Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66808 | Barraca E-03 / LA-03 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-03-la-03 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats' SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre un desnivell que forma part del marge natural d'un camí. La planta és circular i la forma troncocònica, de 2,45 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,18 m. No presenta cap fornícula a l'interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, tot i que de dimensions més grans i amb una forma tendent a rectangular. Com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de pedruscall i de terra, utilitzada per a reforçar les pedres de la cúpula. | 08273-25 | Al marge esquerre d'un camí al nord de Can Ravella (Ordal) | 41.3973900,1.8346700 | 402584 | 4583528 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66808-foto-08273-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66808-foto-08273-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66809 | Font del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rebato | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 42-43. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 177. | XX | Ara s'ha posat una cadena al camí, ja que hi havia comportaments incívics que utilitzaven la font per a netejar els cotxes. | Font situada en un lloc acollidor i ben comunicat, amb una gran esplanada al seu costat, plena de plàtans de grans dimensions que converteixen aquest lloc en una zona fresca i tranquil·la, on s'hi ha posat taules i bancs per convertir l'indret en lloc d'esbarjo. La font pròpiament dita queda en un racó de l'esplanada; és una font d'obra feta amb blocs de pedra irregulars, amb el dipòsit o bassa quadrada per recollir l'aigua, sobre el qual hi ha una paret feta igualment de pedra, on hi ha l'aixeta; pocs metres a la dreta d'aquesta font hi ha una altra, que no és més que un broc metàl·lic que surt de la paret, des del qual raja l'aigua no potable, que continua per un canal que voreja tota la zona fins a una bassa, sota l'ombra que fan els arbres dels voltants. | 08273-26 | A l'entrada del barri de Can Vermell (El Rebato), darrera de la masia de Can Vermell. | 41.4250100,1.8249000 | 401809 | 4586605 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66809-foto-08273-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66809-foto-08273-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Font del Maset d'en Ros o Font de Can Vermell. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66811 | Font del Manar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-manar | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 30-31. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 179. | Font feta amb blocs irregulars de pedra lligats amb ciment. S'observen dues basses o dipòsits amb aigua; la bassa on raja l'aigua des del broc és de forma quadrada , rematada per un marc de ciment. Sobre el broc hi ha una cavitat a la paret, com un negatiu. Al costat d'aquesta basa hi ha l'altra, de forma semicircular, rematada amb maons plans inclinats, a mode de safareig Segons Manuel Córdoba, l'aigua d'aquesta font prové de la penya que hi ha més amunt, des d'on es canalitza fins al lloc on s'ubica la font. El raig de la font és uniforme. | 08273-28 | A la sortida dels Casots, prop de la N-340, al camí que va a les Flandes. | A causa de la gran formació de tosca, una pedra caliça que es forma per la successiva sedimentació de la calç, cap a l'any 1973, la font es va modificar, posant-hi un sifó. Fins no fa gaire encara era freqüent veure-hi pasturar alguns ramats, que bevien de l'aigua de la font, però des de l'any 1982, es va prohibir l'afluència de bestiar a l'indret, per motius d'higiene. | 41.4065500,1.8111000 | 400628 | 4584572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66811-foto-08273-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66811-foto-08273-28-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb els noms de la Font del Manart, la Font de les Flandes o la Font de Can Vidal.Tal i com indica un cartell a la paret de la font, l'aigua no és potable.El topònim de la font ha anat evolucionant per transmissió oral i, mentre uns parlen de 'manar', d'altres es refereixen a 'manart'. Probablement en els orígens s'utilitzava 'manar' per referir-se aquesta font, que segons els veïns dels Casots, no s'ha tallat mai, de forma que es refereixen a 'la font que no ha deixat mai de manar' | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66812 | Font de la Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-capella | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 34-35. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | XX | La font s'ubica en una zona de plataners que projecten ombra; l'entorn resulta força acollidor. | Font situada dins d'una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda. L'aigua raja dins d'una pica de pedra des del sortint d'una roca. El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra. Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font. La part superior de la cova està envaïda per heures Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic, de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó. D'aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d'ampit per rentar la roba: algunes estan rebaixades del cantó que s'aboca a la bassa. | 08273-29 | Al camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d'Ordal) | La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l'interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s'hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985). | 41.3911900,1.8391300 | 402948 | 4582834 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66812-foto-08273-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66812-foto-08273-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de La Fonteta.Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s'ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d'un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d'Ordal fins el 1924:'(...) Des d'allà caminava instintivament cap a la 'Fonteta'. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d'un passeig llarg (...) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s'hi havia infiltrat l'aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d'Olzinelles ho tenien com a lloc d'esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l'ampla entrada de la gruta (...)'.De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66814 | Font de Ca l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lolivella | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 26-27. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | XX | Font situada enmig d'una petita cinglera de 5-7 m. d'alçada, la paret natural està plena de concavitats en forma de cova. La font està situada en un cos pla de maó enganxat a la paret de 2,40 m d'alçada i 1,10 m d'amplada. L'aigua raja a través d'una aixeta moderna. L'espai està arranjat amb murs de pedra de poca alçada (més o menys 1 m.) que serveixen per canalitzar l'aigua quan hi ha pujades del curs fluvial que passa en direcció a la riera de Lavernó. L'espai està cobert per plataners de mida gran i algunes espècies de ribera que segueixen la riera. La zona està adaptada per rebre visitants amb una taula amb bancs i una paperera. A pocs metres hi ha una bassa rodona de pedra lligada amb ciment modern. | 08273-31 | Al Torrent de la Font Clara, al nucli de Lavern. | D'aquesta font hi ha documentació que data de l'any 1756. L'actual construcció data de l'any 1913, quan el Sr. Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres amb la finalitat de 'recoger mejor las aguas i las dos balsas cerca de la fuente', així com per 'tratar de aumentar el caudal del agua y la mejor forma de su captación'. La Font Clara o Font de Ca l'Olivella havia estat propietat dels Olivella de Lavern, tal i com consta en documentació que, a causa del propòsit del comte de Lavern d'acondicionar la font i portar l'aigua a diferents nuclis de Lavern, es redactar per testificar la propietat de la font per part de la família Olivella. Un primer document fou sol·licitat per Josep Olivella l'any 1895, per demostrar que la font fou concedida als seus avantpassats a títol d'establiment precari l'1 de desembre de 1756. El document especifica que es concedeix a Don Jaume Olivella 'la correspondiente escritura de Precario de la facultad de usar y valerse de las aguas que constituyen la fuente de Font Clara, las que nacen de una Peña a la que linda una heredad propia de dicho Olivella sita en dicho término para el riego de esta, para el uso de la Fábrica de aguardiente que tiene en dicha heredad y demás usos casolanos privativamente a cualesquier otros, mediante dos pequeñas balsas pagando de entrada Quarenta Reales de ardites que han de depositarse en Arcas de la Real (...) y como censo anual tres sueldos de la misma moneda.' Aquest tipus de cartes precàries es comencen a redactar als segles IX i X, i s'estenien als pagesos emfiteutes que, per gaudir d'una part de les possessions del senyor feudal, havien de lliurar una certa quantitat a favor de l'ús que en feien. S'observa, doncs, que les aigües entren de ple en les relacions de tipus feudal fins ben entrat el segle XIX. | 41.3896600,1.7747400 | 397562 | 4582739 | 1913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66814-foto-08273-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66814-foto-08273-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Font Clara. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66815 | Molí de Cal Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-terra | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 24-25. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 181. | XX | Molí de vent utilitzat per extreure aigua d'una deu que hi ha a sota. El molí és de principis del segle XX, de planta quadrada amb un cos superior octogonal, fet a base de maó i reble units amb morter i terra cuita. A la part superior de l'edifici hi ha una cornisa de maó sobre la qual hi ha un ràfec que envolta la teulada a manera de merlets de maó esglaonats. Una base sobre el sostre suporta el molí, d'aspes metàl·liques; en aquest cos superior hi ha una porta per entrar al molí. Per la seva cara sud-oest, l'edifici té una porta d'arc de mig punt i finestres emmarcades en maó, que coincideixen amb els pisos, d'un estil que recorda l'art mossàrab, així com el mudèjar, per l'ús del maó. Al costat del molí hi ha un safareig. L'aigua d'aquesta deu, però, no és potable, i s'utilitzava per regar els camps o rentar roba. | 08273-32 | Prop de la masia de Cal Terra, a la zona de Can Batista. | La font es va construir al segle XIX. Aleshores era l'únic subministrament d'aigua de la masia de Cal Terra, així com també s'utilitzava per a regar els horts que hi havia a pocs metres de la font. La font es trobava coberta sota un arc de volta de maó pla i una obra de planta circular, talment com si la font fos dins d'una gruta. La construcció que cobria la font era de maó arrebossat, completament impregnat d'humitat. Al broc de la font hi havia una aixeta, que va desaparèixer; en lloc seu s'hi va col·locar una canya que evitava la pèrdua d'aigua. | 41.4049700,1.7761600 | 397705 | 4584437 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66815-foto-08273-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66815-foto-08273-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A uns 50 metres del molí hi havia la Font de Cal Terra, actualment colgada. La volta de maó pla que s'utilitzà en la construcció de l'arc que cobria la font és una tècnica tradicional catalana; s'utilitzava sobretot en la construcció d'escales, així com en les voltes dels cellers o per cobrir pous. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66817 | Escultura del Saló de Plens de l'Ajuntament de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-salo-de-plens-de-lajuntament-de-subirats | Tríptic del '1r SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2003). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | Escultura abstracte realitzada en fusta, amb unes dimensions de 2,80 m d'alçada i 50 cm d'amplada, situada verticalment amb obertures interiors sinuoses. | 08273-34 | Al saló de plens de l'Ajuntament de Subirats. | L'escultura és el resultat del 1r. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 16 i 20 de juny de 2003, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: CLAUDE LE LUHERNE (Bretanya), ALFREDO SÁNCHEZ (Salamanca), EVA ROUKA (Txecoslovàquia), ANTON MENDIZÁBAL (Donosti), JOSEP MASSANA (Sant Pau d'Ordal), i LLUÍS BANTÍ (Olot). Anton Mendizábal, autor d'aquesta peça, va néixer a Donosti l'any 1945, i actualment viu i treballa a Oiartzun des de 1969. És llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat en Pedagogia. Finalitzà la carrera de 'txistu' amb Isidro Ansorena i es dedicà a fer classes d'Història de l'Art, Cultura Musical i Arts Plàstiques en el diferents cursos de batxillerat de la Ikastola Orereta de Renteria durant 25 anys. També és professor de talla de les diputacions de Guipúscoa i Biscaia i del Club de Arte Catalina de Erauso. Ha estat professor de pedagogia general a la Universitat del País Basc. Ha realitzat exposicions des de l'any 1982 a diferents indrets de l'estat espanyol, així com a París, Tolosa i Frankfurt. | 41.3824500,1.7945800 | 399210 | 4581915 | 2003 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66817-foto-08273-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Anton Mendizábal | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66819 | Font de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rossell | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat a la part inferior, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua, fet de maons. A banda i banda de la font l'aparell d'obra sobresurt format dos bancs laterals, curts. També s'observa la presència de dues plaques commemoratives, una sobre la captació d'aigües a Subirats i una altra sobre la inauguració de la font | 08273-36 | Al nucli de Can Rossell | 41.3978200,1.8056300 | 400157 | 4583609 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66819-foto-08273-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66820 | Carrer i masia de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-i-masia-de-ca-lalmirall | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim' Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. ARXIU DE LA PROPIETAT(inèdit) | XX | Petit nucli de cases sorgit al voltant de la masia Torrent de Figuerola o de Ca l'Almirall de Figuerola, d'origen baix-medieval. Aquesta és una edificació de planta rectangular, de dos pisos, amb teulada a dues vessants coberta amb teula àrab. Actualment presenta les parets arrebossades de guix blanc a l'exterior, si bé en algunes finestres es pot veure el marc de carreus de pedra. Destaca, a la planta baixa, una arcada apuntada de pedra treballada, que testimonia l'antiguitat de la masia. Un portal d'arc de mig punt adovellat dóna accés a aquesta planta, d'altra banda perfectament adaptada per a l'entrada dels carros. També a la planta baixa es conserven les estances i estris per a l'elaboració de vi, com el cup, una premsa manual de fusta i ferro, i la que es considera la primera premsa hidràulica d'oli del Penedès. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos en forma de torre quadrada de 5 x 5 m. amb murs d'un metre de gruix, tot ell molt modificat, d'origen medieval, que encara conserva algun merlet. Pel que fa al conjunt de cases colindants a la masia, les primeres daten de la primera dècada del segle XX, i estaven destinades als treballadors de la masia. | 08273-37 | Ca l'Almirall (Lavern) | El primer propietari de la masia de qui es té notícia era el senyor Torrent de Figuerola, qui ja participava en la política municipal. Després la propietat va passar a la família Almirall, fins que la va comprar el senyor Pau Raventós Duran, quan el seu penúltim propietari, el senyor Alvares, es va arruïnar i el senyor Manuel Duran Bas, comissionari dels acreedors del senyor Alvares, li va vendre la masia i la meitat de les terres. Les primeres cases colindants a la masia que es van construir són les que el senyor Pau Raventós va destinar als seus treballadors; són dues cases de l'any 1911, conegudes amb els noms de Cal Royo i Cal Modest. La tercera es va edificar desprès de la Guerra Civil, coneguda com a Cal Tofolet. També hi trobem dues cases més; una construïda l'any 1943 pel senyor Jaume Colet, i la del seu costat, edificada dotze anys més tard. | 41.3902400,1.7647500 | 396728 | 4582815 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66820-foto-08273-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66820-foto-08273-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La masia és coneguda per la gent del poble com a Ca la Tomasa, i l'edificació de la masoveria com a Cal Moro. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66821 | Font de Can Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-catasus | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 43. | XX | Font d'obra feta de maó vist a la base, on hi ha la bassa que recull l'aigua i d'obra arrebossada a la part superior, que forma un parament de coronament ondulant a la cara del qual hi ha una imatge de Sant Antoni Abat, feta de rajoles de ceràmica vidrada, a mode d'ex-vot ceràmic d'època moderna. Entre aquesta representació iconogràfica i la bassa destaca la decoració de rajola vidrada verda i groga. | 08273-38 | Plaça de Sant Isidre, al nucli de Can Cartró | Prop de la font, on avui s'observa una plantació d'arbres fruiters, hi havia una antiga font que rebia el mateix nom de Can Catasús, de la qual no en queda res, ja que està colgada prop de la riera. L'emplaçament on s'ubica l'actual font de Can Catasús era més profund, la seva arquitectura era més estètica i la seva estructura més complexa. L'any 1967 el lloc on era la font va ser reomplert amb terra sobreposada per configurar la plaça actual. En aquell moment es va refer l'estructura de la font amb una tipologia molt més simple, que és la que hom pot veure ara. Igualment es van refer les rajoles de ceràmica que decoraven la font i que representaven Sant Isidre, patró de la pagesia. Així, quan les rajoles es van fer de nou, al lloc de Sant Isidre es va representar a Sant Antoni Abat, que és la icona que s'observa actualment. | 41.3963800,1.7364000 | 394367 | 4583531 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66821-foto-08273-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66821-foto-08273-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66822 | Serres de les Planes, Crestabocs i Riés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-les-planes-crestabocs-i-ries | CANALS, ROSA M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnosi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Barcelona. | La carena que uneix les serres de Riés i de les Planes, des del coll de Garró fins al coll de la Creu d'Ordal esdevé el límit entre els municipis de Subirats i Olesa de Bonesvalls. A banda del seu interès paisatgístic, aquestes serres destaquen per la continuïtat de la massa forestal i per l'escassa fragmentació. En alguns indrets d'obaga de les serres de Crestabocs i de Planes, des del 200 als 500 m i en terrenys abruptes, apareixen petits retalls d'alzinar litoral, la comunitat potencial de la zona. A més, en les zones més ombrívoles i a prop de les rieres, l'alzinar apareix acompanyat de roures. Així mateix, al vessant sud dels Pujols d'en Ràfols, a la serra de Riés, apareixen comunitats de màquia amb llentiscle i margalló (el margalló, una espècie de flora d'interès ecològic, és una espècie protegida per l'Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de flora autòctona a Catalunya). Aquestes serres pertanyen al massís del Garraf ja que, a part de la mateixa vegetació, també comparteixen una litologia calcària similar. | 08273-39 | Sector meridional i de llevant del municipi | 41.3656000,1.8258100 | 401796 | 4580008 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66822-foto-08273-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66822-foto-08273-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La Plataforma Pro-Espai Natural Serres Garraf-Ordal, constituïda l'any 1997, va redactar el juny de 2002 el Manifest Comarcal a Favor de la Constitució d'un Consorci per a la Protecció de l'Espai Natural (Agrícola-Forestal) Serres Garraf-Ordal (Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç l'Aregall). En aquest manifest, signat pel Grup de Medi Ambient de Subirats i ERC Subirats, se sol·licita l'ampliació del Parc del Garraf cap al municipi de Subirats per tal d'incloure tota la part forestal de llevant.L'Ajuntament de Subirats té interès en aquesta ampliació i per això ha sol·licitat un estudi de viabilitat a la Diputació de Barcelona, administració gestora del Parc del Garraf. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66823 | Barraca A13 / Barraca de Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a13-barraca-de-cal-mariano | A.A.V.V. CRESTABOCS. GUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats' SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre un desnivell que forma part del marge natural d'un camí. La planta és circular i la forma troncocònica, de 2,90 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,40 m. Presenta una fornícula a l'interior, a terra a la dreta de la porta d'entrada. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, tot i que de dimensions més grans i amb una forma tendent a rectangular. Com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de pedruscall i de terra, utilitzada per a reforçar les pedres de la cúpula. Destaca a l'exterior la presència d'una pedra clavada enmig del sostre. | 08273-40 | En un camp de vinya entre el cementiri de Sant Pau d'Ordal i Can Mata del Racó. | 41.3873000,1.8013800 | 399786 | 4582446 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66823-foto-08273-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66823-foto-08273-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.La denominació 'Barraca de Cal Mariano' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66824 | Carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-font-0 | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XVIII-XX | Alineació de cases adossades en un sol carrer, aïllat, d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures; els sostres són a doble vessant. | 08273-41 | Sector Nord de la carretera BV-2428, al nucli de Sant Pau d'Ordal | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3852400,1.7970100 | 399417 | 4582222 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66824-foto-08273-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66824-foto-08273-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66824-foto-08273-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases; en aquest mateix carrer se'n pot observar alguna que respon més aviat a un estil arquitectònic noucentista-racionalista, mentre que també n'hi ha d'altres reformades de fa molt pocs anys.A mig carrer es troba la font que li dona nom. Es tracta d'una font d'obra, feta en un marc de maó coronat en forma de sostre a dues vessants i un basament quadrat a terra, igualment de maó, on s'ubica el desguàs per recollir l'aigua. El centre de la font està format per un plafó amb un escacat de rajoles de ceràmica blanques i blaves, amb una aixeta metàl·lica enmig, de la qual en raja l'aigua.Aquesta font és de la mateixa tipologia que les restants fonts artificials ubicades als nuclis de població del terme municipal de Subirats, factor que els confereix unitat estilística i identitària. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66825 | Festa Major de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-dordal | Festa Major que se celebra a Sant Pau d'Ordal, cap del municipi de Subirats, l'últim cap de setmana de gener. Els balls més destacats que surten a les cercaviles de la Festa Major són: - El drac de Sant Pau d'Ordal: va ser construït l'any 1981, de mà del Sr. Josep Mallofré, a partir d'una iniciativa de l'esplai 'Els cargols', de Sant Pau. Des d'aleshores ha participat en la cercavila de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal, i ha fet vàries sortides a altres festes majors i trobades. - Els grallers de Sant Pau d'Ordal: es van fundar l'any 1983 per iniciativa del Sr. Salvador Mallofré Massana, qui va organitzar un curset per aprendre a tocar la gralla. A més de tocar a les Festes Majors del municipi de Subirats, també han tocat per tot Catalunya; als anys '90 del segle XX tocaven a la Festa Major de Vilafranca del Penedès. En altres ocasions han estat acompanyats pels falcons de la Ràpita, els de Sant Sadurní o el drac de Moja. Des de l'any 1991 es van fusionar amb els grallers de Moja i algun graller de Vilafranca. Actualment també tenen el nom de 'Grallers de la Becaina'. - Diables de Sant Pau d'Ordal: l'anagrama que llueix al seu vestit és un disseny del Sr. Eudald Vendrell, de l'any 2001; els vestits van ser realitzats per la Sra. Elisabeth Hernández. L'actual colla nova de Diables de Sant Pau és de l'any 2004, actuen per la Festa Major de Sant Pau, per la Festa de la Collita i el dia de la seva festa grossa, el correfoc, que coincideix aproximadament amb el primer cap de setmana de juliol. Des de la inauguració del Centre d'Esplai 'Els Cargols', fa 35 anys, es comença a introduir a la Festa Major de Sant Pau els diferents grups folklòrics infantils que intervenen en la cercavila. Aquests són: - Diables infantils de Sant Pau d'Ordal: normalment són uns 10 nens, que formen part de l'esplai. Els dirigeix el monitor del seu grup. - Bastoners petits de Sant Pau d'Ordal: surten a la cercavila des de fa uns 35 anys, són uns 10 integrants, entre nens i nenes. - Pastorets de Sant Pau d'Ordal: executen les mateixes coreografies de fa 35 anys, i normalment porten bastons grans. - Gitanes infantils de Sant Pau d'Ordal: són de recent creació, de l'any 2006, en què ja van prendre part en la cercavila. | 08273-42 | A Sant Pau d'Ordal | 41.3833100,1.7960800 | 399336 | 4582009 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La informació ha estat recollida del testimoni oral de diversos membres dels grups folklòrics ressenyats. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66826 | Carrer de Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-can-rovira | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XVIII-XX | Alineació de cases adossades en un sòl carrer, aïllat d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures, la del mig amb balcó i la resta finestres, els sostres són a doble vessant. | 08273-43 | A 400 metres al S de Sant Pau d'Ordal | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, en aquest cas Can Rovira de la Serra (veure fitxa). Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3778800,1.7946300 | 399207 | 4581408 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66826-foto-08273-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66826-foto-08273-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica s'ha tendit a respectar. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66828 | Carrer de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-can-sala | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XVIII-XX | La rehabilitació moderna d'una de les cases ha trencat l'estètica conjunta perquè no ha respectat la tipologia típica de les cases. | Alineació de cases adossades en un sòl carrer, aïllat d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures; els sostres són a doble vessant. | 08273-45 | Al N del barri del Pago | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3890300,1.8136700 | 400816 | 4582623 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66828-foto-08273-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66828-foto-08273-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66828-foto-08273-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La rehabilitació moderna d'una de les cases ha trencat l'estètica conjunta perquè no ha respectat la tipologia típica de les cases. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66830 | Capella de la Maternitat de la Mare de Déu dels Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-maternitat-de-la-mare-de-deu-dels-casots | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 267. | XX | Capella moderna d'estil neoromànic rural, feta amb blocs de pedra irregulars lligats amb ciment, de nau única amb absis semicircular i teulada a doble vessant. A la cara sud, el mur està reforçat amb dos contraforts, mentre que a la nord sobresurt una petita absidiola i un annex de planta quadrada, situat a la part posterior. Les cares nord i sud presenten finestres allargassades de mig punt, i dues més a l'absis. La façana principal presenta una portalada d'accés a l'interior d'arc de mig punt amb timpà llis, emmarcada amb dovelles de pedra moderna. Sobre aquesta porta hi ha un ull de bou circular emmarcat en maó i, coronant la façana, un campanar d'espadanya d'un sol ull fet de maó, que conserva una campana amb la inscripció 'Josefina. J.M.-J.LL.' | 08273-47 | A l'entrada als Casots des de la carretera BV-2427, venint des de la N-340 | 41.4087300,1.8085900 | 400421 | 4584816 | 1960 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66830-foto-08273-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66830-foto-08273-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Capella dels CasotsTot i ser molt moderna, la capella dels Casots és, juntament amb la masia de Can Figueres (Caves Oliver Batllori), l'edifici més singular i amb més presència arquitectònica del nucli dels Casots. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66831 | Pica baptismal de l'església de Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-de-sant-pere-de-lavern | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 206-214; 271. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 85. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181. ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; VALLRIBERA i MIR, Manuel (1980-1981): 'Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu' (IPCE). Ajuntament de Subirats (1980-1981).</p> | XI | <p>Pica baptismal romànica de pedra calcària ubicada a l'interior de la primera capella lateral a l'esquerra del portal d'entrada a l'església de Sant Pere de Lavern. Les seves dimensions són 128 cm de diàmetre exterior, 106 cm de diàmetre interior i 93 cm d'alçada. Té la vora decorada amb un triple cordó amb uns petits permòdols. Es pot observar una inscripció, força malmesa, que diu 'FECIT G..EM...', referent al seu escultor o bé al seu promotor. Es tracta de la pica baptismal més gran de la comarca.</p> | 08273-48 | A l'interior de l'església de Sant Pere de Lavern | <p>Aquesta pica baptismal procedeix de la primitiva església romànica de Sant Pere de Lavern, esmentada amb tota seguretat l'any 1053 en el testament de Mir Lloc Sanç.</p> | 41.3973900,1.7665300 | 396888 | 4583607 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66832 | Font dels Canons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-canons-0 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 20-22. | XX | L'actual Font dels Canons va ser canalitzada i ara surt al nucli mateix de Torre-ramona, al costat de la Confraria del Cava, on es pot veure la nova font. Aquesta font nova és una construcció feta amb el mateix tipus de pedra que la de la paret de l'edifici de la Confraria on està adossada. Pel que fa al pou, és una remodelació de l'antic. Les restes del lloc per on brollava la font original continua estant al seu lloc primigeni, al bosc de la finca de Can Formosa, si bé el que s'observa són les restes d'aquesta. | 08273-49 | Al nucli de Torre-ramona | Tal i com constava a la inscripció de l'antiga font dels canons (fitxa 243), la construcció d'aquella es va fer l'any 1932. La nova font dels Canons va ser instal·lada al moment en què es va construir l'edifici de la Confraria del Cava, l'any 1981. Abans, però, la font original estava al lloc esmentat al camp 'ubicació', davant del que fou l'edifici d'unes caves. Prop de la font hi havia el pou que abastava el nucli de Torre-ramona, una construcció antiga coberta amb una gran llosa de pedra. El pou i la font van ser enderrocats durant les obres de la construcció de la Confraria del Cava. | 41.4207800,1.8199400 | 401388 | 4586141 | 1981 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66832-foto-08273-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66834 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 267-268. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 616. Vilafranca de Penedès. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. | XVI | La masia ha estat restaurada recentment. | Masia de planta rectangular de tres pisos, amb teulada a doble vessant coberta amb teula àrab i alguns edificis annexos. La façana principal presenta, a la planta baixa, un gran portal d'entrada d'arc rebaixat emmarcat amb uns carreus de pedra de mida notable, amb algunes finestres de forma quadrada a banda i banda d'aquest. El primer pis s'articula a partir de tres finestres que s'obren a la façana, de forma rectangular amb balcó de baranes de ferro forjat. El pis superior presenta dues galeries de finestres d'arc de mig punt, de petit tamany, separades per un interessant rellotge de Sol fet amb rajoles vidrades on hi ha representada, al centre, l'escena del bateig de Crist per Sant Joan Baptista. | 08273-51 | A l'esquerra de la C-243b de Sant Sadurní a Gelida prop del polígon Lavernó | El senyor Anton Ferrer de la Foradada és el primer membre de la família que apareix documentat l'any 1586 al llibre 333 dels capbreus del benefici de Nostra Senyora de Vilarnau, que era la verge que ostentava culte a la desapareguda capella de la Foradada. Un dels seus descendents, el senyor Antoni Rovira de la Foradada formava part del govern municipal en el moment de la segregació de Sant Sadurní d'Anoia del municipi de Subirats, l'any 1764. Segons Maria i Lluís Forns Santacana, aquesta masia rep el nom de la Foradada perquè 'foradaren' la riera de Noia per modificar el seu curs, vers el segle XVII. Aquest canvi del curs de la riera provocà l'erosió de la riba dreta i una esllavissada de les terres que va comportar la destrucció de la capella de Sant Miquel de la Foradada, d'origen romànic. Segons Carles Querol, en canvi, l'esfondrament de la petita muntanya on s'ubicava la capella de Sant Miquel de la Foradada fou originat per l'erosió natural del riu Anoia, no al segle XVII, sino entre els anys 1731 i 1740. | 41.4285200,1.8081800 | 400417 | 4587014 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66834-foto-08273-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66834-foto-08273-51-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Segons Salvador Palau i Rafecas (PALAU I RAFECAS, 1991), a la conca del riu Anoia, molt a prop de la masia de la Foradada, hi havia l'any 1991 les restes del molí fariner de la Foradada, del qual tan sols quedaven les dues boques de la sortida del desguàs, d'arc de mig punt. L'existència de dites restes no s'han pogut constatar en aquest estudi. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66835 | Pi de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-salada | MASCLANS, F. (1990): 'Guia per a conèixer els arbres'. Editorial Montblanc. Barcelona, p. 119 | Exemplar d'arbre mediterrani de pi blanc (Pinus Halepensis) de grans proporcions. D'entre 15 i 20 metres d'alçària, el tronc és recte des de la base fins a la capçada, on es converteix en tortuós, la capçada és esclarissada. L'escorça és grisa i esblanqueïda. Les fulles són d'un verd clar grisenc, primes i blanes, de 6 a 10 centímetres de llargada. | 08273-52 | Al Nord de Can Bas, molt a prop de la masia de la Salada, al torrent de la Salada | 41.4147300,1.7539800 | 395866 | 4585547 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66835-foto-08273-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Altres sinònims de pi blanc són: pi bord, pi garriguenc, sapina. Floreix entre abril i maig. Viu a la terra baixa, on primitivament restava a la garriga amb margalló i a les clarianes assolellades, àrides i pedregoses del país de l'alzina; a causa de la destrucció del bosc natural ha pogut estendre's i esdevenir el més comú i més abundant dels arbres d'aquest territori. Les pinyes que fa són ordinàriament molt abundants, de grandària mitjana i estretament còniques. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66836 | Cal Fermí Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fermi-font | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs, p. 98. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XIX-XX | Masia formada per tres cossos, dos d'ells són laterals, i estan disposats a banda i banda d'un espai central allargassat. La masia compta igualment amb diversos edificis annexos i resta tancada per un baluard que té l'entrada principal per la banda sud-oest; s'hi accedeix per una reixa de ferro forjat. L'edifici principal, amb la façana orientada a llevant, té planta baixa i pis amb un portal d'entrada d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres rectangulars a banda i banda. Aquest portal no centra la façana, sinó que està lleugerament desplaçat a la dreta d'aquesta. En aquesta façana hi ha un rellotge de Sol. Presenta teulada a doble vessant frontal de teula àrab, si bé l'aiguavés que dóna a l'exterior de la finca està lleugerament sobreelevat respecte al que cau sobre la façana principal. La resta de les edificacions annexes presenten teulades igualment de teula àrab, majoritàriament d'un sol vessant. D'entre els annexos agrícoles del conjunt destaca la porxada situada a l'esquerra de l'entrada principal, a la qual s'accedeix a partir d'una sèrie d'arcades de mig punt. Les façanes del conjunt estan arrebossades de guix blanc, i no presenten cantoneres de pedra vista. Sí s'observa, en canvi, a la banda nord-est, una porta d'accés a la propietat per la banda posterior, on destaca el marc de maó vist. Algunes obertures conserven una interessant ferramenta amb reixes de ferro forjat, del tipus espina de peix, feta a partir d'un tros de passamà en el qual a cops de tallant i martell s'ha donat forma adequada a l'espina. Pel que fa a l'interior, cal destacar la llar de foc, de grans dimensions, i el bufet d'època per a guardar la vaixella. | 08273-53 | Carretera C-243b entre Sant Sadurní i Torre-ramona, al costat de la depuradora d'aigües. | Els orígens d'aquesta masia es troben al segle XV, a partir d'un privilegi reial concedit als germans Pere i Jaume Font contra Francesc Gralla, amb data del 10 de desembre de 1493, ratificat el 27 de desembre de 1553. En aquest document ja apareix esmentat un propietari de Cal Fermí Font. Es creu igualment que la masia Pas de Piles era un cens modern de Cal Fermí Font. També un membre d'aquesta casa, Pere Parellada, dit lo Fermí Font, era alcalde constitucional l'any 1820. | 41.4257700,1.8119100 | 400725 | 4586704 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66836-foto-08273-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66836-foto-08273-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Cal Font.Els tres cossos que formen la masia són edificacions diferents que s'han anat afegint al llarg del temps. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66838 | Pica baptismal de l'església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-de-sant-pau-dordal | <p>A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XII | La part de la pica que es conserva és bona, si bé cal tenir en compte que tan sols es conserva la meitat de la mateixa. | <p>Pica baptismal fragmentària que es troba encastada a la paret d'una capella a la dreta de la porta d'entrada a l'edifici. Sobresurt la meitat de la peça, ja que es va recuperar de dins del mur de l'església on feia de reompliment, faltant-li gairebé l'altra meitat sencera. La forma és tetralobulada, amb una sanefa composta per una successió de petits triangles capiculats rebuidats a la pedra, que entorna la boca. També hi ha un petit cordó ornamental que ressegueix tota la seva circumferència i, juntament amb aquest, un altre de més gros. La pica té un diàmetre exterior d'1,20 m i una alçada de 0,81 m. Finalment hi ha, a la part esquerra i alta de la panxa, una inscripció gravada: 'GURCO ME FECIT', corresponent al nom del constructor, o bé a qui en pagà l'obra. Els caràcters de la inscripció són bastant regulars.</p> | 08273-55 | A l'interior de l'església de Sant Pau d'Ordal | <p>Aquesta pica baptismal va aparèixer durant les tasques d'excavació arqueològica que es van realitzar als anys '40 del segle XX a l'església i la necròpolis de l'església de Sant Pau d'Ordal. Segons els caràcters de la inscripció de la pica, es podria adscriure la peça a un període comprés entre els segles XII i XIV. La forma interna d'aquesta pica, còncava i de secció tetralobulada, era freqüent als segles V i VI, tant a les fonts encastades al paviment de l'església com a les piques exemptes. Segurament, aquesta forma va continuar utilitzant-se fins a finals de l'alta Edat Mitjana, i potser també durant els segles XIII i XIV, tot i que en aquest moment les formes ja canvien.</p> | 41.3814600,1.7959400 | 399322 | 4581804 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66839 | La Nova Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nova-font-santa | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font situada a la banda nord del santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, en una paret de pedra moderna, on hi ha l'aixeta. Adossada a aquesta paret, a nivell de terra, hi ha la bassa, també de pedra, que recull l'aigua. Sobre l'aixeta, entre una finestra i una porta d'entrada al santuari, hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Font Santa, feta amb rajoles vidrades, a mode d'ex-vot. Al fons de la imatge es veu un paisatge amb el castell de Subirats i el santuari. Tota la composició està emmarcada per decoració a base de fulles allargades, amb escuts de Catalunya a les quatre cantonades de l'enrajolat. | 08273-56 | Al castell de Subirats, darrera del santuari | Segons l'estudiós local Ramon Bosch de Noya, el nom de la font prové de la tradicional creença en que un dia indeterminat en el passat aparegué una imatge de la Mare de Déu dintre d'un espès esbarzerar, molt a prop de la font. Aquesta és la raó per què a part de la font, la Verge també és la Verge trobada Mare de Déu de la Font Santa; i fins i tot la torrentera se la coneix per la torrentera de la Font Santa. | 41.4163200,1.8166700 | 401108 | 4585650 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66839-foto-08273-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66840 | Font de la Plaça Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-subirats | XXI | Font d'obra nova, feta de totxo vist. Al cos central que sobresurt respecte a la resta, on hi ha l'aixeta, els totxos es disposen enfilades horitzontals, i està coronat per una filada de maons disposats verticalment. A cada lateral d'aquest cos central hi ha una banqueta, feta de totxo a la base; la de l'esquerra és més allargada que la de la dreta, i està coronada per una gruixuda llosa de pedra. La banqueta de la dreta, en canvi, és molt més curta, i sobresurt lleugerament perpendicular a la resta de la font. | 08273-57 | A Sant Pau d'Ordal, al camí enjardinat que de la Plaça Subirats baixa al camp de futbol. | El conjunt de la Plaça i Parc de Subirats, a Sant Pau d'Ordal, on s'integra la font, fou dissenyat per l'arquitecte Iñaki Ozcariz. S'inaugurà el mes de juny de l'any 2005. | 41.3827700,1.7958600 | 399317 | 4581949 | 2005 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66840-foto-08273-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La font està perfectament integrada en l'estètica del conjunt que formen la Plaça Subirats i els voltants del camp de futbol. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66849 | Escultura de la Plaça Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-subirats | Tríptic del '1r SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2003). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | XXI | Caldria valorar el desgast que li suposa a l'escultura de fusta el fet que estigui a l'intempèrie. | Escultura abstracta de fusta en forma de bloc rectangular lleugerament corbat de 3 metres d'alçada i una base trapezoïdal irregular de menys d'un metre quadrat. Presenta, a la part frontal superior, un desdoblament a mode de llibre entreobert. La fusta no és llisa, està plena d'osques transversals. L'escultura està fixada a terra mitjançant una plataforma metàl·lica. | 08273-66 | Plaça de Subirats (Sant Pau d'Ordal) | L'escultura és el resultat del 1r. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 16 i 20 de juny de 2.003, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: CLAUDE LE LUHERNE (Bretanya), ALFREDO SÁNCHEZ (Salamanca), EVA ROUKA (Txecoslovàquia), ANTON MENDIZÁBAL (Donosti), JOSEP MASSANA (Sant Pau d'Ordal), i LLUÍS BANTÍ (Olot). Alfredo Sánchez, autor d'aquesta escultura, va néixer a Salamanca l'any 1948 i actualment resideix a Barcelona. Es formà artísticament a l'Escola Massana i a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja, a Barcelona. Va rebre un premi extraordinari de fi de carrera. Ha realitzat exposicions temporals els anys 1989 (al Centre d'Art Alexandre Cirici, de l'Hospitalet de Llobregat); 1992 (a la Galeria d'Art Can Marc, Begur; i a la Galeria Lleonart, Barcelona); 1993 ( al Centro Cultural Chamartín 'Nicolás Salmerón', Madrid, i a la Galeria Lleonart, Barcelona); 1994 (a la Galeria Trànsit-Art, a Barcelona, i al Centre Cultural Escoles Velles, a Begur); 1999 (Galeria Lleonart, Barcelona); 2000 (a la Galeria Rafael García, Madrid); i el 2002 (a la Fundació Niebla-Baix Empordà, a Casavells). | 41.3830200,1.7956600 | 399301 | 4581977 | 2003 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66849-foto-08273-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66849-foto-08273-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Alfredo Sánchez | El conjunt de la Plaça i Parc de Subirats, a Sant Pau d'Ordal, on s'integra l'escultura, fou dissenyat per l'arquitecte Iñaki Ozcariz. S'inaugurà el mes de juny de l'any 2005. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||
| 66850 | Can Serra (Caves Castellroig) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-caves-castellroig | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XIX | Masia de nova construcció, edificada sobre les restes d'una masia més antiga, formada a partir de diversos edificis ocupats actualment per les dependències de les Caves Castellroig, així com una capella privada, moderna. Aquests edificis no són sinó annexos d'un edifici principal, de planta basilical, amb un cos central, amb teulada a doble vessant, que sobresurt de dos cossos laterals amb teulada a un sol vessant; reprodueix l'esquema de la masia catalana tradicional de planta basilical. L'únic element conservat de la masia antiga és part d'un mur, que ara forma part de la capella moderna. Aquest mur està fet a partir de blocs de pedra irregulars, lligats amb morter de calç i sorra, amb presència d'alguns fragments de maó escampats arreu del parament. El celler, ara restaurat, és igualment originari de l'antiga masia, amb la porta que s'utilitzava per a entrar el raïm amb les portadores. També hi ha una premsa de cargol, els cups i les trepitjadores. | 08273-67 | C-243, de Sant Sadurní a Vilafranca, km.1 | L'actual masia de Can Serra, amb les caves Castellroig, s'ha edificat sobre les restes de l'antiga. A partir d'una escriptura de l'any 1880 sabem que la masia ja existia el 1834; el que sembla segur és que no és anterior al segle XIX. L'esmentat document és la venda que el senyor Magí Ràfols i Mir fa al senyor Ramon Casanovas i Escudé d'una partida de terra a la qual hi ha dues cases juntes assenyalades amb el número 49, de planta baixa i pis, a les quals hi ha cinc cubes de les anomenades de set càrregues, que s'inclouen a la venda. La finca s'ubicava al terme de Lavern, districte municipal de Subirats, partida de Can Pera de la Mina, que el senyor Ràfols heretà de la seva mare, Francisca Mir i Rabentòs, segons consta al testament dipositat al notari de Sant Sadurní d'Anoia, Jaume Domingo Mullob, amb data 19 d'agost de 1834. Era una masia de planta rectangular, amb diversos cossos. Sabem que tenia un portal d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra picada amb aresta viva, rellotge de Sol rectangular a la façana, balcons amb baranes de ciment a imitació de barrots de ceràmica cuita. Era una de les poques masies de Subirats que tenia la façana de carreus de pedra. A la part posterior de l'edifici hi havia un pou que, a diferència de l'estructura de pedra de la casa, estava fet amb rajola. | 41.4176600,1.7730200 | 397462 | 4585849 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66850-foto-08273-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66850-foto-08273-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El nom de Can Serra és el nom que ha adoptat la família Sabaté i Coca per anomenar la finca on s'ubiquen les seves caves, si bé al llarg de la història la propietat ha rebut diverses denominacions. Aquest fet provoca que es pugui trobar la mateixa masia esmentada de diverses formes, encara avui dia. L'antiga masia havia rebut al llarg del temps diversos noms: Cal Ramon Pelut, Cal Porcater, Cal Pere de la Mina, Cal Casanovas o La Casa Vella.Cal fer esment també de dues peces que es conserven a l'inetrior de la capella: es tracta, d'una banda, de la pica d'aigua beneïda, que sembla ser una mola de molí antiga i reaprofitada per a aquest ús; i el basament de l'altar, que correspon a un bloc de pedra d'aparença antiga, sense poder fer més precisions. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66852 | Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-den-lleo-0 | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. Maset d'en Lleó (2005): 'Centenari Casa Nova Maset d'en Lleó'. Fulletó. | XVII-XX | Antiga masia amb caves, l'edifici principal de la qual és una reforma realitzada a principis del segle XX sobre un anterior del segle XVII. És un edifici de planta quadrada amb alguns afegits, de dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant i cantoneres de pedra vista. Entre els afegits destaca una torrassa que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici. Aquesta torrassa és de planta quadrada amb finestres als quatre vents i teulada a quatre vessants. A la façana principal les obertures són d'arc rebaixat, amb emmarcat de maons; destaca la ferramenta forjada del portal principal, així com la barana del balcó que hi ha a sobre de la porta, igualment de ferro forjat. De la masia antiga tan sols es conserva l'antiga façana amb un rellotge de Sol que hom troba a l'entrada lateral que des de l'exterior dóna a les caves, darrera d'un baluard que tanca la finca. D'aquesta façana tan sols es veu el tram del rellotge, que presenta, sota seu, un parell d'obertures amb els llindars de pedra i els arcs de maó vist, i a banda i banda del rellotge, dues petites finestres quadrades. El rellotge de Sol és modern; està decorat a partir d'una esfera que centra la composició. Aquesta esfera és el rellotge pròpiament dit, amb els fusos horaris; en la figura d'un Sol més petit, amb ulls, nas i boca, hi ha el gnòmon o vareta que projecta l'ombra indicadora de l'hora. Als voltants de l'esfera la decoració està feta a partir de gotims de raïm amb els seus pàmpols. Coronant el rellotge hi ha el nom de 'El Maset del Lleó' amb l'escut dels Massana. A sota hi ha una inscripció on es llegeix: 'Pels camins del cel el Sol va fent via. Mira l'hora que és i aprofita el dia'. A la banda dreta de la façana del rellotge hi ha l'edifici nou, descrit anteriorment; a l'esquerra ha hi la nau de la cava, de l'any 1905, contemporània a la casa nova. Del seu interior destaquen els pilars de maó vist, que suporten una interessant encavallada de fusta, algunes bigues de la qual són originals, i d'altres són posteriors, fetes a semblança de les antigues. | 08273-69 | A 1,2 km a l'oest de Sant Pau d'Ordal, carretera BV-2428 i camí terrer | La masia El Maset de Sant Pau d'Ordal s'havia anomenat antigament 'El Maset de les Canyes'. Després s'anomenà solament 'El Maset', fins que l'heretà el senyor Guillermo Lleó, moment en què passà a anomenar-se 'El Maset del Lleó'. Actualment el nom de la masia, juntament amb les terres que l'integren s'anomena 'Finca El Maset', ja que el seu propietari és el senyor Eudald Massana Noya, integrant de la novena generació d'aquesta família. En un principi estaven com a rabassers al Maset, fins que l'any 1975 esdevingueren propietaris. Els propietaris anteriors eren Modesto Lleó Ubach, Guillermo Lleó y de Moy, i Guillermo Lleó Royo, qui va vendre la finca a Antonio Massana Ràfols, pare de l'actual propietari, Eudald Massana Noya. Les terres de la finca El Maset pertanyien, en un principi, a cal Mata de la Plaça, de Sant Pau d'Ordal. Quan aquestes terres foren propietat de la família Lleó, aquests pagaven tributs en espècie al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, que pertanyia a l'abadia de Montserrat. Tot i que probablement era més antiga, trobem documentada la família Lleó des del Segle XVIII, concretament des de l'any 1781, en què s'esmenta Fèlix Lleó de Vilanoveta, de la parròquia de Sant Martí Sarroca, amo de la Casa Mata de la Plaça de Sant Pau d'Ordal. | 41.3813800,1.7809500 | 398068 | 4581812 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Maset de les CanyesUn annex al celler, posterior a l'any 1905 fou un corral per a aus.A l'interior de la casa es conserva una interessant sèrie de fotografies antigues en blanc i negre, sobre els treballs a les vinyes. Hi ha retratats alguns dels membres de la família Massana Noya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66853 | Centre Recreatiu de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-de-can-rossell | XX | Edifici d'estil racionalista, de maó arrebossat de guix de color rosat a les façanes, excepte el sòcol, d'un color vermellós fosc. A la façana principal destaca la port d'entrada, ample, amb una finestra a cada costat, i el coronament, separat de la part baixa per una cornisa de maons, amb quatre pilastres de maó arrebossat del mateix color vermellós que el sòcol, que el divideixen en tres trams, dos laterals, plans, sota els quals hi ha un fanal de ferro forjat, i el central, semicircular, on hi ha pintat l'emblema o escut del Centre Recreatiu de Can Rossell, sota el qual hi ha la data de 1927. La façana lateral, que dóna al carrer de Can Rossell, presenta una porta lateral d'accés al centre i una filera de finestres amb el marc de maó vist. A l'esquerra de la façana principal hi ha un annex de pedra amb teulada a un sol vessant i porta de maó amb arc rebaixat. | 08273-70 | Al nucli urbà de Can Rossell | 41.3978000,1.8054600 | 400143 | 4583607 | 1927 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66853-foto-08273-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66853-foto-08273-70-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66855 | Font d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dordal | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat als laterals inferiors, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha el forat per a l'aixeta, però l'aixeta pròpiament dita no hi és. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. La font té dues inscripcions de marbre. A la de l'esquerra hi diu: 'Captació d'aigües a Subirats i servei de distribució a Ordal'; a la placa de la dreta es llegeix: 'Inaugurat pel president de la Generalitat, molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soley. Subirats, 28 d'abril, 1985'. | 08273-72 | Plaça de la Creu, a Ordal | 41.3942500,1.8473800 | 403642 | 4583165 | 1985 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66855-foto-08273-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66858 | Font de Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lavi | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat als laterals inferiors, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. | 08273-75 | Al nucli urbà de Ca l'Avi | 41.4101200,1.7383300 | 394551 | 4585054 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66858-foto-08273-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66858-foto-08273-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66859 | Font dels Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-casots | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat a la part inferior, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua, fet de maons. La font està situada en una zona de pendent enjardinada que comunica dos carrers del nucli dels Casots per mitjà d'unes escales: la font es troba a la zona del mig. A cada costat de la font hi ha un banc d'obra; aquesta obra envolta també la font, creant un espai unitari. A banda i banda de la font hi ha una placa commemorativa. A la de l'esquerra es llegeix: 'Captació d'aigua a Subirats i servei de distribució als Casots.' A la de la dreta diu: 'Inaugurat pel President de la Generalitat de Catalunya, molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley. Subirats, 28 d'abril de 1985'. | 08273-76 | Al nucli urbà dels Casots | 41.4090000,1.8087100 | 400432 | 4584846 | 1985 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66859-foto-08273-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66860 | Font del Pago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pago | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra amb un cos semi-poligonal inferior coronat per una bassa d'obra de maó, semi-cilíndrica; i un cos superior pla, on hi ha l'aixeta. El sòcol dels dos cossos està decorat amb rajoles blanques i blaves formant un escacat. La font està coronada formant un escalat piramidal. Ambdós cossos estan adossats a una paret d'obra arrebossada amb guix de color beige; a banda i banda de la font hi ha dos bancs d'obra allargassats. Tot el conjunt està coronat per una cornisa de maó pla, que sobresurt a la part central, on coincideix amb la ubicació de la font, fet una coronació ondulant. | 08273-77 | Al nucli urbà d'el Pago | 41.3866600,1.8151700 | 400938 | 4582359 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66860-foto-08273-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66861 | Font de Can Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-batista | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat als laterals inferiors, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. L'estètica d'aquesta font és la mateixa que trobem a altres barris de Subirats, com a emblema del municipi. | 08273-78 | Plaça del Col·legi, al nucli de Can Batista | 41.4107700,1.7749300 | 397611 | 4585082 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66861-foto-08273-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66863 | Creu del castell de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-castell-de-subirats | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 189-199, 270-271. RAVENTÓS I ESCOFET, Josep; BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1976): 'El Castell de Subirats'. Seix i Barral Germans, S. A. Barcelona. | XX | Creu de terme del castell de Subirats, s'alça al pati de ponent del castell de Subirats. Es tracta d'una creu de pedra, de planta quadrada i dos peus, amb columna octogonal, coronada per un capitell octogonal, on s'hi representen les quatre parròquies de terme municipal de Subirats, amb els seus patrons, excepte la de Sant Pere de Subirats, representada per l'escut parroquial. També hi ha representades les capelles de Sant Josep de Can Cartró, Sant Sebastià de Can Ravella; Sant Joan Salerm i de Sesrovires i Sant Benet d'Espiells. Coronant el capitell, la creu, orientada d'est a oest, amb una escultura d'una Mare de Déu seient d'una banda, i un sant Crist d'una altra. La creu és d'estil neogòtic. A la banda del pati, pocs metres per sota de la situació de la creu, hi ha una placa amb una inscripció que diu: 'Creu de Crist i creu de tots els que siguin vàlids els mots; el Cel és del bon hereu que es fa creu de Crist en Creu. Mossèn Pere Ribot'. | 08273-80 | Carretera BV-2427, km. 3,8, a ponent del recinte del castell de Subirats. | La creu de terme del castell de Subirats va ser beneïda l'1 de maig de 1984 | 41.4163200,1.8164200 | 401087 | 4585650 | 1984 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66863-foto-08273-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66863-foto-08273-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66864 | Església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pau-dordal | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 187. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181. | XII | Església d'una nau amb absis, portal adovellat i campanar de planta quadrada al costat esquerra de la façana principal, situada a llevant, en lloc de l'absis, degut a una profunda remodelació realitzada l'any 1919, de resultes de la qual la orientació de l'edifici està capgirada totalment, amb l'absis mirant a ponent. A la façana principal i en part de la façana sud hom pot observar un parament format per carreus ben escairats i polits, de mida irregular, disposats en filades uniformes. La façana sud presenta també una finestra d'una sola esqueixada, amb llinda monolítica retallada en arc. El campanar de torre, de planta quadrada, es troba a l'angle sud-est de l'edifici, i presenta un sol nivell de finestres, amb quatre obertures esveltes coronades per arcs de mig punt. L'aparell és similar al de les parets sud i est, si bé la part alta de la torre està totalment alterada, acabant en un terrat amb merlets als quatre angles. Aquest campanar té tres campanes. La de la cara nord fa 69 cm. de diàmetre i té una inscripció que diu 'Maria del Rosari. Sant Pau d'Ordal. 1955'. La campana de la cara est fa 88 cm. de diàmetre i té una inscripció escrita en llatí, que traduïda diu: 'En el baptisme dels infants m'alegro. En la mort dels fidels ploro. En tot temps lloo Déu. M'anomeno Paula. Parròquia de Sant Pau d'Ordal. Joan Borràs, Rector. Any del Senyor 1959. Em va fer Murua Vitoria. Espanya'. La tercera campana és al terrat i connectada al rellotge, i no presenta cap inscripció. A finals de l'any 1989 es va col·locar un sistema electro-mecànic que actua sobre les dues campanes grans, fent els tocs de l'Angelus, de Difunts i repica per cridar a missa, de forma automàtica. Aquest campanar té una alçada de 15 metres. Durant unes obres que es portaren a terme als anys ‘40 a la necròpolis d'època medieval pertanyent a l'església, al sector sud, van aparèixer dos elements arqueològics destacats (veure fitxes associades): un sarcòfag antropomorf fet de pedra calcària i una pica baptismal; tots dos elements d'època romànica. Les dues peces estan actualment conservades a l'interior de l'església. L'equip elaborador de la Carta Arqueològica de 1990 relaciona aquestes peces amb la primitiva construcció de l'edifici, o bé d'un anterior no documentat, també de tipus religiós. Quan es descobrí el sarcòfag també aparegueren força restes humanes. | 08273-81 | Plaça de l'església, s/n (Sant Pau d'Ordal)/Carrer de Sant Pau | La data més antiga de què tenim constància sobre l'església de Sant Pau d'Ordal són els anys 1054-1060, en què Mir Geribert, senyor del castell de Subirats, féu donació al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs de totes les seves possessions des del gorg negre al torrent i el prat, passant per Sant Pau. L'any 1095, l'església passà a ser propietat del cenobi de Sant Sebastià, en virtut de la donació que en va fer Arnau Mir de Santmartí, juntament amb la seva dona Jordana i el seu fill Jordà. Arnau Mir disposà també que els monjos celebressin un ofici per la seva ànima a l'església de Sant Pau. Aquesta cessió va ser ratificada pel bisbe de Barcelona l'any 1101. El 1147 es documenta també un plet entre el castlà de Subirats, Alaman, i el prior dels Gorgs, resolt a favor del segon. En aquest plet el castlà pretenia el dret de percepció de les civades, joves, palles, toltes i forces de la parròquia de Sant Pau. Aquest tipus de conflictes jurisdiccionals entre els senyors de Subirats i els priors dels Gorgs s'allargaren al llarg dels segles XIII i XIV. Finalment, el 1409, Sant Pau d'Ordal i Sant Sebastià dels Gorgs van passar a dependre de Montserrat, fins que el 1835, a causa de la desamortització de Mendizábal, fou retornada de nou a Subirats. El 1936 l'església i la rectoria van ser saquejades, destruint-se gran part del seu patrimoni documental. Actualment, a la rectoria es conserven els documents que es van salvar de la destrucció de l'arxiu parroquial de Sant Pau. Durant unes obres que es portaren a terme als anys ‘40 a la necròpolis d'època medieval pertanyent a l'església, al sector sud, van aparèixer dos elements arqueològics destacats (veure fitxes associades): un sarcòfag antropomorf fet de pedra calcària i una pica baptismal; tots dos elements d'època romànica. Les dues peces estan actualment conservades a l'interior de l'església. L'equip elaborador de la Carta Arqueològica de 1990 relaciona aquestes peces amb la primitiva construcció de l'edifici, o bé d'un anterior no documentat, també de tipus religiós. Quan es descobrí el sarcòfag també aparegueren força restes humanes. | 41.3814600,1.7959400 | 399322 | 4581804 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66864-foto-08273-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66864-foto-08273-81-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66865 | Sant Joan Sesrovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-sesrovires | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 198. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 189. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, 1988, pp. 262-263. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p 183. | XII | Església d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, que arrenca d'una cornisa motllurada. La capçalera, a llevant, presenta un absis semicircular, lleugerament atalussat, amb una finestra al centre d'una sola esqueixada, paredada. L'absis està precedit per un tram presbiterial; tot aquest sector de l'edifici presenta, sobre el parament original, un segon tram arrebossat que suporta la teulada, i que presenta tres finestres molt estretes a mode d'espitlleres. A la façana nord s'obre la porta d'accés al temple, en arc de mig punt, prop de l'angle sud-oest. A la façana sud es pot observar una finestra, reformada. Aquesta façana queda tancada pel baluard del cementiri. A la façana oest es pot observar un ull de bou, també molt alterat, sota del campanar d'espadanya de dos ulls, que corona aquesta façana. Darrere de l'espadanya s'ha construït més modernament una teulada que permet accedir al campanar. El campanar, que fa 10 m. d'alçada, té una campana de 25 cm, que no presenta cap inscripció. L'edifici va quedar molt reformat amb l'afegitó d'una capella a l'angle nord-est, així com amb el sobrealçament de tota l'església, i la decoració interior, que amaga l'original, de la qual tan sols es veu la motllura, de quart de volta d'esfera, que formava el ràfec primigeni de la coberta de l'absis, i part dels paraments exteriors, on s'observa un parament de carreus irregulars, ben disposats, amb filades verticals i juntes encintades, que confereixen a l'edifici un aspecte de grans proporcions, però de tecnologia i detalls arcaïtzants. Al fons de la nau hi ha el cor, amb una escala de cargol al lateral. | 08273-82 | Al nucli de Torre-ramona, al cementiri. | L' edifici que ens ha arribat és data al segle XII, però existiria ja l'any 917. El primer esment documental on s'esmenta clarament l'església data de l'any 1325, en la concessió de sepultura atorgada pel bisbe Ponç de Gualba a Berenguer de Corbins al cementiri de l'església de Sant Joan, sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats des del segle XIII. Sembla que els feligresos de Sant Joan es negaven a pujar a l'església de Sant Pere del castell de Subirats a escoltar la missa en les festivitats, tal i com era costum. Berenguer de Corbins, per tal de solucionar aquesta situació hi fundà un benefici per a l'església de Sant Joan en honor de Sant Jaume i manà construir una capella amb altar per a la veneració del sant. El bisbe Font, com a recompensa, li va concedir el dret a sepultura l'any 1325. En una visita pastoral de 1414, es diu que mai no hi ha hagut a l'església les fonts baptismals ni la sagristia; en canvi es notifica la presència del sagrari. Pocs anys més tard, el 1438, el sagrari es retira, ja que no hi viu cap prevere. L'any 1930, la rectoria es trobava en un estat ruïnós, el que provocà que el rector s'instal·lés a la Torre-ramona. És en aquest moment quan Sant Joan va perdre les seves funcions parroquials, tot i que va seguir essent sufragània de Sant Pere del castell de Subirats. Quan es va restaurar l'església castellera, Sant Joan perdé aquest privilegi, i ara resta tancada gairebé tot l'any. | 41.4202900,1.8200300 | 401395 | 4586087 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66865-foto-08273-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66865-foto-08273-82-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al fossar parroquial que hi ha al costat de l'església només s'hi enterren els veïns de Sant Joan.Aquesta església també s'anomena Església de Torre-ramona. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66866 | Sant Joan Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-salerm | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 200. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 183. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 260-261. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 86. OLIVELLA, Salvador (1998): 'La capella de Sant Joan Salerm', dins TOT SUBIRATS, nº26, novembre 1998, p.12. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 182. | X | Capella de planta rectangular d'una sola nau, coberta a dues vessants. A l'interior la coberta es resolt a partir d'una volta de canó de perfil rebaixat, reforçada per quatre arcs torals, dels quals els situats a l'est són ogivals, i els de la banda oest són de mig punt. L'absis semicircular, a llevant, està molt modificat, i presenta un ull de bou. A ponent, la nau es va ampliar amb un cos format per un transsepte i un absis semicircular. A la façana sud trobem la porta d'entrada al temple, senzilla, d'arc de mig punt amb les dovelles lligades posteriorment amb morter modern, amb dos graons, molt modificada. Tots els murs de l'edifici estan arrebossats; als llocs on el parament és visible, s'aprecia un reaprofitament de carreus molt més antics, potser romans. Tant a la façana nord com a la sud uns robustos contraforts ajuden a suportar les parets del temple. Més modern, del segle XVIII, és el campanar d'espadanya d'un sol ull, sobre el qual hi ha una creu, de 9,50 m. d'alçada, a la paret nord del temple. Disposa d'una campana de 60 cm. de diàmetre, construïda el 1940. Aquesta campana té una inscripció que, traduïda del llatí, diu: 'Francesc Olivella, la seva muller i els seus fills celebrant el triomf del cristianisme en la pàtria i la seva salvació en nom de Crist i de la puríssima Mare, foren donadors de Joana Maria Francisca, veu clamant lloances pel favor rebut. Any del Senyor 1940'. A l'oest trobem, adossat perpendicularment a la capella, un edifici el doble d'alt que aquesta, probablement la rectoria, de manera que el conjunt forma una planta de creu llatina. També la teulada d'aquest edifici és a dues vessants. A l'extrem oposat de la capella, aquest edifici annex presenta un absis que sobresurt del cos central. Les cornises d'ambdós edificis, fetes de maó, juguen amb motius geomètrics. | 08273-83 | Carretera BV-2154, km 0,5, dins la hisenda de Can Bas. | A França, Itàlia i Catalunya hi ha moltes esglésies i capelles dedicades a Sant Joan Baptista, com la de Sant Joan Salerm. L'etimologia del mot 'Salerm' fa referència a 'lloc ermotat', 'terra sense conrear'. Això es deu, segons Salvador Olivella, al fet que quan es va edificar la capella, tot el voltant era bosc, bàsicament d'alzina i garriga. Aquest bosc, conegut com 'l'alzinar', es va anar desartigant des de finals del segle XVIII fins a la segona meitat del XIX, a causa de l'extensió massiva del cultiu de la vinya a tot el Penedès. D'aquell bosc antic se'n conserva una part molt petita, plena d'arbres molt grans. La capella de Sant Joan Salerm es documenta per primer cop l'any 917, en un pergamí del monestir de Sant Cugat del Vallès; s'esmenten unes terres situades entre les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Aquestes esglésies podrien ser Santa Maria de Monistrol, Sant Pere de Lavern i, possiblement, Sant Joan Salerm. Va estar vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, ja des de final del segle X: l'any 992, Geribert, pare de Mir Geribert, va comprar a l'abat Odó de Sant Cugat una vinya i una garriga situades al castell de Subirats, al costat de la 'casa de Sant Joan'. A principis del segle XI, diverses butlles papals confirmen la subjecció de la capella al monestir vallesenc, juntament amb els seus béns i possessions. A altres referències documentals del mateix monestir de Sant Cugat s'hi esmenta el nom de Sant Joan dins el terme de Subirats, són dels anys 1002, 1007, 1023 i 1098. Al segle XII tenim documentades diverses donacions dels castlans de Subirats a la capella de Sant Joan. Així, l'any 1167, Ramon, germà de Pere de Subirats, li llega un morabatí; el 1185, la seva esposa Azlada, o Adelaida, li llega dos morabatins. D'altra banda, el 1311, el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, va visitar la capella, quan Arnau Camora era rector de Sant Pere de Lavern; d'aquella visita es dedueix que la capella de Sant Joan Salerm era aleshores sufragània de Sant Pere de Lavern. Sabem que al segle XIV hi havia al voltant de la capella un nucli de població disseminat, ja que al fogatge de 1358 hi consten cinc focs per a 'Sant Johan Çalerm': els focs d'Arnau Soler, Guillem Ferrer, Bernat Raffat, n'Albareda vídua i na Clareta vídua. L'any 1693 la capella fou visitada pel degà del Penedès. Als anys '40 del segle XX es va portar a terme una remodelació de l'edifici. Segons Salvador Olivella, per les característiques que presentaven les parets i arcades abans d'aquesta remodelació, la capella podria tenir orígens visigòtics. Sota l'altar primitiu hi havia una sitja, dins la qual s'hi van trobar, durant la intervenció dels anys '40, restes de rajoles vidrades, molt trossejades, amb la imatge de Sant Joan Baptista, encerclat per una gran sanefa, detalla cap a finals del segle XVII-principis del XVIII. També es van trobar ossos al voltant de les quatre parets de la capella, que després de la reconstrucció van ser abocats a l'ossari del cementiri de Sant Pere de Lavern. | 41.4037400,1.7523100 | 395709 | 4584329 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Existeix la possibilitat que aquest transsepte substitueixi un antic santuari; si això fos així, la capella de Sant Joan Salerm seria un cas únic al romànic català. | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66867 | Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-lavern | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 185. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 206-214; 271. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 85. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190-191. | XX | Església d'estil neoromànic, edificada al mateix emplaçament que ocupava l'antiga església romànica, de la qual no en queda cap rastre, excepte algunes pedres, algunes amb marques de picapedrer. L'edifici és de planta rectangular, d'una sola nau, absis semicircular i façana amb porta d'arc de mig punt amb arquivolta, imposta i capitells decorats, dintell i timpà llis. Sobre la porta, una gran rosassa també molt ornamentada. Coronant la façana hi ha una creu de pedra amb ràfec i arqueria cega. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha el campanar, de torre de planta quadrada, amb obertures per a les campanes i coronament de merlets esglaonats. El campanar, que fa 20,5 m. d'alçada, té una sola campana, de mida irregular, feta l'any 1940. A l'interior de la primera capella lateral, a l'esquerra del portal d'entrada a l'edifici, es conserva una pica baptismal de pedra calcària, romànica, la més gran de la comarca, datada al segle XI (veure fitxes associades). Cal destacar les pintures dels laterals de l'interior de l'església, es tracta de quatre grans murals, dos a cada banda, i un cinquè a l'absis, realitzats l'any 1951 per J. Busquets i F. Vidal i Gomà. Els temes representats són diversos episodis de la vida de Sant Pere i de Jesucrist, destacant el mural de l'absis, on es representa Sant Pere com a 'pescador d'homes', ja que apareix en una petita embarcació de pesca llençant xarxes a la mar 'pescant' persones. A l'entrada de l'església hi ha les restes de l'antiga creu de terme, de la qual es pot observar els graons i la columna. | 08273-84 | Carretera BV-2428, km 5,2, a 1 km de Lavern | Tot i que l'església actual és neogòtica, construïda entre els anys 1912 i 1925, ocupa el mateix emplaçament que l'església antiga, esmentada possiblement l'any 917, quan Ermenard i Udalard van cedir un alou als monjos de Sant Cugat, prop de l'Anoia, al riu de Bitlles, dins el terme del castell de Subirats. La primera menció segura de l'església és de l'any 1053, en el testament sacramental de Mir Lloc Sanç. També Guitard, en el seu testament, de l'any 1130, llega un morabatí a Sant Pere de Lavern per a celebrar misses. Consta també en el testament de Guillem Dalmau, l'existència d'un altar dedicat a Sant Martí dins l'església. El testament fou jurat per Berenguer i Guinabal sobre aquest altar l'any 1134. Al llarg del segles XII i XIII la parròquia surt esmentada en diverses donacions, fins i tot els anys 1279 i 1280, l'església va contribuir a les croades amb 40 i 38 sous respectivament. L'església antiga, la romànica, fou totalment destruïda, però per algunes fotografies conservades dels anys deu del segle XX, sabem que era un edifici ple d'afegits, amb un imponent campanar d'espadanya de dos pisos i dues obertures per pis que havia modificat enormement la seva primitiva estructura romànica. | 41.3973600,1.7665400 | 396889 | 4583603 | 1912-15 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66868 | Capella de Sant Sebastià d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-sebastia-dordal | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 263-264. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 187. | XVIII | Capella de planta rectangular, amb absis orientat a llevant, recte. La teulada és a dues vessants, amb teula àrab, que cobreix la volta, constituïda a partir d'arcs torals amb voltes nervades, mentre que els arcs formers, els laterals, són de mig punt. El campanar és d'espadanya, amb un sol ull, situat sobre el frontis; està fet de maó i actualment no té campana. La porta d'entrada és d'arc escarser, amb pedra treballada; amb la data 1782. A sobre, l'escut nobiliari del comtat d'Olzinelles, concedit pel papa Lleó XIII el 1883, a Hermenegild d'Olzinelles i de Tos, propietari de la hisenda de Can Ravella. L'escut és de tipus quadrilong francès, timbrat per una corona comtal. Dins el seu camper, tres alzines, la del mig més baixa a sobre d'aquest. Centrant la façana hi ha una finestra d'ull de bou. L'interior de la nau és senzill; destaca, però el retaule barroc de l'altar major, dedicat a Sant Sebastià. La capella és panteó de la família Ravella, ara Camps. La capella es troba adossada als habitatges del nucli de Can Ravella. Tant la capella com les cases han estat pintades uniformement. | 08273-85 | Al carrer de la Capella, prop del poble d'Ordal. N-340, km. 312,2 | Abans Capella de Sant Esteve de Can Ravella. Va ser utilitzada pels veïns d'Ordal com a església parroquial fins a la construcció, a inicis del segle XX, de la nova església de Sant Esteve d'Ordal. L'actual capella és del segle XVIII, però la construcció de la primitiva capella sota l'advocació del protomàrtir Sant Esteve, és molt més antiga ja que s'esmenta per primer cop l'any 1414, en que fou visitada pel bisbe Francesc Climent Saperes. Trobem notícia sobre els seus orígens en el document de sol·licitud que realitza Hermenegildo de Olzinellas y de Thos y de Ravella, Compte de Ozinellas, al Bisbat de Barcelona: ' ... Que estando proximo a terminarse las obras de restauración de la Yglesia de San Esteban de Ordal (Subirats), que como patrono de la misma y con correspondiente autorización viene costeando para ponerla en condiciones de seguridad, buen aspecto y holgura que el divino culto requiere, y deseando que consten algunos datos que sobre dicho Patronato se conservan en el archivo de Casa Ravella, con todo el respeto debido a S. Exc. Ilma. Solicita le faculte para colocar sobre la puerta de la Sacristia una pequeña lápida con el texto siguiente: Se ignora quien fue el primer Ravella que edificó esta Yglesia, sólo consta que en 1100 fue enterrada aquí Montserrate Ravella, en 1520 fue reedificada, en 1782 fue restaurada después de ser incendiada por los franceses. Todo por los Ravellas, señores de San Esteban de Ordal. En 1903 ha sido restaurada por D. Hermenegildo de Olzinellas y Thos y de Ravella, conde de Olzinellas. Gracia que espera alcanzar de S.E.I. - Barcelona, 3 de febrero de 1902.- El conde de Olzinellas. A su Eminencia Ilustrísima, el Cardenal Casañas.' (RAVENTÓS, 2003). Un altre document, escrit per Mn. Isidre Solsona, que hi va viure a la casa del capellà entre els anys 1882 i 1924 aporta també informació del suposat origen: '... Crec, i amb fonament, que l'Església primitiva, que era molt petita, va ser edificada a l'any 1520. Dic això perquè hi havia una de les pedres del costat de la sagristia amb la següent inscripció INRI - 1588. (RAVENTÓS, 2003). Al segle XVII, Sant Esteve d'Ordal era sufragània de Sant Pau d'Ordal. L'any 1657 es documenta una llicència del vicari general a Antoni Ravella i la seva família, de la parròquia de Sant Pau d'Ordal, per a fer sepultura a l'església de Sant Esteve d'Ordal. L'any 1782 l'antiga capella es va enderrocar i es començà a construir la nova, més alta i gran seguint el testament del senyor Antoni Ravella i sota la direcció del mestre de cases Rafael Garito. El 12 de maig de 1810 es tornà a beneir la capella de Sant Esteve, ja que l'exèrcit francès l'havia utilitzat com a estable durant la Guerra del Francès. El dia de Sant Esteve de 1816 fou beneïda una nova imatge de Sant Esteve, la qual fou col·locada a l'altar major de la capella. Durant molts anys es va anar demanant una parròquia per al poble d'Ordal, des de l'any 1816, en què el senyor Antoni Ravella i Busquets va dirigir la primera petició al bisbe, fins al 15 de maig de 1843, en què el regidor de Sant Pau d'Ordal, Pau Guilera, juntament amb alguns propietaris i altres veïns exposaren al bisbe que, pel bé espiritual de la parròquia, el senyor rector havia de celebrar dues misses a Sant Pau d'Ordal i busqués una solució per a la quadra d'Ordal. El bisbe proposà al Comte d'Olzinelles que busqués un mossèn per dir les misses i va elegir al pare Josep, trinitari exclaustrat, qui amb gran zel tingué cura de la capella d'Ordal. L'any 1867, el senyor bisbe Pantaleó de Montserrat, a causa d'una nova reorganització parroquial al bisbat, signà i decretà l'erecció de la tinença parroquial de Sant Esteve d'Ordal. La categoria canònica de parròquia no li va ser atorgada fins a la publicació al butlletí del Bisbat el dia 18 de gener de 1964. | 41.3923400,1.8371200 | 402781 | 4582964 | 1782 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66868-foto-08273-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66868-foto-08273-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66868-foto-08273-85-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mestre de cases Rafael Garito | L'advocació històrica de la capella és la de Sant Esteve. Així consta a tota la documentació eclesiàstica. No hi ha cap constància documental de l'advocació a Sant Sebastià, fet estrany si tenim en compte que els canvis d'advocació requereixen de l'aprovació del bisbat.Segons Mn. Raventós, el fet que el nom de Sant Sebastià hagi esdevingut popular entre els veïns a l'actualitat es deu a la circumstància que després de la Guerra Civil el marquès de Camps va decidir crear una festivitat pròpia per al nucli de Can Ravella. El patró triat per a aquesta festivitat fou Sant Sebastià. Es va fer una imatge del sant que actualment es conserva a la casa de Can Ravella, i que es porta a la capella el dia de Sant Sebastià. | 96|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 66869 | Xemeneia de la bòbila de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-de-can-rossell | AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd. | XX | Xemeneia de planta hexagonal dividida en dos trams, més ampla a la base que al cim. Construïda amb totxos, el tram inferior presenta una porta amb arc de mig punt, i està separat del tram superior per una sanefa feta a partir de tres línies de maons esglaonats, pintats de blanc i verd. El tram superior, igualment hexagonal però més estret, no presenta cap obertura, i està coronat per una sanefa de tres línies de maons pintats de verd. | 08273-86 | Intersecció de la carretera BV-2427 amb camí de la urbanització de Can Rossell | 41.4011100,1.8103300 | 400555 | 4583968 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66869-foto-08273-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | És un dels pocs elements d'arqueologia industrial que es conserven a Subirats. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66870 | Barraca de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-guardia | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana i erma, prop d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,50 m. Disposa, al seu interior, de dues fornícules. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindars laterals de la porta estan fets amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret circular de la barraca, observant-se morter de calç per consolidar l'obertura. Per llindar superior hi ha, en canvi, una gran llosa. Aquesta porta té una alçada de 1,50 m. A la dreta de la porta s'observen restes d'un mur adossat a la barraca, que va davallant fins a quedar colgat sota terra. El sostre està cobert de pedruscall i terra, utilitzada per a consolidar les pedres que conformen la cúpula de la barraca. | 08273-87 | Camp de vinyes al N del barri de La Guàrdia, a Sant Pau d'Ordal | 41.3885500,1.7916600 | 398975 | 4582596 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66870-foto-08273-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66870-foto-08273-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66873 | Capella del Sant Crist d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 267. | XX | Edifici de dimensions reduïdes (6 metres quadrats aprox.) de factura moderna. Un sòcol de quatre fileres horitzontals de carreus de pedra artificial, cobreix un terç de l'edificació des de terra. La resta d'edifici està realitzat amb roca calcària en mamposteria lligada en bona part per ciment. Un arc de mig punt rebaixat del mateix material que el sòcol obre la capella a l'espai obert del cementiri. La part superior és rematada per un altre filera de carreus horitzontals. El sostre és a quatre vessants fet de maó i coronat per un element decoratiu de peces poligonals superposades. A la façana destaca centrat a la paret un símbol gravat sobre la pedra: un ancora amb una creu grega i les lletres del alfabet grec alfa i omega, símbol del principi i el final governat per Déu segons el cristianisme. A l'interior destaca un altar de pedra decorada amb motius geomètrics i una inscripció escrita en llatí dona fe de quan es va fer el cementiri actual (1949-1950) en substitució del que hi havia al costat de l'església de Sant Pau d'Ordal. | 08273-90 | Al cementiri municipal de Sant Pau d'Ordal | 41.3858100,1.8021000 | 399844 | 4582279 | 1950 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66873-foto-08273-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66873-foto-08273-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66874 | Creu del Port d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-port-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 270. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. p. 117-121. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | XX | Creu de terme de 5,30 m d'alçada, de base rodona, amb tres graons superposats octogonals de 0,19 m, com també és octogonal el sòcol de 0,90 m, la columna i el capitell que la corona. El capitell presenta figures en relleu; quatre representen evangelistes, la resta són imatges dels patrons de les parròquies veïnes: Sant Pere (de Subirats), Sant Mateu (de Vallirana), Sant Esteve (d'Ordal i de Cervelló), i Sant Isidre, que és patró de la pagesia. Sobre el capitell hi ha la creu, orientada de nord a sud, amb la imatge de Crist al cantó nord i la de la Mare de Déu de la Mercè a la banda sud. Al sòcol hi ha la inscripció de la benedicció de la creu, on s'hi llegeix: 'NOVITER AEDIFICATA AC BENEDICTA XVIII-MAII-MCMLII'. | 08273-91 | Al Port d'Ordal, en un tram tallat de l'antiga N-340. | La creu actual és de l'any 1952, però a l'indret on s'alça hi va haver una creu de terme molt més antiga, documentada l'any 1599, en un pergamí sobre l'afitament del Mas Pujol, una de les hisendes que avui formen el Lledoner. Signat pel notari de Barcelona, Alfons Miquel, al pergamí es diu que 'mitjançant d'una fita posada allí per termenar les terres de dit nostre mas Pujol, àlies Lledoner, i la del nostre mas de la Roca, continua pel camí reial que va de Barcelona a Vilafranca, fins a la creu antigament anomenada d'Ordal'. El 19 de març de 1810, durant la Guerra del Francès, la creu va ser destruïda, restant únicament els graons. Als anys '30 del segle XX fou totalment arrasada, de tal forma que avui no conservem cap resta de la creu primitiva. La projecció de la creu actual va ser encarregada a l'arquitecte Jeroni Martorell, i executada pel mestre Florenci Daura, amb un preu de 30.000 pessetes. El dia 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona Gregori Modrego i Casaus, beneí solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es van composar uns goigs a la creu musicats per Mn. Francesc Baldelló, recollits a l'obra de Josep Raventós. | 41.3897400,1.8768500 | 406099 | 4582632 | 1952 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66874-foto-08273-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66874-foto-08273-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Projectada per l'arquitecte Jeroni Martorell i feta pel mestre Florenci Daura. | També és coneguda amb el nom de la Creu d'Ordal.L'entorn on s'ubica la creu està molt degradat; ja que el fet de trobar-se en un tram tallat de carretera ha afavorit l'acumulació de residus urbans i deixalles de tot tipus. També hi ha un gran trànsit de camions que van i venen de les pedreres dels voltants, factor que no afavoreix la visita a la creu. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 66875 | Creu del Pago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pago | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 271. | XX | A la cornisa cònica que corona la columna hi ha unes lletres gravades de difícil lectura. | Creu de terme amb sòcol circular amb dos graons, sobre els quals s'alça una columna de forma arrodonida, d'uns tres metres d'alçada, feta amb pedres lligades amb morter. Està coronada per cornisa cònica que serveix de base a la creu, feta de ferro forjat amb la figura de Crist crucificat, i protegida per un barret cònic també de ferro. Té forma de pedró (creu commemorativa). | 08273-92 | A la cruïlla de la carretera BV-2427 amb el primer camí asfaltat a l'esquerra des de la N-340. | 41.3848700,1.8098600 | 400491 | 4582166 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66875-foto-08273-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66875-foto-08273-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Creu de Can Vendrell. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66876 | Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-isidre | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 271. | XIX-XX | Creu de terme de ferro forjat, dedicada a Sant Isirde, patró dels pagesos. La creu es recolza en un sòcol compost per quatre peus de ferro forjat, coronats cadascun d'ells per una punta cònica i adossats a la columna per tijes de ferro, que recorden motius vegetals. Enmig de la columna també hi ha decoració de ferro forjat en forma de petites fulles. Coronant la columna, tornem a trobar decoració en forma de fulles amb la punta cap al terra, que fan la funció de capitell que suporta la creu. Els extrems de la creu es rematen amb una decoració en forma de flor de tres fulles. | 08273-93 | Sortida de Sant Pau d'Ordal en direcció a la N-340. | 41.3845400,1.7990700 | 399588 | 4582142 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66876-foto-08273-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66876-foto-08273-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66877 | Creu del Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maset-den-lleo | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 271. | XIX-XX | Creu de terme de ferro forjat, que corona una columna cilíndrica de pedra treballada, de sòcol llis i fust estriat, amb un capitell atípic, on s'encasta la creu. La columna té una alçada de 1,70 m. i la creu uns 70 cm. La creu està molt decorada, presenta unes volutes als angles que formen els braços, els extrems dels quals acaben a mode de punta de llança. | 08273-94 | Intersecció entre la carretera de Lavern a Sant Pau d'Ordal (BV-2428) i camí del maset d'en Lleó. | 41.3838800,1.7853700 | 398442 | 4582085 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66877-foto-08273-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66877-foto-08273-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66878 | Creu de la Missió d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 271. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967', Barcelona, p.152. | XX | Creu molt senzilla, amb els braços cilíndrics, de grans proporcions, feta de formigó a partrir de dos cossos sobre una base de ciment de forma cònica. Té unes mides aproximades de 5,5 m d'alçada i 2 m el transsepte de la creu. La creu pròpiament dita consta de dos trams, un d'inferior, corresponent al tronc de la creu, i el superior, que és la creu en sí mateixa, amb els braços a mode de creu grega. Fa uns 5,5 m. d'alçada per 2 m. el braç transversal. Al basament cònic es llegeix una inscripció on diu 'Creu de la Missió. Del 14 al 25 de novembre de 1945. De l'11 al 22 de novembre de 1964' | 08273-95 | Plaça de la Creu, a Ordal | 41.3942200,1.8473900 | 403643 | 4583162 | 1945 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66878-foto-08273-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66878-foto-08273-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66879 | La Creu Trencada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-trencada | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 272. | XX | Creu de terme de ciment, que fa de fita que limita el terme municipal de Subirats amb el de Sant Sadurní d'Anoia. La creu està enclavada en una base troncocònica feta de pedres de tamany irregular lligades amb morter; aquest basament està recobert de ciment on, a la banda més propera a Sant Sadurní es llegeix una inscripció commemorativa, on es llegeix: 'Restaurada en la celebració de les Constantinianes. Any 1913'. Sobre aquesta primera base, que es recolza directament a terra, hi ha una segona base, circular i molt més petita, de ciment, sobre la qual hi ha enclavada la creu, la columna de la qual es divideix en dos cossos: l'inferior, de planta octogonal recolzat sobre una cúpula que fa de peu de la creu; i un cos superior, que és la creu pròpiament dita, amb les seves puntes lobulades. | 08273-96 | A la carretera de Sant Sadurní a Torre-ramona | Aquesta creu fou restaurada l'any 1913, tal i com recorda la inscripció que hi ha al basament. | 41.4259300,1.8003000 | 399755 | 4586736 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66879-foto-08273-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66879-foto-08273-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66880 | La Torre-ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-ramona | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1975): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història: La casa-palau dels Gralla'. Aplecs de la Font Santa al castell de Subirats. 6 d'abril i 1 de maig de 1975 LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 228-230. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 183-184.</p> | XVI | <p>Casal senyorial de planta quadrangular amb pati central, compost de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a quatre vessants. La façana principal és orientada a llevant, de composició sòbria però elegant, on destaca al mig un gran portal d'arc de mig punt adovellat. A banda i banda hi han dues petites espitlleres i dues petites finestres. Damunt seu, al nivell del primer pis, hi ha tres finestres renaixentistes, amb els ampits, llindes, brancals i trencaigües de pedra motllurada amb mènsules decoratives. Sobre la finestra central hi ha un matacà de pedra polida, i una petita finestra a cada banda d'aquest. En aquesta façana s'observen restes d'un antic rellotge de Sol. Un ràfec envolta tota la teulada. A ponent es troba la façana de caire més monumental, amb set finestres profusament treballades, repartides entre els tres pisos. A la façana de llevant hi ha una torre adossada a la mateixa alçada que l'edifici, de forma rectangular, sense elements ornamentals destacables. Al primer pis de la paret nord hi ha un terrat amb balustrada amb tres finestres com les de la banda sud. Al pati interior trobem un arc escarser de grans dimensions, de pedra polida, així com dues premses verticals de vi. El portal que comunica amb el celler, a la banda esquerra, està feta amb carreus. Del celler en surt una mina o passadís subterrani, d'uns 90 m de longitud, molt ben conservat, que queda tallat, aproximadament als voltants de l'església de Sant Joan Sesrovires. Es tracta d'un túnel fet durant la construcció de l'edifici, el qual aprofitava la terra que s'extreia per construir part dels murs del palau i les obres que hi afronten. Més endavant s'hi van fer nínxols, utilitzats per guardar els productes que calia mantenir frescos, especialment durant els mesos de calor. La profunditat màxima d'aquest túnel és d'uns 4,5 m respecte el nivell del sòl. A la mateixa banda del celler hi ha uns petita escala de pedra que comunica amb un portal motllurat. Al costat hi ha una finestra renaixentista amb mènsules decorades amb caps d'àngels alats, corresponent a la que fou la dependència del cos de guàrdia i servents del palau. A la dreta del pati trobem l'entrada principal, amb arc escarser, així com l'escala principal, amb llambordes, que porta a la planta noble. Al primer pis hi ha dos finestrals d'època, al de ponent, les mènsules decorades amb bèsties fantàstiques, i al de la banda sud amb àngels alats. Al primer pis hi ha un passadís, amb quatre arcades ogivals amb fines columnetes, dotades de base i capitell, que formen un conjunt que despren gran esbeltesa arquitectònica. El sostre, restaurat, té l'enteixinat de fusta. A la dreta hi ha el portal d'entrada a la planta noble, d'estic gòtic flamíger, coronat per una gralla, i just a sota, un escut heràldic ovalat de quatre partions, sostingut per dos grius, amb restes de policromia. Les impostes estan també decorades amb animals fabulosos. A l'esquerra d'aquest portal n'hi ha un altre, també molt treballat i igual que l'anterior, però amb l'escut heràldic no timbrat i sense la gralla: és una obra posterior a la construcció del casal, i els escuts pertanyen a la família Ramon. Les finestres d'aquest pis nobles tenen dos festejadors cada una, i les del segon pis, un festejador cada una. El baluard del casal conforma una plaça, limitada per cases entre mitgeres a banda i banda, i conserva un mur amb merlets i portal d'entrada adovellat, que ara resta amagat entre les parets de les cases i magatzems.</p> | 08273-97 | Al nucli de Torre-ramona | <p>El 10 de desembre de 1493, el rei Ferran el Catòlic declarà incorporat a la Corona el terme de Subirats. L'any 1498, el notari de Vilafranca, Blasi Ferran, prevere, reconeix a Miquel Joan Gralla com a Senyor del Castell i terme de Subirats. En el llibre de viatges de Ferran el Catòlic, hi llegim que trobant-se el rei a Valladolid, el dia 4 del mes de febrer de l'any 1513 i en presència del seu notari Miquel Velázquez Climent, vengué els delmes i més drets que tenia a Subirats a Miquel Joan Gralla pel preu de 30.000 sous. Els Gralla, família molt rica, originària de Lleida, consten com prestigiosos mercaders exportadors de draps, en el segle XIII. El rei Ferran el Catòlic tenia gran estima per Miquel Joan Gralla, el qual fou Mestre Racional de Catalunya, militar i ambaixador, en els anys 1503 i 1504, i fins i tot testimoni del testament del Ferran el Catòlic. Miquel Joan Gralla es casà amb Anna Desplà, senyora d'Esponella i Desgüell; del seu matrimoni nasqué Francesc Joan Gralla Desplà, a favor del qui el seu pare testà l'any 1531, heretant totes les pertinences de Subirats, fou castlà i com el seu pare, Mestre Racional de Catalunya. L'any 1527 es casaria amb Guialmar d'Hostalrich-Sebastida. Comprà a Galceran de Barberà, en l'any 1513, el delme anomenat de Sant Just de Peralba, i l'any 1536, comprà a Joan Miquel de Montbuy, el delme de Vilarnau. Finalment comprà a Dionísia Joana i Dionís Joan de Subirats i Barberà en l'any 1542 el terç d'un delme d'Ordal (algunes peces de terra eren de les Parròquies de Sant Sadurní i Lavern). Francesc Joan Gralla i Desplà construí la casa - palau avui dia coneguda per Torre-Ramona durant el segle XVI; la seva construcció obeeix a la clàssica de transformació dels castells en palaus, per tenir més comoditats i estar situats en llocs més avinents, però amb certa fortificació. Del matrimoni de Francesc Joan Gralla i Guialmar d'Hostalric-Sabastida nasqueren dues noies, Jerònima, la gran, es casà amb Lluís de Requesens, lloctinent de Joan d'Àustria (germà bastard de Felip II) en la batalla de Lepanto (7/10/1571). La segona filla, anomenada Lucrècia es casà amb Francesc de Montcada, marquès d'Altona; heretaren del seu pare el patrimoni de Subirats. La Universitat de Subirats, no satisfeta amb el tracte que rebia dels Gralla, mitjançant un plet sol·licitaren la incorporació a la Corona, del Castell i terme de Subirats. Per Reial Sentència de l'Audiència el dia 30 d'octubre de 1568, es condemnà a Lucrècia Gralla, a atorgar retrovenda del Castell de Subirats juntament amb el seu terme i jurisdicció, reservant-se la casa-palau que havia construït el seu pare. Dos nois foren el fruit del matrimoni Montcada-Gralla, el primogènit Gastó de Montcada i Gralla, segon Marquès d'Aitona, i el fadristern Joan que fou Arquebisbe de Tarragona. L'any 1607, a Gastó de Montcada i Gralla, solament se li reconegueren sis declaracions de delmes i en cap no se'l reconeixia com a Senyor del Castell i la Baronia de Subirats. El dia 27 de gener de 1611, Gastó de Montcada i Gralla, vengué a Josep de Millsocós per 37600 lliures, els delmes particulars que encara posseïa a Subirats, però no el Castell de Subirats i el seu terme, ja que havia estat incorporat a la Corona després de la retrovenda efectuada per la seva mare Lucrècia Gralla, però si la nova casa-palau, ja que havia estat construïda pel seu avi Francesc Gralla i Desplà. Josep de Millsocós el donà després a la seva filla, Agnès de Millsocós. Agnès es va casar l'any 1619 amb Josep de Ramon, castlà de Sedó de Torrefeta (La Segarra). Aleshores el palau va prendre el nom de torre d'en Ramon, però quan al segle XIX passà a ser propietat de Paula de Ramon, esposa d'Àlvar de Fortuny, se'l va anomenar Torre-ramona, nom que perviu actualment. Membre destacat d'aquesta família va ser Miquel Ramon i Tord, general partidari de l'Arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió, qui fou ferit el 1714, li foren confiscats els béns i sofrí presó durant 11 anys.</p> | 41.4213500,1.8198900 | 401385 | 4586205 | 1517 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66880-foto-08273-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66880-foto-08273-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66880-foto-08273-97-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest edifici també és conegut amb el nom de casa Palau dels Gralla. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc