Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66889 | Barraca entre E-03 i E-05 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-e-03-i-e-05 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Bona part de la paret del costat dret de la porta està enrunada, a l'igual que una part de la paret posterior de l'edificació. Finalment, també la llosa que tanca la falsa cúpula també ha caigut, i amb ella bona part del sostre. | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana al marge d'un camí, en una zona boscosa i erma. La seva planta és circular i de forma cònica, de 3 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,58 m. Disposa, al seu interior, a la dreta de la porta, d'una fornícula a mitja alçada. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Tant els llindars laterals com el superior de la porta estan fets amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca. | 08273-106 | Al marge esquerre d'un camí al nord de Can Ravella (Ordal) | 41.3985500,1.8353500 | 402643 | 4583656 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66889-foto-08273-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.Tot i així, com es pot comprovar en la denominació, aquesta barraca no apareix en aquest llistat de coordenades, per això s'ha decidit constatar que es troba entre dues barraques que sí que hi apareixen. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66946 | Carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-fe-corral-del-mestre-i-la-sala-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Bona part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa l'extrem occidental del terme municipal de Subirats. Entra des del terme de Santa Fe del Penedès pel sector dels Garrofers, entre camps de vinya, des de la continuació de la carretera BV-2156, que uneix La Granada amb Santa Fe del Penedès cap a Subirats. Un cop dins del terme de Subirats, continua per aquest camí entre vinyes en direcció nord-est, fins trobar la carretera BV-2155, on conflueix amb la carrerada del Pujol del Mestre, molt a prop de Can Cartró. La nostra carrerada, però, travessa la carretera i continua cap al nord, travessant el torrent dels Brivons per després girar a l'esquerra i passar per Can Parellada, i anar cap al Corral del Mestre. La carrerada s'endinsa posteriorment en el terme municipal del Pla del Penedès per entre vinyes, a la zona del Serral. | 08273-163 | Can Cartró, el Corral del Mestre | 41.4025600,1.7331200 | 394103 | 4584221 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||||||
| 66849 | Escultura de la Plaça Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-subirats | Tríptic del '1r SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2003). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | XXI | Caldria valorar el desgast que li suposa a l'escultura de fusta el fet que estigui a l'intempèrie. | Escultura abstracta de fusta en forma de bloc rectangular lleugerament corbat de 3 metres d'alçada i una base trapezoïdal irregular de menys d'un metre quadrat. Presenta, a la part frontal superior, un desdoblament a mode de llibre entreobert. La fusta no és llisa, està plena d'osques transversals. L'escultura està fixada a terra mitjançant una plataforma metàl·lica. | 08273-66 | Plaça de Subirats (Sant Pau d'Ordal) | L'escultura és el resultat del 1r. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 16 i 20 de juny de 2.003, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: CLAUDE LE LUHERNE (Bretanya), ALFREDO SÁNCHEZ (Salamanca), EVA ROUKA (Txecoslovàquia), ANTON MENDIZÁBAL (Donosti), JOSEP MASSANA (Sant Pau d'Ordal), i LLUÍS BANTÍ (Olot). Alfredo Sánchez, autor d'aquesta escultura, va néixer a Salamanca l'any 1948 i actualment resideix a Barcelona. Es formà artísticament a l'Escola Massana i a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja, a Barcelona. Va rebre un premi extraordinari de fi de carrera. Ha realitzat exposicions temporals els anys 1989 (al Centre d'Art Alexandre Cirici, de l'Hospitalet de Llobregat); 1992 (a la Galeria d'Art Can Marc, Begur; i a la Galeria Lleonart, Barcelona); 1993 ( al Centro Cultural Chamartín 'Nicolás Salmerón', Madrid, i a la Galeria Lleonart, Barcelona); 1994 (a la Galeria Trànsit-Art, a Barcelona, i al Centre Cultural Escoles Velles, a Begur); 1999 (Galeria Lleonart, Barcelona); 2000 (a la Galeria Rafael García, Madrid); i el 2002 (a la Fundació Niebla-Baix Empordà, a Casavells). | 41.3830200,1.7956600 | 399301 | 4581977 | 2003 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66849-foto-08273-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66849-foto-08273-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Alfredo Sánchez | El conjunt de la Plaça i Parc de Subirats, a Sant Pau d'Ordal, on s'integra l'escultura, fou dissenyat per l'arquitecte Iñaki Ozcariz. S'inaugurà el mes de juny de l'any 2005. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||
| 66958 | Escultura de la Plaça del Centre (Lavern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-del-centre-lavern | Tríptic del '2n SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2004). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | XXI | Caldria valorar el desgast que li suposa a l'escultura de fusta el fet que estigui a l'intempèrie. | Escultura realitzada en fusta de mida 2,10 x 1,20 m. La base troncocònica té una cara lateral plana, a la part superior d'aquesta cara s'ubica una figura humana d'uns 90 cm. nua acotada (a la gatzoneta), d'esquena corbada i els braços flexionats amb les mans juntes i avançades sobre els genolls. La figura es mostra en una posició d'observació o de pensador. Darrera de la base hi ha la data de 2004 gravada sobre la fusta, igual que la signatura de l'autor, de molt difícil lectura. | 08273-175 | Al centre de Lavern | L'escultura és el resultat del 2n. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 14 i 18 de juny de 2.004, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: BONAVENTURA ANSÓN (Tossa de Mar), AMANCIO GONZÁLEZ (Lleó), MARIDÉE ROSPORDEN (França), KOLDOBIKA JAUREGI (Guipúscoa), CHAN-KLAOD TALEK (França), i JOAN ESCUDÉ (Barcelona). Amancio González, autor d'aquesta escultura, ha exposat des de l'any 1992 en diverses galeries de l'estat espanyol, i ha realitzat les exposicions individuals 'Suspensiones psíquicas' (Galeria Cornión, a Gijón, 1999); 'Antropofaunas' (Galeria Clave, a Múrcia, 1999); i 'Antropofauna' (Galeria Gema Lazcano, a Madrid, 2001). | 41.3882100,1.7732600 | 397436 | 4582580 | 2004 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66958-foto-08273-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Amancio González | No hi ha cap suport informatiu amb dades com la data, l'autor, el títol o informació addicional. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||
| 66936 | Les Botigues de Blat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-botigues-de-blat | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, pp. 51-52. | XVII | Donat que les botigues del blat han tingut vigència en moments puntuals lligats principalment a conflictes bèl·lics, avui han desaparegut. | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, moltes parròquies van fundar les anomenades 'Botigues de Blat' per fer front a la fam que patia tot el país a causa de la guerra del francès. Una Junta d'Obra, encapçalada pel rector, comprava una partida de blat a la Segarra, avalada per propietaris i algun o altre diner oficial. Així hom aconseguia unes llavors per a poder sembrar. Per cada quartera el pagès estava obligat a tornar un quarteró a la collita, per Sant Roc. | 08273-153 | A totes les parròquies de Subirats | La Botiga de Blat de Subirats fou de les primeres a fundar-se, concretament l'any 1680, i va durar dues centúries. Va començar amb 90 lliures de diner, amb que es compraren 35 quarteres de blat. | 41.3833000,1.7960900 | 399337 | 4582008 | 1680 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons Sadurní, les Botigues de Blat es van fundar a causa de la Guerra del Francès, que esclata l'any 1808. El mateix autor, però, es contradiu, ja que afirma que la Botiga de Blat de Subirats es va fundar el 1680. Igualment en documenta un altra a la comarca, la de Sant Pere Molanta, l'any 1683.En tractar-se d'una institució de caràcter parroquial, és probable que els seus orígens fossin, efectivament, anteriors al segle XIX, i que s'anomenessin d'una altra manera, o bé que el seu funcionament fos lleugerament diferent i hagués anat evolucionant al llarg del temps. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 66985 | La Cuscona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuscona | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 177. | XX | El ciment que cobreix la superfície de la façana principal es veu a causa que l'arrebossat de guix blanc que la cobria s'ha després, tal i com es pot observar a altres parts de l'edifici. | Masia de planta rectangular amb teulada a doble vessant amb xemeneia, amb la façana orientada a llevant i amb un baluard a la banda sud. La porta principal és d'arc rebaixat, i no es troba a peu de carrer, sinó que cal pujar una escala metàl·lica per accedir-hi, ja que es troba ubicada al bell mig de la façana. Hi ha finestres a cada banda d'aquesta porta; la de la dreta és també d'arc rebaixat, i les altres són quadrades, la de l'esquerra està tapiada. Tota la façana està arrebossada de ciment, i presenta un coronament lobulat escalat, amb un marc que remata en una cornisa que recorre tot l'extrem de l'aiguavés. Al mig del coronament lobulat hi ha un ull de bou amb reixa de ferro forjat en forma de flor. | 08273-202 | Al final d'un camí que es desvia a l'esquerra des de la carretera BV-2154, abans de Ca l'Avi | Aquesta masia té els seus orígens al segle XVIII, tot i que el seu aspecte actual és fruit d'una remodelació realitzada al segle XX. | 41.4059500,1.7478900 | 395343 | 4584579 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66985-foto-08273-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66985-foto-08273-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 67030 | Barraca F-06 / CB-06 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-f-06-cb-06 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | El contrafort del costat esquerre de la porta està semiderruït. | Construcció aixecada en pedra en una superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,60 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha una fornícula interior i la llinda de la porta és plana. La volta està parcialment enfonsada. Destaquen les grans pedres utilitzades en un dels marcs de la porta i el contrafort, semiderruït, del costat esquerra. | 08273-247 | Fondo de la Romunga o del Peró, prop del corral homònim | 41.3889100,1.8470200 | 403604 | 4582573 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67030-foto-08273-247-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66991 | Corral de Can Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-ravella | XIX-XX | El corral es troba en una avançada fase d'enrunament. | Construcció de planta quadrangular aixecada amb diferents fàbriques. Tres dels seus murs estan fets de tàpia i maó amb la tècnica d'encofrar, mentre que el quart mur que tanca el polígon és de pedra lligada amb morter. Els murs de tàpia recolzen sobre un sòcol de pedra d'una alçada màxima d'1,20 m. L'alçada màxima dels murs és de 2,90 m. La superfície aproximada del corral és de 200 metres quadrats està dividida en dues parts amb murs de les mateixes característiques. | 08273-208 | A 200 m al NE de Can Ravella | 41.3969400,1.8367900 | 402761 | 4583475 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66991-foto-08273-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66991-foto-08273-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||||
| 66871 | Corral d'en Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-massana | CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): 'Les cases pairals catalanes'. Ed. Destino. Barcelona, p. 199 | XIX-XX | El corral es troba en una fase molt avançada d'enrunament. | Construcció aixecada en pedra calcària. Es tracta d'un tancat de pedra de planta quadrada, conservat només parcialment, fet en pedra seca. En la part conservada el mur pot arribar a superar els dos metres d'alçada. Destaca un edifici de planta quadrada amb un cantó esberlat i sense sostre, els murs que el componen són de gran alçada i gruix, més de quatre metres, aixecades en pedra irregular i petita lligades i recobertes amb morter de calç (s'observen restes del cobriment). Hi ha una finestra al primer pis desplaçada a un dels costats d'una paret i dues obertures (portes) juntes a la part baixa de la construcció, a la mateixa paret. Hi ha bigues de fusta caigudes. Tant l'interior del tancat general com aquest edifici que sembla haver estat cobert, estan envaïts per la vegetació natural. | 08273-88 | A 600 metres al SE del Masset de la Massana, als Pujals d'en Ràfols | 41.3669600,1.8099700 | 400473 | 4580178 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66871-foto-08273-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66871-foto-08273-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 67020 | Forn de calç d'en Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-den-massana | ESTEVE, J.; MENSA, K. (2002): 'Els forns de calç', A 'Revista de l'Ateneu' n. 37. Ordal. | XIX-XX | El forn de calç està molt envaït per la vegetació, fet que provoca que les arrels de les plantes arrenquin el material de les parets. | El forn de calç és una cavitat de forma rodona d'uns tres o quatre metres de diàmetre (impossible accedir a l'interior) excavada en un marge abrupte d'una alçada d'entre cinc o sis metres. A la part superior del marge resten dues filades de pedres que tancaven el perímetre del forn, de forma circular. Està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla de l'edificació és la zona del mig. Aquest forn de calç s'ubica sota una pedrera d'on s'extreia la matèria prima pel forn i a prop de les restes de la barraca que servia pels vigilants del forn. | 08273-237 | A 350 m al sud de la urb. Muntanya Rodona, a la riera dels Vidrers | El procés de fabricació de la calç començava a la pedrera, on els homes esmicolaven la pedra i li donaven forma. Un cop trencada la pedra, la transportaven fins a lloc amb una vagoneta i la descarregaven a l'esplanada que hi havia a la part superior del forn. Aleshores, l'interior del forn s'omplia o bé de feixines o de taulons de fusta, que feien la funció de bastida, a una altura d'un metre aproximadament. Després es feia una volta amb les pedres. Aquesta era una operació complicada, que no la sabia pas fer tothom. La volta es començava a aixecar al cim de la banqueta, que era una mena de banc que hi havia al voltant del forn. Quan estava feta la volta, el forn s'acabava d'omplir de pedres de totes les mides fins a dalt de tot. Després es col·locava el que en deien 'curull', que era una volta feta de pedres grosses i de grava petita anomenada 'replom', en la part superior del forn, per seguidament tapar tots els forats amb calç amarada, deixant solament una corona en la part inferior del curull sense tapar. Al sector de la porta s'hi feia la 'davantera', una paret que tapava la boca del forn. En aquesta davantera s'hi deixava un forat, que era per on s'anava tirant la llenya. Quan s'hi començava a fer foc, operació que solia durar entre vuit i deu dies, tot depenia de les mides del forn, sempre hi havia d'estar un home sense parar mai (dia i nit). Per això, rotativament es rellevaven entre ells en torns de tres hores, i anaven d'aquesta manera alimentant el forn. Per a fer una cuita de calç se solien gastar de mil a dues mil feixes de llenya, les quals es dividien en 4 gavells (feixos més petits) per facilitar l'accés amb la forqueta a dins el forn. Per conèixer quan la pedra era cuita s'havia de vigilar el fum negre, però cap al final de l'operació el fum es tornava totalment groguenc i quasi desapareixia. Llavors es tapava totalment la part superior del curull amb calç fins que el foc s'ofegava, per això era constantment vigilat perquè no es tornés a encendre. Un cop apagat el foc, el forn es tapava durant un parell de dies i, en acabat, s'anava per treure la calç i carregar-la als carros. El procés de treure la calç començava per l'obertura de la portella situada en la part inferior del forn. Seguidament i amb una barrina o un pal anomenat 'perxa', es feien baixar les pedres de la part superior. A vegades es col·locava una planxa de ferro en l'interior del forn per facilitar la recollida de calç. També, en l'exterior i en la part superior del forn, es feia un forat per qual es burxava amb un ferro les pedres, per fer-les caure i després arreplegar-les. La cocció havia aconseguit fer la calcinació de les pedres calcàries. El carbonat de calç s'havia descompost en òxid de calç i anhídrid carbònic, que era eliminat en estat gasós per la part alta alta del forn; a l'interior restava l'òxid de calç viva. De mitjana 100 kg de pedra calcària es convertien en uns 46 o 50 kg de calç viva, en forma d'uns terrossos tous i molt porosos. En cada fornada sortien 22 o 23 camions de 6 tones, plens de calç. Finalment s'escurava l'olla, que era el procés de neteja de tota cendra que hi havia a dins el forn. Esteve i Mensa (2002) | 41.3708000,1.8158400 | 400970 | 4580597 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67020-foto-08273-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67020-foto-08273-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66785 | Can Gustems/Horts del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gustemshorts-del-pou-de-glac | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El jaciment es troba en uns terrenys d'aluvió covertits en horta a l'altra banda de la riera de Santa Fe, a l'alçada en què s'uneix amb el Torrent de la Casa Nova. Tan sols es constata l'aparició de material, sense estructures. Es documenten dos tipus de sílex, però sense peces-tipus que puguin donar datacions cronològiques ajustades: sílex de tons grisos-blavosos deshidratats amb 'crostes calcàries' (restes de paleosòls) d'aspecte mosterià, però sense peces amb un retocat clar; l'altre tipus de sílex estaria representat per altres fragments i ascles amb retocs marginals i senzills, de tècnica laminar i ascles de difícil adscripció. | 08273-2 | A 200 metres al nord-oest de Cal Gustems a la banda esquerra de la riera de Santa Fe. | L'equip que elaborà la Carta Arqueològica de l'any 1990 va descriure els materials apareguts al jaciment, procedent de dos lots. Primer lot (procedent de l'exploració de J. i X. Virella): - 5 fragments de ceràmica a mà de cocció oxidant/reductora a l'exterior/interior. - 1 ascla flexionada amb retocs simples profunds i inversos. - 1 fragment amb retocs simples marginals. - 1 fragment amb retocs simples marginals a la part patinada. - 1 ascla amb retocs inversos en sílex translúcid amb vaquoles rosades. - 7 fragments de sílex parcialment deshidratat. - 3 fragments corticals. S'esmenta també l'aparició d'un fragment de ceràmica campaniana a la vinya del davant, al costat de la masia de Can Gustems, que fa pensar en un jaciment ibèric proper, donat el pendent de la zona. Segon lot (localitzat per l'equip elaborador de la Carta de 1990): - 1 espinat sobre fragment. - 1 ascla amb retocs marginals senestres. - 1 ascla amb retocs simples profunds dextres inversos. - 1 nucli esgotat (?). - 1 fragment d'extraccions longitudinals. - 7 fragments. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3932700,1.7226300 | 393211 | 4583202 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 66788 | Pont de Ca l'Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lartigues | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp', vol. 7, 18 de març. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IIIaC - X | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba al costat d'un camp de conreu de vinya. Sembla que podria estar relacionat amb les restes d'un paviment i abundant ceràmica d'època republicana i alt-imperial que hi ha a 110-120m al NE, al turó de darrera de Ca l'Artigues. Cal tenir present també que, a 1 km en línia recta en direcció SW hi ha la vil·la de la 'Torrota/Torre del Moro' d'una gran extensió. Podria tractar-se, així, de dos possibles explotacions agrícoles d'època romana, si bé cal tenir present que també existeix el model de vil·la en la qual en un turó proper, a l'altra cantó d'una riera que abasteix d'aigua al conjunt hi ha la necròpolis d'aquesta, com succeeix a 'Cal Cuc' i 'Fondos de Cal Cuc', a Pacs del Penedès. Així, existeix la possibilitat que aquest jaciment sigui necròpolis del de Ca l'Artigues, o a l'inrevés. L'equip de la Carta Arqueològica de 1990 estableix, però, que el jaciment podria ser la part rústica d'una vil·la de considerables dimensions, situada al promontori de Ca l'Artigues; o bé un petit establiment d'època republicana, absorbit o traslladat posteriorment. En el primer cas s'explicaria el paviment d'opus signinum, element utilitzat per a la disposició i contenció de líquids, la presència de recipients d'emmagatzematge, com ara dolia i altres vasos de grans mides. Si s'accepta la segona interpretació s'explicaria l'absència de sigil·lates, la presència d'opus latericium, molt típic de la fase republicana, i les petites dimensions del jaciment. | 08273-5 | En un camp de vinyes prop, a l'est, del cementiri parroquial de Lavern | L'any 1964 l'arqueòleg Pere Giró anuncia al seu diari que troba en aquest lloc, durant un reconeixement '(...) gran cantidad de piedras de los cimientos de la villa rústica, numerosas tegulas fragmentadas y dolium. Escasas han sido las de cerámica de ánforas y otros vasos, y bastante numerosos los de ladrillos que miden 44 cm de largo x 25,5 de ancho x 5,5 de grueso. (...) No hemos hallado un solo fragmento de sigil·lata, y unos cuantos fragmentos de cerámica ibérica lisa (...)' (GIRÓ ROMEU, 1964). En la inspecció sobre el terreny de l'equip d'arqueòlegs de 1990 s'observa que al camp de cireres les restes son molt més fragmentàries i rodades, recollint fragments de tegula i ímbrex, dolia i algun os, un fragment de vernís negre itàlic, algun fragment informe de ceràmica ibèrica a torn de pasta 'sandwich' i una nansa gruixuda de gran vas contenidor amb vora plana exvasada. Sense una conclusió clara, aquest equip proposa que el lloc podria haver estat utilitzat com a cementiri en època alt-medieval o bé en un moment que s'amortitzés el seu possible ús rústic. Tots aquests materials estan dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès | 41.3985700,1.7683500 | 397042 | 4583736 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66789 | Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo-0 | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment consistent en la troballa de diverses peces d'una dolia dins la propietat de Joan Martí Pinyol (de Cal Bitxo), el 7 d'octubre de 1990, destruïda en fer-se uns forats per a col·locar-hi fites de partió del camp de conreu. L'informador de la troballa fou el Sr. Pere Giró i Catasús, agrimensor de Vilafranca del Penedès, que es trobava en el terreny per a supervisar la correcta partió de les propietats, i que fou qui s'adonà de la destrucció de la peça. Ell mateix recollí alguns fragments per dipositar-los al Museu de Vilafranca i donar avís de la troballa. | 08273-6 | Al sud-est de la masia de Cal Bitxo, entre el Torrent dels Bribons i el Barranc de mas Rovira | L'equip que va elaborar la Carta Arqueològica l'any 1990 prospectà la zona un mes després de la troballa, localitzant únicament un fragment de dolium que podria pertànyer a la peça destruïda poc abans. Aquest dolium es trobà a una profunditat d'uns 0,50 m, el que fa pensar en l'existència d'un possible assentament agrícola d'època romana. Durant la mateixa prospecció es localitzà, en superfície, un taller d'indústria lítica en sílex, cronològicament situat al Paleolític inferior i mig, format per: - 1 fragment de percutor. - 1 ascla. - 1 fragment amb retocs denticulars. - 1 làmina amb retocs simples. - fragments indeterminats de sílex. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3997600,1.7424400 | 394878 | 4583899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66789-foto-08273-6-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|79|80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 66795 | Vinya de Dalt/Torre-ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-dalttorre-ramona | BELLMUNT, Joan (1966): AMPURIAS, vol. XXVIII, p. 261. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...' Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions). Sant Sadurní d'Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): Subirats. Visió general d'un municipi de l'alt Penedès. Subirats. Ajuntament de Subirats, p. 96 RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment desaparegut arran l'afectació que les obres de construcció de l'autopista A-7 durant els anys '70 del segle XX van ocasionar als terrenys adjacents. | 08273-12 | A l'alçada dels km. 15 i 15,5 de la carretera C-243a, a les terres del camí cap a Torre-ramona. | D'aquest jaciment no en tenim actualment constància material de cap mena, si bé sí disposem de notícies pretèrites, abans de l'obertura de l'actual autopista AP-7, als anys ‘70, i la modificació del traçat de camí que menava a Gelida. Aquests canvis han alterat el terreny de manera que impedeix la identificació de les troballes. El jaciment va ser descobert als anys ‘60 per Joan Bellmunt (Vilanova i la Geltrú), de la Secció d'Arqueologia del 'Centro de Estudios. Biblioteca-Museu Balaguer', qui localitzà elements arqueològics en superfície en una partida anomenada 'Vinya de Dalt', '(...) en el cruce de camino que desciende de Torre-ramona y la carretera de Sant Sadurní a Gelida (...)' (AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966: 261), on va localitzar: - Restes de parets aixecades en sec visibles en aquell moment a banda i banda del camí de la 'Vinya de Dalt'. - Materials ceràmics (a partir de l'article a AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966) - Fragments de vores i nanses d'àmfora ibèrica. - Vores i bases de vasos de diverses mides. - Ceràmica gris fragmentada. - 1 plat d'imitació de ceràmica campaniana. - 2 pedres passives de molí rotatori, una de calcàries i l'altra de granit (dipositades al Museu de la Geltrú, a Vilanova i la Geltrú). Com ja s'ha dit més amunt, el traçat de terrenys i camins ha estat molt modificat d'ençà dels anys ‘70, fet que va impedir a l'equip d'arqueòlegs redactors de la Carta Arqueològica de 1990 localitzar les restes descrites per Joan Bellmunt. | 41.4217100,1.8214800 | 401518 | 4586243 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66796 | El Pago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pago | MESTRES MERCADÉ, Josep (inèdit, 1976): 'Notes de camp' RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-II aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment arrasat sota un camp de conreu de vinya i presseguer. No s'ha localitzat restes de material arqueològic a nivell de superfície. Tan sols una excavació arqueològica sistemàtica podria verificar si es conserven sitges com les trobades durant els treballs d'esplanació del terreny. | 08273-13 | En un camp de conreu 150 m. al nord-oest del nucli del Pago | Aquest jaciment va treure a la llum les seves restes durant els treballs d'esplanació dels terrenys agrícoles on es troba, l'any 1976. El seu propietari, Sr. Antonio Forns Raventós ho va comunicar a l'aleshores Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, Pere Giró Romeu, qui reconegué el terreny, així com l'arqueòleg Josep Mestres i Mercadé. En les seves notes de camp, Mestres esmenta la destrucció d'unes 30 sitges que el propietari del terrenys recordava com '(...) taques fosques que es repetien sense ordre per tota la superfície del turó en número d'una trentena. Aquestes taques tenien una fondària de mig metre i una forma circular (...)' (MESTRES MERCADÉ, 1976). Quan els arqueòlegs realitzaren les seves visites no restava cap d'aquestes estructures, degut al fort rebaix fet al terreny. El conjunt de materials recollits tant pel propietari com en posteriors prospeccions es compon de: - Ceràmica a mà indígena ibèrica: una vora i algun fragment informe. - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb fragments informes de contenidors (àmfora, etc.), vores arrodonides de petit contenidor i alguns fragments informes amb decoració de pintura roja. - Ceràmica de vernís negre campaniana i una base amb decoració de palmetes estampillades pròpia de la ceràmica pre-campaniana. - Àmfora itàlica. - Fragment d'un possible suport per coure ceràmiques. - Ceràmiques passades de voltes per mala cocció i algun fragment de terra amb restes de vidrat que podria pertànyer a les parets d'un forn de ceràmica. - Molí rotatori de pedra arenisca. L'equip redactor de la Carta Arqueològica de 1990 va trobar encara alguns materials ceràmics, producte de la destrucció de les sitges, que provocà una forta dispersió de materials arqueològics. Només una part d'aquest material es troba dipositat al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3863500,1.8131000 | 400764 | 4582327 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66796-foto-08273-13-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66797 | Pujolet de l'Escuder/Pujolet de Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujolet-de-lescuderpujolet-de-ca-lescuder | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1964): 'Quaderns de camp', vol. 7. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Fins ara el jaciment es delimita a partir de restes ceràmiques documentades especialment en el camí terrer que puja en pendent des de la carretera, dividint les vinyes, mentre que als camps pròpiament dits apareix poc material: - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb nanses de cinta i vores arrodonides de contenidor, a més de fragments informes. - 1 vora de ceràmica campaniana d'un petit plat (vernís negre molt erosionat). - Fragments d'àmfora itàlica. - Peça de pedra calcària treballada, amb una perforació central fins la meitat del gruix (no té sortida), de forma circular i amb una franja ben polimentada que l'emmarca. Les seves mides son: 4,5 cm de diàmetre, 1,7 cm de gruix total, 1 cm d'alçada de la franja polimentada i 0,9 cm de diàmetre de l'orifici. Els materials es troben dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès. | 08273-14 | Al vessant d'un turó a peu de carretera C-243a; a uns 150 m a l'oest hi ha la masia de Ca l'Escuder. | Pere Giró Romeu i Josep Ma. Masachs, membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, foren els descobridors d'aquest jaciment, el dia 22 d'agost de 1964. El terreny havia estat llaurat recentment amb maquinària agrícola, de tal forma que es van poder localitzar alguns fragments de ceràmica: 'Los fragmentos (cerámica ibérica de ánforas y romana) se hallan a lo largo de un camino que divide dicho campo y una viña colindante en una extensión de 50 m.' | 41.3969100,1.7510700 | 395595 | 4583572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66797-foto-08273-14-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66798 | Les Cases d'en Rossell/Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-rossellcan-rossell | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment ubicat en un camp de conreu de presseguers. No s'han trobat restes de cap tipus, de forma que l'única referència que tenim d'aquest jaciment és purament històrica/bibliogràfica. | 08273-15 | Al marge oest de la carretera BP-2427, a l'alçada del km 2,8, al costat d'una bòbila abandonada. | El 17 d'agost de l'any 1950, Pere Giró Romeu (de Vilafranca del Penedès) i Mossèn Lluís Via (membre de la Secció de Geologia del Museu de Vilafranca) van realitzar una excursió durant la qual van localitzar aquesta estació arqueològica, consistent en diversos materials ceràmics en un terreny al peu del camí que porta a Les Cases d'en Rossell, ocupat en aquella època per un conreu de vinya, i una estructura d'emmagatzematge en un marge: '(...) en el lado derecho (del camí que porta a Les Cases d'en Rossell) hemos hallado fragmentos de cerámica ibérica y romana y escasos fragmentos de campaniense en la viña de encima el margen de aquel camino. Podría tratarse de un silo ya que se ven en la citada pared o corte del margen de dicho camino piedras con la cerámica. Hemos extraído unos escasos fragmentos en la rápida ojeada practicada.' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Només part d'aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.4017700,1.8103200 | 400555 | 4584042 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66798-foto-08273-15-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66799 | Can Bas-1/La Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-1la-plana | CONDE BERDÓS, Maria Josep (1987): 'Estudi sobre un recipient ibèric: vasos amb broc inferior'. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans. Barcelona. Ed. Curial, n. 6, pp. 27-60. ESTRADA, J. (1969): 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona.' Barcelona, Comisión de Urbanismo B65, p. 67. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953). 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (1959): 'Avance sobre la probable aplicación de un Vaso Inédito íbero-romano.' V Congreso Arqueológico Nacional. Zaragoza, pp. 196-205. GIRÓ ROMEU, Pere (1960): 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés (Barcelona)'. Memoria de los Museos Arqueológicos. Madrid, vol. XVI-XVII, fig.134. LLORACH SANTÍS, Salvador (1983): 'El Penedès durant el període romànic.' Sant Sadurní d'Anoia, p. 64. LLORACH SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats, Ajuntament de Subirats, p. 96. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba en un camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern. Actualment tan sols es poden trobar alguns fragments de ceràmica ibèrica a torn i en superfície, però és possible que hi hagi estructures soterrades. | 08273-16 | Camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern | El descobriment d'aquest jaciment data del 15 de març de 1951, quan Pere Giró i Romeu (llavors Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca) va localitzar en superfície uns fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn a la vinya de davant la masia. Giró va descriure aquests fragments com a pertanyents a '(...) ánforas ibéricas sin cuello y asas cortas, oenochoe, kalathos pintado y lisa. Debe de haber algun silo.' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). En vista d'aquesta hipòtesi, Giró va demanar al propietari de Can Bas, Sr. Olivella, que mantingués al corrent al Museu de l'aparició de qualsevol resta arqueològica. Quatre anys més tard, juny de 1955, el Sr. Olivella notificà l'aparició de gran quantitat de fragments de ceràmica. Pere Giró va efectuar un reconeixement del terreny, localitzant al menys tres sitges destruïdes per maquinària agrícola, podent excavar tan sols una part d'una d'elles. Així és com es va poder documentar el següent conjunt ceràmic: - Ceràmica a mà ibèrica, només alguns fragments informes, un d'ells amb decoració de cordó. - Ceràmica ibèrica comuna a torn: fragments d'àmfores, de vasos globulars, de contenidors globulars de vora arrodonida i broc a la part inferior, de petits vasos de pasta gris... - Ceràmica de vernís negre de producció local (imitació de campaniana, base de peu anul·lar amb decoració de 4 palmetes estampillades asimètriques i una base de ceràmica Campaniana A. Pocs dies després (25 de juny de 1955) es trobà una quarta sitja, al sector més proper al camí que mena a la capella de Sant Joan de Salerm, de la qual es recuperà el següent lot de materials: - Fragments de dolium. - Un morter - Totxo molt gruixut de possible factura romana. - Ceràmica ibèrica comú a torn: fragments d'àmfores, de kalathos amb decoració pintada roja, i de part d'una vora d'un oenochoe. - Ceràmica a mà. - Ceràmica vidrada moderna o medieval (no descrita) | 41.4040800,1.7542400 | 395871 | 4584364 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66800 | Can Bas-2/La Campana/Cal Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-2la-campanacal-ribes | A.A.V.V. 'Catàleg de promoció dels Vins Olivella Sadurní', elaborats a la finca de Can Bas de Lavern. Campanya de promoció de nous productes vinícoles sota un nou anagrama a l'etiqueta, que representa l'escultura en marbre d'una lleona (peça de trapezophorum localitzada a la partida de La Campana i conservada a la masia dels propietaris). BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...'. Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats. Sant Sadurní d'Anoia: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions), p. 40. FABRE, Georges; MAYER, Marc; RODÀ, Isabel (1984): 'Inscriptions romaines de Catalogne - I. Barcelone (Sauf Barcino)', París: Difussion de Bocard, p. 52. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1957): 'Restos romanos en la Partida de La Campana'. Arxiu Pere Giró, Carpeta 4.22: Carta d'en J. C. Serra Ràfols dirigida a Pere Giró Romeu. Barcelona (inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1960-1961): 'Vestigios romanos en la Partida de La Campana Can Bas de Lavern'. Noticia en Ampurias, 196; (esborrany d'una nota publicada a la revista 'Ampurias', vol. XXII-XXIII, p. 348). Arxiu Pere Giró, Carpeta 4. 22. GORGES, J. C. (1979): 'Les villes hispano-romaines. Inventarie et problematique archeologique'. París: Publication du Centre Pierre París, nº 4, p. 223. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats: Ajuntament de Subirats, p. 97. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SENABRE JUNCOSA, Maria Rosa; CEBRIÀ ESCUER, Artur; RIBÉ MONGE, Genís (1990): '20 sortida de la Secció d'Arqueologia. Els testimonis del moment romà de Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern'. Gran Penedès, Vilafranca del Penedès- El Vendrell-Vilanova i la Geltrú: Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, n. 22, p. 12. | I aC-II dC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment abrasa dos sectors de partides diferents: La Campana i Cal Ribes; en tots dos casos s'ubiquen en cultius de vinya al N-NW de la masia de Can Bas, a Lavern. El jaciment s'ubica a banda i banda de la carretera que cap al NE enllaça amb la BV-2153. La prospecció més recent sobre el terreny que ocupa el jaciment fins ara és la realitzada per l'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'any 1990, traduïda en l'obtenció del següent lot de material, recuperat en superfície: - Sector de La Campana: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna; informes. - Ceràmica sigil·lata hispànica: informes i 1 vora de plat. - Sector de Cal Ribes: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna: vora de petit contenidor i informes. Per comprendre l'abast i funció d'aquest jaciment ens hem de basar forçosament en la història de la investigació. | 08273-17 | Conreus de vinya a uns 400-500 m. al nord/nord-oest de la masia Can Bas de Lavern. | Segons el quadern de camp de Pere Giró i Romeu (Vilafranca del Penedès), el 15 de març de 1951 es localitza prou material arqueològic en superfície per suggerir la presència de restes soterrades en aquell indret. 'En la partida de La Campana de esta finca han sido hallados fragmentos de cerámica romana y un trozo de mármol pulido de una cara liso, tégulas, doliums, ánforas y oenochoe...' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Un any després (18 d'agost de 1952), el propietari dels terrenys, Sr. Olivella, convida el Sr. Giró a supervisar les tasques d'esbancament del terreny, durant les quals es localitza un lot més ampli de materials, els quals indiquen clarament la destrucció d'un assentament agrícola romà: - Ceràmica ibèrica comuna a torn. - Fragments de vidre que formarien part d'una copa. - Tègules. - Fragments de grans dolia. - Molins giratoris de pedra calcària. Al mateix moment es recullen restes superficials associables amb les identificades a La Campana, a la partida de Cal Ribes, de l'altra banda de la carretera: - Fragments de dolium de gran capacitat. - Tègules - Ceràmica campaniana amb palmetes estampillades. - Ceràmica a torn ibèrica (fragments de kalathos, vasos de parets fines i àmfora). En un moment donat entre el 1952 i 1956 (any en què Pere Giró és informat), surten a la llum tres peces de marbre a la zona de La Campana: - 1 fragment de la part esquerra d'una placa de marbre amb traces de motlluració i inscripció (Mides: 6,5 cm x 5 cm x 2,5 cm). - - - - - L (o E ?) (- - -) A (- - -) - - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - 1 fragment central d'una placa de marbre blanc amb inscripció de lletres profundament gravades. A partir de l'estudi epigràfic s'emmarca la peça al segle I-II d. C. Mides: 5,2 cm x 9 cm x 2,90 cm. Alçada de les lletres: 3,9 cm. Espais: 1,2 cm aprox. - - - - - - (- - -) E M (- - -) (- - -) S (- - -) - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - Peça de marbre amb la representació de la testa d'un felí, possiblement una lleona, fragmentat per la part inferior, amb un angle adossat a la part posterior del cap, que conserva encara les restes de metall per unir la peça a una taula, com de suport. Seria part d'un trapezophorum decorat amb el cap d'una lleona, de boca oberta amb la llengua representada, línies de la cara suaus, ulls amb les pupil·les marcades, i orelles arrapades al cap amb els plecs ben definits. Excepte el rostre, la resta del cos s'estilitza per donar forma al suport, desconeixent l'extrem, car, com ja s'ha dit, esta fragmentat. Mides: alçada total = 32 cm (cap = 10 cm., cos = 22 cm.) Amplada frontal (cap) = 11 cm. Angle de suport = 18 cm de llargada Amplada de costat = 15 cm. L'any 1956 el Sr. Olivella localitzà també una destral de basalt de 18 cm de llarg i 5,5 cm d'ample, fragmentada de la part distal i polimentada per la part més ample del tall. Aquesta peça procedeix de la seva finca, si bé hom no disposa d'una referència més explícita de la seva ubicació original. Tot aquest material descrit es troba repartit: si bé part de les peces son al Museu de Vilafranca del Penedès, la família Olivella, de Can Bas de Lavern custodia la peça de marbre amb el cap representant un felí. | 41.4087700,1.7520300 | 395694 | 4584887 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66801 | La Foradada/Pas de Piles nº50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradadapas-de-piles-no50 | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp'. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | VI-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El terreny on s'emplaça aquest jaciment està ocupat actualment per un camp de conreu de vinya que s'estén a banda i banda de la carretera C-243b que des de la rotonda que hi ha al davant de la masia de la Foradada va cap al nucli de Torre-ramona. No es trobà cap material en superfície, però podria haver-hi restes al subsòl. | 08273-18 | En un camp de cultiu de vinya, al davant de la masia La Foradada, 1,5 km a l'est de Sant Sadurní | El dia 26 de maig de 1964, en el decurs d'uns treballs agrícoles en uns camps al davant mateix de la casa de La Foradada, propietat del Sr. Josep Casanovas Carbó, del Pas de Piles nº50, el fill d'aquest va localitzar diversos fragments de ceràmica, a les zones del camp que eren més fosques. A les anotacions de camp de Pere Giró és on obtenim la primera informació de la troballa: 'Dn. José Casanovas, propietario de San Sadurní de Noya, nos avisó que se habian descubierto vestigios en terrenos de su propiedad; personados en su finca identificamos un campo de silos con cerámica de tipo primitivo con la cual se intentarán las reconstrucciones de varios vasos, y organizar luego las excavaciones.' (Arxiu Pere Giró-Museu de Vilafranca, 1964) Dos tipus de ceràmica foren identificats: - Ceràmica ibèrica comuna a torn, de la qual no n'hi ha cap mostra conservada al Museu de Vilafranca. - Ceràmica a mà, corresponent al període del Bronze Final. Al Museu de Vilafranca hi ha dipositat: - 1 base plana. - 1 vora exvasada de llavi pla i decoració de cordó amb incisions en el punt de contacte de la vora amb el cos de la peça. - 1 fragment informe amb acanalats. Segons les anotacions de Pere Giró, ambdós tipus de ceràmica s'ubicaven en llocs diferents, l'elaborada a mà en sectors on la màquina havia treballat a més profunditat, podent pertànyer perfectament a una fase pre o paleoibèrica, a jutjar pel tipus de tradició del Bronze. La manca de dades no permet interpretar el tipus de jaciment; si bé el Sr. Giró havia definit com a camp de sitges, en base a les concentracions de terres més fosques, també podria tractar-se d'un altre tipus d'estructura (fons de cabana?). | 41.4276300,1.8093800 | 400516 | 4586914 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66801-foto-08273-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66801-foto-08273-18-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66804 | Torrota del Moro/Torre del Moro/Torrassa de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-del-morotorre-del-morotorrassa-de-ca-lalmirall | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 225-228. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 2. Alt Penedès'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 180. | II-V | El jaciment es troba enmig d'un camp de conreu. L'element visible és un mur amb una entitat considerable, que corre el perill de ser enderrocat com a conseqüència dels treball agrícoles. | Jaciment situat enmig d'un camp de vinyes 100 m a l'oest del caseriu de Ca l'Almirall (zona de Lavern). Es tracta d'una concentració de materials ceràmics romans en superfície, així com una paret conservada feta de pedres de tamany regular, disposades en diverses filades on es poden apreciar els forats on es recolzava l'encofrat de construcció, típic d'època romana. La seva alçada mitjana és d'uns 3,20 m, mentre que té una amplada màxima de 4,5 m. El mur, fet de reble i calç presenta, a la seva part superior, una finestra revestida de maons, que forma un arc a sardinell. | 08273-21 | A 300 m. de Ca l'Almirall (zona de Lavern) en una zona de vinya. | La primera persona en esmentar el jaciment és Pere Giró i Romeu, l'any 1956, en què rep avís de la troballa d'un mur de construcció romana, a més de l'aparició de tègules, lloses, i d'altres trams de mur que van sorgir quan es va fer la replantació de la vinya nova. Tres anys després (1959), el Sr. Giró és informat de l'aparició de restes d'altres murs al voltant del primer que ja s'havia descobert, juntament amb un bon nombre de fragments de tègula, àmfora, dòlium, vasos i fragments de sigil·lata (sense especificar). L'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990) va mantenir una entrevista amb Antoni Adell (de Sant Sadurní d'Anoia), qui va explicar que a mitjans dels anys ‘70, principis dels ‘80 es va fer un camí de conreu en uns camps al NE del mur conservat (de vinya a presseguers), on es van detectar diverses restes. Igualment, amb l'arrencament d'una figuera que hi havia també en aquests camps, es va localitzar un àrea amb vàries dolia. Al Museu de Vilafranca del Penedès hi ha dipositat només part del material. | 41.3890200,1.7627800 | 396561 | 4582682 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Encara ara s'observen restes en superfície, sobretot fragments de tègula. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 66790 | Els Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casots | <p>AGUSTÍ Jordi y LLENAS Manel (1993). 'Los roedores del Mioceno inferior de Els Casots ( Valles-Penedes)'. IX Jornadas de Paleontologia, Malaga. ALMERA, Jaume (1896). 'Sobre la Serie de Mamíferos fósiles descubiertos en Cataluya'. CRUSAFONT M., VILLALTA J.F. & TRUYOLS J.(1955). El Burgigaliense Continental de la Cuenca del Vallés-Penedés. I Estratigrafia, II. Paleontologia. Mem. Com. Inst. Geol. Dip. Prov. Barcelona t.XXII. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador ( 1994). Taucanamo (Suoidea, Tayassuidae) from the Middle Miocene of Els Casots, Barcelona, Spain. C.R . Acad. Sci. Paris, t. 319, serie II. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador (1995). Eurolistriodon gen. Nov. (Suoidea, Mammalia) from Els Casots, early middle Miocene, Spain. Proc.Kon. Ned. Akad., v. Wetensch, 98 (4). MOYA SOLA, Salvador; RIUS FONT, LLuís (1993). El jaciment paleontològic dels Casots ( Subirats, Alt Penedès). Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | El jaciment presenta actualment un estat de abandonament, ja que les mesures de protecció (tanques, coberts, etc.) no impedirien el pillatge de fòssils. D'altra banda, el jaciment no està dinamitzat ni adequat per a visitar. | <p>El jaciment de Els Casots fou una antiga cubeta lacustre del Miocè ubicada damunt del substrat muntanyós del Mesozoic. Localitzat en la vessant sud de El Puig d'en Figueres i el Torrent de Font Santa. El jaciment paleontològic de Els Casots és un dels jaciments del Miocè inferior més important d'Europa. A diferència d'altres jaciments europeus de la mateixa edat, hi trobem preservat un veritable ecosistema lacustre amb una gran diversitat de fauna, constituïda per espècies vinculades als entorns aquàtics, com restes de plantes hidròfiles, peixos, rèptils (cocodrils, tortugues), aus limnícoles i una gran varietat de mamífers. La bona preservació i diversitat de les restes fossilíferes ha permès un major coneixement de la fauna de vertebrats del Miocè continental de l'Europa Occidental. S'han descrit dos nous gèneres d'artiodàctils, un porc semblant a un senglar 'Eurolistriodon adelli' i el cèrvid primitiu 'Ampelomeryx ginsburgi'. Cal destacar la presència del cabirol petit de la mida d'un conill, 'Micromeryx', i els cérvols de banyes simples com 'Dorcatherium' i 'Lagomeryx'. Entre els perissodàctils trobem dues espècies de rinoceronts, alguns dels quals estan ben adaptats als hàbits aquàtics, com per exemple 'Lartetatherium' D'altra banda, apareixen a la Península Ibèrica els primers proboscidis, dinoteri i mastodonts, ben documentats a Els Casots. Una bona representació del grup dels carnívors són els mustèlids, fèlids, hiènids, cànids i úrsids. Hi ha també la resta d'un cànid gegant extint de la família dels amphiciònides, essent l'exemplar més ben preservat del Miocè inferior trobat avui a Europa.</p> | 08273-7 | Al peu sud oest del Pujol d'en Figueres | <p>La primera resta publicada de vertebrats del terme municipal fou curiosament la d'un petit rosegador en els rodals del jaciment Almera Jaume, (1896). Pocs anys després es publicaren altres restes aparegudes en llocs com Font Santa, Puig d'en Figueres i les Mines de lignits. Crusafont M, Villalta J.F. & Truyols J. (1955), vinculats al Museu d'Història de la Ciutat de Sabadell, varen fer un estudi sedimentològic del sector de Gelida, Els Casots i Espiells. Finalment, en el 1989 va ser localitzat el jaciment lacustre de Els Casots fruit del moviment de terres per l'explotació d'una vinya. Les primeres visites tècniques foren realitzades pel Museu de Geologia de la ciutat de Barcelona i, en observar que es tractava de restes de vertebrats, es posaren en contacte amb l'Institut de Paleontologia de Sabadell. S'han realitzat cinc campanyes d'excavació en els anys 1989,90,91,92 i 94 per l'Institut de Paleontologia de Sabadell de la Diputació de Barcelona, les restes del qual, van ser dipositades en el mateix Institut de recerca. El jaciment va ser presentat internacionalment en el ' The 9e. Congress of Regional Commitee Stratigraphy', celebrat els dies 19 i 24 de novembre de 1990.</p> | 41.4152700,1.8071800 | 400313 | 4585544 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66790-foto-08273-7-2.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-27 00:00:00 | Lluís Rius | El jaciment dels Casots és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. BCIN (PGOU 22.4.1987, DOGC 873 de 5.8.1987). Declarat EPA R.22.9.1994. | 125 | 1792 | 5.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||
| 66951 | Maset del Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-del-curt | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): 'Les cases pairals catalanes'. Ed. Destino. Barcelona, p. 199. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 175. | XVI | El mas està totalment enrunat. | Restes d'un antic mas, de petites dimensions, totalment enrunat, si bé conserva l'estructura d'algunes parts, que permeten deduir que estaria conformat a partir d'una casa principal, probablement de dos pisos, amb teulada a doble vessant, així com d'alguns annexos agrícoles. L'obra dels murs està feta a partir de blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra; en algunes parts del parament s'observa restes d'arrebossat de tàpia. | 08273-168 | Al camí que de la urbanització Muntanya Rodona va a la N-340 en direcció a Cantallops. | Aquest mas fou construït l'any 1550 per Joan Massana, de la mateixa família que generacions després seria propietària de Can Massana de la Casa Vella. El nom de la finca permet deduir que es tractava d'un mas modest, amb unes terres annexes de petites dimensions. | 41.3791700,1.8183100 | 401189 | 4581524 | 1550 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66951-foto-08273-168-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 66802 | Torrota d'en Pasteres/Torrota de Cal Pasteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-den-pasterestorrota-de-cal-pasteres | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol XIX: 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 200. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. AJUNTAMENT DE SUBIRATS (1984): Calendari 1985. 'Patrimoni Arquitectònic de Subirats'. BARCELÓ, Miquel; KIRCHNER, Helena; MARTÍ, Ramon; TORRES, José Manuel (1990): 'Informe de la segona campanya d'excavacions al Castell de Mediona (Alt Penedès)'. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya, p. 19. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1973): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història. El seu basament...' Programa dels Aplecs al Castell de Subirats (Aplec de la Font Santa). Subirats. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1974): 'De la Comarca'. Cantillepa, Gelida: Publicació Mensual de la Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Gelida, època III, any VI, nº 70. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1976): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història. Torrota d'en Pasteres-Columbari romà'. Programa dels Aplecs al Castell de Subirats (Aplec de la Font Santa). Subirat. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...'. Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats, p. 40. CARAFÍ I MORERA, E. (1999): 'Les torres de Subirats, un patrimoni en perill'. TOT SUBIRATS, nº27, pp. 12-13. Publicat també al periòdic El 3 de vuit', del 30 de juliol de 1999, p. 22. ESTRADA, J. (1969): 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Barcelona, Comisión de Urbanismo B65, pp. 62-68. LLORACH I SANTÍS, Salvador (1986): 'El Penedès durant el període romànic'. Sant Sadurní d'Anoia, p. 54. PLADEVALL, Antoni; COLOMER, Ignasi M.; TOUS CASALS, Joan (1976): 'Columbaris, Colomers i Palomers'. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. Ed. Rafael Dalmau, p. 27. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. P. 121. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). 'Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès'. Generalitat de Catalunya. Barcelona, p. 181 RAFEL I FONTANALS, Núria (1980): 'Contribució a l'estudi de diverses restes arquitectòniques publicades com a columbaris romans'. Fonaments. Ed. Curial, Barcelona, pp. 117-125. | X - XV | El material utilitzat en la construcció d'aquest edifici, la tàpia, s'ha anat deteriorant al llarg del temps, fins el punt que amenaça ruïna si no es prenen mesures preventives. | Torre de paredat i tàpia situada al peu del castell de Subirats, per sobre el veïnat de Torre-ramona. La planta d'aquest edifici és quadrada (5,60 x 5,60 m.). Els murs fan un gruix de 1,30 m a peu pla; a partir de 4m el mur perd uns 20 cm. La torre està formada per dos cossos diferenciats: l'inferior, amb una açada de 3 m i un gruix de 1,23 m, construït a base de blocs de pedra irregulars lligats amb argamassa de calç i terra, amb restes d'arrebossat per la seva cara interna. El cos superior té una alçada de 7 m; l'obra és de blocs encofrats de tàpia de manufactura bastant grollera, amb grans quantitats de teula i ceràmica. Aquests blocs tenen una alçada d'uns 80 cm i, entre l'un i l'altre hi ha uns forats amb llosetes. La porta està orientada cap al nord, i es situa a la part del mur que deixa de ser de pedra i morter per ser de tàpia. Fa una 90 cm d'ample x 2 m d'alt, amb els muntants fets de carreus o pedres. Cada mur té, a la seva banda interior, quatre filades de sis a vuit cel·les cadascuna (de 21 x 23 x 21 cm de mitjana), a partir de 4,39 m de sòl actual. | 08273-19 | Al sud-oest del nucli de Torre-ramona. | Segons Enric Carafí, el nom de 'Pasteres' li prové a aquesta torre d'un rabasser que havia tingut cura de les terres dels seus voltants. A mitjans de la dècada de 1960, un grup d'excursionistes de Vilanova i la Geltrú i Sitges (J. Serra Ciré, J. Virella, J. Bellmunt i A. Ferrer) descobriren la torrota i començaren a investigar-la. Juntament amb Pere Giró i Romeu (Vilafranca del Penedès), es van formular hipòtesis primerenques que definien la Torrota d'en Pasteres com a columbari (monument funerari d'època romana), on es col·locarien les urnes cineràries a les cel·les que hi ha a les parets. L'any 1980, però, Núria Rafel va refutar en un article aquesta hipòtesi, basant-se en el tipus de construcció, que no seria de tipus romà, així com les cel·les, de dimensions massa reduïdes com per a contenir les urnes cineràries a més de les ofrenes. Segons Ribé, Cebrià i Senabre (RIBÉ, CEBRIÀ, SENABRE, 1990), el més probable és que la torrota va tenir funcions defensives en un territori de frontera amb Al-Àndalus com fou el Penedès en època medieval, si bé es degué reaprofitar com a colomer un cop la marca es desplaçà cap al sud. També és possible, però, que la torrota hagués tingut des dels seus orígens ambdues finalitats, doncs la cria de coloms, documentada des del segle XI, era un dret feudal. Aquesta hipòtesi ve reforçada pel fet que al Penedès existeixen altres torres de característiques similars, que foren considerades columbaris romans i que avui s'accepta que tenen origen medieval com a torres de defensa i/o colomers (Torrota de Can Pinya, a Subirats; Columbari de l'Arborçar, a Avinyonet; Mas Pigot, a Castellet i la Gornal). No es trobà cap material en superfície, però podria haver-hi restes al subsòl. | 41.4187500,1.8223800 | 401589 | 4585913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66802-foto-08273-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66802-foto-08273-19-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'entorn immediat de la torrota ha estat netejat amb maquinària, ja que s'observen acumulacions de terra i pedres. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 66897 | Can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigol-1 | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 245. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p.185. | XVII | El rellotge de Sol de la façana principal està força deteriorat. | Masia de tipus basilical, amb planta baixa, pis i golfes, construïda sobre un promontori. A la façana principal, i centrant aquesta, destaca el portal, d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra, amb la porta protegida per una reixa forjada creuada amb ferros horitzontals travessant els verticals. A l'alçada del primer pis, al costat de la finestra central, hi ha un rellotge de sol. A cada lateral la masia té adossada un cos de la mateixa longitud de l'edifici principal; si bé el de l'esquerra respecta l'esglaonat de les teulades, de la dreta és lleugerament més elevat. Aquests cossos adossats estan reforçats amb uns importants contraforts. | 08273-114 | Carretera BV-2427, km 4,5, a 150 m. | Els orígens de la masia són al segle XV, si bé l'aspecte actual és fruit d'una remodelació del segle XVII, amb alguns afegits posteriors. | 41.3981800,1.8534700 | 404157 | 4583595 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66897-foto-08273-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66897-foto-08273-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al mateix recinte de la masia hi ha un annex agrícola, perpendicular a l'edifici principal. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 66833 | Sarcòfag de l'església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-pau-dordal | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XI-XII | El sarcòfag està fragmentat pel costat esquerre dels peus. | <p>Sepulcre exempt que inclou una tomba antropomorfa, fet de pedra calcària, amb unes dimensions d'1,87 m de llargada màxima, per una amplada de 0,57 m i una profunditat màxima de 0,35 m. La mida de l'enterrament és de 172 cm. El cap presenta una forma lleugerament trapezial, quasi quadrada, amb una longitud de 20 cm i les espatlles arrodonides. L'amplada del cos al nivell de les espatlles és d'uns 48 cm, que es va reduint fins a aproximadament uns 25 cm a la zona dels peus. La profunditat oscil·la entre els 19 cm del cap, els 35 cm de la part central del cos i els 23 cm dels peus.</p> | 08273-50 | A l'interior de l'església de Sant Pau d'Ordal | <p>Aquest sarcòfag va aparèixer durant les tasques d'excavació arqueològica que es van realitzar als anys '40 del segle XX a la necròpolis de l'església de Sant Pau d'Ordal. Alguns estudiosos daten aquest tipus d'enterraments cap als segles X-XI (contemporanis de les tombes antropomorfes olerdolanes, excavades en roca mare), mentre d'altres tendeixen a emmarcar-los en una cronologia compresa entre els segles XII-XIII, en una època on ja predominaven els enterraments de lloses, tot i la forma antropomorfa del cas de Sant Pau.</p> | 41.3815100,1.7958600 | 399315 | 4581809 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66941 | Carrerada de l'Ordal a Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-lordal-a-gelida | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). | El tram inicial de la carrerada, a la Creu d'Ordal, està força degradat a causa dels treballs d'una pedrera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de la Creu d'Ordal fins a Gelida. Aquesta carrerada surt de la Creu d'Ordal; de fet és una continuació de la Carrerada de la Creu d'Ordal (fitxa 118); passant enmig del Coll de la Creu d'Ordal i la Serra Llarga, just per la divisòria entre el terme municipal de Subirats i el de Cervelló, arriba a una bifurcació, el tram que transcorre pel terme de Subirats és el de l'esquerra, que travessa el lloc dit 'La Cocona', mentre que el tram de la dreta envolta aquest lloc; un cop passada 'La Cocona', els dos camins es tornen a fer un de sol, ja al terme de Gelida. | 08273-158 | Entre la Creu d'Ordal (Subirats) i Gelida | 41.3921800,1.8752700 | 405971 | 4582905 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||||||
| 66827 | Jaciment paleontològic de la Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-garrofa | <p>A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd.</p> | El traçat de la carretera C-243 al seu pas pel jaciment talla aquest per la meitat. D'altra banda, la presència d'una zona d'obres situada al costat del restaurant Sol i Vi està afectant igualment l'estratigrafia paleontològica. | <p>Aflorament marí en dos sectors a banda i banda de la carretera C-243 de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 08273-44 | A banda i banda de la carretera C-243, prop del restaurant Sol i Vi | 41.3996500,1.7542500 | 395865 | 4583872 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||||
| 67035 | Arxiu parroquial d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dordal | XIX-XX | Els documents més antics (pergamins) necessitarien ser restaurats. | <p>L'arxiu parroquial d'Ordal es compon de documents de contingut heterogeni. Recull els llibres de registre habituals de l'església: casaments, bateigs, comunions, defuncions... d'època recent, ja que l'arxiu es va cremar durant la guerra civil. El més destacat són alguns pergamins en mal estat de conservació (nombre i contingut indeterminat) que es van salvar de la crema, i les consuetes (llibres de costums, pràctiques d'una església) escrites pels primers rectors d'Ordal des de l'any 1868. Aquest fons documental recull les celebracions, els projectes i les realitats de la feligresia, els inventaris d'objectes de culte i les vivències dels rectors. Els documents van ser ordenats per Mn. Jaume Ximenes i el rector actual, Mn. Josep Raventós va transcriure els que estaven desordenats i els va agrupar, creant el que ell anomena 'el llibre vermell d'Ordal'. Altres documents d'interès pel coneixement de la història local són els relacionats amb el centre parroquial o centre catòlic, ubicat al centre del nucli d'Ordal. Entre aquests es conserven des del reglament de l'associació en època de la República o el reglament de la secció teatral creada al Centre. Cal destacar que hi ha un recull de 191obres de teatre escrites, que es van interpretar al llarg de l'existència de l'entitat, on destaca un exemplar original de la 'Ventafocs' signada per Josep M. Folch i Torres. Alguns missals antics completen aquest arxiu.</p> | 08273-252 | església de Sant Esteve d'Ordal | 41.3938300,1.8447000 | 403417 | 4583121 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67035-foto-08273-252-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | De l'estudi dels documents de l'arxiu, Mn. Josep Raventós ha editat dos llibres que relaten la història d'Ordal, però que segons ell no han exhaurit la riquesa documental d'aquest patrimoni documental. Les obres són: RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 66967 | Barraca de la Cova Miserachs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cova-miserachs-ii | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Els terrenys on s'ubica aquesta barraca ara són erms, tot i que la vegetació circumdant no és excessivament espessa. Seria recomanable, doncs, controlar el seu creixement, doncs està començant a envair la barraca. | Construcció aixecada en pedra adossada a un marge de pedra seca, salvant el desnivell entre dues feixes de vinya. La planta és semicircular, de 1,60 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,10 m. La planta i la fesomia d'aquesta barraca són singulars, a causa que s'ha construït adossada entre dos grans marges de pedra seca que configuren dues terrasses. El marge posterior és més alt que la barraca i l'anterior més baix que aquesta. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, fet a partir de l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre. El llindar de la porta està fet amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca; a diferència que altres barraques dels voltants, el llindar superior no està fet amb una llosa horitzontal, sinó que també està fet a partir de pedres irregulars, com la resta de la barraca. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que configuren la cúpula de la barraca. En aquesta terra hi ha restes de lliris plantats, ara assecats. | 08273-184 | A 400 metres a l'oest de Can Mata del Racó, prop de la Cova Miserachs | 41.3890500,1.7989500 | 399585 | 4582643 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66967-foto-08273-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 66786 | Turó del Pujol/Bosc de Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-pujolbosc-de-savall | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IVaC-XVI | En el moment d'elaborar aquest inventari no s'ha trobat cap resta material a l'emplaçament del jaciment. | Aquest jaciment es troba al cim del Turó d'en Pujol, a la zona del Bosc de Savall. Segons el seu descobridor, Antoni Adell, es tractaria d'un poblat ibèric, ja que existeixen murs visibles en un indret estratègicament situat dalt d'un turó, al costat d'un corrent d'aigua i amb zones properes aptes per al conreu. De totes maneres, però, no es pot descartar que les estructures conservades al cim del turó pertanyin a un assentament Baix Medieval o Modern, una masia ubicada en aquest punt estratègic. Pel que fa a material trobat, tan sols es tenen referències per part d'Antoni Adell i Salvador Llorac sobre ceràmica ibèrica comuna a torn, un petit molí de granit, un fragment de ceràmica sigil·lata i fragments de dolium. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica del 1990 no va trobar cap tipus de material.. | 08273-3 | Turó 350 m. a l'oest de la masia Savall, limitat al nord pel Torrent del Tro. | El jaciment fou descobert l'any 1978 per Antoni Adell, veí de Sant Sadurní d'Anoia. Més tard, en un moment indeterminat, es realitza una cala d'1,5 m en un punt a prop de les restes de murs visibles localitzades, descobrint-se així un mur nord-sud d'uns 7 m de llarg que feia cantonada amb un altre del qual se'n conserva una petita part. Es va rebaixar fins a establir una alçada total del mur d'1,5 m, essent l'obra d'aquest de petits blocs més o menys regulars, i carreus a la part baixa. Igualment, uns 3 m al nord es va trobar un amuntegament de pedres que tapaven una sitja d'aproximadament 1 m de fondària. Finalment, es localitzà una pedra circular amb orifici central d'una alçada de 45 cm, per un diàmetre d'1,10 m, de funcionalitat desconeguda. | 41.3970300,1.7877700 | 398663 | 4583542 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 80|81|85|94|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66948 | Barraca G-41 / EM-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-41-em-38 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | En un dels costats exteriors s'aprecia un petit enderroc. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície desnivellada, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i hi destaca el marc de l'obertura que està feta amb blocs de pedra de mida reduïda, cosa poc freqüent en una barraca de vinya. També l'amplada de la porta és excepcional. S'observen restes d'una antiga porta de fusta que ha estat esbotzada. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-165 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3962900,1.8587800 | 404598 | 4583379 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66948-foto-08273-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66948-foto-08273-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A 10 m de la barraca descrita en direcció est, hi ha una estructura de pedra seca i terra natural excavada just en el fondal, en forma de rectangle irregular. No resulta evident determinar el seu ús.Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66940 | Barraca G-42 / EM-39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-42-em-39 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | En una de les parts exteriors, s'aprecia una zona que s'està enderrocant. | Construcció aixecada en pedra enmig de vegetació natural sobre una terrassa de superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,25 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i hi destaca el marc de l'obertura que està feta amb blocs de pedra de mida reduïda, cosa poc freqüent en una barraca. També l'amplada de la porta és excepcional. En una de les parts exteriors, s'aprecia una zona que s'està enderrocant. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-157 | A 700 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3961400,1.8617400 | 404845 | 4583359 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66940-foto-08273-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66904 | Carrerada de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-martorell-0 | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 168. | Existeix algun tram embussat en aquesta carrerada. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada sortia de la Granada i arribava a Martorell passant pel nucli de Can Cartró, a Subirats. Empalma amb la carrerada que va a Font-rubí des de la Creu del carrer de Sant Joan i baixa pel pou de l'Horta, passant després per Barbarana i pel camp de futbol de Can Cartró, on es perd el seu traçat. | 08273-121 | A l'alçada del camp de futbol del nucli de Can Cartró. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut d'aquesta carrerada coincideix amb la Via Augusta. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||
| 66944 | Carrerada del Pujol del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-pujol-del-mestre | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Gran part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de Puigdàlber fins a Can Cartró. Aquesta carrerada entra al terme de Subirats des de Puigdàlber per la zona del Gorner, i segueix la carretera BV-2155, on conflueix, poc abans d'arribar a Can Cartró, amb la carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i Sala. | 08273-161 | Entre la zona del Gorner i Can Cartró | 41.3985300,1.7312800 | 393943 | 4583776 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66944-foto-08273-161-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||||||
| 66905 | Carrerada des del Carrer de Cal Rossell (El Pla del Penedès) fins a Ca l'Avi. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-des-del-carrer-de-cal-rossell-el-pla-del-penedes-fins-a-ca-lavi | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 162. | Gran part del traçat d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada uneix el Carrer de Can Rossell (al terme municipal d'el Pla del Penedès) amb el nucli de Ca l'Avi, a Subirats. El traçat de la carrerada no entra al terme de Subirats directament des d'el Pla, sinó que abans passa per la zona de la Vinya del Bosc i Les Parellades (terme de Santa Fe del Penedès). La carrerada entra a Subirats, doncs, per entre camps de vinya, travessant el caseriu de la Xata (pertanyent a Santa Fe, molt a prop de Cal Casanoves. Després, el traçat va cap al sud-oest, passant pel costat de Cal Gallego, fins trobar la carretera BV-2154. Aleshores gira a la dreta, en direcció a Ca l'Avi. | 08273-122 | Entre el Carrer de Can Rossell, al Pla del Penedès, i Ca l'Avi | 41.3834400,1.7961100 | 399339 | 4582023 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Coincideix en bona part amb el Camí de Montserrat. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||
| 66993 | Jaciment de l'escull coral·lí de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lescull-coralli-de-can-sala | ALMERA, J. (1896) ' Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I. ALMERA, J. (1898) ' Compte-rendu de l'excursion du samedi 8 octubre a Castellvi de la Marca au vallon de San-Pau d'Ordal et a San-Sadurní de Noya. Bulletin Societé Géologique de France, 26. BESSEDIK,M. Y CABRERA,L., (1985)' Le coupe récif-mangrove à Sant Pau d'Ordal ( Vallès-Penedès, Espagne), ténoin du maximum transgressif en Méditerranée nord-occidental ( Burdigalien supérieur-Langhien inférieur). Newletter Stratigraphy,14 (1). CABRERA PÉREZ, Lluís (1999): 'Esculls miocènics de Sant Pau d'Ordal-Can Sala'. Espais d'interès geològic de Catalunya. Web Gencat.net/mediambient. Generalitat de Catalunya. CHEVALIER , J.P. ( 1957). Les formations récifales miocènes de la Catalogne espagnole. Bull. Soc. Geol. Fr,7( 1-3). MAGNÉ (1978). 'Estudes microstratigraphiques sur le neogene de la Méditerranée nord-occidental'. Vol.1: Les bassins neogenes catalans. C.N.R.S., Centr. Reg. Pub. Toulouse. Sci de la Terre. Pub. Toulouse. PERMANYER BASTARDAS, Albert ( 1990). Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocens de la conca del Penedès. Institut d'Estudis Catalans. VEZIAN, A. (1856). ' Mollusques et zoophytes des terrains mummulitique et des ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée', Montpeller, Imprim. Ricard Fièrer, 116 pp, 1 mapa. | L'aflorament d'escull coral·lí de la pedrera de Can Sala s'ha vist greument deteriorat a causa de la construcció d'una edificació aprofitant l'excavació i esplanada de la pedrera. | Jaciment paleontològic de Can Sala és una formació escullosa de tipus 'Knoll'. Aquest conjunt coral·lí és un dels afloraments més importants del marge sud-oriental de la conca del Vallès-Penedès. El conjunt dels afloraments de Sant Pau d'Ordal demostren el desenvolupament d'una organització seqüencial marcada per les pulsacions de transgressió-regressió del nivell del mar durant el Languià ( Miocè mitjà). Aquest jaciment geològic permet observar l'evolució del sisteme de badia-plataforma sovint influït per l'acció dels corrents i pels sistemes de ventalls litorals alimentats des de la Serralada Prelitoral. | 08273-210 | A 300 m a l'oest del carrer de Can Sala | El complex coral·lí de Can Sala- Can Vendrell és un dels indrets més estudiats de la literatura paleontològic clàssica. Els primers treballs més antics que parlen de la geologia del Penedès són els de Vezian, (1856), el qual esmenta l'existència d'esculls de coralls en la depressió. Serà, però, Almera Jaume, ( 1886, 1898) el primer en localitzar l'escull de Sant Pau. Angelis d'Ossat, (1898) fou el primer a proporcionar una llista de gèneres i espècies coral·lines de l'escull. Els estudis de Chevalier (1957) van donar pas a una nova etapa interpretativa de les formacions esculloses del Miocè a la Mediterrània occidental. Altres autors més recents que tracten la paleontologia dels esculls de la zona són els treballs Permanyer Bastardas, Albert ( 1990) i Bessedik,M y Cabrera,LL (1985). | 41.3860500,1.8112100 | 400606 | 4582295 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Lluís Rius | L' escull coral·lí de Can Sala és un indret regularment visitat pels estudiants de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. L'aflorament és part del llegat científic més transcendent de la geologia del terciari marí de la mediterrània occidental.Les sigles EIG corresponen a Espai d'Interès Geològic.Foto 1- Permanyer (1990, fig.56). Tall geològic extret de la tesi d'Albert Permanyer | 125|123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66805 | Torre de Can Llopart/Torrota de Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-lloparttorrota-de-can-llopart | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica', vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 199. A.A.V.V. (1971): 'Els castells catalans', vol. III. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, p. 767. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. CARAFÍ I MORERA, E. (1999): 'Les torres de Subirats. Un patrimoni en perill'. TOT SUBIRATS, n. 27, novembre 1999, pp. 12-13. Publicat també al periòdic El 3 de vuit', del 30 de juliol de 1999, p. 22. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 219. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya'. Vol. 2. Alt Penedès. Barcelona, p. 181. | X-XV | L'any 2006 aquest edifici està en fase de consolidació per reparar determinades esquerdes que afecten la seva estructura. | Torre de guaita ubicada en un turó prop del nucli dels Casots. Era un edifici d'avançada depenent del castell de Subirats, en un lloc estratègic entre la depressió penedesenca i la conca del baix Anoia. El cos de la torre és de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,10 m, i un gruix del mur de 1,25 m. Té una alçada total de 10 m, de forma troncocònica, amb la part superior una mica més estreta que la inferior. Els murs estan fets de carreus petits i irregulars, units amb un morter de baixa qualitat. Aquests murs presenten algunes espitlleres, formades per quatre pedres a costat i costat. A uns 3,5 m d'alçada hi ha l'obertura de la porta principal, al nivell de la qual hi ha una falsa cúpula. Al cim de la torre n'hi ha una altra. També a la part alta s'observa la col·locació d'un desguàs per evacuar l'aigua de pluja i evitar inundacions. Al voltant de la torre, a les bandes S i O, hi ha diverses parets que tanquen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal, segurament relacionats amb l'estructura militar. Aquest recinte té una longitud de 30 m x 20 m d'amplada el gruix d'aquests murs és de 75 cm, excepte l'oriental, que fa 210 cm. Cal dir també que per la superfície es poden trobar fragments de ceràmiques medievals i modernes. | 08273-22 | Carretera BV-2427, km 4,3 a 300 m al nord-oest de la masia de Can Llopart de la Costa. | Fins ara hom no ha trobat cap document d'època medieval referent a aquesta torre, si bé cal associar-la al castell de Subirats, documentat de de l'any 917, i del qual la torre era punt de guaita i defensa. Pere Giró i Romeu, Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'any 1968, va realitzar una sèrie de prospeccions inèdites aquell any, a la part baixa del turó, en el transcurs de les quals es van recollir, a nivell de superfície: - Fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn. - La Base d'un vas de ceràmica comuna ibèrica a mà. - Fragments de pedra granítica, possiblement parts de molins de mà. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès l'any 1990 no va poder documentar restes del període ibèric en tot el perímetre a peu del turó en superfície, si bé cal dir que els vessants N/NW i E són feixes ermes i abandonades, cobertes d'una espessa vegetació que feu impossible la prospecció. No se sap, per tant, si hi ha un establiment en vessant o dalt del turó, ni si es conserven més materials. | 41.4086900,1.8007500 | 399766 | 4584821 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66805-foto-08273-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66805-foto-08273-22-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Enric Carafí i Morera, segons explica a un article publicat a la revista TOT SUBIRATS (veure bibliografia), documenta l'existència d'una pica de pedra tallada, que es va endur de la torre de Can Llopart als anys '80, i que es conserva a Gelida, a l'espera de poder-la integrar al seu lloc original. Sembla que aquesta pica pertany a la ocupació de la torre com a habitatge. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 66829 | Carrer nou de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-de-can-cartro | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XIX-XX | L'edificació d'habitatges davant de la línia de cases en el mateix carrer ha desvirtuat la panoràmica del conjunt del carrer. | Alineació de cases adossades en un sòl carrer, aïllat d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures, la del mig potser un balcó amb barana de ferro forjat; els sostres són a doble vessant. | 08273-46 | A 450 m a l'est del nucli de Can Cartró | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3972400,1.7434200 | 394956 | 4583618 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66829-foto-08273-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica, excepte en algun cas, s'ha tendit a respectar. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 66883 | Molí de Can Bosc d'Anoia/Molí d'en Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-bosc-danoiamoli-den-bosch | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 237-238. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 618. Vilafranca de Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 184. | XVIII | L'edifici està en fase d'enrunament. | Antic molí fariner, i posteriorment paperer, de la hisenda de Can Bosc d'Anoia, que ja no està en ús i està molt transformat Es tracta d'un edifici d'estil industrial, de quatre plantes amb una filera de finestres allargades d'arc rebaixat a cada planta, que envolten l'edifici per les quatre cares. Sobre els quatre pisos hi ha una teulada a dues vessants, feta de maó i teula moderns. En una vessant d'aquesta teulada s'observen dos dipòsits d'aigua. Sota les edificacions de la indústria paperera, resta la part baixa, coberta amb volta de canó del que fou el molí fariner. | 08273-100 | Al mig del polígon industrial de Can Bosc. | Tot i que es desconeix amb exactitud la data de construcció del molí, està documentat que el 20 de juny de 1784, Ramon Bosch Ferrer el va fer reconstruir, i va estar en funcionament fins l'any 1916. L'últim moliner fou el Sr. Puig, de Sant Martí Sarroca. El mateix any 1916, la família Bosch instal·là una farinera més moderna a Sant Sadurní d'Anoia, que molturava 10.000 quilos diaris. Posteriorment s'amplià a 40.000 quilos. | 41.4275600,1.8212500 | 401508 | 4586892 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66883-foto-08273-100-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és conegut amb el nom de Molí d'en Bosch. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 67018 | Barraca G-38 / EM-45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-38-em-45 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | L'entorn de la barraca és avui dia un lloc d'abocador de diferents materials i de runes d'obres, que estan començant a malmetre l'estructura exterior de la barraca; una petita part de la falsa volta ja s'ha ensorrat. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,50 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,00 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha una fornícula interior i la llinda de la porta és plana. Els moviments de terra al voltant de la barraca, l'han deixada una mica colgada. Part del sostre està enrunat i exteriorment també hi ha una paret que comença a desmuntar-se. La part del sostre no enrunada presenta lliris plantats, les arrels del qual s'utilitzen per reforçar la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. | 08273-235 | Uns metres a l'est de l'extrem urbanitzat d'Ordal | 41.3965000,1.8553700 | 404313 | 4583406 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67018-foto-08273-235-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66842 | La Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-1 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | L'entorn de la font està força degradat. | Font enclotada sota el pont de la carretera que des de Sant Pau d'Ordal va cap a Lavern. S'hi accedeix baixant unes escales de maó al peu de les quals hi ha un banc d'obra, també de maó. A les parets de la font hi ha pintades i el terra esta força brut. La font en sí mateixa es troba al davant de les escales, un cop s'han baixat. És una senzilla aixeta de metall dotada de clau de pas per a l'aigua, que sobresurt de la paret. A la dreta d'aquesta es pot observar una obertura quadrada realitzada a la paret, a l'interior de la qual es veu part del tub per on l'aigua està canalitzada cap a l'aixeta. | 08273-59 | A Sant Pau d'Ordal, prop de la parada de bus a la carretera de Lavern, sota el pont. | 41.3845400,1.7964100 | 399366 | 4582145 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 67017 | Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-dordal-0 | <p>CANALS, ROSA M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnosi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.</p> | L'estat de conservació dels valors naturals de l'Espai d'Interès Natural de les Muntanyes d'Ordal no és l'òptim. El principal factor modificador de la vegetació original de l'espai han estat els incendis. Tret de petites fondalades i una clapa de vegetació d'alzinar, bona part de les 362 ha són actualment brolles que evolucionen cap a pinedes secundàries de pi blanc.Entre els impactes més destacables que recull el Pla especial, a l'àmbit de Subirats, destaquen els següents: la presència d'activitats extractives, les línies elèctriques d'alta tensió, la proximitat de la urbanització Casablanca, i l'espoli del patrimoni paleontològic de l'aflorament dels Casots. | <p>Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 3.596 ha, de les quals 362,29 (un 10% del total) pertanyen al municipi de Subirats. La superfície protegida per aquest espai representa un 6,5% de la superfície del municipi. La zona inclosa al PEIN se situa al nord-est del terme, als entorns del castell de Subirats. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat. Dins d'aquest espai destaquen, sobretot, tres elements: l'aflorament paleontològic dels Casots, l'entorn del Castell de Subirats i l'alzinar amb roure que hi ha a la Serra del Pi de Molló.</p> | 08273-234 | Nord-est del terme, entorns del castell de Subirats | 41.4112500,1.8310500 | 402302 | 4585071 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67017-foto-08273-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67017-foto-08273-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'any 1995 el Departament de Medi Ambient va elaborar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de les Muntanyes d'Ordal, si bé mai s'ha iniciat la seva tramitació i per tant no ha estat aprovat. Únicament s'aplica el règim general dels espais inclosos al PEIN. El Massís del Garraf-Ordal, les estribacions del qual constitueixen la zona muntanyosa del municipi de Subirats, està parcialment protegit. La part sud del massís, fora del terme de Subirats, pertany al Parc del Garraf, que es va crear l'any 1986 i que inclou més de 10.000 ha. El grau de protecció dels espais inclosos al PEIN és molt variable, si bé en general es tracta d'un règim de protecció bàsica amb unes normes de caràcter general, entre les quals destaca el règim urbanístic de sòl no urbanitzable. Un dels factors que poden atorgar un grau de protecció superior a aquests espais (però no l'únic) és l'aprovació d'un Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge. | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 66806 | Torre de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lordal | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 221. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, p. 45 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XIX | L'estat de la torre és d'abandonament, restant dempeus únicament les parets mestres. | <p>Torre de dos pisos feta de pedra lligada amb calç i fragments de totxo, arrebossada per la cara interna externa. Fa uns deu metres d'alt, amb base quadrada, d'uns cinc metres de costat. La part inferior es presenta atalussada fins a una primera cornisa, i té tres espitlleres a cada costat. Per sobre d'aquesta cornisa, l'obra és d'aparell vertical, coronat per un ràfec. Les cares est i oest presenten dues finestres, una per cada pis, mentre que a les façanes nord i sud no hi ha obertures. S'accedia a l'interior de la torre per la finestra del primer pis, que en realitat era la porta, per mitjà d'una escala de fusta. Es poden observar els encaixos de bigues de fusta dels dos pisos de la torre des del seu interior.</p> | 08273-23 | A la divisòria amb Cervelló, a uns 600 m de la N-340, situada al Port d'Ordal. | <p>Tenim notícies de l'existència d'una torre en aquest lloc l'any 1640, en el context de la Guerra dels Segadors La funció d'aquesta torre era de telègraf òptic, formant la xarxa de comunicacions que anava des de València a Barcelona, seguint primer la línia de la costa fins a Sant Vicenç de Calders, i després la ruta del Penedès pel coll d'Ordal. El sistema de comunicació utilitzat des de la torre era el de 'Chape', consistent en un pal de fusta ubicat al terrat de l'edifici, a l'extrem del qual s'articulaven dos rengles. Aquests rengles formaven angles determinats entre ells i amb el pal, que formaven combinacions interpretades com a missatges, que eren vistos des d'una altra posició elevada. La torre actual, però, es va construir l'any 1854.</p> | 41.3949300,1.8746600 | 405924 | 4583210 | 1854 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66806-foto-08273-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66806-foto-08273-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda com la Torre del telègraf òptic. Per arribar a l'emplaçament de la torre cal agafar el trencall que surt de la carretera al peu de la torre de guaita metàl·lica d'incendis forestals; un costerut corriol a tall de la pedrera ens hi deixa. Avui es troba a la part superior d'un turó menjat per les màquines d'una pedrera. Cal comentar que a la cartografia oficial aquest edifici queda fora del terme municipal, mentre que a tota la documetació consultada, la torre està descrita com pertanyent a Subirats. | 98 | 45 | 1.1 | 1770 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||
| 67022 | Forn de calç de Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-felix | ESTEVE, J.; MENSA, K. (2002): 'Els forns de calç', A 'Revista de l'Ateneu' n. 37. Ordal. | XIX-XX | L'estructura arquitectònica adjacent al forn pròpiament dit, això és, els espais de treball situats al davant de les boques del forn, es troba pràcticament enrunada.L'interior de les boques del forn està reomplert de terra. | Forn de calç de grans dimensions, dotat de dues boques d'alimentació de combustió, que destaquen per tenir l'arc d'entrada fet amb blocs de pedra de sauló, de color vermell, coneguda també com a pedra d'esmolar vermella, dotada de propietats refractaries. Aquestes boques es troben al basament d'una gran 'davantera', paret feta amb blocs irregulars de pedra calcària, on es deixava l'obertura de la boca d'entrada per tirar llenya. Les boques tenen unes dimensions de 2,20 m. d'amplada per 1, 70 m. d'alçada. Aquesta davantera té una longitud de 21 m.; i es poden apreciar dos trams: des de l'esquerra fins a la meitat hi ha un primer tram, que a la seva part més alta és recte; el segon tram, que ocupa l'altra meitat de la davantera, presenta, en canvi, una forma lleugerament arrodonida a la seva part més elevada. Als dos trams s'observa una filada d'encaixos de bigues de forma quadrada que va d'extrem a extrem de la paret. A uns 3,50 m. per davant d'aquest mur s'observen quatre columnes fetes de pedres lligades amb morter i arrebossades amb ciment, disposades de forma paral·lela a la paret anteriorment descrita, amb una distància aproximada de 4,80 m entre cadascuna d'elles. Les dues columnes que hi ha als extrems formen part d'un mur que tancava l'espai entre aquesta filera de columnes i la paret davantera del forn, i tenen una forma quadrada, mentre que les dues columnes que resten enmig són cilíndriques. Sobre les dues columnes situades més a l'esquerra es conserva una biga de ferro que conformava una gran entrada. El conjunt formava una gran nau coberta dividida en quatre grans espais, que permetia als calcinaires treballar a cobert; s'entrava per les portes situades entre les columnes, i des d'aquestes fins a les boques del forn restava un bon espai de treball. Immediatament darrera del forn, en un pla superior al que presenta les obertures de pedra de sauló, s'observen dues cavitats de forma circular associades a cada forn. Aquestes cavitats estan actualment reomplertes de terra, si bé es poden observar dues filades de blocs de pedra rectangulars que recorren el seu perímetre. A l'esquerra del conjunt es troba una casa enrunada que servia com a aixopluc als calcinaires, i a uns 50 m de distància del forn es troba la padrera d'on s'extreia la roca de la qual s'obtenia la calç. | 08273-239 | Coll de la Creu d'Ordal, límit amb Vallirana | Aquest forn el van començar a fer funcionar l'Eugeni Vendrell i el Fèlix Ros. Anys després, va passar a mans d'un tal Sr. Camins, de Badalona, i aquest el va vendre al Sr. Roca, de Molins de Rei, i propietari d'altres forns. El fet que hi hagi dos forns permetia que quan un estava en funcionament cremant la llenya i coent la pedra, en l'altre s'estaven fent els preparatius per fer la volta a l'interior del forn. D'aquesta manera no es parava mai la producció i els treballadors tenien feina durant tot l'any. Tots els que hi treballaven cobraven un jornal; hi varen treballar gent d'Ordal, del Pago i d'altres contrades. Per fer-ho funcionar hi participaven més de deu persones entre els que recollien la llenya i els que treballen en el forn de calç. Esteve i Mensa (2002) Segons els mateixos autors, als que hem consultat les dates de funcionament, el forn devia estar en actiu fins la dècada dels 70. El procés de fabricació de la calç començava a la pedrera, on els homes esmicolaven la pedra i li donaven forma. Un cop trencada la pedra, la transportaven fins a lloc amb una vagoneta i la descarregaven a l'esplanada que hi havia a la part superior del forn. Aleshores, l'interior del forn s'omplia o bé de feixines o de taulons de fusta, que feien la funció de bastida, a una altura d'un metre aproximadament. Després es feia una volta amb les pedres, era una operació complicada que no la sabia pas fer tothom. La volta es començava a aixecar al cim de la banqueta, que era una mena de banc que hi havia al voltant del forn. Quan estava feta la volta, el forn s'acabava d'omplir de pedres de totes les mides fins a dalt de tot. Després es col·locava el que en deien 'curull', una volta feta de pedres grosses i de grava petita anomenada 'replom', en la part superior del forn, per seguidament tapar tots els forats amb calç amarada, deixant solament una corona en la part inferior del curull sense tapar. Al sector de la porta s'hi feia la 'davantera', una paret que tapava la boca del forn, s'hi deixava un forat, que era per s'afegia la llenya. Quan s'hi començava a fer foc, operació que solia durar entre vuit i deu dies, tot depenia de les mides del forn, sempre hi havia un home sense parar mai (dia i nit). Per això, rotativament es rellevaven entre ells en torns de tres hores, i anaven d'aquesta manera alimentant el forn. Per a fer una cuita de calç se solien gastar de mil a dues mil feixes de llenya, les quals es dividien en 4 gavells (feixos més petits) per facilitar l'accés amb la forqueta a dins el forn. Per conèixer quan la pedra era cuita s'havia de vigilar el fum negre, però cap al final de l'operació el fum es tornava totalment groguenc i quasi desapareixia. Llavors es tapava totalment la part superior del curull amb calç fins que el foc s'ofegava, era constantment vigilat perquè no es tornés a encendre. Un cop apagat el foc, el forn es tapava durant un parell de dies i, en acabat, s'anava per treure la calç i carregar-la als carros. El procés de treure la calç començava per l'obertura de la portella situada en la part inferior del forn. Seguidament i amb una barrina o un pal anomenat 'perxa', es feien baixar les pedres de la part superior. A vegades es col·locava una planxa de ferro en l'interior del forn per facilitar la recollida. També, en l'exterior i en la part superior del forn, es feia un forat per qual es burxava amb un ferro les pedres, per fer-les caure i després arreplegar-les. La cocció feia la calcinació de les pedres calcàries. El carbonat de calç s'havia descompost en òxid de calç i anhídrid carbònic, que era eliminat en estat gasós per la part alta alta del forn; a l'interior restava l'òxid de calç viva. De mitjana 100 kg de pedra calcària es convertien en uns 46 o 50 kg de calç viva, en forma d'uns terrossos tous i molt porosos. En cada fornada sortien 22 o 23 camions de 6 tones, plens de calç. Finalment s'escurava l'olla, que era el procés de neteja de tota cendra que hi havia a dins el forn. Esteve i Mensa (2002) | 41.3900500,1.8678500 | 405347 | 4582676 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67022-foto-08273-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67022-foto-08273-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Per les seves dimensions, es tracta d'un dels forns més importants que es poden trobar en aquestes contrades. La concentració dels tres elements (forn, pedrera i caseta), converteix aquest punt en un lloc d'interès didàctic per entendre el funcionament dels forn i d'una feina molt comuna a les contrades, la dels calcinaires. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 66987 | Barraca D-11 / CB-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-11-cb-25 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca es troba envaïda per la vegetació pel que fa a la possibilitat d'accedir al seu interior. | Construcció aixecada en pedra situada en un desnivell al costat d'un camp de vinya, molt envaïda per la vegetació. La seva planta és circular i de forma troncocònica. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El sostre està cobert de terra amb lliris plantats amb l'objectiu que les arrels actuïn com a consolidant de la volta. | 08273-204 | En un marge de vinya prop del barri de la Capella, a Ordal. | 41.3909900,1.8345300 | 402563 | 4582817 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66987-foto-08273-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La vegetació que envaeix les immediacions de la cabana impedeix documentar el diàmetre i alçada d'aquesta, així com la porta, que no resulta visible.Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 67007 | Barraca D-09 / CB-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-09-cb-17 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca es troba molt envaïda per la vegetació per la part posterior. | Construcció semiderruïda aixecada en pedra, de planta circular i forma troncocònica, de 1,55 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,70 m. Destaquen aquestes mides, més petites del que és habitual en aquest tipus de construccions, així com l'alçada de la porta (només 75 cm.) La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-224 | Fondo dels Vidriers. Ruta 4 del Vi (Subirats). A 600 m al S de la N-340 per camí. | 41.3868700,1.8345100 | 402555 | 4582360 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67007-foto-08273-224-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 67005 | Barraca B-05 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-05 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca es troba semiderruïda, amb les parets a banda i banda de la porta molt deteriorades. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana pràcticament envaïda per la vegetació. La seva planta és circular i presenta una forma troncocònica. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). | 08273-222 | A 100 m a l'oest de la urb. de Can Rossell des del passatge que comença al carrer dels Ceps | 41.4017000,1.7944700 | 399230 | 4584052 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67005-foto-08273-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66969 | Barraca C-09 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-c-09 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca està semiderruïda i envaïda per la vegetació. | Construcció aixecada en pedra situada al costat d'un camí que envolta un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima d'uns 3 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Els llindars laterals de la porta estan fets amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, excepte el marc superior que presenta una interessant llosa corba a la cara externa i una plana horitzontal a la cara interna. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. | 08273-186 | En un camp de conreu desviant-se a l'esquerra del camí que de Can Vidal va a Can Ros. | 41.4036800,1.8147800 | 400931 | 4584249 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66969-foto-08273-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66969-foto-08273-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 66966 | Barraca A-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-10 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca ha quedat semicolgada, i està força envaïda per esbarzers. | Construcció aixecada en pedra situada en un terreny desnivellat al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,10 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El marc de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca. Com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra, per reforçar la unió de les pedres de la cúpula. | 08273-183 | En un camí que porta a un camp de vinya, prop de la Hípica de Sant Pau d'Ordal. | 41.3887900,1.7981600 | 399519 | 4582615 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66966-foto-08273-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,57 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc