Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66945 | Carrerada de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-sant-pere-de-riudebitlles | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa una part molt petita del terme municipal de Subirats; entra des de Santa Fe del Penedès per un camí de vinya entre Ca l'Orpí i Els Garrofers que segueix en direcció nord, passant a prop del Gorner fins a endinsar-se al terme municipal del Pla del Penedès. Aquesta carrerada acaba a Sant Pere de Riudebitlles. | 08273-162 | En uns camps de vinya dels Garrofers des de Santa Fe del Penedès fins al Pla del Penedès | 41.3995900,1.7180200 | 392836 | 4583910 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66945-foto-08273-162-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 66946 | Carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-fe-corral-del-mestre-i-la-sala-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Bona part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa l'extrem occidental del terme municipal de Subirats. Entra des del terme de Santa Fe del Penedès pel sector dels Garrofers, entre camps de vinya, des de la continuació de la carretera BV-2156, que uneix La Granada amb Santa Fe del Penedès cap a Subirats. Un cop dins del terme de Subirats, continua per aquest camí entre vinyes en direcció nord-est, fins trobar la carretera BV-2155, on conflueix amb la carrerada del Pujol del Mestre, molt a prop de Can Cartró. La nostra carrerada, però, travessa la carretera i continua cap al nord, travessant el torrent dels Brivons per després girar a l'esquerra i passar per Can Parellada, i anar cap al Corral del Mestre. La carrerada s'endinsa posteriorment en el terme municipal del Pla del Penedès per entre vinyes, a la zona del Serral. | 08273-163 | Can Cartró, el Corral del Mestre | 41.4025600,1.7331200 | 394103 | 4584221 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 66947 | Carrerada de la Cerdanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-cerdanya-1 | A.A.V.V. (2005) 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | XI | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. La carrerada de la Cerdanya és una de les més grans del Garraf i del Penedès; anava des de Vilanova i la Geltrú fins a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès. Aquesta carrerada entra a Subirats pel seu extrem sud, des del Coll de Garró i La Calma, a les Gunyoles. Segueix en direcció nord, i pocs quilòmetres després es bifurca a la dreta la carrerada de la Creu d'Ordal. Continua serpentejant cap al nord amb el límit de Les Cabòries (Avinyonet del Penedès), resseguint el traçat de la riera dels Pelagons, per endinsar-se definitivament a Subirats, en direcció nord-est, seguint la N-340, prop de Cantallops. El traçat de la carrerada de la Cerdanya segueix la carretera nacional fins al desviament a l'esquerra per la carretera BP-2427 en direcció als Casots. No obstant, pocs quilòmetres després es desvia novament a l'esquerra, per camí que porta a Can Mata del Racó. De la muntanya de Can Mata del Racó la carrerada baixa per la vessant nord-oest, per passar per entre les vinyes de la Fassinaire fins a can Savall. Continua cap al nord, endinsant-se en un bosc de pi blanc per sortir, a l'altra banda d'aquest, a les terres de la masia de la Bardera, per davant de la qual passa. La carrerada continua en direcció nord-oest per entre camps de vinya i surt del terme de Subirats per les terres de Can Batista per entrar al terme de Sant Sadurní d'Anoia. | 08273-164 | Entre Coll de Garró i La Calma a Can Batista i Sant Sadurní | La carrerada de la Cerdanya és una de les més importants de Catalunya, i una de les documentades des de més antic. L'any 1055 apareix esmentada en una donació d'una propietat a les rodalies del nucli de l'Arborçar (actualment del municipi d'Avinyonet del Penedès). El document en qüestió forma part del diplomatari de Santa Maria de Poblet, i en ell es diu que aquella finca llinda amb la via Pecorale de les Seguioles, anomenada avui Carrerada de la Cerdanya. El traçat d'aquesta, al pas per les comarques del Gran Penedès històric, ressegueixen generalment la carena litoral, de la qual ramificaven altres branques menys importants i que conduïen a les pastures que originaven els aiguamolls litorals, avui perduts a causa de l'activitat antròpica, que s'estenien des de Sitges fins a Torredembarra. | 41.3877500,1.8059000 | 400164 | 4582490 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66947-foto-08273-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66947-foto-08273-164-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66948 | Barraca G-41 / EM-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-41-em-38 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | En un dels costats exteriors s'aprecia un petit enderroc. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície desnivellada, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i hi destaca el marc de l'obertura que està feta amb blocs de pedra de mida reduïda, cosa poc freqüent en una barraca de vinya. També l'amplada de la porta és excepcional. S'observen restes d'una antiga porta de fusta que ha estat esbotzada. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-165 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3962900,1.8587800 | 404598 | 4583379 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66948-foto-08273-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66948-foto-08273-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A 10 m de la barraca descrita en direcció est, hi ha una estructura de pedra seca i terra natural excavada just en el fondal, en forma de rectangle irregular. No resulta evident determinar el seu ús.Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66949 | Molí d'en Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-guineu | A.A.V.V. (1992): 'Informe sobre la delimitació entre els termes municipals de Subirats i de Sant Sadurní d'Anoia'. Servei de Demarcacions Territorials. Generalitat de Catalunya. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia' Tipografia Emporium. Barcelona. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 616. Vilafranca del Penedès. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. | XVIII | La masia ha estat rehabilitada recentment, mentre que al molí li falta una part. | Restes de la part baixa d'un antic molí fariner que es troba sota un masia edificada posteriorment. Les seves dimensions són 6,5 m. per 8,5 m., coberta amb volta de canó. Actualment encara es pot veure gairebé tot el muntatge de la mola del molí. La masia és de gran senzillesa, sense elements decoratius. De planta rectangular, la masia de Can Guineu està feta de blocs de pedra informes. Té planta baixa i pis, i teulada a doble vessant amb xemeneia. El portal presenta un arc escarser. | 08273-166 | Darrera la masia de la Foradada al peu del riu Anoia | La referència documental més reculada en el temps de què disposem d'aquest molí és la compra del mateix, efectuada per Pere Mir i Ros Guineu l'any 1753. | 41.4307600,1.8057700 | 400219 | 4587265 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66949-foto-08273-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66949-foto-08273-166-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és conegut amb el nom de Molí de Can Guineu o Molí del Racó. L'equip elaborador del present inventari tan sols ha pogut obtenir notícia del molí per fonts bibliogràfiques, ja que no ha pogut tenir accés al bé. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66950 | Barraca E-05 / LA-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-05-la-25 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pap. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Una part de la paret al costat esquerre de la porta està enrunada. | Construcció aixecada en pedra situada en una superfície plana, enmig d'un bosc erm. La planta és circular i de forma troncocònica, de 2,10 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,40 m. No presenta cap fornícula al seu interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. Una part de la paret al costat esquerre de la porta està enrunada. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. | 08273-167 | Prop d'un camí que des de Can Ravella (Ordal) s'enfila al nord cap a les Serres d'Ordal | 41.4013900,1.8366500 | 402756 | 4583970 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66950-foto-08273-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66950-foto-08273-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66951 | Maset del Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-del-curt | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): 'Les cases pairals catalanes'. Ed. Destino. Barcelona, p. 199. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 175. | XVI | El mas està totalment enrunat. | Restes d'un antic mas, de petites dimensions, totalment enrunat, si bé conserva l'estructura d'algunes parts, que permeten deduir que estaria conformat a partir d'una casa principal, probablement de dos pisos, amb teulada a doble vessant, així com d'alguns annexos agrícoles. L'obra dels murs està feta a partir de blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra; en algunes parts del parament s'observa restes d'arrebossat de tàpia. | 08273-168 | Al camí que de la urbanització Muntanya Rodona va a la N-340 en direcció a Cantallops. | Aquest mas fou construït l'any 1550 per Joan Massana, de la mateixa família que generacions després seria propietària de Can Massana de la Casa Vella. El nom de la finca permet deduir que es tractava d'un mas modest, amb unes terres annexes de petites dimensions. | 41.3791700,1.8183100 | 401189 | 4581524 | 1550 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66951-foto-08273-168-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66952 | Maset de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-la-massana | CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): 'Les cases pairals catalanes'. Ed. Destino. Barcelona. DOMÈNECH, Joan; ESPUÑES, Gabriel; MASACHS, Fèlix (2004): 'Alt Penedès. Itineraris escollits. 17 excursions a peu, btt o cavall per l'Alt Penedès i entorns'. Ramon Nadal, editor. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 175. | XVII | La construcció es troba en fase d'enrunament. | Construcció aïllada aixecada en una zona forestal de muntanya. Tant el baluard que fa de perímetre de la casa, com la pròpia construcció estan aixecats amb els mateixos materials, pedra, terra i calç. Els murs estan fet de terra mitjançant la tècnica de la tàpia, recoberts de pedra i en algun cas cimentades amb morter de calç. L'habitatge principal era de planta quadrada, es conserven només restes d'una teulada a una sola vessant, que era aguantada per bigues de fusta. També es conserven dues finestres emmarcades amb maons disposats entre ells per la cara ampla i plana. | 08273-169 | Camí de Cantallops a la urb. Muntanya Rodona, Pujals d'en Ràfols. | Masia bastida l'any 1648 per Antoni Massana, descendent de Joan Massana, del Maset del Curt, i de la mateixa família Massana de Can Massana de la Casa Vella. Es tracta del segon mas propietat de la família i, tot i que conserva el primer nom en diminutiu -'maset'-, és el primer cop que ostentava el cognom familiar -Massana-, a diferència del primer mas, el Maset del Curt. | 41.3698200,1.8130800 | 400737 | 4580491 | 1648 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66952-foto-08273-169-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Entre l'any 2004 i l'actualitat, de la casa s'han portat els carreus més ben treballats. Ha desaparegut un arc dovellat corresponent a l'entrada principal del mas, com es pot comprovar de la comparança de la realitat actual i una imatge apareguda en una publicació d'aquell any. DOMÈNECH (2004) | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||
| 66953 | La Cotxeria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cotxeria | Arxiu de la propietat del Sr. Lluís Massana Sadurní (inèdit). | XIX | Edifici de planta allargassada format per dos cossos; el que està a peu de la carretera N-340 sobresurt lleugerament per sobre del cos posterior, més modern. Ambdós cossos tenen teulada de teula àrab a un sol vessant, i les parets estan arrebossades amb guix de color blanc. La façana principal presenta una porta d'entrada d'arc rebaixat, mentre que la resta de les finestres són obertures quadrangulars senzilles. Al costat dret de la porta principal hi ha una composició de rajoles modernes on es llegeix 'Any 1820. La Cotxeria'. | 08273-170 | A la carretera N-340 a l'alçada del nucli de Cantallops | El 30 de juny de 1818 es va anunciar a la ciutat de Barcelona l'establiment d'una diligència correu, que cobriria el trajecte entre Barcelona i València. Els cotxes sortien d'aquestes dues ciutats els dimarts, a les 8h del matí i els dissabtes a les 13h del migdia. Els procedents de Barcelona havien d'arribar a València el divendres, a les 9h del matí, i els que sortien de València havien d'arribar a Barcelona a les 4h de la matinada. Les diligències disposaven de vuit seients, sis interiors i dos exteriors, amb un preu de 19 duros els primers i de 15 duros els segons. Aquests preus eren per tot el viatge, i calia comprar els bitllets a la fonda de l'Escut de França, al carrer Nou de Sant Francesc, a Barcelona.. L'any 1820 l'empresa de diligències va demanar a Pere Massana Petit que fes construir una casa-cotxeria amb quadres i cavallerisses, per poder preparar la pujada a les costes del port d'Ordal. El Sr. Massana va accedir a la demanda, si bé va posar com a condició que li permetessin construir-la al peu de la carretera, la qual cosa se li va concedir. | 41.3715600,1.8043500 | 400010 | 4580695 | 1820 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66953-foto-08273-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66953-foto-08273-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66955 | Barraca G-40 / EM-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-40-em-36 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La vegetació ha envaït una part de la barraca, gairebé tapa la porta. | Construcció aixecada en pedra enmig de vegetació natural sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,50 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,20 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-172 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3974100,1.8587000 | 404593 | 4583503 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66955-foto-08273-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66957 | Font de l'església de Sant Esteve d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-de-sant-esteve-dordal | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part) HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats. | XX | Font construïda amb blocs irregulars de pedra calcària. S'assenta sobre una plataforma semicircular, també de calcària, amb dos graons per accedir-hi. El broc per on raja l'aigua és de ferro, i sobresurt d'entre dos blocs de pedra. A cada banda de la font hi ha un banc, igualment de pedra calcària. Corona la font una petita fornícula de pedretes lligades amb ciment, actualment buida. En un costat de la font s'observa una inscripció en una placa, on es llegeix 'Que l'Isidret de l'Ordal ens guardi de prendre mal. Pinyol, 9-8-70'. | 08273-174 | C/del Forn del Vidre | 41.3939900,1.8446500 | 403413 | 4583139 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66957-foto-08273-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La font es troba en una petita zona arbrada; l'utilització de la roca calcària resulta estèticament correcte, integrant-se la font en l'entorn. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66959 | Can Martí de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-la-talaia | ARXIU DE LA PROPIETAT (inèdit). COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 167. | XIV | La masia presenta evidents signes d'abandonament, com finestres sense vidres ni porticons, invasió de la vegetació en algunes façanes, o portes provisionals fetes amb tot tipus de materials per tapar les obertures. | Masia de grans proporcions, amb accés per un pati tancat per un baluard amb un portal de pedra d'arc de mig punt, sobre el qual hi ha un pany de paret de més alçada, coronat per una cornisa de teules amb voladís. Actualment la porta té forma rectangular, tot i que resten empremtes de la seva morfologia original. L'edifici principal, amb teulada a dues vessants, té un parament fet de pedra irregular lligada en algunes parets amb morter de calç. S'observen algunes refaccions modernes fetes amb ciment a la part davantera. La masia té dues plantes; presenta dues edificacions, els antics cellers, adossats a la banda esquerra de la masia, així com un altre annex adossat per la part posterior al cos central de l'edifici. Encara es conserven dues finestres de reixes de ferro forjat, verticals travessats per horitzontals, així com una finestra amb ferramenta del tipus d'espina de peix. La porta de l'entrada principal a l'edifici residencial era de grans proporcions i d'arc de mig punt. Era el mateix lloc d'entrada dels cavalls, ja que la quadra es trobava al cos adossat al darrere del cos central, a la dreta, juntament amb un galliner. A la planta baixa hi havia dues cuines, una per cuinar i a l'altra, anomenada 'amainador', hi havia les piques per a rentar els plats, la vaixella i la resta d'utensilis culinaris, tot i que també s'hi podia cuinar si era menester. Hi havia igualment un menjador per a les grans ocasions i un menjador per diari. Als dos edificis adossats al cantó esquerre hi havia els cellers per guardar les bótes de vi. A la part del darrere hi havia la premsa, els cups i la màquina de trinxar el raïm. Al primer pis hi havia una sala gran que feia de distribuïdor, amb mobles i complements d'època, així com un rellotge de peu de grans dimensions. Davant l'escala d'accés hi havia el salador, on salaven el porc després de la matança. A l'esquerra hi havia el servei i una pallissa, al costat d'una escala interior que menava als cellers. A la dreta hi havia quatre habitacions i l'habitació dels mossos. Al pati hi havia el jardí amb un safareig, així com un galliner, un abeurador per al bestiar, un cobert on es guardava la tartana, el carro de passeig i el carro de la vinya. Pujant unes escales hi havia la soll o cort de porcs i el coniller. | 08273-176 | Al costat de les escoles de Lavern | L'actual poble de Lavern es formà a partir d'uns censos de la masia de Can Martí de la Talaia, documentada des del segle XIV. L'any 1492 Nada Martí, propietari de la masia, formava part del govern municipal. Després de la independència de Sant Sadurní de Subirats, l'any 1764, Can Martí de la Talaia fou seu de la Universitat o Ajuntament. Eudald Vendrell i Carbó, alcalde del municipi entre els anys 1918 i 1922 es va casar amb la pubilla de Can Martí, Antònia Puig Martí. El matrimoni no va tenir fills, i van afillar a Eudald Vendrell Guilera, qui es va casar amb Maria Cuscó. A la mort d'Eudald Vendrell Carbó, Eudald Vendrell Guilera restà com a usufructuari de la masia fins la seva mort, als anys '50 del segle XX. La masia va passar a mans de la seva hereva, la senyora Dolors Puig Martí. Can Martí de la Talaia fou la primera casa del poble que va tenir aigua corrent, ja que van cedir els terrenys per a la portada d'aigües. A la vinya del davant hi ha un pou de corriola, de forma rodona i fet de pedra, actualment existent, on la gent del poble anava a buscar aigua fins que es van instal·lar les fonts a Lavern. | 41.3915000,1.7673500 | 396947 | 4582952 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66959-foto-08273-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66959-foto-08273-176-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Originàriament la masia es trobava als afores de Lavern; amb el creixement del nucli ha quedat envoltada per aquest. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66960 | Forn de calç prop de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-prop-de-can-bou | ESTEVE, Joan; MENSA, Kim (2002): 'Els forns de calç a Ordal'. Revista d'Ordal. Nº37. | XIX-XX | A les immediacions hi ha restes d'unes cases il·legals que es van destruir. L'espai on hi ha el forn s'utilitza com a abocador. Tots aquesta factors fan que el forn de calç presenti un aspecte de degradació. | Forn de calç amb la base excavada al terra i a la roca mare, i a sobre amb parets de pedra irregular lligades amb morter de calç i sorra. El forn està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla és la zona del mig. La seva alçada total és d'uns 7-8 m.; i fa 4 m. de diàmetre. Al seu basament hi ha la porta, oberta en la 'davantera', paret feta amb blocs de pedra calcaria on es deixava l'obertura de la boca d'entrada per tirar llenya. | 08273-177 | En el camí que des de Can Bou baixa cap al Torrent del Bou | El procés de fabricació de la calç començava a la pedrera, on els homes esmicolaven la pedra i li donaven forma. Un cop trencada la pedra, la transportaven fins a lloc amb una vagoneta i la descarregaven a l'esplanada que hi havia a la part superior del forn. Aleshores, l'interior del forn s'omplia o bé de feixines o de taulons de fusta, que feien la funció de bastida, a una altura d'un metre aproximadament. Després es feia una volta amb les pedres. Aquesta era una operació complicada, que no la sabia pas fer tothom. La volta es començava a aixecar al cim de la banqueta, que era una mena de banc que hi havia al voltant del forn. Quan estava feta la volta, el forn s'acabava d'omplir de pedres de totes les mides fins a dalt de tot. Després es col·locava el que en deien 'curull', que era una volta feta de pedres grosses i de grava petita anomenada 'replom', en la part superior del forn, per seguidament tapar tots els forats amb calç amarada, deixant solament una corona en la part inferior del curull sense tapar. Al sector de la porta s'hi feia la 'davantera', una paret que tapava la boca del forn. En aquesta davantera s'hi deixava un forat, que era per on s'anava tirant la llenya. Quan s'hi començava a fer foc, operació que solia durar entre vuit i deu dies, tot depenia de les mides del forn, sempre hi havia d'estar un home sense parar mai (dia i nit). Per això, rotativament es rellevaven entre ells en torns de tres hores, i anaven d'aquesta manera alimentant el forn. Per a fer una cuita de calç se solien gastar de mil a dues mil feixes de llenya, les quals es dividien en 4 gavells (feixos més petits) per facilitar l'accés amb la forqueta a dins el forn. Per conèixer quan la pedra era cuita s'havia de vigilar el fum negre, però cap al final de l'operació el fum es tornava totalment groguenc i quasi desapareixia. Llavors es tapava totalment la part superior del curull amb calç fins que el foc s'ofegava, per això era constantment vigilat perquè no es tornés a encendre. Un cop apagat el foc, el forn es tapava durant un parell de dies i, en acabat, s'anava per treure la calç i carregar-la als carros. El procés de treure la calç començava per l'obertura de la portella situada en la part inferior del forn. Seguidament i amb una barrina o un pal anomenat 'perxa', es feien baixar les pedres de la part superior. A vegades es col·locava una planxa de ferro en l'interior del forn per facilitar la recollida de calç. També, en l'exterior i en la part superior del forn, es feia un forat per qual es burxava amb un ferro les pedres, per fer-les caure i després arreplegar-les. La cocció havia aconseguit fer la calcinació de les pedres calcàries. El carbonat de calç s'havia descompost en òxid de calç i anhídrid carbònic, que era eliminat en estat gasós per la part alta alta del forn; a l'interior restava l'òxid de calç viva. De mitjana 100 kg de pedra calcària es convertien en uns 46 o 50 kg de calç viva, en forma d'uns terrossos tous i molt porosos. En cada fornada sortien 22 o 23 camions de 6 tones, plens de calç. Finalment s'escurava l'olla, que era el procés de neteja de tota cendra que hi havia a dins el forn. Esteve i Mensa (2002) | 41.4012300,1.7855000 | 398480 | 4584011 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66960-foto-08273-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66960-foto-08273-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66961 | Font de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cartro | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part) HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat a la part inferior dels dos cossos sobreposats en forma de columna. El cos o columna inferior és de forma octogonal, col·locada sobre una plataforma de maons, igualment octogonal, de 95 cm d'alçada. Entre aquesta columna i la superior hi ha una altra plataforma de maó similar al basament octogonal de la font, però més petita. Sobre aquesta plataforma hi ha el segon cos o columna, de planta quadrada i de molt menys volum respecte la columna inferior, on hi ha l'aixeta de la font. A banda de la decoració en escacat feta de rajoles blanques i blaves s'observa també l'escut de Subirats a la cara de la font que s'obre a la plaça. Corona la font una petita piràmide feta amb maó. La part superior està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. | 08273-178 | Plaça Verge dels Pobres, al nucli de Can Cartró | 41.3960800,1.7385500 | 394547 | 4583495 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66961-foto-08273-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66961-foto-08273-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquesta font és de la mateixa tipologia que les restants fonts artificials ubicades als nuclis de població del terme municipal de Subirats, factor que els confereix unitat estilística i identitària. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66962 | Barraca de la Cova Miserachs I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cova-miserachs-i | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Aquesta barraca de vinya està excepcionalment ben cuidada. | Construcció aixecada en pedra situada enmig d'una feixa de vinya abandonada, de planta rodona, perfectament cilíndrica, amb un diàmetre interior màxim d'uns 2,5 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La porta no presenta llinda, sinó que el llindar d'entrada està conformat a partir de les mateixes pedres de la paret. Aquesta barraca disposa d'una porta de metall que tanca l'edifici, senyal de la cura que en tenen els seus propietaris. A la part superior de la barraca, una filada de pedres molt ben disposada, a mode de cornisa, separa el cos de la barraca del sostre, cobert de terra amb plantes i herbes plantades. Al costat de la barraca hi ha una banqueta i una mena de taulell, tot fet modernament amb pedra. | 08273-179 | En una vinya entre les Cases de la Guàrdia i Can Mata del Racó, sota la Cova Miserachs | 41.3892000,1.7998100 | 399657 | 4582658 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66962-foto-08273-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66962-foto-08273-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66963 | Barraca B-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-14 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada en un marge del camp de vinya que salva un desnivell, al costat d'un bosc, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,70 m. Disposa, al seu interior, de dues fornícules. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. | 08273-180 | A 600 metres al Nord de la Guàrdia, en un camp de vinya | 41.3916100,1.7967200 | 399403 | 4582929 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66963-foto-08273-180-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66964 | Barraca A-09 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-09 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra adossada a un marge de pedra, de planta semicircular i una alçada màxima de 2,90 m. Degut a l'adossament al marge de vinya, té un interior molt irregular i de dimensions reduïdes (2 m quadrats de superfície, aproximadament). La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta aprofita, a la banda dreta, part del marge de vinya al qual s'adossa la barraca; el dintell superior és una llosa horitzontal. El sostre està cobert de terra per reforçar la unió de les pedres de la coberta. | 08273-181 | Adossada a un marge de vinya, a la zona compresa entre Can Mata del Racó i La Guàrdia | 41.3906400,1.7987000 | 399567 | 4582819 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66964-foto-08273-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66964-foto-08273-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Hi ha eines agrícoles a l'interior de la barraca, així com un taulell de fusta a l'exterior.El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66965 | Barraca A11 / Barraca del Turó de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a11-barraca-del-turo-de-la-guardia | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra, situada en el desnivell d'una petita pendent de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,60 m. Presenta una fornícula al seu interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, molt ben alineades; una gran llosa colocada horitzontalment fa de llindar superior. Al contrari de la majoria d'aquest tipus de barraques, la falsa volta de pedra que forma la cúpula de l'edificació no presenta una llosa que la tanca, sinó que és l'acostament de pedres més petites el que manté tancada la coberta. Igualment, el sostre no està cobert amb terra. | 08273-182 | En una terrassa abandonada sobre el camí que des de Sant Pau d'Ordal va a Can Mata del Racó. | 41.3884800,1.7993400 | 399617 | 4582579 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66965-foto-08273-182-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.La denominació 'Barraca del Turó de la Guàrdia' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66966 | Barraca A-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-10 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca ha quedat semicolgada, i està força envaïda per esbarzers. | Construcció aixecada en pedra situada en un terreny desnivellat al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,10 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El marc de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca. Com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra, per reforçar la unió de les pedres de la cúpula. | 08273-183 | En un camí que porta a un camp de vinya, prop de la Hípica de Sant Pau d'Ordal. | 41.3887900,1.7981600 | 399519 | 4582615 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66966-foto-08273-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66967 | Barraca de la Cova Miserachs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cova-miserachs-ii | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Els terrenys on s'ubica aquesta barraca ara són erms, tot i que la vegetació circumdant no és excessivament espessa. Seria recomanable, doncs, controlar el seu creixement, doncs està començant a envair la barraca. | Construcció aixecada en pedra adossada a un marge de pedra seca, salvant el desnivell entre dues feixes de vinya. La planta és semicircular, de 1,60 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,10 m. La planta i la fesomia d'aquesta barraca són singulars, a causa que s'ha construït adossada entre dos grans marges de pedra seca que configuren dues terrasses. El marge posterior és més alt que la barraca i l'anterior més baix que aquesta. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, fet a partir de l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre. El llindar de la porta està fet amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca; a diferència que altres barraques dels voltants, el llindar superior no està fet amb una llosa horitzontal, sinó que també està fet a partir de pedres irregulars, com la resta de la barraca. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que configuren la cúpula de la barraca. En aquesta terra hi ha restes de lliris plantats, ara assecats. | 08273-184 | A 400 metres a l'oest de Can Mata del Racó, prop de la Cova Miserachs | 41.3890500,1.7989500 | 399585 | 4582643 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66967-foto-08273-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66968 | Barraca A12 / Barraca de Pau Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a12-barraca-de-pau-duran | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada en una superfície lleugerament desnivellada entre dues feixes de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,15 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,60 m. Al seu interior hi ha una fornícula. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que una gran llosa fa de dintell. El sostre està cobert de terra i té lliris plantats, actuant les seves arrels com a reforç per mantenir lligades les pedres de la coberta. | 08273-185 | Al marge d'un camp de vinya sota el camí que de Sant Pau d'Ordal va a Can Mata del Racó | 41.3875400,1.7996500 | 399641 | 4582474 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66968-foto-08273-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66968-foto-08273-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La ubicació de la barraca salva un desnivell amb la feixa superior.El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.La denominació 'Barraca de Pau Duran' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66969 | Barraca C-09 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-c-09 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca està semiderruïda i envaïda per la vegetació. | Construcció aixecada en pedra situada al costat d'un camí que envolta un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima d'uns 3 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Els llindars laterals de la porta estan fets amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, excepte el marc superior que presenta una interessant llosa corba a la cara externa i una plana horitzontal a la cara interna. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. | 08273-186 | En un camp de conreu desviant-se a l'esquerra del camí que de Can Vidal va a Can Ros. | 41.4036800,1.8147800 | 400931 | 4584249 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66969-foto-08273-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66969-foto-08273-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66970 | Barraca C-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-c-10 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Si bé l'estat general de la barraca és bo, cal dir que el lateral esquerre de la cabana comença a ser envaït per la vegetació. | Construcció aixecada en pedra situada en una superfície lleugerament desnivellada al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 3 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 3 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra amb plantes, les arrels de les quals ajuden a consolidar la unió de les pedres que formen la falsa cúpula. | 08273-187 | En un camp de conreu desviant-se a l'esquerra del camí que va de Can Vidal a Can Ros. | 41.4026600,1.8158600 | 401020 | 4584134 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66970-foto-08273-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66971 | Barraca C-06 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-c-06 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima d'uns 3 m. A diferència d'altres barraques del terme de Subirats, aquesta no presenta fornícules a l'interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra amb lliris plantats, les arrels dels quals consoliden la unió de les pedres que tanquen la volta de la coberta. | 08273-188 | En un camp de vinya al costat del camí de Can Vidal a Can Ros. | 41.4053200,1.8158200 | 401020 | 4584430 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66971-foto-08273-188-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66972 | Barraca C-07 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-c-07 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima d'uns 3 m. El mur d'aquesta barraca és excepcionalment gruixut, de 1,10 m. d'amplada màxima, característica que confereix una imatge robusta a la construcció. No presenta fornícules a l'interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca; la llosa que fa de llindar superior, però és excepcionalment plana i té unes grans dimensions. El sostre està cobert de terra amb lliris plantats, les arrels dels quals consoliden la unió de les pedres que tanquen la volta de la coberta. | 08273-189 | En un camp de vinya al costat del camí de Can Vidal a Can Ros. | 41.4058800,1.8183200 | 401230 | 4584489 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66972-foto-08273-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66973 | Bassa a la Plaça de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-a-la-placa-de-subirats | XX | Algunes de les rajoles del frontal de la font han perdut el seu esmaltat i estan brutes. | Bassa rectangular feta amb materials d'obra, destacant el maó vist, emmarcada per una barana de ferro. El perímetre de la font està format per dues fileres de maons plans disposats verticalment, amb una franja enmig de les fileres, utilitzada a mode de jardinera amb terra i plantes. A cada cantonada i a la meitat de cada costat hi ha unes pilastres de maó vist a les quals s'hi encasten els ferros de la barana. Enmig de la bassa hi ha, com a decoració, un grup de roques de tipus volcànic que recorden les muntanyes de Montserrat. La font està adossada a la cantonada esquerre de la bassa mirant la construcció des de la plaça, per la part externa. Es tracta d'una font d'obra, amb la bassa feta de ciment tocant a terra, i els laterals de maó vist. El frontal, d'on sobresurt l'aixeta, està decorat amb rajola vidrada de colors verd i groc. A l'esquerra d'aquesta font hi ha un fanal sobre un basament quadrat de ciment que s'adossa a la font. | 08273-190 | Al nucli de Sant Pau d'Ordal, al costat del Forn Cal Xim, davant del Centre Agrícola | 41.3834900,1.7963800 | 399362 | 4582028 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66973-foto-08273-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66973-foto-08273-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 66974 | Barraca G-39 / EM-37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-39-em-37 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Les refaccions modernes i les annexes que s'han realitzat entorn aquest element no han tingut per objecte consolidar la barraca, que presenta un aspecte notablement regular en general. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana al marge d'un camí, de planta circular i forma troncocònica, però amb el sostre irregular. Les mides són de 2,60 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 3,40 m. Aquesta alçada correspon a la part més alta de la falsa volta que s'alça sobre la primera provocant la irregularitat i fent-la excepcional. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha dues fornícules interiors i la llinda de la porta és plana. Tant a l'interior com a l'exterior hi ha parts on la pedra està lligada amb ciment. Part del sostre presenta lliris plantats, les arrels dels quals actuen reforçant la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. S'observen annexes i refaccions de factura moderna. | 08273-191 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3966100,1.8575800 | 404498 | 4583416 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66974-foto-08273-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66975 | Festa de l'Arbre d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-dordal | A.A.V.V. (2006): Programa de la celebració de la Festa de l'Arbre, 14 de maig 2006. Homenatge a Dolors Vendrell. Ordal. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, pp. 103-115. | XX | Festa celebrada al poble d'Ordal, l'acte central de la qual és la plantada d'un arbre al Parc de la Immaculada, indret estretament vinculat als orígens de la festa. Altres actes afins són la celebració d'una missa a l'església d'Ordal, un parlament institucional, un aperitiu popular i una ballada de sardanes. Araceli Soler ha recollit com es vivia la Festa de l'Arbre ara fa 50 anys, SOLER (2006): 'Els mestres feien que els nens fossin els protagonistes de la festa. Quan s'acostava la data de la Festa de l'Arbre, que sempre era a finals de primavera o primers d'estiu, els mestres sortejaven entre els nens que havien fet la primera comunió, qui seria el rei i la reina de la festa. Els afortunats anaven vestits amb el vestit de la Comunió. A sobre se'ls hi col·locava una capa, una banda i una corona de rei i de reina. Altres nens, portaven també unes bandes diferents dels reis, i d'altres unes pancartes amb uns escrits relacionats amb els arbres. Els reis, el seu seguici, les autoritats i els organitzadors assistien a Missa, on feien ofrena d'una panera de fruites, que després d'acabar la festa, es donava a una família necessitada del poble. La festa estava molt adreçada a la canalla. Tots els nens i nenes deien un vers que quasi sempre feia referència a la natura. S'organitzaven carreres de sacs, gimcanes i trencar l'olla. Era un dia de festa i el vivíem intensament, doncs no era gaire habitual una festa per infants. Els hi regalaven caramels i marxaven més contents que un gínjol.' | 08273-192 | Al Parc de la Immaculada, a Ordal | La Festa de l'Arbre d'Ordal fou impulsada per Dolors Vendrell Torents, coneguda com la Lola de Cal Pep, nascuda a Ordal l'any 1906, dotada d'un caràcter emprenedor i un remarcable vessant artístic. Tot i que vivia a L'Hospitalet de Llobregat des que es va casar a l'edat de 22 anys, sempre va mantenir el contacte i la participació amb el seu poble natal. És així com Dolors Vendrell es posà en contacte amb el 'Patronato de la Fiesta del Árbol de la Diputación Provincial de Barcelona'; el seu secretari assessor, senyor Salvatella Parellada, va patrocinar la festa. El mes de maig de 1953, la senyora Dolors Vendrell va organitzar la festa, consistent en què cada nen i nena plantés un arbre als ermots que aleshores eren ocupats per l'escola del poble. Dolors Vendrell va morir en un accident l'any 1956, tan sols tres anys després de l'inici de la Festa de l'Arbre. Foren els Amics dels Jardins els que van tenir la iniciativa de retre un homenatge a la impulsora de la festa dissenyant un parc d'estil rústic a les mateixes terres on la Lola Vendrell i els nens havien plantat els primers arbres. La única condició posada pels Amics dels Jardins era que el parc havia de ser per al poble, de manera de el senyor Pau Ayxelà, propietari de l'indret, fou qui en va fer la donació. El nou parc, anomenat Parc de la Immaculada, va ser inaugurat el dia 12 de maig de 1957; des d'aleshores s'ha celebrat la Festa de l'Arbre gairebé anualment. Uns anys després, el 27 de maig de 1973, la família Llorens i amics van retre homenatge a la Dolors Vendrell, sufragant la confecció d'un medalló de ceràmica amb el seu perfil, col·locant dit medalló sobre un gran monòlit de pedra al centre del parc. | 41.3970400,1.8521200 | 404042 | 4583469 | 1953 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 66976 | Cal Xic de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-de-lagusti | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim' (Llibre III). Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. Documentació de la propietat de Can Xic de l'Agustí. | XVII | Antiga masia reformada de planta quadrada amb dos pisos i golfes, i dos annexos agrícoles, un a cada banda de l'edifici. Tot i que la teulada és a doble vessant, el coronament de la façana presenta un frontís escalat amb un acabament semicircular a la part central, fruit de la reforma de l'any 1970. Aquest frontís està rematat amb una decoració amb rajola verda vidrada que ressegueix la seva forma. A la façana destaca el portal d'entrada, d'arc escarser, amb dos bancs d'obra a cada banda. A cada costat del portal d'entrada hi ha una finestra amb reixes de ferro forjat. A nivell del primer pis, destaca la finestra central, el balcó del qual té una barana igualment de ferro forjat. | 08273-193 | A la carretera que va del nucli de Can Batista a la C-243 | Sembla que els orígens d'aquesta masia es troben al segle XVII; ja l'any 1678 sabem que Joan Romagosa, propietari de la masia, prenia part en la política municipal. No és fins al segle XIX, però, que podem resseguir clarament la seva història. Efectivament, en una escriptura de venda amb data 18 de setembre de 1899, el senyor Saturnino Oliver Raventós rep de mans del senyor José Casanovas Cuscó una casa que porta per nom Manso o Mas Romagosa, amb el número 8, dotada de planta baixa amb oficines del camp, tot plegat amb una extensió de 304 m2. En una part d'aquella escriptura consta un testament dipositat pel senyor Plácido Casanovas i Bonastre davant del notari José Antonio de Lomana, amb data de 28 de febrer de 1852. L'any 1970 es va reformar l'edifici; l'element més destacat d'aquella intervenció fou el frontís que corona la façana actual. | 41.4152900,1.7676300 | 397008 | 4585593 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66976-foto-08273-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66976-foto-08273-193-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Romagosa.Al jardí de davant de la casa hi ha una olivera centenària, així com un pou al límit entre dit jardí i els camps de vinya, construït fa pocs anys.Al porxo de la casa es conserva una premsa de fusta. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66977 | Mas Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-olive | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XVI | Actualment la masia es troba en procés de reformes a l'interior per tal de dividir-la en tres habitatges | Masia de grans dimensions de planta quadrada, amb dos pisos i golfes i teulada a doble vessant amb teula àrab. La façana està centrada a partir del portal d'entrada, amb unes importants dovelles de pedra treballada. A la dreta d'aquest portal hi ha una altra entrada, posterior, molt més senzilla, i al costat esquerre hi ha, adossat, un banc d'obra. Flanquejant les dues portes hi ha dues finestres allargassades verticalment, amb reixa de ferro, que sobresurten de la façana a mode de tribuna. A l'alçada del primer pis destaca un rellotge de Sol de mar quadrat, fons blau i esfera al centre, amb els fusos horaris i gnòmon (vara que projecta l'ombra), amb la data 1808. A la cantonera superior esquerre de la façana hi ha una fornícula amb una figureta de Sant Antoni al seu interior Al costat esquerre de la façana hi ha una petita capella, amb una placa on es llegeix: 'Capella de la Verge de l'Assumpció. Recordança dels esposos Miró-Galofré. 1982'. Es tracta d'una capella moderna ubicada en una part de l'antic celler, destacant el sostre, fet a partir de la volta catalana de dit celler. | 08273-194 | Carretera C-243 entre el polígon Can Bas i Sant Sadurní, en un trencant a la dreta | 41.4124300,1.7702000 | 397218 | 4585272 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66977-foto-08273-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66977-foto-08273-194-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Mas Miró.A l'interior de la masia es conserva una llar de foc antiga, feta de pedra. A l'exterior hi ha una morera i una figuera centenàries, així com un molí de vent per pujar aigua d'un pou, i un safareig.En un edifici adossat a la masia es conserva un altre rellotge de Sol esculpit en pedra, amb la inscripció 'Tempus Fugit'.Actualment el Mas Olivé consta de dos habitatges; una, propietat de Francisca Miró Galofré; l'altra, dels germans Miró Berguer. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66978 | Can Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XX | Les transformacions que ha sofert la masia no han tendit a harmonitzar amb l'estètica de l'edifici original. | Antiga masia actualment molt transformada. De la masia original tan sols en resta part de la porta arquitravada de la façana principal. Al costat superior dreta d'aquest portal una inscripció on es llegeix: 'Mas Arnau 1698 Jaume Carbó'. La façana principal està pintada i restaurada, i conserva la porta de fusta i els carreus de pedra amb les inscripcions treballades. A la façana posterior de l'edifici, una paret apuntala la casa, actuant també com a separador dels annexos. També hi ha un pou antic a la banda esquerra de la masia, encara en ús, que estava ubicat al costat de l'era. La seva factura és rústega, a semblança de les barraques de pedra seca. El cantó dret la paret està travessat per una pedra horitzontal que actua de petit safareig, amb un forat que comunica amb un safareig exterior, dotat d'una porta de fusta i una planxa de ferro. | 08273-195 | Carretera C-243, a la zona de 'Merca Xollo', prop de Sant Sadurní, desviació a l'esquerra. | 41.4200900,1.7633600 | 396659 | 4586131 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66978-foto-08273-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66978-foto-08273-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els avantpassats del propietari actual, Sr. Josep Mas Creixell, eren originaris de Sallent; per aquesta raó el mas porta aquest nom. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66979 | Cal Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-figueres | BOSCH DE NOIA, Ramon (inèdit): 'Arxiu Històric personal'. Censals davant del Mossèn Josep Gual, caixa 19G/26-26PA. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 175. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XVI | La façana lateral de l'edifici adossat al principal presenta una finestra d'època moderna tapiada. L'arrebossat de la façana del conjunt s'ha després en gairebé la meitat de la superfície, deixant a la vista l'aparell constructiu original. | Masia formada per diversos cossos. A la façana on hi ha el portal principal, d'arc de mig punt adovellat (amb la data gravada: 1699) i amb parament de carreus de pedra ben escairats, la teulada que la corona és a un sol vessant, ja que a aquesta façana se li adossa una altra per la banda esquerra, amb la teulada lleugerament rebaixada respecte la primera. Destaquen les finestres allindades d'estil renaixentista amb baranes de ferro forjat als balcons. A la dreta de la façana hi ha adossat un altre edifici que forma part del mateix conjunt, amb teulada a doble vessant, amb finestres també renaixentistes, però amb el parament de la façana més degradat. A l'actualitat hi té adossat un edifici de nova factura d'estil peculiar, on es troben les instal·lacions de les caves Oliver-Batllorí. | 08273-196 | Al nucli urbà dels Casots | Segons un document de l'arxiu històric de Ramon Bosch de Noya, Francisco Figueras ja pagava un censal per aquestes terres a l'any 1590 davant de Mossèn Josep Gual. Salvador Llorac aporta la següent informació sobres terres explotades per aquesta masia: ' Als últims dies del mes d'agost de l'any 1805, vingueren a Subirats quatre francesos que buscaven mines de carbó, i havent reconegut totes les terres de dita parròquia de Subirats, en terres de l'heretat de casa Figueres, prop lo maset Rigual, dits francesos trobaren una mina de carbó de pedra. Als últims de dit mes d'agost de dit any 1805 hi començaren a treballar, llogant varis jornalers de totes parts que hi acudien. Dits francesos, amb carros, feien portar dit carbó de pedra a la ciutat de Barcelona a vendre, i respecte que pudia molt a sofre tenia poca venda i per est motiu dits francesos, als últims dies del mes de gener de l'any 1896 pararen lo treball. Dita mina de carbó és molt abundanta.' | 41.4102700,1.8111900 | 400641 | 4584984 | 1699 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66979-foto-08273-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66979-foto-08273-196-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66980 | Barraca de Jaume Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-jaume-sala | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | A més de l'enrunament del parament exterior de la barraca, el llentiscle està envaint bona part de l'edificació. | Construcció aixecada en pedra situada en una superfície lleugerament desnivellada, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre), si bé s'observen restes de morter de calç entre les pedres al parament extern de la barraca. El llindar de la porta està fet amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, disposades a manera de banc. A la zona de la porta, el parament extern de la barraca ha caigut. El sostre conserva part del cobriment de terra. | 08273-197 | Al marge d'un camp de vinya situat a l'esquerra del camí entre Cal Maristany i Can Bou | 41.3966100,1.7822200 | 398198 | 4583502 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66980-foto-08273-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66981 | Barraca de Cal Justino a Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-justino-a-savall | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La cabana està molt envaïda per la vegetació circumdant i el sostre de falsa cúpula ha caigut. | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana i erma al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Tot i això, en aquest cas el sostre ha caigut. Degut a l'excessiva vegetació que envaeix la barraca, resulta impossible accedir a la porta d'entrada, de forma que no es pot documentar la seva tipologia ni el diàmetre i alçada interiors. L'única part fàcilment visible correspon a la part posterior de la barraca. | 08273-198 | En un camp de vinya prop del camí entre Cal Justino i Savall | 41.3936500,1.7844100 | 398377 | 4583170 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 66982 | Barraca de Cal Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-maristany | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Un lateral de la barraca està una mica deteriorat, havent-se produït una esllavissada de pedres corresponent al parament exterior. | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana i erma, de planta circular i forma troncocònica, de 2,60 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,62 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Disposa, al seu interior, d'una fornícula. Les pedres que conformen els llindars laterals de la porta són les mateixes que s'utilitzen a la paret de la barraca, tot i que són una mica més grans i estan força ben alineades. Com a llindar superior o dintell, en canvi, hi ha una gran llosa colocada horitzontalment sobre els marcs laterals. El sostre està cobert de terra utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. A sobre hi han crescut algunes herbes. | 08273-199 | En un camp de vinya, força allunyada del camí que de Cal Justino va a Savall. | 41.3962000,1.7835200 | 398306 | 4583454 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66982-foto-08273-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66982-foto-08273-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66983 | Jaciment paleontològic del Barranc de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-barranc-de-sant-pau-dordal | <p>ALMERA, J. (1896) ' Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés.' Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I. ALMERA, J. (1898) ' Compte-rendu de l'excursion du samedi 8 octubre a Castellvi de la Marca au vallon de San-Pau d'Ordal et a San-Sadurní de Noya'. Bulletin Societé Géologique de France, 26. BATALLER, J. (1953) ' Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos.T.12. BATLLORI, Jordi (1995) 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)' .Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CLOSAS, Martin (1985). ' L'origen de la depressió del Penedès i la seva evolució geològica'. Miscel·lania Penedesenca,n7, 155-178. CRUSAFONT,M. y TRUYOLS J.F. (1954). 'Sinopsis Estratigráfico - Paleontológica del Vallés- Penedés'. Arraona,nº 4. LOPEZ, Civit (1984.). 'La microfauna d'ostràcodes del Miocè de l'Alt Penedés. Tesi doctoral.Dep. De Paleontologia de la Universitat de Barcelona. NAVAS, E. (1991) 'La malacofauna del yacimiento miocénico de Sant Pau d'Ordal (Barcelona): Tafonomia y Sistemática. Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona. NAVAS, E. MARTIONELL, J.DOMÈNECH, R. (1996): 'Correlación bioestratigráfica entre las sucesiones miocénicas marinas de Sant Pau d'Ordal y Sant Llorenç d'Hortons (Depresión del Vallès-Penedès, Barcelona)'. VEZIAN, A. (1856). ' Mollusques et zoophytes des terrains mummulitique et des ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée', Montpeller, Imprim. Ricard Fièrer, 116 pp, 1 mapa.</p> | <p>Aflorament marí del Miocè mitja amb una abundant fauna malacològica. Aquest jaciment forma part dels indrets més emblemàtics de la literatura científica del segle XIX. Localitzat en el marge dret de la Riera de Sant Pau, en una zona anomenada, Les Vinyes dels Saulons, en els rodals del poble de Sant Pau d'Ordal.</p> | 08273-200 | Marge dret de la Riera de Sant Pau, en un petit talús de les Vinyes dels Saulons | <p>El complex marí de Sant Pau d'Ordal és un dels indrets més estudiats de la literatura paleontològic clàssica. Els primers treballs que parlen de la geologia del Penedès són els de Vezian (1856), el qual esmenta l'existència d'esculls de coral en la depressió. Serà, però, Almera, Jaume (1896 , 1898) el primer en realitzar un tall geològic de la zona i confeccionar una llista faunística dels mol·luscs marins. Altres autors més recents que tracten la paleontologia dels sediments marins de la zona són Lopez Civit (1984), Closas, Martin (1985), Batllori (1995) i, Navas, E. (1991- 1996). Martinez Lázaro (2006).</p> | 41.3815600,1.7905500 | 398871 | 4581821 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66983-foto-08273-200-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori Les inicials EIG fan referència a (Espai d'Interès Geològic) segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. L'escull de Sant Pau d'Ordal consta com el codi 340. | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66984 | Can Batlle de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-de-la-pujada | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XVI | La façana principal és l'únic element ben conservat de la masia, si bé cal dir que el portal central és l'element més antic que es conserva. | Masia de planta rectangular de dos pisos i golfes, amb coberta a dos vessants amb la façana acabada en l'horitzó del ràfec de l'aiguavés orientat a llevant; aquesta façana és l'element més ben conservat de l'exterior de l'edifici. Destaca l'arcada del portal de l'entrada, centrat a la façana, de mig punt i adovellada, flanquejada per dues portes igualment de mig punt, però sense dovelles. El primer pis presenta tres finestres quadrades, amb carreus moderns a imitació renaixentista rural. Destaquen igualment les reixes de ferro forjat en algunes de les obertures. | 08273-201 | Al final d'un camí que es desvia a la dreta de la carretera BV-2429c de Lavern al polígon Can Bas | L'any 1582 apareix documentat Jacobus Batlle de la Pujada, que formava part del Govern Municipal de la Universitat de Subirats. Un dels seus descendents, Joseph Batlle de la Pujada, va prendre part activa en la segregació de Sant Sadurní d'Anoia del municipi de Subirats. | 41.4020200,1.7717300 | 397330 | 4584115 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66984-foto-08273-201-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66985 | La Cuscona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuscona | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 177. | XX | El ciment que cobreix la superfície de la façana principal es veu a causa que l'arrebossat de guix blanc que la cobria s'ha després, tal i com es pot observar a altres parts de l'edifici. | Masia de planta rectangular amb teulada a doble vessant amb xemeneia, amb la façana orientada a llevant i amb un baluard a la banda sud. La porta principal és d'arc rebaixat, i no es troba a peu de carrer, sinó que cal pujar una escala metàl·lica per accedir-hi, ja que es troba ubicada al bell mig de la façana. Hi ha finestres a cada banda d'aquesta porta; la de la dreta és també d'arc rebaixat, i les altres són quadrades, la de l'esquerra està tapiada. Tota la façana està arrebossada de ciment, i presenta un coronament lobulat escalat, amb un marc que remata en una cornisa que recorre tot l'extrem de l'aiguavés. Al mig del coronament lobulat hi ha un ull de bou amb reixa de ferro forjat en forma de flor. | 08273-202 | Al final d'un camí que es desvia a l'esquerra des de la carretera BV-2154, abans de Ca l'Avi | Aquesta masia té els seus orígens al segle XVIII, tot i que el seu aspecte actual és fruit d'una remodelació realitzada al segle XX. | 41.4059500,1.7478900 | 395343 | 4584579 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66985-foto-08273-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66985-foto-08273-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66986 | Jaciment paleontològic de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-rossell | <p>BATLLORI, Jordi (1995) 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)' .Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CIVIS et al. (1986-87). 'La relación foraminíferos sedimento en los niveles finos del Mioceno medio de la Depresión Prelitoral Catalana'. Acta Geológica Hispánica, 21-22: 535-540 CLOSAS, Martin (1985). ' L'origen de la depressió del Penedès i la seva evolució geològica'. Miscel·lania Penedesenca,n7, 155-178. MAGNÉ (1978). 'Estudes microstratigraphiques sur le neogene de la Méditerranée nord-occidental'. Vol.1: Les bassins neogenes catalans. C.N.R.S., Centr. Reg. Pub. Toulouse. Sci de la Terre. Pub. Toulouse. MARTINELL J. y PORTA, J. (1981).' Nouvelles aportations sur la malacofauna miocenique de Catalunya. Considerations sur les Neritacea (Gastropoda)'. Iberus, 3: 99-105, 1 lám. PERMANYER BASTARDAS, Albert ( 1990). 'Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocens de la conca del Penedès''. Institut d'Estudis Catalans. PLANA et al. (1990).' Comparación mineralógica y faunística entre las margas de Can Jeira y Can Rosell (Penedès): implicaciones paleoclimáticas'. Comunicaciones I Congreso Español Terciario. PORTA et al. (1990). 'Características de la pared en foraminíferos aglutinados (Textularia laevigata d'Orbigny) del Mioceno del Penedès (Depresión Prelitoral Catalana)'. Geogaceta, 7 VÁZQUEZ et al. (1990).' Caracterización paleoclimática de la serie margosa langhiense de Can Rosell (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, 25 (3) VÁZQUEZ et al. (1991). 'La composición isotópica y los elementos traza de Amussiopecten baranensis (Pectinidae) como indicadores paleoambientales en el Langhiense catalán'. Revista de la Sociedad Geológica de España, 4 (3-4)</p> | La presència d'una bòbila abandonada a la zona del jaciment ha degradat força l'entorn. L'activitat industrial de l'esmentada bòbila durant el seu funcionament ha alterat enormement l'estratigrafia paleontològica del jaciment. | <p>Jaciment paleontològic ubicat ambdós vessants del torrent de Can Rossell. Aquest aflorament permet observar l'evolució del sistema plataforma - costa de l'entorn de l'escull de Sant Pau d'Ordal. Can Rossell respon a conjunt de fàcies associades a l'escull de Sant Pau d'Ordal i mostra una successió estratigràfica formada per margues i llims blaus o groguencs, que alternen amb nivell calcaris i sorrencs. Les capes de margues posseeixen una fauna abundant de mol·luscs, ostracodes i restes vegetals. Els nivells més fins han proporcionat una abundant fauna de foraminífers planctònics i nanoplancton calcari . La seva fauna associada i posició estratigràfica a permès establir una datació inferior del complex escullós de Sant Pau d'Ordal. Les datacions han estat discutides, segons els diversos autors. Els estudis de Magné, (1978) proposà una edat del Languià ( Miocè mitjà) per la formació de l'escull associat, per contra, Permanyer ( 1990) el considerà com a Burdigalià terminal ( Miocè inferior) en base als estudis més recents de nanoplancton.</p> | 08273-203 | Camí que va de la carretera BV-2427 a la urbanització Can Rossell | <p>Punt d'interès dels treballs sobre paleoecologia del diposits marins Miocens.</p> | 41.4009500,1.8094700 | 400483 | 4583952 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Lluís Rius | Aquest jaciment paleontològic és il·lustratiu dels esdeveniments micènics en l'actual marge continental català, característica que li confereix un indubtable interès científic. Can Rossell és un dels punts d'interès geològic habitual en les sortides de camp de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Imatge Cedida per Jordi Batllori. Tall geològic extret de la tesi d'Albert Permanyer | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66987 | Barraca D-11 / CB-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-11-cb-25 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca es troba envaïda per la vegetació pel que fa a la possibilitat d'accedir al seu interior. | Construcció aixecada en pedra situada en un desnivell al costat d'un camp de vinya, molt envaïda per la vegetació. La seva planta és circular i de forma troncocònica. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El sostre està cobert de terra amb lliris plantats amb l'objectiu que les arrels actuïn com a consolidant de la volta. | 08273-204 | En un marge de vinya prop del barri de la Capella, a Ordal. | 41.3909900,1.8345300 | 402563 | 4582817 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66987-foto-08273-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La vegetació que envaeix les immediacions de la cabana impedeix documentar el diàmetre i alçada d'aquesta, així com la porta, que no resulta visible.Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66988 | Barraca D-12 / CB-26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-12-cb-26 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana i erma que salva un desnivell, de planta circular i forma troncocònica, de 2,50 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,40 m. A diferència d'altres barraques de vinya del terme, a l'interior no presenta cap fornícula. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra amb lliris plantats; les arrels d'aquestes plantes ajuden en la consolidació de la volta de la barraca. | 08273-205 | En un marge elevat sobre un terreny erm (zona la Capella, a Ordal) | 41.3895400,1.8357400 | 402662 | 4582655 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66988-foto-08273-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66988-foto-08273-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66989 | Barraca E-02 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-02 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La construcció es troba força envaïda per la vegetació dels voltants, que la camufla. | Construcció aixecada en pedra situada entre dos marges de vinya abandonats, de planta circular i forma troncocònica, de 2,10 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2 m. No presenta fornícules al seu interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. Part de la paret a l'esquerra de la porta està semiderruïda. El sostre està cobert de terra, utilitzada per reforçar les pedres que formen la cúpula de la barraca. | 08273-206 | En uns marges de vinya abandonats, al nord-oest de Can Ravella, a Ordal. | 41.3984400,1.8336500 | 402500 | 4583646 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66989-foto-08273-206-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66990 | Barraca E-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-16 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada en un desnivell en una zona boscosa erma, molt envaïda per la vegetació. La planta és circular i la forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,70 m. Cal destacar la porta d'accés a la barraca, excepcionalment baixa; fa tan sols 1,12 m. d'alçada. No presenta cap fornícula al seu interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. Destaquen, adossades a cada banda de la barraca, per la part externa, unes estructures muràries acabades en forma de falç, que realitzen una funció de suport de la construcció, alhora que creen un espai de protecció. A la part superior d'un d'aquests murs hi ha plantats lliris, similars als que es troben cobrint el sostre d'altres barraques de vinya. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula de la barraca. | 08273-207 | En un marge de vinya abandonat, al sector nord-oest de Can Ravella, a Ordal. | 41.3995900,1.8326900 | 402422 | 4583774 | 08273 | Subirats | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 66991 | Corral de Can Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-ravella | XIX-XX | El corral es troba en una avançada fase d'enrunament. | Construcció de planta quadrangular aixecada amb diferents fàbriques. Tres dels seus murs estan fets de tàpia i maó amb la tècnica d'encofrar, mentre que el quart mur que tanca el polígon és de pedra lligada amb morter. Els murs de tàpia recolzen sobre un sòcol de pedra d'una alçada màxima d'1,20 m. L'alçada màxima dels murs és de 2,90 m. La superfície aproximada del corral és de 200 metres quadrats està dividida en dues parts amb murs de les mateixes característiques. | 08273-208 | A 200 m al NE de Can Ravella | 41.3969400,1.8367900 | 402761 | 4583475 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66991-foto-08273-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66991-foto-08273-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 66992 | Barraca E-17 / LA-28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-17-la-28 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada enmig de la vegetació natural sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,00 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 1,85 m. Presenta, a l'interior, una fornícula. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Els llindars laterals de la porta estan fets a partir dels mateixos blocs de pedra irregulars que conformen les parets de la barraca. El llindar o dintell superior està fet a partir d'una llosa plana de grans dimensions. El sostre està recobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. En aquesta terra s'observen restes de lliris plantats, ara assecats. | 08273-209 | A 300 m al NE de Can Ravella | 41.3977700,1.8377400 | 402841 | 4583567 | 08273 | Subirats | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66992-foto-08273-209-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66993 | Jaciment de l'escull coral·lí de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lescull-coralli-de-can-sala | ALMERA, J. (1896) ' Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I. ALMERA, J. (1898) ' Compte-rendu de l'excursion du samedi 8 octubre a Castellvi de la Marca au vallon de San-Pau d'Ordal et a San-Sadurní de Noya. Bulletin Societé Géologique de France, 26. BESSEDIK,M. Y CABRERA,L., (1985)' Le coupe récif-mangrove à Sant Pau d'Ordal ( Vallès-Penedès, Espagne), ténoin du maximum transgressif en Méditerranée nord-occidental ( Burdigalien supérieur-Langhien inférieur). Newletter Stratigraphy,14 (1). CABRERA PÉREZ, Lluís (1999): 'Esculls miocènics de Sant Pau d'Ordal-Can Sala'. Espais d'interès geològic de Catalunya. Web Gencat.net/mediambient. Generalitat de Catalunya. CHEVALIER , J.P. ( 1957). Les formations récifales miocènes de la Catalogne espagnole. Bull. Soc. Geol. Fr,7( 1-3). MAGNÉ (1978). 'Estudes microstratigraphiques sur le neogene de la Méditerranée nord-occidental'. Vol.1: Les bassins neogenes catalans. C.N.R.S., Centr. Reg. Pub. Toulouse. Sci de la Terre. Pub. Toulouse. PERMANYER BASTARDAS, Albert ( 1990). Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocens de la conca del Penedès. Institut d'Estudis Catalans. VEZIAN, A. (1856). ' Mollusques et zoophytes des terrains mummulitique et des ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée', Montpeller, Imprim. Ricard Fièrer, 116 pp, 1 mapa. | L'aflorament d'escull coral·lí de la pedrera de Can Sala s'ha vist greument deteriorat a causa de la construcció d'una edificació aprofitant l'excavació i esplanada de la pedrera. | Jaciment paleontològic de Can Sala és una formació escullosa de tipus 'Knoll'. Aquest conjunt coral·lí és un dels afloraments més importants del marge sud-oriental de la conca del Vallès-Penedès. El conjunt dels afloraments de Sant Pau d'Ordal demostren el desenvolupament d'una organització seqüencial marcada per les pulsacions de transgressió-regressió del nivell del mar durant el Languià ( Miocè mitjà). Aquest jaciment geològic permet observar l'evolució del sisteme de badia-plataforma sovint influït per l'acció dels corrents i pels sistemes de ventalls litorals alimentats des de la Serralada Prelitoral. | 08273-210 | A 300 m a l'oest del carrer de Can Sala | El complex coral·lí de Can Sala- Can Vendrell és un dels indrets més estudiats de la literatura paleontològic clàssica. Els primers treballs més antics que parlen de la geologia del Penedès són els de Vezian, (1856), el qual esmenta l'existència d'esculls de coralls en la depressió. Serà, però, Almera Jaume, ( 1886, 1898) el primer en localitzar l'escull de Sant Pau. Angelis d'Ossat, (1898) fou el primer a proporcionar una llista de gèneres i espècies coral·lines de l'escull. Els estudis de Chevalier (1957) van donar pas a una nova etapa interpretativa de les formacions esculloses del Miocè a la Mediterrània occidental. Altres autors més recents que tracten la paleontologia dels esculls de la zona són els treballs Permanyer Bastardas, Albert ( 1990) i Bessedik,M y Cabrera,LL (1985). | 41.3860500,1.8112100 | 400606 | 4582295 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Lluís Rius | L' escull coral·lí de Can Sala és un indret regularment visitat pels estudiants de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. L'aflorament és part del llegat científic més transcendent de la geologia del terciari marí de la mediterrània occidental.Les sigles EIG corresponen a Espai d'Interès Geològic.Foto 1- Permanyer (1990, fig.56). Tall geològic extret de la tesi d'Albert Permanyer | 125|123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66994 | Pèlags de l'antiga Bòbila de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelags-de-lantiga-bobila-de-can-rossell | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). AGÜERA, A; CRISTIÀ, J; RUBIRES, X, et. Alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Col·lectiu Ecologista Bosc Verd. CANALS, R. M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnòsi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | Aquest espai pateix regularment abocaments incontrolats de runes i altres deixalles diverses. Actualment les basses que s'han format i naturalitzat són utilitzades per recollir aigua que després s'utilitza per a omplir les cisternes o dipòsits per a l'aplicació de tractaments fitosanitaris als conreus del voltant. | Els pèlags de l'antiga Bòbila de Can Rossell són les dues basses d'origen antròpic més rellevants del municipi, les quals tenen un interès com a zona humida per la vegetació i la fauna. Estan ubicades en una pedrera abandonada de la qual se n'extreia argila i que ocupa un àrea de 46.150 metres quadrats. Hi ha dues basses, conegudes com el Pèlag de dalt i el Pèlag de Baix. La forma ovalada i les mides, de pocs metres quadrats, són característiques comunes en les dues. En el cas del Pèlag de Baix, la bassa aprofita el terreny natural en un límit i es tancada per la part sud amb una paret de ciment. El seu ús devia estar lligat a l'activitat industrial de l'antiga bòbila. Resulta d'interès l'entorn natural que revela l'existència de dos ecosistemes ben diferenciats: la zona de prats i la zona lacustre. La zona de prats està formada per petites unitats que es disposen al voltant de la bòbila. L'espècie dominant és el fenàs i han crescut alguns exemplars aïllats de pi blanc. La zona lacustre està molt ben delimitada al voltant dels pèlags i presenta una comunitat madura.Per tant hom hi troba pràcticament totes les espècies vegetals característiques d'aquest ecosistema, com per exemple: el jonc, el canyís, la boga, així com un conjunt de pollancres, de tamarius i de vimeteres. | 08273-211 | 100 m a l'est de Can Puig (Can Rossell) i al sud de les restes de la Bòbila | 41.3996300,1.8086000 | 400408 | 4583806 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66994-foto-08273-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66994-foto-08273-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els pèlags de l'antiga bòbila de Can Rossell han estat inclosos en el Pla d'espais naturals d'interès comarcal de l'Alt Penedès, el qual, si bé no protegeix legalment l'espai, implicarà en el futur diverses actuacions per recuperar-lo. De fet, existeix una memòria elaborada per l'Ajuntament de Subirats per recuperar els pèlags i apropar-los a la població a través d'itineraris naturalístics.Un informe del Col·lectiu ecologista Bosc Verd (2002), a banda de destacar l'existència de la vegetació descrita a l'apartat anterior, posa de manifest la importància dels pèlags per l'avifauna i sobretot l'interès geològic de tot l'entorn. La conclusió més rellevant pel que fa a l'ornitologia és que, considerant que a l'Alt Penedès existeixen molt pocs hàbitats on els ocells aquàtics poden desenvolupar les seves activitats, els Pèlags de Can Rossell adquireixen una importància rellevant i pot esdevenir, potencialment, un espai de gran interès faunístic.Pel que fa a la qüestió geològica, el mateix informe apunta que l'espai on s'ubiquen els pèlags, juntament a l'aflorament de Can Sala, som part indissociable del llegat científic més transcendental de la geologia del Terciari de la Mediterrània Occidental. A banda d'aquest interès científic de reconeixement internacional, són actualment objecte d'estudi per institucions, geòlegs, universitats... o formen part d'itineraris educatius d'instituts d'ensenyament secundari de l'Alt Penedès i de les comarques veïnes. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66995 | Barraca B-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-20 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra sobre terreny desnivellat, enmig de camps de vinyes. És de planta circular i forma troncocònica (destaquen les parets rectes), de 2,85 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,80 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Cal destacar l'acabament de la part superior amb una sèrie de lloses planes que coronen la barraca a manera de cornisa. Exteriorment, les pedres de bona part de la barraca han estat lligades modernament amb morter. El sostre de la barraca està recobert de lliris, planta que s'utilitza normalment per reforçar la unió de les pedres de la cúpula. | 08273-212 | A 130 al S de la cruïlla del camí del Subirat Parent amb carretera de la urb. Can Rossell | 41.4020800,1.8020700 | 399866 | 4584086 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66995-foto-08273-212-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66996 | Barraca B-19 / Barraca de Cal Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-19-barraca-de-cal-lluis | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,60 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,35 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra que formen el marc de la porta són de mida més gran que la resta, la llinda és plana. Un dels blocs del marc de la porta té gravada la data 1900. Destaca un mur de pedra (2 m. de llargada) adossat a la barraca en una banda de la porta, neix a mitja alçada de la barraca i davalla fins a terra. El sostre de la barraca està recobert de lliris, planta que s'utilitza normalment per reforçar la unió de les pedres de la cúpula. | 08273-213 | A 300 m al SO de la masia de Can Llopart per camí. | 41.4048700,1.8015400 | 399826 | 4584396 | 1900 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66996-foto-08273-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.La denominació 'Barraca de Cal Lluís' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66997 | Barraca B-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-18 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La falsa volta ha caigut i les pedres de les parets a banda i banda de la porta s'estan desprenent i amenacen amb enderrocar-se. | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,30 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,10 m. A l'interior s'observen dues fornícules. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana, de grans proporcions. La falsa volta ha caigut i les pedres de les parets a banda i banda de la porta s'estan desprenent i amenacen amb enderrocar-se. La construcció presenta una paret extra que es pot considerar un folre sobre la paret normal. | 08273-214 | A 400 m al NE de la urb. Can Rossell per camí. | 41.4039300,1.7989100 | 399605 | 4584295 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66997-foto-08273-214-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.