals, la seva tipologia constructiva fa pensar que es tracta d'un edifici bastit en època Moderna. Havia estat la seu de les antigues escoles. | 42.0352400,2.1675200 | 431094 | 4654024 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66724-foto-08271-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66724-foto-08271-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment és cal Tic és la seu de l'ajuntament de Sobremunt. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66731 | Pallissa de Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-guiteres | XVIII-XIX | La pallissa de Guiteres està situada uns metres al sud-oest de Guiteres, en la part interior d'un pronunciat meandre que forma la riera de Sorreigs. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions i dos nivells, bastida una part amb murs de maçoneria de pedra i la resta amb obra vista, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté al nivell inferior una porta amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. El nivell superior, bastit parcialment amb obra vista, queda obert amb dues grans obertures separades per un pilar central d'obra vista. La façana nord mostra dues parts diferenciades, a la dreta no hi ha cap obertura i a l'esquerra, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta al nivell inferior i una gran obertura emmarcada amb maó al superior. La façana oest no conté cap obertura al nivell inferior, quedant el nivell superior tancat amb un mur d'obra vista amb petites obertures entre maons. La façana sud compta només amb el nivell superior a causa de l'aflorament rocós sobre el que s'assenta la pallissa, i conté únicament una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. | 08271-31 | Sector sud del terme municipal | 42.0091100,2.1690700 | 431194 | 4651122 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66708 | Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guiteres | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. y/12, llibre de la cort del Batlle. AEV. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | Guiteres està situada al bell mig d'un meandre molt pronunciat que forma la riera de Sorreigs, uns metres al sud-oest del molí de Guiteres. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums, un de central i un altre ampliat a l'est, de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, totes tres amb ampit motllurat. A l'extrem dret, formant part del volum est, hi ha una finestra emmarcada amb maó. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb decoració d'arc de cortina a la llinda dins la qual hi ha un motiu floral esculpit. La façana oest conté únicament dues obertures, una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. A l'esquerra hi ha un pati tancat, que queda delimitat al nord per un cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i sustentat amb pilars que són de blocs de pedra treballada a la part baixa i d'obra vista a la resta. La façana nord té el pati tancat just davant. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, ampit motllurat i un esgrafiat erosionat que les envolta exteriorment. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó, ampit de pedra i esgrafiat exterior erosionat. La façana est compta amb més alçada a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i es troba dominada pel volum adossat a l'est. Conté tres finestres a la planta baixa, dues de les quals emmarcades amb maó i esgrafiat erosionat, una eixida al primer pis formada per tres obertures i sustentada amb dos pilars d'obra arrebossats, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A la dreta de la façana hi ha un mur de maçoneria de pedra adossat que tanca el pati que s'estén davant la façana nord de la masia. Al sud de la masia hi ha l'antiga era, delimitada pel desnivell i per dues estructures d'usos agropecuaris, una de les quals és la pallissa. | 08271-8 | Sector sud del terme municipal | Guiteres es troba documentada el segle XIV, l'any 1340. El 12 de juny de 1395 surt documentat el mas en una permuta amb Jaume Vilaseca de Sant Bartomeu del Grau. L'any 1326 trobem transcrit el nom 'Miquel Guiteres' en una cessió a favor de Guillem de Vilaseca. També apareix documentada en el fogatge de 1553, amb Joan Guiteres Batlle, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0092900,2.1692500 | 431209 | 4651141 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66737 | Resclosa del molí de Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-guiteres | XVIII | La resclosa del molí de Guiteres està situada uns 100 metres al sud Guiteres, en un meandre que forma la riera de Sorreigs, on la riera queda envoltada al sud per un cingle rocós. La resclosa està formada per diversos murs de maçoneria de pedra gran coronats amb una filada de blocs de pedra treballada. El mur principal, perpendicular a la riera té uns 15 metres de llarg i una alçada d'uns 2 metres. A un extrem s'adossa al cingle rocós que tanca el meandre de la riera i en l'altre a un segon mur, paral·lel al cingle rocós i que actua com a límit de la riera. Darrera aquest mur es conserven petits murs que marquen l'inici del canal, del que s'ha conservat el traçat tot i que es troba erosionat. El canal té un recorregut d'uns 150 metres fins desembocar a la bassa del molí de Guiteres, situada al nord-est. | 08271-37 | Sector sud del terme municipal | 42.0081500,2.1694200 | 431222 | 4651015 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66737-foto-08271-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66737-foto-08271-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El PR C-46 passa al costat de la resclosa i seguint un tram del canal, just abans de creuar unes passeres prop del molí de Guiteres. | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66732 | Molí de Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guiteres | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | La vegetació envolta tot l'edifici i la bassa. | El molí de Guiteres està situat uns metres al nord-est de Guiteres, a la part interior d'un meandre pronunciat que forma la riera de Sorreigs, i en una zona actualment coberta de vegetació. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord, conté en un nivell inferior al de planta baixa i a l'extrem esquerra, dues obertures de volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre: els carcabans. Un està completament cobert de runa i l'altra conserva part de la maquinària. A nivell de planta baixa hi ha dos portals amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta al centre, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada, i a les golfes dues finestres més. A l'esquerra hi ha un cos adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana est es troba dominada parcialment pel cos adossat, que conté una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A la part visible del volum principal, parcialment coberta de vegetació, hi ha dues finestres. La façana sud té molt poca alçada a causa del desnivell sobre el que s'assenta el molí i no conté cap obertura. A uns dos metres de la façana hi ha la bassa, delimitada amb alts murs de maçoneria de pedra coberts de vegetació. La façana oest, com la sud, té poca alçada a causa del desnivell existent, i només compta amb una obertura, una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de golfes. | 08271-32 | Sector sud del terme municipal | El molí de Guiteres va tenir activitat fins els anys 40 del segle XX. Alguns veïns de Sant Bartomeu del Grau anaven a moldre el blat al molí de Guiteres. L'aigua que deixaven anar de la bassa del molí de Guiteres per el molí de Guiterons, uns metres més avall. | 42.0096300,2.1696800 | 431245 | 4651179 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una ruta anomenada 'ruta dels Solans' discorre, en part, pel camí que feien servir els veïns de Sant Bartomeu del Grau per anar a moldre gra al molí de Guiteres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66759 | Riera del Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-sorreigs-1 | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàgina electrònica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya: www.mediambient.gencat.cat</p> | <p>La riera del Sorreigs és la principal riera que creua el terme municipal de Sobremunt i alhora estructura tot el relleu del terme, marcat pels torrents que d'ambdós costats aflueixen a la riera. Tot i els forts pendents que envolten la riera, es tracta d'un curs d'aigua relativament humanitzat, amb nombrosos molins a banda i banda del seu curs, i diversos ponts i rescloses que la creuen. Tot i així la riera conserva nombrosos espais d'interès natural i paisatgístic entre els que sobresurt el gorg Negre. Una part important del curs de la riera pel terme municipal de Sobremunt es troba inclòs dins del PEIN o Espai d'Interès Natural de la riera de Sorreigs i des del 2006 també dins la Xarxa Natura 2000. Concretament, de les 295 hectàrees incloses, 187'5 pertanyen al terme municipal de Sobremunt, per 70 hectàrees en terme municipal de Santa Cecília de Voltregà i 37'5 de Sant Bartomeu del Grau. Es tracta d'un espai natural estructurat a l'entorn de la part central del curs de la riera de Sorreigs a la conca del Ter. Per les seves característiques, aquest espai presenta sistemes naturals de notable interès, que sobresurten de les terres de l'entorn. La justificació de la inclusió d'aquest espai PEIN és especialment la derivada del particular interès dels seus ecosistemes fluvials. L'espai comprèn un tram de la riera del Sorreigs amb els dos respectius marges de riera. Els vessants, amb forta pendent i un relleu calcari característic, són tallats per l'excavació de la riera i diversos torrents, formant parets de gran atractiu paisatgístic. Situat en el país de la roureda de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), el paisatge és caracteritzat per les pinedes secundàries de pi roig i pinassa. Els prats secs de jonça (Brachypodio-Aphyllanthetum) prenen un paper important en bona part de l'espai. Allò més destacable de la vegetació, és que l'espai conserva una mostra representativa de la vegetació aigualosa del sector ausònic. La vegetació de ribera és ben representada per vernedes (Lamio-Alnetum) i salzedes, junt amb herbassars higròfils (Glycerio-Sparganion,....), jonqueres (Molinio-Holoschoenion,....) o comunitats d'hidròfits natans (Lemno-Azolletum). A les roques regalimoses d'aigua són interessants les comunitats de degotalls calcaris amb molses (Adontion). Els vessants assolellats, amb fragments d'alzinars i garrigues contrasten amb les fondalades obagues on apareixen comunitats riques en elements submediterranis i centreuropeus, com l'avellaner (Corylus avellana), el tell (Tilia platyphyllos), l'auró (Acer campestre), la blada (Acer opalus), etc. Són de particular interès els sistemes limnològics, característics de les rieres calcàries de curs mitjà. Cal remarcar l'interès algològic de les seves aigües, així com també en general el briològic i liquenològic. Pel seu bon estat de conservació l'espai acull una bona mostra de la fauna característica d'aquest sector fisiogràfic. S'ha de destacar la notable diversitat de lepidòpters, on sobresurten per la seva raresa diverses espècies (Eurodryas desfontainii, Zygaena ephialtes...).</p> | 08271-59 | Sector oest i sud del terme municipal | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97).</p> | 42.0089000,2.1699900 | 431270 | 4651098 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del curs de la riera de Sorreigs hi transcorre paral·lel el sender de petit recorregut PR C-46. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66783 | Forn de calç de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-beulovi | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | XIX-XX | Únicament es conserven petits trams del mur perimetral | El forn de calç de Beulovi està situat en un punt emboscat de difícil accés dins la vall del torrent del gorg dels Cans, a l'oest de Beulovi, tot i que en el costat oposat del torrent. Es tracta d'un forn de calç parcialment derruït, del que es conserven restes dels murs perimetrals, delimitant un espai circular de grans dimensions, d' aproximadament 4 metres de diàmetre. Les restes de mur conservades són de maçoneria de pedra per la part exterior i per la part interior s'observen les restes de la combustió. El forn queda envoltat per bosc en una zona on domina el pi amb sotabosc de boixos. | 08271-83 | Sector central del terme municipal | La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0178100,2.1700200 | 431282 | 4652087 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66733 | Molí de Guiterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guiterons | XVIII-XIX | Edifici en estat de ruïna. | El molí de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, i a tocar del salt de Guiterons, una cascada natural amb un gorg a sota. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions actualment en estat de ruïna. Es conserven diversos murs de maçoneria de pedra fins a una alçada de 2 a 3 metres, permetent observar diverses divisions interiors. Els murs es troben coberts de vegetació i només s'intueix alguna petita obertura emmarcada amb maó. L'edifici es troba ubicat paral·lel a la riera, de manera que es troben consecutivament, la bassa i dues estances, on es trobava la maquinària del molí. L'extrem inferior del molí coincideix amb el saltant de la riera de manera que s'aprofita parcialment el desnivell d'aquesta. | 08271-33 | Sector sud del terme municipal | L'aigua que deixaven anar de la bassa del molí de Guiteres per el molí de Guiterons. | 42.0100500,2.1709100 | 431347 | 4651225 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66761 | El Salt de Guiterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-guiterons | El Salt de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, poc després que aquesta passi a l'altura del molí de Guiteres. Es tracta d'un salt d'aigua que forma la riera de Sorreigs, d'uns 5 metres d'alçada i amb un gorg de forma ovalada a sota. Just tocar del salt de Guiterons, a la banda de ponent de la riera, es troben les restes enrunades del molí de Guiterons, cobertes de vegetació que no es veuen a simple vista. | 08271-61 | Sector sud del terme municipal | 42.0100600,2.1710800 | 431361 | 4651225 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66761-foto-08271-61-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Alguns veïns de Sant Bartomeu del Grau solien anar a banyar-se al Salt de Guiterons a l'estiu. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||||
| 66768 | Sant Martí de Sobremunt (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-sobremunt-jaciment | MOLES, M Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura (inèdita). Universitat central de Barcelona, pàg. 143. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Sant Martí de Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984. | -VII/V | Lloc d'habitació sense estructures molt erosionat. | El jaciment de Sant Martí de Sobremunt es troba situat al marge de la carretera que uneix Sobremunt (BV.4607) amb la comarcal BV. 4608 que va de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un conjunt de turons amb base de margues eoceàniques; en la seva part superior hi ha estrats sedimentaris quaternaris amb vegetació de pins i alzines. En les seves vertents, durant la prospecció, es recollí diversos fragments de ceràmica a mà, grollera, de color marró fosc i desgreixant ros de quars així com fragments de ceràmica a torn, rosades, compactes i també algun fragment de tipus 'sandwich' de tradició ibèrica. El jaciment era conegut per Martí Cassany de Vic qui juntament amb Dolors Moles, indiquen la presència en el lloc, de ceràmiques de torn ibèriques, així com de tipus campaniana A i B, extrem, aquest últim, que no s'ha pogut confirmar durant la prospecció. | 08271-68 | Sector nord del terme municipal | En el jaciment no s'hi ha realitzat mai cap excavació arqueològica. Les prospeccions van ser fetes per Walter Cruells l'any 1984 i revisades l'any 1990. | 42.0379500,2.1717900 | 431450 | 4654322 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66771 | Font de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-beulovi | XX | La font de Beulovi està situada en un punt enclotat a tocar del rec del gorg dels Cans, al sud-oest de Beulovi i al nord-est de Guiteres. S'accedeix a la font a través d'una pista que transcorre paral·lela al rec des de la zona del mas Miolet. Seguint aquesta pista s'arriba a una raconada humida on s'ha d'abandonar la pista i seguir uns metres per un corriol fins trobar la font, ubicada prop del rec i sota uns boixos. La font està formada per una estructura rectangular de maçoneria de pedra coronada amb lloses i adossada al marge. De la part frontal de l'estructura en sobresurt el brollador, completament cobert de molsa. Sobre el brollador hi ha un carreu amb la inscripció 'BEULOVI', i a la dreta, un tub plàstic que actua com a sobreeixidor. | 08271-71 | Sector central del terme municipal | 42.0148600,2.1740900 | 431616 | 4651756 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66771-foto-08271-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66771-foto-08271-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66764 | Font de Potelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-potelles | XIX-XX | La font de Potelles està situada uns 400 metres a l'oest de la masia de Potelles, al peu d'un dels recs que formen la capçalera del barranc de Guspineda. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia prop de la masia de Potelles vorejant un camp i passant per una petita pineda fins arribar a la font, ubicada prop del rec i en un espai envoltat de plataners. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra d'aproximadament un metre d'alçada del que en sobresurt, al centre, un brollador metàl·lic. Sota el brollador hi ha una pica de pedra treballada. Uns metres més al sud, seguint el curs del rec i en un nivell elevat respecte aquest, es troba una segona font, formada per una estructura de maçoneria de pedra coronada amb lloses i amb una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Sota l'obertura sobresurt un abeurador allargat, delimitat amb blocs de pedra treballada, que s'omple amb l'aigua del dipòsit que conté l'estructura. | 08271-64 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0351800,2.1742400 | 431650 | 4654012 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66764-foto-08271-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66764-foto-08271-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font no està senyalitzada. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66710 | Mas Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cavaller | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | Alguns dels murs de càrrega mostren esquerdes i els interiors de la masia es troben en mal estat. | El Cavaller està situada en un punt elevat pocs metres al nord de Beulovi, en la carena que s'aixeca entre el barranc de Guspineda i el torrent del gorg dels Cans. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis, bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, forma un queixal a causa dels volums adossats mostrant tres parts diferenciades. A l'esquerra hi ha un volum que queda completament obert als nivells de planta baixa i primer pis. Al fons d'aquest volum i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada. A la part central de la façana hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb llinda de fusta al primer pis. A la dreta, i a nivell de planta baixa, hi ha unes escales bastides amb grans monòlits de pedra treballada que condueixen al nivell superior de la pallissa, adossada a la dreta. Al primer pis hi ha dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb brancals de pedra treballada i obra vista, una d'ampla i l'altra estreta. A la dreta de la façana hi ha la pallissa adossada, amb algunes obertures reformades amb pedra treballada a les façanes est i oest, quedant completament oberta a la façana sud. La façana est té la pallissa adossada a l'esquerra i conté una cantonada integrada al mur denotant una ampliació. A l'esquerra de la cantonada integrada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis, i a la dreta, una espitllera emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord conté una petita estructura de planta irregular adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada d'un sola vessant. A cada costat de l'estructura hi ha una finestra, la de l'esquerra emmarcada amb maó i llinda de fusta i la de la dreta reformada amb pedra treballada. A l'extrem dret de la façana, més enllà d'una cantonada integrada al mur de càrrega, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana oest conté una espitllera a nivell de planta baixa, emmarcada amb un únic monòlit de pedra treballada, i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. | 08271-10 | Sector central del terme municipal | Apareix documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0210200,2.1759200 | 431774 | 4652439 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.