Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66994 | Pèlags de l'antiga Bòbila de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelags-de-lantiga-bobila-de-can-rossell | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). AGÜERA, A; CRISTIÀ, J; RUBIRES, X, et. Alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Col·lectiu Ecologista Bosc Verd. CANALS, R. M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnòsi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | Aquest espai pateix regularment abocaments incontrolats de runes i altres deixalles diverses. Actualment les basses que s'han format i naturalitzat són utilitzades per recollir aigua que després s'utilitza per a omplir les cisternes o dipòsits per a l'aplicació de tractaments fitosanitaris als conreus del voltant. | Els pèlags de l'antiga Bòbila de Can Rossell són les dues basses d'origen antròpic més rellevants del municipi, les quals tenen un interès com a zona humida per la vegetació i la fauna. Estan ubicades en una pedrera abandonada de la qual se n'extreia argila i que ocupa un àrea de 46.150 metres quadrats. Hi ha dues basses, conegudes com el Pèlag de dalt i el Pèlag de Baix. La forma ovalada i les mides, de pocs metres quadrats, són característiques comunes en les dues. En el cas del Pèlag de Baix, la bassa aprofita el terreny natural en un límit i es tancada per la part sud amb una paret de ciment. El seu ús devia estar lligat a l'activitat industrial de l'antiga bòbila. Resulta d'interès l'entorn natural que revela l'existència de dos ecosistemes ben diferenciats: la zona de prats i la zona lacustre. La zona de prats està formada per petites unitats que es disposen al voltant de la bòbila. L'espècie dominant és el fenàs i han crescut alguns exemplars aïllats de pi blanc. La zona lacustre està molt ben delimitada al voltant dels pèlags i presenta una comunitat madura.Per tant hom hi troba pràcticament totes les espècies vegetals característiques d'aquest ecosistema, com per exemple: el jonc, el canyís, la boga, així com un conjunt de pollancres, de tamarius i de vimeteres. | 08273-211 | 100 m a l'est de Can Puig (Can Rossell) i al sud de les restes de la Bòbila | 41.3996300,1.8086000 | 400408 | 4583806 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66994-foto-08273-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66994-foto-08273-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els pèlags de l'antiga bòbila de Can Rossell han estat inclosos en el Pla d'espais naturals d'interès comarcal de l'Alt Penedès, el qual, si bé no protegeix legalment l'espai, implicarà en el futur diverses actuacions per recuperar-lo. De fet, existeix una memòria elaborada per l'Ajuntament de Subirats per recuperar els pèlags i apropar-los a la població a través d'itineraris naturalístics.Un informe del Col·lectiu ecologista Bosc Verd (2002), a banda de destacar l'existència de la vegetació descrita a l'apartat anterior, posa de manifest la importància dels pèlags per l'avifauna i sobretot l'interès geològic de tot l'entorn. La conclusió més rellevant pel que fa a l'ornitologia és que, considerant que a l'Alt Penedès existeixen molt pocs hàbitats on els ocells aquàtics poden desenvolupar les seves activitats, els Pèlags de Can Rossell adquireixen una importància rellevant i pot esdevenir, potencialment, un espai de gran interès faunístic.Pel que fa a la qüestió geològica, el mateix informe apunta que l'espai on s'ubiquen els pèlags, juntament a l'aflorament de Can Sala, som part indissociable del llegat científic més transcendental de la geologia del Terciari de la Mediterrània Occidental. A banda d'aquest interès científic de reconeixement internacional, són actualment objecte d'estudi per institucions, geòlegs, universitats... o formen part d'itineraris educatius d'instituts d'ensenyament secundari de l'Alt Penedès i de les comarques veïnes. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66884 | Molí d'en Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-coloma | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 238. | XVIII | Masia formada per dos cossos de planta rectangular, separats entre ells per un passadís ample; aquesta separació no es tradueix, però, a l'exterior, ja que els dos edificis resten tancats per un mur, de forma que l'aparença és la d'un sol edifici. La masia consta de baixos, primer pis, golfes i una torratxa de planta quadrada ubicada entre els dos edificis anteriorment descrits, amb finestres triforades als quatre vents, coronada per merlets de maó de forma triangular. La coberta d'un dels cossos és de teula a dues vessants, mentre que la de l'altre edifici és a quatre vessants. La masia presenta les cantoneres de pedra treballada. Al davant de la casa hi ha un jardí. Es conserven les restes d'una premsa de paper. L'edifici té una capella adossada, d'una sola nau, amb absis poligonal i campanar d'espadanya. Actualment l'edifici és la seu de les Caves Sumarroca. Pertany a l'hisenda de les Cases de Can Flabiol. | 08273-101 | A 1 km de la carretera C-243, km 15,1 | El nom de Molí d'en Coloma li ve a aquest edifici del fet que és un antic molí paperer del segle XVIII, que aleshores s'anomenava Mas Canals. | 41.4286600,1.8301700 | 402255 | 4587004 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Canals.El molí està situat al costat del riu Anoia, al seu pas pel nucli del Rebato. S'hi accedeix pel camí del Rebato. | 99|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66852 | Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-den-lleo-0 | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. Maset d'en Lleó (2005): 'Centenari Casa Nova Maset d'en Lleó'. Fulletó. | XVII-XX | Antiga masia amb caves, l'edifici principal de la qual és una reforma realitzada a principis del segle XX sobre un anterior del segle XVII. És un edifici de planta quadrada amb alguns afegits, de dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant i cantoneres de pedra vista. Entre els afegits destaca una torrassa que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici. Aquesta torrassa és de planta quadrada amb finestres als quatre vents i teulada a quatre vessants. A la façana principal les obertures són d'arc rebaixat, amb emmarcat de maons; destaca la ferramenta forjada del portal principal, així com la barana del balcó que hi ha a sobre de la porta, igualment de ferro forjat. De la masia antiga tan sols es conserva l'antiga façana amb un rellotge de Sol que hom troba a l'entrada lateral que des de l'exterior dóna a les caves, darrera d'un baluard que tanca la finca. D'aquesta façana tan sols es veu el tram del rellotge, que presenta, sota seu, un parell d'obertures amb els llindars de pedra i els arcs de maó vist, i a banda i banda del rellotge, dues petites finestres quadrades. El rellotge de Sol és modern; està decorat a partir d'una esfera que centra la composició. Aquesta esfera és el rellotge pròpiament dit, amb els fusos horaris; en la figura d'un Sol més petit, amb ulls, nas i boca, hi ha el gnòmon o vareta que projecta l'ombra indicadora de l'hora. Als voltants de l'esfera la decoració està feta a partir de gotims de raïm amb els seus pàmpols. Coronant el rellotge hi ha el nom de 'El Maset del Lleó' amb l'escut dels Massana. A sota hi ha una inscripció on es llegeix: 'Pels camins del cel el Sol va fent via. Mira l'hora que és i aprofita el dia'. A la banda dreta de la façana del rellotge hi ha l'edifici nou, descrit anteriorment; a l'esquerra ha hi la nau de la cava, de l'any 1905, contemporània a la casa nova. Del seu interior destaquen els pilars de maó vist, que suporten una interessant encavallada de fusta, algunes bigues de la qual són originals, i d'altres són posteriors, fetes a semblança de les antigues. | 08273-69 | A 1,2 km a l'oest de Sant Pau d'Ordal, carretera BV-2428 i camí terrer | La masia El Maset de Sant Pau d'Ordal s'havia anomenat antigament 'El Maset de les Canyes'. Després s'anomenà solament 'El Maset', fins que l'heretà el senyor Guillermo Lleó, moment en què passà a anomenar-se 'El Maset del Lleó'. Actualment el nom de la masia, juntament amb les terres que l'integren s'anomena 'Finca El Maset', ja que el seu propietari és el senyor Eudald Massana Noya, integrant de la novena generació d'aquesta família. En un principi estaven com a rabassers al Maset, fins que l'any 1975 esdevingueren propietaris. Els propietaris anteriors eren Modesto Lleó Ubach, Guillermo Lleó y de Moy, i Guillermo Lleó Royo, qui va vendre la finca a Antonio Massana Ràfols, pare de l'actual propietari, Eudald Massana Noya. Les terres de la finca El Maset pertanyien, en un principi, a cal Mata de la Plaça, de Sant Pau d'Ordal. Quan aquestes terres foren propietat de la família Lleó, aquests pagaven tributs en espècie al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, que pertanyia a l'abadia de Montserrat. Tot i que probablement era més antiga, trobem documentada la família Lleó des del Segle XVIII, concretament des de l'any 1781, en què s'esmenta Fèlix Lleó de Vilanoveta, de la parròquia de Sant Martí Sarroca, amo de la Casa Mata de la Plaça de Sant Pau d'Ordal. | 41.3813800,1.7809500 | 398068 | 4581812 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Maset de les CanyesUn annex al celler, posterior a l'any 1905 fou un corral per a aus.A l'interior de la casa es conserva una interessant sèrie de fotografies antigues en blanc i negre, sobre els treballs a les vinyes. Hi ha retratats alguns dels membres de la família Massana Noya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66872 | Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou-2 | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 263-264. DOCUMENTACIÓ DE LA PROPIETAT (inèdit). | La masia té el sostre enrunat. Les parets de tàpia s'estan degradant ràpidament. | Gran masia feta amb tàpia i pedra, sense sostre, en ruïnes. A la banda que dóna al camí, a la dreta de la porta d'entrada, destaquen quatre contraforts. A l'extrem sud-oest destaca una construcció rectangular, que conserva un sostre a dues vessants que correspondria al celler; segurament és un dels últims annexos fets modernament. A l'extrem nord, en un cos afegit, hom llegeix la data de 1803. | 08273-89 | A 1,2 km des de BV-2428 a l'alçada de Lavern, camí terrer al NE | Les primeres notícies de l'existència d'aquesta masia són del segle XIV; era propietat de la família Carbó, molt important al municipi, que posseïa també les masies de Can Bas i Mas de Can Batista. L'any 1478 era propietat de Macià Carbó, i era coneguda amb el nom de Mas Fedó. L'any 1522 consta la donació d'una peça de terra feta pel senyor Miquel Despalau a favor de la senyora Antònia Duran. El dia 5 d'agost de 1578 es signen unes capitulacions matrimonials entre el senyor Joan Llopart i la senyora Antònia Duran, on s'esmenta la masia. El 1726 la família Duran, propietària de la masia, que aleshores es coneixia com a Can Duran de la Casa Gran, ven l'edifici al senyor Ramon Ravella. El 14 de maig de 1819, el senyor Francesc Carbó Milà cedeix tots els drets corresponents a l'heretat Casa Gran, abans Casa Duran, a favor d'Antonio Ravella Busquets, perquè li perdoni un deute que havia contret el seu pare. El senyor Antonio Ravella Busquets inventarià els seus béns l'octubre de l'any 1829, per als cuidadors de la seva neta i hereva, Josefa Tos Ravella. Hi consta que Can Bou tenia una gran extensió de terres, un edifici residencial de grans dimensions, dotat de planta baixa, pis i golfes, tenia annex un celler de planta baixa, així com altres dependències a la banda posterior on hi havia la premsa. Igualment davant de la casa hi havia un cobert pels carruatges, un colomar, un galliner, una soll o cort de porcs; tots aquests annexos estaven coberts, la meitat amb una teulada i l'altra meitat amb un terrat amb balustrades totxo cuit, de 915 m2. Hi havia un altre grup d'edificacions, que rebia el nom de pallissa, al cos central de la qual hi havia dos cellers amb els cups i on es trepitjava el raïm, a la planta baixa; a sobre es guardava la palla. Al costat hi havia un altre celler de planta baixa, així com unes altres trepitjadores i premses, tot plegat sobre una superfície de 244 m2. També hi havia un altre edifici, el porxo de l'era, que era cobert i ocupava uns 62 m2. El corral del bestiar tenia una part coberta, essent la resta un pati tancat, d'una superfície de 357 m2. Aquesta gran propietat agrícola va passar a la senyora Josefa Tos Ravella, que es va casar amb Ramon d'Olzinelles. En aquells moments, la pairalia tenia una superfície de 87 hectàrees, 2 àrees i 74 centiàrees, i comptava amb les edificacions esmentades, els camps fruiters, bosc propi, camps d'oliveres, de vinyes i alguns pous. La senyora Josefa Tos va reservar els béns que va heretar del seu avi com a propis i parafernals, això és, sense que estiguessin inclosos a la seva dot. La senyora Josefa Tos morí el dia 9 de desembre de 1867, i el senyor Hermenegild d'Olzinelles va demandar el seu pare Ramon d'Olzinelles pels crèdits i drets que tenia sobre les finques de Can Ravella i Can Bou, passant a ser de la seva propietat. Uns anys després, el papa lleó XIII concedia a Hermenegild d'Olzinelles el títol de Comte d'Olzinelles, l'escut nobiliari del qual es pot veure actualment a la façana de la capella de Sant Sebastià de Can Ravella. Vers l'any 1884 es va construir una capella privada a la pairalia, la capella de Santa Maria de Can Bou. Era una capella d'una sola nau, amb teulada a dues vessants, un gran portal de totxo, amb un ull de bou a sobre, sense campanar. Finalment, l'heretat va passar al comte de Lavern. | 41.4032800,1.7800800 | 398030 | 4584245 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66872-foto-08273-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66872-foto-08273-89-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquesta masia també s'anomena Mas Fedó i Can Duran de la Casa Gran.Les ruïnes que avui s'observen són les de la masia tal i com estava l'any 1742, si bé es pot veure la capella construïda posteriorment (1884), així com els annexos agrícoles que hi havia abans que quedés en estat ruïnós.Just abans de l'any 1973, en què la masia s'abandona i comença el seu deteriorament fins al seu actual estat ruïnós, la masia conservava, a la banda esquerra de la vivenda, un escut de pedra, una carbonera coronada per una creu, així com una portada de pedra amb arc de mig punt. Sobre el portal hi havia una balconada amb barana de ceràmica que donava a l'edifici un aspecte senyorial.A la façana principal s'observen tres portals, tots ells de pedra tallada i arc de mig punt. Cada portal tenia un estil propi, com si la masia hagués anat assolint tres ampliacions successives. En el trespol de l'entrada del portal principal hi havia una inscripció on es llegia 'NOTO 1742', un rellotge de Sol a la façana principal, que mirava al sud-oest, i un altre a la façana est. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 67005 | Barraca B-05 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-05 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca es troba semiderruïda, amb les parets a banda i banda de la porta molt deteriorades. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana pràcticament envaïda per la vegetació. La seva planta és circular i presenta una forma troncocònica. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). | 08273-222 | A 100 m a l'oest de la urb. de Can Rossell des del passatge que comença al carrer dels Ceps | 41.4017000,1.7944700 | 399230 | 4584052 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67005-foto-08273-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66995 | Barraca B-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-20 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra sobre terreny desnivellat, enmig de camps de vinyes. És de planta circular i forma troncocònica (destaquen les parets rectes), de 2,85 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,80 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Cal destacar l'acabament de la part superior amb una sèrie de lloses planes que coronen la barraca a manera de cornisa. Exteriorment, les pedres de bona part de la barraca han estat lligades modernament amb morter. El sostre de la barraca està recobert de lliris, planta que s'utilitza normalment per reforçar la unió de les pedres de la cúpula. | 08273-212 | A 130 al S de la cruïlla del camí del Subirat Parent amb carretera de la urb. Can Rossell | 41.4020800,1.8020700 | 399866 | 4584086 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66995-foto-08273-212-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 67029 | Barraca F-12 / CB-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-f-12-cb-13 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La part posterior de la barraca es troba semiderruïda. | Construcció aixecada en pedra en un pendent, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha una fornícula interior i la llinda de la porta és plana. Cal destacar com a element singular d'aquesta construcció, la filada superior de pedra abans del sostre, col·locada a manera de voladís o cornisa, poc freqüent es aquest tipus de construcció. | 08273-246 | A 150 m a l'E de la depuradora d'Ordal | 41.3919700,1.8474300 | 403643 | 4582912 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67029-foto-08273-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67029-foto-08273-246-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66991 | Corral de Can Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-ravella | XIX-XX | El corral es troba en una avançada fase d'enrunament. | Construcció de planta quadrangular aixecada amb diferents fàbriques. Tres dels seus murs estan fets de tàpia i maó amb la tècnica d'encofrar, mentre que el quart mur que tanca el polígon és de pedra lligada amb morter. Els murs de tàpia recolzen sobre un sòcol de pedra d'una alçada màxima d'1,20 m. L'alçada màxima dels murs és de 2,90 m. La superfície aproximada del corral és de 200 metres quadrats està dividida en dues parts amb murs de les mateixes característiques. | 08273-208 | A 200 m al NE de Can Ravella | 41.3969400,1.8367900 | 402761 | 4583475 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66991-foto-08273-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66991-foto-08273-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66785 | Can Gustems/Horts del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gustemshorts-del-pou-de-glac | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El jaciment es troba en uns terrenys d'aluvió covertits en horta a l'altra banda de la riera de Santa Fe, a l'alçada en què s'uneix amb el Torrent de la Casa Nova. Tan sols es constata l'aparició de material, sense estructures. Es documenten dos tipus de sílex, però sense peces-tipus que puguin donar datacions cronològiques ajustades: sílex de tons grisos-blavosos deshidratats amb 'crostes calcàries' (restes de paleosòls) d'aspecte mosterià, però sense peces amb un retocat clar; l'altre tipus de sílex estaria representat per altres fragments i ascles amb retocs marginals i senzills, de tècnica laminar i ascles de difícil adscripció. | 08273-2 | A 200 metres al nord-oest de Cal Gustems a la banda esquerra de la riera de Santa Fe. | L'equip que elaborà la Carta Arqueològica de l'any 1990 va descriure els materials apareguts al jaciment, procedent de dos lots. Primer lot (procedent de l'exploració de J. i X. Virella): - 5 fragments de ceràmica a mà de cocció oxidant/reductora a l'exterior/interior. - 1 ascla flexionada amb retocs simples profunds i inversos. - 1 fragment amb retocs simples marginals. - 1 fragment amb retocs simples marginals a la part patinada. - 1 ascla amb retocs inversos en sílex translúcid amb vaquoles rosades. - 7 fragments de sílex parcialment deshidratat. - 3 fragments corticals. S'esmenta també l'aparició d'un fragment de ceràmica campaniana a la vinya del davant, al costat de la masia de Can Gustems, que fa pensar en un jaciment ibèric proper, donat el pendent de la zona. Segon lot (localitzat per l'equip elaborador de la Carta de 1990): - 1 espinat sobre fragment. - 1 ascla amb retocs marginals senestres. - 1 ascla amb retocs simples profunds dextres inversos. - 1 nucli esgotat (?). - 1 fragment d'extraccions longitudinals. - 7 fragments. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3932700,1.7226300 | 393211 | 4583202 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66999 | Barraca B-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-21 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX | Construcció aixecada en pedra sobre una superfície plana enmig d'una vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,40 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,00 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i a la cara exterior hi ha gravada la data: 1899. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-216 | A 250 m al SE de la cruïlla del camí del Subirat Parent amb carretera de la urb. Can Rossell | 41.4027100,1.8039000 | 400020 | 4584153 | 1899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66999-foto-08273-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66999-foto-08273-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66993 | Jaciment de l'escull coral·lí de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lescull-coralli-de-can-sala | ALMERA, J. (1896) ' Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I. ALMERA, J. (1898) ' Compte-rendu de l'excursion du samedi 8 octubre a Castellvi de la Marca au vallon de San-Pau d'Ordal et a San-Sadurní de Noya. Bulletin Societé Géologique de France, 26. BESSEDIK,M. Y CABRERA,L., (1985)' Le coupe récif-mangrove à Sant Pau d'Ordal ( Vallès-Penedès, Espagne), ténoin du maximum transgressif en Méditerranée nord-occidental ( Burdigalien supérieur-Langhien inférieur). Newletter Stratigraphy,14 (1). CABRERA PÉREZ, Lluís (1999): 'Esculls miocènics de Sant Pau d'Ordal-Can Sala'. Espais d'interès geològic de Catalunya. Web Gencat.net/mediambient. Generalitat de Catalunya. CHEVALIER , J.P. ( 1957). Les formations récifales miocènes de la Catalogne espagnole. Bull. Soc. Geol. Fr,7( 1-3). MAGNÉ (1978). 'Estudes microstratigraphiques sur le neogene de la Méditerranée nord-occidental'. Vol.1: Les bassins neogenes catalans. C.N.R.S., Centr. Reg. Pub. Toulouse. Sci de la Terre. Pub. Toulouse. PERMANYER BASTARDAS, Albert ( 1990). Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocens de la conca del Penedès. Institut d'Estudis Catalans. VEZIAN, A. (1856). ' Mollusques et zoophytes des terrains mummulitique et des ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée', Montpeller, Imprim. Ricard Fièrer, 116 pp, 1 mapa. | L'aflorament d'escull coral·lí de la pedrera de Can Sala s'ha vist greument deteriorat a causa de la construcció d'una edificació aprofitant l'excavació i esplanada de la pedrera. | Jaciment paleontològic de Can Sala és una formació escullosa de tipus 'Knoll'. Aquest conjunt coral·lí és un dels afloraments més importants del marge sud-oriental de la conca del Vallès-Penedès. El conjunt dels afloraments de Sant Pau d'Ordal demostren el desenvolupament d'una organització seqüencial marcada per les pulsacions de transgressió-regressió del nivell del mar durant el Languià ( Miocè mitjà). Aquest jaciment geològic permet observar l'evolució del sisteme de badia-plataforma sovint influït per l'acció dels corrents i pels sistemes de ventalls litorals alimentats des de la Serralada Prelitoral. | 08273-210 | A 300 m a l'oest del carrer de Can Sala | El complex coral·lí de Can Sala- Can Vendrell és un dels indrets més estudiats de la literatura paleontològic clàssica. Els primers treballs més antics que parlen de la geologia del Penedès són els de Vezian, (1856), el qual esmenta l'existència d'esculls de coralls en la depressió. Serà, però, Almera Jaume, ( 1886, 1898) el primer en localitzar l'escull de Sant Pau. Angelis d'Ossat, (1898) fou el primer a proporcionar una llista de gèneres i espècies coral·lines de l'escull. Els estudis de Chevalier (1957) van donar pas a una nova etapa interpretativa de les formacions esculloses del Miocè a la Mediterrània occidental. Altres autors més recents que tracten la paleontologia dels esculls de la zona són els treballs Permanyer Bastardas, Albert ( 1990) i Bessedik,M y Cabrera,LL (1985). | 41.3860500,1.8112100 | 400606 | 4582295 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66993-foto-08273-210-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Lluís Rius | L' escull coral·lí de Can Sala és un indret regularment visitat pels estudiants de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. L'aflorament és part del llegat científic més transcendent de la geologia del terciari marí de la mediterrània occidental.Les sigles EIG corresponen a Espai d'Interès Geològic.Foto 1- Permanyer (1990, fig.56). Tall geològic extret de la tesi d'Albert Permanyer | 125|123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66992 | Barraca E-17 / LA-28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-17-la-28 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada enmig de la vegetació natural sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,00 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 1,85 m. Presenta, a l'interior, una fornícula. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Els llindars laterals de la porta estan fets a partir dels mateixos blocs de pedra irregulars que conformen les parets de la barraca. El llindar o dintell superior està fet a partir d'una llosa plana de grans dimensions. El sostre està recobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. En aquesta terra s'observen restes de lliris plantats, ara assecats. | 08273-209 | A 300 m al NE de Can Ravella | 41.3977700,1.8377400 | 402841 | 4583567 | 08273 | Subirats | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66992-foto-08273-209-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 67008 | Barraca D-10 / CB-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-10-cb-24 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada en superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,00 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,70 m. A l'interior destaquen tres fornícules, dues a nivell de terra i un altre a mitja alçada de la paret. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta presenta blocs grans irregulars als costats, mentre que el llindar superior és una llosa de grans proporcions col·locada horitzontalment. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-225 | A 300 m al SE de la capella de Sant Sebastià per camí. | 41.3905100,1.8342300 | 402537 | 4582764 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67008-foto-08273-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66996 | Barraca B-19 / Barraca de Cal Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-19-barraca-de-cal-lluis | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,60 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,35 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra que formen el marc de la porta són de mida més gran que la resta, la llinda és plana. Un dels blocs del marc de la porta té gravada la data 1900. Destaca un mur de pedra (2 m. de llargada) adossat a la barraca en una banda de la porta, neix a mitja alçada de la barraca i davalla fins a terra. El sostre de la barraca està recobert de lliris, planta que s'utilitza normalment per reforçar la unió de les pedres de la cúpula. | 08273-213 | A 300 m al SO de la masia de Can Llopart per camí. | 41.4048700,1.8015400 | 399826 | 4584396 | 1900 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66996-foto-08273-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.La denominació 'Barraca de Cal Lluís' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66843 | Font del Bassot de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bassot-de-lavern | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el clot està sec i envaït per la vegetació de ribera. | Clot actualment colgat per vegetació, al marge de la riera de Lavern. Segons Manel Córdoba i Martínez, el clot era molt gran i sempre hi havia aigua, utilitzada per als sulfats i altres tasques agrícoles. | 08273-60 | A 300 m de l'entrada al nucli de Lavern en direcció a Sant Pau d'Ordal | 41.3892200,1.7757500 | 397646 | 4582689 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66843-foto-08273-60-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66921 | Can Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 234-237. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190 | XX | Casa aïllada, composta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants. La façana presenta una composició simètrica, amb balcons de ferro forjat a les portes del primer pis. Al segon pis, les finestres s'ordenen en una sèrie de finestres triforades i finestres dobles, d'arcs rebaixats, que s'alternen consecutivament. Els marcs de les obertures estan destacats en color marró clar, mentre que la superfície de la resta de la façana és arrebossada amb guix de color blanc. Cal destacar el ràfec de la teulada, amb cornisa de maó rom. A l'interior destaquen uns plafons de pintures al sostre de la sala principal, d'estil romàntic. L'edifici té un pati al davant, tancat per un baluard. Al jardí d'aquest pati hi ha una pica bugadera reutilitzada com a jardinera, que procedeix de Can Pujol (Sant Pau d'Ordal) Adossats a la casa hi ha uns cellers. | 08273-138 | A 300 m de la carretera BV-2154, km 0,5. | Primitivament va ser una masoveria juntament amb el maset de la Salada de la família Carbó de Puigfedó. La masia pairal d'aquesta família fou Can Bou, avui quasi en ruïnes. La masoveria de Can Bas es va independitzar de Can Bou l'any 1545. Els seus propietaris tenien el títol de Cabalers del rei Jaume II. Els Carbó són documentats a Lavern, segons documents conservats a l'Arxiu Diocesà, l'any 1369, any en què funden un benefici. Cap a l'any 1500, els Carbó doten un fill seu, de nom Antoni, la casa de Sant Joan Salerm i el maset de la Salada. La masoveria esdevé una nova pairalia anomenada Can Carbó de Sant Joan Salerm. L'any 1663, la pubilla Magdalena Carbó casà amb Pere Bas, qui dona, a partir d'aquell moment, nom a l'indret. Al seu torn, la pubilla Bas es casa, l'any 1771, amb Salvador Galimany. I el 1794 la pubilla Maria Rosa Galimany es casa amb Salvador Olivella, el cognom del qual ha perviscut fins avui. La hisenda fou saquejada durant la retirada de les tropes del mariscal Suchet, a la fi de la Guerra del Francès. L'aspecte de l'edifici actual és fruit d'una profunda refacció feta l'any 1913. | 41.3816800,1.7963600 | 399357 | 4581827 | 1913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66921-foto-08273-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66921-foto-08273-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66921-foto-08273-138-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Pertany a Can Bas la masia de la Salada (veure fitxa 139). | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66948 | Barraca G-41 / EM-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-41-em-38 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | En un dels costats exteriors s'aprecia un petit enderroc. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície desnivellada, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i hi destaca el marc de l'obertura que està feta amb blocs de pedra de mida reduïda, cosa poc freqüent en una barraca de vinya. També l'amplada de la porta és excepcional. S'observen restes d'una antiga porta de fusta que ha estat esbotzada. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-165 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3962900,1.8587800 | 404598 | 4583379 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66948-foto-08273-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66948-foto-08273-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A 10 m de la barraca descrita en direcció est, hi ha una estructura de pedra seca i terra natural excavada just en el fondal, en forma de rectangle irregular. No resulta evident determinar el seu ús.Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66955 | Barraca G-40 / EM-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-40-em-36 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La vegetació ha envaït una part de la barraca, gairebé tapa la porta. | Construcció aixecada en pedra enmig de vegetació natural sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,50 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,20 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-172 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3974100,1.8587000 | 404593 | 4583503 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66955-foto-08273-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66974 | Barraca G-39 / EM-37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-39-em-37 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Les refaccions modernes i les annexes que s'han realitzat entorn aquest element no han tingut per objecte consolidar la barraca, que presenta un aspecte notablement regular en general. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana al marge d'un camí, de planta circular i forma troncocònica, però amb el sostre irregular. Les mides són de 2,60 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 3,40 m. Aquesta alçada correspon a la part més alta de la falsa volta que s'alça sobre la primera provocant la irregularitat i fent-la excepcional. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha dues fornícules interiors i la llinda de la porta és plana. Tant a l'interior com a l'exterior hi ha parts on la pedra està lligada amb ciment. Part del sostre presenta lliris plantats, les arrels dels quals actuen reforçant la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. S'observen annexes i refaccions de factura moderna. | 08273-191 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3966100,1.8575800 | 404498 | 4583416 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66974-foto-08273-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66804 | Torrota del Moro/Torre del Moro/Torrassa de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-del-morotorre-del-morotorrassa-de-ca-lalmirall | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 225-228. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 2. Alt Penedès'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 180. | II-V | El jaciment es troba enmig d'un camp de conreu. L'element visible és un mur amb una entitat considerable, que corre el perill de ser enderrocat com a conseqüència dels treball agrícoles. | Jaciment situat enmig d'un camp de vinyes 100 m a l'oest del caseriu de Ca l'Almirall (zona de Lavern). Es tracta d'una concentració de materials ceràmics romans en superfície, així com una paret conservada feta de pedres de tamany regular, disposades en diverses filades on es poden apreciar els forats on es recolzava l'encofrat de construcció, típic d'època romana. La seva alçada mitjana és d'uns 3,20 m, mentre que té una amplada màxima de 4,5 m. El mur, fet de reble i calç presenta, a la seva part superior, una finestra revestida de maons, que forma un arc a sardinell. | 08273-21 | A 300 m. de Ca l'Almirall (zona de Lavern) en una zona de vinya. | La primera persona en esmentar el jaciment és Pere Giró i Romeu, l'any 1956, en què rep avís de la troballa d'un mur de construcció romana, a més de l'aparició de tègules, lloses, i d'altres trams de mur que van sorgir quan es va fer la replantació de la vinya nova. Tres anys després (1959), el Sr. Giró és informat de l'aparició de restes d'altres murs al voltant del primer que ja s'havia descobert, juntament amb un bon nombre de fragments de tègula, àmfora, dòlium, vasos i fragments de sigil·lata (sense especificar). L'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990) va mantenir una entrevista amb Antoni Adell (de Sant Sadurní d'Anoia), qui va explicar que a mitjans dels anys ‘70, principis dels ‘80 es va fer un camí de conreu en uns camps al NE del mur conservat (de vinya a presseguers), on es van detectar diverses restes. Igualment, amb l'arrencament d'una figuera que hi havia també en aquests camps, es va localitzar un àrea amb vàries dolia. Al Museu de Vilafranca del Penedès hi ha dipositat només part del material. | 41.3890200,1.7627800 | 396561 | 4582682 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Encara ara s'observen restes en superfície, sobretot fragments de tègula. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 67003 | Barraca B-12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-12 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 1,80 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,95 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La porta presenta una llosa gruixuda com a llindar superior. La barraca destaca per les seves mides reduïdes i per la curiosa forma de la porta, estreta i irregular (la part inferior és més ampla que la superior). El sostre està cobert de terra, que reforça la unió de les pedres de la cúpula, on hi ha crescut algunes herbes, ara seques. | 08273-220 | A 350 m al S de la urbanització de Can Rossell per camí des del carrer Castell | 41.3993000,1.7967000 | 399413 | 4583783 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67003-foto-08273-220-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 67020 | Forn de calç d'en Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-den-massana | ESTEVE, J.; MENSA, K. (2002): 'Els forns de calç', A 'Revista de l'Ateneu' n. 37. Ordal. | XIX-XX | El forn de calç està molt envaït per la vegetació, fet que provoca que les arrels de les plantes arrenquin el material de les parets. | El forn de calç és una cavitat de forma rodona d'uns tres o quatre metres de diàmetre (impossible accedir a l'interior) excavada en un marge abrupte d'una alçada d'entre cinc o sis metres. A la part superior del marge resten dues filades de pedres que tancaven el perímetre del forn, de forma circular. Està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla de l'edificació és la zona del mig. Aquest forn de calç s'ubica sota una pedrera d'on s'extreia la matèria prima pel forn i a prop de les restes de la barraca que servia pels vigilants del forn. | 08273-237 | A 350 m al sud de la urb. Muntanya Rodona, a la riera dels Vidrers | El procés de fabricació de la calç començava a la pedrera, on els homes esmicolaven la pedra i li donaven forma. Un cop trencada la pedra, la transportaven fins a lloc amb una vagoneta i la descarregaven a l'esplanada que hi havia a la part superior del forn. Aleshores, l'interior del forn s'omplia o bé de feixines o de taulons de fusta, que feien la funció de bastida, a una altura d'un metre aproximadament. Després es feia una volta amb les pedres. Aquesta era una operació complicada, que no la sabia pas fer tothom. La volta es començava a aixecar al cim de la banqueta, que era una mena de banc que hi havia al voltant del forn. Quan estava feta la volta, el forn s'acabava d'omplir de pedres de totes les mides fins a dalt de tot. Després es col·locava el que en deien 'curull', que era una volta feta de pedres grosses i de grava petita anomenada 'replom', en la part superior del forn, per seguidament tapar tots els forats amb calç amarada, deixant solament una corona en la part inferior del curull sense tapar. Al sector de la porta s'hi feia la 'davantera', una paret que tapava la boca del forn. En aquesta davantera s'hi deixava un forat, que era per on s'anava tirant la llenya. Quan s'hi començava a fer foc, operació que solia durar entre vuit i deu dies, tot depenia de les mides del forn, sempre hi havia d'estar un home sense parar mai (dia i nit). Per això, rotativament es rellevaven entre ells en torns de tres hores, i anaven d'aquesta manera alimentant el forn. Per a fer una cuita de calç se solien gastar de mil a dues mil feixes de llenya, les quals es dividien en 4 gavells (feixos més petits) per facilitar l'accés amb la forqueta a dins el forn. Per conèixer quan la pedra era cuita s'havia de vigilar el fum negre, però cap al final de l'operació el fum es tornava totalment groguenc i quasi desapareixia. Llavors es tapava totalment la part superior del curull amb calç fins que el foc s'ofegava, per això era constantment vigilat perquè no es tornés a encendre. Un cop apagat el foc, el forn es tapava durant un parell de dies i, en acabat, s'anava per treure la calç i carregar-la als carros. El procés de treure la calç començava per l'obertura de la portella situada en la part inferior del forn. Seguidament i amb una barrina o un pal anomenat 'perxa', es feien baixar les pedres de la part superior. A vegades es col·locava una planxa de ferro en l'interior del forn per facilitar la recollida de calç. També, en l'exterior i en la part superior del forn, es feia un forat per qual es burxava amb un ferro les pedres, per fer-les caure i després arreplegar-les. La cocció havia aconseguit fer la calcinació de les pedres calcàries. El carbonat de calç s'havia descompost en òxid de calç i anhídrid carbònic, que era eliminat en estat gasós per la part alta alta del forn; a l'interior restava l'òxid de calç viva. De mitjana 100 kg de pedra calcària es convertien en uns 46 o 50 kg de calç viva, en forma d'uns terrossos tous i molt porosos. En cada fornada sortien 22 o 23 camions de 6 tones, plens de calç. Finalment s'escurava l'olla, que era el procés de neteja de tota cendra que hi havia a dins el forn. Esteve i Mensa (2002) | 41.3708000,1.8158400 | 400970 | 4580597 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67020-foto-08273-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67020-foto-08273-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66997 | Barraca B-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-18 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La falsa volta ha caigut i les pedres de les parets a banda i banda de la porta s'estan desprenent i amenacen amb enderrocar-se. | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,30 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,10 m. A l'interior s'observen dues fornícules. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana, de grans proporcions. La falsa volta ha caigut i les pedres de les parets a banda i banda de la porta s'estan desprenent i amenacen amb enderrocar-se. La construcció presenta una paret extra que es pot considerar un folre sobre la paret normal. | 08273-214 | A 400 m al NE de la urb. Can Rossell per camí. | 41.4039300,1.7989100 | 399605 | 4584295 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66997-foto-08273-214-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 67001 | Barraca B-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-11 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada entre dos marges de pedra, de planta circular i forma troncocònica, de 3,00 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,30 m. Hi ha una fornícula a l'interior de la barraca, centrada a l'alçada de la porta. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Cal destacar l'obertura de la porta, molt gran pel que és habitual, i amb un marc de blocs de pedra de forma irregular i amb una llosa força prima com a llindar superior. El sostre està cobert de terra, que reforça la unió de les pedres de la cúpula, on hi ha crescut algunes herbes, ara seques. | 08273-218 | A 400 m al S de la urbanització de Can Rossell per camí des del carrer Castell | 41.3986900,1.7954200 | 399305 | 4583717 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67001-foto-08273-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 67002 | Barraca B-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-13 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada entre dos marges de pedra seca, de planta circular i forma troncocònica, de 2,45 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,45 m., sense fornícules al seu interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-219 | A 400 m al S de la urbanització de Can Rossell per camí des del carrer Castell | 41.3984800,1.7975500 | 399483 | 4583691 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67002-foto-08273-219-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66998 | Barraca B-23 / Barraca de Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-23-barraca-de-can-llopart | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra sobre una superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,10 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,00 m. Al seu interior hi ha una fornícula. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana, de grans proporcions, on destaquen els blocs de pedra de talla regular. El sostre de la barraca està recobert de terra, utilitzada com a reforç de les pedres de la cúpula. Hi ha crescut algunes herbes, ara seques. | 08273-215 | A 400 m. a l'est de la masia semiderruïda de Cal Lluís. | 41.4066800,1.8071300 | 400296 | 4584591 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66998-foto-08273-215-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.La denominació 'Barraca de Can Llopart' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66967 | Barraca de la Cova Miserachs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cova-miserachs-ii | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Els terrenys on s'ubica aquesta barraca ara són erms, tot i que la vegetació circumdant no és excessivament espessa. Seria recomanable, doncs, controlar el seu creixement, doncs està començant a envair la barraca. | Construcció aixecada en pedra adossada a un marge de pedra seca, salvant el desnivell entre dues feixes de vinya. La planta és semicircular, de 1,60 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,10 m. La planta i la fesomia d'aquesta barraca són singulars, a causa que s'ha construït adossada entre dos grans marges de pedra seca que configuren dues terrasses. El marge posterior és més alt que la barraca i l'anterior més baix que aquesta. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, fet a partir de l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre. El llindar de la porta està fet amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca; a diferència que altres barraques dels voltants, el llindar superior no està fet amb una llosa horitzontal, sinó que també està fet a partir de pedres irregulars, com la resta de la barraca. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que configuren la cúpula de la barraca. En aquesta terra hi ha restes de lliris plantats, ara assecats. | 08273-184 | A 400 metres a l'oest de Can Mata del Racó, prop de la Cova Miserachs | 41.3890500,1.7989500 | 399585 | 4582643 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66967-foto-08273-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66826 | Carrer de Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-can-rovira | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XVIII-XX | Alineació de cases adossades en un sòl carrer, aïllat d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures, la del mig amb balcó i la resta finestres, els sostres són a doble vessant. | 08273-43 | A 400 metres al S de Sant Pau d'Ordal | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, en aquest cas Can Rovira de la Serra (veure fitxa). Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3778800,1.7946300 | 399207 | 4581408 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66826-foto-08273-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66826-foto-08273-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica s'ha tendit a respectar. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66829 | Carrer nou de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-de-can-cartro | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XIX-XX | L'edificació d'habitatges davant de la línia de cases en el mateix carrer ha desvirtuat la panoràmica del conjunt del carrer. | Alineació de cases adossades en un sòl carrer, aïllat d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures, la del mig potser un balcó amb barana de ferro forjat; els sostres són a doble vessant. | 08273-46 | A 450 m a l'est del nucli de Can Cartró | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3972400,1.7434200 | 394956 | 4583618 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66829-foto-08273-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica, excepte en algun cas, s'ha tendit a respectar. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 67000 | Barraca B-22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-22 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada entre dos marges de pedra seca, al costat d'un camp de ceps abandonats. La seva planta és circular i forma troncocònica, de 2,15 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 1,95 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i destaquen els blocs de pedra de mides grans que conformen el marc de la porta. El sostre de la barraca està recobert de lliris, planta que s'utilitza normalment per reforçar la unió de les pedres de la cúpula. | 08273-217 | A 450 m al SE de la cruïlla del camí del Subirat Parent amb carretera de la urb. Can Rossell | 41.4020500,1.8053500 | 400140 | 4584079 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67000-foto-08273-217-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 67037 | Corral del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-bosc | XIX-XX | La construcció es troba en fase d'enrunament. | Construcció rural de planta rectangular (6 m X 12 m aprox.) , de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb morter de calç. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda. El corral està envaït per la vegetació. | 08273-254 | A 500 metres al S d'Ordal pel GR-5 | 41.3899200,1.8429100 | 403262 | 4582689 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67037-foto-08273-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67037-foto-08273-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66803 | Torrota de Can Pinya/Torre de Cal Pinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-de-can-pinyatorre-de-cal-pinya | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol XIX: El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 201. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1973): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història. El seu basament...' Programa dels Aplecs al Castell de Subirats (Aplec de la Font Santa). Subirats. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1974): 'De la Comarca'. Cantillepa, Gelida: Publicació Mensual de la Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Gelida, època III, any VI, n. 70. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats'. Subirats, p. 40. CARAFÍ I MORERA, E. (1999): 'Les torres de Subirats, un patrimoni en perill'. TOT SUBIRATS, nº27, pp. 12-13. Publicat també al periòdic El 3 de vuit', del 30 de juliol de 1999, p. 22. ESTRADA, J. (1969): 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Barcelona, Comisión de Urbanismo B65, pp. 62-68. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1986): 'El Penedès durant el període romànic'. Sant Sadurní d'Anoia, p. 54. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. PLADEVALL, Antoni; COLOMER, Ignasi M.; TOUS CASALS, Joan (1976): 'Columbaris, Colomers i Palomers'. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. Ed. Rafael Dalmau, p. 27. RAFEL I FONTANALS, Núria (1980): 'Contribució a l'estudi de diverses restes arquitectòniques publicades com a columbaris romans'. Fonaments. Barcelona, Ed. Curial, pp. 117-125. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 2/Alt Penedès.' Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 181. | X - XV | Les restes de la torrota estan molt envaïdes per la vegetació. A més el mas de Can Pinya també està en ruïnes. Tot el conjunt presenta un aspecte molt degradat. | Estructura de planta quadrada (5 x 5 m aprox.) i una alçada d'uns 7 m. D'aquesta antiga torre tan sols resten conservades, en estat molt precari, dues de les seves parets que fan angle (NE), part del mur sud, mig enrunat, i un altre llenç que arrenca de la paret est. Està totalment feta de tàpia, si bé conserva restes d'un arrebossat, segurament modern. Per la part interior les parets de l'edifici presenten una sèrie de cel·les disseminades, d'unes mides aproximades de 22 x 22 cm, la major part de les quals tenen sortida a l'exterior i forma abotzinada; algunes amb una petita llosa de pedra a la part superior del forat. | 08273-20 | A 600 m al nord-oest del nucli de Torre-ramona, al vessant nord del turó de la Giramola. | No es conserva cap notícia documental referent a la torre. El primer esment de l'existència d'aquesta torre el devem a José Serra Ciré, de Sitges, l'any 1965. La notícia propicià que el grup de recerques de l'Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú (sobretot en Joan Virella), juntament amb Pere Giró i Romeu (l'aleshores Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca) s'interessessin per l'edifici. Existeixen fotografies que avalen que fins a principis dels anys ‘80 del segle XX es conservava tota la planta, excepte un tram de la paret NW, on ha devia haver la porta d'entrada, que ja estava en ruïnes. Els propietaris del mas proper de Can Pinya, però, derruïren les parets NW i sud per a construir un corral tancat, existent encara avui. L'ús com a corral ha provocat que hi quedin restes de teulades i bigues a l'interior, i petits coberts adossats a l'exterior. Si bé les primeres hipòtesis adjudicaven un ús funerari romà a l'edifici (columbari), els darrers estudis (RAFEL I FONTANALS, 1980) contradiuen aquesta versió, adduint que la tècnica i tipologia constructiva no és pròpia del món romà, i que les cel·les del mur són massa petites per contenir urnes cineràries amb ofrenes. També cal fer esment de la troballa d'un fragment de ceràmica àrab, datada al segle XI, incrustada dins la tàpia, el que fa pensar que la torre tenia, en els seus inicis, una finalitat defensiva, que posteriorment passà a ser un colomer, o bé que des del principi combinés les dues funcions. | 41.4199900,1.8271600 | 401990 | 4586045 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66803-foto-08273-20-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La torrota té adossat el mas homònim. Els seus habitants van fer servir la torrota com a annex agrícola. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66963 | Barraca B-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-14 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada en un marge del camp de vinya que salva un desnivell, al costat d'un bosc, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,70 m. Disposa, al seu interior, de dues fornícules. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. | 08273-180 | A 600 metres al Nord de la Guàrdia, en un camp de vinya | 41.3916100,1.7967200 | 399403 | 4582929 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66963-foto-08273-180-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66871 | Corral d'en Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-massana | CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): 'Les cases pairals catalanes'. Ed. Destino. Barcelona, p. 199 | XIX-XX | El corral es troba en una fase molt avançada d'enrunament. | Construcció aixecada en pedra calcària. Es tracta d'un tancat de pedra de planta quadrada, conservat només parcialment, fet en pedra seca. En la part conservada el mur pot arribar a superar els dos metres d'alçada. Destaca un edifici de planta quadrada amb un cantó esberlat i sense sostre, els murs que el componen són de gran alçada i gruix, més de quatre metres, aixecades en pedra irregular i petita lligades i recobertes amb morter de calç (s'observen restes del cobriment). Hi ha una finestra al primer pis desplaçada a un dels costats d'una paret i dues obertures (portes) juntes a la part baixa de la construcció, a la mateixa paret. Hi ha bigues de fusta caigudes. Tant l'interior del tancat general com aquest edifici que sembla haver estat cobert, estan envaïts per la vegetació natural. | 08273-88 | A 600 metres al SE del Masset de la Massana, als Pujals d'en Ràfols | 41.3669600,1.8099700 | 400473 | 4580178 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66871-foto-08273-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66871-foto-08273-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 67038 | Corral del Fondo del Peró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-fondo-del-pero | XIX-XX | La construcció es troba en fase d'enrunament. | Construcció rural de planta rectangular (10 m X 20 m aprox.) , de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb morter de calç. Els blocs de pedra són irregulars i els forats estan reomplerts amb fragments de teula. L'alçada màxima conservada dels murs supera els 2 metres. S'observen restes de murs que havien dividit el corral interiorment. Alguns punts dels murs estan derruïts. El corral està envaït per la vegetació. Al costat de la construcció es conserva una pica de fer el caldo bordalès per sulfatar les vinyes, està feta amb maons i és de planta quadrada. | 08273-255 | A 650 m al sud d'Ordal, al Fondo del Peró o de la Remunga | 41.3887100,1.8479000 | 403677 | 4582549 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67038-foto-08273-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67038-foto-08273-255-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66887 | Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maristany-0 | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). BASSEGODA I AMIGÓ, Bonaventura (1927): 'Elogio del primer conde de Lavern (1863-1926)'. Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 240. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190. | XX | Masia de planta rectangular, composta de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants. Les façanes presenten, a l'alçada del primer pis, arcades seguides d'arcs carpanells. Adossada a la capçalera hi ha una torre quadrangular, amb coberta de pavelló, alçada respecte a l'edifici principal. La masia disposa de grans cellers. Al voltant d'aquest edifici principal n'hi ha d'altres, amb funció agrícola. Totes aquestes edificacions resten tancades per un baluard que presenta un gran portal d'entrada d'arc rebaixat, emmarcat amb dovelles de pedra i coronat per un frontó triangular. | 08273-104 | A 700 m a l'est de la BV-2428 (km 4,85). A prop estació ferrocarril. | Aquesta masia no té tradició pairalística, en ser una construcció moderna, bastida entre els anys 1910-1912. Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927), qui projectà la construcció de l'edifici, fou un industrial i mecenes, ennoblit l'any 1911 pel rei Alfons XII, amb el títol de comte de Lavern. Durant la Guerra Civil, Can Maristany va ser utilitzada els anys 1938 i 1939 com escola de pilots d'aviació de l'exèrcit republicà. Tot i ser de Subirats era coneguda i anomenada 'escuela de capacitación de pilotos de San Sadurní d'Anoia (anexa de la escuela de formación de pilotos de Sabadell - Barcelona)', ja que la Comandància de l'exèrcit de l'aire estava al c. Sant Antoni de Sant Sadurní d'Anoia. En aquell moment el propietari de la casa era Jacint Maristany 'Conde de Lavern'. Es van fer dues promocions de pilots: la primera de juny i juliol a desembre de 1938, la segona va entrar el gener de 1939. L'escola estava vinculada als camps d'aviació del Pla del Penedès, Sabadell i l'aeròdrom de Canudas. | 41.3975700,1.7769100 | 397756 | 4583614 | 1910-12 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66887-foto-08273-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66887-foto-08273-104-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'enginyer Eduard Maristany i Gibert i Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927) | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66940 | Barraca G-42 / EM-39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-42-em-39 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | En una de les parts exteriors, s'aprecia una zona que s'està enderrocant. | Construcció aixecada en pedra enmig de vegetació natural sobre una terrassa de superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,25 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i hi destaca el marc de l'obertura que està feta amb blocs de pedra de mida reduïda, cosa poc freqüent en una barraca. També l'amplada de la porta és excepcional. En una de les parts exteriors, s'aprecia una zona que s'està enderrocant. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-157 | A 700 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3961400,1.8617400 | 404845 | 4583359 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66940-foto-08273-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66915 | Llegenda de la reina de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-reina-de-cantallops-0 | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 38. | Aquesta llegenda s'utilitzava per explicar el sentit llegendari del topònim de Cantallops. Segons aquesta, fa molt temps una reina va fer nit a la Cotxeria, on els cavalls reposen de les jornades de viatge, a la sortida de Cantallops. Com era costum, els llops de les muntanyes properes començaren a udolar, i la reina, sobresaltada contínuament, no va poder aclucar l'ull en tota la nit. L'endemà va preguntar pel nom del lloc on havia tingut tan mala nit, i li van respondre que era Vilaformosa, la reina es va estranyar que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i afegí que el més apropiat seria el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus udols, els autèntics protagonistes d'aquells entorns. Des d'aquell dia, el nom de Vilaformosa passà a l'oblit, i l'indret es digué Cantallops, en record i penitència de la mala nit d'aquella reina que hi havia estat de pas. | 08273-132 | A Cantallops | 41.4129300,1.7427500 | 394925 | 4585361 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66918 | Llegenda del senyor del castell d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-del-castell-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 291-292. | Segons aquesta llegenda, es diu que a Ordal hi havia un gran castell, governat per un cavaller molt ric, amb molts béns i hisendes, que havia quedat orfe molt jove. Aconsellat per males companyies, es va donar al joc i als vicis, i en un no res va perdre totes les seves possessions, tret del vestit que portava. Desesperat, va jugar-se el vestit i també el va perdre. El guanyador, però, se'n va compadir i li va tornar la roba per tal que no hagués d'anar pel món completament un. Terriblement penat i víctima de la desesperació, el senyor d'Ordal se'n va anar pel bosc i, sense saber ben bé el que es feia, va demanar ajuda al mateix diable. Al cap de quatre passes va topar-se amb un noiet esguerrat i camatort, que no podia caminar. El noiet li va dir al cavaller que ell era el diable, i que el convertiria en set mil vegades més ric que no havia estat si feia el que li demanaria. Li va dir que se l'havia de carregar a coll-i-be i portar-lo durant set anys sense deixar-lo per res. Que hauria d'anar a captar, i que la gent li faria caritat a mans besades, i que cada dia recolliria tants cabals com valia la hisenda que havia perdut. Amb tanta riquesa el cavaller podria jugar i divertir-se fins a sadollar-se; això sí, portant el marrec com si fos un gep. Durant aquells set anys no podria anar a missa, ni confessar, ni rebre els sagraments, ni resar el rosari, ni tan sols pronunciar el nom de Déu. Al cap de set anys, el diable es quedaria amb l'ànima del cavaller i se n'hauria d'anar amb ell a l'infern. El cavaller, desesperat com estava, s'hi va avenir. Durant aquells set anys no va deixar de caminar, fins i tot per les terres més estranyes, fins donar la volta al món. Quan la gent els veia, prenia el diable per un nen esguerrat i el cavaller pel seu pobre pare i, compadint-los, els feien caritat a mans plenes. Quan no captava, el cavaller jugava i es divertia tant com podia, però sense deixar mai la seva càrrega. El temps va passar, i quan ja només quedaven set dies per complir els set anys del pacte, el cavaller va voler visitar Montserrat per fer-se perdonar per la Mare de Déu. Aquesta, així que va veure el cavaller, li va preguntar en què creia. El cavaller va contestar que creia en Déu. En pronunciar aquesta paraula, es va sentir un tro eixordador, que va fer tremolar tota la muntanya, i a l'instant el cavaller es va veure alliberat del pes que durant set anys havia portat a l'esquena. En vista d'aquest miracle, va demanar confessió al pare abat del monestir, va penedir-se de la seva mala vida i va fer-se monjo de Montserrat. El castell d'Ordal va quedar abandonat i es va enrunar completament, fins a no quedar ni una sola pedra, ni, tan sols, el record d'on s'havia aixecat. | 08273-135 | A Ordal | 41.3833700,1.7958700 | 399319 | 4582016 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El castell de la llegenda és fictici. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 66825 | Festa Major de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-dordal | Festa Major que se celebra a Sant Pau d'Ordal, cap del municipi de Subirats, l'últim cap de setmana de gener. Els balls més destacats que surten a les cercaviles de la Festa Major són: - El drac de Sant Pau d'Ordal: va ser construït l'any 1981, de mà del Sr. Josep Mallofré, a partir d'una iniciativa de l'esplai 'Els cargols', de Sant Pau. Des d'aleshores ha participat en la cercavila de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal, i ha fet vàries sortides a altres festes majors i trobades. - Els grallers de Sant Pau d'Ordal: es van fundar l'any 1983 per iniciativa del Sr. Salvador Mallofré Massana, qui va organitzar un curset per aprendre a tocar la gralla. A més de tocar a les Festes Majors del municipi de Subirats, també han tocat per tot Catalunya; als anys '90 del segle XX tocaven a la Festa Major de Vilafranca del Penedès. En altres ocasions han estat acompanyats pels falcons de la Ràpita, els de Sant Sadurní o el drac de Moja. Des de l'any 1991 es van fusionar amb els grallers de Moja i algun graller de Vilafranca. Actualment també tenen el nom de 'Grallers de la Becaina'. - Diables de Sant Pau d'Ordal: l'anagrama que llueix al seu vestit és un disseny del Sr. Eudald Vendrell, de l'any 2001; els vestits van ser realitzats per la Sra. Elisabeth Hernández. L'actual colla nova de Diables de Sant Pau és de l'any 2004, actuen per la Festa Major de Sant Pau, per la Festa de la Collita i el dia de la seva festa grossa, el correfoc, que coincideix aproximadament amb el primer cap de setmana de juliol. Des de la inauguració del Centre d'Esplai 'Els Cargols', fa 35 anys, es comença a introduir a la Festa Major de Sant Pau els diferents grups folklòrics infantils que intervenen en la cercavila. Aquests són: - Diables infantils de Sant Pau d'Ordal: normalment són uns 10 nens, que formen part de l'esplai. Els dirigeix el monitor del seu grup. - Bastoners petits de Sant Pau d'Ordal: surten a la cercavila des de fa uns 35 anys, són uns 10 integrants, entre nens i nenes. - Pastorets de Sant Pau d'Ordal: executen les mateixes coreografies de fa 35 anys, i normalment porten bastons grans. - Gitanes infantils de Sant Pau d'Ordal: són de recent creació, de l'any 2006, en què ja van prendre part en la cercavila. | 08273-42 | A Sant Pau d'Ordal | 41.3833100,1.7960800 | 399336 | 4582009 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La informació ha estat recollida del testimoni oral de diversos membres dels grups folklòrics ressenyats. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 66929 | Goig en lloança del gloriós màrtir Sant Serafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-del-glorios-martir-sant-serafi | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 78. | Himne religiós en lloança de Sant Serafí, o Sant Serapi, molt venerat a Sant Pau d'Ordal. Una estrofa del goig, recollida per Pere Sadurní (1982), diu: 'Un jorn la parròquia nostra / us aclamà amb gran dolor, / de pesta els infants morien / deixant la llar en buidor. / Els fidels fan Vot de Poble / i té fi aquella tristor.' | 08273-146 | A Sant Pau d'Ordal | 41.3814700,1.7958900 | 399318 | 4581805 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 66840 | Font de la Plaça Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-subirats | XXI | Font d'obra nova, feta de totxo vist. Al cos central que sobresurt respecte a la resta, on hi ha l'aixeta, els totxos es disposen enfilades horitzontals, i està coronat per una filada de maons disposats verticalment. A cada lateral d'aquest cos central hi ha una banqueta, feta de totxo a la base; la de l'esquerra és més allargada que la de la dreta, i està coronada per una gruixuda llosa de pedra. La banqueta de la dreta, en canvi, és molt més curta, i sobresurt lleugerament perpendicular a la resta de la font. | 08273-57 | A Sant Pau d'Ordal, al camí enjardinat que de la Plaça Subirats baixa al camp de futbol. | El conjunt de la Plaça i Parc de Subirats, a Sant Pau d'Ordal, on s'integra la font, fou dissenyat per l'arquitecte Iñaki Ozcariz. S'inaugurà el mes de juny de l'any 2005. | 41.3827700,1.7958600 | 399317 | 4581949 | 2005 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66840-foto-08273-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La font està perfectament integrada en l'estètica del conjunt que formen la Plaça Subirats i els voltants del camp de futbol. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66842 | La Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-1 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | L'entorn de la font està força degradat. | Font enclotada sota el pont de la carretera que des de Sant Pau d'Ordal va cap a Lavern. S'hi accedeix baixant unes escales de maó al peu de les quals hi ha un banc d'obra, també de maó. A les parets de la font hi ha pintades i el terra esta força brut. La font en sí mateixa es troba al davant de les escales, un cop s'han baixat. És una senzilla aixeta de metall dotada de clau de pas per a l'aigua, que sobresurt de la paret. A la dreta d'aquesta es pot observar una obertura quadrada realitzada a la paret, a l'interior de la qual es veu part del tub per on l'aigua està canalitzada cap a l'aixeta. | 08273-59 | A Sant Pau d'Ordal, prop de la parada de bus a la carretera de Lavern, sota el pont. | 41.3845400,1.7964100 | 399366 | 4582145 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 66827 | Jaciment paleontològic de la Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-garrofa | <p>A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd.</p> | El traçat de la carretera C-243 al seu pas pel jaciment talla aquest per la meitat. D'altra banda, la presència d'una zona d'obres situada al costat del restaurant Sol i Vi està afectant igualment l'estratigrafia paleontològica. | <p>Aflorament marí en dos sectors a banda i banda de la carretera C-243 de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 08273-44 | A banda i banda de la carretera C-243, prop del restaurant Sol i Vi | 41.3996500,1.7542500 | 395865 | 4583872 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 66881 | La Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bardera-0 | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 230-234. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. El portal, a la façana, és d'arc escarser rebaixat, descentrat cap a la dreta. Les finestres del primer pis tenen balcons; a la llinda d'una d'aquestes finestres hi ha una inscripció amb una data, que diu: 'Elia 1710 Cintu'. També a la façana hi ha un rellotge de Sol rodó, amb la data 888, quan segurament hi havia de figurar '1888', així com alguns símbols similars als del zodíac en els fusos horaris. La masia té afegit un cos lateral, amb arcades de mig punt, de totxo, tapiades, en les quals s'han obert finestres posteriorment. Un baluard amb portal de mig punt rebaixat tanca la masia per ponent. | 08273-98 | A l'Oest de l'urbanització de Can Rossell, a les rodalies de Can Rigol. | La masia de la Bardera és una de les més antigues de Subirats. Sobre els orígens familiars es tenen ja notícies des del 1378; el 18 de gener d'aquell any en Joan Raventós de la Bardera va empenyorar a Andreu Mascaró, de la parròquia de Subirats, de les Feixes Llargues, propietat d'un tal Bartomeu, notari de Vilafranca. A la hisenda es conserva documentació dels segles XVII i XVIII, d'on es desprèn que la masia és el bressol del llinatge Raventós. | 41.4024800,1.7910400 | 398945 | 4584143 | 1710 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66881-foto-08273-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66881-foto-08273-98-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La masia conserva documentació dels segles XVII i XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 66904 | Carrerada de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-martorell-0 | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 168. | Existeix algun tram embussat en aquesta carrerada. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada sortia de la Granada i arribava a Martorell passant pel nucli de Can Cartró, a Subirats. Empalma amb la carrerada que va a Font-rubí des de la Creu del carrer de Sant Joan i baixa pel pou de l'Horta, passant després per Barbarana i pel camp de futbol de Can Cartró, on es perd el seu traçat. | 08273-121 | A l'alçada del camp de futbol del nucli de Can Cartró. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut d'aquesta carrerada coincideix amb la Via Augusta. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 66795 | Vinya de Dalt/Torre-ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-dalttorre-ramona | BELLMUNT, Joan (1966): AMPURIAS, vol. XXVIII, p. 261. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...' Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions). Sant Sadurní d'Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): Subirats. Visió general d'un municipi de l'alt Penedès. Subirats. Ajuntament de Subirats, p. 96 RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment desaparegut arran l'afectació que les obres de construcció de l'autopista A-7 durant els anys '70 del segle XX van ocasionar als terrenys adjacents. | 08273-12 | A l'alçada dels km. 15 i 15,5 de la carretera C-243a, a les terres del camí cap a Torre-ramona. | D'aquest jaciment no en tenim actualment constància material de cap mena, si bé sí disposem de notícies pretèrites, abans de l'obertura de l'actual autopista AP-7, als anys ‘70, i la modificació del traçat de camí que menava a Gelida. Aquests canvis han alterat el terreny de manera que impedeix la identificació de les troballes. El jaciment va ser descobert als anys ‘60 per Joan Bellmunt (Vilanova i la Geltrú), de la Secció d'Arqueologia del 'Centro de Estudios. Biblioteca-Museu Balaguer', qui localitzà elements arqueològics en superfície en una partida anomenada 'Vinya de Dalt', '(...) en el cruce de camino que desciende de Torre-ramona y la carretera de Sant Sadurní a Gelida (...)' (AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966: 261), on va localitzar: - Restes de parets aixecades en sec visibles en aquell moment a banda i banda del camí de la 'Vinya de Dalt'. - Materials ceràmics (a partir de l'article a AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966) - Fragments de vores i nanses d'àmfora ibèrica. - Vores i bases de vasos de diverses mides. - Ceràmica gris fragmentada. - 1 plat d'imitació de ceràmica campaniana. - 2 pedres passives de molí rotatori, una de calcàries i l'altra de granit (dipositades al Museu de la Geltrú, a Vilanova i la Geltrú). Com ja s'ha dit més amunt, el traçat de terrenys i camins ha estat molt modificat d'ençà dels anys ‘70, fet que va impedir a l'equip d'arqueòlegs redactors de la Carta Arqueològica de 1990 localitzar les restes descrites per Joan Bellmunt. | 41.4217100,1.8214800 | 401518 | 4586243 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66830 | Capella de la Maternitat de la Mare de Déu dels Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-maternitat-de-la-mare-de-deu-dels-casots | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 267. | XX | Capella moderna d'estil neoromànic rural, feta amb blocs de pedra irregulars lligats amb ciment, de nau única amb absis semicircular i teulada a doble vessant. A la cara sud, el mur està reforçat amb dos contraforts, mentre que a la nord sobresurt una petita absidiola i un annex de planta quadrada, situat a la part posterior. Les cares nord i sud presenten finestres allargassades de mig punt, i dues més a l'absis. La façana principal presenta una portalada d'accés a l'interior d'arc de mig punt amb timpà llis, emmarcada amb dovelles de pedra moderna. Sobre aquesta porta hi ha un ull de bou circular emmarcat en maó i, coronant la façana, un campanar d'espadanya d'un sol ull fet de maó, que conserva una campana amb la inscripció 'Josefina. J.M.-J.LL.' | 08273-47 | A l'entrada als Casots des de la carretera BV-2427, venint des de la N-340 | 41.4087300,1.8085900 | 400421 | 4584816 | 1960 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66830-foto-08273-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66830-foto-08273-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Capella dels CasotsTot i ser molt moderna, la capella dels Casots és, juntament amb la masia de Can Figueres (Caves Oliver Batllori), l'edifici més singular i amb més presència arquitectònica del nucli dels Casots. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66809 | Font del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rebato | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 42-43. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 177. | XX | Ara s'ha posat una cadena al camí, ja que hi havia comportaments incívics que utilitzaven la font per a netejar els cotxes. | Font situada en un lloc acollidor i ben comunicat, amb una gran esplanada al seu costat, plena de plàtans de grans dimensions que converteixen aquest lloc en una zona fresca i tranquil·la, on s'hi ha posat taules i bancs per convertir l'indret en lloc d'esbarjo. La font pròpiament dita queda en un racó de l'esplanada; és una font d'obra feta amb blocs de pedra irregulars, amb el dipòsit o bassa quadrada per recollir l'aigua, sobre el qual hi ha una paret feta igualment de pedra, on hi ha l'aixeta; pocs metres a la dreta d'aquesta font hi ha una altra, que no és més que un broc metàl·lic que surt de la paret, des del qual raja l'aigua no potable, que continua per un canal que voreja tota la zona fins a una bassa, sota l'ombra que fan els arbres dels voltants. | 08273-26 | A l'entrada del barri de Can Vermell (El Rebato), darrera de la masia de Can Vermell. | 41.4250100,1.8249000 | 401809 | 4586605 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66809-foto-08273-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66809-foto-08273-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Font del Maset d'en Ros o Font de Can Vermell. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 66928 | Goigs en lloança de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-sant-esteve | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 285. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 75. | XIX | Himne religiós de tres estrofes en lloança de Sant Esteve, patró del poble d'Ordal, composat per Josep Ma. Vidal i Pomar (1866-1926). La lletra és la següent: Tornada: 'Per dur-nos a la glòria / Jesús obre el camí: / com Vós, oh màrtir Esteve, / també el volem seguir.' 'Besant del diví Mestre les eternals petjades, / obriu l'estol esplèndid dels màrtirs del Senyor / que ha anat sembrant els segles de flors envermellides / com roses que esclatessin al Sol del diví amor.' (Tornada) 'Com flor que cau colltorta per forta pedregada, / a cops i vils pedrades vos donen mort cruel, / mes s'obren de la glòria de bat a bat les portes, /que cada cop de pedra trucava dalt del cel.' (Tornada) 'Des del dintell esplendís on brilla la vostra glòria. / Oh! Màrtir Sant Esteve!, sigueu l'estel d'Ordal. / Guardeu-nos de malures, flagells i pedregades, / vetlleu per nostres terres, guardeu-nos de tot mal.' | 08273-145 | A l'església de Sant Esteve d'Ordal | 41.3938200,1.8447100 | 403418 | 4583120 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Josep Mª Vidal i Pomar (1866-1926) | La partitura d'aquest himne està recollida al llibre del prevere Josep Raventós (veure bibliografia). | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc