Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66810 | La Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-santa | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. FAURA i SANS, M: 'Periodicitat de la Font Santa de Subirats. Deu intermitent termal'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol. XXXII- N. 3335, pp. 381-385. Barcelona, 1923. Tallers gràfics Hostench. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 28-29. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 178. | La font es troba avui dia totalment coberta per la vegetació, a l'igual que el camí d'accés, que resulta impracticable. | És la font més popular de Subirats. La torrentera de la Font Santa es troba al vessant nord-est del Pujol d'en Figueres. Les seves aigües pluvials les dóna a la riera de Lavernó, en la seva riba dreta, aigües avall; molt a la vora de l'aiguabarreig de les rieres de Lavernó i del riu Anoia. Avui dia no brolla, però cal tenir present que és intermitent. Es tracta d'una deu d'aigua termal, que es diu que tenia la propietat de curar les malalties de la pell. Aquesta qualitat sembla que es coneixia ja des d'antic; l'etimologia de 'Banys Vells', esmentada en la documentació antiga, així sembla confirmar-ho. Al lloc on surt l'aigua s'observen indicis de construccions. Segons Lluís Solé i Sabarís, els orígens de la deu mineral es troben a la zona volcànica de la comarca de la Garrotxa, essent la prolongació de la falla que, procedent de Caldes de Malavella, arriba a les vetes lignítiques de Subirats, amb una important bifurcació al seu inici que passa per la Garriga, Caldes de Montbui i la Puda. Faura i Sants, però, teoritza sobre els orígens de la font adduint que deu correspondre 'a les filtracions de les aigües per entre els avencs que existeixen en el massís cretàcic de les costes del Garraf, a la regió septentrional; i que aquestes aigües arriben a una profunditat corresponent a la falla meridional de la badia miocènica del Penedès, que tenen relació amb els estrats oligocènics. A això és degut que les aigües emanin termals, amb força excedent, passant per la zona de contacte entre les formacions terciàries i cretàciques; no intervenint-hi directament les pluges'. Altres autors si vinculen l'aparició de la font amb anys de pluges abundants. Segons Ramon Bosch, la Font Santa és una font termal i intermitent que sols brolla els anys d'abundoses pluges. El mateix autor comenta escriu tenir notícies que, quan brolla, les seves aigües surten a la superfície i ho fan a la temperatura de 31 º C. Igualment, apunta que hi ha informació que l'any 1811, tot sobtadament, deixà de brollar. Les característiques de la Font Santa, les quals contenen sulfat, carbonat calç i una petita quantitat de sofre, les fan especialment adients per a guarir malalties de la pell. Això motivà que l'any 1833 l'Acadèmia de Medicina i Cirugia de Barcelona s'interessés per les aigües perdudes amb resultats satisfactoris donat que les trobaren per tres vegades consecutives, però, per fi, desaparegueren definitivament. Segons Ramon Bosch el gener de l'any 1898 plogué abundosa i continuadament. La Font Santa no brollava solament en un raig, sinó que treia l'aigua per diversos llocs, ocupant una llargada de vint-i-cinc a trenta metres. Tot era un sortidor d'aigua calenta dintre de la torrentera de la Font Santa. L'aigua sortia entremig de la grava dipositada per les aigües del torrent, mentre que per altres llocs ho feia a glopades, tot obrint-se pas entre llot, sorres i pals que deixaren les aigües torrencials. L'aigua era pura i cristal·lina, inodora i sense regust. La humitat existent en el lloc fa que hi hagi una espessa vegetació, composta principalment d'esbarzers, arítjol, canyes, joncs i d'altres, que fan gairebé impossible d'arribar fins al lloc de l'estroncada Font Santa. Els pins que es troben en el paratge de la Font són ferms, frondosos i gemats, evidenciant la humitat existent que els fa diferents dels seus congèneres del Pujol d'en Figueres. | 08273-27 | Prop de la Torre-ramona, quasi a la desembocadura del Torrent dels Banys Vells | Si bé Salvador Llorac, basant-se en l'etimologia 'Banys Vells' fa remuntar els orígens de la Font Santa a l'època romana, Manel Córdoba afirma que la font data d'abans del segle XV. Aquest autor diu també que hi havia un safareig, del qual encara es poden apreciar algunes restes. Al segon torrent, des de la font, hi havia hagut una mina de carbó Al costat de la font hi hagué la capelleta de la mare de Déu de la Font de la Salut, anomenada així per les propietats curatives del doll. Madoz esmenta aquesta font al seu diccionari, on diu que era d'aigües calentes, les quals van desaparèixer sobtadament l'any 1811 i es van fer treballs per l'Acadèmia de Medicina el 1833 per descobrir de nou la deu, apareixent tres vegades consecutives però tornant-se a perdre. Les anàlisis realitzades presentaven riquesa en carbonats i sulfats de calç i quelcom de sofre, element aquest que explicaria les seves propietats dermatològiques. La constant intermitència de la deu ha fet que aquest aparèixer i desaparèixer de l'aigua fos estudiat i anomenades les dates en què s'esdevingué. Així, el mes de gener de 1898, segons un estudi de Marc Mir de Sant Sadurní d'Anoia, s'inicià una nova emanació, que va durar quaranta anys. Segons Faura i Sans, l'aigua sortia per diversos punts del llit del torrent, de sota els còdols i la grava, en una extensió de 25 o 30 metres. La temperatura era de 31º C i desprenia vapors i gasos. | 41.4192300,1.8096200 | 400523 | 4585981 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66810-foto-08273-27-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb els noms de la Font Agra o Font dels Banys Vells. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66811 | Font del Manar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-manar | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 30-31. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 179. | Font feta amb blocs irregulars de pedra lligats amb ciment. S'observen dues basses o dipòsits amb aigua; la bassa on raja l'aigua des del broc és de forma quadrada , rematada per un marc de ciment. Sobre el broc hi ha una cavitat a la paret, com un negatiu. Al costat d'aquesta basa hi ha l'altra, de forma semicircular, rematada amb maons plans inclinats, a mode de safareig Segons Manuel Córdoba, l'aigua d'aquesta font prové de la penya que hi ha més amunt, des d'on es canalitza fins al lloc on s'ubica la font. El raig de la font és uniforme. | 08273-28 | A la sortida dels Casots, prop de la N-340, al camí que va a les Flandes. | A causa de la gran formació de tosca, una pedra caliça que es forma per la successiva sedimentació de la calç, cap a l'any 1973, la font es va modificar, posant-hi un sifó. Fins no fa gaire encara era freqüent veure-hi pasturar alguns ramats, que bevien de l'aigua de la font, però des de l'any 1982, es va prohibir l'afluència de bestiar a l'indret, per motius d'higiene. | 41.4065500,1.8111000 | 400628 | 4584572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66811-foto-08273-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66811-foto-08273-28-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb els noms de la Font del Manart, la Font de les Flandes o la Font de Can Vidal.Tal i com indica un cartell a la paret de la font, l'aigua no és potable.El topònim de la font ha anat evolucionant per transmissió oral i, mentre uns parlen de 'manar', d'altres es refereixen a 'manart'. Probablement en els orígens s'utilitzava 'manar' per referir-se aquesta font, que segons els veïns dels Casots, no s'ha tallat mai, de forma que es refereixen a 'la font que no ha deixat mai de manar' | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66813 | Font del Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-den-lleo | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 23. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | Tot i que estructuralment no ha patit danys destacables, la font no raja des de l'any 2001. | L'aigua de la font ve d'uns pous que hi ha a uns 300 metres del lloc, i s'utilitzava per regar els horts. Tenia una profunditat de 3,5 m. sota el nivell de terra. Posteriorment es va canalitzar fins on raja avui dia. Al seu costat hi ha una bassa, construïda el mateix any que la font i la canalització. Avui la font queda recollida en una bassa-dipòsit de maó modern, dotat de bombes de pressió que permeten bombejar l'aigua per a usos agrícoles. L'aigua de la font avui no serveix per regar els horts, que han desaparegut; al seu lloc hi ha grans extensions d'arbres fruiters. | 08273-30 | Prop del Maset d'en Lleó, a l'entrada de Sant Pau d'Ordal. | Aquesta font era un pou, i les obres de canalització i construcció es feren l'any 1912. Posteriorment ha sofert diverses reformes. | 41.3814200,1.7784700 | 397861 | 4581820 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66813-foto-08273-30-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Un testimoni oral, Eudald Massana Noia, propietari de la finca El Maset, informà que la font no raja des de l'any 2001, tot i que, abans d'aquesta data, ell l'havia vist rajar sempre. També informà que antigament una empresa de Cantallops havia venut l'aigua d'aquesta font embotellada a Barcelona, ja que era de molt bona qualitat, i que els veïns de Sant Pau d'Ordal havien anat a banyar-se. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66818 | Font de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-julia | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 40-41. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 181. | Seria aconsellable desbrossar la vegetació circumdant que comença a envair l'espai de la font. | Font ubicada en una zona rica en aiguamolls, la majoria actualment drenats. La font és poc profunda, i rep l'aigua d'una mina localitzada en un terreny pantanós, tot i que actualment l'eixida no presenta cap aixeta ni broc per on raja l'aigua. La font està feta d'obra, construïda a partir de blocs de pedra irregulars de tamany mitjà, coronada per una cornisa de maons plans. Als costats de la font hi ha bancs, vora un marge amb un gran plataner. L'aigua de la font s'utilitza principalment per regar els horts propers; es canalitza l'aigua a través d'uns conductes fins al lloc on es troben els conreus. Tocant a la font hi ha un safareig, que conserva les batedores que servien per rentar, avui envaït per la vegetació. A uns 50 m. hi ha la font brollador de la bassa de Can Julià, una bassa natural a la qual s'hi adossa un mur d'obra que impedeix la inundació dels conreus. | 08273-35 | Als voltants de la masia de Can Julià, a l'heretat de Can Bas (Lavern) | L'any 1982 es van fer obres de millora a l'indret de la font; s'hi van instal·lar els bancs d'obra del laterals de la font. | 41.4012300,1.7531300 | 395774 | 4584049 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas.La zona de la font és un hàbitat d'espècies d'aus pròpies d'aiguamolls. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66822 | Serres de les Planes, Crestabocs i Riés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-les-planes-crestabocs-i-ries | CANALS, ROSA M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnosi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Barcelona. | La carena que uneix les serres de Riés i de les Planes, des del coll de Garró fins al coll de la Creu d'Ordal esdevé el límit entre els municipis de Subirats i Olesa de Bonesvalls. A banda del seu interès paisatgístic, aquestes serres destaquen per la continuïtat de la massa forestal i per l'escassa fragmentació. En alguns indrets d'obaga de les serres de Crestabocs i de Planes, des del 200 als 500 m i en terrenys abruptes, apareixen petits retalls d'alzinar litoral, la comunitat potencial de la zona. A més, en les zones més ombrívoles i a prop de les rieres, l'alzinar apareix acompanyat de roures. Així mateix, al vessant sud dels Pujols d'en Ràfols, a la serra de Riés, apareixen comunitats de màquia amb llentiscle i margalló (el margalló, una espècie de flora d'interès ecològic, és una espècie protegida per l'Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de flora autòctona a Catalunya). Aquestes serres pertanyen al massís del Garraf ja que, a part de la mateixa vegetació, també comparteixen una litologia calcària similar. | 08273-39 | Sector meridional i de llevant del municipi | 41.3656000,1.8258100 | 401796 | 4580008 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66822-foto-08273-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66822-foto-08273-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La Plataforma Pro-Espai Natural Serres Garraf-Ordal, constituïda l'any 1997, va redactar el juny de 2002 el Manifest Comarcal a Favor de la Constitució d'un Consorci per a la Protecció de l'Espai Natural (Agrícola-Forestal) Serres Garraf-Ordal (Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç l'Aregall). En aquest manifest, signat pel Grup de Medi Ambient de Subirats i ERC Subirats, se sol·licita l'ampliació del Parc del Garraf cap al municipi de Subirats per tal d'incloure tota la part forestal de llevant.L'Ajuntament de Subirats té interès en aquesta ampliació i per això ha sol·licitat un estudi de viabilitat a la Diputació de Barcelona, administració gestora del Parc del Garraf. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66825 | Festa Major de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-dordal | Festa Major que se celebra a Sant Pau d'Ordal, cap del municipi de Subirats, l'últim cap de setmana de gener. Els balls més destacats que surten a les cercaviles de la Festa Major són: - El drac de Sant Pau d'Ordal: va ser construït l'any 1981, de mà del Sr. Josep Mallofré, a partir d'una iniciativa de l'esplai 'Els cargols', de Sant Pau. Des d'aleshores ha participat en la cercavila de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal, i ha fet vàries sortides a altres festes majors i trobades. - Els grallers de Sant Pau d'Ordal: es van fundar l'any 1983 per iniciativa del Sr. Salvador Mallofré Massana, qui va organitzar un curset per aprendre a tocar la gralla. A més de tocar a les Festes Majors del municipi de Subirats, també han tocat per tot Catalunya; als anys '90 del segle XX tocaven a la Festa Major de Vilafranca del Penedès. En altres ocasions han estat acompanyats pels falcons de la Ràpita, els de Sant Sadurní o el drac de Moja. Des de l'any 1991 es van fusionar amb els grallers de Moja i algun graller de Vilafranca. Actualment també tenen el nom de 'Grallers de la Becaina'. - Diables de Sant Pau d'Ordal: l'anagrama que llueix al seu vestit és un disseny del Sr. Eudald Vendrell, de l'any 2001; els vestits van ser realitzats per la Sra. Elisabeth Hernández. L'actual colla nova de Diables de Sant Pau és de l'any 2004, actuen per la Festa Major de Sant Pau, per la Festa de la Collita i el dia de la seva festa grossa, el correfoc, que coincideix aproximadament amb el primer cap de setmana de juliol. Des de la inauguració del Centre d'Esplai 'Els Cargols', fa 35 anys, es comença a introduir a la Festa Major de Sant Pau els diferents grups folklòrics infantils que intervenen en la cercavila. Aquests són: - Diables infantils de Sant Pau d'Ordal: normalment són uns 10 nens, que formen part de l'esplai. Els dirigeix el monitor del seu grup. - Bastoners petits de Sant Pau d'Ordal: surten a la cercavila des de fa uns 35 anys, són uns 10 integrants, entre nens i nenes. - Pastorets de Sant Pau d'Ordal: executen les mateixes coreografies de fa 35 anys, i normalment porten bastons grans. - Gitanes infantils de Sant Pau d'Ordal: són de recent creació, de l'any 2006, en què ja van prendre part en la cercavila. | 08273-42 | A Sant Pau d'Ordal | 41.3833100,1.7960800 | 399336 | 4582009 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La informació ha estat recollida del testimoni oral de diversos membres dels grups folklòrics ressenyats. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66835 | Pi de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-salada | MASCLANS, F. (1990): 'Guia per a conèixer els arbres'. Editorial Montblanc. Barcelona, p. 119 | Exemplar d'arbre mediterrani de pi blanc (Pinus Halepensis) de grans proporcions. D'entre 15 i 20 metres d'alçària, el tronc és recte des de la base fins a la capçada, on es converteix en tortuós, la capçada és esclarissada. L'escorça és grisa i esblanqueïda. Les fulles són d'un verd clar grisenc, primes i blanes, de 6 a 10 centímetres de llargada. | 08273-52 | Al Nord de Can Bas, molt a prop de la masia de la Salada, al torrent de la Salada | 41.4147300,1.7539800 | 395866 | 4585547 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66835-foto-08273-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Altres sinònims de pi blanc són: pi bord, pi garriguenc, sapina. Floreix entre abril i maig. Viu a la terra baixa, on primitivament restava a la garriga amb margalló i a les clarianes assolellades, àrides i pedregoses del país de l'alzina; a causa de la destrucció del bosc natural ha pogut estendre's i esdevenir el més comú i més abundant dels arbres d'aquest territori. Les pinyes que fa són ordinàriament molt abundants, de grandària mitjana i estretament còniques. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66843 | Font del Bassot de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bassot-de-lavern | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el clot està sec i envaït per la vegetació de ribera. | Clot actualment colgat per vegetació, al marge de la riera de Lavern. Segons Manel Córdoba i Martínez, el clot era molt gran i sempre hi havia aigua, utilitzada per als sulfats i altres tasques agrícoles. | 08273-60 | A 300 m de l'entrada al nucli de Lavern en direcció a Sant Pau d'Ordal | 41.3892200,1.7757500 | 397646 | 4582689 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66843-foto-08273-60-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66845 | Font del Clot del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-del-sabater | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Aquest clot està força afectat pel camí rural que hi passa pel costat. | Clot al costat d'un camí rural que en època d'abundància de pluges s'omple d'aigua que ve del filtrat dels camps de sobre. El sòl és argilós i reté l'aigua. | 08273-62 | Al camí de Cal Bou | 41.3994000,1.7802800 | 398040 | 4583814 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66845-foto-08273-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | En el moment de realitzar aquest inventari el clot és absolutament sec, només la vegetació associada als clots d'aigua delata que l'aigua queda retinguda. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66846 | Font del Clot de Dalt del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-dalt-del-sabater | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Aquest clot està actualment força afectat pel pas del camí rural que hi passa pel costat. | Pèlag o clot profund on es concentra l'aigua en èpoques d'abundància de pluges. La vegetació circumdant marca el límit de la humitat d'aquest pèlag. L'aigua prové de filtracions dels camps que hi ha a sobre. El sòl és argilós i reté l'aigua. | 08273-63 | Al camí de Cal Bou | 41.3998900,1.7814600 | 398140 | 4583867 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66846-foto-08273-63-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66847 | Font del Pèlag de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pelag-de-can-bou | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el pèlag està sec, i els seus contorns afectats per un camp proper de vinya abandonada. | Entrada d'aigua a la part superior d'un pèlag artificial, fet en retirar la terra per reparar la via, sota una timba de la qual raja l'aigua. El pèlag està enclavat a l'argila, que reté l'aigua. No obstant, actualment tan sols la vegetació pròpia de ribera que creix al voltant de l'indret delata la presència del pèlag. | 08273-64 | Zona de Can Bou | 41.4007500,1.7840500 | 398358 | 4583959 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66847-foto-08273-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66848 | Font de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bou | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | La riera de la qual en forma part la bassa està actualment seca; en conseqüència, la bassa també està seca. | Bassa de pedra que forma una cornisa natural de roca calcària en el curs de la riera de Can Bou. Segons Manel Córdoba (CÓRDOBA I MARTÍNEZ, 1997), aquesta bassa és omplerta per uns degotalls canalitzats per una aixeta, per on surt l'aigua. L'esmentada aixeta no ha estat localitzada, ja que l'entorn està molt envaït per la vegetació. | 08273-65 | Zona Can Bou, a 150 m de la Font del Pèlag de Can Bou | 41.4023000,1.7848000 | 398423 | 4584130 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66848-foto-08273-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66848-foto-08273-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Uns metres més endavant d'aquesta bassa natural, la riera fa un altre salt d'una alçada considerable, factor que confereix als contorns d'aquest indret un gran interès natural. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66851 | Font Brollador de Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-brollador-de-sant-pere-de-lavern | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Raja molt poca aigua i resulta impossible veure d'on surt. Qualsevol actuació a la carretera pot provocar la pèrdua de la font si no es té en compte. | Raig d'aigua que sorgeix a la vora de la carretera just a la cruïlla amb el camí de Caves Guilera/Ca l'Artigues. L'aigua es perd pel llindar de la carretera. No disposa de cap tipus de recipient ni dipòsit per recollir l'aigua, així com tampoc cap mànega o brollador. | 08273-68 | Davant de l'entrada a l'església de Sant Pere de Lavern. | 41.3973500,1.7674100 | 396961 | 4583601 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Font de la carretera.És una font poc atractiva paisatgísticament. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66854 | Font Brollador de la Bassa de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-brollador-de-la-bassa-de-can-julia | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Seria recomanable controlar el creixement de la vegetació de ribera en els marges de la bassa. | Bassa amb aigua abundant, on sempre hi neix, situada enmig d'una zona de vegetació de ribera, on predominen els oms. Les ribes de la bassa estan, però, molt envaïdes per la vegetació. L'aigua d'aquesta bassa alimenta la Font de Can Julià o de Can Bas. | 08273-71 | Al camí a sota del restaurant Sol i Vi, a la zona de Can Bas. | 41.4014000,1.7534200 | 395798 | 4584068 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66854-foto-08273-71-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66901 | Carrerada de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-1 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats; el tram que passa per la Creu d'Ordal travessa la N-340 nova, així com l'antiga, ara tallada al trànsit, però degradada per la cantera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Una petita branca d'aquesta carrerada uneix la carrerada de la Cerdanya amb la de la serra de la Llampa. La carrerada de la Creu d'Ordal entra al terme de Subirats des de la carrerada de la Cerdanya sobre el pont de Coll de Garró i que va enlairada per la dreta de la riera dels Pelagons. Després de travessar un petit camp de vinya, es troba el sender que pel llom de la serra de Riés puja sense pèrdua cap al turó de les Mentides. Sempre seguint la carena, per la serra de les Planes, la carrerada passa pel turó de les Mentides, passa pel lloc del Pi de les Quatre Soques i arriba fins la Creu d'Ordal. Segurament, arribava fins a Gelida. | 08273-118 | Per la serra de la Llampa i Riés fins a la Creu d'Ordal. | 41.4127500,1.7544300 | 395901 | 4585326 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66902 | Carrerada del corral de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada surt del poble d'Olesa de Bonesvalls, davant de l'antiga font dels Bous i segueix, sense pèrdua el sender de gran recorregut GR-5 (Sitges-Montserrat-Canet de Mar), senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Anant sempre pel llom i pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu d'Ordal (veure fitxa 118). Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal. Cal tenir en compte, però, que en el punt es troba amb la carrerada de Can Rossell a l'Ordal; nosaltres hem de continuar pel camí de la dreta, fins a arribar a Ordal. | 08273-119 | D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal. | 41.4019800,1.7544600 | 395886 | 4584131 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66902-foto-08273-119-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66903 | Carrerada de Can Castellví a Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-castellvi-a-sant-sadurni-danoia | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, pp. 123-124. Tríptic: 'Camins del Vi i del Cava. Camí de Montserrat'. Edita: Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica de Turisme. 2003. | La carrerada es troba asfaltada en la major part del seu recorregut. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Des de Cal Castellví, aquesta carrerada segueix el camí de Vilafranca. Seguint a la dreta la carena de la serra d'espill, passa per sobre de Can Ximet i la font de l'Ametllor. En arribar a unes granges, el camí es desvia a l'esquerra i baixa per travessar la riera de l'Adobaria abans d'enfilar-se fins a la masia del Papiol. Antigament el camí passava per la dreta de la masia, però a causa de les obres de la carretera de Vilanova (C-244) ara cal passar per sobre un pont. A l'altra banda de la carretera, la carrerada continua per la pista enquitranada, enmig de camps de vinyes, fins a Sant Pere Molanta, el qual travessa pel mig. Al lloc de la casa Ferran, la carrerada travessa la N-340 i, arran del polígon industrial, pren un camí a la dreta que la porta al coll i la creu de l'Albi. Vorejant el cementiri de Sant Cugat Sesgarrigues, la carrerada surt a trobar la carretera BV-2429, que entra al terme de Subirats des de Sant Sebastià dels Gorgs per un camí entre vinyes, travessa el petit nucli del Carrer dels Rocs i va cap a Lavern fins a travessar, per sota, el pont de l'autopista i la via de tren, per anar a trobar, passant prop del polígon industrial on hi ha la masia de Ca l'Antonet, la carretera de Sant Sadurní d'Anoia (C-243). Tot i coincidir amb la carretera, molts pastors que venien de la ruta de Manresa arribaven a Sant Sadurní per aquesta carrerada, ja que la carrerada de la Cerdanya va quedar tallada per l'autopista A-7. | 08273-120 | Correspon a la carretera BV-2429 | 41.3824300,1.7945800 | 399210 | 4581913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66903-foto-08273-120-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66904 | Carrerada de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-martorell-0 | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 168. | Existeix algun tram embussat en aquesta carrerada. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada sortia de la Granada i arribava a Martorell passant pel nucli de Can Cartró, a Subirats. Empalma amb la carrerada que va a Font-rubí des de la Creu del carrer de Sant Joan i baixa pel pou de l'Horta, passant després per Barbarana i pel camp de futbol de Can Cartró, on es perd el seu traçat. | 08273-121 | A l'alçada del camp de futbol del nucli de Can Cartró. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut d'aquesta carrerada coincideix amb la Via Augusta. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66905 | Carrerada des del Carrer de Cal Rossell (El Pla del Penedès) fins a Ca l'Avi. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-des-del-carrer-de-cal-rossell-el-pla-del-penedes-fins-a-ca-lavi | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 162. | Gran part del traçat d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada uneix el Carrer de Can Rossell (al terme municipal d'el Pla del Penedès) amb el nucli de Ca l'Avi, a Subirats. El traçat de la carrerada no entra al terme de Subirats directament des d'el Pla, sinó que abans passa per la zona de la Vinya del Bosc i Les Parellades (terme de Santa Fe del Penedès). La carrerada entra a Subirats, doncs, per entre camps de vinya, travessant el caseriu de la Xata (pertanyent a Santa Fe, molt a prop de Cal Casanoves. Després, el traçat va cap al sud-oest, passant pel costat de Cal Gallego, fins trobar la carretera BV-2154. Aleshores gira a la dreta, en direcció a Ca l'Avi. | 08273-122 | Entre el Carrer de Can Rossell, al Pla del Penedès, i Ca l'Avi | 41.3834400,1.7961100 | 399339 | 4582023 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Coincideix en bona part amb el Camí de Montserrat. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66906 | Carrerada de la costa de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-costa-de-sant-pau-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 119-120. | La carrerada combina trams ben conservats, de camí terrer, amb altres trams asfaltats. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada va d'Olesa de Bonesvalls al Pago. Surt d'Olesa de Bonesvalls des del camí que queda a la dreta del cementiri. El camí segueix la riera que baixa de la costa de Sant Pau fins dalt del coll d'Esteles, sota el turó de les Mentides, a la serra de Riés. Pel cap d'aquesta serra passa la carrerada que va del coll de Garró en direcció a l'Ordal la qual es creua per baixar, tot seguit, pel camí que porta al Pago. La carrerada va a trobar la pista encimentada que baixa, per la vessant esquerra de la urbanització de la Muntanya Rodona i que va a sortir al darrera de la benzinera que hi ha a la cruïlla entre la N-340 i la BP-2427 que baixa, pels Casots, a Sant Sadurní d'Anoia. En aquest punt, la carrerada empalma amb la carrerada de la Cerdanya que, des de Cantallops, es dirigeix a Sant Sadurní. Aquesta carrerada entre al terme de Subirats des d'una desviació de la carrerada de la Creu d'Ordal, a l'alçada de la cresta de les Mentides, al sud de la Serra de Crestabocs, en un camí que es desvia cap a l'esquerra, en direcció nord-oest. Seguint aquest camí, la carrerada va baixant per la vessant oest de la serra de Crestabocs fins arribar a uns camps de vinya, des d'on es deixa, a mà esquerra, la urbanització de La Muntanya Rodona. La carrerada travessa els camps de vinya, sempre en direcció nord-oest, fins arribar a la N-340 on, pocs metres més a l'esquerra, enllaça amb la carrerada de la Cerdanya. | 08273-123 | Entre Olesa de Bonesvalls i el Pago (Subirats) | 41.3765800,1.7967100 | 399379 | 4581261 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Part de la carrerada coincideix amb el Camí de la Garnatxa (PRC-156, dels Camins del Vi i el Cava), així com amb part de la Ruta vitícola de Subirats, n.4. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66913 | Alzina de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-ros | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183. | Aquest espècimen botànic és mort. | Alzina (quercus ilex) de 15 metres d'alçada; a la base el tronc mesura un perímetre de 4,35 metres. Actualment està morta. | 08273-130 | Sobre uns camps de conreu prop de la masia de Can Ros | Els especialistes en silvicultura atorguen a l'alzina de Can Ros una antiguitat aproximada de 400 anys. | 41.3887400,1.7656200 | 396798 | 4582647 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També era coneguda amb el nom d'Alzina Gran.Era un dels arbres més destacats d'aquesta espècie al Penedès, i, segons Salvador Llorac, símbol de l'antic municipi de Subirats. En tot cas, el topònim és una referència identitària del municipi, en el sentit que és i ha estat molt conegut per vàries generacions de la poblacióAl costat de l'arbre, un cartell del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Direcció General del Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya declara l'alzina de Can Ros 'Arbre Monumental'. És l'únic que exemplar que ha estat catalogat com a monumental en tot el municipi | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66914 | Flandes dels Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flandes-dels-casots | AGÜERA, A; CRISTIÀ, J; RUBIRES, X, et. Alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Col·lectiu Ecologista Bosc Verd. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183-185. | Les Flandes dels Casots són, des d'un punt de vista geològic, un exemple de geodinàmica externa força peculiar. Són blocs de pedra calcària esquarterada, formats per l'esllavissada d'una roca compacte situada a prop del nucli dels Casots. L'acció de diversos agents naturals erosius, com la força del vent, l'aigua, les arrels d'arbres adossades a les roques han format diversos passadissos i túnels, de formes capritxoses d'una singular bellesa. Tot el conjunt rocallós forma una timba. | 08273-131 | Prop dels Casots | 41.3966400,1.7436700 | 394976 | 4583551 | 08273 | Subirats | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Es desconeix l'origen del topònim de Flandes aplicat a aquest element natural, si bé a la comarca veïna de l'Anoia es coneix també amb aquest nom les timbes terroses singularment erosionades per l'acció del vent i l'aigua. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66915 | Llegenda de la reina de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-reina-de-cantallops-0 | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 38. | Aquesta llegenda s'utilitzava per explicar el sentit llegendari del topònim de Cantallops. Segons aquesta, fa molt temps una reina va fer nit a la Cotxeria, on els cavalls reposen de les jornades de viatge, a la sortida de Cantallops. Com era costum, els llops de les muntanyes properes començaren a udolar, i la reina, sobresaltada contínuament, no va poder aclucar l'ull en tota la nit. L'endemà va preguntar pel nom del lloc on havia tingut tan mala nit, i li van respondre que era Vilaformosa, la reina es va estranyar que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i afegí que el més apropiat seria el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus udols, els autèntics protagonistes d'aquells entorns. Des d'aquell dia, el nom de Vilaformosa passà a l'oblit, i l'indret es digué Cantallops, en record i penitència de la mala nit d'aquella reina que hi havia estat de pas. | 08273-132 | A Cantallops | 41.4129300,1.7427500 | 394925 | 4585361 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66916 | Llegenda del Morrut d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-dordal | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre II, p. 104. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, p. 26. REVISTA DE L'ATENEU D'ORDAL, nº42, desembre 2004, p. 9. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 47. | Segons aquesta llegenda, el Morrut d'Ordal era el sobrenom d'un bandoler que atacava els vianants a les serres d'Ordal. Està documentat que Joan Vives, el Morrut, era bandoler i assaltava els vianants a la serralada d'Ordal. Segons Mn. Josep Raventós (1968), 'els viatgers que es dirigien per anar a Barcelona o a Tarragona per la carretera d'Ordal, es trobaven el punt més terrorífic a la cova del Morrut. Aquesta cova està situada a l'últim giravolt abans d'arribar al Port d'Ordal. Allà s'hi refugiaven els bandolers, que assaltaven els vianants per robar-los tot el que portaven. Es conta que el Morrut era un trabucaire astut. Una vegada robà a un general de l'exèrcit que passava amb els seus soldats. El va parar i li digué: - general, si no em dóna els diners vostè és mort. Jo moriré, però vostè també, perquè darrera d'aquestes argelagues i mates hi ha els meus homes amagats -. El general va veure unes barretines que sobresortien, va agafar por i li donà els diners. D'home amagat no n'hi havia cap. Després d'una estona, en Morrut, satisfet de la seva estratagema, va anar a treure les barretines vermelles. Al cap d'un temps el varen agafar i el destrossaren. En la cova, que s'endinsa ala muntanya, s'hi trobaren ossos de cadàvers. Segurament eren les dones segrestades que moriren allà dintre de fam en ésser ell mort. El mes de novembre de 1800 es trobava a Ordal l'oficial de cavalleria del regiment de l'Infante, que amb alguns soldats s'estava a l'Ordal per perseguir lladres i guardar el cap del Morrut, sentenciat a la creu de l'Ordal. COLOMÉ (1997) | 08273-133 | Per les Serres d'Ordal | Està documentat que Joan Vives, el Morrut, era bandoler i assaltava els vianants a la serralada d'Ordal. Segons Mn. Josep Raventós (1968), 'els viatgers que es dirigien per anar a Barcelona o a Tarragona per la carretera d'Ordal, es trobaven el punt més terrorífic a la cova del Morrut. Aquesta cova està situada a l'últim giravolt abans d'arribar al Port d'Ordal. Allà s'hi refugiaven els bandolers, que assaltaven els vianants per robar-los tot el que portaven. Es conta que el Morrut era un trabucaire astut. Una vegada robà a un general de l'exèrcit que passava amb els seus soldats. El va parar i li digué: - general, si no em dóna els diners vostè és mort. Jo moriré, però vostè també, perquè darrera d'aquestes argelagues i mates hi ha els meus homes amagats -. El general va veure unes barretines que sobresortien, va agafar por i li donà els diners. D'home amagat no n'hi havia cap. Després d'una estona, en Morrut, satisfet de la seva estratagema, va anar a treure les barretines vermelles. Al cap d'un temps el varen agafar i el destrossaren. En la cova, que s'endinsa a la muntanya, s'hi trobaren ossos de cadàvers. Segurament eren les dones segrestades que moriren allà dintre de fam en ésser ell mort. El mes de novembre de 1800 es trobava a Ordal l'oficial de cavalleria del regiment de l'Infante, que amb alguns soldats s'estava a l'Ordal per perseguir lladres i guardar el cap del Morrut, sentenciat a la creu de l'Ordal COLOMÉ (1997) | 41.3768200,1.8207200 | 401387 | 4581260 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66917 | Llegenda del Castell de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-subirats | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289-290. | Segons aquesta llegenda, el castell de Subirats va ser construït pels àrabs, per organitzar la guerra contra els cristians. Els desgavells que patien els cristians eren tan greus, que el rei va decidir que calia apoderar-se de la fortalesa, així que va enviar-hi un poderós exèrcit que va lluitar durant molts dies, però no hi havia manera de fer rendir la fortalesa. Veient això, el rei va decidir anar al combat personalment, i va aconseguir apoderar-se del castell. Mostrant la seva magnanimitat, el rei va decidir alliberar els àrabs que tan valentament havien defensat la seva plaça; a tots, menys al seu rei. Per celebrar la victòria, el rei va fer una gran festa al mateix castell, i el rei àrab que estava tancat a la presó del fons de la torre, sentint el brogit de la gatzara, s'estirava els pèls de la barba i jurar venjar-se del rei dels cristians. Passat un temps va presentar-se a la cort del rei un jove àrab molt gentil i gallard, dient que havia fugit de terra dels musulmans perquè n'havia rebut molts desenganys i que, des d'aleshores, voldria servir els cristians i ajudar-los en la lluita contra els àrabs, ja que, com que els coneixia tan bé, els podria ser de gran utilitat. El rei no va sospitar res i el va admetre al seu servei, ignorant que era el rei àrab del castell de Subirats, que s'havia afaitat la barba i s'havia desfigurat tant com havia pogut. En totes les batalles contra els musulmans, el fals servidor del rei hi va participar aconsellant-lo, de forma que el rei en va treure un gran profit i el tenia en gran estima. El rei àrab gallard i gentil com era, va enamorar bojament a una de les dames més belles de la cort. En agraïment pels serveis prestats en batalla, el rei cristià va avenir-se al casament i l'àrab renunciava a la llei islàmica i es feia batejar. I així es va fer: va ser batejat a la catedral i el rei i la reina en foren els padrins. El rei estava tan content que va prometre a l'àrab donar-li el castell de Subirats com a present de noces, on es va convenir celebrar-hi el casament. I així, un bonic matí, va sortir de la ciutat un gran seguici format pel rei i la reina, els dos promesos i la flor i nata dels cavallers i dames de la cort, seguits de molts servidors i patges. En la planificació de la sortida s'havia convingut que abans de pujar al castell, la comitiva s'aturaria per fer un bon berenar. L'àrab va subornar el cuiner del rei amb set monedes d'or, a canvi que aquest posés a la beguda del rei unes pols que donaven molta set. Al cap d'una estona, durant l'ascensió al castell, el rei va manifestar que tenia molta set. Immediatament, un servent va treure una copa d'or per anar a buscar aigua, però l'àrab va intervenir, dient que en un moment com aquell li corresponia a ell servir al rei, ja que el rei el servia també a ell. A més, també va dir que casualment ell coneixia una font que hi havia per aquelles contrades, que els patges no sabrien trobar. I amb aquesta excusa va agafar la copa i va separar-se del seguici. Quan feia estona que ja no se'l veia, el rei i la seva gent van sentir un toc de corn molt fort i ferotge, i de sobte van veure sortir de tot arreu un eixam d'àrabs que estaven amagats, que van sembrar el caos i la confusió. Però el rei, exhortant els seus cavallers a la lluita, va desembeinar l'espasa i tots van entrar en ferotge combat contra els musulmans. Tot i ser inferiors en nombre, el rei i els seus homes van aconseguir derrotar els seus enemics. Tothom estava molt content per la victòria obtinguda, excepte la pobra núvia, que plorava desconsoladament. Aleshores el rei li va dir que no plorés, que avui es casaria igualment, però no amb un àrab, sinó amb el més brau dels cavallers que havia lluitat en la batalla. I aquest cavaller no era altre que el jove Subirats, que es convertí en l'espòs de la bella dama. | 08273-134 | Al castell de Subirats | 41.4116300,1.7425100 | 394903 | 4585216 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66918 | Llegenda del senyor del castell d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-del-castell-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 291-292. | Segons aquesta llegenda, es diu que a Ordal hi havia un gran castell, governat per un cavaller molt ric, amb molts béns i hisendes, que havia quedat orfe molt jove. Aconsellat per males companyies, es va donar al joc i als vicis, i en un no res va perdre totes les seves possessions, tret del vestit que portava. Desesperat, va jugar-se el vestit i també el va perdre. El guanyador, però, se'n va compadir i li va tornar la roba per tal que no hagués d'anar pel món completament un. Terriblement penat i víctima de la desesperació, el senyor d'Ordal se'n va anar pel bosc i, sense saber ben bé el que es feia, va demanar ajuda al mateix diable. Al cap de quatre passes va topar-se amb un noiet esguerrat i camatort, que no podia caminar. El noiet li va dir al cavaller que ell era el diable, i que el convertiria en set mil vegades més ric que no havia estat si feia el que li demanaria. Li va dir que se l'havia de carregar a coll-i-be i portar-lo durant set anys sense deixar-lo per res. Que hauria d'anar a captar, i que la gent li faria caritat a mans besades, i que cada dia recolliria tants cabals com valia la hisenda que havia perdut. Amb tanta riquesa el cavaller podria jugar i divertir-se fins a sadollar-se; això sí, portant el marrec com si fos un gep. Durant aquells set anys no podria anar a missa, ni confessar, ni rebre els sagraments, ni resar el rosari, ni tan sols pronunciar el nom de Déu. Al cap de set anys, el diable es quedaria amb l'ànima del cavaller i se n'hauria d'anar amb ell a l'infern. El cavaller, desesperat com estava, s'hi va avenir. Durant aquells set anys no va deixar de caminar, fins i tot per les terres més estranyes, fins donar la volta al món. Quan la gent els veia, prenia el diable per un nen esguerrat i el cavaller pel seu pobre pare i, compadint-los, els feien caritat a mans plenes. Quan no captava, el cavaller jugava i es divertia tant com podia, però sense deixar mai la seva càrrega. El temps va passar, i quan ja només quedaven set dies per complir els set anys del pacte, el cavaller va voler visitar Montserrat per fer-se perdonar per la Mare de Déu. Aquesta, així que va veure el cavaller, li va preguntar en què creia. El cavaller va contestar que creia en Déu. En pronunciar aquesta paraula, es va sentir un tro eixordador, que va fer tremolar tota la muntanya, i a l'instant el cavaller es va veure alliberat del pes que durant set anys havia portat a l'esquena. En vista d'aquest miracle, va demanar confessió al pare abat del monestir, va penedir-se de la seva mala vida i va fer-se monjo de Montserrat. El castell d'Ordal va quedar abandonat i es va enrunar completament, fins a no quedar ni una sola pedra, ni, tan sols, el record d'on s'havia aixecat. | 08273-135 | A Ordal | 41.3833700,1.7958700 | 399319 | 4582016 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El castell de la llegenda és fictici. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66919 | Llegenda de la Font Santa / Tradició oral sobre la Mare de Déu de la Font Santa. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-santa-tradicio-oral-sobre-la-mare-de-deu-de-la-font-santa | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 284-285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 59. | Aquesta llegenda transcorre a la Font Santa, sota el castell de Subirats, una font on raja aigua intermitentment, en un paratge anomenat 'dels banys vells', per haver-hi hagut pèlags on la gent acostumava a banyar-se i guarir els seus mals. Les aigües termals de la font rajaven calentes, a uns trenta graus, i curaven el reumatisme i les malalties de la pell. La llegenda diu que durant un dels llargs períodes de sequera de la font, de 1892 a 1921, els més vells de la rodalia comentaven que era perquè un pagès va portar-hi a guarir un animal seu, que tenia una infecció a la pell, i des d'aquell instant, per culpa d'aquesta burla, l'aigua deixà de brollar. Segons l'estudiós local Ramon Bosch la tradició transmesa de viva veu d'una generació a l'altra diu que, en una depressió d'una roca calcària molt grossa, junt a unes restes de parets, on naixia l'aigua de la Font Santa, hi fou trobada una imatge de la Mare de Déu que per aquesta raó s'anomena la Mare de Déu de la Font Santa. En el mateix lloc hi construïren una capelleta on allotjaren la Verge trobada, la qual ha estat venerada al llarg dels segles per tota la comarca de l'Alt Penedès. El mateix autor escriu que sembla que les restes de la capelleta i d'altres edificacions que s'hi trobaren al construir la petita esglesiola, encara en l'actualitat podrien veure's, malgrat que la humitat existent en el lloc fa que hi hagi una espessa vegetació, composta principalment d'esbarzers, arítjol, canyes, joncs i d'altres, que fan gairebé impossible d'arribar fins al lloc de l'estroncada Font Santa. Els pins que es troben en el paratge de la Font són ferms, frondosos i gemats, evidenciant la humitat existent que els fa diferents dels seus congèneres del Pujol d'en Figueres. Segons Ramon Bosch aquesta troballa de la Mare de Déu de la Font Santa té una semblança amb la llegenda que dóna fra Garí de la Mare de Déu de Montserrat. Ambdues narracions estan lligades pels seus orígens foscos i remots del culte a la Mare de Déu; mentre unes versions li assignen una antiguitat anterior a la invasió sarraïna, altres les fan aparèixer amb les primeres manifestacions de la reconquesta del nostre país. | 08273-136 | A la Font Santa | Segons Ramon Bosch, tot i que no hi ha cap testimoni escrit del moment, la Mare de Déu de la Font Santa devia ser traslladada a dalt el Castell de Subirats, sense dubte entronitzada en la fornícula existent en el que en l'actualitat és el presbiteri de l'església parroquial de Sant Pere de Subirats o Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa. Hi ha proves de la veneració indiscutible de la Mare de Déu de la Font Santa. Dintre d'una esquerda en la fornícula on fou allotjada la Mare de Déu, amb motiu d'unes obres els anys 70, s'hi trobaren nou monedes. Les monedes foren classificades per Pere Giró, arqueòleg i numismàtic de Vilafranca del Penedès. De les monedes trobades la més interessant és la d'argent, que té les següents característiques: croat de Ferran 'el Catòlic', 1479 - 1516; FERDINANDUS D. G. REX. Bust del rei amb corona de grans florons, sobresortint del cercle de punts i trencant la llegenda, cabellera lleugerament ondulada, creu cantonada amb tres punts amb un anell. Les altres moneda són de l'època de Felip II (1527-1598) i de Felip IV (1625-1665). Les monedes eren ofrenes que es feren a la Mare de Déu de la Font Santa, al mateix temps demostren l'època en què va romandre en el seu hostatge. | 41.3957100,1.8498400 | 403850 | 4583324 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66924 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-36 | LOBATO I BUIL, David (2000): 'Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Subirats'. Vol. I. Edita: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural. | XX | L'Arxiu Municipal de Subirats està dividit en dos grans fons organitzats: el fons del Jutjat de Pau i el fons del propi Ajuntament. Els documents d'arxiu definitiu del Jutjat de Pau estan dipositats en una prestatgeria específica de la sala 3 de les golfes, amb un tipus de caixa diferent a l'utilitzat en el fons de l'Ajuntament; davant del número de cada caixa hi ha escrita la lletra 'c'. Ocupa un total de 80 caixes, que representa aproximadament uns 12 metres lineals. La resta de documents, inclosos els llibres del Registre Civil des de 1870, es conserven en un armari al despatx del Jutjat a la segona planta. Existeix un inventari per a la seva consulta, que conserva l'administrativa responsable de l'arxiu municipal. El quadre de classificació del fons del Jutjat de Pau de Subirats és el següent: 1. Administració interna (1858-1986) 1.1. Inventaris (1908-1952) 1.2. Informes anuals (1952-1979) 1.3. Actes de possessions i cessaments (1871-1952) 1.4. Cartes - ordre (1983-1986) 1.5. Correspondència (1858-1984) 1.6. Llibres registre (1930-1986) 2. Afers civils (1855-1982) 2.1. Actes de conciliació (1855-1978) 2.2. Judicis verbals (1856-1968) 2.3. Judicis de desnonament (1878-1940) 2.4. Jurisdicció voluntària (1867-1982) 2.4.1. Autoritzacions i consentiments (1867-1982) 2.4.2. Consells de família (1897-1943) 2.4.3. Expedients possessoris (1878-1944) 2.4.4. Declaració d'hereus (1878-1945) 3. Afers penals (1854-1955) 3.1. Judicis verbals de faltes (1854-1955) 3.2. Llibres registre (1877-1954) 4. Registre civil (1870-1990) 4.1. Declaracions de naixements (1951-1986) 4.2. Certificats d'avortament (1904-1954) 4.3. Expedients d'adopció (1952-1960) 4.4. Expedients matrimonials (1871-1986) 4.5. Certificats de defunció (1876-1986) 4.6. Llibres de naixements (1870-1987) 4.7. Llibres de matrimonis (1870-1990) 4.8. Llibres de defuncions (1870-1990) 4.9. Actes d'emancipació (1901-1929) 4.10. Expedients del Registre Civil (1916-1959) 4.11. Actes de visita (1876-1958) 4.12. Llibres registre (1903) Els documents que formen part de l'arxiu definitiu del fons de l'Ajuntament estan presentats i ordenats d'acord amb un quadre de classificació, el qual consta de tretze seccions, corresponents a la gestió interna, competències de l'Ajuntament, i serveis delegats per l'Estat. Les tretze seccions són les següents: 01. Administració general. 02. Hisenda. 03. Proveïments. 04. Beneficència i Assistència Social. 05. Sanitat. 06. Obres i Urbanisme. 07. Seguretat pública. 08. Serveis militars. 09. Població. 10. Eleccions. 11. Ensenyament. 12. Cultura. 13. Serveis agropecuaris. L'arxiu conserva també una sèrie de documents solts, que ocupen unes prestatgeries de gran format, dins de caixes retolades amb la seva descripció: - Comitè local de Milícies Antifeixistes (1936) - Jefatura local de FET y de las JONS (1974-1974) - Còpies de documents de l'antiga Universitat de Subirats (1519-1769) - Altres documents indeterminats. Per a la descripció informatitzada dels documents s'ha utilitzat el programa de gestió de bases de dades ACCESS en l'aplicació concreta de l'Oficina de Patrimoni Cultural 'Ajuntament 7.0. Pel que fa al tipus de material d'arxivament, s'ha mantingut el tipus de caixa, excepte en els casos de documents de gran format, en què s'ha utilitzat caixes específiques. L'allotjament dels documents a l'interior de les caixes, en alguns casos s'han mantingut les carpetes existents, i en els casos en què no en tenien o estaven malmeses, s'han utilitzat les carpetes facilitades per l'Ajuntament. Tots els materials d'arxivament que contenien elements metàl·lics han estat substituïts per altres més adients. | 08273-141 | C/Ponent, nº13 (Casa de la Vila) | L'actual ordenació del fons documental de l'Ajuntament de Subirats és fruit d'un inventari que es va realitzar entre els mesos de juliol i desembre de l'any 1999. Abans d'aquesta data, els documents estaven repartits en diversos espais, en funció de la tipologia i la data del document. Aquest estat inicial era fruit dels diversos trasllats de documents i de la manca de cura en la seva conservació. En el dipòsit per a l'arxiu definitiu dels documents, es conservaven la pràctica totalitat dels documents anteriors a 1985. Aquest conjunt suposava un total de 170 metres lineals, dels quals uns 30 metres ja estaven tractats per una intervenció anterior, i uns altres 12 metres corresponien al fons del Jutjat de Pau, ordenat i classificat en la seva totalitat per la mateixa intervenció anterior. La resta es trobava en piles i col·locats desordenadament als prestatges. Els manaments d'ingrés i pagament des de 1945 a 1994 estaven col·locats en caixes de gran format en una sala no condicionada de les golfes. A la segona planta de l'Ajuntament hi havia els documents del Departament d'Urbanisme i Obres posteriors a 1985 (uns 30 metres lineals). En aquesta mateixa planta es troba el despatx del Jutjat de Pau, amb un armari on es conserven tots els documents posteriors a 1980 i la totalitat dels llibres del Registre Civil, des de 1870 fins a l'actualitat. Finalment, a la primera planta de les dependències municipals, es trobava l'arxiu de gestió, en el qual es conservaven la totalitat dels documents posteriors a 1985, tret dels documents d'Urbanisme i Obres, que ocupaven un total de 45 metres lineals. Poc abans de realitzar-se la intervenció de l'inventari de l'any 1999, es va produir un incendi en una sala propera a aquest espai, que va omplir aquests documents de cendra. La meitat de les caixes es van pujar a les golfes sense netejar, esperant la intervenció de 1999; l'altra meitat es van netejar i tornar a instal·lar a l'arxiu de gestió. La primera intervenció documentada sobre el fons de l'Ajuntament de Subirats es va realitzar l'any 1987, per l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès. Aquella intervenció va consistir en la realització d'una guia-inventari del fons, l'etiquetatge dels arxivadors existents, així com la descripció a partir de les indicacions de la part exterior dels arxivadors, i la posterior classificació a partir d'aquesta informació. Aquest tipus d'intervenció sobre un volum de documents tant important i desorganitzat, afegit al posterior trasllat dels documents per les obres de remodelació de l'Ajuntament l'any 1989, van fer l'arxiu ràpidament inoperatiu. A partir de l'any 1992, i fins el 1997 es va realitzar una altra intervenció en diverses fases. En aquesta ocasió es va tractar únicament una petita part del fons, tot i que es va iniciar el tractament sobre la pràctica totalitat de les seccions de l'actual quadre de classificació. El resultat d'aquesta intervenció fou un catàleg dels documents tractats, classificats a partir del quadre de classificació publicat pel Servei d'Arxius de la Generalitat l'any 1989. Aquesta eina descriptiva, que només permetia accedir als documents que estaven tractats, fou la que va estar utilitzant l'Ajuntament fins a la intervenció de l'any 1999. Aquesta darrera intervenció tenia l'objectiu continuar i finalitzar la de l'any 1992, per a poder disposar així d'un instrument de descripció de la totalitat dels documents existents a l'arxiu definitiu, a més d'informatitzar el fons i d'establir una normativa d'ús i consulta que permetés garantir un servei de consulta ràpid i eficaç, no tan sols per a les oficines administratives de l'Ajuntament, sinó també per als investigadors i ciutadans en general. La manca absoluta de diferenciació entre còpies, esborranys i documents de recolzament informatiu en l'organització interna dels documents, va generar un important volum de paper eliminat, assolint el volum total de documentació i còpies eliminades aproximadament uns 20 metres lineals. | 41.4062600,1.8164100 | 401071 | 4584533 | 1999 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Les caixes estan instal·lades a les prestatgeries seguint el sistema d'instal·lació contínua per a tots els documents. Els documents de gran format, donat l'important volum d'aquests, aproximadament uns 20 metres lineals, s'ha habilitat la meitat de la primera sala per a aquests, mantenint el sistema d'instal·lació contínua, i indicant la seva situació en el camp de 'Signatura Topogràfica'. Totes les capses s'han instal·lat en posició horitzontal, de manera que es pot llegir la respectiva identificació en el llom petit de la caixa. La instal·lació i numeració de les caixes s'ha fet per blocs de prestatgeria (per bloc s'entén l'estructura que formen els diferents prestatges situats un sobre l'altre), d'esquerra a dreta i de dalt a baix.L'ordenació de les sèries i subsèries del fons documental de l'Arxiu Municipal de Subirats segueix un criteri lògic i cronològic. Igualment, el criteri per fixar la separació entre documents d'arxiu definitiu i documents d'arxiu de gestió és cronològic, d'acord amb la vigència legal i administrativa de les diverses sèries documentals i les necessitats organitzatives del propi Ajuntament, i físic, ja que l'espai actual per instal·lar els documents d'arxiu definitiu ja es troba totalment ocupat. La data que marca la separació entre l'un i l'altre oscil·la entre 1988 i 1998, en funció del tipus de sèrie.Per a la classificació dels documents del fons de l'Ajuntament s'ha aplicat el quadre de classificació que facilita l'Oficina de Patrimoni Cultural amb la seva aplicació de gestió de base de dades. Aquest quadre parteix del presentat a la publicació 'Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989)'. Les agrupacions documentals (subsecció, sèrie i subsèrie) que no estaven reflectides en aquest quadre s'hi ha afegit amb el codi corresponent.Les còpies de documents de l'antiga Universitat de Subirats (1519-1769) procedeixen del fons patrimonial de Can Ravella.Durant l'elaboració de l'inventari de l'Arxiu Municipal que es va fer l'any 1999 es van detectar alguns documents procedents d'Ajuntaments d'altres municipis:- Edicte del Jutjat de Pau d'Avinyonet del Penedès (1877)- Alta de Contribució Industrial de Villalba Saserra (1940)- Alta de Contribució Industrial de Talamanca (1940)- Acta d'inspecció del Cadastre de Sant Cugat Sesgarrigues (1967)- Ordenança fiscal de Sant Cugat Sesgarrigues (1965)- Llibre registre de despeses per partides de Sant Cugat Sesgarrigues (1964)- Diligències del Jutjat de Pau de La Granada (1875-1876)- Sol·licitud al Ministeri d'Hisenda de l'Ajuntament de La Granada (1879)- Llibre de caixa de Pacs del Penedès (1928-1929)- Llibre d'entrades i sortides de cabals de Sant Martí Sarroca (1892-1895)Aquests documents es van retornar als respectius Ajuntaments. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66925 | Aplec del Pa i l'Empenta i de la Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-pa-i-lempenta-i-de-la-font-santa | A.A.V.V. (1975): 'Aplecs de la Font Santa al Castell de Subirats'. 6 d'abril i 1 de maig de 1975. AMADES, Joan (1982): 'Costumari català. El curs de l'any'. Salvat Editors; Edicions 62. Barcelona. Vol. II p. 955; Vol. III, p. 557. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 281-282. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 62, 90. | XIX-XX | Festa celebrada el dia 1 de maig de caràcter religiós. A l'actualitat consisteix en una celebració eucarística, la benedicció i ofrena dels panets, la benedicció del terme parroquial i una ballada de sardanes. Es venen garlandes (producte de pastisseria tradicional a Subirats i al Penedès en general). El nom de la festa 'el pa i l'empenta' està relacionat amb l'acte més destacat dels que es feien en el context de la seva celebració. Consistia en què en l'aplec es feia menjar per repartir entre els més desfavorits i entre ells s'empentaven per aconseguir-ho. De la mateixa manera es beneïa un pa, que provocava un altre cop empentes per aconseguir-ne una part, al qual se li atribuïen determinades virtuts després de ser beneït. | 08273-142 | Al recinte del santuari de la Font Santa, al castell de Subirats | Segons Joan Amades, per l'aplec de la Mare de Déu de la Font Santa, primer es ballava un vals d'aire vuitcentista. Els balladors feien present d'uns ramells de flors i de garlandes a les seves companyes de ball que, posats dins d'uns cistells, lluïen en dansar. Fet aquest primer ball, es ballaven la resta de les danses, que els administradors de la Mare de Déu encantaven. Els balladors solien aplegar-se en colles de cinc o sis, que posaven preu a la dansa. El ball era cedit al més-dient (el millor postor), que tenia dret a ballar-lo sol amb la balladora que triés o amb els companys de colla. Hi havia hagut anys de competència en què s'havia arribat a pagar una unça per una dansa, i se n'encantaven tantes com postors hi havia. Per part de les donzelles poder ballar la dansa era tingut en gran honor. Aquest ball també era dit 'de les garlandes' i era especial d'aquest aplec i diferent d'altres per l'estil que es ballaven per les rodalies. Les garlandes també eren diferents a la comuna. Aquestes eren com un tortell quadrat, travessat per una creu feta de la mateixa pasta i amb un crostonet a cada angle. Les garlandes eren encantades per part dels pavordes de la Mare de Déu i cedides al més-dient. El ball propi i especial fa anys que ha caigut en desús, així com la forma típica de les garlandes. Avui dia es ballen balls moderns i encanten garlandes i tortells comuns, tot i que les balladores encara llueixen la garlanda quan ballen. També Joan Amades documenta a Subirats i a altres indrets del Penedès la benedicció dels panets dits 'de Santa Creu', els quals portaven una creu al damunt. Si es desencadenaven tempestes, es posaven panets al lloc que hom considerava més perillós, ja que es creia que tenien la virtut d'esquivar els llampecs i la tempesta. Les cases del terme, per torn, donaven les mesures de blat que calien per a fer la pastada dels panets, que eren repartits a tots els fidels que anaven a l'ofici. El 3 de maig era el dia típic de beneir pa i repartir-lo als fidels. Al pa de la Santa Creu li eren atribuïdes altres gràcies i virtuts remeieres. En la tradició cristiana, el 3 de maig es commemora la invenció de la Santa Creu; ara l'aplec es celebra l'1 de maig, festivitat de Sant Josep Obrer. Finalment, a la publicació de l'Aplec de la Font Santa de l'any 1975 (veure bibliografia), es diu que a Subirats existia el costum piadós de recollir blat entre les famílies de la parròquia per a distribuir-lo el dia de la Santa Creu entre els pobres. Aquest podria ser l'origen del 'Pa i l'Empenta'. | 41.3694300,1.8028000 | 399877 | 4580460 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al Costumari de Joan Amades (veure bibliografia) hi ha la partitura de la tonada del ball de garlandes de l'Aplec de Subirats, recollida per Amades i transcrita pel mestre Joan Tomàs. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66926 | Ball de la cuca dels segadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-cuca-dels-segadors | AMADES, Joan (1982-1984): 'Costumari Català el curs de l'any'. Salvat Editors; Edicions 62. Barcelona. Vol. III, pp. 754-755, 917. | Aquest ball ha desaparegut. | Antic ball que els segadors executaven al voltant d'una garbera formada per les garbes (piles d'espigues segades) empilades. La dansa camençava amb un ball rodó i al final del motiu melòdic, s'aturaven i avançaven un peu dintre del cercle que havien format, que ràpidament arronsaven, i seguien voltant. Es repetia la figura tres cops, després dels quals es deixaven anar i brandaven a ritme les falçs, que mai no desemparaven en tot el ball, i en arribar al compàs final feien un giravolt sobre si mateixos. Tornaven a agafar-se de mans i repetien el ball rodó girats de cara enfora, ball que trencaven un altre vegada i, sense perdre la disposició circular, s'encaraven de dos i saltironejaven, tot enlairant les falçs. Després de saltar formaven una cadena, tot fent dringar les falçs una amb l'altra en passar-se per la vora. Tot aquest ball es movia dins d'un ambient molt alegre, cridant i brandant les falçs contínuament. Ballaven al so del flabiol, que algun dels mateixos segadors tocava. Els balladors voltaven espitragats i ben xops de suor. | 08273-143 | Per tot el municipi de Subirats | Aquesta dansa la ballaven els segadors de Subirats al juny, amb motiu de la collita del gra. La trobem documentada al Costumari Català, de Joan Amades. | 41.3959700,1.8511500 | 403960 | 4583352 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al 'Costumari' de Joan Amades (veure bibliografia) hi ha representats uns gràfics que indiquen la disposició i evolució d'aquest ball, així com la partitura del mateix, recollida per Amades i transcrita pel mestre Joan Tomàs. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66928 | Goigs en lloança de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-sant-esteve | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 285. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 75. | XIX | Himne religiós de tres estrofes en lloança de Sant Esteve, patró del poble d'Ordal, composat per Josep Ma. Vidal i Pomar (1866-1926). La lletra és la següent: Tornada: 'Per dur-nos a la glòria / Jesús obre el camí: / com Vós, oh màrtir Esteve, / també el volem seguir.' 'Besant del diví Mestre les eternals petjades, / obriu l'estol esplèndid dels màrtirs del Senyor / que ha anat sembrant els segles de flors envermellides / com roses que esclatessin al Sol del diví amor.' (Tornada) 'Com flor que cau colltorta per forta pedregada, / a cops i vils pedrades vos donen mort cruel, / mes s'obren de la glòria de bat a bat les portes, /que cada cop de pedra trucava dalt del cel.' (Tornada) 'Des del dintell esplendís on brilla la vostra glòria. / Oh! Màrtir Sant Esteve!, sigueu l'estel d'Ordal. / Guardeu-nos de malures, flagells i pedregades, / vetlleu per nostres terres, guardeu-nos de tot mal.' | 08273-145 | A l'església de Sant Esteve d'Ordal | 41.3938200,1.8447100 | 403418 | 4583120 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Josep Mª Vidal i Pomar (1866-1926) | La partitura d'aquest himne està recollida al llibre del prevere Josep Raventós (veure bibliografia). | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66930 | Goigs a llaor de la Mare de Déu de la Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-de-la-font-santa | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 79. | XX | Himne religiós en lloança de la Mare de Déu de la Font Santa, venerada al seu santuari, al castell de Subirats, especialment durant l'aplec de la Font Santa i del Pa i l'Empenta, el diumenge després de Pasqua. La lletra dels goigs és la següent: 'Vostra gràcia i glòria és tanta,/ que acudim a Vós postrats:/ (tornada) Oh Verge de la Fontsanta, regneu sempre a Subirats!' 'Vostra Imatge fou trovada/en rústec amagatall/com blau lliri de la vall/vora una Font amagada;/d'allí fóreu trasplantada/al bell cim d'aquests serrats./Oh Verge...' 'Des de l'alt balcó del Noia/escampeu arreu essències/de virtuts i de creències/florint com perpètua toia:/sou dels cors preuada joia/que conforta als desterrats./Oh Verge...' Fóreu molt temps venerada/reclosa en la sagristia;/més, vingué per sort un dia/que us donaren nova estada/on fósiu més obsequiada/dels devots agracïats./Oh Verge...' 'Us tributen homentage/en l'Església parroquial/(abans Castell senyorial)/molts devots en romiatge:/-des del Cambril, vostre hostatge/se'n van sempre aconsolats./Oh Verge...' 'Vuit centúries vostra imatge/en aquestes encontrades/de bosc i vinys enjoiades/al vianant fou bon guiatge/senyalant-li el blau paratge/d'eternes felicitats./Oh Verge...' 'Als vostres fills arrencada/per la sacrílega turba/amb la malícia més furba/vostra imatge fou cremada/restant sols la mà besada/dels qui féreu benhaurats./Oh Verge...' 'Per reparar vostre honor,/ nova imatge ens és vinguda/com pluja del Cel caiguda/per alegrar nostre cor/puix no consent vostre amor/deixar-nos abandonats./ Oh Verge...' 'D'aigua viva el Manantial/en vostra falda hi féu niu,/i en vostre auxili veniu/regant amb do celestial/de gràcia i vida eternal/nostres cors assedegats./Oh Verge...' 'Nostres camps i nostra serra/també reben vostra gràcia/obtenint amb eficàcia/frescors nostra eixuta terra/si al dimoni fent la guerra/acudim a Vós confiats./Oh Verge...' 'Doneu salut a aquest poble/que us proclama per Regina:/Celestial Mare divina!/feu que us serveixi amb cor noble,/lleveu tot el que el fa innoble, deslliureu-lo dels pecats./Oh Verge...' 'Puix vostre amor ens encanta,/us clamem entussiasmats:/Oh Verge de la Fontsanta,/regneu sempre a Subirats!' | 08273-147 | Al santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, al castell de Subirats | Els goigs foren escrits per Mn. Francesc Barjau l'any 1940. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 1940 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mn. Francesc Barjau | Existeix una transcripció del texts dels goigs i la melodia al Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, al castell de Subirats. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66931 | Llegenda de Sant Serapi (Sant Pau d'Ordal) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-serapi-sant-pau-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 61. | Llegenda de caire religiós que té per protagonista a Sant Serapi, o Sant Serafí, molt venerat històricament a Sant Pau d'Ordal. Diu la llegenda que, fa uns dos segles un dia van arribar dues persones a l'església de Sant Pau d'Ordal, per visitar-la, de camí a Barcelona. Quan van ser al davant de l'altar de Sant Serapi, veient que estava obert del ventre, tal i com va ser martiritzat, se'n burlaren d'allò més. Quan van arribar a Barcelona, el jove que més se n'havia burlat del sant, sofrí un gran mal de ventre durant uns dies. En veure que el mal no marxava, va tornar a Sant Pau d'Ordal i, davant de la imatge de Sant Serapi, li va pregar que intercedís a favor dels seus sofriments. Quan va sortir de l'església, els mals havien desaparegut del tot. | 08273-148 | A l'església de Sant Pau d'Ordal | 41.3814700,1.7958900 | 399318 | 4581805 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66936 | Les Botigues de Blat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-botigues-de-blat | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, pp. 51-52. | XVII | Donat que les botigues del blat han tingut vigència en moments puntuals lligats principalment a conflictes bèl·lics, avui han desaparegut. | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, moltes parròquies van fundar les anomenades 'Botigues de Blat' per fer front a la fam que patia tot el país a causa de la guerra del francès. Una Junta d'Obra, encapçalada pel rector, comprava una partida de blat a la Segarra, avalada per propietaris i algun o altre diner oficial. Així hom aconseguia unes llavors per a poder sembrar. Per cada quartera el pagès estava obligat a tornar un quarteró a la collita, per Sant Roc. | 08273-153 | A totes les parròquies de Subirats | La Botiga de Blat de Subirats fou de les primeres a fundar-se, concretament l'any 1680, i va durar dues centúries. Va començar amb 90 lliures de diner, amb que es compraren 35 quarteres de blat. | 41.3833000,1.7960900 | 399337 | 4582008 | 1680 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons Sadurní, les Botigues de Blat es van fundar a causa de la Guerra del Francès, que esclata l'any 1808. El mateix autor, però, es contradiu, ja que afirma que la Botiga de Blat de Subirats es va fundar el 1680. Igualment en documenta un altra a la comarca, la de Sant Pere Molanta, l'any 1683.En tractar-se d'una institució de caràcter parroquial, és probable que els seus orígens fossin, efectivament, anteriors al segle XIX, i que s'anomenessin d'una altra manera, o bé que el seu funcionament fos lleugerament diferent i hagués anat evolucionant al llarg del temps. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66941 | Carrerada de l'Ordal a Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-lordal-a-gelida | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). | El tram inicial de la carrerada, a la Creu d'Ordal, està força degradat a causa dels treballs d'una pedrera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de la Creu d'Ordal fins a Gelida. Aquesta carrerada surt de la Creu d'Ordal; de fet és una continuació de la Carrerada de la Creu d'Ordal (fitxa 118); passant enmig del Coll de la Creu d'Ordal i la Serra Llarga, just per la divisòria entre el terme municipal de Subirats i el de Cervelló, arriba a una bifurcació, el tram que transcorre pel terme de Subirats és el de l'esquerra, que travessa el lloc dit 'La Cocona', mentre que el tram de la dreta envolta aquest lloc; un cop passada 'La Cocona', els dos camins es tornen a fer un de sol, ja al terme de Gelida. | 08273-158 | Entre la Creu d'Ordal (Subirats) i Gelida | 41.3921800,1.8752700 | 405971 | 4582905 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66942 | Carrerada de Can Rossell a Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-rossell-a-ordal | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des del nucli de Can Rossell fins a l'Ordal. Aquesta carrerada surt de Can Rossell per la banda sud-est, de l'altra banda de la carretera BV-2427, per entre camps de vinyes, en direcció est, enfilant-se després per la Serra del Pi de Molló. Poc abans d'arribar al lloc dit 'La Creueta', la carrerada gira cap al sud; cal que, al girar, seguim pel camí més a la dreta i en direcció sud, travessem el Turó del Pi de Molló fins arribar a Can Ravella, nucli que travessarem. Sortirem de Can Ravella pel sector sud, enmig de camps de vinya fins travessar la N-340, endinsant-nos pel Pla de Can Ravella, sempre en direcció sud, fins que la carrerada conflueix amb la carrerada del Corral de la Roca (fitxa 119), que va fins a Ordal. | 08273-159 | Entre Can Rossell i Ordal | 41.4026900,1.8284400 | 402071 | 4584123 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66942-foto-08273-159-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66944 | Carrerada del Pujol del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-pujol-del-mestre | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Gran part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de Puigdàlber fins a Can Cartró. Aquesta carrerada entra al terme de Subirats des de Puigdàlber per la zona del Gorner, i segueix la carretera BV-2155, on conflueix, poc abans d'arribar a Can Cartró, amb la carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i Sala. | 08273-161 | Entre la zona del Gorner i Can Cartró | 41.3985300,1.7312800 | 393943 | 4583776 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66944-foto-08273-161-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66945 | Carrerada de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-sant-pere-de-riudebitlles | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa una part molt petita del terme municipal de Subirats; entra des de Santa Fe del Penedès per un camí de vinya entre Ca l'Orpí i Els Garrofers que segueix en direcció nord, passant a prop del Gorner fins a endinsar-se al terme municipal del Pla del Penedès. Aquesta carrerada acaba a Sant Pere de Riudebitlles. | 08273-162 | En uns camps de vinya dels Garrofers des de Santa Fe del Penedès fins al Pla del Penedès | 41.3995900,1.7180200 | 392836 | 4583910 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66945-foto-08273-162-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66946 | Carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-fe-corral-del-mestre-i-la-sala-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Bona part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa l'extrem occidental del terme municipal de Subirats. Entra des del terme de Santa Fe del Penedès pel sector dels Garrofers, entre camps de vinya, des de la continuació de la carretera BV-2156, que uneix La Granada amb Santa Fe del Penedès cap a Subirats. Un cop dins del terme de Subirats, continua per aquest camí entre vinyes en direcció nord-est, fins trobar la carretera BV-2155, on conflueix amb la carrerada del Pujol del Mestre, molt a prop de Can Cartró. La nostra carrerada, però, travessa la carretera i continua cap al nord, travessant el torrent dels Brivons per després girar a l'esquerra i passar per Can Parellada, i anar cap al Corral del Mestre. La carrerada s'endinsa posteriorment en el terme municipal del Pla del Penedès per entre vinyes, a la zona del Serral. | 08273-163 | Can Cartró, el Corral del Mestre | 41.4025600,1.7331200 | 394103 | 4584221 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66975 | Festa de l'Arbre d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-dordal | A.A.V.V. (2006): Programa de la celebració de la Festa de l'Arbre, 14 de maig 2006. Homenatge a Dolors Vendrell. Ordal. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, pp. 103-115. | XX | Festa celebrada al poble d'Ordal, l'acte central de la qual és la plantada d'un arbre al Parc de la Immaculada, indret estretament vinculat als orígens de la festa. Altres actes afins són la celebració d'una missa a l'església d'Ordal, un parlament institucional, un aperitiu popular i una ballada de sardanes. Araceli Soler ha recollit com es vivia la Festa de l'Arbre ara fa 50 anys, SOLER (2006): 'Els mestres feien que els nens fossin els protagonistes de la festa. Quan s'acostava la data de la Festa de l'Arbre, que sempre era a finals de primavera o primers d'estiu, els mestres sortejaven entre els nens que havien fet la primera comunió, qui seria el rei i la reina de la festa. Els afortunats anaven vestits amb el vestit de la Comunió. A sobre se'ls hi col·locava una capa, una banda i una corona de rei i de reina. Altres nens, portaven també unes bandes diferents dels reis, i d'altres unes pancartes amb uns escrits relacionats amb els arbres. Els reis, el seu seguici, les autoritats i els organitzadors assistien a Missa, on feien ofrena d'una panera de fruites, que després d'acabar la festa, es donava a una família necessitada del poble. La festa estava molt adreçada a la canalla. Tots els nens i nenes deien un vers que quasi sempre feia referència a la natura. S'organitzaven carreres de sacs, gimcanes i trencar l'olla. Era un dia de festa i el vivíem intensament, doncs no era gaire habitual una festa per infants. Els hi regalaven caramels i marxaven més contents que un gínjol.' | 08273-192 | Al Parc de la Immaculada, a Ordal | La Festa de l'Arbre d'Ordal fou impulsada per Dolors Vendrell Torents, coneguda com la Lola de Cal Pep, nascuda a Ordal l'any 1906, dotada d'un caràcter emprenedor i un remarcable vessant artístic. Tot i que vivia a L'Hospitalet de Llobregat des que es va casar a l'edat de 22 anys, sempre va mantenir el contacte i la participació amb el seu poble natal. És així com Dolors Vendrell es posà en contacte amb el 'Patronato de la Fiesta del Árbol de la Diputación Provincial de Barcelona'; el seu secretari assessor, senyor Salvatella Parellada, va patrocinar la festa. El mes de maig de 1953, la senyora Dolors Vendrell va organitzar la festa, consistent en què cada nen i nena plantés un arbre als ermots que aleshores eren ocupats per l'escola del poble. Dolors Vendrell va morir en un accident l'any 1956, tan sols tres anys després de l'inici de la Festa de l'Arbre. Foren els Amics dels Jardins els que van tenir la iniciativa de retre un homenatge a la impulsora de la festa dissenyant un parc d'estil rústic a les mateixes terres on la Lola Vendrell i els nens havien plantat els primers arbres. La única condició posada pels Amics dels Jardins era que el parc havia de ser per al poble, de manera de el senyor Pau Ayxelà, propietari de l'indret, fou qui en va fer la donació. El nou parc, anomenat Parc de la Immaculada, va ser inaugurat el dia 12 de maig de 1957; des d'aleshores s'ha celebrat la Festa de l'Arbre gairebé anualment. Uns anys després, el 27 de maig de 1973, la família Llorens i amics van retre homenatge a la Dolors Vendrell, sufragant la confecció d'un medalló de ceràmica amb el seu perfil, col·locant dit medalló sobre un gran monòlit de pedra al centre del parc. | 41.3970400,1.8521200 | 404042 | 4583469 | 1953 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66981 | Barraca de Cal Justino a Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-justino-a-savall | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La cabana està molt envaïda per la vegetació circumdant i el sostre de falsa cúpula ha caigut. | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana i erma al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Tot i això, en aquest cas el sostre ha caigut. Degut a l'excessiva vegetació que envaeix la barraca, resulta impossible accedir a la porta d'entrada, de forma que no es pot documentar la seva tipologia ni el diàmetre i alçada interiors. L'única part fàcilment visible correspon a la part posterior de la barraca. | 08273-198 | En un camp de vinya prop del camí entre Cal Justino i Savall | 41.3936500,1.7844100 | 398377 | 4583170 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66990 | Barraca E-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-16 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada en un desnivell en una zona boscosa erma, molt envaïda per la vegetació. La planta és circular i la forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,70 m. Cal destacar la porta d'accés a la barraca, excepcionalment baixa; fa tan sols 1,12 m. d'alçada. No presenta cap fornícula al seu interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. Destaquen, adossades a cada banda de la barraca, per la part externa, unes estructures muràries acabades en forma de falç, que realitzen una funció de suport de la construcció, alhora que creen un espai de protecció. A la part superior d'un d'aquests murs hi ha plantats lliris, similars als que es troben cobrint el sostre d'altres barraques de vinya. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula de la barraca. | 08273-207 | En un marge de vinya abandonat, al sector nord-oest de Can Ravella, a Ordal. | 41.3995900,1.8326900 | 402422 | 4583774 | 08273 | Subirats | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 67015 | Costumari dels Casots del segle XX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-dels-casots-del-segle-xx | XX | Aquests costums han desaparegut actualment. | Aquesta fitxa recull alguns costums del nucli dels Casots relatats per una testimoni que les ha viscut, la Sra. Adela Cervera Ferrer. 1. Els dimecres de Setmana Santa es feia el Saltpàs, que consistia en què el mossèn i els escolans passaven a beneir les cases pel poble, anaven tocant una campaneta i portaven un cistell per recollir els ous i els diners que la gents els donava. 2. Pel dia de Corpus es feien unes catifes de flors i al portal d'algunes cases es feien uns altars: s'ajustaven les portes i es penjaven uns cobrellits que feien d'escenari de fons, davant es feia un altar petit. La processó de Corpus passava pels carrers i s'aturava davant de cada altar. 3. Per la Festa Major era costum que els músics anessin a menjar a 1 o 2 cases. Es feien obres de teatre representades per un grup d'aficionats i la recaptació era per arreglar el Patronat familiar. 4. Al costat del Patronat familiar hi havia la cooperativa, on es podia comprar arròs, sucre i altres productes. També hi havia una cafetera on es feia el cafè que es repartia a través d'un soci que anava per les cases demanant qui en volia. 5. La festa de la Santa Creu o del Pa i l'Empenta es feia al castell de Subirats, era el dia 3 de maig, fins que molts pagesos van anar a treballar a la indústria i aleshores es va passar al dia 1 de maig, perquè el dia 3 no era festiu. Es feien uns panets, pels quals prèviament s'havia recollit el blat per les cases. A vegades passava el campaner amb un ruc per recollir-lo. Del pa, un cop beneït a la festa, es feien varis trossets que es repartien entre el ruc o el matxo, els pares i els fills, es portaven trossets a la vinya i es deixaven també a la finestra perquè no pedregués. | 08273-232 | Al nucli dels Casots | 41.4092800,1.8088900 | 400447 | 4584877 | 08273 | Subirats | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquests cinc elements del costumari del nucli dels Casots han estat recollit per la Lluïsa Urmeneta Gibert, a través d'una entrevista directa a una testimoni directa, la Sra. Adela Cercera Ferrer. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 67017 | Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-dordal-0 | <p>CANALS, ROSA M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnosi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.</p> | L'estat de conservació dels valors naturals de l'Espai d'Interès Natural de les Muntanyes d'Ordal no és l'òptim. El principal factor modificador de la vegetació original de l'espai han estat els incendis. Tret de petites fondalades i una clapa de vegetació d'alzinar, bona part de les 362 ha són actualment brolles que evolucionen cap a pinedes secundàries de pi blanc.Entre els impactes més destacables que recull el Pla especial, a l'àmbit de Subirats, destaquen els següents: la presència d'activitats extractives, les línies elèctriques d'alta tensió, la proximitat de la urbanització Casablanca, i l'espoli del patrimoni paleontològic de l'aflorament dels Casots. | <p>Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 3.596 ha, de les quals 362,29 (un 10% del total) pertanyen al municipi de Subirats. La superfície protegida per aquest espai representa un 6,5% de la superfície del municipi. La zona inclosa al PEIN se situa al nord-est del terme, als entorns del castell de Subirats. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat. Dins d'aquest espai destaquen, sobretot, tres elements: l'aflorament paleontològic dels Casots, l'entorn del Castell de Subirats i l'alzinar amb roure que hi ha a la Serra del Pi de Molló.</p> | 08273-234 | Nord-est del terme, entorns del castell de Subirats | 41.4112500,1.8310500 | 402302 | 4585071 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67017-foto-08273-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67017-foto-08273-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'any 1995 el Departament de Medi Ambient va elaborar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de les Muntanyes d'Ordal, si bé mai s'ha iniciat la seva tramitació i per tant no ha estat aprovat. Únicament s'aplica el règim general dels espais inclosos al PEIN. El Massís del Garraf-Ordal, les estribacions del qual constitueixen la zona muntanyosa del municipi de Subirats, està parcialment protegit. La part sud del massís, fora del terme de Subirats, pertany al Parc del Garraf, que es va crear l'any 1986 i que inclou més de 10.000 ha. El grau de protecció dels espais inclosos al PEIN és molt variable, si bé en general es tracta d'un règim de protecció bàsica amb unes normes de caràcter general, entre les quals destaca el règim urbanístic de sòl no urbanitzable. Un dels factors que poden atorgar un grau de protecció superior a aquests espais (però no l'únic) és l'aprovació d'un Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge. | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 67019 | Refugi de fauna salvatge de Can Rialt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-can-rialt | Web de la Generalitat de Catalunya sobre Sistemes d'Informació sobre el Patrimoni Natural (gencat.net/mediambient). | Àrea limitada per preservar la fauna. Territorialment comprèn tres finques que formen part de l'heretat de Can Rialt, que suposen 102,02 ha. Aquesta àrea, propera al PEIN de les muntanyes d'Ordal i de característiques naturals similars, ha estat limitada per protegir espècies i/o poblacions de la fauna salvatge. No s'hi pot permetre cap activitat que perjudiqui o pugui perjudicar l'espècie o població objecte de la protecció segons la Llei 3/88 de protecció dels animals. | 08273-236 | Nucli d'Ordal | 41.3941600,1.8676400 | 405336 | 4583133 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67019-foto-08273-236-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El refugi de fauna salvatge de Can Rialt va obtenir aquesta declaració en virtut de la Llei 3/88 de 4 de març. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 67026 | Mina de la Font dels Canons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-dels-canons | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 20-22. | La vegetació ha envaït per complet l'indret on s'ubica la font. D'altra banda, el fet que estigui canalitzada ha provocat que l'aigua no ragi pel broc original. | Mina d'aigua canalitzada a través d'una mànega de plàstic negre que surt al nucli de Torre-ramona. Els voltants d'aquesta mina estan completament envaïts per una frondosa vegetació que en dificulta l'accés; tan sols és visible, de manera parcial, les restes del que fou la primitiva font dels Canons. Es tracta d'una font d'obra formada per un cos superior de forma semicircular fet de ciment, que es recolza sobre una gran base quadrada de pedra calcària natural. Al centre del cos superior s'observa el forat on hi havia el broc per on rajava l'aigua, ara desaparegut, i a sobre d'aquest forat, una inscripció gravada, molt borrosa, on es pot llegir '1932. Font dels Canons'. Aquest cos superior està emmarcat toscament, de forma que la superfície on hi ha el forat del broc i la inscripció està lleugerament enfonsada. | 08273-243 | En un bosc pertanyent a la finca de Can Formosa, a Torre-ramona | Els veïns de Torre-ramona sempre havien anat a cercar aigua a aquesta font, al davant de la qual hi havia també l'edifici d'unes caves (HUERTA MARTÍN, 1985). La construcció de l'antiga font dels Canons, que canalitzà l'aigua es va fer l'any 1932. Prop de la font hi havia el pou que abastava la comunitat ; es tractava d'una construcció molt antiga, coberta amb una immensa llosa de pedra i que, segons testimoni oral recollit per Carme Huerta Martín (HUERTA MARTÍN, 1985), es deia que era 'del temps dels moros'. L'any 1981 es construí, al nucli de Torre-ramona, la seu de la Confraria del Cava. El pou fou enderrocat i la primitiva font dels Canons deixà de rajar aigua, ja que fou canalitzada cap al nucli urbà per a fer-la rajar per la nova font dels Canons (fitxa 49), així com també es feu, al costat d'aquesta, un nou pou; tots dos elements estan actualment adossats als murs de l'edifici de la Confraria. | 41.4184800,1.8221800 | 401572 | 4585883 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67026-foto-08273-243-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'aigua d'aquesta font va a parar a uns dipòsits des dels quals l'aigua arriba canalitzada al nucli de Torre-ramona.Segons Huerta Martín (1985), és possible que el topònim 'els canons' estigui relacionat amb la presència, al costat de la font, d'un pas estret i abrupte anomenat canó. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66787 | Cova l'Avenc/L'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-lavenclavenc | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | VII-I aC | A l'interior de la cova hi ha deixalles i restes de fogueres actuals. | Es tracta d'una cavitat-avenc dalt la carena de la Serra del Pi del Molló, propera al Puig de l'Avenc i a peu del camí carener. El sostre d'aquest avenc està enfonsat, configurant una gran sala principal que proporciona unes condicions d'habitabilitat òptimes. La rampa inicial, amb una inclinació d'uns 20º, és en direcció N i té una profunditat màxima de 35 m, mentre que l'entrada té una forma gairebé circular (5 x 4,5 m). El sòl presenta una barreja d'argiles en descomposició amb blocs caiguts, i en algun sector s'observen tanques que podrien haver servit per a ramats, o bé de refugi. D'altra banda, l'única referència arqueològica detalla l'aparició en superfície d'un únic fragment de ceràmica campaniana del tipus B en superfície. | 08273-4 | A la Serra del Pi del Molló, un 200 m. al nord-est del Puig de l'Avenc. Zona nord-oest d'Ordal. | 41.4055100,1.8351500 | 402636 | 4584429 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El camí que porta cap a aquest jaciment arqueològic forma part de la ruta vitivinícola de la Garnatxa (sender de petit recorregut PR-C 16).Davant la informació de què es disposa no es pot concretar l'entitat del jaciment ni la fase cronològica, que podria relacionar-se amb algun moment de l'època ibèrica | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66786 | Turó del Pujol/Bosc de Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-pujolbosc-de-savall | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IVaC-XVI | En el moment d'elaborar aquest inventari no s'ha trobat cap resta material a l'emplaçament del jaciment. | Aquest jaciment es troba al cim del Turó d'en Pujol, a la zona del Bosc de Savall. Segons el seu descobridor, Antoni Adell, es tractaria d'un poblat ibèric, ja que existeixen murs visibles en un indret estratègicament situat dalt d'un turó, al costat d'un corrent d'aigua i amb zones properes aptes per al conreu. De totes maneres, però, no es pot descartar que les estructures conservades al cim del turó pertanyin a un assentament Baix Medieval o Modern, una masia ubicada en aquest punt estratègic. Pel que fa a material trobat, tan sols es tenen referències per part d'Antoni Adell i Salvador Llorac sobre ceràmica ibèrica comuna a torn, un petit molí de granit, un fragment de ceràmica sigil·lata i fragments de dolium. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica del 1990 no va trobar cap tipus de material.. | 08273-3 | Turó 350 m. a l'oest de la masia Savall, limitat al nord pel Torrent del Tro. | El jaciment fou descobert l'any 1978 per Antoni Adell, veí de Sant Sadurní d'Anoia. Més tard, en un moment indeterminat, es realitza una cala d'1,5 m en un punt a prop de les restes de murs visibles localitzades, descobrint-se així un mur nord-sud d'uns 7 m de llarg que feia cantonada amb un altre del qual se'n conserva una petita part. Es va rebaixar fins a establir una alçada total del mur d'1,5 m, essent l'obra d'aquest de petits blocs més o menys regulars, i carreus a la part baixa. Igualment, uns 3 m al nord es va trobar un amuntegament de pedres que tapaven una sitja d'aproximadament 1 m de fondària. Finalment, es localitzà una pedra circular amb orifici central d'una alçada de 45 cm, per un diàmetre d'1,10 m, de funcionalitat desconeguda. | 41.3970300,1.7877700 | 398663 | 4583542 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 80|81|85|94|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66868 | Capella de Sant Sebastià d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-sebastia-dordal | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 263-264. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 187. | XVIII | Capella de planta rectangular, amb absis orientat a llevant, recte. La teulada és a dues vessants, amb teula àrab, que cobreix la volta, constituïda a partir d'arcs torals amb voltes nervades, mentre que els arcs formers, els laterals, són de mig punt. El campanar és d'espadanya, amb un sol ull, situat sobre el frontis; està fet de maó i actualment no té campana. La porta d'entrada és d'arc escarser, amb pedra treballada; amb la data 1782. A sobre, l'escut nobiliari del comtat d'Olzinelles, concedit pel papa Lleó XIII el 1883, a Hermenegild d'Olzinelles i de Tos, propietari de la hisenda de Can Ravella. L'escut és de tipus quadrilong francès, timbrat per una corona comtal. Dins el seu camper, tres alzines, la del mig més baixa a sobre d'aquest. Centrant la façana hi ha una finestra d'ull de bou. L'interior de la nau és senzill; destaca, però el retaule barroc de l'altar major, dedicat a Sant Sebastià. La capella és panteó de la família Ravella, ara Camps. La capella es troba adossada als habitatges del nucli de Can Ravella. Tant la capella com les cases han estat pintades uniformement. | 08273-85 | Al carrer de la Capella, prop del poble d'Ordal. N-340, km. 312,2 | Abans Capella de Sant Esteve de Can Ravella. Va ser utilitzada pels veïns d'Ordal com a església parroquial fins a la construcció, a inicis del segle XX, de la nova església de Sant Esteve d'Ordal. L'actual capella és del segle XVIII, però la construcció de la primitiva capella sota l'advocació del protomàrtir Sant Esteve, és molt més antiga ja que s'esmenta per primer cop l'any 1414, en que fou visitada pel bisbe Francesc Climent Saperes. Trobem notícia sobre els seus orígens en el document de sol·licitud que realitza Hermenegildo de Olzinellas y de Thos y de Ravella, Compte de Ozinellas, al Bisbat de Barcelona: ' ... Que estando proximo a terminarse las obras de restauración de la Yglesia de San Esteban de Ordal (Subirats), que como patrono de la misma y con correspondiente autorización viene costeando para ponerla en condiciones de seguridad, buen aspecto y holgura que el divino culto requiere, y deseando que consten algunos datos que sobre dicho Patronato se conservan en el archivo de Casa Ravella, con todo el respeto debido a S. Exc. Ilma. Solicita le faculte para colocar sobre la puerta de la Sacristia una pequeña lápida con el texto siguiente: Se ignora quien fue el primer Ravella que edificó esta Yglesia, sólo consta que en 1100 fue enterrada aquí Montserrate Ravella, en 1520 fue reedificada, en 1782 fue restaurada después de ser incendiada por los franceses. Todo por los Ravellas, señores de San Esteban de Ordal. En 1903 ha sido restaurada por D. Hermenegildo de Olzinellas y Thos y de Ravella, conde de Olzinellas. Gracia que espera alcanzar de S.E.I. - Barcelona, 3 de febrero de 1902.- El conde de Olzinellas. A su Eminencia Ilustrísima, el Cardenal Casañas.' (RAVENTÓS, 2003). Un altre document, escrit per Mn. Isidre Solsona, que hi va viure a la casa del capellà entre els anys 1882 i 1924 aporta també informació del suposat origen: '... Crec, i amb fonament, que l'Església primitiva, que era molt petita, va ser edificada a l'any 1520. Dic això perquè hi havia una de les pedres del costat de la sagristia amb la següent inscripció INRI - 1588. (RAVENTÓS, 2003). Al segle XVII, Sant Esteve d'Ordal era sufragània de Sant Pau d'Ordal. L'any 1657 es documenta una llicència del vicari general a Antoni Ravella i la seva família, de la parròquia de Sant Pau d'Ordal, per a fer sepultura a l'església de Sant Esteve d'Ordal. L'any 1782 l'antiga capella es va enderrocar i es començà a construir la nova, més alta i gran seguint el testament del senyor Antoni Ravella i sota la direcció del mestre de cases Rafael Garito. El 12 de maig de 1810 es tornà a beneir la capella de Sant Esteve, ja que l'exèrcit francès l'havia utilitzat com a estable durant la Guerra del Francès. El dia de Sant Esteve de 1816 fou beneïda una nova imatge de Sant Esteve, la qual fou col·locada a l'altar major de la capella. Durant molts anys es va anar demanant una parròquia per al poble d'Ordal, des de l'any 1816, en què el senyor Antoni Ravella i Busquets va dirigir la primera petició al bisbe, fins al 15 de maig de 1843, en què el regidor de Sant Pau d'Ordal, Pau Guilera, juntament amb alguns propietaris i altres veïns exposaren al bisbe que, pel bé espiritual de la parròquia, el senyor rector havia de celebrar dues misses a Sant Pau d'Ordal i busqués una solució per a la quadra d'Ordal. El bisbe proposà al Comte d'Olzinelles que busqués un mossèn per dir les misses i va elegir al pare Josep, trinitari exclaustrat, qui amb gran zel tingué cura de la capella d'Ordal. L'any 1867, el senyor bisbe Pantaleó de Montserrat, a causa d'una nova reorganització parroquial al bisbat, signà i decretà l'erecció de la tinença parroquial de Sant Esteve d'Ordal. La categoria canònica de parròquia no li va ser atorgada fins a la publicació al butlletí del Bisbat el dia 18 de gener de 1964. | 41.3923400,1.8371200 | 402781 | 4582964 | 1782 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66868-foto-08273-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66868-foto-08273-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66868-foto-08273-85-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mestre de cases Rafael Garito | L'advocació històrica de la capella és la de Sant Esteve. Així consta a tota la documentació eclesiàstica. No hi ha cap constància documental de l'advocació a Sant Sebastià, fet estrany si tenim en compte que els canvis d'advocació requereixen de l'aprovació del bisbat.Segons Mn. Raventós, el fet que el nom de Sant Sebastià hagi esdevingut popular entre els veïns a l'actualitat es deu a la circumstància que després de la Guerra Civil el marquès de Camps va decidir crear una festivitat pròpia per al nucli de Can Ravella. El patró triat per a aquesta festivitat fou Sant Sebastià. Es va fer una imatge del sant que actualment es conserva a la casa de Can Ravella, i que es porta a la capella el dia de Sant Sebastià. | 96|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 66806 | Torre de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lordal | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 221. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, p. 45 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XIX | L'estat de la torre és d'abandonament, restant dempeus únicament les parets mestres. | <p>Torre de dos pisos feta de pedra lligada amb calç i fragments de totxo, arrebossada per la cara interna externa. Fa uns deu metres d'alt, amb base quadrada, d'uns cinc metres de costat. La part inferior es presenta atalussada fins a una primera cornisa, i té tres espitlleres a cada costat. Per sobre d'aquesta cornisa, l'obra és d'aparell vertical, coronat per un ràfec. Les cares est i oest presenten dues finestres, una per cada pis, mentre que a les façanes nord i sud no hi ha obertures. S'accedia a l'interior de la torre per la finestra del primer pis, que en realitat era la porta, per mitjà d'una escala de fusta. Es poden observar els encaixos de bigues de fusta dels dos pisos de la torre des del seu interior.</p> | 08273-23 | A la divisòria amb Cervelló, a uns 600 m de la N-340, situada al Port d'Ordal. | <p>Tenim notícies de l'existència d'una torre en aquest lloc l'any 1640, en el context de la Guerra dels Segadors La funció d'aquesta torre era de telègraf òptic, formant la xarxa de comunicacions que anava des de València a Barcelona, seguint primer la línia de la costa fins a Sant Vicenç de Calders, i després la ruta del Penedès pel coll d'Ordal. El sistema de comunicació utilitzat des de la torre era el de 'Chape', consistent en un pal de fusta ubicat al terrat de l'edifici, a l'extrem del qual s'articulaven dos rengles. Aquests rengles formaven angles determinats entre ells i amb el pal, que formaven combinacions interpretades com a missatges, que eren vistos des d'una altra posició elevada. La torre actual, però, es va construir l'any 1854.</p> | 41.3949300,1.8746600 | 405924 | 4583210 | 1854 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66806-foto-08273-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66806-foto-08273-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda com la Torre del telègraf òptic. Per arribar a l'emplaçament de la torre cal agafar el trencall que surt de la carretera al peu de la torre de guaita metàl·lica d'incendis forestals; un costerut corriol a tall de la pedrera ens hi deixa. Avui es troba a la part superior d'un turó menjat per les màquines d'una pedrera. Cal comentar que a la cartografia oficial aquest edifici queda fora del terme municipal, mentre que a tota la documetació consultada, la torre està descrita com pertanyent a Subirats. | 98 | 45 | 1.1 | 1770 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml