Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66784 | Voltants de la Cova Miserachs/Cova Miserachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-de-la-cova-miserachscova-miserachs | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | A l'interior de la cova hi ha gran quantitat de deixalles i residus que han degradat el lloc. | El jaciment arqueològic es troba constituït per dos nivells de feixes, probablement resultat del buidatge de dues cavitats naturals. En una d'aquestes feixes, arran de la cinglera rocosa, es documentà una bona concentració de sílex i ceràmica prehistòrica. A l'altra feixa, darrera d'una frondosa vegetació, hi ha una esquerda-abric reaprofitada com a barraca de vinya amb un pany de paret construït amb pedres lligades amb morter de calç a manera de llindar, amb algunes eines agrícoles abandonades i altres residus al seu interior. A la feixa del davant d'aquesta cavitat hi havia una concentració de sílex i ceràmica a mà i grisa a torn d'època medieval. Existeixen dues possibilitats per explicar la troballa d'aquest material: d'una banda, la cavitat abans esmentada es buidaria per aterrassar el terreny per a conrear. D'altra banda cal considerar la possibilitat que el material arqueològic es barregés des de la feixa superior, on es situa la Cova Miserachs, arrossegant-se el material des del vestíbul principal d'aquesta, que està pràcticament buidat, fins a la feixa. | 08273-1 | Vessant sud-oest de la Muntanya de Can Mata del Racó, prop de la masia del mateix nom. | Abad i De la Vega parlen, ja l'any 1968, de recollida de material ceràmic 'davant' la cova; de fet en documenten a 'todas las grandes aglomeraciones rocosas de los alrededores que, por su forma, ofrecen cobijo natural' (CC.AA., 1990). L'equip d'arqueòlegs que va realitzar la Carta Arqueològica de l'any 1990 va documentar la presència dels següents materials: - 33 fragments de ceràmica a mà, informes indeterminables; 1 vora de ceràmica a mà, de petit recipient. - 1 nansa de ceràmica grisa medieval i dos fragments informes, del mateix període. - Indústria lítica: un abrupte sobre fragment de sílex transparent, una ascla amb retocs simples distals (sílex granate), un nucli polièdric de quars, tres fragments de sílex, una ascla de sílex i 5 fragments de quars. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. El mateix equip recull la notícia d'Antoni Adell, segons la qual el propietari del terreny va dinamitar un grup de roques, localitzant-se dues destrals de gran tamany. | 41.3901300,1.8000900 | 399682 | 4582761 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La parcel·la on s'ubica la cova està molt aterrassada, i les feixes de les immediacions estan abandonades i envaïdes per la vegetació, la qual camufla la cova. Al costat de la cova Miserachs s'observen altres cavitats calcàries de menor mida i entitat, igualment tapades per la vegetació. | 78|79|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66785 | Can Gustems/Horts del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gustemshorts-del-pou-de-glac | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El jaciment es troba en uns terrenys d'aluvió covertits en horta a l'altra banda de la riera de Santa Fe, a l'alçada en què s'uneix amb el Torrent de la Casa Nova. Tan sols es constata l'aparició de material, sense estructures. Es documenten dos tipus de sílex, però sense peces-tipus que puguin donar datacions cronològiques ajustades: sílex de tons grisos-blavosos deshidratats amb 'crostes calcàries' (restes de paleosòls) d'aspecte mosterià, però sense peces amb un retocat clar; l'altre tipus de sílex estaria representat per altres fragments i ascles amb retocs marginals i senzills, de tècnica laminar i ascles de difícil adscripció. | 08273-2 | A 200 metres al nord-oest de Cal Gustems a la banda esquerra de la riera de Santa Fe. | L'equip que elaborà la Carta Arqueològica de l'any 1990 va descriure els materials apareguts al jaciment, procedent de dos lots. Primer lot (procedent de l'exploració de J. i X. Virella): - 5 fragments de ceràmica a mà de cocció oxidant/reductora a l'exterior/interior. - 1 ascla flexionada amb retocs simples profunds i inversos. - 1 fragment amb retocs simples marginals. - 1 fragment amb retocs simples marginals a la part patinada. - 1 ascla amb retocs inversos en sílex translúcid amb vaquoles rosades. - 7 fragments de sílex parcialment deshidratat. - 3 fragments corticals. S'esmenta també l'aparició d'un fragment de ceràmica campaniana a la vinya del davant, al costat de la masia de Can Gustems, que fa pensar en un jaciment ibèric proper, donat el pendent de la zona. Segon lot (localitzat per l'equip elaborador de la Carta de 1990): - 1 espinat sobre fragment. - 1 ascla amb retocs marginals senestres. - 1 ascla amb retocs simples profunds dextres inversos. - 1 nucli esgotat (?). - 1 fragment d'extraccions longitudinals. - 7 fragments. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3932700,1.7226300 | 393211 | 4583202 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66789 | Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo-0 | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment consistent en la troballa de diverses peces d'una dolia dins la propietat de Joan Martí Pinyol (de Cal Bitxo), el 7 d'octubre de 1990, destruïda en fer-se uns forats per a col·locar-hi fites de partió del camp de conreu. L'informador de la troballa fou el Sr. Pere Giró i Catasús, agrimensor de Vilafranca del Penedès, que es trobava en el terreny per a supervisar la correcta partió de les propietats, i que fou qui s'adonà de la destrucció de la peça. Ell mateix recollí alguns fragments per dipositar-los al Museu de Vilafranca i donar avís de la troballa. | 08273-6 | Al sud-est de la masia de Cal Bitxo, entre el Torrent dels Bribons i el Barranc de mas Rovira | L'equip que va elaborar la Carta Arqueològica l'any 1990 prospectà la zona un mes després de la troballa, localitzant únicament un fragment de dolium que podria pertànyer a la peça destruïda poc abans. Aquest dolium es trobà a una profunditat d'uns 0,50 m, el que fa pensar en l'existència d'un possible assentament agrícola d'època romana. Durant la mateixa prospecció es localitzà, en superfície, un taller d'indústria lítica en sílex, cronològicament situat al Paleolític inferior i mig, format per: - 1 fragment de percutor. - 1 ascla. - 1 fragment amb retocs denticulars. - 1 làmina amb retocs simples. - fragments indeterminats de sílex. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3997600,1.7424400 | 394878 | 4583899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66789-foto-08273-6-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|79|80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66790 | Els Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casots | <p>AGUSTÍ Jordi y LLENAS Manel (1993). 'Los roedores del Mioceno inferior de Els Casots ( Valles-Penedes)'. IX Jornadas de Paleontologia, Malaga. ALMERA, Jaume (1896). 'Sobre la Serie de Mamíferos fósiles descubiertos en Cataluya'. CRUSAFONT M., VILLALTA J.F. & TRUYOLS J.(1955). El Burgigaliense Continental de la Cuenca del Vallés-Penedés. I Estratigrafia, II. Paleontologia. Mem. Com. Inst. Geol. Dip. Prov. Barcelona t.XXII. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador ( 1994). Taucanamo (Suoidea, Tayassuidae) from the Middle Miocene of Els Casots, Barcelona, Spain. C.R . Acad. Sci. Paris, t. 319, serie II. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador (1995). Eurolistriodon gen. Nov. (Suoidea, Mammalia) from Els Casots, early middle Miocene, Spain. Proc.Kon. Ned. Akad., v. Wetensch, 98 (4). MOYA SOLA, Salvador; RIUS FONT, LLuís (1993). El jaciment paleontològic dels Casots ( Subirats, Alt Penedès). Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | El jaciment presenta actualment un estat de abandonament, ja que les mesures de protecció (tanques, coberts, etc.) no impedirien el pillatge de fòssils. D'altra banda, el jaciment no està dinamitzat ni adequat per a visitar. | <p>El jaciment de Els Casots fou una antiga cubeta lacustre del Miocè ubicada damunt del substrat muntanyós del Mesozoic. Localitzat en la vessant sud de El Puig d'en Figueres i el Torrent de Font Santa. El jaciment paleontològic de Els Casots és un dels jaciments del Miocè inferior més important d'Europa. A diferència d'altres jaciments europeus de la mateixa edat, hi trobem preservat un veritable ecosistema lacustre amb una gran diversitat de fauna, constituïda per espècies vinculades als entorns aquàtics, com restes de plantes hidròfiles, peixos, rèptils (cocodrils, tortugues), aus limnícoles i una gran varietat de mamífers. La bona preservació i diversitat de les restes fossilíferes ha permès un major coneixement de la fauna de vertebrats del Miocè continental de l'Europa Occidental. S'han descrit dos nous gèneres d'artiodàctils, un porc semblant a un senglar 'Eurolistriodon adelli' i el cèrvid primitiu 'Ampelomeryx ginsburgi'. Cal destacar la presència del cabirol petit de la mida d'un conill, 'Micromeryx', i els cérvols de banyes simples com 'Dorcatherium' i 'Lagomeryx'. Entre els perissodàctils trobem dues espècies de rinoceronts, alguns dels quals estan ben adaptats als hàbits aquàtics, com per exemple 'Lartetatherium' D'altra banda, apareixen a la Península Ibèrica els primers proboscidis, dinoteri i mastodonts, ben documentats a Els Casots. Una bona representació del grup dels carnívors són els mustèlids, fèlids, hiènids, cànids i úrsids. Hi ha també la resta d'un cànid gegant extint de la família dels amphiciònides, essent l'exemplar més ben preservat del Miocè inferior trobat avui a Europa.</p> | 08273-7 | Al peu sud oest del Pujol d'en Figueres | <p>La primera resta publicada de vertebrats del terme municipal fou curiosament la d'un petit rosegador en els rodals del jaciment Almera Jaume, (1896). Pocs anys després es publicaren altres restes aparegudes en llocs com Font Santa, Puig d'en Figueres i les Mines de lignits. Crusafont M, Villalta J.F. & Truyols J. (1955), vinculats al Museu d'Història de la Ciutat de Sabadell, varen fer un estudi sedimentològic del sector de Gelida, Els Casots i Espiells. Finalment, en el 1989 va ser localitzat el jaciment lacustre de Els Casots fruit del moviment de terres per l'explotació d'una vinya. Les primeres visites tècniques foren realitzades pel Museu de Geologia de la ciutat de Barcelona i, en observar que es tractava de restes de vertebrats, es posaren en contacte amb l'Institut de Paleontologia de Sabadell. S'han realitzat cinc campanyes d'excavació en els anys 1989,90,91,92 i 94 per l'Institut de Paleontologia de Sabadell de la Diputació de Barcelona, les restes del qual, van ser dipositades en el mateix Institut de recerca. El jaciment va ser presentat internacionalment en el ' The 9e. Congress of Regional Commitee Stratigraphy', celebrat els dies 19 i 24 de novembre de 1990.</p> | 41.4152700,1.8071800 | 400313 | 4585544 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66790-foto-08273-7-2.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-27 00:00:00 | Lluís Rius | El jaciment dels Casots és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. BCIN (PGOU 22.4.1987, DOGC 873 de 5.8.1987). Declarat EPA R.22.9.1994. | 125 | 1792 | 5.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||
| 66791 | Balmes de la Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-bardera | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | Tot i que conserven força bé el seu potencial estratigràfic, en algunes de les balmes més grans s'hi ha abocat deixalles. | Conjunt de balmes obertes en un aflorament calcari ric en fòssils marins, detectats especialment als sostres de les cavitats, conserva un claríssim potencial arqueològic, on es trobaren restes òssies i lítiques. Basant-se en els trets morfològics de les cavitats, de dimensions reduïdes, ha estat interpretat com un jaciment sepulcral, en el qual els materials formarien part del conjunt d'aixovar funerari. | 08273-8 | Sector situat uns 300 m. al nord/nord-est de la masia de La Bardera | Tot i que es coneixen des de l'any 1927, és l'any 1979 quan el Sr. Salvador Llorac i Santís efectua una exploració de la balma principal, situada més a l'est, i reaprofitada posteriorment com a refugi de pagès. L'equip d'arqueòlegs que confeccionaren la Carta Arqueològica de 1990 identificaren també altres 3 balmes, de dimensions més reduïdes, disposades al llarg de l'eix est-oest, encobertes de bosc de pi i alzina en els sectors central i oest. La balma explorada pel Sr. Llorac encara conserva en alguna zona una potència sedimentària d'1,20 m aprox., presentant en els talls, encara avui, restes òssies, algunes podrien ser humanes. Es va recollir el següent material: - Làmina de sílex fragmentada, amb retocs bilaterals (21 x 12 mm.) - Raspador de sílex (29 x 25 mm.) - Destral polida, fragmentada, de secció ovalada, amb concrecions de calcària (57 x 37 x 25 mm.) - Percussor de basalt, força desgastat i fracturat per la meitat (42 x 48 x 40 mm.).El material forma part de la col·lecció particular del Sr. Salvador Llorac i Santís (Sant Sadurní d'Anoia). | 41.4043600,1.7910700 | 398950 | 4584352 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 79|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66793 | Coves de Can Ros/Coves del Torrent del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-roscoves-del-torrent-del-gavatx | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | La situació de les coves en un vessant muntanyós situat en terreny boscós ha provocat que la vegetació sigui tan espessa que amenaci amb cobrir totalment el jaciment. | Conjunt de tres coves situades en un aflorament calcari orientades a nord/nord-oest, a mitja vessant de llevant per damunt del Torrent del Gavatx o de can Ros. - La cova nº1, la més gran, és més aviat una balma, amb unes dimensions de 3,20 m d'amplada x 1,20 m. D'alçada, en la boca, i una 3,80 m de profunditat, tot i que al fons hi ha una petita cavitat que s'endinsa fins 4/5 m en total). - La cova nº2, petita, es troba per sobre de la cova nº1, oberta a N/NW. La boca fa 1,30 m d'amplada i 2,20 d'alçada, amb una profunditat de 2,60 m. - La cova nº3 esta emplaçada en una penya inferior a la primera. Oberta a l'oest, té una amplada de boca d'1,20 m i una profunditat d'uns 2,50 m. | 08273-10 | Vessant muntanyós a l'est del Torrent del Gavatx. Masia de Can Ros a uns 450 n al sud/sud-est. | De la cova nº1 procedeix la major part del material recuperat els anys 1980/1981 i 1983, segons Anton Adell. El mateix any 1983 s'explorà la cova nº2, realitzat una cala interior, que va permetre la recollida de ceràmica i sílex. En conjunt es documenten: - 2 destrals de basalt senceres, polides. - Indústria lítica sense especificar. - Fragments de ceràmica a mà, també sense determinar. - Dents humanes. Aquest últim element portà als arqueòlegs elaboradors de la Carta Arqueològica de 1990 a considerar el jaciment com a possible lloc sepulcral; a més, les reduïdes dimensions de les cavitats afavoreixen aquesta hipòtesi. L'esmentat material forma part de la col·lecció particular de Salvador Llorach i Santís (Sant Sadurní d'Anoia). | 41.4086700,1.8225900 | 401591 | 4584794 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 79|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66807 | Torre de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-guardia | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 223. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol. 2. Alt Penedès. Barcelona, 1986, p.181. | La situació del jaciment en un terreny erm ha provocat que el creixement de la vegetació i l'erosió exercida pels agents meteorològics estigui provocant esllavissades a les restes visibles. | Restes d'una torre de guaita medieval, de planta quadrada, feta amb blocs de pedra de mida irregular, plena de terra a l'interior. Conserva una alçada d'uns dos metres, amb un tipus de sòcol de pedra de marge lligada amb fang, que envolta l'edifici. La cara est està semiderruïda. A les restes de la torre, però, hom pot observar traces de construcció moderna, el que fa pensar que les restes actuals puguin ser producte d'una modificació del segle XIX. | 08273-24 | Dalt del Turó de la Guàrdia, al nord de Sant Pau d'Ordal. | La manca de documentació sobre aquesta torre és absoluta, el seu origen alt-medieval es relaciona amb el sistema de guàrdia i defensa del castell de Subirats, juntament amb la Torre de Can Llopart. | 41.3912000,1.7906700 | 398896 | 4582891 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66807-foto-08273-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66807-foto-08273-24-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La forma quadrada de la torre no és gaire comú a la comarca.A l'interior de la torre hi ha un vèrtex geodèsic de recent construcció.A pocs metres de la cara est de la torre hi ha un gran forat a terra, de planta quadrada, de 2 x 2 x 4m. Recorda un forn de calç, però la seva funcionalitat resulta difícil de precisar, degut a que es troba completament envaït per la vegetació. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66810 | La Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-santa | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. FAURA i SANS, M: 'Periodicitat de la Font Santa de Subirats. Deu intermitent termal'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol. XXXII- N. 3335, pp. 381-385. Barcelona, 1923. Tallers gràfics Hostench. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 28-29. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 178. | La font es troba avui dia totalment coberta per la vegetació, a l'igual que el camí d'accés, que resulta impracticable. | És la font més popular de Subirats. La torrentera de la Font Santa es troba al vessant nord-est del Pujol d'en Figueres. Les seves aigües pluvials les dóna a la riera de Lavernó, en la seva riba dreta, aigües avall; molt a la vora de l'aiguabarreig de les rieres de Lavernó i del riu Anoia. Avui dia no brolla, però cal tenir present que és intermitent. Es tracta d'una deu d'aigua termal, que es diu que tenia la propietat de curar les malalties de la pell. Aquesta qualitat sembla que es coneixia ja des d'antic; l'etimologia de 'Banys Vells', esmentada en la documentació antiga, així sembla confirmar-ho. Al lloc on surt l'aigua s'observen indicis de construccions. Segons Lluís Solé i Sabarís, els orígens de la deu mineral es troben a la zona volcànica de la comarca de la Garrotxa, essent la prolongació de la falla que, procedent de Caldes de Malavella, arriba a les vetes lignítiques de Subirats, amb una important bifurcació al seu inici que passa per la Garriga, Caldes de Montbui i la Puda. Faura i Sants, però, teoritza sobre els orígens de la font adduint que deu correspondre 'a les filtracions de les aigües per entre els avencs que existeixen en el massís cretàcic de les costes del Garraf, a la regió septentrional; i que aquestes aigües arriben a una profunditat corresponent a la falla meridional de la badia miocènica del Penedès, que tenen relació amb els estrats oligocènics. A això és degut que les aigües emanin termals, amb força excedent, passant per la zona de contacte entre les formacions terciàries i cretàciques; no intervenint-hi directament les pluges'. Altres autors si vinculen l'aparició de la font amb anys de pluges abundants. Segons Ramon Bosch, la Font Santa és una font termal i intermitent que sols brolla els anys d'abundoses pluges. El mateix autor comenta escriu tenir notícies que, quan brolla, les seves aigües surten a la superfície i ho fan a la temperatura de 31 º C. Igualment, apunta que hi ha informació que l'any 1811, tot sobtadament, deixà de brollar. Les característiques de la Font Santa, les quals contenen sulfat, carbonat calç i una petita quantitat de sofre, les fan especialment adients per a guarir malalties de la pell. Això motivà que l'any 1833 l'Acadèmia de Medicina i Cirugia de Barcelona s'interessés per les aigües perdudes amb resultats satisfactoris donat que les trobaren per tres vegades consecutives, però, per fi, desaparegueren definitivament. Segons Ramon Bosch el gener de l'any 1898 plogué abundosa i continuadament. La Font Santa no brollava solament en un raig, sinó que treia l'aigua per diversos llocs, ocupant una llargada de vint-i-cinc a trenta metres. Tot era un sortidor d'aigua calenta dintre de la torrentera de la Font Santa. L'aigua sortia entremig de la grava dipositada per les aigües del torrent, mentre que per altres llocs ho feia a glopades, tot obrint-se pas entre llot, sorres i pals que deixaren les aigües torrencials. L'aigua era pura i cristal·lina, inodora i sense regust. La humitat existent en el lloc fa que hi hagi una espessa vegetació, composta principalment d'esbarzers, arítjol, canyes, joncs i d'altres, que fan gairebé impossible d'arribar fins al lloc de l'estroncada Font Santa. Els pins que es troben en el paratge de la Font són ferms, frondosos i gemats, evidenciant la humitat existent que els fa diferents dels seus congèneres del Pujol d'en Figueres. | 08273-27 | Prop de la Torre-ramona, quasi a la desembocadura del Torrent dels Banys Vells | Si bé Salvador Llorac, basant-se en l'etimologia 'Banys Vells' fa remuntar els orígens de la Font Santa a l'època romana, Manel Córdoba afirma que la font data d'abans del segle XV. Aquest autor diu també que hi havia un safareig, del qual encara es poden apreciar algunes restes. Al segon torrent, des de la font, hi havia hagut una mina de carbó Al costat de la font hi hagué la capelleta de la mare de Déu de la Font de la Salut, anomenada així per les propietats curatives del doll. Madoz esmenta aquesta font al seu diccionari, on diu que era d'aigües calentes, les quals van desaparèixer sobtadament l'any 1811 i es van fer treballs per l'Acadèmia de Medicina el 1833 per descobrir de nou la deu, apareixent tres vegades consecutives però tornant-se a perdre. Les anàlisis realitzades presentaven riquesa en carbonats i sulfats de calç i quelcom de sofre, element aquest que explicaria les seves propietats dermatològiques. La constant intermitència de la deu ha fet que aquest aparèixer i desaparèixer de l'aigua fos estudiat i anomenades les dates en què s'esdevingué. Així, el mes de gener de 1898, segons un estudi de Marc Mir de Sant Sadurní d'Anoia, s'inicià una nova emanació, que va durar quaranta anys. Segons Faura i Sans, l'aigua sortia per diversos punts del llit del torrent, de sota els còdols i la grava, en una extensió de 25 o 30 metres. La temperatura era de 31º C i desprenia vapors i gasos. | 41.4192300,1.8096200 | 400523 | 4585981 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66810-foto-08273-27-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb els noms de la Font Agra o Font dels Banys Vells. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66811 | Font del Manar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-manar | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 30-31. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 179. | Font feta amb blocs irregulars de pedra lligats amb ciment. S'observen dues basses o dipòsits amb aigua; la bassa on raja l'aigua des del broc és de forma quadrada , rematada per un marc de ciment. Sobre el broc hi ha una cavitat a la paret, com un negatiu. Al costat d'aquesta basa hi ha l'altra, de forma semicircular, rematada amb maons plans inclinats, a mode de safareig Segons Manuel Córdoba, l'aigua d'aquesta font prové de la penya que hi ha més amunt, des d'on es canalitza fins al lloc on s'ubica la font. El raig de la font és uniforme. | 08273-28 | A la sortida dels Casots, prop de la N-340, al camí que va a les Flandes. | A causa de la gran formació de tosca, una pedra caliça que es forma per la successiva sedimentació de la calç, cap a l'any 1973, la font es va modificar, posant-hi un sifó. Fins no fa gaire encara era freqüent veure-hi pasturar alguns ramats, que bevien de l'aigua de la font, però des de l'any 1982, es va prohibir l'afluència de bestiar a l'indret, per motius d'higiene. | 41.4065500,1.8111000 | 400628 | 4584572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66811-foto-08273-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66811-foto-08273-28-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb els noms de la Font del Manart, la Font de les Flandes o la Font de Can Vidal.Tal i com indica un cartell a la paret de la font, l'aigua no és potable.El topònim de la font ha anat evolucionant per transmissió oral i, mentre uns parlen de 'manar', d'altres es refereixen a 'manart'. Probablement en els orígens s'utilitzava 'manar' per referir-se aquesta font, que segons els veïns dels Casots, no s'ha tallat mai, de forma que es refereixen a 'la font que no ha deixat mai de manar' | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66813 | Font del Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-den-lleo | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 23. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | Tot i que estructuralment no ha patit danys destacables, la font no raja des de l'any 2001. | L'aigua de la font ve d'uns pous que hi ha a uns 300 metres del lloc, i s'utilitzava per regar els horts. Tenia una profunditat de 3,5 m. sota el nivell de terra. Posteriorment es va canalitzar fins on raja avui dia. Al seu costat hi ha una bassa, construïda el mateix any que la font i la canalització. Avui la font queda recollida en una bassa-dipòsit de maó modern, dotat de bombes de pressió que permeten bombejar l'aigua per a usos agrícoles. L'aigua de la font avui no serveix per regar els horts, que han desaparegut; al seu lloc hi ha grans extensions d'arbres fruiters. | 08273-30 | Prop del Maset d'en Lleó, a l'entrada de Sant Pau d'Ordal. | Aquesta font era un pou, i les obres de canalització i construcció es feren l'any 1912. Posteriorment ha sofert diverses reformes. | 41.3814200,1.7784700 | 397861 | 4581820 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66813-foto-08273-30-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Un testimoni oral, Eudald Massana Noia, propietari de la finca El Maset, informà que la font no raja des de l'any 2001, tot i que, abans d'aquesta data, ell l'havia vist rajar sempre. També informà que antigament una empresa de Cantallops havia venut l'aigua d'aquesta font embotellada a Barcelona, ja que era de molt bona qualitat, i que els veïns de Sant Pau d'Ordal havien anat a banyar-se. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66817 | Escultura del Saló de Plens de l'Ajuntament de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-salo-de-plens-de-lajuntament-de-subirats | Tríptic del '1r SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2003). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | Escultura abstracte realitzada en fusta, amb unes dimensions de 2,80 m d'alçada i 50 cm d'amplada, situada verticalment amb obertures interiors sinuoses. | 08273-34 | Al saló de plens de l'Ajuntament de Subirats. | L'escultura és el resultat del 1r. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 16 i 20 de juny de 2003, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: CLAUDE LE LUHERNE (Bretanya), ALFREDO SÁNCHEZ (Salamanca), EVA ROUKA (Txecoslovàquia), ANTON MENDIZÁBAL (Donosti), JOSEP MASSANA (Sant Pau d'Ordal), i LLUÍS BANTÍ (Olot). Anton Mendizábal, autor d'aquesta peça, va néixer a Donosti l'any 1945, i actualment viu i treballa a Oiartzun des de 1969. És llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat en Pedagogia. Finalitzà la carrera de 'txistu' amb Isidro Ansorena i es dedicà a fer classes d'Història de l'Art, Cultura Musical i Arts Plàstiques en el diferents cursos de batxillerat de la Ikastola Orereta de Renteria durant 25 anys. També és professor de talla de les diputacions de Guipúscoa i Biscaia i del Club de Arte Catalina de Erauso. Ha estat professor de pedagogia general a la Universitat del País Basc. Ha realitzat exposicions des de l'any 1982 a diferents indrets de l'estat espanyol, així com a París, Tolosa i Frankfurt. | 41.3824500,1.7945800 | 399210 | 4581915 | 2003 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66817-foto-08273-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Anton Mendizábal | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66818 | Font de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-julia | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 40-41. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 181. | Seria aconsellable desbrossar la vegetació circumdant que comença a envair l'espai de la font. | Font ubicada en una zona rica en aiguamolls, la majoria actualment drenats. La font és poc profunda, i rep l'aigua d'una mina localitzada en un terreny pantanós, tot i que actualment l'eixida no presenta cap aixeta ni broc per on raja l'aigua. La font està feta d'obra, construïda a partir de blocs de pedra irregulars de tamany mitjà, coronada per una cornisa de maons plans. Als costats de la font hi ha bancs, vora un marge amb un gran plataner. L'aigua de la font s'utilitza principalment per regar els horts propers; es canalitza l'aigua a través d'uns conductes fins al lloc on es troben els conreus. Tocant a la font hi ha un safareig, que conserva les batedores que servien per rentar, avui envaït per la vegetació. A uns 50 m. hi ha la font brollador de la bassa de Can Julià, una bassa natural a la qual s'hi adossa un mur d'obra que impedeix la inundació dels conreus. | 08273-35 | Als voltants de la masia de Can Julià, a l'heretat de Can Bas (Lavern) | L'any 1982 es van fer obres de millora a l'indret de la font; s'hi van instal·lar els bancs d'obra del laterals de la font. | 41.4012300,1.7531300 | 395774 | 4584049 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas.La zona de la font és un hàbitat d'espècies d'aus pròpies d'aiguamolls. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66822 | Serres de les Planes, Crestabocs i Riés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-les-planes-crestabocs-i-ries | CANALS, ROSA M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnosi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Barcelona. | La carena que uneix les serres de Riés i de les Planes, des del coll de Garró fins al coll de la Creu d'Ordal esdevé el límit entre els municipis de Subirats i Olesa de Bonesvalls. A banda del seu interès paisatgístic, aquestes serres destaquen per la continuïtat de la massa forestal i per l'escassa fragmentació. En alguns indrets d'obaga de les serres de Crestabocs i de Planes, des del 200 als 500 m i en terrenys abruptes, apareixen petits retalls d'alzinar litoral, la comunitat potencial de la zona. A més, en les zones més ombrívoles i a prop de les rieres, l'alzinar apareix acompanyat de roures. Així mateix, al vessant sud dels Pujols d'en Ràfols, a la serra de Riés, apareixen comunitats de màquia amb llentiscle i margalló (el margalló, una espècie de flora d'interès ecològic, és una espècie protegida per l'Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de flora autòctona a Catalunya). Aquestes serres pertanyen al massís del Garraf ja que, a part de la mateixa vegetació, també comparteixen una litologia calcària similar. | 08273-39 | Sector meridional i de llevant del municipi | 41.3656000,1.8258100 | 401796 | 4580008 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66822-foto-08273-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66822-foto-08273-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La Plataforma Pro-Espai Natural Serres Garraf-Ordal, constituïda l'any 1997, va redactar el juny de 2002 el Manifest Comarcal a Favor de la Constitució d'un Consorci per a la Protecció de l'Espai Natural (Agrícola-Forestal) Serres Garraf-Ordal (Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç l'Aregall). En aquest manifest, signat pel Grup de Medi Ambient de Subirats i ERC Subirats, se sol·licita l'ampliació del Parc del Garraf cap al municipi de Subirats per tal d'incloure tota la part forestal de llevant.L'Ajuntament de Subirats té interès en aquesta ampliació i per això ha sol·licitat un estudi de viabilitat a la Diputació de Barcelona, administració gestora del Parc del Garraf. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66825 | Festa Major de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-dordal | Festa Major que se celebra a Sant Pau d'Ordal, cap del municipi de Subirats, l'últim cap de setmana de gener. Els balls més destacats que surten a les cercaviles de la Festa Major són: - El drac de Sant Pau d'Ordal: va ser construït l'any 1981, de mà del Sr. Josep Mallofré, a partir d'una iniciativa de l'esplai 'Els cargols', de Sant Pau. Des d'aleshores ha participat en la cercavila de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal, i ha fet vàries sortides a altres festes majors i trobades. - Els grallers de Sant Pau d'Ordal: es van fundar l'any 1983 per iniciativa del Sr. Salvador Mallofré Massana, qui va organitzar un curset per aprendre a tocar la gralla. A més de tocar a les Festes Majors del municipi de Subirats, també han tocat per tot Catalunya; als anys '90 del segle XX tocaven a la Festa Major de Vilafranca del Penedès. En altres ocasions han estat acompanyats pels falcons de la Ràpita, els de Sant Sadurní o el drac de Moja. Des de l'any 1991 es van fusionar amb els grallers de Moja i algun graller de Vilafranca. Actualment també tenen el nom de 'Grallers de la Becaina'. - Diables de Sant Pau d'Ordal: l'anagrama que llueix al seu vestit és un disseny del Sr. Eudald Vendrell, de l'any 2001; els vestits van ser realitzats per la Sra. Elisabeth Hernández. L'actual colla nova de Diables de Sant Pau és de l'any 2004, actuen per la Festa Major de Sant Pau, per la Festa de la Collita i el dia de la seva festa grossa, el correfoc, que coincideix aproximadament amb el primer cap de setmana de juliol. Des de la inauguració del Centre d'Esplai 'Els Cargols', fa 35 anys, es comença a introduir a la Festa Major de Sant Pau els diferents grups folklòrics infantils que intervenen en la cercavila. Aquests són: - Diables infantils de Sant Pau d'Ordal: normalment són uns 10 nens, que formen part de l'esplai. Els dirigeix el monitor del seu grup. - Bastoners petits de Sant Pau d'Ordal: surten a la cercavila des de fa uns 35 anys, són uns 10 integrants, entre nens i nenes. - Pastorets de Sant Pau d'Ordal: executen les mateixes coreografies de fa 35 anys, i normalment porten bastons grans. - Gitanes infantils de Sant Pau d'Ordal: són de recent creació, de l'any 2006, en què ja van prendre part en la cercavila. | 08273-42 | A Sant Pau d'Ordal | 41.3833100,1.7960800 | 399336 | 4582009 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La informació ha estat recollida del testimoni oral de diversos membres dels grups folklòrics ressenyats. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66827 | Jaciment paleontològic de la Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-garrofa | <p>A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd.</p> | El traçat de la carretera C-243 al seu pas pel jaciment talla aquest per la meitat. D'altra banda, la presència d'una zona d'obres situada al costat del restaurant Sol i Vi està afectant igualment l'estratigrafia paleontològica. | <p>Aflorament marí en dos sectors a banda i banda de la carretera C-243 de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 08273-44 | A banda i banda de la carretera C-243, prop del restaurant Sol i Vi | 41.3996500,1.7542500 | 395865 | 4583872 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66835 | Pi de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-salada | MASCLANS, F. (1990): 'Guia per a conèixer els arbres'. Editorial Montblanc. Barcelona, p. 119 | Exemplar d'arbre mediterrani de pi blanc (Pinus Halepensis) de grans proporcions. D'entre 15 i 20 metres d'alçària, el tronc és recte des de la base fins a la capçada, on es converteix en tortuós, la capçada és esclarissada. L'escorça és grisa i esblanqueïda. Les fulles són d'un verd clar grisenc, primes i blanes, de 6 a 10 centímetres de llargada. | 08273-52 | Al Nord de Can Bas, molt a prop de la masia de la Salada, al torrent de la Salada | 41.4147300,1.7539800 | 395866 | 4585547 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66835-foto-08273-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Altres sinònims de pi blanc són: pi bord, pi garriguenc, sapina. Floreix entre abril i maig. Viu a la terra baixa, on primitivament restava a la garriga amb margalló i a les clarianes assolellades, àrides i pedregoses del país de l'alzina; a causa de la destrucció del bosc natural ha pogut estendre's i esdevenir el més comú i més abundant dels arbres d'aquest territori. Les pinyes que fa són ordinàriament molt abundants, de grandària mitjana i estretament còniques. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66843 | Font del Bassot de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bassot-de-lavern | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el clot està sec i envaït per la vegetació de ribera. | Clot actualment colgat per vegetació, al marge de la riera de Lavern. Segons Manel Córdoba i Martínez, el clot era molt gran i sempre hi havia aigua, utilitzada per als sulfats i altres tasques agrícoles. | 08273-60 | A 300 m de l'entrada al nucli de Lavern en direcció a Sant Pau d'Ordal | 41.3892200,1.7757500 | 397646 | 4582689 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66843-foto-08273-60-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66845 | Font del Clot del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-del-sabater | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Aquest clot està força afectat pel camí rural que hi passa pel costat. | Clot al costat d'un camí rural que en època d'abundància de pluges s'omple d'aigua que ve del filtrat dels camps de sobre. El sòl és argilós i reté l'aigua. | 08273-62 | Al camí de Cal Bou | 41.3994000,1.7802800 | 398040 | 4583814 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66845-foto-08273-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | En el moment de realitzar aquest inventari el clot és absolutament sec, només la vegetació associada als clots d'aigua delata que l'aigua queda retinguda. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66846 | Font del Clot de Dalt del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-dalt-del-sabater | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Aquest clot està actualment força afectat pel pas del camí rural que hi passa pel costat. | Pèlag o clot profund on es concentra l'aigua en èpoques d'abundància de pluges. La vegetació circumdant marca el límit de la humitat d'aquest pèlag. L'aigua prové de filtracions dels camps que hi ha a sobre. El sòl és argilós i reté l'aigua. | 08273-63 | Al camí de Cal Bou | 41.3998900,1.7814600 | 398140 | 4583867 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66846-foto-08273-63-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66847 | Font del Pèlag de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pelag-de-can-bou | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el pèlag està sec, i els seus contorns afectats per un camp proper de vinya abandonada. | Entrada d'aigua a la part superior d'un pèlag artificial, fet en retirar la terra per reparar la via, sota una timba de la qual raja l'aigua. El pèlag està enclavat a l'argila, que reté l'aigua. No obstant, actualment tan sols la vegetació pròpia de ribera que creix al voltant de l'indret delata la presència del pèlag. | 08273-64 | Zona de Can Bou | 41.4007500,1.7840500 | 398358 | 4583959 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66847-foto-08273-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66848 | Font de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bou | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | La riera de la qual en forma part la bassa està actualment seca; en conseqüència, la bassa també està seca. | Bassa de pedra que forma una cornisa natural de roca calcària en el curs de la riera de Can Bou. Segons Manel Córdoba (CÓRDOBA I MARTÍNEZ, 1997), aquesta bassa és omplerta per uns degotalls canalitzats per una aixeta, per on surt l'aigua. L'esmentada aixeta no ha estat localitzada, ja que l'entorn està molt envaït per la vegetació. | 08273-65 | Zona Can Bou, a 150 m de la Font del Pèlag de Can Bou | 41.4023000,1.7848000 | 398423 | 4584130 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66848-foto-08273-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66848-foto-08273-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Uns metres més endavant d'aquesta bassa natural, la riera fa un altre salt d'una alçada considerable, factor que confereix als contorns d'aquest indret un gran interès natural. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66851 | Font Brollador de Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-brollador-de-sant-pere-de-lavern | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Raja molt poca aigua i resulta impossible veure d'on surt. Qualsevol actuació a la carretera pot provocar la pèrdua de la font si no es té en compte. | Raig d'aigua que sorgeix a la vora de la carretera just a la cruïlla amb el camí de Caves Guilera/Ca l'Artigues. L'aigua es perd pel llindar de la carretera. No disposa de cap tipus de recipient ni dipòsit per recollir l'aigua, així com tampoc cap mànega o brollador. | 08273-68 | Davant de l'entrada a l'església de Sant Pere de Lavern. | 41.3973500,1.7674100 | 396961 | 4583601 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Font de la carretera.És una font poc atractiva paisatgísticament. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66854 | Font Brollador de la Bassa de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-brollador-de-la-bassa-de-can-julia | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Seria recomanable controlar el creixement de la vegetació de ribera en els marges de la bassa. | Bassa amb aigua abundant, on sempre hi neix, situada enmig d'una zona de vegetació de ribera, on predominen els oms. Les ribes de la bassa estan, però, molt envaïdes per la vegetació. L'aigua d'aquesta bassa alimenta la Font de Can Julià o de Can Bas. | 08273-71 | Al camí a sota del restaurant Sol i Vi, a la zona de Can Bas. | 41.4014000,1.7534200 | 395798 | 4584068 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66854-foto-08273-71-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66872 | Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou-2 | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 263-264. DOCUMENTACIÓ DE LA PROPIETAT (inèdit). | La masia té el sostre enrunat. Les parets de tàpia s'estan degradant ràpidament. | Gran masia feta amb tàpia i pedra, sense sostre, en ruïnes. A la banda que dóna al camí, a la dreta de la porta d'entrada, destaquen quatre contraforts. A l'extrem sud-oest destaca una construcció rectangular, que conserva un sostre a dues vessants que correspondria al celler; segurament és un dels últims annexos fets modernament. A l'extrem nord, en un cos afegit, hom llegeix la data de 1803. | 08273-89 | A 1,2 km des de BV-2428 a l'alçada de Lavern, camí terrer al NE | Les primeres notícies de l'existència d'aquesta masia són del segle XIV; era propietat de la família Carbó, molt important al municipi, que posseïa també les masies de Can Bas i Mas de Can Batista. L'any 1478 era propietat de Macià Carbó, i era coneguda amb el nom de Mas Fedó. L'any 1522 consta la donació d'una peça de terra feta pel senyor Miquel Despalau a favor de la senyora Antònia Duran. El dia 5 d'agost de 1578 es signen unes capitulacions matrimonials entre el senyor Joan Llopart i la senyora Antònia Duran, on s'esmenta la masia. El 1726 la família Duran, propietària de la masia, que aleshores es coneixia com a Can Duran de la Casa Gran, ven l'edifici al senyor Ramon Ravella. El 14 de maig de 1819, el senyor Francesc Carbó Milà cedeix tots els drets corresponents a l'heretat Casa Gran, abans Casa Duran, a favor d'Antonio Ravella Busquets, perquè li perdoni un deute que havia contret el seu pare. El senyor Antonio Ravella Busquets inventarià els seus béns l'octubre de l'any 1829, per als cuidadors de la seva neta i hereva, Josefa Tos Ravella. Hi consta que Can Bou tenia una gran extensió de terres, un edifici residencial de grans dimensions, dotat de planta baixa, pis i golfes, tenia annex un celler de planta baixa, així com altres dependències a la banda posterior on hi havia la premsa. Igualment davant de la casa hi havia un cobert pels carruatges, un colomar, un galliner, una soll o cort de porcs; tots aquests annexos estaven coberts, la meitat amb una teulada i l'altra meitat amb un terrat amb balustrades totxo cuit, de 915 m2. Hi havia un altre grup d'edificacions, que rebia el nom de pallissa, al cos central de la qual hi havia dos cellers amb els cups i on es trepitjava el raïm, a la planta baixa; a sobre es guardava la palla. Al costat hi havia un altre celler de planta baixa, així com unes altres trepitjadores i premses, tot plegat sobre una superfície de 244 m2. També hi havia un altre edifici, el porxo de l'era, que era cobert i ocupava uns 62 m2. El corral del bestiar tenia una part coberta, essent la resta un pati tancat, d'una superfície de 357 m2. Aquesta gran propietat agrícola va passar a la senyora Josefa Tos Ravella, que es va casar amb Ramon d'Olzinelles. En aquells moments, la pairalia tenia una superfície de 87 hectàrees, 2 àrees i 74 centiàrees, i comptava amb les edificacions esmentades, els camps fruiters, bosc propi, camps d'oliveres, de vinyes i alguns pous. La senyora Josefa Tos va reservar els béns que va heretar del seu avi com a propis i parafernals, això és, sense que estiguessin inclosos a la seva dot. La senyora Josefa Tos morí el dia 9 de desembre de 1867, i el senyor Hermenegild d'Olzinelles va demandar el seu pare Ramon d'Olzinelles pels crèdits i drets que tenia sobre les finques de Can Ravella i Can Bou, passant a ser de la seva propietat. Uns anys després, el papa lleó XIII concedia a Hermenegild d'Olzinelles el títol de Comte d'Olzinelles, l'escut nobiliari del qual es pot veure actualment a la façana de la capella de Sant Sebastià de Can Ravella. Vers l'any 1884 es va construir una capella privada a la pairalia, la capella de Santa Maria de Can Bou. Era una capella d'una sola nau, amb teulada a dues vessants, un gran portal de totxo, amb un ull de bou a sobre, sense campanar. Finalment, l'heretat va passar al comte de Lavern. | 41.4032800,1.7800800 | 398030 | 4584245 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66872-foto-08273-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66872-foto-08273-89-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquesta masia també s'anomena Mas Fedó i Can Duran de la Casa Gran.Les ruïnes que avui s'observen són les de la masia tal i com estava l'any 1742, si bé es pot veure la capella construïda posteriorment (1884), així com els annexos agrícoles que hi havia abans que quedés en estat ruïnós.Just abans de l'any 1973, en què la masia s'abandona i comença el seu deteriorament fins al seu actual estat ruïnós, la masia conservava, a la banda esquerra de la vivenda, un escut de pedra, una carbonera coronada per una creu, així com una portada de pedra amb arc de mig punt. Sobre el portal hi havia una balconada amb barana de ceràmica que donava a l'edifici un aspecte senyorial.A la façana principal s'observen tres portals, tots ells de pedra tallada i arc de mig punt. Cada portal tenia un estil propi, com si la masia hagués anat assolint tres ampliacions successives. En el trespol de l'entrada del portal principal hi havia una inscripció on es llegia 'NOTO 1742', un rellotge de Sol a la façana principal, que mirava al sud-oest, i un altre a la façana est. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66901 | Carrerada de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-1 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats; el tram que passa per la Creu d'Ordal travessa la N-340 nova, així com l'antiga, ara tallada al trànsit, però degradada per la cantera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Una petita branca d'aquesta carrerada uneix la carrerada de la Cerdanya amb la de la serra de la Llampa. La carrerada de la Creu d'Ordal entra al terme de Subirats des de la carrerada de la Cerdanya sobre el pont de Coll de Garró i que va enlairada per la dreta de la riera dels Pelagons. Després de travessar un petit camp de vinya, es troba el sender que pel llom de la serra de Riés puja sense pèrdua cap al turó de les Mentides. Sempre seguint la carena, per la serra de les Planes, la carrerada passa pel turó de les Mentides, passa pel lloc del Pi de les Quatre Soques i arriba fins la Creu d'Ordal. Segurament, arribava fins a Gelida. | 08273-118 | Per la serra de la Llampa i Riés fins a la Creu d'Ordal. | 41.4127500,1.7544300 | 395901 | 4585326 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66902 | Carrerada del corral de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada surt del poble d'Olesa de Bonesvalls, davant de l'antiga font dels Bous i segueix, sense pèrdua el sender de gran recorregut GR-5 (Sitges-Montserrat-Canet de Mar), senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Anant sempre pel llom i pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu d'Ordal (veure fitxa 118). Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal. Cal tenir en compte, però, que en el punt es troba amb la carrerada de Can Rossell a l'Ordal; nosaltres hem de continuar pel camí de la dreta, fins a arribar a Ordal. | 08273-119 | D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal. | 41.4019800,1.7544600 | 395886 | 4584131 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66902-foto-08273-119-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66903 | Carrerada de Can Castellví a Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-castellvi-a-sant-sadurni-danoia | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, pp. 123-124. Tríptic: 'Camins del Vi i del Cava. Camí de Montserrat'. Edita: Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica de Turisme. 2003. | La carrerada es troba asfaltada en la major part del seu recorregut. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Des de Cal Castellví, aquesta carrerada segueix el camí de Vilafranca. Seguint a la dreta la carena de la serra d'espill, passa per sobre de Can Ximet i la font de l'Ametllor. En arribar a unes granges, el camí es desvia a l'esquerra i baixa per travessar la riera de l'Adobaria abans d'enfilar-se fins a la masia del Papiol. Antigament el camí passava per la dreta de la masia, però a causa de les obres de la carretera de Vilanova (C-244) ara cal passar per sobre un pont. A l'altra banda de la carretera, la carrerada continua per la pista enquitranada, enmig de camps de vinyes, fins a Sant Pere Molanta, el qual travessa pel mig. Al lloc de la casa Ferran, la carrerada travessa la N-340 i, arran del polígon industrial, pren un camí a la dreta que la porta al coll i la creu de l'Albi. Vorejant el cementiri de Sant Cugat Sesgarrigues, la carrerada surt a trobar la carretera BV-2429, que entra al terme de Subirats des de Sant Sebastià dels Gorgs per un camí entre vinyes, travessa el petit nucli del Carrer dels Rocs i va cap a Lavern fins a travessar, per sota, el pont de l'autopista i la via de tren, per anar a trobar, passant prop del polígon industrial on hi ha la masia de Ca l'Antonet, la carretera de Sant Sadurní d'Anoia (C-243). Tot i coincidir amb la carretera, molts pastors que venien de la ruta de Manresa arribaven a Sant Sadurní per aquesta carrerada, ja que la carrerada de la Cerdanya va quedar tallada per l'autopista A-7. | 08273-120 | Correspon a la carretera BV-2429 | 41.3824300,1.7945800 | 399210 | 4581913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66903-foto-08273-120-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66904 | Carrerada de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-martorell-0 | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 168. | Existeix algun tram embussat en aquesta carrerada. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada sortia de la Granada i arribava a Martorell passant pel nucli de Can Cartró, a Subirats. Empalma amb la carrerada que va a Font-rubí des de la Creu del carrer de Sant Joan i baixa pel pou de l'Horta, passant després per Barbarana i pel camp de futbol de Can Cartró, on es perd el seu traçat. | 08273-121 | A l'alçada del camp de futbol del nucli de Can Cartró. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut d'aquesta carrerada coincideix amb la Via Augusta. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66905 | Carrerada des del Carrer de Cal Rossell (El Pla del Penedès) fins a Ca l'Avi. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-des-del-carrer-de-cal-rossell-el-pla-del-penedes-fins-a-ca-lavi | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 162. | Gran part del traçat d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada uneix el Carrer de Can Rossell (al terme municipal d'el Pla del Penedès) amb el nucli de Ca l'Avi, a Subirats. El traçat de la carrerada no entra al terme de Subirats directament des d'el Pla, sinó que abans passa per la zona de la Vinya del Bosc i Les Parellades (terme de Santa Fe del Penedès). La carrerada entra a Subirats, doncs, per entre camps de vinya, travessant el caseriu de la Xata (pertanyent a Santa Fe, molt a prop de Cal Casanoves. Després, el traçat va cap al sud-oest, passant pel costat de Cal Gallego, fins trobar la carretera BV-2154. Aleshores gira a la dreta, en direcció a Ca l'Avi. | 08273-122 | Entre el Carrer de Can Rossell, al Pla del Penedès, i Ca l'Avi | 41.3834400,1.7961100 | 399339 | 4582023 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Coincideix en bona part amb el Camí de Montserrat. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66906 | Carrerada de la costa de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-costa-de-sant-pau-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 119-120. | La carrerada combina trams ben conservats, de camí terrer, amb altres trams asfaltats. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada va d'Olesa de Bonesvalls al Pago. Surt d'Olesa de Bonesvalls des del camí que queda a la dreta del cementiri. El camí segueix la riera que baixa de la costa de Sant Pau fins dalt del coll d'Esteles, sota el turó de les Mentides, a la serra de Riés. Pel cap d'aquesta serra passa la carrerada que va del coll de Garró en direcció a l'Ordal la qual es creua per baixar, tot seguit, pel camí que porta al Pago. La carrerada va a trobar la pista encimentada que baixa, per la vessant esquerra de la urbanització de la Muntanya Rodona i que va a sortir al darrera de la benzinera que hi ha a la cruïlla entre la N-340 i la BP-2427 que baixa, pels Casots, a Sant Sadurní d'Anoia. En aquest punt, la carrerada empalma amb la carrerada de la Cerdanya que, des de Cantallops, es dirigeix a Sant Sadurní. Aquesta carrerada entre al terme de Subirats des d'una desviació de la carrerada de la Creu d'Ordal, a l'alçada de la cresta de les Mentides, al sud de la Serra de Crestabocs, en un camí que es desvia cap a l'esquerra, en direcció nord-oest. Seguint aquest camí, la carrerada va baixant per la vessant oest de la serra de Crestabocs fins arribar a uns camps de vinya, des d'on es deixa, a mà esquerra, la urbanització de La Muntanya Rodona. La carrerada travessa els camps de vinya, sempre en direcció nord-oest, fins arribar a la N-340 on, pocs metres més a l'esquerra, enllaça amb la carrerada de la Cerdanya. | 08273-123 | Entre Olesa de Bonesvalls i el Pago (Subirats) | 41.3765800,1.7967100 | 399379 | 4581261 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Part de la carrerada coincideix amb el Camí de la Garnatxa (PRC-156, dels Camins del Vi i el Cava), així com amb part de la Ruta vitícola de Subirats, n.4. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66913 | Alzina de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-ros | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183. | Aquest espècimen botànic és mort. | Alzina (quercus ilex) de 15 metres d'alçada; a la base el tronc mesura un perímetre de 4,35 metres. Actualment està morta. | 08273-130 | Sobre uns camps de conreu prop de la masia de Can Ros | Els especialistes en silvicultura atorguen a l'alzina de Can Ros una antiguitat aproximada de 400 anys. | 41.3887400,1.7656200 | 396798 | 4582647 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També era coneguda amb el nom d'Alzina Gran.Era un dels arbres més destacats d'aquesta espècie al Penedès, i, segons Salvador Llorac, símbol de l'antic municipi de Subirats. En tot cas, el topònim és una referència identitària del municipi, en el sentit que és i ha estat molt conegut per vàries generacions de la poblacióAl costat de l'arbre, un cartell del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Direcció General del Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya declara l'alzina de Can Ros 'Arbre Monumental'. És l'únic que exemplar que ha estat catalogat com a monumental en tot el municipi | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66914 | Flandes dels Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flandes-dels-casots | AGÜERA, A; CRISTIÀ, J; RUBIRES, X, et. Alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Col·lectiu Ecologista Bosc Verd. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183-185. | Les Flandes dels Casots són, des d'un punt de vista geològic, un exemple de geodinàmica externa força peculiar. Són blocs de pedra calcària esquarterada, formats per l'esllavissada d'una roca compacte situada a prop del nucli dels Casots. L'acció de diversos agents naturals erosius, com la força del vent, l'aigua, les arrels d'arbres adossades a les roques han format diversos passadissos i túnels, de formes capritxoses d'una singular bellesa. Tot el conjunt rocallós forma una timba. | 08273-131 | Prop dels Casots | 41.3966400,1.7436700 | 394976 | 4583551 | 08273 | Subirats | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Es desconeix l'origen del topònim de Flandes aplicat a aquest element natural, si bé a la comarca veïna de l'Anoia es coneix també amb aquest nom les timbes terroses singularment erosionades per l'acció del vent i l'aigua. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66915 | Llegenda de la reina de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-reina-de-cantallops-0 | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 38. | Aquesta llegenda s'utilitzava per explicar el sentit llegendari del topònim de Cantallops. Segons aquesta, fa molt temps una reina va fer nit a la Cotxeria, on els cavalls reposen de les jornades de viatge, a la sortida de Cantallops. Com era costum, els llops de les muntanyes properes començaren a udolar, i la reina, sobresaltada contínuament, no va poder aclucar l'ull en tota la nit. L'endemà va preguntar pel nom del lloc on havia tingut tan mala nit, i li van respondre que era Vilaformosa, la reina es va estranyar que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i afegí que el més apropiat seria el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus udols, els autèntics protagonistes d'aquells entorns. Des d'aquell dia, el nom de Vilaformosa passà a l'oblit, i l'indret es digué Cantallops, en record i penitència de la mala nit d'aquella reina que hi havia estat de pas. | 08273-132 | A Cantallops | 41.4129300,1.7427500 | 394925 | 4585361 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66916 | Llegenda del Morrut d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-dordal | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre II, p. 104. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, p. 26. REVISTA DE L'ATENEU D'ORDAL, nº42, desembre 2004, p. 9. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 47. | Segons aquesta llegenda, el Morrut d'Ordal era el sobrenom d'un bandoler que atacava els vianants a les serres d'Ordal. Està documentat que Joan Vives, el Morrut, era bandoler i assaltava els vianants a la serralada d'Ordal. Segons Mn. Josep Raventós (1968), 'els viatgers que es dirigien per anar a Barcelona o a Tarragona per la carretera d'Ordal, es trobaven el punt més terrorífic a la cova del Morrut. Aquesta cova està situada a l'últim giravolt abans d'arribar al Port d'Ordal. Allà s'hi refugiaven els bandolers, que assaltaven els vianants per robar-los tot el que portaven. Es conta que el Morrut era un trabucaire astut. Una vegada robà a un general de l'exèrcit que passava amb els seus soldats. El va parar i li digué: - general, si no em dóna els diners vostè és mort. Jo moriré, però vostè també, perquè darrera d'aquestes argelagues i mates hi ha els meus homes amagats -. El general va veure unes barretines que sobresortien, va agafar por i li donà els diners. D'home amagat no n'hi havia cap. Després d'una estona, en Morrut, satisfet de la seva estratagema, va anar a treure les barretines vermelles. Al cap d'un temps el varen agafar i el destrossaren. En la cova, que s'endinsa ala muntanya, s'hi trobaren ossos de cadàvers. Segurament eren les dones segrestades que moriren allà dintre de fam en ésser ell mort. El mes de novembre de 1800 es trobava a Ordal l'oficial de cavalleria del regiment de l'Infante, que amb alguns soldats s'estava a l'Ordal per perseguir lladres i guardar el cap del Morrut, sentenciat a la creu de l'Ordal. COLOMÉ (1997) | 08273-133 | Per les Serres d'Ordal | Està documentat que Joan Vives, el Morrut, era bandoler i assaltava els vianants a la serralada d'Ordal. Segons Mn. Josep Raventós (1968), 'els viatgers que es dirigien per anar a Barcelona o a Tarragona per la carretera d'Ordal, es trobaven el punt més terrorífic a la cova del Morrut. Aquesta cova està situada a l'últim giravolt abans d'arribar al Port d'Ordal. Allà s'hi refugiaven els bandolers, que assaltaven els vianants per robar-los tot el que portaven. Es conta que el Morrut era un trabucaire astut. Una vegada robà a un general de l'exèrcit que passava amb els seus soldats. El va parar i li digué: - general, si no em dóna els diners vostè és mort. Jo moriré, però vostè també, perquè darrera d'aquestes argelagues i mates hi ha els meus homes amagats -. El general va veure unes barretines que sobresortien, va agafar por i li donà els diners. D'home amagat no n'hi havia cap. Després d'una estona, en Morrut, satisfet de la seva estratagema, va anar a treure les barretines vermelles. Al cap d'un temps el varen agafar i el destrossaren. En la cova, que s'endinsa a la muntanya, s'hi trobaren ossos de cadàvers. Segurament eren les dones segrestades que moriren allà dintre de fam en ésser ell mort. El mes de novembre de 1800 es trobava a Ordal l'oficial de cavalleria del regiment de l'Infante, que amb alguns soldats s'estava a l'Ordal per perseguir lladres i guardar el cap del Morrut, sentenciat a la creu de l'Ordal COLOMÉ (1997) | 41.3768200,1.8207200 | 401387 | 4581260 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66917 | Llegenda del Castell de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-subirats | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289-290. | Segons aquesta llegenda, el castell de Subirats va ser construït pels àrabs, per organitzar la guerra contra els cristians. Els desgavells que patien els cristians eren tan greus, que el rei va decidir que calia apoderar-se de la fortalesa, així que va enviar-hi un poderós exèrcit que va lluitar durant molts dies, però no hi havia manera de fer rendir la fortalesa. Veient això, el rei va decidir anar al combat personalment, i va aconseguir apoderar-se del castell. Mostrant la seva magnanimitat, el rei va decidir alliberar els àrabs que tan valentament havien defensat la seva plaça; a tots, menys al seu rei. Per celebrar la victòria, el rei va fer una gran festa al mateix castell, i el rei àrab que estava tancat a la presó del fons de la torre, sentint el brogit de la gatzara, s'estirava els pèls de la barba i jurar venjar-se del rei dels cristians. Passat un temps va presentar-se a la cort del rei un jove àrab molt gentil i gallard, dient que havia fugit de terra dels musulmans perquè n'havia rebut molts desenganys i que, des d'aleshores, voldria servir els cristians i ajudar-los en la lluita contra els àrabs, ja que, com que els coneixia tan bé, els podria ser de gran utilitat. El rei no va sospitar res i el va admetre al seu servei, ignorant que era el rei àrab del castell de Subirats, que s'havia afaitat la barba i s'havia desfigurat tant com havia pogut. En totes les batalles contra els musulmans, el fals servidor del rei hi va participar aconsellant-lo, de forma que el rei en va treure un gran profit i el tenia en gran estima. El rei àrab gallard i gentil com era, va enamorar bojament a una de les dames més belles de la cort. En agraïment pels serveis prestats en batalla, el rei cristià va avenir-se al casament i l'àrab renunciava a la llei islàmica i es feia batejar. I així es va fer: va ser batejat a la catedral i el rei i la reina en foren els padrins. El rei estava tan content que va prometre a l'àrab donar-li el castell de Subirats com a present de noces, on es va convenir celebrar-hi el casament. I així, un bonic matí, va sortir de la ciutat un gran seguici format pel rei i la reina, els dos promesos i la flor i nata dels cavallers i dames de la cort, seguits de molts servidors i patges. En la planificació de la sortida s'havia convingut que abans de pujar al castell, la comitiva s'aturaria per fer un bon berenar. L'àrab va subornar el cuiner del rei amb set monedes d'or, a canvi que aquest posés a la beguda del rei unes pols que donaven molta set. Al cap d'una estona, durant l'ascensió al castell, el rei va manifestar que tenia molta set. Immediatament, un servent va treure una copa d'or per anar a buscar aigua, però l'àrab va intervenir, dient que en un moment com aquell li corresponia a ell servir al rei, ja que el rei el servia també a ell. A més, també va dir que casualment ell coneixia una font que hi havia per aquelles contrades, que els patges no sabrien trobar. I amb aquesta excusa va agafar la copa i va separar-se del seguici. Quan feia estona que ja no se'l veia, el rei i la seva gent van sentir un toc de corn molt fort i ferotge, i de sobte van veure sortir de tot arreu un eixam d'àrabs que estaven amagats, que van sembrar el caos i la confusió. Però el rei, exhortant els seus cavallers a la lluita, va desembeinar l'espasa i tots van entrar en ferotge combat contra els musulmans. Tot i ser inferiors en nombre, el rei i els seus homes van aconseguir derrotar els seus enemics. Tothom estava molt content per la victòria obtinguda, excepte la pobra núvia, que plorava desconsoladament. Aleshores el rei li va dir que no plorés, que avui es casaria igualment, però no amb un àrab, sinó amb el més brau dels cavallers que havia lluitat en la batalla. I aquest cavaller no era altre que el jove Subirats, que es convertí en l'espòs de la bella dama. | 08273-134 | Al castell de Subirats | 41.4116300,1.7425100 | 394903 | 4585216 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66918 | Llegenda del senyor del castell d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-del-castell-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 291-292. | Segons aquesta llegenda, es diu que a Ordal hi havia un gran castell, governat per un cavaller molt ric, amb molts béns i hisendes, que havia quedat orfe molt jove. Aconsellat per males companyies, es va donar al joc i als vicis, i en un no res va perdre totes les seves possessions, tret del vestit que portava. Desesperat, va jugar-se el vestit i també el va perdre. El guanyador, però, se'n va compadir i li va tornar la roba per tal que no hagués d'anar pel món completament un. Terriblement penat i víctima de la desesperació, el senyor d'Ordal se'n va anar pel bosc i, sense saber ben bé el que es feia, va demanar ajuda al mateix diable. Al cap de quatre passes va topar-se amb un noiet esguerrat i camatort, que no podia caminar. El noiet li va dir al cavaller que ell era el diable, i que el convertiria en set mil vegades més ric que no havia estat si feia el que li demanaria. Li va dir que se l'havia de carregar a coll-i-be i portar-lo durant set anys sense deixar-lo per res. Que hauria d'anar a captar, i que la gent li faria caritat a mans besades, i que cada dia recolliria tants cabals com valia la hisenda que havia perdut. Amb tanta riquesa el cavaller podria jugar i divertir-se fins a sadollar-se; això sí, portant el marrec com si fos un gep. Durant aquells set anys no podria anar a missa, ni confessar, ni rebre els sagraments, ni resar el rosari, ni tan sols pronunciar el nom de Déu. Al cap de set anys, el diable es quedaria amb l'ànima del cavaller i se n'hauria d'anar amb ell a l'infern. El cavaller, desesperat com estava, s'hi va avenir. Durant aquells set anys no va deixar de caminar, fins i tot per les terres més estranyes, fins donar la volta al món. Quan la gent els veia, prenia el diable per un nen esguerrat i el cavaller pel seu pobre pare i, compadint-los, els feien caritat a mans plenes. Quan no captava, el cavaller jugava i es divertia tant com podia, però sense deixar mai la seva càrrega. El temps va passar, i quan ja només quedaven set dies per complir els set anys del pacte, el cavaller va voler visitar Montserrat per fer-se perdonar per la Mare de Déu. Aquesta, així que va veure el cavaller, li va preguntar en què creia. El cavaller va contestar que creia en Déu. En pronunciar aquesta paraula, es va sentir un tro eixordador, que va fer tremolar tota la muntanya, i a l'instant el cavaller es va veure alliberat del pes que durant set anys havia portat a l'esquena. En vista d'aquest miracle, va demanar confessió al pare abat del monestir, va penedir-se de la seva mala vida i va fer-se monjo de Montserrat. El castell d'Ordal va quedar abandonat i es va enrunar completament, fins a no quedar ni una sola pedra, ni, tan sols, el record d'on s'havia aixecat. | 08273-135 | A Ordal | 41.3833700,1.7958700 | 399319 | 4582016 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El castell de la llegenda és fictici. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66919 | Llegenda de la Font Santa / Tradició oral sobre la Mare de Déu de la Font Santa. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-santa-tradicio-oral-sobre-la-mare-de-deu-de-la-font-santa | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 284-285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 59. | Aquesta llegenda transcorre a la Font Santa, sota el castell de Subirats, una font on raja aigua intermitentment, en un paratge anomenat 'dels banys vells', per haver-hi hagut pèlags on la gent acostumava a banyar-se i guarir els seus mals. Les aigües termals de la font rajaven calentes, a uns trenta graus, i curaven el reumatisme i les malalties de la pell. La llegenda diu que durant un dels llargs períodes de sequera de la font, de 1892 a 1921, els més vells de la rodalia comentaven que era perquè un pagès va portar-hi a guarir un animal seu, que tenia una infecció a la pell, i des d'aquell instant, per culpa d'aquesta burla, l'aigua deixà de brollar. Segons l'estudiós local Ramon Bosch la tradició transmesa de viva veu d'una generació a l'altra diu que, en una depressió d'una roca calcària molt grossa, junt a unes restes de parets, on naixia l'aigua de la Font Santa, hi fou trobada una imatge de la Mare de Déu que per aquesta raó s'anomena la Mare de Déu de la Font Santa. En el mateix lloc hi construïren una capelleta on allotjaren la Verge trobada, la qual ha estat venerada al llarg dels segles per tota la comarca de l'Alt Penedès. El mateix autor escriu que sembla que les restes de la capelleta i d'altres edificacions que s'hi trobaren al construir la petita esglesiola, encara en l'actualitat podrien veure's, malgrat que la humitat existent en el lloc fa que hi hagi una espessa vegetació, composta principalment d'esbarzers, arítjol, canyes, joncs i d'altres, que fan gairebé impossible d'arribar fins al lloc de l'estroncada Font Santa. Els pins que es troben en el paratge de la Font són ferms, frondosos i gemats, evidenciant la humitat existent que els fa diferents dels seus congèneres del Pujol d'en Figueres. Segons Ramon Bosch aquesta troballa de la Mare de Déu de la Font Santa té una semblança amb la llegenda que dóna fra Garí de la Mare de Déu de Montserrat. Ambdues narracions estan lligades pels seus orígens foscos i remots del culte a la Mare de Déu; mentre unes versions li assignen una antiguitat anterior a la invasió sarraïna, altres les fan aparèixer amb les primeres manifestacions de la reconquesta del nostre país. | 08273-136 | A la Font Santa | Segons Ramon Bosch, tot i que no hi ha cap testimoni escrit del moment, la Mare de Déu de la Font Santa devia ser traslladada a dalt el Castell de Subirats, sense dubte entronitzada en la fornícula existent en el que en l'actualitat és el presbiteri de l'església parroquial de Sant Pere de Subirats o Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa. Hi ha proves de la veneració indiscutible de la Mare de Déu de la Font Santa. Dintre d'una esquerda en la fornícula on fou allotjada la Mare de Déu, amb motiu d'unes obres els anys 70, s'hi trobaren nou monedes. Les monedes foren classificades per Pere Giró, arqueòleg i numismàtic de Vilafranca del Penedès. De les monedes trobades la més interessant és la d'argent, que té les següents característiques: croat de Ferran 'el Catòlic', 1479 - 1516; FERDINANDUS D. G. REX. Bust del rei amb corona de grans florons, sobresortint del cercle de punts i trencant la llegenda, cabellera lleugerament ondulada, creu cantonada amb tres punts amb un anell. Les altres moneda són de l'època de Felip II (1527-1598) i de Felip IV (1625-1665). Les monedes eren ofrenes que es feren a la Mare de Déu de la Font Santa, al mateix temps demostren l'època en què va romandre en el seu hostatge. | 41.3957100,1.8498400 | 403850 | 4583324 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66922 | Masia i molí de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-i-moli-de-la-salada | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 235. | Masia de pedra arrebossada amb morter i tàpia, formada per dues cases adossades tancades per un baluard amb dues grans portes d'entrada, d'arc rebaixat. Disposa d'un espai on hi havia hagut un antic celler. El sostre, a doble vessant amb teula àrab, presenta encavallada de fusta. A l'exterior ha patit algunes refaccions, com la col·locació d'un dipòsit d'aigua. Les cases que conformen la masia són de dues plantes, amb obertures rectangulars al primer pis; algunes conserven els carreus dels llindars vistos. Davant de la masia, fora del baluard, hi ha un molí de vent utilitzat per extreure aigua d'un pou. El molí pròpiament dit és d'estructura de ferro, situat sobre una torre de planta quadrada de maó, la qual presenta, a la part baixa, una finestra antiga tapiada. Adossada a un costat de la torre hi havia hagut una habitació que va caure. | 08273-139 | A prop del torrent de la Salada, al nord de Can Bas. | La Salada s'esmenta documentalment des de l'any 1148, sota la forma 'ad celada', que vol dir lloc amagat. L'any 1303, segons consta al llibre de visites processals de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, es parla a Lavern d'un Berenguer 'za Salada'. | 41.3812400,1.7963900 | 399359 | 4581779 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66922-foto-08273-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66922-foto-08273-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66922-foto-08273-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Masia pertanyent a la hisenda de Can Bas. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66926 | Ball de la cuca dels segadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-cuca-dels-segadors | AMADES, Joan (1982-1984): 'Costumari Català el curs de l'any'. Salvat Editors; Edicions 62. Barcelona. Vol. III, pp. 754-755, 917. | Aquest ball ha desaparegut. | Antic ball que els segadors executaven al voltant d'una garbera formada per les garbes (piles d'espigues segades) empilades. La dansa camençava amb un ball rodó i al final del motiu melòdic, s'aturaven i avançaven un peu dintre del cercle que havien format, que ràpidament arronsaven, i seguien voltant. Es repetia la figura tres cops, després dels quals es deixaven anar i brandaven a ritme les falçs, que mai no desemparaven en tot el ball, i en arribar al compàs final feien un giravolt sobre si mateixos. Tornaven a agafar-se de mans i repetien el ball rodó girats de cara enfora, ball que trencaven un altre vegada i, sense perdre la disposició circular, s'encaraven de dos i saltironejaven, tot enlairant les falçs. Després de saltar formaven una cadena, tot fent dringar les falçs una amb l'altra en passar-se per la vora. Tot aquest ball es movia dins d'un ambient molt alegre, cridant i brandant les falçs contínuament. Ballaven al so del flabiol, que algun dels mateixos segadors tocava. Els balladors voltaven espitragats i ben xops de suor. | 08273-143 | Per tot el municipi de Subirats | Aquesta dansa la ballaven els segadors de Subirats al juny, amb motiu de la collita del gra. La trobem documentada al Costumari Català, de Joan Amades. | 41.3959700,1.8511500 | 403960 | 4583352 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al 'Costumari' de Joan Amades (veure bibliografia) hi ha representats uns gràfics que indiquen la disposició i evolució d'aquest ball, així com la partitura del mateix, recollida per Amades i transcrita pel mestre Joan Tomàs. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66927 | Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-0 | CUSCÓ, Joan (1989): 'El ball pla'. Edita: Caixa Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, p. 89-90, 92. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 88. | Si bé aquest ball es balla en alguns indrets del Penedès, a Subirats ha desaparegut. | Ball tradicional i popular que consistia bàsicament en què el ballador, dirigint-se a la balladora, li feia uns petits moviments de cortesia, d'un quart de volta a dreta i esquerra. La balladora li corresponia amb els mateixos moviments, menys marcats, que indicaven que acceptava la cortesia del seu ballador. Els instruments per executar-lo eren la borrega, el flabiol i el tamborí. | 08273-144 | Subirats | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní, el Ball Pla era el més típic de la comarca i el més conegut fora d'ella. S'ha relacionat sovint el Ball Pla amb Lavern, doncs és dels últims pobles penedesencs on es ballà. A Subirats, les últimes ballades es van fer els anys 1927-1929, i a la plaça de l'església de Lavern, encara es ballà durant la festa major de 1934. Aquesta fou l'última ballada que es va fer al Penedès. Segons Joan Cuscó, la versió del ball pla que es ballava a la Font Santa de Subirats i a Lavern era la mateixa, i aquesta només variava en petits aspectes al final de la dansa, de la variant que es ballava a Vilafranca. En les últimes ballades que es van fer, els balladors van anar acompanyats per l'orquestra dels escolans de Sant Sadurní, segons testimoni de P. Bové. A la Font Santa de Subirats, el ball s'executava les tardes de la diada de Pasqüetes, mentre que a Lavern es ballava les tardes de les diades de la Candelera. | 41.3972000,1.7666200 | 396895 | 4583585 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66929 | Goig en lloança del gloriós màrtir Sant Serafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-del-glorios-martir-sant-serafi | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 78. | Himne religiós en lloança de Sant Serafí, o Sant Serapi, molt venerat a Sant Pau d'Ordal. Una estrofa del goig, recollida per Pere Sadurní (1982), diu: 'Un jorn la parròquia nostra / us aclamà amb gran dolor, / de pesta els infants morien / deixant la llar en buidor. / Els fidels fan Vot de Poble / i té fi aquella tristor.' | 08273-146 | A Sant Pau d'Ordal | 41.3814700,1.7958900 | 399318 | 4581805 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66931 | Llegenda de Sant Serapi (Sant Pau d'Ordal) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-serapi-sant-pau-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 61. | Llegenda de caire religiós que té per protagonista a Sant Serapi, o Sant Serafí, molt venerat històricament a Sant Pau d'Ordal. Diu la llegenda que, fa uns dos segles un dia van arribar dues persones a l'església de Sant Pau d'Ordal, per visitar-la, de camí a Barcelona. Quan van ser al davant de l'altar de Sant Serapi, veient que estava obert del ventre, tal i com va ser martiritzat, se'n burlaren d'allò més. Quan van arribar a Barcelona, el jove que més se n'havia burlat del sant, sofrí un gran mal de ventre durant uns dies. En veure que el mal no marxava, va tornar a Sant Pau d'Ordal i, davant de la imatge de Sant Serapi, li va pregar que intercedís a favor dels seus sofriments. Quan va sortir de l'església, els mals havien desaparegut del tot. | 08273-148 | A l'església de Sant Pau d'Ordal | 41.3814700,1.7958900 | 399318 | 4581805 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66932 | Les dones estèrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dones-esterils | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 62. | Aquest costum ha desaparegut actualment. | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, a diversos indrets del Penedès, les dones acostumaven a invocar a un sant determinat perquè guarís la seva esterilitat i poguessin tenir fills. En el cas de les subiratenques, el sant invocat era Sant Sadurní. | 08273-149 | A tot Subirats | 41.3833000,1.7960900 | 399337 | 4582008 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66934 | Els casaments a Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casaments-a-ordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 284. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, pp. 126-134. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 52. | Aquest costum s'ha perdut. | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, al poble d'Ordal, durant els casaments, els pabordes de la Confraria de Sant Pau no deixaven sortir de l'església la comitiva nupcial, barrant-los el pas amb una tovallola, fins que els nuvis no havien donat unes monedes per cada acompanyant. Llavors els escolans recitaven uns versets a la núvia. La tradició va evolucionar, i després els versets es deien a l'hora del brindis; hi ha una bona mostra d'aquests versets recollits en l'obra de Josep Raventós (1968). | 08273-151 | Al poble d'Ordal | 41.3938200,1.8447200 | 403419 | 4583120 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66935 | Xatonada de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xatonada-de-can-cartro | TOT SUBIRATS, nº25, maig de 1998, p. 15. | Festa de caire gastronòmic celebrada a Can Cartró, que gira al voltant de la recepta del xató. La festa comença un divendres de febrer, abans de la festa pròpiament dita, que sempre es celebra en dissabte. El divendres s'ha d'esqueixar el bacallà al Centre Cultural de Can Cartró. A ultima hora del dia, entra en escena el 'Catasús', responsable de tastar el bacallà i decidir si és salat o no. Quan arriba el dissabte, la festa comença després de dinar. Hi ha tres protagonistes: el 'tiet', que prepara l'amanida i cou la carn a l brasa; i els dos 'Joseps', que van fent morter rera morter, fins omplir l'olla del xató. El sopar comença cap a les deu del vespre. Finalment, després del sopar comença un ball de disfresses, que dura fins a la matinada, en què conclou la festa. Els ingredients més habituals del Xató són: Per la salsa: Alls escalivats, alls crus, bitxo, pebre vermell, oli d'oliva verge, vinagre de vi, galetes Maria, pa torrat, sal. Plat: escarola, bacallà remullat i esqueixat, tonyina salada, anxoves, olives arbequines. | 08273-152 | Al Centre Cultural de Can Cartró | La xatonada de Can Cartró és una festa els orígens de la qual es remunten a abans de la Guerra Civil (1936-1939). Aleshores només la celebraven els homes. A partir dels anys '70 ja hi van poder anar tots els habitants del poble. | 41.3963500,1.7362400 | 394354 | 4583528 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66937 | Les parteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parteres | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 137. | Aquest costum ha desaparegut. | Segons aquest costum, recollit pel folklorista penedesenc Pere Sadurní, antigament estava manat que les parteres, això és, les dones que acabaven de tenir un fill, no podien sortir de casa fins passats quaranta dies d'haver donat a llum. El costum deia exactament que les parteres 'no podien sortir de sota teulada'. Com a anècdota, s'explica que l'any 1930, a Lavern, va sortir una vídua pel carrer portant una teula sobre el cap. | 08273-154 | Subirats | 41.3899200,1.7731700 | 397431 | 4582769 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66938 | Festa Major de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lavern | TOT SUBIRATS, nº28. Abril de 2000, pp. 3-4. | Festa Major que es celebra a Lavern cada 29 de juny en honor de Sant Pere, patró del poble. Els seus elements folklòrics més característics són: - El drac de Lavern, el Masellot: Obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra , es va inaugurar per la Festa Major Petita (principis de maig) de 1994. Està construït amb resina sintètica i fibra de vidre ignífuga. Pesa uns 65 kg. i disposa de nou punts de foc fixos i dues entrades per torxes al nas. Presenta un aspecte simpàtic, no ferotge ja que Masellot significa 'aquell qui rep garrotades i no es queixa'. L'acompanyen els Tabalers i el Bombo. La Colla del Drac, grup estable de15 membres des de l'any 2000, no té ball propi però acostuma a fer una rotllana al voltant del Masellot mentre aquest gira amb la cua encesa, fent ajupir la gent al seu pas. - Els gegants de Lavern: En Senderet i l'Adelaida, noms del castlà del castell de Subirats del segle X i de la seva dona. Són obra del Sr. Enric Sendra i estan construïts en fibra de vidre (cap i tors) i fusta (carcassa o estructura). El Senderet fa 3,25 m. d'alçada i pesa 32 kg. Vesteix una brusa verd amb passamaneria de vellut i or, falda d'or vell i armilla llarga de color verd. L'Adelaida fa 3,15 m. d'alçada i pesa 30 kg. Porta un vestit rosa malva, estil imperi amb passamaneria. L'any 1999 s'hi afegí a la parella 'el gegantó', anomenat Trapella, que llença aigua per la boca. El grup de geganters és d'unes 15 persones, nombre que s'incrementa en 10 més quan els gegants realitzen desplaçaments fora del poble. La colla consta de 10 músics que acompanyen els gegants al so de gralles i timbals. - Capgrossos: Es van estrenar a la Festa Major de 1996 i els va fer l'Enric Sendra amb l'ajuda dels joves del poble. Són sis peces de fibra de vidre inspirades en clàssics dels dibuixos animats. Surten a la cercavila i són portats per nens i nenes del poble acompanyats pel so de la gralla. - Panderetes i danses de Lavern: Varen actuar des de 1983 fins als anys 90. L'actual colla va sortir per primera vegada per la cercavila de la Festa Major l'any 1996. Els més petits fan una dansa amb mocadors i picarols i danses amb panderetes, vestits amb camisa i pantalons o faldilla blanca. - Bastoners de Lavern: Van néixer l'any 1997 per participar a la Cercavila. Els acompanyen un parell de grallers. Vesteixen camisa i pantalons blancs, espardenyes i faldellí i camals blaus. - Cercolets de Lavern: Van sorgir l'any 1983 i es van dissoldre a finals dels 80. L'actual colla va sortir per primer cop l'any 2004. Són uns 12 membres i vesteixen pantalons i calçat blanc i cinta lligada a la cintura a joc amb el cercolet que porten. Solen ballar al so de la música tradicional del ball de Cercolets de Vilafranca del Penedès. Els últims balls incorporats a la Festa Major són: - Els Pastorets de Lavern: Sortits l'any 2005. Són uns 16 ballador/es sortits dels estudiants del poble. Ballen el pot i la bota, l'ela i la barrejada, acompanyats per un flabiol i un sac de gemecs. Vesteixen pantalons i camisa blanques, calçat clar, camals blaus amb picarols i mocadors de colors creuats al pit. També solen portar mocador al coll o a les mànigues i una faixa. - Ball de les Gitanes: Apareix l'any 2004. Són vuit gitanes que ballen entorn del pal i dues galerones que ballen per fora. El pal central va guarnit amb un pom de flors i es aguantat per la figura de l'estaquirot. Vesteixen faldilles verdes o granatoses, cosset blanc, mantell i espardenyes. A la mà porten una castanyola i ballen al ritme de la musica del ball de les gitanes de Sitges, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. - Grallers de Lavern: Van néixer l'any 1997, juntament amb els gegants i els bastoners fruit de la necessitat de dotar aquestes colles de músics que interpreten melodies a la cercavila. La colla sempre ha tingut uns cinc o sis membres cada temporada, tot i que per Festa Major es divideixen per acompanyar als diferents grups de folklore. | 08273-155 | Al poble de Lavern | Lavern ha tingut dos dracs al llarg de la seva història. L'any 1983 es va construir el primer drac, amb la col·laboració de mestres vilafranquins; el dia 1 de maig es va inaugurar. Fou elaborat amb paper cartró i carcassa de canya, el cap és de porexpan recobert de paper, com la resta del cos. La cua, de forma cargolada, es va fer amb tub de xemeneia. Aquell drac presentava, així, un fort impacte visual, era respectuós amb la forma tradicional dels dracs, de pell fosca, i ben acabat. Era però, extremadament pesat, de manera que calia molta gent per poder-lo portar. El mateix any 1983 es creà la Colla de Dimonis, les Panderetes, els Cercolets i els primitius Capgrossos, enriquint-se així la cercavila de Lavern. Durant els anys ‘90 el drac va caure en desús a causa del seu pes, que li provocà un desperfecte en ensorrar-se-li el coll per un costat. El drac restà des d'aleshores emmagatzemat a l'Ateneu del poble fins a la seva desaparició el 1996. Dos anys després, el 1998, el Grup de Joves de Lavern va editar un vídeo que recull aquesta història, a partir de la recuperació de cintes filmades en Súper 8, i una recollida de fotografies. Finalment, l'any 1994 va néixer el drac actual, el Masellot, obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra. Els gegants Sendered i Adelaida foren estrenats a la Festa Major de 1997. Davant de l'església es va celebrar la cerimònia del 'bateig', essent els seus padrins els gegants d'Ordal, el Jordi i la Motserrat. Fou aleshores quan els gegants de Lavern reberen els seus noms respectius. | 41.3899200,1.7731700 | 397431 | 4582769 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66939 | Festa Major d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dordal | TOT SUBIRATS, nº24, maig de 1998, p. 18. | La Festa Major d'Ordal es celebra durant cinc dies entre les dues primeres setmanes d'agost. En la part religiosa es veneren les relíquies de Sant Esteve, amb cant dels goigs. El cor parroquial canta la missa. Pel que fa als elements folklòrics, els més destacats són: - El drac d'Ordal, anomenat 'Escurcerot', fou dissenyat per Pere Pons, i creat per l'artista Dolors Sans, de Vilafranca del Penedès. Presenta un coll llarg i unes ales amenaçadores, a punt de prendre el vol. i la seva estètica s'inspira en els models de dracs presents a la nostra cultura, en les amenaçadores gàrgoles de les esglésies gòtiques i en els dracs de ferro forjat modernistes. L'Escurcerot surt totes les festes majors, acompanyant dels Diables d'Ordal. El drac està fet de fibra de vidre, té un pes de 50 kg, 2,84 m de llargada i 1,54 m. d'alçada. Disposa de nou punts de foc i es portat per una sola persona. - Els gegants d'Ordal es diuen Jordi i Montserrat. En Jordi pesa 66 quilos i té una alçada de 3,60 metres, mentre que la Montserrat pesa 65 quilos i fa 3,50 metres d'alçada. La colla de Diables d'Ordal està composada actualment per catorze membres, i porten tres tabals, un bombo, tres tamborinos, xiulets i altres instruments. | 08273-156 | Al poble d'Ordal | Els gegants i nans d'Ordal: el dilluns de Pasqua, dia 29 d'abril de 1965, varis veïns d'Ordal van anar d'excursió a la ribera del riu Gaià prop de Santes Creus. Quan estaven entaulats van començar a pesar en fer alguna cosa per Festa Major, ja que aquesta estava pensada pels grans i els més petits no hi tenien lloc. D'aquesta idea comença el folklore d'Ordal i es concretà en que cadascun dels presents subvencionaria un cap gros i l'exhibiria a la Festa Major. Després els nans quedarien per la parròquia i així els nens els podrien portar. Els 12 nans es van estrenar a la Festa Major de 1965 i degut a l'emoció i alegria, un dels homes que portava els nans va dir 'l'any vinent tindrem gegants', i així va ser, durant tot l'any van fer una rifa i una subscripció popular, i anaven amb un cotxe 600 amb una cuina a sobre per recollir els diners. El diumenge de la festa major, dia 7 d'agost de 1966, els gegants Jordi i Montserrat van fer la seva entrada a la plaça de l'església, ballant el ball de gala, fent el pregó i el bateig simbòlic. Els padrins del gegant, en Jordi, van ser el Sr. Ramon Bofill, aleshores batlle de Subirats, i la Sra. Rosa Llorens d'Ibáñez; els padrins de la geganta el Sr. Conrad Vendrell, regidor, i la Sra. Elvira Vendrell de Vendrell. Arran d'aquesta festa es va formar el grup de grallers i timbalers. El drac d'Ordal, l'Escurcerot, fa la seva primera sortida a la Festa Major de l'any 1994. Els Diables d'Ordal va fer la seva primera sortida per la Festa Major de 1991. Aleshores portaven una comparsa ben petita, amb tres aprenents de timbal. | 41.3969300,1.8520300 | 404035 | 4583457 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66941 | Carrerada de l'Ordal a Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-lordal-a-gelida | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). | El tram inicial de la carrerada, a la Creu d'Ordal, està força degradat a causa dels treballs d'una pedrera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de la Creu d'Ordal fins a Gelida. Aquesta carrerada surt de la Creu d'Ordal; de fet és una continuació de la Carrerada de la Creu d'Ordal (fitxa 118); passant enmig del Coll de la Creu d'Ordal i la Serra Llarga, just per la divisòria entre el terme municipal de Subirats i el de Cervelló, arriba a una bifurcació, el tram que transcorre pel terme de Subirats és el de l'esquerra, que travessa el lloc dit 'La Cocona', mentre que el tram de la dreta envolta aquest lloc; un cop passada 'La Cocona', els dos camins es tornen a fer un de sol, ja al terme de Gelida. | 08273-158 | Entre la Creu d'Ordal (Subirats) i Gelida | 41.3921800,1.8752700 | 405971 | 4582905 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66942 | Carrerada de Can Rossell a Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-rossell-a-ordal | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des del nucli de Can Rossell fins a l'Ordal. Aquesta carrerada surt de Can Rossell per la banda sud-est, de l'altra banda de la carretera BV-2427, per entre camps de vinyes, en direcció est, enfilant-se després per la Serra del Pi de Molló. Poc abans d'arribar al lloc dit 'La Creueta', la carrerada gira cap al sud; cal que, al girar, seguim pel camí més a la dreta i en direcció sud, travessem el Turó del Pi de Molló fins arribar a Can Ravella, nucli que travessarem. Sortirem de Can Ravella pel sector sud, enmig de camps de vinya fins travessar la N-340, endinsant-nos pel Pla de Can Ravella, sempre en direcció sud, fins que la carrerada conflueix amb la carrerada del Corral de la Roca (fitxa 119), que va fins a Ordal. | 08273-159 | Entre Can Rossell i Ordal | 41.4026900,1.8284400 | 402071 | 4584123 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66942-foto-08273-159-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml