Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67054 | Dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-corrandes-1 | <p>GRIERA, Antoni (1974) La Casa catalana. Barcelona: Edicions Polígrafa, S.A.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993-1994) Obra del cançoner popular de Catalunya. Materials. Volum IV. Fascicles I i II. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>Informació oral: JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990; JAUME GUILÀ I CASTELLÀ (02.2000); JOSEP PERAMIQUEL I CORDÓ (02.2000), ELVIRA FÍGULS FELIU (12.05.2000).</p> | XIX-XX | Estan publicades | <p>Hi ha diverses corrandes recollides per tradició oral, que han de datar-se cap a finals del segle XIX i, especialment, a inicis del XX. CORRANDA 1 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó). CORRANDA 2 'Si aneu a Súria / porteu llanterna / que el qui governa / diu que no hi veu' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó) CORRANDA 3 'La gent de Súria quina sort teniu / que del Lladó Arpa / ja us en despediu // L'acompanyen / Mallet i Quinquer / i el segueix al darrera / tot un cargol Bover' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó) CORRANDA 4 'El cap pelat plora / perquè se li ha acabat / el menjar les sopes / de l'autoritat // Manté la dona borratxa / tot fent el gandul / i el dissabte en cobra / en cobra del consum // No hi volem cap / que sigui dels assessinos / no n'hi volem cap / que sigui del cap pelat', . (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó). CORRANDA 5. Una altra corranda que sembla que es cantava cap els anys '20 del segle XX (encara que relata fets d'inicis del segle XIX) deia així 'Vosaltres de Súria, gran dita en teniu, que del Cabrinetti, ja se'n despediu./ Una brigada, vuitanta cavalls i dinou mil duros. Minyons, endavant!' ( Informació de JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990) Rossend Serra i Pagès, els anys 1920 va recollir dues versions d'aquesta mateixa corranda, pràcticament idèntiques entre elles. El text d'ambdues és el següent: 'Vosaltres de Súria / gran ditxa teniu / que d'En Cabrinetti (bis) / (...) /. Bé us en despediu' (MASSOT, 1994: 673-674-685). També, dins del marc de la tradició oral, s'han trobat alguns altres materials d'interès, com els referents als jocs infantils, així se'ns han ofert els següents embarbussaments (Informació oral d'Elvira Figuls i Feliu): CORRANDA 6 'Una gallina xica, pellerica, camatorta i eixerida va tenir set polls xics, pellerics, camatorts i eixerits. Com que la gallina era xica, pellerica, camatorta i eixerida, els set polls van ser xics, pellerics, camatorts i eixerits' (S'usava per saltar a la corda com per fer de traballengües).</p> | 08274-11 | <p>CORRANDA 2. Segons una tradició, en el temps que tots els pobles instal·laven el seu enllumenat públic, Súria es va endarrerir, de manera que estaven sempre a les fosques. Aprofitant la dita popular, fa un temps els Fadrinets del Poble Vell elaboraren uns fanalets de cartró amb la dita (PIÑERO, TOMASA, 1998). La dita ha de ser anterior a l'any 1913, data d'inauguració de l'enllumenat (SOLER, 1985). CORRANDA 3, Josep Lladó i Arpa va ser alcalde des de l'1 de gener de 1902.El 1927 era caporal de districte del Sometent. Domènec Quinquer era regidor (a la Guerra Civil el comitè de Milícies Antifeixistes es va incautar la casa del metge Quinquer). Domènec Bover era el secretari de l'Ajuntament (REGUANT, 1997). CORRANDA 4, sembla ser que el 'cap pelat' fa referència a l'alcalde Mallet i els 'assassinos', és una referència a la mort del 'noi viudu' pels burots. CORRANDA 5 Sembla ser que explica que a Súria van fer presoner el general, els cavalls i el diner a la Guerra del Francés de 1808-1812 ( La informació és de JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990) Rossend Serra i Pagès, els anys 1920 va recollir dues versions d'aquesta mateixa corranda, pràcticament idèntiques entre elles. (MASSOT, 1994: 673-674-685)</p> | 41.8310400,1.7541200 | 396546 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | CORRANDA 7 'Tres triques, tres troques menjaven garrofes, les potes del ruc, catatric-catatruc'.// DITES DE SÚRIA. Una referència a Costafreda es recull a la següent expressió: 'Sembla que t'ho han llençat de Costafreda estant', referit al fet de posar-se un vestit arrugat. 'Fer com els de Cererols, que es mengen el tall abans que les cols'. 'Sembla la carretera de Balsareny', quant es parla de moltes corbes. 'T'ha anat com un badall de griva', referint-se a que una cosa ha anat molt justa. Algunes altres dites han sigut publicades com a recollides en Súria, així: 'Si escremelles bé el llum faràs millor repunt' (GRIERA, 1974) o 'Súria somriu entremig de les muntanyes i mirant de cara al riu' (SOLER, 1985). A Vilafranca es recull una cançó procedent de Súria, dintre del concurs 'Bressol de Catalunya' organitzat per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Recull de Mn. Josep Maideu de l'any 1924) (MASSOT, 1994). GRIERA va recollir a Súria cap a la dècada de 1920, un munt de dites relacionades amb el celler: 'El calent arruïna molta gent', 'Qui té el celler descuidat, té una part de vi llençat', 'Si tens el celler tancat, hauràs posat cascavell al gat', 'Si tens el celler humit sovint beuràs el vi florit', 'El celler ple dóna alegria i si es buit molt amoïna', 'Si el celler s'omple, la bossa sona'. // Dins el camp de cançons curtes i romanços, es va recollir a Súria cap a la dècada del 1930 la molt coneguda cançó de divertiment infantil, que diu així: CANÇÓ 1 'Olles, olles de vi blanc / totes són plenes de fang, /de fang i de maduixa; / tira de la caduixa, / qui la girarà / la (tal) ... serà.' (GRIERA, 1974). | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67055 | Llegendari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendari-0 | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener-Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona.</p> <p>CALLEJO, Jesús (1994) Duendes, Madrid, EDAF, CALLEJO, Jesús (1996) Gnomos, Madrid, EDAF.</p> <p>CASANOVA, Joan; CREUS, Joan. (1998). 'Els petits éssers fantàstics: Inventari i recerca sobre l'origen del llegendari'. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 13, Novembre 1998, p. 140-143. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CLIMENT, Ramon (1973) 'El setge' Suria. Semanario de información Local, Núm. 1,121, pp. 1-2, Dia 06.10.1973, Manresa, Red Catalana de Prensa.</p> <p>GRIERA, Antoni (1935-1947) Tresor de la Llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, Barcelona, Edicions Catalunya.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>MARTÍN, C. et al. (1996) Llegendes i cantalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Manresa: Angle Editorial.</p> | <p>LLEGENDA DEL MIG MÓN. Hi ha diverses versions, però la creença més explicada actualment consisteix en que Deu comença a crear el món en aquest punt i quan acabà, uní en aquest indret tots dos extrems i el que es veu és la cicatriu d'aquesta unió (MARTIN et alií, 1996). LLEGENDA DE L'ORIGEN DE SÚRIA. Súria fou fundada pels moros que l'anomenaven Sória, i era regida per un rei. Passats molts anys, quan els moros ja havien estat foragitats, un surienc caigué presoner a Moreria. Quan el rei va assabentar-se que era de Súria, li digué que ell també ho era i que els cristians li havien usurpat el reialme. Li donà llibertat amb la condició que a Súria, al lloc on li va indicar, cerqués un document que acreditava el seu domini damunt la població. Tornat el presoner a Súria, cercà el document endebades. CASTELLANO, MASSANA, REGUANT, 1983). LLEGENDA DEL GORG DE L'OLLA . Al gorg de l'Olla anaven a cercar l'aigua per a us domèstic la gent que vivia a cal Banyes, però hi hagué una greu sequera que es perllongà durant set anys, durant els quals la única possibilitat d'obtenir aigua era llençant al clot una olla amb una corda, perquè arribés al fons, d'aquí segons la veu popular ve el seu nom (LOSADA, 2000). LLEGENDA DEL TOLL DELS ENCANTATS a la riera d'Hortons. El nom sembla provenir d'una llegenda que diu que se senten veus a l'apropar-se. Diuen que una vegada fa molts anys, va anar a aquest toll un pescador i, sembla ser, que quan va tirar la canya una veu li va dir 'Tira la canya que tiraràs, que amb la canya no em pescaràs', l'home tot estranyat va pescar un peix i quan l'anava a posar al foc, va sentir les mateixes paraules que quant estava al toll pescant (LOSADA, 2000). PETJADES DEL CAVALL DE SANT JAUME, Són molt nombroses les pedres que s'assenyalen com haver passat pel seu damunt el cavall de Sant Jordi o del rei en Jaume, i s'hi veuen els forats on la bèstia, i segons la tradició popular, en passar-hi deixà la petjada, que no són altra cosa que unes cavitats d'origen geològic de formes més o menys arrodonides, en les quals el poble vol veure el cop de pota de la bèstia (AMADES, 1929). PRESÈNCIA D'ÈSSERS FANTÀSTICS I DE CAIRE DIABÒLIC De la creença en aquests éssers també hi ha constància a Súria. De tot un conjunt estudiats a la bibliografia científica i classificats per Casanova i Creus (CASANOVA, CREUS, 1998) es coneixen al Bages per exemple, indicis de menairons. Lamentablement aquestes creences no han estat ben estudiades a Súria. En el transcurs del treball de camp dut a terme en aquest inventari s'ha detectat encara la creença. En aquest sentit, una informació oral parla de la visió a la casa del Muntet cap als anys 1920 d'un personatge 'baix i obscur que es va posar als peus del llit de dues nenes, però que es va esvair en el moment en que el seu pare va entrar a l'habitació. La mateixa informant, parla també d'una altra història a la mateixa casa: 'un dia (dins dels molts que passava alguna cosa estranya) en un llit on hi havia quatre nenes es veien nou peus'. A més, es tradició l'existència d'un llibre amb receptes i conjurs de caràcter sanador, encara que no se sap res sobre aquest particular (Informació proporcionada pel Sr. Eduard Zomeño, decembre de 1999). Resulta d'interès el fet de la recopilació duta a terme a Súria, en un treball de camp realitzat cap a la dècada de 1930. En aquest estudi va ser advertida la presencia de 'familians', o sigui, diables ficats a la llar o mals esperits (GRIERA, 1935-1947: V, 28). Lamentablement no se sap res més sobre informacions complementaries relatives a aspectes d'interès per a la catalogació d'aquestes entitats fantàstiques, com poden ser les seves obres o proeses, comportaments, capacitats, la manera de deslliurar-se'n, la seva rondallística, etc.</p> | 08274-12 | 41.8310400,1.7541200 | 396546 | 4631767 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | LLEGENDA DEL PLA DE PINYERS. En aquest lloc existeix la tradició oral de que una estela vertical marcava la situació d'un tresor (Informació oral d'Isidre Suades). LLEGENDA DE L'ERA DE LES BRUIXES, Lloc on no creix res, situat prop de les cases del Samuntà. Deien que era el lloc on sortien les bruixes per la nit. LLEGENDA DE LES MONEDES DE SANT SALVADOR DEL QUER. Ramon Giró, un antic fuster d'ofici, fou qui construí la fàbrica i colònia del Fusteret. La llegenda indica que un surienc presoner dels carlins va indicar per carta a la seva família el lloc on havia amagat unes monedes d'or que havien de servir per a pagar un rescat per alliberar-lo. Com que els parents no sabien llegir li van ensenyar la carta a Ramon Giró (el Fusteret) qui va enganyar a la família apoderant-se del tresoret, amagat al camí de l'ermita de Sant Salvador del Quer (REGUANT, 1997). De tota manera, la llegenda no sembla versemblant si tenim en compte que la tercera guerra carlina a la que es fa referència, va començar el 1872 i ja l'any anterior, o sigui, el l 1871 es van autoritzar dues preses amb els seus salts d'aigua, que mourien la seva fàbrica, en funcionament l'any següent (REGUANT, 1997). Una altra història oral relacionada amb la família Giró i monedes, consisteix en que cap a la dècada de 1940, els Giró, de cal Fusteret, al barri de Sant Jaume, van llençar al riu un matalàs vell, fet de fulles de blat de moro. La canalla del barri va rescatar-lo, el va obrir i va trobar algunes monedes d'or, les quals van fer servir per a fer-les saltar sobre l'aigua del riu (Informació oral cal Gal) LLEGENDA DEL MORO ENTERRAT Els cristians estaven defensant el castell, quant els cristians varen aconseguir trencar el setge i en la fugida, a les Cabanasses, va caure el cavall amb el cabdill àrab i van morir, enterrant-se ambdós al mateix lloc. La llegenda diu que en aquest lloc va sortir un gros oliver, que cada tardor donava mitja quartera d'olives d'un color verd vermellós que eren els colors del vestit i la capa que portaven el moro i el cavall (CLIMENT, 1973) LLEGENDA DE TORREMALÚS. Torremalús era un hostal on s'hostatjaven viatgers i traginers i es comentava que alguns d'ells havien desaparegut misteriosament. Un dia es va allotjar un jove que portava forces diners i la criada el va advertir de que si s'hi quedava el matarien per robar-los-hi. Sembla ser que eren els amos els autors de les desaparicions deixant caure un gran pes al llit on dormien els viatgers. La criada li va demanar que l'ajudés a escapar-se i així se salvarien tots dos. (MARTÍN et alií, 1996). | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||||
| 67069 | La Bateria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bateria | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria. PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> | XIX-XXI | La intervenció de rehabilitació no ha estat gaire afortunada en aquest sector, desfigurant completament l'estructura original amb la imitació de l'obra primitiva amb l'afegit d'unes terrasses graonades que serveixen de mirador. (PIÑERO, TOMASA, 1998). | <p>El topònim segurament fa referència a un lloc fortificat on era emplaçada l'artilleria. L'indret és situat en el punt més estratègic, és a dir a l'angle sud-oest del recinte emmurallat, sobre la balcera que domina el pas del Cardener, representant un veritable mirador sobre el Cardener. Fins fa poc el sector de la Bateria constava d'una mena de terrassa de forma arrodonida que sobresortia lleugerament de la línia de muralla (es pot apreciar en les fotografies antigues) i que devia donar cabuda a alguna peça d'artilleria, en el moment de la seva utilització bèl·lica (PIÑERO, TOMASA, 1998)</p> | 08274-26 | Al final del carrer de la Mura | <p>Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes. Ja s'ha apuntat abans, que l'origen del seu topònim deu provenir del fet de ser el probable emplaçament d'una defensa d'artilleria a les guerres carlines. Cal recordar que el 1838 el baró de Meer va fer fortificar la vila de Súria (REGUANT, 1982). Durant les tres guerres carlines del segle passat la vila de Súria, degut a la seva condició de vila fortificada, va ser escenari de diversos enfrontaments bèl·lics i seu de l'aquarterament de les tropes d'ambdós bàndols en diverses ocasions. El rei carlí Carles V va fer una breu estada a cal Quinquer. El castell es va reforçar per adequar-lo com a fortí, i al final de la primera guerra la vila va ser arrasada i cremada (PIÑERO, TOMASA, 1998)</p> | 41.8339302,1.7511323 | 396302 | 4632092 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67069-20210421175448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67069-20210421174638.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67075 | Escut de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cardona | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> | c. XVII | Restaurat amb el Poble Vell. De tota manera, està molt desgastat i s'aprecia amb poca nitidesa el contingut. | <p>Gravat sobre el carreu de calcària de la imposta d'arrencament d'un arc que va aparèixer a cal Tiro o cal Balaguer del Porxo en el moment de la restauració. Presenta un oval dins del que s'endevinen tres tiges de card divergents. Al voltant de l'oval de l'escut es van esculpir uns relleus, en forma de drapejat.</p> | 08274-32 | Arc a cal Tiro o cal Balaguer del Porxo | <p>Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives ni per suposats ornamentals, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes. La única cosa que sembla probable sobre aquest relleu es que es tracta de l'escut de la família Cardona, ja que respon amb tota precisió al seu motiu parlant.</p> | 41.8346400,1.7510500 | 396297 | 4632171 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67076 | Escut de Cardona i Cara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cardona-i-cara | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> | XIV-XV | Restaurats al moment de la intervenció general al Poble Vell. Necessitarien un treball de consolidació, ja que els relleus es troben molt desgastats. | <p>Al carrer de Sant Climent es conserven dos relleus en el que probablement és una antiga porta, avui cegada. Un d'ells representa un cap i afrontat un escut de Cardona, cada un d'ells en un sol carreu de pedra calcària. La funcionalitat d'ambdues peces era la se servir de permòdol. La cara es allargada i esculpida adaptada a l'espai del carreu , la qual cosa li dona un aspecte poc naturalista. L'escut de Cardona es troba molt desgastat i presenta dins d'un oval tres tiges de card divergents.</p> | 08274-33 | Carrer Sant Climent | <p>En fer-se els treballs de restauració del casc urbà, al dessota del porxo de cal Sastrunyo, i al muntant d'una antiga porta tapiada, es van trobar sengles permòdols de pedra que aguantaven la biga de fusta de la llinda, i que estaven esculpits, presentant el de la dreta, l'escut de Cardona, i el de la esquerra, un cap humà. Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives ni per suposats ornamentals, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes.</p> | 41.8344892,1.7513149 | 396318 | 4632154 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67076-20210421121510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67076-20210421121517.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67081 | Costumari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-1 | <p>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona, Salvat.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>RIU, Manuel (1982) 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1 d'Acta/Mediaevalia), p. 29-57. Barcelona: Universitat de Barcelona.</p> | Moltes de les costums han desaparegut. | <p>Determinades costums, encara que avui es troben pràcticament oblidades, han estat patrimoni comú de la gent de Súria fins ben entrat el segle XX. Així ocorre amb fets de diversa consideració dels que s'ha pogut tenir constància tant des de la informació oral directa com mitjançant la lectura de la bibliografia que sobre la base de les recopilacions orals existeix al respecte. En aquesta fitxa, per tant, es recullen, tan sols, aquell grup de costums locals que es troben perdudes. DINAR DE DIFUNTS. Segons informació oral del Sr. Ramon Fàbrega, l'any 1931 ell havia assistit, a casa seva (cal Belga) a un d'aquests menjars comunitaris que sembla que eren costum en molts llocs de la Catalunya central, (RIU, 1982). En aquesta ocasió, i segons el seu record, desprès de l'enterrament, al tornar del cementiri, amics i familiars eren convidats a un gran dinar que havia estat fet per la jove de la casa, ajudada per altres dones, i que consistia en un escudella amb carn d'olla, pollastre, amanides, vi i postres de músic. Al mas Salipota, cap el 1937 es va celebrar, així mateix, un dinar de difunts. A cal Planés, cap el 1960, quant es va morir el padrí, una dona jove de la casa es va posar a l'entrada i amb una galleda anava rentant les mans de la gent que passava a dinar a la casa desprès de l'enterrament (Informació oral de Carme Castellà Peramiquel, de cal Planés). A la casa del Poble Vell de cal Sastrunyo, e la dècada de 1960, Mn. Gassol informa que va assistir a un enterrament i que va observar com les dones s'afanyaven per a fer el dinar per a tothom en un temps en que les comunicacions ja no resultaven un problema. TAPIAR LES PORTES. La Sra. Teresina, de la masia del Puig, apunta la tradició de que quan moria l'amo de la casa es paredava la porta per que no la travessés ningú més. A cal Planés de les cases del Samontà hi ha una estança amb dues portes tapiades i una tercera en ús. CAP DE DOL: El dol el portaven els dos veïns més propers al difunt, normalment, un home i una dona, el cap del dol, però, era el veí més proper. (informació oral de cal Rei, cal Fàbrega i Mn. Josep Maria Gassol) PA D'OFERTA Quant moria una persona, la família portava durant un any, a la missa major del diumenge un cistellet amb espelmes espirals de cera ple de pa d'ofrena. Per aquest motiu era una dita normal entre mossens 'has menjat molt (o poc) pa d'oferta (a tal parròquia)' o bé 'm'he fet un tip de menjar pa d'oferta' per significar que s'havia estat molt o poc temps en una parròquia (informació oral de cal Rei, cal Fàbrega i Mn. Josep Maria Gassol). AMUNTEGAMENT DE PEDRES AL CLOT DE LA FOSSA; El Clot de la Fossa s troba al costat del camí vell de Cererols per la riera de Bogadella, en una zona enclotada, ja prop de la riera i de l'hort del Lladó. La tradició oral assenyala que en aquest indret, quan la gent hi passava havia de tirar una pedra i resar un parenostre, de tal manera, que s'havia format un monticle de pedres, avui desaparegut com a conseqüència dels incendis i els treballs forestals. El topònim evoca un lloc relacionat, probablement, amb enterraments. Cal tenir present, a més, que no es troba massa lluny de la necròpolis de la vinya de cal Sendra.</p> | 08274-38 | <p>DINAR DE DIFUNTS. Aquest costum ha estat ben documentat a Catalunya des del segle XII. Es tracta d'un menjar ritual, que incloïa entre els costums de l'acte una ablució ritual (RIU, 1982). Recentment s'ha recollit, a la casa de la Garriga (Castelladral) un plat, probablement del segle XIX, que formava part d'una vaixella destinada a aquests àpats. Es tracta d'un plat còncau amb vidrat marró, sobre el que hi ha una 'M' feta en manganès (es pot veure fotografiat a la fitxa). El menjar de difunts, segons els estudiosos, tal vegada sigui un record de les libacions rituals que es feien sobre les tombes.</p> | 41.8309967,1.7542827 | 396559 | 4631763 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | GARROTS COM A INSTRUMENTS MUSICALS: Segons Amades (1985: 3, 708) el sentit de la música estava tan vinculat a les meses que els segadors de Súria empraven per lligar les garbes un tipus de garrots llargs que eren garrotadors i flabiol a l'hora. OFERIMENT DE LA MUDA DE L'INFANT. Un altre costum, també recollida per Amades (1985: 1, 54) parla com el 24 de desembre a Súria es posava vora del foc de la llar, i damunt d'una cadireta tota una mudada d'infant de naixença perquè se'n pogués servir la Mare de Deu si la necessitava. ARRÓS DE LA PLAÇA. Consistia en un plat d'arròs ofert als pobres de la contrada que es donava el dimarts de Carnaval, a la plaça Major, fins el 1931. Se sap que el segle XIX era pagada per l'Ajuntament (REGUANT, 1997). VEGETALS PROTECTORS DE LA CASA. Encara, i sobre tot en medi rural, es detecta molt sovint l'existència de petites creus de palma col·locades a les portes principals de la casa. Aquest costum, que té el seu inici el diumenge de Rams, dins el cicle anual, respon a la creença de que aquests vegetals adquireixen un valor protector sobrenatural, allunyant les bruixes i els mals esperits i preservant de les tempestats i el llamp. EL SALPÀS, Era costum, fins el concili Vaticà II, que l'endemà del diumenge de Rams el rector posés sal i aigua beneïda a totes les portes foranes de la casa. A canvi d'aquesta acció el rector rebia en obsequi ous i altres menges. La sal era posada en un lloc específic, de fusta, de forma circular amb un apèndix a la part inferior on es fixava la sal. En altres ocasions es posava directament sobre la pedra. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 67089 | Santa Maria Sa Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-sa-vila | <p>INVENTARI (2000) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Súria (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia.</p> <p>LLADÓ, Josep (1993A) 'D'una carta del rei Jaume II referent a la vila de Súria' extret de la revista 'Ciutat', núm. 17 (1928) pp. 41-43 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' p. 9-13, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>PLADEVALL, Antoni (1984) 'Santa Maria Sa Vila. Un petit monestir de donats de Súria (Bages)' Miscel·lània Fort i Cogul, Montserrat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristòfol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> | XIII-XIV | Cap el 1900 es conservava un absis romànic amb volta que va ser enderrocat i, amb posterioritat es va fer desaparèixer tota la part inferior restant (Lladó, 1993A) | <p>En un espai sense urbanitzar limitat al NE pel mur de terrassament de la colònia de Santa Maria, al SE per cal 'Sendic' i al costat del camí dit de Santa Anna, existeixen escasses restes constructives, de difícil descripció, ja que hi ha brossa i runa escampada. Això, no obstant, s'endevina el que sembla ser una escala de pedra escairada que puja fins una plataforma o replà, sobre el qual hi ha la base d'un pilar fet amb morter. S'observen, així mateix, restes de morter per tota la zona, encara que no es segur que sigui coetani de la mateixa primera construcció.</p> | 08274-46 | C/ Lleida s/n | <p>De l'any 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. En aquest es fa una deixa a l'església de Santa Maria de Vila (SITJES, 1990). El 8 d'octubre de 1209, el rei Pere el Catòlic, atorga a Bernat de Torre, cases del castell de Súria i de la vila de Santa Maria, en el terme del castell de Súria (REGUANT, 1988). De tota manera, sembla que l'origen de la comunitat monàstica es situa entre els anys 1250 al 1270. Entre 1267 i 1270 va obtenir privilegi de protecció reial de l'infant Pere, fill de Jaume I, confirmat per Alfons el Franc, entre 1283 i 1290 i, finalment, per Jaume II, el 4 d'abril de 1292. Dels tres privilegis reials, tan sols s'ha conservat el darrer (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). La primera notícia directa sobre aquesta casa és del 20 de juny de 1286, quan Elsiendis, donada de Santa Maria Sa Vila, va presentar a Pere de Torrents, oficial del bisbe de Vic, una queixa contra Ramon de Fàbrega i contra Bernat, fill seu, en que els acusa de no voler pagar a l'església de Santa Maria les prestacions aloueres que li devien per raó del mas Coromina i per un hort i un mallol que tenien, possessions que eren totes elles de la capella. Els demana finalment que no aterressin el sostre que havia fet el seu pare sobre els arcs de la capella i que ells deien que era de la seva propietat, finalment el demana que aterrin la casa que tenen adjunta a la capella de Santa Maria, en la qual hi havia una obertura o finestra que comunicava amb la capella Els Fàbrega, pel seu costat, ho negaven tot i deien que la casa adjunta a la capella era anterior a ella i que aquella obertura ja hi fou feta al moment de construir-se la capella. Posades així les coses, Pere de Torrents, assessorat per gent competent, va condemnar els Fàbrega a pagar les pensions i delmes endarrerits, els va prohibir d'aterrar el sostre que hi havia sobre la capella i els va manar ensorrar la casa adjunta a l'església. La sentència fou donada a Vic el dia 22 de novembre de 1286 (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). Una casa de donats, sobre tot si tenia cura d'una capella i d'un hospital, necessitava d'un patrimoni i unes rendes o cabals per al seu manteniment. Malgrat tenir alguns béns patrimonials la major part dels diners per al seu sosteniment devia procedir dels captiris. La tasca i obligació dels donats era la de fer de recaptadors d'almoines per a la casa. És per aquesta causa que les donades es dirigiren als bisbes de Barcelona i de Vic per obtenir llicència de captar en les respectives diòcesis i per demanar-los també, indulgències amb les quals podessin estimular la generositat dels fidels. Un mateix pergamí de l'antic arxiu parroquial de Súria, avui perdut, conté quatre permisos de captar i les corresponents concessions d'indulgències donats cronològicament pels bisbes: Bernat Pelegrí, bisbe de Barcelona, el 1290; Ponç de Vilaró, bisbe de Vic, el 1302; Ponç de Gualba, bisbe de Barcelona, el 1305 i Berenguer Saguàrdia, bisbe de Vic, el 1307. La comunitat de Santa Maria, comptava el 1290 amb cinc donades i un clergue que, en qualitat de donat, fou admès definitivament a la comunitat el dia 1 de juliol de 1290. El document que ens ho testifica diu, en síntesi, que Martí de Rabassa, clergue i donat de la capella de Santa Maria sa Vila, lloa i aprova la donació que va fer dels seus bens a l'esmentada capella. Només reté 200 sous de moneda barcelonina de tern, dels quals, i del lucre o fruit que en tregui podrà fer-ne el que vulgui. Se sap que entre 1290 i 1298, la comunitat constava del nombre estable de cinc donades i dos donats.</p> | 41.8324800,1.7533000 | 396480 | 4631928 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | (segueix del camp història) Entre les donades hi hagué dos canvis en aquest interval de temps: moriren o ho deixaren, Maria de Corretjoles i Berenguera Llorença i entraren com a noves Ermessenda de Rovira i Guilleuma de Coaner. Els dos donats són també persones noves; mentre que el prevere Martí de Rabassa, que s'havia lliurat el 1290, com s'ha acabat de veure, ja no hi residia. Aquest devia ser el nombre màxim de comunitaris de Santa Maria sa Vila, que van disminuint al llarg del segle següent. No es pot saber la dotació completa de la capella i la comunitat però devia ser molt petita. El primer document de 1286, deia que posseïa el domini aloer del mas Coromina, d'un hort i un mallol o vinya nova, també ens deia que els Fàbrega posseïen aquests bens juntament amb la casa que hi havia construïda al costat i en part a sobre de la capella o església de Santa Maria (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). La darrera notícia certa és del 21 de juliol de 1331, on en una visita pastoral es dona una visió de clara decadència de la comunitat (PLADEVALL, 1984). Fins el 1542 hi ha forces deixes a l'ermita de Santa Maria i Sant Bartomeu, en canvi, a partir del 1573 quan la vídua Joana Salipota fa celebrar cinc misses de rèquiem per la seva ànima només parla de la capella de Santa Maria sa Vila (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). L'any 1584 es fa un inventari de la capella i en ella hi ha uns saltiris de corall, un pali de domàs blanc i blau amb la imatge de la verge del Roser, un mantell de setí vermell, un altre de domàs de color fosc i una casulla, amb estola i maniple. La visita pastoral de 1593 dona notícia de l'existència de dues casulles (PLADEVALL, 1984) El 13 de setembre de 1592, els jurats de Súria feren l'encàrrec al pintor solsoní Miquel Moja de pintar 'un retaule de la capella de Santa Maria de fora'. El document especifica algunes condicions de l'encàrrec: imatges de sants o de motius religiosos que volien, preu de l'obra i materials que els jurats es comprometien a aportar a l'artista (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). L'any 1593 existia una peça de terra nomenada 'la font del monestir', que pagava un petit cens a església , però la seva propietat o domini útil era compartit entre Pere Vila del mas Savila i l'hereu del mas Tordell (PLADEVALL, 1984). El segle XVII se sap que la propietat de l'antic monestir es reduïa a poca terra al seu voltant, de fet, el patrimoni era tan petit que durant aquesta centúria ja no hi ha record de la vella comunitat i no es podia tampoc pensar a mantenir no un capellà beneficiat, segons es queixava el 1641, mossèn Joan Reixac, diaca beneficiat de la capella de Santa Maria i Sant Bartomeu, quant el bisbe de Vic li volia imposar l'obligació de residència . També se sap que el beneficiat rebia, en aquest temps, un censal de can Ribera de Coaner (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). Cap el 1680 el benefici d'aquest antic monestir ja s'havia extingit i la seva dotació fou cedida a la confraria del Roser, que en quedà així encarregada del culte i que els anys 1688 i 1694, com a mínim, hi feren celebracions litúrgiques (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). La darrera notícia de culte a la capella és del 1708, on s'anoten celebracions a Santa Maria de Cererols i a 'Santa Maria de Avila'. Un aspecte curiós sobre aquest indret es la existència del topònim de 'Santa Anna' en la memòria oral, topònim aquest que es troba també anomenant el camí que porta al poble vell i que a més dona nom a una barriada, el raval de Santa Anna. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 67096 | Raval de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-santa-anna | <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> | XVIII-XXI | Hi ha construccions de substitució i, abunden els problemes de paisatge urbà | <p>Conjunt d'edificacions a la vessant SE del turó del poble vell de Súria. Sembla que es denomina així per l'existència del camí que menava a Santa Maria Savila, lloc que la gent coneixia i encara coneix com a Santa Anna. L'edificació es va fer al costat de la baixada al riu i del camí de l'ermita, donant lloc als carrers, actualment anomenats de Sant Cristòfol, carretera de Sant Salvador, carrer del Torrent, Santa Anna i plaça de l'Oliver (COTS, OBRADORS, PINZOLAS, 1991). En aquest últim punt està col·locat un monument urbà format per un conjunt de rodes de trull. El tipus d'edificació conjumina la tradicional del Poble Vell, amb construccions de tipus més modern, però de fet constitueix un apèndix del nucli primitiu de Súria.</p> | 08274-53 | C/ Àngel Guimerà - Ctra. de Sant Salvador - Pça. de l'Oliver - c/ Sta. Anna - c/ Sant Cristòfol | <p>Segurament, aquest barri es va construir extramurs del nucli antic, en el moment en que el Poble Vell va representar un espai massa reduït pels seus habitants. Hi ha datades cases el segle XVIII i, sobre tot, el XIX. El seu nom ve de la localització, al costat del camí que anava cap a Santa Maria Sa Vila, coneguda entre la gent encara per Santa Anna. Com a elements que poden resultar d'interès es troben la plaça de l'Oliver, en la que, a manera de monument urbà, s'exposen dues rodes de trull d'oli, que per referències orals provenen, una del molí de Reguant, i l'altre, d'una antiga construcció localitzada al costat del torrent dels Galàpets, que voreja el barri per un costat. Anant cap al poble, i en el vessant esquerre, a sobre d'aquest torrent, prop de la pujada pel camí vell de Santa Anna, encara es conserva un refugi de la guerra civil del 1936-39.</p> | 41.8341800,1.7524800 | 396415 | 4632118 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67096-20210526150758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67096-20210526150822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67096-20210526150900.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67098 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-4 | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, A.; PERAMIQUEL COLS, J. (2000) Caramelles de Súria. Programa, Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | <p>Es tracta d'un ball popular en el que els seus participants porten unes turmells plenes de cascavells - en aquest cas a les cames- que sonen mentre els dansaires es mouen, fent-los sonar a vegades violentament . Es considera una al·legoria de la lluita i la victòria del soldat . Els instruments que animen la dansa són el flabiol, el tamborí i el sac de gemecs. Es tracta d'un dels elements més interessants de les caramelles de Súria. El grup del Tro Gross és l'encarregat de fer aquesta dansa.</p> | 08274-55 | <p>Aquest ball ha estat molt popular a la Catalunya septentrional i al Bages. En aquesta última comarca ha estat la dansa pròpiament caramellaire. No es conec la data del seu inici, encara que ja apareix documentada el 1481 a Barcelona amb motiu de l'entrada de la reina Isabel de Castella. A l'Arxiu de Manresa es troba un document de l'any 1594, en que es fa referència al que es feia per acompanyar les caramelles. A l'escrit es parla d'uns individus que anaven la nit del dissabte de Rams per les cases de la parròquia, un cantant, un altre sonant el llagut (?), la flauta i el tamborí, un altre amb cornamusa, i dos ballant amb els cascavells 'demanant caramelles i aplegant ous i lo que els volien donar per a menjar' (..).</p> | 41.8310400,1.7541200 | 396546 | 4631767 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||||
| 67112 | Camí empedrat de cal Planés a Riols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-cal-planes-a-riols | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria. Informació oral d'Isidre Suades i Albert Fàbrega.</p> | Es troben perduts uns quants trams del camí, en els que es conserva està en bon estat | <p>Camí que creua transversalment la riera d'Hortons entre les cases del Samunta i Riols. Es conserva força bé prop del Camp Gran, a la banda dreta de la riera. En aquest costat el camí està empedrat en un tros del seu recorregut. Passa pel costat de la gran llosa de pedra que s'ha identificat amb un dolmen, conegut per dolmen del Samuntà.</p> | 08274-69 | Camí rural prop del Camp Gran i la riera d'Hortons | 41.8580456,1.7454374 | 395869 | 4634777 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67112-20210714120136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67112-20210714115816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67112-20210714120029.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 67114 | Monument al centenari del Vot del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-centenari-del-vot-del-poble | XX | <p>Monument composat per un tors masculí de mig cos, representant Sant Sebastià, fet amb una làmina de bronze, amb orificis representant els llocs on es van clavar les sagetes. Es troba sobre un pedestal de pedra en el que es pot llegir la següent inscripció en una placa de bronze '1885 / 1985 / SÚRIA / En la commemoració / del centenari del vot del poble / a Sant Sebastià / Diada de Sant Sebastià / 1987'.</p> | 08274-71 | Les Bateries | <p>El vot de poble està molt arrelat en la ment i el caràcter dels suriencs. Una devoció especial cap a Sant Sebastià, va fer que en el moment de la epidèmia del còlera al final del segle XIX, els suriencs d'aquella època fessin amb gran solemnitat aquesta promesa coneguda com el 'vot de poble' cap aquest Sant.</p> | 41.8339148,1.7510997 | 396300 | 4632090 | 1985 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67114-20210421175606.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Ramon Homs | Fa uns anys va ser traslladat de la rotonda del riu fins a les Bateries. | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67117 | Antiga Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-0 | <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> | XIV-XX | Presenta cert estat de deteriorament | <p>Es tracta d'una construcció àmplia, que segueix més o menys el model d'una masia de planta basilical. Consta d'un porxo molt interessant, sustentat amb pilastres de maçoneria irregular, que formen un conjunt homogeni amb el que havien estat els horts de la rectoria. L'interior es conserva amb un agençament propi de començament de segle. Als baixos hi ha un espai ampli on antigament hi havia les quadres i el celler (PIÑERO, TOMASA, 1998).</p> | 08274-74 | C/ Campanar | <p>L'edifici va ser la antiga rectoria, i al costat, el cementiri de l'església. Avui l'habitatge es de propietat privada.</p> | 41.8346816,1.7519550 | 396372 | 4632174 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67117-20210421173343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67117-20210421173111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67117-20210421173254.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Des del punt de vista arquitectònic és un bon exemple d'arquitectura popular tradicional. Espacialment està relacionat amb el nucli de l'església i el castell. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67118 | Ermita de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-pere | <p>FÀBREGA, A. (2012). Sant Pere del Puig i les Guixeres, de Súria. Súria: Ajuntament de Súria.</p> | XI- XVI | En queden els fonaments. | <p>Restes d'una església de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Se'n conserva la fonamentació, que ha permès definir fins a tres fases constructives: la primera del segle XI; la segona del XII al XIV i la darrera dels segles XV-XVI. El parament és de pedra lligada amb morter.</p> | 08274-75 | Camí rural a les Guixeres | <p>L'església de Sant Pere està documentada des de l'any 1033. Des del segle XI fins al XVII consta a la documentació com a església i a partir d'aleshores com a capella. Al segle XVIII ja només apareix esmentada la partida de Sant Pere, pel que hem de suposar que en aquest moment ja estava en estat de ruïna. L'any 2007 s'hi van iniciar les campanyes d'excavació arqueològica, que han permès descobrir-ne els fonaments i les característiques i fases constructives (FÀBREGA, 2012).</p> | 41.8360067,1.7713215 | 397982 | 4632299 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140809.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67119 | Ruscos de can Sivila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruscos-de-can-sivila | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> | Es troben força deteriorats. Les arnes que resten estan pràcticament desfetes. | <p>En terres de can Sivila s'han detectat dos llocs on hi ha unes estructures per a instal·lar-hi arnes per a eixams d'abelles. Es tracta d'una construcció adossada a la roca o a un marge de pedra seca, composada per grans pedres verticals i coberta del mateix material formant sèries de cel·les on es col·locaven les arnes de canya, vímet i altres materials tradicionals. En aquest cas es tracta de sèries de tres cel·les.</p> | 08274-76 | Camí rural a can Sivila de la Roca | 41.8392100,1.7416300 | 395522 | 4632690 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67119-foto-08274-76-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 67123 | Rodes de trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodes-de-trull | XVII | <p>Rodes de pedra de gres vermell amb una concavitat interior i un forat al centre de les mateixes. Es troben al centre de la plaça de l'Oliver. Una d'elles porta la data de 1694 al costat. Una procedeix d'una edificació desapareguda ubicada al torrent dels Galàpets i l'altra és del molí de Reguant</p> | 08274-80 | Plaça de l'Oliver, s/n | <p>Segons informació oral una de les rodes procedeix d'un lloc avui desaparegut i que estava a la baixada del torrent dels Galàpets, al començament del raval de Santa Anna. En aquest indret, fa uns cinquanta anys, encara es veien restes d'una edificació amb aspecte semi-industrial on restava aquesta roda. L'altra, segons informació oral, procedeix del molí de Reguant i servia per a premsar olives.</p> | 41.8342304,1.7526550 | 396429 | 4632123 | 1694 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150703.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|94 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67128 | Grup escultòric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric | <p>1a TROBADA (1991). Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> | XX | Presenta el deteriorament normal per trobar-se a l'aire lliure | <p>Utilitzant el vidre, el marbre, el ciment i la llum l'autor va crear una obra dinàmica i plena d'energia que simbolitza els aspectes i les particularitats d'aquest poble. Una columna de ciment, que representa el Poble Vell, amb teseles (obra de Ester Luesma M. Antònia Miralles) de ceràmica i marbre juxtaposades de tal manera que simbolitzen l'aspecte muntanyós de la regió, serveix de punt de recolzament a un riu de vidre, el Cardener que corre a prop, encastat a la columna com si llepés la terra (1ª TROBADA, 1991). La obra es va col·locar al centre neuràlgic del poble nou, és a dir, a la Pça de Sant Joan, al costat de la estació d'autobusos.</p> | 08274-85 | Plaça de Sant Joan | <p>La obra es va fer amb motiu de la 1a trobada d'artistes artesans organitzada per l'Ajuntament de Súria i la Generalitat de Catalunya l'any 1991.</p> | 41.8233200,1.7457200 | 395836 | 4630920 | 1991 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67128-foto-08274-85-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Joan Crous | 111 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67130 | Receptari de Cuina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptari-de-cuina | <p>REDÓ I MARTÍ, Salvador (1989) Ignasi Domènech i Puigcercos. Manresa: Gremi d'Hostaleria i Turisme de Manresa i Comarca.</p> <p>REDÓ I MARTÍ, Salvador (1994) 'El cuiner manresà Ignasi Domènech i Puigcercos', Dovella, Núm. 48, pp. 45-50. Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | <p>ALLIOLI DE CODONY: Ingredients: 1 o 2 codonys, 4 o 6 grans d'all, oli d'oliva, sal. Elaboració: Es fan bullir els codonys pelats. Un cop bullits s'escorren. Al morter es piquen els gran d'all i s'afegeix el codony a poc a poc remenant-lo amb els alls. A la vegada es va tirant oli a poc a poc sense deixar de remenar amb la mà de morter, afegint una mica de sal, fins que la salsa es posi espessa. OUS ESTERNATS: Ingredients: Ous (com a mínim, un per cap), bacallà (prèviament dessalat), mongetes seques (per a la truita), farina, ceba, tomàquet, sal, una fulla de llorer, brou i per a la picada: un parell de grans d'all, julivert, ametlles, un raig de conyac o de vi blanc. Elaboració: S'enfarina i fregeix el bacallà. Un cop fregit, preferentment a una cassola de terrissa, es treu i es fa un sofregit amb força ceba ratllada i tomàquet amb una fulla de llorer. Un cop ben sofregit s'afegeix el brou de carn i s'espera a que bulli. A continuació s'hi tira la picada i el raig de conyac o vi blanc i la sal. Si el suc queda massa clar s'afegeix una cullerada de farina tot remenant perquè no quedi agrumollada. Quant el suc ja es fet s'hi posa el bacallà, els ous estrenats i la truita de mongetes que s'ha fet prèviament, tallada a triangles.</p> | 08274-87 | <p>El cuiner manresà Ignasi Domènech i Puigcernós (Manresa,1874-1956), va publicar al seu llibre 'La Teca' una recepta de cuina que té com a base l'allioli de codony, i que figura sota el nom de 'bacallà a la manresana'. La recepta és com segueix: 'El bacallà (amb 500 grams n'hi ha prou) es cou al natural a trossos i se li afegeixen 600 grams o més de patates pelades i tallades a quadradets grans, resultant un plat per a 4 persones. La salsa és un allioli muntat com una maionesa espessa, a la que se li afegeix una quantitat igual de codony escalivat i després de cuit es passa per un sedàs; s'hi barreja poc a poc l'allioli; a les persones que no els agradi el puré de codonyat podem canviar-ho per un puré de pomes; aquesta salsa espessa es serveix en salsera amb la sal corresponent. Es posa el bacallà ben escorregut i acabat de coure's en una plata sobre un tovalló (o sense); al seu voltant'. L'allioli ha estat considerat per alguns com relacionat amb ritus de fertilitat: en molts llocs era costum en determinats èpoques de l'any menjar aquesta salsa. Al Solsonès i cap al Nadal era tradicional fer aquesta variant d'allioli que requereix del fruit del codonyer com a base principal. Respecte al plat conegut a Súria com 'OUS ESTERNATS', es tracta d'una elaboració gastronòmica pròpia dels divendres de Quaresma. La expressió 'ous esternats', no es massa comú en el català actual. Alcover la recull com a procedent d'aquesta contrada geogràfica, quan diu que el seu significat és el de: 'ous durs partits pel mig'.</p> | 41.8310022,1.7542953 | 396561 | 4631763 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Ambdós plats formen part de la cuina de secà. | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 67131 | Cara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cara | XIV | Està erosionada | <p>Cara que es troba a l'estrep oposat de l'arc gòtic on apareix l'escut de Cardona, sota cal Quim. Es tracta d'una efígie humana molt toscament esbossada i de la que poca cosa es pot dir. De tota manera, a la resta del bloc on està marcada s'aprecia, encara que de forma molt tènue, que hi ha hagut altres relleus gravats i que el temps ha esborrat.</p> | 08274-88 | Arc gòtic sota cal Quim | 41.8345798,1.7511882 | 396308 | 4632164 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67131-20210421121833.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 67137 | Festa de Sant Sebastià / El Vot del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-el-vot-del-poble | <p>FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristofol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX-XX | És la festa més important de l'hivern a Súria | <p>Un fet destacat en la història de Súria és l'epidèmia de còlera de l'any 1885, especialment per la seva importància simbòlica, ja que ha quedat fixada en la memòria popular. Va morir prop del 10% de la població. Aquest episodi va ser l'origen del Vot de poble en honor de Sant Sebastià, que encara es celebra. Els fets han passat a formar part de la memòria col·lectiva dels suriencs per la seva gran força simbòlica, ja que es relacionen amb la mort i la supervivència com a col·lectivitat (PIÑERO, TOMASA, 1998). Amb la festa de Sant Sebastià s'inicia el cicle festiu a Súria i s'ha convertit en una Festa Major d'hivern, amb clar predomini d'actes culturals i festius. Els actes de l'any 2000 van durar des del dissabte 15 de gener fins el diumenge 23 de gener. El programa va incloure en l'àmbit d'esport una 'Tirada esportiva internacional en armes neumàtiques' i els 'Jocs d'atletisme escolar', en l'àmbit de la cultura dues exposicions: 'Imatges d'un riu industrial, el Cardener de Callús a Cardona', amb la presentació del llibre del mateix títol i 'Obres de l'Associació d'Artistes de Súria', dues conferències sobre 'el Maquis' i 'Súria a l'Aconcagua 2001', un concert i la representació d'una obra de teatre. En l'àmbit de l'animació al carrer, va haver-hi (el mateix dia de Sant Sebastià) una galejada a càrrec dels trabucaires del Tro Gros, la instal·lació d'un 'Juguimòbil' a la plaça de Sant Joan i un 'Cercavila' amb elements folklòrics locals i el grup Xarop de Canya. En l'àmbit religiós es fa una celebració eucarística concelebrada i cantada, durant la qual es renova el Vot del Poble. El mateix dia de Sant Sebastià es va demanar al veïnat que posessin senyeres als balcons. A més, s' edita un programa d'actes, a l'igual que tots els anys.</p> | 08274-94 | <p>Els fets històrics en que va tenir origen aquest vot son els següents: des del 5 de setembre fins el 21 d'octubre de 1885 tingué lloc una forta epidèmia de còlera que va assolar Súria amb el resultat de més de vuitanta morts, en aquest espai de temps. El dia 10 de setembre es va produir la primera defunció, Anton Farriols i Ribolleda. Després de sis morts, el dia 13 l'Ajuntament va destinar 804 pessetes per auxiliar els malalts pobres. No fou fins al dia 30 en què es formà una comissió amb el rector, Jaume Soler, l'alcalde, Joan Santamaría i el jutge, Pau Bransuela, per distribuir el socors als necessitats. També ordenaren, com a mesura higiènica, que es traguessin de dins la vila els porcs i acordaren destinar grans quantitats de sofre per desinfectar les cases i els carrers. Ja havien mort 53 persones. Al costat de les tres primeres autoritats, es nomenà una junta per recollir i administrar les almoines donades en auxili dels malalts. Aquesta junta era formada per Ignasi Guilà, paleta, Josep Giró, muntador; Maria Pujol, vídua de Francesc Cuadrench, hostaler; Ramon Sañas, sastre; Teresa Simón, vídua de Celdoni Mateu, espardenyer; Josep Guillemí, Francesc Fàbrega, Tomàs Castelló, Cristòfol Torras i Joan Canudas. El dia 4 d'octubre, quan els morts ja eren 66, visità la vila el governador A. González Solesio, juntament amb el president de la Diputació, Manuel Planas i Casals i els diputats provincials Rosselló, Mascaró i Tort i Martorell, així com el diputat a Madrid, Rocafort. El dia 11 d'octubre el còlera no minvava, però en sessió celebrada a l'ajuntament s'acordà donar el nom de A. González Solesio al carrer que el governador visità primer i el de Diputació al de les primeres cases visitades pels diputats provincials. També es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per aquestes actuacions. Aquesta placa roman actualment a l'escala de l'Ajuntament i diu 'Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud'. Quan els morts sumaven ja 76, la Diputació envià per ajudar l'únic metge del poble, Domènec Quinquer, 5 infermeres i 5 infermers, 2000 pessetes i un altre metge, Frederic Monforte, substituït pocs dies més tard per Joan Mutgé. Les últimes defuncions es produïren el dia 21 d'octubre. En total, les defuncions de 1885 van ser 153, més del doble de la mortalitat habitual. Davant la gran magnitud de l'epidèmia, tot el poble es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren especialment Bonaventura Jover, amo de cal Jover, fàbrica successora de 'La Gelidense'; Ignasi Abadal i Cots, arrendatari de la fàbrica fundada per Pius Muncunill; Ramon Giró i Jordana, teixidor; l'amo del mas can Torras; Joan Canudas i Basora, amo de la masia de Salipota i l'amo del mas de cal Fàbrega. La seva tasca reeixí, ja que un cop acabada l'epidèmia sobraren 120 duros que foren distribuïts entre les famílies de malalts pobres. Des del dia que es presentà el còlera a la vila es van fer pregàries públiques, celebrant-se ofici diari amb exposició del Santíssim. El 20 de setembre, diumenge, en solemne processó s'anà a buscar la imatge de Sant Salvador dipositant-la a l'església parroquial, on va predicar el rector demanant a tots els assistents fessin vot de celebrar perpètuament la festa de Sant Sebastià si Deu els lliurava de la malaltia. En aquell acte van estar presents totes les autoritats i veïns, excepte els malalts i els seus vetlladors. A partir d'aquesta promesa, Súria venera cada any el 'vot del poble' per sant Sebastià i celebra festa el dia 20 de gener (FULLA DOMINICAL, 1922).</p> | 41.8309865,1.7542793 | 396559 | 4631762 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | (segueix d'història) D'aleshores ença cada mes de gener, es celebra aquest vot. Sant Sebastià, que per cert, també era el patró del Montepio, celebrant la primera festa l'any 1913. Els anys 1925 i 1926 no va haver-hi festa de Sant Sebastià, perquè el primer any es va cremar la fàbrica vella i el segon, la Junta del Montepio va dir que no havia tingut temps d'organitzar-la . Els primers anys la festa del Montepio constava d'una celebració religiosa al matí i una vetllada teatral per la tarda (REGUANT, 1997). El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària a tota la conca del Llobregat i Cardener. A Súria no es va treballar, però no perquè fos vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià (REGUANT, 1997), per la qual cosa, la vaga general revolucionària començava a Súria, un cop acabada la festa de Sant Sebastià, el dia 21 de gener de 1932. L'any 1942 amb donatius i una aportació de l'Ajuntament es va adquirir una nova imatge de Sant Sebastià, de l'escultor J. Maria Camps i Arnau, autor de la imatge de Sant Cristòfol situada a l'església. Aquest any també es canten per primer cop els goigs composats per Mn. Antoni Malats, vicari de Súria entre 1923 i 1927 (REGUANT, 1997). A més de la celebració religiosa es porten a terme, cada cop més, actes de caràcter cultural i cívic. Així, fa uns anys es va aprofitar la festivitat per fer coincidir la proclamació de les pubilles locals amb una curiosa representació d'exaltació de la dona catalana, homenatjant diverses dones famoses, com la Mercè Rodoreda, Lola Anglada, Àngels Garriga, etc.' (REGUANT, 1988). Una altra activitat feta fa uns anys va consistir en l'organització d'un muntatge teatral popular ('Pell de poble') sobre aquest episodi de la història de Súria, amb guió d'Agustí Soler i Mas. La representació es va fer utilitzant el mateix Poble Vell com a escenari, amb gran èxit de públic i de participació. (PIÑERO, TOMASA, 1998). A l'any 1985, i amb motiu del centenari, es va col·locar una escultura al costat del pont que uneix el barri de Salipota amb el Raval Nou. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67139 | Cal Palitroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palitroques | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX | L'entorn immediat de la casa ha sofert un important deteriorament produït per la desafortunada excavació de l'explanada on es va fer l'edificació, havent deixat a l'aire els fonaments de l'extrem O de l'edifici, amb els problemes que això pot comportar | <p>Edificació de planta rectangular, segurament de dos pisos i golfes, feta de maçoneria irregular, amb obertures a la façana principal amb els muntants de carreus i motllures als ampits. El dintell de la porta, fet d'un sol carreu que forma un arc escarser, presenta una llegenda dins d'un oval que data la construcció: 1859. Aquesta inscripció és en part il·legible però conté les expressions 'Ma fecit (.?.) any de 1859'. La casa s'adossa a una tina de construcció anterior, que es troba al seu costat E. El seu avançat estat de deteriorament i el fet de que l'interior estigui ple de bardissa impedeix una bona descripció de l'interior de l'edifici. Com element a destacar es pot citar un forn de pa que es troba a la cantonada SO. S'endevinen troneres a la façana N, datables en el segle XIX. La coberta és a dues vessants. A escassos metres de la tina s'alça un xiprer, encara que en fotografies antigues s'observa que n'hi havia dos.</p> | 08274-96 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>En un cens de 1877 apareix com a masia habitada de dues plantes</p> | 41.8526466,1.7664837 | 397607 | 4634152 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67139-20210527142514.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67139-20210527142535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67139-20210527142911.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Les palitroques son unes plantes ranunculàcies freqüents en els sembrats i en els guarets, de fulles dividides i flors petites. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67143 | Cal Pés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pes | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta quadrangular i de maçoneria irregular, amb una rafa al costat que dona a la riera i una altre al costat oposat. Actualment té el sostre a una vessant, però s'observa que abans era a doble vessant i d'inferior alçada.</p> | 08274-100 | Camí rural a cal Pés | <p>En 1860 constava, com ara, d'un sol edifici de dos pisos, també s'esmenta en un cens de 1877, com a masia habitada de dues plantes i a l'any 1980 es fan reformes que la deixen en el seu aspecte actual. Abans pertanyia a la Mesquita.</p> | 41.8505585,1.7697004 | 397871 | 4633916 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144136.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67147 | Cal Bosquetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bosqueta | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb annexos moderns de totxo vist a l'E i O del cos principal. Té tres pisos amb coberta a doble vessant. Els paraments són de maçoneria irregular. Molts de les seves obertures han estat reformades.</p> | 08274-104 | Ctra. de Súria a Castelladral | 41.8460910,1.7595644 | 397022 | 4633432 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67147-foto-08274-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'hi ha pogut accedir. Està essent notablement reformada. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67156 | Estendard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard | XX | Conservat en la seva caixa d'embalatge original. | <p>Ensenya corporativa de l'entitat 'Orfeó Surienc' en la que el drap brodat penja d'una vara de fusta. La part superior, presenta forma de remat floral metàl·lic. Es fet de vellut i seda. A la cara anterior apareix, brodada, la següent anotació: 'Orfeó / Surienc' sobre una senyera catalana i acompanyada a la part superior per una imatge circular amb les cases del poble i a la part inferior per una lira, mentre que a la cara posterior es llegeix el següent 'Súria / Any / 1916', a sobre d'una bandera espanyola Al centre, presenta un motiu decoratiu típic modernista. Al dors de la barra, també brodada, apareix en petit la següent nota 'Almacenes y Taller / JORBA / Manresa - Barcelona'. D'altra banda, es conserva una cinta que acompanya l'estendard. És també del mateix estil modernista i acaba rematada en la creu de Sant Jordi. Així mateix, hi ha una fotografia de tots els membres de l'orfeó amb la dedicatòria 'L'Orfeó Suriense / a son mestre / Don Domingo Quinquer'. Sembla poder-se datar cap els anys 1920.</p> | 08274-113 | Ajuntament de Súria, C/ Ernest Solvay, 13 | <p>L'estendard era de la família Quinquer, els quals quan van marxar de Súria, amb destí a Caudete, el van regalar a la Biblioteca de Súria.</p> | 41.8310389,1.7543038 | 396561 | 4631767 | 1916 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131225.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Magatzems Jorba | 105|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67158 | La Llanterna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llanterna | <p>PUIG I RAFART, Pere (1989) Programa d'actes dels 100 anys de la Societat Coral La Llanterna 1889-1989 , La Llanterna. PULIDO, Sílvia; GALERA, Cristina (1999) La Llanterna. Fundada l'any 1889, Treball mecanografiat</p> | XIX-XX | <p>L'estructura d'aquesta associació de caire musical, es composa d'un president, un vice-president, un secretari, un vice-secretari, un caixer, dos vocals i els socis, que segons els estatuts, poden ser de cant, de número, protectors i honorífics. Actualment l'entitat té tres estendards. El més antic és de 1894, el segon és del 1964, fet amb motiu del 75 aniversari, on es veu com un miner i un pagès es donen la mà, i el tercer es un banderí. Aquest darrer, més petit, de color verd, amb la llegenda 'S.C. La Llanterna, Súria 1983'. Existeixen tres llibres d'actes, dels quals no s'ha pogut accedir al primer i tercer. El segon té com a dates límit el 24 de setembre de 1925 a octubre de 1983. A més la societat compta amb una col·lecció de medalles, plaques, copes i fotografies que han anat aplegant al llarg de la seva història. A la societat es conserva el model en terracuita del monument a Clavé.</p> | 08274-115 | C/ Domènec Quinquer, 25 08260-SÚRIA | <p>L'any 1889, un grup de suriencs afeccionats al cant, van formar una agrupació que denominaren 'El Barreló', sobrenom d'un de la colla, i tots els dies festius es trobaven al cafè el Gresol, del C/ Sant Jaume 31 1er. El 1890 canvien el nom i es constitueixen en societat sota el nom de 'La Llanterna' rememorant així la famosa dita 'Si aneu a Súria, porteu llanterna'. L'any 1894, Josep Gallart, de cal Calaf, vocal i diputat a les Corts, lliurà a la coral un nou estendard brodat per les seves dues filles, per a suplir el petit pendó que es portava fins el moment, això va succeir per les caramelles de la Pasqua d'aquell any. L'any següent, la societat ingressa a la Federació de Cors de Clavé. Un aspecte a tenir en conta sobre l'associació, és la existència en el seu si d'uns petits serveis d'assistència sanitària, ja que d'entre moltes de les seves activitats, la societat va fundar l'any 1911, una 'mútua d'enfermetat' pels seus socis, que perdurà fins el 1938. El 25 de juliol de 1925 es va inaugurar el Monument a Clavé, que fou un dels primers de tot Catalunya. El setembre d'aquell any es va fundar una escola nocturna per als socis i els seus fills, dirigida per l'administratiu de les mines Sr. Narcís Castells. Durant la Guerra Civil, la societat va participar en festivals benèfics per als hospitals de sang. Desprès de la guerra, es van reprendre les activitats l'any 1948, amb una excursió en la que el dinar per als 128 assistents va ser fet pel soci Sr. Francesc Cuadrench i Trulls. L'any 1964 es va celebrar el 75 aniversari, estrenant-se un nou estendard, costejat totalment per l'entitat. Es va fer una trobada a la que van assistir 10 societats claverianes del Bages i Berguedà i 22 estendards de corals de tot Catalunya. També s'homenatjà els 12 socis més antics. El maig de 1966 la Llanterna va proposa a l'Ajuntament que s'homenatgés el Sr. Salvador Perarnau. L'any 1974 van participar en l a 'Embajada Artístico - Cultural Catalana' patrocinada pel Ministerio de Información y Turismo actuant a Andalusia i Alacant. . El 1975 la societat va organitzar la Festa Major de Súria i el 50 aniversari de l'erecció del Monument a Clavé. Cal remarcar que sempre ha cantat a les Caramelles, a més d'haver participat en les trobades dels cors de Clavé a Catalunya i fora d'ella. Amb motiu del centenari, amb lletra de Pere Pons i música de Ricard Viladesau, es va estrenar una sardana com a homenatge que l'agrupació sardanista de Súria va oferir el dia 29 d'octubre de 1989, durant els actes del ' XVIII Aplec de la Sardana', amb intervenció de la coral 'Bell Repòs' i la cobla 'La Principal de la Bisbal' (PULIDO, GALERA, 1999).</p> | 41.8297800,1.7509700 | 396282 | 4631631 | 1889 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67158-foto-08274-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Cultural | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67165 | Cal Manyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyetes | XIX-XXI | <p>A la falda de la muntanya de Sant Salvador del Quer i al costat mateix de la carretera, s'hi troba aquesta masia de planta composada d'una edificació principal destinada a habitatge i una annexa. Ambdues posseeixen murs de maçoneria irregular. Respecte de l'edificació principal es tracta d'una casa de planta quadrangular sobre una terrassa artificial. Té tres pisos que presenten obertures adintellades. La teulada és a dues vessants.</p> | 08274-122 | Ctra. de Súria a Castelladral | 41.8461040,1.7634926 | 397348 | 4633428 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130354.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67168 | Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barquets | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria. Informació oral José Rodríguez García (maig, 2000).</p> | XVI-XVIII | En estat d'abandó i ruïna avançat | <p>Conjunt edificat d'arquitectura popular, composat per un cos principal destinat a habitatge, de planta rectangular allargada i de tres pisos d'alçada. Al seu interior, d'accés impossible, es conserva el forn de pa, amb boca de gres, al costat del qual s'observa un cos cúbic, possiblement destinat a cisterna. Les portes i finestres presenten carreus i sembla que hi havia dos accessos, un per a persones i l'altre per animals. A l'oest del cos principal es manté dempeus una construcció auxiliar amb coberta a una vessant de maçoneria irregular, on s'inclouen fragments de teula, que semblen pertànyer a les del mateix tipus de les que es troben disseminades pels voltants i que semblen pertànyer a la coberta de l'edificació principal. Existeix, a més a més, un espai aplanat destinat segurament a era.</p> | 08274-125 | Camí a Solivella per Barquets, des de la carretera de Balsareny. | <p>Tant la tipologia constructiva com dos fragments de restes de vidre recollits al lloc durant la visita semblen indicar que ens trobem davant un mas d'època moderna (s. XVI-XVIII). Disposem de la notícia oral de que en aquest lloc s'hi ha recollit alguna moneda del segle XVI. El 1860, segons un cens, estava formada per una edificació d'un pis d'alçada a quatre km del centre de Súria. (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8585650,1.7789616 | 398652 | 4634794 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165231.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67169 | El Casalot de Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-tordell | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> | XIV | Coberta totalment enfonsada i manquen bona part dels paraments | <p>Construcció fortificada feta de maçoneria irregular amb la coberta totalment enrunada i de la que no es veuen restes. El cos principal té planta rectangular amb l'eix allargat en direcció NNE-SSO. A la façana SSO hi ha l'arrencament d'un arc de pedra, que deuria donar pas a un porxo. Al darrera d'aquest existeix un espai, que, originalment deuria haver estat dividit, a partir de les restes enrunades que s'observen. A la meitat E de la paret que dona al porxo abans esmentat hi ha quatre troneres i en el costat O una tina circular. A la paret SSE, en el seu costat S hi ha dues troneres més. A l'exterior de la construcció, pel seu costat SSE hi ha una paret paral·lela a la SSE de l'edifici, a uns dos metres de distancia. També a l'exterior, adossat a l'extrem N de la paret NNE, sembla endevinar-se un forn de pa.</p> | 08274-126 | Camí rural al pla del Casalot | <p>Josep Lladó situa la casa de la Serra, o sigui, el que després es va conèixer com Casalot del Tordell, al segle X i al costat de les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). En un cens de 1877 apareix com 'alqueria del Turdell', que consta de dos edificis d'un i tres pisos respectivament i que un està habitat i l'altre no. Per informació oral se sap que al segle XX va ser utilitzada com a pedrera.</p> | 41.8221472,1.7651934 | 397451 | 4630767 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120328.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Està separat de Cererols per la riera de Camprubí, torrent que passa per la dita rasa de la Serra. Aquí es localitza la font de la Serra, que va esdevenir salada per les filtracions de l'escombrera de la mina l'any 1978. | 119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67171 | Clot de la Fossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-fossa | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener - Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona. Informació oral de Francesc Fàbrega.</p> | El munt de pedres ha desaparegut | <p>Es troba al costat del camí vell de Cererols per la riera de Bogadella, en una zona enclotada, ja prop de la riera i de l'hort del Lladó. La tradició oral assenyala que en aquest indret, quan la gent hi passava havia de tirar una pedra i resar un parenostre, de tal manera, que s'havia format un monticle de pedres, avui desaparegut com a conseqüència dels incendis i els treballs forestals. El topònim evoca un lloc relacionat, probablement, amb enterraments. Cal tenir present, a més, que no es troba massa lluny de la necròpolis de la vinya de cal Sendra.</p> | 08274-128 | Camí rural de Cererols a Bogadella | <p>Amades (1929), parla d'un costum encara viva quan la va publicar. Aquesta consistia en que 'al lloc on ha ocorregut una desgràcia, el passant tira una pedra en senyal de respecte i de condol per la víctima, si es vol estalviar de dir una oració per la seva ànima; però si prefereix dir l'oració no cal que tiri la pedreta'.</p> | 41.8142700,1.7696100 | 397805 | 4629887 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 67174 | Barri dels Rastells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-dels-rastells | <p>BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat. SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria. Informació oral de Maria Alsina (maig, 2000).</p> | XIX-XX | Existeix força construcció de substitució i algunes reformes poc respectuoses | <p>El barri dels Rastells té forma trapezoïdal, definida, des de prop del pla de la Font, al marge dret de la carretera (sentit Manresa). Entre aquesta i el canal es troba aquest conjunt urbanístic, de forma trapezoïdal, amb personalitat pròpia, quedant tancat pel carrer de Pius Macià. Encara que ha sofert un procés de substitució d'edificis força important, conserva, avui dia, alguns edificis interessants. Carrers dignes de ser destacats al barri són els de Sant Josep, Magí Fàbrega, a més del carrer de Sant Bertran. El carrer de Sant Josep és dels més interessants, ja que hi ha cases que daten del 1890. Rep el nom d'una petita capella que té adossada a la paret la casa que fa cantonada al carrer González Solesio. El carrer de Magí Fàbrega és paral·lel a la carretera, podria ser un eix important però s'estreny al topar amb el carrer de Sant Bertran (SOLER, 1985). Destaquen algunes cases per la seva decoració de tipus modernista, com una decorada amb picadís al carrer de Magí Fàbrega, o la de Villa Carmen (C/ Pius Macià, 40), casa de veïns que té una façana modernista i que son exemples notables d'arquitectura d'aquest segle fora dels C/ González Solesio i Diputació. És també interessant, com arquitectura tradicional, les cases que fan cantonada entre el carrer de Sant Josep i el de Sant Bertran, encara que està sofrint un ràpid procés de substitució.</p> | 08274-131 | C/ González Solesio - c/ Ignasi Abadal - Av. Ajuntament | <p>L'any 1672, el castlà Tries va fer donació de la castlania a la comunitat del Miracle. Aquesta va començar la seva actuació desviant el riu i fent passar tot el corrent d'aigua cap on era el braç dret, que és el curs actual. Les obres es van fer mitjançant gran munts de pedres, tants que la zona es va conèixer com els Rastells, nom pel qual encara es diu al barri que s'hi va anar edificant (BREU HISTÒRIA, s.d.). En aquest lloc s'hi van instal·lar diverses serradores de fusta i en la dècada de 1950 s'hi va construir el cinema 'Califòrnia' darrera el qual s'instal·larien després els safareigs públics, que segons informació oral, van ser pagats per subscripció entre les dones de Súria.</p> | 41.8303300,1.7514100 | 396320 | 4631692 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67174-20210420155140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67174-20210420162949.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67175 | Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada | <p>Informació oral d'Isidre Suades.</p> | Abandonada i tallada. Totalment envaïda per la vegetació. | <p>Camí ramader que venia d'Argençola i anava cap a Valls de Torroella pel mig de la muntanya, servint per arribar cap a Girona. Limitat a ambdós costats per sengles murs de pedra seca o marges i amb una amplada aproximada d'uns deu metres, que en el punt observat servien també de partió entre termes municipals, al costat d'una fita. Es troba al camp conegut com 'Reguer de cal Planés', on es collia el blat per al consum de la masia.</p> | 08274-132 | Sobre del camí actual de cal Planés a Riols | <p>A la conca mediterrània existeix una gran variació els hiverns freds i els llargs i calorosos estius. Aquesta circumstància natural força els animals a la recerca de les pastures altes a l'estiu i climes més temperats a l'hivern. Aquesta migració ha configurat un model particular de cultura pastoral: la transhumància. L'origen conegut d'aquesta pràctica es remunta a la Reconquesta quan es van consolidar els desplaçaments dels cavalls dels cristians. En el regnat d'Alfons VIII es van dictar disposicions relacionades amb el desplaçament de bestiar. És a partir de l'Edat Mitjana que es conformen a Espanya, definitivament, els tres grans sistemes de vies pecuàries o camins reials d'ovelles. És també l'època quan es constitueix el 'Honrado Concejo de la Mesta' o, senzillament , la Mesta, com a poderosa organització de propietaris i pastors d'ovelles merines migrants. El rei castellà Alfons X, en ple segle XII, confirma els seus privilegis per reial cèdula. Encara que existeix molta variabilitat entre els diversos sistemes de pasturatge, tant en el espai com en el temps, la cultura transhumant és comuna i similar a tots els països de l'arc mediterrani. La podem definir com un sistema de pasturatge consistent en el desplaçament alternatiu i periòdic dels ramats de bestiar entre dues regions de clima diferent. La presència d'aquesta activitat, però, no es pot considerar tan sols com un fet sectorial ramader. Ha creat una estructura social, religiosa, urbanística i jurídica; ha modelat el paisatge i ens ha deixat un ric patrimoni material i immaterial. En definitiva, els segles d'activitat transhumant han creat una autèntica cultura Hi ha indicis arqueològics que fan suposar l'existència de la transhumància molt abans de la romanització. Autors clàssics com Columela, Varró o Ciceró ens han legat abundants referències sobre els moviments ramaders. A Itàlia i Espanya han existit potents institucions com la Mesta i la Dogana que han regulat i organitzat l'activitat, atorgant nombrosos privilegis a ramaders i ramats. Europa es travessada per una àmplia xarxa de camins específics pastorals, per on han circulat al llarg dels segles els ramats en el seu pelegrinatge anyal.</p> | 41.8598100,1.7442300 | 395771 | 4634974 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67175-20210601155800.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67176 | Torre del Cable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cable | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Torre metàl·lica pintada de color groc de la que pengen dues vagonetes de transport de potassa. Es troba sobre una base de ciment. Presenta la següent llegenda al peu: 'En testimoni del transport miner'.</p> | 08274-133 | Passeig dels Joncarets | <p>L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses (o de Anna Maria) i el de Santa Bàrbara, amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes. Un precedent estava en el cable que partia de Cardona i del que encara queden, en alguns indrets del terme municipal, els peus de formigó sobre els que s'aixecaven les estructures metàl·liques d'aquest transportador aeri (REGUANT, 1997). Cal dir, també, que es tractava d'un transport perillós i amb pèrdues, especialment, els dies que bufava el vent, per la qual cosa calia tenir sempre vigilància tècnica..</p> | 41.8330788,1.7587317 | 396932 | 4631988 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67176-20210428120848.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67176-20210428120903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Com a dada curiosa, a la col·lecció del senyor Fulgenci Martínez Hernández, de Ca la Catarineta, i inventariat amb el número 35, es conserva un encenedor elèctric i de benzina que el col·leccionista va recollir d'entre la runa, al identificar-ho com a procedent de la cabina de control del cable. | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67177 | Font lluminosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-lluminosa | <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XX | <p>Font lluminosa amb quatre columnes de ciment, d'ordre dòric truncades a mig fust, que serveix de tancament a la plaça de Sant Joan, pel cantó del riu.</p> | 08274-134 | Plaça de Sant Joan | <p>Aquesta font substitueix a una altra, la qual tenia la funció de donar aigua a persones i animals. L'aigua d'aquesta provenia del costat de la muntanya, no del riu (SOLER, 1985). La plaça de Sant Joan antigament, es deia Pla de la Font i era el lloc de parada dels carruatges tibats per animals, funció continuada per l'estació d'autobusos (SOLER, 1985)</p> | 41.8318025,1.7499596 | 396202 | 4631857 | 1995 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67177-20210421180453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67177-20210421180544.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Hereus de Bohigas | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67179 | Villa Antonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonia-0 | XX | <p>Casa modernista de planta rectangular. La composició es bàsicament simètrica a la façana davantera i posterior. A la façana principal hi ha una porta flanquejada per sengles finestres, totes amb coberta adintellada. Destaca el capcer en forma de frontó entretallat amb el centre en forma d'oval. Al jardí es conserva mobiliari, entre el qual hi ha una antigua pedra de molí, una pila de pedra i un morter del mateix material. Al jardí hi ha un til·ler, un cedre del Líban, un avet, una olivera, fruiters, palmeres i flors diverses. A la façana posterior, dins d'una fornícula es conserven dues imatges de Sant Antoni i Sant Lluís? i al centre una petita imatge de la Moreneta.</p> | 08274-136 | Av. Santa Bàrbara entre c/ Barcelona i c/ Tarragona | <p>El nom antic de la finca és el de cal Soler</p> | 41.8316717,1.7527065 | 396430 | 4631839 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67179-20210420164314.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67179-20210420165658.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Al davant de la casa hi havia una serradora que era propietat de cal Soler, propietari també, de 'Villa Antònia'. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67180 | Cases de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-santa-maria | XIX-XX | Hi ha hagut abundant construcció de substitució i reforma de les façanes. | <p>Conjunt format per les cases de construcció tradicional del carrer Lleida cantonada carrer de Santa Bàrbara i plaça de Santa Maria, arribant al camp ras immediat a les ruïnes de Santa Maria Savila. Del conjunt destaca la casa número 4 de la plaça Santa Maria (cal Síndic, pronunciat Sendic o Sandic), la qual ha estat reformada recentment però conserva al seu interior elements tradicionals com dues tines, piques d'oli, un estable, la capelleta d'obra del menjador amb la imatge de Santa Maria i un rellotge de tipus 'Moret' fabricat a Manresa, etc. També destaca la casa número 45 del carrer Santa Bàrbara (casa Codina, antiga cal Que, segons informació oral d'Elvira Fíguls i Feliu), la qual conserva l'estructura constructiva tradicional, presentant inclús, al ràfec, la decoració de dents de llop, de la que resten pocs exemples al municipi. Les parets són de maçoneria irregular amb totxo als vanos. La porta, les finestres senzilles i dos balcons presenten cobertura per arc escarser fet de totxos i a la part superior de l'edifici hi ha un doble finestral (en part tapiat) amb columna central feta, també, de totxo, i coberta amb arc de mig punt.</p> | 08274-137 | C/ Lleida cantonada C/ Santa Bàrbara i plaça Santa Maria | <p>En un cens de 1877 apareix com a 'caseriu de Santa Maria ' de nou edificacions de tres pisos, habitats constantment.</p> | 41.8322078,1.7542825 | 396561 | 4631897 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67180-20210428112335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67180-20210428112201.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67182 | Molí de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pobla | <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> | Totalment enrunat. Es veuen carreus que marquen un desnivell d'uns dos metres sobre la llera del riu. | <p>De l'antic molí tan sols resta un cos de planta aproximadament rectangular, a una alçada estimada d'uns dos metres, al qual s'han anat adossant altres murs i construccions fets, sens dubte, amb la pedra aprofitada de l'edifici primitiu del molí. A escassos metres es troba la font del molí, en un lloc de difícil accés ple de canyís, i que les obres de la carretera han gairebé destruït. En el llit del riu Cardener, aigües amunt, segons informació oral, en èpoques de sequera, es pot veure, encara, la marca feta per la resclosa de fusta que servia per a donar cabal a la maquinaria hidràulica. El lloc sobre on s'han de trobar enterrades les restes del molí està aprofitat ara com a horta elevada. Darrera s'eleva un camí que arriba fins al camí ral i des d'allí es comunica amb la casa de la Pobla, possiblement residència dels moliners.</p> | 08274-139 | Camí a la llera del Cardener | <p>No se sap ben bé l'aplicació o aplicacions d'aquest molí. El 1683 i segons un document conservat a l'arxiu del mas Reguant, dit molí apareix pagant un censal d'oli 'per lo dia de nadal a l'arxiprestat de l'Estany'. L'any 1683 s'esmenta a la documentació: 'Joan Reguant, pagès del molí del terme de Súria' que capbreva el 'molí dit la Pobla', aquest pagarà una quartera d'oli menys una lliura El 1705, el molí de la Pobla depèn de la família Reguant (REGUANT, s.d.). El 1725, en un litigi, es resol que Joan Reguant i el seu fill Joseph Reguant i Boladeras no paguessin ni pel 'Molí de Reguant' ni 'per lo molí de pertenencia del Mas de la Pobla'. El fet de que no aparegui aquesta edificació en el cens del 1877, es possible que indiqui que en aquesta data el molí ja estava arruïnat.</p> | 41.8116534,1.7599980 | 397003 | 4629607 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130637.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67184 | El Pla de les Garses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-les-garses | <p>LLADÓ, Josep (1993B) 'Unes vies romanes?' extret del 'Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages', núm. 131 (1929) pp. 329-331 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 15-18, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | El lloc ha estat reduït a l'estat de mota, per la qual cosa es fa molt difícil dir quelcom de l'interior. | <p>Mota artificial de forma aproximadament circular, constituïda per materials d'un enderroc (pedres i algun carreu). Les dimensions són entorn dels 11 o 12 metres de diàmetre i uns 2'5 metres d'alt sobre la plana circumdant. L'extensió d'arbres i bardisses impedeix l'accés a l'interior. Als voltants no es veu cap tipus de material ceràmic arqueològic.</p> | 08274-141 | Camí rural des de Cererols | <p>Les informacions actuals no permeten fer cap afirmació taxativa. De tota manera, Lladó, abans de la Guerra Civil de 1936 (1993B i D) relacionava les vies amb els topònims Colomer i Estrada, pensant que podien pertànyer a una via romana 'estrada' i a un columbari 'colomer'. Creia que el topònim Estrada calia situar-lo al lloc de la Plana (que seria el Pla) i Colomer, al Camp Colomer, indicant que en aquest lloc s'hi veien construccions antigues fins poc abans de 1932. En aquell moment deia que encara es podien veure restes d'un columbari romà al lloc de la Torre / Codines prop de la vinya de l'Estrada, 'segons opinió de competents especialitzats' (LLADÓ, 1993D). D'altra banda, cal tenir present que aquest lloc es troba prop de la masia de can Riera. Josep Lladó situa al segle X les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). L'any 1330 hi ha un document que indica que Pere de Vil·la era conegut per Pere de Celerer. A partir de les afrontacions de terres dels Celerer amb el mas Oliveres, Lladó (1993D), arriba a la conclusió que aquest mas era l'actual can Riera i, per tant, les ruïnes del Pla correspondrien al mas Oliveres. Segons Llado (1993D) i Reguant (1988) es tracta de ruïnes que es troben a poca distància de can Riera i, per tant, probablement, el que queda del mas Oliveres es aquesta mota. El 1317 Bartomeu de Torre, ciutadà manresà, compra el mas Oliveres (REGUANT, 1988). El 1390, Bartomeu Celerer, de Cererols, paga un cens a Pere d'Oliveres, per una peça de terra que afronta amb possessions d'aquest darrer (LLADÓ, 1993D)</p> | 41.8193800,1.7719000 | 398004 | 4630451 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Segons informació oral, el lloc també era conegut com 'el Pla de les Garses' (Informació de Josep Perarnau Gall, juny 2000). | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67186 | Balç de la Socova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-la-socova | <p>Balç, sota can Sivila i la carretera de Súria a Cardona, on es pot observar un interessant tall obert pels meandres del Cardener i que mostra una visió de la continuació de la falla del Mig Món, així com una vista clara dels estrats i les característiques geològiques d'aquest territori.</p> | 08274-143 | Camí de Coaner | 41.8373176,1.7363512 | 395080 | 4632486 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||||
| 67189 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-20 | <p>Es tracta de l'arxiu de la parròquia de Súria, que en origen va estar situat a l'antiga rectoria, al Poble Vell, i que després va ser traslladat a la nova església. Ha patit, igualment, els problemes de conservació inherents als conflictes bèl·lics dels segles XIX i XX. D'entre el seu fons destaca un llibre de defuncions des del 1683 fins el 1720 i un llibre de baptismes iniciat el 1874.</p> | 08274-146 | C/ Sant Antoni Maria Claret, 14 | <p>L'arxiu va ser destruït, en part, ja durant les guerres carlines.</p> | 41.8319400,1.7514200 | 396323 | 4631870 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No existeixen instruments de descripció. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 67192 | Falla del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falla-del-tordell | <p>Fractura geològica per la que discorre la riera del Tordell. La seva contemplació es pot dur a terme mitjançant una sèrie de punts en els que es clarament visible i que poden constituir un itinerari visual al llarg de la falla i que es senyalen a continuació: Des de vora la masia de cal Garges, es pot obtenir una vista panoràmica de la falla i un sinclinal escanyat. Una mica més avall igualment es pot observar una altra vista panoràmica de la falla i la vall. Just al darrera de la casa de Torreblanca (en el mateix jardí) es veu un interessantíssim tall de la falla, així com les marques de l'esllavissament de la roca. També just al darrera del pla de falla en aquest punt es visible un punt de roca umbilicada. Una mica més avall d'aquesta casa, s'aprecia un aflorament de guixos al mateix marge de la carretera. A la zona dels Tractets son visibles els estrats invertits creats per la fractura. Altres interessants vistes generals es tenen des de la plaça de l'Escorxador i la gravera. D'altra banda, darrera la Torre es pot observar com la falla ha aixecat els estrats fins a posar-los verticals del tot. Passat el Cardener, a la vall del Borrissol, en una antiga pedrera també es torna a tenir una bona visió d'aquest fenomen geològic, ja que es pot veure com els estrats que formen la paret d'aquesta pedrera han estat seccionats verticalment.</p> | 08274-149 | Carretera de Súria a Balsareny | 41.8385995,1.7675106 | 397670 | 4632591 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67192-20210608153902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67192-20210608154132.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A la riera del Tordell, hi apareix sal gema prop de la superfície (GOMIS, s.d.). Aquesta proximitat salina a l'exterior, i la dissolució interna fa que siguin relativament freqüents els col·lapses o bòfies, consistents en un enfonsament sobtat d'una porció del terreny. S'ha declarat aquest territori com a zona de protecció no explotable per a usos miners, donat que pot implicar perill. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 67196 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-1 | <p>PERAMIQUEL COLS, Josep (1999) 'Més de 100 anys de teatre amateur a Súria' Dovella, Núm. primavera, pp. 57-62, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Representació teatral que es fa tradicionalment pels volts del Nadal i que acompanya així el final del cicle festiu de l'any. Es tracta d'una manifestació molt popular a Súria, encara que no disposa d'elements coreogràfics específics que la diferenciïn substancialment de les representacions d'aquesta mateixa obra que es realitzen per les mateixes dates a la major part de Catalunya. Destaquen, com a element diferenciador, les decoracions escenogràfiques i fotografies dels Pastorets dels germans Salvador, que es conserven al teatre del Foment. Hi ha una música específica pels Pastorets que data de la dècada de 1920. D'altra banda, existeixen alguns textos propis i una manera d'entendre l'espectacle que fa que sigui vist cada any per més d'un miler d'espectadors en les sis representacions que es fan. A més, es fan dos repartiments per afavorir la màxima participació i la partitura musical és interpretada per la formació de músics locals, Mas Torrat (PERAMIQUEL, 1999).</p> | 08274-153 | C/ Sant Antoni Maria Claret, 14 | <p>Els Pastorets a Súria es representen des del segle XIX, amb el text protagonitzat per en Bató i en Borrego, representant-se ininterrompudament fins a l'actualitat, excepte els anys de la Guerra Civil. El primer local on es té constància de representació dels Pastorets a Súria és al local del Centre Catòlic, a la primera planta de la plaça Major, número 4. A partir de 1926 s'incorpora el text de Folch i Torras (PERAMIQUEL, 1999). L'autor de la música dels Pastorets és Mn. Antoni Malats, vicari de Súria entre 1923 i 1927 (REGUANT, 1997).</p> | 41.8319400,1.7514200 | 396323 | 4631870 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 67198 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-1 | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XVIII-XXI | <p>Edificació de planta aproximadament quadrangular, actualment reformada, amb teulada a doble vessant i maçoneria irregular, que presenta l'entrada principal a l'E, al costat del camí d'accés al conjunt de les cases del Samuntà. Consta d'aquest edifici principal dedicat a habitatge, que porta la data de 1795 sobre la llinda de la porta exterior. També compta amb una pallissa exempta al NE, en la que s'ha de destacar el reaprofitament d'una part d'una llinda de porta decorada amb una creu 'patada' inscrita dins d'un cercle i dins d'un espai trapezoïdal una creu sobre calvari que porta, partida, a un i altre costat la data '17(?)8'. La darrera edificació a destacar consisteix en una tina exempta, a l'extrem NE de les cases. A l'interior de l'edifici principal destaca el celler, al soterrani, amb tres tinois de ciment i, com dada a destacar, que al mur S d'aquest celler hi havia un buit, que ha estat cegat, que segons la tradició oral, era un túnel que comunicava aquesta casa amb la de cal Rei a l'època de les carlinades.</p> | 08274-155 | Camí rural a les cases del Samontà | <p>Se sap, per informació oral, que cap a la dècada de 1930 aquesta casa havia estat femer de cal Rei.</p> | 41.8580102,1.7524727 | 396452 | 4634764 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67198-20210615143008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67198-20210615143043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67198-20210615143027.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67199 | Barranc del Borrissol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-del-borrissol | El forn es conserva en molt mal estat i està en perill imminent de desaparició. | <p>En aquest lloc s'observen diversos elements d'interès patrimonial. Per una banda, es conserva una pedrera de guixos on es pot veure la continuació de la falla del Tordell el tall. Es tracta de dipòsits d'anhidrita que al transformar-se en guix augmenta de volum fins un 60%. D'altra banda, hi ha un forn per a la calcinació del guix per obtenir guix utilitzable. Aquest forn es troba totalment enfonsat. A poca distància, a més, es pot veure una antiga bòfia de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica) detectada per les terrasses que l'han reomplert, les quals es troben inclinades. Aquest col·lapse té uns seixanta metres de potència i està format per la dissolució de la carnalita.</p> | 08274-156 | Camí rural des del mas Reguant | <p>El forn i la pedrera havien estat explotats per la família Reguant, a principis de segle, segons informació oral.</p> | 41.8270758,1.7450161 | 395784 | 4631339 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 67202 | Col·lecció d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> | XX-XXI | <p>El gros de la col·lecció està format per unes cinquanta obres pictòriques procedents dels concursos anuals de pintura ràpida, que es fan per la Festa Major de Súria, les quals son propietat de l'Ajuntament. D'altra banda hi ha dues obres donades pel pintor japonès Yoshikazu Suzuki, un dels quals es troba al saló de plens de l'Ajuntament, a més de tres o quatre dibuixos donats per Pilarin Bayés. També hi ha la col·lecció de primers premis dels concursos anuals d'aquarel·les de Súria, propietat de l'entitat Joventuts Musicals. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici de l'Ajuntament. Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de 'fussing' i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de 'fussing' es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i afincada a Milà, mentre que els vitralls són de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarin (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini (1a. Trobada, 1991).</p> | 08274-159 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | 41.8310379,1.7543164 | 396562 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130449.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 67203 | Fons de Cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-cinema | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | L'estat general dels cartells i fotogrames es deficient. Molts són trencats, desfets o amb diferents graus de deteriorament per causa de la humitat. | <p>A les golfes de l'Ajuntament es conserva una col·lecció de cartells i fotogrames publicitaris en cartó, provinents del cinema 'Ideal'. Aquest fons es composa d'un total de 14.833 cartells distribuïts en 9.788 plecs. El fons ha estat inventariat per un afeccionat al cinema. Cada plec té un número escrit a llapis per la seva identificació. Es conserven en caixes de cartró numerades, classificant-se en cinc conjunts: 1. Pel·lícules americanes (núms. Inv. 1 - 3.520) 2. Pel·lícules europees (núms. Inv. 1 - 3.172 i de B-1 a B-306) 3. Pel·lícules espanyoles incloent coproduccions amb altres països (núms. Inv. 1 - 2.182) 4. Pel·lícules mexicanes i argentines (núms. Inv. 1 - 538) 5. Pel·lícules classificades S i del gènere de karate (conjunt sense numerar) A més, existeix una interessant col·lecció de fotogrames (quadres) de dimensions 24 x 34 cm agrupats en sis caixes i sense classificar ni inventariar.</p> | 08274-160 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | <p>Les primeres sessions de cinema es van fer al barri de Sant Jaume, al carrer de la Salut, núm. 1, així com a cal Quintana i al teatre Ateneu. Els cinemes que des de 1924 va conèixer Súria van ser els següents 'Cinema Ideal', amb façana al carrer Vilanova, inaugurat el 1926, reformat el 1957 i tancat el 1970. El 'Sorisa' inaugurat el 1926, reformat el 1950 i ampliat el 1952. El cinema 'Califòrnia' inaugurat el 1953 i tancat a la dècada de 1980 (REGUANT, 1997). Un famós cineasta surienc va ser Ramon Biadiu i Quadrench, qui el 1929 va filmar la pel·lícula 'Corpus a Súria' (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310221,1.7542876 | 396560 | 4631765 | 08274 | Súria | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143543.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Existeix un interessant estudi - inventari sobre el fons de cartells realitzat per Àngel Sanz i Sala el maig de 1995. A més del fons es conserva una màquina projector de carbons del cinema Califòrnia, així com elements decoratius de guix encara en peu tant a l'escenari del cinema Ideal (que avui està ocupat per un taller mecànic) com a la platea del Califòrnia. | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67205 | Fons Josep Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-josep-coll | <p>MASSANA I PORTELLA, Josep (1996) Rècords i records. 1943-1973: 30 anys d'esport a Súria. S.Ll.: Arts Gràfiques Rodergas, S.A. REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Necessita millorar les condicions de conservació | <p>Conjunt de plaques, trofeus i fotografies, d'aquest atleta surienc que fou campió d'Espanya en la dècada de 1950, i que es conserven en caixes de cartró a les dependències de l'edifici de l'Ajuntament</p> | 08274-162 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | <p>És l'atleta més de renom de Súria i el primer que va destacar fora de l'àmbit local. Va ser campió d'Espanya de 'Cross' el 1948 i, per aquest fet, designat per a participar a les Olimpíades de Londres, encara que no va poder assistir a causa d'una lesió. El 1950 va guanyar també el campionat de Catalunya de 'Cross'. Va ser també guanyador de la 'Jean Bouin' i va formar part del R.C.D. Español. El 1951 es classificà en sisè lloc a la cursa de Sant Silvestre a Rio de Janeiro i el 1952 va ser cinquè. L'any 1951 al campionat d'Espanya d'atletisme en pista, celebrat a Montjuïc, va rebaixar el seu propi 'record' en la distància de 5.000 metres, que havia establert feia onze dies i el de 10.000 metres. Per la qual cosa el 1952 se li va atorgar la medalla de bronze al mèrit esportiu per part de l'Ajuntament de Barcelona (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310403,1.7543168 | 396562 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-foto-08274-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-20210714143803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67208 | Torre de Costafreda / Torre de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-costafreda-torre-de-can-torres | Es troba totalment enrunat i convertit en una mota | <p>Mota artificial de forma aproximadament circular, constituïda per materials d'enderroc (pedres i algun carreu). Les dimensions són entorn dels sis o set metres de diàmetre i uns dos metres d'alt sobre el terreny circumdant. Als voltants es veuen restes de morter al terra i alguna ceràmica.</p> | 08274-165 | Camí rural des de can Torres | 41.8191157,1.7467858 | 395918 | 4630453 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67208-20210630135933.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67210 | Cal Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet-2 | XX | Es troba relativament en bon estat. S'ha aixecat modernament un àtic | <p>Edifici de planta en forma de L, construït al costat del canal de Reguant. Originàriament es composava d'una part quadrangular de dos pisos separats per una línia exterior i una tercera planta en un extrem. L'obra està feta de maçoneria irregular i obertures amb recercat de totxo vist i rematades per un arc escarser. Amb posterioritat, s'hi ha afegit una altra planta arrebossada, així com dues plantes més al sector posterior. Hi ha una pedra de gres en forma d'estela davant la porta i un brocal de pou amb parament de ferro forjat per aguantar la corriola.</p> | 08274-167 | C/ Ignasi Abadal | <p>Existeix una corranda popular que fa referència a aquest lloc 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó. Va ser comprada en els anys 1950 pels actuals propietaris. Sembla que el primer propietari va ser un metge.</p> | 41.8300763,1.7501273 | 396213 | 4631666 | 1913 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67210-20210420161951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67210-20210420162009.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67216 | Balma sepulcral de la font del Nasiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-sepulcral-de-la-font-del-nasiet | <p>FÀBREGA, Albert 'http://cat.bloctum.com/arcis/2009/11/07/paradolmen-de-la-font-del-nasiet/'</p> | Presenta la coberta caiguda, en part, sobre la càmara. | <p>Es tracta d'una petita balma sepulcral antròpica, que aprofita el pendent natural i un estrat de roca per bastir-hi una cambra sepulcral tancada amb lloses. Es conserva una gran llosa a la banda nord, i dues petites lloses, més primes, a la banda de llevant. A ponent, una gran pedra, i restes de paret de pedra seca, tanquen la caixa. Per la banda de migdia hi ha el pendent natural, contra el qual es troba atrinxerat el monument. És una estructura similar a la balma sepulcral del Samuntà, més petita però molt més ben conservada. Per analogia caldria datar-la en el període calcolític, cap a l'any 1800 aC.</p> | 08274-173 | Entre el camí de Costafreda i el camí de la Sala | <p>Descobert el dia 6 de novembre de 2009 pel Sr. Paulí López, bon coneixedor de la rodalia de Súria. Al dia següent va anar-lo a veur el Sr. Albert Fàbrega i va reconèixer en les restes una balma sepulcral.</p> | 41.8262985,1.7395545 | 395328 | 4631259 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67216-20210714130833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67216-20210714130837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67216-20210714130904.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67217 | Pedra Dreta de Cabanasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dreta-de-cabanasses | <p>FÀBREGA, Albert: http://cat.bloctum.com/arcis/2009/10/24/un-possible-menhir-a-cabanasses/</p> | <p>Es troba a la partida de Cabanasses, a Súria (Bages), prop del cementiri i dels pous d'Iberpotash, al costat del que sembla l'antic camí desde el Poble Vell a Cabanasses. Es tracta d'una pedra de secció quadrangular d'uns dos metres de llargada i afuada per ambdós extrems. La manca de liquens indicaria que no porta masses segles al decobert. El sistema de tall tampoc sembla prehistòric.</p> | 08274-174 | Camp darrera del cementiri | <p>El dia 23 d'octubre de 2009 es va descobrir aquest element en una visita que van fer el Sr. Albert Fàbrega i el Sr. Josep Peramiquel a a les obres de l'ampliació del cementiri de Súria, Ha estat publicat al blog de l'Àlbert Fàbrega com a possible menhir.</p> | 41.8383400,1.7518900 | 396372 | 4632580 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67217-20210714124052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67217-20210714124033.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 67218 | Arca del Cortés del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arca-del-cortes-del-pi | La meitat va desaparèixer en obrir el camí rural on es troba. | <p>Al lloc del Cortés del Pi, prop de la masia i des de la carretera que mena des de Súria a Castelladral surt una pista secundària, a la partió del terme municipal. En un dels costats de la pista apareixen les restes d'un possible dòlmen. Aquest monument va ser tallat per la meitat en el moment d'obrir la pista. Es pot observar en superfície la meitat de la cambra ja que sobresurten les lloses de pedra vertical que delimiten la meitat que resta de la cambra. També es pot observar, al voltant d'aquesta, les restes de pedra del túmul, encara que es veu molt perdut dins del bosc.</p> | 08274-175 | Camí del Cortés del Pi al Samuntà | 41.8623094,1.7610265 | 397170 | 4635231 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67218-20210527141401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67218-20210527141340.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/