Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66790 | Els Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casots | <p>AGUSTÍ Jordi y LLENAS Manel (1993). 'Los roedores del Mioceno inferior de Els Casots ( Valles-Penedes)'. IX Jornadas de Paleontologia, Malaga. ALMERA, Jaume (1896). 'Sobre la Serie de Mamíferos fósiles descubiertos en Cataluya'. CRUSAFONT M., VILLALTA J.F. & TRUYOLS J.(1955). El Burgigaliense Continental de la Cuenca del Vallés-Penedés. I Estratigrafia, II. Paleontologia. Mem. Com. Inst. Geol. Dip. Prov. Barcelona t.XXII. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador ( 1994). Taucanamo (Suoidea, Tayassuidae) from the Middle Miocene of Els Casots, Barcelona, Spain. C.R . Acad. Sci. Paris, t. 319, serie II. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador (1995). Eurolistriodon gen. Nov. (Suoidea, Mammalia) from Els Casots, early middle Miocene, Spain. Proc.Kon. Ned. Akad., v. Wetensch, 98 (4). MOYA SOLA, Salvador; RIUS FONT, LLuís (1993). El jaciment paleontològic dels Casots ( Subirats, Alt Penedès). Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | El jaciment presenta actualment un estat de abandonament, ja que les mesures de protecció (tanques, coberts, etc.) no impedirien el pillatge de fòssils. D'altra banda, el jaciment no està dinamitzat ni adequat per a visitar. | <p>El jaciment de Els Casots fou una antiga cubeta lacustre del Miocè ubicada damunt del substrat muntanyós del Mesozoic. Localitzat en la vessant sud de El Puig d'en Figueres i el Torrent de Font Santa. El jaciment paleontològic de Els Casots és un dels jaciments del Miocè inferior més important d'Europa. A diferència d'altres jaciments europeus de la mateixa edat, hi trobem preservat un veritable ecosistema lacustre amb una gran diversitat de fauna, constituïda per espècies vinculades als entorns aquàtics, com restes de plantes hidròfiles, peixos, rèptils (cocodrils, tortugues), aus limnícoles i una gran varietat de mamífers. La bona preservació i diversitat de les restes fossilíferes ha permès un major coneixement de la fauna de vertebrats del Miocè continental de l'Europa Occidental. S'han descrit dos nous gèneres d'artiodàctils, un porc semblant a un senglar 'Eurolistriodon adelli' i el cèrvid primitiu 'Ampelomeryx ginsburgi'. Cal destacar la presència del cabirol petit de la mida d'un conill, 'Micromeryx', i els cérvols de banyes simples com 'Dorcatherium' i 'Lagomeryx'. Entre els perissodàctils trobem dues espècies de rinoceronts, alguns dels quals estan ben adaptats als hàbits aquàtics, com per exemple 'Lartetatherium' D'altra banda, apareixen a la Península Ibèrica els primers proboscidis, dinoteri i mastodonts, ben documentats a Els Casots. Una bona representació del grup dels carnívors són els mustèlids, fèlids, hiènids, cànids i úrsids. Hi ha també la resta d'un cànid gegant extint de la família dels amphiciònides, essent l'exemplar més ben preservat del Miocè inferior trobat avui a Europa.</p> | 08273-7 | Al peu sud oest del Pujol d'en Figueres | <p>La primera resta publicada de vertebrats del terme municipal fou curiosament la d'un petit rosegador en els rodals del jaciment Almera Jaume, (1896). Pocs anys després es publicaren altres restes aparegudes en llocs com Font Santa, Puig d'en Figueres i les Mines de lignits. Crusafont M, Villalta J.F. & Truyols J. (1955), vinculats al Museu d'Història de la Ciutat de Sabadell, varen fer un estudi sedimentològic del sector de Gelida, Els Casots i Espiells. Finalment, en el 1989 va ser localitzat el jaciment lacustre de Els Casots fruit del moviment de terres per l'explotació d'una vinya. Les primeres visites tècniques foren realitzades pel Museu de Geologia de la ciutat de Barcelona i, en observar que es tractava de restes de vertebrats, es posaren en contacte amb l'Institut de Paleontologia de Sabadell. S'han realitzat cinc campanyes d'excavació en els anys 1989,90,91,92 i 94 per l'Institut de Paleontologia de Sabadell de la Diputació de Barcelona, les restes del qual, van ser dipositades en el mateix Institut de recerca. El jaciment va ser presentat internacionalment en el ' The 9e. Congress of Regional Commitee Stratigraphy', celebrat els dies 19 i 24 de novembre de 1990.</p> | 41.4152700,1.8071800 | 400313 | 4585544 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66790-foto-08273-7-2.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-27 00:00:00 | Lluís Rius | El jaciment dels Casots és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. BCIN (PGOU 22.4.1987, DOGC 873 de 5.8.1987). Declarat EPA R.22.9.1994. | 125 | 1792 | 5.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||
| 66986 | Jaciment paleontològic de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-rossell | <p>BATLLORI, Jordi (1995) 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)' .Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CIVIS et al. (1986-87). 'La relación foraminíferos sedimento en los niveles finos del Mioceno medio de la Depresión Prelitoral Catalana'. Acta Geológica Hispánica, 21-22: 535-540 CLOSAS, Martin (1985). ' L'origen de la depressió del Penedès i la seva evolució geològica'. Miscel·lania Penedesenca,n7, 155-178. MAGNÉ (1978). 'Estudes microstratigraphiques sur le neogene de la Méditerranée nord-occidental'. Vol.1: Les bassins neogenes catalans. C.N.R.S., Centr. Reg. Pub. Toulouse. Sci de la Terre. Pub. Toulouse. MARTINELL J. y PORTA, J. (1981).' Nouvelles aportations sur la malacofauna miocenique de Catalunya. Considerations sur les Neritacea (Gastropoda)'. Iberus, 3: 99-105, 1 lám. PERMANYER BASTARDAS, Albert ( 1990). 'Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocens de la conca del Penedès''. Institut d'Estudis Catalans. PLANA et al. (1990).' Comparación mineralógica y faunística entre las margas de Can Jeira y Can Rosell (Penedès): implicaciones paleoclimáticas'. Comunicaciones I Congreso Español Terciario. PORTA et al. (1990). 'Características de la pared en foraminíferos aglutinados (Textularia laevigata d'Orbigny) del Mioceno del Penedès (Depresión Prelitoral Catalana)'. Geogaceta, 7 VÁZQUEZ et al. (1990).' Caracterización paleoclimática de la serie margosa langhiense de Can Rosell (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, 25 (3) VÁZQUEZ et al. (1991). 'La composición isotópica y los elementos traza de Amussiopecten baranensis (Pectinidae) como indicadores paleoambientales en el Langhiense catalán'. Revista de la Sociedad Geológica de España, 4 (3-4)</p> | La presència d'una bòbila abandonada a la zona del jaciment ha degradat força l'entorn. L'activitat industrial de l'esmentada bòbila durant el seu funcionament ha alterat enormement l'estratigrafia paleontològica del jaciment. | <p>Jaciment paleontològic ubicat ambdós vessants del torrent de Can Rossell. Aquest aflorament permet observar l'evolució del sistema plataforma - costa de l'entorn de l'escull de Sant Pau d'Ordal. Can Rossell respon a conjunt de fàcies associades a l'escull de Sant Pau d'Ordal i mostra una successió estratigràfica formada per margues i llims blaus o groguencs, que alternen amb nivell calcaris i sorrencs. Les capes de margues posseeixen una fauna abundant de mol·luscs, ostracodes i restes vegetals. Els nivells més fins han proporcionat una abundant fauna de foraminífers planctònics i nanoplancton calcari . La seva fauna associada i posició estratigràfica a permès establir una datació inferior del complex escullós de Sant Pau d'Ordal. Les datacions han estat discutides, segons els diversos autors. Els estudis de Magné, (1978) proposà una edat del Languià ( Miocè mitjà) per la formació de l'escull associat, per contra, Permanyer ( 1990) el considerà com a Burdigalià terminal ( Miocè inferior) en base als estudis més recents de nanoplancton.</p> | 08273-203 | Camí que va de la carretera BV-2427 a la urbanització Can Rossell | <p>Punt d'interès dels treballs sobre paleoecologia del diposits marins Miocens.</p> | 41.4009500,1.8094700 | 400483 | 4583952 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Lluís Rius | Aquest jaciment paleontològic és il·lustratiu dels esdeveniments micènics en l'actual marge continental català, característica que li confereix un indubtable interès científic. Can Rossell és un dels punts d'interès geològic habitual en les sortides de camp de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Imatge Cedida per Jordi Batllori. Tall geològic extret de la tesi d'Albert Permanyer | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66993 | Jaciment de l'escull coral·lí de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lescull-coralli-de-can-sala | ALMERA, J. (1896) ' Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I. ALMERA, J. (1898) ' Compte-rendu de l'excursion du samedi 8 octubre a Castellvi de la Marca au vallon de San-Pau d'Ordal et a San-Sadurní de Noya. Bulletin Societé Géologique de France, 26. BESSEDIK,M. Y CABRERA,L., (1985)' Le coupe récif-mangrove à Sant Pau d'Ordal ( Vallès-Penedès, Espagne), ténoin du maximum transgressif en Méditerranée nord-occidental ( Burdigalien supérieur-Langhien inférieur). Newletter Stratigraphy,14 (1). CABRERA PÉREZ, Lluís (1999): 'Esculls miocènics de Sant Pau d'Ordal-Can Sala'. Espais d'interès geològic de Catalunya. Web Gencat.net/mediambient. Generalitat de Catalunya. CHEVALIER , J.P. ( 1957). Les formations récifales miocènes de la Catalogne espagnole. Bull. Soc. Geol. Fr,7( 1-3). MAGNÉ (1978). 'Estudes microstratigraphiques sur le neogene de la Méditerranée nord-occidental'. Vol.1: Les bassins neogenes catalans. C.N.R.S., Centr. Reg. Pub. Toulouse. Sci de la Terre. Pub. Toulouse. PERMANYER BASTARDAS, Albert ( 1990). Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocens de la conca del Penedès. Institut d'Estudis Catalans. VEZIAN, A. (1856). ' Mollusques et zoophytes des terrains mummulitique et des ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée', Montpeller, Imprim. Ricard Fièrer, 116 pp, 1 mapa. | L'aflorament d'escull coral·lí de la pedrera de Can Sala s'ha vist greument deteriorat a causa de la construcció d'una edificació aprofitant l'excavació i esplanada de la pedrera. | Jaciment paleontològic de Can Sala és una formació escullosa de tipus 'Knoll'. Aquest conjunt coral·lí és un dels afloraments més importants del marge sud-oriental de la conca del Vallès-Penedès. El conjunt dels afloraments de Sant Pau d'Ordal demostren el desenvolupament d'una organització seqüencial marcada per les pulsacions de transgressió-regressió del nivell del mar durant el Languià ( Miocè mitjà). Aquest jaciment geològic permet observar l'evolució del sisteme de badia-plataforma sovint influït per l'acció dels corrents i pels sistemes de ventalls litorals alimentats des de la Serralada Prelitoral. | 08273-210 | A 300 m a l'oest del carrer de Can Sala | El complex coral·lí de Can Sala- Can Vendrell és un dels indrets més estudiats de la literatura paleontològic clàssica. Els primers treballs més antics que parlen de la geologia del Penedès són els de Vezian, (1856), el qual esmenta l'existència d'esculls de coralls en la depressió. Serà, però, Almera Jaume, ( 1886, 1898) el primer en localitzar l'escull de Sant Pau. Angelis d'Ossat, (1898) fou el primer a proporcionar una llista de gèneres i espècies coral·lines de l'escull. Els estudis de Chevalier (1957) van donar pas a una nova etapa interpretativa de les formacions esculloses del Miocè a la Mediterrània occidental. Altres autors més recents que tracten la paleontologia dels esculls de la zona són els treballs Permanyer Bastardas, Albert ( 1990) i Bessedik,M y Cabrera,LL (1985). | 41.3860500,1.8112100 | 400606 | 4582295 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Lluís Rius | L' escull coral·lí de Can Sala és un indret regularment visitat pels estudiants de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. L'aflorament és part del llegat científic més transcendent de la geologia del terciari marí de la mediterrània occidental.Les sigles EIG corresponen a Espai d'Interès Geològic.Foto 1- Permanyer (1990, fig.56). Tall geològic extret de la tesi d'Albert Permanyer | 125|123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66983 | Jaciment paleontològic del Barranc de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-barranc-de-sant-pau-dordal | <p>ALMERA, J. (1896) ' Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés.' Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I. ALMERA, J. (1898) ' Compte-rendu de l'excursion du samedi 8 octubre a Castellvi de la Marca au vallon de San-Pau d'Ordal et a San-Sadurní de Noya'. Bulletin Societé Géologique de France, 26. BATALLER, J. (1953) ' Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos.T.12. BATLLORI, Jordi (1995) 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)' .Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CLOSAS, Martin (1985). ' L'origen de la depressió del Penedès i la seva evolució geològica'. Miscel·lania Penedesenca,n7, 155-178. CRUSAFONT,M. y TRUYOLS J.F. (1954). 'Sinopsis Estratigráfico - Paleontológica del Vallés- Penedés'. Arraona,nº 4. LOPEZ, Civit (1984.). 'La microfauna d'ostràcodes del Miocè de l'Alt Penedés. Tesi doctoral.Dep. De Paleontologia de la Universitat de Barcelona. NAVAS, E. (1991) 'La malacofauna del yacimiento miocénico de Sant Pau d'Ordal (Barcelona): Tafonomia y Sistemática. Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona. NAVAS, E. MARTIONELL, J.DOMÈNECH, R. (1996): 'Correlación bioestratigráfica entre las sucesiones miocénicas marinas de Sant Pau d'Ordal y Sant Llorenç d'Hortons (Depresión del Vallès-Penedès, Barcelona)'. VEZIAN, A. (1856). ' Mollusques et zoophytes des terrains mummulitique et des ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée', Montpeller, Imprim. Ricard Fièrer, 116 pp, 1 mapa.</p> | <p>Aflorament marí del Miocè mitja amb una abundant fauna malacològica. Aquest jaciment forma part dels indrets més emblemàtics de la literatura científica del segle XIX. Localitzat en el marge dret de la Riera de Sant Pau, en una zona anomenada, Les Vinyes dels Saulons, en els rodals del poble de Sant Pau d'Ordal.</p> | 08273-200 | Marge dret de la Riera de Sant Pau, en un petit talús de les Vinyes dels Saulons | <p>El complex marí de Sant Pau d'Ordal és un dels indrets més estudiats de la literatura paleontològic clàssica. Els primers treballs que parlen de la geologia del Penedès són els de Vezian (1856), el qual esmenta l'existència d'esculls de coral en la depressió. Serà, però, Almera, Jaume (1896 , 1898) el primer en realitzar un tall geològic de la zona i confeccionar una llista faunística dels mol·luscs marins. Altres autors més recents que tracten la paleontologia dels sediments marins de la zona són Lopez Civit (1984), Closas, Martin (1985), Batllori (1995) i, Navas, E. (1991- 1996). Martinez Lázaro (2006).</p> | 41.3815600,1.7905500 | 398871 | 4581821 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66983-foto-08273-200-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori Les inicials EIG fan referència a (Espai d'Interès Geològic) segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. L'escull de Sant Pau d'Ordal consta com el codi 340. | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67039 | Jaciment paleontològic de Can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-lleo | <p>BATLLORI, Jordi ( 1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.</p> | <p>Aflorament situat entre el Torrent de Sant Pau d'Ordal i el Torrent dels Tres Pins, a cent trenta metres al sud de la Font Espaiosa. Constitueix la part baixa d'en un marge de vinya. El jaciment paleontològic és una petita successió terrígena que permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex geològic marí i de transició. En realitat, aquest aflorament és la continuïtat lateral del jaciment clàssic de Sant Pau d'Ordal.</p> | 08273-256 | Entre el Torrent de Sant Pau d'Ordal i el Torrent dels Tres Pins | <p>Jaciment localitzat per Batllori, Jordi de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Aquest jaciment ha estat motiu d'estudi de la seva tesi doctoral.</p> | 41.3819200,1.7842600 | 398346 | 4581868 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67039-foto-08273-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67039-foto-08273-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67039-foto-08273-256-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge del jaciment cedida per Jordi Batllori. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67040 | Jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-sebastia-dels-gorgs1 | <p>BATALLER (1955): 'Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del Mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos, t.12, 3-21p. BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CRUSAFONT M, (1959): 'La segunda fase transgresiva en el Vindoboniense del Valles-Penedés'. Notas y Comunicaciones del Instituto Geologico y Minero de España. N.55, 2-16p.</p> | <p>Aflorament de fauna marina situat a Carretera de Sant Pere de Lavern a Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429), entre el Camí del Serral i el Carrer dels Rocs, dins de les Ensulsiades. El jaciment presenta una successió de margues i sorres amb una abundant fauna marina del Miocè. Aquesta successió terrígena permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició. La seva situació cronològica correspon als estadis sedimentaris anteriors al jaciment de Lavern.</p> | 08273-257 | Marge esquerra de la Carretera en sentit Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429) , en les Ensulsiades. | <p>Aflorament de la literatura clàssica paleontològica. En aquest jaciment va ser descrita la fauna malacològica estudiada per Almera, Jaume del Museu del Seminari Conciliar de Barcelona amb col·laboració amb Bofill, A. del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.</p> | 41.3853900,1.7675800 | 396957 | 4582273 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67040-foto-08273-257-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67041 | Jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-sebastia-dels-gorgs-2 | <p>BATALLER (1955): 'Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del Mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos, t.12, 3-21p. BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CRUSAFONT M, (1959): 'La segunda fase transgresiva en el Vindoboniense del Valles-Penedés'. Notas y Comunicaciones del Instituto Geologico y Minero de España. N.55, 2-16p.</p> | <p>El jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs 2, situat al marge dret de la carretera en direcció Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429), en un camp de vinya proper al Bosc dels Rocs. El jaciment presenta una successió terrígena marina rica amb margues i sorres amb una abundant fauna malacològica del Miocè. Aquesta successió permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-258 | Situat al marge dret de la carretera en sentit Lavern a Sant Cugat de Sesgarrigues( BV2429) | <p>Aflorament de la literatura clàssica paleontològica. En aquest jaciment va ser descrita la fauna malacològica estudiada per Almera, Jaume del Museu del Seminari Conciliar de Barcelona amb col·laboració amb Bofill, A. del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.</p> | 41.3854800,1.7669200 | 396902 | 4582284 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67041-foto-08273-258-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67042 | Jaciment paleontològic de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-lavern | <p>BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. MAURETA,J i THOS, S. (1881): 'Descripción física geológica y minera de la provincia de Barcelona'. Mem. Comm. Mapa Geol. Esp. 487p. VEZIAN,A. (1856): 'Du terrain post-Pyrènèen des environs de Barcelona et de ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée.' Montpeller, 50p.</p> | <p>Jaciment paleontològic de fauna marina situat entre l'Estació de RENFE de Subirats i l'Autopista A-7, en un marge del camí ral de l'estació, dins d'un camp de conreu. El jaciment presenta una successió abundant de fauna marina del Miocè. Aquest aflorament permet un major coneixement de les condicions ecològiques i sedimentaries de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-259 | En el camí ral de l'Estació, entre l'Estació RENFE Subirats i l'Autopista A-7 | <p>El jaciment fossilífer forma part de la literatura clàssica de la recerca paleontològica del Vallès-Penedès.</p> | 41.3948800,1.7677900 | 396989 | 4583327 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67043 | Jaciment paleontològic de Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-maristany | <p>BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.</p> | <p>L'aflorament situat en el marge esquerra de l'autopista A-7 en sentit Barcelona, a cent vint metres de la carretera de Sant Pere de Lavern a Sant Sebastià dels Gorgs. El jaciment presenta una successió abundant de fauna del Miocè marí, rica en malacofauna, foraminífers i ostràcodes. Aquest aflorament permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-260 | Marge esquerra de l'autopista A-7 sentit Barcelona i l'Estació de Subirats. | <p>Aflorament proper al jaciment paleontològic de Lavern, el qual fou estudiat per Vezian (1856) i Mauretha, J. y Thos, S, (1881). Localitzat per Jordi Batllori i publicat en la seva tesi doctoral.</p> | 41.3957400,1.7707400 | 397237 | 4583418 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | . | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 66784 | Voltants de la Cova Miserachs/Cova Miserachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-de-la-cova-miserachscova-miserachs | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | A l'interior de la cova hi ha gran quantitat de deixalles i residus que han degradat el lloc. | El jaciment arqueològic es troba constituït per dos nivells de feixes, probablement resultat del buidatge de dues cavitats naturals. En una d'aquestes feixes, arran de la cinglera rocosa, es documentà una bona concentració de sílex i ceràmica prehistòrica. A l'altra feixa, darrera d'una frondosa vegetació, hi ha una esquerda-abric reaprofitada com a barraca de vinya amb un pany de paret construït amb pedres lligades amb morter de calç a manera de llindar, amb algunes eines agrícoles abandonades i altres residus al seu interior. A la feixa del davant d'aquesta cavitat hi havia una concentració de sílex i ceràmica a mà i grisa a torn d'època medieval. Existeixen dues possibilitats per explicar la troballa d'aquest material: d'una banda, la cavitat abans esmentada es buidaria per aterrassar el terreny per a conrear. D'altra banda cal considerar la possibilitat que el material arqueològic es barregés des de la feixa superior, on es situa la Cova Miserachs, arrossegant-se el material des del vestíbul principal d'aquesta, que està pràcticament buidat, fins a la feixa. | 08273-1 | Vessant sud-oest de la Muntanya de Can Mata del Racó, prop de la masia del mateix nom. | Abad i De la Vega parlen, ja l'any 1968, de recollida de material ceràmic 'davant' la cova; de fet en documenten a 'todas las grandes aglomeraciones rocosas de los alrededores que, por su forma, ofrecen cobijo natural' (CC.AA., 1990). L'equip d'arqueòlegs que va realitzar la Carta Arqueològica de l'any 1990 va documentar la presència dels següents materials: - 33 fragments de ceràmica a mà, informes indeterminables; 1 vora de ceràmica a mà, de petit recipient. - 1 nansa de ceràmica grisa medieval i dos fragments informes, del mateix període. - Indústria lítica: un abrupte sobre fragment de sílex transparent, una ascla amb retocs simples distals (sílex granate), un nucli polièdric de quars, tres fragments de sílex, una ascla de sílex i 5 fragments de quars. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. El mateix equip recull la notícia d'Antoni Adell, segons la qual el propietari del terreny va dinamitar un grup de roques, localitzant-se dues destrals de gran tamany. | 41.3901300,1.8000900 | 399682 | 4582761 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La parcel·la on s'ubica la cova està molt aterrassada, i les feixes de les immediacions estan abandonades i envaïdes per la vegetació, la qual camufla la cova. Al costat de la cova Miserachs s'observen altres cavitats calcàries de menor mida i entitat, igualment tapades per la vegetació. | 78|79|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66785 | Can Gustems/Horts del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gustemshorts-del-pou-de-glac | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El jaciment es troba en uns terrenys d'aluvió covertits en horta a l'altra banda de la riera de Santa Fe, a l'alçada en què s'uneix amb el Torrent de la Casa Nova. Tan sols es constata l'aparició de material, sense estructures. Es documenten dos tipus de sílex, però sense peces-tipus que puguin donar datacions cronològiques ajustades: sílex de tons grisos-blavosos deshidratats amb 'crostes calcàries' (restes de paleosòls) d'aspecte mosterià, però sense peces amb un retocat clar; l'altre tipus de sílex estaria representat per altres fragments i ascles amb retocs marginals i senzills, de tècnica laminar i ascles de difícil adscripció. | 08273-2 | A 200 metres al nord-oest de Cal Gustems a la banda esquerra de la riera de Santa Fe. | L'equip que elaborà la Carta Arqueològica de l'any 1990 va descriure els materials apareguts al jaciment, procedent de dos lots. Primer lot (procedent de l'exploració de J. i X. Virella): - 5 fragments de ceràmica a mà de cocció oxidant/reductora a l'exterior/interior. - 1 ascla flexionada amb retocs simples profunds i inversos. - 1 fragment amb retocs simples marginals. - 1 fragment amb retocs simples marginals a la part patinada. - 1 ascla amb retocs inversos en sílex translúcid amb vaquoles rosades. - 7 fragments de sílex parcialment deshidratat. - 3 fragments corticals. S'esmenta també l'aparició d'un fragment de ceràmica campaniana a la vinya del davant, al costat de la masia de Can Gustems, que fa pensar en un jaciment ibèric proper, donat el pendent de la zona. Segon lot (localitzat per l'equip elaborador de la Carta de 1990): - 1 espinat sobre fragment. - 1 ascla amb retocs marginals senestres. - 1 ascla amb retocs simples profunds dextres inversos. - 1 nucli esgotat (?). - 1 fragment d'extraccions longitudinals. - 7 fragments. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3932700,1.7226300 | 393211 | 4583202 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66786 | Turó del Pujol/Bosc de Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-pujolbosc-de-savall | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IVaC-XVI | En el moment d'elaborar aquest inventari no s'ha trobat cap resta material a l'emplaçament del jaciment. | Aquest jaciment es troba al cim del Turó d'en Pujol, a la zona del Bosc de Savall. Segons el seu descobridor, Antoni Adell, es tractaria d'un poblat ibèric, ja que existeixen murs visibles en un indret estratègicament situat dalt d'un turó, al costat d'un corrent d'aigua i amb zones properes aptes per al conreu. De totes maneres, però, no es pot descartar que les estructures conservades al cim del turó pertanyin a un assentament Baix Medieval o Modern, una masia ubicada en aquest punt estratègic. Pel que fa a material trobat, tan sols es tenen referències per part d'Antoni Adell i Salvador Llorac sobre ceràmica ibèrica comuna a torn, un petit molí de granit, un fragment de ceràmica sigil·lata i fragments de dolium. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica del 1990 no va trobar cap tipus de material.. | 08273-3 | Turó 350 m. a l'oest de la masia Savall, limitat al nord pel Torrent del Tro. | El jaciment fou descobert l'any 1978 per Antoni Adell, veí de Sant Sadurní d'Anoia. Més tard, en un moment indeterminat, es realitza una cala d'1,5 m en un punt a prop de les restes de murs visibles localitzades, descobrint-se així un mur nord-sud d'uns 7 m de llarg que feia cantonada amb un altre del qual se'n conserva una petita part. Es va rebaixar fins a establir una alçada total del mur d'1,5 m, essent l'obra d'aquest de petits blocs més o menys regulars, i carreus a la part baixa. Igualment, uns 3 m al nord es va trobar un amuntegament de pedres que tapaven una sitja d'aproximadament 1 m de fondària. Finalment, es localitzà una pedra circular amb orifici central d'una alçada de 45 cm, per un diàmetre d'1,10 m, de funcionalitat desconeguda. | 41.3970300,1.7877700 | 398663 | 4583542 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 80|81|85|94|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66787 | Cova l'Avenc/L'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-lavenclavenc | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | VII-I aC | A l'interior de la cova hi ha deixalles i restes de fogueres actuals. | Es tracta d'una cavitat-avenc dalt la carena de la Serra del Pi del Molló, propera al Puig de l'Avenc i a peu del camí carener. El sostre d'aquest avenc està enfonsat, configurant una gran sala principal que proporciona unes condicions d'habitabilitat òptimes. La rampa inicial, amb una inclinació d'uns 20º, és en direcció N i té una profunditat màxima de 35 m, mentre que l'entrada té una forma gairebé circular (5 x 4,5 m). El sòl presenta una barreja d'argiles en descomposició amb blocs caiguts, i en algun sector s'observen tanques que podrien haver servit per a ramats, o bé de refugi. D'altra banda, l'única referència arqueològica detalla l'aparició en superfície d'un únic fragment de ceràmica campaniana del tipus B en superfície. | 08273-4 | A la Serra del Pi del Molló, un 200 m. al nord-est del Puig de l'Avenc. Zona nord-oest d'Ordal. | 41.4055100,1.8351500 | 402636 | 4584429 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El camí que porta cap a aquest jaciment arqueològic forma part de la ruta vitivinícola de la Garnatxa (sender de petit recorregut PR-C 16).Davant la informació de què es disposa no es pot concretar l'entitat del jaciment ni la fase cronològica, que podria relacionar-se amb algun moment de l'època ibèrica | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66788 | Pont de Ca l'Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lartigues | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp', vol. 7, 18 de març. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IIIaC - X | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba al costat d'un camp de conreu de vinya. Sembla que podria estar relacionat amb les restes d'un paviment i abundant ceràmica d'època republicana i alt-imperial que hi ha a 110-120m al NE, al turó de darrera de Ca l'Artigues. Cal tenir present també que, a 1 km en línia recta en direcció SW hi ha la vil·la de la 'Torrota/Torre del Moro' d'una gran extensió. Podria tractar-se, així, de dos possibles explotacions agrícoles d'època romana, si bé cal tenir present que també existeix el model de vil·la en la qual en un turó proper, a l'altra cantó d'una riera que abasteix d'aigua al conjunt hi ha la necròpolis d'aquesta, com succeeix a 'Cal Cuc' i 'Fondos de Cal Cuc', a Pacs del Penedès. Així, existeix la possibilitat que aquest jaciment sigui necròpolis del de Ca l'Artigues, o a l'inrevés. L'equip de la Carta Arqueològica de 1990 estableix, però, que el jaciment podria ser la part rústica d'una vil·la de considerables dimensions, situada al promontori de Ca l'Artigues; o bé un petit establiment d'època republicana, absorbit o traslladat posteriorment. En el primer cas s'explicaria el paviment d'opus signinum, element utilitzat per a la disposició i contenció de líquids, la presència de recipients d'emmagatzematge, com ara dolia i altres vasos de grans mides. Si s'accepta la segona interpretació s'explicaria l'absència de sigil·lates, la presència d'opus latericium, molt típic de la fase republicana, i les petites dimensions del jaciment. | 08273-5 | En un camp de vinyes prop, a l'est, del cementiri parroquial de Lavern | L'any 1964 l'arqueòleg Pere Giró anuncia al seu diari que troba en aquest lloc, durant un reconeixement '(...) gran cantidad de piedras de los cimientos de la villa rústica, numerosas tegulas fragmentadas y dolium. Escasas han sido las de cerámica de ánforas y otros vasos, y bastante numerosos los de ladrillos que miden 44 cm de largo x 25,5 de ancho x 5,5 de grueso. (...) No hemos hallado un solo fragmento de sigil·lata, y unos cuantos fragmentos de cerámica ibérica lisa (...)' (GIRÓ ROMEU, 1964). En la inspecció sobre el terreny de l'equip d'arqueòlegs de 1990 s'observa que al camp de cireres les restes son molt més fragmentàries i rodades, recollint fragments de tegula i ímbrex, dolia i algun os, un fragment de vernís negre itàlic, algun fragment informe de ceràmica ibèrica a torn de pasta 'sandwich' i una nansa gruixuda de gran vas contenidor amb vora plana exvasada. Sense una conclusió clara, aquest equip proposa que el lloc podria haver estat utilitzat com a cementiri en època alt-medieval o bé en un moment que s'amortitzés el seu possible ús rústic. Tots aquests materials estan dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès | 41.3985700,1.7683500 | 397042 | 4583736 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66789 | Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo-0 | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment consistent en la troballa de diverses peces d'una dolia dins la propietat de Joan Martí Pinyol (de Cal Bitxo), el 7 d'octubre de 1990, destruïda en fer-se uns forats per a col·locar-hi fites de partió del camp de conreu. L'informador de la troballa fou el Sr. Pere Giró i Catasús, agrimensor de Vilafranca del Penedès, que es trobava en el terreny per a supervisar la correcta partió de les propietats, i que fou qui s'adonà de la destrucció de la peça. Ell mateix recollí alguns fragments per dipositar-los al Museu de Vilafranca i donar avís de la troballa. | 08273-6 | Al sud-est de la masia de Cal Bitxo, entre el Torrent dels Bribons i el Barranc de mas Rovira | L'equip que va elaborar la Carta Arqueològica l'any 1990 prospectà la zona un mes després de la troballa, localitzant únicament un fragment de dolium que podria pertànyer a la peça destruïda poc abans. Aquest dolium es trobà a una profunditat d'uns 0,50 m, el que fa pensar en l'existència d'un possible assentament agrícola d'època romana. Durant la mateixa prospecció es localitzà, en superfície, un taller d'indústria lítica en sílex, cronològicament situat al Paleolític inferior i mig, format per: - 1 fragment de percutor. - 1 ascla. - 1 fragment amb retocs denticulars. - 1 làmina amb retocs simples. - fragments indeterminats de sílex. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3997600,1.7424400 | 394878 | 4583899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66789-foto-08273-6-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|79|80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66794 | La Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bardera | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | XV-XVIII | Als voltants del jaciment es localitzen restes de materials de la construcció, així com electrodomèstics vells i ferros; tot plegat amenaça amb la degradació de l'entorn. | Amuntegament de pedres informes de tamany mitjà-gran sobre una superfície de roca calcària allisada per treballs recents amb maquinària pesant. Tret d'aquestes pedres, no es localitzen altres materials arqueològics similars als descrits a l'apartat 'història'. | 08273-11 | Vinyes situades uns 100 m a l'oest de la masia La Bardera. | La Bardera és una antiga masia del segle XVIII que tenia un maset proper que fou desmantellat i enderrocat. L'any 1983 Antoni Adell i Ton Ferrer realitzaren unes prospeccions durant les quals es posaren al descobert els següents materials, acumulats als marges dels camps i en clarianes del bosc: - Carreus treballats sobre pedra calcària. - Pedres circulars de diverses mides (al voltant del metre de diàmetre les més grosses, amb un gruix d'uns 10/15 cm. Algunes tenen un rebaix al seu contorn, a manera de canaló. Podrien ser tapadores de sitges amb la boca treballada amb pedra local (margues-calcàries, l'anomenat 'soldó'). - 1 fragment de molí de granit. - 1 pedra sorrenca d'esmolar. - 1 fragment de pica, possiblement de safareig, treballada en calcària, de 45 x 45 cm i amb una alçada d'uns 40 cm. Els elements descrits més amunt son segurament producte de l'enderroc del maset. | 41.4036900,1.7891900 | 398792 | 4584279 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66795 | Vinya de Dalt/Torre-ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-dalttorre-ramona | BELLMUNT, Joan (1966): AMPURIAS, vol. XXVIII, p. 261. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...' Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions). Sant Sadurní d'Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): Subirats. Visió general d'un municipi de l'alt Penedès. Subirats. Ajuntament de Subirats, p. 96 RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment desaparegut arran l'afectació que les obres de construcció de l'autopista A-7 durant els anys '70 del segle XX van ocasionar als terrenys adjacents. | 08273-12 | A l'alçada dels km. 15 i 15,5 de la carretera C-243a, a les terres del camí cap a Torre-ramona. | D'aquest jaciment no en tenim actualment constància material de cap mena, si bé sí disposem de notícies pretèrites, abans de l'obertura de l'actual autopista AP-7, als anys ‘70, i la modificació del traçat de camí que menava a Gelida. Aquests canvis han alterat el terreny de manera que impedeix la identificació de les troballes. El jaciment va ser descobert als anys ‘60 per Joan Bellmunt (Vilanova i la Geltrú), de la Secció d'Arqueologia del 'Centro de Estudios. Biblioteca-Museu Balaguer', qui localitzà elements arqueològics en superfície en una partida anomenada 'Vinya de Dalt', '(...) en el cruce de camino que desciende de Torre-ramona y la carretera de Sant Sadurní a Gelida (...)' (AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966: 261), on va localitzar: - Restes de parets aixecades en sec visibles en aquell moment a banda i banda del camí de la 'Vinya de Dalt'. - Materials ceràmics (a partir de l'article a AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966) - Fragments de vores i nanses d'àmfora ibèrica. - Vores i bases de vasos de diverses mides. - Ceràmica gris fragmentada. - 1 plat d'imitació de ceràmica campaniana. - 2 pedres passives de molí rotatori, una de calcàries i l'altra de granit (dipositades al Museu de la Geltrú, a Vilanova i la Geltrú). Com ja s'ha dit més amunt, el traçat de terrenys i camins ha estat molt modificat d'ençà dels anys ‘70, fet que va impedir a l'equip d'arqueòlegs redactors de la Carta Arqueològica de 1990 localitzar les restes descrites per Joan Bellmunt. | 41.4217100,1.8214800 | 401518 | 4586243 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66796 | El Pago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pago | MESTRES MERCADÉ, Josep (inèdit, 1976): 'Notes de camp' RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-II aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment arrasat sota un camp de conreu de vinya i presseguer. No s'ha localitzat restes de material arqueològic a nivell de superfície. Tan sols una excavació arqueològica sistemàtica podria verificar si es conserven sitges com les trobades durant els treballs d'esplanació del terreny. | 08273-13 | En un camp de conreu 150 m. al nord-oest del nucli del Pago | Aquest jaciment va treure a la llum les seves restes durant els treballs d'esplanació dels terrenys agrícoles on es troba, l'any 1976. El seu propietari, Sr. Antonio Forns Raventós ho va comunicar a l'aleshores Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, Pere Giró Romeu, qui reconegué el terreny, així com l'arqueòleg Josep Mestres i Mercadé. En les seves notes de camp, Mestres esmenta la destrucció d'unes 30 sitges que el propietari del terrenys recordava com '(...) taques fosques que es repetien sense ordre per tota la superfície del turó en número d'una trentena. Aquestes taques tenien una fondària de mig metre i una forma circular (...)' (MESTRES MERCADÉ, 1976). Quan els arqueòlegs realitzaren les seves visites no restava cap d'aquestes estructures, degut al fort rebaix fet al terreny. El conjunt de materials recollits tant pel propietari com en posteriors prospeccions es compon de: - Ceràmica a mà indígena ibèrica: una vora i algun fragment informe. - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb fragments informes de contenidors (àmfora, etc.), vores arrodonides de petit contenidor i alguns fragments informes amb decoració de pintura roja. - Ceràmica de vernís negre campaniana i una base amb decoració de palmetes estampillades pròpia de la ceràmica pre-campaniana. - Àmfora itàlica. - Fragment d'un possible suport per coure ceràmiques. - Ceràmiques passades de voltes per mala cocció i algun fragment de terra amb restes de vidrat que podria pertànyer a les parets d'un forn de ceràmica. - Molí rotatori de pedra arenisca. L'equip redactor de la Carta Arqueològica de 1990 va trobar encara alguns materials ceràmics, producte de la destrucció de les sitges, que provocà una forta dispersió de materials arqueològics. Només una part d'aquest material es troba dipositat al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3863500,1.8131000 | 400764 | 4582327 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66796-foto-08273-13-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66800 | Can Bas-2/La Campana/Cal Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-2la-campanacal-ribes | A.A.V.V. 'Catàleg de promoció dels Vins Olivella Sadurní', elaborats a la finca de Can Bas de Lavern. Campanya de promoció de nous productes vinícoles sota un nou anagrama a l'etiqueta, que representa l'escultura en marbre d'una lleona (peça de trapezophorum localitzada a la partida de La Campana i conservada a la masia dels propietaris). BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...'. Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats. Sant Sadurní d'Anoia: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions), p. 40. FABRE, Georges; MAYER, Marc; RODÀ, Isabel (1984): 'Inscriptions romaines de Catalogne - I. Barcelone (Sauf Barcino)', París: Difussion de Bocard, p. 52. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1957): 'Restos romanos en la Partida de La Campana'. Arxiu Pere Giró, Carpeta 4.22: Carta d'en J. C. Serra Ràfols dirigida a Pere Giró Romeu. Barcelona (inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1960-1961): 'Vestigios romanos en la Partida de La Campana Can Bas de Lavern'. Noticia en Ampurias, 196; (esborrany d'una nota publicada a la revista 'Ampurias', vol. XXII-XXIII, p. 348). Arxiu Pere Giró, Carpeta 4. 22. GORGES, J. C. (1979): 'Les villes hispano-romaines. Inventarie et problematique archeologique'. París: Publication du Centre Pierre París, nº 4, p. 223. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats: Ajuntament de Subirats, p. 97. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SENABRE JUNCOSA, Maria Rosa; CEBRIÀ ESCUER, Artur; RIBÉ MONGE, Genís (1990): '20 sortida de la Secció d'Arqueologia. Els testimonis del moment romà de Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern'. Gran Penedès, Vilafranca del Penedès- El Vendrell-Vilanova i la Geltrú: Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, n. 22, p. 12. | I aC-II dC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment abrasa dos sectors de partides diferents: La Campana i Cal Ribes; en tots dos casos s'ubiquen en cultius de vinya al N-NW de la masia de Can Bas, a Lavern. El jaciment s'ubica a banda i banda de la carretera que cap al NE enllaça amb la BV-2153. La prospecció més recent sobre el terreny que ocupa el jaciment fins ara és la realitzada per l'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'any 1990, traduïda en l'obtenció del següent lot de material, recuperat en superfície: - Sector de La Campana: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna; informes. - Ceràmica sigil·lata hispànica: informes i 1 vora de plat. - Sector de Cal Ribes: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna: vora de petit contenidor i informes. Per comprendre l'abast i funció d'aquest jaciment ens hem de basar forçosament en la història de la investigació. | 08273-17 | Conreus de vinya a uns 400-500 m. al nord/nord-oest de la masia Can Bas de Lavern. | Segons el quadern de camp de Pere Giró i Romeu (Vilafranca del Penedès), el 15 de març de 1951 es localitza prou material arqueològic en superfície per suggerir la presència de restes soterrades en aquell indret. 'En la partida de La Campana de esta finca han sido hallados fragmentos de cerámica romana y un trozo de mármol pulido de una cara liso, tégulas, doliums, ánforas y oenochoe...' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Un any després (18 d'agost de 1952), el propietari dels terrenys, Sr. Olivella, convida el Sr. Giró a supervisar les tasques d'esbancament del terreny, durant les quals es localitza un lot més ampli de materials, els quals indiquen clarament la destrucció d'un assentament agrícola romà: - Ceràmica ibèrica comuna a torn. - Fragments de vidre que formarien part d'una copa. - Tègules. - Fragments de grans dolia. - Molins giratoris de pedra calcària. Al mateix moment es recullen restes superficials associables amb les identificades a La Campana, a la partida de Cal Ribes, de l'altra banda de la carretera: - Fragments de dolium de gran capacitat. - Tègules - Ceràmica campaniana amb palmetes estampillades. - Ceràmica a torn ibèrica (fragments de kalathos, vasos de parets fines i àmfora). En un moment donat entre el 1952 i 1956 (any en què Pere Giró és informat), surten a la llum tres peces de marbre a la zona de La Campana: - 1 fragment de la part esquerra d'una placa de marbre amb traces de motlluració i inscripció (Mides: 6,5 cm x 5 cm x 2,5 cm). - - - - - L (o E ?) (- - -) A (- - -) - - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - 1 fragment central d'una placa de marbre blanc amb inscripció de lletres profundament gravades. A partir de l'estudi epigràfic s'emmarca la peça al segle I-II d. C. Mides: 5,2 cm x 9 cm x 2,90 cm. Alçada de les lletres: 3,9 cm. Espais: 1,2 cm aprox. - - - - - - (- - -) E M (- - -) (- - -) S (- - -) - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - Peça de marbre amb la representació de la testa d'un felí, possiblement una lleona, fragmentat per la part inferior, amb un angle adossat a la part posterior del cap, que conserva encara les restes de metall per unir la peça a una taula, com de suport. Seria part d'un trapezophorum decorat amb el cap d'una lleona, de boca oberta amb la llengua representada, línies de la cara suaus, ulls amb les pupil·les marcades, i orelles arrapades al cap amb els plecs ben definits. Excepte el rostre, la resta del cos s'estilitza per donar forma al suport, desconeixent l'extrem, car, com ja s'ha dit, esta fragmentat. Mides: alçada total = 32 cm (cap = 10 cm., cos = 22 cm.) Amplada frontal (cap) = 11 cm. Angle de suport = 18 cm de llargada Amplada de costat = 15 cm. L'any 1956 el Sr. Olivella localitzà també una destral de basalt de 18 cm de llarg i 5,5 cm d'ample, fragmentada de la part distal i polimentada per la part més ample del tall. Aquesta peça procedeix de la seva finca, si bé hom no disposa d'una referència més explícita de la seva ubicació original. Tot aquest material descrit es troba repartit: si bé part de les peces son al Museu de Vilafranca del Penedès, la família Olivella, de Can Bas de Lavern custodia la peça de marbre amb el cap representant un felí. | 41.4087700,1.7520300 | 395694 | 4584887 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66801 | La Foradada/Pas de Piles nº50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradadapas-de-piles-no50 | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp'. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | VI-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El terreny on s'emplaça aquest jaciment està ocupat actualment per un camp de conreu de vinya que s'estén a banda i banda de la carretera C-243b que des de la rotonda que hi ha al davant de la masia de la Foradada va cap al nucli de Torre-ramona. No es trobà cap material en superfície, però podria haver-hi restes al subsòl. | 08273-18 | En un camp de cultiu de vinya, al davant de la masia La Foradada, 1,5 km a l'est de Sant Sadurní | El dia 26 de maig de 1964, en el decurs d'uns treballs agrícoles en uns camps al davant mateix de la casa de La Foradada, propietat del Sr. Josep Casanovas Carbó, del Pas de Piles nº50, el fill d'aquest va localitzar diversos fragments de ceràmica, a les zones del camp que eren més fosques. A les anotacions de camp de Pere Giró és on obtenim la primera informació de la troballa: 'Dn. José Casanovas, propietario de San Sadurní de Noya, nos avisó que se habian descubierto vestigios en terrenos de su propiedad; personados en su finca identificamos un campo de silos con cerámica de tipo primitivo con la cual se intentarán las reconstrucciones de varios vasos, y organizar luego las excavaciones.' (Arxiu Pere Giró-Museu de Vilafranca, 1964) Dos tipus de ceràmica foren identificats: - Ceràmica ibèrica comuna a torn, de la qual no n'hi ha cap mostra conservada al Museu de Vilafranca. - Ceràmica a mà, corresponent al període del Bronze Final. Al Museu de Vilafranca hi ha dipositat: - 1 base plana. - 1 vora exvasada de llavi pla i decoració de cordó amb incisions en el punt de contacte de la vora amb el cos de la peça. - 1 fragment informe amb acanalats. Segons les anotacions de Pere Giró, ambdós tipus de ceràmica s'ubicaven en llocs diferents, l'elaborada a mà en sectors on la màquina havia treballat a més profunditat, podent pertànyer perfectament a una fase pre o paleoibèrica, a jutjar pel tipus de tradició del Bronze. La manca de dades no permet interpretar el tipus de jaciment; si bé el Sr. Giró havia definit com a camp de sitges, en base a les concentracions de terres més fosques, també podria tractar-se d'un altre tipus d'estructura (fons de cabana?). | 41.4276300,1.8093800 | 400516 | 4586914 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66801-foto-08273-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66801-foto-08273-18-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66802 | Torrota d'en Pasteres/Torrota de Cal Pasteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-den-pasterestorrota-de-cal-pasteres | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol XIX: 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 200. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. AJUNTAMENT DE SUBIRATS (1984): Calendari 1985. 'Patrimoni Arquitectònic de Subirats'. BARCELÓ, Miquel; KIRCHNER, Helena; MARTÍ, Ramon; TORRES, José Manuel (1990): 'Informe de la segona campanya d'excavacions al Castell de Mediona (Alt Penedès)'. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya, p. 19. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1973): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història. El seu basament...' Programa dels Aplecs al Castell de Subirats (Aplec de la Font Santa). Subirats. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1974): 'De la Comarca'. Cantillepa, Gelida: Publicació Mensual de la Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Gelida, època III, any VI, nº 70. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1976): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història. Torrota d'en Pasteres-Columbari romà'. Programa dels Aplecs al Castell de Subirats (Aplec de la Font Santa). Subirat. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...'. Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats, p. 40. CARAFÍ I MORERA, E. (1999): 'Les torres de Subirats, un patrimoni en perill'. TOT SUBIRATS, nº27, pp. 12-13. Publicat també al periòdic El 3 de vuit', del 30 de juliol de 1999, p. 22. ESTRADA, J. (1969): 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Barcelona, Comisión de Urbanismo B65, pp. 62-68. LLORACH I SANTÍS, Salvador (1986): 'El Penedès durant el període romànic'. Sant Sadurní d'Anoia, p. 54. PLADEVALL, Antoni; COLOMER, Ignasi M.; TOUS CASALS, Joan (1976): 'Columbaris, Colomers i Palomers'. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. Ed. Rafael Dalmau, p. 27. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. P. 121. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). 'Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès'. Generalitat de Catalunya. Barcelona, p. 181 RAFEL I FONTANALS, Núria (1980): 'Contribució a l'estudi de diverses restes arquitectòniques publicades com a columbaris romans'. Fonaments. Ed. Curial, Barcelona, pp. 117-125. | X - XV | El material utilitzat en la construcció d'aquest edifici, la tàpia, s'ha anat deteriorant al llarg del temps, fins el punt que amenaça ruïna si no es prenen mesures preventives. | Torre de paredat i tàpia situada al peu del castell de Subirats, per sobre el veïnat de Torre-ramona. La planta d'aquest edifici és quadrada (5,60 x 5,60 m.). Els murs fan un gruix de 1,30 m a peu pla; a partir de 4m el mur perd uns 20 cm. La torre està formada per dos cossos diferenciats: l'inferior, amb una açada de 3 m i un gruix de 1,23 m, construït a base de blocs de pedra irregulars lligats amb argamassa de calç i terra, amb restes d'arrebossat per la seva cara interna. El cos superior té una alçada de 7 m; l'obra és de blocs encofrats de tàpia de manufactura bastant grollera, amb grans quantitats de teula i ceràmica. Aquests blocs tenen una alçada d'uns 80 cm i, entre l'un i l'altre hi ha uns forats amb llosetes. La porta està orientada cap al nord, i es situa a la part del mur que deixa de ser de pedra i morter per ser de tàpia. Fa una 90 cm d'ample x 2 m d'alt, amb els muntants fets de carreus o pedres. Cada mur té, a la seva banda interior, quatre filades de sis a vuit cel·les cadascuna (de 21 x 23 x 21 cm de mitjana), a partir de 4,39 m de sòl actual. | 08273-19 | Al sud-oest del nucli de Torre-ramona. | Segons Enric Carafí, el nom de 'Pasteres' li prové a aquesta torre d'un rabasser que havia tingut cura de les terres dels seus voltants. A mitjans de la dècada de 1960, un grup d'excursionistes de Vilanova i la Geltrú i Sitges (J. Serra Ciré, J. Virella, J. Bellmunt i A. Ferrer) descobriren la torrota i començaren a investigar-la. Juntament amb Pere Giró i Romeu (Vilafranca del Penedès), es van formular hipòtesis primerenques que definien la Torrota d'en Pasteres com a columbari (monument funerari d'època romana), on es col·locarien les urnes cineràries a les cel·les que hi ha a les parets. L'any 1980, però, Núria Rafel va refutar en un article aquesta hipòtesi, basant-se en el tipus de construcció, que no seria de tipus romà, així com les cel·les, de dimensions massa reduïdes com per a contenir les urnes cineràries a més de les ofrenes. Segons Ribé, Cebrià i Senabre (RIBÉ, CEBRIÀ, SENABRE, 1990), el més probable és que la torrota va tenir funcions defensives en un territori de frontera amb Al-Àndalus com fou el Penedès en època medieval, si bé es degué reaprofitar com a colomer un cop la marca es desplaçà cap al sud. També és possible, però, que la torrota hagués tingut des dels seus orígens ambdues finalitats, doncs la cria de coloms, documentada des del segle XI, era un dret feudal. Aquesta hipòtesi ve reforçada pel fet que al Penedès existeixen altres torres de característiques similars, que foren considerades columbaris romans i que avui s'accepta que tenen origen medieval com a torres de defensa i/o colomers (Torrota de Can Pinya, a Subirats; Columbari de l'Arborçar, a Avinyonet; Mas Pigot, a Castellet i la Gornal). No es trobà cap material en superfície, però podria haver-hi restes al subsòl. | 41.4187500,1.8223800 | 401589 | 4585913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66802-foto-08273-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66802-foto-08273-19-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'entorn immediat de la torrota ha estat netejat amb maquinària, ja que s'observen acumulacions de terra i pedres. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66806 | Torre de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lordal | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 221. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, p. 45 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XIX | L'estat de la torre és d'abandonament, restant dempeus únicament les parets mestres. | <p>Torre de dos pisos feta de pedra lligada amb calç i fragments de totxo, arrebossada per la cara interna externa. Fa uns deu metres d'alt, amb base quadrada, d'uns cinc metres de costat. La part inferior es presenta atalussada fins a una primera cornisa, i té tres espitlleres a cada costat. Per sobre d'aquesta cornisa, l'obra és d'aparell vertical, coronat per un ràfec. Les cares est i oest presenten dues finestres, una per cada pis, mentre que a les façanes nord i sud no hi ha obertures. S'accedia a l'interior de la torre per la finestra del primer pis, que en realitat era la porta, per mitjà d'una escala de fusta. Es poden observar els encaixos de bigues de fusta dels dos pisos de la torre des del seu interior.</p> | 08273-23 | A la divisòria amb Cervelló, a uns 600 m de la N-340, situada al Port d'Ordal. | <p>Tenim notícies de l'existència d'una torre en aquest lloc l'any 1640, en el context de la Guerra dels Segadors La funció d'aquesta torre era de telègraf òptic, formant la xarxa de comunicacions que anava des de València a Barcelona, seguint primer la línia de la costa fins a Sant Vicenç de Calders, i després la ruta del Penedès pel coll d'Ordal. El sistema de comunicació utilitzat des de la torre era el de 'Chape', consistent en un pal de fusta ubicat al terrat de l'edifici, a l'extrem del qual s'articulaven dos rengles. Aquests rengles formaven angles determinats entre ells i amb el pal, que formaven combinacions interpretades com a missatges, que eren vistos des d'una altra posició elevada. La torre actual, però, es va construir l'any 1854.</p> | 41.3949300,1.8746600 | 405924 | 4583210 | 1854 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66806-foto-08273-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66806-foto-08273-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda com la Torre del telègraf òptic. Per arribar a l'emplaçament de la torre cal agafar el trencall que surt de la carretera al peu de la torre de guaita metàl·lica d'incendis forestals; un costerut corriol a tall de la pedrera ens hi deixa. Avui es troba a la part superior d'un turó menjat per les màquines d'una pedrera. Cal comentar que a la cartografia oficial aquest edifici queda fora del terme municipal, mentre que a tota la documetació consultada, la torre està descrita com pertanyent a Subirats. | 98 | 45 | 1.1 | 1770 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||
| 66807 | Torre de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-guardia | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 223. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol. 2. Alt Penedès. Barcelona, 1986, p.181. | La situació del jaciment en un terreny erm ha provocat que el creixement de la vegetació i l'erosió exercida pels agents meteorològics estigui provocant esllavissades a les restes visibles. | Restes d'una torre de guaita medieval, de planta quadrada, feta amb blocs de pedra de mida irregular, plena de terra a l'interior. Conserva una alçada d'uns dos metres, amb un tipus de sòcol de pedra de marge lligada amb fang, que envolta l'edifici. La cara est està semiderruïda. A les restes de la torre, però, hom pot observar traces de construcció moderna, el que fa pensar que les restes actuals puguin ser producte d'una modificació del segle XIX. | 08273-24 | Dalt del Turó de la Guàrdia, al nord de Sant Pau d'Ordal. | La manca de documentació sobre aquesta torre és absoluta, el seu origen alt-medieval es relaciona amb el sistema de guàrdia i defensa del castell de Subirats, juntament amb la Torre de Can Llopart. | 41.3912000,1.7906700 | 398896 | 4582891 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66807-foto-08273-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66807-foto-08273-24-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La forma quadrada de la torre no és gaire comú a la comarca.A l'interior de la torre hi ha un vèrtex geodèsic de recent construcció.A pocs metres de la cara est de la torre hi ha un gran forat a terra, de planta quadrada, de 2 x 2 x 4m. Recorda un forn de calç, però la seva funcionalitat resulta difícil de precisar, degut a que es troba completament envaït per la vegetació. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66808 | Barraca E-03 / LA-03 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-03-la-03 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats' SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre un desnivell que forma part del marge natural d'un camí. La planta és circular i la forma troncocònica, de 2,45 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,18 m. No presenta cap fornícula a l'interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, tot i que de dimensions més grans i amb una forma tendent a rectangular. Com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de pedruscall i de terra, utilitzada per a reforçar les pedres de la cúpula. | 08273-25 | Al marge esquerre d'un camí al nord de Can Ravella (Ordal) | 41.3973900,1.8346700 | 402584 | 4583528 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66808-foto-08273-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66808-foto-08273-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66809 | Font del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rebato | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 42-43. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 177. | XX | Ara s'ha posat una cadena al camí, ja que hi havia comportaments incívics que utilitzaven la font per a netejar els cotxes. | Font situada en un lloc acollidor i ben comunicat, amb una gran esplanada al seu costat, plena de plàtans de grans dimensions que converteixen aquest lloc en una zona fresca i tranquil·la, on s'hi ha posat taules i bancs per convertir l'indret en lloc d'esbarjo. La font pròpiament dita queda en un racó de l'esplanada; és una font d'obra feta amb blocs de pedra irregulars, amb el dipòsit o bassa quadrada per recollir l'aigua, sobre el qual hi ha una paret feta igualment de pedra, on hi ha l'aixeta; pocs metres a la dreta d'aquesta font hi ha una altra, que no és més que un broc metàl·lic que surt de la paret, des del qual raja l'aigua no potable, que continua per un canal que voreja tota la zona fins a una bassa, sota l'ombra que fan els arbres dels voltants. | 08273-26 | A l'entrada del barri de Can Vermell (El Rebato), darrera de la masia de Can Vermell. | 41.4250100,1.8249000 | 401809 | 4586605 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66809-foto-08273-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66809-foto-08273-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Font del Maset d'en Ros o Font de Can Vermell. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66813 | Font del Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-den-lleo | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 23. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | Tot i que estructuralment no ha patit danys destacables, la font no raja des de l'any 2001. | L'aigua de la font ve d'uns pous que hi ha a uns 300 metres del lloc, i s'utilitzava per regar els horts. Tenia una profunditat de 3,5 m. sota el nivell de terra. Posteriorment es va canalitzar fins on raja avui dia. Al seu costat hi ha una bassa, construïda el mateix any que la font i la canalització. Avui la font queda recollida en una bassa-dipòsit de maó modern, dotat de bombes de pressió que permeten bombejar l'aigua per a usos agrícoles. L'aigua de la font avui no serveix per regar els horts, que han desaparegut; al seu lloc hi ha grans extensions d'arbres fruiters. | 08273-30 | Prop del Maset d'en Lleó, a l'entrada de Sant Pau d'Ordal. | Aquesta font era un pou, i les obres de canalització i construcció es feren l'any 1912. Posteriorment ha sofert diverses reformes. | 41.3814200,1.7784700 | 397861 | 4581820 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66813-foto-08273-30-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Un testimoni oral, Eudald Massana Noia, propietari de la finca El Maset, informà que la font no raja des de l'any 2001, tot i que, abans d'aquesta data, ell l'havia vist rajar sempre. També informà que antigament una empresa de Cantallops havia venut l'aigua d'aquesta font embotellada a Barcelona, ja que era de molt bona qualitat, i que els veïns de Sant Pau d'Ordal havien anat a banyar-se. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 66814 | Font de Ca l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lolivella | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 26-27. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | XX | Font situada enmig d'una petita cinglera de 5-7 m. d'alçada, la paret natural està plena de concavitats en forma de cova. La font està situada en un cos pla de maó enganxat a la paret de 2,40 m d'alçada i 1,10 m d'amplada. L'aigua raja a través d'una aixeta moderna. L'espai està arranjat amb murs de pedra de poca alçada (més o menys 1 m.) que serveixen per canalitzar l'aigua quan hi ha pujades del curs fluvial que passa en direcció a la riera de Lavernó. L'espai està cobert per plataners de mida gran i algunes espècies de ribera que segueixen la riera. La zona està adaptada per rebre visitants amb una taula amb bancs i una paperera. A pocs metres hi ha una bassa rodona de pedra lligada amb ciment modern. | 08273-31 | Al Torrent de la Font Clara, al nucli de Lavern. | D'aquesta font hi ha documentació que data de l'any 1756. L'actual construcció data de l'any 1913, quan el Sr. Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres amb la finalitat de 'recoger mejor las aguas i las dos balsas cerca de la fuente', així com per 'tratar de aumentar el caudal del agua y la mejor forma de su captación'. La Font Clara o Font de Ca l'Olivella havia estat propietat dels Olivella de Lavern, tal i com consta en documentació que, a causa del propòsit del comte de Lavern d'acondicionar la font i portar l'aigua a diferents nuclis de Lavern, es redactar per testificar la propietat de la font per part de la família Olivella. Un primer document fou sol·licitat per Josep Olivella l'any 1895, per demostrar que la font fou concedida als seus avantpassats a títol d'establiment precari l'1 de desembre de 1756. El document especifica que es concedeix a Don Jaume Olivella 'la correspondiente escritura de Precario de la facultad de usar y valerse de las aguas que constituyen la fuente de Font Clara, las que nacen de una Peña a la que linda una heredad propia de dicho Olivella sita en dicho término para el riego de esta, para el uso de la Fábrica de aguardiente que tiene en dicha heredad y demás usos casolanos privativamente a cualesquier otros, mediante dos pequeñas balsas pagando de entrada Quarenta Reales de ardites que han de depositarse en Arcas de la Real (...) y como censo anual tres sueldos de la misma moneda.' Aquest tipus de cartes precàries es comencen a redactar als segles IX i X, i s'estenien als pagesos emfiteutes que, per gaudir d'una part de les possessions del senyor feudal, havien de lliurar una certa quantitat a favor de l'ús que en feien. S'observa, doncs, que les aigües entren de ple en les relacions de tipus feudal fins ben entrat el segle XIX. | 41.3896600,1.7747400 | 397562 | 4582739 | 1913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66814-foto-08273-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66814-foto-08273-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Font Clara. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 66820 | Carrer i masia de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-i-masia-de-ca-lalmirall | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim' Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. ARXIU DE LA PROPIETAT(inèdit) | XX | Petit nucli de cases sorgit al voltant de la masia Torrent de Figuerola o de Ca l'Almirall de Figuerola, d'origen baix-medieval. Aquesta és una edificació de planta rectangular, de dos pisos, amb teulada a dues vessants coberta amb teula àrab. Actualment presenta les parets arrebossades de guix blanc a l'exterior, si bé en algunes finestres es pot veure el marc de carreus de pedra. Destaca, a la planta baixa, una arcada apuntada de pedra treballada, que testimonia l'antiguitat de la masia. Un portal d'arc de mig punt adovellat dóna accés a aquesta planta, d'altra banda perfectament adaptada per a l'entrada dels carros. També a la planta baixa es conserven les estances i estris per a l'elaboració de vi, com el cup, una premsa manual de fusta i ferro, i la que es considera la primera premsa hidràulica d'oli del Penedès. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos en forma de torre quadrada de 5 x 5 m. amb murs d'un metre de gruix, tot ell molt modificat, d'origen medieval, que encara conserva algun merlet. Pel que fa al conjunt de cases colindants a la masia, les primeres daten de la primera dècada del segle XX, i estaven destinades als treballadors de la masia. | 08273-37 | Ca l'Almirall (Lavern) | El primer propietari de la masia de qui es té notícia era el senyor Torrent de Figuerola, qui ja participava en la política municipal. Després la propietat va passar a la família Almirall, fins que la va comprar el senyor Pau Raventós Duran, quan el seu penúltim propietari, el senyor Alvares, es va arruïnar i el senyor Manuel Duran Bas, comissionari dels acreedors del senyor Alvares, li va vendre la masia i la meitat de les terres. Les primeres cases colindants a la masia que es van construir són les que el senyor Pau Raventós va destinar als seus treballadors; són dues cases de l'any 1911, conegudes amb els noms de Cal Royo i Cal Modest. La tercera es va edificar desprès de la Guerra Civil, coneguda com a Cal Tofolet. També hi trobem dues cases més; una construïda l'any 1943 pel senyor Jaume Colet, i la del seu costat, edificada dotze anys més tard. | 41.3902400,1.7647500 | 396728 | 4582815 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66820-foto-08273-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66820-foto-08273-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La masia és coneguda per la gent del poble com a Ca la Tomasa, i l'edificació de la masoveria com a Cal Moro. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66821 | Font de Can Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-catasus | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 43. | XX | Font d'obra feta de maó vist a la base, on hi ha la bassa que recull l'aigua i d'obra arrebossada a la part superior, que forma un parament de coronament ondulant a la cara del qual hi ha una imatge de Sant Antoni Abat, feta de rajoles de ceràmica vidrada, a mode d'ex-vot ceràmic d'època moderna. Entre aquesta representació iconogràfica i la bassa destaca la decoració de rajola vidrada verda i groga. | 08273-38 | Plaça de Sant Isidre, al nucli de Can Cartró | Prop de la font, on avui s'observa una plantació d'arbres fruiters, hi havia una antiga font que rebia el mateix nom de Can Catasús, de la qual no en queda res, ja que està colgada prop de la riera. L'emplaçament on s'ubica l'actual font de Can Catasús era més profund, la seva arquitectura era més estètica i la seva estructura més complexa. L'any 1967 el lloc on era la font va ser reomplert amb terra sobreposada per configurar la plaça actual. En aquell moment es va refer l'estructura de la font amb una tipologia molt més simple, que és la que hom pot veure ara. Igualment es van refer les rajoles de ceràmica que decoraven la font i que representaven Sant Isidre, patró de la pagesia. Així, quan les rajoles es van fer de nou, al lloc de Sant Isidre es va representar a Sant Antoni Abat, que és la icona que s'observa actualment. | 41.3963800,1.7364000 | 394367 | 4583531 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66821-foto-08273-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66821-foto-08273-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66822 | Serres de les Planes, Crestabocs i Riés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-les-planes-crestabocs-i-ries | CANALS, ROSA M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnosi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Barcelona. | La carena que uneix les serres de Riés i de les Planes, des del coll de Garró fins al coll de la Creu d'Ordal esdevé el límit entre els municipis de Subirats i Olesa de Bonesvalls. A banda del seu interès paisatgístic, aquestes serres destaquen per la continuïtat de la massa forestal i per l'escassa fragmentació. En alguns indrets d'obaga de les serres de Crestabocs i de Planes, des del 200 als 500 m i en terrenys abruptes, apareixen petits retalls d'alzinar litoral, la comunitat potencial de la zona. A més, en les zones més ombrívoles i a prop de les rieres, l'alzinar apareix acompanyat de roures. Així mateix, al vessant sud dels Pujols d'en Ràfols, a la serra de Riés, apareixen comunitats de màquia amb llentiscle i margalló (el margalló, una espècie de flora d'interès ecològic, és una espècie protegida per l'Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de flora autòctona a Catalunya). Aquestes serres pertanyen al massís del Garraf ja que, a part de la mateixa vegetació, també comparteixen una litologia calcària similar. | 08273-39 | Sector meridional i de llevant del municipi | 41.3656000,1.8258100 | 401796 | 4580008 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66822-foto-08273-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66822-foto-08273-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La Plataforma Pro-Espai Natural Serres Garraf-Ordal, constituïda l'any 1997, va redactar el juny de 2002 el Manifest Comarcal a Favor de la Constitució d'un Consorci per a la Protecció de l'Espai Natural (Agrícola-Forestal) Serres Garraf-Ordal (Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç l'Aregall). En aquest manifest, signat pel Grup de Medi Ambient de Subirats i ERC Subirats, se sol·licita l'ampliació del Parc del Garraf cap al municipi de Subirats per tal d'incloure tota la part forestal de llevant.L'Ajuntament de Subirats té interès en aquesta ampliació i per això ha sol·licitat un estudi de viabilitat a la Diputació de Barcelona, administració gestora del Parc del Garraf. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 66823 | Barraca A13 / Barraca de Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a13-barraca-de-cal-mariano | A.A.V.V. CRESTABOCS. GUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats' SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre un desnivell que forma part del marge natural d'un camí. La planta és circular i la forma troncocònica, de 2,90 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,40 m. Presenta una fornícula a l'interior, a terra a la dreta de la porta d'entrada. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, tot i que de dimensions més grans i amb una forma tendent a rectangular. Com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de pedruscall i de terra, utilitzada per a reforçar les pedres de la cúpula. Destaca a l'exterior la presència d'una pedra clavada enmig del sostre. | 08273-40 | En un camp de vinya entre el cementiri de Sant Pau d'Ordal i Can Mata del Racó. | 41.3873000,1.8013800 | 399786 | 4582446 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66823-foto-08273-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66823-foto-08273-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.La denominació 'Barraca de Cal Mariano' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66826 | Carrer de Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-can-rovira | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XVIII-XX | Alineació de cases adossades en un sòl carrer, aïllat d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures, la del mig amb balcó i la resta finestres, els sostres són a doble vessant. | 08273-43 | A 400 metres al S de Sant Pau d'Ordal | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, en aquest cas Can Rovira de la Serra (veure fitxa). Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3778800,1.7946300 | 399207 | 4581408 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66826-foto-08273-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66826-foto-08273-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica s'ha tendit a respectar. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66827 | Jaciment paleontològic de la Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-garrofa | <p>A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd.</p> | El traçat de la carretera C-243 al seu pas pel jaciment talla aquest per la meitat. D'altra banda, la presència d'una zona d'obres situada al costat del restaurant Sol i Vi està afectant igualment l'estratigrafia paleontològica. | <p>Aflorament marí en dos sectors a banda i banda de la carretera C-243 de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 08273-44 | A banda i banda de la carretera C-243, prop del restaurant Sol i Vi | 41.3996500,1.7542500 | 395865 | 4583872 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 66830 | Capella de la Maternitat de la Mare de Déu dels Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-maternitat-de-la-mare-de-deu-dels-casots | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 267. | XX | Capella moderna d'estil neoromànic rural, feta amb blocs de pedra irregulars lligats amb ciment, de nau única amb absis semicircular i teulada a doble vessant. A la cara sud, el mur està reforçat amb dos contraforts, mentre que a la nord sobresurt una petita absidiola i un annex de planta quadrada, situat a la part posterior. Les cares nord i sud presenten finestres allargassades de mig punt, i dues més a l'absis. La façana principal presenta una portalada d'accés a l'interior d'arc de mig punt amb timpà llis, emmarcada amb dovelles de pedra moderna. Sobre aquesta porta hi ha un ull de bou circular emmarcat en maó i, coronant la façana, un campanar d'espadanya d'un sol ull fet de maó, que conserva una campana amb la inscripció 'Josefina. J.M.-J.LL.' | 08273-47 | A l'entrada als Casots des de la carretera BV-2427, venint des de la N-340 | 41.4087300,1.8085900 | 400421 | 4584816 | 1960 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66830-foto-08273-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66830-foto-08273-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Capella dels CasotsTot i ser molt moderna, la capella dels Casots és, juntament amb la masia de Can Figueres (Caves Oliver Batllori), l'edifici més singular i amb més presència arquitectònica del nucli dels Casots. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66831 | Pica baptismal de l'església de Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-de-sant-pere-de-lavern | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 206-214; 271. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 85. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181. ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; VALLRIBERA i MIR, Manuel (1980-1981): 'Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu' (IPCE). Ajuntament de Subirats (1980-1981).</p> | XI | <p>Pica baptismal romànica de pedra calcària ubicada a l'interior de la primera capella lateral a l'esquerra del portal d'entrada a l'església de Sant Pere de Lavern. Les seves dimensions són 128 cm de diàmetre exterior, 106 cm de diàmetre interior i 93 cm d'alçada. Té la vora decorada amb un triple cordó amb uns petits permòdols. Es pot observar una inscripció, força malmesa, que diu 'FECIT G..EM...', referent al seu escultor o bé al seu promotor. Es tracta de la pica baptismal més gran de la comarca.</p> | 08273-48 | A l'interior de l'església de Sant Pere de Lavern | <p>Aquesta pica baptismal procedeix de la primitiva església romànica de Sant Pere de Lavern, esmentada amb tota seguretat l'any 1053 en el testament de Mir Lloc Sanç.</p> | 41.3973900,1.7665300 | 396888 | 4583607 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66838 | Pica baptismal de l'església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-de-sant-pau-dordal | <p>A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XII | La part de la pica que es conserva és bona, si bé cal tenir en compte que tan sols es conserva la meitat de la mateixa. | <p>Pica baptismal fragmentària que es troba encastada a la paret d'una capella a la dreta de la porta d'entrada a l'edifici. Sobresurt la meitat de la peça, ja que es va recuperar de dins del mur de l'església on feia de reompliment, faltant-li gairebé l'altra meitat sencera. La forma és tetralobulada, amb una sanefa composta per una successió de petits triangles capiculats rebuidats a la pedra, que entorna la boca. També hi ha un petit cordó ornamental que ressegueix tota la seva circumferència i, juntament amb aquest, un altre de més gros. La pica té un diàmetre exterior d'1,20 m i una alçada de 0,81 m. Finalment hi ha, a la part esquerra i alta de la panxa, una inscripció gravada: 'GURCO ME FECIT', corresponent al nom del constructor, o bé a qui en pagà l'obra. Els caràcters de la inscripció són bastant regulars.</p> | 08273-55 | A l'interior de l'església de Sant Pau d'Ordal | <p>Aquesta pica baptismal va aparèixer durant les tasques d'excavació arqueològica que es van realitzar als anys '40 del segle XX a l'església i la necròpolis de l'església de Sant Pau d'Ordal. Segons els caràcters de la inscripció de la pica, es podria adscriure la peça a un període comprés entre els segles XII i XIV. La forma interna d'aquesta pica, còncava i de secció tetralobulada, era freqüent als segles V i VI, tant a les fonts encastades al paviment de l'església com a les piques exemptes. Segurament, aquesta forma va continuar utilitzant-se fins a finals de l'alta Edat Mitjana, i potser també durant els segles XIII i XIV, tot i que en aquest moment les formes ja canvien.</p> | 41.3814600,1.7959400 | 399322 | 4581804 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66839 | La Nova Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nova-font-santa | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font situada a la banda nord del santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, en una paret de pedra moderna, on hi ha l'aixeta. Adossada a aquesta paret, a nivell de terra, hi ha la bassa, també de pedra, que recull l'aigua. Sobre l'aixeta, entre una finestra i una porta d'entrada al santuari, hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Font Santa, feta amb rajoles vidrades, a mode d'ex-vot. Al fons de la imatge es veu un paisatge amb el castell de Subirats i el santuari. Tota la composició està emmarcada per decoració a base de fulles allargades, amb escuts de Catalunya a les quatre cantonades de l'enrajolat. | 08273-56 | Al castell de Subirats, darrera del santuari | Segons l'estudiós local Ramon Bosch de Noya, el nom de la font prové de la tradicional creença en que un dia indeterminat en el passat aparegué una imatge de la Mare de Déu dintre d'un espès esbarzerar, molt a prop de la font. Aquesta és la raó per què a part de la font, la Verge també és la Verge trobada Mare de Déu de la Font Santa; i fins i tot la torrentera se la coneix per la torrentera de la Font Santa. | 41.4163200,1.8166700 | 401108 | 4585650 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66839-foto-08273-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 66840 | Font de la Plaça Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-subirats | XXI | Font d'obra nova, feta de totxo vist. Al cos central que sobresurt respecte a la resta, on hi ha l'aixeta, els totxos es disposen enfilades horitzontals, i està coronat per una filada de maons disposats verticalment. A cada lateral d'aquest cos central hi ha una banqueta, feta de totxo a la base; la de l'esquerra és més allargada que la de la dreta, i està coronada per una gruixuda llosa de pedra. La banqueta de la dreta, en canvi, és molt més curta, i sobresurt lleugerament perpendicular a la resta de la font. | 08273-57 | A Sant Pau d'Ordal, al camí enjardinat que de la Plaça Subirats baixa al camp de futbol. | El conjunt de la Plaça i Parc de Subirats, a Sant Pau d'Ordal, on s'integra la font, fou dissenyat per l'arquitecte Iñaki Ozcariz. S'inaugurà el mes de juny de l'any 2005. | 41.3827700,1.7958600 | 399317 | 4581949 | 2005 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66840-foto-08273-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La font està perfectament integrada en l'estètica del conjunt que formen la Plaça Subirats i els voltants del camp de futbol. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66841 | Font del Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-capellades | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | La vegetació ha envaït l'indret fins al punt que no es veu el dipòsit d'uralita. | Mina l'aigua la qual és recollida per un dipòsit d'uralita reforçat amb parets de maó arrebossades amb ciment. L'entorn està molt envaït per la vegetació natural, que dificulta l'observació directa del bé. | 08273-58 | Prop del pont del costat de l'església de Sant Pau d'Ordal | 41.3799400,1.7934200 | 399109 | 4581638 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66841-foto-08273-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66841-foto-08273-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | A causa de la frondosa vegetació que envolta la mina d'aigua no s'ha pogut documentar si l'aigua del dipòsit d'uralita està canalitzada cap a algun indret concret. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66845 | Font del Clot del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-del-sabater | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Aquest clot està força afectat pel camí rural que hi passa pel costat. | Clot al costat d'un camí rural que en època d'abundància de pluges s'omple d'aigua que ve del filtrat dels camps de sobre. El sòl és argilós i reté l'aigua. | 08273-62 | Al camí de Cal Bou | 41.3994000,1.7802800 | 398040 | 4583814 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66845-foto-08273-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | En el moment de realitzar aquest inventari el clot és absolutament sec, només la vegetació associada als clots d'aigua delata que l'aigua queda retinguda. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 66846 | Font del Clot de Dalt del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-dalt-del-sabater | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Aquest clot està actualment força afectat pel pas del camí rural que hi passa pel costat. | Pèlag o clot profund on es concentra l'aigua en èpoques d'abundància de pluges. La vegetació circumdant marca el límit de la humitat d'aquest pèlag. L'aigua prové de filtracions dels camps que hi ha a sobre. El sòl és argilós i reté l'aigua. | 08273-63 | Al camí de Cal Bou | 41.3998900,1.7814600 | 398140 | 4583867 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66846-foto-08273-63-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 66847 | Font del Pèlag de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pelag-de-can-bou | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el pèlag està sec, i els seus contorns afectats per un camp proper de vinya abandonada. | Entrada d'aigua a la part superior d'un pèlag artificial, fet en retirar la terra per reparar la via, sota una timba de la qual raja l'aigua. El pèlag està enclavat a l'argila, que reté l'aigua. No obstant, actualment tan sols la vegetació pròpia de ribera que creix al voltant de l'indret delata la presència del pèlag. | 08273-64 | Zona de Can Bou | 41.4007500,1.7840500 | 398358 | 4583959 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66847-foto-08273-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 66848 | Font de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bou | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | La riera de la qual en forma part la bassa està actualment seca; en conseqüència, la bassa també està seca. | Bassa de pedra que forma una cornisa natural de roca calcària en el curs de la riera de Can Bou. Segons Manel Córdoba (CÓRDOBA I MARTÍNEZ, 1997), aquesta bassa és omplerta per uns degotalls canalitzats per una aixeta, per on surt l'aigua. L'esmentada aixeta no ha estat localitzada, ja que l'entorn està molt envaït per la vegetació. | 08273-65 | Zona Can Bou, a 150 m de la Font del Pèlag de Can Bou | 41.4023000,1.7848000 | 398423 | 4584130 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66848-foto-08273-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66848-foto-08273-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Uns metres més endavant d'aquesta bassa natural, la riera fa un altre salt d'una alçada considerable, factor que confereix als contorns d'aquest indret un gran interès natural. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 66849 | Escultura de la Plaça Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-subirats | Tríptic del '1r SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2003). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | XXI | Caldria valorar el desgast que li suposa a l'escultura de fusta el fet que estigui a l'intempèrie. | Escultura abstracta de fusta en forma de bloc rectangular lleugerament corbat de 3 metres d'alçada i una base trapezoïdal irregular de menys d'un metre quadrat. Presenta, a la part frontal superior, un desdoblament a mode de llibre entreobert. La fusta no és llisa, està plena d'osques transversals. L'escultura està fixada a terra mitjançant una plataforma metàl·lica. | 08273-66 | Plaça de Subirats (Sant Pau d'Ordal) | L'escultura és el resultat del 1r. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 16 i 20 de juny de 2.003, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: CLAUDE LE LUHERNE (Bretanya), ALFREDO SÁNCHEZ (Salamanca), EVA ROUKA (Txecoslovàquia), ANTON MENDIZÁBAL (Donosti), JOSEP MASSANA (Sant Pau d'Ordal), i LLUÍS BANTÍ (Olot). Alfredo Sánchez, autor d'aquesta escultura, va néixer a Salamanca l'any 1948 i actualment resideix a Barcelona. Es formà artísticament a l'Escola Massana i a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja, a Barcelona. Va rebre un premi extraordinari de fi de carrera. Ha realitzat exposicions temporals els anys 1989 (al Centre d'Art Alexandre Cirici, de l'Hospitalet de Llobregat); 1992 (a la Galeria d'Art Can Marc, Begur; i a la Galeria Lleonart, Barcelona); 1993 ( al Centro Cultural Chamartín 'Nicolás Salmerón', Madrid, i a la Galeria Lleonart, Barcelona); 1994 (a la Galeria Trànsit-Art, a Barcelona, i al Centre Cultural Escoles Velles, a Begur); 1999 (Galeria Lleonart, Barcelona); 2000 (a la Galeria Rafael García, Madrid); i el 2002 (a la Fundació Niebla-Baix Empordà, a Casavells). | 41.3830200,1.7956600 | 399301 | 4581977 | 2003 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66849-foto-08273-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66849-foto-08273-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Alfredo Sánchez | El conjunt de la Plaça i Parc de Subirats, a Sant Pau d'Ordal, on s'integra l'escultura, fou dissenyat per l'arquitecte Iñaki Ozcariz. S'inaugurà el mes de juny de l'any 2005. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||
| 66850 | Can Serra (Caves Castellroig) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-caves-castellroig | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XIX | Masia de nova construcció, edificada sobre les restes d'una masia més antiga, formada a partir de diversos edificis ocupats actualment per les dependències de les Caves Castellroig, així com una capella privada, moderna. Aquests edificis no són sinó annexos d'un edifici principal, de planta basilical, amb un cos central, amb teulada a doble vessant, que sobresurt de dos cossos laterals amb teulada a un sol vessant; reprodueix l'esquema de la masia catalana tradicional de planta basilical. L'únic element conservat de la masia antiga és part d'un mur, que ara forma part de la capella moderna. Aquest mur està fet a partir de blocs de pedra irregulars, lligats amb morter de calç i sorra, amb presència d'alguns fragments de maó escampats arreu del parament. El celler, ara restaurat, és igualment originari de l'antiga masia, amb la porta que s'utilitzava per a entrar el raïm amb les portadores. També hi ha una premsa de cargol, els cups i les trepitjadores. | 08273-67 | C-243, de Sant Sadurní a Vilafranca, km.1 | L'actual masia de Can Serra, amb les caves Castellroig, s'ha edificat sobre les restes de l'antiga. A partir d'una escriptura de l'any 1880 sabem que la masia ja existia el 1834; el que sembla segur és que no és anterior al segle XIX. L'esmentat document és la venda que el senyor Magí Ràfols i Mir fa al senyor Ramon Casanovas i Escudé d'una partida de terra a la qual hi ha dues cases juntes assenyalades amb el número 49, de planta baixa i pis, a les quals hi ha cinc cubes de les anomenades de set càrregues, que s'inclouen a la venda. La finca s'ubicava al terme de Lavern, districte municipal de Subirats, partida de Can Pera de la Mina, que el senyor Ràfols heretà de la seva mare, Francisca Mir i Rabentòs, segons consta al testament dipositat al notari de Sant Sadurní d'Anoia, Jaume Domingo Mullob, amb data 19 d'agost de 1834. Era una masia de planta rectangular, amb diversos cossos. Sabem que tenia un portal d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra picada amb aresta viva, rellotge de Sol rectangular a la façana, balcons amb baranes de ciment a imitació de barrots de ceràmica cuita. Era una de les poques masies de Subirats que tenia la façana de carreus de pedra. A la part posterior de l'edifici hi havia un pou que, a diferència de l'estructura de pedra de la casa, estava fet amb rajola. | 41.4176600,1.7730200 | 397462 | 4585849 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66850-foto-08273-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66850-foto-08273-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El nom de Can Serra és el nom que ha adoptat la família Sabaté i Coca per anomenar la finca on s'ubiquen les seves caves, si bé al llarg de la història la propietat ha rebut diverses denominacions. Aquest fet provoca que es pugui trobar la mateixa masia esmentada de diverses formes, encara avui dia. L'antiga masia havia rebut al llarg del temps diversos noms: Cal Ramon Pelut, Cal Porcater, Cal Pere de la Mina, Cal Casanovas o La Casa Vella.Cal fer esment també de dues peces que es conserven a l'inetrior de la capella: es tracta, d'una banda, de la pica d'aigua beneïda, que sembla ser una mola de molí antiga i reaprofitada per a aquest ús; i el basament de l'altar, que correspon a un bloc de pedra d'aparença antiga, sense poder fer més precisions. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66851 | Font Brollador de Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-brollador-de-sant-pere-de-lavern | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Raja molt poca aigua i resulta impossible veure d'on surt. Qualsevol actuació a la carretera pot provocar la pèrdua de la font si no es té en compte. | Raig d'aigua que sorgeix a la vora de la carretera just a la cruïlla amb el camí de Caves Guilera/Ca l'Artigues. L'aigua es perd pel llindar de la carretera. No disposa de cap tipus de recipient ni dipòsit per recollir l'aigua, així com tampoc cap mànega o brollador. | 08273-68 | Davant de l'entrada a l'església de Sant Pere de Lavern. | 41.3973500,1.7674100 | 396961 | 4583601 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Font de la carretera.És una font poc atractiva paisatgísticament. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 66852 | Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-den-lleo-0 | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. Maset d'en Lleó (2005): 'Centenari Casa Nova Maset d'en Lleó'. Fulletó. | XVII-XX | Antiga masia amb caves, l'edifici principal de la qual és una reforma realitzada a principis del segle XX sobre un anterior del segle XVII. És un edifici de planta quadrada amb alguns afegits, de dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant i cantoneres de pedra vista. Entre els afegits destaca una torrassa que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici. Aquesta torrassa és de planta quadrada amb finestres als quatre vents i teulada a quatre vessants. A la façana principal les obertures són d'arc rebaixat, amb emmarcat de maons; destaca la ferramenta forjada del portal principal, així com la barana del balcó que hi ha a sobre de la porta, igualment de ferro forjat. De la masia antiga tan sols es conserva l'antiga façana amb un rellotge de Sol que hom troba a l'entrada lateral que des de l'exterior dóna a les caves, darrera d'un baluard que tanca la finca. D'aquesta façana tan sols es veu el tram del rellotge, que presenta, sota seu, un parell d'obertures amb els llindars de pedra i els arcs de maó vist, i a banda i banda del rellotge, dues petites finestres quadrades. El rellotge de Sol és modern; està decorat a partir d'una esfera que centra la composició. Aquesta esfera és el rellotge pròpiament dit, amb els fusos horaris; en la figura d'un Sol més petit, amb ulls, nas i boca, hi ha el gnòmon o vareta que projecta l'ombra indicadora de l'hora. Als voltants de l'esfera la decoració està feta a partir de gotims de raïm amb els seus pàmpols. Coronant el rellotge hi ha el nom de 'El Maset del Lleó' amb l'escut dels Massana. A sota hi ha una inscripció on es llegeix: 'Pels camins del cel el Sol va fent via. Mira l'hora que és i aprofita el dia'. A la banda dreta de la façana del rellotge hi ha l'edifici nou, descrit anteriorment; a l'esquerra ha hi la nau de la cava, de l'any 1905, contemporània a la casa nova. Del seu interior destaquen els pilars de maó vist, que suporten una interessant encavallada de fusta, algunes bigues de la qual són originals, i d'altres són posteriors, fetes a semblança de les antigues. | 08273-69 | A 1,2 km a l'oest de Sant Pau d'Ordal, carretera BV-2428 i camí terrer | La masia El Maset de Sant Pau d'Ordal s'havia anomenat antigament 'El Maset de les Canyes'. Després s'anomenà solament 'El Maset', fins que l'heretà el senyor Guillermo Lleó, moment en què passà a anomenar-se 'El Maset del Lleó'. Actualment el nom de la masia, juntament amb les terres que l'integren s'anomena 'Finca El Maset', ja que el seu propietari és el senyor Eudald Massana Noya, integrant de la novena generació d'aquesta família. En un principi estaven com a rabassers al Maset, fins que l'any 1975 esdevingueren propietaris. Els propietaris anteriors eren Modesto Lleó Ubach, Guillermo Lleó y de Moy, i Guillermo Lleó Royo, qui va vendre la finca a Antonio Massana Ràfols, pare de l'actual propietari, Eudald Massana Noya. Les terres de la finca El Maset pertanyien, en un principi, a cal Mata de la Plaça, de Sant Pau d'Ordal. Quan aquestes terres foren propietat de la família Lleó, aquests pagaven tributs en espècie al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, que pertanyia a l'abadia de Montserrat. Tot i que probablement era més antiga, trobem documentada la família Lleó des del Segle XVIII, concretament des de l'any 1781, en què s'esmenta Fèlix Lleó de Vilanoveta, de la parròquia de Sant Martí Sarroca, amo de la Casa Mata de la Plaça de Sant Pau d'Ordal. | 41.3813800,1.7809500 | 398068 | 4581812 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Maset de les CanyesUn annex al celler, posterior a l'any 1905 fou un corral per a aus.A l'interior de la casa es conserva una interessant sèrie de fotografies antigues en blanc i negre, sobre els treballs a les vinyes. Hi ha retratats alguns dels membres de la família Massana Noya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66856 | Font de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavern | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Les rajoles de ceràmica blanques i blaves es presenten més brutes i trencades que a altres fonts d'aquest estil en altres nuclis del municipi. | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat al laterals inferior; amb una coronació de tipus piramidal escalada, arrebossat amb ciment de color groguenc. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua, fet de maó. | 08273-73 | Al nucli urbà de Lavern, al costat del camp de futbol de la zona esportiva | 41.3891800,1.7730000 | 397416 | 4582688 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66856-foto-08273-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66859 | Font dels Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-casots | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat a la part inferior, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua, fet de maons. La font està situada en una zona de pendent enjardinada que comunica dos carrers del nucli dels Casots per mitjà d'unes escales: la font es troba a la zona del mig. A cada costat de la font hi ha un banc d'obra; aquesta obra envolta també la font, creant un espai unitari. A banda i banda de la font hi ha una placa commemorativa. A la de l'esquerra es llegeix: 'Captació d'aigua a Subirats i servei de distribució als Casots.' A la de la dreta diu: 'Inaugurat pel President de la Generalitat de Catalunya, molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley. Subirats, 28 d'abril de 1985'. | 08273-76 | Al nucli urbà dels Casots | 41.4090000,1.8087100 | 400432 | 4584846 | 1985 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66859-foto-08273-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 66860 | Font del Pago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pago | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra amb un cos semi-poligonal inferior coronat per una bassa d'obra de maó, semi-cilíndrica; i un cos superior pla, on hi ha l'aixeta. El sòcol dels dos cossos està decorat amb rajoles blanques i blaves formant un escacat. La font està coronada formant un escalat piramidal. Ambdós cossos estan adossats a una paret d'obra arrebossada amb guix de color beige; a banda i banda de la font hi ha dos bancs d'obra allargassats. Tot el conjunt està coronat per una cornisa de maó pla, que sobresurt a la part central, on coincideix amb la ubicació de la font, fet una coronació ondulant. | 08273-77 | Al nucli urbà d'el Pago | 41.3866600,1.8151700 | 400938 | 4582359 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66860-foto-08273-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml