Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66784 | Voltants de la Cova Miserachs/Cova Miserachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-de-la-cova-miserachscova-miserachs | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | A l'interior de la cova hi ha gran quantitat de deixalles i residus que han degradat el lloc. | El jaciment arqueològic es troba constituït per dos nivells de feixes, probablement resultat del buidatge de dues cavitats naturals. En una d'aquestes feixes, arran de la cinglera rocosa, es documentà una bona concentració de sílex i ceràmica prehistòrica. A l'altra feixa, darrera d'una frondosa vegetació, hi ha una esquerda-abric reaprofitada com a barraca de vinya amb un pany de paret construït amb pedres lligades amb morter de calç a manera de llindar, amb algunes eines agrícoles abandonades i altres residus al seu interior. A la feixa del davant d'aquesta cavitat hi havia una concentració de sílex i ceràmica a mà i grisa a torn d'època medieval. Existeixen dues possibilitats per explicar la troballa d'aquest material: d'una banda, la cavitat abans esmentada es buidaria per aterrassar el terreny per a conrear. D'altra banda cal considerar la possibilitat que el material arqueològic es barregés des de la feixa superior, on es situa la Cova Miserachs, arrossegant-se el material des del vestíbul principal d'aquesta, que està pràcticament buidat, fins a la feixa. | 08273-1 | Vessant sud-oest de la Muntanya de Can Mata del Racó, prop de la masia del mateix nom. | Abad i De la Vega parlen, ja l'any 1968, de recollida de material ceràmic 'davant' la cova; de fet en documenten a 'todas las grandes aglomeraciones rocosas de los alrededores que, por su forma, ofrecen cobijo natural' (CC.AA., 1990). L'equip d'arqueòlegs que va realitzar la Carta Arqueològica de l'any 1990 va documentar la presència dels següents materials: - 33 fragments de ceràmica a mà, informes indeterminables; 1 vora de ceràmica a mà, de petit recipient. - 1 nansa de ceràmica grisa medieval i dos fragments informes, del mateix període. - Indústria lítica: un abrupte sobre fragment de sílex transparent, una ascla amb retocs simples distals (sílex granate), un nucli polièdric de quars, tres fragments de sílex, una ascla de sílex i 5 fragments de quars. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. El mateix equip recull la notícia d'Antoni Adell, segons la qual el propietari del terreny va dinamitar un grup de roques, localitzant-se dues destrals de gran tamany. | 41.3901300,1.8000900 | 399682 | 4582761 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La parcel·la on s'ubica la cova està molt aterrassada, i les feixes de les immediacions estan abandonades i envaïdes per la vegetació, la qual camufla la cova. Al costat de la cova Miserachs s'observen altres cavitats calcàries de menor mida i entitat, igualment tapades per la vegetació. | 78|79|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66793 | Coves de Can Ros/Coves del Torrent del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-roscoves-del-torrent-del-gavatx | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | La situació de les coves en un vessant muntanyós situat en terreny boscós ha provocat que la vegetació sigui tan espessa que amenaci amb cobrir totalment el jaciment. | Conjunt de tres coves situades en un aflorament calcari orientades a nord/nord-oest, a mitja vessant de llevant per damunt del Torrent del Gavatx o de can Ros. - La cova nº1, la més gran, és més aviat una balma, amb unes dimensions de 3,20 m d'amplada x 1,20 m. D'alçada, en la boca, i una 3,80 m de profunditat, tot i que al fons hi ha una petita cavitat que s'endinsa fins 4/5 m en total). - La cova nº2, petita, es troba per sobre de la cova nº1, oberta a N/NW. La boca fa 1,30 m d'amplada i 2,20 d'alçada, amb una profunditat de 2,60 m. - La cova nº3 esta emplaçada en una penya inferior a la primera. Oberta a l'oest, té una amplada de boca d'1,20 m i una profunditat d'uns 2,50 m. | 08273-10 | Vessant muntanyós a l'est del Torrent del Gavatx. Masia de Can Ros a uns 450 n al sud/sud-est. | De la cova nº1 procedeix la major part del material recuperat els anys 1980/1981 i 1983, segons Anton Adell. El mateix any 1983 s'explorà la cova nº2, realitzat una cala interior, que va permetre la recollida de ceràmica i sílex. En conjunt es documenten: - 2 destrals de basalt senceres, polides. - Indústria lítica sense especificar. - Fragments de ceràmica a mà, també sense determinar. - Dents humanes. Aquest últim element portà als arqueòlegs elaboradors de la Carta Arqueològica de 1990 a considerar el jaciment com a possible lloc sepulcral; a més, les reduïdes dimensions de les cavitats afavoreixen aquesta hipòtesi. L'esmentat material forma part de la col·lecció particular de Salvador Llorach i Santís (Sant Sadurní d'Anoia). | 41.4086700,1.8225900 | 401591 | 4584794 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 79|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66883 | Molí de Can Bosc d'Anoia/Molí d'en Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-bosc-danoiamoli-den-bosch | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 237-238. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 618. Vilafranca de Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 184. | XVIII | L'edifici està en fase d'enrunament. | Antic molí fariner, i posteriorment paperer, de la hisenda de Can Bosc d'Anoia, que ja no està en ús i està molt transformat Es tracta d'un edifici d'estil industrial, de quatre plantes amb una filera de finestres allargades d'arc rebaixat a cada planta, que envolten l'edifici per les quatre cares. Sobre els quatre pisos hi ha una teulada a dues vessants, feta de maó i teula moderns. En una vessant d'aquesta teulada s'observen dos dipòsits d'aigua. Sota les edificacions de la indústria paperera, resta la part baixa, coberta amb volta de canó del que fou el molí fariner. | 08273-100 | Al mig del polígon industrial de Can Bosc. | Tot i que es desconeix amb exactitud la data de construcció del molí, està documentat que el 20 de juny de 1784, Ramon Bosch Ferrer el va fer reconstruir, i va estar en funcionament fins l'any 1916. L'últim moliner fou el Sr. Puig, de Sant Martí Sarroca. El mateix any 1916, la família Bosch instal·là una farinera més moderna a Sant Sadurní d'Anoia, que molturava 10.000 quilos diaris. Posteriorment s'amplià a 40.000 quilos. | 41.4275600,1.8212500 | 401508 | 4586892 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66883-foto-08273-100-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és conegut amb el nom de Molí d'en Bosch. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66884 | Molí d'en Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-coloma | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 238. | XVIII | Masia formada per dos cossos de planta rectangular, separats entre ells per un passadís ample; aquesta separació no es tradueix, però, a l'exterior, ja que els dos edificis resten tancats per un mur, de forma que l'aparença és la d'un sol edifici. La masia consta de baixos, primer pis, golfes i una torratxa de planta quadrada ubicada entre els dos edificis anteriorment descrits, amb finestres triforades als quatre vents, coronada per merlets de maó de forma triangular. La coberta d'un dels cossos és de teula a dues vessants, mentre que la de l'altre edifici és a quatre vessants. La masia presenta les cantoneres de pedra treballada. Al davant de la casa hi ha un jardí. Es conserven les restes d'una premsa de paper. L'edifici té una capella adossada, d'una sola nau, amb absis poligonal i campanar d'espadanya. Actualment l'edifici és la seu de les Caves Sumarroca. Pertany a l'hisenda de les Cases de Can Flabiol. | 08273-101 | A 1 km de la carretera C-243, km 15,1 | El nom de Molí d'en Coloma li ve a aquest edifici del fet que és un antic molí paperer del segle XVIII, que aleshores s'anomenava Mas Canals. | 41.4286600,1.8301700 | 402255 | 4587004 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Canals.El molí està situat al costat del riu Anoia, al seu pas pel nucli del Rebato. S'hi accedeix pel camí del Rebato. | 99|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66885 | Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescuder-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 238-239. | XVII | Actualment la masia esta força malmesa, i en alguns llocs l'edifici amenaça ruïna. | Masia de planta rectangular i sostre a doble vessant que conserva la seva estructura original, orientada a migdia, tot i haver sofert transformacions visibles. Té planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal presenta un portal de mig punt amb dovelles de pedra treballada, així com també estan treballats els carreus de les finestres. Hi ha dos rellotges de sol, i les façanes estan arrebossades de guix blanc, a excepció dels elements esmentats que presenten els carreus de pedra vista. La façana principal queda tancada per un baluard, al qual s'hi accedeix a través d'un portal rectangular. La masia té un edifici agrícola annex, de planta rectangular amb teulada a doble vessant, fet amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra. A la façana principal es poden observar refaccions i línies de murs que permeten constatar que aquest edifici s'ha anat ampliant almenys en tres ocasions, passant de ser d'un sol cos, a tenir dos cossos més, adossats a banda i banda. Actualment, però, la teulada a doble vessant unifica els tres cossos en un sol edifici. | 08273-102 | A prop del polígon Can Bas, a l'oest, a peu de la carretera de Sant Sadurní a Vilafranca (C-243 a) | Els orígens de Ca l'Escuder es troben al segle XV, si bé l'estructura que hom pot observar és del segle XVII. L'edifici agrícola annex és de l'any 1862. | 41.3976500,1.7540000 | 395841 | 4583651 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66885-foto-08273-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66885-foto-08273-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Rocabert. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66886 | Can Llopart de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-de-la-costa | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 239-240. MEDINA, Vicente: 'Los Llopart-Canals de Corbera venidos a Can Romagosa' (inèdit). ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XIV | Masia de frontó triangular, amb teulada a dues vessants, amb planta baixa i pis. Tot i que amb el pas del temps la masia ha patit diverses transformacions, encara presenta elements medievals originals, tals com les quatre arcades ogivals de pedra treballada que hi ha al celler, datada de mitjan del segle XIV; dues arcades apuntades a l'entrada de la masia, també de finals del segle XIV o principis del XV, i una arcada d'arestes retocades amb anella al mig, al saló principal de la masia. El portal d'entrada a l'edifici és de mig punt, adovellat; a sobre hi ha una finestra gòtica coronella, sense columneta central, que antigament es trobava al sector de llevant. L'esmentat portal d'entrada no està centrat a la façana, sinó que es troba situat a l'esquerra. Les finestres de l'interior presenten festejadors, amb impostes decorades amb flors de quatre fulles i botó al mig, datades al segle XIV o principis del XV. La porta del celler és de carreus adovellats, amb arc escarser. Moltes finestres són de pedres treballades; en una d'elles, situada en una façana secundària, hi ha la data de 1744 a la llinda, així com un arc geminat trebolat, emmarcat per un arc d'ogiva. Les reixes són de ferro forjat; n'hi ha que tenen forma bombada, a mode de gelosia. Una mina comunica amb el pou de la finca, de grans dimensions. Posteriorment es va fer una construcció que amagava la part esquerra del brancal del portal, de manera que l'edifici va perdre bona part del seu aspecte senyorial. Avui, però, aquesta construcció ja no existeix. | 08273-103 | A ponent del Casots | És una de les masies més antigues de Subirats. Ja existia l'any 1385, aleshores s'anomenava mas de Maria Ferrer. El mateix any va passar a mans de Bernat Llopart, cunyat de Maria Ferrer, de la parròquia de Sant Pere de Subirats. Els Llopart són un llinatge antic, que encara conserven la propietat del mas i el mateix cognom. Així, avui encara hi ha Lloparts establerts en algunes masies properes a Subirats, com Can Llopart de les Alzines (a Sant Sadurní), a Masquefa i a Gelida també, o a Can Llopart de Corbera, d'on se suposa que prové el tronc comú. Segons Vicente Medina, el llinatge dels Llopart té uns orígens molt antics, íntimament lligats a la història del castell de Subirats, des del segle X, quan el comte Borrell II (947-992) va tornar amb homes d'armes de l'interior per la reconquesta del Comtat de Barcelona i les terres del sud del Llobregat. Així, el cognom Llopart, apòcope de 'Lleopart' antic, deriva del nom propi Lleopart, documentat al segle XI, com veiem, entre d'altres, en la figura del vescomte de Girona Lleopart, que va ocupar el càrrec entre els anys 920 i 930, o el jutge Lleopart, que va exercir en diverses ocasions en el tribunal de l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pilós, al monestir de Sant Joan de les Abadesses. D'aquest nom propi, i seguint l'evolució comuna de l'aparició dels cognoms al segle XI, es va constituir en el patronímic Lleopart per a aquesta família. Guillem Lleopart era dipositari del testament d'Ermengarda de Barcelona, filla de Borrell II, redactat al castell de Subirats el 17 d'octubre de 1030. L'arxiu documental de la família Llopart s'inicia al segle XIV, amb nombrosos documents en pergamí. | 41.4067800,1.8032200 | 399969 | 4584606 | 1385 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66886-foto-08273-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66886-foto-08273-103-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Can Ferrer.Can Llopart de la Costa és la masia amb més restes gòtiques conservades al municipi. L'edifici, però, ha estat saquejat en varies ocasions i actualment està restaurat.A l'actualitat l'edifici està relacionat les Caves Llopart. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66887 | Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maristany-0 | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). BASSEGODA I AMIGÓ, Bonaventura (1927): 'Elogio del primer conde de Lavern (1863-1926)'. Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 240. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190. | XX | Masia de planta rectangular, composta de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants. Les façanes presenten, a l'alçada del primer pis, arcades seguides d'arcs carpanells. Adossada a la capçalera hi ha una torre quadrangular, amb coberta de pavelló, alçada respecte a l'edifici principal. La masia disposa de grans cellers. Al voltant d'aquest edifici principal n'hi ha d'altres, amb funció agrícola. Totes aquestes edificacions resten tancades per un baluard que presenta un gran portal d'entrada d'arc rebaixat, emmarcat amb dovelles de pedra i coronat per un frontó triangular. | 08273-104 | A 700 m a l'est de la BV-2428 (km 4,85). A prop estació ferrocarril. | Aquesta masia no té tradició pairalística, en ser una construcció moderna, bastida entre els anys 1910-1912. Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927), qui projectà la construcció de l'edifici, fou un industrial i mecenes, ennoblit l'any 1911 pel rei Alfons XII, amb el títol de comte de Lavern. Durant la Guerra Civil, Can Maristany va ser utilitzada els anys 1938 i 1939 com escola de pilots d'aviació de l'exèrcit republicà. Tot i ser de Subirats era coneguda i anomenada 'escuela de capacitación de pilotos de San Sadurní d'Anoia (anexa de la escuela de formación de pilotos de Sabadell - Barcelona)', ja que la Comandància de l'exèrcit de l'aire estava al c. Sant Antoni de Sant Sadurní d'Anoia. En aquell moment el propietari de la casa era Jacint Maristany 'Conde de Lavern'. Es van fer dues promocions de pilots: la primera de juny i juliol a desembre de 1938, la segona va entrar el gener de 1939. L'escola estava vinculada als camps d'aviació del Pla del Penedès, Sabadell i l'aeròdrom de Canudas. | 41.3975700,1.7769100 | 397756 | 4583614 | 1910-12 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66887-foto-08273-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66887-foto-08273-104-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'enginyer Eduard Maristany i Gibert i Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927) | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66888 | Can Massana de la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-de-la-casa-vella | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): 'Les cases pairals catalanes'. Ed. Destino. Barcelona, p. 199. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 240-241. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 188. | XVIII/XIX | Masia de tipus basilical, amb teulada a dues vessants i quatre aiguavessos, amb planta baixa, primer pis i golfes situades al cos central triangular emergent. La porta principal és d'arc de mig punt, adovellada. Les finestres i cantoneres presenten carreus de pedra desbastats sense treballar. Les finestres del pis de les golfes, en canvi, són emmarcades en arc de mig punt de maó, la central lleugerament més gran que les laterals, amb la inscripció 'Any 1783' al centre. La finestra central, sobre el portal d'entrada, al primer pis, presenta, a l'interior, dos festejadors. També a l'interior hi ha un arc ogival de gran qualitat, i una llar de foc de rotllo. Reixa petita amb ferramenta de tipus espina de peix simple, anomenada de llangardaix, molt comú al municipi. Al costat nord d'aquesta masia hi ha un altre d'edificació més recent, d'estil eclèctic. La seva planta és quadrada, amb planta baixa i dos pisos, i terrat amb balustres i torratxa-mirador. Destaca la portal d'entrada, d'arc rebaixat, amb la inscripció '1893 CM' sobre la dovella central, així com les baranes de ferro forjat de les finestres centrals. | 08273-105 | N-340, km. 308,1 Prop de Cantallops | La família Massana es documenta des de l'any 1550, quan Joan Massana va construir el Maset del Curt, situat a la muntanya propera, avui en ruïnes. El 1648, Antoni Massana bastí, també a la muntanya, el Maset de Massana, que encara avui existeix. El 1773, un altre Joan Massana va fer aixecar l'actual Mas Massana. Quan l'any 1862 s'edificà l'edifici del costat nord, l'antiga masia fou destinada a habitatge de masovers i mossos. La masia ha estat restaurada recentment. El casal de Can Massana fou edificat l'any 1892 per Cristòfor Massana a la banda nord de l'antiga masia de Can Massana de la Casa Vella, com a habitatge permanent de la família propietària, els Massana. | 41.3713700,1.8022400 | 399833 | 4580676 | 1733 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66888-foto-08273-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66888-foto-08273-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66888-foto-08273-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Joan Massana (edifici de 1773) i Cristòfor Massana (edifici de 1892) | Un baluard tanca les dues masies, formant un conjunt rural. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 66889 | Barraca entre E-03 i E-05 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-e-03-i-e-05 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Bona part de la paret del costat dret de la porta està enrunada, a l'igual que una part de la paret posterior de l'edificació. Finalment, també la llosa que tanca la falsa cúpula també ha caigut, i amb ella bona part del sostre. | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana al marge d'un camí, en una zona boscosa i erma. La seva planta és circular i de forma cònica, de 3 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,58 m. Disposa, al seu interior, a la dreta de la porta, d'una fornícula a mitja alçada. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Tant els llindars laterals com el superior de la porta estan fets amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca. | 08273-106 | Al marge esquerre d'un camí al nord de Can Ravella (Ordal) | 41.3985500,1.8353500 | 402643 | 4583656 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66889-foto-08273-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.Tot i així, com es pot comprovar en la denominació, aquesta barraca no apareix en aquest llistat de coordenades, per això s'ha decidit constatar que es troba entre dues barraques que sí que hi apareixen. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66890 | Can Mata del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-del-raco | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 241-242. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 184. | XV | Masia de planta basilical, amb tres cossos o crugies. A la façana del cos central destaca el portal adovellat, d'arc de mig punt, els arcs de les finestres, de pedra, amb motllures trencaigües sobre mènsules, els arcs de diafragma ogivals a l'interior, i una galeria d'arcs de mig punt a les golfes. A la façana de migdia s'observen uns grans contraforts, amb una gàrgola on es representa un animal. A la llinda d'una finestra es llegeix '1164', en altres, '1797' i '1797-Isidro Mata del Racó'. Algunes tenen reixes de ferro forjat, algunes d'espina de peix doble; hi ha una molt ben treballada. El recinte de la masia és clos amb un baluard amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb una espitllera al costat. A la dovella central d'aquest arc hi ha esculpit un escut amb una mà i una flor de lis al costat; a sobre uns pals verticals que semblen una data, possiblement 1115 (?). | 08273-107 | Carretera BV-2427, km 0,6, a 650 metres (nord-est de Sant Pau d'Ordal) | El mas apareix documentat per primer cop l'any 1152, al 'Llibre blanc' de Santes Creus, cartulari del segle XII. No obstant, la família Mata del Racó no apareix referenciada fins l'any 1484, en què el comendatari del Priorat de Sant Sebastià dels Gorgs signà a precari, a favor de Felip Mata del racó, d'un mas anomenat 'Les Comes', d'unes 49 hectàrees de terra. L'any 1512, el fill de Felip, Joan Mata del Racó, va accedir a una partida de terra, anomenada 'La Calopa', de 9,7 hectàrees, fent augmentar així el patrimoni familiar. A mitjan segle XVI, Antoni Mata del Racó obtenia el domini útil d'unes altres 9,7 hectàrees a la partida coneguda com 'Les Malloles', en alou de Francesc de Gralla, senyor de Subirats. Seria al llarg del segle XVIII, però, quan es consolidà el patrimoni de la família, de la mà de Josep Mata del Racó i Vidal, regidor per la parròquia de Sant Pau d'Ordal després de la Guerra de Successió i posterior batlle del terme de Subirats. L'any 1704, Josep Mata compra a Antoni Badell, de la parròquia de Sant Pau d'Ordal, el domini útil sobre 22 hectàrees de terra campa i bosc a la partida com la muntanya de l'avenc d'Esteles. El 1716, Josep Mata del Racó compra a Josep Esteva, pagès de la mateixa parròquia, els drets que posseïa sobre 9,7 hectàrees de vinya, sembrat i muntanya en la mateixa partida de terra; el 1717 adquiria les terres del mas Muranta i, per últim, el 1730 comprava el domini útil de l'heretat coneguda com a casa Rosell, amb 7,5 hectàrees de sembrat, 0,12 d'hort, 3 de vinya, 1,5 d'oliveres, 17,6 de bosc i 44 de terra erma. A la dècada dels anys '60 del segle XVIII, el patrimoni familiar passa a càrrec d'Isidre Mata del Racó, qui va escriure uns llibres de notes, aproximadament entre els anys 1765 i 1825, de temàtica heterogènia, on l'autor relata aquells esdeveniments generals que afectaren o podien afectar el seu patrimoni, en el que constitueix una valuosa font per comprendre la seva època i la seva mentalitat, que és la pròpia d'un pagès benestant a la fi de l'Antic Règim. L'alçat original era de dues plantes amb golfes i graners. | 41.3888300,1.8029500 | 399919 | 4582614 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66890-foto-08273-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66890-foto-08273-107-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Als voltants hi ha alguns annexos del mas, ara en estat de ruïna, així com les restes d'un antic trull d'oli excavat a la roca. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66891 | Can Milà de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mila-de-la-roca | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 242; 301-302. | XVIII | Masia de planta rectangular, modificada per tal de reconvertir-la en dues residències. L'edifici té planta baixa i dos pisos, la façana principal orientada a migdia, amb balcons, finestres de mig punt, dues espitlleres i cantoneres de pedra vista; la resta del parament de les façanes està arrebossat amb guix de color blanc. Als laterals de les façanes les obertures són rectangulars, excepte al pis superior, on es combinen finestres quadrades i rectangulars juntament amb finestres petites de mig punt. La teulada és a dues vessants. La masia resta tancada per un baluard, a la porta del qual es conserva una dovella, d'una reforma del segle XX. | 08273-108 | De Sant Pau d'Ordal a Lavern, final de la pista que surt a la dreta des de la BV-2428. | La masia de Can Milà de la Roca és del segle XVI, tot i que l'edifici que es pot veure actualment respon a una reforma integral feta al segle XVIII. Fou la casa pairal de Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 1890 - Valràs, Llenguadoc, 1942), polític i advocat, defensor dels sindicalistes perseguits, causa que li va costar penes de presó. Fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès entre els anys 1919 i 1923, pel partit republicà. Conseller de la Mancomunitat de Catalunya el 1921, va haver d'exiliar-se a França durant la dictadura de Primo de Ribera. El 1924 va donar suport a l'acció armada de Francesc Macià, col·laborà a Ressorgiment de Buenos Aires, així com a les 'Hojas Libres', entre altres estaments nacionalistes. En tornar a Catalunya, participà a la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona l'any 1931. Va ocupar la cartera de defensa del primer govern presidit per Macià quan es va proclamar la Segona República; més tard fou conseller de governació, després vice-president i conseller de foment en el govern de desembre de 1931. Diputat al Parlament de Catalunya, el 1933 en fou escollit President. Quan va esclatar la Guerra Civil, el juliol de 1936, era Conseller Primer i President del Consell Executiu de la Generalitat. Es mostrà en desacord amb els excessos causats pels grups d'incontrolats i amb la política del govern central, fet que provocà la seva marxa de nou a França el mateix any 1936. Un any més tard va tornar al país, i va prendre part en un intent per declarar la neutralitat del Principat de Catalunya sota la protecció de dues potències estrangeres. Aquest intent va fracassar; aleshores s'exilià definitivament a la Catalunya nord, on restà fins a la seva mort, l'any 1942. Entre els seus escrits destaca 'El sindicalismo en el pretorio' (1924), sobre les lluites socials a Catalunya abans de la dictadura, així com les seves col·laboracions a 'Diluvio' i 'L'Opinió'. El 1939 publicà document on justificava la seva actuació durant la Guerra Civil. | 41.3896600,1.7817800 | 398151 | 4582730 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66891-foto-08273-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66891-foto-08273-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Prop de la porta del baluard hi ha restes d'un forn de calç. Es conserven igualment diversos elements d'utillatge agrícola, com una antiga premsa de fusta i dos trasbalsadors. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66892 | Can l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lolivella | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 242-243. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona,, p. 189-190. | XX | Masia composta de soterrani (celler), planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants, amb un terrat central i una torratxa amb balustrades. La façana presenta una composició simètrica, amb balcons al primer pis i finestres d'arc de mig punt cecs al segon. La paret està esgrafiada reproduint la forma dels carreus. Destaca la forja de ferro a totes les obertures. A la cornisa de la teulada s'observa un ràfec amb permòdols, biguetes de fusta que recolzen sobre mènsules. La cornisa està coberta amb ceràmica vidrada en forma de triangles de color marró i blaus. | 08273-109 | Prop del nucli de Lavern | El mas de la Font Clara està documentat, juntament amb el de Can Mata, l'any 1152, segons consta al 'Llibre Blanc' de Santes Creus. Al segle XV, la masia pertanyia a la família Abelló, després, per mitjà de casament, va passar als Llobet i, finalment, a mitjans del segle XVI, passà als Olivella, també en virtut d'un matrimoni entre la pubilla Joana Llobet de la Font Clara i Antoni Olivella. Es té constància, per un document de l'any 1544, de les propietats de la família Olivella, de la qualitat dels vins que elaboraven, i de la varietat de recipients de què disposaven per a contenir i conservar el vi. Tot i que l'antiga masia era de tipus basilical, la que hom pot veure avui dia es va fer al primer terç del segle XX. | 41.3912800,1.7742500 | 397524 | 4582919 | 1916-31 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66892-foto-08273-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66892-foto-08273-109-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Ca l'Olivella de la Font Clara o Ca l'Abelló. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66794 | La Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bardera | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | XV-XVIII | Als voltants del jaciment es localitzen restes de materials de la construcció, així com electrodomèstics vells i ferros; tot plegat amenaça amb la degradació de l'entorn. | Amuntegament de pedres informes de tamany mitjà-gran sobre una superfície de roca calcària allisada per treballs recents amb maquinària pesant. Tret d'aquestes pedres, no es localitzen altres materials arqueològics similars als descrits a l'apartat 'història'. | 08273-11 | Vinyes situades uns 100 m a l'oest de la masia La Bardera. | La Bardera és una antiga masia del segle XVIII que tenia un maset proper que fou desmantellat i enderrocat. L'any 1983 Antoni Adell i Ton Ferrer realitzaren unes prospeccions durant les quals es posaren al descobert els següents materials, acumulats als marges dels camps i en clarianes del bosc: - Carreus treballats sobre pedra calcària. - Pedres circulars de diverses mides (al voltant del metre de diàmetre les més grosses, amb un gruix d'uns 10/15 cm. Algunes tenen un rebaix al seu contorn, a manera de canaló. Podrien ser tapadores de sitges amb la boca treballada amb pedra local (margues-calcàries, l'anomenat 'soldó'). - 1 fragment de molí de granit. - 1 pedra sorrenca d'esmolar. - 1 fragment de pica, possiblement de safareig, treballada en calcària, de 45 x 45 cm i amb una alçada d'uns 40 cm. Els elements descrits més amunt son segurament producte de l'enderroc del maset. | 41.4036900,1.7891900 | 398792 | 4584279 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66893 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-3 | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 243. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 187. | XIV/XX | L'edifici neoclàssic té annexa l'antiga masia original, del segle XIV, amb portal adovellat i arcs de diafragma a l'interior. Igualment adovellades són les finestres, de forma quadrangular. La resta de la superfície de la façana està pintada de color groc fosc. Sobre el portal adovellat d'entrada, lleugerament desplaçat a la dreta i entre dues finestres hi ha un rellotge de Sol. La masia original té annex un ran casal senyorial d'estil neoclàssic, de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta en creu, de teula àrab, a dues vessants i terrats laterals. Les façanes presenten una composició simètrica, amb balcons i finestrals; coronaments amb frontó motllurat amb un ull de bou al mig. Els mobles de l'interior són d'època, situats molts d'ells a la gran escalinata central que mena al primer pis. El conjunt està tancat per un baluard que acull un jardí d'estil romàntic, així com una torre de rellotge feta de totxo en una cantonada. | 08273-110 | Al barri de Can Parellada, a l'oest d'Ordal, carretera N-340, km. 312,9 | Existeix documentació del mas original des del segle XIV; és l'edifici annex a la masia neoclàssica. La família Parellada ja prenia part en les decisions de política municipal al segle XV, quan Joan Parellada era conseller. Al nord d'aquest mas, a uns 440 metres d'alçada hi ha l'anomenat maset de Can Parellada; prop seu hi havia el mas Glaçat, que estava format per diverses cases; consta que fou venut per Bartomeu Guilera a Bernardí Parellada l'any 1515. D'aquest mas no en queda res actualment. L'any 1740, Josep Parellada fou nomenat procurador de tots els bens que el monestir de Ripoll tenia a Vilafranca i al Penedès. El dia 17 de febrer de 1927, el senyor Pau Ayxelà va sol·licitar permís per fer una casa al km. 62,965 de la carretera de Tarragona a Barcelona (N-340). Es tracta de la casa d'estil noucentista que és la residencial. | 41.3950600,1.8441600 | 403374 | 4583258 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66893-foto-08273-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66893-foto-08273-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66893-foto-08273-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La masia conserva documentació antiga referent a la pairalia. | 94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66894 | Can Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ravella | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre II. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 243-244. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 186. | XIX | Gran masia senyorial, amb planta baixa i pis. Destaquen dues torres adossades amb coberta de pavelló i una tercera coronada amb merlets. Adossat a l'edifici principal hi ha un cos lateral amb galeria d'arcades de mig punt. A la façana davantera hi ha una terrassa amb balustrada. Totes les obertures estan emmarcades en pedra, la porta s'obre amb un arc rebaixat i al primer pis les obertures són totes portes amb balcó. A la torre principal les obertures són diferents, finestres petites amb arc de mig punt. A la part superior de la façana, sota de la cornisa, s'obren tres ulls de bou decorats amb ceràmica majòlica de decoracions geomètriques. La masia està envoltada de jardins. | 08273-111 | Al nucli de Can Ravella, a l'oest d'Ordal. N-340, km. 312,200. | Sembla que aquesta masia té els seus orígens als segles XIII-XIV, si bé les primeres notícies documentals segures de la seva existència són del segle XV, juntament amb la Capella de Sant Esteve de Can Ravella, ara Sant Sebastià, situada davant el mas, a l'altra banda de la carretera. Ja al segle XV trobem a Pere Ravella, que prenia part en la política municipal. En època moderna, els seus propietaris foren persones influents i familiars de la Inquisició. La família Ravella començà a engrandir el seu patrimoni amb una gran adquisició de bens l'any 1640, esdevenint una de les famílies més riques en diners i terres de tot el municipi. El senyor Antoni Ravella, comerciant molt ric de Barcelona, va morir solter, deixant el seu patrimoni a Josep Ravella Feu. En el testament li imposava la obligació d'enderrocar la vella capella d'Ordal i fer-ne una de nova: en aquell temps el poble d'Ordal no tenia església pròpia i depenia de l'església de Sant Pere del Castell de Subirats. L'any 1658, el senyor Antoni Ravella va fer construir la tomba on va ser enterrat, segons consta en el llibre d'òbits de la rectoria de Sant Pau d'Ordal. L'any 1777 es va construir la masia nova on hi havia hagut l'antiga, acabant el 1780, de tamany més gran que l'inicialment projectat. El dia 3 d'agost de 1793 va morir Josep Ravella Feu, deixant els seus bens a Anton Ravella Busquets. Des del dia 21 de desembre de 1808 fins el 27 de març de 1809, durant la Guerra del Francès, va haver-hi una guarnició francesa a Ordal, que saquejà la capella de Sant Esteve de Can Ravella, van cremar les portes i finestres de l'hostal de Can Ravella, la casa Parellada i altres cases del poble, excepte la casa de Can Ravella, on hi vivia un comandant francès. Un altre episodi lligat a la Guerra del Francès succeí al mes de juny de 1809, quan quatre soldats francesos que havien begut molt van fer nit al celler de Can Ravella. Els pagesos del poble van esperar fins que els soldats es van adormir. Aleshores els pagesos aprofitaren per matar els soldats a cops de maces i els van enterrar un a l'hort de la casa prop del pou i els altres a prop de l'hostal. L'any 1819 Antoni Ravella Busquets compra la masia de Can Bou de Lavern i les terres del seu voltant. En morir Antoni sense fills, l'any 1829, hereta les possessions la seva neta Josefa Tor Ravella. Aquesta es casa amb el senyor Ramon d'Olzinelles, comte d'Olzinelles. Al morir Josefa Tort Ravella, el seu hereu, Hermenegild d'Olzinelles Ros i Ravella, presentà una sentència als jutjats per heretar tots els bens de la seva mare i la meitat dels bens del senyor Esteban Ravella Nin, inscrivint-se l'escriptura del conveni al registre de la propietat l'any 1881, passant a ser ell el propietari de Can Ravella. Li gestionà la documentació de la seva propietat el senyor Alfons de Camps i d'Olzinelles, passant l'heretat fins avui a la família Camps, quan Concepció Olzinelles es casà amb Pelayo de Camps i de Matas, a qui fou concedit el títol de Marquès de Camps l'any 1878 per part del papa Pius IX. Es tracta d'un títol pontifici, no rehabilitat. La família Camps és la propietària actual de Can Ravella. | 41.3951600,1.8357000 | 402667 | 4583279 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66894-foto-08273-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66894-foto-08273-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66894-foto-08273-111-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A la part alta de la casa senyorial hi ha les restes del mas Margassó; davant seu a l'altra banda de la carretera, hi ha la Casa Llarga, que forma part de l'heretat. | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66895 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 244. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; VALLRIBERA I MIR, Manuel (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya'. Vol. 2. Alt Penedès. Barcelona, p. 184-185. | XVIII | Tot i que l'estructura exterior de l'edifici es manté, l'interior està completament enrunat, tant pel que fa a l'edifici principal com al seu annex agrícola. | Masia de tipus basilical, amb planta baixa i pis. Tot i que exteriorment presenta el cos central emergent per a les golfes, com és característic en la tipologia basilical, en aquest edifici les golfes foren eliminades i l'espai forma part de la sala principal, amb un embigat de fusta i dos portals decorats amb estuc al gust barroc. La porta d'entrada d'arc de mig punt, adovellada, i les cantoneres i els marcs de les finestres són de pedra amb ampits, brancals i dintells de pedra; la que hi ha sobre el portal principal té esculpida la data 1777. També a la façana nord hi ha tres finestres de pedra treballada, amb inscripcions, una d'elles amb la data de 1784, i un rellotge de sol. La masia té un cos lateral adossat que desfigura en part l'estructura basilical a la banda de migdia, on destaca una finestra amb motllura trencaaigües coronada amb mènsula esculpida amb cares humanes, a la paret de ponent d'aquest cos. Damunt d'aquesta finestra hi ha un altre, de forma conupial, molt més petita. En un portal d'aquest cos hi consta la data de 1772, així com a la paret de llevant hi ha la data de 1673, incrustada a la tàpia. Al costat de l'edifici hi ha una cisterna i, al seu davant, una era. | 08273-112 | Per la carretera BV-2427 dels Casots a la N-340, desviació a l'esquerra, prop de Can Vidal. | Els orígens del mas són al segle XV, si bé el seu aspecte actual és fruit d'una important reforma realitzada al segle XVIII. Un dels seus propietaris, Llorens Ros, va ser batlle de la sobirania de Subirats l'any 1690. La denominació de Can Golart s'ignora totalment des de mitjans del segle XIX. | 41.4059700,1.8216900 | 401512 | 4584495 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66895-foto-08273-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66895-foto-08273-112-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Mas Golart.Aquesta masia està considerada un dels edificis setcentistes més complerts de tot el Penedès. LLORAC (1988)Al mateix turó que Can Ros, a uns 250 m d'aquesta, es troba el Maset de Can Ros (UTM X= 401811; Y= 4584753), un petit mas en estat ruïnós, de planta única, rectangular, cobert amb teulada d'un sol vessant. S'hi adossa un tancat, probablement utilitzat al seu moment per al bestiar, fet de pedra, amb contraforts a les cantonades. L'edifici principal presenta alguns refacció posterior, realitzada amb maó, i teulada d'uralita. Aquest maset, ara en estat ruïnós, formava part de la masia de Can Ros. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66896 | Can Rovira de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-de-la-serra | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 245. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p.189. | XVII | Masia de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, ara restaurada, amb coberta a dues vessants i un cos adossat a la dreta amb teulada a un sol vessant, on hi ha el portal d'entrada, en arc de mig punt fet de maó. L'obra de l'edifici és de pedra irregular lligada amb morter. Destaca, al nivell de les golfes, les tres finestres emmarcades amb maó; la del centre lleugerament més gran que les laterals. Enmig de les dues finestres del primer pis hi ha un exvot de ceràmica vidrada amb la representació de Sant Isidre. Al seu costat, la masia té adossat un edifici eclèctic, amb façana de composició simètrica, amb balcons als pisos i coronament amb balustrada i frontís semicircular amb un escut de les quatre barres com a decoració. Al frontís de les finestres presenta esgrafiats, baranes de ferro forjat. Al seu davant hi ha uns jardins amb un pou. És la seu de les Caves Rovira-Riba. | 08273-113 | Al Carrer d'en Rovira (Sant Pau d'Ordal) | La masia antiga és de finals del segle XVII, conserva documentació antiga. L'edifici eclèctic és de la segona meitat del segle XIX. El llibre III d'Isidre Mata del Racó es refereix en diferents cites a la nissaga familiar dels Rovira - Serra. L'obra cita a Guilera de la Serra quan es refereix a l'any 1591, l'any 1797 el relaciona amb Josep Rovira de la Serra i a Pau Rovira de la Serra l'any 1724. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66896-foto-08273-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66896-foto-08273-113-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66897 | Can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigol-1 | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 245. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p.185. | XVII | El rellotge de Sol de la façana principal està força deteriorat. | Masia de tipus basilical, amb planta baixa, pis i golfes, construïda sobre un promontori. A la façana principal, i centrant aquesta, destaca el portal, d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra, amb la porta protegida per una reixa forjada creuada amb ferros horitzontals travessant els verticals. A l'alçada del primer pis, al costat de la finestra central, hi ha un rellotge de sol. A cada lateral la masia té adossada un cos de la mateixa longitud de l'edifici principal; si bé el de l'esquerra respecta l'esglaonat de les teulades, de la dreta és lleugerament més elevat. Aquests cossos adossats estan reforçats amb uns importants contraforts. | 08273-114 | Carretera BV-2427, km 4,5, a 150 m. | Els orígens de la masia són al segle XV, si bé l'aspecte actual és fruit d'una remodelació del segle XVII, amb alguns afegits posteriors. | 41.3981800,1.8534700 | 404157 | 4583595 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66897-foto-08273-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66897-foto-08273-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al mateix recinte de la masia hi ha un annex agrícola, perpendicular a l'edifici principal. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66898 | Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/savall | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 245-246. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XVIII | Actualment la masia es troba en restauració. | Masia de tipus basilical, amb planta baixa, pis i golfes amb porxo que presenten, a l'exterior de la façana, quatre arcades de mig punt. El portal principal és adovellat, d'arc de mig punt; les cantoneres i els marcs de les finestres són de pedra. Al costat de la finestra de la dreta de la façana hi ha un rellotge de sol. Adossada a la masia hi ha un edifici posterior amb la data 1729 a la dovella central del portal d'entrada. A l'interior hi ha una petita capella privada, i un foc de terra de llar central a ras de l'enrajolat | 08273-115 | Carretera BV-2427, km 4,5, a 1,8 km (A l'oest de Can Rossell de la Costa. S'hi va per la Bardera) | Existeix documentació del lloc de Savall des de l'any 1196, concretament al testament de Pere de Soler i la seva dona Arsenda, dipositat a l'Arxiu de Santa Anna de Barcelona, que anomenen el lloc com 'Sancti Petri Aual', això és, Sant Pere de Savall (la vall), on se suposa que hi hauria una capella. Es diu que el lloc era una antiga quadra del terme de Subirats, però fins al segle XV no consta documentació que ho confirmi. Un donzell anomenat Montbui n'era el propietari al segle XV; després esdevé lloc de repòs dels dominics, cosa que explicaria l'existència d'una capella i un cementiri. Sabem, per diverses visites pastorals de l'any 1818, que al límit de la parròquia de Sant Pere de Subirats existia una capella rústega, dels dominics. L'any 1839, en una carta de la comissió subalterna d'arbitris de Vilafranca, consta que els boscos del maset de Savall pertanyen al convent dels dominics de Barcelona. Madoz, al seu diccionari, diu que és una masia amb capella, ubicada en una fondalada, envoltada de boscos, que va pertànyer als dominics de Barcelona. Aquesta definició permet deduir que, amb la desamortització de Mendizábal, el lloc fou venut a particulars. En tot cas, l'aspecte que ofereix la masia a dia d'avui és del segle XVIII. | 41.4187300,1.8183000 | 401248 | 4585916 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66898-foto-08273-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66898-foto-08273-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons Salvador Llorac, a les rodalies del mas hi havia els indicis d'un cementiri monàstic amb túmuls de pedra amuntegats. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66899 | Can Vendrell de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-de-la-codina | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 246-247. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 189. Opuscle de les Caves Albet i Noya. Editat per Albet i Noya, S.A.T. | XIX | Conjunt de diverses edificacions, la més antiga de les quals és una masia d'origen baix-medieval, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a dues vessants, i amb un portal d'entrada d'arc rebaixat. Les façanes han estat arrebossades amb guix de color blanc, si bé al portal d'entrada s'han deixat vistos els carreus de pedra que l'emmarquen. A l'antic estable es conserven tres arcades de pedra treballada, amb tendència a l'arc de mig punt, una d'elles tapiada, datada al segle XV. Al costat de l'antiga masia hi ha la casa més nova, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, amb la façana principal de composició simètrica, amb balconades a la planta superior, i la data de 1871 al dintell de la porta principal, amb les inicials 'PV' (Pericas Vendrell?). La coberta és a dues vessants, amb una torratxa coronada per una balustrada. Per accedir a la pairalia cal travessar un baluard que l'envolta; la porta d'accés és monumental, coronada per tres gerros de ceràmica, amb la data 1872 a la part superior de l'arc. Al pati del casal principal, ara en desús i malmès, hi ha un colomar d'estil modernista, de planta circular, de coberta cònica amb rajoles vidrades. També d'època modernista és el celler de la casa, amb arcades parabòliques amb obra de maó vist. Es conserven dues bases de premsa de vi de pedra, així com una pica bugadera de forma originàriament rodona i després cònica a la base, aquesta té un forat per buidar-la, és feta amb pedra calcària i ara s'utilitza com a jardinera. Tot el conjunt està tancat a llevant per una muralla d'època modernista, feta amb blocs de pedra irregulars lligats amb ciment, dotada d'una porta adovellada amb arc de mig punt. | 08273-116 | Carretera BV-2428 entre Sant Pau d'Ordal i la N-340. | El nom de Can Vendrell de la Codina prové de la codina anomenada 'El Xapallà', prop de la qual hi ha la masia. La masia antiga es bastí al segle XIII. Es té constància que com a mínim des del segle XV la família prenia part en la política local, quan Jaume Raventós de la Codina formava part del Govern Local. L'any 1678 la masia passa a ser propietat de la família Vendrell de la Codina. El 1808 les tropes franceses cremen a Pau Vendrell de la Codina unes dues mil feixes, li van tallar alguns pins i li van arrasar els camps de conreu i el blat per unes quatre quarteres. El senyor Pericas Vendrell va fer construir una nova masia al costat de la vella al segle XIX, de grans dimensions. La masia antiga fou modificada radicalment l'any 1832; de resultes d'aquesta intervenció l'edifici ofereix l'aspecte actual. L'any 1903 Joan Albet i Rovirosa s'assenta a la finca com a masover, per empeltar i plantar ceps, degut a la plaga de la fil·loxera, i comença a elaborar vins. Pocs anys després, el 1924, Joan Albet i Rion i Joan Albet i Carbó modernitzen les instal·lacions de les caves. El celler modernista és una obra de l'any 1925, fet per l'arquitecte Josep Ma. Pericas i Morros (Vic, 1881-Barcelona, 1965). Finalment, l'any 1989 la família Albet i Noia van comprar la hisenda a la senyora Josefa Soler Vendrell i als seus hereus. | 41.3846100,1.8061300 | 400179 | 4582141 | 1832 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La hisenda de Can Vendrell és molt gran, d'unes 210 hectàrees, de les quals 100 són de bosc. Dins hi ha un important jaciment de fòssils, una bòbila d'argila i la pedrera de Can Sala per fer calç, actualment abandonades.Els masovers, la família Albet-Noya, elabora cava i vi ecològic. | 99|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66900 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-6 | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 247. | XVII | Tan sols un cos d'aquesta masia, adossat a l'edifici històric, està habitat. La resta es troba en un estat força deteriorat. | Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. Té un portal de mig punt adovellat, ara tapat, i cantoneres de pedra vista. Destaca, a la façana principal, una finestra d'arcada conupial, amb la pedra treballada, però amb poca decoració, una altre finestra té reixa del tipus d'espina de peix composta, amb forma de ferradura capiculada de dues tires. En general totes les obertures són emmarcades amb carreus ben escairats. Al voltant de la masia hi ha altres annexos moderns, com una cisterna, o d'altres elements d'ús agrícola. | 08273-117 | Carretera BV-2427 dels Casots a la N-340, desviació a l'esquerra. | Els orígens d'aquesta masia es remunten al segle XV, tot i que l'estructura actual és del XVII, molt modificada al XVIII. | 41.4047000,1.7541000 | 395860 | 4584433 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66900-foto-08273-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66900-foto-08273-117-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66901 | Carrerada de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-1 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats; el tram que passa per la Creu d'Ordal travessa la N-340 nova, així com l'antiga, ara tallada al trànsit, però degradada per la cantera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Una petita branca d'aquesta carrerada uneix la carrerada de la Cerdanya amb la de la serra de la Llampa. La carrerada de la Creu d'Ordal entra al terme de Subirats des de la carrerada de la Cerdanya sobre el pont de Coll de Garró i que va enlairada per la dreta de la riera dels Pelagons. Després de travessar un petit camp de vinya, es troba el sender que pel llom de la serra de Riés puja sense pèrdua cap al turó de les Mentides. Sempre seguint la carena, per la serra de les Planes, la carrerada passa pel turó de les Mentides, passa pel lloc del Pi de les Quatre Soques i arriba fins la Creu d'Ordal. Segurament, arribava fins a Gelida. | 08273-118 | Per la serra de la Llampa i Riés fins a la Creu d'Ordal. | 41.4127500,1.7544300 | 395901 | 4585326 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66902 | Carrerada del corral de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada surt del poble d'Olesa de Bonesvalls, davant de l'antiga font dels Bous i segueix, sense pèrdua el sender de gran recorregut GR-5 (Sitges-Montserrat-Canet de Mar), senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Anant sempre pel llom i pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu d'Ordal (veure fitxa 118). Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal. Cal tenir en compte, però, que en el punt es troba amb la carrerada de Can Rossell a l'Ordal; nosaltres hem de continuar pel camí de la dreta, fins a arribar a Ordal. | 08273-119 | D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal. | 41.4019800,1.7544600 | 395886 | 4584131 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66902-foto-08273-119-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66795 | Vinya de Dalt/Torre-ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-dalttorre-ramona | BELLMUNT, Joan (1966): AMPURIAS, vol. XXVIII, p. 261. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...' Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions). Sant Sadurní d'Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): Subirats. Visió general d'un municipi de l'alt Penedès. Subirats. Ajuntament de Subirats, p. 96 RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment desaparegut arran l'afectació que les obres de construcció de l'autopista A-7 durant els anys '70 del segle XX van ocasionar als terrenys adjacents. | 08273-12 | A l'alçada dels km. 15 i 15,5 de la carretera C-243a, a les terres del camí cap a Torre-ramona. | D'aquest jaciment no en tenim actualment constància material de cap mena, si bé sí disposem de notícies pretèrites, abans de l'obertura de l'actual autopista AP-7, als anys ‘70, i la modificació del traçat de camí que menava a Gelida. Aquests canvis han alterat el terreny de manera que impedeix la identificació de les troballes. El jaciment va ser descobert als anys ‘60 per Joan Bellmunt (Vilanova i la Geltrú), de la Secció d'Arqueologia del 'Centro de Estudios. Biblioteca-Museu Balaguer', qui localitzà elements arqueològics en superfície en una partida anomenada 'Vinya de Dalt', '(...) en el cruce de camino que desciende de Torre-ramona y la carretera de Sant Sadurní a Gelida (...)' (AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966: 261), on va localitzar: - Restes de parets aixecades en sec visibles en aquell moment a banda i banda del camí de la 'Vinya de Dalt'. - Materials ceràmics (a partir de l'article a AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966) - Fragments de vores i nanses d'àmfora ibèrica. - Vores i bases de vasos de diverses mides. - Ceràmica gris fragmentada. - 1 plat d'imitació de ceràmica campaniana. - 2 pedres passives de molí rotatori, una de calcàries i l'altra de granit (dipositades al Museu de la Geltrú, a Vilanova i la Geltrú). Com ja s'ha dit més amunt, el traçat de terrenys i camins ha estat molt modificat d'ençà dels anys ‘70, fet que va impedir a l'equip d'arqueòlegs redactors de la Carta Arqueològica de 1990 localitzar les restes descrites per Joan Bellmunt. | 41.4217100,1.8214800 | 401518 | 4586243 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66903 | Carrerada de Can Castellví a Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-castellvi-a-sant-sadurni-danoia | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, pp. 123-124. Tríptic: 'Camins del Vi i del Cava. Camí de Montserrat'. Edita: Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica de Turisme. 2003. | La carrerada es troba asfaltada en la major part del seu recorregut. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Des de Cal Castellví, aquesta carrerada segueix el camí de Vilafranca. Seguint a la dreta la carena de la serra d'espill, passa per sobre de Can Ximet i la font de l'Ametllor. En arribar a unes granges, el camí es desvia a l'esquerra i baixa per travessar la riera de l'Adobaria abans d'enfilar-se fins a la masia del Papiol. Antigament el camí passava per la dreta de la masia, però a causa de les obres de la carretera de Vilanova (C-244) ara cal passar per sobre un pont. A l'altra banda de la carretera, la carrerada continua per la pista enquitranada, enmig de camps de vinyes, fins a Sant Pere Molanta, el qual travessa pel mig. Al lloc de la casa Ferran, la carrerada travessa la N-340 i, arran del polígon industrial, pren un camí a la dreta que la porta al coll i la creu de l'Albi. Vorejant el cementiri de Sant Cugat Sesgarrigues, la carrerada surt a trobar la carretera BV-2429, que entra al terme de Subirats des de Sant Sebastià dels Gorgs per un camí entre vinyes, travessa el petit nucli del Carrer dels Rocs i va cap a Lavern fins a travessar, per sota, el pont de l'autopista i la via de tren, per anar a trobar, passant prop del polígon industrial on hi ha la masia de Ca l'Antonet, la carretera de Sant Sadurní d'Anoia (C-243). Tot i coincidir amb la carretera, molts pastors que venien de la ruta de Manresa arribaven a Sant Sadurní per aquesta carrerada, ja que la carrerada de la Cerdanya va quedar tallada per l'autopista A-7. | 08273-120 | Correspon a la carretera BV-2429 | 41.3824300,1.7945800 | 399210 | 4581913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66903-foto-08273-120-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66904 | Carrerada de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-martorell-0 | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 168. | Existeix algun tram embussat en aquesta carrerada. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada sortia de la Granada i arribava a Martorell passant pel nucli de Can Cartró, a Subirats. Empalma amb la carrerada que va a Font-rubí des de la Creu del carrer de Sant Joan i baixa pel pou de l'Horta, passant després per Barbarana i pel camp de futbol de Can Cartró, on es perd el seu traçat. | 08273-121 | A l'alçada del camp de futbol del nucli de Can Cartró. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut d'aquesta carrerada coincideix amb la Via Augusta. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66905 | Carrerada des del Carrer de Cal Rossell (El Pla del Penedès) fins a Ca l'Avi. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-des-del-carrer-de-cal-rossell-el-pla-del-penedes-fins-a-ca-lavi | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 162. | Gran part del traçat d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada uneix el Carrer de Can Rossell (al terme municipal d'el Pla del Penedès) amb el nucli de Ca l'Avi, a Subirats. El traçat de la carrerada no entra al terme de Subirats directament des d'el Pla, sinó que abans passa per la zona de la Vinya del Bosc i Les Parellades (terme de Santa Fe del Penedès). La carrerada entra a Subirats, doncs, per entre camps de vinya, travessant el caseriu de la Xata (pertanyent a Santa Fe, molt a prop de Cal Casanoves. Després, el traçat va cap al sud-oest, passant pel costat de Cal Gallego, fins trobar la carretera BV-2154. Aleshores gira a la dreta, en direcció a Ca l'Avi. | 08273-122 | Entre el Carrer de Can Rossell, al Pla del Penedès, i Ca l'Avi | 41.3834400,1.7961100 | 399339 | 4582023 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Coincideix en bona part amb el Camí de Montserrat. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66906 | Carrerada de la costa de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-costa-de-sant-pau-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 119-120. | La carrerada combina trams ben conservats, de camí terrer, amb altres trams asfaltats. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada va d'Olesa de Bonesvalls al Pago. Surt d'Olesa de Bonesvalls des del camí que queda a la dreta del cementiri. El camí segueix la riera que baixa de la costa de Sant Pau fins dalt del coll d'Esteles, sota el turó de les Mentides, a la serra de Riés. Pel cap d'aquesta serra passa la carrerada que va del coll de Garró en direcció a l'Ordal la qual es creua per baixar, tot seguit, pel camí que porta al Pago. La carrerada va a trobar la pista encimentada que baixa, per la vessant esquerra de la urbanització de la Muntanya Rodona i que va a sortir al darrera de la benzinera que hi ha a la cruïlla entre la N-340 i la BP-2427 que baixa, pels Casots, a Sant Sadurní d'Anoia. En aquest punt, la carrerada empalma amb la carrerada de la Cerdanya que, des de Cantallops, es dirigeix a Sant Sadurní. Aquesta carrerada entre al terme de Subirats des d'una desviació de la carrerada de la Creu d'Ordal, a l'alçada de la cresta de les Mentides, al sud de la Serra de Crestabocs, en un camí que es desvia cap a l'esquerra, en direcció nord-oest. Seguint aquest camí, la carrerada va baixant per la vessant oest de la serra de Crestabocs fins arribar a uns camps de vinya, des d'on es deixa, a mà esquerra, la urbanització de La Muntanya Rodona. La carrerada travessa els camps de vinya, sempre en direcció nord-oest, fins arribar a la N-340 on, pocs metres més a l'esquerra, enllaça amb la carrerada de la Cerdanya. | 08273-123 | Entre Olesa de Bonesvalls i el Pago (Subirats) | 41.3765800,1.7967100 | 399379 | 4581261 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Part de la carrerada coincideix amb el Camí de la Garnatxa (PRC-156, dels Camins del Vi i el Cava), així com amb part de la Ruta vitícola de Subirats, n.4. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66907 | Cal Gallego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gallego | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 53, 177. | XX | Tot i que l'estructura arquitectònica es troba en perfecte estat, les façanes exteriors estan notablement degradades: zones amb l'arrebossat esquerdat, obertures amb portes fetes amb materials improvisats, etc. | Casa pairal feta amb pedra i maó, amb les façanes arrebossades amb guix, de planta baixa i pis, formada per diversos cossos, un de principal de planta quadrada amb teulada de teula àrab a doble vessant; un segon cos, adossat perpendicularment al primer, amb teulada a un sol vessant. Un tercer cos és un annex agrícola. La majoria de les obertures son d'arc escarser o rebaixat, les finestres del primer pis estan emmarcades amb maó. | 08273-124 | En un camí asfaltat que es desvia a la dreta de la carretera BV-2154, al nord del terme. | Tot i que la masia actual presenta un aspecte molt modificat, els seus orígens es troben al segle XIV, tal i com es desprèn de l'esment, al fogatge de l'any 1358, del nom de 'N'Albareda, vídua'. Un dels seus descendents, Rafael Sala d'Albareda, apareix documentat l'any 1492 com a membre de la Universitat o Govern municipal. | 41.4117600,1.7990100 | 399625 | 4585164 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66907-foto-08273-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Albareda. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66908 | Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-agricola-de-sant-pau-dordal | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 279. MALLOFRÉ I MASSANA, Núria (1990): 'El Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal'. MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1990. Vol. XIV. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès, pp. 461-466. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 191. | XX | Edifici aïllat, de planta rectangular d'una nau coberta a dues vessants, que allotja, a l'interior, un cafè, una sala de ball amb escenari i galeria, i una ala-mirador amb finestres geminades rectangulars que dóna a la Plaça de Subirats. Aquest mirador aprofita el sostre com a terrassa amb una balustrada sustentada per columnes. Destaquen les finestres de tot l'edifici, geminades i amb trencaigües | 08273-125 | C/Sant Pere, 5 (Sant Pau d'Ordal) | A principis del segle XX hi havia dos llocs a Sant Pau d'Ordal on la gent solia anar: el 'Cafè de Baix', després 'Cafè del Partit de Baix', de tendències esquerranes, desaparegut després de la Guerra Civil; i el 'Cafè del Partit de Dalt', de tendències dretanes. A la dècada dels anys '10, els homes del Cafè de Dalt decideixen que cal construir un local nou, ja que consideren que no tenen prou espai, i formar una societat. Aquest nou local estarà ubicat al seu emplaçament actual, al lloc anomenat 'La Taulera', on abans hi havia una feixa amb ceps plantats. Compren els ceps al pagès i acorden pagar un cens anual al propietari de les terres, cens que no es redimí fins l'any 1977. S'arrenca la vinya i s'aplana el terreny. La inauguració del nou local té lloc l'any 1914: només hi ha les quatre parets i la teulada. Dos anys més tard s'acaba de fer la part del cafè i part de la sala amb galeria i boca de teatre. La nova societat es constituí legalment l'any 1915. Es redactaren els estatuts, que serien les directrius de la societat, que tindrà el nom oficial de 'Centre Agrícola'. Estarà formada pels socis, i encapçalada per una junta (la meitat més un dels seus socis) renovable anualment, escollida per l'Assemblea General de socis. Només els homes podien ser socis: les dones no han pogut entrar com a sòcies fins l'any 1990. Per ser soci calia complir els següents requisits: - Exposar el nom del candidat en una 'tablilla' durant uns dies, per la seva acceptació o no per part de la resta de socis. - Calia pagar un dret d'entrada, que es podia satisfer en quotes parcials. Era obligatori comprar una acció com a mínim, al preu de 25 pts. cada una; cada acció representaria un vot en les assemblees de socis. La compra d'accions, en alguns casos, es feia en aportacions de brisa de raïm, per manca d'efectiu. -Pagar les quotes mensuals, semestrals o anuals, segons el període. Així, hi havia dos tipus de socis: els fundadors i els efectius. Amb el temps s'hi van anar apuntant cada cop més socis, fins que el Centre esdevé un lloc per tothom. Als anys '70, la Societat comprarà als socis les accions al preu inicial de venda. Des de la seva fundació, el Centre Agrícola passarà diverses vicissituds, algunes amb implicacions a nivell estatal, com les successions de juntes a les diverses etapes de la República; el canvi de nom durant el franquisme ('Centro Cultural y Artístico'), els canvis amb la democràcia... Pel que fa a l'edifici, es va anar millorant i ampliant, adquirint nous utensilis i electrodomèstica (nevera, cafetera, projector de pel·lícules, T.V....). Aquests s'obtenen principalment a partir de les prestacions personals dels socis, préstecs demanats a entitats financeres i subvencions d'organismes oficials. D'aquesta manera es van poder ampliar les activitats, com els balls, els primers amb un piano de manubri, després amb una gramola, orquestres, tocadiscs, etc; teatre, els primer grup era d'homes sols, i a partir de 1950 hi ha un grup mixt; cinema, des de finals dels '50: el 1957 es lloga l'antiga màquina de cine del Centre Parroquial de Sant Sadurní i després es compra. El 1967 es compra una màquina nova, una pantalla, i es condiciona la cabina de l'operador. Als anys '80 es deixen de projectar pel·lícules. També durant els anys '70 i '80 es promociona al Centre un moviment musical, anomenat 'En viu', en el que actuen cantautors catalans, grups de rock, jazz, etc. A banda d'aquestes activitats, el Centre també ha estat lloc de trobada on es preparava la Festa Major, les activitats de Pasqua, del Carnestoltes, etc. | 41.3972500,1.7921100 | 399026 | 4583561 | 1914 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66908-foto-08273-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66908-foto-08273-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66909 | Ateneu Ordalenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-ordalenc | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 279. MENSA, Kim (2003): '75 anys de l'Ateneu Ordalenc. Primera part (1928-1953)'. Revista 'L'Ateneu d'Ordal', nº38. Ordal, pp. 2-15. MENSA, Kim (2003): '75 anys de l'Ateneu Ordalenc. Segona part (1954-1978)'. Revista 'L'Ateneu d'Ordal', nº39. Ordal, pp. 2-13. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 191.</p> | XX | <p>Edifici d'una sola nau coberta amb teulada a dues vessants, amb influències noucentistes i racionalistes. La façana està ordenada simètricament a partir de les obertures. Sobre un fons de color grana, s'obre la porta principal d'accés al local, al voltant de la qual hi ha un marc ondulant decoratiu de color clar que emmarca el nom del local i el màstil d'una senyera. A cada banda de la porta hi ha una finestra amb marcs igualment geomètrics de color clar. El sòcol de la façana és de formigó pintat, i corona l'edifici un ràfec ondulant de maó. Les parets laterals presenten les finestres emmarcades en maó. L'interior l'edifici allotja una espaiosa sala amb escenari, i hi destaca l'encavallat de fusta de melis de gran qualitat; estan lleugerament rebaixats per tal de donar menys pendent a la teulada</p> | 08273-126 | Plaça de l'Ateneu (Ordal) | <p>A l'edifici de l'Ateneu d'Ordal, els veïns del poble han tingut el lloc on s'han trobat especialment per a portar a terme les seves activitats d'esbarjo, com ballar, fer representacions teatrals o programar la Festa Major. Al principi l'Ateneu Ordalenc s'havia d'ubicar a la casa de Cal Fideu, on és ara la casa de l'actual Casablanca ja que estava a la venda. Degut a que aquest edifici necessitava un seguit de reformes caríssimes, es va decidir formar una junta per a construir el que seria l'Ateneu Ordalenc. Així, el dia 24 de gener de 1928 s'inaugurà l'edifici de nova planta de l'Ateneu d'Ordal amb el nom de 'Centro Ordalense' (ens trobem en plena dictadura de Primo de Rivera), construït al carrer de Can Novençà, nº11, i es forma la primera Junta de Govern de l'Ateneu, sota la presidència de Joan Vendrell Raventós. L'estètica i aspecte de l'edifici de l'Ateneu es va inspirar en el Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal; es va trigar sis mesos en la seva construcció, de gener fins a juliol, per poder-lo inaugurar per la Festa Major de l'any 1928. Per ser soci de l'Ateneu s'havia de satisfer una quota de 50 ptes en metàl·lic i unes altres 50 en treballs diversos. L'abril d'aquell mateix any s'instal·la un telèfon a l'Ateneu. El setembre de 1929 els socis de l'Ateneu decideixen llogar el bar-cafè del centre, ja que per a la societat era massa despesa ocupar-se de la venda de begudes. La subhasta per l'arrendament del bar fou guanyada al millor postor, en aquell cas, el Sr. Jaume Massana i Matas, per una quantitat de 66 ptes i 6 cèntims. A partir de l'any 1930, però, l'arrendament del bar passa per diverses mans i per rendes diferents. També es van succeint els canvis en la Junta de Govern de l'Ateneu. L'any 1933 es dona un cas de solidaritat entre els socis de l'Ateneu, ja que aquests acordaren per unanimitat que els socis que s'havien quedat a l'atur podrien entrar al local sense pagar cap quota. D'altra banda, l'abril d'aquell mateix any s'instal·la un aparell de ràdio al local. L'any 1935 s'inicien les obres per instal·lar un cel ras, que costen 825 ptes. Durant la postguerra, a l'any 1946, es compra una gramola, i es dota a l'Ateneu d'un departament en el local de ball per a col·locar-la. Dos anys més tard, el 1948 es construeix un cel ras en el local d'espectacles. L'any 1951 es proposa plantar arbres al rebedor del cafè i davant de la terrassa. Un cop plantats els arbres, cal fer unes escales i una terrassa per al cafè. Els socis que tenien quotes endarrerides les van poder pagar ajudant i treballant en la plantació dels arbres. Pel que fa a la resta de l'edifici, es va destinar el pressupost de l'any 1953 a arrebossar les façanes del local social i construir un paravent a l'entrada del bar-cafè. Fins l'any 1963 estava també obert el Centre Parroquial d'Ordal; aquell any es va tancar definitivament, ja que es trobava en molt mal estat. Des d'aleshores, tots els programes recreatius i culturals es realitzen exclusivament a l'Ateneu. El gener de 1964 s'acordà comprar una màquina de cinema per al local, de la marca Marín S. A. De Barcelona, al preu de 56.270 tes, que inclou l'equip complet; el 1969 es comprava una televisió, que no podria funcionar, per decisió de la Junta, mentre s'estigués projectant una pel·lícula amb la màquina cinematogràfica. L'any 1969 es decideix dotar l'Ateneu de personalitat jurídica, i per tal de fer-ho, la societat, que a la pràctica inclou a la majoria de veïns d'Ordal, es constitueix en Assemblea de Veïns. Uns anys més tard, el 1975, es renoven els Estatuts de l'Ateneu, amb l'ajuda d'un advocat. El 1977 es comencen les obres de la discoteca, la sala de juntes i la sala de jocs. L'any 1978 es celebra el cinquantenari de l'Ateneu d'Ordal, amb varietat d'espectacles i la projecció de diverses pel·lícules i, el dia 6 de gener de 1979 es constitueix, a l'edifici de l'Ateneu, el grup artístic Joves d'Ordal.</p> | 41.3957500,1.8497300 | 403841 | 4583329 | 1928 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66909-foto-08273-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 66911 | Can Massana de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-de-la-placa | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 162. | XVI | Casa de tipus pairal amb teulada a dues vessants; presenta dues arcades apuntades. La façana és allargassada, amb planta baixa, pis i golfes, amb el carener paral·lel a la façana. De l'edifici baixmedieval original conserva tres arcades ogivals de pedra treballada; dues d'aquestes arcades són de dimensions considerables, ubicades una al costat de l'altre, datades de finals del segle XIII-principis del XIV. La tercera arcada apareix lleugerament més apartada de les altres, i és de dimensions més reduïdes que les altres. Vers principis del segle XVII al primer pis es van fer dues petites finestres conopials, una d'elles amb ampit. Trobem igualment un altre arc conopial en una porta d'una habitació de l'interior d'aquest primer pis. Al sostre dels baixos s'observen, entre les bigues, a l'estucat, diversos grafits i motllures, datades al segle XVII. A banda d'aquests elements arquitectònics, la casa conserva la boca d'un antic forn, probablement de pa, i un cup rodó revestit amb rajoles roges. Al parament de l'edifici hi ha força tàpia, amb algunes pedres cantoneres. | 08273-128 | Plaça de l'església (Sant Pau d'Ordal) | En el passat, aquest edifici s'havia anomenat Can Mata de la Plaça. Aquesta casa i la de Can Guilera (veure fitxa 129) podrien haver format part en el passat d'una sola hisenda. Per algunes elements arquitectònica antics es podria datar els orígens de l'edifici al segle XIV, corresponent als segles XVI-XVII la seva estructura actual. La família dels Mata de la Plaça apareix documentada als fogatges de l'any 1497, 1515 i 1553. S'anomenen així per diferenciar-se de la família Mata del Racó, contemporanis seus. Existeix també un document de l'any 1499 sobre el nomenament de síndics de Subirats, en què es congregà la Universitat i els prohoms del castell i terme de Subirats, manat fer per Llorenç Coll, batlle del territori, i per Elionor de Montcada, possessora dels béns que havien estat del noble Guerau de Rocabertí, marit seu. Ja el 1493 el rei Ferran II d'Aragó va incorporar el territori de Subirats a la Corona. Entre els citats en el document apareix en Pau Mata de la Plaça, de la parròquia de Sant Pau d'Ordal, propietari de la masia de Can Mata de la Plaça, posteriorment Can Massana. Al segle XVIII els béns dels Mata de la Plaça havien passat, per motius que desconeixem, a la família dels Lleó de Vilanoveta, del terme de Sant Martí Sarroca, tal i com consta en un cadastre de Sant Pau d'Ordal datat l'any 1777, on es llegeix que Pau Massana era masover de Fèlix Lleó i tenia assignada una quantitat anual de cadastre de 26 lliures, 15 sous i 5 diners, que equivalien a una talla de 7 lliures, 11 sous i 10 diners. Pau Massana, d'altra banda, tenia béns propis, de cadastre 2 lliures i 10 diners i de talla, 11 sous i 7 diners. El llinatge dels Massana apareix lligat també al Maset del Curt, construït per Joan Massana vers el 1550. Els descendents de Joan Massana es van traslladar a la masia de can Massana de la Casa Vella, prop de Cantallops, masia que és el bressol de la nissaga Massana. Pel que fa a la família de terratinents, els Lleó de Vilanoveta, de Sant Martí Sarroca, tingueren també el Maset d'en Lleó, entre Sant Pau d'Ordal i Lavern, els masovers del qual s'anomenen Massana. | 41.3896300,1.8765900 | 406077 | 4582620 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66911-foto-08273-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66911-foto-08273-128-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66912 | Cal Guilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guilera | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 162. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XVI | Masia de planta rectangular, planta baixa, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants. A la façana s'observen dos arcs cecs de mig punt amb grans dovelles de pedra, on s'han obert finestres posteriorment. A l'esquerra del portal d'entrada, que té l'arc carpanell, hi ha dues finestres renaixentistes, amb el marc de pedra polida, ampits i dintells amb cornisa trencaaigües motllurada amb cul de llàntia. Les cantoneres de l'edifici són de pedra picada. A l'interior de l'edifici hi ha una arcada de punt rodó. També hi ha dos arcs apuntats al celler, així com una escala antiga que porta a un pis on hi ha una finestra amb festejador i reixa de ferro forjat. Al sostre d'una sala, l'estucat presenta grafits i motllures amb animals alats, interpretables com a àguiles (del llinatge de Can Guilera o Aguilera). | 08273-129 | A prop de l'església de Sant Pau d'Ordal, al nucli urbà. | Aquesta casa i la de Can Massana de la Plaça (veure fitxa n. 128) podrien haver format part en el passat d'una mateixa hisenda. Per algunes elements arquitectònics antics es podria datar els orígens de l'edifici al segle XIV, corresponent al segle XVI la seva estructura actual. | 41.3901400,1.8466900 | 403578 | 4582709 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66912-foto-08273-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66912-foto-08273-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66796 | El Pago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pago | MESTRES MERCADÉ, Josep (inèdit, 1976): 'Notes de camp' RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-II aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment arrasat sota un camp de conreu de vinya i presseguer. No s'ha localitzat restes de material arqueològic a nivell de superfície. Tan sols una excavació arqueològica sistemàtica podria verificar si es conserven sitges com les trobades durant els treballs d'esplanació del terreny. | 08273-13 | En un camp de conreu 150 m. al nord-oest del nucli del Pago | Aquest jaciment va treure a la llum les seves restes durant els treballs d'esplanació dels terrenys agrícoles on es troba, l'any 1976. El seu propietari, Sr. Antonio Forns Raventós ho va comunicar a l'aleshores Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, Pere Giró Romeu, qui reconegué el terreny, així com l'arqueòleg Josep Mestres i Mercadé. En les seves notes de camp, Mestres esmenta la destrucció d'unes 30 sitges que el propietari del terrenys recordava com '(...) taques fosques que es repetien sense ordre per tota la superfície del turó en número d'una trentena. Aquestes taques tenien una fondària de mig metre i una forma circular (...)' (MESTRES MERCADÉ, 1976). Quan els arqueòlegs realitzaren les seves visites no restava cap d'aquestes estructures, degut al fort rebaix fet al terreny. El conjunt de materials recollits tant pel propietari com en posteriors prospeccions es compon de: - Ceràmica a mà indígena ibèrica: una vora i algun fragment informe. - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb fragments informes de contenidors (àmfora, etc.), vores arrodonides de petit contenidor i alguns fragments informes amb decoració de pintura roja. - Ceràmica de vernís negre campaniana i una base amb decoració de palmetes estampillades pròpia de la ceràmica pre-campaniana. - Àmfora itàlica. - Fragment d'un possible suport per coure ceràmiques. - Ceràmiques passades de voltes per mala cocció i algun fragment de terra amb restes de vidrat que podria pertànyer a les parets d'un forn de ceràmica. - Molí rotatori de pedra arenisca. L'equip redactor de la Carta Arqueològica de 1990 va trobar encara alguns materials ceràmics, producte de la destrucció de les sitges, que provocà una forta dispersió de materials arqueològics. Només una part d'aquest material es troba dipositat al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3863500,1.8131000 | 400764 | 4582327 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66796-foto-08273-13-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66913 | Alzina de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-ros | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183. | Aquest espècimen botànic és mort. | Alzina (quercus ilex) de 15 metres d'alçada; a la base el tronc mesura un perímetre de 4,35 metres. Actualment està morta. | 08273-130 | Sobre uns camps de conreu prop de la masia de Can Ros | Els especialistes en silvicultura atorguen a l'alzina de Can Ros una antiguitat aproximada de 400 anys. | 41.3887400,1.7656200 | 396798 | 4582647 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També era coneguda amb el nom d'Alzina Gran.Era un dels arbres més destacats d'aquesta espècie al Penedès, i, segons Salvador Llorac, símbol de l'antic municipi de Subirats. En tot cas, el topònim és una referència identitària del municipi, en el sentit que és i ha estat molt conegut per vàries generacions de la poblacióAl costat de l'arbre, un cartell del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Direcció General del Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya declara l'alzina de Can Ros 'Arbre Monumental'. És l'únic que exemplar que ha estat catalogat com a monumental en tot el municipi | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66914 | Flandes dels Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flandes-dels-casots | AGÜERA, A; CRISTIÀ, J; RUBIRES, X, et. Alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Col·lectiu Ecologista Bosc Verd. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183-185. | Les Flandes dels Casots són, des d'un punt de vista geològic, un exemple de geodinàmica externa força peculiar. Són blocs de pedra calcària esquarterada, formats per l'esllavissada d'una roca compacte situada a prop del nucli dels Casots. L'acció de diversos agents naturals erosius, com la força del vent, l'aigua, les arrels d'arbres adossades a les roques han format diversos passadissos i túnels, de formes capritxoses d'una singular bellesa. Tot el conjunt rocallós forma una timba. | 08273-131 | Prop dels Casots | 41.3966400,1.7436700 | 394976 | 4583551 | 08273 | Subirats | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Es desconeix l'origen del topònim de Flandes aplicat a aquest element natural, si bé a la comarca veïna de l'Anoia es coneix també amb aquest nom les timbes terroses singularment erosionades per l'acció del vent i l'aigua. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66915 | Llegenda de la reina de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-reina-de-cantallops-0 | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 38. | Aquesta llegenda s'utilitzava per explicar el sentit llegendari del topònim de Cantallops. Segons aquesta, fa molt temps una reina va fer nit a la Cotxeria, on els cavalls reposen de les jornades de viatge, a la sortida de Cantallops. Com era costum, els llops de les muntanyes properes començaren a udolar, i la reina, sobresaltada contínuament, no va poder aclucar l'ull en tota la nit. L'endemà va preguntar pel nom del lloc on havia tingut tan mala nit, i li van respondre que era Vilaformosa, la reina es va estranyar que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i afegí que el més apropiat seria el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus udols, els autèntics protagonistes d'aquells entorns. Des d'aquell dia, el nom de Vilaformosa passà a l'oblit, i l'indret es digué Cantallops, en record i penitència de la mala nit d'aquella reina que hi havia estat de pas. | 08273-132 | A Cantallops | 41.4129300,1.7427500 | 394925 | 4585361 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66916 | Llegenda del Morrut d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-dordal | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre II, p. 104. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, p. 26. REVISTA DE L'ATENEU D'ORDAL, nº42, desembre 2004, p. 9. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 47. | Segons aquesta llegenda, el Morrut d'Ordal era el sobrenom d'un bandoler que atacava els vianants a les serres d'Ordal. Està documentat que Joan Vives, el Morrut, era bandoler i assaltava els vianants a la serralada d'Ordal. Segons Mn. Josep Raventós (1968), 'els viatgers que es dirigien per anar a Barcelona o a Tarragona per la carretera d'Ordal, es trobaven el punt més terrorífic a la cova del Morrut. Aquesta cova està situada a l'últim giravolt abans d'arribar al Port d'Ordal. Allà s'hi refugiaven els bandolers, que assaltaven els vianants per robar-los tot el que portaven. Es conta que el Morrut era un trabucaire astut. Una vegada robà a un general de l'exèrcit que passava amb els seus soldats. El va parar i li digué: - general, si no em dóna els diners vostè és mort. Jo moriré, però vostè també, perquè darrera d'aquestes argelagues i mates hi ha els meus homes amagats -. El general va veure unes barretines que sobresortien, va agafar por i li donà els diners. D'home amagat no n'hi havia cap. Després d'una estona, en Morrut, satisfet de la seva estratagema, va anar a treure les barretines vermelles. Al cap d'un temps el varen agafar i el destrossaren. En la cova, que s'endinsa ala muntanya, s'hi trobaren ossos de cadàvers. Segurament eren les dones segrestades que moriren allà dintre de fam en ésser ell mort. El mes de novembre de 1800 es trobava a Ordal l'oficial de cavalleria del regiment de l'Infante, que amb alguns soldats s'estava a l'Ordal per perseguir lladres i guardar el cap del Morrut, sentenciat a la creu de l'Ordal. COLOMÉ (1997) | 08273-133 | Per les Serres d'Ordal | Està documentat que Joan Vives, el Morrut, era bandoler i assaltava els vianants a la serralada d'Ordal. Segons Mn. Josep Raventós (1968), 'els viatgers que es dirigien per anar a Barcelona o a Tarragona per la carretera d'Ordal, es trobaven el punt més terrorífic a la cova del Morrut. Aquesta cova està situada a l'últim giravolt abans d'arribar al Port d'Ordal. Allà s'hi refugiaven els bandolers, que assaltaven els vianants per robar-los tot el que portaven. Es conta que el Morrut era un trabucaire astut. Una vegada robà a un general de l'exèrcit que passava amb els seus soldats. El va parar i li digué: - general, si no em dóna els diners vostè és mort. Jo moriré, però vostè també, perquè darrera d'aquestes argelagues i mates hi ha els meus homes amagats -. El general va veure unes barretines que sobresortien, va agafar por i li donà els diners. D'home amagat no n'hi havia cap. Després d'una estona, en Morrut, satisfet de la seva estratagema, va anar a treure les barretines vermelles. Al cap d'un temps el varen agafar i el destrossaren. En la cova, que s'endinsa a la muntanya, s'hi trobaren ossos de cadàvers. Segurament eren les dones segrestades que moriren allà dintre de fam en ésser ell mort. El mes de novembre de 1800 es trobava a Ordal l'oficial de cavalleria del regiment de l'Infante, que amb alguns soldats s'estava a l'Ordal per perseguir lladres i guardar el cap del Morrut, sentenciat a la creu de l'Ordal COLOMÉ (1997) | 41.3768200,1.8207200 | 401387 | 4581260 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66917 | Llegenda del Castell de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-subirats | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289-290. | Segons aquesta llegenda, el castell de Subirats va ser construït pels àrabs, per organitzar la guerra contra els cristians. Els desgavells que patien els cristians eren tan greus, que el rei va decidir que calia apoderar-se de la fortalesa, així que va enviar-hi un poderós exèrcit que va lluitar durant molts dies, però no hi havia manera de fer rendir la fortalesa. Veient això, el rei va decidir anar al combat personalment, i va aconseguir apoderar-se del castell. Mostrant la seva magnanimitat, el rei va decidir alliberar els àrabs que tan valentament havien defensat la seva plaça; a tots, menys al seu rei. Per celebrar la victòria, el rei va fer una gran festa al mateix castell, i el rei àrab que estava tancat a la presó del fons de la torre, sentint el brogit de la gatzara, s'estirava els pèls de la barba i jurar venjar-se del rei dels cristians. Passat un temps va presentar-se a la cort del rei un jove àrab molt gentil i gallard, dient que havia fugit de terra dels musulmans perquè n'havia rebut molts desenganys i que, des d'aleshores, voldria servir els cristians i ajudar-los en la lluita contra els àrabs, ja que, com que els coneixia tan bé, els podria ser de gran utilitat. El rei no va sospitar res i el va admetre al seu servei, ignorant que era el rei àrab del castell de Subirats, que s'havia afaitat la barba i s'havia desfigurat tant com havia pogut. En totes les batalles contra els musulmans, el fals servidor del rei hi va participar aconsellant-lo, de forma que el rei en va treure un gran profit i el tenia en gran estima. El rei àrab gallard i gentil com era, va enamorar bojament a una de les dames més belles de la cort. En agraïment pels serveis prestats en batalla, el rei cristià va avenir-se al casament i l'àrab renunciava a la llei islàmica i es feia batejar. I així es va fer: va ser batejat a la catedral i el rei i la reina en foren els padrins. El rei estava tan content que va prometre a l'àrab donar-li el castell de Subirats com a present de noces, on es va convenir celebrar-hi el casament. I així, un bonic matí, va sortir de la ciutat un gran seguici format pel rei i la reina, els dos promesos i la flor i nata dels cavallers i dames de la cort, seguits de molts servidors i patges. En la planificació de la sortida s'havia convingut que abans de pujar al castell, la comitiva s'aturaria per fer un bon berenar. L'àrab va subornar el cuiner del rei amb set monedes d'or, a canvi que aquest posés a la beguda del rei unes pols que donaven molta set. Al cap d'una estona, durant l'ascensió al castell, el rei va manifestar que tenia molta set. Immediatament, un servent va treure una copa d'or per anar a buscar aigua, però l'àrab va intervenir, dient que en un moment com aquell li corresponia a ell servir al rei, ja que el rei el servia també a ell. A més, també va dir que casualment ell coneixia una font que hi havia per aquelles contrades, que els patges no sabrien trobar. I amb aquesta excusa va agafar la copa i va separar-se del seguici. Quan feia estona que ja no se'l veia, el rei i la seva gent van sentir un toc de corn molt fort i ferotge, i de sobte van veure sortir de tot arreu un eixam d'àrabs que estaven amagats, que van sembrar el caos i la confusió. Però el rei, exhortant els seus cavallers a la lluita, va desembeinar l'espasa i tots van entrar en ferotge combat contra els musulmans. Tot i ser inferiors en nombre, el rei i els seus homes van aconseguir derrotar els seus enemics. Tothom estava molt content per la victòria obtinguda, excepte la pobra núvia, que plorava desconsoladament. Aleshores el rei li va dir que no plorés, que avui es casaria igualment, però no amb un àrab, sinó amb el més brau dels cavallers que havia lluitat en la batalla. I aquest cavaller no era altre que el jove Subirats, que es convertí en l'espòs de la bella dama. | 08273-134 | Al castell de Subirats | 41.4116300,1.7425100 | 394903 | 4585216 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66918 | Llegenda del senyor del castell d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-del-castell-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 291-292. | Segons aquesta llegenda, es diu que a Ordal hi havia un gran castell, governat per un cavaller molt ric, amb molts béns i hisendes, que havia quedat orfe molt jove. Aconsellat per males companyies, es va donar al joc i als vicis, i en un no res va perdre totes les seves possessions, tret del vestit que portava. Desesperat, va jugar-se el vestit i també el va perdre. El guanyador, però, se'n va compadir i li va tornar la roba per tal que no hagués d'anar pel món completament un. Terriblement penat i víctima de la desesperació, el senyor d'Ordal se'n va anar pel bosc i, sense saber ben bé el que es feia, va demanar ajuda al mateix diable. Al cap de quatre passes va topar-se amb un noiet esguerrat i camatort, que no podia caminar. El noiet li va dir al cavaller que ell era el diable, i que el convertiria en set mil vegades més ric que no havia estat si feia el que li demanaria. Li va dir que se l'havia de carregar a coll-i-be i portar-lo durant set anys sense deixar-lo per res. Que hauria d'anar a captar, i que la gent li faria caritat a mans besades, i que cada dia recolliria tants cabals com valia la hisenda que havia perdut. Amb tanta riquesa el cavaller podria jugar i divertir-se fins a sadollar-se; això sí, portant el marrec com si fos un gep. Durant aquells set anys no podria anar a missa, ni confessar, ni rebre els sagraments, ni resar el rosari, ni tan sols pronunciar el nom de Déu. Al cap de set anys, el diable es quedaria amb l'ànima del cavaller i se n'hauria d'anar amb ell a l'infern. El cavaller, desesperat com estava, s'hi va avenir. Durant aquells set anys no va deixar de caminar, fins i tot per les terres més estranyes, fins donar la volta al món. Quan la gent els veia, prenia el diable per un nen esguerrat i el cavaller pel seu pobre pare i, compadint-los, els feien caritat a mans plenes. Quan no captava, el cavaller jugava i es divertia tant com podia, però sense deixar mai la seva càrrega. El temps va passar, i quan ja només quedaven set dies per complir els set anys del pacte, el cavaller va voler visitar Montserrat per fer-se perdonar per la Mare de Déu. Aquesta, així que va veure el cavaller, li va preguntar en què creia. El cavaller va contestar que creia en Déu. En pronunciar aquesta paraula, es va sentir un tro eixordador, que va fer tremolar tota la muntanya, i a l'instant el cavaller es va veure alliberat del pes que durant set anys havia portat a l'esquena. En vista d'aquest miracle, va demanar confessió al pare abat del monestir, va penedir-se de la seva mala vida i va fer-se monjo de Montserrat. El castell d'Ordal va quedar abandonat i es va enrunar completament, fins a no quedar ni una sola pedra, ni, tan sols, el record d'on s'havia aixecat. | 08273-135 | A Ordal | 41.3833700,1.7958700 | 399319 | 4582016 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El castell de la llegenda és fictici. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66919 | Llegenda de la Font Santa / Tradició oral sobre la Mare de Déu de la Font Santa. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-santa-tradicio-oral-sobre-la-mare-de-deu-de-la-font-santa | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 284-285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 59. | Aquesta llegenda transcorre a la Font Santa, sota el castell de Subirats, una font on raja aigua intermitentment, en un paratge anomenat 'dels banys vells', per haver-hi hagut pèlags on la gent acostumava a banyar-se i guarir els seus mals. Les aigües termals de la font rajaven calentes, a uns trenta graus, i curaven el reumatisme i les malalties de la pell. La llegenda diu que durant un dels llargs períodes de sequera de la font, de 1892 a 1921, els més vells de la rodalia comentaven que era perquè un pagès va portar-hi a guarir un animal seu, que tenia una infecció a la pell, i des d'aquell instant, per culpa d'aquesta burla, l'aigua deixà de brollar. Segons l'estudiós local Ramon Bosch la tradició transmesa de viva veu d'una generació a l'altra diu que, en una depressió d'una roca calcària molt grossa, junt a unes restes de parets, on naixia l'aigua de la Font Santa, hi fou trobada una imatge de la Mare de Déu que per aquesta raó s'anomena la Mare de Déu de la Font Santa. En el mateix lloc hi construïren una capelleta on allotjaren la Verge trobada, la qual ha estat venerada al llarg dels segles per tota la comarca de l'Alt Penedès. El mateix autor escriu que sembla que les restes de la capelleta i d'altres edificacions que s'hi trobaren al construir la petita esglesiola, encara en l'actualitat podrien veure's, malgrat que la humitat existent en el lloc fa que hi hagi una espessa vegetació, composta principalment d'esbarzers, arítjol, canyes, joncs i d'altres, que fan gairebé impossible d'arribar fins al lloc de l'estroncada Font Santa. Els pins que es troben en el paratge de la Font són ferms, frondosos i gemats, evidenciant la humitat existent que els fa diferents dels seus congèneres del Pujol d'en Figueres. Segons Ramon Bosch aquesta troballa de la Mare de Déu de la Font Santa té una semblança amb la llegenda que dóna fra Garí de la Mare de Déu de Montserrat. Ambdues narracions estan lligades pels seus orígens foscos i remots del culte a la Mare de Déu; mentre unes versions li assignen una antiguitat anterior a la invasió sarraïna, altres les fan aparèixer amb les primeres manifestacions de la reconquesta del nostre país. | 08273-136 | A la Font Santa | Segons Ramon Bosch, tot i que no hi ha cap testimoni escrit del moment, la Mare de Déu de la Font Santa devia ser traslladada a dalt el Castell de Subirats, sense dubte entronitzada en la fornícula existent en el que en l'actualitat és el presbiteri de l'església parroquial de Sant Pere de Subirats o Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa. Hi ha proves de la veneració indiscutible de la Mare de Déu de la Font Santa. Dintre d'una esquerda en la fornícula on fou allotjada la Mare de Déu, amb motiu d'unes obres els anys 70, s'hi trobaren nou monedes. Les monedes foren classificades per Pere Giró, arqueòleg i numismàtic de Vilafranca del Penedès. De les monedes trobades la més interessant és la d'argent, que té les següents característiques: croat de Ferran 'el Catòlic', 1479 - 1516; FERDINANDUS D. G. REX. Bust del rei amb corona de grans florons, sobresortint del cercle de punts i trencant la llegenda, cabellera lleugerament ondulada, creu cantonada amb tres punts amb un anell. Les altres moneda són de l'època de Felip II (1527-1598) i de Felip IV (1625-1665). Les monedes eren ofrenes que es feren a la Mare de Déu de la Font Santa, al mateix temps demostren l'època en què va romandre en el seu hostatge. | 41.3957100,1.8498400 | 403850 | 4583324 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66920 | Les parets antigues / Pont o resclosa sobre la riera de Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parets-antigues-pont-o-resclosa-sobre-la-riera-de-sant-sebastia-dels-gorgs | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 180. | III a.C-XV | La riera sobre la qual s'assenta aquest element pot representar una amenaça per a la integritat física del bé, a menys que aquest sigui consolidat. | Restes d'un antic pont o resclosa sobre la riera de Sant Sebastià dels Gorgs; les restes pertanyents a Subirats, millor conservades que les de la riba oposada, s'ubiquen al marge dret de dit torrent. Està construït amb carreus de pedra petits i de mida irregular, amb algunes filades 'd'opus spicatum'. L'alçada màxima conservada supera els 2 m., i la llargada total de l'estructura fa entre 15 i 18 m. | 08273-137 | A la riera de Sant Sebastià dels Gorgs, a uns 100 m. del carrer dels Rocs de Lavern | Es considera que aquesta construcció podria haver-se realitzat durant la romanitat tardana o en època pre-romànica, a jutjar per la factura de l'obra, amb restes 'd'opus spicatum'. | 41.3834200,1.7945400 | 399208 | 4582023 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66920-foto-08273-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66920-foto-08273-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66920-foto-08273-137-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Les restes es troben al límit dels termes municipals de Subirats i d'Avinyonet del Penedès.A la riba de la riera pertanyent al terme d'Avinyonet s'observa una línia de carreus perfectament tallats així com les restes d'un mur que deuria ajuntar-se d'extrem a extrem; ara, una entrada enmig de la riera separa els dos trams.Aquest jaciment arqueològic es troba fitxat a la CC.AA. corresponent al municipi d'Avinyonet del Penedès. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66921 | Can Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 234-237. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190 | XX | Casa aïllada, composta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants. La façana presenta una composició simètrica, amb balcons de ferro forjat a les portes del primer pis. Al segon pis, les finestres s'ordenen en una sèrie de finestres triforades i finestres dobles, d'arcs rebaixats, que s'alternen consecutivament. Els marcs de les obertures estan destacats en color marró clar, mentre que la superfície de la resta de la façana és arrebossada amb guix de color blanc. Cal destacar el ràfec de la teulada, amb cornisa de maó rom. A l'interior destaquen uns plafons de pintures al sostre de la sala principal, d'estil romàntic. L'edifici té un pati al davant, tancat per un baluard. Al jardí d'aquest pati hi ha una pica bugadera reutilitzada com a jardinera, que procedeix de Can Pujol (Sant Pau d'Ordal) Adossats a la casa hi ha uns cellers. | 08273-138 | A 300 m de la carretera BV-2154, km 0,5. | Primitivament va ser una masoveria juntament amb el maset de la Salada de la família Carbó de Puigfedó. La masia pairal d'aquesta família fou Can Bou, avui quasi en ruïnes. La masoveria de Can Bas es va independitzar de Can Bou l'any 1545. Els seus propietaris tenien el títol de Cabalers del rei Jaume II. Els Carbó són documentats a Lavern, segons documents conservats a l'Arxiu Diocesà, l'any 1369, any en què funden un benefici. Cap a l'any 1500, els Carbó doten un fill seu, de nom Antoni, la casa de Sant Joan Salerm i el maset de la Salada. La masoveria esdevé una nova pairalia anomenada Can Carbó de Sant Joan Salerm. L'any 1663, la pubilla Magdalena Carbó casà amb Pere Bas, qui dona, a partir d'aquell moment, nom a l'indret. Al seu torn, la pubilla Bas es casa, l'any 1771, amb Salvador Galimany. I el 1794 la pubilla Maria Rosa Galimany es casa amb Salvador Olivella, el cognom del qual ha perviscut fins avui. La hisenda fou saquejada durant la retirada de les tropes del mariscal Suchet, a la fi de la Guerra del Francès. L'aspecte de l'edifici actual és fruit d'una profunda refacció feta l'any 1913. | 41.3816800,1.7963600 | 399357 | 4581827 | 1913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66921-foto-08273-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66921-foto-08273-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66921-foto-08273-138-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Pertany a Can Bas la masia de la Salada (veure fitxa 139). | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66922 | Masia i molí de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-i-moli-de-la-salada | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 235. | Masia de pedra arrebossada amb morter i tàpia, formada per dues cases adossades tancades per un baluard amb dues grans portes d'entrada, d'arc rebaixat. Disposa d'un espai on hi havia hagut un antic celler. El sostre, a doble vessant amb teula àrab, presenta encavallada de fusta. A l'exterior ha patit algunes refaccions, com la col·locació d'un dipòsit d'aigua. Les cases que conformen la masia són de dues plantes, amb obertures rectangulars al primer pis; algunes conserven els carreus dels llindars vistos. Davant de la masia, fora del baluard, hi ha un molí de vent utilitzat per extreure aigua d'un pou. El molí pròpiament dit és d'estructura de ferro, situat sobre una torre de planta quadrada de maó, la qual presenta, a la part baixa, una finestra antiga tapiada. Adossada a un costat de la torre hi havia hagut una habitació que va caure. | 08273-139 | A prop del torrent de la Salada, al nord de Can Bas. | La Salada s'esmenta documentalment des de l'any 1148, sota la forma 'ad celada', que vol dir lloc amagat. L'any 1303, segons consta al llibre de visites processals de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, es parla a Lavern d'un Berenguer 'za Salada'. | 41.3812400,1.7963900 | 399359 | 4581779 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66922-foto-08273-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66922-foto-08273-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66922-foto-08273-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Masia pertanyent a la hisenda de Can Bas. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66797 | Pujolet de l'Escuder/Pujolet de Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujolet-de-lescuderpujolet-de-ca-lescuder | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1964): 'Quaderns de camp', vol. 7. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Fins ara el jaciment es delimita a partir de restes ceràmiques documentades especialment en el camí terrer que puja en pendent des de la carretera, dividint les vinyes, mentre que als camps pròpiament dits apareix poc material: - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb nanses de cinta i vores arrodonides de contenidor, a més de fragments informes. - 1 vora de ceràmica campaniana d'un petit plat (vernís negre molt erosionat). - Fragments d'àmfora itàlica. - Peça de pedra calcària treballada, amb una perforació central fins la meitat del gruix (no té sortida), de forma circular i amb una franja ben polimentada que l'emmarca. Les seves mides son: 4,5 cm de diàmetre, 1,7 cm de gruix total, 1 cm d'alçada de la franja polimentada i 0,9 cm de diàmetre de l'orifici. Els materials es troben dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès. | 08273-14 | Al vessant d'un turó a peu de carretera C-243a; a uns 150 m a l'oest hi ha la masia de Ca l'Escuder. | Pere Giró Romeu i Josep Ma. Masachs, membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, foren els descobridors d'aquest jaciment, el dia 22 d'agost de 1964. El terreny havia estat llaurat recentment amb maquinària agrícola, de tal forma que es van poder localitzar alguns fragments de ceràmica: 'Los fragmentos (cerámica ibérica de ánforas y romana) se hallan a lo largo de un camino que divide dicho campo y una viña colindante en una extensión de 50 m.' | 41.3969100,1.7510700 | 395595 | 4583572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66797-foto-08273-14-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66923 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-2 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. | XVII | Masia de grans dimensions, composada per diversos cossos i annexes edificats en diversos moments. El conjunt s'estructura entorn a un edifici principal que destaca per la seva alçada sobre tots els altres. Aquest edifici principal presenta teulada a dues vessants; la resta d'edificacions es concentren a la banda sud. N'hi ha de dos pisos amb golfes i altres d'un sol pis. Aquests annexos de l'edifici principal han guardat una simetria en les distribucions i alineacions de les teulades. El conjunt ha patit canvis importants que han modificat essencialment la masia primitiva, especialment pel que fa a l'arrebossat de les parets; si bé algunes cantoneres conserven la pedra vista i algunes parets han quedat amb el parament de mamposteria vist. Destaquen la quantitat d'obertures que hi ha a totes les parets, algunes emmarcades en pedra i amb reixes de ferro. A l'interior destaquen dues arcades apuntades, amb carreus de pedra polimentats. | 08273-140 | C-243a de Vilafranca a Sant Sadurní, prop del polígon industrial Can Bas. | La primera referència històrica d'aquesta masia la trobem al segle XVII, per un document parroquial de l'any 1613, segons el qual el llogater, anomenat Julià, tenia, entre d'altres obligacions, la de donar allotjament a soldats. Des del segle XIX, Can Julià pertany a la hisenda de Can Bas. | 41.4026600,1.8158600 | 401020 | 4584134 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66923-foto-08273-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66923-foto-08273-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66924 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-36 | LOBATO I BUIL, David (2000): 'Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Subirats'. Vol. I. Edita: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural. | XX | L'Arxiu Municipal de Subirats està dividit en dos grans fons organitzats: el fons del Jutjat de Pau i el fons del propi Ajuntament. Els documents d'arxiu definitiu del Jutjat de Pau estan dipositats en una prestatgeria específica de la sala 3 de les golfes, amb un tipus de caixa diferent a l'utilitzat en el fons de l'Ajuntament; davant del número de cada caixa hi ha escrita la lletra 'c'. Ocupa un total de 80 caixes, que representa aproximadament uns 12 metres lineals. La resta de documents, inclosos els llibres del Registre Civil des de 1870, es conserven en un armari al despatx del Jutjat a la segona planta. Existeix un inventari per a la seva consulta, que conserva l'administrativa responsable de l'arxiu municipal. El quadre de classificació del fons del Jutjat de Pau de Subirats és el següent: 1. Administració interna (1858-1986) 1.1. Inventaris (1908-1952) 1.2. Informes anuals (1952-1979) 1.3. Actes de possessions i cessaments (1871-1952) 1.4. Cartes - ordre (1983-1986) 1.5. Correspondència (1858-1984) 1.6. Llibres registre (1930-1986) 2. Afers civils (1855-1982) 2.1. Actes de conciliació (1855-1978) 2.2. Judicis verbals (1856-1968) 2.3. Judicis de desnonament (1878-1940) 2.4. Jurisdicció voluntària (1867-1982) 2.4.1. Autoritzacions i consentiments (1867-1982) 2.4.2. Consells de família (1897-1943) 2.4.3. Expedients possessoris (1878-1944) 2.4.4. Declaració d'hereus (1878-1945) 3. Afers penals (1854-1955) 3.1. Judicis verbals de faltes (1854-1955) 3.2. Llibres registre (1877-1954) 4. Registre civil (1870-1990) 4.1. Declaracions de naixements (1951-1986) 4.2. Certificats d'avortament (1904-1954) 4.3. Expedients d'adopció (1952-1960) 4.4. Expedients matrimonials (1871-1986) 4.5. Certificats de defunció (1876-1986) 4.6. Llibres de naixements (1870-1987) 4.7. Llibres de matrimonis (1870-1990) 4.8. Llibres de defuncions (1870-1990) 4.9. Actes d'emancipació (1901-1929) 4.10. Expedients del Registre Civil (1916-1959) 4.11. Actes de visita (1876-1958) 4.12. Llibres registre (1903) Els documents que formen part de l'arxiu definitiu del fons de l'Ajuntament estan presentats i ordenats d'acord amb un quadre de classificació, el qual consta de tretze seccions, corresponents a la gestió interna, competències de l'Ajuntament, i serveis delegats per l'Estat. Les tretze seccions són les següents: 01. Administració general. 02. Hisenda. 03. Proveïments. 04. Beneficència i Assistència Social. 05. Sanitat. 06. Obres i Urbanisme. 07. Seguretat pública. 08. Serveis militars. 09. Població. 10. Eleccions. 11. Ensenyament. 12. Cultura. 13. Serveis agropecuaris. L'arxiu conserva també una sèrie de documents solts, que ocupen unes prestatgeries de gran format, dins de caixes retolades amb la seva descripció: - Comitè local de Milícies Antifeixistes (1936) - Jefatura local de FET y de las JONS (1974-1974) - Còpies de documents de l'antiga Universitat de Subirats (1519-1769) - Altres documents indeterminats. Per a la descripció informatitzada dels documents s'ha utilitzat el programa de gestió de bases de dades ACCESS en l'aplicació concreta de l'Oficina de Patrimoni Cultural 'Ajuntament 7.0. Pel que fa al tipus de material d'arxivament, s'ha mantingut el tipus de caixa, excepte en els casos de documents de gran format, en què s'ha utilitzat caixes específiques. L'allotjament dels documents a l'interior de les caixes, en alguns casos s'han mantingut les carpetes existents, i en els casos en què no en tenien o estaven malmeses, s'han utilitzat les carpetes facilitades per l'Ajuntament. Tots els materials d'arxivament que contenien elements metàl·lics han estat substituïts per altres més adients. | 08273-141 | C/Ponent, nº13 (Casa de la Vila) | L'actual ordenació del fons documental de l'Ajuntament de Subirats és fruit d'un inventari que es va realitzar entre els mesos de juliol i desembre de l'any 1999. Abans d'aquesta data, els documents estaven repartits en diversos espais, en funció de la tipologia i la data del document. Aquest estat inicial era fruit dels diversos trasllats de documents i de la manca de cura en la seva conservació. En el dipòsit per a l'arxiu definitiu dels documents, es conservaven la pràctica totalitat dels documents anteriors a 1985. Aquest conjunt suposava un total de 170 metres lineals, dels quals uns 30 metres ja estaven tractats per una intervenció anterior, i uns altres 12 metres corresponien al fons del Jutjat de Pau, ordenat i classificat en la seva totalitat per la mateixa intervenció anterior. La resta es trobava en piles i col·locats desordenadament als prestatges. Els manaments d'ingrés i pagament des de 1945 a 1994 estaven col·locats en caixes de gran format en una sala no condicionada de les golfes. A la segona planta de l'Ajuntament hi havia els documents del Departament d'Urbanisme i Obres posteriors a 1985 (uns 30 metres lineals). En aquesta mateixa planta es troba el despatx del Jutjat de Pau, amb un armari on es conserven tots els documents posteriors a 1980 i la totalitat dels llibres del Registre Civil, des de 1870 fins a l'actualitat. Finalment, a la primera planta de les dependències municipals, es trobava l'arxiu de gestió, en el qual es conservaven la totalitat dels documents posteriors a 1985, tret dels documents d'Urbanisme i Obres, que ocupaven un total de 45 metres lineals. Poc abans de realitzar-se la intervenció de l'inventari de l'any 1999, es va produir un incendi en una sala propera a aquest espai, que va omplir aquests documents de cendra. La meitat de les caixes es van pujar a les golfes sense netejar, esperant la intervenció de 1999; l'altra meitat es van netejar i tornar a instal·lar a l'arxiu de gestió. La primera intervenció documentada sobre el fons de l'Ajuntament de Subirats es va realitzar l'any 1987, per l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès. Aquella intervenció va consistir en la realització d'una guia-inventari del fons, l'etiquetatge dels arxivadors existents, així com la descripció a partir de les indicacions de la part exterior dels arxivadors, i la posterior classificació a partir d'aquesta informació. Aquest tipus d'intervenció sobre un volum de documents tant important i desorganitzat, afegit al posterior trasllat dels documents per les obres de remodelació de l'Ajuntament l'any 1989, van fer l'arxiu ràpidament inoperatiu. A partir de l'any 1992, i fins el 1997 es va realitzar una altra intervenció en diverses fases. En aquesta ocasió es va tractar únicament una petita part del fons, tot i que es va iniciar el tractament sobre la pràctica totalitat de les seccions de l'actual quadre de classificació. El resultat d'aquesta intervenció fou un catàleg dels documents tractats, classificats a partir del quadre de classificació publicat pel Servei d'Arxius de la Generalitat l'any 1989. Aquesta eina descriptiva, que només permetia accedir als documents que estaven tractats, fou la que va estar utilitzant l'Ajuntament fins a la intervenció de l'any 1999. Aquesta darrera intervenció tenia l'objectiu continuar i finalitzar la de l'any 1992, per a poder disposar així d'un instrument de descripció de la totalitat dels documents existents a l'arxiu definitiu, a més d'informatitzar el fons i d'establir una normativa d'ús i consulta que permetés garantir un servei de consulta ràpid i eficaç, no tan sols per a les oficines administratives de l'Ajuntament, sinó també per als investigadors i ciutadans en general. La manca absoluta de diferenciació entre còpies, esborranys i documents de recolzament informatiu en l'organització interna dels documents, va generar un important volum de paper eliminat, assolint el volum total de documentació i còpies eliminades aproximadament uns 20 metres lineals. | 41.4062600,1.8164100 | 401071 | 4584533 | 1999 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Les caixes estan instal·lades a les prestatgeries seguint el sistema d'instal·lació contínua per a tots els documents. Els documents de gran format, donat l'important volum d'aquests, aproximadament uns 20 metres lineals, s'ha habilitat la meitat de la primera sala per a aquests, mantenint el sistema d'instal·lació contínua, i indicant la seva situació en el camp de 'Signatura Topogràfica'. Totes les capses s'han instal·lat en posició horitzontal, de manera que es pot llegir la respectiva identificació en el llom petit de la caixa. La instal·lació i numeració de les caixes s'ha fet per blocs de prestatgeria (per bloc s'entén l'estructura que formen els diferents prestatges situats un sobre l'altre), d'esquerra a dreta i de dalt a baix.L'ordenació de les sèries i subsèries del fons documental de l'Arxiu Municipal de Subirats segueix un criteri lògic i cronològic. Igualment, el criteri per fixar la separació entre documents d'arxiu definitiu i documents d'arxiu de gestió és cronològic, d'acord amb la vigència legal i administrativa de les diverses sèries documentals i les necessitats organitzatives del propi Ajuntament, i físic, ja que l'espai actual per instal·lar els documents d'arxiu definitiu ja es troba totalment ocupat. La data que marca la separació entre l'un i l'altre oscil·la entre 1988 i 1998, en funció del tipus de sèrie.Per a la classificació dels documents del fons de l'Ajuntament s'ha aplicat el quadre de classificació que facilita l'Oficina de Patrimoni Cultural amb la seva aplicació de gestió de base de dades. Aquest quadre parteix del presentat a la publicació 'Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989)'. Les agrupacions documentals (subsecció, sèrie i subsèrie) que no estaven reflectides en aquest quadre s'hi ha afegit amb el codi corresponent.Les còpies de documents de l'antiga Universitat de Subirats (1519-1769) procedeixen del fons patrimonial de Can Ravella.Durant l'elaboració de l'inventari de l'Arxiu Municipal que es va fer l'any 1999 es van detectar alguns documents procedents d'Ajuntaments d'altres municipis:- Edicte del Jutjat de Pau d'Avinyonet del Penedès (1877)- Alta de Contribució Industrial de Villalba Saserra (1940)- Alta de Contribució Industrial de Talamanca (1940)- Acta d'inspecció del Cadastre de Sant Cugat Sesgarrigues (1967)- Ordenança fiscal de Sant Cugat Sesgarrigues (1965)- Llibre registre de despeses per partides de Sant Cugat Sesgarrigues (1964)- Diligències del Jutjat de Pau de La Granada (1875-1876)- Sol·licitud al Ministeri d'Hisenda de l'Ajuntament de La Granada (1879)- Llibre de caixa de Pacs del Penedès (1928-1929)- Llibre d'entrades i sortides de cabals de Sant Martí Sarroca (1892-1895)Aquests documents es van retornar als respectius Ajuntaments. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66925 | Aplec del Pa i l'Empenta i de la Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-pa-i-lempenta-i-de-la-font-santa | A.A.V.V. (1975): 'Aplecs de la Font Santa al Castell de Subirats'. 6 d'abril i 1 de maig de 1975. AMADES, Joan (1982): 'Costumari català. El curs de l'any'. Salvat Editors; Edicions 62. Barcelona. Vol. II p. 955; Vol. III, p. 557. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 281-282. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 62, 90. | XIX-XX | Festa celebrada el dia 1 de maig de caràcter religiós. A l'actualitat consisteix en una celebració eucarística, la benedicció i ofrena dels panets, la benedicció del terme parroquial i una ballada de sardanes. Es venen garlandes (producte de pastisseria tradicional a Subirats i al Penedès en general). El nom de la festa 'el pa i l'empenta' està relacionat amb l'acte més destacat dels que es feien en el context de la seva celebració. Consistia en què en l'aplec es feia menjar per repartir entre els més desfavorits i entre ells s'empentaven per aconseguir-ho. De la mateixa manera es beneïa un pa, que provocava un altre cop empentes per aconseguir-ne una part, al qual se li atribuïen determinades virtuts després de ser beneït. | 08273-142 | Al recinte del santuari de la Font Santa, al castell de Subirats | Segons Joan Amades, per l'aplec de la Mare de Déu de la Font Santa, primer es ballava un vals d'aire vuitcentista. Els balladors feien present d'uns ramells de flors i de garlandes a les seves companyes de ball que, posats dins d'uns cistells, lluïen en dansar. Fet aquest primer ball, es ballaven la resta de les danses, que els administradors de la Mare de Déu encantaven. Els balladors solien aplegar-se en colles de cinc o sis, que posaven preu a la dansa. El ball era cedit al més-dient (el millor postor), que tenia dret a ballar-lo sol amb la balladora que triés o amb els companys de colla. Hi havia hagut anys de competència en què s'havia arribat a pagar una unça per una dansa, i se n'encantaven tantes com postors hi havia. Per part de les donzelles poder ballar la dansa era tingut en gran honor. Aquest ball també era dit 'de les garlandes' i era especial d'aquest aplec i diferent d'altres per l'estil que es ballaven per les rodalies. Les garlandes també eren diferents a la comuna. Aquestes eren com un tortell quadrat, travessat per una creu feta de la mateixa pasta i amb un crostonet a cada angle. Les garlandes eren encantades per part dels pavordes de la Mare de Déu i cedides al més-dient. El ball propi i especial fa anys que ha caigut en desús, així com la forma típica de les garlandes. Avui dia es ballen balls moderns i encanten garlandes i tortells comuns, tot i que les balladores encara llueixen la garlanda quan ballen. També Joan Amades documenta a Subirats i a altres indrets del Penedès la benedicció dels panets dits 'de Santa Creu', els quals portaven una creu al damunt. Si es desencadenaven tempestes, es posaven panets al lloc que hom considerava més perillós, ja que es creia que tenien la virtut d'esquivar els llampecs i la tempesta. Les cases del terme, per torn, donaven les mesures de blat que calien per a fer la pastada dels panets, que eren repartits a tots els fidels que anaven a l'ofici. El 3 de maig era el dia típic de beneir pa i repartir-lo als fidels. Al pa de la Santa Creu li eren atribuïdes altres gràcies i virtuts remeieres. En la tradició cristiana, el 3 de maig es commemora la invenció de la Santa Creu; ara l'aplec es celebra l'1 de maig, festivitat de Sant Josep Obrer. Finalment, a la publicació de l'Aplec de la Font Santa de l'any 1975 (veure bibliografia), es diu que a Subirats existia el costum piadós de recollir blat entre les famílies de la parròquia per a distribuir-lo el dia de la Santa Creu entre els pobres. Aquest podria ser l'origen del 'Pa i l'Empenta'. | 41.3694300,1.8028000 | 399877 | 4580460 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al Costumari de Joan Amades (veure bibliografia) hi ha la partitura de la tonada del ball de garlandes de l'Aplec de Subirats, recollida per Amades i transcrita pel mestre Joan Tomàs. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66926 | Ball de la cuca dels segadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-cuca-dels-segadors | AMADES, Joan (1982-1984): 'Costumari Català el curs de l'any'. Salvat Editors; Edicions 62. Barcelona. Vol. III, pp. 754-755, 917. | Aquest ball ha desaparegut. | Antic ball que els segadors executaven al voltant d'una garbera formada per les garbes (piles d'espigues segades) empilades. La dansa camençava amb un ball rodó i al final del motiu melòdic, s'aturaven i avançaven un peu dintre del cercle que havien format, que ràpidament arronsaven, i seguien voltant. Es repetia la figura tres cops, després dels quals es deixaven anar i brandaven a ritme les falçs, que mai no desemparaven en tot el ball, i en arribar al compàs final feien un giravolt sobre si mateixos. Tornaven a agafar-se de mans i repetien el ball rodó girats de cara enfora, ball que trencaven un altre vegada i, sense perdre la disposició circular, s'encaraven de dos i saltironejaven, tot enlairant les falçs. Després de saltar formaven una cadena, tot fent dringar les falçs una amb l'altra en passar-se per la vora. Tot aquest ball es movia dins d'un ambient molt alegre, cridant i brandant les falçs contínuament. Ballaven al so del flabiol, que algun dels mateixos segadors tocava. Els balladors voltaven espitragats i ben xops de suor. | 08273-143 | Per tot el municipi de Subirats | Aquesta dansa la ballaven els segadors de Subirats al juny, amb motiu de la collita del gra. La trobem documentada al Costumari Català, de Joan Amades. | 41.3959700,1.8511500 | 403960 | 4583352 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al 'Costumari' de Joan Amades (veure bibliografia) hi ha representats uns gràfics que indiquen la disposició i evolució d'aquest ball, així com la partitura del mateix, recollida per Amades i transcrita pel mestre Joan Tomàs. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66927 | Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-0 | CUSCÓ, Joan (1989): 'El ball pla'. Edita: Caixa Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, p. 89-90, 92. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 88. | Si bé aquest ball es balla en alguns indrets del Penedès, a Subirats ha desaparegut. | Ball tradicional i popular que consistia bàsicament en què el ballador, dirigint-se a la balladora, li feia uns petits moviments de cortesia, d'un quart de volta a dreta i esquerra. La balladora li corresponia amb els mateixos moviments, menys marcats, que indicaven que acceptava la cortesia del seu ballador. Els instruments per executar-lo eren la borrega, el flabiol i el tamborí. | 08273-144 | Subirats | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní, el Ball Pla era el més típic de la comarca i el més conegut fora d'ella. S'ha relacionat sovint el Ball Pla amb Lavern, doncs és dels últims pobles penedesencs on es ballà. A Subirats, les últimes ballades es van fer els anys 1927-1929, i a la plaça de l'església de Lavern, encara es ballà durant la festa major de 1934. Aquesta fou l'última ballada que es va fer al Penedès. Segons Joan Cuscó, la versió del ball pla que es ballava a la Font Santa de Subirats i a Lavern era la mateixa, i aquesta només variava en petits aspectes al final de la dansa, de la variant que es ballava a Vilafranca. En les últimes ballades que es van fer, els balladors van anar acompanyats per l'orquestra dels escolans de Sant Sadurní, segons testimoni de P. Bové. A la Font Santa de Subirats, el ball s'executava les tardes de la diada de Pasqüetes, mentre que a Lavern es ballava les tardes de les diades de la Candelera. | 41.3972000,1.7666200 | 396895 | 4583585 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml