Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67044 | Poble Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-vell | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria. COROMINES, Joan (1997) Onomasticon Cataloniae, v. VII, 189-191 (Veu: Súria). Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona 'La Caixa'.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>CREUS, Teodor (1886). 'Excursió particular á Cardona y Solsona. Dies 5 y 6 de maig de 1885'. Butlletí de la Associació d'Excursions catalana, vol. VII-VIII, núm. 88-89, p. 16. Barcelona. GOMIS, Cels (s.d.) Geografia General de Catalunya. Provincia de Barcelona</p> <p>CARRERAS I CANDI, F (Director). Barcelona, Albert Martín, editor.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993A) 'D'una carta del rei Jaume II referent a la vila de Súria' extret de la revista Ciutat, (1928) núm. 17 pp. 41-43 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 9-13, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insólita. Col·lecció de textes de la exposició duta a term pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VALORAR (1984) Valorar la història. Nova vida per a les velles ciutats. Producció Josep M. Rovira. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.</p> <p>ZAMORA, F. de (1784) Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició. Ed. Curial. Barcelona.</p> | IX-XX | El conjunt - interior de cases, carrers, plaça, arcs i muralles - conserva total o parcialment, segons el lloc, l'aspecte de petita vila tradicional, amb tots els components que hom troba en un complex urbà d'aquesta mena. La Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Súria van realitzar durant la dècada de 1980 dues fases de restauració del patrimoni del Poble Vell, que van consistir en la rehabilitació dels carrers i les façanes i la conversió del castell en una sala d'exposicions. A principis dels anys 1990 es va fer la connexió entre la Bateria i la porta de Cardona per sobre el balç del Cardener (VALORAR, 1984). | <p>Correspon al nucli originari del poble, situat en un petit altiplà dalt d'un turó sobre el balç que dona al riu Cardener. En aquest lloc es troben el castell, la primitiva església parroquial i els habitatges urbans més antics, disposats, urbanísticament parlant, dins de la tipologia característica dels nuclis medievals: carrers estrets, traçats irregulars, sovint coberts amb porxos, fet aquest generalitzat en tipologies urbanes des del segle XII i sobretot del XIV, tendint-se a aixecar recintes emmurallats i fortificats, de manera que es poguessin salvaguardar les cases i les propietats (PIÑERO, TOMASA, 1998). El recinte murat presenta planta trapezoïdal, formant un espai tancat i fortificat que aprofita les façanes posteriors de les cases, unes a tocar de les altres, com a elements defensius que complementen les obres construïdes exclusivament per aquesta funció de fortalesa . Els carrers són estrets, foscos -a vegades coberts de porxos- i tortuosos, per la presència de nombroses cantonades, donada l'acumulació d'edificacions en un petit espai on s'apinyava una població creixent. En algun lloc es conserva el paviment antic, empedrat amb lloses grosses a banda i banda i al centre pedres petites i cantelludes que facilitaven l'avenç de l'haveria (un tram molt ben conservat es l' immediat al portal de Manresa, a cal Marçal). En la seva majoria, les cases son de dues plantes: la baixa, amb celler i corts, el primer pis, d'habitació i, a dalt, les golfes on es guardava la collita i s'assecava el gra (en alguns casos es conserven les galeries assecadors obertes i adintellades). Algunes cases conserven adossat a la façana l'aljub o cisterna per a recollir l'aigua de pluja per a l'ús domèstic (interessants son els de Cal Xicana i la casa dels Alzina o de Cal Taó, exteriors ambdós, de planta quadrada i recoberts de lloses de pedra i amb l'estructura de ferro forjat que servia de suport a la corriola). Els materials més emprats en les construccions que veiem, són la pedra del país i el morter de calç. D'entre el conjunt d'habitats i carrers i elements urbans, son destacables: el Casine; cal Tiro sota el porxo de Cal Quim, en la que s'ha de remarcar la llinda, que presenta afaiçonat l'escut de la casa de Cardona (una branca amb tres cards); cal Quim, que s'estén per la part edificada superior al seu porxo, datada el 1747. Posseeix arc ogival i finestra partida del damunt amb arcs de mig punt. Al seu porxo, les arcades que fan de suport a la construcció presenten als arrencaments dels arcs sengles decoracions més o menys visibles amb cares humanes ; cal Xicana amb l'aljub o cisterna amb brocal que flanquegen el balcó; el carreró de la Pleta, sense sortida i fàcil de tancar, arrecerat, amb funció ramadera; el carrer de la Mura, cobert en la major part del seu recorregut i que porta fins a la Bateria, lloc fortificat i obert que domina el riu i els barris de la part baixa del municipi; cal Quinquer, a la plaça Major i tocant a Ca n'Alzina. Es tracta d'un altre dels edificis que havia sigut d'una família important de Súria. Un personatge relacionat amb aquesta família, Josep Quinquer, va ser domer major de la Seu de Manresa i va formar part de la junta provincial que es va crear a Manresa durant la guerra dels malcontents. El 1845 publicà una obra de caràcter religiós. La casa va donar allotjament l'any 1837 al rei carlí Carles V, de pas cap a unes operacions militars. Durant molts anys va ser també Ajuntament de la vila. Tanmateix, actualment el seu interès arquitectònic és molt limitat, ja que l'edifici fou remodelat els anys 50/60, amb l'afegit d'un balcó i altres elements que li donen una aparença moderna. (PIÑERO, TOMASA, 1998); cal Massionista el qual nom no surt citat el nom al parcel·lar del Cots et alií; cal Ton Bat.</p> | 08274-1 | A la part alta del nucli habitat de Súria | <p>El nom medieval és Sorisa, la qual cosa porta a Coromines (1997) a datar-lo en època preromana, COROMINES, 1997). El document més antic que menciona el seu terme es de l'any 981 en l'aportació d'uns bens situats a Orriols (REGUANT, 1988). Aquesta referència indueix a pensar en que al menys un punt habitat es trobava en aquest lloc, però no se sap on era. Respecte del castell la primera notícia data del 993 (11 calendes de juliol de l'any 6 del regnat d'Hug), quan Ramon, comte i marqués fill de Borrell, comte, ven al prevere Miró un alou situat al comtat de Manresa, en el castell de Godmare (Callús) o en el castell de Súria o en el seu terme. L'escriptura nomena, en l'afrontació de l'alou, la vil·la Solariolos (Cererols) (REGUANT, 1988). Després d'aquestes dues primeres dades, es va fent més freqüent en la documentació escrita durant l'Edat Mitjana, la menció de la guàrdia o castell de Súria en els segles XI al XV. L'any 1185 es trobà prop de Súria una mina de sal (COROMINES, 1997). El 8 d'octubre de 1209, el rei Pere el Catòlic, atorga a Bernat de Torre, cases del castell de Súria i de la vila de Santa Maria, en el terme del castell de Súria (REGUANT, 1988). Des de l'any 1376 en que el terme de Súria fou comprat pel comte Hug de Cardona, Súria formava part del cinquè districte de Cardona, el qual comprenia onze pobles (SOLER, 1985). El primer cens del que hom té notícia és el de 1359, manat pel rei Pere III; s'hi diu que el castell de Súria pertany al comte de Cardona i que el seu terme té 34 focs. Segles més tard, al fogatge de 1553, el municipi ha baixat el nombre de focs a 25, corresponent un al capellà. Al cens de 1718 consten 270 habitants, mentre que l'any 1787, al cens de Floridablanca, es diu que al poble hi vivien 589 persones, la qual cosa vol dir que en setanta anys s'havia doblat la població. El 1719 el comte de Darnius deia que Súria tenia 70 cases juntes i 370 habitants. El 1838 el baró de Meer va fer fortificar la vila de Súria (REGUANT, 1982). Durant les tres guerres carlines del segle passat la vila de Súria, degut a la seva condició de vila fortificada, va ser escenari de diversos enfrontaments bèl·lics i seu de l'aquarterament de les tropes d'ambdós bàndols en diverses ocasions. El rei carlí Carles V va fer una breu estada a cal Quinquer. El castell es va reforçar per adequar-lo com a fortí, i al final de la primera guerra la vila va ser arrasada i cremada (PIÑERO, TOMASA, 1998). El 1872, el general carlí Tristany, comte d'Avinyó, tenia establerta la seva base d'operacions a Súria des d'on atacava altres punts i lloc de reagrupament i descans (REGUANT, s.d.). Fins el 1911, només hi havia dos accessos, el del portal de Cardona, al Casinet, i el del portal de Manresa a cal Marçal, en aquest moment l'Ajuntament compra un tros d'hort al rector a fi d'obrir un carrer que unís la plaça major amb el torrent del Pèlic o dels Galàpets per darrera l'església (REGUANT, 1997). Pel que respecta a la topografia del conjunt urbà, aquesta es va engrandir des de l'Edat Mitjana en torn al castell. El seu primer moment d'importància com a nucli urbà va ser a partir del segle XVII, en que els habitants, un cop abolits els drets senyorívols, en van convertir en propietaris, millorant-se els habitatges. Del segle XVIII daten la gran majoria de les llindes amb dates inscrites (així ocorre, per exemple, amb Cal Sallent, 1705, Cal Tarret - Cal Batolles, 1728, Cal Marçal, 1739, Cal Clavilla i Cal Quim, ambdues del 1747, Cal Denga, 1752, Ca la Paulina -Cal Masionista, 1772. Amb el creixement de la població des dels segles XVIII, XIX i XX, amb la conseqüent expansió de la vila, l'antic conjunt urbanitzat va anar perdent la condició de centre i la seva importància, esdevenint un barri vell i degradat, fins que en les últimes dècades s'ha iniciat un procés de restauració i millora de la seva fesomia.</p> | 41.8348561,1.7514478 | 396330 | 4632195 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67044-20210428111250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67044-20210421172240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67044-20210421172231.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El traçat de la muralla, a falta d'un estudi més en profunditat, seria el següent: carrer de la Mura, on constitueix les parets posteriors i fonaments de les cases, la Bateria i les parets posteriors de les cases del carrer de Sant Climent, carrer Major, carrer de la Pleta fins el castell, continuant per aquesta fortalesa i l'absis de l'església cap avall fins el carrer de Sant Cristòfol (COTS, OBRADOR, PINZOLAS, 1991). Fins el 1911, només tenia dues obertures: la porta de Manresa i la de Cardona (REGUANT, 1997). Destaquen com a unitats constructives de més vistositat el castell i l'antiga església parroquial, localitzats a un nivell superior i a un costat de la resta del nucli de poblament, la resta de les edificacions son 56 cases, per a les que fa uns anys es van atorgar les següents denominacions, moltes d'elles de caire tradicional : 1.Bató, 2. Ton Bató (1794) 3. Fòtil - Quiret 4. Viola 5. Rit 6. Maurici 7. Casinet 8. Casinet 9. Magí 10. Magí 11. Taró 12. Sastret (1687) 13. Tiro o Can Balaguer del Porxo 14. Quimeta - Taó o Ca n'Alzina, 15. Xenica 16. Catoi 17. Comai 18. Payerols - Gili 19. Ramoneta 20. Cot 21. Marxant 22. Duït 23. Ambròs 24. Molí 25. Silet (rectoria), 26. Quim (1747), 27. Ambroset, 28. Càndida, 29. Ventura, 30. Juliu - Soldevila, 31. Paixut, 32. Xicana - Ton del Lari, 33. Xecó, 34. Viudu, 35. Miques, 36. Castilla, 37. Tarret (1728) - Batolles, 38. Pagesa, 39. (Taó (1701) - Centre Catòlic, 40. Socarró - Sant (Ajuntament), 41. Pastorillo, 42. Pauletis, 43. Mallet. 44. Catarineta - Butots, 45. Marçal (1739), 46. Teixidó, 47. Paulina, 50. Denga (1752) - Ciuró (robes i vestits), 51. Sastrunyo, 52. Sallent (1705), 53. Clavilla (1747), 54. Barber - Balaguer, 55. Noia Sereno, 56. Providència. | 85|92|93|94|98|119 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67053 | Runam salí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/runam-sali | <p>ABADAL, Josep (1986) 'La potassa al Bages' Dovella, núm. 19, pp. 23-30, Manresa, Associació Cultural Dovella</p> <p>BADIA, Enric (1996) La sal, suport d'uns pobles, Manresa, Editorial Angle.</p> <p>BADIA I GUITART, Jordi (1999) 'Els runams salins del Bages' Dovella, Núm. 64, pp. 41-48, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds.) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>FENOY, Elsa (1993) 'Cererols: Flora i fauna' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 129-163, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> | XX | <p>La imatge espectacular del runam salí impacte fortament el visitant que veu, per primera vegada, una formació similar. Segons dades de 1998 és el runam més gran de Catalunya amb una superfície de 26'3 Ha, un volum d'11 milions de metres cúbics, una massa de 18'7 milions de tones i un creixement anual de 1'2 milions de tones en creixement constant. La composició mitjana del material abocat és, bàsicament clorur sòdic (sal comuna) (83%), amb la part de clorur potàssic que no s'ha pogut separar (3%), restes de terra i argila (5%) i aigua (8%), que la sal absorbeix per higroscopicitat. Des de l'any 1990 el runam de Súria, junt al del Cogulló (Sallent) entren en un ritme de creixement accelerat. Les quantitats abocades es disparen degut a l'augment de la producció, però també per la menor proporció de fracció potàssica entre el mineral extret amb la nova maquinària, més gran i potent. La fracció potàssica de la mina de Súria, segons es desprèn de la memòria de la mina, ha baixat del 24% de la dècada dels 1980 al 20% als anys 1990 (BADIA, 1999). Súria, a finals de 1998 venia uns 0'5 milions de tones anuals de sal comuna, a tota llum insuficient per evitar que molta més sal, es vagi llençant al seu runam. Els runams perden quantitats significatives de sal degut a la dissolució per l'aigua de la pluja. La mineria potàssica del Bages genera ella sola, el triple de residus salins que el total de residus industrials especials (reben aquest nom, pel fet de requerir algun tractament especial abans de poder-se abocar) originats a la resta de Catalunya sencera (BADIA, 1999).</p> | 08274-10 | Mines de potassa | <p>Els primers anys s'abocava el material de rebuig a l'interior de la mina, però a partir dels anys 1960 aquest material es començà a abocar fora, d'aquesta manera va nàixer l'escombrera o runam salí (BADIA, 1999), Destaca el gran volum que ha agafat l'abocador del runam de la mina per sobre el poble de Súria (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). Segons Fenoy, els fums i gasos despresos per la mina poden afectar al medi pròxim per la pols salina (clorur de potassi i de sodi, que forma un 2% del volum). Aquesta pols va caient, acumulant-se sobre el terreny, i provoca l'empobriment generalitzat de la vegetació del voltant. (FENOY, 1993). A la mina també s'extreuen altres minerals com la sal comuna una part de la qual es ven per a usos industrials, mentre que la resta va a parar als abocadors (ABADAL, 1986),</p> | 41.8287912,1.7636073 | 397330 | 4631506 | 1960 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67053-20210615174434.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El runam salinitza el Cardener. Encara que hi ha capes de clorur sòdic superficial que també ho fan, la presència majoritària de clorur potàssic a les anàlisis demostra que prové d'aquesta formació (BADIA, 1999). El col·lector de salmorres a corregit però no eliminat totalment el problema. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67143 | Cal Pés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pes | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta quadrangular i de maçoneria irregular, amb una rafa al costat que dona a la riera i una altre al costat oposat. Actualment té el sostre a una vessant, però s'observa que abans era a doble vessant i d'inferior alçada.</p> | 08274-100 | Camí rural a cal Pés | <p>En 1860 constava, com ara, d'un sol edifici de dos pisos, també s'esmenta en un cens de 1877, com a masia habitada de dues plantes i a l'any 1980 es fan reformes que la deixen en el seu aspecte actual. Abans pertanyia a la Mesquita.</p> | 41.8505585,1.7697004 | 397871 | 4633916 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144136.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67144 | La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-1 | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX | <p>Edifici que consta d'un cos central de planta rectangular allargada amb afegits a un lateral i al peu. Inicialment devia constar de dos pisos i golfes que, com es pot apreciar, han estat aixecades recentment formant un nou pis. L'edificació que es pot veure és del 1865 segons data de la llinda de la porta principal. Al seu interior conserva el celler amb botes petites de cèrcols de ferro, coves de vímet i canya i, en altres dependències, un banc de fuster com a elements mobles d'interès. Té dos cisternes i un pou. L'encercla un jardí.</p> | 08274-101 | Camí rural a la Mesquita | <p>El 1860 constava d'un edifici habitat i un altra que no, segons un cens (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un altre cens de l'any 1877 apareix com a masia de dues edificacions d'un i tres pisos, una habitada i l'altre no. El 1886 el maso del Cortés o Mesquita era propietat de Rosa Planell i el 1887 era habitat per 12 persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8465499,1.7747155 | 398281 | 4633465 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67144-20210608162157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67144-20210608162211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67144-20210608162142.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67145 | Cal Siló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-silo | <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb annexos moderns de totxo vist a l'E i O del cos principal. Té tres pisos amb coberta a doble vessant. Els paraments són de maçoneria irregular. Moltes de les seves obertures han estat reformades.</p> | 08274-102 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>En un cens de 1877 apareix com a casa habitada de dos pisos</p> | 41.8443317,1.7608860 | 397129 | 4633235 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67145-20210608163344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67145-20210608163437.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67146 | Cal Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sorribes | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Masia de planta quadrangular a la que s'adossen dos volums. Un al S, consistent en una galeria amb tres arcs de mig punt i pel N, una construcció de planta circular. Els paraments són de maçoneria irregular. El seu aspecte exterior parla de diferents fases constructives, de les quals sembla ser que les arcades (les ja enumerades i les que es troben a l'última planta del cos principal) no formen part de l'estructura més antiga del conjunt. L'edificació principal presenta tres pisos amb la teulada a doble vessant. Al seu voltant s'adossen diverses construccions auxiliars fetes de formigó, totxo vist i cobertes d'uralita, que disminueixen la vistositat a l'edificació principal, la qual per si sola i per l'emplaçament té un caràcter airós.</p> | 08274-103 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>Figura als censos de 1860, amb dues edificacions d'una i dues plantes, i al de 1868 com a propietat de Salvador Sorribes, amb quatre jornals de terra, en 1877 com a masia de dues edificacions d'un i dos pisos respectivament, una habitada i l'altre no, i en el 1887 es censen allí sis persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8420750,1.7578252 | 396872 | 4632989 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145708.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67147 | Cal Bosquetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bosqueta | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb annexos moderns de totxo vist a l'E i O del cos principal. Té tres pisos amb coberta a doble vessant. Els paraments són de maçoneria irregular. Molts de les seves obertures han estat reformades.</p> | 08274-104 | Ctra. de Súria a Castelladral | 41.8460910,1.7595644 | 397022 | 4633432 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67147-foto-08274-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'hi ha pogut accedir. Està essent notablement reformada. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67148 | Necròpolis de la vinya de cal Sendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-vinya-de-cal-sendra | <p>BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria. Informació oral de Francesc Fàbrega i Josep Perarnau.</p> | No es veuen restes estructurals en superfície | <p>Es troba al costat del camí antic que baixa des de Cererols fins el Cardener per la riera de Bogadella. A no massa distància del nucli de Cererols i en un camp força pla, hi ha diverses informacions orals que parlen de la troballa de tombes i ossos, així com d'una gerra de ceràmica (BUENO, 2000). Sembla ser que l'avi de cal Sendra va trobar l'olla i se la va endur a casa per confitar olives (informació oral de Francesc Fàbrega, juny 2000). Segons altres informacions, a més, en els marges es veien fragments de formigó i havien aparegut diverses tombes amb coberta a doble vessant (informació oral de Josep Josep Perarnau, juny 2000).</p> | 08274-105 | Camí rural a Cererols | 41.8164727,1.7700532 | 397845 | 4630131 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67148-20210728121220.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67149 | Cal Lladó Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llado-nou | XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. Les parets exteriors estan fetes de maçoneria irregular i consta en altura de tres pisos i un soterrani. Exteriorment, els pisos estan marcats per un filet recercat de pedra. Les obertures estan adintellades, tret de la porta principal, coberta amb un arc escarser i tres arcs al centre del tercer pis. A la façana principal hi ha la data de 1880. Té diversos annexos com a corts per a bestiar i tines, precisament en una cort hi ha una llinda, reaprofitada, amb la data de '1766'. D'entre les tines, destaca una d'exempta que marca el final del barri de la casa, la qual comunica amb el celler soterrani per mig d'un túnel. Existeix una cisterna annexa a la part posterior de la casa amb el brocal coronat amb una estructura de ferro forjat treballada, que serveix per aguantar la corriola. Aquest annex ve datat per una inscripció de l'any 1881.</p> | 08274-106 | Cererols | <p>La casa va ser feta per la família Lladó, per a substituir cal Lladó vell, però, segons informació oral, aquesta casa nova no va arribar a estar mai habitada, ja que no va acabar-se.</p> | 41.8184061,1.7680540 | 397682 | 4630348 | 1880 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415174750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415175123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415173018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415172615.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67150 | Mas Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilella | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular de dues plantes, fet de totxo i amb teulada a doble vessant. La façana es troba molt reformada, presentant una llegenda que diu 'MAS VILELLA any 1913' a la part alta. Segons informació oral, aquesta construcció segurament està aixecada sobre una anterior de la que no es veuen restes. Al seu interior té dues tines de forma quadrangular, però es troba totalment reformada.</p> | 08274-107 | Ctra. de Balsareny | <p>En un cens de 1877 apareix com 'alqueria La Vilella', que consta d'un edifici de dos pisos habitat constantment. Pertanyia a la propietat de les Comes (Vicenç Cabanes va ser el darrer propietari d'aquesta branca) fins passada la Guerra Civil de 1936, en que va passar a la família dels actuals propietaris (Pere Peramiquel Mascaró), en aquells moments masovers de les Comes.</p> | 41.8370166,1.7684380 | 397744 | 4632414 | 1913 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67150-20210428145634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67150-20210428145517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67150-20210428145615.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67151 | Ca la Xica Xecó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-xica-xeco | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XX | <p>Masia de planta quadrangular amb annexos, al costat del cos principal .Té dos pisos i golfes amb coberta a doble vessant. Els paraments es troben arrebossats i destaca a la façana lateral una doble finestra coberta amb arcs de mig punt al lloc més alt de les golfes.</p> | 08274-108 | Ctra. de Súria a Balsareny | <p>L'origen del topònim es el següent: La filla petita de Cal Xecó, del Poble Vell, és volia casar i com que no era la pubilla de la casa, havia de marxar-ne i deixar-la per l'hereu, amb la qual cosa es feu construir aquesta casa situada a la carretera de les Vilaredes. D'aquí ca la 'xica' (petita) de Cal Xacó.</p> | 41.8395211,1.7708018 | 397944 | 4632689 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67151-20210526152338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67151-20210526152408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67151-20210526152536.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67152 | Garges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garges | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Masia de tres pisos composada d'un cos principal de planta rectangular amb coberta a doble vessant i un altre afegit a la façana posterior, al qual s'hi adossa un arc que serveix per a connectar amb les edificacions secundàries. Es pot apreciar a les façanes S i O que hi ha dues fases d'edificació, una antiga, que formaria una casa de planta aproximadament quadrangular de dos pisos, i una segona, més moderna (datada el 1918, segons inscripció a la façana S) en que es va allargar l'edifici i es va aixecar una tercera planta. Aquest fet es també visible a les finestres de la façana principal, que presenten els muntants fets amb totxo. A la façana E, i a la planta baixa, es podent veure dos obertures fetes amb arc de totxo, a l'igual que un altre que es troba al pis segon, mentre que al primer pis les obertures són d'acabat pla. Al davant de la casa hi havia hagut una era pavimentada amb terra.</p> | 08274-109 | Camí rural a Garges | <p>En un cens de 1877 apareix com a 'Gárjas', casa de dos pisos habitada. Segons informació oral havia estat propietat de la torre Gallifa.</p> | 41.8447617,1.7816495 | 398853 | 4633258 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428154900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428154804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428155054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428155240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428154616.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Des de vora la casa s'obté una bona panoràmica de la falla del Tordell i un sinclinal escanyat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67054 | Dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-corrandes-1 | <p>GRIERA, Antoni (1974) La Casa catalana. Barcelona: Edicions Polígrafa, S.A.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993-1994) Obra del cançoner popular de Catalunya. Materials. Volum IV. Fascicles I i II. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>Informació oral: JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990; JAUME GUILÀ I CASTELLÀ (02.2000); JOSEP PERAMIQUEL I CORDÓ (02.2000), ELVIRA FÍGULS FELIU (12.05.2000).</p> | XIX-XX | Estan publicades | <p>Hi ha diverses corrandes recollides per tradició oral, que han de datar-se cap a finals del segle XIX i, especialment, a inicis del XX. CORRANDA 1 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó). CORRANDA 2 'Si aneu a Súria / porteu llanterna / que el qui governa / diu que no hi veu' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó) CORRANDA 3 'La gent de Súria quina sort teniu / que del Lladó Arpa / ja us en despediu // L'acompanyen / Mallet i Quinquer / i el segueix al darrera / tot un cargol Bover' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó) CORRANDA 4 'El cap pelat plora / perquè se li ha acabat / el menjar les sopes / de l'autoritat // Manté la dona borratxa / tot fent el gandul / i el dissabte en cobra / en cobra del consum // No hi volem cap / que sigui dels assessinos / no n'hi volem cap / que sigui del cap pelat', . (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó). CORRANDA 5. Una altra corranda que sembla que es cantava cap els anys '20 del segle XX (encara que relata fets d'inicis del segle XIX) deia així 'Vosaltres de Súria, gran dita en teniu, que del Cabrinetti, ja se'n despediu./ Una brigada, vuitanta cavalls i dinou mil duros. Minyons, endavant!' ( Informació de JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990) Rossend Serra i Pagès, els anys 1920 va recollir dues versions d'aquesta mateixa corranda, pràcticament idèntiques entre elles. El text d'ambdues és el següent: 'Vosaltres de Súria / gran ditxa teniu / que d'En Cabrinetti (bis) / (...) /. Bé us en despediu' (MASSOT, 1994: 673-674-685). També, dins del marc de la tradició oral, s'han trobat alguns altres materials d'interès, com els referents als jocs infantils, així se'ns han ofert els següents embarbussaments (Informació oral d'Elvira Figuls i Feliu): CORRANDA 6 'Una gallina xica, pellerica, camatorta i eixerida va tenir set polls xics, pellerics, camatorts i eixerits. Com que la gallina era xica, pellerica, camatorta i eixerida, els set polls van ser xics, pellerics, camatorts i eixerits' (S'usava per saltar a la corda com per fer de traballengües).</p> | 08274-11 | <p>CORRANDA 2. Segons una tradició, en el temps que tots els pobles instal·laven el seu enllumenat públic, Súria es va endarrerir, de manera que estaven sempre a les fosques. Aprofitant la dita popular, fa un temps els Fadrinets del Poble Vell elaboraren uns fanalets de cartró amb la dita (PIÑERO, TOMASA, 1998). La dita ha de ser anterior a l'any 1913, data d'inauguració de l'enllumenat (SOLER, 1985). CORRANDA 3, Josep Lladó i Arpa va ser alcalde des de l'1 de gener de 1902.El 1927 era caporal de districte del Sometent. Domènec Quinquer era regidor (a la Guerra Civil el comitè de Milícies Antifeixistes es va incautar la casa del metge Quinquer). Domènec Bover era el secretari de l'Ajuntament (REGUANT, 1997). CORRANDA 4, sembla ser que el 'cap pelat' fa referència a l'alcalde Mallet i els 'assassinos', és una referència a la mort del 'noi viudu' pels burots. CORRANDA 5 Sembla ser que explica que a Súria van fer presoner el general, els cavalls i el diner a la Guerra del Francés de 1808-1812 ( La informació és de JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990) Rossend Serra i Pagès, els anys 1920 va recollir dues versions d'aquesta mateixa corranda, pràcticament idèntiques entre elles. (MASSOT, 1994: 673-674-685)</p> | 41.8310400,1.7541200 | 396546 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | CORRANDA 7 'Tres triques, tres troques menjaven garrofes, les potes del ruc, catatric-catatruc'.// DITES DE SÚRIA. Una referència a Costafreda es recull a la següent expressió: 'Sembla que t'ho han llençat de Costafreda estant', referit al fet de posar-se un vestit arrugat. 'Fer com els de Cererols, que es mengen el tall abans que les cols'. 'Sembla la carretera de Balsareny', quant es parla de moltes corbes. 'T'ha anat com un badall de griva', referint-se a que una cosa ha anat molt justa. Algunes altres dites han sigut publicades com a recollides en Súria, així: 'Si escremelles bé el llum faràs millor repunt' (GRIERA, 1974) o 'Súria somriu entremig de les muntanyes i mirant de cara al riu' (SOLER, 1985). A Vilafranca es recull una cançó procedent de Súria, dintre del concurs 'Bressol de Catalunya' organitzat per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Recull de Mn. Josep Maideu de l'any 1924) (MASSOT, 1994). GRIERA va recollir a Súria cap a la dècada de 1920, un munt de dites relacionades amb el celler: 'El calent arruïna molta gent', 'Qui té el celler descuidat, té una part de vi llençat', 'Si tens el celler tancat, hauràs posat cascavell al gat', 'Si tens el celler humit sovint beuràs el vi florit', 'El celler ple dóna alegria i si es buit molt amoïna', 'Si el celler s'omple, la bossa sona'. // Dins el camp de cançons curtes i romanços, es va recollir a Súria cap a la dècada del 1930 la molt coneguda cançó de divertiment infantil, que diu així: CANÇÓ 1 'Olles, olles de vi blanc / totes són plenes de fang, /de fang i de maduixa; / tira de la caduixa, / qui la girarà / la (tal) ... serà.' (GRIERA, 1974). | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67153 | Cal Virat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-virat | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Masia de cossos rectangulars amb un cobert al costat, a la part posterior. Té dos pisos, golfes i coberta a dues vessants. Existeix una inscripció a la llinda d'una finestra amb la data '1884' (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Emmascaren el seu aspecte primitiu, les construccions modernes, fetes amb totxo el segle XX.. En un costat hi ha una bassa.</p> | 08274-110 | Camí al pou de Cabanasses | <p>Figura al cens de 1860 amb una edificació de dos pisos (REGUANT, CASTELLANO, 1980)i en el de 1877 també com a masia habitada de dos pisos.</p> | 41.8411626,1.7545159 | 396595 | 4632890 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67153-20210526144236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67153-20210526144331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67153-20210526144430.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67154 | Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-noves | <p>PERAMIQUEL COLS, Josep (2000) 'Apunts sobre antecedents i hipòtesis sobre la casa Cal Balaguer del Porxo del Poble Vell de Súria'. Document mecanografiat.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Edificació destinada a habitatge amb diverses dependències auxiliars al seu costat i una era. L'edifici central consta de tres pisos i es troba reformat. Presenta diversos accessos des de l'exterior, dos d'ells mitjançant escales. Com a elements de destacar es poden mencionar un porxo trencaaigües sobre les escales i l'entrada, així com alguns dels elements de treball de ferro, com les reixes. El més interessant del conjunt és una petita construcció de planta quadrangular, amb porta coronada amb timpà llis, sobre la que hi ha un respirall circular calat. Està coberta amb teulada a quatre aigües amb escaquejat vermell i blanc i juntes de ceràmica vidrada en verd, a l'igual que el cràter que hi ha al coronament. Destaca també, el ràfec format per la imbricació de diverses filades de caps de totxo pla formant una volada de coberta potent, amb motiu formal d'escaquejat. La funcionalitat és la de pou per a donar aigua als safareigs construïts al seu costat (avui piscina) i el conjunt de cases. La data és de 1906.</p> | 08274-111 | Camí rural a les Cases Noves | <p>Josep Balaguer i de Bruguera era un gran propietari rural al municipi de Súria, qui tot i que vivia a Barcelona, venia a estiuejar a Súria amb la seva família i amics. S'estatjaven a la casa de la seva propietat anomenada Cases Noves d'en Balaguer, de construcció relativa moderna (1844, segons una llinda del portal). Balaguer va promoure la arribada del telèfon al poble, i havia tingut un dels primers cotxes elèctrics de Barcelona. Segons la visió local d'aquest personatge, es tractava d'un hisendat, socialment molt generós que es desprenia fàcilment de les coses. Va vendre els terrenys de l'actual ajuntament i antigues escoles molt bé de preu. Pels volts de la dècada de 1920, jugant a la borsa, amb un període curt de temps va quedar arruïnat. Paral·lelament, s'anava venent les propietats de la finca de Súria, que amb el creixement del poble arran del descobriment de la potassa, agafaven la condició de terreny urbà. La gran propietat de Súria era la legítima procedent de les propietats del seu pare. La seva dona, Sofia Rabassa i Dalmau, era de família senyorial. Hi ha la tradició que van fer una gran fortuna a Amèrica i que en un assalt de pirates mentre s'adreçaven al port de Pineda de Mar van perdre tot l'or que portaven (PERAMIQUEL, 2000). En un cens de 1877 apareix com a 'Cases Noves d'en Balaguer', amb dues edificacions d'un i tres pisos, una habitada i l'altre no. Cap el 1920 compra la casa el masover Mateu Castellà Camprubí.</p> | 41.8311657,1.7593014 | 396976 | 4631776 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151350.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67155 | Mas Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pujol | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>MAS PUJOL (1973) Mas Pujol: mil anys d'història, Full mecanografiat, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIV-XXI | Restaurada entre l'any 1969 i 1971. La zona de les tines s'ha elevat en la darrera restauració i s'ha convertit en una torre merletada. | <p>Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, turriforme, fortificada abans del segle XIX, mitjançant una bateria de sis troneres a la façana Est i una altra prop de la cantonada de la façana Sud. En aquesta darrera façana existeix una rafa per a reforç de la construcció. Destaca, a la façana Est, una finestra gòtica geminada a la que manca la columneta central. Al peu d'aquesta mateixa façana s'observa l'arrencament de dos murs, avui desapareguts, que devien correspondre a una construcció annexa. La casa ha estat molt reformada, especialment, entre 1969 i 1971. Avui dia, als voltants de la casa hi ha espais ajardinats en petites terrasses. A la zona NE existeixen dues tines bessones, avui dia elevades formant una torre merletada, ocupades, respectivament pel rebost i la cuina de la vivenda actual.</p> | 08274-112 | Camí rural al mas Pujol | <p>L'any 1023, mas Pujol és fortí de vigilància dels senyors de Súria. Entre els anys 1186 i 1281, passa dels senyors feudals Arbert a Guillem, d'aquest a Ramon d'Òdena i d'aquest a P. de Plaixats (MAS PUJOL, 1973). Durant l'època moderna va patir un cert decaiment generalitzat al país. Com a masoveria conreava les terres que tenia al voltant (MAS PUJOL, 1973). En un cens de 1877 apareix com a 'masia de dos pisos, habitada'. Existeix una corranda popular que fa referència a aquest mas 'Costafreda, la Taberna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedàs / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò). La masia pertanyia al mas Costafreda, utilitzant-se fins a la dècada de 1960 com a lloc de cria de bestiar. Els actuals propietaris, la família Reguant, van comprar aquest mas cap el 1960-1964, pertanyent fins aleshores a la família Castellans.</p> | 41.8232368,1.7458582 | 395847 | 4630911 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67155-foto-08274-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Pel jardí i voltants de la casa, com a decoració moble existeixen diversos elements constructius i de pedra de la masia de Costafreda, com rodes i pedres de premsa, una boixera, etc. En la revisió del Mapa de patrimoni feta l'any 2021 no s'hi ha pogut accedir. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67156 | Estendard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard | XX | Conservat en la seva caixa d'embalatge original. | <p>Ensenya corporativa de l'entitat 'Orfeó Surienc' en la que el drap brodat penja d'una vara de fusta. La part superior, presenta forma de remat floral metàl·lic. Es fet de vellut i seda. A la cara anterior apareix, brodada, la següent anotació: 'Orfeó / Surienc' sobre una senyera catalana i acompanyada a la part superior per una imatge circular amb les cases del poble i a la part inferior per una lira, mentre que a la cara posterior es llegeix el següent 'Súria / Any / 1916', a sobre d'una bandera espanyola Al centre, presenta un motiu decoratiu típic modernista. Al dors de la barra, també brodada, apareix en petit la següent nota 'Almacenes y Taller / JORBA / Manresa - Barcelona'. D'altra banda, es conserva una cinta que acompanya l'estendard. És també del mateix estil modernista i acaba rematada en la creu de Sant Jordi. Així mateix, hi ha una fotografia de tots els membres de l'orfeó amb la dedicatòria 'L'Orfeó Suriense / a son mestre / Don Domingo Quinquer'. Sembla poder-se datar cap els anys 1920.</p> | 08274-113 | Ajuntament de Súria, C/ Ernest Solvay, 13 | <p>L'estendard era de la família Quinquer, els quals quan van marxar de Súria, amb destí a Caudete, el van regalar a la Biblioteca de Súria.</p> | 41.8310389,1.7543038 | 396561 | 4631767 | 1916 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131225.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Magatzems Jorba | 105|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67157 | Riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-tordell-0 | <p>BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat.</p> <p>GOMIS, Cels (s.d.) Geografia General de Catalunya. Provincia de Barcelona CARRERAS I CANDI, F (Director). Barcelona, Albert Martín, editor</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | Té força pressió humana | <p>La riera del Tordell segueix, aproximadament, el traçat de la falla del mateix nom. El sentit general del curs del torrent és NE-SO, amb els extrems N-S, el que li dona aspecte de 'S'. Marca el límit del terme municipal en el sector de Solivella fins el pont de Barquets, lloc per on penetra al municipi. Passa per sota Torroella i Garges, on l'erosió de la riera ha creat un important balç, des del que es té una bona visió sobre el pont de Gallifa, fet l'any 1913. Continua fins el mas Vilella, una mica més avall del qual ha gairebé destruït un forn de ceràmica, conegut com 'els ulls del mussol', per la secció que ha quedat a la paret sobre la riera. Segueix pel barri del Joncarets (topònim provinent dels joncs de les riberes) i les Cases Noves fins arribar a la masia de Tordell, en una zona d'utilització de petites hortes, com les que es troben a la llera del Cardener. Un cop passada la carretera, el curs de la riera deriva cap el Sud fins trobar-se amb el Cardener. En aquesta zona, l'existència de la falla del Tordell fa que hi apareixi sal gema (GOMIS, s.d.). Aquesta proximitat a la superfície de la sal fa que siguin relativament freqüents els col·lapses o bòfies, consistents en un enfonsament sobtat d'una porció del terreny. S'ha declarat aquest lloc com a zona de protecció no explotable per a usos miners. La falla del Tordell es pot anar resseguint en diversos llocs de la riera, però en el mateix jardí de la Torreblanca, es pot veure amb molta claredat el pla de falla. A més, a la zona dels Tractets, sobre els Joncarets es el lloc on pot contemplar-se el pas dels glacis a la terrassa fluvial, amb la presència de blocs de hammada, alguns d'ells enfonsats en els guixos. Aquests es formen sobre les antigues terrasses fluvials, en règim desèrtic, creant unes capes de conglomerat. Al final de la riera hi ha un petit con de dejecció sobre el riu Cardener.</p> | 08274-114 | Vall de la riera del Tordell | <p>La primera vegada que apareix el topònim en la documentació escrita és en un precepte de confirmació de bens que el monestir de Santa Maria de Ripoll tenia a Sant Cugat del Racó (Castelladral), datat el 24 d'agost del 938. S'esmenta allí, per límit d'aquesta parròquia la riera de Tordell (REGUANT, 1988). Cap a l'any 1855 el Sr. Quinquer, que era l'amo de les 'hortes del Pla del Salí' va demanar a la comunitat de Regants autorització per aixecar un metre el nivell del rec gran en el tram proper a la desembocadura al riu. Se li va concedir la llicència que demanava i ell va construir un rec en sifó per sota la riera de Tordell que encara subsisteix i rega tota aquella zona (BREU HISTÒRIA, s.d.). L'any 1913 es va fer el pont que porta des de Torroella a Gallifa. Aquest va ser fet per l'arquitecte Magí Gallifa, fill del propietari del mas Bosc, segons consta en un bloc del pont. El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8392619,1.7724505 | 398081 | 4632658 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67157-20210428130111.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67158 | La Llanterna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llanterna | <p>PUIG I RAFART, Pere (1989) Programa d'actes dels 100 anys de la Societat Coral La Llanterna 1889-1989 , La Llanterna. PULIDO, Sílvia; GALERA, Cristina (1999) La Llanterna. Fundada l'any 1889, Treball mecanografiat</p> | XIX-XX | <p>L'estructura d'aquesta associació de caire musical, es composa d'un president, un vice-president, un secretari, un vice-secretari, un caixer, dos vocals i els socis, que segons els estatuts, poden ser de cant, de número, protectors i honorífics. Actualment l'entitat té tres estendards. El més antic és de 1894, el segon és del 1964, fet amb motiu del 75 aniversari, on es veu com un miner i un pagès es donen la mà, i el tercer es un banderí. Aquest darrer, més petit, de color verd, amb la llegenda 'S.C. La Llanterna, Súria 1983'. Existeixen tres llibres d'actes, dels quals no s'ha pogut accedir al primer i tercer. El segon té com a dates límit el 24 de setembre de 1925 a octubre de 1983. A més la societat compta amb una col·lecció de medalles, plaques, copes i fotografies que han anat aplegant al llarg de la seva història. A la societat es conserva el model en terracuita del monument a Clavé.</p> | 08274-115 | C/ Domènec Quinquer, 25 08260-SÚRIA | <p>L'any 1889, un grup de suriencs afeccionats al cant, van formar una agrupació que denominaren 'El Barreló', sobrenom d'un de la colla, i tots els dies festius es trobaven al cafè el Gresol, del C/ Sant Jaume 31 1er. El 1890 canvien el nom i es constitueixen en societat sota el nom de 'La Llanterna' rememorant així la famosa dita 'Si aneu a Súria, porteu llanterna'. L'any 1894, Josep Gallart, de cal Calaf, vocal i diputat a les Corts, lliurà a la coral un nou estendard brodat per les seves dues filles, per a suplir el petit pendó que es portava fins el moment, això va succeir per les caramelles de la Pasqua d'aquell any. L'any següent, la societat ingressa a la Federació de Cors de Clavé. Un aspecte a tenir en conta sobre l'associació, és la existència en el seu si d'uns petits serveis d'assistència sanitària, ja que d'entre moltes de les seves activitats, la societat va fundar l'any 1911, una 'mútua d'enfermetat' pels seus socis, que perdurà fins el 1938. El 25 de juliol de 1925 es va inaugurar el Monument a Clavé, que fou un dels primers de tot Catalunya. El setembre d'aquell any es va fundar una escola nocturna per als socis i els seus fills, dirigida per l'administratiu de les mines Sr. Narcís Castells. Durant la Guerra Civil, la societat va participar en festivals benèfics per als hospitals de sang. Desprès de la guerra, es van reprendre les activitats l'any 1948, amb una excursió en la que el dinar per als 128 assistents va ser fet pel soci Sr. Francesc Cuadrench i Trulls. L'any 1964 es va celebrar el 75 aniversari, estrenant-se un nou estendard, costejat totalment per l'entitat. Es va fer una trobada a la que van assistir 10 societats claverianes del Bages i Berguedà i 22 estendards de corals de tot Catalunya. També s'homenatjà els 12 socis més antics. El maig de 1966 la Llanterna va proposa a l'Ajuntament que s'homenatgés el Sr. Salvador Perarnau. L'any 1974 van participar en l a 'Embajada Artístico - Cultural Catalana' patrocinada pel Ministerio de Información y Turismo actuant a Andalusia i Alacant. . El 1975 la societat va organitzar la Festa Major de Súria i el 50 aniversari de l'erecció del Monument a Clavé. Cal remarcar que sempre ha cantat a les Caramelles, a més d'haver participat en les trobades dels cors de Clavé a Catalunya i fora d'ella. Amb motiu del centenari, amb lletra de Pere Pons i música de Ricard Viladesau, es va estrenar una sardana com a homenatge que l'agrupació sardanista de Súria va oferir el dia 29 d'octubre de 1989, durant els actes del ' XVIII Aplec de la Sardana', amb intervenció de la coral 'Bell Repòs' i la cobla 'La Principal de la Bisbal' (PULIDO, GALERA, 1999).</p> | 41.8297800,1.7509700 | 396282 | 4631631 | 1889 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67158-foto-08274-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Cultural | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67159 | Riera d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dhortons | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> | Es conserven prou bé els paratges naturals i humanitzats de forma tradicional. Es van afegint els restes desfets de la cinta transportadora de la mina als horts, fet aquest que fa perillar la sintonia natural del conjunt paisatgístic. | <p>La riera d'Hortons discorre per la part Oest del terme municipal en sentit N-S, fins que desemboca al riu Cardener al barri de cal Trist. Al llarg de la riera hi ha diversos accidents geogràfics marcats amb topònim propi, com és el cas dels gorgs: el Gorg de l'Olla i el Toll dels Encantats relacionats amb el llegendari de Súria i també el Gorg de la Coll. Al curs mig es troba la resclosa de cal Planés. Aquesta petita obra hidràulica deriva l'aigua de la riera per un petit rec de pedra per la banda esquerra (abans sembla que ho feia per la banda dreta). També es pot veure dos forats excavats a la roca, que segurament marquen l'indret d'una antiga resclosa de fusta, en aquest mateix lloc. Seguint el curs de la riera hi han exemplars de saüc, alzina, pi, salze, roser silvestre, pollancre, boix, canyís, olivera, figuera, llorer, arbres fruiters i, sobre tot, les espècies conreades en les petites hortes en explotació. El paisatge, especialment, a la part més propera a cal Trist es troba fortament humanitzat existint sistemes d'explotació tradicional, que fan que constitueixi un entorn natural molt agradable als sentits. També, seguint el curs de la riera, i moltes vegades, confonent-se amb ella mateixa, hi ha un camí, que en alguns trams està empedrat.</p> | 08274-116 | Vall de la riera d'Hortons | <p>Una llegenda diu que al gorg de l'Olla anaven a cercar l'aigua els habitants de cal Banyes per a usos domèstics, però hi hagué una greu sequera que es perllongà durant set anys, durant els quals la única possibilitat d'obtenir aigua era llençant al clot una olla amb una corda, perquè arribés al fons, d'aquí el seu nom (LOSADA, 2000). Al toll dels Encantats, el nom sembla provenir d'una llegenda que diu que se senten veus a l'apropar-se. Diuen que una vegada fa molts anys, va anar a aquest toll un pescador i, sembla ser, que quan va tirar la canya una veu li va dir 'Tira la canya que tiraràs, que amb la canya no em pescaràs', l'home tot estranyat va pescar un peix i quan l'anava a posar al foc, va sentir les mateixes paraules que va escoltar quan era al toll pescant. (LOSADA, 2000).</p> | 41.8443200,1.7491400 | 396154 | 4633248 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67159-20210630160235.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es diu que el seu nom prové del seu aprofitament pel regatge dels horts (LOSADA, 2000) també rebia el nom de 'la vall dels gitanos' (Informació oral d'Isidre Suades). Hi ha un lloc dit 'Farrera', que probablement vingui d'una explotació de ferro. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67160 | Cases del Samuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-samunta | <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> | XIV-XXI | <p>Conjunt edificat format per tres cases principals: cal Mariano, cal Rei i cal Planés amb construccions accessòries interessants. Ocupen un petit collet en forma d'esquena d'ase que domina la riera d'Hortons i el sector del Quer. L'element més antic que es pot veure al lloc, consisteix en una finestreta romànica, encara que possiblement portada d'un altre lloc, que es troba a cal Planés. L'element 'in situ' més antic és un arc gòtic a cal Rei. De tota manera, el gruix principal d'edificacions és del segle XVIII, segons es pot veure per les llindes de les portes. Entre les construccions auxiliars destaquen el trull de cal Planés i la pallissa i la tina de cal Mariano. S'ha de destacar amés una gran alzina que pertany a Cal Planés.</p> | 08274-117 | Camí rural a les cases del Samontà | 41.8573540,1.7521517 | 396425 | 4634691 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67160-20210527162332.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | L'abundància de boscos en aquesta zona persisteix en topònims com 'les Rouredes', 'les Alzinedes' o 'el bosc de cal Mariano' (LOSADA, 2000) | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67161 | Cal Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreno-0 | XIX-XX | <p>Masia amb dos cossos principals d'edificació rectangulars units, que presenta una cisterna d'obra al costat de l'escala del cos principal. Aquest està fet amb maçoneria irregular i coberta a dues vessants. Té dos pisos i presenta adossada la segona construcció, amb murs de maçoneria irregular, recrescuts amb totxo i coberta a una vessant. Una tercera construcció s'adossa a les altres dues en el punt d'unió d'ambdues al costat de la cisterna. A mà dreta del camí, hi ha una bassa refeta amb totxo.</p> | 08274-118 | Camí rural a les Cabanasses | <p>En un cens de 1877 apareix com masia habitada de dos pisos</p> | 41.8420757,1.7549040 | 396628 | 4632992 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67161-foto-08274-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67161-foto-08274-118-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'hi ha pogut accedir. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67162 | Cal Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cebria | <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb tres pisos d'alçada amb un afegit al costat SO. Murs de maçoneria irregular. Presenta a l'últim pis un assecador amb doble arc cobert per arc escarser. Coberta a doble vessant. Dona la impressió d'haver-se aixecat un pis més aquest segle.</p> | 08274-119 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>El 1814 era propietat de Bartomeu Sivila (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a masia amb dues edificacions, una d'un pis i l'altre de dos, una habitada i l'altre no. Sembla que el topònim correcte és Sabrià. Un antic propietari de la casa va ser Joan Sabrià (LOSADA, 2000).</p> | 41.8432285,1.7585313 | 396932 | 4633115 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67162-foto-08274-119-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | S'ha denegat l'accés a la finca | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67055 | Llegendari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendari-0 | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener-Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona.</p> <p>CALLEJO, Jesús (1994) Duendes, Madrid, EDAF, CALLEJO, Jesús (1996) Gnomos, Madrid, EDAF.</p> <p>CASANOVA, Joan; CREUS, Joan. (1998). 'Els petits éssers fantàstics: Inventari i recerca sobre l'origen del llegendari'. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 13, Novembre 1998, p. 140-143. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CLIMENT, Ramon (1973) 'El setge' Suria. Semanario de información Local, Núm. 1,121, pp. 1-2, Dia 06.10.1973, Manresa, Red Catalana de Prensa.</p> <p>GRIERA, Antoni (1935-1947) Tresor de la Llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, Barcelona, Edicions Catalunya.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>MARTÍN, C. et al. (1996) Llegendes i cantalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Manresa: Angle Editorial.</p> | <p>LLEGENDA DEL MIG MÓN. Hi ha diverses versions, però la creença més explicada actualment consisteix en que Deu comença a crear el món en aquest punt i quan acabà, uní en aquest indret tots dos extrems i el que es veu és la cicatriu d'aquesta unió (MARTIN et alií, 1996). LLEGENDA DE L'ORIGEN DE SÚRIA. Súria fou fundada pels moros que l'anomenaven Sória, i era regida per un rei. Passats molts anys, quan els moros ja havien estat foragitats, un surienc caigué presoner a Moreria. Quan el rei va assabentar-se que era de Súria, li digué que ell també ho era i que els cristians li havien usurpat el reialme. Li donà llibertat amb la condició que a Súria, al lloc on li va indicar, cerqués un document que acreditava el seu domini damunt la població. Tornat el presoner a Súria, cercà el document endebades. CASTELLANO, MASSANA, REGUANT, 1983). LLEGENDA DEL GORG DE L'OLLA . Al gorg de l'Olla anaven a cercar l'aigua per a us domèstic la gent que vivia a cal Banyes, però hi hagué una greu sequera que es perllongà durant set anys, durant els quals la única possibilitat d'obtenir aigua era llençant al clot una olla amb una corda, perquè arribés al fons, d'aquí segons la veu popular ve el seu nom (LOSADA, 2000). LLEGENDA DEL TOLL DELS ENCANTATS a la riera d'Hortons. El nom sembla provenir d'una llegenda que diu que se senten veus a l'apropar-se. Diuen que una vegada fa molts anys, va anar a aquest toll un pescador i, sembla ser, que quan va tirar la canya una veu li va dir 'Tira la canya que tiraràs, que amb la canya no em pescaràs', l'home tot estranyat va pescar un peix i quan l'anava a posar al foc, va sentir les mateixes paraules que quant estava al toll pescant (LOSADA, 2000). PETJADES DEL CAVALL DE SANT JAUME, Són molt nombroses les pedres que s'assenyalen com haver passat pel seu damunt el cavall de Sant Jordi o del rei en Jaume, i s'hi veuen els forats on la bèstia, i segons la tradició popular, en passar-hi deixà la petjada, que no són altra cosa que unes cavitats d'origen geològic de formes més o menys arrodonides, en les quals el poble vol veure el cop de pota de la bèstia (AMADES, 1929). PRESÈNCIA D'ÈSSERS FANTÀSTICS I DE CAIRE DIABÒLIC De la creença en aquests éssers també hi ha constància a Súria. De tot un conjunt estudiats a la bibliografia científica i classificats per Casanova i Creus (CASANOVA, CREUS, 1998) es coneixen al Bages per exemple, indicis de menairons. Lamentablement aquestes creences no han estat ben estudiades a Súria. En el transcurs del treball de camp dut a terme en aquest inventari s'ha detectat encara la creença. En aquest sentit, una informació oral parla de la visió a la casa del Muntet cap als anys 1920 d'un personatge 'baix i obscur que es va posar als peus del llit de dues nenes, però que es va esvair en el moment en que el seu pare va entrar a l'habitació. La mateixa informant, parla també d'una altra història a la mateixa casa: 'un dia (dins dels molts que passava alguna cosa estranya) en un llit on hi havia quatre nenes es veien nou peus'. A més, es tradició l'existència d'un llibre amb receptes i conjurs de caràcter sanador, encara que no se sap res sobre aquest particular (Informació proporcionada pel Sr. Eduard Zomeño, decembre de 1999). Resulta d'interès el fet de la recopilació duta a terme a Súria, en un treball de camp realitzat cap a la dècada de 1930. En aquest estudi va ser advertida la presencia de 'familians', o sigui, diables ficats a la llar o mals esperits (GRIERA, 1935-1947: V, 28). Lamentablement no se sap res més sobre informacions complementaries relatives a aspectes d'interès per a la catalogació d'aquestes entitats fantàstiques, com poden ser les seves obres o proeses, comportaments, capacitats, la manera de deslliurar-se'n, la seva rondallística, etc.</p> | 08274-12 | 41.8310400,1.7541200 | 396546 | 4631767 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | LLEGENDA DEL PLA DE PINYERS. En aquest lloc existeix la tradició oral de que una estela vertical marcava la situació d'un tresor (Informació oral d'Isidre Suades). LLEGENDA DE L'ERA DE LES BRUIXES, Lloc on no creix res, situat prop de les cases del Samuntà. Deien que era el lloc on sortien les bruixes per la nit. LLEGENDA DE LES MONEDES DE SANT SALVADOR DEL QUER. Ramon Giró, un antic fuster d'ofici, fou qui construí la fàbrica i colònia del Fusteret. La llegenda indica que un surienc presoner dels carlins va indicar per carta a la seva família el lloc on havia amagat unes monedes d'or que havien de servir per a pagar un rescat per alliberar-lo. Com que els parents no sabien llegir li van ensenyar la carta a Ramon Giró (el Fusteret) qui va enganyar a la família apoderant-se del tresoret, amagat al camí de l'ermita de Sant Salvador del Quer (REGUANT, 1997). De tota manera, la llegenda no sembla versemblant si tenim en compte que la tercera guerra carlina a la que es fa referència, va començar el 1872 i ja l'any anterior, o sigui, el l 1871 es van autoritzar dues preses amb els seus salts d'aigua, que mourien la seva fàbrica, en funcionament l'any següent (REGUANT, 1997). Una altra història oral relacionada amb la família Giró i monedes, consisteix en que cap a la dècada de 1940, els Giró, de cal Fusteret, al barri de Sant Jaume, van llençar al riu un matalàs vell, fet de fulles de blat de moro. La canalla del barri va rescatar-lo, el va obrir i va trobar algunes monedes d'or, les quals van fer servir per a fer-les saltar sobre l'aigua del riu (Informació oral cal Gal) LLEGENDA DEL MORO ENTERRAT Els cristians estaven defensant el castell, quant els cristians varen aconseguir trencar el setge i en la fugida, a les Cabanasses, va caure el cavall amb el cabdill àrab i van morir, enterrant-se ambdós al mateix lloc. La llegenda diu que en aquest lloc va sortir un gros oliver, que cada tardor donava mitja quartera d'olives d'un color verd vermellós que eren els colors del vestit i la capa que portaven el moro i el cavall (CLIMENT, 1973) LLEGENDA DE TORREMALÚS. Torremalús era un hostal on s'hostatjaven viatgers i traginers i es comentava que alguns d'ells havien desaparegut misteriosament. Un dia es va allotjar un jove que portava forces diners i la criada el va advertir de que si s'hi quedava el matarien per robar-los-hi. Sembla ser que eren els amos els autors de les desaparicions deixant caure un gran pes al llit on dormien els viatgers. La criada li va demanar que l'ajudés a escapar-se i així se salvarien tots dos. (MARTÍN et alií, 1996). | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||||
| 67163 | Cal Belga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-belga | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos adossats disposats en forma de 'L', amb construccions auxiliars annexes. Aquests cossos principals estan dedicats a habitatge i presenten murs de maçoneria irregular recrescuts amb totxo. La coberta és a una i dues vessants.</p> | 08274-120 | Camí rural a cal Belga | <p>Una inscripció sobre la porta ofereix la data de '1852' (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Al cens de 1860 apareix com una edificació de dos pisos (REGUANT, CASTELLANO, 1980).i en el de 1877 com masia habitada, també de dos pisos. Els seus amos s'ocupaven de l'ermita vella de Sant Salvador del Quer, per això hi ha un camí que hi mena.</p> | 41.8439669,1.7554431 | 396676 | 4633201 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67163-20210527121843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67163-20210527121714.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67164 | Cal Gaudó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaudo | <p>CASAREAL, Arnaldo de (1940) Historia de la imagen y ermita de San Salvador que se venera en la villa de Suria, Manresa</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | <p>Masia de dos pisos i golfes de planta basilical, amb un pou a la part posterior, del que se sap que es va construir l'any 1927. Actualment destaca en la fesomia de la façana una porxo format per un parell de dobles arcades de mig punt superposades, amb una pilastra central. Els paraments de l'edifici han estat relativament reformats i presenten els arrebossats repicats, gairebé en la seva totalitat. Presenta, a més, diferents construccions auxiliars. Al seu interior, els seus propietaris, conserven una màquina per a trinxar el raïm, una premsa de fusta i una tina rodona, a més d'altres eines i estris de picapedrer i propis de la pagesia.</p> | 08274-121 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>El document més antic trobat a la casa és del 1700 a on apareix el cognom Gaudó. Els amos actuals no duen aquest cognom, sinó Badia, encara que la propietat és dels seus avantpassats. El 1868 pertanyí a Joan Santamaría i tenia sis jornals de terra. En un cens de 1877 apareix com a masia habitada de dues plantes, i en el de1887 com habitada per onze persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Aquesta casa, tal vegada per estar al peu de Sant Salvador, se sap que ha estat molt relacionada amb l'ermita. Entre d'altres fets hi ha la constatació que la mare del propietari actual, l'any 1936 va rescatar el cap del Sant Crist de les cendres o bé que l'any 1953, l'era va ser el lloc de celebració de l'acabament del Via Crucis de Sant Salvador, fent-se una ballada de sardanes (REGUANT, 1993). A la casa es conserven alguns documents, com una àpoca a nom de Josep Badia, de l'any 1797 i una altra del 1846. Guarden les claus de l'ermita de Sant Salvador del Quer. Un altre personatge rellevant de la família va ser el 'pare Gaudó' (Salvador Badia Llovet) que va exercir de missioner a Xile.</p> | 41.8455256,1.7624195 | 397258 | 4633366 | XVIII-XX | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608130151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608125749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608130112.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El propietari de cal Gaudó pertany a una nissaga especialitzada en treballar la pedra seca. El Sr. Badia, conserva encara estris relacionats amb aquest ofici, com unes manuelles (que serveixen per fer córrer el roc fent d'alçaprem), una masseta amb mànec d'alzina, un mall, un perpal de dos caps diferents per arrencar pedra, un escalè, una pena (mall de punta prima), escarpa i punxó. D'entre altres treballs en pedra seca, ell i el seu pare van fer les barraques de can Sivila, la de la baixada a cal Cendra i una als Tractets, que tenia cabuda fins a dues avaries. El temps mitjà en fer una d'aquestes obres era de set a deu dies. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67165 | Cal Manyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyetes | XIX-XXI | <p>A la falda de la muntanya de Sant Salvador del Quer i al costat mateix de la carretera, s'hi troba aquesta masia de planta composada d'una edificació principal destinada a habitatge i una annexa. Ambdues posseeixen murs de maçoneria irregular. Respecte de l'edificació principal es tracta d'una casa de planta quadrangular sobre una terrassa artificial. Té tres pisos que presenten obertures adintellades. La teulada és a dues vessants.</p> | 08274-122 | Ctra. de Súria a Castelladral | 41.8461040,1.7634926 | 397348 | 4633428 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130354.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67166 | Cal Veremes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-veremes | XIX | En estat de ruïna avançat. | <p>Petita masia feta de maçoneria irregular, de planta rectangular amb un apèndix que li dona forma de 'L'. Originàriament tenia dues altures. A la zona de l'apèndix hi ha una tina, ara totalment coberta de palla. A la resta de l'edifici no es pot accedir a l'interior ja que la teulada s'ha ensorrat sobre la construcció, però encara es poden distingir diferents elements de maquinària de funcionalitat agrícola a l'interior com, per exemple, una màquina de batre. Al costat hi ha les restes d'una bassa amb parets de pedra i fang.</p> | 08274-123 | Camí rural a la masia del Quer | 41.8431168,1.7551331 | 396649 | 4633107 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-20210527120950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-20210527121002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-20210527121029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-foto-08274-123-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67167 | Trull de cal Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-planes | <p>CALDERS (1996) Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, Calders, Ajuntament de Calders.</p> | XIX | <p>Edificació exempta de planta poligonal a dos nivells. Al seu interior es conserva tot un conjunt d'elements, eines i construccions auxiliars relacionats amb la molturació de les olives i l'extracció de l'oli, com per exemple: base i moles còniques d'un molí de sang, conduccions de l'oli cap a la bassa de decantació, premsa de fusta amb cargol de ferro i base de pedra, un fogonet amb xemeneia i una caldera de coure on s'escalfava l'aigua del molí, cofins d'espart, barret de fusta, morralles o ulleres per l'ase, cassó de coure per a transvasar l'oli i una pala de fusta per a compactar la pasta d'oliva a les moles. Al seu voltant es conserven altres elements no relacionats amb aquesta petita indústria com una gramaera o banc de destriar el cànem o el lli, una mulassa, etc.</p> | 08274-124 | Les cases del Samuntà | <p>Al segle XVIII era relativament important en Súria el cultiu de les oliveres. En un escrit datat el 1780 del rector de la parròquia es pot llegir '(En) la villa de Sn. Cristóval de Suria (..) se cogen (..) de vino 3600 cargas, 50 de Azeite y 30 quintales de cáñamo'. Segons informació del propietari, Sr. Isidre Suades, aquest molí cal datar-lo cap el 1890. Recordava, així mateix, que va estar en actiu fins el 1936, quan es va tancar per causa de la guerra i, posteriorment, cap els anys 1950 va tornar a funcionar fins la dècada de 1960. A més de l'oli, el residu en forma de 'morques' es feia servir amb l'afegit de sosa per a obtenir sabó.</p> | 41.8568268,1.7521196 | 396421 | 4634633 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527174938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527180607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527190820.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67168 | Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barquets | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria. Informació oral José Rodríguez García (maig, 2000).</p> | XVI-XVIII | En estat d'abandó i ruïna avançat | <p>Conjunt edificat d'arquitectura popular, composat per un cos principal destinat a habitatge, de planta rectangular allargada i de tres pisos d'alçada. Al seu interior, d'accés impossible, es conserva el forn de pa, amb boca de gres, al costat del qual s'observa un cos cúbic, possiblement destinat a cisterna. Les portes i finestres presenten carreus i sembla que hi havia dos accessos, un per a persones i l'altre per animals. A l'oest del cos principal es manté dempeus una construcció auxiliar amb coberta a una vessant de maçoneria irregular, on s'inclouen fragments de teula, que semblen pertànyer a les del mateix tipus de les que es troben disseminades pels voltants i que semblen pertànyer a la coberta de l'edificació principal. Existeix, a més a més, un espai aplanat destinat segurament a era.</p> | 08274-125 | Camí a Solivella per Barquets, des de la carretera de Balsareny. | <p>Tant la tipologia constructiva com dos fragments de restes de vidre recollits al lloc durant la visita semblen indicar que ens trobem davant un mas d'època moderna (s. XVI-XVIII). Disposem de la notícia oral de que en aquest lloc s'hi ha recollit alguna moneda del segle XVI. El 1860, segons un cens, estava formada per una edificació d'un pis d'alçada a quatre km del centre de Súria. (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8585650,1.7789616 | 398652 | 4634794 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165231.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67169 | El Casalot de Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-tordell | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> | XIV | Coberta totalment enfonsada i manquen bona part dels paraments | <p>Construcció fortificada feta de maçoneria irregular amb la coberta totalment enrunada i de la que no es veuen restes. El cos principal té planta rectangular amb l'eix allargat en direcció NNE-SSO. A la façana SSO hi ha l'arrencament d'un arc de pedra, que deuria donar pas a un porxo. Al darrera d'aquest existeix un espai, que, originalment deuria haver estat dividit, a partir de les restes enrunades que s'observen. A la meitat E de la paret que dona al porxo abans esmentat hi ha quatre troneres i en el costat O una tina circular. A la paret SSE, en el seu costat S hi ha dues troneres més. A l'exterior de la construcció, pel seu costat SSE hi ha una paret paral·lela a la SSE de l'edifici, a uns dos metres de distancia. També a l'exterior, adossat a l'extrem N de la paret NNE, sembla endevinar-se un forn de pa.</p> | 08274-126 | Camí rural al pla del Casalot | <p>Josep Lladó situa la casa de la Serra, o sigui, el que després es va conèixer com Casalot del Tordell, al segle X i al costat de les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). En un cens de 1877 apareix com 'alqueria del Turdell', que consta de dos edificis d'un i tres pisos respectivament i que un està habitat i l'altre no. Per informació oral se sap que al segle XX va ser utilitzada com a pedrera.</p> | 41.8221472,1.7651934 | 397451 | 4630767 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120328.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Està separat de Cererols per la riera de Camprubí, torrent que passa per la dita rasa de la Serra. Aquí es localitza la font de la Serra, que va esdevenir salada per les filtracions de l'escombrera de la mina l'any 1978. | 119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67170 | Forn de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-gallifa | <p>MORALES, José Manuel (1986) 'Principals centres de producció ceràmica', Terres Cuites. La producció ceràmica a l'Hospitalet i el seu entorn, pp. 20-37, Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.</p> | XIX-XX | Es troba en força bon estat. Té problemes amb els refractaris, forces dels quals han estat arrencats. | <p>Forn circular de ceràmica, amb façana troncopiramidal, amb una terrassa posterior de planta triangular. A l'interior de la cambra de foc i als voltants hi ha totxos refractaris de la marca 'Cucurny', de les sèries A1 i A2. També es veuen, a l'interior, refractaris de la marca 'Churruca'.</p> | 08274-127 | Camí rural en terrenys del mas Bosc (Gallifa ) | <p>Respecte de la marca 'Cucurny', fabricant de part dels totxos amb que es va fer la cambra de foc, se sap que cap l'any 1840 ja gaudia de prestigi internacional. Amb certesa es conec que l'any 1869 estava instal·lada a l'Hospitalet de Llobregat. La seva principal fabricació era el refractari (gres salat). El 1930 l'empresa s'instal·la a Montmeló, desapareixent a finals de 1970 (MORALES, 1986).</p> | 41.8423246,1.7932980 | 399817 | 4632973 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67170-20210608135457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67170-20210608135508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67170-20210608135653.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A l'entorn no s'observen ni pedreres ni rebuigs del forn | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67171 | Clot de la Fossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-fossa | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener - Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona. Informació oral de Francesc Fàbrega.</p> | El munt de pedres ha desaparegut | <p>Es troba al costat del camí vell de Cererols per la riera de Bogadella, en una zona enclotada, ja prop de la riera i de l'hort del Lladó. La tradició oral assenyala que en aquest indret, quan la gent hi passava havia de tirar una pedra i resar un parenostre, de tal manera, que s'havia format un monticle de pedres, avui desaparegut com a conseqüència dels incendis i els treballs forestals. El topònim evoca un lloc relacionat, probablement, amb enterraments. Cal tenir present, a més, que no es troba massa lluny de la necròpolis de la vinya de cal Sendra.</p> | 08274-128 | Camí rural de Cererols a Bogadella | <p>Amades (1929), parla d'un costum encara viva quan la va publicar. Aquesta consistia en que 'al lloc on ha ocorregut una desgràcia, el passant tira una pedra en senyal de respecte i de condol per la víctima, si es vol estalviar de dir una oració per la seva ànima; però si prefereix dir l'oració no cal que tiri la pedreta'.</p> | 41.8142700,1.7696100 | 397805 | 4629887 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 67172 | Recs i hortes de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recs-i-hortes-de-suria | <p>BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria. SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | Es tracta d'un paisatge poc ordenat que es desvirtua amb l'utilització pels hortolans, d'elements de desfet de la mina, d'entre altres objectes. | <p>Les hortes de Súria, desenvolupades al costat del riu i dels canals i torrents es divideixen en sis zones principals: 1. Pla de les hortes. Té unes 20'4 Ha. Es travessat per 10 canalons d'aigua procedents del canal del molí. Els recs prenen la direcció de O a E i són recollits al capdavall pel rec gran i el de Tordell, els quals, tot baixant de N a S retornen les aigües sobrants al Cardener 2. El Pla del Salí. Té una superfície de 2'75 Ha. Les aigües per a regar són les del Rec Gran, les quals travessen la riera de Tordell en un tub de ferro. 3. Horta de Salipota. Aprofita les aigües del canal de la fàbrica Vella. Té una superfície de 2'5 Ha. Aquesta horta data dels anys 1860. 4. Pla del Ros. Té unes 2 Ha.; és el més recent de tots. L'aigua per tal de regar-lo s'obté del Cardener, tot enlairant-la amb una estació de bombeig. 5. Horta del Fusteret, amb una superfície 1'2 Ha., es regada per les aigües del canal de la fàbrica del mateix nom. Es pot datar a finals del segle XIX. 6. Horta de la Pobla. A prop dels restes del molí del mateix nom. Obté les aigües de la font de la Pobla i té una superfície de 0'6 Ha. Avui queda sota del pont de la variant de la Carretera Manresa - Cardona al seu pas per Súria. (SOLER, 1985).</p> | 08274-129 | Camins a les hortes | <p>L'horta sempre ha tingut la important funció d'abastar aliments a les famílies del poble (COTS, OBRADORS, PINZOLAS, 1991), constituint, antigament al costat de la vinya, una economia complementària al treball a la indústria tèxtil i a la mina. Abans de l'any 1500, el riu en arribar a l'actual plaça de Sant Joan es partia en dos: el braç dret baixava per l'actual llit, mentre que el braç esquerra passava entre l'actual carrer de Magí Fàbrega i la que avui és carretera, cap els horts de la Clota. Els dos braços es tornaven a unir una mica aigües avall d'on hi ha ara la depuradora, abans de la zona de les bombes de les mines L'any 1672, el castlà Tries va fer donació de la castlania a la comunitat del Miracle. Aquesta van començar la seva actuació desviant el riu i fent passar tot el corrent d'aigua cap on era el braç dret, que és el curs actual. Les obres es van fer mitjançant grans munts de pedres, tants que la zona es va conèixer com els Rastells, nom pel qual encara es denomina el barri que s'hi va anar edificant. D'aquest desviament del riu va venir el replantejament de la xarxa de recs, els principals dels quals, encara actualment estan en servei, excepte, els que van quedar enterrats per l'obertura dels carrers Pius Macià, Magí Fàbrega i Domènec Quinquer i Cortés (BREU HISTÒRIA, s.d.). El 1705 Joan Reguant i Boladeras, pare i Josep Reguant i Vilalta, fill fan la concessió de regat a perpetuïtat mitjançant l'aigua del canal del molí, creant-se la comunitat de regants i construint-se la xarxa de canals de regatge a la zona denominada 'Pla de les Hortes' ( BREU HISTÒRIA, s.d.). La nit del 17 de setembre de 1714, van acampar uns 8.000 homes de l'exercit de Felip V al pla de les hortes. Aquestes es dirigien cap a Cardona per a rendir-la (SOLER, 1985). Cap a l'any 1855, el Sr. Quinquer, que era l'amo de les 'hortes del Pla del Salí', va demanar a la comunitat de Regants autorització per aixecar un metre el nivell del rec gran en el tram proper a la desembocadura al riu. Se li va concedir la llicència que demanava i ell va construir un rec en sifó per sota la riera de Tordell que encara subsisteix i rega tota aquella zona (BREU HISTÒRIA, s.d.). L'any 1907, amb la forta riuada que va haver-hi, l'aigua va destrossar totes les hortes (SOLER, 1985).</p> | 41.8252813,1.7530656 | 396449 | 4631129 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67172-20210420154614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67172-20210420153805.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67056 | Pastisseria Azorin / Biadiu / La Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastisseria-azorin-biadiu-la-palma | XX | La botiga ha tancat. | <p>Pastisseria d'aire modernista que es troba enclavada als baixos d'un edifici de quatre pisos i golfes que presenta el seu accés principal pel carrer Àngel Guimerà. Del seu interior són de destacar elements com la decoració floral del sostre, les vitrines sota taulell, de vidre i bronze, les llums elèctriques modernistes i la de gas sobre la porta d'accés, així com el rellotge i tota la fusteria de pannells, armaris i calaixeres. Es conserva l'obrador complert amb l'utillatge original amb motlles de ceràmica esmaltada que formen el negatiu de figures de xocolata i codonyat i que representen fruites, cúpules, una granota, una rosa, etc.... També es guarden els llibres de comptes i la documentació de l'any 1915. Té una balança de marca 'Berkel' amb capacitat per a 20 kg.</p> | 08274-13 | Plaça Anselm Clavé, 1 | <p>L'actual pastisseria Azorín, va ser l'hereva de l'antiga Biadiu, de Jaume Biadiu Morera, abans de Ventureta o de 'La Palma', nom aquest últim que encara s'endevina al marbre del llindar de la porta. L'any 1915 ja era Biadiu, el qual també tenia una indústria, al C/ Born, 1 de Manresa, on fabricava xocolata i altres llaminadures. Venia en una pastisseria a Manresa i a la de Súria, l'adreça original de la qual era Carretera, 41. En aquest època venia no tan sols productes de pastisseria, si no també d'alimentació, especialment pasta per a sopa, codonyat, etc. a més de vins i licors, pasta, i a més a més també era drogueria. Encarregava les etiquetes a la fàbrica de cromos 'Friedrichs' de Barcelona. .El seu propietari actual, va entrar en el ofici com a aprenent de Biadiu, als vuit anys d'edat. Ell recorda l'existència d'un molí de sang que molia la xocolata en la pujada al carrer lateral. No sabem gran cosa de la història anterior a Biadiu. Actualment, es produeix brioixeria típica, com els coneguts 'préssecs'. Dins la pasta seca, tota feta a mà, destaquen les 'corasses', una mena de teula de forma plana.</p> | 41.8333107,1.7508253 | 396276 | 4632023 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67056-20210421163054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67056-20210421163139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67056-foto-08274-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67056-foto-08274-13-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67173 | Bust a Salvador Perarnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-a-salvador-perarnau | <p>FÀBREGA I SIVILA, Ramon (1993) 'Salvador Perarnau. Notes biogràfiques' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 105-111, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral d'en Josep Perarnau, gener de 2000.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XX | Existeix una còpia al barri del Fusteret, a cal Cabo, casa natal de Salvador Perarnau | <p>Es troba instal·lat al centre d'un petit jardí amb tres pins i una olivera. Es tracta d'un bust de bronze sobre peanya de pedra, que és un retrat del poeta surienc Salvador Perarnau i Canal. Es va instal·lar allà el 1995, però l'escultura està feta per l'artista Xavier Llovet el 1966.</p> | 08274-130 | Plaça de Salvador Perarnau | <p>Salvador Perarnau i Canal (Súria, 13.12.1895 - 10.01.1971) poeta, va nàixer a cal Cabo (aquesta casa te aquest nom per l'ofici d'un dels avantpassats, que era cabo dels Mossos d'Esquadra). Va estudiar al seminari de Vic des dels 10 fins els 18 anys. El 1918 l'Ajuntament va pagar l'impressió del seu primer llibre de poemes (REGUANT, 1997). Va treballar a les mines de Súria, a una asseguradora i com a sots-arxiver a Manresa, però aviat va marxar a Barcelona .Col·laborà a l'Esquella de la Torratxa' a l'època de Primo de Rivera i va acabar tres setmanes a la presó. Es va casar l'any 1932. Va exercir de funcionari de la Generalitat republicana, passant l'any 1939 a França, d'on va tornar l'any 1948, fent de professor de llatí i grec a l'Acadèmia Cots de Barcelona. Finalment, els darrers cincs anys de la seva vida els va passar a Súria, (FÀBREGA, 1993). Va ser nomenat mestre en 'Gai Saber', el 1929, guanyà l'Englantina i el 1935, la 'Flor Natural' i, a París, el 1965, la 'Viola d'Or'. Va rebre l'homenatge de tot el poble el desembre de l'any 1966</p> | 41.8312111,1.7544573 | 396574 | 4631786 | 1966 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67173-20210415130637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67173-20210415130615.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Xavier Llovet | El model d'argila i una còpia en bronze es conserven a Cal Cabo, al barri del Fusteret. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||
| 67174 | Barri dels Rastells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-dels-rastells | <p>BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat. SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria. Informació oral de Maria Alsina (maig, 2000).</p> | XIX-XX | Existeix força construcció de substitució i algunes reformes poc respectuoses | <p>El barri dels Rastells té forma trapezoïdal, definida, des de prop del pla de la Font, al marge dret de la carretera (sentit Manresa). Entre aquesta i el canal es troba aquest conjunt urbanístic, de forma trapezoïdal, amb personalitat pròpia, quedant tancat pel carrer de Pius Macià. Encara que ha sofert un procés de substitució d'edificis força important, conserva, avui dia, alguns edificis interessants. Carrers dignes de ser destacats al barri són els de Sant Josep, Magí Fàbrega, a més del carrer de Sant Bertran. El carrer de Sant Josep és dels més interessants, ja que hi ha cases que daten del 1890. Rep el nom d'una petita capella que té adossada a la paret la casa que fa cantonada al carrer González Solesio. El carrer de Magí Fàbrega és paral·lel a la carretera, podria ser un eix important però s'estreny al topar amb el carrer de Sant Bertran (SOLER, 1985). Destaquen algunes cases per la seva decoració de tipus modernista, com una decorada amb picadís al carrer de Magí Fàbrega, o la de Villa Carmen (C/ Pius Macià, 40), casa de veïns que té una façana modernista i que son exemples notables d'arquitectura d'aquest segle fora dels C/ González Solesio i Diputació. És també interessant, com arquitectura tradicional, les cases que fan cantonada entre el carrer de Sant Josep i el de Sant Bertran, encara que està sofrint un ràpid procés de substitució.</p> | 08274-131 | C/ González Solesio - c/ Ignasi Abadal - Av. Ajuntament | <p>L'any 1672, el castlà Tries va fer donació de la castlania a la comunitat del Miracle. Aquesta va començar la seva actuació desviant el riu i fent passar tot el corrent d'aigua cap on era el braç dret, que és el curs actual. Les obres es van fer mitjançant gran munts de pedres, tants que la zona es va conèixer com els Rastells, nom pel qual encara es diu al barri que s'hi va anar edificant (BREU HISTÒRIA, s.d.). En aquest lloc s'hi van instal·lar diverses serradores de fusta i en la dècada de 1950 s'hi va construir el cinema 'Califòrnia' darrera el qual s'instal·larien després els safareigs públics, que segons informació oral, van ser pagats per subscripció entre les dones de Súria.</p> | 41.8303300,1.7514100 | 396320 | 4631692 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67174-20210420155140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67174-20210420162949.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67175 | Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada | <p>Informació oral d'Isidre Suades.</p> | Abandonada i tallada. Totalment envaïda per la vegetació. | <p>Camí ramader que venia d'Argençola i anava cap a Valls de Torroella pel mig de la muntanya, servint per arribar cap a Girona. Limitat a ambdós costats per sengles murs de pedra seca o marges i amb una amplada aproximada d'uns deu metres, que en el punt observat servien també de partió entre termes municipals, al costat d'una fita. Es troba al camp conegut com 'Reguer de cal Planés', on es collia el blat per al consum de la masia.</p> | 08274-132 | Sobre del camí actual de cal Planés a Riols | <p>A la conca mediterrània existeix una gran variació els hiverns freds i els llargs i calorosos estius. Aquesta circumstància natural força els animals a la recerca de les pastures altes a l'estiu i climes més temperats a l'hivern. Aquesta migració ha configurat un model particular de cultura pastoral: la transhumància. L'origen conegut d'aquesta pràctica es remunta a la Reconquesta quan es van consolidar els desplaçaments dels cavalls dels cristians. En el regnat d'Alfons VIII es van dictar disposicions relacionades amb el desplaçament de bestiar. És a partir de l'Edat Mitjana que es conformen a Espanya, definitivament, els tres grans sistemes de vies pecuàries o camins reials d'ovelles. És també l'època quan es constitueix el 'Honrado Concejo de la Mesta' o, senzillament , la Mesta, com a poderosa organització de propietaris i pastors d'ovelles merines migrants. El rei castellà Alfons X, en ple segle XII, confirma els seus privilegis per reial cèdula. Encara que existeix molta variabilitat entre els diversos sistemes de pasturatge, tant en el espai com en el temps, la cultura transhumant és comuna i similar a tots els països de l'arc mediterrani. La podem definir com un sistema de pasturatge consistent en el desplaçament alternatiu i periòdic dels ramats de bestiar entre dues regions de clima diferent. La presència d'aquesta activitat, però, no es pot considerar tan sols com un fet sectorial ramader. Ha creat una estructura social, religiosa, urbanística i jurídica; ha modelat el paisatge i ens ha deixat un ric patrimoni material i immaterial. En definitiva, els segles d'activitat transhumant han creat una autèntica cultura Hi ha indicis arqueològics que fan suposar l'existència de la transhumància molt abans de la romanització. Autors clàssics com Columela, Varró o Ciceró ens han legat abundants referències sobre els moviments ramaders. A Itàlia i Espanya han existit potents institucions com la Mesta i la Dogana que han regulat i organitzat l'activitat, atorgant nombrosos privilegis a ramaders i ramats. Europa es travessada per una àmplia xarxa de camins específics pastorals, per on han circulat al llarg dels segles els ramats en el seu pelegrinatge anyal.</p> | 41.8598100,1.7442300 | 395771 | 4634974 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67175-20210601155800.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67176 | Torre del Cable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cable | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Torre metàl·lica pintada de color groc de la que pengen dues vagonetes de transport de potassa. Es troba sobre una base de ciment. Presenta la següent llegenda al peu: 'En testimoni del transport miner'.</p> | 08274-133 | Passeig dels Joncarets | <p>L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses (o de Anna Maria) i el de Santa Bàrbara, amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes. Un precedent estava en el cable que partia de Cardona i del que encara queden, en alguns indrets del terme municipal, els peus de formigó sobre els que s'aixecaven les estructures metàl·liques d'aquest transportador aeri (REGUANT, 1997). Cal dir, també, que es tractava d'un transport perillós i amb pèrdues, especialment, els dies que bufava el vent, per la qual cosa calia tenir sempre vigilància tècnica..</p> | 41.8330788,1.7587317 | 396932 | 4631988 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67176-20210428120848.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67176-20210428120903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Com a dada curiosa, a la col·lecció del senyor Fulgenci Martínez Hernández, de Ca la Catarineta, i inventariat amb el número 35, es conserva un encenedor elèctric i de benzina que el col·leccionista va recollir d'entre la runa, al identificar-ho com a procedent de la cabina de control del cable. | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67177 | Font lluminosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-lluminosa | <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XX | <p>Font lluminosa amb quatre columnes de ciment, d'ordre dòric truncades a mig fust, que serveix de tancament a la plaça de Sant Joan, pel cantó del riu.</p> | 08274-134 | Plaça de Sant Joan | <p>Aquesta font substitueix a una altra, la qual tenia la funció de donar aigua a persones i animals. L'aigua d'aquesta provenia del costat de la muntanya, no del riu (SOLER, 1985). La plaça de Sant Joan antigament, es deia Pla de la Font i era el lloc de parada dels carruatges tibats per animals, funció continuada per l'estació d'autobusos (SOLER, 1985)</p> | 41.8318025,1.7499596 | 396202 | 4631857 | 1995 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67177-20210421180453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67177-20210421180544.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Hereus de Bohigas | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67178 | Can Riera de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-de-cererols | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | <p>Conjunt edificat composat per una edificació principal i altres construccions annexes. Es troba a poca distància en direcció NE del nucli principal de Cererols, sobre la riera de Camprubí i dominant el lloc dit el Pla. L'edifici principal presenta planta rectangular amb tres pisos, feta de maçoneria irregular i els vanos es troben recercats amb totxo vist, essent rematats en arc escarser o adintellats. Una inscripció sobre la porta amb la data de 1903, indica que en aquell moment es va procedir a una reforma. Des de fora s'endevina la existència, a dins del vestíbul, d'una porta de pedra. Pel costat SO hi ha una galeria a la primera planta, força reformada, que dona pas a un annex recent. Sobre el balcó principal existeix un Cor de Jesús de ferro fos fet a moltó (un altre de similars característiques hi ha al Poble Vell). A més de l'edifici principal hi ha una construcció per a animals i un galliner.</p> | 08274-135 | Camí rural a can Riera | <p>Josep Lladó situa al segle X aquesta casa, que denomina Vil·la, al costat de les següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). L'any 1330 hi ha un document que indica que Pere de Vil·la era conegut per Pere de Celerer. A partir de les afrontacions de terres dels Celerer amb el mas Oliveres, Lladó (1993D), arriba a la conclusió que aquest mas era l'actual can Riera. Segons Llado (1993D) i Reguant (1988) aquest mas Oliveres es tracta de ruïnes que es troben al Pla, a poca distància de can Riera. El 1317 Bartomeu de Torre, ciutadà manresà, compra el mas Oliveres (REGUANT, 1988). El 1390, Bartomeu Celerer, de Cererols, paga un cens a Pere d'Oliveres, per una peça de terra que afronta amb possessions d'aquest darrer (LLADÓ, 1993D). El 1860 constava de dues edificacions d'una i dues plantes respectivament, habitades, segons un cens d'aquell any (REGUANT, CASTELLANO, 1980), i el 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions, una d'un pis i l'altre de dos, una habitada i l'altre no. Deu anys més tard, i segons dades d'un altre cens, està habitada per quatre persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8200997,1.7694270 | 397800 | 4630534 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67178-20210512112243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67178-20210512112203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67178-20210512112131.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Els actuals masovers no han permès l'accés a l'edifici. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67179 | Villa Antonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonia-0 | XX | <p>Casa modernista de planta rectangular. La composició es bàsicament simètrica a la façana davantera i posterior. A la façana principal hi ha una porta flanquejada per sengles finestres, totes amb coberta adintellada. Destaca el capcer en forma de frontó entretallat amb el centre en forma d'oval. Al jardí es conserva mobiliari, entre el qual hi ha una antigua pedra de molí, una pila de pedra i un morter del mateix material. Al jardí hi ha un til·ler, un cedre del Líban, un avet, una olivera, fruiters, palmeres i flors diverses. A la façana posterior, dins d'una fornícula es conserven dues imatges de Sant Antoni i Sant Lluís? i al centre una petita imatge de la Moreneta.</p> | 08274-136 | Av. Santa Bàrbara entre c/ Barcelona i c/ Tarragona | <p>El nom antic de la finca és el de cal Soler</p> | 41.8316717,1.7527065 | 396430 | 4631839 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67179-20210420164314.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67179-20210420165658.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Al davant de la casa hi havia una serradora que era propietat de cal Soler, propietari també, de 'Villa Antònia'. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67180 | Cases de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-santa-maria | XIX-XX | Hi ha hagut abundant construcció de substitució i reforma de les façanes. | <p>Conjunt format per les cases de construcció tradicional del carrer Lleida cantonada carrer de Santa Bàrbara i plaça de Santa Maria, arribant al camp ras immediat a les ruïnes de Santa Maria Savila. Del conjunt destaca la casa número 4 de la plaça Santa Maria (cal Síndic, pronunciat Sendic o Sandic), la qual ha estat reformada recentment però conserva al seu interior elements tradicionals com dues tines, piques d'oli, un estable, la capelleta d'obra del menjador amb la imatge de Santa Maria i un rellotge de tipus 'Moret' fabricat a Manresa, etc. També destaca la casa número 45 del carrer Santa Bàrbara (casa Codina, antiga cal Que, segons informació oral d'Elvira Fíguls i Feliu), la qual conserva l'estructura constructiva tradicional, presentant inclús, al ràfec, la decoració de dents de llop, de la que resten pocs exemples al municipi. Les parets són de maçoneria irregular amb totxo als vanos. La porta, les finestres senzilles i dos balcons presenten cobertura per arc escarser fet de totxos i a la part superior de l'edifici hi ha un doble finestral (en part tapiat) amb columna central feta, també, de totxo, i coberta amb arc de mig punt.</p> | 08274-137 | C/ Lleida cantonada C/ Santa Bàrbara i plaça Santa Maria | <p>En un cens de 1877 apareix com a 'caseriu de Santa Maria ' de nou edificacions de tres pisos, habitats constantment.</p> | 41.8322078,1.7542825 | 396561 | 4631897 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67180-20210428112335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67180-20210428112201.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67181 | Casa de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-pobla | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> | XVIII-XIX | L'edifici ha caigut, quedant tan sols part de les parets perimetrals de l'edificació, la qual continuarà caient. | <p>Masia que originalment tenia tres pisos d'alçada que s'aixeca al costat del Camí Ral. Està composada per un volum principal de planta rectangular dividit fonamentalment en dos cossos enganxats, ja que s'observa com un s'adossa a l'altre. L'edifici es troba en estat de ruïna, havent caigut la runa sobre el mateix, la qual cosa impedeix fer majors precisions en la distribució interior. Al sud de l'edifici s'observa que hi havia una era pavimentada amb cairons al seu costat SO i amb pedra al SE Les obertures tenen els muntants i els arcs escarsers superiors fets amb totxo. Al costat N de l'edifici hi passa una rasa, que també travessa, per sota, el Camí Ral. Al costat O s'observa un petit afegit on hi havia una tina, a la que s'hi accedia per una escala. També s'observa un forn de pa. Per informació oral se sap que a més hi havia una cisterna. Malgrat l'estat de ruïna que conserva, a la part posterior s'hi conserva una cambra coberta amb volta de canó de pedra.</p> | 08274-138 | Camí Ral | <p>No se sap la data de construcció de les edificacions que avui es poden ver. Cap el 1700 existeix un document a l'arxiu del mas Reguant en el que es fa referència al pagament d'uns 'censos de la compra de la casa i heretat de la pobla', per la qual cosa es de suposar que aquesta casa al menys al finalitzar el segle XVII ja existia. El 1705, es cita que el molí del 'manso de la Pobla' depèn de la família Reguant (REGUANT, s.d.). En un cens de 1860 constava d'un edifici de tres pisos, el 1868 l'indret figura com a 'casa i parte de tierra de cinc cuarteras de La Pobla, de Buenaventura Ferrer' (REGUANT, CASTELLANO, 1980) i el 1877 apareix com a 'alqueria de tres pisos, habitada por 6 personas'.</p> | 41.8099028,1.7594430 | 396954 | 4629414 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-20210415144715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-20210415144840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-20210415144904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-foto-08274-138-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Sobre aquesta casa existeixen diverses informacions provinents de la tradició oral: una diu que aquesta casa mai es va habitar i l'altra, que es tractaria de dues construccions, l'una feta al costat de l'altre i que tan sols es va habitar l'antiga. A Reguant es conserva el peu de paller de la casa de la Pobla. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67182 | Molí de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pobla | <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> | Totalment enrunat. Es veuen carreus que marquen un desnivell d'uns dos metres sobre la llera del riu. | <p>De l'antic molí tan sols resta un cos de planta aproximadament rectangular, a una alçada estimada d'uns dos metres, al qual s'han anat adossant altres murs i construccions fets, sens dubte, amb la pedra aprofitada de l'edifici primitiu del molí. A escassos metres es troba la font del molí, en un lloc de difícil accés ple de canyís, i que les obres de la carretera han gairebé destruït. En el llit del riu Cardener, aigües amunt, segons informació oral, en èpoques de sequera, es pot veure, encara, la marca feta per la resclosa de fusta que servia per a donar cabal a la maquinaria hidràulica. El lloc sobre on s'han de trobar enterrades les restes del molí està aprofitat ara com a horta elevada. Darrera s'eleva un camí que arriba fins al camí ral i des d'allí es comunica amb la casa de la Pobla, possiblement residència dels moliners.</p> | 08274-139 | Camí a la llera del Cardener | <p>No se sap ben bé l'aplicació o aplicacions d'aquest molí. El 1683 i segons un document conservat a l'arxiu del mas Reguant, dit molí apareix pagant un censal d'oli 'per lo dia de nadal a l'arxiprestat de l'Estany'. L'any 1683 s'esmenta a la documentació: 'Joan Reguant, pagès del molí del terme de Súria' que capbreva el 'molí dit la Pobla', aquest pagarà una quartera d'oli menys una lliura El 1705, el molí de la Pobla depèn de la família Reguant (REGUANT, s.d.). El 1725, en un litigi, es resol que Joan Reguant i el seu fill Joseph Reguant i Boladeras no paguessin ni pel 'Molí de Reguant' ni 'per lo molí de pertenencia del Mas de la Pobla'. El fet de que no aparegui aquesta edificació en el cens del 1877, es possible que indiqui que en aquesta data el molí ja estava arruïnat.</p> | 41.8116534,1.7599980 | 397003 | 4629607 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130637.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67057 | Salipota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salipota | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XIII-XX | <p>Conjunt edificat que consta de tres cossos principals. El que sembla anterior a la resta està situat a l'Oest, presentant a la seva façana Nord dos elements antics, com són una porta de carreus de gres vermell i, a la cantonada NO, una mena de tronera feta també de carreus. El conjunt ha sofert diferents reedificacions, destacant una galeria-assecador, amb dobles arcades superposades a la façana Sud i un porxo cobert amb volta de pedra que dona accés a l'entrada principal de la casa i a les edificacions auxiliars destinades a ús avícola. De la segona, on es troben les golfes, resulta d'interès, des d'un punt de vista de cultura popular uns elements ceràmics embotits al mur E, que serveixen com a nius. La teulada ha estat molt modificada i no resten elements antics. A les habitacions auxiliars, situades a la planta baixa i soterrani, destaquen el celler amb dues tines grans, amb boixa, per trepitjar el raïm i vint més, de ciment, de principis del segle XX, per emmagatzematge de vi. També existeixen piques d'oli, com a senyal d'un antic trull, del que es van trobar evidències al fer unes reformes. Destaca, així mateix, una caldera per a fer vi blanc per a postres i elements, eines i estris com una bomba per a trafegar el vi, una màquina de trepitjar el raïm de marca 'FLORENÇAC', una premsa, etc. Es poden assenyalar també l'existència d'un pou i les rajoles d'una era, que estava a la façana Nord, la qual es va desmuntar i reaprofitar, trobant-se actualment a la façana oposada.</p> | 08274-14 | C. Sant Mateu de Bages | <p>La data de 1274 es menciona com la més antiga de la masia (SOLER, 1985). El vescomte de Cardona compra per 80 sous una peça de terra al costat de l'església el 30 de desembre de 1319 i les masies de Salipota i d'en Pere Mulner el 1320 (REGUANT, 1988). El 1573 la vídua Joana Salipota fa celebrar cinc misses de rèquiem per la seva ànima a la capella de Santa Maria sa Vila (abans de Santa Maria i Sant Bartomeu). Deu anys més tard, el Dijous Llarder de 1583 hi hagué un enfrontament entre gent de Súria i uns bandolers capitanejats per Pere Pau, en el torrent de can Torres, del qual resultà mort el cap dels bandolers i l'hereu de Salipota, entre els de Súria (REGUANT, 1988). El 1868 era propietat de Josep Canudas Subirana i Salipota. El 1887 estava habitada per vuit persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). El 1871 la masia devia comptar amb un bosc d'alzines. En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. Quan va tenir lloc la epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren especialment, d'entre altres, de l'amo d'aquesta masia (REGUANT, 1988). El cognom Salipota es va perdre, quant la pubilla va entroncar per matrimoni amb el cognom Canudes en el segle XIX. El 1871, en uns capítols matrimonials es diu que les terres de la masia tenien 59 Ha. d'extensió i que afrontaven amb les terres del Pujol, a l'E, amb les de Costafreda, al S i a l'O amb el mas Riera i amb les de can Sivila de la Roca al N, valorant-se la propietat en 48.000 pta. (REGUANT, s.d.).</p> | 41.8350826,1.7462104 | 395895 | 4632225 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67057-20210429123408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67057-20210429123827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67057-20210429125209.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | La masia dona el seu nom a un barri que va néixer el 1959 amb motiu de la construcció d'un grup d'habitatges socials per als treballadors de les mines (REGUANT, 1988). Hi ha objectes interessants provinents d'aquesta masia dipositats al Museu de l'Avi, com a unes teules, datades el 1838 i fabricades pel teuler Josep Soler de Serrateix, fotografiades a l'exposició 'Súria incògnita' (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Una d'elles porta inscrita una oració i l'altre un dibuix fet pel fabricant. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67183 | Barraca del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-llado-0 | <p>BALLBÈ I BOADA (1992) Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX | En molt mal estat, Segurament la resta de la data, es troba al terra, entre les runes de l'enderroc. | <p>Es tracta d'un conjunt de tina, barraca i un petit recinte adossats. Estan construïts en maçoneria irregular amb carreus a la porta i cantonades de la barraca. La llinda de la porta està datada el 18..(?), no podent-se donar major precisió ja que s'ha trencat la part final de la mateixa. La planta és irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular i genera un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta excèntrica. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La seva impermeabilització es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. S'adossa a una construcció de planta aproximadament quadrada de dos pisos. El segon presenta un accés elevat, per on s'entrava la verema i s'abocava als brescats de fusta que anaven encaixats a la tina que es troba a la primera planta. Aquesta està feta amb morter de calç i recoberta internament amb rajoles envernissades de marró de 40 X 40 cm aprox. que la impermeabilitzen. Està coberta per una volta de filades de rajoles. A l'oest es troba un petit recinte que protegeix l'accés a la mateixa i que, tal vegada, serviria com a magatzem.</p> | 08274-140 | Camí rural des de Bogadella | <p>És aquesta una associació constructiva molt poc habitual a Súria, però pròpia d'alguns llocs del Bages. Aquesta associació al mig del camp és el reflex d'una expansió important del conreu i aprofitament de la vinya abans de la fil·loxera. Tenint en compte la data incompleta de la llinda de la porta de la barraca, aquesta edificació va ser alçada al segle XIX, però no se sap rés més, ni de la seva propietat ni d'altres aspectes particulars de la seva utilització, apart del fet de ser usada com a lloc on es trepitjava el raïm (la tina) i d'aixopluc magatzem d'eines o habitació per estar-s'hi alguna nit en el temps de la verema.</p> | 41.8097802,1.7741607 | 398176 | 4629383 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728110803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728110834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111109.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67184 | El Pla de les Garses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-les-garses | <p>LLADÓ, Josep (1993B) 'Unes vies romanes?' extret del 'Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages', núm. 131 (1929) pp. 329-331 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 15-18, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | El lloc ha estat reduït a l'estat de mota, per la qual cosa es fa molt difícil dir quelcom de l'interior. | <p>Mota artificial de forma aproximadament circular, constituïda per materials d'un enderroc (pedres i algun carreu). Les dimensions són entorn dels 11 o 12 metres de diàmetre i uns 2'5 metres d'alt sobre la plana circumdant. L'extensió d'arbres i bardisses impedeix l'accés a l'interior. Als voltants no es veu cap tipus de material ceràmic arqueològic.</p> | 08274-141 | Camí rural des de Cererols | <p>Les informacions actuals no permeten fer cap afirmació taxativa. De tota manera, Lladó, abans de la Guerra Civil de 1936 (1993B i D) relacionava les vies amb els topònims Colomer i Estrada, pensant que podien pertànyer a una via romana 'estrada' i a un columbari 'colomer'. Creia que el topònim Estrada calia situar-lo al lloc de la Plana (que seria el Pla) i Colomer, al Camp Colomer, indicant que en aquest lloc s'hi veien construccions antigues fins poc abans de 1932. En aquell moment deia que encara es podien veure restes d'un columbari romà al lloc de la Torre / Codines prop de la vinya de l'Estrada, 'segons opinió de competents especialitzats' (LLADÓ, 1993D). D'altra banda, cal tenir present que aquest lloc es troba prop de la masia de can Riera. Josep Lladó situa al segle X les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). L'any 1330 hi ha un document que indica que Pere de Vil·la era conegut per Pere de Celerer. A partir de les afrontacions de terres dels Celerer amb el mas Oliveres, Lladó (1993D), arriba a la conclusió que aquest mas era l'actual can Riera i, per tant, les ruïnes del Pla correspondrien al mas Oliveres. Segons Llado (1993D) i Reguant (1988) es tracta de ruïnes que es troben a poca distància de can Riera i, per tant, probablement, el que queda del mas Oliveres es aquesta mota. El 1317 Bartomeu de Torre, ciutadà manresà, compra el mas Oliveres (REGUANT, 1988). El 1390, Bartomeu Celerer, de Cererols, paga un cens a Pere d'Oliveres, per una peça de terra que afronta amb possessions d'aquest darrer (LLADÓ, 1993D)</p> | 41.8193800,1.7719000 | 398004 | 4630451 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Segons informació oral, el lloc també era conegut com 'el Pla de les Garses' (Informació de Josep Perarnau Gall, juny 2000). | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67185 | El Casalot del Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-del-miquelo | Totalment arruïnat, queda ben poca cosa per sobre del nivell del terra | <p>Construcció de maçoneria irregular, de planta quadrada, amb morter de calç i amb una edificació adossada per la seva banda S i dos contraforts a l'O. El seu estat impedeix donar una major precisió sobre el tipus d'edificació, encara que sembla tenir un cert caràcter de petita fortificació sobre la riera de Bogadella, per la seva banda esquerra, essent intervisible amb la torre de la Closa i les ruïnes del Pla de les Garses, d'entre altres construccions antigues.</p> | 08274-142 | Dalt del camí de les Comes | 41.8115452,1.7731426 | 398094 | 4629581 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113455.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67186 | Balç de la Socova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-la-socova | <p>Balç, sota can Sivila i la carretera de Súria a Cardona, on es pot observar un interessant tall obert pels meandres del Cardener i que mostra una visió de la continuació de la falla del Mig Món, així com una vista clara dels estrats i les característiques geològiques d'aquest territori.</p> | 08274-143 | Camí de Coaner | 41.8373176,1.7363512 | 395080 | 4632486 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/