Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66784 | Voltants de la Cova Miserachs/Cova Miserachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-de-la-cova-miserachscova-miserachs | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | A l'interior de la cova hi ha gran quantitat de deixalles i residus que han degradat el lloc. | El jaciment arqueològic es troba constituït per dos nivells de feixes, probablement resultat del buidatge de dues cavitats naturals. En una d'aquestes feixes, arran de la cinglera rocosa, es documentà una bona concentració de sílex i ceràmica prehistòrica. A l'altra feixa, darrera d'una frondosa vegetació, hi ha una esquerda-abric reaprofitada com a barraca de vinya amb un pany de paret construït amb pedres lligades amb morter de calç a manera de llindar, amb algunes eines agrícoles abandonades i altres residus al seu interior. A la feixa del davant d'aquesta cavitat hi havia una concentració de sílex i ceràmica a mà i grisa a torn d'època medieval. Existeixen dues possibilitats per explicar la troballa d'aquest material: d'una banda, la cavitat abans esmentada es buidaria per aterrassar el terreny per a conrear. D'altra banda cal considerar la possibilitat que el material arqueològic es barregés des de la feixa superior, on es situa la Cova Miserachs, arrossegant-se el material des del vestíbul principal d'aquesta, que està pràcticament buidat, fins a la feixa. | 08273-1 | Vessant sud-oest de la Muntanya de Can Mata del Racó, prop de la masia del mateix nom. | Abad i De la Vega parlen, ja l'any 1968, de recollida de material ceràmic 'davant' la cova; de fet en documenten a 'todas las grandes aglomeraciones rocosas de los alrededores que, por su forma, ofrecen cobijo natural' (CC.AA., 1990). L'equip d'arqueòlegs que va realitzar la Carta Arqueològica de l'any 1990 va documentar la presència dels següents materials: - 33 fragments de ceràmica a mà, informes indeterminables; 1 vora de ceràmica a mà, de petit recipient. - 1 nansa de ceràmica grisa medieval i dos fragments informes, del mateix període. - Indústria lítica: un abrupte sobre fragment de sílex transparent, una ascla amb retocs simples distals (sílex granate), un nucli polièdric de quars, tres fragments de sílex, una ascla de sílex i 5 fragments de quars. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. El mateix equip recull la notícia d'Antoni Adell, segons la qual el propietari del terreny va dinamitar un grup de roques, localitzant-se dues destrals de gran tamany. | 41.3901300,1.8000900 | 399682 | 4582761 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La parcel·la on s'ubica la cova està molt aterrassada, i les feixes de les immediacions estan abandonades i envaïdes per la vegetació, la qual camufla la cova. Al costat de la cova Miserachs s'observen altres cavitats calcàries de menor mida i entitat, igualment tapades per la vegetació. | 78|79|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66785 | Can Gustems/Horts del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gustemshorts-del-pou-de-glac | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El jaciment es troba en uns terrenys d'aluvió covertits en horta a l'altra banda de la riera de Santa Fe, a l'alçada en què s'uneix amb el Torrent de la Casa Nova. Tan sols es constata l'aparició de material, sense estructures. Es documenten dos tipus de sílex, però sense peces-tipus que puguin donar datacions cronològiques ajustades: sílex de tons grisos-blavosos deshidratats amb 'crostes calcàries' (restes de paleosòls) d'aspecte mosterià, però sense peces amb un retocat clar; l'altre tipus de sílex estaria representat per altres fragments i ascles amb retocs marginals i senzills, de tècnica laminar i ascles de difícil adscripció. | 08273-2 | A 200 metres al nord-oest de Cal Gustems a la banda esquerra de la riera de Santa Fe. | L'equip que elaborà la Carta Arqueològica de l'any 1990 va descriure els materials apareguts al jaciment, procedent de dos lots. Primer lot (procedent de l'exploració de J. i X. Virella): - 5 fragments de ceràmica a mà de cocció oxidant/reductora a l'exterior/interior. - 1 ascla flexionada amb retocs simples profunds i inversos. - 1 fragment amb retocs simples marginals. - 1 fragment amb retocs simples marginals a la part patinada. - 1 ascla amb retocs inversos en sílex translúcid amb vaquoles rosades. - 7 fragments de sílex parcialment deshidratat. - 3 fragments corticals. S'esmenta també l'aparició d'un fragment de ceràmica campaniana a la vinya del davant, al costat de la masia de Can Gustems, que fa pensar en un jaciment ibèric proper, donat el pendent de la zona. Segon lot (localitzat per l'equip elaborador de la Carta de 1990): - 1 espinat sobre fragment. - 1 ascla amb retocs marginals senestres. - 1 ascla amb retocs simples profunds dextres inversos. - 1 nucli esgotat (?). - 1 fragment d'extraccions longitudinals. - 7 fragments. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3932700,1.7226300 | 393211 | 4583202 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 66786 | Turó del Pujol/Bosc de Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-pujolbosc-de-savall | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IVaC-XVI | En el moment d'elaborar aquest inventari no s'ha trobat cap resta material a l'emplaçament del jaciment. | Aquest jaciment es troba al cim del Turó d'en Pujol, a la zona del Bosc de Savall. Segons el seu descobridor, Antoni Adell, es tractaria d'un poblat ibèric, ja que existeixen murs visibles en un indret estratègicament situat dalt d'un turó, al costat d'un corrent d'aigua i amb zones properes aptes per al conreu. De totes maneres, però, no es pot descartar que les estructures conservades al cim del turó pertanyin a un assentament Baix Medieval o Modern, una masia ubicada en aquest punt estratègic. Pel que fa a material trobat, tan sols es tenen referències per part d'Antoni Adell i Salvador Llorac sobre ceràmica ibèrica comuna a torn, un petit molí de granit, un fragment de ceràmica sigil·lata i fragments de dolium. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica del 1990 no va trobar cap tipus de material.. | 08273-3 | Turó 350 m. a l'oest de la masia Savall, limitat al nord pel Torrent del Tro. | El jaciment fou descobert l'any 1978 per Antoni Adell, veí de Sant Sadurní d'Anoia. Més tard, en un moment indeterminat, es realitza una cala d'1,5 m en un punt a prop de les restes de murs visibles localitzades, descobrint-se així un mur nord-sud d'uns 7 m de llarg que feia cantonada amb un altre del qual se'n conserva una petita part. Es va rebaixar fins a establir una alçada total del mur d'1,5 m, essent l'obra d'aquest de petits blocs més o menys regulars, i carreus a la part baixa. Igualment, uns 3 m al nord es va trobar un amuntegament de pedres que tapaven una sitja d'aproximadament 1 m de fondària. Finalment, es localitzà una pedra circular amb orifici central d'una alçada de 45 cm, per un diàmetre d'1,10 m, de funcionalitat desconeguda. | 41.3970300,1.7877700 | 398663 | 4583542 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 80|81|85|94|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66787 | Cova l'Avenc/L'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-lavenclavenc | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | VII-I aC | A l'interior de la cova hi ha deixalles i restes de fogueres actuals. | Es tracta d'una cavitat-avenc dalt la carena de la Serra del Pi del Molló, propera al Puig de l'Avenc i a peu del camí carener. El sostre d'aquest avenc està enfonsat, configurant una gran sala principal que proporciona unes condicions d'habitabilitat òptimes. La rampa inicial, amb una inclinació d'uns 20º, és en direcció N i té una profunditat màxima de 35 m, mentre que l'entrada té una forma gairebé circular (5 x 4,5 m). El sòl presenta una barreja d'argiles en descomposició amb blocs caiguts, i en algun sector s'observen tanques que podrien haver servit per a ramats, o bé de refugi. D'altra banda, l'única referència arqueològica detalla l'aparició en superfície d'un únic fragment de ceràmica campaniana del tipus B en superfície. | 08273-4 | A la Serra del Pi del Molló, un 200 m. al nord-est del Puig de l'Avenc. Zona nord-oest d'Ordal. | 41.4055100,1.8351500 | 402636 | 4584429 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El camí que porta cap a aquest jaciment arqueològic forma part de la ruta vitivinícola de la Garnatxa (sender de petit recorregut PR-C 16).Davant la informació de què es disposa no es pot concretar l'entitat del jaciment ni la fase cronològica, que podria relacionar-se amb algun moment de l'època ibèrica | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66788 | Pont de Ca l'Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lartigues | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp', vol. 7, 18 de març. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IIIaC - X | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba al costat d'un camp de conreu de vinya. Sembla que podria estar relacionat amb les restes d'un paviment i abundant ceràmica d'època republicana i alt-imperial que hi ha a 110-120m al NE, al turó de darrera de Ca l'Artigues. Cal tenir present també que, a 1 km en línia recta en direcció SW hi ha la vil·la de la 'Torrota/Torre del Moro' d'una gran extensió. Podria tractar-se, així, de dos possibles explotacions agrícoles d'època romana, si bé cal tenir present que també existeix el model de vil·la en la qual en un turó proper, a l'altra cantó d'una riera que abasteix d'aigua al conjunt hi ha la necròpolis d'aquesta, com succeeix a 'Cal Cuc' i 'Fondos de Cal Cuc', a Pacs del Penedès. Així, existeix la possibilitat que aquest jaciment sigui necròpolis del de Ca l'Artigues, o a l'inrevés. L'equip de la Carta Arqueològica de 1990 estableix, però, que el jaciment podria ser la part rústica d'una vil·la de considerables dimensions, situada al promontori de Ca l'Artigues; o bé un petit establiment d'època republicana, absorbit o traslladat posteriorment. En el primer cas s'explicaria el paviment d'opus signinum, element utilitzat per a la disposició i contenció de líquids, la presència de recipients d'emmagatzematge, com ara dolia i altres vasos de grans mides. Si s'accepta la segona interpretació s'explicaria l'absència de sigil·lates, la presència d'opus latericium, molt típic de la fase republicana, i les petites dimensions del jaciment. | 08273-5 | En un camp de vinyes prop, a l'est, del cementiri parroquial de Lavern | L'any 1964 l'arqueòleg Pere Giró anuncia al seu diari que troba en aquest lloc, durant un reconeixement '(...) gran cantidad de piedras de los cimientos de la villa rústica, numerosas tegulas fragmentadas y dolium. Escasas han sido las de cerámica de ánforas y otros vasos, y bastante numerosos los de ladrillos que miden 44 cm de largo x 25,5 de ancho x 5,5 de grueso. (...) No hemos hallado un solo fragmento de sigil·lata, y unos cuantos fragmentos de cerámica ibérica lisa (...)' (GIRÓ ROMEU, 1964). En la inspecció sobre el terreny de l'equip d'arqueòlegs de 1990 s'observa que al camp de cireres les restes son molt més fragmentàries i rodades, recollint fragments de tegula i ímbrex, dolia i algun os, un fragment de vernís negre itàlic, algun fragment informe de ceràmica ibèrica a torn de pasta 'sandwich' i una nansa gruixuda de gran vas contenidor amb vora plana exvasada. Sense una conclusió clara, aquest equip proposa que el lloc podria haver estat utilitzat com a cementiri en època alt-medieval o bé en un moment que s'amortitzés el seu possible ús rústic. Tots aquests materials estan dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès | 41.3985700,1.7683500 | 397042 | 4583736 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66789 | Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo-0 | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment consistent en la troballa de diverses peces d'una dolia dins la propietat de Joan Martí Pinyol (de Cal Bitxo), el 7 d'octubre de 1990, destruïda en fer-se uns forats per a col·locar-hi fites de partió del camp de conreu. L'informador de la troballa fou el Sr. Pere Giró i Catasús, agrimensor de Vilafranca del Penedès, que es trobava en el terreny per a supervisar la correcta partió de les propietats, i que fou qui s'adonà de la destrucció de la peça. Ell mateix recollí alguns fragments per dipositar-los al Museu de Vilafranca i donar avís de la troballa. | 08273-6 | Al sud-est de la masia de Cal Bitxo, entre el Torrent dels Bribons i el Barranc de mas Rovira | L'equip que va elaborar la Carta Arqueològica l'any 1990 prospectà la zona un mes després de la troballa, localitzant únicament un fragment de dolium que podria pertànyer a la peça destruïda poc abans. Aquest dolium es trobà a una profunditat d'uns 0,50 m, el que fa pensar en l'existència d'un possible assentament agrícola d'època romana. Durant la mateixa prospecció es localitzà, en superfície, un taller d'indústria lítica en sílex, cronològicament situat al Paleolític inferior i mig, format per: - 1 fragment de percutor. - 1 ascla. - 1 fragment amb retocs denticulars. - 1 làmina amb retocs simples. - fragments indeterminats de sílex. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3997600,1.7424400 | 394878 | 4583899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66789-foto-08273-6-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|79|80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 66790 | Els Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casots | <p>AGUSTÍ Jordi y LLENAS Manel (1993). 'Los roedores del Mioceno inferior de Els Casots ( Valles-Penedes)'. IX Jornadas de Paleontologia, Malaga. ALMERA, Jaume (1896). 'Sobre la Serie de Mamíferos fósiles descubiertos en Cataluya'. CRUSAFONT M., VILLALTA J.F. & TRUYOLS J.(1955). El Burgigaliense Continental de la Cuenca del Vallés-Penedés. I Estratigrafia, II. Paleontologia. Mem. Com. Inst. Geol. Dip. Prov. Barcelona t.XXII. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador ( 1994). Taucanamo (Suoidea, Tayassuidae) from the Middle Miocene of Els Casots, Barcelona, Spain. C.R . Acad. Sci. Paris, t. 319, serie II. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador (1995). Eurolistriodon gen. Nov. (Suoidea, Mammalia) from Els Casots, early middle Miocene, Spain. Proc.Kon. Ned. Akad., v. Wetensch, 98 (4). MOYA SOLA, Salvador; RIUS FONT, LLuís (1993). El jaciment paleontològic dels Casots ( Subirats, Alt Penedès). Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | El jaciment presenta actualment un estat de abandonament, ja que les mesures de protecció (tanques, coberts, etc.) no impedirien el pillatge de fòssils. D'altra banda, el jaciment no està dinamitzat ni adequat per a visitar. | <p>El jaciment de Els Casots fou una antiga cubeta lacustre del Miocè ubicada damunt del substrat muntanyós del Mesozoic. Localitzat en la vessant sud de El Puig d'en Figueres i el Torrent de Font Santa. El jaciment paleontològic de Els Casots és un dels jaciments del Miocè inferior més important d'Europa. A diferència d'altres jaciments europeus de la mateixa edat, hi trobem preservat un veritable ecosistema lacustre amb una gran diversitat de fauna, constituïda per espècies vinculades als entorns aquàtics, com restes de plantes hidròfiles, peixos, rèptils (cocodrils, tortugues), aus limnícoles i una gran varietat de mamífers. La bona preservació i diversitat de les restes fossilíferes ha permès un major coneixement de la fauna de vertebrats del Miocè continental de l'Europa Occidental. S'han descrit dos nous gèneres d'artiodàctils, un porc semblant a un senglar 'Eurolistriodon adelli' i el cèrvid primitiu 'Ampelomeryx ginsburgi'. Cal destacar la presència del cabirol petit de la mida d'un conill, 'Micromeryx', i els cérvols de banyes simples com 'Dorcatherium' i 'Lagomeryx'. Entre els perissodàctils trobem dues espècies de rinoceronts, alguns dels quals estan ben adaptats als hàbits aquàtics, com per exemple 'Lartetatherium' D'altra banda, apareixen a la Península Ibèrica els primers proboscidis, dinoteri i mastodonts, ben documentats a Els Casots. Una bona representació del grup dels carnívors són els mustèlids, fèlids, hiènids, cànids i úrsids. Hi ha també la resta d'un cànid gegant extint de la família dels amphiciònides, essent l'exemplar més ben preservat del Miocè inferior trobat avui a Europa.</p> | 08273-7 | Al peu sud oest del Pujol d'en Figueres | <p>La primera resta publicada de vertebrats del terme municipal fou curiosament la d'un petit rosegador en els rodals del jaciment Almera Jaume, (1896). Pocs anys després es publicaren altres restes aparegudes en llocs com Font Santa, Puig d'en Figueres i les Mines de lignits. Crusafont M, Villalta J.F. & Truyols J. (1955), vinculats al Museu d'Història de la Ciutat de Sabadell, varen fer un estudi sedimentològic del sector de Gelida, Els Casots i Espiells. Finalment, en el 1989 va ser localitzat el jaciment lacustre de Els Casots fruit del moviment de terres per l'explotació d'una vinya. Les primeres visites tècniques foren realitzades pel Museu de Geologia de la ciutat de Barcelona i, en observar que es tractava de restes de vertebrats, es posaren en contacte amb l'Institut de Paleontologia de Sabadell. S'han realitzat cinc campanyes d'excavació en els anys 1989,90,91,92 i 94 per l'Institut de Paleontologia de Sabadell de la Diputació de Barcelona, les restes del qual, van ser dipositades en el mateix Institut de recerca. El jaciment va ser presentat internacionalment en el ' The 9e. Congress of Regional Commitee Stratigraphy', celebrat els dies 19 i 24 de novembre de 1990.</p> | 41.4152700,1.8071800 | 400313 | 4585544 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66790-foto-08273-7-2.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-27 00:00:00 | Lluís Rius | El jaciment dels Casots és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. BCIN (PGOU 22.4.1987, DOGC 873 de 5.8.1987). Declarat EPA R.22.9.1994. | 125 | 1792 | 5.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||
| 66791 | Balmes de la Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-bardera | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | Tot i que conserven força bé el seu potencial estratigràfic, en algunes de les balmes més grans s'hi ha abocat deixalles. | Conjunt de balmes obertes en un aflorament calcari ric en fòssils marins, detectats especialment als sostres de les cavitats, conserva un claríssim potencial arqueològic, on es trobaren restes òssies i lítiques. Basant-se en els trets morfològics de les cavitats, de dimensions reduïdes, ha estat interpretat com un jaciment sepulcral, en el qual els materials formarien part del conjunt d'aixovar funerari. | 08273-8 | Sector situat uns 300 m. al nord/nord-est de la masia de La Bardera | Tot i que es coneixen des de l'any 1927, és l'any 1979 quan el Sr. Salvador Llorac i Santís efectua una exploració de la balma principal, situada més a l'est, i reaprofitada posteriorment com a refugi de pagès. L'equip d'arqueòlegs que confeccionaren la Carta Arqueològica de 1990 identificaren també altres 3 balmes, de dimensions més reduïdes, disposades al llarg de l'eix est-oest, encobertes de bosc de pi i alzina en els sectors central i oest. La balma explorada pel Sr. Llorac encara conserva en alguna zona una potència sedimentària d'1,20 m aprox., presentant en els talls, encara avui, restes òssies, algunes podrien ser humanes. Es va recollir el següent material: - Làmina de sílex fragmentada, amb retocs bilaterals (21 x 12 mm.) - Raspador de sílex (29 x 25 mm.) - Destral polida, fragmentada, de secció ovalada, amb concrecions de calcària (57 x 37 x 25 mm.) - Percussor de basalt, força desgastat i fracturat per la meitat (42 x 48 x 40 mm.).El material forma part de la col·lecció particular del Sr. Salvador Llorac i Santís (Sant Sadurní d'Anoia). | 41.4043600,1.7910700 | 398950 | 4584352 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 79|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 66792 | Pujol d'en Figueres/Puig del Cocodril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-den-figuerespuig-del-cocodril | GIRÓ ROMEU, Pere (1961): 'Quadern de camp', vol. 7, maig. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV aC-XVI | La situació del jaciment en un terreny erm ha provocat que el creixement de la vegetació i l'erosió exercida pels agents meteorològics estigui colgant les restes i provocant esllavissades a les restes visibles. | Conjunt d'estructures ubicades en un turó elevat al nord del terme municipal. Aquestes estructures són: - Acumulacions de blocs de pedra que conformen una àmplia línia que envolta el cim del turó, que delimita l'àrea, tret de la banda nord, d'accés més difícil. Resulta difícil interpretar aquestes restes: si bé podria tractar-se de la muralla d'un poblat iber, no hi ha dades definitives que permetin afirmar-ho, ja que l'únic que s'observa son amuntegaments de blocs irregulars, exagerats per altra banda, i que podrien formar part d'alguna construcció de funció i cronologia no definida, com per exemple, un clos de ramat. - Més de sis construccions circulars, al voltant d'un espai central sense estructures, i formades per murs d'una amplada aproximada de 0,80 m, de pedra seca amb blocs irregulars, amb un espai intern de 2,30 m x 2,20 m, amb l'accés delimitat a una banda. L'alçada conservada dels murs és d'uns 0,50 m. Podríem ser al davant de diverses estructures d'hàbitat al voltant d'un espai central distribuïdor de l'assentament, a mode de plaça, tot i que tampoc hi ha dades concloents per definir una cronologia i funció clares. - Diverses construccions rectangulars amb murs de pedra seca. - Tot i no haver estat localitzades, existeixen sitges citades en diverses publicacions i fonts orals. - Una àrea de dipòsit, probablement de recollida d'aigua, identificable pel canvi en la vegetació respecte a l'àrea en general. Si bé la cronologia del jaciment és de difícil adscripció pel que fa a les estructures, el material trobat permet fer un acostament una mica més esclaridor: - Molins de mà de granit i circulars rotatoris. - Fragments de sílex. - Peces de teler: fusaioles, alguna amb decoració incisa, i pondus (un amb decoració de cercles incisos). - Tègules (només a través de referències bibliogràfiques). - Un bloc d'arenisca amb traces d'ús (possible pedra d'esmolar?). - Ceràmica a mà ibèrica: vores rectes de llavi pla, informes amb decoració de cordons digitals, incisos senzills i un fragment de base plana. - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant i alguna de cocció reductora: nanses de cinta, vores arrodonides de contenidor (àmfora), bases planes, vores exvasades (alguna amb decoració de pintura roja), vores zoomorfes de contenidor i informes, algun amb decoració de pintura roja. - Ceràmica de vernís negre campaniana: bases de peu anular, vores i informes. - 4 monedes romanes, una d'argent. 1 moneda ibèrica de la seca de Cesse. 1 moneda Macedònia del segle II a. C. - Àmfora romana (només a través de referències bibliogràfiques). - Gran quantitat de ceràmica grisa a torn medieval: informes amb decoració geomètrica incisa, perfils d'olles globulars i perfils de tenalles (algunes amb decoració incisa). | 08273-9 | Part nord del cim del turó envoltat pels torrents del Salt del Llop a l'est i de Font Santa a l'oest | L'existència d'aquest jaciment és coneguda ja des de l'any 1900; segons Font i Sagué es tracta d'una fortalesa romana. D'aleshores ençà, un nodrit grup d'aficionats a l'arqueologia han realitzat recollides de materials i cales de prospecció, però mai s'han dut a terme treballs d'excavació sistemàtica amb un estudi científic de l'assentament. Als anys ‘30 del segle XX, el pare Martí Grivé porta a terme una de les primeres intervencions-excavacions (segons els paràmetres de l'arqueologia d'aquell moment), qualificant el jaciment com a poblat-fortificació d'època ibèrica. Als anys ‘60, Pere Giró, en qualitat de 'Delegado Local de la Comisaría Provincial de Excavaciones' intenta programar un pla d'excavacions al jaciment, però no portarà endavant res més que la prospecció (GIRÓ ROMEU, 1961). Una dècada més tard, als anys ‘70, i segons notícia oral d'Anton Adell, de Sant Sadurní, un mestre de l'escola Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia realitzà nombroses cales al jaciment amb els seus alumnes, en concepte d'unes suposades 'pràctiques d'arqueologia', de les quals no se'n troba cap resultat. L'any 1986, Anton Ferrer (Vilanova i la Geltrú) i Anton Adell (Sant Sadurní d'Anoia) realitzen un plànol de l'assentament amb la distribució de les diverses estructures localitzades per ells, en base a la poca bibliografia existent i a les prospeccions per ells efectuades. Finalment, a les últimes dècades diversos particulars han portat a terme prospeccions els resultats de les quals no han estat divulgats. Algunes d'aquestes actuacions s'han fet sense els permisos adequats. | 41.4162600,1.8144800 | 400925 | 4585646 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66792-foto-08273-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66792-foto-08273-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66792-foto-08273-9-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Considerant la proximitat del Castell de Subirats, cal apreciar també la importància de les troballes medievals, de forma que podríem parlar d'un assentament ibèric amb un hàbitat medieval superposat. | 81|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||
| 66793 | Coves de Can Ros/Coves del Torrent del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-roscoves-del-torrent-del-gavatx | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | La situació de les coves en un vessant muntanyós situat en terreny boscós ha provocat que la vegetació sigui tan espessa que amenaci amb cobrir totalment el jaciment. | Conjunt de tres coves situades en un aflorament calcari orientades a nord/nord-oest, a mitja vessant de llevant per damunt del Torrent del Gavatx o de can Ros. - La cova nº1, la més gran, és més aviat una balma, amb unes dimensions de 3,20 m d'amplada x 1,20 m. D'alçada, en la boca, i una 3,80 m de profunditat, tot i que al fons hi ha una petita cavitat que s'endinsa fins 4/5 m en total). - La cova nº2, petita, es troba per sobre de la cova nº1, oberta a N/NW. La boca fa 1,30 m d'amplada i 2,20 d'alçada, amb una profunditat de 2,60 m. - La cova nº3 esta emplaçada en una penya inferior a la primera. Oberta a l'oest, té una amplada de boca d'1,20 m i una profunditat d'uns 2,50 m. | 08273-10 | Vessant muntanyós a l'est del Torrent del Gavatx. Masia de Can Ros a uns 450 n al sud/sud-est. | De la cova nº1 procedeix la major part del material recuperat els anys 1980/1981 i 1983, segons Anton Adell. El mateix any 1983 s'explorà la cova nº2, realitzat una cala interior, que va permetre la recollida de ceràmica i sílex. En conjunt es documenten: - 2 destrals de basalt senceres, polides. - Indústria lítica sense especificar. - Fragments de ceràmica a mà, també sense determinar. - Dents humanes. Aquest últim element portà als arqueòlegs elaboradors de la Carta Arqueològica de 1990 a considerar el jaciment com a possible lloc sepulcral; a més, les reduïdes dimensions de les cavitats afavoreixen aquesta hipòtesi. L'esmentat material forma part de la col·lecció particular de Salvador Llorach i Santís (Sant Sadurní d'Anoia). | 41.4086700,1.8225900 | 401591 | 4584794 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 79|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 66794 | La Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bardera | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | XV-XVIII | Als voltants del jaciment es localitzen restes de materials de la construcció, així com electrodomèstics vells i ferros; tot plegat amenaça amb la degradació de l'entorn. | Amuntegament de pedres informes de tamany mitjà-gran sobre una superfície de roca calcària allisada per treballs recents amb maquinària pesant. Tret d'aquestes pedres, no es localitzen altres materials arqueològics similars als descrits a l'apartat 'història'. | 08273-11 | Vinyes situades uns 100 m a l'oest de la masia La Bardera. | La Bardera és una antiga masia del segle XVIII que tenia un maset proper que fou desmantellat i enderrocat. L'any 1983 Antoni Adell i Ton Ferrer realitzaren unes prospeccions durant les quals es posaren al descobert els següents materials, acumulats als marges dels camps i en clarianes del bosc: - Carreus treballats sobre pedra calcària. - Pedres circulars de diverses mides (al voltant del metre de diàmetre les més grosses, amb un gruix d'uns 10/15 cm. Algunes tenen un rebaix al seu contorn, a manera de canaló. Podrien ser tapadores de sitges amb la boca treballada amb pedra local (margues-calcàries, l'anomenat 'soldó'). - 1 fragment de molí de granit. - 1 pedra sorrenca d'esmolar. - 1 fragment de pica, possiblement de safareig, treballada en calcària, de 45 x 45 cm i amb una alçada d'uns 40 cm. Els elements descrits més amunt son segurament producte de l'enderroc del maset. | 41.4036900,1.7891900 | 398792 | 4584279 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66795 | Vinya de Dalt/Torre-ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-dalttorre-ramona | BELLMUNT, Joan (1966): AMPURIAS, vol. XXVIII, p. 261. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...' Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions). Sant Sadurní d'Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): Subirats. Visió general d'un municipi de l'alt Penedès. Subirats. Ajuntament de Subirats, p. 96 RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment desaparegut arran l'afectació que les obres de construcció de l'autopista A-7 durant els anys '70 del segle XX van ocasionar als terrenys adjacents. | 08273-12 | A l'alçada dels km. 15 i 15,5 de la carretera C-243a, a les terres del camí cap a Torre-ramona. | D'aquest jaciment no en tenim actualment constància material de cap mena, si bé sí disposem de notícies pretèrites, abans de l'obertura de l'actual autopista AP-7, als anys ‘70, i la modificació del traçat de camí que menava a Gelida. Aquests canvis han alterat el terreny de manera que impedeix la identificació de les troballes. El jaciment va ser descobert als anys ‘60 per Joan Bellmunt (Vilanova i la Geltrú), de la Secció d'Arqueologia del 'Centro de Estudios. Biblioteca-Museu Balaguer', qui localitzà elements arqueològics en superfície en una partida anomenada 'Vinya de Dalt', '(...) en el cruce de camino que desciende de Torre-ramona y la carretera de Sant Sadurní a Gelida (...)' (AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966: 261), on va localitzar: - Restes de parets aixecades en sec visibles en aquell moment a banda i banda del camí de la 'Vinya de Dalt'. - Materials ceràmics (a partir de l'article a AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966) - Fragments de vores i nanses d'àmfora ibèrica. - Vores i bases de vasos de diverses mides. - Ceràmica gris fragmentada. - 1 plat d'imitació de ceràmica campaniana. - 2 pedres passives de molí rotatori, una de calcàries i l'altra de granit (dipositades al Museu de la Geltrú, a Vilanova i la Geltrú). Com ja s'ha dit més amunt, el traçat de terrenys i camins ha estat molt modificat d'ençà dels anys ‘70, fet que va impedir a l'equip d'arqueòlegs redactors de la Carta Arqueològica de 1990 localitzar les restes descrites per Joan Bellmunt. | 41.4217100,1.8214800 | 401518 | 4586243 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66796 | El Pago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pago | MESTRES MERCADÉ, Josep (inèdit, 1976): 'Notes de camp' RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-II aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment arrasat sota un camp de conreu de vinya i presseguer. No s'ha localitzat restes de material arqueològic a nivell de superfície. Tan sols una excavació arqueològica sistemàtica podria verificar si es conserven sitges com les trobades durant els treballs d'esplanació del terreny. | 08273-13 | En un camp de conreu 150 m. al nord-oest del nucli del Pago | Aquest jaciment va treure a la llum les seves restes durant els treballs d'esplanació dels terrenys agrícoles on es troba, l'any 1976. El seu propietari, Sr. Antonio Forns Raventós ho va comunicar a l'aleshores Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, Pere Giró Romeu, qui reconegué el terreny, així com l'arqueòleg Josep Mestres i Mercadé. En les seves notes de camp, Mestres esmenta la destrucció d'unes 30 sitges que el propietari del terrenys recordava com '(...) taques fosques que es repetien sense ordre per tota la superfície del turó en número d'una trentena. Aquestes taques tenien una fondària de mig metre i una forma circular (...)' (MESTRES MERCADÉ, 1976). Quan els arqueòlegs realitzaren les seves visites no restava cap d'aquestes estructures, degut al fort rebaix fet al terreny. El conjunt de materials recollits tant pel propietari com en posteriors prospeccions es compon de: - Ceràmica a mà indígena ibèrica: una vora i algun fragment informe. - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb fragments informes de contenidors (àmfora, etc.), vores arrodonides de petit contenidor i alguns fragments informes amb decoració de pintura roja. - Ceràmica de vernís negre campaniana i una base amb decoració de palmetes estampillades pròpia de la ceràmica pre-campaniana. - Àmfora itàlica. - Fragment d'un possible suport per coure ceràmiques. - Ceràmiques passades de voltes per mala cocció i algun fragment de terra amb restes de vidrat que podria pertànyer a les parets d'un forn de ceràmica. - Molí rotatori de pedra arenisca. L'equip redactor de la Carta Arqueològica de 1990 va trobar encara alguns materials ceràmics, producte de la destrucció de les sitges, que provocà una forta dispersió de materials arqueològics. Només una part d'aquest material es troba dipositat al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3863500,1.8131000 | 400764 | 4582327 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66796-foto-08273-13-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66797 | Pujolet de l'Escuder/Pujolet de Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujolet-de-lescuderpujolet-de-ca-lescuder | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1964): 'Quaderns de camp', vol. 7. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Fins ara el jaciment es delimita a partir de restes ceràmiques documentades especialment en el camí terrer que puja en pendent des de la carretera, dividint les vinyes, mentre que als camps pròpiament dits apareix poc material: - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb nanses de cinta i vores arrodonides de contenidor, a més de fragments informes. - 1 vora de ceràmica campaniana d'un petit plat (vernís negre molt erosionat). - Fragments d'àmfora itàlica. - Peça de pedra calcària treballada, amb una perforació central fins la meitat del gruix (no té sortida), de forma circular i amb una franja ben polimentada que l'emmarca. Les seves mides son: 4,5 cm de diàmetre, 1,7 cm de gruix total, 1 cm d'alçada de la franja polimentada i 0,9 cm de diàmetre de l'orifici. Els materials es troben dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès. | 08273-14 | Al vessant d'un turó a peu de carretera C-243a; a uns 150 m a l'oest hi ha la masia de Ca l'Escuder. | Pere Giró Romeu i Josep Ma. Masachs, membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, foren els descobridors d'aquest jaciment, el dia 22 d'agost de 1964. El terreny havia estat llaurat recentment amb maquinària agrícola, de tal forma que es van poder localitzar alguns fragments de ceràmica: 'Los fragmentos (cerámica ibérica de ánforas y romana) se hallan a lo largo de un camino que divide dicho campo y una viña colindante en una extensión de 50 m.' | 41.3969100,1.7510700 | 395595 | 4583572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66797-foto-08273-14-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66798 | Les Cases d'en Rossell/Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-rossellcan-rossell | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment ubicat en un camp de conreu de presseguers. No s'han trobat restes de cap tipus, de forma que l'única referència que tenim d'aquest jaciment és purament històrica/bibliogràfica. | 08273-15 | Al marge oest de la carretera BP-2427, a l'alçada del km 2,8, al costat d'una bòbila abandonada. | El 17 d'agost de l'any 1950, Pere Giró Romeu (de Vilafranca del Penedès) i Mossèn Lluís Via (membre de la Secció de Geologia del Museu de Vilafranca) van realitzar una excursió durant la qual van localitzar aquesta estació arqueològica, consistent en diversos materials ceràmics en un terreny al peu del camí que porta a Les Cases d'en Rossell, ocupat en aquella època per un conreu de vinya, i una estructura d'emmagatzematge en un marge: '(...) en el lado derecho (del camí que porta a Les Cases d'en Rossell) hemos hallado fragmentos de cerámica ibérica y romana y escasos fragmentos de campaniense en la viña de encima el margen de aquel camino. Podría tratarse de un silo ya que se ven en la citada pared o corte del margen de dicho camino piedras con la cerámica. Hemos extraído unos escasos fragmentos en la rápida ojeada practicada.' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Només part d'aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.4017700,1.8103200 | 400555 | 4584042 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66798-foto-08273-15-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66799 | Can Bas-1/La Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-1la-plana | CONDE BERDÓS, Maria Josep (1987): 'Estudi sobre un recipient ibèric: vasos amb broc inferior'. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans. Barcelona. Ed. Curial, n. 6, pp. 27-60. ESTRADA, J. (1969): 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona.' Barcelona, Comisión de Urbanismo B65, p. 67. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953). 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (1959): 'Avance sobre la probable aplicación de un Vaso Inédito íbero-romano.' V Congreso Arqueológico Nacional. Zaragoza, pp. 196-205. GIRÓ ROMEU, Pere (1960): 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés (Barcelona)'. Memoria de los Museos Arqueológicos. Madrid, vol. XVI-XVII, fig.134. LLORACH SANTÍS, Salvador (1983): 'El Penedès durant el període romànic.' Sant Sadurní d'Anoia, p. 64. LLORACH SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats, Ajuntament de Subirats, p. 96. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba en un camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern. Actualment tan sols es poden trobar alguns fragments de ceràmica ibèrica a torn i en superfície, però és possible que hi hagi estructures soterrades. | 08273-16 | Camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern | El descobriment d'aquest jaciment data del 15 de març de 1951, quan Pere Giró i Romeu (llavors Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca) va localitzar en superfície uns fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn a la vinya de davant la masia. Giró va descriure aquests fragments com a pertanyents a '(...) ánforas ibéricas sin cuello y asas cortas, oenochoe, kalathos pintado y lisa. Debe de haber algun silo.' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). En vista d'aquesta hipòtesi, Giró va demanar al propietari de Can Bas, Sr. Olivella, que mantingués al corrent al Museu de l'aparició de qualsevol resta arqueològica. Quatre anys més tard, juny de 1955, el Sr. Olivella notificà l'aparició de gran quantitat de fragments de ceràmica. Pere Giró va efectuar un reconeixement del terreny, localitzant al menys tres sitges destruïdes per maquinària agrícola, podent excavar tan sols una part d'una d'elles. Així és com es va poder documentar el següent conjunt ceràmic: - Ceràmica a mà ibèrica, només alguns fragments informes, un d'ells amb decoració de cordó. - Ceràmica ibèrica comuna a torn: fragments d'àmfores, de vasos globulars, de contenidors globulars de vora arrodonida i broc a la part inferior, de petits vasos de pasta gris... - Ceràmica de vernís negre de producció local (imitació de campaniana, base de peu anul·lar amb decoració de 4 palmetes estampillades asimètriques i una base de ceràmica Campaniana A. Pocs dies després (25 de juny de 1955) es trobà una quarta sitja, al sector més proper al camí que mena a la capella de Sant Joan de Salerm, de la qual es recuperà el següent lot de materials: - Fragments de dolium. - Un morter - Totxo molt gruixut de possible factura romana. - Ceràmica ibèrica comú a torn: fragments d'àmfores, de kalathos amb decoració pintada roja, i de part d'una vora d'un oenochoe. - Ceràmica a mà. - Ceràmica vidrada moderna o medieval (no descrita) | 41.4040800,1.7542400 | 395871 | 4584364 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66800 | Can Bas-2/La Campana/Cal Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-2la-campanacal-ribes | A.A.V.V. 'Catàleg de promoció dels Vins Olivella Sadurní', elaborats a la finca de Can Bas de Lavern. Campanya de promoció de nous productes vinícoles sota un nou anagrama a l'etiqueta, que representa l'escultura en marbre d'una lleona (peça de trapezophorum localitzada a la partida de La Campana i conservada a la masia dels propietaris). BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...'. Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats. Sant Sadurní d'Anoia: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions), p. 40. FABRE, Georges; MAYER, Marc; RODÀ, Isabel (1984): 'Inscriptions romaines de Catalogne - I. Barcelone (Sauf Barcino)', París: Difussion de Bocard, p. 52. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1957): 'Restos romanos en la Partida de La Campana'. Arxiu Pere Giró, Carpeta 4.22: Carta d'en J. C. Serra Ràfols dirigida a Pere Giró Romeu. Barcelona (inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1960-1961): 'Vestigios romanos en la Partida de La Campana Can Bas de Lavern'. Noticia en Ampurias, 196; (esborrany d'una nota publicada a la revista 'Ampurias', vol. XXII-XXIII, p. 348). Arxiu Pere Giró, Carpeta 4. 22. GORGES, J. C. (1979): 'Les villes hispano-romaines. Inventarie et problematique archeologique'. París: Publication du Centre Pierre París, nº 4, p. 223. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats: Ajuntament de Subirats, p. 97. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SENABRE JUNCOSA, Maria Rosa; CEBRIÀ ESCUER, Artur; RIBÉ MONGE, Genís (1990): '20 sortida de la Secció d'Arqueologia. Els testimonis del moment romà de Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern'. Gran Penedès, Vilafranca del Penedès- El Vendrell-Vilanova i la Geltrú: Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, n. 22, p. 12. | I aC-II dC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment abrasa dos sectors de partides diferents: La Campana i Cal Ribes; en tots dos casos s'ubiquen en cultius de vinya al N-NW de la masia de Can Bas, a Lavern. El jaciment s'ubica a banda i banda de la carretera que cap al NE enllaça amb la BV-2153. La prospecció més recent sobre el terreny que ocupa el jaciment fins ara és la realitzada per l'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'any 1990, traduïda en l'obtenció del següent lot de material, recuperat en superfície: - Sector de La Campana: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna; informes. - Ceràmica sigil·lata hispànica: informes i 1 vora de plat. - Sector de Cal Ribes: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna: vora de petit contenidor i informes. Per comprendre l'abast i funció d'aquest jaciment ens hem de basar forçosament en la història de la investigació. | 08273-17 | Conreus de vinya a uns 400-500 m. al nord/nord-oest de la masia Can Bas de Lavern. | Segons el quadern de camp de Pere Giró i Romeu (Vilafranca del Penedès), el 15 de març de 1951 es localitza prou material arqueològic en superfície per suggerir la presència de restes soterrades en aquell indret. 'En la partida de La Campana de esta finca han sido hallados fragmentos de cerámica romana y un trozo de mármol pulido de una cara liso, tégulas, doliums, ánforas y oenochoe...' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Un any després (18 d'agost de 1952), el propietari dels terrenys, Sr. Olivella, convida el Sr. Giró a supervisar les tasques d'esbancament del terreny, durant les quals es localitza un lot més ampli de materials, els quals indiquen clarament la destrucció d'un assentament agrícola romà: - Ceràmica ibèrica comuna a torn. - Fragments de vidre que formarien part d'una copa. - Tègules. - Fragments de grans dolia. - Molins giratoris de pedra calcària. Al mateix moment es recullen restes superficials associables amb les identificades a La Campana, a la partida de Cal Ribes, de l'altra banda de la carretera: - Fragments de dolium de gran capacitat. - Tègules - Ceràmica campaniana amb palmetes estampillades. - Ceràmica a torn ibèrica (fragments de kalathos, vasos de parets fines i àmfora). En un moment donat entre el 1952 i 1956 (any en què Pere Giró és informat), surten a la llum tres peces de marbre a la zona de La Campana: - 1 fragment de la part esquerra d'una placa de marbre amb traces de motlluració i inscripció (Mides: 6,5 cm x 5 cm x 2,5 cm). - - - - - L (o E ?) (- - -) A (- - -) - - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - 1 fragment central d'una placa de marbre blanc amb inscripció de lletres profundament gravades. A partir de l'estudi epigràfic s'emmarca la peça al segle I-II d. C. Mides: 5,2 cm x 9 cm x 2,90 cm. Alçada de les lletres: 3,9 cm. Espais: 1,2 cm aprox. - - - - - - (- - -) E M (- - -) (- - -) S (- - -) - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - Peça de marbre amb la representació de la testa d'un felí, possiblement una lleona, fragmentat per la part inferior, amb un angle adossat a la part posterior del cap, que conserva encara les restes de metall per unir la peça a una taula, com de suport. Seria part d'un trapezophorum decorat amb el cap d'una lleona, de boca oberta amb la llengua representada, línies de la cara suaus, ulls amb les pupil·les marcades, i orelles arrapades al cap amb els plecs ben definits. Excepte el rostre, la resta del cos s'estilitza per donar forma al suport, desconeixent l'extrem, car, com ja s'ha dit, esta fragmentat. Mides: alçada total = 32 cm (cap = 10 cm., cos = 22 cm.) Amplada frontal (cap) = 11 cm. Angle de suport = 18 cm de llargada Amplada de costat = 15 cm. L'any 1956 el Sr. Olivella localitzà també una destral de basalt de 18 cm de llarg i 5,5 cm d'ample, fragmentada de la part distal i polimentada per la part més ample del tall. Aquesta peça procedeix de la seva finca, si bé hom no disposa d'una referència més explícita de la seva ubicació original. Tot aquest material descrit es troba repartit: si bé part de les peces son al Museu de Vilafranca del Penedès, la família Olivella, de Can Bas de Lavern custodia la peça de marbre amb el cap representant un felí. | 41.4087700,1.7520300 | 395694 | 4584887 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66801 | La Foradada/Pas de Piles nº50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradadapas-de-piles-no50 | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp'. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | VI-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El terreny on s'emplaça aquest jaciment està ocupat actualment per un camp de conreu de vinya que s'estén a banda i banda de la carretera C-243b que des de la rotonda que hi ha al davant de la masia de la Foradada va cap al nucli de Torre-ramona. No es trobà cap material en superfície, però podria haver-hi restes al subsòl. | 08273-18 | En un camp de cultiu de vinya, al davant de la masia La Foradada, 1,5 km a l'est de Sant Sadurní | El dia 26 de maig de 1964, en el decurs d'uns treballs agrícoles en uns camps al davant mateix de la casa de La Foradada, propietat del Sr. Josep Casanovas Carbó, del Pas de Piles nº50, el fill d'aquest va localitzar diversos fragments de ceràmica, a les zones del camp que eren més fosques. A les anotacions de camp de Pere Giró és on obtenim la primera informació de la troballa: 'Dn. José Casanovas, propietario de San Sadurní de Noya, nos avisó que se habian descubierto vestigios en terrenos de su propiedad; personados en su finca identificamos un campo de silos con cerámica de tipo primitivo con la cual se intentarán las reconstrucciones de varios vasos, y organizar luego las excavaciones.' (Arxiu Pere Giró-Museu de Vilafranca, 1964) Dos tipus de ceràmica foren identificats: - Ceràmica ibèrica comuna a torn, de la qual no n'hi ha cap mostra conservada al Museu de Vilafranca. - Ceràmica a mà, corresponent al període del Bronze Final. Al Museu de Vilafranca hi ha dipositat: - 1 base plana. - 1 vora exvasada de llavi pla i decoració de cordó amb incisions en el punt de contacte de la vora amb el cos de la peça. - 1 fragment informe amb acanalats. Segons les anotacions de Pere Giró, ambdós tipus de ceràmica s'ubicaven en llocs diferents, l'elaborada a mà en sectors on la màquina havia treballat a més profunditat, podent pertànyer perfectament a una fase pre o paleoibèrica, a jutjar pel tipus de tradició del Bronze. La manca de dades no permet interpretar el tipus de jaciment; si bé el Sr. Giró havia definit com a camp de sitges, en base a les concentracions de terres més fosques, també podria tractar-se d'un altre tipus d'estructura (fons de cabana?). | 41.4276300,1.8093800 | 400516 | 4586914 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66801-foto-08273-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66801-foto-08273-18-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66805 | Torre de Can Llopart/Torrota de Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-lloparttorrota-de-can-llopart | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica', vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 199. A.A.V.V. (1971): 'Els castells catalans', vol. III. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, p. 767. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. CARAFÍ I MORERA, E. (1999): 'Les torres de Subirats. Un patrimoni en perill'. TOT SUBIRATS, n. 27, novembre 1999, pp. 12-13. Publicat també al periòdic El 3 de vuit', del 30 de juliol de 1999, p. 22. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 219. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya'. Vol. 2. Alt Penedès. Barcelona, p. 181. | X-XV | L'any 2006 aquest edifici està en fase de consolidació per reparar determinades esquerdes que afecten la seva estructura. | Torre de guaita ubicada en un turó prop del nucli dels Casots. Era un edifici d'avançada depenent del castell de Subirats, en un lloc estratègic entre la depressió penedesenca i la conca del baix Anoia. El cos de la torre és de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,10 m, i un gruix del mur de 1,25 m. Té una alçada total de 10 m, de forma troncocònica, amb la part superior una mica més estreta que la inferior. Els murs estan fets de carreus petits i irregulars, units amb un morter de baixa qualitat. Aquests murs presenten algunes espitlleres, formades per quatre pedres a costat i costat. A uns 3,5 m d'alçada hi ha l'obertura de la porta principal, al nivell de la qual hi ha una falsa cúpula. Al cim de la torre n'hi ha una altra. També a la part alta s'observa la col·locació d'un desguàs per evacuar l'aigua de pluja i evitar inundacions. Al voltant de la torre, a les bandes S i O, hi ha diverses parets que tanquen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal, segurament relacionats amb l'estructura militar. Aquest recinte té una longitud de 30 m x 20 m d'amplada el gruix d'aquests murs és de 75 cm, excepte l'oriental, que fa 210 cm. Cal dir també que per la superfície es poden trobar fragments de ceràmiques medievals i modernes. | 08273-22 | Carretera BV-2427, km 4,3 a 300 m al nord-oest de la masia de Can Llopart de la Costa. | Fins ara hom no ha trobat cap document d'època medieval referent a aquesta torre, si bé cal associar-la al castell de Subirats, documentat de de l'any 917, i del qual la torre era punt de guaita i defensa. Pere Giró i Romeu, Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'any 1968, va realitzar una sèrie de prospeccions inèdites aquell any, a la part baixa del turó, en el transcurs de les quals es van recollir, a nivell de superfície: - Fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn. - La Base d'un vas de ceràmica comuna ibèrica a mà. - Fragments de pedra granítica, possiblement parts de molins de mà. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès l'any 1990 no va poder documentar restes del període ibèric en tot el perímetre a peu del turó en superfície, si bé cal dir que els vessants N/NW i E són feixes ermes i abandonades, cobertes d'una espessa vegetació que feu impossible la prospecció. No se sap, per tant, si hi ha un establiment en vessant o dalt del turó, ni si es conserven més materials. | 41.4086900,1.8007500 | 399766 | 4584821 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66805-foto-08273-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66805-foto-08273-22-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Enric Carafí i Morera, segons explica a un article publicat a la revista TOT SUBIRATS (veure bibliografia), documenta l'existència d'una pica de pedra tallada, que es va endur de la torre de Can Llopart als anys '80, i que es conserva a Gelida, a l'espera de poder-la integrar al seu lloc original. Sembla que aquesta pica pertany a la ocupació de la torre com a habitatge. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||
| 66813 | Font del Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-den-lleo | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 23. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | Tot i que estructuralment no ha patit danys destacables, la font no raja des de l'any 2001. | L'aigua de la font ve d'uns pous que hi ha a uns 300 metres del lloc, i s'utilitzava per regar els horts. Tenia una profunditat de 3,5 m. sota el nivell de terra. Posteriorment es va canalitzar fins on raja avui dia. Al seu costat hi ha una bassa, construïda el mateix any que la font i la canalització. Avui la font queda recollida en una bassa-dipòsit de maó modern, dotat de bombes de pressió que permeten bombejar l'aigua per a usos agrícoles. L'aigua de la font avui no serveix per regar els horts, que han desaparegut; al seu lloc hi ha grans extensions d'arbres fruiters. | 08273-30 | Prop del Maset d'en Lleó, a l'entrada de Sant Pau d'Ordal. | Aquesta font era un pou, i les obres de canalització i construcció es feren l'any 1912. Posteriorment ha sofert diverses reformes. | 41.3814200,1.7784700 | 397861 | 4581820 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66813-foto-08273-30-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Un testimoni oral, Eudald Massana Noia, propietari de la finca El Maset, informà que la font no raja des de l'any 2001, tot i que, abans d'aquesta data, ell l'havia vist rajar sempre. També informà que antigament una empresa de Cantallops havia venut l'aigua d'aquesta font embotellada a Barcelona, ja que era de molt bona qualitat, i que els veïns de Sant Pau d'Ordal havien anat a banyar-se. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 66818 | Font de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-julia | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 40-41. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 181. | Seria aconsellable desbrossar la vegetació circumdant que comença a envair l'espai de la font. | Font ubicada en una zona rica en aiguamolls, la majoria actualment drenats. La font és poc profunda, i rep l'aigua d'una mina localitzada en un terreny pantanós, tot i que actualment l'eixida no presenta cap aixeta ni broc per on raja l'aigua. La font està feta d'obra, construïda a partir de blocs de pedra irregulars de tamany mitjà, coronada per una cornisa de maons plans. Als costats de la font hi ha bancs, vora un marge amb un gran plataner. L'aigua de la font s'utilitza principalment per regar els horts propers; es canalitza l'aigua a través d'uns conductes fins al lloc on es troben els conreus. Tocant a la font hi ha un safareig, que conserva les batedores que servien per rentar, avui envaït per la vegetació. A uns 50 m. hi ha la font brollador de la bassa de Can Julià, una bassa natural a la qual s'hi adossa un mur d'obra que impedeix la inundació dels conreus. | 08273-35 | Als voltants de la masia de Can Julià, a l'heretat de Can Bas (Lavern) | L'any 1982 es van fer obres de millora a l'indret de la font; s'hi van instal·lar els bancs d'obra del laterals de la font. | 41.4012300,1.7531300 | 395774 | 4584049 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas.La zona de la font és un hàbitat d'espècies d'aus pròpies d'aiguamolls. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 66827 | Jaciment paleontològic de la Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-garrofa | <p>A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd.</p> | El traçat de la carretera C-243 al seu pas pel jaciment talla aquest per la meitat. D'altra banda, la presència d'una zona d'obres situada al costat del restaurant Sol i Vi està afectant igualment l'estratigrafia paleontològica. | <p>Aflorament marí en dos sectors a banda i banda de la carretera C-243 de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 08273-44 | A banda i banda de la carretera C-243, prop del restaurant Sol i Vi | 41.3996500,1.7542500 | 395865 | 4583872 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||
| 66829 | Carrer nou de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-de-can-cartro | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XIX-XX | L'edificació d'habitatges davant de la línia de cases en el mateix carrer ha desvirtuat la panoràmica del conjunt del carrer. | Alineació de cases adossades en un sòl carrer, aïllat d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures, la del mig potser un balcó amb barana de ferro forjat; els sostres són a doble vessant. | 08273-46 | A 450 m a l'est del nucli de Can Cartró | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3972400,1.7434200 | 394956 | 4583618 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66829-foto-08273-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica, excepte en algun cas, s'ha tendit a respectar. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||
| 66833 | Sarcòfag de l'església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-pau-dordal | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XI-XII | El sarcòfag està fragmentat pel costat esquerre dels peus. | <p>Sepulcre exempt que inclou una tomba antropomorfa, fet de pedra calcària, amb unes dimensions d'1,87 m de llargada màxima, per una amplada de 0,57 m i una profunditat màxima de 0,35 m. La mida de l'enterrament és de 172 cm. El cap presenta una forma lleugerament trapezial, quasi quadrada, amb una longitud de 20 cm i les espatlles arrodonides. L'amplada del cos al nivell de les espatlles és d'uns 48 cm, que es va reduint fins a aproximadament uns 25 cm a la zona dels peus. La profunditat oscil·la entre els 19 cm del cap, els 35 cm de la part central del cos i els 23 cm dels peus.</p> | 08273-50 | A l'interior de l'església de Sant Pau d'Ordal | <p>Aquest sarcòfag va aparèixer durant les tasques d'excavació arqueològica que es van realitzar als anys '40 del segle XX a la necròpolis de l'església de Sant Pau d'Ordal. Alguns estudiosos daten aquest tipus d'enterraments cap als segles X-XI (contemporanis de les tombes antropomorfes olerdolanes, excavades en roca mare), mentre d'altres tendeixen a emmarcar-los en una cronologia compresa entre els segles XII-XIII, en una època on ja predominaven els enterraments de lloses, tot i la forma antropomorfa del cas de Sant Pau.</p> | 41.3815100,1.7958600 | 399315 | 4581809 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66842 | La Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-1 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | L'entorn de la font està força degradat. | Font enclotada sota el pont de la carretera que des de Sant Pau d'Ordal va cap a Lavern. S'hi accedeix baixant unes escales de maó al peu de les quals hi ha un banc d'obra, també de maó. A les parets de la font hi ha pintades i el terra esta força brut. La font en sí mateixa es troba al davant de les escales, un cop s'han baixat. És una senzilla aixeta de metall dotada de clau de pas per a l'aigua, que sobresurt de la paret. A la dreta d'aquesta es pot observar una obertura quadrada realitzada a la paret, a l'interior de la qual es veu part del tub per on l'aigua està canalitzada cap a l'aixeta. | 08273-59 | A Sant Pau d'Ordal, prop de la parada de bus a la carretera de Lavern, sota el pont. | 41.3845400,1.7964100 | 399366 | 4582145 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 66844 | Font de Cal Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-savall | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Tot i que la instal·lació hidràulica funciona perfectament, part de la caseta que guarda la font està força envaïda per la vegetació, fins i tot al seu interior han entrat algunes branques. | Font ubicada dins d'una caseta baixa d'obra de ciment, de petites dimensions, coberta amb un sostre d'uralita suportat per tres grans rocs, i amb una planxa metàl·lica força rovellada que tapa l'accés a l'interior. Aquesta caseta tanca un pou dins del qual hi raja l'aigua, fet també de ciment, de forma rectangular amb les cantonades lleugerament arrodonides, cobert amb una altra planxa metàl·lica. | 08273-61 | En un corriol que surt a la dreta del camí que va de Can Justino a Savall | 41.3956500,1.7915500 | 398977 | 4583384 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66844-foto-08273-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66844-foto-08273-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 66845 | Font del Clot del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-del-sabater | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Aquest clot està força afectat pel camí rural que hi passa pel costat. | Clot al costat d'un camí rural que en època d'abundància de pluges s'omple d'aigua que ve del filtrat dels camps de sobre. El sòl és argilós i reté l'aigua. | 08273-62 | Al camí de Cal Bou | 41.3994000,1.7802800 | 398040 | 4583814 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66845-foto-08273-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | En el moment de realitzar aquest inventari el clot és absolutament sec, només la vegetació associada als clots d'aigua delata que l'aigua queda retinguda. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||||
| 66846 | Font del Clot de Dalt del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-dalt-del-sabater | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Aquest clot està actualment força afectat pel pas del camí rural que hi passa pel costat. | Pèlag o clot profund on es concentra l'aigua en èpoques d'abundància de pluges. La vegetació circumdant marca el límit de la humitat d'aquest pèlag. L'aigua prové de filtracions dels camps que hi ha a sobre. El sòl és argilós i reté l'aigua. | 08273-63 | Al camí de Cal Bou | 41.3998900,1.7814600 | 398140 | 4583867 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66846-foto-08273-63-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||||
| 66854 | Font Brollador de la Bassa de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-brollador-de-la-bassa-de-can-julia | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Seria recomanable controlar el creixement de la vegetació de ribera en els marges de la bassa. | Bassa amb aigua abundant, on sempre hi neix, situada enmig d'una zona de vegetació de ribera, on predominen els oms. Les ribes de la bassa estan, però, molt envaïdes per la vegetació. L'aigua d'aquesta bassa alimenta la Font de Can Julià o de Can Bas. | 08273-71 | Al camí a sota del restaurant Sol i Vi, a la zona de Can Bas. | 41.4014000,1.7534200 | 395798 | 4584068 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66854-foto-08273-71-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||||
| 66856 | Font de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavern | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Les rajoles de ceràmica blanques i blaves es presenten més brutes i trencades que a altres fonts d'aquest estil en altres nuclis del municipi. | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat al laterals inferior; amb una coronació de tipus piramidal escalada, arrebossat amb ciment de color groguenc. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua, fet de maó. | 08273-73 | Al nucli urbà de Lavern, al costat del camp de futbol de la zona esportiva | 41.3891800,1.7730000 | 397416 | 4582688 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66856-foto-08273-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66898 | Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/savall | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 245-246. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XVIII | Actualment la masia es troba en restauració. | Masia de tipus basilical, amb planta baixa, pis i golfes amb porxo que presenten, a l'exterior de la façana, quatre arcades de mig punt. El portal principal és adovellat, d'arc de mig punt; les cantoneres i els marcs de les finestres són de pedra. Al costat de la finestra de la dreta de la façana hi ha un rellotge de sol. Adossada a la masia hi ha un edifici posterior amb la data 1729 a la dovella central del portal d'entrada. A l'interior hi ha una petita capella privada, i un foc de terra de llar central a ras de l'enrajolat | 08273-115 | Carretera BV-2427, km 4,5, a 1,8 km (A l'oest de Can Rossell de la Costa. S'hi va per la Bardera) | Existeix documentació del lloc de Savall des de l'any 1196, concretament al testament de Pere de Soler i la seva dona Arsenda, dipositat a l'Arxiu de Santa Anna de Barcelona, que anomenen el lloc com 'Sancti Petri Aual', això és, Sant Pere de Savall (la vall), on se suposa que hi hauria una capella. Es diu que el lloc era una antiga quadra del terme de Subirats, però fins al segle XV no consta documentació que ho confirmi. Un donzell anomenat Montbui n'era el propietari al segle XV; després esdevé lloc de repòs dels dominics, cosa que explicaria l'existència d'una capella i un cementiri. Sabem, per diverses visites pastorals de l'any 1818, que al límit de la parròquia de Sant Pere de Subirats existia una capella rústega, dels dominics. L'any 1839, en una carta de la comissió subalterna d'arbitris de Vilafranca, consta que els boscos del maset de Savall pertanyen al convent dels dominics de Barcelona. Madoz, al seu diccionari, diu que és una masia amb capella, ubicada en una fondalada, envoltada de boscos, que va pertànyer als dominics de Barcelona. Aquesta definició permet deduir que, amb la desamortització de Mendizábal, el lloc fou venut a particulars. En tot cas, l'aspecte que ofereix la masia a dia d'avui és del segle XVIII. | 41.4187300,1.8183000 | 401248 | 4585916 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66898-foto-08273-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66898-foto-08273-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons Salvador Llorac, a les rodalies del mas hi havia els indicis d'un cementiri monàstic amb túmuls de pedra amuntegats. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||
| 66901 | Carrerada de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-1 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats; el tram que passa per la Creu d'Ordal travessa la N-340 nova, així com l'antiga, ara tallada al trànsit, però degradada per la cantera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Una petita branca d'aquesta carrerada uneix la carrerada de la Cerdanya amb la de la serra de la Llampa. La carrerada de la Creu d'Ordal entra al terme de Subirats des de la carrerada de la Cerdanya sobre el pont de Coll de Garró i que va enlairada per la dreta de la riera dels Pelagons. Després de travessar un petit camp de vinya, es troba el sender que pel llom de la serra de Riés puja sense pèrdua cap al turó de les Mentides. Sempre seguint la carena, per la serra de les Planes, la carrerada passa pel turó de les Mentides, passa pel lloc del Pi de les Quatre Soques i arriba fins la Creu d'Ordal. Segurament, arribava fins a Gelida. | 08273-118 | Per la serra de la Llampa i Riés fins a la Creu d'Ordal. | 41.4127500,1.7544300 | 395901 | 4585326 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||||
| 66904 | Carrerada de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-martorell-0 | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 168. | Existeix algun tram embussat en aquesta carrerada. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada sortia de la Granada i arribava a Martorell passant pel nucli de Can Cartró, a Subirats. Empalma amb la carrerada que va a Font-rubí des de la Creu del carrer de Sant Joan i baixa pel pou de l'Horta, passant després per Barbarana i pel camp de futbol de Can Cartró, on es perd el seu traçat. | 08273-121 | A l'alçada del camp de futbol del nucli de Can Cartró. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut d'aquesta carrerada coincideix amb la Via Augusta. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||||
| 66905 | Carrerada des del Carrer de Cal Rossell (El Pla del Penedès) fins a Ca l'Avi. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-des-del-carrer-de-cal-rossell-el-pla-del-penedes-fins-a-ca-lavi | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 162. | Gran part del traçat d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada uneix el Carrer de Can Rossell (al terme municipal d'el Pla del Penedès) amb el nucli de Ca l'Avi, a Subirats. El traçat de la carrerada no entra al terme de Subirats directament des d'el Pla, sinó que abans passa per la zona de la Vinya del Bosc i Les Parellades (terme de Santa Fe del Penedès). La carrerada entra a Subirats, doncs, per entre camps de vinya, travessant el caseriu de la Xata (pertanyent a Santa Fe, molt a prop de Cal Casanoves. Després, el traçat va cap al sud-oest, passant pel costat de Cal Gallego, fins trobar la carretera BV-2154. Aleshores gira a la dreta, en direcció a Ca l'Avi. | 08273-122 | Entre el Carrer de Can Rossell, al Pla del Penedès, i Ca l'Avi | 41.3834400,1.7961100 | 399339 | 4582023 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Coincideix en bona part amb el Camí de Montserrat. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||||
| 66906 | Carrerada de la costa de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-costa-de-sant-pau-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 119-120. | La carrerada combina trams ben conservats, de camí terrer, amb altres trams asfaltats. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada va d'Olesa de Bonesvalls al Pago. Surt d'Olesa de Bonesvalls des del camí que queda a la dreta del cementiri. El camí segueix la riera que baixa de la costa de Sant Pau fins dalt del coll d'Esteles, sota el turó de les Mentides, a la serra de Riés. Pel cap d'aquesta serra passa la carrerada que va del coll de Garró en direcció a l'Ordal la qual es creua per baixar, tot seguit, pel camí que porta al Pago. La carrerada va a trobar la pista encimentada que baixa, per la vessant esquerra de la urbanització de la Muntanya Rodona i que va a sortir al darrera de la benzinera que hi ha a la cruïlla entre la N-340 i la BP-2427 que baixa, pels Casots, a Sant Sadurní d'Anoia. En aquest punt, la carrerada empalma amb la carrerada de la Cerdanya que, des de Cantallops, es dirigeix a Sant Sadurní. Aquesta carrerada entre al terme de Subirats des d'una desviació de la carrerada de la Creu d'Ordal, a l'alçada de la cresta de les Mentides, al sud de la Serra de Crestabocs, en un camí que es desvia cap a l'esquerra, en direcció nord-oest. Seguint aquest camí, la carrerada va baixant per la vessant oest de la serra de Crestabocs fins arribar a uns camps de vinya, des d'on es deixa, a mà esquerra, la urbanització de La Muntanya Rodona. La carrerada travessa els camps de vinya, sempre en direcció nord-oest, fins arribar a la N-340 on, pocs metres més a l'esquerra, enllaça amb la carrerada de la Cerdanya. | 08273-123 | Entre Olesa de Bonesvalls i el Pago (Subirats) | 41.3765800,1.7967100 | 399379 | 4581261 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Part de la carrerada coincideix amb el Camí de la Garnatxa (PRC-156, dels Camins del Vi i el Cava), així com amb part de la Ruta vitícola de Subirats, n.4. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||||
| 66907 | Cal Gallego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gallego | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 53, 177. | XX | Tot i que l'estructura arquitectònica es troba en perfecte estat, les façanes exteriors estan notablement degradades: zones amb l'arrebossat esquerdat, obertures amb portes fetes amb materials improvisats, etc. | Casa pairal feta amb pedra i maó, amb les façanes arrebossades amb guix, de planta baixa i pis, formada per diversos cossos, un de principal de planta quadrada amb teulada de teula àrab a doble vessant; un segon cos, adossat perpendicularment al primer, amb teulada a un sol vessant. Un tercer cos és un annex agrícola. La majoria de les obertures son d'arc escarser o rebaixat, les finestres del primer pis estan emmarcades amb maó. | 08273-124 | En un camí asfaltat que es desvia a la dreta de la carretera BV-2154, al nord del terme. | Tot i que la masia actual presenta un aspecte molt modificat, els seus orígens es troben al segle XIV, tal i com es desprèn de l'esment, al fogatge de l'any 1358, del nom de 'N'Albareda, vídua'. Un dels seus descendents, Rafael Sala d'Albareda, apareix documentat l'any 1492 com a membre de la Universitat o Govern municipal. | 41.4117600,1.7990100 | 399625 | 4585164 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66907-foto-08273-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Albareda. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||
| 66940 | Barraca G-42 / EM-39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-42-em-39 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | En una de les parts exteriors, s'aprecia una zona que s'està enderrocant. | Construcció aixecada en pedra enmig de vegetació natural sobre una terrassa de superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,25 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i hi destaca el marc de l'obertura que està feta amb blocs de pedra de mida reduïda, cosa poc freqüent en una barraca. També l'amplada de la porta és excepcional. En una de les parts exteriors, s'aprecia una zona que s'està enderrocant. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-157 | A 700 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3961400,1.8617400 | 404845 | 4583359 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66940-foto-08273-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66941 | Carrerada de l'Ordal a Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-lordal-a-gelida | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). | El tram inicial de la carrerada, a la Creu d'Ordal, està força degradat a causa dels treballs d'una pedrera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de la Creu d'Ordal fins a Gelida. Aquesta carrerada surt de la Creu d'Ordal; de fet és una continuació de la Carrerada de la Creu d'Ordal (fitxa 118); passant enmig del Coll de la Creu d'Ordal i la Serra Llarga, just per la divisòria entre el terme municipal de Subirats i el de Cervelló, arriba a una bifurcació, el tram que transcorre pel terme de Subirats és el de l'esquerra, que travessa el lloc dit 'La Cocona', mentre que el tram de la dreta envolta aquest lloc; un cop passada 'La Cocona', els dos camins es tornen a fer un de sol, ja al terme de Gelida. | 08273-158 | Entre la Creu d'Ordal (Subirats) i Gelida | 41.3921800,1.8752700 | 405971 | 4582905 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||||
| 66942 | Carrerada de Can Rossell a Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-rossell-a-ordal | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des del nucli de Can Rossell fins a l'Ordal. Aquesta carrerada surt de Can Rossell per la banda sud-est, de l'altra banda de la carretera BV-2427, per entre camps de vinyes, en direcció est, enfilant-se després per la Serra del Pi de Molló. Poc abans d'arribar al lloc dit 'La Creueta', la carrerada gira cap al sud; cal que, al girar, seguim pel camí més a la dreta i en direcció sud, travessem el Turó del Pi de Molló fins arribar a Can Ravella, nucli que travessarem. Sortirem de Can Ravella pel sector sud, enmig de camps de vinya fins travessar la N-340, endinsant-nos pel Pla de Can Ravella, sempre en direcció sud, fins que la carrerada conflueix amb la carrerada del Corral de la Roca (fitxa 119), que va fins a Ordal. | 08273-159 | Entre Can Rossell i Ordal | 41.4026900,1.8284400 | 402071 | 4584123 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66942-foto-08273-159-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||||
| 66944 | Carrerada del Pujol del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-pujol-del-mestre | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Gran part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de Puigdàlber fins a Can Cartró. Aquesta carrerada entra al terme de Subirats des de Puigdàlber per la zona del Gorner, i segueix la carretera BV-2155, on conflueix, poc abans d'arribar a Can Cartró, amb la carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i Sala. | 08273-161 | Entre la zona del Gorner i Can Cartró | 41.3985300,1.7312800 | 393943 | 4583776 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66944-foto-08273-161-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||||
| 66948 | Barraca G-41 / EM-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-41-em-38 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | En un dels costats exteriors s'aprecia un petit enderroc. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície desnivellada, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i hi destaca el marc de l'obertura que està feta amb blocs de pedra de mida reduïda, cosa poc freqüent en una barraca de vinya. També l'amplada de la porta és excepcional. S'observen restes d'una antiga porta de fusta que ha estat esbotzada. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-165 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3962900,1.8587800 | 404598 | 4583379 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66948-foto-08273-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66948-foto-08273-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A 10 m de la barraca descrita en direcció est, hi ha una estructura de pedra seca i terra natural excavada just en el fondal, en forma de rectangle irregular. No resulta evident determinar el seu ús.Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66949 | Molí d'en Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-guineu | A.A.V.V. (1992): 'Informe sobre la delimitació entre els termes municipals de Subirats i de Sant Sadurní d'Anoia'. Servei de Demarcacions Territorials. Generalitat de Catalunya. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia' Tipografia Emporium. Barcelona. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 616. Vilafranca del Penedès. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. | XVIII | La masia ha estat rehabilitada recentment, mentre que al molí li falta una part. | Restes de la part baixa d'un antic molí fariner que es troba sota un masia edificada posteriorment. Les seves dimensions són 6,5 m. per 8,5 m., coberta amb volta de canó. Actualment encara es pot veure gairebé tot el muntatge de la mola del molí. La masia és de gran senzillesa, sense elements decoratius. De planta rectangular, la masia de Can Guineu està feta de blocs de pedra informes. Té planta baixa i pis, i teulada a doble vessant amb xemeneia. El portal presenta un arc escarser. | 08273-166 | Darrera la masia de la Foradada al peu del riu Anoia | La referència documental més reculada en el temps de què disposem d'aquest molí és la compra del mateix, efectuada per Pere Mir i Ros Guineu l'any 1753. | 41.4307600,1.8057700 | 400219 | 4587265 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66949-foto-08273-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66949-foto-08273-166-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és conegut amb el nom de Molí de Can Guineu o Molí del Racó. L'equip elaborador del present inventari tan sols ha pogut obtenir notícia del molí per fonts bibliogràfiques, ja que no ha pogut tenir accés al bé. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||
| 66950 | Barraca E-05 / LA-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-05-la-25 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pap. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Una part de la paret al costat esquerre de la porta està enrunada. | Construcció aixecada en pedra situada en una superfície plana, enmig d'un bosc erm. La planta és circular i de forma troncocònica, de 2,10 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,40 m. No presenta cap fornícula al seu interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. Una part de la paret al costat esquerre de la porta està enrunada. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. | 08273-167 | Prop d'un camí que des de Can Ravella (Ordal) s'enfila al nord cap a les Serres d'Ordal | 41.4013900,1.8366500 | 402756 | 4583970 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66950-foto-08273-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66950-foto-08273-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66955 | Barraca G-40 / EM-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-40-em-36 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La vegetació ha envaït una part de la barraca, gairebé tapa la porta. | Construcció aixecada en pedra enmig de vegetació natural sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,50 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,20 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-172 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3974100,1.8587000 | 404593 | 4583503 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66955-foto-08273-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66967 | Barraca de la Cova Miserachs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cova-miserachs-ii | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Els terrenys on s'ubica aquesta barraca ara són erms, tot i que la vegetació circumdant no és excessivament espessa. Seria recomanable, doncs, controlar el seu creixement, doncs està començant a envair la barraca. | Construcció aixecada en pedra adossada a un marge de pedra seca, salvant el desnivell entre dues feixes de vinya. La planta és semicircular, de 1,60 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,10 m. La planta i la fesomia d'aquesta barraca són singulars, a causa que s'ha construït adossada entre dos grans marges de pedra seca que configuren dues terrasses. El marge posterior és més alt que la barraca i l'anterior més baix que aquesta. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, fet a partir de l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre. El llindar de la porta està fet amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca; a diferència que altres barraques dels voltants, el llindar superior no està fet amb una llosa horitzontal, sinó que també està fet a partir de pedres irregulars, com la resta de la barraca. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que configuren la cúpula de la barraca. En aquesta terra hi ha restes de lliris plantats, ara assecats. | 08273-184 | A 400 metres a l'oest de Can Mata del Racó, prop de la Cova Miserachs | 41.3890500,1.7989500 | 399585 | 4582643 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66967-foto-08273-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 66974 | Barraca G-39 / EM-37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-39-em-37 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Les refaccions modernes i les annexes que s'han realitzat entorn aquest element no han tingut per objecte consolidar la barraca, que presenta un aspecte notablement regular en general. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana al marge d'un camí, de planta circular i forma troncocònica, però amb el sostre irregular. Les mides són de 2,60 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 3,40 m. Aquesta alçada correspon a la part més alta de la falsa volta que s'alça sobre la primera provocant la irregularitat i fent-la excepcional. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha dues fornícules interiors i la llinda de la porta és plana. Tant a l'interior com a l'exterior hi ha parts on la pedra està lligada amb ciment. Part del sostre presenta lliris plantats, les arrels dels quals actuen reforçant la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. S'observen annexes i refaccions de factura moderna. | 08273-191 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3966100,1.8575800 | 404498 | 4583416 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66974-foto-08273-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66978 | Can Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XX | Les transformacions que ha sofert la masia no han tendit a harmonitzar amb l'estètica de l'edifici original. | Antiga masia actualment molt transformada. De la masia original tan sols en resta part de la porta arquitravada de la façana principal. Al costat superior dreta d'aquest portal una inscripció on es llegeix: 'Mas Arnau 1698 Jaume Carbó'. La façana principal està pintada i restaurada, i conserva la porta de fusta i els carreus de pedra amb les inscripcions treballades. A la façana posterior de l'edifici, una paret apuntala la casa, actuant també com a separador dels annexos. També hi ha un pou antic a la banda esquerra de la masia, encara en ús, que estava ubicat al costat de l'era. La seva factura és rústega, a semblança de les barraques de pedra seca. El cantó dret la paret està travessat per una pedra horitzontal que actua de petit safareig, amb un forat que comunica amb un safareig exterior, dotat d'una porta de fusta i una planxa de ferro. | 08273-195 | Carretera C-243, a la zona de 'Merca Xollo', prop de Sant Sadurní, desviació a l'esquerra. | 41.4200900,1.7633600 | 396659 | 4586131 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66978-foto-08273-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66978-foto-08273-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els avantpassats del propietari actual, Sr. Josep Mas Creixell, eren originaris de Sallent; per aquesta raó el mas porta aquest nom. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 66979 | Cal Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-figueres | BOSCH DE NOIA, Ramon (inèdit): 'Arxiu Històric personal'. Censals davant del Mossèn Josep Gual, caixa 19G/26-26PA. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 175. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XVI | La façana lateral de l'edifici adossat al principal presenta una finestra d'època moderna tapiada. L'arrebossat de la façana del conjunt s'ha després en gairebé la meitat de la superfície, deixant a la vista l'aparell constructiu original. | Masia formada per diversos cossos. A la façana on hi ha el portal principal, d'arc de mig punt adovellat (amb la data gravada: 1699) i amb parament de carreus de pedra ben escairats, la teulada que la corona és a un sol vessant, ja que a aquesta façana se li adossa una altra per la banda esquerra, amb la teulada lleugerament rebaixada respecte la primera. Destaquen les finestres allindades d'estil renaixentista amb baranes de ferro forjat als balcons. A la dreta de la façana hi ha adossat un altre edifici que forma part del mateix conjunt, amb teulada a doble vessant, amb finestres també renaixentistes, però amb el parament de la façana més degradat. A l'actualitat hi té adossat un edifici de nova factura d'estil peculiar, on es troben les instal·lacions de les caves Oliver-Batllorí. | 08273-196 | Al nucli urbà dels Casots | Segons un document de l'arxiu històric de Ramon Bosch de Noya, Francisco Figueras ja pagava un censal per aquestes terres a l'any 1590 davant de Mossèn Josep Gual. Salvador Llorac aporta la següent informació sobres terres explotades per aquesta masia: ' Als últims dies del mes d'agost de l'any 1805, vingueren a Subirats quatre francesos que buscaven mines de carbó, i havent reconegut totes les terres de dita parròquia de Subirats, en terres de l'heretat de casa Figueres, prop lo maset Rigual, dits francesos trobaren una mina de carbó de pedra. Als últims de dit mes d'agost de dit any 1805 hi començaren a treballar, llogant varis jornalers de totes parts que hi acudien. Dits francesos, amb carros, feien portar dit carbó de pedra a la ciutat de Barcelona a vendre, i respecte que pudia molt a sofre tenia poca venda i per est motiu dits francesos, als últims dies del mes de gener de l'any 1896 pararen lo treball. Dita mina de carbó és molt abundanta.' | 41.4102700,1.8111900 | 400641 | 4584984 | 1699 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66979-foto-08273-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66979-foto-08273-196-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||
| 66982 | Barraca de Cal Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-maristany | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Un lateral de la barraca està una mica deteriorat, havent-se produït una esllavissada de pedres corresponent al parament exterior. | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana i erma, de planta circular i forma troncocònica, de 2,60 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,62 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Disposa, al seu interior, d'una fornícula. Les pedres que conformen els llindars laterals de la porta són les mateixes que s'utilitzen a la paret de la barraca, tot i que són una mica més grans i estan força ben alineades. Com a llindar superior o dintell, en canvi, hi ha una gran llosa colocada horitzontalment sobre els marcs laterals. El sostre està cobert de terra utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. A sobre hi han crescut algunes herbes. | 08273-199 | En un camp de vinya, força allunyada del camí que de Cal Justino va a Savall. | 41.3962000,1.7835200 | 398306 | 4583454 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66982-foto-08273-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66982-foto-08273-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 66984 | Can Batlle de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-de-la-pujada | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XVI | La façana principal és l'únic element ben conservat de la masia, si bé cal dir que el portal central és l'element més antic que es conserva. | Masia de planta rectangular de dos pisos i golfes, amb coberta a dos vessants amb la façana acabada en l'horitzó del ràfec de l'aiguavés orientat a llevant; aquesta façana és l'element més ben conservat de l'exterior de l'edifici. Destaca l'arcada del portal de l'entrada, centrat a la façana, de mig punt i adovellada, flanquejada per dues portes igualment de mig punt, però sense dovelles. El primer pis presenta tres finestres quadrades, amb carreus moderns a imitació renaixentista rural. Destaquen igualment les reixes de ferro forjat en algunes de les obertures. | 08273-201 | Al final d'un camí que es desvia a la dreta de la carretera BV-2429c de Lavern al polígon Can Bas | L'any 1582 apareix documentat Jacobus Batlle de la Pujada, que formava part del Govern Municipal de la Universitat de Subirats. Un dels seus descendents, Joseph Batlle de la Pujada, va prendre part activa en la segregació de Sant Sadurní d'Anoia del municipi de Subirats. | 41.4020200,1.7717300 | 397330 | 4584115 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66984-foto-08273-201-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml