Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89782 | Barraca de la vinya de Cal Cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-cendra | XVIII-XX | Ha estat restaurada. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada a la vora d'un camp de la zona de Cererols. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. </span></span></span></p> | 08274-240 | Vinya de Cal Cendra | 41.8165000,1.7697800 | 397823 | 4630134 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121608.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89837 | Barraca de la vinya del Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-codony | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada al nord de les Comes. És una edificació aïllada de planta quadrangular i de notables dimensions que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. A banda i banda hi ha un pedrís.</span></span></span></p> | 08274-283 | A la Vinya del Codony | 41.8268200,1.7787000 | 398580 | 4631269 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89837-20211103101945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89837-20211103102004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89837-20211103102031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89837-20211103102125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89837-20211103102019.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89781 | Barraca del camí de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-torres | XVIII-XX | Envoltada de vegetació. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada al principi del camí de Can Torres. És una edificació adossada en un marge i de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. </span></span></span></p> | 08274-239 | Camí de Can Torres | 41.8129700,1.7584900 | 396880 | 4629756 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89781-20210615174425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89781-20210615174407.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89783 | Barraca dels horts de Salipota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-horts-de-salipota | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada als horts de Salipota. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís.. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. El rec passa just davant la barraca i s'hi accedeix per una passarel·la.</span></span></span></p> | 08274-241 | Horts de Salipota | 41.8382400,1.7467200 | 395943 | 4632576 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140703.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 89821 | Barraca de la vinya del Sanera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-sanera | XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en el marge d'un camp. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i té una xemeneia ceràmica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb una porta de fusta. Al morter que revesteix el brancal hi ha inscrit l'any '19(?)5'</span></span></span></p> | 08274-279 | Camí del Samuntà | 41.8491800,1.7420900 | 395576 | 4633796 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89821-20210601120021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89821-20210601120035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89821-20210601120234.jpg | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Té un senyal identificatiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89778 | Barraca al sud de Can Sivila Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-can-sivila-nou | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un descampat al costat de Can Sivila Nou. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb una porta metàl·lica on hi ha gravat l'any '1936'.</span></span></span></p> | 08274-236 | Al sud de Can Sivila Nou | 41.8392600,1.7415600 | 395516 | 4632695 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160732.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 89779 | Barraca de Torremalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-torremalus | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un extrem del camp que hi ha al nord de Torremalús. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb un somier que fa de porta. Al costat hi ha una cisterna semisubterrània de pedra seca.</span></span></span></p> | 08274-237 | Al camp que hi ha al nord de Torremalús | 41.8426800,1.7408000 | 395459 | 4633076 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161241.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 89785 | Barraca sobre la riera de Borrissol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-la-riera-de-borrissol | XVIII-XX | Presenta algun desprendiment. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una antiga zona de cultiu actualment boscosa. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés està descentrada i és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08274-243 | Sobre la riera de Borrissol | 41.8280500,1.7444300 | 395736 | 4631447 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89785-20210714134303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89785-20210714134310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89785-20210714134320.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89797 | Barraca sobre el torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-el-torrent-fondo | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una zona boscosa al costat del Torrent Fondo. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb una porta de fusta i a l'interior hi ha un banc.</span></span></span></p> | 08274-255 | Torrent Fondo | 41.8375300,1.7430900 | 395640 | 4632501 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160126.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 89818 | Barraca de la vinya del Lari 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-lari-2 | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una zona boscosa de difícil accés. És una edificació de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. Està adossada lateralment a un mur de feixa de pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. </span></span></span></p> | 08274-276 | Bosc del Quer | 41.8476500,1.7499300 | 396225 | 4633617 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89818-20210601131516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89818-20210601131457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89818-20210601131507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89818-20210601131443.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 89819 | Barraca del camí del Samuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-samunta | XVIII-XX | Ha perdut la coberta | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí del Samuntà. És una edificació aïllada de planta quadrangular de notables dimensions que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. No conserva la cobert. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. </span></span></span></p> | 08274-277 | Camí del Samuntà | 41.8512000,1.7447600 | 395801 | 4634017 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89819-20210601120844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89819-20210601120911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89819-20210601120922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89819-20210601120939.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89820 | Barraca de vinya del Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-miquelo | XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una zona boscosa. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés és amb llinda de pedra inscrita amb l'any '1919'.</span></span></span></p> | 08274-278 | Camí de Riols al Samuntà | 41.8572900,1.7437500 | 395727 | 4634694 | 1919 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89820-20210601121857.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89820-20210601122118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89820-20210601122018.jpg | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89795 | Forn de Costafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-costafreda | XVIII-XX | Parcialment enderrocat i envoltat de vegetació. | <p><span><span><span>Forn tradicional de calç que es troba situat al costat de les tines de la masia de Costafreda. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural. No es conserva la part frontal a causa de l'enderroc parcial que pateix, i l'interior és ple de sediments.</span></span></span></p> | 08274-253 | Costafreda | <p>Aquest forn hauria abastit de calç a la masia.</p> | 41.8223500,1.7430500 | 395612 | 4630816 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89795-20210714131835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89795-20210714131848.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 89794 | Forn de Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-boadella | XVIII-XX | La boca està malmesa. | <p><span><span><span>Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa de la zona de Bogadella. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural.. Malgrat l'enderroc parcial que pateix, conserva la boca a la part frontal.</span></span></span></p> | 08274-252 | Prop del camí del Torrent | 41.8107300,1.7712400 | 397935 | 4629492 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105659.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89796 | Forn de la Costa del Forn de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-costa-del-forn-de-cererols | XVIII-XX | En estat ruïnós | <p><span><span><span>Forn tradicional de teules que es troba situat en una zona boscosa a la zona de Cererols. La cambra de combustió era de planta quadrangular i està construïda amb pedra seca. Només se'n conserven parcialment les parets externes i està cobert de sediments i de runa de l'enderroc.</span></span></span></p> | 08274-254 | Costa del Forn | 41.8131300,1.7696300 | 397805 | 4629760 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115937.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89812 | Refugi de guixers de la pedrera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-guixers-de-la-pedrera-2 | XIX-XX | <p><span><span><span>Refugi situat al sender que hi ha entre els forns 3 i 4 i la pedrera 2. És una edificació adossada al marge i de planta circular que es trobava construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. A l'interior és visible el substrat sobre el que està construït, a través d'una porta irregular, que indica que en algun moment s'hi va fer algun sondeig o una extracció de guix.</span></span></span></p> | 08274-270 | Les Guixeres | 41.8352700,1.7723600 | 398067 | 4632215 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89812-20210512153421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89812-20210512153439.jpg | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 67220 | Refugi del Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-fusteret | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | En estat de deteriorament estructural per manca d'utilització | <p>A darrera del barri del Fusteret, passat un desguàs per sota la via del carrilet, al marge dret d'una canal, hi ha una porta de fusta que barra el pas a l'interior del refugi. Darrera d'aquesta també està tapiada, però la memòria oral indica que es tracta d'un refugi de la guerra civil del 1936-39.</p> | 08274-177 | Al darrera del barri del Fusteret | <p>Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8182900,1.7622700 | 397202 | 4630342 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67220-20210504112036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67220-20210504112114.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 89800 | Gegants de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-suria | <p>RUMBO, A. (2019). Els gegants de Migmón. L'odissea centenària dels Gegants Vells de Súria. Súria: Ajuntament de Súria.</p> | XX | Van ser restaurats l'any 2019 per la restauradora berguedana Gemma Rodríguez. | <p>A l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria s'hi conserva la parella dels antics gegants de la població. Són els gegants del Migmón i estan fets de cartró pedra. La geganta, Bàrbara, rep el seu nom en honor a la Patrona de la Mineria; el gegant, Sebastià, rep el nom en honor al copatró de Súria.</p> | 08274-258 | Església de la Mare de Déu del Roser | <p>Els gegants vells de Súria van ser inaugurats per la Festa Major de Sabadell de l'any 1908. Fabricats per El Ingenio de Barcelona, van ser llogats per desfilar en nombroses festivitats arreu de Catalunya. Fins i tot van actuar a la Festa Major del Poble Espanyol en el marc de l'Exposició Universal de l'any 1929. Van arribar a Súria l'any 1967, quan els va adquirir Josep Graells amb la intenció de restaurar-los. L'any 1972 van fer la seva primera sortida a Súria, però Graells va decidir que atès el seu pes i dificultats logístiques només sortirien a les festes del Poble Vell. L'any 2015 va morir Josep Graells, qui els va donar a la vila de Súria amb la condició que es quedessin al Poble Vell.</p> | 41.8349100,1.7517000 | 396351 | 4632200 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89800-20210421130030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89800-20210421130052.jpg | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67071 | Mig Món | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mig-mon | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener-Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona.</p> <p>CREUS, Teodor (1886). 'Excursió particular á Cardona y Solsona. Dias 5 y 6 de maig de 1885'. Butlletí de la Associació d'Excursions catalana, vol. VII-VIII, núm. 88-89, p. 16. Barcelona.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols</p> <p>MARTÍN, C. et al. (1996) Llegendes i cantalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Manresa: Angle Editorial.</p> | <p>A la carretera de Súria a Cardona, poc abans d'arribar al barri de cal Trist es pot obtenir una visió de la falla i anticlinal de Mig Món. També es pot observar des de la cruïlla amb el camí de cal Jover i a la cruïlla del camí de la Riera a amb el camí de Coaner, a la zona del balç de la Socova. El terme es partit de ponent a llevant per la falla anticlinal dita de Súria pels geòlegs, la qual va des de la Molsosa (Anoia) fins a Balsareny, seguint aproximadament el curs de les rieres de Coaner i de Tordell. En diferents indrets, l'anticlinal es ben visible a cel obert, com és el cas d'aquest lloc que per si mateix posseeix un gran valor simbòlic.</p> | 08274-28 | Carretera de Súria a Cardona | <p>L'any 1885 s'esmenta en el relat d'una excursió particular feta, l'any anterior al de la seva publicació, a Cardona i Solsona passant per Súria. Diu així la descripció: '(...) passarem (...) per Súria, en quals immediacions un dels companys de viatge nos feu observar un punt que la gent del país anomenen Mitj Món, en rahó de veures en un gran tall de roca á las voras del Cardoner una raresa geológica, consistent en una convergencia en ángul agut de dúas grans faixas de strata, en sentit oposat depositadas, formant una especie de arch de punta d'ametlla, lo qual ha fet suposar com si allí fós la clau de una gegantina volta que la crosta del mon formés (..)' (CREUS, 1886). Amades (1929) parla d'un roc acabat en punta molt aguda, al voltant del qual hi ha un seguit de pedres disposades en forma elevada i coincidents totes en un mateix vèrtex, les quals, segons el dir i creure de la gent del país, precisen el centre de la Terra, ja que justament d'aquest vèrtex irradien tots els altres minerals que formen la massa del món. Al Costumari, Amades (1985: 4, 160) afegeix al parlar dels cultes de caire orogràfic, espeleològic o lític explica que el 23 de juny, la veu popular veu en aquestes roques encarades la marca de l'acabament del món i el centre de la terra, que fou per on s'acabà en ésser creada, d'aquesta manera i, segons aquesta creença quant el món s'haguí d'acabar, aquelles pedres s'ajuntaran. La creença més explicada actualment consisteix en que Deu comença a crear el món en aquest punt i quan acabà, en el mateix punt uní tots dos extrems i el que es veu és la cicatriu d'aquesta unió (MARTIN et alií, 1996).</p> | 41.8383800,1.7487100 | 396108 | 4632589 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67071-20210421165415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67071-20210421165211.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | D'aquest lloc pren peu la dita 'Súria és a mig món' (LLADÓ, 1993C) | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67165 | Cal Manyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyetes | XIX-XXI | <p>A la falda de la muntanya de Sant Salvador del Quer i al costat mateix de la carretera, s'hi troba aquesta masia de planta composada d'una edificació principal destinada a habitatge i una annexa. Ambdues posseeixen murs de maçoneria irregular. Respecte de l'edificació principal es tracta d'una casa de planta quadrangular sobre una terrassa artificial. Té tres pisos que presenten obertures adintellades. La teulada és a dues vessants.</p> | 08274-122 | Ctra. de Súria a Castelladral | 41.8461040,1.7634926 | 397348 | 4633428 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130354.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67066 | Cal Taó / Ca n'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tao-ca-nalzina | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1972) El paper a les terres catalanes: contribució a la seva història. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajoana. 2 v.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>VALLS I SUBIRÀ, Oriol (1970) Paper and watermarks in Catalonia = El Papel y sus filigranas en Catalunya. Amsterdam: The Paper Publications Society. 2 v.</p> | XVII-XIX | Restaurada en les campanyes de restauració del Poble Vell. | <p>A la plaça Major destaca la façana de la casa de cal Taó o ca n'Alzina, una de les famílies més riques de Súria des del segle XVIII, com a mínim. És tracta d'un edifici entre mitgeres, de planta allargada, fruit de dues importants fases constructives o bé la fusió de dos habitatges diferents. La part més antiga i més interessant és el celler soterrani, de dimensions molt grans. En aquest lloc es conserven, les tines de la casa, amb les seves boixes, així com tot un seguit de botes congrenyades, una d'elles datada del 1695. En aquest mateix celler, el Sr. Manuel Plaza, té recopilada una interessant sèrie d'objectes de diversa procedència, com un carro de cal Belga, una roda de cal Xicana per a cal Sendra, un radiador 'Roca' de la sèrie 1, un pic atacador per picar pedra a la via, una màquina de fer embotits de la carnisseria de Serra, d'entre altres molts. Conserva, en algunes dependències, el paviment original, fet amb grans lloses de pedra, com per exemple a l'habitació destinada a conservar l'oli on es troben les piques de pedra per a conservar-lo. La façana es interessant, presentant llegendes com la que diu: 'ALABAT SIA LO SANT/NOM DE IESUS/JAUME ALZINA/ANY 1701'. Resulta d'interès la cisterna, feta de carreus de gres, i els elements de reixeria forjada, així com la fornícula central al primer pis, que conserva al seu interior una imatge de Sant Josep. Aquesta presenta al seu interior, encara que malmès per una restauració abusiva, decoració pintada de gerros amb flors.</p> | 08274-23 | Pça Major | <p>Se sap que al segle XVIII la casa era propietat de la família Alzina, com ja s'ha dit, una de les més riques de Súria, que el segle XVIII, era propietària d'una fàbrica de paper, avui coneguda com la fàbrica vella. No es coneix la data primera d'erecció de l'edifici, encara que alguns elements porten a la consideració de que l'habitatge ja existís amb anterioritat al segle XVII. El celler correspon a un moment força antic, datable possiblement en el segle XVI. La resta de l'edifici fou aixecat a principi del segle XVIII, segons les inscripcions de les llindes: 1701, 1762 i 1703 (cisterna). Aproximadament a la meitat de la nau central de l'església del Roser es troba la 'Sepultura de Ioan / Alsina y Marquillas / y dels seus feta lo / any 1764'. Sobre la inscripció hi ha una calavera i sota la inscripció el símbol parlant de la família amb arrel. Segons informació oral, aquesta làpida segella l'entrada a una cambra hipogea on es troben, sembla que quatre nínxols, sense cap altre identificació. Als segles XIX-XX s'hi realitzaren els acabats de la façana (balcons i arrebossat dels carreus). En marxar els seus propietaris a residir a Barcelona es convertí durant molts anys en la seu del Centre Catòlic, fundat el 1890. Avui persisteix al costat del topònim d'Alzina, el de Cal Taó, fent al·lusió a la dedicació d'un dels seus propietaris.</p> | 41.8343798,1.7516454 | 396346 | 4632141 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67066-20210421172543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67066-20210421172335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67066-20210421172253.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El seu interès simbòlic és important, ja que va pertànyer a una de les famílies més notables de Súria i ha estat sempre un edifici emblemàtic. (PIÑERO, TOMASA, 1998). D'entre altres elements d'interès, es é es guarden al seu interior els gegants de Súria. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 89801 | Jaciment del Serrat de Pujadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-de-pujadors | <p>A la zona del Serrat dels Pujadors s'hi localitza material arqueològic en superfície. Segons Albert Fàbrega, en aquest indret hi ha localitzat un molí barquiforme, així com fragments de ceràmica.</p> | 08274-259 | Serrat dels Pujadors | 41.8489700,1.7360400 | 395074 | 4633780 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89801-20210714114115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89801-20210714114157.jpg | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67203 | Fons de Cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-cinema | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | L'estat general dels cartells i fotogrames es deficient. Molts són trencats, desfets o amb diferents graus de deteriorament per causa de la humitat. | <p>A les golfes de l'Ajuntament es conserva una col·lecció de cartells i fotogrames publicitaris en cartó, provinents del cinema 'Ideal'. Aquest fons es composa d'un total de 14.833 cartells distribuïts en 9.788 plecs. El fons ha estat inventariat per un afeccionat al cinema. Cada plec té un número escrit a llapis per la seva identificació. Es conserven en caixes de cartró numerades, classificant-se en cinc conjunts: 1. Pel·lícules americanes (núms. Inv. 1 - 3.520) 2. Pel·lícules europees (núms. Inv. 1 - 3.172 i de B-1 a B-306) 3. Pel·lícules espanyoles incloent coproduccions amb altres països (núms. Inv. 1 - 2.182) 4. Pel·lícules mexicanes i argentines (núms. Inv. 1 - 538) 5. Pel·lícules classificades S i del gènere de karate (conjunt sense numerar) A més, existeix una interessant col·lecció de fotogrames (quadres) de dimensions 24 x 34 cm agrupats en sis caixes i sense classificar ni inventariar.</p> | 08274-160 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | <p>Les primeres sessions de cinema es van fer al barri de Sant Jaume, al carrer de la Salut, núm. 1, així com a cal Quintana i al teatre Ateneu. Els cinemes que des de 1924 va conèixer Súria van ser els següents 'Cinema Ideal', amb façana al carrer Vilanova, inaugurat el 1926, reformat el 1957 i tancat el 1970. El 'Sorisa' inaugurat el 1926, reformat el 1950 i ampliat el 1952. El cinema 'Califòrnia' inaugurat el 1953 i tancat a la dècada de 1980 (REGUANT, 1997). Un famós cineasta surienc va ser Ramon Biadiu i Quadrench, qui el 1929 va filmar la pel·lícula 'Corpus a Súria' (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310221,1.7542876 | 396560 | 4631765 | 08274 | Súria | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143543.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Existeix un interessant estudi - inventari sobre el fons de cartells realitzat per Àngel Sanz i Sala el maig de 1995. A més del fons es conserva una màquina projector de carbons del cinema Califòrnia, així com elements decoratius de guix encara en peu tant a l'escenari del cinema Ideal (que avui està ocupat per un taller mecànic) com a la platea del Califòrnia. | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67102 | Puig de la Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-grau | Sembla haver estat afectat per treballs antics de vinya a la part inferior, i a la part superior per arrels d'arbres. | <p>A les planes situades sobre un balç obert pel Cardener entre cal Trist i cal Jover, es troba una petita elevació, al costat de la Grau. Al vessant SO de la part superior d'aquesta elevació es troben en superfície fragments de ceràmica feta a mà, de factura grollera. Hi ha fragments llisos i algun amb decoració d'allisats i pentinats. També sembla apreciar-se decoració incisa i un cordó. Destaca, així mateix, la troballa de fragments de fang cuit amb empremtes d'haver contingut elements vegetals, com canyes o branques, els quals podrien correspondre a restes constructius.</p> | 08274-59 | Al quadrant SO del puig | <p>Descobert per J.M. Huélamo i J.M. Solias, quan el Sr. Jaume Sivila els va portar a veure una base de ciment que hi havia al cim. Segons informació oral del Sr. Albert Fàbrega, aquesta correspon a la peanya d'una gran creu de fusta que es destruí durant la guerra. L'informador diu que l'any 1925 ja era molt vella i que una mica més avall, en el vessant, s'hi feia el foc per Sant Isidre.</p> | 41.8403805,1.7451787 | 395819 | 4632815 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67102-20210429113939.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 89786 | Bòfia de Sant Pere 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-pere-3 | <p>A poca distància de la serra de Puigdesanç es poden observar tres bòfies de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica). Aquesta es troba al lloc on les aigües subterrànies dissolen els materials més fins del súbsol i, progressivament, es forma una cavitat subterrània. Quan el pes dels materials del sostre supera la força que cal per mantenir-se cohesionats, es produeix el col·lapse de la caverna i aquesta s'enfonsa. Aquestes bòfies es van formant constantment i es van colmatant per l'acció humana i la natural.</p> | 08274-244 | Les Guixeres | 41.8350300,1.7681700 | 397719 | 4632193 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89786-20210428124348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89786-20210428124410.jpg | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 67224 | Bòfia de Sant Pere 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-pere-1 | XX | <p>A poca distància de la serra de Puigdesanç es pot observar una bòfia de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica). Aquesta es troba al lloc on les aigües subterrànies dissolen els materials més fins del súbsol i, progressivament, es forma una cavitat subterrània. Quan el pes dels materials del sostre supera la força que cal per mantenir-se cohesionats, es produeix el col·lapse de la caverna. Aquest col·lapse té uns trenta metres de potència per uns quinze d'ample, en forma de cilindre gairebé perfecte. Aquestes bòfies es van formant constantment i es van colmatant per l'acció humana i la natural.</p> | 08274-181 | Camp al costat del camí del Tordell | 41.8349850,1.7674097 | 397656 | 4632189 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67224-20210428123904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67224-20210428123729.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | No hi ha cap tipus de protecció cap a les persones que s'hi acosten i és tracta d'un element geològic perillós. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67223 | Bòfia de Sant Pere 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-pere-2 | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XX | No hi ha cap tipus de protecció | <p>A poca distància de la serra de Puigdesanç es pot observar una bòfia de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica). Aquestga es troba al lloc on les aigües subterrànies dissolen els materials més fins del súbsol i, progressivament, es forma una cavitat subterrània. Quan el pes dels materials del sostre supera la força que cal per mantenir-se cohesionats, es produeix el col·lapse de la caverna. Aquest col·lapse té uns trenta metres de potència per uns quinze d'ample, en forma de cilindre gairebé perfecte. Aquestes bòfies es van formant constantment i es van colmatant per l'acció humana i la natural.</p> | 08274-180 | Camp al costat del camí del Tordell | 41.8355400,1.7698100 | 397856 | 4632248 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67223-20210428124951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67223-20210428125020.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | No hi ha cap tipus de protecció cap a les persones que s'hi acosten i és tracta d'un element geològic perillós. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67130 | Receptari de Cuina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptari-de-cuina | <p>REDÓ I MARTÍ, Salvador (1989) Ignasi Domènech i Puigcercos. Manresa: Gremi d'Hostaleria i Turisme de Manresa i Comarca.</p> <p>REDÓ I MARTÍ, Salvador (1994) 'El cuiner manresà Ignasi Domènech i Puigcercos', Dovella, Núm. 48, pp. 45-50. Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | <p>ALLIOLI DE CODONY: Ingredients: 1 o 2 codonys, 4 o 6 grans d'all, oli d'oliva, sal. Elaboració: Es fan bullir els codonys pelats. Un cop bullits s'escorren. Al morter es piquen els gran d'all i s'afegeix el codony a poc a poc remenant-lo amb els alls. A la vegada es va tirant oli a poc a poc sense deixar de remenar amb la mà de morter, afegint una mica de sal, fins que la salsa es posi espessa. OUS ESTERNATS: Ingredients: Ous (com a mínim, un per cap), bacallà (prèviament dessalat), mongetes seques (per a la truita), farina, ceba, tomàquet, sal, una fulla de llorer, brou i per a la picada: un parell de grans d'all, julivert, ametlles, un raig de conyac o de vi blanc. Elaboració: S'enfarina i fregeix el bacallà. Un cop fregit, preferentment a una cassola de terrissa, es treu i es fa un sofregit amb força ceba ratllada i tomàquet amb una fulla de llorer. Un cop ben sofregit s'afegeix el brou de carn i s'espera a que bulli. A continuació s'hi tira la picada i el raig de conyac o vi blanc i la sal. Si el suc queda massa clar s'afegeix una cullerada de farina tot remenant perquè no quedi agrumollada. Quant el suc ja es fet s'hi posa el bacallà, els ous estrenats i la truita de mongetes que s'ha fet prèviament, tallada a triangles.</p> | 08274-87 | <p>El cuiner manresà Ignasi Domènech i Puigcernós (Manresa,1874-1956), va publicar al seu llibre 'La Teca' una recepta de cuina que té com a base l'allioli de codony, i que figura sota el nom de 'bacallà a la manresana'. La recepta és com segueix: 'El bacallà (amb 500 grams n'hi ha prou) es cou al natural a trossos i se li afegeixen 600 grams o més de patates pelades i tallades a quadradets grans, resultant un plat per a 4 persones. La salsa és un allioli muntat com una maionesa espessa, a la que se li afegeix una quantitat igual de codony escalivat i després de cuit es passa per un sedàs; s'hi barreja poc a poc l'allioli; a les persones que no els agradi el puré de codonyat podem canviar-ho per un puré de pomes; aquesta salsa espessa es serveix en salsera amb la sal corresponent. Es posa el bacallà ben escorregut i acabat de coure's en una plata sobre un tovalló (o sense); al seu voltant'. L'allioli ha estat considerat per alguns com relacionat amb ritus de fertilitat: en molts llocs era costum en determinats èpoques de l'any menjar aquesta salsa. Al Solsonès i cap al Nadal era tradicional fer aquesta variant d'allioli que requereix del fruit del codonyer com a base principal. Respecte al plat conegut a Súria com 'OUS ESTERNATS', es tracta d'una elaboració gastronòmica pròpia dels divendres de Quaresma. La expressió 'ous esternats', no es massa comú en el català actual. Alcover la recull com a procedent d'aquesta contrada geogràfica, quan diu que el seu significat és el de: 'ous durs partits pel mig'.</p> | 41.8310022,1.7542953 | 396561 | 4631763 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Ambdós plats formen part de la cuina de secà. | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 67064 | Portal de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cardona | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XI?-XIX | <p>Accés al Poble Vell per la banda de Cardona al costat de la balcera que dona al riu Cardener. Permet la comunicació amb el Raval de Sant Jaume i el raval que hi ha en aquesta zona. La porta, de bones dimensions està coberta per un arc de mig punt i integrada dins el conjunt edificat del Casinet i la muralla de Súria. A la part exterior, al costat esquerra de la mateixa, s'aprecia com la paret antiga fa una inflexió que indica que abans hi havia un altra obertura en aquest cantó. La part sota porxo presenta un paviment de lloses de pedra i està coberta per un embigat de fusta sustentat per les parets i per dos arcs apuntats, encara que es veuen els arrencaments d'altres i reformes als paraments.</p> | 08274-21 | Al poble vell, dalt d'un turó sobre el riu Cardener | <p>Fins el 1911, només hi havia dos accessos al Poble Vell, el del portal de Cardona, al Casinet, i el del portal de Manresa a cal Marçal (REGUANT, 1997).</p> | 41.8348158,1.7511758 | 396308 | 4632191 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67064-20210421171233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67064-20210421171250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67064-20210421171355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67064-20210421171425.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67138 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-30 | <p>CARREÑO, N.; QUER, M.; VILANOVA, J. (1996) La sardana a Súria, Súria, Agrupació Sardanista de Súria.</p> <p>CLIMENT, Ramon (1972) 'Les primeres caramelles' Súria. Semanario de Informació Local, Núm. 1.047, 01.04.1972, pp. 1-2, Manresa, Red Catalana de Prensa.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, A.; PERAMIQUEL COLS, J. (2000) Caramelles de Súria. Programa, Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>DECLARACIÓ (1594) Declaració de Jeroni Corrons, 29.04.1594, Arxiu del Veguer, Manresa, Lligall, 140.</p> | Es tracta, tal vegada, de la festa més popular de Súria, amb uns altíssims índex de participació popular. Encara que en els darrers anys s'havia tendit a la creació d'un espectacle en recinte tancat, s'està tractant de recuperar la tradició més popular, de grups difosos tant pels carrers del poble com a pagès. | <p>Actualment, és una de les festes més importants i representatives del cicle festiu de Súria. En aquesta diada surten al carrer unes 700 persones de totes les edats (entre cantaires, músics, dansaires). Són elements bàsics de les caramelles de Súria, els següents: 1. LES COLLES, o agrupació dels caramellàires. Antigament es formaven per raons d'edat i de veïnatge. Avui persisteixen en el si de les entitats associatives de la vila. L'any 2000, han participat vuit grups: El Tro Gros (cant, trabucaires, ball de cascavells), La Llanterna (cants), Juvenil del Foment Cultural (cants, grup orquestral, danses, ballestes), Grans de l'Agrupació Sardanista (cants, danses, bastoners), Fadrinets del Poble Vell (cants, bastoners), Salipota (cants, bastoners), Infantil de l'Agrupació Sardanista (cants, danses) i Infantil del Foment Cultural (cants, danses) 2. CANÇONS I MÚSICA. Les més extenses són les sardanes, els valsos i les cobles humorístiques. 3. LES LLOQUES. Personatges encarregats de recaptar donatius en agraïment de les cantades i ballades de cadascuna de les colles. 4. ELS OUS, embotits i altres menges que abans es rebien s'han canviat, actualment, pel seu equivalent monetari. 5. CISTELLES I CISTELLONS. Es tracta d'aquests envasos de tipus vegetal profusament engalanats que porten les lloques per a la recapta. Temps enrera eren molt pintorescs: penjats dalt d'un pal duien mocadors com a banderoles i candeles que s'encenien per a pujar fins els balcons. 6. TRABUCAIRES: Els galejadors van incorporar-se a la Pasqua a finals del segle XVIII. Durant tot el matí no deixen reposar els trabucs recordant el terrabastall que es feia després de l'al·leluia del Dissabte de Glòria. 7. BALLESTERS, Són els caramellàires que van proveïts amb la ballesta, element extensible fet amb llistons de fusta, mitjançant el qual es fan arribar flors a les finestres de les cases. 8. BALL DE BASTONS. Hi ha colles que fan el ball de bastons Tenen una indumentària especial. Els estudiosos parlen que l'origen d'aquest ball es troba a la dansa d'espases. Actualment són tres les colles que fan aquests balls. A Súria: els grans de l'Agrupació Sardanista, els Fadrinets del Poble Vell i Salipota. 9. BALL DE CASCAVELLS. Es tracta d'un ball rodó en el que els seus participants porten unes turmells plenes de cascavells, que sonen mentre els dansaires es mouen. Es considera una al·legoria de la lluita i la victòria del soldat . Els instruments que animen la dansa són el flabiol, el tamborí i el sac de gemecs. Es tracta d'un dels elements més interessants de les caramelles de Súria. 10. ALTRES BALLS. En els darrers anys s'han introduït coreografies que donen gran varietat a les actuacions caramellàires. 11. ELS DONATIUS. Com ja s'ha dit, el donatiu més habitual, actualment, és el diner, encara que per recordar la recapta tradicional, a la Plaça Major, s'obsequia al públic amb coca i mistela.</p> | 08274-95 | <p>L'origen de les caramelles és popular, tot entroncant amb els rituals de fecunditat precristians, simbolitzats en la presència de l'ou, com a element generador de vida, tot coincidint amb les festes de la primavera, amb la seva significació de renovació vital. Amb el temps va adquirir forma cristiana, tot mantenint aspectes profans. Quant a la missa de dissabte sant s'entonava el Glòria, el jovent del poble responia cantant el set goigs de la Mare de Deu. Desprès feien una segona cantada a la porta de la rectoria i una tercera a la casa del batlles. A partir d'aquí, s'escampaven per les masies de la rodalia, on saludaven i es posaven a cantar corrandes, més o menys reverents, a les mosses de la casa. Un document datat l'any 1594, conservat a l'Arxiu de Manresa, fa referència al ball de cascavells, encara que sigui de fora de Súria, per acompanyar les caramelles. En aquest es detalla que la nit del dissabte de Rams, anaven per les cases de la parròquia un petit grup de gent: un cantant, un altre sonant el llagut (?), la flauta i el tamborí i l'altre amb cornamusa i dos ballant amb els cascavells ' demanant caramelles i aplegant ous i lo que els volien donar' per a menjar. Cantaven cançons a la Verge Maria i un portava una cistella on hi posaven els ous. Una cançó de caramelles que es cantava, probablement, a principis de segle 'El dissabte sant de Pasqua / molts no poden treballar, / per sentir als camillàires / que no paren de cantar' Aquesta cançó la cantaven colles de quitxalla. Sortien el dissabte de Pasqua i feien la ruta de pagès, amb espardenyes i camisa blanca. Un portava la bandera, un altre la panera per recollir els donatius i un tercer la cistella amb palla per tal de recollir els ous que podessin rebre. El cap de colla anava al davant de tots i demanava permís per cantar i, els altres dos, eren els encarregats de llençar els petards, per tal de que fos advertida la presència de la colla. A més, un d'aquests dos, tocava l'acordió amb acompanyament, sense entonar i, cap el tard retornaven a casa . Al dia següent cantaven al barri (CLIMENT, 1972).</p> | 41.8310203,1.7543304 | 396563 | 4631765 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es canta també a la missa de la vetlla pasqual i a l'Ajuntament. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67076 | Escut de Cardona i Cara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cardona-i-cara | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> | XIV-XV | Restaurats al moment de la intervenció general al Poble Vell. Necessitarien un treball de consolidació, ja que els relleus es troben molt desgastats. | <p>Al carrer de Sant Climent es conserven dos relleus en el que probablement és una antiga porta, avui cegada. Un d'ells representa un cap i afrontat un escut de Cardona, cada un d'ells en un sol carreu de pedra calcària. La funcionalitat d'ambdues peces era la se servir de permòdol. La cara es allargada i esculpida adaptada a l'espai del carreu , la qual cosa li dona un aspecte poc naturalista. L'escut de Cardona es troba molt desgastat i presenta dins d'un oval tres tiges de card divergents.</p> | 08274-33 | Carrer Sant Climent | <p>En fer-se els treballs de restauració del casc urbà, al dessota del porxo de cal Sastrunyo, i al muntant d'una antiga porta tapiada, es van trobar sengles permòdols de pedra que aguantaven la biga de fusta de la llinda, i que estaven esculpits, presentant el de la dreta, l'escut de Cardona, i el de la esquerra, un cap humà. Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives ni per suposats ornamentals, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes.</p> | 41.8344892,1.7513149 | 396318 | 4632154 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67076-20210421121510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67076-20210421121517.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67115 | Dolmen del Samuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-samunta | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert (2000) 'Nous megàlits al Bages' Dovella, Núm. 67, pp. 26-33, Manresa.</p> <p>INVENTARI (2000) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Súria (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia.</p> | La llosa que es veu està en bon estat, però no es veu la resta del possible dolmen que es troba semi soterrat | <p>Al costat del camí empedrat de cal Planés a Riols, un cop travessada la riera d'Hortons, s'aixeca al costat esquerre del camí una gran llosa de pedra alçada verticalment, com si es tractés d'una estela. La part visible de la mateixa és de 2'90 metres de llargada per 40 cm d'amplada. La llosa sembla trobar-se sobre una estructura de pedra seca i prop d'ella se'n veuen altres, la qual cosa ha portat a pensar que podria tractar-se de les restes d'un possible dolmen.</p> | 08274-72 | Camí rural de cal Planés a Riols | <p>Informació oral d'Albert Fàbrega i Isidre Suades</p> | 41.8577133,1.7462832 | 395938 | 4634738 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67115-20210601123954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67115-20210601124015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67115-20210601124030.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 80|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67063 | El Casinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casinet | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIV-XX | <p>Al final del C/ Major hi ha la casa del Casinet que té un porxo que dona sobre el portal de Cardona i on hi ha espitlleres per defensar-se (CASTELLANO, MASSANA, REGUANT, 1983). És una de les cases més grans del Poble Vell, situada en el que seria el nucli originari de la vila, al sector del portal de Cardona. És tracta d'una construcció molt irregular, que reflecteix el pas del temps i les successives ampliacions i reconstruccions. Les parets exteriors fan de muralla per la banda de ponent (medieval) i de tramuntana (possiblement dels segles XVII-XVIII). Com a elements destacats té el porxo, amb dos arcs apuntats i el mateix portal de Cardona. Té dos portals adovellats d'entrada a la casa, un de més modern que inutilitza el més antic. L'interior es troba actualment en males condicions. L'edifici ha estat reconstruït en diverses ocasions. En conjunt, es tracta d'un edifici interessant des del punt de vista històric: les parts més antigues corresponen a l'època dels inicis de la vila (segles XII-XV). Arquitectònicament, és una mica desmanegat i irregular, però té possibilitats de cara a un possible ús públic, ja que compta amb espais amplis al seu interior. A més, antigament ja havia tingut en certa manera una funció pública. (PIÑERO, TOMASA, 1998).</p> | 08274-20 | C/ Major, 14 - 16 | <p>El 1838 el baró de Meer va fer fortificar la vila de Súria. En època de les guerres carlines els amos van haver de vendre la casa al paleta al no poder pagar les destrosses fetes al llarg de les accions militars (REGUANT, 1982). Ja que en la tercera guerra carlina fou devastat i cremat (1872). Durant els anys 1920 al 1925 va acollir l'escola parroquial. Fins el 1911, només hi havia dos accessos al Poble Vell, el del portal de Cardona, al Casinet, i el del portal de Manresa a cal Marçal (REGUANT, 1997).</p> | 41.8347195,1.7512373 | 396313 | 4632179 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67063-20210421171434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67063-20210421171502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67063-20210421171607.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67258 | Bògit de can Sivila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bogit-de-can-sivila | XIX-XX | En estat de deteriorament estructural avançat | <p>Al fons del torrent del Bògit, dins la seva llera es troben les del bògit de can Sivila. El bògit en si és la màquina per a elevar l' aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braços, amb la que engranen les dents d'una roda vertical que en rodar mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d'una cadena, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del pou on la màquina està instal·lada. De tota manera, en aquest cas, la part superficial del giny ha desaparegut. Es pot comprovar, això si, la presència de restes de la construcció que servia per a fer pujar l'aigua i per a derivar-la cap els antics recs. La construcció és, en part de maçoneria de pedra irregaular i, en part, de totxo vist, per la qual cosa sembla que es pot datar de finals del segle XIX, quan tota aquesta zona era conreada de vinya.</p> | 08274-215 | Al torrent del Bògit, sota Torremalús | 41.8416100,1.7409000 | 395465 | 4632957 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67258-foto-08274-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67258-foto-08274-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Es pot observar com, actualment, es continua extreient l'aigua mitjançant una tuberia de plàstic | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67218 | Arca del Cortés del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arca-del-cortes-del-pi | La meitat va desaparèixer en obrir el camí rural on es troba. | <p>Al lloc del Cortés del Pi, prop de la masia i des de la carretera que mena des de Súria a Castelladral surt una pista secundària, a la partió del terme municipal. En un dels costats de la pista apareixen les restes d'un possible dòlmen. Aquest monument va ser tallat per la meitat en el moment d'obrir la pista. Es pot observar en superfície la meitat de la cambra ja que sobresurten les lloses de pedra vertical que delimiten la meitat que resta de la cambra. També es pot observar, al voltant d'aquesta, les restes de pedra del túmul, encara que es veu molt perdut dins del bosc.</p> | 08274-175 | Camí del Cortés del Pi al Samuntà | 41.8623094,1.7610265 | 397170 | 4635231 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67218-20210527141401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67218-20210527141340.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67049 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-17 | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>GALERA PEDROSA, Andreu (1996) 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn de les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella. Núm. 53, pp. 21-28, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>LLADÓ, Josep (1993B) 'Unes vies romanes?' extret del 'Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages', núm. 131 (1929) pp. 329-331 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 15-18, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>PLANES I BALL, Josep Albert (1996) 'Al pas de l'exercit: Itineraris militars al segle XVII', Dovella. Núm. 53, pp. 29-33, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>TORRAS I SERRA, Marc (1996) 'Els camins tradicionals del Bages'. Dovella. Núm. 53, pp. 17-20, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | <p>Al marge dret del Cardener, es conserva el traçat del Camí Ral, on es troba situada la creu del Rosselló i la torre del Fusteret o de la Pobla, guàrdia edificada el segle XI, per controlar el camí de Manresa a Cardona per la vall del Cardener (AUTORS DIVERSOS, 1984). Encara que en la literatura de caire científic s'ha escrit que es conserva un tram empedrat d'una llargària aproximada d'uns cinquanta metres, sembla que en realitat es tracta del repicat o arranjament de la roca natural, la qual roman al descobert, trobant-se en un estat de conservació relativament bo. Al km 14 de la Ctra. de Manresa a Bassella el camí deixava el marge dret per creuar a l'esquerre en direcció N. En aquest punt hi havia un estrep que l'any 1906 va ser destruït per a fer un canal per aprofitar un salt d'aigua. Actualment es veu la base d'aquest estrep però, les restes no permeten afirmar un origen romà al camí, com s'ha afirmat a la bibliografia (LLADÓ, 1993b). El traçat sembla que seria el següent: passava pel pla de Juncadella, d'allà anava cap a Cererols i d'allà a la colònia i, per davant de Santa Maria, cap el poble, sortint cap a Cardona passant per damunt de cal Trist, la Grau, Malagarriga fins arribar a Cardona.</p> | 08274-6 | A la sortida del poble, al marge dret del Cardener | <p>A principis del segle XIX, hi havia al Bages sis camins radials, que tenien com a centre Manresa. Es dirigien a Berga, Vic, Barcelona, Igualada, Calaf i Cardona. A més, hi havia una ruta transversal que, passant per Santpedor, unia els camins de Vic i Berga amb el de Cardona. El trajecte de Manresa a Cardona es podia realitzar en set hores i quart. Totes aquestes rutes seguien itineraris ancestrals datables, com a mínim, a l'Edat Mitjana, però el més segur es que siguin anteriors (TORRAS, 1996). En aquest sentit, els camins que portaven a Cardona, són esmentats, molts cops, com a 'stratae publicae', en documentació de l'Alta Edat Mitjana, la qual cosa demostraria la seva existència anterior. Els romans coneixien perfectament el diapir de Cardona i les fonts clàssiques parlen de la seva explotació. Un d'aquests camins baixava pel Cardener, la qual fou utilitzada en el seu traçat medieval, fins que la Junta Delegada de Carreteres de Catalunya, va declarar aquesta ruta de segon ordre el 29 de setembre de 1848 (GALERA, 1996). La sal de Cardona, va ser exportada, principalment cap a la zona del Pirineu, en zones més lligades a la ramaderia, al no poder competir amb la sal marina. De tota manera, l'any 1631, la duquessa de Cardona, va dirigir-se al Consell de Cent barceloní, per tal que es fes una nova via de comunicació per poder transportar la sal a Barcelona i facilitar-ne l'exportació, ja que el camí era de bast en alguns trams. La seva indicació no fou seguida i no es va fer rés per implantar un sistema més modern de comunicació fins el segle XIX . El nou traçat de la carretera de Súria va ser inaugurat el 1851, però no va resoldre els problemes de cost en el transport de la sal de Cardona a Barcelona (GALERA, 1996). Existeix una descripció d'itinerari de Manresa a Cardona, feta pel militar Ambrosio Borsano de les seves observacions realitzades entre 1673 i 1685. En el camí de Manresa a Cardona diu així, en la part que toca a Súria '(..) A media legua de Torroella (...) se alla el Rio Cardone que se passa de la otra parte, y se camina sobre el mismo Rio hasta dar vista con un lugar que se dice Suria que allí se passa dicho rio otra vez y se va a dicho lugar que dista legua y media de Torroella. / Continuando a dicho Camino se allan unos Campos labrados que en ellos puede campear un Exercito (..) Continuando mas adelante en continuacion de dicho Camino a cosa de medio quarto de legua del sobredicho lugar de Suria, y siempre sobre el rio Cardone, se toma el camino por la montaña, y se sube una Cuesta de cerca de media legua que despues se alla unos llanos que van sobre el Rio Cardone (..) El Camino de Artilleria ha de hir del lugar de Suria Rio arriba asta dar en los llanos referidos arriva (..) (PLANES, 1996).</p> | 41.8081900,1.7603700 | 397028 | 4629223 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67049-20210630104805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67049-20210630104711.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A partir dels escrits de Lladó, s'han vingut considerant d'origen romà els trams 'empedrats' de la via que seguia el marge dretà del Cardener. Una neteja adequada d'aquest indret oferiria alguna informació més precisa sobre aquesta qüestió, ja que avui dia no hi ha evidències materials d'aquesta antiguitat (REGUANT, 1988, LLADÓ 1993 D). | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67252 | Refugi de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Tapiat i sense us. | <p>Anant cap al poble, i en el vessant esquerre, a sobre d'aquest torrent, prop de la pujada pel camí vell de Santa Anna, encara es conserva un refugi de la Guerra Civil del 1936-39. Es troba excavat a la roca, que en aquest punt és molt vertical. Actualment, l'entrada es troba tapiada per la qual cosa, és impossible de veure'n l'interior.</p> | 08274-209 | Al final del carrer Sant Antoni Maria Claret, a l'inici de la pujada al Poble Vell | <p>Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8339100,1.7530000 | 396457 | 4632087 | 08274 | Súria | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67252-20210526151318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67252-20210526151409.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67240 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-18 | <p>GALERA PEDROSA, Andreu (1996) 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn de les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella. Núm. 53, pp. 21-28, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>PLANES I BALL, Josep Albert (1996) 'Al pas de l'exercit: Itineraris militars al segle XVII', Dovella. Núm. 53, pp. 29-33, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | Malmés pels elements vegetals i la manca d'utilització | <p>Antic camí principal entre Súria i Cardona, avui totalment perdut i sense ús. El seu traçat s'inicia a cal Trist, a la riera d'Hortons, i enfilant-se per les costes de la Grau, mena cap el torrent del Bògit, passant a poca distància de la Torremalús i dirigint-se, tot seguit cap a la partida de can Sivila de la Roca, des d'on surt del terme municipal. En el seu traçat es veuen petites obres d'enginyeria civil, tals com a desguassos per a salvar pluvials. A les zones més planes, el camí està marcat lateralment per murs de pedra seca d'on sobresurten, a la part superior, pedres dretes. Destaca a la pujada que salva just abans de sortir del terme municipal amb un bon enllosat que s'està malmentent de mica en mica.</p> | 08274-197 | Entre dos trams de pista forestal sobre can Sivila | <p>A principis del segle XIX, el trajecte de Manresa a Cardona es podia realitzar en set hores i quart. Els camins que portaven a Cardona, són esmentats, molts cops, com a 'stratae publicae', en documentació de l'Alta Edat Mitjana, la qual cosa demostraria la seva existència anterior. Els romans coneixien perfectament el diapir de Cardona i les fonts clàssiques parlen de la seva explotació. Un d'aquests camins baixava pel Cardener, la qual fou utilitzada en el seu traçat medieval, fins que la Junta Delegada de Carreteres de Catalunya, va declarar aquesta ruta de segon ordre el 29 de setembre de 1848 (GALERA, 1996). La sal de Cardona, va ser exportada, principalment cap a la zona del Pirineu, en zones més lligades a la ramaderia, al no poder competir amb la sal marina. De tota manera, l'any 1631, la duquessa de Cardona, va dirigir-se al Consell de Cent barceloní, per tal que es fes una nova via de comunicació per poder transportar la sal a Barcelona i facilitar-ne l'exportació, ja que el camí era de bast en alguns trams. La seva indicació no fou seguida i no es va fer rés per implantar un sistema més modern de comunicació fins el segle XIX . Existeix una descripció d'itinerari de Manresa a Cardona, feta pel militar Ambrosio Borsano de les seves observacions realitzades entre 1673 i 1685. En el camí de Manresa a Cardona diu així, en la part que toca a Súria '(..) A media legua de Torroella se alla el Rio Cardone que se passa de la otra parte, y se camina sobre el mismo Rio hasta dar vista con un lugar que se dice Suria que allí se passa dicho rio otra vez y se va a dicho lugar que dista legua y media de Torroella. / Continuando a dicho Camino se allan unos Campos labrados que en ellos puede campear un Exercito (..) Continuando mas adelante en continuacion de dicho Camino a cosa de medio quarto de legua del sobredicho lugar de Suria, y siempre sobre el rio Cardone, se toma el camino por la montaña, y se sube una Cuesta de cerca de media legua que despues se alla unos llanos que van sobre el Rio Cardone (..) El Camino de Artilleria ha de hir del lugar de Suria Rio arriba asta dar en los llanos referidos arriva (..) (PLANES, 1996).</p> | 41.8479916,1.7376598 | 395207 | 4633669 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67240-20210601112523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67240-20210601112255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67240-20210601112557.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67188 | Camí de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cardona | <p>GALERA PEDROSA, Andreu (1996) 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn de les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella. Núm. 53, pp. 21-28, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>PLANES I BALL, Josep Albert (1996) 'Al pas de l'exercit: Itineraris militars al segle XVII', Dovella. Núm. 53, pp. 29-33, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>TORRAS I SERRA, Marc (1996) 'Els camins tradicionals del Bages'. Dovella. Núm. 53, pp. 17-20, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | Es troba tallat i el ferm està gairebé impracticable. Les obres d'enginyeria es troben gairebé totes arruïnades. | <p>Antic camí principal entre Súria i Cardona, avui totalment perdut i sense ús. El seu traçat s'inicia a cal Trist, a la riera d'Hortons, i enfilant-se per les costes de la Grau, mena cap el torrent del Bògit, passant a poca distància de la Torremalús i dirigint-se, tot seguit cap a la partida de can Sivila de la Roca, des d'on surt del terme municipal. En el seu traçat es veuen petites obres d'enginyeria civil, tals com a desguassos per a salvar pluvials. A les zones més planes, el camí està marcat lateralment per murs de pedra seca d'on sobresurten, a la part superior, pedres dretes.</p> | 08274-145 | Camí rural a can Sivila de la Roca | <p>A principis del segle XIX, hi havia al Bages sis camins radials, que tenien com a centre Manresa, Es dirigien a Berga, Vic, Barcelona, Igualada, Calaf i Cardona. El trajecte de Manresa a Cardona es podia realitzar en set hores i quart. Totes aquestes rutes seguien itineraris ancestrals datables, com a mínim, a l'Edat Mitjana, però el més segur es que siguin anteriors (TORRAS, 1996). En aquest sentit, els camins que portaven a Cardona, són esmentats, molts cops, com a 'stratae publicae', en documentació de l'Alta Edat Mitjana, la qual cosa demostraria la seva existència anterior. Els romans coneixien perfectament el diapir de Cardona i les fonts clàssiques parlen de la seva explotació. Un d'aquests camins baixava pel Cardener, i va ser utilitzat en el seu traçat medieval, fins que la Junta Delegada de Carreteres de Catalunya, va declarar aquesta ruta de segon ordre el 29 de setembre de 1848 (GALERA, 1996). La sal de Cardona, va ser exportada, principalment cap a la zona del Pirineu, en zones més lligades a la ramaderia, al no poder competir amb la sal marina. De tota manera, l'any 1631, la duquessa de Cardona, va dirigir-se al Consell de Cent barceloní, per tal que es fes una nova via de comunicació per poder transportar la sal a Barcelona i facilitar-ne l'exportació, ja que el camí era de bast en alguns trams. La seva indicació no fou seguida i no es va fer rés per implantar un sistema més modern de comunicació fins el segle XIX . El nou traçat de la carretera de Súria va ser inaugurat el 1851, però no va resoldre els problemes de cost en el transport de la sal de Cardona a Barcelona (GALERA, 1996). Existeix una descripció d'itinerari de Manresa a Cardona, feta pel militar Ambrosio Borsano de les seves observacions realitzades entre 1673 i 1685. Del camí de Manresa a Cardona diu així, en la part que toca a Súria '(..) A media legua de Torroella (..) se alla el Rio Cardone que se passa de la otra parte, y se camina sobre el mismo Rio hasta dar vista con un lugar que se dice Suria que allí se passa dicho rio otra vez y se va a dicho lugar que dista legua y media de Torroella. / Continuando a dicho Camino se alla unos Campos labrados que en ellos puede campear un Exercito (..) Continuando mas adelante en continuacion de dicho Camino a cosa de medio quarto de legua del sobredicho lugar de Suria, y siempre sobre el rio Cardone, se toma el camino por la montaña, y se sube una Cuesta de cerca de media legua que despues se alla unos llanos que van sobre el Rio Cardone (..) El Camino de Artilleria ha de hir del lugar de Suria Rio arriba asta dar en los llanos referidos arriba (..) (PLANES, 1996)</p> | 41.8428721,1.7422342 | 395578 | 4633095 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67188-20210506163503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67110 | Barraca del Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-gran | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta barraca és una de les més grans de Súria (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta quadrangular i que genera un espai útil interior d'uns 6 a 9 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta amb una llinda que sobrepassa el 2'50 metres de llarg, amb un pes aproximat d'una tona (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992).</p> | 08274-67 | Camí rural al Camp Gran | <p>Servien d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès. Aquesta barraca la va aixecar el 'Miqueló', en una vinya de desprès de la fil·loxera, tot posant la llinda de porta més gran de Súria. Aquest Miqueló era un home molt valent (Informació oral d'Isidre Suades i Albert Fàbrega)</p> | 41.8576631,1.7455436 | 395876 | 4634733 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67110-20210601124447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67110-20210601124438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67110-20210601124503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 89777 | Arneres de Cal Virat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arneres-de-cal-virat | XIX-XX | <p>Arneres situades al mur de feixa que hi ha al costat de Cal Virat. Es tracta d'un conjunt de 5 nínxols o fornícules obertes en un mur de pedra seca, que s'empraven per posar-hi arneres per produir mel.</p> | 08274-235 | Masia de Cal Virat | 41.8410334,1.7544417 | 396588 | 4632876 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89777-20210526144227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89777-20210526144301.jpg | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 67186 | Balç de la Socova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-la-socova | <p>Balç, sota can Sivila i la carretera de Súria a Cardona, on es pot observar un interessant tall obert pels meandres del Cardener i que mostra una visió de la continuació de la falla del Mig Món, així com una vista clara dels estrats i les característiques geològiques d'aquest territori.</p> | 08274-143 | Camí de Coaner | 41.8373176,1.7363512 | 395080 | 4632486 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||||
| 67129 | Barraca de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-torres | <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de planta quadrangular, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda simple de pedra orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb cornisa de lloses i coberta d’arena per l’exterior. En destaca la cornisa amb voladís i el caramull o cantamussols que la corona.</p> | 08274-86 | Camí rural des del camí de can Torres | 41.8103875,1.7561042 | 396677 | 4629472 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506114819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506114835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506115000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506114914.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 89840 | Barraca de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-0 | XIX-XX | <p>Barraca situada en un camp actualment habilitat com a circuit automobilístic. Es tracta d'una edificació de planta quadrangular amb coberta a un vessant. La construcció es prolonga a la part posterior amb un mur semicircular, sobre el qual hi ha un pou d'obra vista. Des del pou en surt una canalització que va a un safareig de planta quadrangular, fet de pedra lligada amb morter. Al costat de la porta de la barraca hi ha una placa commemorativa metàl·lica on hi consta: 'El Pou d'en Sergi / en record de Sergi Valle Kattendahl/ Barcelona 1964-Livingstone 2012 / Viatger del món, bomber, Camel Trophista, company i amic de tots / Les Comes / Octubre 2016'.</p> | 08274-284 | Hort de les Comes | 41.8204100,1.7791900 | 398611 | 4630557 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89840-20211103095128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89840-20211103095147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89840-20211103095254.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67073 | Raval Nou / Barri del Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-nou-barri-del-centre | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CREUS, Teodor (1886). 'Excursió particular á Cardona y Solsona. Dias 5 y 6 de maig de 1885'. Butlletí de la Associació d'Excursions catalana, vol. VII-VIII, núm. 88-89, p. 16. Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XIX-XX | Existeix molta construcció de substitució que trenca una certa unitat tipològica. | <p>Barri articulat pels carrers González Solesio i Salvador Vancell, que es forma al costat esquerra de la carretera (en sentit Manresa) i al llarg de la mateixa i que forma el nucli principal del poble i el carrer més comercial. El carrer Salvador Vancell dona façana a la plaça de Sant Joan, antigament Pla de la Font.. D'entre les edificacions que donen al carrer, destaquen: La Cooperativa Obrera de Consum: Unió de Cooperadors, fundada l'any 1916 (edifici del 1921). Llocs emblemàtics de l'època dels traginers i dels viatges són des del Quintana fins Can Pau o cal Guilà, que era el lloc on paraven els cotxes de la companyia 'Hispano Manresana' (REGUANT, 1997). En aquest local encara es conserva una coberteria que va ser utilitzada pel rei Alfons XIII en la seva visita a Súria.</p> | 08274-30 | Al costat de la Carretera | <p>Va néixer amb un caràcter d'agrupació d'edificis en la dècada dels setanta del segle XIX. (REGUANT, 1988). Segons Reguant, la carretera la va manar construir el capità general de Catalunya, Manuel de la Concha, el 1849, per millorar la comunicació de Manresa a Cardona (REGUANT, 1988) i fou enllestida el 1851 (SOLER, 1985). El relat d'una excursió feta a Cardona i Solsona, els dies 5 i 6 de maig de 1885 (CREUS, 1886), diu el següent: '(...) No cal dir que per a semblant expedició deguérem pendre lo carril del Nort, arribant fins á Manresa, suposat que es la carretera que de aquella ciutat parteix, la única que proporciona, y desde poch més de un any tant sols, comunicació rodada entre la antigua Setelsis y lo resto del mon. (..) La part nova se ha emplassat al costat meteix del Cardoner, y en pochs anys ha prés un molt notable desenrotllo (CREUS, 1886).. L'any 1894 es parla del 'raval de la carretra' (REGUANT, 1997). L'aiguat de l'any 1907 va fer desapareixer uns 50 metres de la Carretera i les cases 11, 12, 13 i 14 del c/ Àngel Guimerà (REGUANT, 1997) A la dècada de 1910 es van instal·lar les escoles al C/ González Solesio núm. 2 (REGUANT, 1997). El primer aparell de televisió de Súria es va instal·lar al cafè de cal Catalán el 1959 (REGUANT 1997). Al C/ Salvador Vancell, a la façana que dona a la plaça de Sant Joan estaven instal·lats un hostalet i un ferrer, els quals donaven serveis als nombrosos viatgers de tot tipus que es concentraven aquí (SOLER, 1985).</p> | 41.8318862,1.7509063 | 396281 | 4631866 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67073-20210421161501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67073-20210420162826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67073-foto-08274-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | És aquí on es concentra actualment la major part dels serveis del municipi. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 89841 | Barri de Salipota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-salipota | <p>HERNÁNDEZ, R. (2010). Salipota, Súria: el barri que va néixer dues vegades. Institut Català del Sòl.</p> | XX-XXI | <p>Barri situat a l'altre costat del riu Cardener, a les terres que havien estat de la masia de Salipota. És un veïnat format per blocs de pisos construïts segons una disposició regular. El barri va prolongar-se vers el sud amb blocs de menors dimensions, on hi ha també l'església de Santa Bàrbara, i fins i en els darrers anys de cases unifamiliars. </p> | 08274-285 | A l'altra banda del riu Cardener | <p>El barri de Salipota es va crear a mitjans dels anys 1956 per la creixent demanda d'habitatge dels obrers de la mina. Es va construir en terres de la masia de Salipota, que aleshores pertanyia a Josep Canudas i Codinach. Al cap d'uns anys es va detectar que els blocs estaven afectats per al.luminosi, motiu pel qual la Generalitat de Catalunya va permetre el trasllat dels seus habitants en blocs de nova construcció.</p> | 41.8343200,1.7487200 | 396103 | 4632138 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89841-20211103124154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89841-20211103124333.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67090 | Pla de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-reguant | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>NATURGEST (1999) Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Pla de Reguant i Pla de les Hortes, Administrador, Bernat Soler Antich; Coordinador equip producció, Marta Rancaño, Autor Jordi Calaf, Ajuntament de Súria.</p> <p>VILANOVA, Josep (1999) 'Flora' Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> | Hi ha diferents usos d'aquest espai que poden ser potencialment problemàtics per a la seva conservació: abastament d'aigua per a rec i usos industrials, granges de porcs i cultius, les properes zones industrials i mineres, amb l'impacte de la cinta i tremuges, el pas d'infrastructures de comunicació i de desguàs de salmorres i aigües residuals, ensinistrament de gossos i una possible pressió urbanística, així com la presència de deixalles. | <p>Bosc de ribera al Cardener que ocupa 19 Ha. Es tracta d'un bosc dinàmic, sotmès a l'acció fluvial amb avingudes i períodes d'eixut. La disponibilitat d'aigua fa que sigui més humit i ombrívol, amb gran riquesa d'espècies, moltes de les quals són de fulla caduca, la qual cosa permet un estrat herbaci més ric a l'hivern i la primavera fins que no surten les fulles als arbres i li donen un cert aire centreuropeu. Cal destacar les següents espècies d'arbres: àlber, pollancre, freixe de fulla petita, om, saüc, roldor, esbarzer, sanguinyol, vinca, heura, vidalba, llúpo, olivereta, aranyoner, figuera, herba sabonera, salicària, malví, arç, vern i salze, així com espècies dels ecosistemes veïns com pinassa, pi blanc, alzina, roure valencià, i subespontànies provinents de terres conreades. També hi ha espècies molt lligades a l'aigua, destacant el canyís, la boga, els joncs, la sarga i els tamarins. A més es troben espècies salines com el salat blanc i la Spergularia rubra (NATURGEST, 1999; VILANOVA, 1999). L'ictiofauna està representada, principalment, pel barb comú, carpa, salmonet, bagra i peix gat. Els amfibis, per la granota verda. Els rèptils són els següents: llangardaix ocellam, serp verda i serp d'aigua. Les aus més freqüents són el bernat pescaire, l'ànec coll verd, picot verd, colltort i tord. Destacant les espècies protegides del tallarol cuallarg i el martinet nocturn (NATURGEST, 1999).</p> | 08274-47 | Camí rural al Pla de Reguant | <p>En les darreres dècades es va voler fer un 'parc fluvial', tot inundant el Pla de Reguant per a crear un llac per atreure el turisme, declarant-se urbanitzable el lloc. Finalment, el 1993 la Junta d'Aigües va denegar el permís per ser zona d'inundació. Cal tenir present que amb un cabal superior a 50 metres cúbics per segon el Cardener inunda la plana del voltant (NATURGEST, 1999).</p> | 41.8203800,1.7576000 | 396818 | 4630580 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67090-20210506132211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67090-20210506134729.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A Europa queden molt poques alberedes, per tant, totes han estat declarades 'Hàbitat natural d'interès comunitari', segons directiva 92/43/CEE | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 89805 | Botador de la vinya del Taó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botador-de-la-vinya-del-tao | XVIII-XX | <p>Botador situat en un mur de pedra seca de notable alçada. Els graons estan fixats al mur i s'empraven per salvar el desnivell entre feixes de conreu.</p> | 08274-263 | Vinya del Taó | 41.8280800,1.7452800 | 395807 | 4631449 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89805-20210714133640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89805-20210714133813.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 67083 | Cal Lladó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llado-vell | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>GASOL, J.M. (1993) 'Cererols i mossèn Josep Lladó a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 5-8, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ RAMONET, Josep (1933) 'Indrets comarcals. Sant Maria de Serarols'. Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Núm. 162, Manresa.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insólita. Col·lecció de textes de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIV-XX | <p>Cal Lladó Vell ha estat fortament restaurada, ja que es trobava en avançat estat de deteriorament, especialment, pel que fa a les façanes. De fet, la major part del segon pis i tot el tercer estan fets de nou. De tota manera, la planta baixa i part del primer pis conserven l'estructura original. Destaca del seu interior, la planta baixa, on abunden els arcs gòtics, essent especialment importants els que es contemplen a l'actual menjador, on també s'hi troba un forn de pa. La paret de fons d'aquesta estança està constituïda per l'ermita de Cererols, ja que la casa, al igual que ocorre amb la veïna Cal Fàbrega, s'adossa a la capçalera de la església . Al primer pis i com element antic, destaca la presència d'un safareig dins d'un arc. A l'exterior hi ha un porxo amb arcs de mig punt a la planta baixa amb balcó al primer pis, construïts quant la rehabilitació de la casa. En el porxo hi ha una premsa circular i una tartana, encara que aquest elements sembla que no pertanyien a la casa.</p> | 08274-40 | Camí rural a Cererols | <p>Josep Lladó situa aquesta casa sota el topònim 'Ledo', al segle X, al costat de les següents: Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). El cognom Lladó, abans Ledo (Ramon de Ledo), s'esmenta el 1390 en un document que parla del propietari de Can Lladó Vell. (LOSADA, 2000). El 19 de juliol de 1936, quan va iniciar-se la sublevació militar a la península, a Súria ni ha haver cap tipus de violència en tot el dia. Al capvespre uns exaltats van provar d'assaltar la masia Cal Lladó, de Cererols, disparant molts trets. A conseqüència d'un projectil va ser ferit i va perdre un ull el propietari. El van matar poc temps desprès. El capellà i intel·lectual Josep Lladó i Ramonet (Manresa, 06.11.1887, Súria, 30.07.1936), era fill de l'hereu de can Lledó, Josep Lladó i Arpa, prevere el 1913, a partir del 1926 va ser capellà del convent i col·legi de Dominiques de Manresa. Va ser un dels animadors culturals i puntal de les activitats del Centre Excursionista de Manresa. Treballà com a redactor del diari manresà 'El Pla de Bages' i corresponsal d''El Matí' de Barcelona. Col·laborà en les revistes locals 'Ciutat' i 'Revista Ilustrada Jorba', dirigí durant l'última època el prestigiòs 'Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages'. Va ser soci numerari de l'Associació de la Premsa de Manresa i comarca, n'ocupà el càrrec de secretari i actuà de secretari als Jocs Florals de Manresa, l'agost de 1935 (CEREROLS, 1993). Va morir el 1936 quan anava a casa seva a avisar que havien matat el seu germà.</p> | 41.8185850,1.7682522 | 397699 | 4630368 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67083-20210415172941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67083-20210415172822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67083-20210415175039.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El propietari actual Sr. Pere Lladó, és de Sant Quirze del Vallès. Va esbrinar que els seus avantpassats provenien d'aquesta casa, la va comprar i la va rehabilitar. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67112 | Camí empedrat de cal Planés a Riols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-cal-planes-a-riols | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria. Informació oral d'Isidre Suades i Albert Fàbrega.</p> | Es troben perduts uns quants trams del camí, en els que es conserva està en bon estat | <p>Camí que creua transversalment la riera d'Hortons entre les cases del Samunta i Riols. Es conserva força bé prop del Camp Gran, a la banda dreta de la riera. En aquest costat el camí està empedrat en un tros del seu recorregut. Passa pel costat de la gran llosa de pedra que s'ha identificat amb un dolmen, conegut per dolmen del Samuntà.</p> | 08274-69 | Camí rural prop del Camp Gran i la riera d'Hortons | 41.8580456,1.7454374 | 395869 | 4634777 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67112-20210714120136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67112-20210714115816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67112-20210714120029.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.