Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67054 | Dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-corrandes-1 | <p>GRIERA, Antoni (1974) La Casa catalana. Barcelona: Edicions Polígrafa, S.A.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993-1994) Obra del cançoner popular de Catalunya. Materials. Volum IV. Fascicles I i II. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>Informació oral: JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990; JAUME GUILÀ I CASTELLÀ (02.2000); JOSEP PERAMIQUEL I CORDÓ (02.2000), ELVIRA FÍGULS FELIU (12.05.2000).</p> | XIX-XX | Estan publicades | <p>Hi ha diverses corrandes recollides per tradició oral, que han de datar-se cap a finals del segle XIX i, especialment, a inicis del XX. CORRANDA 1 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó). CORRANDA 2 'Si aneu a Súria / porteu llanterna / que el qui governa / diu que no hi veu' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó) CORRANDA 3 'La gent de Súria quina sort teniu / que del Lladó Arpa / ja us en despediu // L'acompanyen / Mallet i Quinquer / i el segueix al darrera / tot un cargol Bover' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó) CORRANDA 4 'El cap pelat plora / perquè se li ha acabat / el menjar les sopes / de l'autoritat // Manté la dona borratxa / tot fent el gandul / i el dissabte en cobra / en cobra del consum // No hi volem cap / que sigui dels assessinos / no n'hi volem cap / que sigui del cap pelat', . (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó). CORRANDA 5. Una altra corranda que sembla que es cantava cap els anys '20 del segle XX (encara que relata fets d'inicis del segle XIX) deia així 'Vosaltres de Súria, gran dita en teniu, que del Cabrinetti, ja se'n despediu./ Una brigada, vuitanta cavalls i dinou mil duros. Minyons, endavant!' ( Informació de JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990) Rossend Serra i Pagès, els anys 1920 va recollir dues versions d'aquesta mateixa corranda, pràcticament idèntiques entre elles. El text d'ambdues és el següent: 'Vosaltres de Súria / gran ditxa teniu / que d'En Cabrinetti (bis) / (...) /. Bé us en despediu' (MASSOT, 1994: 673-674-685). També, dins del marc de la tradició oral, s'han trobat alguns altres materials d'interès, com els referents als jocs infantils, així se'ns han ofert els següents embarbussaments (Informació oral d'Elvira Figuls i Feliu): CORRANDA 6 'Una gallina xica, pellerica, camatorta i eixerida va tenir set polls xics, pellerics, camatorts i eixerits. Com que la gallina era xica, pellerica, camatorta i eixerida, els set polls van ser xics, pellerics, camatorts i eixerits' (S'usava per saltar a la corda com per fer de traballengües).</p> | 08274-11 | <p>CORRANDA 2. Segons una tradició, en el temps que tots els pobles instal·laven el seu enllumenat públic, Súria es va endarrerir, de manera que estaven sempre a les fosques. Aprofitant la dita popular, fa un temps els Fadrinets del Poble Vell elaboraren uns fanalets de cartró amb la dita (PIÑERO, TOMASA, 1998). La dita ha de ser anterior a l'any 1913, data d'inauguració de l'enllumenat (SOLER, 1985). CORRANDA 3, Josep Lladó i Arpa va ser alcalde des de l'1 de gener de 1902.El 1927 era caporal de districte del Sometent. Domènec Quinquer era regidor (a la Guerra Civil el comitè de Milícies Antifeixistes es va incautar la casa del metge Quinquer). Domènec Bover era el secretari de l'Ajuntament (REGUANT, 1997). CORRANDA 4, sembla ser que el 'cap pelat' fa referència a l'alcalde Mallet i els 'assassinos', és una referència a la mort del 'noi viudu' pels burots. CORRANDA 5 Sembla ser que explica que a Súria van fer presoner el general, els cavalls i el diner a la Guerra del Francés de 1808-1812 ( La informació és de JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990) Rossend Serra i Pagès, els anys 1920 va recollir dues versions d'aquesta mateixa corranda, pràcticament idèntiques entre elles. (MASSOT, 1994: 673-674-685)</p> | 41.8310400,1.7541200 | 396546 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | CORRANDA 7 'Tres triques, tres troques menjaven garrofes, les potes del ruc, catatric-catatruc'.// DITES DE SÚRIA. Una referència a Costafreda es recull a la següent expressió: 'Sembla que t'ho han llençat de Costafreda estant', referit al fet de posar-se un vestit arrugat. 'Fer com els de Cererols, que es mengen el tall abans que les cols'. 'Sembla la carretera de Balsareny', quant es parla de moltes corbes. 'T'ha anat com un badall de griva', referint-se a que una cosa ha anat molt justa. Algunes altres dites han sigut publicades com a recollides en Súria, així: 'Si escremelles bé el llum faràs millor repunt' (GRIERA, 1974) o 'Súria somriu entremig de les muntanyes i mirant de cara al riu' (SOLER, 1985). A Vilafranca es recull una cançó procedent de Súria, dintre del concurs 'Bressol de Catalunya' organitzat per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Recull de Mn. Josep Maideu de l'any 1924) (MASSOT, 1994). GRIERA va recollir a Súria cap a la dècada de 1920, un munt de dites relacionades amb el celler: 'El calent arruïna molta gent', 'Qui té el celler descuidat, té una part de vi llençat', 'Si tens el celler tancat, hauràs posat cascavell al gat', 'Si tens el celler humit sovint beuràs el vi florit', 'El celler ple dóna alegria i si es buit molt amoïna', 'Si el celler s'omple, la bossa sona'. // Dins el camp de cançons curtes i romanços, es va recollir a Súria cap a la dècada del 1930 la molt coneguda cançó de divertiment infantil, que diu així: CANÇÓ 1 'Olles, olles de vi blanc / totes són plenes de fang, /de fang i de maduixa; / tira de la caduixa, / qui la girarà / la (tal) ... serà.' (GRIERA, 1974). | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 67055 | Llegendari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendari-0 | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener-Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona.</p> <p>CALLEJO, Jesús (1994) Duendes, Madrid, EDAF, CALLEJO, Jesús (1996) Gnomos, Madrid, EDAF.</p> <p>CASANOVA, Joan; CREUS, Joan. (1998). 'Els petits éssers fantàstics: Inventari i recerca sobre l'origen del llegendari'. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 13, Novembre 1998, p. 140-143. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CLIMENT, Ramon (1973) 'El setge' Suria. Semanario de información Local, Núm. 1,121, pp. 1-2, Dia 06.10.1973, Manresa, Red Catalana de Prensa.</p> <p>GRIERA, Antoni (1935-1947) Tresor de la Llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, Barcelona, Edicions Catalunya.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>MARTÍN, C. et al. (1996) Llegendes i cantalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Manresa: Angle Editorial.</p> | <p>LLEGENDA DEL MIG MÓN. Hi ha diverses versions, però la creença més explicada actualment consisteix en que Deu comença a crear el món en aquest punt i quan acabà, uní en aquest indret tots dos extrems i el que es veu és la cicatriu d'aquesta unió (MARTIN et alií, 1996). LLEGENDA DE L'ORIGEN DE SÚRIA. Súria fou fundada pels moros que l'anomenaven Sória, i era regida per un rei. Passats molts anys, quan els moros ja havien estat foragitats, un surienc caigué presoner a Moreria. Quan el rei va assabentar-se que era de Súria, li digué que ell també ho era i que els cristians li havien usurpat el reialme. Li donà llibertat amb la condició que a Súria, al lloc on li va indicar, cerqués un document que acreditava el seu domini damunt la població. Tornat el presoner a Súria, cercà el document endebades. CASTELLANO, MASSANA, REGUANT, 1983). LLEGENDA DEL GORG DE L'OLLA . Al gorg de l'Olla anaven a cercar l'aigua per a us domèstic la gent que vivia a cal Banyes, però hi hagué una greu sequera que es perllongà durant set anys, durant els quals la única possibilitat d'obtenir aigua era llençant al clot una olla amb una corda, perquè arribés al fons, d'aquí segons la veu popular ve el seu nom (LOSADA, 2000). LLEGENDA DEL TOLL DELS ENCANTATS a la riera d'Hortons. El nom sembla provenir d'una llegenda que diu que se senten veus a l'apropar-se. Diuen que una vegada fa molts anys, va anar a aquest toll un pescador i, sembla ser, que quan va tirar la canya una veu li va dir 'Tira la canya que tiraràs, que amb la canya no em pescaràs', l'home tot estranyat va pescar un peix i quan l'anava a posar al foc, va sentir les mateixes paraules que quant estava al toll pescant (LOSADA, 2000). PETJADES DEL CAVALL DE SANT JAUME, Són molt nombroses les pedres que s'assenyalen com haver passat pel seu damunt el cavall de Sant Jordi o del rei en Jaume, i s'hi veuen els forats on la bèstia, i segons la tradició popular, en passar-hi deixà la petjada, que no són altra cosa que unes cavitats d'origen geològic de formes més o menys arrodonides, en les quals el poble vol veure el cop de pota de la bèstia (AMADES, 1929). PRESÈNCIA D'ÈSSERS FANTÀSTICS I DE CAIRE DIABÒLIC De la creença en aquests éssers també hi ha constància a Súria. De tot un conjunt estudiats a la bibliografia científica i classificats per Casanova i Creus (CASANOVA, CREUS, 1998) es coneixen al Bages per exemple, indicis de menairons. Lamentablement aquestes creences no han estat ben estudiades a Súria. En el transcurs del treball de camp dut a terme en aquest inventari s'ha detectat encara la creença. En aquest sentit, una informació oral parla de la visió a la casa del Muntet cap als anys 1920 d'un personatge 'baix i obscur que es va posar als peus del llit de dues nenes, però que es va esvair en el moment en que el seu pare va entrar a l'habitació. La mateixa informant, parla també d'una altra història a la mateixa casa: 'un dia (dins dels molts que passava alguna cosa estranya) en un llit on hi havia quatre nenes es veien nou peus'. A més, es tradició l'existència d'un llibre amb receptes i conjurs de caràcter sanador, encara que no se sap res sobre aquest particular (Informació proporcionada pel Sr. Eduard Zomeño, decembre de 1999). Resulta d'interès el fet de la recopilació duta a terme a Súria, en un treball de camp realitzat cap a la dècada de 1930. En aquest estudi va ser advertida la presencia de 'familians', o sigui, diables ficats a la llar o mals esperits (GRIERA, 1935-1947: V, 28). Lamentablement no se sap res més sobre informacions complementaries relatives a aspectes d'interès per a la catalogació d'aquestes entitats fantàstiques, com poden ser les seves obres o proeses, comportaments, capacitats, la manera de deslliurar-se'n, la seva rondallística, etc.</p> | 08274-12 | 41.8310400,1.7541200 | 396546 | 4631767 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | LLEGENDA DEL PLA DE PINYERS. En aquest lloc existeix la tradició oral de que una estela vertical marcava la situació d'un tresor (Informació oral d'Isidre Suades). LLEGENDA DE L'ERA DE LES BRUIXES, Lloc on no creix res, situat prop de les cases del Samuntà. Deien que era el lloc on sortien les bruixes per la nit. LLEGENDA DE LES MONEDES DE SANT SALVADOR DEL QUER. Ramon Giró, un antic fuster d'ofici, fou qui construí la fàbrica i colònia del Fusteret. La llegenda indica que un surienc presoner dels carlins va indicar per carta a la seva família el lloc on havia amagat unes monedes d'or que havien de servir per a pagar un rescat per alliberar-lo. Com que els parents no sabien llegir li van ensenyar la carta a Ramon Giró (el Fusteret) qui va enganyar a la família apoderant-se del tresoret, amagat al camí de l'ermita de Sant Salvador del Quer (REGUANT, 1997). De tota manera, la llegenda no sembla versemblant si tenim en compte que la tercera guerra carlina a la que es fa referència, va començar el 1872 i ja l'any anterior, o sigui, el l 1871 es van autoritzar dues preses amb els seus salts d'aigua, que mourien la seva fàbrica, en funcionament l'any següent (REGUANT, 1997). Una altra història oral relacionada amb la família Giró i monedes, consisteix en que cap a la dècada de 1940, els Giró, de cal Fusteret, al barri de Sant Jaume, van llençar al riu un matalàs vell, fet de fulles de blat de moro. La canalla del barri va rescatar-lo, el va obrir i va trobar algunes monedes d'or, les quals van fer servir per a fer-les saltar sobre l'aigua del riu (Informació oral cal Gal) LLEGENDA DEL MORO ENTERRAT Els cristians estaven defensant el castell, quant els cristians varen aconseguir trencar el setge i en la fugida, a les Cabanasses, va caure el cavall amb el cabdill àrab i van morir, enterrant-se ambdós al mateix lloc. La llegenda diu que en aquest lloc va sortir un gros oliver, que cada tardor donava mitja quartera d'olives d'un color verd vermellós que eren els colors del vestit i la capa que portaven el moro i el cavall (CLIMENT, 1973) LLEGENDA DE TORREMALÚS. Torremalús era un hostal on s'hostatjaven viatgers i traginers i es comentava que alguns d'ells havien desaparegut misteriosament. Un dia es va allotjar un jove que portava forces diners i la criada el va advertir de que si s'hi quedava el matarien per robar-los-hi. Sembla ser que eren els amos els autors de les desaparicions deixant caure un gran pes al llit on dormien els viatgers. La criada li va demanar que l'ajudés a escapar-se i així se salvarien tots dos. (MARTÍN et alií, 1996). | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||||
| 67071 | Mig Món | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mig-mon | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener-Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona.</p> <p>CREUS, Teodor (1886). 'Excursió particular á Cardona y Solsona. Dias 5 y 6 de maig de 1885'. Butlletí de la Associació d'Excursions catalana, vol. VII-VIII, núm. 88-89, p. 16. Barcelona.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols</p> <p>MARTÍN, C. et al. (1996) Llegendes i cantalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Manresa: Angle Editorial.</p> | <p>A la carretera de Súria a Cardona, poc abans d'arribar al barri de cal Trist es pot obtenir una visió de la falla i anticlinal de Mig Món. També es pot observar des de la cruïlla amb el camí de cal Jover i a la cruïlla del camí de la Riera a amb el camí de Coaner, a la zona del balç de la Socova. El terme es partit de ponent a llevant per la falla anticlinal dita de Súria pels geòlegs, la qual va des de la Molsosa (Anoia) fins a Balsareny, seguint aproximadament el curs de les rieres de Coaner i de Tordell. En diferents indrets, l'anticlinal es ben visible a cel obert, com és el cas d'aquest lloc que per si mateix posseeix un gran valor simbòlic.</p> | 08274-28 | Carretera de Súria a Cardona | <p>L'any 1885 s'esmenta en el relat d'una excursió particular feta, l'any anterior al de la seva publicació, a Cardona i Solsona passant per Súria. Diu així la descripció: '(...) passarem (...) per Súria, en quals immediacions un dels companys de viatge nos feu observar un punt que la gent del país anomenen Mitj Món, en rahó de veures en un gran tall de roca á las voras del Cardoner una raresa geológica, consistent en una convergencia en ángul agut de dúas grans faixas de strata, en sentit oposat depositadas, formant una especie de arch de punta d'ametlla, lo qual ha fet suposar com si allí fós la clau de una gegantina volta que la crosta del mon formés (..)' (CREUS, 1886). Amades (1929) parla d'un roc acabat en punta molt aguda, al voltant del qual hi ha un seguit de pedres disposades en forma elevada i coincidents totes en un mateix vèrtex, les quals, segons el dir i creure de la gent del país, precisen el centre de la Terra, ja que justament d'aquest vèrtex irradien tots els altres minerals que formen la massa del món. Al Costumari, Amades (1985: 4, 160) afegeix al parlar dels cultes de caire orogràfic, espeleològic o lític explica que el 23 de juny, la veu popular veu en aquestes roques encarades la marca de l'acabament del món i el centre de la terra, que fou per on s'acabà en ésser creada, d'aquesta manera i, segons aquesta creença quant el món s'haguí d'acabar, aquelles pedres s'ajuntaran. La creença més explicada actualment consisteix en que Deu comença a crear el món en aquest punt i quan acabà, en el mateix punt uní tots dos extrems i el que es veu és la cicatriu d'aquesta unió (MARTIN et alií, 1996).</p> | 41.8383800,1.7487100 | 396108 | 4632589 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67071-20210421165415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67071-20210421165211.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | D'aquest lloc pren peu la dita 'Súria és a mig món' (LLADÓ, 1993C) | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 67075 | Escut de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cardona | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> | c. XVII | Restaurat amb el Poble Vell. De tota manera, està molt desgastat i s'aprecia amb poca nitidesa el contingut. | <p>Gravat sobre el carreu de calcària de la imposta d'arrencament d'un arc que va aparèixer a cal Tiro o cal Balaguer del Porxo en el moment de la restauració. Presenta un oval dins del que s'endevinen tres tiges de card divergents. Al voltant de l'oval de l'escut es van esculpir uns relleus, en forma de drapejat.</p> | 08274-32 | Arc a cal Tiro o cal Balaguer del Porxo | <p>Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives ni per suposats ornamentals, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes. La única cosa que sembla probable sobre aquest relleu es que es tracta de l'escut de la família Cardona, ja que respon amb tota precisió al seu motiu parlant.</p> | 41.8346400,1.7510500 | 396297 | 4632171 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 67081 | Costumari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-1 | <p>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona, Salvat.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>RIU, Manuel (1982) 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1 d'Acta/Mediaevalia), p. 29-57. Barcelona: Universitat de Barcelona.</p> | Moltes de les costums han desaparegut. | <p>Determinades costums, encara que avui es troben pràcticament oblidades, han estat patrimoni comú de la gent de Súria fins ben entrat el segle XX. Així ocorre amb fets de diversa consideració dels que s'ha pogut tenir constància tant des de la informació oral directa com mitjançant la lectura de la bibliografia que sobre la base de les recopilacions orals existeix al respecte. En aquesta fitxa, per tant, es recullen, tan sols, aquell grup de costums locals que es troben perdudes. DINAR DE DIFUNTS. Segons informació oral del Sr. Ramon Fàbrega, l'any 1931 ell havia assistit, a casa seva (cal Belga) a un d'aquests menjars comunitaris que sembla que eren costum en molts llocs de la Catalunya central, (RIU, 1982). En aquesta ocasió, i segons el seu record, desprès de l'enterrament, al tornar del cementiri, amics i familiars eren convidats a un gran dinar que havia estat fet per la jove de la casa, ajudada per altres dones, i que consistia en un escudella amb carn d'olla, pollastre, amanides, vi i postres de músic. Al mas Salipota, cap el 1937 es va celebrar, així mateix, un dinar de difunts. A cal Planés, cap el 1960, quant es va morir el padrí, una dona jove de la casa es va posar a l'entrada i amb una galleda anava rentant les mans de la gent que passava a dinar a la casa desprès de l'enterrament (Informació oral de Carme Castellà Peramiquel, de cal Planés). A la casa del Poble Vell de cal Sastrunyo, e la dècada de 1960, Mn. Gassol informa que va assistir a un enterrament i que va observar com les dones s'afanyaven per a fer el dinar per a tothom en un temps en que les comunicacions ja no resultaven un problema. TAPIAR LES PORTES. La Sra. Teresina, de la masia del Puig, apunta la tradició de que quan moria l'amo de la casa es paredava la porta per que no la travessés ningú més. A cal Planés de les cases del Samontà hi ha una estança amb dues portes tapiades i una tercera en ús. CAP DE DOL: El dol el portaven els dos veïns més propers al difunt, normalment, un home i una dona, el cap del dol, però, era el veí més proper. (informació oral de cal Rei, cal Fàbrega i Mn. Josep Maria Gassol) PA D'OFERTA Quant moria una persona, la família portava durant un any, a la missa major del diumenge un cistellet amb espelmes espirals de cera ple de pa d'ofrena. Per aquest motiu era una dita normal entre mossens 'has menjat molt (o poc) pa d'oferta (a tal parròquia)' o bé 'm'he fet un tip de menjar pa d'oferta' per significar que s'havia estat molt o poc temps en una parròquia (informació oral de cal Rei, cal Fàbrega i Mn. Josep Maria Gassol). AMUNTEGAMENT DE PEDRES AL CLOT DE LA FOSSA; El Clot de la Fossa s troba al costat del camí vell de Cererols per la riera de Bogadella, en una zona enclotada, ja prop de la riera i de l'hort del Lladó. La tradició oral assenyala que en aquest indret, quan la gent hi passava havia de tirar una pedra i resar un parenostre, de tal manera, que s'havia format un monticle de pedres, avui desaparegut com a conseqüència dels incendis i els treballs forestals. El topònim evoca un lloc relacionat, probablement, amb enterraments. Cal tenir present, a més, que no es troba massa lluny de la necròpolis de la vinya de cal Sendra.</p> | 08274-38 | <p>DINAR DE DIFUNTS. Aquest costum ha estat ben documentat a Catalunya des del segle XII. Es tracta d'un menjar ritual, que incloïa entre els costums de l'acte una ablució ritual (RIU, 1982). Recentment s'ha recollit, a la casa de la Garriga (Castelladral) un plat, probablement del segle XIX, que formava part d'una vaixella destinada a aquests àpats. Es tracta d'un plat còncau amb vidrat marró, sobre el que hi ha una 'M' feta en manganès (es pot veure fotografiat a la fitxa). El menjar de difunts, segons els estudiosos, tal vegada sigui un record de les libacions rituals que es feien sobre les tombes.</p> | 41.8309967,1.7542827 | 396559 | 4631763 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | GARROTS COM A INSTRUMENTS MUSICALS: Segons Amades (1985: 3, 708) el sentit de la música estava tan vinculat a les meses que els segadors de Súria empraven per lligar les garbes un tipus de garrots llargs que eren garrotadors i flabiol a l'hora. OFERIMENT DE LA MUDA DE L'INFANT. Un altre costum, també recollida per Amades (1985: 1, 54) parla com el 24 de desembre a Súria es posava vora del foc de la llar, i damunt d'una cadireta tota una mudada d'infant de naixença perquè se'n pogués servir la Mare de Deu si la necessitava. ARRÓS DE LA PLAÇA. Consistia en un plat d'arròs ofert als pobres de la contrada que es donava el dimarts de Carnaval, a la plaça Major, fins el 1931. Se sap que el segle XIX era pagada per l'Ajuntament (REGUANT, 1997). VEGETALS PROTECTORS DE LA CASA. Encara, i sobre tot en medi rural, es detecta molt sovint l'existència de petites creus de palma col·locades a les portes principals de la casa. Aquest costum, que té el seu inici el diumenge de Rams, dins el cicle anual, respon a la creença de que aquests vegetals adquireixen un valor protector sobrenatural, allunyant les bruixes i els mals esperits i preservant de les tempestats i el llamp. EL SALPÀS, Era costum, fins el concili Vaticà II, que l'endemà del diumenge de Rams el rector posés sal i aigua beneïda a totes les portes foranes de la casa. A canvi d'aquesta acció el rector rebia en obsequi ous i altres menges. La sal era posada en un lloc específic, de fusta, de forma circular amb un apèndix a la part inferior on es fixava la sal. En altres ocasions es posava directament sobre la pedra. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 67085 | Riu Cardener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-cardener | <p>BADIA I GUITART, Jordi (1999) 'Els runams salins del Bages' Dovella, Núm. 64, pp. 41-48, Manresa, Centre d'Estudis del Bages. BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>FENOY, Elsa (1999) 'Flora' Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SALA, Miquel; JOFRE, Salvador (inèdit) El Pla de Reguant i la seva biodiversitat, Súria, 2000</p> <p>SALA, Miquel; OLIVES, Amadeu (inèdit) Inventari de l'entorn natural de Súria, Súria, treball mecanografiat. Grup de Natura del Centre Excursionista.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VILANOVA, Josep (1999) 'Flora' Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> | Les lleres presenten brutícia | <p>És l'eix principal de la hidrografia local, amb un recorregut dins del terme de 6.365 metres. També és el corrent amb major cabal (uns 7 metres cúbics per segon). Té un règim regular, malgrat un sever estiatge (COTS, OBRADORS, PINZOLAS, 1991). Rep les aportacions, per la dreta de la Rasa del Nasiet (font de la Vinya), la de Costafreda (fonts de Costafreda) i la riera de cal Mateu de Truiar (riera d'Antius), la qual forma límit amb el terme de Callús. Per l'esquerra hi ha el torrent del Bògit, la riera d'Hortons (de cal Trist), - la qual té per afluents les rases de cal Rei, cal Mariano i del Quer (font del Quer) - , la riera del Tordell - que recull les aigües del torrent Fondo -, la riera d'Argençola, el torrent de cal Gallifa (font de Gallifa) i del torrent de cal Garges (font de Garges)-, el torrent de Fusteret o del Camprubí (font de la Serra) i, finalment, la riera de Bugadella (font de la Formiga i de les Comes) (REGUANT, 1988). Es poden observar restes de boscos de ribera, amb abundant canyís a frec d'aigua i força canya comú. Al seu recorregut es troben àlbers, pollancres, freixes, pinasses i altres. Prop de cal Jover es pot veure una bona quantitat d'ailants. També s'observen tamarius en estat arbustiu, la qual cosa indica la salinitat natural del territori (VILANOVA, 1999). El riu aquests darrers anys ha recuperat part de la fauna que tenia, en la que destaquen la carpa, la bagra, el barb i el peix-gat. Resulta d'interès la presència de nàiades, localitzades al canal d'Abadal, la recent troballa de les quals ha generat dues possibles explicacions: 1. Que van ser introduïdes per un pescador fa uns divuit anys, importades d'un pantà de l'Aragó i 2. Es tracta de fauna autòctona, que la millora de l'aigua ha provocat la seva expansió i, la seva detecció al netejar el canal. En la toponímia es poden resseguir accidents fluvials vinculats al riu, com a torrents (Fondo, del Bògit, de Bogadella, de Camprubí, de Cal Rei, del Solà, del Quer, Pèlic, Trullà, de Bogadella, de Cal Pes, del Canonge, dels Galàpets), rieres (d'Hortons, de Costafreda, de Borrissol), balç (balç de la Socova, per un altre lloc punt interessant des de un punt de vista geològic, encara que resta aclarir si administrativament es pot considerar també com a pertanyent al municipi), balç de Cal Lladó, que per la seva situació, sempre a sigut un lloc que passivament ha pres part en esdeveniments rellevants de la història moderna, balç de Cal Jové, d'aprofitament industrial pel molí del mateix nom (LOSADA, 2000), etc.</p> | 08274-42 | Vall del riu Cardener | <p>En un precepte de confirmació de bens que el monestir de Santa Maria de Ripoll tenia a Sant Cugat del Racó (Castelladral), datat el 24 d'agost del 938, s'esmenta per límit d'aquesta parròquia la riera de Tordell (REGUANT, 1988). El mateix succeeix en l'acta de fundació del monestir de Serrateix del 977 i en l'acta d'elecció del primer abat de l'esmentat monestir, també del 977, en que es cita la riera d'Hortons (REGUANT, 1988). Abans de l'any 1500, el riu en arribar a l'actual plaça de Sant Joan es partia en dos: el braç dret baixava per l'actual llit, mentre que el braç esquerra passava entre l'actual carrer de Magí Fàbrega i la avui carretera, cap els horts de la Clota. Els dos braços es tornaven a unir una mica aigües avall d'on hi ha ara la depuradora, abans de la zona de les bombes de Súria K. L'any 1672, el castlà Tries va fer donació de la castlania a la comunitat del Miracle. Aquesta van començar la seva actuació desviant el riu i fent passar tot el corrent d'aigua cap on era el braç dret, que és el curs actual. Les obres es van fer mitjançant gran munts de pedres, tants que la zona es va conèixer com els Rastells, nom el qual encara es coneix el barri que s'hi va anar edificant. La concessió d'aprofitament de les aigües del Cardener per a recs va ser feta a perpetuïtat el 1705 (BREU HISTÒRIA, s.d.) Un pagès surienc ens descriu la seva impressió de la riuada del Cardener que es produí el 23 de maig de 1853: 'feu un excés de pluja y en la nit vingué lo riu mol gros que va pujar buit graons de la escala del Ostal del comú de Suria y a mitge enclusa del Oliva farrer y va durar tot lo dia 24 donan molts grans dañs ap tal que per temor los moliners fugiren del meu molí que ja arribava la aygua fins al pou per sobra lo ort y me trenca la resclosa mol fortament y sen porta tots los orts de la bora del riu a la part de ma casa de Reguant al pas del camí Real un camp de xexa y la terra que may ninguna persona no y abia vist ficar lo riu y al Ostal la porta estan tancada ap pany y clay y lo ba arrencar y trencar los claus del pany ames de las barres que per dintre apuntelaban la porta del carrer. En quant a la rescloza en tot lo riu no ha quedat ninguna bona sino la del Canals y totas las demes trencadas molt grabament y la de la Malagarriga se len porta tota enterament y lo dia 26 ba tornar benir higualment y com la resclosa ja era asentada del dia 23 ba ana molen sempra las pedras y bas qeudar quasi sens resclosa per los grans desmuns y grossas pedras que abian tirar al riu quan feian la carretera y lo dia 4 de juny ba tornar a fer altra vinguda gran com las altras y fou lo resultat que lo replazar lo dany de la rescloza hi tingut de posar 1.400 lliures jornals ap semanas de 56 homas y los mes barato 7 rals lo jornal y den quintars de ferro ap claus y la obaga queda de fusta grossa destrossada'. (REGUANT, 1988: 493).</p> | 41.8288361,1.7484871 | 396075 | 4631530 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67085-20210421123046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67085-20210506152223.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Una conseqüència indesitjable de les mines de potassa és la forta salinització dels rius. L'afectació més forta va tenir lloc a la dècada de 1980, fins que el setembre del 1988 entrà en servei el col·lector de salmorres del Llobregat-Cardener, el qual, malgrat que no ha resolt el problema si que l'ha disminuït en part, encara que la resta és suficient per a salinitzar tot l'aqüífer. El Cardener, abans d'arribar a les mines de Súria, porta una proporció relativa de 10 Na : 1 K, en canvi aigües avall de l'explotació, la relació és 30 Na : 1 K, és a dir, augmenta fortament la proporció relativa de potassi. Actualment la quantitat més important de sal que entra al Cardener té lloc a l'alçada del barri del Fusteret, convertint-se en aigües salobres. Aquesta salinització, té el seu origen en la següent realitat: un canal pren l'aigua del Cardener al Pla de Reguant, per la riba dreta i travessa el riu a l'estret del Fusteret. L'aigua salta a l'interior d'un pou on hi ha instal·lada la turbina i, per mig d'un canal subterrani d'un centenar de metres, sobreeixien a la riba esquerra. Durant el tram soterrat, l'aigua dobla la salinitat per l'incorporació d'aigües subterrànies salades. El mateix li succeeix al riu. A la riba esquerra, des de poc més amunt de l'edifici de la turbina fins a la sortida del canal, subterràniament, entra al Cardener, aigua salada. Si el cabal és escàs, s'aprecien eflorescències salines, blanques, en aquest marge de riu. En aquest tram s'obtenen valors variables de salinitat, alguns més propis d'aigua de mar que de riu. L'aigua de la font de la Serra, és salada i es desviada directament al col·lector. Si bé hi ha capes de clorur sòdic superficial que poden salinitzar l'aigua del Cardener, el predomini de clorur potàssic indiquen que la major part d'aquesta sal prové del runam (BADIA, 1999). Un altre aiguat de consideració va ser el del 1907, el qual destruí bona part de la indústria local. El desbordament del Cardener, ocorregut el dia 12 d'octubre, ocasionà greus perjudicis avaluats en 1000 ptes. al convent de les Germanes Dominiques i en 172670 a l'agricultura. Fou el poble més afectat de la conca fluvial. Les fàbriques varen inundar-se en les respectives plantes baixes. La situació va ser greu, sobretot per a la indústria: les tres fàbriques que aleshores hi havia pagaven setmanalment 4000 duros de jornals per tal d'arranjar les destrosses. La importància de les inundacions queda reflectida per les visites de personalitats a Súria, dies després de la riuada. El 18 d'octubre va venir el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages i el dia 20 el rei Alfons XIII, acompanyat del cap de govern, Antonio Maura (REGUANT, 1988). Cap l'any 1920 es travessava el riu en barca, que era propietat d'en 'Castilla' (REGUANT, 1997). L'any 1932, a la Festa Major, es va inaugurar la barana del riu, que havia estat encarregada per l'Ajuntament a Lluís Guilà, amb el projecte de fer 51 pilars de formigó (REGUANT, 1997). Una altra gran riuada es va produir durant la nit del 7 al 8 de novembre de 1982, causant unes pèrdues econòmiques valorades amb més de mil milions de pessetes. Va desaparèixer la palanca de la Fàbrica Vella, una part del mur de contenció del pont nou de Salipota i provocà el tancament de l'empresa de filatura Suriatex, SA, on hi treballaven 140 persones. Actualment les seves instal·lacions fabrils s'han venut en petites parcel·les que han adquirit tallers industrials de diversos rams (REGUANT, 1988). | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 67089 | Santa Maria Sa Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-sa-vila | <p>INVENTARI (2000) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Súria (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia.</p> <p>LLADÓ, Josep (1993A) 'D'una carta del rei Jaume II referent a la vila de Súria' extret de la revista 'Ciutat', núm. 17 (1928) pp. 41-43 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' p. 9-13, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>PLADEVALL, Antoni (1984) 'Santa Maria Sa Vila. Un petit monestir de donats de Súria (Bages)' Miscel·lània Fort i Cogul, Montserrat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristòfol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> | XIII-XIV | Cap el 1900 es conservava un absis romànic amb volta que va ser enderrocat i, amb posterioritat es va fer desaparèixer tota la part inferior restant (Lladó, 1993A) | <p>En un espai sense urbanitzar limitat al NE pel mur de terrassament de la colònia de Santa Maria, al SE per cal 'Sendic' i al costat del camí dit de Santa Anna, existeixen escasses restes constructives, de difícil descripció, ja que hi ha brossa i runa escampada. Això, no obstant, s'endevina el que sembla ser una escala de pedra escairada que puja fins una plataforma o replà, sobre el qual hi ha la base d'un pilar fet amb morter. S'observen, així mateix, restes de morter per tota la zona, encara que no es segur que sigui coetani de la mateixa primera construcció.</p> | 08274-46 | C/ Lleida s/n | <p>De l'any 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. En aquest es fa una deixa a l'església de Santa Maria de Vila (SITJES, 1990). El 8 d'octubre de 1209, el rei Pere el Catòlic, atorga a Bernat de Torre, cases del castell de Súria i de la vila de Santa Maria, en el terme del castell de Súria (REGUANT, 1988). De tota manera, sembla que l'origen de la comunitat monàstica es situa entre els anys 1250 al 1270. Entre 1267 i 1270 va obtenir privilegi de protecció reial de l'infant Pere, fill de Jaume I, confirmat per Alfons el Franc, entre 1283 i 1290 i, finalment, per Jaume II, el 4 d'abril de 1292. Dels tres privilegis reials, tan sols s'ha conservat el darrer (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). La primera notícia directa sobre aquesta casa és del 20 de juny de 1286, quan Elsiendis, donada de Santa Maria Sa Vila, va presentar a Pere de Torrents, oficial del bisbe de Vic, una queixa contra Ramon de Fàbrega i contra Bernat, fill seu, en que els acusa de no voler pagar a l'església de Santa Maria les prestacions aloueres que li devien per raó del mas Coromina i per un hort i un mallol que tenien, possessions que eren totes elles de la capella. Els demana finalment que no aterressin el sostre que havia fet el seu pare sobre els arcs de la capella i que ells deien que era de la seva propietat, finalment el demana que aterrin la casa que tenen adjunta a la capella de Santa Maria, en la qual hi havia una obertura o finestra que comunicava amb la capella Els Fàbrega, pel seu costat, ho negaven tot i deien que la casa adjunta a la capella era anterior a ella i que aquella obertura ja hi fou feta al moment de construir-se la capella. Posades així les coses, Pere de Torrents, assessorat per gent competent, va condemnar els Fàbrega a pagar les pensions i delmes endarrerits, els va prohibir d'aterrar el sostre que hi havia sobre la capella i els va manar ensorrar la casa adjunta a l'església. La sentència fou donada a Vic el dia 22 de novembre de 1286 (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). Una casa de donats, sobre tot si tenia cura d'una capella i d'un hospital, necessitava d'un patrimoni i unes rendes o cabals per al seu manteniment. Malgrat tenir alguns béns patrimonials la major part dels diners per al seu sosteniment devia procedir dels captiris. La tasca i obligació dels donats era la de fer de recaptadors d'almoines per a la casa. És per aquesta causa que les donades es dirigiren als bisbes de Barcelona i de Vic per obtenir llicència de captar en les respectives diòcesis i per demanar-los també, indulgències amb les quals podessin estimular la generositat dels fidels. Un mateix pergamí de l'antic arxiu parroquial de Súria, avui perdut, conté quatre permisos de captar i les corresponents concessions d'indulgències donats cronològicament pels bisbes: Bernat Pelegrí, bisbe de Barcelona, el 1290; Ponç de Vilaró, bisbe de Vic, el 1302; Ponç de Gualba, bisbe de Barcelona, el 1305 i Berenguer Saguàrdia, bisbe de Vic, el 1307. La comunitat de Santa Maria, comptava el 1290 amb cinc donades i un clergue que, en qualitat de donat, fou admès definitivament a la comunitat el dia 1 de juliol de 1290. El document que ens ho testifica diu, en síntesi, que Martí de Rabassa, clergue i donat de la capella de Santa Maria sa Vila, lloa i aprova la donació que va fer dels seus bens a l'esmentada capella. Només reté 200 sous de moneda barcelonina de tern, dels quals, i del lucre o fruit que en tregui podrà fer-ne el que vulgui. Se sap que entre 1290 i 1298, la comunitat constava del nombre estable de cinc donades i dos donats.</p> | 41.8324800,1.7533000 | 396480 | 4631928 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | (segueix del camp història) Entre les donades hi hagué dos canvis en aquest interval de temps: moriren o ho deixaren, Maria de Corretjoles i Berenguera Llorença i entraren com a noves Ermessenda de Rovira i Guilleuma de Coaner. Els dos donats són també persones noves; mentre que el prevere Martí de Rabassa, que s'havia lliurat el 1290, com s'ha acabat de veure, ja no hi residia. Aquest devia ser el nombre màxim de comunitaris de Santa Maria sa Vila, que van disminuint al llarg del segle següent. No es pot saber la dotació completa de la capella i la comunitat però devia ser molt petita. El primer document de 1286, deia que posseïa el domini aloer del mas Coromina, d'un hort i un mallol o vinya nova, també ens deia que els Fàbrega posseïen aquests bens juntament amb la casa que hi havia construïda al costat i en part a sobre de la capella o església de Santa Maria (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). La darrera notícia certa és del 21 de juliol de 1331, on en una visita pastoral es dona una visió de clara decadència de la comunitat (PLADEVALL, 1984). Fins el 1542 hi ha forces deixes a l'ermita de Santa Maria i Sant Bartomeu, en canvi, a partir del 1573 quan la vídua Joana Salipota fa celebrar cinc misses de rèquiem per la seva ànima només parla de la capella de Santa Maria sa Vila (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). L'any 1584 es fa un inventari de la capella i en ella hi ha uns saltiris de corall, un pali de domàs blanc i blau amb la imatge de la verge del Roser, un mantell de setí vermell, un altre de domàs de color fosc i una casulla, amb estola i maniple. La visita pastoral de 1593 dona notícia de l'existència de dues casulles (PLADEVALL, 1984) El 13 de setembre de 1592, els jurats de Súria feren l'encàrrec al pintor solsoní Miquel Moja de pintar 'un retaule de la capella de Santa Maria de fora'. El document especifica algunes condicions de l'encàrrec: imatges de sants o de motius religiosos que volien, preu de l'obra i materials que els jurats es comprometien a aportar a l'artista (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). L'any 1593 existia una peça de terra nomenada 'la font del monestir', que pagava un petit cens a església , però la seva propietat o domini útil era compartit entre Pere Vila del mas Savila i l'hereu del mas Tordell (PLADEVALL, 1984). El segle XVII se sap que la propietat de l'antic monestir es reduïa a poca terra al seu voltant, de fet, el patrimoni era tan petit que durant aquesta centúria ja no hi ha record de la vella comunitat i no es podia tampoc pensar a mantenir no un capellà beneficiat, segons es queixava el 1641, mossèn Joan Reixac, diaca beneficiat de la capella de Santa Maria i Sant Bartomeu, quant el bisbe de Vic li volia imposar l'obligació de residència . També se sap que el beneficiat rebia, en aquest temps, un censal de can Ribera de Coaner (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). Cap el 1680 el benefici d'aquest antic monestir ja s'havia extingit i la seva dotació fou cedida a la confraria del Roser, que en quedà així encarregada del culte i que els anys 1688 i 1694, com a mínim, hi feren celebracions litúrgiques (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). La darrera notícia de culte a la capella és del 1708, on s'anoten celebracions a Santa Maria de Cererols i a 'Santa Maria de Avila'. Un aspecte curiós sobre aquest indret es la existència del topònim de 'Santa Anna' en la memòria oral, topònim aquest que es troba també anomenant el camí que porta al poble vell i que a més dona nom a una barriada, el raval de Santa Anna. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 67090 | Pla de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-reguant | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>NATURGEST (1999) Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Pla de Reguant i Pla de les Hortes, Administrador, Bernat Soler Antich; Coordinador equip producció, Marta Rancaño, Autor Jordi Calaf, Ajuntament de Súria.</p> <p>VILANOVA, Josep (1999) 'Flora' Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> | Hi ha diferents usos d'aquest espai que poden ser potencialment problemàtics per a la seva conservació: abastament d'aigua per a rec i usos industrials, granges de porcs i cultius, les properes zones industrials i mineres, amb l'impacte de la cinta i tremuges, el pas d'infrastructures de comunicació i de desguàs de salmorres i aigües residuals, ensinistrament de gossos i una possible pressió urbanística, així com la presència de deixalles. | <p>Bosc de ribera al Cardener que ocupa 19 Ha. Es tracta d'un bosc dinàmic, sotmès a l'acció fluvial amb avingudes i períodes d'eixut. La disponibilitat d'aigua fa que sigui més humit i ombrívol, amb gran riquesa d'espècies, moltes de les quals són de fulla caduca, la qual cosa permet un estrat herbaci més ric a l'hivern i la primavera fins que no surten les fulles als arbres i li donen un cert aire centreuropeu. Cal destacar les següents espècies d'arbres: àlber, pollancre, freixe de fulla petita, om, saüc, roldor, esbarzer, sanguinyol, vinca, heura, vidalba, llúpo, olivereta, aranyoner, figuera, herba sabonera, salicària, malví, arç, vern i salze, així com espècies dels ecosistemes veïns com pinassa, pi blanc, alzina, roure valencià, i subespontànies provinents de terres conreades. També hi ha espècies molt lligades a l'aigua, destacant el canyís, la boga, els joncs, la sarga i els tamarins. A més es troben espècies salines com el salat blanc i la Spergularia rubra (NATURGEST, 1999; VILANOVA, 1999). L'ictiofauna està representada, principalment, pel barb comú, carpa, salmonet, bagra i peix gat. Els amfibis, per la granota verda. Els rèptils són els següents: llangardaix ocellam, serp verda i serp d'aigua. Les aus més freqüents són el bernat pescaire, l'ànec coll verd, picot verd, colltort i tord. Destacant les espècies protegides del tallarol cuallarg i el martinet nocturn (NATURGEST, 1999).</p> | 08274-47 | Camí rural al Pla de Reguant | <p>En les darreres dècades es va voler fer un 'parc fluvial', tot inundant el Pla de Reguant per a crear un llac per atreure el turisme, declarant-se urbanitzable el lloc. Finalment, el 1993 la Junta d'Aigües va denegar el permís per ser zona d'inundació. Cal tenir present que amb un cabal superior a 50 metres cúbics per segon el Cardener inunda la plana del voltant (NATURGEST, 1999).</p> | 41.8203800,1.7576000 | 396818 | 4630580 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67090-20210506132211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67090-20210506134729.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A Europa queden molt poques alberedes, per tant, totes han estat declarades 'Hàbitat natural d'interès comunitari', segons directiva 92/43/CEE | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 67098 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-4 | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, A.; PERAMIQUEL COLS, J. (2000) Caramelles de Súria. Programa, Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | <p>Es tracta d'un ball popular en el que els seus participants porten unes turmells plenes de cascavells - en aquest cas a les cames- que sonen mentre els dansaires es mouen, fent-los sonar a vegades violentament . Es considera una al·legoria de la lluita i la victòria del soldat . Els instruments que animen la dansa són el flabiol, el tamborí i el sac de gemecs. Es tracta d'un dels elements més interessants de les caramelles de Súria. El grup del Tro Gross és l'encarregat de fer aquesta dansa.</p> | 08274-55 | <p>Aquest ball ha estat molt popular a la Catalunya septentrional i al Bages. En aquesta última comarca ha estat la dansa pròpiament caramellaire. No es conec la data del seu inici, encara que ja apareix documentada el 1481 a Barcelona amb motiu de l'entrada de la reina Isabel de Castella. A l'Arxiu de Manresa es troba un document de l'any 1594, en que es fa referència al que es feia per acompanyar les caramelles. A l'escrit es parla d'uns individus que anaven la nit del dissabte de Rams per les cases de la parròquia, un cantant, un altre sonant el llagut (?), la flauta i el tamborí, un altre amb cornamusa, i dos ballant amb els cascavells 'demanant caramelles i aplegant ous i lo que els volien donar per a menjar' (..).</p> | 41.8310400,1.7541200 | 396546 | 4631767 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||||
| 67126 | Els Ulls del Mussol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ulls-del-mussol | <p>Informació oral del Sr. José Rodríguez García</p> | Una bona part se l'ha endut la riera del Tordell | <p>En un petit balç vertical excavat per la riera del Tordell en un estrat argilós, una mica més avall del mas Vilella, es pot observar una cambra de foc amb pilar central d'un forn de ceràmica. El resultat visual es que recorda clarament els ulls d'un mussol, nom amb el que es conegut popularment. Aquest forn, el qual es troba gairebé tot menjat, tindria planta rectangular i encara es poden veure alguns dels forats que comuniquen la cambra de foc amb la de cocció en el perfil del talús. No sembla que es conservi 'in situ' cap material.</p> | 08274-83 | Carretera de Balsareny a uns 100 metres del Mas Vilella en direcció a Súria | <p>Jaciment descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8356651,1.7663098 | 397565 | 4632267 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67126-20210706124538.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 67130 | Receptari de Cuina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptari-de-cuina | <p>REDÓ I MARTÍ, Salvador (1989) Ignasi Domènech i Puigcercos. Manresa: Gremi d'Hostaleria i Turisme de Manresa i Comarca.</p> <p>REDÓ I MARTÍ, Salvador (1994) 'El cuiner manresà Ignasi Domènech i Puigcercos', Dovella, Núm. 48, pp. 45-50. Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | <p>ALLIOLI DE CODONY: Ingredients: 1 o 2 codonys, 4 o 6 grans d'all, oli d'oliva, sal. Elaboració: Es fan bullir els codonys pelats. Un cop bullits s'escorren. Al morter es piquen els gran d'all i s'afegeix el codony a poc a poc remenant-lo amb els alls. A la vegada es va tirant oli a poc a poc sense deixar de remenar amb la mà de morter, afegint una mica de sal, fins que la salsa es posi espessa. OUS ESTERNATS: Ingredients: Ous (com a mínim, un per cap), bacallà (prèviament dessalat), mongetes seques (per a la truita), farina, ceba, tomàquet, sal, una fulla de llorer, brou i per a la picada: un parell de grans d'all, julivert, ametlles, un raig de conyac o de vi blanc. Elaboració: S'enfarina i fregeix el bacallà. Un cop fregit, preferentment a una cassola de terrissa, es treu i es fa un sofregit amb força ceba ratllada i tomàquet amb una fulla de llorer. Un cop ben sofregit s'afegeix el brou de carn i s'espera a que bulli. A continuació s'hi tira la picada i el raig de conyac o vi blanc i la sal. Si el suc queda massa clar s'afegeix una cullerada de farina tot remenant perquè no quedi agrumollada. Quant el suc ja es fet s'hi posa el bacallà, els ous estrenats i la truita de mongetes que s'ha fet prèviament, tallada a triangles.</p> | 08274-87 | <p>El cuiner manresà Ignasi Domènech i Puigcernós (Manresa,1874-1956), va publicar al seu llibre 'La Teca' una recepta de cuina que té com a base l'allioli de codony, i que figura sota el nom de 'bacallà a la manresana'. La recepta és com segueix: 'El bacallà (amb 500 grams n'hi ha prou) es cou al natural a trossos i se li afegeixen 600 grams o més de patates pelades i tallades a quadradets grans, resultant un plat per a 4 persones. La salsa és un allioli muntat com una maionesa espessa, a la que se li afegeix una quantitat igual de codony escalivat i després de cuit es passa per un sedàs; s'hi barreja poc a poc l'allioli; a les persones que no els agradi el puré de codonyat podem canviar-ho per un puré de pomes; aquesta salsa espessa es serveix en salsera amb la sal corresponent. Es posa el bacallà ben escorregut i acabat de coure's en una plata sobre un tovalló (o sense); al seu voltant'. L'allioli ha estat considerat per alguns com relacionat amb ritus de fertilitat: en molts llocs era costum en determinats èpoques de l'any menjar aquesta salsa. Al Solsonès i cap al Nadal era tradicional fer aquesta variant d'allioli que requereix del fruit del codonyer com a base principal. Respecte al plat conegut a Súria com 'OUS ESTERNATS', es tracta d'una elaboració gastronòmica pròpia dels divendres de Quaresma. La expressió 'ous esternats', no es massa comú en el català actual. Alcover la recull com a procedent d'aquesta contrada geogràfica, quan diu que el seu significat és el de: 'ous durs partits pel mig'.</p> | 41.8310022,1.7542953 | 396561 | 4631763 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Ambdós plats formen part de la cuina de secà. | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 67137 | Festa de Sant Sebastià / El Vot del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-el-vot-del-poble | <p>FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristofol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX-XX | És la festa més important de l'hivern a Súria | <p>Un fet destacat en la història de Súria és l'epidèmia de còlera de l'any 1885, especialment per la seva importància simbòlica, ja que ha quedat fixada en la memòria popular. Va morir prop del 10% de la població. Aquest episodi va ser l'origen del Vot de poble en honor de Sant Sebastià, que encara es celebra. Els fets han passat a formar part de la memòria col·lectiva dels suriencs per la seva gran força simbòlica, ja que es relacionen amb la mort i la supervivència com a col·lectivitat (PIÑERO, TOMASA, 1998). Amb la festa de Sant Sebastià s'inicia el cicle festiu a Súria i s'ha convertit en una Festa Major d'hivern, amb clar predomini d'actes culturals i festius. Els actes de l'any 2000 van durar des del dissabte 15 de gener fins el diumenge 23 de gener. El programa va incloure en l'àmbit d'esport una 'Tirada esportiva internacional en armes neumàtiques' i els 'Jocs d'atletisme escolar', en l'àmbit de la cultura dues exposicions: 'Imatges d'un riu industrial, el Cardener de Callús a Cardona', amb la presentació del llibre del mateix títol i 'Obres de l'Associació d'Artistes de Súria', dues conferències sobre 'el Maquis' i 'Súria a l'Aconcagua 2001', un concert i la representació d'una obra de teatre. En l'àmbit de l'animació al carrer, va haver-hi (el mateix dia de Sant Sebastià) una galejada a càrrec dels trabucaires del Tro Gros, la instal·lació d'un 'Juguimòbil' a la plaça de Sant Joan i un 'Cercavila' amb elements folklòrics locals i el grup Xarop de Canya. En l'àmbit religiós es fa una celebració eucarística concelebrada i cantada, durant la qual es renova el Vot del Poble. El mateix dia de Sant Sebastià es va demanar al veïnat que posessin senyeres als balcons. A més, s' edita un programa d'actes, a l'igual que tots els anys.</p> | 08274-94 | <p>Els fets històrics en que va tenir origen aquest vot son els següents: des del 5 de setembre fins el 21 d'octubre de 1885 tingué lloc una forta epidèmia de còlera que va assolar Súria amb el resultat de més de vuitanta morts, en aquest espai de temps. El dia 10 de setembre es va produir la primera defunció, Anton Farriols i Ribolleda. Després de sis morts, el dia 13 l'Ajuntament va destinar 804 pessetes per auxiliar els malalts pobres. No fou fins al dia 30 en què es formà una comissió amb el rector, Jaume Soler, l'alcalde, Joan Santamaría i el jutge, Pau Bransuela, per distribuir el socors als necessitats. També ordenaren, com a mesura higiènica, que es traguessin de dins la vila els porcs i acordaren destinar grans quantitats de sofre per desinfectar les cases i els carrers. Ja havien mort 53 persones. Al costat de les tres primeres autoritats, es nomenà una junta per recollir i administrar les almoines donades en auxili dels malalts. Aquesta junta era formada per Ignasi Guilà, paleta, Josep Giró, muntador; Maria Pujol, vídua de Francesc Cuadrench, hostaler; Ramon Sañas, sastre; Teresa Simón, vídua de Celdoni Mateu, espardenyer; Josep Guillemí, Francesc Fàbrega, Tomàs Castelló, Cristòfol Torras i Joan Canudas. El dia 4 d'octubre, quan els morts ja eren 66, visità la vila el governador A. González Solesio, juntament amb el president de la Diputació, Manuel Planas i Casals i els diputats provincials Rosselló, Mascaró i Tort i Martorell, així com el diputat a Madrid, Rocafort. El dia 11 d'octubre el còlera no minvava, però en sessió celebrada a l'ajuntament s'acordà donar el nom de A. González Solesio al carrer que el governador visità primer i el de Diputació al de les primeres cases visitades pels diputats provincials. També es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per aquestes actuacions. Aquesta placa roman actualment a l'escala de l'Ajuntament i diu 'Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud'. Quan els morts sumaven ja 76, la Diputació envià per ajudar l'únic metge del poble, Domènec Quinquer, 5 infermeres i 5 infermers, 2000 pessetes i un altre metge, Frederic Monforte, substituït pocs dies més tard per Joan Mutgé. Les últimes defuncions es produïren el dia 21 d'octubre. En total, les defuncions de 1885 van ser 153, més del doble de la mortalitat habitual. Davant la gran magnitud de l'epidèmia, tot el poble es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren especialment Bonaventura Jover, amo de cal Jover, fàbrica successora de 'La Gelidense'; Ignasi Abadal i Cots, arrendatari de la fàbrica fundada per Pius Muncunill; Ramon Giró i Jordana, teixidor; l'amo del mas can Torras; Joan Canudas i Basora, amo de la masia de Salipota i l'amo del mas de cal Fàbrega. La seva tasca reeixí, ja que un cop acabada l'epidèmia sobraren 120 duros que foren distribuïts entre les famílies de malalts pobres. Des del dia que es presentà el còlera a la vila es van fer pregàries públiques, celebrant-se ofici diari amb exposició del Santíssim. El 20 de setembre, diumenge, en solemne processó s'anà a buscar la imatge de Sant Salvador dipositant-la a l'església parroquial, on va predicar el rector demanant a tots els assistents fessin vot de celebrar perpètuament la festa de Sant Sebastià si Deu els lliurava de la malaltia. En aquell acte van estar presents totes les autoritats i veïns, excepte els malalts i els seus vetlladors. A partir d'aquesta promesa, Súria venera cada any el 'vot del poble' per sant Sebastià i celebra festa el dia 20 de gener (FULLA DOMINICAL, 1922).</p> | 41.8309865,1.7542793 | 396559 | 4631762 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | (segueix d'història) D'aleshores ença cada mes de gener, es celebra aquest vot. Sant Sebastià, que per cert, també era el patró del Montepio, celebrant la primera festa l'any 1913. Els anys 1925 i 1926 no va haver-hi festa de Sant Sebastià, perquè el primer any es va cremar la fàbrica vella i el segon, la Junta del Montepio va dir que no havia tingut temps d'organitzar-la . Els primers anys la festa del Montepio constava d'una celebració religiosa al matí i una vetllada teatral per la tarda (REGUANT, 1997). El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària a tota la conca del Llobregat i Cardener. A Súria no es va treballar, però no perquè fos vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià (REGUANT, 1997), per la qual cosa, la vaga general revolucionària començava a Súria, un cop acabada la festa de Sant Sebastià, el dia 21 de gener de 1932. L'any 1942 amb donatius i una aportació de l'Ajuntament es va adquirir una nova imatge de Sant Sebastià, de l'escultor J. Maria Camps i Arnau, autor de la imatge de Sant Cristòfol situada a l'església. Aquest any també es canten per primer cop els goigs composats per Mn. Antoni Malats, vicari de Súria entre 1923 i 1927 (REGUANT, 1997). A més de la celebració religiosa es porten a terme, cada cop més, actes de caràcter cultural i cívic. Així, fa uns anys es va aprofitar la festivitat per fer coincidir la proclamació de les pubilles locals amb una curiosa representació d'exaltació de la dona catalana, homenatjant diverses dones famoses, com la Mercè Rodoreda, Lola Anglada, Àngels Garriga, etc.' (REGUANT, 1988). Una altra activitat feta fa uns anys va consistir en l'organització d'un muntatge teatral popular ('Pell de poble') sobre aquest episodi de la història de Súria, amb guió d'Agustí Soler i Mas. La representació es va fer utilitzant el mateix Poble Vell com a escenari, amb gran èxit de públic i de participació. (PIÑERO, TOMASA, 1998). A l'any 1985, i amb motiu del centenari, es va col·locar una escultura al costat del pont que uneix el barri de Salipota amb el Raval Nou. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 67157 | Riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-tordell-0 | <p>BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat.</p> <p>GOMIS, Cels (s.d.) Geografia General de Catalunya. Provincia de Barcelona CARRERAS I CANDI, F (Director). Barcelona, Albert Martín, editor</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | Té força pressió humana | <p>La riera del Tordell segueix, aproximadament, el traçat de la falla del mateix nom. El sentit general del curs del torrent és NE-SO, amb els extrems N-S, el que li dona aspecte de 'S'. Marca el límit del terme municipal en el sector de Solivella fins el pont de Barquets, lloc per on penetra al municipi. Passa per sota Torroella i Garges, on l'erosió de la riera ha creat un important balç, des del que es té una bona visió sobre el pont de Gallifa, fet l'any 1913. Continua fins el mas Vilella, una mica més avall del qual ha gairebé destruït un forn de ceràmica, conegut com 'els ulls del mussol', per la secció que ha quedat a la paret sobre la riera. Segueix pel barri del Joncarets (topònim provinent dels joncs de les riberes) i les Cases Noves fins arribar a la masia de Tordell, en una zona d'utilització de petites hortes, com les que es troben a la llera del Cardener. Un cop passada la carretera, el curs de la riera deriva cap el Sud fins trobar-se amb el Cardener. En aquesta zona, l'existència de la falla del Tordell fa que hi apareixi sal gema (GOMIS, s.d.). Aquesta proximitat a la superfície de la sal fa que siguin relativament freqüents els col·lapses o bòfies, consistents en un enfonsament sobtat d'una porció del terreny. S'ha declarat aquest lloc com a zona de protecció no explotable per a usos miners. La falla del Tordell es pot anar resseguint en diversos llocs de la riera, però en el mateix jardí de la Torreblanca, es pot veure amb molta claredat el pla de falla. A més, a la zona dels Tractets, sobre els Joncarets es el lloc on pot contemplar-se el pas dels glacis a la terrassa fluvial, amb la presència de blocs de hammada, alguns d'ells enfonsats en els guixos. Aquests es formen sobre les antigues terrasses fluvials, en règim desèrtic, creant unes capes de conglomerat. Al final de la riera hi ha un petit con de dejecció sobre el riu Cardener.</p> | 08274-114 | Vall de la riera del Tordell | <p>La primera vegada que apareix el topònim en la documentació escrita és en un precepte de confirmació de bens que el monestir de Santa Maria de Ripoll tenia a Sant Cugat del Racó (Castelladral), datat el 24 d'agost del 938. S'esmenta allí, per límit d'aquesta parròquia la riera de Tordell (REGUANT, 1988). Cap a l'any 1855 el Sr. Quinquer, que era l'amo de les 'hortes del Pla del Salí' va demanar a la comunitat de Regants autorització per aixecar un metre el nivell del rec gran en el tram proper a la desembocadura al riu. Se li va concedir la llicència que demanava i ell va construir un rec en sifó per sota la riera de Tordell que encara subsisteix i rega tota aquella zona (BREU HISTÒRIA, s.d.). L'any 1913 es va fer el pont que porta des de Torroella a Gallifa. Aquest va ser fet per l'arquitecte Magí Gallifa, fill del propietari del mas Bosc, segons consta en un bloc del pont. El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8392619,1.7724505 | 398081 | 4632658 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67157-20210428130111.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 67159 | Riera d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dhortons | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> | Es conserven prou bé els paratges naturals i humanitzats de forma tradicional. Es van afegint els restes desfets de la cinta transportadora de la mina als horts, fet aquest que fa perillar la sintonia natural del conjunt paisatgístic. | <p>La riera d'Hortons discorre per la part Oest del terme municipal en sentit N-S, fins que desemboca al riu Cardener al barri de cal Trist. Al llarg de la riera hi ha diversos accidents geogràfics marcats amb topònim propi, com és el cas dels gorgs: el Gorg de l'Olla i el Toll dels Encantats relacionats amb el llegendari de Súria i també el Gorg de la Coll. Al curs mig es troba la resclosa de cal Planés. Aquesta petita obra hidràulica deriva l'aigua de la riera per un petit rec de pedra per la banda esquerra (abans sembla que ho feia per la banda dreta). També es pot veure dos forats excavats a la roca, que segurament marquen l'indret d'una antiga resclosa de fusta, en aquest mateix lloc. Seguint el curs de la riera hi han exemplars de saüc, alzina, pi, salze, roser silvestre, pollancre, boix, canyís, olivera, figuera, llorer, arbres fruiters i, sobre tot, les espècies conreades en les petites hortes en explotació. El paisatge, especialment, a la part més propera a cal Trist es troba fortament humanitzat existint sistemes d'explotació tradicional, que fan que constitueixi un entorn natural molt agradable als sentits. També, seguint el curs de la riera, i moltes vegades, confonent-se amb ella mateixa, hi ha un camí, que en alguns trams està empedrat.</p> | 08274-116 | Vall de la riera d'Hortons | <p>Una llegenda diu que al gorg de l'Olla anaven a cercar l'aigua els habitants de cal Banyes per a usos domèstics, però hi hagué una greu sequera que es perllongà durant set anys, durant els quals la única possibilitat d'obtenir aigua era llençant al clot una olla amb una corda, perquè arribés al fons, d'aquí el seu nom (LOSADA, 2000). Al toll dels Encantats, el nom sembla provenir d'una llegenda que diu que se senten veus a l'apropar-se. Diuen que una vegada fa molts anys, va anar a aquest toll un pescador i, sembla ser, que quan va tirar la canya una veu li va dir 'Tira la canya que tiraràs, que amb la canya no em pescaràs', l'home tot estranyat va pescar un peix i quan l'anava a posar al foc, va sentir les mateixes paraules que va escoltar quan era al toll pescant. (LOSADA, 2000).</p> | 41.8443200,1.7491400 | 396154 | 4633248 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67159-20210630160235.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es diu que el seu nom prové del seu aprofitament pel regatge dels horts (LOSADA, 2000) també rebia el nom de 'la vall dels gitanos' (Informació oral d'Isidre Suades). Hi ha un lloc dit 'Farrera', que probablement vingui d'una explotació de ferro. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 67171 | Clot de la Fossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-fossa | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener - Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona. Informació oral de Francesc Fàbrega.</p> | El munt de pedres ha desaparegut | <p>Es troba al costat del camí vell de Cererols per la riera de Bogadella, en una zona enclotada, ja prop de la riera i de l'hort del Lladó. La tradició oral assenyala que en aquest indret, quan la gent hi passava havia de tirar una pedra i resar un parenostre, de tal manera, que s'havia format un monticle de pedres, avui desaparegut com a conseqüència dels incendis i els treballs forestals. El topònim evoca un lloc relacionat, probablement, amb enterraments. Cal tenir present, a més, que no es troba massa lluny de la necròpolis de la vinya de cal Sendra.</p> | 08274-128 | Camí rural de Cererols a Bogadella | <p>Amades (1929), parla d'un costum encara viva quan la va publicar. Aquesta consistia en que 'al lloc on ha ocorregut una desgràcia, el passant tira una pedra en senyal de respecte i de condol per la víctima, si es vol estalviar de dir una oració per la seva ànima; però si prefereix dir l'oració no cal que tiri la pedreta'.</p> | 41.8142700,1.7696100 | 397805 | 4629887 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 67172 | Recs i hortes de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recs-i-hortes-de-suria | <p>BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria. SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | Es tracta d'un paisatge poc ordenat que es desvirtua amb l'utilització pels hortolans, d'elements de desfet de la mina, d'entre altres objectes. | <p>Les hortes de Súria, desenvolupades al costat del riu i dels canals i torrents es divideixen en sis zones principals: 1. Pla de les hortes. Té unes 20'4 Ha. Es travessat per 10 canalons d'aigua procedents del canal del molí. Els recs prenen la direcció de O a E i són recollits al capdavall pel rec gran i el de Tordell, els quals, tot baixant de N a S retornen les aigües sobrants al Cardener 2. El Pla del Salí. Té una superfície de 2'75 Ha. Les aigües per a regar són les del Rec Gran, les quals travessen la riera de Tordell en un tub de ferro. 3. Horta de Salipota. Aprofita les aigües del canal de la fàbrica Vella. Té una superfície de 2'5 Ha. Aquesta horta data dels anys 1860. 4. Pla del Ros. Té unes 2 Ha.; és el més recent de tots. L'aigua per tal de regar-lo s'obté del Cardener, tot enlairant-la amb una estació de bombeig. 5. Horta del Fusteret, amb una superfície 1'2 Ha., es regada per les aigües del canal de la fàbrica del mateix nom. Es pot datar a finals del segle XIX. 6. Horta de la Pobla. A prop dels restes del molí del mateix nom. Obté les aigües de la font de la Pobla i té una superfície de 0'6 Ha. Avui queda sota del pont de la variant de la Carretera Manresa - Cardona al seu pas per Súria. (SOLER, 1985).</p> | 08274-129 | Camins a les hortes | <p>L'horta sempre ha tingut la important funció d'abastar aliments a les famílies del poble (COTS, OBRADORS, PINZOLAS, 1991), constituint, antigament al costat de la vinya, una economia complementària al treball a la indústria tèxtil i a la mina. Abans de l'any 1500, el riu en arribar a l'actual plaça de Sant Joan es partia en dos: el braç dret baixava per l'actual llit, mentre que el braç esquerra passava entre l'actual carrer de Magí Fàbrega i la que avui és carretera, cap els horts de la Clota. Els dos braços es tornaven a unir una mica aigües avall d'on hi ha ara la depuradora, abans de la zona de les bombes de les mines L'any 1672, el castlà Tries va fer donació de la castlania a la comunitat del Miracle. Aquesta van començar la seva actuació desviant el riu i fent passar tot el corrent d'aigua cap on era el braç dret, que és el curs actual. Les obres es van fer mitjançant grans munts de pedres, tants que la zona es va conèixer com els Rastells, nom pel qual encara es denomina el barri que s'hi va anar edificant. D'aquest desviament del riu va venir el replantejament de la xarxa de recs, els principals dels quals, encara actualment estan en servei, excepte, els que van quedar enterrats per l'obertura dels carrers Pius Macià, Magí Fàbrega i Domènec Quinquer i Cortés (BREU HISTÒRIA, s.d.). El 1705 Joan Reguant i Boladeras, pare i Josep Reguant i Vilalta, fill fan la concessió de regat a perpetuïtat mitjançant l'aigua del canal del molí, creant-se la comunitat de regants i construint-se la xarxa de canals de regatge a la zona denominada 'Pla de les Hortes' ( BREU HISTÒRIA, s.d.). La nit del 17 de setembre de 1714, van acampar uns 8.000 homes de l'exercit de Felip V al pla de les hortes. Aquestes es dirigien cap a Cardona per a rendir-la (SOLER, 1985). Cap a l'any 1855, el Sr. Quinquer, que era l'amo de les 'hortes del Pla del Salí', va demanar a la comunitat de Regants autorització per aixecar un metre el nivell del rec gran en el tram proper a la desembocadura al riu. Se li va concedir la llicència que demanava i ell va construir un rec en sifó per sota la riera de Tordell que encara subsisteix i rega tota aquella zona (BREU HISTÒRIA, s.d.). L'any 1907, amb la forta riuada que va haver-hi, l'aigua va destrossar totes les hortes (SOLER, 1985).</p> | 41.8252813,1.7530656 | 396449 | 4631129 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67172-20210420154614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67172-20210420153805.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 67184 | El Pla de les Garses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-les-garses | <p>LLADÓ, Josep (1993B) 'Unes vies romanes?' extret del 'Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages', núm. 131 (1929) pp. 329-331 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 15-18, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | El lloc ha estat reduït a l'estat de mota, per la qual cosa es fa molt difícil dir quelcom de l'interior. | <p>Mota artificial de forma aproximadament circular, constituïda per materials d'un enderroc (pedres i algun carreu). Les dimensions són entorn dels 11 o 12 metres de diàmetre i uns 2'5 metres d'alt sobre la plana circumdant. L'extensió d'arbres i bardisses impedeix l'accés a l'interior. Als voltants no es veu cap tipus de material ceràmic arqueològic.</p> | 08274-141 | Camí rural des de Cererols | <p>Les informacions actuals no permeten fer cap afirmació taxativa. De tota manera, Lladó, abans de la Guerra Civil de 1936 (1993B i D) relacionava les vies amb els topònims Colomer i Estrada, pensant que podien pertànyer a una via romana 'estrada' i a un columbari 'colomer'. Creia que el topònim Estrada calia situar-lo al lloc de la Plana (que seria el Pla) i Colomer, al Camp Colomer, indicant que en aquest lloc s'hi veien construccions antigues fins poc abans de 1932. En aquell moment deia que encara es podien veure restes d'un columbari romà al lloc de la Torre / Codines prop de la vinya de l'Estrada, 'segons opinió de competents especialitzats' (LLADÓ, 1993D). D'altra banda, cal tenir present que aquest lloc es troba prop de la masia de can Riera. Josep Lladó situa al segle X les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). L'any 1330 hi ha un document que indica que Pere de Vil·la era conegut per Pere de Celerer. A partir de les afrontacions de terres dels Celerer amb el mas Oliveres, Lladó (1993D), arriba a la conclusió que aquest mas era l'actual can Riera i, per tant, les ruïnes del Pla correspondrien al mas Oliveres. Segons Llado (1993D) i Reguant (1988) es tracta de ruïnes que es troben a poca distància de can Riera i, per tant, probablement, el que queda del mas Oliveres es aquesta mota. El 1317 Bartomeu de Torre, ciutadà manresà, compra el mas Oliveres (REGUANT, 1988). El 1390, Bartomeu Celerer, de Cererols, paga un cens a Pere d'Oliveres, per una peça de terra que afronta amb possessions d'aquest darrer (LLADÓ, 1993D)</p> | 41.8193800,1.7719000 | 398004 | 4630451 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Segons informació oral, el lloc també era conegut com 'el Pla de les Garses' (Informació de Josep Perarnau Gall, juny 2000). | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 67186 | Balç de la Socova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-la-socova | <p>Balç, sota can Sivila i la carretera de Súria a Cardona, on es pot observar un interessant tall obert pels meandres del Cardener i que mostra una visió de la continuació de la falla del Mig Món, així com una vista clara dels estrats i les característiques geològiques d'aquest territori.</p> | 08274-143 | Camí de Coaner | 41.8373176,1.7363512 | 395080 | 4632486 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||||
| 67189 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-20 | <p>Es tracta de l'arxiu de la parròquia de Súria, que en origen va estar situat a l'antiga rectoria, al Poble Vell, i que després va ser traslladat a la nova església. Ha patit, igualment, els problemes de conservació inherents als conflictes bèl·lics dels segles XIX i XX. D'entre el seu fons destaca un llibre de defuncions des del 1683 fins el 1720 i un llibre de baptismes iniciat el 1874.</p> | 08274-146 | C/ Sant Antoni Maria Claret, 14 | <p>L'arxiu va ser destruït, en part, ja durant les guerres carlines.</p> | 41.8319400,1.7514200 | 396323 | 4631870 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No existeixen instruments de descripció. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 67192 | Falla del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falla-del-tordell | <p>Fractura geològica per la que discorre la riera del Tordell. La seva contemplació es pot dur a terme mitjançant una sèrie de punts en els que es clarament visible i que poden constituir un itinerari visual al llarg de la falla i que es senyalen a continuació: Des de vora la masia de cal Garges, es pot obtenir una vista panoràmica de la falla i un sinclinal escanyat. Una mica més avall igualment es pot observar una altra vista panoràmica de la falla i la vall. Just al darrera de la casa de Torreblanca (en el mateix jardí) es veu un interessantíssim tall de la falla, així com les marques de l'esllavissament de la roca. També just al darrera del pla de falla en aquest punt es visible un punt de roca umbilicada. Una mica més avall d'aquesta casa, s'aprecia un aflorament de guixos al mateix marge de la carretera. A la zona dels Tractets son visibles els estrats invertits creats per la fractura. Altres interessants vistes generals es tenen des de la plaça de l'Escorxador i la gravera. D'altra banda, darrera la Torre es pot observar com la falla ha aixecat els estrats fins a posar-los verticals del tot. Passat el Cardener, a la vall del Borrissol, en una antiga pedrera també es torna a tenir una bona visió d'aquest fenomen geològic, ja que es pot veure com els estrats que formen la paret d'aquesta pedrera han estat seccionats verticalment.</p> | 08274-149 | Carretera de Súria a Balsareny | 41.8385995,1.7675106 | 397670 | 4632591 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67192-20210608153902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67192-20210608154132.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A la riera del Tordell, hi apareix sal gema prop de la superfície (GOMIS, s.d.). Aquesta proximitat salina a l'exterior, i la dissolució interna fa que siguin relativament freqüents els col·lapses o bòfies, consistents en un enfonsament sobtat d'una porció del terreny. S'ha declarat aquest territori com a zona de protecció no explotable per a usos miners, donat que pot implicar perill. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 67195 | Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener - Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria. Informació oral d'Isidre Suades.</p> | <p>Pedra vertical, lleugerament desbastada que es troba en el límit del terme municipal entre Súria i Navàs. Està situada al costat d'una carrerada o camí ramader que venia d'Argençola i anava cap a Valls de Torroella pel mig de la muntanya i a prop del camp conegut com a 'Reguer de cal Planés', on es collia el blat per al consum de la masia d'aquest nom..</p> | 08274-152 | Sobre del camí actual de cal Planés a Riols | <p>Una de les maneres tradicionals de limitar termes de territori ha estat la de l'utilització de pedres en forma i manera variada: des dels apilaments que assenyalaven els límits de les propietats rústiques i anaven augmentant sense cap ordre, o la col·locació d'una sola pedra de major grandària degudament treballada, que amb el temps van esdevenir en fites i mollons de formes poligonal o troncopiramidal en les que es poden llegir inicials, dates, noms i inclús poden presentar alguna mena de decoració: des de rebaixaments buixardats fets pel treball quasi delicat del picapedrer dins dels quals s'inscriuen inicials i noms de llocs o de propietaris, fins la talla encara feta per l'artesà, amb més precisió i delicadesa, d'elements iconogràfics. Podria ser que els pilars i guarda-rodes que encara es trobem en algunes de les nostres carreteres i que presenten una forma cònica, fossin el record d'aquells antics pilots de pedres que en origen devien marcar la partió de terres (AMADES, 1929). Una altre derivació interessant d'aquest tipus popular de senyalització es sens dubte, la cristianització de les pedres que assenyalaven la partió entre dos termes de població: les nostres creus de terme. En el cas de Súria sembla que de manera tradicional s'han marcat els límits de propietats de dues formes diferents: mitjançant pedres de gres i calcàries molt poc desbastades, de forma triangular, o bé per mig d'elements vegetals de consideració singular, com Losada (LOSADA, 2000) ha recollit en el cas del 'Pi de Malla', localitzat a la Serra de Malla, que marcava el límit del terme municipal entre Súria i Callús.</p> | 41.8600200,1.7438252 | 395738 | 4634997 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67195-20210601161039.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es troba en un lloc de difícil accés. | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 67196 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-1 | <p>PERAMIQUEL COLS, Josep (1999) 'Més de 100 anys de teatre amateur a Súria' Dovella, Núm. primavera, pp. 57-62, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Representació teatral que es fa tradicionalment pels volts del Nadal i que acompanya així el final del cicle festiu de l'any. Es tracta d'una manifestació molt popular a Súria, encara que no disposa d'elements coreogràfics específics que la diferenciïn substancialment de les representacions d'aquesta mateixa obra que es realitzen per les mateixes dates a la major part de Catalunya. Destaquen, com a element diferenciador, les decoracions escenogràfiques i fotografies dels Pastorets dels germans Salvador, que es conserven al teatre del Foment. Hi ha una música específica pels Pastorets que data de la dècada de 1920. D'altra banda, existeixen alguns textos propis i una manera d'entendre l'espectacle que fa que sigui vist cada any per més d'un miler d'espectadors en les sis representacions que es fan. A més, es fan dos repartiments per afavorir la màxima participació i la partitura musical és interpretada per la formació de músics locals, Mas Torrat (PERAMIQUEL, 1999).</p> | 08274-153 | C/ Sant Antoni Maria Claret, 14 | <p>Els Pastorets a Súria es representen des del segle XIX, amb el text protagonitzat per en Bató i en Borrego, representant-se ininterrompudament fins a l'actualitat, excepte els anys de la Guerra Civil. El primer local on es té constància de representació dels Pastorets a Súria és al local del Centre Catòlic, a la primera planta de la plaça Major, número 4. A partir de 1926 s'incorpora el text de Folch i Torras (PERAMIQUEL, 1999). L'autor de la música dels Pastorets és Mn. Antoni Malats, vicari de Súria entre 1923 i 1927 (REGUANT, 1997).</p> | 41.8319400,1.7514200 | 396323 | 4631870 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 67199 | Barranc del Borrissol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-del-borrissol | El forn es conserva en molt mal estat i està en perill imminent de desaparició. | <p>En aquest lloc s'observen diversos elements d'interès patrimonial. Per una banda, es conserva una pedrera de guixos on es pot veure la continuació de la falla del Tordell el tall. Es tracta de dipòsits d'anhidrita que al transformar-se en guix augmenta de volum fins un 60%. D'altra banda, hi ha un forn per a la calcinació del guix per obtenir guix utilitzable. Aquest forn es troba totalment enfonsat. A poca distància, a més, es pot veure una antiga bòfia de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica) detectada per les terrasses que l'han reomplert, les quals es troben inclinades. Aquest col·lapse té uns seixanta metres de potència i està format per la dissolució de la carnalita.</p> | 08274-156 | Camí rural des del mas Reguant | <p>El forn i la pedrera havien estat explotats per la família Reguant, a principis de segle, segons informació oral.</p> | 41.8270758,1.7450161 | 395784 | 4631339 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 67217 | Pedra Dreta de Cabanasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dreta-de-cabanasses | <p>FÀBREGA, Albert: http://cat.bloctum.com/arcis/2009/10/24/un-possible-menhir-a-cabanasses/</p> | <p>Es troba a la partida de Cabanasses, a Súria (Bages), prop del cementiri i dels pous d'Iberpotash, al costat del que sembla l'antic camí desde el Poble Vell a Cabanasses. Es tracta d'una pedra de secció quadrangular d'uns dos metres de llargada i afuada per ambdós extrems. La manca de liquens indicaria que no porta masses segles al decobert. El sistema de tall tampoc sembla prehistòric.</p> | 08274-174 | Camp darrera del cementiri | <p>El dia 23 d'octubre de 2009 es va descobrir aquest element en una visita que van fer el Sr. Albert Fàbrega i el Sr. Josep Peramiquel a a les obres de l'ampliació del cementiri de Súria, Ha estat publicat al blog de l'Àlbert Fàbrega com a possible menhir.</p> | 41.8383400,1.7518900 | 396372 | 4632580 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67217-20210714124052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67217-20210714124033.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 89786 | Bòfia de Sant Pere 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-pere-3 | <p>A poca distància de la serra de Puigdesanç es poden observar tres bòfies de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica). Aquesta es troba al lloc on les aigües subterrànies dissolen els materials més fins del súbsol i, progressivament, es forma una cavitat subterrània. Quan el pes dels materials del sostre supera la força que cal per mantenir-se cohesionats, es produeix el col·lapse de la caverna i aquesta s'enfonsa. Aquestes bòfies es van formant constantment i es van colmatant per l'acció humana i la natural.</p> | 08274-244 | Les Guixeres | 41.8350300,1.7681700 | 397719 | 4632193 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89786-20210428124348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89786-20210428124410.jpg | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 89787 | Capelleta de la colònia de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-colonia-de-santa-maria | XX | <p>Petita capelleta situada en el parc de la plaça de Santa Maria. Es tracta d'una fornícula d'obra oberta a la part frontal i coberta a dues vessants. A l'interior hi ha la imatge de la Mare de Déu tancada amb vidre. La fornícula descansa sobre un pilar d'obra vista i dos graons que fan de base, on hi ha alguns ciris que hi han posat els devots. </p> | 08274-245 | Plaça de Santa Maria | 41.8323400,1.7544600 | 396576 | 4631911 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||||
| 89789 | Font de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cererols | XX | <p>Font situada davant l'església de Santa Maria de Cererols. Es tracta d'una construcció aïllada composta per una base rectangular feta amb pedra i lloses a la part superior. En un extrem hi ha fixat un monòlit a la part frontal del qual hi ha gravat 'CEREROLS 993-1993' i una aixeta metàl·lica. Al davant hi ha la pica, que és una base de premsa reaprofitada que a la part frontal té l'any '1834' gravat.</p> | 08274-247 | Veïnat de Cererols | <p>Va ser construïda en motiu de la commemoració del mil·lenari del veïnat.</p> | 41.8186300,1.7677900 | 397661 | 4630373 | 1993 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 89793 | Font del Trali | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-trali | <p>Font situada dins el torrent del mas Vilella, en una de les parets del mateix. L'aigua brolla i omple una petita pica rectangular de pedra. L'aigua que sobreixeix es perd torrent avall.</p> | 08274-251 | Les Guixeres | 41.8362200,1.7730900 | 398129 | 4632320 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89793-20210512151822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89793-20210512151828.jpg | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 89806 | Toll dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-dels-encantats | <p>El toll dels Encantats és un clot situat a la riera d'Hortons. Es tracta d'un gorg allargat, amb formacions rocoses a banda i banda que delimiten l'espai. Té poca fondària pels sediments de la riera que s'han anat acumulant al llarg dels anys. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera.</p> | 08274-264 | Riera d'Hortons | 41.8467100,1.7467400 | 395958 | 4633516 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89806-20210601130410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89806-20210601130559.jpg | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 89807 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla-1 | <p>El gorg de l'Olla és un clot situat a la riera d'Hortons. Es tracta d'un gorg circular, amb formacions rocoses a banda i banda que delimiten l'espai. Té poca fondària pels sediments de la riera que s'han anat acumulant al llarg dels anys. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera.</p> | 08274-265 | Riera d'Hortons | 41.8477900,1.7475200 | 396025 | 4633635 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89807-20210601130008.jpg | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 89814 | Rec de Cal Jover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-cal-jover | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria-Necròpoli de cal Banyes-Cal Jové-Coaner-Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral de Joan Santaya (juny de 2000)</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet conduir l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de llevant. La resclosa i l'inici estan en terme municipal de Sant Mateu de Bages. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.</p> | 08274-272 | Riu Cardener | <p>El rec proveïa d'aigua la colònia tèxtil de Cal Jover. La fàbrica es va construir entre els anys 1872 i 1876, sobre un terreny dit 'el pas de la Riera'. En els seus inicis la fàbrica es dedicava a filats de cotó. Quan va tenir lloc la epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren, entre d'altres, Bonaventura Jover, amo de cal Jover, fàbrica successora de 'La Gelidense' (REGUANT, 1988). Des del 1890, a més de filats es feien retorç de cotó. El 1897-1898 l'empresa era propietat dels germans Jover Gabarró, que importaven cotó d'Egipte i els Estat Units (REGUANT, 1997). El 1907 aquesta indústria tèxtil tenia instal·lats 7.000 fusos i comptava amb una plantilla de 300 treballadors. Va ser la fàbrica menys afectada per l'aiguat d'aquell any (REGUANT, 1997). El 1916, el propietari era Bonaventura Jover i Mota, de Barcelona, que la va fer funcionar fins al 1924, obrint-se l'any següent amb el nom de Filatures Labor, fins a l'actualitat (REGUANT, 1988) En aquella època a Súria feien la filatura, a Barcelona el tint i a Vilassar de Mar el bobinat . Durant la guerra civil del 1936 va ser mort, afusellat, el a les hores director de la fàbrica de cal Jover (REGUANT, 1988). El següent director va manar fer una tanca de filferro al voltant de la fàbrica, però al cap de dos anys va ser acomiadat acusat de quedar-se diners. L'any 1941 el director va ser Isidre Roca, fill del que va ser mort durant la Guerra. Filatures Labor és la única fàbrica tèxtil de Súria que encara segueix en funcionament. A la dècada del 1940, a la Festa Major de Súria era costum fer sardanes a la tarda a cal Jover (REGUANT, 1997). El patró de la fàbrica era Sant Antoni Maria Claret, fent-se aquell dia un partit de futbol entre Filatures Labor i Suriatex, seguit d'una costellada, deixant-se de celebrar la festa els anys 1968-1970. L'any 1974 es constitueix Belfil SA i es comença a tenyir el fil a la fàbrica de Súria. La producció actual és la següent: fil en cru (Filatures Labor) i fil de cosir (Belfil). Es realitza aquí, avui dia, tot el procés vertical, passant de la floca fins el producte embalat. Actualment la matèria primera és el cotó egipci i fibres sintètiques.</p> | 41.8320400,1.7402200 | 395393 | 4631895 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 89822 | Gorg de Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-cal-mariano | <p>El gorg de Cal Mariano és un clot situat a la riera d'Hortons. Es tracta d'un gorg circular, amb formacions rocoses a banda i banda que delimiten l'espai. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera.</p> | 08274-280 | Riera d'Hortons | 41.8488700,1.7468300 | 395969 | 4633756 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89822-20210601125616.jpg | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 89870 | Rotonda de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotonda-de-suria | <p>En motiu de les obres de construcció de la rotonda a l'alçada del pont de Salipota, s'hi va fer un control arqueològic de resultat negatiu. </p> | 08274-290 | Rotonda del pont de Salipota | <p>La intervenció es va fer l'any 2006.</p> | 41.8326000,1.7504400 | 396243 | 4631945 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||||
| 89871 | Variant de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-suria | XIX | Està totalment cobert. | <p>En motiu de la construcció de la variant BV-9480 es va posar al descobert un forn de calç de planta circular. També es van documentar 9 barraques de vinya i d'altres estructures agrícoles i industrials datades entre el segle XIX i XX.</p> | 08274-291 | Al costat del túnel de la granja de Reguant | <p>La prospecció es va fer l'any 1999.</p> | 41.8222900,1.7512000 | 396289 | 4630799 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 67210 | Cal Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet-2 | XX | Es troba relativament en bon estat. S'ha aixecat modernament un àtic | <p>Edifici de planta en forma de L, construït al costat del canal de Reguant. Originàriament es composava d'una part quadrangular de dos pisos separats per una línia exterior i una tercera planta en un extrem. L'obra està feta de maçoneria irregular i obertures amb recercat de totxo vist i rematades per un arc escarser. Amb posterioritat, s'hi ha afegit una altra planta arrebossada, així com dues plantes més al sector posterior. Hi ha una pedra de gres en forma d'estela davant la porta i un brocal de pou amb parament de ferro forjat per aguantar la corriola.</p> | 08274-167 | C/ Ignasi Abadal | <p>Existeix una corranda popular que fa referència a aquest lloc 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó. Va ser comprada en els anys 1950 pels actuals propietaris. Sembla que el primer propietari va ser un metge.</p> | 41.8300763,1.7501273 | 396213 | 4631666 | 1913 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67210-20210420161951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67210-20210420162009.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 67082 | Colònia de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-de-santa-maria | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XX | Hi ha obres puntuals de restauració amb materials i dissenys que no tenen rés a veure amb el conjunt. | <p>La colònia queda delimitada pel C/ Lleida, la Ctra. de Castelladral i la plaça de Santa Maria. Les vivendes d'aquest barri corresponen fonamentalment a dues tipologies: cases-bloc per als obrers i xalets on vivien, per aquest ordre, des de la part alta del turó fins a la carretera: els encarregats, facultatius, enginyers i, finalment, el director. Tot està construït en totxo i als voltants dels seixanta s'hi van construir altres a imitació dels antics. Els carrers de més interès són l'avinguda de Santa Bàrbara i el carrer de les Flors on es pot apreciar la distribució típica dels blocs. Presenten tres pisos, amb paraments de totxo vist, obertures amb arcs de totxo i en alguns blocs l'accés es fa mitjançant uns graons, existint en la part del davant, uns petits jardins. En el carrer de les Flors abans estaven els safareigs. Els edificis tenen l'aspecte d'una colònia industrial belga. Les vivendes van perdent, de mica en mica, el seu aspecte original, amb la substitució d'elements com, per exemple, els porticons de fusta de les finestres que han desaparegut en moltes d'elles. S'han afegit nous acabats a les façanes, tan anteriors com posteriors, com arrebossats a on abans no hi havia. Baixant l'avinguda de Santa Bàrbara s'arriba fins els xalets. Al carrer de les Moreres, a dalt de les façanes hi ha uns plafons de ceràmica vidrada amb representació d'unes flors en verd emmarcant la data de '1918'. L'altre costat del carrer Fonthier presenta un canvi de tipologia constructiva donant-se uns edificis decorats amb línies de terrissa que alternen els colors verds i blancs.</p> | 08274-39 | C/ Lleida - Ctra. a Castelladral.- Pça Santa Maria. | <p>L'any 1918, en posar-se en explotació les mines de potassa, l'empresa va construir aquí, uns habitatges per als seus obrers (REGUANT, 1988). Per a fer la colònia la companyia Solvay va adquirir uns terrenys al costat de l'antiga església de Santa Maria (SOLER, 1985). Entre els blocs d'habitatge hi havia unes construccions allargades on estaven els lavabos i els safareigs (REGUANT, 1997). Actualment els treballadors han anat accedint a la propietat dels habitatges (SOLER, 1985).</p> | 41.8333241,1.7540112 | 396540 | 4632021 | 1918 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67082-20210428105934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67082-20210428111009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67082-20210428105950.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Hi ha una capelleta a la Mare de Deu, a la cruïlla amb l'Av. Santa Bàrbara. Es tracta d'una capella sobre pilar .Va ser col·locada el 1957 i beneïda el mateix any pel bisbe de Solsona, Sr. Vicente Enrique y Tarancón (REGUANT, 1997). | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||
| 67058 | Xalet director mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-director-mines | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Edifici situat al mig d'un jardí amb dos pisos i golfes. La planta està formada per tres rectangles, un de més allargat al que se li adossen perpendicularment dos més, formant com una U, L'espai lliure entre les dues potes de la U està ocupat per un porxo amb terrassa a la primera planta. Les obertures amb llinda presenten a sobre un arc de descàrrega . De tota manera, abunden les obertures amb arc, com les finestretes trífores als capcers de les golfes o al porxat de la planta baixa. Sota el ràfec, una faixa de ceràmica vidrada blanca i blava sobre un filet, constitueix el motiu decoratiu. La teulada, a dues vessants, és molt apuntada i en la mateixa s'hi obren les finestres de les golfes.</p> | 08274-15 | Ctra. Manresa cantonada Ctra. de Balsareny | <p>Els xalets que van ser habitatge dels directius de les mines es comencen a construir l'any 1919. Aquest va ser seu de la CNT - FAI el 1936 (REGUANT, 1997), i el juny de 1938 en ell s'instal·là el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, per cert que el 17 de juliol del mateix any vingué el general Hernández Saravia, que era el cap de l'exèrcit de l'est, a donar el diploma als nous sergents que havien estudiat a Súria (REGUANT, 1997).</p> | 41.8295505,1.7541061 | 396543 | 4631602 | 1919 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67058-20210630111728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67058-20210630111533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67058-20210630111549.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Els motius decoratius són d'estil modernista | 105|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67060 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-14 | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> <p>CASAREAL, Arnaldo de (1940) Historia de la imagen y ermita de San Salvador que se venera en la villa de Suria, Manresa</p> <p>FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristòfol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Ha estat reformat en funció de l'evolució de les necessitats de la institució. | <p>Edifici de planta quadrangular i aspecte cúbic, de tres pisos i golfes, amb pati central. L'exterior presenta un acabat superior en forma de cornisa contínua, tret del centre de la façana principal on hi ha un petit frontó trilobulat amb timpà llis La major part de les obertures (de forma rectangular allargada en sentit vertical) i elements de fusteria aplicats als mateixos, tant a l'interior com a l'exterior, estan rematats en la part superior per una mateixa línia decorativa que recorda el frontó de la part superior de la façana. La porta principal, però, es adintellada i l'acabament dels balcons de la façana principal és fa mitjançant un arc escarser (sobre el central hi ha l'escut). Els ampits de les finestres estan folrats de ceràmica vidrada verda. La disposició de les obertures a les façanes es irregular, tret de la principal, la qual cosa serveix per a trencar la volumetria cúbica de l'edifici. Originàriament, el color exterior de l'edifici era ataronjat, encara que avui és ocre. Al pati interior hi ha una escala amb passamans de ferro forjat i rematat per sengles boles de bronze. Presenta en el seu segon tram dues columnes amb capitells decorats, l'un amb l'escut quatribarrat i l'altre amb el de Súria. En el pati hi ha dues plaques, que es descriuen a l'apartat d'història. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici . Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de 'fussing' i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de 'fussing' es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i establerta a Milà, mentre que els vitralls són obra de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarín (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini. (1a. Trobada, 1991).</p> | 08274-17 | C/ Ernest Solvay, 13 08260 Súria | <p>El 11 d'octubre de 1885 es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per les actuacions que havien fet les persones i institucions supralocals en l'epidèmia del còlera. Aquesta placa, roman a l'escala de l'actual edifici de l'Ajuntament i diu 'Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud'. (FULLA DOMINICAL, 1922). Abans de 1920 l'Ajuntament ocupava locals de lloguer a diversos llocs del poble, així el 1909 celebrava sessions al teatre Ateneu i el 1912, l'empresa 'Fills de Ramon Giró' posà llum a l'Ajuntament, que aleshores ocupava l'edifici actualment seu de la Caixa de Manresa (REGUANT, 1997).. Coincidint amb un moment de gran puixança econòmica, l'Ajuntament encarrega el 27 d'octubre de 1917 a l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats, els plànols per fer Ajuntament i escoles. Per la compra de terrenys van aportar diners, diferents particulars i per a la seva construcció es va demanar un crèdit a la Mancomunitat de Catalunya (REGUANT, 1997). El 8 de juny del 1924 es va posar una placa en honor a Ernest Solvay (mort el 26 de maig de 1922) en record de la seva cessió de l'aigua potable a la vila. Es troba actualment a l'escala, Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310403,1.7543036 | 396561 | 4631767 | 1920 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130851.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Jeroni Martorell i Tarrats | La façana posterior dona a un petit jardí amb tres pins i una olivera, on es troba instal·lada una escultura formada per un bust de bronze sobre peanya de pedra, consistent en un retrat del poeta surienc Salvador Perarnau i Canal, instal·lada allà el 1995, però feta per l'escultor Xavier Llovet el 1966. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||
| 67154 | Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-noves | <p>PERAMIQUEL COLS, Josep (2000) 'Apunts sobre antecedents i hipòtesis sobre la casa Cal Balaguer del Porxo del Poble Vell de Súria'. Document mecanografiat.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Edificació destinada a habitatge amb diverses dependències auxiliars al seu costat i una era. L'edifici central consta de tres pisos i es troba reformat. Presenta diversos accessos des de l'exterior, dos d'ells mitjançant escales. Com a elements de destacar es poden mencionar un porxo trencaaigües sobre les escales i l'entrada, així com alguns dels elements de treball de ferro, com les reixes. El més interessant del conjunt és una petita construcció de planta quadrangular, amb porta coronada amb timpà llis, sobre la que hi ha un respirall circular calat. Està coberta amb teulada a quatre aigües amb escaquejat vermell i blanc i juntes de ceràmica vidrada en verd, a l'igual que el cràter que hi ha al coronament. Destaca també, el ràfec format per la imbricació de diverses filades de caps de totxo pla formant una volada de coberta potent, amb motiu formal d'escaquejat. La funcionalitat és la de pou per a donar aigua als safareigs construïts al seu costat (avui piscina) i el conjunt de cases. La data és de 1906.</p> | 08274-111 | Camí rural a les Cases Noves | <p>Josep Balaguer i de Bruguera era un gran propietari rural al municipi de Súria, qui tot i que vivia a Barcelona, venia a estiuejar a Súria amb la seva família i amics. S'estatjaven a la casa de la seva propietat anomenada Cases Noves d'en Balaguer, de construcció relativa moderna (1844, segons una llinda del portal). Balaguer va promoure la arribada del telèfon al poble, i havia tingut un dels primers cotxes elèctrics de Barcelona. Segons la visió local d'aquest personatge, es tractava d'un hisendat, socialment molt generós que es desprenia fàcilment de les coses. Va vendre els terrenys de l'actual ajuntament i antigues escoles molt bé de preu. Pels volts de la dècada de 1920, jugant a la borsa, amb un període curt de temps va quedar arruïnat. Paral·lelament, s'anava venent les propietats de la finca de Súria, que amb el creixement del poble arran del descobriment de la potassa, agafaven la condició de terreny urbà. La gran propietat de Súria era la legítima procedent de les propietats del seu pare. La seva dona, Sofia Rabassa i Dalmau, era de família senyorial. Hi ha la tradició que van fer una gran fortuna a Amèrica i que en un assalt de pirates mentre s'adreçaven al port de Pineda de Mar van perdre tot l'or que portaven (PERAMIQUEL, 2000). En un cens de 1877 apareix com a 'Cases Noves d'en Balaguer', amb dues edificacions d'un i tres pisos, una habitada i l'altre no. Cap el 1920 compra la casa el masover Mateu Castellà Camprubí.</p> | 41.8311657,1.7593014 | 396976 | 4631776 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151350.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 67156 | Estendard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard | XX | Conservat en la seva caixa d'embalatge original. | <p>Ensenya corporativa de l'entitat 'Orfeó Surienc' en la que el drap brodat penja d'una vara de fusta. La part superior, presenta forma de remat floral metàl·lic. Es fet de vellut i seda. A la cara anterior apareix, brodada, la següent anotació: 'Orfeó / Surienc' sobre una senyera catalana i acompanyada a la part superior per una imatge circular amb les cases del poble i a la part inferior per una lira, mentre que a la cara posterior es llegeix el següent 'Súria / Any / 1916', a sobre d'una bandera espanyola Al centre, presenta un motiu decoratiu típic modernista. Al dors de la barra, també brodada, apareix en petit la següent nota 'Almacenes y Taller / JORBA / Manresa - Barcelona'. D'altra banda, es conserva una cinta que acompanya l'estendard. És també del mateix estil modernista i acaba rematada en la creu de Sant Jordi. Així mateix, hi ha una fotografia de tots els membres de l'orfeó amb la dedicatòria 'L'Orfeó Suriense / a son mestre / Don Domingo Quinquer'. Sembla poder-se datar cap els anys 1920.</p> | 08274-113 | Ajuntament de Súria, C/ Ernest Solvay, 13 | <p>L'estendard era de la família Quinquer, els quals quan van marxar de Súria, amb destí a Caudete, el van regalar a la Biblioteca de Súria.</p> | 41.8310389,1.7543038 | 396561 | 4631767 | 1916 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131225.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Magatzems Jorba | 105|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 89851 | Cal Sanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sanyes-0 | XX | <p>Casa noucentista situat al Raval nou. És un edifici cantoner de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i tres pisos i té la coberta plana habilitada com a terrassa. L'element distintiu de l'edifici és la tribuna de la cantonada, oberta amb finestrals ovalats i amb terrassa a la part superior. Els finestrals del primer i segon nivell de la façana tenen sortida a un balcó amb balustrada que enllaça amb la tribuna. Els finestrals del tercer pis tenen sortida a sengles balcons amb baranes de forja. El coronament està definit per un ràfec ceràmic amb un voladís notable. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb un esgrafiat senzill que imita carreus.</p> | 08274-287 | C. González Salesio, 31 / C. Vilanova, 1 | <p>Pertanyia a la família de sastres Sañes.</p> | 41.8304900,1.7523500 | 396398 | 4631708 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89851-20210421161626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89851-20210421161600.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 67128 | Grup escultòric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric | <p>1a TROBADA (1991). Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> | XX | Presenta el deteriorament normal per trobar-se a l'aire lliure | <p>Utilitzant el vidre, el marbre, el ciment i la llum l'autor va crear una obra dinàmica i plena d'energia que simbolitza els aspectes i les particularitats d'aquest poble. Una columna de ciment, que representa el Poble Vell, amb teseles (obra de Ester Luesma M. Antònia Miralles) de ceràmica i marbre juxtaposades de tal manera que simbolitzen l'aspecte muntanyós de la regió, serveix de punt de recolzament a un riu de vidre, el Cardener que corre a prop, encastat a la columna com si llepés la terra (1ª TROBADA, 1991). La obra es va col·locar al centre neuràlgic del poble nou, és a dir, a la Pça de Sant Joan, al costat de la estació d'autobusos.</p> | 08274-85 | Plaça de Sant Joan | <p>La obra es va fer amb motiu de la 1a trobada d'artistes artesans organitzada per l'Ajuntament de Súria i la Generalitat de Catalunya l'any 1991.</p> | 41.8233200,1.7457200 | 395836 | 4630920 | 1991 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67128-foto-08274-85-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Joan Crous | 111 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67119 | Ruscos de can Sivila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruscos-de-can-sivila | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> | Es troben força deteriorats. Les arnes que resten estan pràcticament desfetes. | <p>En terres de can Sivila s'han detectat dos llocs on hi ha unes estructures per a instal·lar-hi arnes per a eixams d'abelles. Es tracta d'una construcció adossada a la roca o a un marge de pedra seca, composada per grans pedres verticals i coberta del mateix material formant sèries de cel·les on es col·locaven les arnes de canya, vímet i altres materials tradicionals. En aquest cas es tracta de sèries de tres cel·les.</p> | 08274-76 | Camí rural a can Sivila de la Roca | 41.8392100,1.7416300 | 395522 | 4632690 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67119-foto-08274-76-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 67131 | Cara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cara | XIV | Està erosionada | <p>Cara que es troba a l'estrep oposat de l'arc gòtic on apareix l'escut de Cardona, sota cal Quim. Es tracta d'una efígie humana molt toscament esbossada i de la que poca cosa es pot dir. De tota manera, a la resta del bloc on està marcada s'aprecia, encara que de forma molt tènue, que hi ha hagut altres relleus gravats i que el temps ha esborrat.</p> | 08274-88 | Arc gòtic sota cal Quim | 41.8345798,1.7511882 | 396308 | 4632164 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67131-20210421121833.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 67147 | Cal Bosquetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bosqueta | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb annexos moderns de totxo vist a l'E i O del cos principal. Té tres pisos amb coberta a doble vessant. Els paraments són de maçoneria irregular. Molts de les seves obertures han estat reformades.</p> | 08274-104 | Ctra. de Súria a Castelladral | 41.8460910,1.7595644 | 397022 | 4633432 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67147-foto-08274-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'hi ha pogut accedir. Està essent notablement reformada. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 67162 | Cal Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cebria | <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb tres pisos d'alçada amb un afegit al costat SO. Murs de maçoneria irregular. Presenta a l'últim pis un assecador amb doble arc cobert per arc escarser. Coberta a doble vessant. Dona la impressió d'haver-se aixecat un pis més aquest segle.</p> | 08274-119 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>El 1814 era propietat de Bartomeu Sivila (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a masia amb dues edificacions, una d'un pis i l'altre de dos, una habitada i l'altre no. Sembla que el topònim correcte és Sabrià. Un antic propietari de la casa va ser Joan Sabrià (LOSADA, 2000).</p> | 41.8432285,1.7585313 | 396932 | 4633115 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67162-foto-08274-119-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | S'ha denegat l'accés a la finca | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67120 | El Casalot de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-reguant | <p>Informació oral Albert Fàbrega</p> | Es troba força degradat i manca part d'una de les parets | <p>En un lloc actualment sense camí d'arribada, just a la carena de la muntanya sobre el pla de Reguant es poden observar les restes d'una torre quadrangular, feta de carreus mitjans ben escairats i col·locats en filades. Es veuen marques d'haver utilitzat bastida per aixecar la construcció.</p> | 08274-77 | Dalt la muntanya, sense accés directe. | 41.8184300,1.7520100 | 396350 | 4630370 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67120-20210630131644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67120-foto-08274-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'ha pogut localitzar la situació exacta del casalot. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 67169 | El Casalot de Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-tordell | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> | XIV | Coberta totalment enfonsada i manquen bona part dels paraments | <p>Construcció fortificada feta de maçoneria irregular amb la coberta totalment enrunada i de la que no es veuen restes. El cos principal té planta rectangular amb l'eix allargat en direcció NNE-SSO. A la façana SSO hi ha l'arrencament d'un arc de pedra, que deuria donar pas a un porxo. Al darrera d'aquest existeix un espai, que, originalment deuria haver estat dividit, a partir de les restes enrunades que s'observen. A la meitat E de la paret que dona al porxo abans esmentat hi ha quatre troneres i en el costat O una tina circular. A la paret SSE, en el seu costat S hi ha dues troneres més. A l'exterior de la construcció, pel seu costat SSE hi ha una paret paral·lela a la SSE de l'edifici, a uns dos metres de distancia. També a l'exterior, adossat a l'extrem N de la paret NNE, sembla endevinar-se un forn de pa.</p> | 08274-126 | Camí rural al pla del Casalot | <p>Josep Lladó situa la casa de la Serra, o sigui, el que després es va conèixer com Casalot del Tordell, al segle X i al costat de les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). En un cens de 1877 apareix com 'alqueria del Turdell', que consta de dos edificis d'un i tres pisos respectivament i que un està habitat i l'altre no. Per informació oral se sap que al segle XX va ser utilitzada com a pedrera.</p> | 41.8221472,1.7651934 | 397451 | 4630767 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120328.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Està separat de Cererols per la riera de Camprubí, torrent que passa per la dita rasa de la Serra. Aquí es localitza la font de la Serra, que va esdevenir salada per les filtracions de l'escombrera de la mina l'any 1978. | 119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 67185 | El Casalot del Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-del-miquelo | Totalment arruïnat, queda ben poca cosa per sobre del nivell del terra | <p>Construcció de maçoneria irregular, de planta quadrada, amb morter de calç i amb una edificació adossada per la seva banda S i dos contraforts a l'O. El seu estat impedeix donar una major precisió sobre el tipus d'edificació, encara que sembla tenir un cert caràcter de petita fortificació sobre la riera de Bogadella, per la seva banda esquerra, essent intervisible amb la torre de la Closa i les ruïnes del Pla de les Garses, d'entre altres construccions antigues.</p> | 08274-142 | Dalt del camí de les Comes | 41.8115452,1.7731426 | 398094 | 4629581 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113455.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 89803 | Mas Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliveras | En ruïnes | <p>Restes d'una masia situades en una zona envaïda pel bosc a la vora d'un camp de conreu. Es tracta de restes de fonamentació cobertes de runa i sediments, que dificulten de definir-ne les característiques constructives. S'observa una de les cantonades, feta de pedra escairada lligada amb morter.</p> | 08274-261 | Cererols | <p>Descobert per Albert Fàbrega. Se'n desconeixen les notícies documentals, tot i que per les seves característiques podem pensar que és un mas rònec.</p> | 41.8187300,1.7719300 | 398005 | 4630379 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115035.jpg | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.