Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66791 | Balmes de la Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-bardera | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | Tot i que conserven força bé el seu potencial estratigràfic, en algunes de les balmes més grans s'hi ha abocat deixalles. | Conjunt de balmes obertes en un aflorament calcari ric en fòssils marins, detectats especialment als sostres de les cavitats, conserva un claríssim potencial arqueològic, on es trobaren restes òssies i lítiques. Basant-se en els trets morfològics de les cavitats, de dimensions reduïdes, ha estat interpretat com un jaciment sepulcral, en el qual els materials formarien part del conjunt d'aixovar funerari. | 08273-8 | Sector situat uns 300 m. al nord/nord-est de la masia de La Bardera | Tot i que es coneixen des de l'any 1927, és l'any 1979 quan el Sr. Salvador Llorac i Santís efectua una exploració de la balma principal, situada més a l'est, i reaprofitada posteriorment com a refugi de pagès. L'equip d'arqueòlegs que confeccionaren la Carta Arqueològica de 1990 identificaren també altres 3 balmes, de dimensions més reduïdes, disposades al llarg de l'eix est-oest, encobertes de bosc de pi i alzina en els sectors central i oest. La balma explorada pel Sr. Llorac encara conserva en alguna zona una potència sedimentària d'1,20 m aprox., presentant en els talls, encara avui, restes òssies, algunes podrien ser humanes. Es va recollir el següent material: - Làmina de sílex fragmentada, amb retocs bilaterals (21 x 12 mm.) - Raspador de sílex (29 x 25 mm.) - Destral polida, fragmentada, de secció ovalada, amb concrecions de calcària (57 x 37 x 25 mm.) - Percussor de basalt, força desgastat i fracturat per la meitat (42 x 48 x 40 mm.).El material forma part de la col·lecció particular del Sr. Salvador Llorac i Santís (Sant Sadurní d'Anoia). | 41.4043600,1.7910700 | 398950 | 4584352 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 79|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66792 | Pujol d'en Figueres/Puig del Cocodril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-den-figuerespuig-del-cocodril | GIRÓ ROMEU, Pere (1961): 'Quadern de camp', vol. 7, maig. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV aC-XVI | La situació del jaciment en un terreny erm ha provocat que el creixement de la vegetació i l'erosió exercida pels agents meteorològics estigui colgant les restes i provocant esllavissades a les restes visibles. | Conjunt d'estructures ubicades en un turó elevat al nord del terme municipal. Aquestes estructures són: - Acumulacions de blocs de pedra que conformen una àmplia línia que envolta el cim del turó, que delimita l'àrea, tret de la banda nord, d'accés més difícil. Resulta difícil interpretar aquestes restes: si bé podria tractar-se de la muralla d'un poblat iber, no hi ha dades definitives que permetin afirmar-ho, ja que l'únic que s'observa son amuntegaments de blocs irregulars, exagerats per altra banda, i que podrien formar part d'alguna construcció de funció i cronologia no definida, com per exemple, un clos de ramat. - Més de sis construccions circulars, al voltant d'un espai central sense estructures, i formades per murs d'una amplada aproximada de 0,80 m, de pedra seca amb blocs irregulars, amb un espai intern de 2,30 m x 2,20 m, amb l'accés delimitat a una banda. L'alçada conservada dels murs és d'uns 0,50 m. Podríem ser al davant de diverses estructures d'hàbitat al voltant d'un espai central distribuïdor de l'assentament, a mode de plaça, tot i que tampoc hi ha dades concloents per definir una cronologia i funció clares. - Diverses construccions rectangulars amb murs de pedra seca. - Tot i no haver estat localitzades, existeixen sitges citades en diverses publicacions i fonts orals. - Una àrea de dipòsit, probablement de recollida d'aigua, identificable pel canvi en la vegetació respecte a l'àrea en general. Si bé la cronologia del jaciment és de difícil adscripció pel que fa a les estructures, el material trobat permet fer un acostament una mica més esclaridor: - Molins de mà de granit i circulars rotatoris. - Fragments de sílex. - Peces de teler: fusaioles, alguna amb decoració incisa, i pondus (un amb decoració de cercles incisos). - Tègules (només a través de referències bibliogràfiques). - Un bloc d'arenisca amb traces d'ús (possible pedra d'esmolar?). - Ceràmica a mà ibèrica: vores rectes de llavi pla, informes amb decoració de cordons digitals, incisos senzills i un fragment de base plana. - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant i alguna de cocció reductora: nanses de cinta, vores arrodonides de contenidor (àmfora), bases planes, vores exvasades (alguna amb decoració de pintura roja), vores zoomorfes de contenidor i informes, algun amb decoració de pintura roja. - Ceràmica de vernís negre campaniana: bases de peu anular, vores i informes. - 4 monedes romanes, una d'argent. 1 moneda ibèrica de la seca de Cesse. 1 moneda Macedònia del segle II a. C. - Àmfora romana (només a través de referències bibliogràfiques). - Gran quantitat de ceràmica grisa a torn medieval: informes amb decoració geomètrica incisa, perfils d'olles globulars i perfils de tenalles (algunes amb decoració incisa). | 08273-9 | Part nord del cim del turó envoltat pels torrents del Salt del Llop a l'est i de Font Santa a l'oest | L'existència d'aquest jaciment és coneguda ja des de l'any 1900; segons Font i Sagué es tracta d'una fortalesa romana. D'aleshores ençà, un nodrit grup d'aficionats a l'arqueologia han realitzat recollides de materials i cales de prospecció, però mai s'han dut a terme treballs d'excavació sistemàtica amb un estudi científic de l'assentament. Als anys ‘30 del segle XX, el pare Martí Grivé porta a terme una de les primeres intervencions-excavacions (segons els paràmetres de l'arqueologia d'aquell moment), qualificant el jaciment com a poblat-fortificació d'època ibèrica. Als anys ‘60, Pere Giró, en qualitat de 'Delegado Local de la Comisaría Provincial de Excavaciones' intenta programar un pla d'excavacions al jaciment, però no portarà endavant res més que la prospecció (GIRÓ ROMEU, 1961). Una dècada més tard, als anys ‘70, i segons notícia oral d'Anton Adell, de Sant Sadurní, un mestre de l'escola Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia realitzà nombroses cales al jaciment amb els seus alumnes, en concepte d'unes suposades 'pràctiques d'arqueologia', de les quals no se'n troba cap resultat. L'any 1986, Anton Ferrer (Vilanova i la Geltrú) i Anton Adell (Sant Sadurní d'Anoia) realitzen un plànol de l'assentament amb la distribució de les diverses estructures localitzades per ells, en base a la poca bibliografia existent i a les prospeccions per ells efectuades. Finalment, a les últimes dècades diversos particulars han portat a terme prospeccions els resultats de les quals no han estat divulgats. Algunes d'aquestes actuacions s'han fet sense els permisos adequats. | 41.4162600,1.8144800 | 400925 | 4585646 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66792-foto-08273-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66792-foto-08273-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66792-foto-08273-9-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Considerant la proximitat del Castell de Subirats, cal apreciar també la importància de les troballes medievals, de forma que podríem parlar d'un assentament ibèric amb un hàbitat medieval superposat. | 81|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66793 | Coves de Can Ros/Coves del Torrent del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-roscoves-del-torrent-del-gavatx | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | La situació de les coves en un vessant muntanyós situat en terreny boscós ha provocat que la vegetació sigui tan espessa que amenaci amb cobrir totalment el jaciment. | Conjunt de tres coves situades en un aflorament calcari orientades a nord/nord-oest, a mitja vessant de llevant per damunt del Torrent del Gavatx o de can Ros. - La cova nº1, la més gran, és més aviat una balma, amb unes dimensions de 3,20 m d'amplada x 1,20 m. D'alçada, en la boca, i una 3,80 m de profunditat, tot i que al fons hi ha una petita cavitat que s'endinsa fins 4/5 m en total). - La cova nº2, petita, es troba per sobre de la cova nº1, oberta a N/NW. La boca fa 1,30 m d'amplada i 2,20 d'alçada, amb una profunditat de 2,60 m. - La cova nº3 esta emplaçada en una penya inferior a la primera. Oberta a l'oest, té una amplada de boca d'1,20 m i una profunditat d'uns 2,50 m. | 08273-10 | Vessant muntanyós a l'est del Torrent del Gavatx. Masia de Can Ros a uns 450 n al sud/sud-est. | De la cova nº1 procedeix la major part del material recuperat els anys 1980/1981 i 1983, segons Anton Adell. El mateix any 1983 s'explorà la cova nº2, realitzat una cala interior, que va permetre la recollida de ceràmica i sílex. En conjunt es documenten: - 2 destrals de basalt senceres, polides. - Indústria lítica sense especificar. - Fragments de ceràmica a mà, també sense determinar. - Dents humanes. Aquest últim element portà als arqueòlegs elaboradors de la Carta Arqueològica de 1990 a considerar el jaciment com a possible lloc sepulcral; a més, les reduïdes dimensions de les cavitats afavoreixen aquesta hipòtesi. L'esmentat material forma part de la col·lecció particular de Salvador Llorach i Santís (Sant Sadurní d'Anoia). | 41.4086700,1.8225900 | 401591 | 4584794 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 79|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66797 | Pujolet de l'Escuder/Pujolet de Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujolet-de-lescuderpujolet-de-ca-lescuder | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1964): 'Quaderns de camp', vol. 7. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Fins ara el jaciment es delimita a partir de restes ceràmiques documentades especialment en el camí terrer que puja en pendent des de la carretera, dividint les vinyes, mentre que als camps pròpiament dits apareix poc material: - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb nanses de cinta i vores arrodonides de contenidor, a més de fragments informes. - 1 vora de ceràmica campaniana d'un petit plat (vernís negre molt erosionat). - Fragments d'àmfora itàlica. - Peça de pedra calcària treballada, amb una perforació central fins la meitat del gruix (no té sortida), de forma circular i amb una franja ben polimentada que l'emmarca. Les seves mides son: 4,5 cm de diàmetre, 1,7 cm de gruix total, 1 cm d'alçada de la franja polimentada i 0,9 cm de diàmetre de l'orifici. Els materials es troben dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès. | 08273-14 | Al vessant d'un turó a peu de carretera C-243a; a uns 150 m a l'oest hi ha la masia de Ca l'Escuder. | Pere Giró Romeu i Josep Ma. Masachs, membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, foren els descobridors d'aquest jaciment, el dia 22 d'agost de 1964. El terreny havia estat llaurat recentment amb maquinària agrícola, de tal forma que es van poder localitzar alguns fragments de ceràmica: 'Los fragmentos (cerámica ibérica de ánforas y romana) se hallan a lo largo de un camino que divide dicho campo y una viña colindante en una extensión de 50 m.' | 41.3969100,1.7510700 | 395595 | 4583572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66797-foto-08273-14-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66798 | Les Cases d'en Rossell/Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-rossellcan-rossell | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment ubicat en un camp de conreu de presseguers. No s'han trobat restes de cap tipus, de forma que l'única referència que tenim d'aquest jaciment és purament històrica/bibliogràfica. | 08273-15 | Al marge oest de la carretera BP-2427, a l'alçada del km 2,8, al costat d'una bòbila abandonada. | El 17 d'agost de l'any 1950, Pere Giró Romeu (de Vilafranca del Penedès) i Mossèn Lluís Via (membre de la Secció de Geologia del Museu de Vilafranca) van realitzar una excursió durant la qual van localitzar aquesta estació arqueològica, consistent en diversos materials ceràmics en un terreny al peu del camí que porta a Les Cases d'en Rossell, ocupat en aquella època per un conreu de vinya, i una estructura d'emmagatzematge en un marge: '(...) en el lado derecho (del camí que porta a Les Cases d'en Rossell) hemos hallado fragmentos de cerámica ibérica y romana y escasos fragmentos de campaniense en la viña de encima el margen de aquel camino. Podría tratarse de un silo ya que se ven en la citada pared o corte del margen de dicho camino piedras con la cerámica. Hemos extraído unos escasos fragmentos en la rápida ojeada practicada.' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Només part d'aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.4017700,1.8103200 | 400555 | 4584042 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66798-foto-08273-15-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66799 | Can Bas-1/La Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-1la-plana | CONDE BERDÓS, Maria Josep (1987): 'Estudi sobre un recipient ibèric: vasos amb broc inferior'. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans. Barcelona. Ed. Curial, n. 6, pp. 27-60. ESTRADA, J. (1969): 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona.' Barcelona, Comisión de Urbanismo B65, p. 67. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953). 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (1959): 'Avance sobre la probable aplicación de un Vaso Inédito íbero-romano.' V Congreso Arqueológico Nacional. Zaragoza, pp. 196-205. GIRÓ ROMEU, Pere (1960): 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés (Barcelona)'. Memoria de los Museos Arqueológicos. Madrid, vol. XVI-XVII, fig.134. LLORACH SANTÍS, Salvador (1983): 'El Penedès durant el període romànic.' Sant Sadurní d'Anoia, p. 64. LLORACH SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats, Ajuntament de Subirats, p. 96. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba en un camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern. Actualment tan sols es poden trobar alguns fragments de ceràmica ibèrica a torn i en superfície, però és possible que hi hagi estructures soterrades. | 08273-16 | Camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern | El descobriment d'aquest jaciment data del 15 de març de 1951, quan Pere Giró i Romeu (llavors Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca) va localitzar en superfície uns fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn a la vinya de davant la masia. Giró va descriure aquests fragments com a pertanyents a '(...) ánforas ibéricas sin cuello y asas cortas, oenochoe, kalathos pintado y lisa. Debe de haber algun silo.' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). En vista d'aquesta hipòtesi, Giró va demanar al propietari de Can Bas, Sr. Olivella, que mantingués al corrent al Museu de l'aparició de qualsevol resta arqueològica. Quatre anys més tard, juny de 1955, el Sr. Olivella notificà l'aparició de gran quantitat de fragments de ceràmica. Pere Giró va efectuar un reconeixement del terreny, localitzant al menys tres sitges destruïdes per maquinària agrícola, podent excavar tan sols una part d'una d'elles. Així és com es va poder documentar el següent conjunt ceràmic: - Ceràmica a mà ibèrica, només alguns fragments informes, un d'ells amb decoració de cordó. - Ceràmica ibèrica comuna a torn: fragments d'àmfores, de vasos globulars, de contenidors globulars de vora arrodonida i broc a la part inferior, de petits vasos de pasta gris... - Ceràmica de vernís negre de producció local (imitació de campaniana, base de peu anul·lar amb decoració de 4 palmetes estampillades asimètriques i una base de ceràmica Campaniana A. Pocs dies després (25 de juny de 1955) es trobà una quarta sitja, al sector més proper al camí que mena a la capella de Sant Joan de Salerm, de la qual es recuperà el següent lot de materials: - Fragments de dolium. - Un morter - Totxo molt gruixut de possible factura romana. - Ceràmica ibèrica comú a torn: fragments d'àmfores, de kalathos amb decoració pintada roja, i de part d'una vora d'un oenochoe. - Ceràmica a mà. - Ceràmica vidrada moderna o medieval (no descrita) | 41.4040800,1.7542400 | 395871 | 4584364 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66803 | Torrota de Can Pinya/Torre de Cal Pinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-de-can-pinyatorre-de-cal-pinya | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol XIX: El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 201. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1973): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història. El seu basament...' Programa dels Aplecs al Castell de Subirats (Aplec de la Font Santa). Subirats. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1974): 'De la Comarca'. Cantillepa, Gelida: Publicació Mensual de la Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Gelida, època III, any VI, n. 70. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats'. Subirats, p. 40. CARAFÍ I MORERA, E. (1999): 'Les torres de Subirats, un patrimoni en perill'. TOT SUBIRATS, nº27, pp. 12-13. Publicat també al periòdic El 3 de vuit', del 30 de juliol de 1999, p. 22. ESTRADA, J. (1969): 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Barcelona, Comisión de Urbanismo B65, pp. 62-68. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1986): 'El Penedès durant el període romànic'. Sant Sadurní d'Anoia, p. 54. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. PLADEVALL, Antoni; COLOMER, Ignasi M.; TOUS CASALS, Joan (1976): 'Columbaris, Colomers i Palomers'. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. Ed. Rafael Dalmau, p. 27. RAFEL I FONTANALS, Núria (1980): 'Contribució a l'estudi de diverses restes arquitectòniques publicades com a columbaris romans'. Fonaments. Barcelona, Ed. Curial, pp. 117-125. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 2/Alt Penedès.' Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 181. | X - XV | Les restes de la torrota estan molt envaïdes per la vegetació. A més el mas de Can Pinya també està en ruïnes. Tot el conjunt presenta un aspecte molt degradat. | Estructura de planta quadrada (5 x 5 m aprox.) i una alçada d'uns 7 m. D'aquesta antiga torre tan sols resten conservades, en estat molt precari, dues de les seves parets que fan angle (NE), part del mur sud, mig enrunat, i un altre llenç que arrenca de la paret est. Està totalment feta de tàpia, si bé conserva restes d'un arrebossat, segurament modern. Per la part interior les parets de l'edifici presenten una sèrie de cel·les disseminades, d'unes mides aproximades de 22 x 22 cm, la major part de les quals tenen sortida a l'exterior i forma abotzinada; algunes amb una petita llosa de pedra a la part superior del forat. | 08273-20 | A 600 m al nord-oest del nucli de Torre-ramona, al vessant nord del turó de la Giramola. | No es conserva cap notícia documental referent a la torre. El primer esment de l'existència d'aquesta torre el devem a José Serra Ciré, de Sitges, l'any 1965. La notícia propicià que el grup de recerques de l'Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú (sobretot en Joan Virella), juntament amb Pere Giró i Romeu (l'aleshores Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca) s'interessessin per l'edifici. Existeixen fotografies que avalen que fins a principis dels anys ‘80 del segle XX es conservava tota la planta, excepte un tram de la paret NW, on ha devia haver la porta d'entrada, que ja estava en ruïnes. Els propietaris del mas proper de Can Pinya, però, derruïren les parets NW i sud per a construir un corral tancat, existent encara avui. L'ús com a corral ha provocat que hi quedin restes de teulades i bigues a l'interior, i petits coberts adossats a l'exterior. Si bé les primeres hipòtesis adjudicaven un ús funerari romà a l'edifici (columbari), els darrers estudis (RAFEL I FONTANALS, 1980) contradiuen aquesta versió, adduint que la tècnica i tipologia constructiva no és pròpia del món romà, i que les cel·les del mur són massa petites per contenir urnes cineràries amb ofrenes. També cal fer esment de la troballa d'un fragment de ceràmica àrab, datada al segle XI, incrustada dins la tàpia, el que fa pensar que la torre tenia, en els seus inicis, una finalitat defensiva, que posteriorment passà a ser un colomer, o bé que des del principi combinés les dues funcions. | 41.4199900,1.8271600 | 401990 | 4586045 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66803-foto-08273-20-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La torrota té adossat el mas homònim. Els seus habitants van fer servir la torrota com a annex agrícola. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66804 | Torrota del Moro/Torre del Moro/Torrassa de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-del-morotorre-del-morotorrassa-de-ca-lalmirall | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 225-228. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 2. Alt Penedès'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 180. | II-V | El jaciment es troba enmig d'un camp de conreu. L'element visible és un mur amb una entitat considerable, que corre el perill de ser enderrocat com a conseqüència dels treball agrícoles. | Jaciment situat enmig d'un camp de vinyes 100 m a l'oest del caseriu de Ca l'Almirall (zona de Lavern). Es tracta d'una concentració de materials ceràmics romans en superfície, així com una paret conservada feta de pedres de tamany regular, disposades en diverses filades on es poden apreciar els forats on es recolzava l'encofrat de construcció, típic d'època romana. La seva alçada mitjana és d'uns 3,20 m, mentre que té una amplada màxima de 4,5 m. El mur, fet de reble i calç presenta, a la seva part superior, una finestra revestida de maons, que forma un arc a sardinell. | 08273-21 | A 300 m. de Ca l'Almirall (zona de Lavern) en una zona de vinya. | La primera persona en esmentar el jaciment és Pere Giró i Romeu, l'any 1956, en què rep avís de la troballa d'un mur de construcció romana, a més de l'aparició de tègules, lloses, i d'altres trams de mur que van sorgir quan es va fer la replantació de la vinya nova. Tres anys després (1959), el Sr. Giró és informat de l'aparició de restes d'altres murs al voltant del primer que ja s'havia descobert, juntament amb un bon nombre de fragments de tègula, àmfora, dòlium, vasos i fragments de sigil·lata (sense especificar). L'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990) va mantenir una entrevista amb Antoni Adell (de Sant Sadurní d'Anoia), qui va explicar que a mitjans dels anys ‘70, principis dels ‘80 es va fer un camí de conreu en uns camps al NE del mur conservat (de vinya a presseguers), on es van detectar diverses restes. Igualment, amb l'arrencament d'una figuera que hi havia també en aquests camps, es va localitzar un àrea amb vàries dolia. Al Museu de Vilafranca del Penedès hi ha dipositat només part del material. | 41.3890200,1.7627800 | 396561 | 4582682 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Encara ara s'observen restes en superfície, sobretot fragments de tègula. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66805 | Torre de Can Llopart/Torrota de Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-lloparttorrota-de-can-llopart | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica', vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 199. A.A.V.V. (1971): 'Els castells catalans', vol. III. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, p. 767. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. CARAFÍ I MORERA, E. (1999): 'Les torres de Subirats. Un patrimoni en perill'. TOT SUBIRATS, n. 27, novembre 1999, pp. 12-13. Publicat també al periòdic El 3 de vuit', del 30 de juliol de 1999, p. 22. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 219. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya'. Vol. 2. Alt Penedès. Barcelona, p. 181. | X-XV | L'any 2006 aquest edifici està en fase de consolidació per reparar determinades esquerdes que afecten la seva estructura. | Torre de guaita ubicada en un turó prop del nucli dels Casots. Era un edifici d'avançada depenent del castell de Subirats, en un lloc estratègic entre la depressió penedesenca i la conca del baix Anoia. El cos de la torre és de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,10 m, i un gruix del mur de 1,25 m. Té una alçada total de 10 m, de forma troncocònica, amb la part superior una mica més estreta que la inferior. Els murs estan fets de carreus petits i irregulars, units amb un morter de baixa qualitat. Aquests murs presenten algunes espitlleres, formades per quatre pedres a costat i costat. A uns 3,5 m d'alçada hi ha l'obertura de la porta principal, al nivell de la qual hi ha una falsa cúpula. Al cim de la torre n'hi ha una altra. També a la part alta s'observa la col·locació d'un desguàs per evacuar l'aigua de pluja i evitar inundacions. Al voltant de la torre, a les bandes S i O, hi ha diverses parets que tanquen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal, segurament relacionats amb l'estructura militar. Aquest recinte té una longitud de 30 m x 20 m d'amplada el gruix d'aquests murs és de 75 cm, excepte l'oriental, que fa 210 cm. Cal dir també que per la superfície es poden trobar fragments de ceràmiques medievals i modernes. | 08273-22 | Carretera BV-2427, km 4,3 a 300 m al nord-oest de la masia de Can Llopart de la Costa. | Fins ara hom no ha trobat cap document d'època medieval referent a aquesta torre, si bé cal associar-la al castell de Subirats, documentat de de l'any 917, i del qual la torre era punt de guaita i defensa. Pere Giró i Romeu, Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'any 1968, va realitzar una sèrie de prospeccions inèdites aquell any, a la part baixa del turó, en el transcurs de les quals es van recollir, a nivell de superfície: - Fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn. - La Base d'un vas de ceràmica comuna ibèrica a mà. - Fragments de pedra granítica, possiblement parts de molins de mà. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès l'any 1990 no va poder documentar restes del període ibèric en tot el perímetre a peu del turó en superfície, si bé cal dir que els vessants N/NW i E són feixes ermes i abandonades, cobertes d'una espessa vegetació que feu impossible la prospecció. No se sap, per tant, si hi ha un establiment en vessant o dalt del turó, ni si es conserven més materials. | 41.4086900,1.8007500 | 399766 | 4584821 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66805-foto-08273-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66805-foto-08273-22-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Enric Carafí i Morera, segons explica a un article publicat a la revista TOT SUBIRATS (veure bibliografia), documenta l'existència d'una pica de pedra tallada, que es va endur de la torre de Can Llopart als anys '80, i que es conserva a Gelida, a l'espera de poder-la integrar al seu lloc original. Sembla que aquesta pica pertany a la ocupació de la torre com a habitatge. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66810 | La Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-santa | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. FAURA i SANS, M: 'Periodicitat de la Font Santa de Subirats. Deu intermitent termal'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol. XXXII- N. 3335, pp. 381-385. Barcelona, 1923. Tallers gràfics Hostench. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 28-29. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 178. | La font es troba avui dia totalment coberta per la vegetació, a l'igual que el camí d'accés, que resulta impracticable. | És la font més popular de Subirats. La torrentera de la Font Santa es troba al vessant nord-est del Pujol d'en Figueres. Les seves aigües pluvials les dóna a la riera de Lavernó, en la seva riba dreta, aigües avall; molt a la vora de l'aiguabarreig de les rieres de Lavernó i del riu Anoia. Avui dia no brolla, però cal tenir present que és intermitent. Es tracta d'una deu d'aigua termal, que es diu que tenia la propietat de curar les malalties de la pell. Aquesta qualitat sembla que es coneixia ja des d'antic; l'etimologia de 'Banys Vells', esmentada en la documentació antiga, així sembla confirmar-ho. Al lloc on surt l'aigua s'observen indicis de construccions. Segons Lluís Solé i Sabarís, els orígens de la deu mineral es troben a la zona volcànica de la comarca de la Garrotxa, essent la prolongació de la falla que, procedent de Caldes de Malavella, arriba a les vetes lignítiques de Subirats, amb una important bifurcació al seu inici que passa per la Garriga, Caldes de Montbui i la Puda. Faura i Sants, però, teoritza sobre els orígens de la font adduint que deu correspondre 'a les filtracions de les aigües per entre els avencs que existeixen en el massís cretàcic de les costes del Garraf, a la regió septentrional; i que aquestes aigües arriben a una profunditat corresponent a la falla meridional de la badia miocènica del Penedès, que tenen relació amb els estrats oligocènics. A això és degut que les aigües emanin termals, amb força excedent, passant per la zona de contacte entre les formacions terciàries i cretàciques; no intervenint-hi directament les pluges'. Altres autors si vinculen l'aparició de la font amb anys de pluges abundants. Segons Ramon Bosch, la Font Santa és una font termal i intermitent que sols brolla els anys d'abundoses pluges. El mateix autor comenta escriu tenir notícies que, quan brolla, les seves aigües surten a la superfície i ho fan a la temperatura de 31 º C. Igualment, apunta que hi ha informació que l'any 1811, tot sobtadament, deixà de brollar. Les característiques de la Font Santa, les quals contenen sulfat, carbonat calç i una petita quantitat de sofre, les fan especialment adients per a guarir malalties de la pell. Això motivà que l'any 1833 l'Acadèmia de Medicina i Cirugia de Barcelona s'interessés per les aigües perdudes amb resultats satisfactoris donat que les trobaren per tres vegades consecutives, però, per fi, desaparegueren definitivament. Segons Ramon Bosch el gener de l'any 1898 plogué abundosa i continuadament. La Font Santa no brollava solament en un raig, sinó que treia l'aigua per diversos llocs, ocupant una llargada de vint-i-cinc a trenta metres. Tot era un sortidor d'aigua calenta dintre de la torrentera de la Font Santa. L'aigua sortia entremig de la grava dipositada per les aigües del torrent, mentre que per altres llocs ho feia a glopades, tot obrint-se pas entre llot, sorres i pals que deixaren les aigües torrencials. L'aigua era pura i cristal·lina, inodora i sense regust. La humitat existent en el lloc fa que hi hagi una espessa vegetació, composta principalment d'esbarzers, arítjol, canyes, joncs i d'altres, que fan gairebé impossible d'arribar fins al lloc de l'estroncada Font Santa. Els pins que es troben en el paratge de la Font són ferms, frondosos i gemats, evidenciant la humitat existent que els fa diferents dels seus congèneres del Pujol d'en Figueres. | 08273-27 | Prop de la Torre-ramona, quasi a la desembocadura del Torrent dels Banys Vells | Si bé Salvador Llorac, basant-se en l'etimologia 'Banys Vells' fa remuntar els orígens de la Font Santa a l'època romana, Manel Córdoba afirma que la font data d'abans del segle XV. Aquest autor diu també que hi havia un safareig, del qual encara es poden apreciar algunes restes. Al segon torrent, des de la font, hi havia hagut una mina de carbó Al costat de la font hi hagué la capelleta de la mare de Déu de la Font de la Salut, anomenada així per les propietats curatives del doll. Madoz esmenta aquesta font al seu diccionari, on diu que era d'aigües calentes, les quals van desaparèixer sobtadament l'any 1811 i es van fer treballs per l'Acadèmia de Medicina el 1833 per descobrir de nou la deu, apareixent tres vegades consecutives però tornant-se a perdre. Les anàlisis realitzades presentaven riquesa en carbonats i sulfats de calç i quelcom de sofre, element aquest que explicaria les seves propietats dermatològiques. La constant intermitència de la deu ha fet que aquest aparèixer i desaparèixer de l'aigua fos estudiat i anomenades les dates en què s'esdevingué. Així, el mes de gener de 1898, segons un estudi de Marc Mir de Sant Sadurní d'Anoia, s'inicià una nova emanació, que va durar quaranta anys. Segons Faura i Sans, l'aigua sortia per diversos punts del llit del torrent, de sota els còdols i la grava, en una extensió de 25 o 30 metres. La temperatura era de 31º C i desprenia vapors i gasos. | 41.4192300,1.8096200 | 400523 | 4585981 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66810-foto-08273-27-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb els noms de la Font Agra o Font dels Banys Vells. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66811 | Font del Manar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-manar | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 30-31. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 179. | Font feta amb blocs irregulars de pedra lligats amb ciment. S'observen dues basses o dipòsits amb aigua; la bassa on raja l'aigua des del broc és de forma quadrada , rematada per un marc de ciment. Sobre el broc hi ha una cavitat a la paret, com un negatiu. Al costat d'aquesta basa hi ha l'altra, de forma semicircular, rematada amb maons plans inclinats, a mode de safareig Segons Manuel Córdoba, l'aigua d'aquesta font prové de la penya que hi ha més amunt, des d'on es canalitza fins al lloc on s'ubica la font. El raig de la font és uniforme. | 08273-28 | A la sortida dels Casots, prop de la N-340, al camí que va a les Flandes. | A causa de la gran formació de tosca, una pedra caliça que es forma per la successiva sedimentació de la calç, cap a l'any 1973, la font es va modificar, posant-hi un sifó. Fins no fa gaire encara era freqüent veure-hi pasturar alguns ramats, que bevien de l'aigua de la font, però des de l'any 1982, es va prohibir l'afluència de bestiar a l'indret, per motius d'higiene. | 41.4065500,1.8111000 | 400628 | 4584572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66811-foto-08273-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66811-foto-08273-28-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb els noms de la Font del Manart, la Font de les Flandes o la Font de Can Vidal.Tal i com indica un cartell a la paret de la font, l'aigua no és potable.El topònim de la font ha anat evolucionant per transmissió oral i, mentre uns parlen de 'manar', d'altres es refereixen a 'manart'. Probablement en els orígens s'utilitzava 'manar' per referir-se aquesta font, que segons els veïns dels Casots, no s'ha tallat mai, de forma que es refereixen a 'la font que no ha deixat mai de manar' | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66812 | Font de la Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-capella | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 34-35. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | XX | La font s'ubica en una zona de plataners que projecten ombra; l'entorn resulta força acollidor. | Font situada dins d'una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda. L'aigua raja dins d'una pica de pedra des del sortint d'una roca. El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra. Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font. La part superior de la cova està envaïda per heures Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic, de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó. D'aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d'ampit per rentar la roba: algunes estan rebaixades del cantó que s'aboca a la bassa. | 08273-29 | Al camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d'Ordal) | La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l'interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s'hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985). | 41.3911900,1.8391300 | 402948 | 4582834 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66812-foto-08273-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66812-foto-08273-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de La Fonteta.Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s'ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d'un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d'Ordal fins el 1924:'(...) Des d'allà caminava instintivament cap a la 'Fonteta'. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d'un passeig llarg (...) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s'hi havia infiltrat l'aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d'Olzinelles ho tenien com a lloc d'esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l'ampla entrada de la gruta (...)'.De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66815 | Molí de Cal Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-terra | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 24-25. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 181. | XX | Molí de vent utilitzat per extreure aigua d'una deu que hi ha a sota. El molí és de principis del segle XX, de planta quadrada amb un cos superior octogonal, fet a base de maó i reble units amb morter i terra cuita. A la part superior de l'edifici hi ha una cornisa de maó sobre la qual hi ha un ràfec que envolta la teulada a manera de merlets de maó esglaonats. Una base sobre el sostre suporta el molí, d'aspes metàl·liques; en aquest cos superior hi ha una porta per entrar al molí. Per la seva cara sud-oest, l'edifici té una porta d'arc de mig punt i finestres emmarcades en maó, que coincideixen amb els pisos, d'un estil que recorda l'art mossàrab, així com el mudèjar, per l'ús del maó. Al costat del molí hi ha un safareig. L'aigua d'aquesta deu, però, no és potable, i s'utilitzava per regar els camps o rentar roba. | 08273-32 | Prop de la masia de Cal Terra, a la zona de Can Batista. | La font es va construir al segle XIX. Aleshores era l'únic subministrament d'aigua de la masia de Cal Terra, així com també s'utilitzava per a regar els horts que hi havia a pocs metres de la font. La font es trobava coberta sota un arc de volta de maó pla i una obra de planta circular, talment com si la font fos dins d'una gruta. La construcció que cobria la font era de maó arrebossat, completament impregnat d'humitat. Al broc de la font hi havia una aixeta, que va desaparèixer; en lloc seu s'hi va col·locar una canya que evitava la pèrdua d'aigua. | 41.4049700,1.7761600 | 397705 | 4584437 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66815-foto-08273-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66815-foto-08273-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A uns 50 metres del molí hi havia la Font de Cal Terra, actualment colgada. La volta de maó pla que s'utilitzà en la construcció de l'arc que cobria la font és una tècnica tradicional catalana; s'utilitzava sobretot en la construcció d'escales, així com en les voltes dels cellers o per cobrir pous. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66816 | Font de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salada | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 38-39. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | XX | Tot l'entorn de la font està perdut, envaït per la vegetació. | L'aigua d'aquesta font ve de dues mines; una d'aquestes és un pou que trobem a la dreta si continuem el camí, tot just travessar el torrent. Generalment l'aigua sempre brolla pel broc, excepte en temps de molta sequera. L'aigua que raja de la font és lleugerament ferruginosa, factor que la converteix en única a tot el municipi. Ara, però, l'aigua no és potable. La font es troba avui molt amagada, envaïda per la vegetació. Presenta un parament frontal de formigó, amb un gravat on es llegeix '1941'. Hi ha un senyal 'aigua no potable'. El broc per on raja l'aigua està també força cobert per vegetació; una manguera canalitza l'aigua fins a una zona d'horts propera. | 08273-33 | Al marge d'un camí que porta a la riera, prop de la masia de la Salada | Segons el senyor Salvador Olivella, de Can Bas, en un document de la finca de Can Bas datat al segle XII, es menciona el torrent de la Salada com a 'celata', que en llatí vol dir 'lloc ocult, amagat o ignorat'. Així, segons Carme Huerta Martín, (HUERTA MARTÍN, 1985)), és probable que el torrent donés nom a la font i que 'celata' acabés convertint-se en 'Salada', per deformacions en la transmissió oral de la llengua. Antigament hi havia a la font dos brocs; d'un d'ells sortia aigua ferruginosa, de l'altre l'aigua que provenia de les escorrialles del torrent. La font fou condicionada pels seus propietaris l'any 1950, com a lloc d'esbarjo, instal·lant-hi una taula d'obra amb bancs per seure-hi. | 41.4128100,1.7548000 | 395932 | 4585333 | 1941 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66816-foto-08273-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66816-foto-08273-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A la zona on s'ubica la font hi ha una taula per seure-hi, quan l'any 1950 es va condicionar el lloc. Ara, però, a causa de la caiguda d'un arbre de grans dimensions a la zona, que no ha estat retirat, el lloc s'ha deixat perdre com a lloc d'esbarjo. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 66817 | Escultura del Saló de Plens de l'Ajuntament de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-salo-de-plens-de-lajuntament-de-subirats | Tríptic del '1r SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2003). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | Escultura abstracte realitzada en fusta, amb unes dimensions de 2,80 m d'alçada i 50 cm d'amplada, situada verticalment amb obertures interiors sinuoses. | 08273-34 | Al saló de plens de l'Ajuntament de Subirats. | L'escultura és el resultat del 1r. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 16 i 20 de juny de 2003, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: CLAUDE LE LUHERNE (Bretanya), ALFREDO SÁNCHEZ (Salamanca), EVA ROUKA (Txecoslovàquia), ANTON MENDIZÁBAL (Donosti), JOSEP MASSANA (Sant Pau d'Ordal), i LLUÍS BANTÍ (Olot). Anton Mendizábal, autor d'aquesta peça, va néixer a Donosti l'any 1945, i actualment viu i treballa a Oiartzun des de 1969. És llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat en Pedagogia. Finalitzà la carrera de 'txistu' amb Isidro Ansorena i es dedicà a fer classes d'Història de l'Art, Cultura Musical i Arts Plàstiques en el diferents cursos de batxillerat de la Ikastola Orereta de Renteria durant 25 anys. També és professor de talla de les diputacions de Guipúscoa i Biscaia i del Club de Arte Catalina de Erauso. Ha estat professor de pedagogia general a la Universitat del País Basc. Ha realitzat exposicions des de l'any 1982 a diferents indrets de l'estat espanyol, així com a París, Tolosa i Frankfurt. | 41.3824500,1.7945800 | 399210 | 4581915 | 2003 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66817-foto-08273-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Anton Mendizábal | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66818 | Font de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-julia | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 40-41. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 181. | Seria aconsellable desbrossar la vegetació circumdant que comença a envair l'espai de la font. | Font ubicada en una zona rica en aiguamolls, la majoria actualment drenats. La font és poc profunda, i rep l'aigua d'una mina localitzada en un terreny pantanós, tot i que actualment l'eixida no presenta cap aixeta ni broc per on raja l'aigua. La font està feta d'obra, construïda a partir de blocs de pedra irregulars de tamany mitjà, coronada per una cornisa de maons plans. Als costats de la font hi ha bancs, vora un marge amb un gran plataner. L'aigua de la font s'utilitza principalment per regar els horts propers; es canalitza l'aigua a través d'uns conductes fins al lloc on es troben els conreus. Tocant a la font hi ha un safareig, que conserva les batedores que servien per rentar, avui envaït per la vegetació. A uns 50 m. hi ha la font brollador de la bassa de Can Julià, una bassa natural a la qual s'hi adossa un mur d'obra que impedeix la inundació dels conreus. | 08273-35 | Als voltants de la masia de Can Julià, a l'heretat de Can Bas (Lavern) | L'any 1982 es van fer obres de millora a l'indret de la font; s'hi van instal·lar els bancs d'obra del laterals de la font. | 41.4012300,1.7531300 | 395774 | 4584049 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas.La zona de la font és un hàbitat d'espècies d'aus pròpies d'aiguamolls. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66819 | Font de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rossell | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat a la part inferior, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua, fet de maons. A banda i banda de la font l'aparell d'obra sobresurt format dos bancs laterals, curts. També s'observa la presència de dues plaques commemoratives, una sobre la captació d'aigües a Subirats i una altra sobre la inauguració de la font | 08273-36 | Al nucli de Can Rossell | 41.3978200,1.8056300 | 400157 | 4583609 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66819-foto-08273-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66824 | Carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-font-0 | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XVIII-XX | Alineació de cases adossades en un sol carrer, aïllat, d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures; els sostres són a doble vessant. | 08273-41 | Sector Nord de la carretera BV-2428, al nucli de Sant Pau d'Ordal | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3852400,1.7970100 | 399417 | 4582222 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66824-foto-08273-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66824-foto-08273-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66824-foto-08273-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases; en aquest mateix carrer se'n pot observar alguna que respon més aviat a un estil arquitectònic noucentista-racionalista, mentre que també n'hi ha d'altres reformades de fa molt pocs anys.A mig carrer es troba la font que li dona nom. Es tracta d'una font d'obra, feta en un marc de maó coronat en forma de sostre a dues vessants i un basament quadrat a terra, igualment de maó, on s'ubica el desguàs per recollir l'aigua. El centre de la font està format per un plafó amb un escacat de rajoles de ceràmica blanques i blaves, amb una aixeta metàl·lica enmig, de la qual en raja l'aigua.Aquesta font és de la mateixa tipologia que les restants fonts artificials ubicades als nuclis de població del terme municipal de Subirats, factor que els confereix unitat estilística i identitària. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66825 | Festa Major de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-dordal | Festa Major que se celebra a Sant Pau d'Ordal, cap del municipi de Subirats, l'últim cap de setmana de gener. Els balls més destacats que surten a les cercaviles de la Festa Major són: - El drac de Sant Pau d'Ordal: va ser construït l'any 1981, de mà del Sr. Josep Mallofré, a partir d'una iniciativa de l'esplai 'Els cargols', de Sant Pau. Des d'aleshores ha participat en la cercavila de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal, i ha fet vàries sortides a altres festes majors i trobades. - Els grallers de Sant Pau d'Ordal: es van fundar l'any 1983 per iniciativa del Sr. Salvador Mallofré Massana, qui va organitzar un curset per aprendre a tocar la gralla. A més de tocar a les Festes Majors del municipi de Subirats, també han tocat per tot Catalunya; als anys '90 del segle XX tocaven a la Festa Major de Vilafranca del Penedès. En altres ocasions han estat acompanyats pels falcons de la Ràpita, els de Sant Sadurní o el drac de Moja. Des de l'any 1991 es van fusionar amb els grallers de Moja i algun graller de Vilafranca. Actualment també tenen el nom de 'Grallers de la Becaina'. - Diables de Sant Pau d'Ordal: l'anagrama que llueix al seu vestit és un disseny del Sr. Eudald Vendrell, de l'any 2001; els vestits van ser realitzats per la Sra. Elisabeth Hernández. L'actual colla nova de Diables de Sant Pau és de l'any 2004, actuen per la Festa Major de Sant Pau, per la Festa de la Collita i el dia de la seva festa grossa, el correfoc, que coincideix aproximadament amb el primer cap de setmana de juliol. Des de la inauguració del Centre d'Esplai 'Els Cargols', fa 35 anys, es comença a introduir a la Festa Major de Sant Pau els diferents grups folklòrics infantils que intervenen en la cercavila. Aquests són: - Diables infantils de Sant Pau d'Ordal: normalment són uns 10 nens, que formen part de l'esplai. Els dirigeix el monitor del seu grup. - Bastoners petits de Sant Pau d'Ordal: surten a la cercavila des de fa uns 35 anys, són uns 10 integrants, entre nens i nenes. - Pastorets de Sant Pau d'Ordal: executen les mateixes coreografies de fa 35 anys, i normalment porten bastons grans. - Gitanes infantils de Sant Pau d'Ordal: són de recent creació, de l'any 2006, en què ja van prendre part en la cercavila. | 08273-42 | A Sant Pau d'Ordal | 41.3833100,1.7960800 | 399336 | 4582009 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La informació ha estat recollida del testimoni oral de diversos membres dels grups folklòrics ressenyats. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66828 | Carrer de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-can-sala | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XVIII-XX | La rehabilitació moderna d'una de les cases ha trencat l'estètica conjunta perquè no ha respectat la tipologia típica de les cases. | Alineació de cases adossades en un sòl carrer, aïllat d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures; els sostres són a doble vessant. | 08273-45 | Al N del barri del Pago | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3890300,1.8136700 | 400816 | 4582623 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66828-foto-08273-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66828-foto-08273-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66828-foto-08273-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La rehabilitació moderna d'una de les cases ha trencat l'estètica conjunta perquè no ha respectat la tipologia típica de les cases. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66829 | Carrer nou de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-de-can-cartro | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XIX-XX | L'edificació d'habitatges davant de la línia de cases en el mateix carrer ha desvirtuat la panoràmica del conjunt del carrer. | Alineació de cases adossades en un sòl carrer, aïllat d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures, la del mig potser un balcó amb barana de ferro forjat; els sostres són a doble vessant. | 08273-46 | A 450 m a l'est del nucli de Can Cartró | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3972400,1.7434200 | 394956 | 4583618 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66829-foto-08273-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica, excepte en algun cas, s'ha tendit a respectar. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66832 | Font dels Canons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-canons-0 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 20-22. | XX | L'actual Font dels Canons va ser canalitzada i ara surt al nucli mateix de Torre-ramona, al costat de la Confraria del Cava, on es pot veure la nova font. Aquesta font nova és una construcció feta amb el mateix tipus de pedra que la de la paret de l'edifici de la Confraria on està adossada. Pel que fa al pou, és una remodelació de l'antic. Les restes del lloc per on brollava la font original continua estant al seu lloc primigeni, al bosc de la finca de Can Formosa, si bé el que s'observa són les restes d'aquesta. | 08273-49 | Al nucli de Torre-ramona | Tal i com constava a la inscripció de l'antiga font dels canons (fitxa 243), la construcció d'aquella es va fer l'any 1932. La nova font dels Canons va ser instal·lada al moment en què es va construir l'edifici de la Confraria del Cava, l'any 1981. Abans, però, la font original estava al lloc esmentat al camp 'ubicació', davant del que fou l'edifici d'unes caves. Prop de la font hi havia el pou que abastava el nucli de Torre-ramona, una construcció antiga coberta amb una gran llosa de pedra. El pou i la font van ser enderrocats durant les obres de la construcció de la Confraria del Cava. | 41.4207800,1.8199400 | 401388 | 4586141 | 1981 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66832-foto-08273-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66833 | Sarcòfag de l'església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-pau-dordal | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XI-XII | El sarcòfag està fragmentat pel costat esquerre dels peus. | <p>Sepulcre exempt que inclou una tomba antropomorfa, fet de pedra calcària, amb unes dimensions d'1,87 m de llargada màxima, per una amplada de 0,57 m i una profunditat màxima de 0,35 m. La mida de l'enterrament és de 172 cm. El cap presenta una forma lleugerament trapezial, quasi quadrada, amb una longitud de 20 cm i les espatlles arrodonides. L'amplada del cos al nivell de les espatlles és d'uns 48 cm, que es va reduint fins a aproximadament uns 25 cm a la zona dels peus. La profunditat oscil·la entre els 19 cm del cap, els 35 cm de la part central del cos i els 23 cm dels peus.</p> | 08273-50 | A l'interior de l'església de Sant Pau d'Ordal | <p>Aquest sarcòfag va aparèixer durant les tasques d'excavació arqueològica que es van realitzar als anys '40 del segle XX a la necròpolis de l'església de Sant Pau d'Ordal. Alguns estudiosos daten aquest tipus d'enterraments cap als segles X-XI (contemporanis de les tombes antropomorfes olerdolanes, excavades en roca mare), mentre d'altres tendeixen a emmarcar-los en una cronologia compresa entre els segles XII-XIII, en una època on ja predominaven els enterraments de lloses, tot i la forma antropomorfa del cas de Sant Pau.</p> | 41.3815100,1.7958600 | 399315 | 4581809 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66834 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 267-268. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 616. Vilafranca de Penedès. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. | XVI | La masia ha estat restaurada recentment. | Masia de planta rectangular de tres pisos, amb teulada a doble vessant coberta amb teula àrab i alguns edificis annexos. La façana principal presenta, a la planta baixa, un gran portal d'entrada d'arc rebaixat emmarcat amb uns carreus de pedra de mida notable, amb algunes finestres de forma quadrada a banda i banda d'aquest. El primer pis s'articula a partir de tres finestres que s'obren a la façana, de forma rectangular amb balcó de baranes de ferro forjat. El pis superior presenta dues galeries de finestres d'arc de mig punt, de petit tamany, separades per un interessant rellotge de Sol fet amb rajoles vidrades on hi ha representada, al centre, l'escena del bateig de Crist per Sant Joan Baptista. | 08273-51 | A l'esquerra de la C-243b de Sant Sadurní a Gelida prop del polígon Lavernó | El senyor Anton Ferrer de la Foradada és el primer membre de la família que apareix documentat l'any 1586 al llibre 333 dels capbreus del benefici de Nostra Senyora de Vilarnau, que era la verge que ostentava culte a la desapareguda capella de la Foradada. Un dels seus descendents, el senyor Antoni Rovira de la Foradada formava part del govern municipal en el moment de la segregació de Sant Sadurní d'Anoia del municipi de Subirats, l'any 1764. Segons Maria i Lluís Forns Santacana, aquesta masia rep el nom de la Foradada perquè 'foradaren' la riera de Noia per modificar el seu curs, vers el segle XVII. Aquest canvi del curs de la riera provocà l'erosió de la riba dreta i una esllavissada de les terres que va comportar la destrucció de la capella de Sant Miquel de la Foradada, d'origen romànic. Segons Carles Querol, en canvi, l'esfondrament de la petita muntanya on s'ubicava la capella de Sant Miquel de la Foradada fou originat per l'erosió natural del riu Anoia, no al segle XVII, sino entre els anys 1731 i 1740. | 41.4285200,1.8081800 | 400417 | 4587014 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66834-foto-08273-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66834-foto-08273-51-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Segons Salvador Palau i Rafecas (PALAU I RAFECAS, 1991), a la conca del riu Anoia, molt a prop de la masia de la Foradada, hi havia l'any 1991 les restes del molí fariner de la Foradada, del qual tan sols quedaven les dues boques de la sortida del desguàs, d'arc de mig punt. L'existència de dites restes no s'han pogut constatar en aquest estudi. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66835 | Pi de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-salada | MASCLANS, F. (1990): 'Guia per a conèixer els arbres'. Editorial Montblanc. Barcelona, p. 119 | Exemplar d'arbre mediterrani de pi blanc (Pinus Halepensis) de grans proporcions. D'entre 15 i 20 metres d'alçària, el tronc és recte des de la base fins a la capçada, on es converteix en tortuós, la capçada és esclarissada. L'escorça és grisa i esblanqueïda. Les fulles són d'un verd clar grisenc, primes i blanes, de 6 a 10 centímetres de llargada. | 08273-52 | Al Nord de Can Bas, molt a prop de la masia de la Salada, al torrent de la Salada | 41.4147300,1.7539800 | 395866 | 4585547 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66835-foto-08273-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Altres sinònims de pi blanc són: pi bord, pi garriguenc, sapina. Floreix entre abril i maig. Viu a la terra baixa, on primitivament restava a la garriga amb margalló i a les clarianes assolellades, àrides i pedregoses del país de l'alzina; a causa de la destrucció del bosc natural ha pogut estendre's i esdevenir el més comú i més abundant dels arbres d'aquest territori. Les pinyes que fa són ordinàriament molt abundants, de grandària mitjana i estretament còniques. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66836 | Cal Fermí Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fermi-font | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs, p. 98. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XIX-XX | Masia formada per tres cossos, dos d'ells són laterals, i estan disposats a banda i banda d'un espai central allargassat. La masia compta igualment amb diversos edificis annexos i resta tancada per un baluard que té l'entrada principal per la banda sud-oest; s'hi accedeix per una reixa de ferro forjat. L'edifici principal, amb la façana orientada a llevant, té planta baixa i pis amb un portal d'entrada d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres rectangulars a banda i banda. Aquest portal no centra la façana, sinó que està lleugerament desplaçat a la dreta d'aquesta. En aquesta façana hi ha un rellotge de Sol. Presenta teulada a doble vessant frontal de teula àrab, si bé l'aiguavés que dóna a l'exterior de la finca està lleugerament sobreelevat respecte al que cau sobre la façana principal. La resta de les edificacions annexes presenten teulades igualment de teula àrab, majoritàriament d'un sol vessant. D'entre els annexos agrícoles del conjunt destaca la porxada situada a l'esquerra de l'entrada principal, a la qual s'accedeix a partir d'una sèrie d'arcades de mig punt. Les façanes del conjunt estan arrebossades de guix blanc, i no presenten cantoneres de pedra vista. Sí s'observa, en canvi, a la banda nord-est, una porta d'accés a la propietat per la banda posterior, on destaca el marc de maó vist. Algunes obertures conserven una interessant ferramenta amb reixes de ferro forjat, del tipus espina de peix, feta a partir d'un tros de passamà en el qual a cops de tallant i martell s'ha donat forma adequada a l'espina. Pel que fa a l'interior, cal destacar la llar de foc, de grans dimensions, i el bufet d'època per a guardar la vaixella. | 08273-53 | Carretera C-243b entre Sant Sadurní i Torre-ramona, al costat de la depuradora d'aigües. | Els orígens d'aquesta masia es troben al segle XV, a partir d'un privilegi reial concedit als germans Pere i Jaume Font contra Francesc Gralla, amb data del 10 de desembre de 1493, ratificat el 27 de desembre de 1553. En aquest document ja apareix esmentat un propietari de Cal Fermí Font. Es creu igualment que la masia Pas de Piles era un cens modern de Cal Fermí Font. També un membre d'aquesta casa, Pere Parellada, dit lo Fermí Font, era alcalde constitucional l'any 1820. | 41.4257700,1.8119100 | 400725 | 4586704 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66836-foto-08273-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66836-foto-08273-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Cal Font.Els tres cossos que formen la masia són edificacions diferents que s'han anat afegint al llarg del temps. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66842 | La Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-1 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | L'entorn de la font està força degradat. | Font enclotada sota el pont de la carretera que des de Sant Pau d'Ordal va cap a Lavern. S'hi accedeix baixant unes escales de maó al peu de les quals hi ha un banc d'obra, també de maó. A les parets de la font hi ha pintades i el terra esta força brut. La font en sí mateixa es troba al davant de les escales, un cop s'han baixat. És una senzilla aixeta de metall dotada de clau de pas per a l'aigua, que sobresurt de la paret. A la dreta d'aquesta es pot observar una obertura quadrada realitzada a la paret, a l'interior de la qual es veu part del tub per on l'aigua està canalitzada cap a l'aixeta. | 08273-59 | A Sant Pau d'Ordal, prop de la parada de bus a la carretera de Lavern, sota el pont. | 41.3845400,1.7964100 | 399366 | 4582145 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66843 | Font del Bassot de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bassot-de-lavern | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el clot està sec i envaït per la vegetació de ribera. | Clot actualment colgat per vegetació, al marge de la riera de Lavern. Segons Manel Córdoba i Martínez, el clot era molt gran i sempre hi havia aigua, utilitzada per als sulfats i altres tasques agrícoles. | 08273-60 | A 300 m de l'entrada al nucli de Lavern en direcció a Sant Pau d'Ordal | 41.3892200,1.7757500 | 397646 | 4582689 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66843-foto-08273-60-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66844 | Font de Cal Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-savall | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Tot i que la instal·lació hidràulica funciona perfectament, part de la caseta que guarda la font està força envaïda per la vegetació, fins i tot al seu interior han entrat algunes branques. | Font ubicada dins d'una caseta baixa d'obra de ciment, de petites dimensions, coberta amb un sostre d'uralita suportat per tres grans rocs, i amb una planxa metàl·lica força rovellada que tapa l'accés a l'interior. Aquesta caseta tanca un pou dins del qual hi raja l'aigua, fet també de ciment, de forma rectangular amb les cantonades lleugerament arrodonides, cobert amb una altra planxa metàl·lica. | 08273-61 | En un corriol que surt a la dreta del camí que va de Can Justino a Savall | 41.3956500,1.7915500 | 398977 | 4583384 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66844-foto-08273-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66844-foto-08273-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66853 | Centre Recreatiu de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-de-can-rossell | XX | Edifici d'estil racionalista, de maó arrebossat de guix de color rosat a les façanes, excepte el sòcol, d'un color vermellós fosc. A la façana principal destaca la port d'entrada, ample, amb una finestra a cada costat, i el coronament, separat de la part baixa per una cornisa de maons, amb quatre pilastres de maó arrebossat del mateix color vermellós que el sòcol, que el divideixen en tres trams, dos laterals, plans, sota els quals hi ha un fanal de ferro forjat, i el central, semicircular, on hi ha pintat l'emblema o escut del Centre Recreatiu de Can Rossell, sota el qual hi ha la data de 1927. La façana lateral, que dóna al carrer de Can Rossell, presenta una porta lateral d'accés al centre i una filera de finestres amb el marc de maó vist. A l'esquerra de la façana principal hi ha un annex de pedra amb teulada a un sol vessant i porta de maó amb arc rebaixat. | 08273-70 | Al nucli urbà de Can Rossell | 41.3978000,1.8054600 | 400143 | 4583607 | 1927 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66853-foto-08273-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66853-foto-08273-70-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66854 | Font Brollador de la Bassa de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-brollador-de-la-bassa-de-can-julia | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Seria recomanable controlar el creixement de la vegetació de ribera en els marges de la bassa. | Bassa amb aigua abundant, on sempre hi neix, situada enmig d'una zona de vegetació de ribera, on predominen els oms. Les ribes de la bassa estan, però, molt envaïdes per la vegetació. L'aigua d'aquesta bassa alimenta la Font de Can Julià o de Can Bas. | 08273-71 | Al camí a sota del restaurant Sol i Vi, a la zona de Can Bas. | 41.4014000,1.7534200 | 395798 | 4584068 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66854-foto-08273-71-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66855 | Font d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dordal | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat als laterals inferiors, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha el forat per a l'aixeta, però l'aixeta pròpiament dita no hi és. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. La font té dues inscripcions de marbre. A la de l'esquerra hi diu: 'Captació d'aigües a Subirats i servei de distribució a Ordal'; a la placa de la dreta es llegeix: 'Inaugurat pel president de la Generalitat, molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soley. Subirats, 28 d'abril, 1985'. | 08273-72 | Plaça de la Creu, a Ordal | 41.3942500,1.8473800 | 403642 | 4583165 | 1985 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66855-foto-08273-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66858 | Font de Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lavi | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat als laterals inferiors, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. | 08273-75 | Al nucli urbà de Ca l'Avi | 41.4101200,1.7383300 | 394551 | 4585054 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66858-foto-08273-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66858-foto-08273-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66861 | Font de Can Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-batista | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat als laterals inferiors, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. L'estètica d'aquesta font és la mateixa que trobem a altres barris de Subirats, com a emblema del municipi. | 08273-78 | Plaça del Col·legi, al nucli de Can Batista | 41.4107700,1.7749300 | 397611 | 4585082 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66861-foto-08273-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66862 | Castell de Subirats i església de Sant Pere del Castell de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-subirats-i-esglesia-de-sant-pere-del-castell-de-subirats | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 194-195. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1974): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història. El primer document escrit'. Aplecs de la Font Santa al Castell de Subirats. 20 i 21 d'abril, i 1 de maig de 1974. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 216-217. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1980): 'Els castells d'arrel romànica de l'Alt i el Baix Penedès', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1980, vol. III, pp. 35-37. RAVENTÓS I ESCOFET, Josep; BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1976): 'El Castell de Subirats'. Seix i Barral Germans, S. A. Barcelona. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 179-180.</p> | X-XII | Tot i que es va portar a terme una campanya de restauració de la torre de l'homenatge l'any 2003, l'edifici en conjunt presenta un aspecte ruïnós.D'altra banda s'observa que la vegetació comença a envair els recintes recentment adequats per a visitar després de la intervenció arqueològica.L'església es va refer l'any 1807; posteriorment, el 1973 es va realitzar una campanya de restauració, durant la qual es va afegir el portal de la façana de migdia, sobre l'antic portal barroc del segle XVII, d'estil neoromànic, amb arquivolta i capitells esculpits. A diferència del castell l'església es troba, doncs, en bon estat de conservació. | <p>Actualment el castell es troba en un estat semi-ruïnós. Estava reforçat per quatre torres de planta circular, de les que se'n conserva part d'una, que presenta espitlleres. També hi ha restes de parament de muralla, de carreus petits i irregulars. La torre d'homenatge o torre mestra, del segle X, és de planta lleugerament rectangular, amb els angles rectes a l'interior i arrodonits a l'exterior. El mur nord, força alt, té un gruix de 80 cm, mentre l'est fa uns 275 cm. La torre devia tenir com a mínim tres sostres, dels quals es conserven les fileres de forats per a encabir les bigues. Els dos pisos inferiors del mur est presenten espitlleres. Al costat sud-oest de la torre mestra hi ha un espai identificat com a cisterna, només oberta per la part superior. A l'est de la cisterna hi ha encara altres estances. A l'est de la torre hi ha un vall o fossar, i més enllà existeix un segon recinte, enmig del qual s'aixeca una bestorre circular en ruïnes. L'edifici queda tancat a l'est per una muralla sobre la roca que la fonamenta. Al bell mig del recinte castral hi ha una construcció amb forma de tascó a la banda oriental i amb sengles murs paral·lels als costats nord i sud, mancant-li la cara occidental. L'aparell de l'obra és de carreus grossos, amb una alçada conservada d'uns 4,3 m. L'interior és massís. És possible que la cronologia d'aquesta estructura sigui anterior a l'Edat Mitjana, reutilitzant una construcció anterior. L'església de Sant Pere del Castell de Subirats, d'origen al segle XI, és d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals apuntats, que arrenquen de pilastres adossades als murs, una de les quals té una motllura esculpida. La nau és suportada per arcs formers amb un perfil semicircular, excepte els dos més occidentals, de perfil apuntat. La capçalera presenta un absis semicircular que aprofita part d'un absis anterior més petit, En aquesta part de l'absis es conserven alguns vestigis de pintures, amb un fris de triangles vermells. La projecció exterior de l'absis té forma quasi rectangular, amb un sostre de dues vessants. La porta de la façana sud, en arc de mig punt i ornamentada amb una arquivolta sobre dues columnes, va ser construïda en estil neoromànic durant la restauració, substituint un portal datat el 1809. La Mare de Déu de la Font Santa es guarda actualment a la capella del Roser, oberta al culte des de 1683, i que conserva decoració en estuc a les voltes d'aresta. La imatge actual és una còpia de la que va desaparèixer el 1936. A la part antiga de l'absis i a la part baixa de la façana sud es conserva una cantonada de la nau original. L'aparell és de reble, amb carreus de pedra tosca interposats. L'interior i la part més elevada del mur s'han fet amb carreus ben escairats i disposats en filades poc uniformes. Finalment, al tram est l'aparell és de carreu petit, alternant amb reble. El campanar és d'espadanya de dos ulls, si bé resta inacabat a causa de la restauració que va suprimir l'acabament barroc. Fora del recinte de l'església de Sant Pere del Castell trobem el cementiri parroquial de Subirats, inaugurat l'any 1.974. Tancat per una reixa, és cobert amb un sostre que imita una cavitat natural.</p> | 08273-79 | Carretera BV-2427, km. 3,8, al cim d'un turó, sobre els Casots. | <p>Sobre els inicis de l'ocupació de l'indret on s'aixeca el castell, alguns autors han proposat l'origen íbero-romà, en base a jaciments d'aquesta època propers (Pujol d'en Figueres, Vinya de Dalt/Torre-ramona,..), al pas de la Via Augusta pels peus del castell i a la troballa d'un mil·liari romà reaprofitat. Però fins ara aquestes hipòtesis no es poden contrastar, ja que aquests jaciments presenten un patró d'assentament diferent al del castell (a la plana, en terrenys conreables, menys abruptes). Sembla ser que ens trobem, doncs, davant d'una ocupació originàriament medieval. El castell de Subirats és l'edifici militar del que se'n té constància documental més reculada en el temps de tota la comarca, concretament de l'any 917. Sota el nom de 'Kastro Subiratos' trobem la residència dels vescomtes de Barcelona, fins que a al segle X la seva condició de plaça forta fronterera amb territori musulmà es desplaça a Olèrdola. A partir d'aquest moment resta sota jurisdicció de diversos castlans. Una de les dames més rellevants del Castell de Subirats va ser Elvira de Subirats, esposa d'Armengol VIII, l'últim comte d'Urgell. Elvira pactà amb el Rei Pere el casament de la seva filla Aurembiaix amb el fill del rei, el futur Jaume I el Conqueridor. La mort del rei a Muret l'any 1213 representà l'anul·lació d'aquest pacte. El 1220 va morir Elvira de Subirats deixant el comtat a la seva filla Aurembiaix, morta dos anys després del seu segon matrimoni sense descendència i finint-se així la línia directa dels Armengol. El castell fou manat enderrocar pel marquès de los Vélez, durant la Guerra dels Segadors. La intervenció arqueològica del 2.003 va permetre identificar la planta del recinte excavat, amb una potent muralla perimetral, accessos complicats i murs d'alçades considerables que minimitzen els punts febles del recinte. Es deduí que hi havia algun sistema d'accés elevat, mitjançant escales elevades o passarel·les. Com a emplaçament fortificat de frontera, s'hi feren reformes per procurar la subsistència en cas de setge, com la construcció d'una gran cisterna. Pel que fa a l'església de Sant Pere del castell de Subirats, la trobem documentada l'any 1030, si bé a principis del segle X ja hi havia al mateix lloc una petita capella castral. En un document de l'any 917, es diu que l'església estava dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Els protectors d'aquest temple foren els Santmartí, senyors del castell de Subirats. Al llarg de la història, Sant Pere del castell de Subirats va anar acumulant riqueses i possessions. Al segle XIV la parròquia s'esmenta sovint a causa de les visites pastorals. De fet, ha mantingut la parroquialitat del terme fins el 1930, quan s'ha convertit en el santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, en ser traslladada, el 1.726, la imatge que es venerava a la capella de la font de la Salut, als peus del castell. Durant les obres de restauració en una de les parets de l'absis aparegueren 9 monedes, classificades entre els segles XV i XIX, associades amb les ofrenes a la Mare de Déu de la Font Santa.</p> | 41.4159500,1.8170800 | 401142 | 4585608 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66862-foto-08273-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66862-foto-08273-79-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Si bé el castell es troba en un estat semi-ruïnós (per tant té un estat de conservació dolent), la capella continua en ús i per tant es troba en bon estat. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||
| 66866 | Sant Joan Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-salerm | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 200. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 183. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 260-261. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 86. OLIVELLA, Salvador (1998): 'La capella de Sant Joan Salerm', dins TOT SUBIRATS, nº26, novembre 1998, p.12. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 182. | X | Capella de planta rectangular d'una sola nau, coberta a dues vessants. A l'interior la coberta es resolt a partir d'una volta de canó de perfil rebaixat, reforçada per quatre arcs torals, dels quals els situats a l'est són ogivals, i els de la banda oest són de mig punt. L'absis semicircular, a llevant, està molt modificat, i presenta un ull de bou. A ponent, la nau es va ampliar amb un cos format per un transsepte i un absis semicircular. A la façana sud trobem la porta d'entrada al temple, senzilla, d'arc de mig punt amb les dovelles lligades posteriorment amb morter modern, amb dos graons, molt modificada. Tots els murs de l'edifici estan arrebossats; als llocs on el parament és visible, s'aprecia un reaprofitament de carreus molt més antics, potser romans. Tant a la façana nord com a la sud uns robustos contraforts ajuden a suportar les parets del temple. Més modern, del segle XVIII, és el campanar d'espadanya d'un sol ull, sobre el qual hi ha una creu, de 9,50 m. d'alçada, a la paret nord del temple. Disposa d'una campana de 60 cm. de diàmetre, construïda el 1940. Aquesta campana té una inscripció que, traduïda del llatí, diu: 'Francesc Olivella, la seva muller i els seus fills celebrant el triomf del cristianisme en la pàtria i la seva salvació en nom de Crist i de la puríssima Mare, foren donadors de Joana Maria Francisca, veu clamant lloances pel favor rebut. Any del Senyor 1940'. A l'oest trobem, adossat perpendicularment a la capella, un edifici el doble d'alt que aquesta, probablement la rectoria, de manera que el conjunt forma una planta de creu llatina. També la teulada d'aquest edifici és a dues vessants. A l'extrem oposat de la capella, aquest edifici annex presenta un absis que sobresurt del cos central. Les cornises d'ambdós edificis, fetes de maó, juguen amb motius geomètrics. | 08273-83 | Carretera BV-2154, km 0,5, dins la hisenda de Can Bas. | A França, Itàlia i Catalunya hi ha moltes esglésies i capelles dedicades a Sant Joan Baptista, com la de Sant Joan Salerm. L'etimologia del mot 'Salerm' fa referència a 'lloc ermotat', 'terra sense conrear'. Això es deu, segons Salvador Olivella, al fet que quan es va edificar la capella, tot el voltant era bosc, bàsicament d'alzina i garriga. Aquest bosc, conegut com 'l'alzinar', es va anar desartigant des de finals del segle XVIII fins a la segona meitat del XIX, a causa de l'extensió massiva del cultiu de la vinya a tot el Penedès. D'aquell bosc antic se'n conserva una part molt petita, plena d'arbres molt grans. La capella de Sant Joan Salerm es documenta per primer cop l'any 917, en un pergamí del monestir de Sant Cugat del Vallès; s'esmenten unes terres situades entre les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Aquestes esglésies podrien ser Santa Maria de Monistrol, Sant Pere de Lavern i, possiblement, Sant Joan Salerm. Va estar vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, ja des de final del segle X: l'any 992, Geribert, pare de Mir Geribert, va comprar a l'abat Odó de Sant Cugat una vinya i una garriga situades al castell de Subirats, al costat de la 'casa de Sant Joan'. A principis del segle XI, diverses butlles papals confirmen la subjecció de la capella al monestir vallesenc, juntament amb els seus béns i possessions. A altres referències documentals del mateix monestir de Sant Cugat s'hi esmenta el nom de Sant Joan dins el terme de Subirats, són dels anys 1002, 1007, 1023 i 1098. Al segle XII tenim documentades diverses donacions dels castlans de Subirats a la capella de Sant Joan. Així, l'any 1167, Ramon, germà de Pere de Subirats, li llega un morabatí; el 1185, la seva esposa Azlada, o Adelaida, li llega dos morabatins. D'altra banda, el 1311, el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, va visitar la capella, quan Arnau Camora era rector de Sant Pere de Lavern; d'aquella visita es dedueix que la capella de Sant Joan Salerm era aleshores sufragània de Sant Pere de Lavern. Sabem que al segle XIV hi havia al voltant de la capella un nucli de població disseminat, ja que al fogatge de 1358 hi consten cinc focs per a 'Sant Johan Çalerm': els focs d'Arnau Soler, Guillem Ferrer, Bernat Raffat, n'Albareda vídua i na Clareta vídua. L'any 1693 la capella fou visitada pel degà del Penedès. Als anys '40 del segle XX es va portar a terme una remodelació de l'edifici. Segons Salvador Olivella, per les característiques que presentaven les parets i arcades abans d'aquesta remodelació, la capella podria tenir orígens visigòtics. Sota l'altar primitiu hi havia una sitja, dins la qual s'hi van trobar, durant la intervenció dels anys '40, restes de rajoles vidrades, molt trossejades, amb la imatge de Sant Joan Baptista, encerclat per una gran sanefa, detalla cap a finals del segle XVII-principis del XVIII. També es van trobar ossos al voltant de les quatre parets de la capella, que després de la reconstrucció van ser abocats a l'ossari del cementiri de Sant Pere de Lavern. | 41.4037400,1.7523100 | 395709 | 4584329 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Existeix la possibilitat que aquest transsepte substitueixi un antic santuari; si això fos així, la capella de Sant Joan Salerm seria un cas únic al romànic català. | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66867 | Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-lavern | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 185. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 206-214; 271. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 85. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190-191. | XX | Església d'estil neoromànic, edificada al mateix emplaçament que ocupava l'antiga església romànica, de la qual no en queda cap rastre, excepte algunes pedres, algunes amb marques de picapedrer. L'edifici és de planta rectangular, d'una sola nau, absis semicircular i façana amb porta d'arc de mig punt amb arquivolta, imposta i capitells decorats, dintell i timpà llis. Sobre la porta, una gran rosassa també molt ornamentada. Coronant la façana hi ha una creu de pedra amb ràfec i arqueria cega. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha el campanar, de torre de planta quadrada, amb obertures per a les campanes i coronament de merlets esglaonats. El campanar, que fa 20,5 m. d'alçada, té una sola campana, de mida irregular, feta l'any 1940. A l'interior de la primera capella lateral, a l'esquerra del portal d'entrada a l'edifici, es conserva una pica baptismal de pedra calcària, romànica, la més gran de la comarca, datada al segle XI (veure fitxes associades). Cal destacar les pintures dels laterals de l'interior de l'església, es tracta de quatre grans murals, dos a cada banda, i un cinquè a l'absis, realitzats l'any 1951 per J. Busquets i F. Vidal i Gomà. Els temes representats són diversos episodis de la vida de Sant Pere i de Jesucrist, destacant el mural de l'absis, on es representa Sant Pere com a 'pescador d'homes', ja que apareix en una petita embarcació de pesca llençant xarxes a la mar 'pescant' persones. A l'entrada de l'església hi ha les restes de l'antiga creu de terme, de la qual es pot observar els graons i la columna. | 08273-84 | Carretera BV-2428, km 5,2, a 1 km de Lavern | Tot i que l'església actual és neogòtica, construïda entre els anys 1912 i 1925, ocupa el mateix emplaçament que l'església antiga, esmentada possiblement l'any 917, quan Ermenard i Udalard van cedir un alou als monjos de Sant Cugat, prop de l'Anoia, al riu de Bitlles, dins el terme del castell de Subirats. La primera menció segura de l'església és de l'any 1053, en el testament sacramental de Mir Lloc Sanç. També Guitard, en el seu testament, de l'any 1130, llega un morabatí a Sant Pere de Lavern per a celebrar misses. Consta també en el testament de Guillem Dalmau, l'existència d'un altar dedicat a Sant Martí dins l'església. El testament fou jurat per Berenguer i Guinabal sobre aquest altar l'any 1134. Al llarg del segles XII i XIII la parròquia surt esmentada en diverses donacions, fins i tot els anys 1279 i 1280, l'església va contribuir a les croades amb 40 i 38 sous respectivament. L'església antiga, la romànica, fou totalment destruïda, però per algunes fotografies conservades dels anys deu del segle XX, sabem que era un edifici ple d'afegits, amb un imponent campanar d'espadanya de dos pisos i dues obertures per pis que havia modificat enormement la seva primitiva estructura romànica. | 41.3973600,1.7665400 | 396889 | 4583603 | 1912-15 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66869 | Xemeneia de la bòbila de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-de-can-rossell | AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd. | XX | Xemeneia de planta hexagonal dividida en dos trams, més ampla a la base que al cim. Construïda amb totxos, el tram inferior presenta una porta amb arc de mig punt, i està separat del tram superior per una sanefa feta a partir de tres línies de maons esglaonats, pintats de blanc i verd. El tram superior, igualment hexagonal però més estret, no presenta cap obertura, i està coronat per una sanefa de tres línies de maons pintats de verd. | 08273-86 | Intersecció de la carretera BV-2427 amb camí de la urbanització de Can Rossell | 41.4011100,1.8103300 | 400555 | 4583968 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66869-foto-08273-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | És un dels pocs elements d'arqueologia industrial que es conserven a Subirats. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66871 | Corral d'en Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-massana | CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): 'Les cases pairals catalanes'. Ed. Destino. Barcelona, p. 199 | XIX-XX | El corral es troba en una fase molt avançada d'enrunament. | Construcció aixecada en pedra calcària. Es tracta d'un tancat de pedra de planta quadrada, conservat només parcialment, fet en pedra seca. En la part conservada el mur pot arribar a superar els dos metres d'alçada. Destaca un edifici de planta quadrada amb un cantó esberlat i sense sostre, els murs que el componen són de gran alçada i gruix, més de quatre metres, aixecades en pedra irregular i petita lligades i recobertes amb morter de calç (s'observen restes del cobriment). Hi ha una finestra al primer pis desplaçada a un dels costats d'una paret i dues obertures (portes) juntes a la part baixa de la construcció, a la mateixa paret. Hi ha bigues de fusta caigudes. Tant l'interior del tancat general com aquest edifici que sembla haver estat cobert, estan envaïts per la vegetació natural. | 08273-88 | A 600 metres al SE del Masset de la Massana, als Pujals d'en Ràfols | 41.3669600,1.8099700 | 400473 | 4580178 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66871-foto-08273-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66871-foto-08273-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66875 | Creu del Pago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pago | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 271. | XX | A la cornisa cònica que corona la columna hi ha unes lletres gravades de difícil lectura. | Creu de terme amb sòcol circular amb dos graons, sobre els quals s'alça una columna de forma arrodonida, d'uns tres metres d'alçada, feta amb pedres lligades amb morter. Està coronada per cornisa cònica que serveix de base a la creu, feta de ferro forjat amb la figura de Crist crucificat, i protegida per un barret cònic també de ferro. Té forma de pedró (creu commemorativa). | 08273-92 | A la cruïlla de la carretera BV-2427 amb el primer camí asfaltat a l'esquerra des de la N-340. | 41.3848700,1.8098600 | 400491 | 4582166 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66875-foto-08273-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66875-foto-08273-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Creu de Can Vendrell. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66882 | Can Bosch de Noia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosch-de-noia | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 237-238. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p.184. | XVI | Antic casal molt reformat, amb façana de composició simètrica, amb porta allindada, portal arquitravat i balcons als dos pisos, amb reixes de ferro forjat. La pedra de tot el marc del portal sobresurt una mica de la façana, ajudant a destacar l'entrada a la masia i conferint a l'edifici un aire senyorial. Presenta la cornisa motllurada, i un semicercle coronant el frontis. Al centre de la teulada, que és a doble vessant, sobresurt una torrassa de planta quadrada, amb quatre finestres a cada cara, coberta amb una teulada a quatre aigües. Té un jardí al davant i diversos edificis agrícoles annexos. | 08273-99 | A la caseria de Can Bosch, prop del riu Anoia, a l'extrem nord del terme. | Aquesta masia és possiblement anterior al segle XVI. Al segle XIV s'anomenava Mas Corbins i pertanyia a la capella de Santa Maria de Vilarnau, situada en un meandre de l'Anoia, més avall de la confluència amb la riera de Lavernó. El 3 de juny de 1524 el procurador de l'abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, Brígida Sapila (1521-1538) fa un establiment a precari a favor de Llorenç Bosc, pagès de Sant Pere de Subirats, dels masos Suriol del Camp i mas Corbins, situats a la mateixa parròquia, que afrontaven a llevant amb el torrent d'en Gombau, i part amb el riu Anoia; a ponent amb l'Anoia i el torrent d'en Roca, i al nord amb l'honor de Guardiola mitjançant el camí ral i part en l'honor d'en Llorenç Bosc, que seguia estant en alou de Santa Maria de Vilarnau. Aquest establiment fou perpetu, amb cens de quatre quarteres de blat a pagar cada any el primer d'agost, segons mesura barcelonina. D'aquest document es dedueix que l'actual masia de Can Bosc s'ubica al lloc on hi va haver un dels masos esmentats, però és impossible precisar quin d'ells, tot i que per les afrontacions sembla que estaven l'un tocant a l'altre. Existeix una fitxa a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès associada a la masia de Can Bosch de Noia, pel fet que antigament es conservava en aquest edifici un lot de monedes d'època antiga, que es creia aparegudes al subsòl de la masia., fet que convertiria Can Bosch de Noia en un jaciment amb troballes 'in situ'. No obstant, el novembre de l'any 1990, l'equip d'arqueòlegs redactors de la Carta Arqueològica van rectificar l'error: en una entrevista amb el Sr. Ramon Bosch de Noia, l'aleshores propietari de la masia, va aclarir que les monedes foren trobades pel seu pare anys enrere, i guardades a la casa sense anotar la seva procedència, que és totalment desconeguda.. Anys més tard, en fer-se unes obres a l'interior de la casa, van aparèixer les monedes, quan ja ningú les recordava. De les tres monedes que formaven el lot, tan sols dues foren descrites i publicades pel Sr. Pere Giró, cedint-les posteriorment al rector de Subirats, dipositari actual. Les dues monedes documentades són un semis iber de Kesse (l'actual Tarragona), datats en un ample període que abrasa des del segle III aC. fins a la primera meitat del segle I aC. La segona moneda seria d'època romana, atribuïda a l'emperadriu Faustina, esposa d'Antoni Pius (mitjans del segle II dC.). A la Carta Arqueològica s'observa que el fet que les dues monedes siguin d'èpoques tan distants fa suposar que podrien ser de procedència distinta. | 41.4277700,1.8203600 | 401434 | 4586917 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66882-foto-08273-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66882-foto-08273-99-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La família propietària de Can Bosc d'Anoia posseeix una important biblioteca de temàtica agrària, històrica i de cultura en general, així com un notable arxiu referent a la seva família i a Subirats.A la masia es conservava un lot de monedes d'època antiga, documentades per l'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. L'equip redactor d'aquest inventari no ha tingut accés a aquests elements. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66883 | Molí de Can Bosc d'Anoia/Molí d'en Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-bosc-danoiamoli-den-bosch | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 237-238. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 618. Vilafranca de Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 184. | XVIII | L'edifici està en fase d'enrunament. | Antic molí fariner, i posteriorment paperer, de la hisenda de Can Bosc d'Anoia, que ja no està en ús i està molt transformat Es tracta d'un edifici d'estil industrial, de quatre plantes amb una filera de finestres allargades d'arc rebaixat a cada planta, que envolten l'edifici per les quatre cares. Sobre els quatre pisos hi ha una teulada a dues vessants, feta de maó i teula moderns. En una vessant d'aquesta teulada s'observen dos dipòsits d'aigua. Sota les edificacions de la indústria paperera, resta la part baixa, coberta amb volta de canó del que fou el molí fariner. | 08273-100 | Al mig del polígon industrial de Can Bosc. | Tot i que es desconeix amb exactitud la data de construcció del molí, està documentat que el 20 de juny de 1784, Ramon Bosch Ferrer el va fer reconstruir, i va estar en funcionament fins l'any 1916. L'últim moliner fou el Sr. Puig, de Sant Martí Sarroca. El mateix any 1916, la família Bosch instal·là una farinera més moderna a Sant Sadurní d'Anoia, que molturava 10.000 quilos diaris. Posteriorment s'amplià a 40.000 quilos. | 41.4275600,1.8212500 | 401508 | 4586892 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66883-foto-08273-100-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és conegut amb el nom de Molí d'en Bosch. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66884 | Molí d'en Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-coloma | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 238. | XVIII | Masia formada per dos cossos de planta rectangular, separats entre ells per un passadís ample; aquesta separació no es tradueix, però, a l'exterior, ja que els dos edificis resten tancats per un mur, de forma que l'aparença és la d'un sol edifici. La masia consta de baixos, primer pis, golfes i una torratxa de planta quadrada ubicada entre els dos edificis anteriorment descrits, amb finestres triforades als quatre vents, coronada per merlets de maó de forma triangular. La coberta d'un dels cossos és de teula a dues vessants, mentre que la de l'altre edifici és a quatre vessants. La masia presenta les cantoneres de pedra treballada. Al davant de la casa hi ha un jardí. Es conserven les restes d'una premsa de paper. L'edifici té una capella adossada, d'una sola nau, amb absis poligonal i campanar d'espadanya. Actualment l'edifici és la seu de les Caves Sumarroca. Pertany a l'hisenda de les Cases de Can Flabiol. | 08273-101 | A 1 km de la carretera C-243, km 15,1 | El nom de Molí d'en Coloma li ve a aquest edifici del fet que és un antic molí paperer del segle XVIII, que aleshores s'anomenava Mas Canals. | 41.4286600,1.8301700 | 402255 | 4587004 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Canals.El molí està situat al costat del riu Anoia, al seu pas pel nucli del Rebato. S'hi accedeix pel camí del Rebato. | 99|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66885 | Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescuder-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 238-239. | XVII | Actualment la masia esta força malmesa, i en alguns llocs l'edifici amenaça ruïna. | Masia de planta rectangular i sostre a doble vessant que conserva la seva estructura original, orientada a migdia, tot i haver sofert transformacions visibles. Té planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal presenta un portal de mig punt amb dovelles de pedra treballada, així com també estan treballats els carreus de les finestres. Hi ha dos rellotges de sol, i les façanes estan arrebossades de guix blanc, a excepció dels elements esmentats que presenten els carreus de pedra vista. La façana principal queda tancada per un baluard, al qual s'hi accedeix a través d'un portal rectangular. La masia té un edifici agrícola annex, de planta rectangular amb teulada a doble vessant, fet amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra. A la façana principal es poden observar refaccions i línies de murs que permeten constatar que aquest edifici s'ha anat ampliant almenys en tres ocasions, passant de ser d'un sol cos, a tenir dos cossos més, adossats a banda i banda. Actualment, però, la teulada a doble vessant unifica els tres cossos en un sol edifici. | 08273-102 | A prop del polígon Can Bas, a l'oest, a peu de la carretera de Sant Sadurní a Vilafranca (C-243 a) | Els orígens de Ca l'Escuder es troben al segle XV, si bé l'estructura que hom pot observar és del segle XVII. L'edifici agrícola annex és de l'any 1862. | 41.3976500,1.7540000 | 395841 | 4583651 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66885-foto-08273-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66885-foto-08273-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Rocabert. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66886 | Can Llopart de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-de-la-costa | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 239-240. MEDINA, Vicente: 'Los Llopart-Canals de Corbera venidos a Can Romagosa' (inèdit). ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XIV | Masia de frontó triangular, amb teulada a dues vessants, amb planta baixa i pis. Tot i que amb el pas del temps la masia ha patit diverses transformacions, encara presenta elements medievals originals, tals com les quatre arcades ogivals de pedra treballada que hi ha al celler, datada de mitjan del segle XIV; dues arcades apuntades a l'entrada de la masia, també de finals del segle XIV o principis del XV, i una arcada d'arestes retocades amb anella al mig, al saló principal de la masia. El portal d'entrada a l'edifici és de mig punt, adovellat; a sobre hi ha una finestra gòtica coronella, sense columneta central, que antigament es trobava al sector de llevant. L'esmentat portal d'entrada no està centrat a la façana, sinó que es troba situat a l'esquerra. Les finestres de l'interior presenten festejadors, amb impostes decorades amb flors de quatre fulles i botó al mig, datades al segle XIV o principis del XV. La porta del celler és de carreus adovellats, amb arc escarser. Moltes finestres són de pedres treballades; en una d'elles, situada en una façana secundària, hi ha la data de 1744 a la llinda, així com un arc geminat trebolat, emmarcat per un arc d'ogiva. Les reixes són de ferro forjat; n'hi ha que tenen forma bombada, a mode de gelosia. Una mina comunica amb el pou de la finca, de grans dimensions. Posteriorment es va fer una construcció que amagava la part esquerra del brancal del portal, de manera que l'edifici va perdre bona part del seu aspecte senyorial. Avui, però, aquesta construcció ja no existeix. | 08273-103 | A ponent del Casots | És una de les masies més antigues de Subirats. Ja existia l'any 1385, aleshores s'anomenava mas de Maria Ferrer. El mateix any va passar a mans de Bernat Llopart, cunyat de Maria Ferrer, de la parròquia de Sant Pere de Subirats. Els Llopart són un llinatge antic, que encara conserven la propietat del mas i el mateix cognom. Així, avui encara hi ha Lloparts establerts en algunes masies properes a Subirats, com Can Llopart de les Alzines (a Sant Sadurní), a Masquefa i a Gelida també, o a Can Llopart de Corbera, d'on se suposa que prové el tronc comú. Segons Vicente Medina, el llinatge dels Llopart té uns orígens molt antics, íntimament lligats a la història del castell de Subirats, des del segle X, quan el comte Borrell II (947-992) va tornar amb homes d'armes de l'interior per la reconquesta del Comtat de Barcelona i les terres del sud del Llobregat. Així, el cognom Llopart, apòcope de 'Lleopart' antic, deriva del nom propi Lleopart, documentat al segle XI, com veiem, entre d'altres, en la figura del vescomte de Girona Lleopart, que va ocupar el càrrec entre els anys 920 i 930, o el jutge Lleopart, que va exercir en diverses ocasions en el tribunal de l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pilós, al monestir de Sant Joan de les Abadesses. D'aquest nom propi, i seguint l'evolució comuna de l'aparició dels cognoms al segle XI, es va constituir en el patronímic Lleopart per a aquesta família. Guillem Lleopart era dipositari del testament d'Ermengarda de Barcelona, filla de Borrell II, redactat al castell de Subirats el 17 d'octubre de 1030. L'arxiu documental de la família Llopart s'inicia al segle XIV, amb nombrosos documents en pergamí. | 41.4067800,1.8032200 | 399969 | 4584606 | 1385 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66886-foto-08273-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66886-foto-08273-103-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Can Ferrer.Can Llopart de la Costa és la masia amb més restes gòtiques conservades al municipi. L'edifici, però, ha estat saquejat en varies ocasions i actualment està restaurat.A l'actualitat l'edifici està relacionat les Caves Llopart. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66893 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-3 | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 243. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 187. | XIV/XX | L'edifici neoclàssic té annexa l'antiga masia original, del segle XIV, amb portal adovellat i arcs de diafragma a l'interior. Igualment adovellades són les finestres, de forma quadrangular. La resta de la superfície de la façana està pintada de color groc fosc. Sobre el portal adovellat d'entrada, lleugerament desplaçat a la dreta i entre dues finestres hi ha un rellotge de Sol. La masia original té annex un ran casal senyorial d'estil neoclàssic, de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta en creu, de teula àrab, a dues vessants i terrats laterals. Les façanes presenten una composició simètrica, amb balcons i finestrals; coronaments amb frontó motllurat amb un ull de bou al mig. Els mobles de l'interior són d'època, situats molts d'ells a la gran escalinata central que mena al primer pis. El conjunt està tancat per un baluard que acull un jardí d'estil romàntic, així com una torre de rellotge feta de totxo en una cantonada. | 08273-110 | Al barri de Can Parellada, a l'oest d'Ordal, carretera N-340, km. 312,9 | Existeix documentació del mas original des del segle XIV; és l'edifici annex a la masia neoclàssica. La família Parellada ja prenia part en les decisions de política municipal al segle XV, quan Joan Parellada era conseller. Al nord d'aquest mas, a uns 440 metres d'alçada hi ha l'anomenat maset de Can Parellada; prop seu hi havia el mas Glaçat, que estava format per diverses cases; consta que fou venut per Bartomeu Guilera a Bernardí Parellada l'any 1515. D'aquest mas no en queda res actualment. L'any 1740, Josep Parellada fou nomenat procurador de tots els bens que el monestir de Ripoll tenia a Vilafranca i al Penedès. El dia 17 de febrer de 1927, el senyor Pau Ayxelà va sol·licitar permís per fer una casa al km. 62,965 de la carretera de Tarragona a Barcelona (N-340). Es tracta de la casa d'estil noucentista que és la residencial. | 41.3950600,1.8441600 | 403374 | 4583258 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66893-foto-08273-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66893-foto-08273-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66893-foto-08273-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La masia conserva documentació antiga referent a la pairalia. | 94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66894 | Can Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ravella | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre II. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 243-244. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 186. | XIX | Gran masia senyorial, amb planta baixa i pis. Destaquen dues torres adossades amb coberta de pavelló i una tercera coronada amb merlets. Adossat a l'edifici principal hi ha un cos lateral amb galeria d'arcades de mig punt. A la façana davantera hi ha una terrassa amb balustrada. Totes les obertures estan emmarcades en pedra, la porta s'obre amb un arc rebaixat i al primer pis les obertures són totes portes amb balcó. A la torre principal les obertures són diferents, finestres petites amb arc de mig punt. A la part superior de la façana, sota de la cornisa, s'obren tres ulls de bou decorats amb ceràmica majòlica de decoracions geomètriques. La masia està envoltada de jardins. | 08273-111 | Al nucli de Can Ravella, a l'oest d'Ordal. N-340, km. 312,200. | Sembla que aquesta masia té els seus orígens als segles XIII-XIV, si bé les primeres notícies documentals segures de la seva existència són del segle XV, juntament amb la Capella de Sant Esteve de Can Ravella, ara Sant Sebastià, situada davant el mas, a l'altra banda de la carretera. Ja al segle XV trobem a Pere Ravella, que prenia part en la política municipal. En època moderna, els seus propietaris foren persones influents i familiars de la Inquisició. La família Ravella començà a engrandir el seu patrimoni amb una gran adquisició de bens l'any 1640, esdevenint una de les famílies més riques en diners i terres de tot el municipi. El senyor Antoni Ravella, comerciant molt ric de Barcelona, va morir solter, deixant el seu patrimoni a Josep Ravella Feu. En el testament li imposava la obligació d'enderrocar la vella capella d'Ordal i fer-ne una de nova: en aquell temps el poble d'Ordal no tenia església pròpia i depenia de l'església de Sant Pere del Castell de Subirats. L'any 1658, el senyor Antoni Ravella va fer construir la tomba on va ser enterrat, segons consta en el llibre d'òbits de la rectoria de Sant Pau d'Ordal. L'any 1777 es va construir la masia nova on hi havia hagut l'antiga, acabant el 1780, de tamany més gran que l'inicialment projectat. El dia 3 d'agost de 1793 va morir Josep Ravella Feu, deixant els seus bens a Anton Ravella Busquets. Des del dia 21 de desembre de 1808 fins el 27 de març de 1809, durant la Guerra del Francès, va haver-hi una guarnició francesa a Ordal, que saquejà la capella de Sant Esteve de Can Ravella, van cremar les portes i finestres de l'hostal de Can Ravella, la casa Parellada i altres cases del poble, excepte la casa de Can Ravella, on hi vivia un comandant francès. Un altre episodi lligat a la Guerra del Francès succeí al mes de juny de 1809, quan quatre soldats francesos que havien begut molt van fer nit al celler de Can Ravella. Els pagesos del poble van esperar fins que els soldats es van adormir. Aleshores els pagesos aprofitaren per matar els soldats a cops de maces i els van enterrar un a l'hort de la casa prop del pou i els altres a prop de l'hostal. L'any 1819 Antoni Ravella Busquets compra la masia de Can Bou de Lavern i les terres del seu voltant. En morir Antoni sense fills, l'any 1829, hereta les possessions la seva neta Josefa Tor Ravella. Aquesta es casa amb el senyor Ramon d'Olzinelles, comte d'Olzinelles. Al morir Josefa Tort Ravella, el seu hereu, Hermenegild d'Olzinelles Ros i Ravella, presentà una sentència als jutjats per heretar tots els bens de la seva mare i la meitat dels bens del senyor Esteban Ravella Nin, inscrivint-se l'escriptura del conveni al registre de la propietat l'any 1881, passant a ser ell el propietari de Can Ravella. Li gestionà la documentació de la seva propietat el senyor Alfons de Camps i d'Olzinelles, passant l'heretat fins avui a la família Camps, quan Concepció Olzinelles es casà amb Pelayo de Camps i de Matas, a qui fou concedit el títol de Marquès de Camps l'any 1878 per part del papa Pius IX. Es tracta d'un títol pontifici, no rehabilitat. La família Camps és la propietària actual de Can Ravella. | 41.3951600,1.8357000 | 402667 | 4583279 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66894-foto-08273-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66894-foto-08273-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66894-foto-08273-111-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A la part alta de la casa senyorial hi ha les restes del mas Margassó; davant seu a l'altra banda de la carretera, hi ha la Casa Llarga, que forma part de l'heretat. | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66899 | Can Vendrell de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-de-la-codina | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 246-247. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 189. Opuscle de les Caves Albet i Noya. Editat per Albet i Noya, S.A.T. | XIX | Conjunt de diverses edificacions, la més antiga de les quals és una masia d'origen baix-medieval, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a dues vessants, i amb un portal d'entrada d'arc rebaixat. Les façanes han estat arrebossades amb guix de color blanc, si bé al portal d'entrada s'han deixat vistos els carreus de pedra que l'emmarquen. A l'antic estable es conserven tres arcades de pedra treballada, amb tendència a l'arc de mig punt, una d'elles tapiada, datada al segle XV. Al costat de l'antiga masia hi ha la casa més nova, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, amb la façana principal de composició simètrica, amb balconades a la planta superior, i la data de 1871 al dintell de la porta principal, amb les inicials 'PV' (Pericas Vendrell?). La coberta és a dues vessants, amb una torratxa coronada per una balustrada. Per accedir a la pairalia cal travessar un baluard que l'envolta; la porta d'accés és monumental, coronada per tres gerros de ceràmica, amb la data 1872 a la part superior de l'arc. Al pati del casal principal, ara en desús i malmès, hi ha un colomar d'estil modernista, de planta circular, de coberta cònica amb rajoles vidrades. També d'època modernista és el celler de la casa, amb arcades parabòliques amb obra de maó vist. Es conserven dues bases de premsa de vi de pedra, així com una pica bugadera de forma originàriament rodona i després cònica a la base, aquesta té un forat per buidar-la, és feta amb pedra calcària i ara s'utilitza com a jardinera. Tot el conjunt està tancat a llevant per una muralla d'època modernista, feta amb blocs de pedra irregulars lligats amb ciment, dotada d'una porta adovellada amb arc de mig punt. | 08273-116 | Carretera BV-2428 entre Sant Pau d'Ordal i la N-340. | El nom de Can Vendrell de la Codina prové de la codina anomenada 'El Xapallà', prop de la qual hi ha la masia. La masia antiga es bastí al segle XIII. Es té constància que com a mínim des del segle XV la família prenia part en la política local, quan Jaume Raventós de la Codina formava part del Govern Local. L'any 1678 la masia passa a ser propietat de la família Vendrell de la Codina. El 1808 les tropes franceses cremen a Pau Vendrell de la Codina unes dues mil feixes, li van tallar alguns pins i li van arrasar els camps de conreu i el blat per unes quatre quarteres. El senyor Pericas Vendrell va fer construir una nova masia al costat de la vella al segle XIX, de grans dimensions. La masia antiga fou modificada radicalment l'any 1832; de resultes d'aquesta intervenció l'edifici ofereix l'aspecte actual. L'any 1903 Joan Albet i Rovirosa s'assenta a la finca com a masover, per empeltar i plantar ceps, degut a la plaga de la fil·loxera, i comença a elaborar vins. Pocs anys després, el 1924, Joan Albet i Rion i Joan Albet i Carbó modernitzen les instal·lacions de les caves. El celler modernista és una obra de l'any 1925, fet per l'arquitecte Josep Ma. Pericas i Morros (Vic, 1881-Barcelona, 1965). Finalment, l'any 1989 la família Albet i Noia van comprar la hisenda a la senyora Josefa Soler Vendrell i als seus hereus. | 41.3846100,1.8061300 | 400179 | 4582141 | 1832 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La hisenda de Can Vendrell és molt gran, d'unes 210 hectàrees, de les quals 100 són de bosc. Dins hi ha un important jaciment de fòssils, una bòbila d'argila i la pedrera de Can Sala per fer calç, actualment abandonades.Els masovers, la família Albet-Noya, elabora cava i vi ecològic. | 99|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66902 | Carrerada del corral de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada surt del poble d'Olesa de Bonesvalls, davant de l'antiga font dels Bous i segueix, sense pèrdua el sender de gran recorregut GR-5 (Sitges-Montserrat-Canet de Mar), senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Anant sempre pel llom i pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu d'Ordal (veure fitxa 118). Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal. Cal tenir en compte, però, que en el punt es troba amb la carrerada de Can Rossell a l'Ordal; nosaltres hem de continuar pel camí de la dreta, fins a arribar a Ordal. | 08273-119 | D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal. | 41.4019800,1.7544600 | 395886 | 4584131 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66902-foto-08273-119-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66905 | Carrerada des del Carrer de Cal Rossell (El Pla del Penedès) fins a Ca l'Avi. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-des-del-carrer-de-cal-rossell-el-pla-del-penedes-fins-a-ca-lavi | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 162. | Gran part del traçat d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada uneix el Carrer de Can Rossell (al terme municipal d'el Pla del Penedès) amb el nucli de Ca l'Avi, a Subirats. El traçat de la carrerada no entra al terme de Subirats directament des d'el Pla, sinó que abans passa per la zona de la Vinya del Bosc i Les Parellades (terme de Santa Fe del Penedès). La carrerada entra a Subirats, doncs, per entre camps de vinya, travessant el caseriu de la Xata (pertanyent a Santa Fe, molt a prop de Cal Casanoves. Després, el traçat va cap al sud-oest, passant pel costat de Cal Gallego, fins trobar la carretera BV-2154. Aleshores gira a la dreta, en direcció a Ca l'Avi. | 08273-122 | Entre el Carrer de Can Rossell, al Pla del Penedès, i Ca l'Avi | 41.3834400,1.7961100 | 399339 | 4582023 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Coincideix en bona part amb el Camí de Montserrat. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/