Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66755 | La Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-de-les-bruixes-0 | ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell. | La plaça de les Bruixes es coneix més pel topònim que no pas per la llegenda. | La Plaça de les Bruixes és un indret situat a la riba occidental de la riera dels Sorreigs, damunt la cinglera. La llegenda diu així: 'Un lloc de molt misteri, por, bruixes i coses rares era el Gorg Negre del Sorreigs. Molt a prop d'aquest gorg hi ha la plaça de les Bruixes. Antigament deien que els xàfecs forts, els temporals de pedra sortien del gorg Negre: era un lloc de reunió de bruixes. Allà, a la vora del gorg, ha un reviu de roca força ample. Aquest pedregar feia uns sotets (tres o quatre); ara gairebé ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s'han emportat la roca i és com si l'hagués llimada, ara ja no es nota res. Aquests sotets els feien servir els capellans de Sant Bartomeu. Els mossens d'aquest poble baixaven cap als Sorreigs en processó i allà als sotets hi posaven l'aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Bé ho explicaven així. La veritat, però, és que allà es formen unes tempestes que fan por' (ROVIRÓ:2000). | 08271-55 | Sector sud del terme municipal | S'explica habitualment que la plaça de les Bruixes és que és un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi el sàbat, la festa en honor al diable. Una altra llegenda que es relaciona amb la plaça de les Bruixes com a lloc de reunió de les bruixes és la llegenda de 'La Teresa de la Barca' (ROVIRÓ:2000), una bruixa de Sant Hipòlit de Voltregà que feia descarregar grans temporals, es convertia en ocell, gallina o eruga i solia anar al gorg Negre a ajuntar-se amb altres bruixes; a la plaça de les Bruixes solien ballar i feien gran gatzara quan volien formar un temporal. | 42.0075700,2.1818800 | 432253 | 4650940 | 08271 | Sobremunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Extreta del recull 100 llegendes de la Plana de Vic. Aquesta narració va ser explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Ramon Reixac, de Sant Julià de Vilatorta, el 28 de juliol de 1989. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66757 | En Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-marfa | ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell. | XIX-XX | Es coneix més la ubicació del Gorg Negre i la Plaça de les Bruixes com a lloc de bruixeria que no pas la llegenda. | 'Baixant de Perafita al vespre ja fosc, ja nit enllà, baixava pel camí un pagès, en Marfà. Passava per sobre el gorg Negre i volia anar cap avall, cap a Santa Cecília, pel camí normal que es feia servir abans. Passant un tros abans d'arribar al front del gorg Negre, li va sortir una cabra. Primer es va espantar, però la cabra no es presentava gens esquerpa. Va pensar d'agafar-la; era un home amb els dits una mica llargs. Amb la veu molt calmosa l'anava cridant: - Nitona, nitona, nitona. La cabra es va deixar agafar. Pensant que era perduda, l'agafa i se la carrega a coll. Marxa cap avall i en passar per sota la plaça de les Bruixes, a tocar del gorg Negre, va sortir una altra cabra. Aquesta va dir a l'altra: - On vas, cabràs? Respon la que portava ell a coll: - A cavall d'en Marfà a portar-me fas! L'altre, en Marfà, en sentir això ja la fum per aquí enllà. Les cabres van marxar pel gorg Negre i ell pel camí avall, corrent i espantat. Compteu que els talons li deurien arribar més amunt del cul'. | 08271-57 | Sector sud del terme municipal | 42.0081500,2.1823300 | 432291 | 4651004 | 08271 | Sobremunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Extreta del recull 100 llegendes de la Plana de Vic. Aquesta narració va ser explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Joanet Faja el dia 19 de juliol de 1986, a Vinyoles d'Orís. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66756 | El Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. IBORRA, Isabel (1985). 'Històries vora el foc' dins Espurna, publicació del Lluçanès, num. 11, gener de 1985. | XIX-XX | El Gorg Negre s'erigeix amb autoritat com el paratge més simbòlic de la riera de Sorreigs. Emmotllat per un pintoresc saltant de l'esmentada riera en baixar cap a la Plana, és un gorg profund on, segons la dita popular, s'apleguen les bruixes que desfermen les pitjors tempestes que assolen la plana de Vic. La gent també explica que el Gorg Negre no té fons i que, per tant, deu arribar fins al mateix infern. El seu aspecte alhora exòtic i sinistre ve refermat per la presència de parets de roca encastellades que el tanquen, com per protegir-lo de tot accés forà. Precisament dalt d'una d'aquestes parets se situa una petita esplanada coneguda com el pla de les Bruixes. S'explica que una vegada un home curiós va pretendre comprovar la seva profunditat, de manera que, situat a la cornisa de pedra que permet acostar-se fins al sallent d'una altra paret del Gorg, lligà una pedra a l'extrem d'un cordill molt llarg, que anà amollant lentament. El fil s'acabà del tot sense haver arribat a tocar el fons de dit Gorg, al mateix temps que sentí, des de la pregonesa, una sardònica veu que li deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que mai al fons no arribaràs'. També s'afirma que, ja fa molt temps, en una nit fosca com una gola de llop, hi havia un pagès que passava prop del Gorg i va veure un moltó gras i de bona presència. Va pensar que en aquell moment que l'animal es devia haver escapat a algú. Aleshores es va treure la faixa i el va lligar a la cua del cavall per tal de portar-lo a casa seva. Però, així que van passar el Gorg, el moltó s'encabrità tant i es posà a tibar amb tanta força que s'enduia el cavall i el pagès junts cap al fons del Gorg. En veure's en tan greu perill, el bon home exclamà: 'Valga'm les tèmpores de sant Tomàs!' Al mateix temps reaccionà tallant la faixa amb un punyal que duia. El moltó, sorprenentment, li contestà aleshores: 'Sort n'has tingut que dejunades les has'. I immediatament desaparegué en la sinistra fondària. | 08271-56 | Sector sud del terme municipal | 42.0081900,2.1823400 | 432292 | 4651009 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquestes llegendes sobre el Gorg Negre van ser recollides dins del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic', Tot i així ja havien estat recollides per Isabel Iborra i Plans dins la secció 'Històries de la vora del foc' a la revista Espurna. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||||
| 66760 | Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre-0 | <p>El Gorg Negre està situat a l'extrem sud-est del terme municipal, prop dels termes municipals de Sant Bartomeu del Grau i les Masies de Voltregà. Es tracta d'una zona d'alt interès paisatgístic on conflueixen diversos cingles rocosos, travessats i erosionats pel pas de la riera de Sorreigs. La riera, en aquesta part, supera un petit meandre entrant en una zona de grans formacions rocoses. En aquest tram forma diversos salts i gorgs, el més espectacular dels quals és l'anomenat gorg Negre. Es tracta d'un gorg de grans dimensions i de forma ovalada, envoltat per diversos cingles rocosos de manera que en algunes èpoques de l'any la insolació és mínima. La riera forma un salt sobre el gorg d'uns 10 metres i continua en direcció est per un pas entre cingles rocosos. L'espai que envolta el gorg també destaca per la frondosa vegetació, que arriba fins als peus de la riera allà on les formacions rocoses ho permeten. Al costat nord del gorg, en la vessant solella, es troba dominat pels arbustos, amb escassos pins i roures. En la vessant obaga, en canvi, es troba un espès bosc amb roures, pins, alzines i un sotabosc dominat pels boixos. Tot el tram de riera es troba comunicat per la part sud a través de nombrosos corriols que permeten arribar a un mirador sobre el gorg o a la riera en diversos punts. Són camins estrets i de fort pendent que resulten complicats en condicions humides però que permeten gaudir de punts amb alt interès paisatgístic, passant a tocar dels cingles, entre la vegetació o vora la riera.</p> | 08271-60 | Sector sud del terme municipal | 42.0082000,2.1823400 | 432292 | 4651010 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Gorg Negre es troba inclòs dins el tram de PEIN de la riera del Sorreigs. Nombroses llegendes i històries han configurat aquest espai com a lloc de bruixeria i misteri. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66737 | Resclosa del molí de Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-guiteres | XVIII | La resclosa del molí de Guiteres està situada uns 100 metres al sud Guiteres, en un meandre que forma la riera de Sorreigs, on la riera queda envoltada al sud per un cingle rocós. La resclosa està formada per diversos murs de maçoneria de pedra gran coronats amb una filada de blocs de pedra treballada. El mur principal, perpendicular a la riera té uns 15 metres de llarg i una alçada d'uns 2 metres. A un extrem s'adossa al cingle rocós que tanca el meandre de la riera i en l'altre a un segon mur, paral·lel al cingle rocós i que actua com a límit de la riera. Darrera aquest mur es conserven petits murs que marquen l'inici del canal, del que s'ha conservat el traçat tot i que es troba erosionat. El canal té un recorregut d'uns 150 metres fins desembocar a la bassa del molí de Guiteres, situada al nord-est. | 08271-37 | Sector sud del terme municipal | 42.0081500,2.1694200 | 431222 | 4651015 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66737-foto-08271-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66737-foto-08271-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El PR C-46 passa al costat de la resclosa i seguint un tram del canal, just abans de creuar unes passeres prop del molí de Guiteres. | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66723 | Mas Miolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-miolet | XIX | Edifici en estat de ruïna. | El mas Miolet està situat en una zona boscosa dins la vall de la riera de Sorreigs, uns metres a l'est del petit embassament que forma la riera i a l'oest del Gorg Negre. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins al nivell de primer pis, amb carreus treballats delimitant les cantonades, exceptuant un cos amb les cantonades delimitades amb obra vista, i les obertures que encara es conserven es troben emmarcades amb maó. Els murs i l'interior de l'edifici es troben coberts d'heura i altra vegetació, especialment roures. La façana principal es trobava orientada al sud, actualment és la façana en pitjor estat, i la teulada era de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, tot i que no se'n conserva cap tram. | 08271-23 | Sector sud del terme municipal | 42.0082600,2.1762300 | 431786 | 4651022 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66723-foto-08271-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66723-foto-08271-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66759 | Riera del Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-sorreigs-1 | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàgina electrònica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya: www.mediambient.gencat.cat</p> | <p>La riera del Sorreigs és la principal riera que creua el terme municipal de Sobremunt i alhora estructura tot el relleu del terme, marcat pels torrents que d'ambdós costats aflueixen a la riera. Tot i els forts pendents que envolten la riera, es tracta d'un curs d'aigua relativament humanitzat, amb nombrosos molins a banda i banda del seu curs, i diversos ponts i rescloses que la creuen. Tot i així la riera conserva nombrosos espais d'interès natural i paisatgístic entre els que sobresurt el gorg Negre. Una part important del curs de la riera pel terme municipal de Sobremunt es troba inclòs dins del PEIN o Espai d'Interès Natural de la riera de Sorreigs i des del 2006 també dins la Xarxa Natura 2000. Concretament, de les 295 hectàrees incloses, 187'5 pertanyen al terme municipal de Sobremunt, per 70 hectàrees en terme municipal de Santa Cecília de Voltregà i 37'5 de Sant Bartomeu del Grau. Es tracta d'un espai natural estructurat a l'entorn de la part central del curs de la riera de Sorreigs a la conca del Ter. Per les seves característiques, aquest espai presenta sistemes naturals de notable interès, que sobresurten de les terres de l'entorn. La justificació de la inclusió d'aquest espai PEIN és especialment la derivada del particular interès dels seus ecosistemes fluvials. L'espai comprèn un tram de la riera del Sorreigs amb els dos respectius marges de riera. Els vessants, amb forta pendent i un relleu calcari característic, són tallats per l'excavació de la riera i diversos torrents, formant parets de gran atractiu paisatgístic. Situat en el país de la roureda de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), el paisatge és caracteritzat per les pinedes secundàries de pi roig i pinassa. Els prats secs de jonça (Brachypodio-Aphyllanthetum) prenen un paper important en bona part de l'espai. Allò més destacable de la vegetació, és que l'espai conserva una mostra representativa de la vegetació aigualosa del sector ausònic. La vegetació de ribera és ben representada per vernedes (Lamio-Alnetum) i salzedes, junt amb herbassars higròfils (Glycerio-Sparganion,....), jonqueres (Molinio-Holoschoenion,....) o comunitats d'hidròfits natans (Lemno-Azolletum). A les roques regalimoses d'aigua són interessants les comunitats de degotalls calcaris amb molses (Adontion). Els vessants assolellats, amb fragments d'alzinars i garrigues contrasten amb les fondalades obagues on apareixen comunitats riques en elements submediterranis i centreuropeus, com l'avellaner (Corylus avellana), el tell (Tilia platyphyllos), l'auró (Acer campestre), la blada (Acer opalus), etc. Són de particular interès els sistemes limnològics, característics de les rieres calcàries de curs mitjà. Cal remarcar l'interès algològic de les seves aigües, així com també en general el briològic i liquenològic. Pel seu bon estat de conservació l'espai acull una bona mostra de la fauna característica d'aquest sector fisiogràfic. S'ha de destacar la notable diversitat de lepidòpters, on sobresurten per la seva raresa diverses espècies (Eurodryas desfontainii, Zygaena ephialtes...).</p> | 08271-59 | Sector oest i sud del terme municipal | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97).</p> | 42.0089000,2.1699900 | 431270 | 4651098 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del curs de la riera de Sorreigs hi transcorre paral·lel el sender de petit recorregut PR C-46. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66731 | Pallissa de Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-guiteres | XVIII-XIX | La pallissa de Guiteres està situada uns metres al sud-oest de Guiteres, en la part interior d'un pronunciat meandre que forma la riera de Sorreigs. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions i dos nivells, bastida una part amb murs de maçoneria de pedra i la resta amb obra vista, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté al nivell inferior una porta amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. El nivell superior, bastit parcialment amb obra vista, queda obert amb dues grans obertures separades per un pilar central d'obra vista. La façana nord mostra dues parts diferenciades, a la dreta no hi ha cap obertura i a l'esquerra, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta al nivell inferior i una gran obertura emmarcada amb maó al superior. La façana oest no conté cap obertura al nivell inferior, quedant el nivell superior tancat amb un mur d'obra vista amb petites obertures entre maons. La façana sud compta només amb el nivell superior a causa de l'aflorament rocós sobre el que s'assenta la pallissa, i conté únicament una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. | 08271-31 | Sector sud del terme municipal | 42.0091100,2.1690700 | 431194 | 4651122 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66708 | Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guiteres | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. y/12, llibre de la cort del Batlle. AEV. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | Guiteres està situada al bell mig d'un meandre molt pronunciat que forma la riera de Sorreigs, uns metres al sud-oest del molí de Guiteres. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums, un de central i un altre ampliat a l'est, de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, totes tres amb ampit motllurat. A l'extrem dret, formant part del volum est, hi ha una finestra emmarcada amb maó. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb decoració d'arc de cortina a la llinda dins la qual hi ha un motiu floral esculpit. La façana oest conté únicament dues obertures, una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. A l'esquerra hi ha un pati tancat, que queda delimitat al nord per un cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i sustentat amb pilars que són de blocs de pedra treballada a la part baixa i d'obra vista a la resta. La façana nord té el pati tancat just davant. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, ampit motllurat i un esgrafiat erosionat que les envolta exteriorment. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó, ampit de pedra i esgrafiat exterior erosionat. La façana est compta amb més alçada a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i es troba dominada pel volum adossat a l'est. Conté tres finestres a la planta baixa, dues de les quals emmarcades amb maó i esgrafiat erosionat, una eixida al primer pis formada per tres obertures i sustentada amb dos pilars d'obra arrebossats, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A la dreta de la façana hi ha un mur de maçoneria de pedra adossat que tanca el pati que s'estén davant la façana nord de la masia. Al sud de la masia hi ha l'antiga era, delimitada pel desnivell i per dues estructures d'usos agropecuaris, una de les quals és la pallissa. | 08271-8 | Sector sud del terme municipal | Guiteres es troba documentada el segle XIV, l'any 1340. El 12 de juny de 1395 surt documentat el mas en una permuta amb Jaume Vilaseca de Sant Bartomeu del Grau. L'any 1326 trobem transcrit el nom 'Miquel Guiteres' en una cessió a favor de Guillem de Vilaseca. També apareix documentada en el fogatge de 1553, amb Joan Guiteres Batlle, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0092900,2.1692500 | 431209 | 4651141 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66732 | Molí de Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guiteres | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | La vegetació envolta tot l'edifici i la bassa. | El molí de Guiteres està situat uns metres al nord-est de Guiteres, a la part interior d'un meandre pronunciat que forma la riera de Sorreigs, i en una zona actualment coberta de vegetació. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord, conté en un nivell inferior al de planta baixa i a l'extrem esquerra, dues obertures de volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre: els carcabans. Un està completament cobert de runa i l'altra conserva part de la maquinària. A nivell de planta baixa hi ha dos portals amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta al centre, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada, i a les golfes dues finestres més. A l'esquerra hi ha un cos adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana est es troba dominada parcialment pel cos adossat, que conté una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A la part visible del volum principal, parcialment coberta de vegetació, hi ha dues finestres. La façana sud té molt poca alçada a causa del desnivell sobre el que s'assenta el molí i no conté cap obertura. A uns dos metres de la façana hi ha la bassa, delimitada amb alts murs de maçoneria de pedra coberts de vegetació. La façana oest, com la sud, té poca alçada a causa del desnivell existent, i només compta amb una obertura, una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de golfes. | 08271-32 | Sector sud del terme municipal | El molí de Guiteres va tenir activitat fins els anys 40 del segle XX. Alguns veïns de Sant Bartomeu del Grau anaven a moldre el blat al molí de Guiteres. L'aigua que deixaven anar de la bassa del molí de Guiteres per el molí de Guiterons, uns metres més avall. | 42.0096300,2.1696800 | 431245 | 4651179 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una ruta anomenada 'ruta dels Solans' discorre, en part, pel camí que feien servir els veïns de Sant Bartomeu del Grau per anar a moldre gra al molí de Guiteres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66733 | Molí de Guiterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guiterons | XVIII-XIX | Edifici en estat de ruïna. | El molí de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, i a tocar del salt de Guiterons, una cascada natural amb un gorg a sota. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions actualment en estat de ruïna. Es conserven diversos murs de maçoneria de pedra fins a una alçada de 2 a 3 metres, permetent observar diverses divisions interiors. Els murs es troben coberts de vegetació i només s'intueix alguna petita obertura emmarcada amb maó. L'edifici es troba ubicat paral·lel a la riera, de manera que es troben consecutivament, la bassa i dues estances, on es trobava la maquinària del molí. L'extrem inferior del molí coincideix amb el saltant de la riera de manera que s'aprofita parcialment el desnivell d'aquesta. | 08271-33 | Sector sud del terme municipal | L'aigua que deixaven anar de la bassa del molí de Guiteres per el molí de Guiterons. | 42.0100500,2.1709100 | 431347 | 4651225 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66761 | El Salt de Guiterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-guiterons | El Salt de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, poc després que aquesta passi a l'altura del molí de Guiteres. Es tracta d'un salt d'aigua que forma la riera de Sorreigs, d'uns 5 metres d'alçada i amb un gorg de forma ovalada a sota. Just tocar del salt de Guiterons, a la banda de ponent de la riera, es troben les restes enrunades del molí de Guiterons, cobertes de vegetació que no es veuen a simple vista. | 08271-61 | Sector sud del terme municipal | 42.0100600,2.1710800 | 431361 | 4651225 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66761-foto-08271-61-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Alguns veïns de Sant Bartomeu del Grau solien anar a banyar-se al Salt de Guiterons a l'estiu. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||||
| 66777 | Font del molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-laumatell | XX | La font del molí de l'Aumatell està situada uns metres al sud del molí de l'Aumatell, en el costat oposat de la riera i sota un cingle rocós de grans dimensions. S'accedeix a la font creuant la riera de Sorreigs a pocs metres de la resclosa del molí de l'Aumatell. Just creuada la riera es troba un llarg cingle rocós que forma una lleugera balma, sota el qual es troba la font. La font està formada per nombrosos punts al llarg del cingle per on regalima l'aigua, formant petites formacions de pedra tosca, en la major part dels punts cobertes de molsa. En un d'aquests punts hi ha construïda una petita estructura d'obra vista que forma una petita bassa on s'acumula l'aigua. | 08271-77 | Sector sud del terme municipal | 42.0125300,2.1570900 | 430206 | 4651511 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66777-foto-08271-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66777-foto-08271-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66738 | Resclosa del molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-laumatell | XVIII | La resclosa del molí de l'Aumatell està situada uns cent metres a l'oest del molí de l'Aumatell, a la riera de Sorreigs. Es tracta d'una resclosa ubicada en un punt on la vall és relativament ampla i formada per diversos murs de maçoneria de pedra. El mur principal, perpendicular a la riera, assoleix en alguns punts els 4 metres d'alçada i té una llargada total superior als 20 metres, tot i que el tram per on salta l'aigua és només d'uns 4 metres. El mur està coronat amb blocs de pedra treballada i es troba lleugerament inclinat, a mode de contrafort. A l'extrem dret del mur n'hi ha adossat un altre formant cantonada que delimita el canal del molí i una comporta, amb petits contraforts i coronat amb grans lloses. Del canal es conserva una comporta, bastida amb blocs de pedra treballada, i el seu recorregut, delimitat amb murs de maçoneria de pedra, tot i que molt erosionats en la part més propera a la bassa. Es tracta d'un canal curt, de només 60 metres aproximadament, que desemboca en la gran bassa del molí de l'Aumatell. En l'esplanada rocosa on s'assenta el mur principal de la resclosa i uns metres al sud es troba un gran forat rectangular picat a la roca. | 08271-38 | Sector sud del terme municipal | 42.0127800,2.1562300 | 430135 | 4651539 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66738-foto-08271-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66738-foto-08271-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66735 | Molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laumatell | XVIII-XIX | El molí de l'Aumatell es troba situat a tocar de la riera del Sorreigs, al sud-est de la masia de l'Aumatell. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per un molí, una casa, una pallissa i dues estructures agropecuàries. El molí, situat a peu de riera, és de planta irregular format per dos cossos adossats, fruit de les ampliacions i reformes que s'hi ha fet al llarg dels anys. Està format per soterrani, planta baixa i un pis. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i estan arrebossats. Conserva a la façana est i a nivell de soterrani dos carcabans fets en volta, un dels quals conserva l'arbre al seu interior. Sobre els dos carcabans s'entreveuen (sota l'arrebossat escrostonat dels murs) dues finestres tapiades emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Als nivells de planta baixa i primer pis hi ha diverses finestres reformades al llarg de totes les façanes. Adossada a la façana oest hi ha la bassa del molí que conserva parcialment els murs de pedra i el pou que conduïa l'aigua al soterrani per fer moure el rodet i l'arbre que transmetien la força a la maquinària (situada a la planta baixa) que feia anar les moles; l'aigua sortia pels carcabans i retornava a la riera. Uns metres al nord, i situat en un nivell més alt hi ha la Casanova del molí de l'Aumatell. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals; està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades i obertures (finestres i portes) emmarcades amb maó. La façana sud presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres. El primer i les golfes presenten la mateixa disposició de les obertures que a la planta baixa; al primer pis hi ha un balcó central flanquejat per dues finestres; a les golfes hi ha una finestra balconera flanquejada per dues finestres. Sota teulada s'obre una obertura circular també emmarcada amb maó. La façana oest presenta dues finestres a la planta baixa i dues finestres a primer pis. La façana nord presenta un pis menys a causa del desnivell. Al nivell de primer pis hi ha un portal d'arc rebaixat i una finestra a l'esquerra. Al nivell de golfes hi ha una porta d'arc rebaixat, a la qual s'accedeix a partir d'unes escales d'obra, i dues finestres flanquejant-la. La façana est presenta tres finestres de desiguals dimensions a la planta baixa i dues finestres també de desiguals dimensions al primer pis. Al costat de la casa hi ha una pallissa bastida amb obra vista, maó i pedra i dues estructures agropecuàries construïdes amb maçoneria de pedra i cantonades i obertures emmarcades amb maó, una de les quals presenta un carreu amb la data de 1935. | 08271-35 | Sector sud del terme municipal | 42.0129000,2.1577400 | 430260 | 4651552 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'exterior del molí es conserva una mola. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66745 | Ruta del Sorreigs. PR C-46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-sorreigs-pr-c-46 | Pàgina de Turisme d'Osona: www.osonaturisme.cat Pàgina de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: www.feec.org Guia itinerària del PR. C-46 Ruta del Sorreigs, DDT i Centre Excursionista de Torelló. | XX | El sender de petit recorregut PR C-46, anomenat ruta del Sorreigs, és un itinerari de 21 quilòmetres que connecta el santuari de la Mare de Déu dels Munts, en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès amb Santa Cecília de Voltregà, recorrent pràcticament tot el curs alt i mitjà de la riera de Sorreigs. Es tracta d'un recorregut que supera les 5 hores de durada. La part que discorre pel terme municipal de Sobremunt segueix en tot moment el curs de la riera de Sorreigs, entrant al terme municipal a l'extrem oest, al nord de les Fosses, i abandonant-lo a l'extrem sud-est, a l'est del Gorg Negre. En bona part del seu recorregut el camí travessa l'espai d'interès natural o PEIN de la riera de Sorreigs, i passa prop de nombrosos molins (molí de les Fosses, molí del Puig, molí de l'Aumatell, molí de Guiteres), amb les respectives basses, canals i rescloses, i espais d'interès paisatgístic com el Gorg Negre o el salt de Guiterons. El camí no presenta grans dificultats i únicament abandona la riera en alguns punts on aquesta s'engorja. En aquests punts el camí ascendeix per la vessant i retorna a la riera uns metres més endavant. A la zona del Gorg Negre, el camí es separa uns metres de la riera elevant-se per la vessant i el Gorg Negre és accessible únicament a través d'un camí que salva el desnivell d'uns 40 metres. Poc després d'abandonar el terme municipal de Sobremunt, el camí connecta amb els senders GR-3 i PR C-49. | 08271-45 | Sector oest i sud del terme municipal | 42.0147100,2.1540300 | 429955 | 4651756 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66745-foto-08271-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66745-foto-08271-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El sender està senyalitzat amb marques de pintura blanques i grogues. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66771 | Font de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-beulovi | XX | La font de Beulovi està situada en un punt enclotat a tocar del rec del gorg dels Cans, al sud-oest de Beulovi i al nord-est de Guiteres. S'accedeix a la font a través d'una pista que transcorre paral·lela al rec des de la zona del mas Miolet. Seguint aquesta pista s'arriba a una raconada humida on s'ha d'abandonar la pista i seguir uns metres per un corriol fins trobar la font, ubicada prop del rec i sota uns boixos. La font està formada per una estructura rectangular de maçoneria de pedra coronada amb lloses i adossada al marge. De la part frontal de l'estructura en sobresurt el brollador, completament cobert de molsa. Sobre el brollador hi ha un carreu amb la inscripció 'BEULOVI', i a la dreta, un tub plàstic que actua com a sobreeixidor. | 08271-71 | Sector central del terme municipal | 42.0148600,2.1740900 | 431616 | 4651756 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66771-foto-08271-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66771-foto-08271-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66712 | Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aumatell | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XV-XVIII | L'Aumatell està situada en una esplanada lleugerament elevada dins la vall de la riera de Sorreigs, al nord-oest del molí de l'Aumatell. És una masia de mitjanes dimensions formada per nombrosos volums i estructures adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un petit pati al seu davant, que queda delimitat per diverses estructures i un mur de maçoneria de pedra i que té per accés principal un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana s'observen tres volums diferents. El central té a nivell de planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i una altra amb pedra treballada, les dues amb llinda de fusta. A la dreta s'observa el volum ampliat al sud que compta amb més alçada a causa del desnivell del terreny. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i un carreu amb la data inscrita de 1950, i al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra del volum central hi ha el volum ampliat al nord, que forma un queixal. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. En el queixal que forma aquest cos i que queda orientat al sud hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, dues al primer pis i una a les golfes. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, i només conté obertures a nivell de primer pis, una galeria de quatre obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentada amb pilars de pedra treballada. La façana est, com la principal, mostra els tres volums principals, que formen la masia, diferenciats. A l'esquerra hi ha el volum adossat al sud, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada tant al nivell de planta baixa com al primer pis. El volum central conté a nivell de planta baixa dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta s'observa el volum ampliat al nord, amb una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb maó a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis. Encara més a la dreta hi ha un altre volum adossat formant un queixal, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis i una eixida a les golfes que ocupa tot l'ample del volum. A l'extrem dret hi ha un cos circular adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra, la cisterna. La façana nord forma un queixal amb la part central sobresortint cap enfora. A l'esquerra hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'una rampa. Al centre hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre tapiada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i a les golfes hi ha una finestra reformada. A la dreta de la façana hi ha diverses estructures adossades que tanquen el pati que hi ha davant la façana principal de la masia. | 08271-12 | Sector sud del terme municipal | El mas Aumatell es troba documentat en el fogatge de 1553, vivint-hi Salvador Guiteres, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0148100,2.1548200 | 430020 | 4651766 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66773 | Font de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase-1 | XX | La font de l'Ase està situada en un punt enclotat al sud del Grau, a tocar del torrent del Grau i al nord de can Gil. S'accedeix a la font a través d'un corriol que comunica la zona de la masia del Grau amb el punt on es trobava la masia de can Gil. Seguint aquest corriol i just després de creuar el torrent del Grau es troba la font. La font està formada per una bassa rectangular adossada a un cingle rocós. La bassa té forma allargada, a mode d'abeurador, i està delimitada amb murs baixos completament encimentats. Just sobre la bassa hi ha una petita placa integrada a la roca amb la inscripció 'font de l'Ase'. | 08271-73 | Sector est del terme municipal | 42.0168000,2.1937500 | 433246 | 4651956 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66773-foto-08271-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66773-foto-08271-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66772 | Font de Guspineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-guspineda | XVIII | La font de Guspineda està situada en un punt enclotat a tocar del barranc de Guspineda, també conegut com torrent de l'Infern, al sud de Guspineda i al sud-est de Beulovi. S'accedeix a la font a través d'una de les pistes forestals que segueixen la riera de Sorreigs per la vessant solella. En una de les raconades que forma la pista s'ha d'abandonar i agafar un corriol emboscat que davalla uns metres fins la font, ubicada a tocar del rec. La font està formada per una petita estructura rectangular bastida amb murs de maçoneria de pedra i coberta interiorment amb volta de lloses a plec de llibre. L'estructura es troba parcialment coberta de terra i vegetació i conté una única obertura, per on s'accedeix a la font. L'obertura es troba emmarcada amb monòlits de pedra treballada i té una data erosionada del segle XVIII inscrita a la llinda. | 08271-72 | Sector central del terme municipal | 42.0174600,2.1809400 | 432186 | 4652039 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66772-foto-08271-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66772-foto-08271-72-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66783 | Forn de calç de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-beulovi | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | XIX-XX | Únicament es conserven petits trams del mur perimetral | El forn de calç de Beulovi està situat en un punt emboscat de difícil accés dins la vall del torrent del gorg dels Cans, a l'oest de Beulovi, tot i que en el costat oposat del torrent. Es tracta d'un forn de calç parcialment derruït, del que es conserven restes dels murs perimetrals, delimitant un espai circular de grans dimensions, d' aproximadament 4 metres de diàmetre. Les restes de mur conservades són de maçoneria de pedra per la part exterior i per la part interior s'observen les restes de la combustió. El forn queda envoltat per bosc en una zona on domina el pi amb sotabosc de boixos. | 08271-83 | Sector central del terme municipal | La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0178100,2.1700200 | 431282 | 4652087 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66782 | Forn d'obra del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-grau-0 | XIX | L'estructura es troba parcialment derruïda i coberta de terra i vegetació. | El forn d'obra del Grau està situat al sud-est de la masia del Grau, al límit d'un dels pocs camps de conreu de la zona, conegut com el camp de la Teuleria, i a tocar d'una bassa. Es tracta d'un forn d'obra o teuleria parcialment enrunat, del que es conserva el forat on es col·locava l'obra per a la cocció. Aquest forat és de planta quadrada, d'aproximadament 270 centímetres per costat, i conserva restes d'obra als murs perimetrals. El forat es troba parcialment cobert de terra i vegetació, i força erosionat, especialment a l'oest, on probablement hi havia la boca o boques que donaven accés a la sala de combustió, actualment soterrada. | 08271-82 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi cremava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0185700,2.1938700 | 433257 | 4652152 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66729 | Pallissa de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-beulovi | XVIII | La pallissa de Beulovi està situada pocs metres al sud-oest de la masia de Beulovi, entre el pati o lliça que forma la masia i l'era de la mateixa. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions i planta pràcticament quadrada, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La pallissa conté únicament dues obertures, una a la façana principal que ocupa pràcticament tot la façana quedant la pallissa oberta al sud i una porta al mur posterior que comunica la pallissa amb la lliça de la masia. Per la part interior, aquesta porta conserva una llinda de fusta on hi ha la inscripció parcialment erosionada de 'Joan Casacoberta 17 + - - masove'. | 08271-29 | Sector central del terme municipal | Es tracta d'una pallissa bastida al segle XVIII tal com ho demostra la data, força erosionada, inscrita en una llinda d'una porta. | 42.0194100,2.1766100 | 431829 | 4652259 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66729-foto-08271-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66729-foto-08271-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66729-foto-08271-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66706 | Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beulovi | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII-XIX | Beulovi està situada en una carena entre el barranc de Guspineda i el torrent del gorg dels Cans, uns 150 metres al sud del Cavaller. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per nombrosos volums adossats, el central dels quals format per planta baixa, primer pis i golfes i els adossats al voltant, per planta baixa i primer pis. Pràcticament tots els volums estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum central, quedant alguns dels volums adossats amb teulada d'una vessant. Els diferents volums que formen la masia i les diverses estructures que hi ha al voltant tanquen un pati o lliça davant la façana principal de l'edifici, amb l'accés principal orientat a l'oest on es conserva la llinda de fusta bisellada amb la data de 1803 inscrita junt amb una creu intercalada. La façana principal, orientada al sud, mostra diferents volums adossats. A l'esquerra hi ha un queixal a causa d'un volum que sobresurt on hi ha una única obertura, una porta emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 'LAUS DEO BEULOVI' junt amb una creu intercalada. A la dreta s'observa un volum adossat davant del volum central de la masia. A nivell de planta baixa queda obert, observant-se al fons un portal i al primer pis forma dues eixides, quedant la de l'esquerra tancada amb un murs d'obra vista. Per sobre aquest volum, en el nivell de golfes del volum principal hi ha tres finestres. La façana oest mostra els diversos volums adossats. Al centre sobresurt el volum central, l'únic que compta amb el nivell de golfes, on s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. A l'esquerra hi ha un volum adossat, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una amb maó a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. A la dreta hi ha un volum amb una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. Encara més a la dreta hi ha el mur que tanca el pati que s'estén davant la façana principal de la masia, amb l'accés principal i més enllà, tancant el conjunt, hi ha la pallissa. La façana nord mostra part del volum adossat al nord i part del volum central i té una estructura adossada que ocupa tot el nivell de planta baixa i que acaba en punt rodó a l'extrem esquerra, on es troba la cisterna. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i per sobre apareix el nivell de golfes del volum central, sense obertures en aquesta façana. La façana est té una forma irregular a causa dels nombrosos volums i estructures adossats. A la dreta hi ha el volum adossat al nord, amb dos contraforts adossats, un arriba fins al nivell de planta baixa i l'altre fins al primer pis, i quatre obertures, dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la part esquerra s'observa el volum adossat a l'est, al qual hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra, el femer. En el volum que sobresurt hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i més amunt, en el nivell de golfes del volum central, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al sud de la masia hi ha una esplanada herbada delimitada amb murs de maçoneria de pedra coronats amb blocs de pedra treballada, l'era, i a l'oest hi ha un hort tancat, delimitat amb murs de maçoneria de pedra coronats amb una filada de lloses col·locades verticalment. | 08271-6 | Sector central del terme municipal | 42.0195300,2.1766400 | 431832 | 4652272 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66704 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-4 | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | El Grau està situada al límit sud d'una carena elevada a l'extrem est del terme municipal, al sud de cal Jepet i a l'est de Guspineda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures ubicades a banda i banda. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats a partir del nivell de sòcol, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues de les quals unides a través del brancal interior compartit. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals de majors dimensions. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre. A l'esquerra de la façana hi ha un volum doble adossat, la pallissa, amb obertures reformades amb maó tot i que originalment estava formada per grans obertures. A la dreta hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, formant un pati o lliça tancat amb accés per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Davant la façana hi ha una esplanada, l'antiga era, delimitada amb un mur de maçoneria de pedra coronat amb blocs de pedra treballada. Aquest mur que delimita l'era salva un gran desnivell, només comunicat a través d'unes escales bastides amb monòlits de pedra treballada. La façana est té una pati tancat al davant amb diverses estructures i un petit cos adossat a la façana a nivell de planta baixa. Pròpiament a la façana hi ha només dues finestres a nivell de primer pis. La façana nord mostra una part del mur de càrrega bastit amb tàpia i només conté dues finestres reformades a la part dreta. La façana est es troba dominada per la pallissa adossada a l'est, que en aquesta façana forma espais oberts sustentats per pilars d'obra arrebossats. A l'esquerra hi ha adossada una estructura amb murs de maçoneria de pedra, actualment aterrada. | 08271-4 | Sector est del terme municipal | La masia del Grau es troba documentada al segle XV quan Pere Grau, amo del mas Grau, l'any 1407 donà al rector i a la parròquia de Santa Llúcia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de l'església. Torna aparèixer documentada en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. També apareix a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0206800,2.1932500 | 433208 | 4652387 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66781 | Jaciment de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-reixac | XVIII | Únicament es conserven petits trams de mur. | El jaciment de Reixac està situat a tocar de la pista forestal que transcorre paral·lela a la riera de Sorreigs, al sud-oest de Reixac i al sud del Puig. Es tracta d'una zona ubicada a tocar de la pista forestal on apareixen nombrosos murs de maçoneria de pedra bastits amb diverses orientacions, alguns dels quals units a través de cantonades delimitades amb carreus treballats. Tota la zona es troba coberta d'arbustos i petits roures, entre els que apareixen els murs, en alguns casos quasi completament derruïts. Els murs més visibles són els que donen directament a la pista i que en algun moment van ser parcialment destruïts per l'ampliació d'aquesta. Tant al nord com a l'est d'aquesta zona hi ha nombrosos murs de maçoneria de pedra delimitant petites feixes. | 08271-81 | Sector oest del terme municipal | 42.0205100,2.1499800 | 429626 | 4652403 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66718 | Els Arços | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-arcos | XVIII | Els Arços està situada en un punt elevat a l'est de la carretera BV-4601 i a l'oest de la riera de Sorreigs, al sud-oest del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb nombroses estructures adossades al voltant, tancant dos patis davant les façanes est i sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta i una finestra reformada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una eixida formada per tres obertures rectangulars, sustentades amb un pilar de pedra treballada i altres d'obra vista. A l'esquerra hi ha un petit volum adossat de planta reduïda i alçada notable que conté petites obertures a nivell de primer pis. Davant la façana hi ha un pati o lliça delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i que té l'accés principal orientat al nord-oest i del que únicament es conserven els brancals de pedra treballada. El pati que s'estén davant la façana sud-est de l'edifici és de menors dimensions, també queda delimitat amb estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i té l'accés orientat al pati gran i com l'altre, només se'n conserven els brancals de pedra treballada. La façana sud-est té adossades diverses estructures que tanquen un petit pati. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó, al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord-est conté un cos adossat arrebossat a la part dreta. A la resta de façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta a les golfes. A l'esquerra hi ha adossades les estructures que tanquen el pati petit, en aquesta part amb obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana nord-oest conté dues espitlleres a nivell de planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i l'altra amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra treballada a les golfes. | 08271-18 | Sector oest del terme municipal | 42.0205600,2.1435800 | 429096 | 4652414 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66710 | Mas Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cavaller | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | Alguns dels murs de càrrega mostren esquerdes i els interiors de la masia es troben en mal estat. | El Cavaller està situada en un punt elevat pocs metres al nord de Beulovi, en la carena que s'aixeca entre el barranc de Guspineda i el torrent del gorg dels Cans. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis, bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, forma un queixal a causa dels volums adossats mostrant tres parts diferenciades. A l'esquerra hi ha un volum que queda completament obert als nivells de planta baixa i primer pis. Al fons d'aquest volum i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada. A la part central de la façana hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb llinda de fusta al primer pis. A la dreta, i a nivell de planta baixa, hi ha unes escales bastides amb grans monòlits de pedra treballada que condueixen al nivell superior de la pallissa, adossada a la dreta. Al primer pis hi ha dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb brancals de pedra treballada i obra vista, una d'ampla i l'altra estreta. A la dreta de la façana hi ha la pallissa adossada, amb algunes obertures reformades amb pedra treballada a les façanes est i oest, quedant completament oberta a la façana sud. La façana est té la pallissa adossada a l'esquerra i conté una cantonada integrada al mur denotant una ampliació. A l'esquerra de la cantonada integrada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis, i a la dreta, una espitllera emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord conté una petita estructura de planta irregular adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada d'un sola vessant. A cada costat de l'estructura hi ha una finestra, la de l'esquerra emmarcada amb maó i llinda de fusta i la de la dreta reformada amb pedra treballada. A l'extrem dret de la façana, més enllà d'una cantonada integrada al mur de càrrega, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana oest conté una espitllera a nivell de planta baixa, emmarcada amb un únic monòlit de pedra treballada, i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. | 08271-10 | Sector central del terme municipal | Apareix documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0210200,2.1759200 | 431774 | 4652439 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66715 | Guspineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guspineda | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | Guspineda està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del barranc de Guspineda, al nord-est de Beulovi i al sud de Conjunta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, mostra una distribució d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal al centre emmarcat amb brancals de pedra treballada i reformes d'obra i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, i a les golfes, una obertura central d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a cada costat. A la dreta hi ha un cobert adossat i a l'esquerra diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i amb reformes d'obra vista. La façana nord-est conté un cobert adossat a l'esquerra i una estructura adossada a la dreta, aquedant al centre una rampa empedrada que condueix a un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés directe al primer pis. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord-oest compta amb menys alçada a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia. Únicament s'hi observen tres finestres, una al primer pis i dues a les golfes. A pocs metres de la façana hi ha nombroses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, la majoria de les quals aterrades. La façana sud-oest conté diverses estructures adossades a nivell de planta baixa i únicament dues obertures a la resta de façana, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. Uns metres al sud de la masia i en un nivell inferior hi ha una estructura de grans dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra, parcialment enrunada. | 08271-15 | Sector central del terme municipal | Guspineda es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Pere Plateu de Cospineda, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. A la casa feien pa per les cases del voltant amb els dos forns que tenien, actualment en mal estat. | 42.0221700,2.1821500 | 432291 | 4652561 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66736 | Molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-puig-0 | XVIII | El molí no conserva la teulada i alguns dels murs de càrrega estan coberts de vegetació. | El molí del Puig està situat pocs metres a l'oest de la riera de Sorreigs i al nord del rec del Puig, al sud-est del Puig i a l'oest de Reixac, en una zona on la riera queda tancada a l'est per un cingle rocós i forma prats herbats en el seu llit. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en estat de ruïna. Està format per un sol volum, amb la bassa adossada al nord-oest, i bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. Consta de dos nivells i originalment estava coronat amb una teulada d'una vessant, actualment inexistent. La façana principal, orientada al sud, mostra el volum del molí a la dreta i la bassa adossada a l'esquerra, de forma allargada, bastida amb alts murs de maçoneria de pedra i amb dues petites obertures a mode de sobreeixidor. Pròpiament a la façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al nivell inferior. La façana est, orientada a la riera, conté una petita estructura adossada a l'extrem dret formada amb volta de canó de rajol i murs exteriors de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana i a nivell de soterrani hi ha el carcabà del molí format per una volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre. Al nivell superior hi ha una obertura emmarcada amb pedra treballada que no conserva la llinda ja que es troba just sota el nivell de la teulada, actualment inexistent. Les façanes nord i oest resten completament cobertes d'heura i altra vegetació i tenen adossada la bassa, també completament coberta de vegetació. Uns metres al nord del molí s'observa el canal que conduïa l'aigua a la bassa, actualment molt erosionat. | 08271-36 | Sector oest del terme municipal | 42.0220700,2.1494300 | 429582 | 4652577 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66765 | Pedró de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-roc-0 | XIX | El pedró de Sant Roc es troba situat en un punt elevat en la carena de la serra de Sant Ponç, al sud-oest del nucli urbà de Sobremunt, just en l'encreuament de la pista que condueix a l'Aumatell amb la pista que condueix a Reixac. Es tracta d'una estructura de planta rectangular de 135 x 90 centímetres, de maçoneria de pedra irregular coberta amb teulada de lloses de pedra i coronada amb una petita creu de ferro. Presenta una obertura a mode de fornícula al costat sud emmarcada amb brancals de pedra i coronament monolític d'arc de mig punt, on hi ha la data inscrita de 1865 amb una creu intercalada. Una reixa i un vidre protegeixen les imatges de Sant Roc i Sant Sebastià situades a l'interior. | 08271-65 | Sector central del terme municipal | 42.0224200,2.1577600 | 430272 | 4652609 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66711 | Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-0 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | Reixac està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Sorreigs, a l'est del Puig i al sud-oest de Sant Roc. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un pati al davant, delimitat a l'esquerra pel volum adossat que sobresurt i a la dreta per estructures adossades. A nivell de planta baixa hi ha un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada, el portal amb la data erosionada de 17-6 inscrita a la llinda. Tant al primer pis com a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, tot i que la de les golfes està tapiada. A l'esquerra sobresurt perpendicularment un volum adossat de planta baixa i primer pis, amb les cantonades delimitades amb pedra treballada en la primera part i d'obra vista en la segona. Conté dues finestres emmarcades amb maó a nivell de planta baixa i un portal i una finestra al primer pis emmarcats amb maó, el portal també amb llinda de fusta i amb escales exteriors d'accés. La façana nord forma un queixal a causa del volum adossat i conté sis obertures que han estat reformades, cinc finestres i un portal. La façana est té adossada una estructura a l'esquerra, bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades d'obra vista. Pròpiament a la façana hi ha dues finestres a la planta baixa i tres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. La façana sud està dominada per un volum adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis. Sota la terrassa, a nivell de planta baixa, hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, i al primer pis hi ha diverses obertures reformades. | 08271-11 | Sector oest del terme municipal | Tot i aparèixer documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt, la masia de Reixac correspon a un edifici del segle XVIII tal com ho demostra la data inscrita a la llinda de la porta principal. | 42.0225600,2.1521200 | 429805 | 4652629 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66717 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-12 | GINEBRA, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, XXII, núm. 155, 2005. | XVII-XVIII | Algunes de les estructures que envolten l'edifici es troben en estat de ruïna. | El Puig està situat sobre un turó elevat que queda encerclat per un meandre que forma la riera de Sorreigs i pel pas del rec del Puig, a l'oest de Reixac i al sud de les Fosses. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i un volum adossat al sud de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que amb la teulada d'una vessant del volum adossat al sud es forma una teulada de triple vessant. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, un ample portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra petita emmarcada amb maó, a més d'una petita estructura de planta circular adossada a l'extrem dret, la cisterna, que conté una obertura emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals, de majors dimensions, reformada amb obra vista. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Pocs metres davant la façana hi ha una pallissa de dos nivells, bastida completament amb obra vista. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i vegetació. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la dreta de la façana hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra on s'observa un porta emmarcat amb brancals de pedra treballada i maó i llinda de fusta. La façana oest mostra dues parts diferenciades. A l'esquerra hi ha una estructura adossada que arriba fins al nivell de primer pis i a la dreta, en un tram de mur cobert d'heura hi ha una porta i una finestra emmarcada amb pedra treballada, a nivell de primer pis. Davant d'aquesta façana hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, la majoria de les quals en estat de ruïna. La façana sud es troba dominada pel volum que hi ha adossat en aquest costat i conté una estructura adossada parcialment aterrada. Únicament conté dues finestres a nivell de primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08271-17 | Sector oest del terme municipal | El Puig es troba documentada al segle XIV en un fogatge de l'any 1360 com a 'Mas des Pug de Soreys'. Tot i no presentar dates inscrites als elements estructurals, la seva tipologia constructiva indicaria que es tracta d'un edifici bastit en època Moderna. | 42.0229200,2.1481200 | 429474 | 4652672 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66778 | Font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puig-1 | XX | La font del Puig està situada en un punt enclotat a tocar del rec del Puig, a l'oest del Puig. S'accedeix a la font des de la pista forestal que comunica la vall de la riera de Sorreigs amb la carretera BV-4601. Seguint aquesta pista i prop del trencant que condueix a la masia del Puig es creua el rec del Puig, i just al costat hi ha un pas que dóna entrada a un hort situat a tocar del rec, al fons del qual es troba la font. La font brolla directament d'un marge, a poca alçada i just al darrera d'una caseta d'obra arrebossada, ubicada a un extrem de l'hort. A partir d'aquest punt l'aigua segueix vorejant l'hort i formant un petit rec fins al rec del Puig. | 08271-78 | Sector oest del terme municipal | 42.0240900,2.1452400 | 429237 | 4652804 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66778-foto-08271-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66778-foto-08271-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'una font molt abundosa que difícilment s'asseca. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66719 | Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyes-0 | XX | Can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, en un punt elevat entre la carretera BV-4601 i el rec del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta quadrada, de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades d'obra vista. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó al centre, amb una finestra emmarcada amb maó de majors dimensions a l'esquerra i un portal d'arc rebaixat també emmarcat amb maó a la dreta. Al primer pis hi ha una galeria central formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó i sustentades amb columnes de pedra negra, decorada amb relleus al capitell i amb motllures a la base. A cada costat de la galeria hi ha una finestra emmarcada amb maó. A nivell de golfes, i als dos extrems, hi ha dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó. La façana est conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, cinc finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana nord mostra un volum adossat a l'extrem dret, la pallissa, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. Pròpiament a la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis, una de les quals amb llinda d'arc de mig punt, i dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana oest té un pati tancat al davant, delimitat al nord per la pallissa i a la resta amb mur de maçoneria de pedra, i amb l'accés principal orientat al sud i format per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana hi ha una porta i quatre finestres petites emmarcades amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis i quatre finestres petites apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La pallissa, formada per dos nivells, conté en la seva façana principal dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó al nivell inferior, quedant el nivell superior obert i sustentat amb un pilar central d'obra vista. | 08271-19 | Sector oest del terme municipal | Es tracta d'una masia construïda a la primera meitat del segle XX. | 42.0246300,2.1394700 | 428760 | 4652869 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia es coneix també com a Can Costa. L'accés a la casa queda tancat amb una cadena. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66739 | Resclosa del molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-puig | XVIII | Una part de la resclosa es troba destruïda. | La resclosa del molí del Puig està situada uns 300 metres al nord del molí del Puig , just al final d'un meandre de la riera de Sorreigs on aquesta s'estreny lleugerament. Es tracta d'una resclosa parcialment destruïda que conserva un mur de maçoneria de pedra d'uns 12 metres de llarg i al que li manquen uns 3 o 4 metres, que és l'espai per on actualment passa la riera. És un mur lleugerament corbat i de gran amplada, que no conserva l'alçada total a causa de l'erosió del pas de la riera. A l'extrem superior, a una alçada entre un metre i un metre i mig, té una amplada de 70 centímetres, eixamplant-se a la base. A l'extrem dret el mur queda cobert de vegetació. El canal es troba parcialment conservat, es pot seguir tot el seu traçat però es troba erosionat en nombrosos punts i totalment cobert de vegetació en altres. | 08271-39 | Sector oest del terme municipal | 42.0247700,2.1484400 | 429503 | 4652877 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66739-foto-08271-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66739-foto-08271-39-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66769 | Font de can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinyes | La font de can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, a mig camí entre les masies de can Vinyes i els Hostalets de Barnera, a tocar de l'antiga masia de can Vinyes, les restes de la qual es conserven totalment cobertes de vegetació. S'accedeix a la font a través d'un trencant de la carretera BV-4601 que s'inicia pocs metres al sud del desviament que condueix a les masies de Barnera i els Hostalets de Barnera. Seguint aquesta pista es troba al cap de pocs metres un gran roure al marge del camí. A tocar del roure, tot i que en el cantó oposat de la pista, es troba l'antic emplaçament de la masia de can Vinyes, actualment totalment cobert de vegetació. Al fons del pla on es trobava la masia, més enllà d'una zona d'arços, es troba la font. La font està formada per un petit embassament rectangular on s'acumula l'aigua que neix d'un extrem de l'embassament, per on regalima l'aigua entre la molsa. La petita bassa està adossada a un marge, en un racó ombrívol envoltat de bosc de pins. | 08271-69 | Sector oest del terme municipal | 42.0255900,2.1371700 | 428571 | 4652978 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||||||
| 66734 | Molí de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-fosses | XIX | A causa del desús, la vegetació cobreix la part nord de l'edifici i els interiors es van deteriorant. | El molí de les Fosses està situat en un meandre de la riera de Sorreigs, pocs metres al sud de les Fosses. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per dos volums adossats de planta baixa i primer pis. El volum original, d'alçada menor que el volum ampliat, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i l'ampliat, amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i d'obra en el superior, completament arrebossats. Ambdós volums tenen les cantonades delimitades amb carreus treballats i estan coronats amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums que formen l'edifici. A la dreta hi ha el volum ampliat, amb un portal emmarcat amb maó a la planta baixa i un balcó emmarcat amb maó al primer pis, tot i que l'emmarcament es troba arrebossat, com a la majoria d'obertures d'aquest volum. A la cantonada dreta d'aquest volum hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'A.V.E. 1888'. A l'esquerra hi ha el volum original, on s'observa, per sota el nivell de planta baixa el carcabà, format per una volta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada, a partir de la qual continua el canal formant al cap de pocs metres un pas cobert amb volta per sobre del qual es transita. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A l'extrem esquerre hi ha adossada una estructura, actualment aterrada i coberta de vegetació. La façana est es troba dominada pel volum ampliat, que conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, actualment tapiada, al primer pis. La façana nord es troba completament coberta d'heura i només s'hi intueix una finestra. A la part dreta de la façana, darrera el volum original, hi ha adossada la bassa del molí. La façana oest es troba dominada pel volum original, amb un portal emmarcat amb pedra treballada i actualment tapiat a la planta baixa i una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra s'observa un dels murs de maçoneria de pedra que delimiten la bassa del molí. | 08271-34 | Sector oest del terme municipal | El molí de les Fosses és un edifici bastit al segle XIX tal com ho indiquen algunes dates corresponents a l'edifici. Algunes vegades les diverses crescudes de la riera del Sorreigs havien inundat els baixos del molí. | 42.0267100,2.1492800 | 429575 | 4653092 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'interior de l'edifici es troba en mal estat però encara s'hi conserva una part de la maquinària del molí. A la propera masia de Reixac es conserva una llinda de grans dimensions de fusta provinent del molí i amb la data de 1870 inscrita junt amb una creu intercalada. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66703 | Mare de Déu de l'Assumpció de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lassumpcio-de-les-fosses | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XIX | Presenta arrebossat escrostonat, teulada en mal estat i vegetació als murs. | La capella de la Mare de Déu de l'Assumpció de les Fosses es troba situada a uns 4 metres de la façana sud-est de la masia de la Fosses. Es tracta d'una capella de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals i murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Les úniques obertures es troben a la façana principal, orientada al sud-oest. Presenta un portal emmarcat amb brancals motllurats i coronament d'arc rebaixat motllurat amb dovelles curtes, desencaixades. A sobre s'obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada. Davant la façana principal hi ha un espai delimitat amb un mur de pedra. La façana nord-oest presenta un petit cos adossat amb teulada de doble vessant. | 08271-3 | Sector oest del terme municipal | La capella es troba documentada l'any 1892 en un informe que el rector de Sant Martí va fer repassant l'estat de la parròquia. En aquest informe a part de l'església parroquial i l'ermita de Santa Llúcia també hi apareixia la capella de la Mare de Déu de l'Assumpció, al mas les Fosses, en la qual s'hi deien dues misses anuals. Als anys 40 del segle XX la capella ja no tenia culte. | 42.0272500,2.1494200 | 429587 | 4653152 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66703-foto-08271-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66703-foto-08271-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66707 | Les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fosses | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. y/12, llibre de la cort del Batlle. AEV. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVII | Les Fosses està situada prop d'un meandre de la riera de Sorreigs, uns metres al nord del molí de les Fosses i prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta quadrada, amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes, i diverses estructures al voltant, entre les que hi ha la capella de la Mare de Déu de l'Assumpció. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals amb la inscripció '1624 IAVMA FOSAS'. A les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i la central, emmarcada amb pedra motllurada i amb decoració amb motius geomètrics a la base dels brancals i decoració també a la llinda, que consisteix en un arc conopial i una petita figura femenina esculpida al centre. A l'esquerra de la façana hi ha un cobert adossat, bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana oest té el nivell de planta baixa dominat pel cobert adossat. Al primer pis hi ha dues finestres grans emmarcades amb pedra bisellada, protegides amb reixa de ferro forjat. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada. La façana nord només compta amb una obertura per planta. A la planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i tant al primer pis com a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana est té davant una petita esplanada on es troba la capella. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha tres finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada com al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. | 08271-7 | Sector oest del terme municipal | Les Fosses es troba documentada el segle XIV, l'any 1348. L'onze de febrer de 1469 segons un testament, l'amo era Bernat Fosses àlies Casasubirana. Les Fosses també apareix documentada en el fogatge de 1553, amb Pere i Antoni Fosses, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. En un altre testament del 12 de juny de 1618 l'hereu era Joan Fosses pagès. | 42.0273500,2.1492500 | 429573 | 4653163 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66707-foto-08271-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66707-foto-08271-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66709 | Conjunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunta | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVII-XVIII | El volum sud de la masia conté grans esquerdes i esvorancs i una part de la teulada aterrada, amenaçant ruïna. | Conjunta està situada en un punt elevat de la carena de Conjunta, al sud-oest de Santa Llúcia de Sobremunt i en una zona de forts desnivells, amb nombroses terrasses delimitades amb alts murs de maçoneria de pedra. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per tres volums adossats, dos dels quals amb els nivells de planta baixa i primer pis i un tercer, adossat al nord, amb el nivell de golfes, i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i té tres nivells diferents que corresponen als tres volums que formen la masia. La façana principal, orientada a l'est, mostra els tres volums que formen la masia. En el volum central i a nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, amb dues petites obertures entre carreus flanquejant-lo, a més de quatre finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra s'observa el volum adossat al sud, que en aquesta façana conté dues portes emmarcades amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'extrem dret hi ha adossat el volum nord, que no queda separat del volum central a través d'una cantonada integrada si no d'una manera irregular, com si el mur s'hagués enderrocat antigament. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba dominada pel volum adossat al nord, on només s'observen obertures a nivell de planta baixa, concretament una finestra petita emmarcada amb llinda de fusta, una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha adossada una estructura de dos nivells i grans dimensions, amb obertures emmarcades amb brancals de pedra treballada o maó i llinda de fusta. La façana oest es troba dominada quasi exclusivament per l'estructura adossada. Només sobresurt a l'esquerra una part del volum nord, on s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes, i una part del volum sud a l'extrem dret, on hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a nivell de primer pis i un esvoranc al mur de càrrega, que en aquesta part amenaça ruïna. Davant l'estructura hi ha un pati, delimitat a l'oest per la pallissa i al sud i al nord per importants desnivells salvats amb murs de contenció de maçoneria de pedra. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, amb una gran alçada a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia, i amb les cantonades delimitades amb obra vista. Mostra una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta junt amb una finestra petita en un nivell inferior. Al primer pis hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó al centre, amb una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a cada costat. A nivell de golfes hi ha una part central amb murs d'obra vista (que està cedint cap a l'interior junt amb un tram de teulada, dins el qual hi ha dues finestres. Tot l'espai que envolta la masia es troba dividit en terrasses o feixes que permeten salvar el desnivell a través de nombrosos murs de contenció de maçoneria de pedra. Els diferents nivells queden comunicats per escales i rampes. | 08271-9 | Sector nord-est del terme municipal | Conjunta es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Bernades de Conjunta, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. També apareix en un document a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0279900,2.1804800 | 432159 | 4653209 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66730 | Pallissa de Conjunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-conjunta | XIX-XX | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | La pallissa de Conjunta està situada uns metres a l'oest de la masia de Conjunta, en una zona de forts desnivells de la carena de Conjunta. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, bastida en una petita terrassa entre dos marges rocosos amb murs de contenció de maçoneria de pedra gran. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, consta de dos nivells i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté al nivell inferior dos portals i dues finestres, totes quatre obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Al nivell superior hi ha dues grans obertures que ocupen una part important de l'ample de la façana, quedant separades per un pilar central bastit amb pedra treballada. A l'extrem dret hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana oest no conté obertures. La façana nord sobresurt només lleugerament a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Conté únicament un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó, que dóna accés a la part alta del nivell superior de la pallissa. La façana oest té davant un pati tancat, delimitat a l'est per la masia de Conjunta i al nord per un fort pendent, solucionat amb un mur de contenció de maçoneria de pedra per on creuen unes escales també de pedra que comuniquen els dos nivells. Pròpiament a la façana hi ha un gran portal emmarcat amb pedra treballada, sobre el que hi ha un carreu integrat al mur amb un relleu circular en el que hi ha inscrit 'R.F. 1934'. Al nivell superior i a l'extrem dret hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, a la que s'accedeix a través d'un replà que formen les escales de pedra. | 08271-30 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0280400,2.1801200 | 432129 | 4653215 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66730-foto-08271-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66730-foto-08271-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66762 | Font de Conjunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-conjunta | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | XX | La font de Conjunta està situada uns 150 metres a l'oest de la masia de Conjunta, sota una bassa i a tocar d'un roure de grans dimensions. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que condueix a la masia de Conjunta. Seguint aquesta pista i poc després d'un revolt pronunciat es troba als peus de la pista un pou bastit a mitjans del segle XX. Des del pou s'ha de baixar uns metres fins trobar una bassa, la qual s'ha de vorejar per sota fins la font, ubicada al costat d'un gran roure. La font està formada per diversos murs de maçoneria de pedra tancant un espai rectangular. En un dels murs hi ha una obertura rectangular tapada amb porta de fusta, darrera la qual hi ha una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada que dóna accés al dipòsit de la font. Sobre l'espai rectangular que envolta la font hi reposa un roure de grans dimensions i curiosa forma. El roure surt del marge lateral de l'espai on es troba la font, de manera paral·lela al terra, i amb un tronc de grans dimensions que creua l'espai a poc més d'un metre d'alçada. | 08271-62 | Sector nord-est del terme municipal | Fa uns anys el propietari de Conjunta hi va fer un pedrís de pedra, força senzill. Abans les dones hi rentaven la roba en un safareig prefabricat que havien posat al costat de la font. Era una font que utilitzaven exclusivament els veïns de Conjunta. Sovint però, aquesta font no satisfeia les necessitats dels de la casa i per això es va construir un pou més amunt que tampoc solventà els problemes del tot. | 42.0281100,2.1786600 | 432008 | 4653224 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66762-foto-08271-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66762-foto-08271-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de Conjunta presentava un índex de nitrats de 3'10, 1'50, 5'70, 11'00, 5'10 i 12'40 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66775 | Font de Puigrúfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigrufol | La font de Puigrúfol està situada en un punt emboscat a l'oest de la serra de Sant Ponç i al nord de Sant Roc. S'accedeix a la font a través d'un antic camí, en alguns trams amb restes molt erosionades d'empedrat, que s'inicia al sud-oest del nucli de Sobremunt arribant fins a la riera de Sorreigs. Seguint aquest antic camí uns centenars de metres, passant entre feixes actualment ocupades per pins, i poc després d'iniciar un tram descendent amb fort pendent es troba la font, ubicada just sota el camí. Es tracta d'una font de bassal situada enmig d'un marge rocós, sobre el qual passa el camí, format per blocs de pedra despresos i parcialment coberts de molsa i vegetació. Enmig d'aquests blocs despresos hi ha la font, un bassal de reduïdes dimensions que sobresurt lleugerament d'entre els blocs. | 08271-75 | Sector oest del terme municipal | La font de Puigrúfol es troba situada al marge d'un camí que antigament comunicava el nucli de Sobremunt amb la riera de Sorreigs i a l'oest d'una carena on segons fonts orals, hauria existit una masia anomenada Puigrúfol. | 42.0286200,2.1566300 | 430185 | 4653298 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||||
| 66705 | Can Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XIX-XX | Cal Jepet es troba situada a uns 200 metres al sud de l'església de Santa Llúcia de Sobremunt. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i presenta el primer pis de la façana principal arrebossat. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal situat a l'esquerre emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta. A la seva dreta hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llindes de fusta. La façana est presenta una estructura de corts a la planta baixa que presenta la teulada d'una sola vessant. A la banda dreta de les corts hi ha un portal d'arc rebaixat de maó, parcialment tapiat, que presenta els brancals de pedra. Al nivell de primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llindes de fusta. La façana nord presenta a nivell de primer pis una finestra balconera, parcialment tapiada, i una finestra, ambdues emmarcades amb maó. La façana est presenta només nivell de planta baixa a causa del desnivell on està bastida la casa i l'extensió de la teulada en aquesta banda. Presenta una antiga porta tapiada i dues petites finestres entre carreus. A l'extrem sud-oest de la casa i allargant-se perpendicularment en direcció sud hi ha un volum adossat de nova construcció (1940), format per planta baixa i un pis, que presenta nombroses obertures, ovalades a tota la planta baixa i amb arcades al primer pis de la façana sud. | 08271-5 | Sector nord-est del terme municipal | Apareix documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0289400,2.1884800 | 432822 | 4653308 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66705-foto-08271-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66705-foto-08271-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66713 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-3 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XV-XIX | La Masia està situada al sud de Santa Llúcia de Sobremunt, a recer de la serra on s'aixeca l'església i sobre una petita carena, a l'est de Conjunta i a l'oest de cal Jepet. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa i primer pis, i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats en el volum original i amb obra vista en el volum ampliat. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i està formada per dos nivells, essent el del volum original lleugerament més baix. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums diferenciats. A la dreta hi ha el volum original, al que hi ha adossada un cobert a l'extrem dret, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i unes escales de pedra just al costat que condueixen al nivell superior del volum ampliat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha el volum ampliat, que en aquesta façana es troba completament obert i sustentat per pilars d'obra vista. Al fons d'aquest espai obert hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana oest conté tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord conté únicament dues finestres emmarcades amb maó, ambdues al volum original i una de les quals amb llinda de fusta. La façana est té adossat a la meitat esquerra el cobert que sobresurt a l'esquerra de la façana principal. A la resta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. | 08271-13 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0290200,2.1857000 | 432592 | 4653319 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66722 | La Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola-1 | XVIII-XIX | La Farigola està situada en un punt lleugerament a la capçalera de la vall del torrent de la Farigola, al sud-oest del Muntaner. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis . Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses etapes constructives. Està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté diverses estructures adossades a la part esquerra amb un afegit que forma una petita terrassa a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una porta amb llinda de fusta i rampa d'accés de pedra, una porta emmarcada amb pedra treballada, aprofitant una cantonada integrada al mur, maó i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés a la terrassa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i un balcó emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté una petita estructura adossada a la part esquerra. Únicament hi ha dues obertures, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, ambdues obertures a nivell de primer pis. La façana oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha una porta i una finestra emmarcades amb maó i llinda de fusta, i al primer pis un petit balcó i una finestra emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. A la part esquerra només s'observa una petita obertura a nivell de planta baixa. La façana sud, com l'oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part esquerra, més alta, hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A la part dreta hi ha unes finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una petit balcó i una finestra emmarcats amb maó al primer pis. | 08271-22 | Sector nord del terme municipal | 42.0292200,2.1611400 | 430559 | 4653361 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66763 | Font de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-llucia | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | XX | La font de Santa Llúcia està situada uns 150 metres a l'oest de Santa Llúcia de Sobremunt, sota un dels camps que s'estén a l'oest de l'església. S'accedeix a la font vorejant el marge del camp, tant per l'extrem nord com pel sud. Seguint el marge s'arriba a un punt on es troben dos pollancres morts, a tocar d'una bassa. A escassos metres dels pollancres es troba la font. La font està formada per un espai delimitat al fons i als laterals per murs de maçoneria de pedra gran amb poc morter coronats amb lloses. A l'interior de l'espai hi ha unes escales de pedra que condueixen a la paret posterior, on sobresurt a la part baixa una aixeta metàl·lica. A l'esquerra de l'aixeta hi ha una petita obertura tancada amb porta metàl·lica i més amunt es troba una segona obertura tancada amb porta metàl·lica, en aquest cas quadrada i de majors dimensions. L'espai que envolta la font, situat pocs metres sota un camp de conreu, es troba ocupat per roures i pins. | 08271-63 | Sector nord-est del terme municipal | Fa uns seixanta anys hi van fer una construcció de pedra força monumental. També és coneguda com a font de can Jepet. La font era utilitzada pels veïns de can Jepet, la Masia, els de Santa Llúcia. En èpoques de secada quan la font de la Roca s'assecava la gent de Sobremunt acudia a la font de Santa Llúcia. Era sabut que la font provocava disputes entre els masovers de can Jepet i els de la Masia per aclarir-ne la propietat. Per 'Pasqüetes' i per Santa Llúcia els habitants del municipi s'hi aplegaven per celebrar la diada. | 42.0305700,2.1852300 | 432555 | 4653491 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66763-foto-08271-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66763-foto-08271-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí que baixava a la font des de l'església de Santa Llúcia va ser destruït va uns anys en ampliar una àrea conreable. La font no està senyalitzada. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1998, 1999, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de Santa Llúcia presentava un índex de nitrats de 28'10, 11'10, 57'90, 38'30, 30'10, 27'50 i 28'70 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66727 | Rectoria de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-llucia | XVII-XVIII | La rectoria de Santa Llúcia es troba adossada al sud de l'església de Santa Llúcia de Sobremunt, sobre un turó elevat a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses fases constructives. Està format per diversos volums adossats, l'original dels quals format per planta baixa i primer pis, tot i que alguns dels volums adossats compten amb un nivell més, i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i adossada a la dreta de l'església, mostra dos volums diferenciats, separats per una cantonada integrada al mur. En el de l'esquerra, l'original, hi ha una estructura adossada a nivell de planta baixa bastida amb murs de maçoneria de pedra, la cisterna. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada, amb una inscripció parcialment erosionada a la llinda on s'intueix 'SANCTA LVCIA ORA PRO NOBIS ANY 1717' junt amb una creu intercalada. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. El volum adossat a la dreta compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1748 inscrita a la llinda; al primer pis, que coincideix amb el nivell de planta baixa del volum original, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra treballada. A la dreta hi ha un volum adossat reformat modernament que conté un petit portal d'arc irregular de lloses a plec de llibre a la planta baixa i forma una eixida a nivell de golfes. La façana est conté un volum adossat a l'esquerra reformat. A la resta de la façana hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues reformades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba completament adossada a l'església. | 08271-27 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0307500,2.1871200 | 432711 | 4653510 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la rectoria es conserva una data inscrita en una llinda del segle XVII. Actualment és la seu del Centre Residencial d'Acció Educativa, Santa Llúcia, on rehabiliten i formen adolescents en risc, amb conveni amb el Departament d'Acció social i ciutadania de la Generalitat de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66702 | Santa Llúcia de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-sobremunt | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XIV-XVIII | Santa Llúcia de Sobremunt es troba situada a l'extrem nord-oriental del límit del terme municipal dominant una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. L'església actual (del segle XVIII) és de planta rectangular; consta d'una sola nau, separada del presbiteri mitjançant una reixa, i decorada de manera senzilla en estil barroc. Està coberta amb teulada de doble vessant coronada amb un campanar de torre amb teulada de quatre vents de fortes pendents. La façana oest presenta un atri adossat amb dues grans obertures d'arc de mig punt (a l'oest i al sud) emmarcades amb petites dovelles. El portal d'accés a l'església està emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada i presenta la data de 1720, inscrita a la doble llinda, intercalada amb un carreu on hi ha inscrita una creu. Sobre la creu hi ha un carreu gòtic força malmès amb una escena de la crucifixió, esculturada en baix relleu, en la qual s'hi distingeixen quatre personatges i el Crist crucificat, força mutilats. La façana nord no presenta obertures i hi ha un cos adossat, la sagristia construïda l'any 1737 (tal com indica la data a la llinda de la porta d'accés de l'interior de l'església), amb teulada d'una sola vessant. La façana est, la zona de l'absis, es troba parcialment coberta amb heura i només presenta una obertura, emmarcada amb maó, al cos de la sagristia. La façana sud hi ha adossada al rectoria. | 08271-2 | Sector nord-est del terme municipal | L'ermita de Santa Llúcia, dedicada, inicialment a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, no apareix documentada fins l'any 1370; les restes romàniques que es troben a la base del temple, però indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L'advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Era antigament coneguda com a Santa Llúcia de Dalt en contraposició amb Santa Llúcia de Baix, situada a Taradell, la qual centrava la devoció del sector sud de la Plana de Vic. El 1407 Pere Grau, amo del veí mas Grau, donà al rector i a la parròquia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de Santa Llúcia. Segons Antoni Pladevall, en els segles XVI i XVII, com a mínim entre els anys 1522 i 1686, el rector de Santa Martí hi celebrava missa setmanal, en virtut d'unes antigues fundacions. Sembla que vers 1693 Santa Llúcia ja amenaçava ruïna, i calgué edificar un temple nou; l'any 1720 ja estava fet. A 1748 s'amplià el casal dels ermitans, adossat al temple. A 1885 eren recents les obres de conservació de la capella, que fou pintada, i també s'hi havia instal·lat un nou altar. Santa Llúcia va quedar bastant mal parada durant la Guerra Civil. Quedà sense imatges ni paraments, i sense els nombrosos ex-vots i presentalles que cobrien les parets. Acabada la guerra, la capella fou ràpidament retornada al seu culte: el dia 10 d'agost de 1941 es beneí la nova campana de Santa Llúcia, amb gran concurrència de feligresos de vàries parròquies. En aquests moments encara hi havia ermitans que cuidaven del manteniment de l'església. Actualment la capella es troba oberta al culte i segueix essent visitada pels devots de Santa Llúcia. | 42.0308400,2.1871000 | 432710 | 4653520 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Durant l'estiu de l'any 1982 s'hi realitzà una restauració per part de la Generalitat de Catalunya. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.