API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
67053	Runam salí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/runam-sali	<p>ABADAL, Josep (1986) 'La potassa al Bages' Dovella, núm. 19, pp. 23-30, Manresa, Associació Cultural Dovella</p> <p>BADIA, Enric (1996) La sal, suport d'uns pobles, Manresa, Editorial Angle.</p> <p>BADIA I GUITART, Jordi (1999) 'Els runams salins del Bages' Dovella, Núm. 64, pp. 41-48, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds.) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>FENOY, Elsa (1993) 'Cererols: Flora i fauna' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 129-163, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p>	XX		<p>La imatge espectacular del runam salí impacte fortament el visitant que veu, per primera vegada, una formació similar. Segons dades de 1998 és el runam més gran de Catalunya amb una superfície de 26'3 Ha, un volum d'11 milions de metres cúbics, una massa de 18'7 milions de tones i un creixement anual de 1'2 milions de tones en creixement constant. La composició mitjana del material abocat és, bàsicament clorur sòdic (sal comuna) (83%), amb la part de clorur potàssic que no s'ha pogut separar (3%), restes de terra i argila (5%) i aigua (8%), que la sal absorbeix per higroscopicitat. Des de l'any 1990 el runam de Súria, junt al del Cogulló (Sallent) entren en un ritme de creixement accelerat. Les quantitats abocades es disparen degut a l'augment de la producció, però també per la menor proporció de fracció potàssica entre el mineral extret amb la nova maquinària, més gran i potent. La fracció potàssica de la mina de Súria, segons es desprèn de la memòria de la mina, ha baixat del 24% de la dècada dels 1980 al 20% als anys 1990 (BADIA, 1999). Súria, a finals de 1998 venia uns 0'5 milions de tones anuals de sal comuna, a tota llum insuficient per evitar que molta més sal, es vagi llençant al seu runam. Els runams perden quantitats significatives de sal degut a la dissolució per l'aigua de la pluja. La mineria potàssica del Bages genera ella sola, el triple de residus salins que el total de residus industrials especials (reben aquest nom, pel fet de requerir algun tractament especial abans de poder-se abocar) originats a la resta de Catalunya sencera (BADIA, 1999).</p>	08274-10	Mines de potassa	<p>Els primers anys s'abocava el material de rebuig a l'interior de la mina, però a partir dels anys 1960 aquest material es començà a abocar fora, d'aquesta manera va nàixer l'escombrera o runam salí (BADIA, 1999), Destaca el gran volum que ha agafat l'abocador del runam de la mina per sobre el poble de Súria (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). Segons Fenoy, els fums i gasos despresos per la mina poden afectar al medi pròxim per la pols salina (clorur de potassi i de sodi, que forma un 2% del volum). Aquesta pols va caient, acumulant-se sobre el terreny, i provoca l'empobriment generalitzat de la vegetació del voltant. (FENOY, 1993). A la mina també s'extreuen altres minerals com la sal comuna una part de la qual es ven per a usos industrials, mentre que la resta va a parar als abocadors (ABADAL, 1986),</p>	41.8287912,1.7636073	397330	4631506	1960	08274	Súria	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67053-20210615174434.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		El runam salinitza el Cardener. Encara que hi ha capes de clorur sòdic superficial que també ho fan, la presència majoritària de clorur potàssic a les anàlisis demostra que prové d'aquesta formació (BADIA, 1999). El col·lector de salmorres a corregit però no eliminat totalment el problema.	98	2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67085	Riu Cardener	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-cardener	<p>BADIA I GUITART, Jordi (1999) 'Els runams salins del Bages' Dovella, Núm. 64, pp. 41-48, Manresa, Centre d'Estudis del Bages. BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>FENOY, Elsa (1999) 'Flora' Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SALA, Miquel; JOFRE, Salvador (inèdit) El Pla de Reguant i la seva biodiversitat, Súria, 2000</p> <p>SALA, Miquel; OLIVES, Amadeu (inèdit) Inventari de l'entorn natural de Súria, Súria, treball mecanografiat. Grup de Natura del Centre Excursionista.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VILANOVA, Josep (1999) 'Flora' Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p>		Les lleres presenten brutícia	<p>És l'eix principal de la hidrografia local, amb un recorregut dins del terme de 6.365 metres. També és el corrent amb major cabal (uns 7 metres cúbics per segon). Té un règim regular, malgrat un sever estiatge (COTS, OBRADORS, PINZOLAS, 1991). Rep les aportacions, per la dreta de la Rasa del Nasiet (font de la Vinya), la de Costafreda (fonts de Costafreda) i la riera de cal Mateu de Truiar (riera d'Antius), la qual forma límit amb el terme de Callús. Per l'esquerra hi ha el torrent del Bògit, la riera d'Hortons (de cal Trist), - la qual té per afluents les rases de cal Rei, cal Mariano i del Quer (font del Quer) - , la riera del Tordell - que recull les aigües del torrent Fondo -, la riera d'Argençola, el torrent de cal Gallifa (font de Gallifa) i del torrent de cal Garges (font de Garges)-, el torrent de Fusteret o del Camprubí (font de la Serra) i, finalment, la riera de Bugadella (font de la Formiga i de les Comes) (REGUANT, 1988). Es poden observar restes de boscos de ribera, amb abundant canyís a frec d'aigua i força canya comú. Al seu recorregut es troben àlbers, pollancres, freixes, pinasses i altres. Prop de cal Jover es pot veure una bona quantitat d'ailants. També s'observen tamarius en estat arbustiu, la qual cosa indica la salinitat natural del territori (VILANOVA, 1999). El riu aquests darrers anys ha recuperat part de la fauna que tenia, en la que destaquen la carpa, la bagra, el barb i el peix-gat. Resulta d'interès la presència de nàiades, localitzades al canal d'Abadal, la recent troballa de les quals ha generat dues possibles explicacions: 1. Que van ser introduïdes per un pescador fa uns divuit anys, importades d'un pantà de l'Aragó i 2. Es tracta de fauna autòctona, que la millora de l'aigua ha provocat la seva expansió i, la seva detecció al netejar el canal. En la toponímia es poden resseguir accidents fluvials vinculats al riu, com a torrents (Fondo, del Bògit, de Bogadella, de Camprubí, de Cal Rei, del Solà, del Quer, Pèlic, Trullà, de Bogadella, de Cal Pes, del Canonge, dels Galàpets), rieres (d'Hortons, de Costafreda, de Borrissol), balç (balç de la Socova, per un altre lloc punt interessant des de un punt de vista geològic, encara que resta aclarir si administrativament es pot considerar també com a pertanyent al municipi), balç de Cal Lladó, que per la seva situació, sempre a sigut un lloc que passivament ha pres part en esdeveniments rellevants de la història moderna, balç de Cal Jové, d'aprofitament industrial pel molí del mateix nom (LOSADA, 2000), etc.</p>	08274-42	Vall del riu Cardener	<p>En un precepte de confirmació de bens que el monestir de Santa Maria de Ripoll tenia a Sant Cugat del Racó (Castelladral), datat el 24 d'agost del 938, s'esmenta per límit d'aquesta parròquia la riera de Tordell (REGUANT, 1988). El mateix succeeix en l'acta de fundació del monestir de Serrateix del 977 i en l'acta d'elecció del primer abat de l'esmentat monestir, també del 977, en que es cita la riera d'Hortons (REGUANT, 1988). Abans de l'any 1500, el riu en arribar a l'actual plaça de Sant Joan es partia en dos: el braç dret baixava per l'actual llit, mentre que el braç esquerra passava entre l'actual carrer de Magí Fàbrega i la avui carretera, cap els horts de la Clota. Els dos braços es tornaven a unir una mica aigües avall d'on hi ha ara la depuradora, abans de la zona de les bombes de Súria K. L'any 1672, el castlà Tries va fer donació de la castlania a la comunitat del Miracle. Aquesta van començar la seva actuació desviant el riu i fent passar tot el corrent d'aigua cap on era el braç dret, que és el curs actual. Les obres es van fer mitjançant gran munts de pedres, tants que la zona es va conèixer com els Rastells, nom el qual encara es coneix el barri que s'hi va anar edificant. La concessió d'aprofitament de les aigües del Cardener per a recs va ser feta a perpetuïtat el 1705 (BREU HISTÒRIA, s.d.) Un pagès surienc ens descriu la seva impressió de la riuada del Cardener que es produí el 23 de maig de 1853: 'feu un excés de pluja y en la nit vingué lo riu mol gros que va pujar buit graons de la escala del Ostal del comú de Suria y a mitge enclusa del Oliva farrer y va durar tot lo dia 24 donan molts grans dañs ap tal que per temor los moliners fugiren del meu molí que ja arribava la aygua fins al pou per sobra lo ort y me trenca la resclosa mol fortament y sen porta tots los orts de la bora del riu a la part de ma casa de Reguant al pas del camí Real un camp de xexa y la terra que may ninguna persona no y abia vist ficar lo riu y al Ostal la porta estan tancada ap pany y clay y lo ba arrencar y trencar los claus del pany ames de las barres que per dintre apuntelaban la porta del carrer. En quant a la rescloza en tot lo riu no ha quedat ninguna bona sino la del Canals y totas las demes trencadas molt grabament y la de la Malagarriga se len porta tota enterament y lo dia 26 ba tornar benir higualment y com la resclosa ja era asentada del dia 23 ba ana molen sempra las pedras y bas qeudar quasi sens resclosa per los grans desmuns y grossas pedras que abian tirar al riu quan feian la carretera y lo dia 4 de juny ba tornar a fer altra vinguda gran com las altras y fou lo resultat que lo replazar lo dany de la rescloza hi tingut de posar 1.400 lliures jornals ap semanas de 56 homas y los mes barato 7 rals lo jornal y den quintars de ferro ap claus y la obaga queda de fusta grossa destrossada'. (REGUANT, 1988: 493).</p>	41.8288361,1.7484871	396075	4631530		08274	Súria	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67085-20210421123046.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67085-20210506152223.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		Una conseqüència indesitjable de les mines de potassa és la forta salinització dels rius. L'afectació més forta va tenir lloc a la dècada de 1980, fins que el setembre del 1988 entrà en servei el col·lector de salmorres del Llobregat-Cardener, el qual, malgrat que no ha resolt el problema si que l'ha disminuït en part, encara que la resta és suficient per a salinitzar tot l'aqüífer. El Cardener, abans d'arribar a les mines de Súria, porta una proporció relativa de 10 Na : 1 K, en canvi aigües avall de l'explotació, la relació és 30 Na : 1 K, és a dir, augmenta fortament la proporció relativa de potassi. Actualment la quantitat més important de sal que entra al Cardener té lloc a l'alçada del barri del Fusteret, convertint-se en aigües salobres. Aquesta salinització, té el seu origen en la següent realitat: un canal pren l'aigua del Cardener al Pla de Reguant, per la riba dreta i travessa el riu a l'estret del Fusteret. L'aigua salta a l'interior d'un pou on hi ha instal·lada la turbina i, per mig d'un canal subterrani d'un centenar de metres, sobreeixien a la riba esquerra. Durant el tram soterrat, l'aigua dobla la salinitat per l'incorporació d'aigües subterrànies salades. El mateix li succeeix al riu. A la riba esquerra, des de poc més amunt de l'edifici de la turbina fins a la sortida del canal, subterràniament, entra al Cardener, aigua salada. Si el cabal és escàs, s'aprecien eflorescències salines, blanques, en aquest marge de riu. En aquest tram s'obtenen valors variables de salinitat, alguns més propis d'aigua de mar que de riu. L'aigua de la font de la Serra, és salada i es desviada directament al col·lector. Si bé hi ha capes de clorur sòdic superficial que poden salinitzar l'aigua del Cardener, el predomini de clorur potàssic indiquen que la major part d'aquesta sal prové del runam (BADIA, 1999). Un altre aiguat de consideració va ser el del 1907, el qual destruí bona part de la indústria local. El desbordament del Cardener, ocorregut el dia 12 d'octubre, ocasionà greus perjudicis avaluats en 1000 ptes. al convent de les Germanes Dominiques i en 172670 a l'agricultura. Fou el poble més afectat de la conca fluvial. Les fàbriques varen inundar-se en les respectives plantes baixes. La situació va ser greu, sobretot per a la indústria: les tres fàbriques que aleshores hi havia pagaven setmanalment 4000 duros de jornals per tal d'arranjar les destrosses. La importància de les inundacions queda reflectida per les visites de personalitats a Súria, dies després de la riuada. El 18 d'octubre va venir el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages i el dia 20 el rei Alfons XIII, acompanyat del cap de govern, Antonio Maura (REGUANT, 1988). Cap l'any 1920 es travessava el riu en barca, que era propietat d'en 'Castilla' (REGUANT, 1997). L'any 1932, a la Festa Major, es va inaugurar la barana del riu, que havia estat encarregada per l'Ajuntament a Lluís Guilà, amb el projecte de fer 51 pilars de formigó (REGUANT, 1997). Una altra gran riuada es va produir durant la nit del 7 al 8 de novembre de 1982, causant unes pèrdues econòmiques valorades amb més de mil milions de pessetes. Va desaparèixer la palanca de la Fàbrica Vella, una part del mur de contenció del pont nou de Salipota i provocà el tancament de l'empresa de filatura Suriatex, SA, on hi treballaven 140 persones. Actualment les seves instal·lacions fabrils s'han venut en petites parcel·les que han adquirit tallers industrials de diversos rams (REGUANT, 1988).		2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67090	Pla de Reguant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-reguant	<p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>NATURGEST (1999) Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Pla de Reguant i Pla de les Hortes, Administrador, Bernat Soler Antich; Coordinador equip producció, Marta Rancaño, Autor Jordi Calaf, Ajuntament de Súria.</p> <p>VILANOVA, Josep (1999) 'Flora' Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p>		Hi ha diferents usos d'aquest espai que poden ser potencialment problemàtics per a la seva conservació: abastament d'aigua per a rec i usos industrials, granges de porcs i cultius, les properes zones industrials i mineres, amb l'impacte de la cinta i tremuges, el pas d'infrastructures de comunicació i de desguàs de salmorres i aigües residuals, ensinistrament de gossos i una possible pressió urbanística, així com la presència de deixalles.	<p>Bosc de ribera al Cardener que ocupa 19 Ha. Es tracta d'un bosc dinàmic, sotmès a l'acció fluvial amb avingudes i períodes d'eixut. La disponibilitat d'aigua fa que sigui més humit i ombrívol, amb gran riquesa d'espècies, moltes de les quals són de fulla caduca, la qual cosa permet un estrat herbaci més ric a l'hivern i la primavera fins que no surten les fulles als arbres i li donen un cert aire centreuropeu. Cal destacar les següents espècies d'arbres: àlber, pollancre, freixe de fulla petita, om, saüc, roldor, esbarzer, sanguinyol, vinca, heura, vidalba, llúpo, olivereta, aranyoner, figuera, herba sabonera, salicària, malví, arç, vern i salze, així com espècies dels ecosistemes veïns com pinassa, pi blanc, alzina, roure valencià, i subespontànies provinents de terres conreades. També hi ha espècies molt lligades a l'aigua, destacant el canyís, la boga, els joncs, la sarga i els tamarins. A més es troben espècies salines com el salat blanc i la Spergularia rubra (NATURGEST, 1999; VILANOVA, 1999). L'ictiofauna està representada, principalment, pel barb comú, carpa, salmonet, bagra i peix gat. Els amfibis, per la granota verda. Els rèptils són els següents: llangardaix ocellam, serp verda i serp d'aigua. Les aus més freqüents són el bernat pescaire, l'ànec coll verd, picot verd, colltort i tord. Destacant les espècies protegides del tallarol cuallarg i el martinet nocturn (NATURGEST, 1999).</p>	08274-47	Camí rural al Pla de Reguant	<p>En les darreres dècades es va voler fer un 'parc fluvial', tot inundant el Pla de Reguant per a crear un llac per atreure el turisme, declarant-se urbanitzable el lloc. Finalment, el 1993 la Junta d'Aigües va denegar el permís per ser zona d'inundació. Cal tenir present que amb un cabal superior a 50 metres cúbics per segon el Cardener inunda la plana del voltant (NATURGEST, 1999).</p>	41.8203800,1.7576000	396818	4630580		08274	Súria	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67090-20210506132211.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67090-20210506134729.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		A Europa queden molt poques alberedes, per tant, totes han estat declarades 'Hàbitat natural d'interès comunitari', segons directiva 92/43/CEE		2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67102	Puig de la Grau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-grau			Sembla haver estat afectat per treballs antics de vinya a la part inferior, i a la part superior per arrels d'arbres.	<p>A les planes situades sobre un balç obert pel Cardener entre cal Trist i cal Jover, es troba una petita elevació, al costat de la Grau. Al vessant SO de la part superior d'aquesta elevació es troben en superfície fragments de ceràmica feta a mà, de factura grollera. Hi ha fragments llisos i algun amb decoració d'allisats i pentinats. També sembla apreciar-se decoració incisa i un cordó. Destaca, així mateix, la troballa de fragments de fang cuit amb empremtes d'haver contingut elements vegetals, com canyes o branques, els quals podrien correspondre a restes constructius.</p>	08274-59	Al quadrant SO del puig	<p>Descobert per J.M. Huélamo i J.M. Solias, quan el Sr. Jaume Sivila els va portar a veure una base de ciment que hi havia al cim. Segons informació oral del Sr. Albert Fàbrega, aquesta correspon a la peanya d'una gran creu de fusta que es destruí durant la guerra. L'informador diu que l'any 1925 ja era molt vella i que una mica més avall, en el vessant, s'hi feia el foc per Sant Isidre.</p>	41.8403805,1.7451787	395819	4632815		08274	Súria	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67102-20210429113939.jpg	Inexistent	Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo			80	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
89778	Barraca al sud de Can Sivila Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-can-sivila-nou		XVIII-XX		<p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un descampat al costat de Can Sivila Nou. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb una porta metàl·lica on hi ha gravat l'any '1936'.</span></span></span></p>	08274-236	Al sud de Can Sivila Nou		41.8392600,1.7415600	395516	4632695		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160708.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160721.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160751.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160732.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
89779	Barraca de Torremalús	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-torremalus		XVIII-XX		<p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un extrem del camp que hi ha al nord de Torremalús. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb un somier que fa de porta. Al costat hi ha una cisterna semisubterrània de pedra seca.</span></span></span></p>	08274-237	Al camp que hi ha al nord de Torremalús		41.8426800,1.7408000	395459	4633076		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161230.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161209.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161154.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161241.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
89783	Barraca dels horts de Salipota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-horts-de-salipota		XVIII-XX		<p><span><span><span>Barraca de vinya situada als horts de Salipota. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís.. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. El rec passa just davant la barraca i s'hi accedeix per una passarel·la.</span></span></span></p>	08274-241	Horts de Salipota		41.8382400,1.7467200	395943	4632576		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140640.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140703.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
89823	Fita de terme de Súria i Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-suria-i-navas		XX		<p>Fita que demarca els límits termenals de Súria i Navàs, situada en el marge d'un camp de la zona de Riols. Està formada per tres pedres fixades al terra de forma vertical, col·locades marcant la direcció del límit.</p>	08274-281	Sota Cal Sastre		41.8594600,1.7408100	395487	4634939		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89823-20210601145620.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89823-20210601145651.jpg		Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres			Inexistent	2022-04-14 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67060	Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-14	<p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> <p>CASAREAL, Arnaldo de (1940) Historia de la imagen y ermita de San Salvador que se venera en la villa de Suria, Manresa</p> <p>FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristòfol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p>	XX	Ha estat reformat en funció de l'evolució de les necessitats de la institució.	<p>Edifici de planta quadrangular i aspecte cúbic, de tres pisos i golfes, amb pati central. L'exterior presenta un acabat superior en forma de cornisa contínua, tret del centre de la façana principal on hi ha un petit frontó trilobulat amb timpà llis La major part de les obertures (de forma rectangular allargada en sentit vertical) i elements de fusteria aplicats als mateixos, tant a l'interior com a l'exterior, estan rematats en la part superior per una mateixa línia decorativa que recorda el frontó de la part superior de la façana. La porta principal, però, es adintellada i l'acabament dels balcons de la façana principal és fa mitjançant un arc escarser (sobre el central hi ha l'escut). Els ampits de les finestres estan folrats de ceràmica vidrada verda. La disposició de les obertures a les façanes es irregular, tret de la principal, la qual cosa serveix per a trencar la volumetria cúbica de l'edifici. Originàriament, el color exterior de l'edifici era ataronjat, encara que avui és ocre. Al pati interior hi ha una escala amb passamans de ferro forjat i rematat per sengles boles de bronze. Presenta en el seu segon tram dues columnes amb capitells decorats, l'un amb l'escut quatribarrat i l'altre amb el de Súria. En el pati hi ha dues plaques, que es descriuen a l'apartat d'història. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici . Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de 'fussing' i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de 'fussing' es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i establerta a Milà, mentre que els vitralls són obra de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarín (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini. (1a. Trobada, 1991).</p>	08274-17	C/ Ernest Solvay, 13 08260 Súria	<p>El 11 d'octubre de 1885 es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per les actuacions que havien fet les persones i institucions supralocals en l'epidèmia del còlera. Aquesta placa, roman a l'escala de l'actual edifici de l'Ajuntament i diu 'Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud'. (FULLA DOMINICAL, 1922). Abans de 1920 l'Ajuntament ocupava locals de lloguer a diversos llocs del poble, així el 1909 celebrava sessions al teatre Ateneu i el 1912, l'empresa 'Fills de Ramon Giró' posà llum a l'Ajuntament, que aleshores ocupava l'edifici actualment seu de la Caixa de Manresa (REGUANT, 1997).. Coincidint amb un moment de gran puixança econòmica, l'Ajuntament encarrega el 27 d'octubre de 1917 a l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats, els plànols per fer Ajuntament i escoles. Per la compra de terrenys van aportar diners, diferents particulars i per a la seva construcció es va demanar un crèdit a la Mancomunitat de Catalunya (REGUANT, 1997). El 8 de juny del 1924 es va posar una placa en honor a Ernest Solvay (mort el 26 de maig de 1922) en record de la seva cessió de l'aigua potable a la vila. Es troba actualment a l'escala, Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997).</p>	41.8310403,1.7543036	396561	4631767	1920	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130527.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130713.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130851.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic			BCIL	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo	Jeroni Martorell i Tarrats	La façana posterior dona a un petit jardí amb tres pins i una olivera, on es troba instal·lada una escultura formada per un bust de bronze sobre peanya de pedra, consistent en un retrat del poeta surienc Salvador Perarnau i Canal, instal·lada allà el 1995, però feta per l'escultor Xavier Llovet el 1966.	105\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67189	Arxiu Parroquial	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-20				<p>Es tracta de l'arxiu de la parròquia de Súria, que en origen va estar situat a l'antiga rectoria, al Poble Vell, i que després va ser traslladat a la nova església. Ha patit, igualment, els problemes de conservació inherents als conflictes bèl·lics dels segles XIX i XX. D'entre el seu fons destaca un llibre de defuncions des del 1683 fins el 1720 i un llibre de baptismes iniciat el 1874.</p>	08274-146	C/ Sant Antoni Maria Claret, 14	<p>L'arxiu va ser destruït, en part, ja durant les guerres carlines.</p>	41.8319400,1.7514200	396323	4631870		08274	Súria	Restringit	Bo		Inexistent		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		No existeixen instruments de descripció.		56	3.2		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67202	Col·lecció d'art	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart	<p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p>	XX-XXI		<p>El gros de la col·lecció està format per unes cinquanta obres pictòriques procedents dels concursos anuals de pintura ràpida, que es fan per la Festa Major de Súria, les quals son propietat de l'Ajuntament. D'altra banda hi ha dues obres donades pel pintor japonès Yoshikazu Suzuki, un dels quals es troba al saló de plens de l'Ajuntament, a més de tres o quatre dibuixos donats per Pilarin Bayés. També hi ha la col·lecció de primers premis dels concursos anuals d'aquarel·les de Súria, propietat de l'entitat Joventuts Musicals. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici de l'Ajuntament. Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de 'fussing' i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de 'fussing' es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i afincada a Milà, mentre que els vitralls són de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarin (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini (1a. Trobada, 1991).</p>	08274-159	C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA		41.8310379,1.7543164	396562	4631767		08274	Súria	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130529.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130449.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo			98	53	2.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67203	Fons de Cinema	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-cinema	<p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p>	XX	L'estat general dels cartells i fotogrames es deficient. Molts són trencats, desfets o amb diferents graus de deteriorament per causa de la humitat.	<p>A les golfes de l'Ajuntament es conserva una col·lecció de cartells i fotogrames publicitaris en cartó, provinents del cinema 'Ideal'. Aquest fons es composa d'un total de 14.833 cartells distribuïts en 9.788 plecs. El fons ha estat inventariat per un afeccionat al cinema. Cada plec té un número escrit a llapis per la seva identificació. Es conserven en caixes de cartró numerades, classificant-se en cinc conjunts: 1. Pel·lícules americanes (núms. Inv. 1 - 3.520) 2. Pel·lícules europees (núms. Inv. 1 - 3.172 i de B-1 a B-306) 3. Pel·lícules espanyoles incloent coproduccions amb altres països (núms. Inv. 1 - 2.182) 4. Pel·lícules mexicanes i argentines (núms. Inv. 1 - 538) 5. Pel·lícules classificades S i del gènere de karate (conjunt sense numerar) A més, existeix una interessant col·lecció de fotogrames (quadres) de dimensions 24 x 34 cm agrupats en sis caixes i sense classificar ni inventariar.</p>	08274-160	C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA	<p>Les primeres sessions de cinema es van fer al barri de Sant Jaume, al carrer de la Salut, núm. 1, així com a cal Quintana i al teatre Ateneu. Els cinemes que des de 1924 va conèixer Súria van ser els següents 'Cinema Ideal', amb façana al carrer Vilanova, inaugurat el 1926, reformat el 1957 i tancat el 1970. El 'Sorisa' inaugurat el 1926, reformat el 1950 i ampliat el 1952. El cinema 'Califòrnia' inaugurat el 1953 i tancat a la dècada de 1980 (REGUANT, 1997). Un famós cineasta surienc va ser Ramon Biadiu i Quadrench, qui el 1929 va filmar la pel·lícula 'Corpus a Súria' (REGUANT, 1997).</p>	41.8310221,1.7542876	396560	4631765		08274	Súria	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143309.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143543.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		Existeix un interessant estudi - inventari sobre el fons de cartells realitzat per Àngel Sanz i Sala el maig de 1995. A més del fons es conserva una màquina projector de carbons del cinema Califòrnia, així com elements decoratius de guix encara en peu tant a l'escenari del cinema Ideal (que avui està ocupat per un taller mecànic) com a la platea del Califòrnia.	98	53	2.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67219	Jaciment arqueològic de l'ermita de Sant Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lermita-de-sant-pere	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p>	XI-XVIII	S'està excavant però no s'estan prenent mesures de consolidació ni conservació.	<p>El jaciment es troba al peu del Puig de Sanç, a la base del lloc anomenat popularment les Guixeres, i conegut més específicament amb el nom del Serrat de Sant Pere. Actualment només queden una o dues filades dels fonaments de l'església, que deixen veure la planta de la capella. Era rectangular i feia uns 10 m de llarg per 5.5 m d'ample, mesurada a l'exterior. Les parets feien 1 metre d'amplada, aproximadament. Està orientada en sentit est-oest i presenta un absis rectangular. El parament era lligat amb morter de guix i amb les parets enguixades, si hem de jutjar per les nombroses restes de guix que queden pels voltants, i pel fet de trobar-se a tocar les explotacions de guix de les Guixeres. Aquest nucli medieval de Sant Pere podria estar relacionat amb les antigues explotacions de guix a la zona (a menys de 400 metres) encara que no hi ha proves d'aquesta afirmació. És probable que el forn de ceràmica anomenat 'els ulls del mussol' s'hagi de relacionar amb aquest hàbitat medieval.</p>	08274-176	Camí del Tordell	<p>En el document, de l'alou dels Montcada a Súria, de l'any 1033, se'ns parla d'aquelles esglésies que són anomenades en honor de Santa Maria i Sant Pere, i aquelles cases que són al seu voltant, i aquella torre amb aquelles cases que són en aquell Puig de Sant Pere. L'any 1194, Pere de Reguant, de Súria, dicta el seu testament. Només fa deixes a tres esglésies: Sant Cristòfol, Santa Maria sa Vila i Sant Pere del Puig. A les dues darreres els dóna una sisena d'ordi a cadascuna per a la seva obra. En el testament de Guillema de Torroella, de l'any 1205 hi ha llegats a diverses esglésies, entre elles Sant Pere del Puig. També tenim ben documentats a Guillem de Puig, els anys 1278, 1281 i 1282 , a Pere de Puig, l'any 1283 i al seu fill Berenguer de Puig, els anys 1317, 1318, tots ells de Súria. L'any 1282 trobem també a Arnau d'Areny de Puig, de Súria. L'any 1435, en el testament de Maria de Salipota, trobem un munt de llegats a diverses esglésies, entre elles Sant Pere de les Cases probablement a Súria. El 6 de setembre de 1635, Pere Vilella, hereu del mas Vilella, ven a carta de gràcia a Pere Torroella totos illos mansos vocatos videlicet unum mansum Vilella et alium lo Puig de Sant Pera una cum terris ibi unitis et aglebatis: tots aquells masos anomenats, això és, l'un mas Vilella i l'altre el Puig de Sant Pere, tot ú, amb les terres a ells unides i aglevades . La clau definitiva de tot plegat ens la dóna un document de l'any 1652 en què es parla del mansi de la Vilella olim Cases et Puig . És a dir, el mas de la Vilella, abans Cases i Puig. De manera que els dos masos del Puig que s'esmenten l'any 1282 eren a la zona de mas Vilella. Uns anys després, el mas del Puig passa a dir-se mas de les Cases. Com hem vist, a partir de 1400, tenim documentats diversos Cases. Més tard, a partir de 1587 , que és la data documentada més antiga en què apareixen, trobem, a Súria, els Vilella, tot i que el 20 d'abril de 1665 encara apareix Jaume Cases com a pagès de Súria . El topònim del Puig encara es conservaria, sota la forma despectiva del Puigxot, fins a finals del segle XVIII. Així, el 10 d'abril de 1792, sabem que les terres del mas de les Comes de Cererols termenegen a tremuntana part ab la riera de Tordell, part ab terras del mas Reguant del Molí y del mas Puigxot que posseheix Reguant de Santa Maria y part ab terras del mas Torruella que possehia Jacinto Soler y ab terras també del mateix Torruella . Molt més endavant tenim dues notícies de Sant Pere en la talla de Súria de 1731, ja esmentada. Hi ha una vinya de St. Pera propietat de Jaume Claret i un conreu prop casa, devant St. Pera a l'anotació corresponent al mas Vilella. L'any 1879 tenim documentada una finca de vinya i secà al Pla de Sant Pere, propietat de Josep Vilaseca . Una altra dada a tenir en compte és l'absència de cap referència a Sant Pere en les visites pastorals de l'Arxiu de Vic. La primera de les visites documentades és de 1331. És cert que la majoria de visites pastorals no eren completes. Només es visitava la parroquial. De tant en tant, però, es visitaven totes les esglésies i capelles. Fins i tot l'any 1711 es va visitar la capella de la casa de les Comes. Per les mateixes dates –inicis del segle XVIII- Sant Pere ja és pràcticament només un topònim. Tot plegat ens fa pensar que de de poc abans de l'any 1500 l'església de Sant Pere estava en ruïnes i mai més es va refer. A més a més, per notícies orals, sabem que cap a l'any 1957, quan Mines de Potassa de Súria va obrir els pous de Cabanasses, van comprar al mas Vilella la pedra que quedava en diverses ruïnes al voltant de Sant Pere. En particular, les restes de Sant Pere es van carregar en camions, es van transportar a Cabanasses, es van trinxar i, amb ciment, se'n va fer el formigó que avui forma l'estructura interna dels pous. Sant Pere i els seus entorns són avui trinxats i esmicolats al fons dels pous de Cabanasses.</p>	41.8360100,1.7713600	397985	4632298		08274	Súria	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67219-20210428140436.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67219-20210428140635.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67219-20210428140859.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		S'hi estan realitzant excavacions arqueològiques dirigides per Ainhoa Pancorbo.	94\|85	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67253	Jaciment església de Santa Anna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-esglesia-de-santa-anna	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> <p>MORERA, Jordi (2003) Memòria del a intevenció arqueològica al carrer Lleida (església de Santa Anna) de Súria, Arqueociència, (inèdit).</p>	XVIII	Excavat i protegit, però està exposat a efectes de vandalisme i intempèrie	<p>El novembre de 2003, es va dur a terme una excavació i consolidació del que quedava de Santa Anna dirigida per Jordi Morera. Fins poc abans encara es podien veure restes escadusseres de la fonamentació d'un dels murs, en mig de l'actual camí. L'excavació, però, va posar al descobert gairebé tota la fonamentació del mur corresponent al presbiteri. Sobre la roca mare es van localitzar fragments del paviment de calç o guix i, en la mateixa roca, retalls que semblen indicar dos graons que donaven accés al presbiteri. Els paraments són irregulars, units amb morter de calç i molt típics de les construccions del segle XVII. L'informe arqueològic situa les restes excavades en aquest període.</p>	08274-210	Al carrer Lleida, al costat de la colònia Santa Maria	<p>Una talla de Súria de l'any 1731, esmenta per dues vegades vinyes i terres a Santa Anna . L'any 1774 trobem esmentada la partida de Santa Anna o d'en Pla . En l'inventari de béns que l'any 1874 fa Josep Reguant i Quer (de la casa Reguant de Sta. Maria, l'actual Cal Sendic) diu que la casa de Cal Sendic està situada en la partida de Santa Ana del término de Súria y linda junto a oriente con Juan Serra y Ramon Vilaseca, a mediodia con tierras de Dª Dolores Balaguer y con las que fueron del Santuario del Milagro, a oriente (sic) con tierras de la Rectoria y a cierzo con las mismas y con el camino que se dirige a la Villa de Súria. D'aquest text és absolutament clar que la zona on es trobava l'església de Santa Anna és el nucli situat a l'entorn de l'actual Plaça de Santa Maria, i on hi ha les cases del Quer i de Cal Sendic. Molta gent gran de Súria recorda encara les restes de l'església de Santa Anna i havien sentit parlar de l'existència del monestir i hospital de Santa Maria, però no tenen memòria de cap capella amb aquest nom. La víuda del Sendic, la Regina Vilalta, explica que les restes de l'església de Santa Anna, 35 m al Nord de casa seva, es van desmuntar l'any 1948 per fer el campanar de l'actual església de Sant Cristòfol . La pedra la va transportar el Josep Sellés, (a) Sendic, amb el carro. El seu germà, Joan Sellés, net de Josep Reguant i Quer, tenia 14 anys quan va treballar, el 1948, en el transport de la pedra de Santa Anna per fer el campanar de la nova església de Sant Cristòfol . El transport es va fer amb els carros del Xisquet Soler, del mas Soler de Súria. En aquella època l'església ja era un munt d'enderroc. (Informació inèdita d'Albert Fàbrega). En una foto de 1924 (a cal Sendic n'hi ha una ampliació gran on hi consta la data) es veu, en aquell indret, al Nord de Cal Sendic, un edifici de planta rectangular, que és l'excavat l'any 2003. És el mateix que surt a les altres fotos de què hem parlat. Li falta la coberta. Les quatre parets estan dempeus fins a l'alçada del sostre. La porta és a ponent, i a migdia s'aprecia un contrafort, que és a l'angle amb la façana de ponent. No dóna la sensació que hi hagi absis, el qual tampoc surt dibuixat en el plànol de 1936, i del qual ja hem dit que l'excavació no en va trobar ni rastre. Cal fer notar que aquest edifici no va ser afectat per la construcció de la Colònia Santa Maria. En la foto de l'any 1924, el barri ja es mostra en el seu estat actual, almenys en la part més propera a l'església. L'únic que hi falta és l'Avinguda de Santa Bàrbara, que és la que va afectar les altres restes. De fet, l'any 2003, els terrenys, on es troben les restes que comentem, encara estan sense urbanitzar. En un projecte d'urbanització de la zona, de l'any 1936, hi ha un mapa escala 1:1000 on es veu ben dibuixada la planta d'aquest edifici, que feia 8 m. d'ample per 13 m. de llarg .</p>	41.8324200,1.7537100	396514	4631921		08274	Súria	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67253-foto-08274-210-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic			BCIL	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			98	1754	1.4	1761	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67255	Pintures de l'àbsis de l'església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-labsis-de-lesglesia	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>LACUESTA,Raquel; GALÍ, David (2008) 'Pintures murals a l'absis romànic de l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 393-407, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p>	XV		<p>Dins l'àbsis romànic de l'església van aparèixer a la zona per la conca de l'àbsis, l'arc triomfal major i la línia de la cornisa unes pintures murals molt senzilles realitzades amb poca capacitat tècnica (fins i tot en algun punt la pintura va regalimar i no va ser corregit). El fons és grisós i les pintures són de color vermell. El dibuix representat consisteix en una sanefa formada per dues línies ondulades de traç gruixut que ressegueixen l'arc per l'intradós. De cada ondulació neix una tija que acaba en una fulla d'heura. També hi ha soltes un seguit de flors amb els pètals oberts i estels en forma d'asteriscs. També es representa un Sol i una Lluna. Aquesta composició servia de marc al retaule de l'altar major i representa la volta del cel amb els estels, d'acord amb el que interpreten Galí i Lacuesta (2008) Aquest és un tipus de representació que presenta paral·les a altres esglésies medievals com la de Santa Maria de Terrassa. En el lateral hi ha, també, una figura humana que ha estat interpretada com un campaner i que fitxem a banda (fitxa 213). A més d'aquestes pintures, hi ha rastres d'una altra decoració pictòrica, encara que molt malmesa, a la banda de l'epístola a la capella que hi hauria d'haver hagut al costat del campanar. Es tracta d'una sanefa de fulles enganxades en forma de X amb flors semblans al cascall. Semblen anteriors a les altres i, tal vegada, es podrien datar del segle XIV.</p>	08274-212	C/ Major, s/n	<p>L'àbsis romànic, de planta semicircular, consta de dos trams delimitats per un doble arc triomfal. A la part de l'àbsis propiament dita la coberta és de volta de quart d'esfera, mentre que a la part dels arcs triomfals és de volta de mig canó lleugerament apuntat. En els treballs efectuats per l'SPAL es va poder comprovar que existien diferetns capes de pintura i enlluïts superposats damunt l'aparell de carreus d'època romànica. La més superficial consistia en una capa de pintura blanca, per sota d'aquesta hi havia un altra de color blau cel. Per sota d'aquestes apareixia una enlluït de color beix, imitant carreus de marbre seguits, amb una sanefa. Aquesta capa caldria datar-la en època de la primera gran remodelació de l'església mitjan selge XVII - inicis segle XVIII) Just per sota d'aquesta capa en va apareixer una altra realitzada amb pintura vermella i que devia servir com a marc per al retaule major de l'església i que es va pintar a la vegada que es col·locava aquell. Aquest fet explica que no calgués pintar la part posterior de l'absis ja que quedava tapt pel propi mobiliari litúrgic (LACUESTA, GALÍ, 2008).</p>	41.8348500,1.7519400	396371	4632193		08274	Súria	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-20210421130746.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-20210421130830.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-3.jpg	Física	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Científic			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		El descobriment de les restes de pintura és fruit de les tasques de repicat de l'àbsis de l'església a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.	93\|85	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67256	El Campaner de Súria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campaner-de-suria	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>LACUESTA,Raquel; GALÍ, David (2008) 'Pintures murals a l'absis romànic de l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 393-407, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p>	XV		<p>Dins del conjunt de pintures del segle XV de l'església destaca el dibuix d'una persona que s'ha interpretat com un campaner. Es tracta d'un dibuix esquemàtic, de color vermell, realitzat amb traços ingenus i amb la temàtica, curiosa, de representar una persona que toca una campana. Porta una 'camisa' amb plecs, sense mànigues i que li arriba fins als genolls. Ajustada a la cintura mitjançant un cinturó. El cap, representat de perfil, es cobreix amb un turbant o 'tovallola'. Els braços s'alcen per sobre el cap i subjecten una corda grossa o el betall d'una campana, mentre que la cama dreta està estirada i l'esquerra flexionada. La pintura es pot datar pel vestit i el context dins la primera meitat del segle XV. La camisa era la peça de roba interior de les classes altes, encara que per a les classes populars era la única peça de roba. Com a roba interior arribava fins la llargada del vestit exterior (genolls o peus) Els almogàvers i els treballadors la duien molt curta i sense mànigues, ja fós estiu o hivern per que no molestés en treballar. Els plecs d'aquest tipus de roba es comencen a veure a Catalunya a partir de la primera meitat del segle XV, data que concorda amb tota la vestimenta (cinturó i tovallola)</p>	08274-213	C/ Major, s/n	<p>L'àbsis romànic, de planta semicircular, consta de dos trams delimitats per un doble arc triomfal. A la part de l'àbsis propiament dita la coberta és de volta de quart d'esfera, mentre que a la part dels arcs triomfals és de volta de mig canó lleugerament apuntat. En els treballs efectuats per l'SPAL es va poder comprovar que existien diferents capes de pintura i enlluïts superposats damunt l'aparell de carreus d'època romànica. La més superficial consistia en una capa de pintura blanca, per sota d'aquesta hi havia un altra de color blau cel. Per sota d'aquestes apareixia una enlluït de color beix, imitant carreus de marbre seguits, amb una sanefa. Aquesta capa caldria datar-la en època de la primera gran remodelació de l'església mitjan selge XVII - inicis segle XVIII) Just per sota d'aquesta capa en va apareixer una altra realitzada amb pintura vermella i que devia servir com a marc per al retaule major de l'església i que es va pintar a la vegada que es col·locava aquell. Aquest fet explica que no calgués pintar la part posterior de l'absis ja que quedava tapt pel propi mobiliari litúrgic (LACUESTA, GALÍ, 2008).</p>	41.8349300,1.7519400	396371	4632202		08274	Súria	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-3.jpg	Física	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Científic			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		El descobriment de les restes de pintura és fruit de les tasques de repicat de l'àbsis de l'església a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.	93\|85	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67191	Arxiu Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-37	<p>PONT I FERNÁNDEZ, David (1992) 'Guia / Inventari de l'Arxiu Municipal de Súria', Dovella, Núms. 43-44, pp. 21-25, Manresa, Associació Cultural Dovella.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral Josep Reguant i Agut (juny 2000)</p>	XII-XX		<p>L’arxiu municipal de Súria conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>Està composat per 500 metres lineals de documentació, que ocupen un espai de 80 metres quadrats. El fons té els següents encapçalaments de quadre de classificació: 1. Administració general, 11. Vària, 1.2. Òrgans de govern (llibres d'actes des del 1882), 1.3. Alcaldia, 1.4. Secretaria, 2. Hisenda, 2.1. Patrimoni, 2.2 Comptadoria, 2.3. Tresoreria (llibre de valors independents 1875-1903), 2.4. Fiscalitat, 3. Administració de Justícia, 4. Serveis agropecuaris, 5. Associacions, 6. Beneficència i assistència social, 7. Cultura, 8. Serveis militars i seguretat pública, 9. Població, 10. Eleccions, 11. Església, 12. Indústria i Comerç. Sectors i estadístiques, 13. Instrucció pública, 14. Obres i Urbanisme, 15. Sanitat, 16. Col·leccions facticies. L'entrada 16 del quadre de classificació està composada per Butlletins oficials, legislació i el fons d'imatges dipositat a la Biblioteca Popular de Súria (C/ Tarragona, 17). Hi ha també una col·lecció de treballs d'investigació.</p> <p>L’<a href='http://www.suria.cat/default.php?idcanal=4&idcategory=98'>Arxiu Municipal de Súria</a> forma part de la <a href='http://www.diba.cat/web/opc/default_xam'>Xarxa d’Arxius Municipals (XAM)</a> de la Diputació de Barcelona des de l’any 2010.</p>	08274-148	C/ Ernest Solvay, 13, 08260-SÚRIA	<p>Essent alcalde Josep Gras, el 1941 i, per solucionar l'endèmic problema econòmic de l'Ajuntament, el nou consistori va vendre tots els documents anteriors a la Dictadura de Primo de Rivera (REGUANT, 1997). Fins l'any 1985 no hi havia cap tipus d'organització ni d'ordenació i va ser inventariat a partir de 1989, pel Sr. Josep Reguant, amb la confecció d'un fitxer-catàleg com a principal instrument de descripció (PONT, 1992).</p> <p>L'Arxiu Municipal de Súria, que forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona des de l’any 2010, ha finalitzat l’ordenació, classificació i inventari del fons Josep Graells i Circuns, la donació del qual tingué lloc la passada legislatura, poc després de la mort de Josep Graells (2015), i que va anar a càrrec de Maria Graells i Vilaseca, filla del finat.</p> <p>Josep Graells fou un important activista cultural de Súria; Regidor de Cultura de l’Ajuntament (1955-1961), fundador de l’entitat Fadrinets del Poble Vell (1953), iniciador del moviment geganter a la vila (1956) i mantenidor del mateix fins a la seva mort, recuperador de les Festes del Poble Vell (1956) i un llarg etcètera d’iniciatives més que han quedat reflectides en el fons que justament s’acaba d’inventariar.</p> <p>Entre la documentació que integra aquest fons cal destacar la referida a l’entitat dels Fadrinets del Poble Vell; a l’adquisició, restauració i manteniment de diverses parelles de Gegants, a la festivitat del Corpus, al Via Crucis de Sant Salvador, goigs i himnes de sants suriencs i correspondència amb alguns prohoms de la vila. Per sobre de tot, però, cal remarcar un àlbum enquadernat amb pell que conté les signatures de les autoritats i personalitats de la vila dedicades a Melcior Canal, secretari de l’Ajuntament i farmacèutic, per la seva generositat i col·laboració durant l’epidèmia de còlera de 1885.</p> <p>Els instruments de descripció del fons Josep Graells i Circuns són accessibles a la xarxa per donar a conèixer a la ciutadania el contingut del fons i, d’aquesta manera, poder accedir-hi i consultar-lo.</p> <p>La donació d’aquest fons ve a sumar-se a les que l’Arxiu Municipal de Súria ha rebut els darrers anys, entre les quals destaquen les de la fàbrica de Cal Jover, (finals del segle XIX-2000); la del poeta Salvador Perarnau (1895-1971), la del fons fotogràfic de Salvador Vila i Sala i M. Rosa Vers i Peralba, (mitjans de la dècada de 1950 a mitjans de la dècada de 2000), la de l’antic grup de colònies El Corriol (1982-2002), el “llibre de notes, 1732” (1732-1820) donat per Rosa Sallés i Peramiquel, la de la Coral Bell Repòs-L’Esplai (1982-2017) i la del Centre d’Esport Súria (1920-2010).</p> <p> </p> <p> </p>	41.8310003,1.7542729	396558	4631763		08274	Súria	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67191-20210526130646.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67191-20210526130713.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67191-llibrecolerasuria01.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			Inexistent	2021-12-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		L'arxiver honorari és el senyor Josep Reguant i Agut. Segons la seva informació oral, es conserven a l'arxiu documents del segle XII, que no són de Súria.	94\|98\|85	56	3.2	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67221	Masia de Sant Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-pere	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p>	XI-XIX	S'ha excavat i no s'han pres mesures de protecció, consolidació ni conservació.	<p>La masia s'aixecava en la propietat actual de mas Vilella, al peu de l'anomenat serrat de Sant Pere, sota les Guixeres. El conjunt d'edificacions presenta arrels medievals, encara que la major part de les restes són d'època moderna. Actualment es poden observar els murs d'una construcció força ample i ben desenvolupada on destaquen diferents elements de cara a la producció. Per un costat existeix una premsa de vi i d'oli de pedra que es podria datar entre els segle XVII i XVIII i una tina circular per a la trepitjada del raïm amb recobriment de cairons de ceràmica, encara que també es veuen lloses del recobriment de pedra escampades pel terra. A l'excavació va aparèixer abundant ceràmica d'època moderna, així com ceràmica grisa.</p>	08274-178	Camí del Tordell	<p>Aquest mas sembla ser la casa vella de mas Vilella i seria el mas Puig/Cases/Vilella que apareix a la documentació. Vegi's l'apartat d'història de la fitxa 176.</p>	41.8373195,1.7727920	398106	4632442		08274	Súria	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67221-20210512134003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67221-20210512134200.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67221-20210512134042.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic/Cultural				2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		Va ser excavat entre els anys 2006 i 2007 per afeccionats de Súria sota la direcció arqueològica d'Anna Puig. No hi ha memòria d'excavació.	94\|85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67254	Jaciment de l'església del Roser	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-del-roser	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>PANCORBO, Ainhoa; LÓPEZ MÚLLOR, Alberto (2008) 'L'excavació arqueològica a l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 365-392, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria. GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristofol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VALORAR (1984) Valorar la història. Nova vida per a les velles ciutats. Producció Josep M. Rovira. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.</p>	IV aC-XIX		<p>Les excavacions arqueològiques de l'àbsis de l'església romànica han definit diversos horitzons que abasten des del segle I aC fins a l'actualitat. L'estructura de l'església a partir del segle XVII va fer que a l'interior es crees un fals àbsis deixant a la part posterior del mateix la sacristia que s'ubicava a l'àbsis romànic. Aquest fet va permetre que aquesta zona no patís gaires remodelacions, la qual cosa ha permès de localitzar un seguit important de restes, no tan sols arqueològics si no tambè artísitics. La fase més antiga (Horitzó A) està representada pels sòcols de pedra de dos murs, el més llarg dels quals s'ha pogut reseguir al llarg d'uns 12 metres entre l'àbsi i la base del campanar. S'hi troba asociat un paviment e terra batuda. Els materials que el daten consisteixen en ceràmica campaniana, ceràmica de parets primes i comuna ibèrica, que porten a pensar en una data d'abandonament de finals del segle I aC. El paratge restà abandonat fins a època medieval quan es defineix l'horitzó B, entre els segles IX i XII. D'aquest moment són diverses tombes infantils, de le que s'ha recuperat una d'intacta feta amb caixa de lloses. Per la tipologia i orientació els arqueòlegs que firmen la memòria pensen que han de ser anteriors a l'eglésia romànica que avui observem i que aquella construcció es trobaria una mica al Sud de la zona d'excavacions. L'horitzó C es data des de finals del segle XIII a mitjan selge XVII. Aquest és el moment de construcció i ús de l'església romànica i, posteriorment, del campanar. S'han pogut localitzar les rases de fonamentació, mercès a la qual cosa s'ha pogut comprovar que el campanar és posterior a l'estructura general de l'església. De tota manera, el material que apareix a les mateixes és ceràmica grisa medieval, datable en el segle XIII. S'ha localitzat, així mateix, el paviment primitiu de la construcció realitzat amb morter de calç sobre argila. El següent horitzó E abasta des de mitjan segle XVII fins el primer decenni del segle XVIII i correspon 'grosso modo' amb la primera fase de reforma de l'església amb la consegüent conversió d'aquest espai en rectoria amb el tancament del nou àbsis fet en arquitectura interior i la nova pavimentació d'aquesta zona, a més d'altres reformes menors. La resta d'horitzons definits pels arqueòlegs per a l'edifici de l'església (des de l'F fins el J) ja no han deixat restes visiblesen aquesta zona i, per això, no s'indiquen en aquesta fitxa.</p>	08274-211	C/ Major, s/n	<p>Primitiva parròquia de Sant Cristòfol, l'origen de la qual es podria remuntar a finals del segle IX, amb la repoblació del Bages pel comte Guifré (SITJES, 1990), apareixent en una llista de parròquies feta entre els anys 1025 i 1050 (SITJES, 1990). L'any 1110 hi ha una deixa per als clergues de Sant Cristòfol (REGUANT, s.d.). L'edifici actual és datable en el període romànic tardà d'acord amb un testament de l'any 1205, que es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. Entre les seves disposicions figuren les deixes per a esglésies i, entre aquestes, aquest temple de Súria. En concret, llega per a ser-hi enterrada, set sous per a les obres i dotze diners a la capella de Sant Jaume, segurament, la situada a l'esquerra i que presenta un arc cec (SITJES, 1990). Tot això vol dir que, en aquell moment, l'edificació estava molt avançada (SITJES, 1990). Un altre testament del mateix arxiu, el de Guillem de Bosc, de 1348, esmenta una deixa per a l'altar de Sant Cristòfol, que devia ser per a un retaule gòtic (SITJES, 1990). La confraria del Roser fou fundada el 1591, amb autorització del Papa Gregori XIV (REGUANT, 1988), de qui es conservava, l'any 1930, una butlla ornada en policromia (LLADÓ, 1993C). L'any 1603, el bisbe de Vic, Francesc Robuster, va autoritzar una confraria a Sant Antoni (LLADÓ, 1993C). També se sap que el beneficiat de Santa Maria sa Vila rebia un censal de can Ribera de Coaner i cap el 1680 el benefici d'aquest antic monestir ja s'havia extingit, essent la seva dotació cedida a la confraria del Roser, que en quedà així encarregada del culte (REGUANT, 1988). A la primera guerra carlina, l'església va ser saquejada, servint de fortalesa durant tres anys (REGUANT, 1997). L'any 1862 hi havia al front de la parròquia mossèn Jaume Soler, el qual, veient que la seva església era massa petita per a les necessitats de la feligresia, cada vegada més nombrosa, va decidir ampliar-la. Per a portar a bon port les obres d'ampliació es va crear una junta especial, formada pel rector mateix, el batlle, quatre regidors i el síndic. El 14 d'abril la citada junta dirigí un informe dels seus projectes al bisbe de Vic informant-lo que les obres que volien realitzar es pagarien per subscripció pública; al mateix temps li comunicaven que l'arquitecte Josep M. Blandó havia acceptat dirigir els treballs. El bisbe, per tal de conèixer l'abast de les obres i la seva viabilitat tècnica, es va dirigir a un altre arquitecte, Joan Cortès i de Ribera, perquè estudiés el cas i n'elaborés un informe. El dia 22 d'octubre del mateix any, Joan Cortès i de Ribera presenta l'informe en el qual expressa que encara que tècnicament les obres són viables, per portar-les a terme impliquen un cost molt elevat, a més d'obstruir l'entrada del castell. L'església constava, fins aleshores, d'una sola nau i una sagristia darrera l'altar major amb un traster al costat . La intenció del rector i els altres membres de la junta era crear dues naus laterals més ; per això volien tapar l'entrada de la fortalesa, que es trobava en un corredor que separava ambdós edificis. A pesar de l'informe contrari a l'obra de l'arquitecte, l'església fou remodelada. En tapar aquella entrada se'n devia haver d'obrir una altra amb el perjudici que això podia comportar. Per l'altra banda els inconvenients eren menors, ja que el terreny en què s'havia d'assentar la nova nau, era ocupat anteriorment pel cementiri i a la part inferior pel pas de la casa rectoral a l'entrada del temple; això es podia solucionar dotant l'església d'una nova entrada lateral que abans no tenia.</p>	41.8348500,1.7519400	396371	4632193		08274	Súria	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130700.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130650.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130626.jpg	Física	Ibèric\|Medieval\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		Les restes arqueològiques són fruit de les excavacions realitzades a l'interior de l'església del Roser a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. La intervenció va abastar no tan sols l'àbsis de l'esgléisa romànica, únic lloc on s'han deixat visibles, sinó que també van continuar per la nau central de l'edifici, encara que en aquest cas, s'han tornat a tapar. (segueix d'història) L'arxiu del bisbat de Vic no diu res més sobre aquest afer; però tal com es troba actualment es pot observar que les citades obres es realitzaren (REGUANT, s.d.; 1988; 1997). En una enquesta de 1892 es diu que hi ha 'tres capelles públiques, una a càrrec de la parròquia i dues a càrrec de particulars i que en els deu darrers anys s'han realitzat millores com el daurat dels altars del Roser, Sant Isidre i Sant Antoni i feta i daurada la barana del cor, s'ha fet el nou cementiri amb la capelleta i altar nous'. (Per cert, que respecte al cementiri de Súria, i seguint a Pau Soler (SOLER, 1985) un de nou, construït com a tot arreu el 1888, substituí l'anterior del segle XVII, situat prop de l'era del castell, i aquest encara tenia un precedent conegut en un altre del segle XII que desaparegué definitivament en fer-se la ampliació de l'església de la que ja s'ha parlat abans). Al mateix document a que ens referíem abans , també es fa inventari del tresor parroquial que constava d'una creu de fusta daurada, una altra de plata, una Vera Creu de plata, dos calzes de plata i un de daurat, un copó de metall i un altre de plata, una custòdia de plata i una altra daurada, un encenser de metall i un altre de plata, dues vinagreres, una de plata i l'altra de cristall, dos salpassers, un de plata i l'altre de fusta. En el capítol d'ornaments sagrats, sis capes, dotze casulles de colors, tres casulles brodades en or, tres terns bons, dues capetes pel viatic, una brodada en or, i altres robes pròpies pel culte (REGUANT, s.d.). L'obra es va donar per acabada un cop va finalitzar l'elevació del campanari, l'any 1903. Hi ha una placa on consta el nom de Jaume Soler i la data 1901 (REGUANT, 1997). L'any 1912 es va inaugurar un nou altar amb la imatge del Sagrat Cor (REGUANT, 1997). L'any 1930 l'esglèsia era descrita que encara que no tingués cap estil definit, era de bon visitar per la bellesa, principalment, de les pintures dels plafons laterals de l'altar major, el qual era d'estil bizantí (LLADÓ, 1993C). El 22 de juliol del 1936, els revolucionaris cremaren el contingut de l'església parroquial al carrer del Roser, ja que els veins van protestar per por que no cremessin les seves cases i desaparegué així el retaule de l'altar major que era dedicat a sant Cristòfol (REGUANT, 1997). Al capdamunt de la graonada d'accés a l'esglèsia existien fins l'any 1936, dos àngels de ferro, un a cada costat que sostenien un fanal de llum (SOLER, 1985) i a sengles costats, els busts de dos personatges que la tradició oral atribueix a busts de papes (Informació oral de Josep Peramiquel i Josep Graells), actualment resten les columnes. El 1939 la titularitat de la parròquia va ser traslladada a la nova esglèsia de Sant Cristòfol El 1954 el temple es va tornar a obrir al culte, un cop restaurat (AUTORS DIVERSOS, 1984). El 1956, un cop restaurada amb aportacions populars, es va instal·lar de nou la imatge de la Verge del Roser a l'esglèsia, proclamant.se patrona del Poble Vell (REGUANT, 1997). L'any 1957 totes les esglèsies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984).).	81\|85\|94\|98\|80	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67061	Castell de Súria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-suria	<p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania..</p> <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BOLÒS, Jordi (1982) 'La torre rodona de pedra del veïnat del Fusteret, municipi de Súria, Bages' , Quaderns d'Estudis Medievals núm. 7 (volum 1), p. 434-441. Barcelona: Artestudi.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau. CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau.</p> <p>CREUS, Teodor (1886). 'Excursió particular á Cardona y Solsona. Dies 5 y 6 de maig de 1885'. Butlletí de la Associació d'Excursions catalana, vol. VII-VIII, núm. 88-89, p. 16. Barcelona.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993E) 'Per un capítol de la història de Súria: ' extret de El Matí, Dimarts 14 de juliol de 1936 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 51-55, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1988) 'Intercomunicacions dels castells del Bages' Dovella. Núm. 39, pp. 32-38, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VALORAR (1984) Valorar la història. Nova vida per a les velles ciutats. Producció Josep M. Rovira. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.</p>	XII-XIX	Des de el cessament de la seva dedicació a escola pública es va abandonar fins que l'any 1981 la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va començar la seva restauració, formant part d'un pla més ampli que abastava també tot el conjunt del barri antic. La restauració, dirigida per l'arquitecte manresà Josep M. Esquius, ha consistit en treure la brossa de l'interior, afermar les parets exterior i cobrir l'edifici amb un volta de vidre, quedant l'espai intern ben condicionat per poder-hi fer exposicions (REGUANT, 1988). La restauració va estar feta respectant la migrada vàlua dels elements que restaven com a representants d'una història . Així es va procedir a la consolidació, neteja i revalorització dels esmentats elements, no emmarcant-los en un decorat d'època, sinó al contrari, presentant-los en ells mateixos com a contrast a una solució actual per a la cobertura i creació d'un espai col·lectiu. (VALORAR, 1984). És interessant la conservació quasi íntegra de la torre de l'homenatge, tancada a l'interior del recinte degut al creixement posterior del castell que la deixà inutilitzada. La seva estructura interior, no obstant, pràcticament s'ha perdut, cosa que dificulta la contextualització de les restes. (PIÑERO, TOMASA, 1998). L'objectiu del projecte de restauració es va trobar en l'aprofitament de l'espai interior per a usos diversos de caràcter comunitari: conferències, projeccions, reunions de grups de treball, etc., i com a seu d'un petit museu local dels estris de camp i de les mines, etc.	<p>És un element de gran valor en el conjunt del Poble Vell, destacant per les seves notables dimensions. . (PIÑERO, TOMASA, 1998). La mola arquitectònica del castell s'eleva al punt més alt del poble pel nord, i domina la de l'església. L'actual conjunt del castell és producte de diverses èpoques, la més antiga és la que correspon a la torre, només visible des de l'interior del conjunt, que cal datar entre els segles XII i XIII. Els paraments exteriors han de correspondre als segles XIV-XV, amb un talús del XVI-XVII i la part superior del XIX. La torre és una construcció de planta quadrangular, de la que es conserven la planta baixa i el primer pis, a més una terrassa dalt de tot. Les dues plantes estan separades per una volta de pedra disposada a plec de llibre, que es recolza sobre els murs de llevant i ponent i es comunicaven amb la primera per un forat obert al centre de la volta. El gruix d'aquests murs és irregular, arribant a un metre a la part baixa que és la més ampla. La construcció utilitza pedres disposades en fileres horitzontals. No sabem com era el morter original donat que els murs han estat refets durant les restauracions (AUTORS DIVERSOS, 1984). La resta de l'edifici presenta planta trapezial, amb l'entrada orientada a SO, a la que s'hi accedeix per una rampa. La porta exterior donava pas a una estança allargada, que ocupava tot el canto SE de la construcció. Al centre del casal hi deuria haver un pati obert amb una cisterna central, Les dependències que es conservaven abans de la restauració del castell, tampoc oferien molta informació més sobre la disposició original, donat que havien estat molt malmeses per les reformes al llarg dels segles i, mancaven totalment, les plantes altes de l'edificació. La porta actual d'entrada és del segle XIX, ja que l'anterior va quedar tapiada al fer l'ampliació de l'església del Roser (SOLER, 1985) Els elements de fusteria de la porta presenten un forrellat amb un interessant treball de forja amb decoració popular.</p>	08274-18	C/ Major, s/n	<p>Respecte del castell la primera notícia que posseïm de Sorisa es un document datat el 993 (11 calendes de juliol de l'any 6 del regnat d'Hug), quan Ramon , comte i marqués fill de Borrell, comte, ven al prevere Miró un alou situat al comtat de Manresa, en el castell de Godmare (Callús) o en el castell de Súria o en el seu terme. L'escriptura nomena, en l'afrontació de l'alou, la vil·la Solariolos (Cererols, agregat de Súria) (REGUANT, 1988). Podem suposar que aquesta contrada, zona força clau de la frontera, devia ésser ben fortificada i la principal funcionalitat del castell va ser ja en el segle X la de protegir la ruta que unia Manresa i Cardona, ja que es troba justament a mig camí de les dues poblacions. En aquest sentit la torre de la Pobla, servia també per comunicar el castell de Súria amb el de Sant Mateu, sense que la visió directa entre ambdós podés ser interceptada (SITJES, 1988), cal tenir present però que la troballa d'altres torres al llarg del present inventari, relativitza aquesta teoria, força afermada a la bibliografia. Guifré II de Cerdanya prestà jurament de fidelitat a la comtessa Ermessenda de Barcelona entre 1018 i 1023. Aquest darrer any la senyora feudal Ermessenda, empenyorà, entre d'altres, el castell de Súria al seu fill, Berenguer Ramon I de Barcelona. El feudatari comtal era la família Cardona, la qual el subinfeudà a diverses famílies com els Calders, Odena, Rocafort, etc.. La castlania la detentava al segle XI, una família nomenada Súria (AUTORS DIVERSOS, 1984). L'any 1105 Ramon de Calders deixa el castell de Súria, a la seva dona Guisla, i un cop morta aquesta, el castell passa al seu fill més petit, Bertran (REGUANT, 1988), altres parlen d'un testament fet el mateix any, per Guillem, marit de Guia o Guília, en el qual el testador disposa a favor de la seva esposa - filla d'Ermessendis, vescomtessa de Cardona - els castells de Segur, Calonge, Fals, Castellfollit del Boix i Súria, 'per mentre ella visqui, i, a la seva mort, siguin pels fills'. D'aquesta manera, Bertran, el fill menor, tindrà el castell de Súria amb els seus termes, d'entre altres possessions derivades de la propietat dels llocs anteriors (CATALÀ I ROCA et al., 1991). L'any 1196 apareix el castell al testament de Ramon d'Odena, el qual el deixa al seu fill, el tenia pel vescomte de Cardona. La vinculació de la família Odena continuarà durant el segle XIII, segons es pot veure en diversos documents (REGUANT, 1988). El 4 de maig de 1317, Berenguer d'Odena senyor del castell de Súria ven el castell amb totes les seves cases, fortaleses, masies, feus, feudataris, domini directe i jurisdiccions civil i criminal, etc. a Ramon, vescomte de Cardona (REGUANT, 1988). L'onze de maig de 1320 Arnau Ça Claperosa, rector de Súria, ven unes cases al vescomte de Cardona, Ramon Folc, i aquest aprofita les pedres d'una d'aquestes per a reformar el castell (REGUANT, 1988). El 1320 Jaume II va vendre al vescomte de Cardona la jurisdicció de Súria i el 1322, Ramon Folc de Cardona paga a l'hereu de Jaume II per la venda, d'entre altres llocs, del castell de Súria (REGUANT, 1988). La possessió va ser disputada els anys següents, finalitzant amb la recuperació del castell pel comtat de Cardona, el 3 de desembre de 1375 (REGUANT, 1988). El 1468 el castlà és Maties Fontcalda (REGUANT, 1988). El castell de Súria va tenir castlà fins el segle XVIII, així el 1672 se sap que mor Josep Tries, castlà de Súria, el qual havia comprat la castlania a l'església del Miracle a qui retorna per testament (REGUANT, 1988).</p>	41.8350448,1.7518130	396360	4632214		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67061-20210421142258.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67061-20210421135643.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67061-20210421141239.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	BCIN	National Monument Record	Defensa	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		Tingué un paper militar destacat en les guerres carlines i fou remodelat i consolidat. Des d'aleshores quedà definida la seva actual aparença de planta quadrada. L'evolució morfològica de l'enclavament devia ser més o menys la següent: una primitiva torre de vigilància, tal vegada corresponent amb la torre interior del homenatge, que equivaldria a una guàrdia, tipològicament de planta rectangular i de petit volum, i que podria datar-se en els segles XII-XIII. Els segles següents, en que com ja s'ha vist, va ser residència de diferents senyors o castlans, essent administrat més tard per delegats dels ducs de Cardona o castlans, el castell segurament va patir diversos canvis estructurals que el van engrandir (aquestes intervencions deuen correspondre als segles XIV-XV, segons referències tipològiques visibles) fins que en època de les guerres carlines, se sap amb certesa que va ser remodelat i fortificat donant-li l'aspecte més semblant a l'actual, aixecant murs, obrint espitlleres i convertint la seva planta de rectangular a quadrada. Des del segle XVIII fins a la seva darrera restauració, l'edifici va tenir diferents usos: escola, calabós i altres serveis municipals. Així, dins dels seus murs es van desenvolupar activitats pròpies del camp de l'ensenyament probablement des del 1790 i amb seguretat durant la segona meitat del segle XIX i la primera dècada del XX . Fins el 1915 va acollir unes escoles i també una congregació religiosa i els jutjats. El 1854 s'instal·len a Súria les Germanes Servites, a instància del rector Sebastià Obradors i de Maurici Quinquer. Es dedicaven a la cura dels malalts i a l'ensenyament de les noies. El 1857 s'integraren a la congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata que, a Vic, acabava de fundar el P. Coll. Aquestes religioses encara devien ocupar el castell, quan Teodor Creus escriu el relat del seu viatge al maig de 1885 per Súria, dient que es veu enlairat '(...) una espècie de castell quadrat, ab una torre, que tenen traces de haver servit molt modernament (amb la seva funció militar, s'entén), puig se veu encara en aquesta lo pal que sostenia la bandera' (..). El 1892, la comunitat estrenà casa pròpia; fins aleshores habitaven al castell. Encara avui tenen un convent a Súria i es dediquen a l'ensenyament (REGUANT, 1988). El 1893 el mestre Salvador Vancell ven el castell , on hi encara hi ha les escoles públiques, a l'Ajuntament (REGUANT, 1997). El 1907 encara hi ha escola de nens i el 1909 hi ha oficines del Jutjat (REGUANT, 1997). El 1910 l'Ajuntament concedeix una subvenció i cedeix el castell a les Germanes de la Caritat que arriben a Súria a tenir cura dels malalts. L'edifici devia estar en molt males condicions doncs aquestes religioses se'n van anar i l'Ajuntament lloga, en un altre lloc, una habitació de manera provisional, el gener del 1911 (REGUANT, 1997). A partir de l'any 1981 es van començar les tasques de restauració del castell, dutes a terme pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, millorant les parts antigues conservades i construint les noves amb diferents materials, recobrint el conjunt amb una coberta de vidre. Actualment serveix com a sala d'exposicions i seu d'actes públics i culturals.	94\|98\|85	45	1.1	1771	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67158	La Llanterna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llanterna	<p>PUIG I RAFART, Pere (1989) Programa d'actes dels 100 anys de la Societat Coral La Llanterna 1889-1989 , La Llanterna. PULIDO, Sílvia; GALERA, Cristina (1999) La Llanterna. Fundada l'any 1889, Treball mecanografiat</p>	XIX-XX		<p>L'estructura d'aquesta associació de caire musical, es composa d'un president, un vice-president, un secretari, un vice-secretari, un caixer, dos vocals i els socis, que segons els estatuts, poden ser de cant, de número, protectors i honorífics. Actualment l'entitat té tres estendards. El més antic és de 1894, el segon és del 1964, fet amb motiu del 75 aniversari, on es veu com un miner i un pagès es donen la mà, i el tercer es un banderí. Aquest darrer, més petit, de color verd, amb la llegenda 'S.C. La Llanterna, Súria 1983'. Existeixen tres llibres d'actes, dels quals no s'ha pogut accedir al primer i tercer. El segon té com a dates límit el 24 de setembre de 1925 a octubre de 1983. A més la societat compta amb una col·lecció de medalles, plaques, copes i fotografies que han anat aplegant al llarg de la seva història. A la societat es conserva el model en terracuita del monument a Clavé.</p>	08274-115	C/ Domènec Quinquer, 25 08260-SÚRIA	<p>L'any 1889, un grup de suriencs afeccionats al cant, van formar una agrupació que denominaren 'El Barreló', sobrenom d'un de la colla, i tots els dies festius es trobaven al cafè el Gresol, del C/ Sant Jaume 31 1er. El 1890 canvien el nom i es constitueixen en societat sota el nom de 'La Llanterna' rememorant així la famosa dita 'Si aneu a Súria, porteu llanterna'. L'any 1894, Josep Gallart, de cal Calaf, vocal i diputat a les Corts, lliurà a la coral un nou estendard brodat per les seves dues filles, per a suplir el petit pendó que es portava fins el moment, això va succeir per les caramelles de la Pasqua d'aquell any. L'any següent, la societat ingressa a la Federació de Cors de Clavé. Un aspecte a tenir en conta sobre l'associació, és la existència en el seu si d'uns petits serveis d'assistència sanitària, ja que d'entre moltes de les seves activitats, la societat va fundar l'any 1911, una 'mútua d'enfermetat' pels seus socis, que perdurà fins el 1938. El 25 de juliol de 1925 es va inaugurar el Monument a Clavé, que fou un dels primers de tot Catalunya. El setembre d'aquell any es va fundar una escola nocturna per als socis i els seus fills, dirigida per l'administratiu de les mines Sr. Narcís Castells. Durant la Guerra Civil, la societat va participar en festivals benèfics per als hospitals de sang. Desprès de la guerra, es van reprendre les activitats l'any 1948, amb una excursió en la que el dinar per als 128 assistents va ser fet pel soci Sr. Francesc Cuadrench i Trulls. L'any 1964 es va celebrar el 75 aniversari, estrenant-se un nou estendard, costejat totalment per l'entitat. Es va fer una trobada a la que van assistir 10 societats claverianes del Bages i Berguedà i 22 estendards de corals de tot Catalunya. També s'homenatjà els 12 socis més antics. El maig de 1966 la Llanterna va proposa a l'Ajuntament que s'homenatgés el Sr. Salvador Perarnau. L'any 1974 van participar en l a 'Embajada Artístico - Cultural Catalana' patrocinada pel Ministerio de Información y Turismo actuant a Andalusia i Alacant. . El 1975 la societat va organitzar la Festa Major de Súria i el 50 aniversari de l'erecció del Monument a Clavé. Cal remarcar que sempre ha cantat a les Caramelles, a més d'haver participat en les trobades dels cors de Clavé a Catalunya i fora d'ella. Amb motiu del centenari, amb lletra de Pere Pons i música de Ricard Viladesau, es va estrenar una sardana com a homenatge que l'agrupació sardanista de Súria va oferir el dia 29 d'octubre de 1989, durant els actes del ' XVIII Aplec de la Sardana', amb intervenció de la coral 'Bell Repòs' i la cobla 'La Principal de la Bisbal' (PULIDO, GALERA, 1999).</p>	41.8297800,1.7509700	396282	4631631	1889	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67158-foto-08274-115-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Privada	Cultural				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo			98	62	4.4		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67167	Trull de cal Planés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-planes	<p>CALDERS (1996) Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, Calders, Ajuntament de Calders.</p>	XIX		<p>Edificació exempta de planta poligonal a dos nivells. Al seu interior es conserva tot un conjunt d'elements, eines i construccions auxiliars relacionats amb la molturació de les olives i l'extracció de l'oli, com per exemple: base i moles còniques d'un molí de sang, conduccions de l'oli cap a la bassa de decantació, premsa de fusta amb cargol de ferro i base de pedra, un fogonet amb xemeneia i una caldera de coure on s'escalfava l'aigua del molí, cofins d'espart, barret de fusta, morralles o ulleres per l'ase, cassó de coure per a transvasar l'oli i una pala de fusta per a compactar la pasta d'oliva a les moles. Al seu voltant es conserven altres elements no relacionats amb aquesta petita indústria com una gramaera o banc de destriar el cànem o el lli, una mulassa, etc.</p>	08274-124	Les cases del Samuntà	<p>Al segle XVIII era relativament important en Súria el cultiu de les oliveres. En un escrit datat el 1780 del rector de la parròquia es pot llegir '(En) la villa de Sn. Cristóval de Suria (..) se cogen (..) de vino 3600 cargas, 50 de Azeite y 30 quintales de cáñamo'. Segons informació del propietari, Sr. Isidre Suades, aquest molí cal datar-lo cap el 1890. Recordava, així mateix, que va estar en actiu fins el 1936, quan es va tancar per causa de la guerra i, posteriorment, cap els anys 1950 va tornar a funcionar fins la dècada de 1960. A més de l'oli, el residu en forma de 'morques' es feia servir amb l'afegit de sosa per a obtenir sabó.</p>	41.8568268,1.7521196	396421	4634633		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527174938.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527180607.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527190820.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural			BCIL	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo			98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67205	Fons Josep Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-josep-coll	<p>MASSANA I PORTELLA, Josep (1996) Rècords i records. 1943-1973: 30 anys d'esport a Súria. S.Ll.: Arts Gràfiques Rodergas, S.A. REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p>	XX	Necessita millorar les condicions de conservació	<p>Conjunt de plaques, trofeus i fotografies, d'aquest atleta surienc que fou campió d'Espanya en la dècada de 1950, i que es conserven en caixes de cartró a les dependències de l'edifici de l'Ajuntament</p>	08274-162	C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA	<p>És l'atleta més de renom de Súria i el primer que va destacar fora de l'àmbit local. Va ser campió d'Espanya de 'Cross' el 1948 i, per aquest fet, designat per a participar a les Olimpíades de Londres, encara que no va poder assistir a causa d'una lesió. El 1950 va guanyar també el campionat de Catalunya de 'Cross'. Va ser també guanyador de la 'Jean Bouin' i va formar part del R.C.D. Español. El 1951 es classificà en sisè lloc a la cursa de Sant Silvestre a Rio de Janeiro i el 1952 va ser cinquè. L'any 1951 al campionat d'Espanya d'atletisme en pista, celebrat a Montjuïc, va rebaixar el seu propi 'record' en la distància de 5.000 metres, que havia establert feia onze dies i el de 10.000 metres. Per la qual cosa el 1952 se li va atorgar la medalla de bronze al mèrit esportiu per part de l'Ajuntament de Barcelona (REGUANT, 1997).</p>	41.8310403,1.7543168	396562	4631767		08274	Súria	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-foto-08274-162-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-20210714143803.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Cultural				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo			98	53	2.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
89809	Pont ferroviari de Fusteret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ferroviari-de-fusteret		XIX		<p>Pont situat al veïnat del Fusteret, que permet el desaiguat del torrent de Camprubí sota la via del tren. Es tracta d'una construcció oberta als dos costats amb arcs de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre. L'interior és coberta amb volta de canó que descansa sobre els murs laterals de pedra escairada disposada en filades. El terra està pavimentat amb lloses.</p>	08274-267	Veïnat de Fusteret		41.8181300,1.7619900	397179	4630324		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89809-20210504112255.jpg		Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
89813	Resclosa i rec d'Antius	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-dantius		XIX-XX		<p>La resclosa està situada al riu Cardener, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.</p>	08274-271	Riu Cardener	<p>La resclosa d'Antius proveïa d'aigua la colònia tèxtil d'Antius, situada aigües avall (ja en terme de Callús).</p>	41.8112200,1.7599500	396998	4629560		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89813-20210504131044.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89813-20210504131101.jpg		Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
89814	Rec de Cal Jover	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-cal-jover	<p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria-Necròpoli de cal Banyes-Cal Jové-Coaner-Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral de Joan Santaya (juny de 2000)</p>	XIX-XX		<p>Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet conduir l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de llevant. La resclosa i l'inici estan en terme municipal de Sant Mateu de Bages. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.</p>	08274-272	Riu Cardener	<p>El rec proveïa d'aigua la colònia tèxtil de Cal Jover. La fàbrica es va construir entre els anys 1872 i 1876, sobre un terreny dit 'el pas de la Riera'. En els seus inicis la fàbrica es dedicava a filats de cotó. Quan va tenir lloc la epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren, entre d'altres, Bonaventura Jover, amo de cal Jover, fàbrica successora de 'La Gelidense' (REGUANT, 1988). Des del 1890, a més de filats es feien retorç de cotó. El 1897-1898 l'empresa era propietat dels germans Jover Gabarró, que importaven cotó d'Egipte i els Estat Units (REGUANT, 1997). El 1907 aquesta indústria tèxtil tenia instal·lats 7.000 fusos i comptava amb una plantilla de 300 treballadors. Va ser la fàbrica menys afectada per l'aiguat d'aquell any (REGUANT, 1997). El 1916, el propietari era Bonaventura Jover i Mota, de Barcelona, que la va fer funcionar fins al 1924, obrint-se l'any següent amb el nom de Filatures Labor, fins a l'actualitat (REGUANT, 1988) En aquella època a Súria feien la filatura, a Barcelona el tint i a Vilassar de Mar el bobinat . Durant la guerra civil del 1936 va ser mort, afusellat, el a les hores director de la fàbrica de cal Jover (REGUANT, 1988). El següent director va manar fer una tanca de filferro al voltant de la fàbrica, però al cap de dos anys va ser acomiadat acusat de quedar-se diners. L'any 1941 el director va ser Isidre Roca, fill del que va ser mort durant la Guerra. Filatures Labor és la única fàbrica tèxtil de Súria que encara segueix en funcionament. A la dècada del 1940, a la Festa Major de Súria era costum fer sardanes a la tarda a cal Jover (REGUANT, 1997). El patró de la fàbrica era Sant Antoni Maria Claret, fent-se aquell dia un partit de futbol entre Filatures Labor i Suriatex, seguit d'una costellada, deixant-se de celebrar la festa els anys 1968-1970. L'any 1974 es constitueix Belfil SA i es comença a tenyir el fil a la fàbrica de Súria. La producció actual és la següent: fil en cru (Filatures Labor) i fil de cosir (Belfil). Es realitza aquí, avui dia, tot el procés vertical, passant de la floca fins el producte embalat. Actualment la matèria primera és el cotó egipci i fibres sintètiques.</p>	41.8320400,1.7402200	395393	4631895		08274	Súria	Fàcil	Bo				Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural				2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.				49	1.5		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67054	Dites i corrandes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-corrandes-1	<p>GRIERA, Antoni (1974) La Casa catalana. Barcelona: Edicions Polígrafa, S.A.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993-1994) Obra del cançoner popular de Catalunya. Materials. Volum IV. Fascicles I i II. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>Informació oral: JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990; JAUME GUILÀ I CASTELLÀ (02.2000); JOSEP PERAMIQUEL I CORDÓ (02.2000), ELVIRA FÍGULS FELIU (12.05.2000).</p>	XIX-XX	Estan publicades	<p>Hi ha diverses corrandes recollides per tradició oral, que han de datar-se cap a finals del segle XIX i, especialment, a inicis del XX. CORRANDA 1 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó). CORRANDA 2 'Si aneu a Súria / porteu llanterna / que el qui governa / diu que no hi veu' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó) CORRANDA 3 'La gent de Súria quina sort teniu / que del Lladó Arpa / ja us en despediu // L'acompanyen / Mallet i Quinquer / i el segueix al darrera / tot un cargol Bover' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó) CORRANDA 4 'El cap pelat plora / perquè se li ha acabat / el menjar les sopes / de l'autoritat // Manté la dona borratxa / tot fent el gandul / i el dissabte en cobra / en cobra del consum // No hi volem cap / que sigui dels assessinos / no n'hi volem cap / que sigui del cap pelat', . (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó). CORRANDA 5. Una altra corranda que sembla que es cantava cap els anys '20 del segle XX (encara que relata fets d'inicis del segle XIX) deia així 'Vosaltres de Súria, gran dita en teniu, que del Cabrinetti, ja se'n despediu./ Una brigada, vuitanta cavalls i dinou mil duros. Minyons, endavant!' ( Informació de JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990) Rossend Serra i Pagès, els anys 1920 va recollir dues versions d'aquesta mateixa corranda, pràcticament idèntiques entre elles. El text d'ambdues és el següent: 'Vosaltres de Súria / gran ditxa teniu / que d'En Cabrinetti (bis) / (...) /. Bé us en despediu' (MASSOT, 1994: 673-674-685). També, dins del marc de la tradició oral, s'han trobat alguns altres materials d'interès, com els referents als jocs infantils, així se'ns han ofert els següents embarbussaments (Informació oral d'Elvira Figuls i Feliu): CORRANDA 6 'Una gallina xica, pellerica, camatorta i eixerida va tenir set polls xics, pellerics, camatorts i eixerits. Com que la gallina era xica, pellerica, camatorta i eixerida, els set polls van ser xics, pellerics, camatorts i eixerits' (S'usava per saltar a la corda com per fer de traballengües).</p>	08274-11		<p>CORRANDA 2. Segons una tradició, en el temps que tots els pobles instal·laven el seu enllumenat públic, Súria es va endarrerir, de manera que estaven sempre a les fosques. Aprofitant la dita popular, fa un temps els Fadrinets del Poble Vell elaboraren uns fanalets de cartró amb la dita (PIÑERO, TOMASA, 1998). La dita ha de ser anterior a l'any 1913, data d'inauguració de l'enllumenat (SOLER, 1985). CORRANDA 3, Josep Lladó i Arpa va ser alcalde des de l'1 de gener de 1902.El 1927 era caporal de districte del Sometent. Domènec Quinquer era regidor (a la Guerra Civil el comitè de Milícies Antifeixistes es va incautar la casa del metge Quinquer). Domènec Bover era el secretari de l'Ajuntament (REGUANT, 1997). CORRANDA 4, sembla ser que el 'cap pelat' fa referència a l'alcalde Mallet i els 'assassinos', és una referència a la mort del 'noi viudu' pels burots. CORRANDA 5 Sembla ser que explica que a Súria van fer presoner el general, els cavalls i el diner a la Guerra del Francés de 1808-1812 ( La informació és de JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990) Rossend Serra i Pagès, els anys 1920 va recollir dues versions d'aquesta mateixa corranda, pràcticament idèntiques entre elles. (MASSOT, 1994: 673-674-685)</p>	41.8310400,1.7541200	396546	4631767		08274	Súria	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Lúdic				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		CORRANDA 7 'Tres triques, tres troques menjaven garrofes, les potes del ruc, catatric-catatruc'.// DITES DE SÚRIA. Una referència a Costafreda es recull a la següent expressió: 'Sembla que t'ho han llençat de Costafreda estant', referit al fet de posar-se un vestit arrugat. 'Fer com els de Cererols, que es mengen el tall abans que les cols'. 'Sembla la carretera de Balsareny', quant es parla de moltes corbes. 'T'ha anat com un badall de griva', referint-se a que una cosa ha anat molt justa. Algunes altres dites han sigut publicades com a recollides en Súria, així: 'Si escremelles bé el llum faràs millor repunt' (GRIERA, 1974) o 'Súria somriu entremig de les muntanyes i mirant de cara al riu' (SOLER, 1985). A Vilafranca es recull una cançó procedent de Súria, dintre del concurs 'Bressol de Catalunya' organitzat per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Recull de Mn. Josep Maideu de l'any 1924) (MASSOT, 1994). GRIERA va recollir a Súria cap a la dècada de 1920, un munt de dites relacionades amb el celler: 'El calent arruïna molta gent', 'Qui té el celler descuidat, té una part de vi llençat', 'Si tens el celler tancat, hauràs posat cascavell al gat', 'Si tens el celler humit sovint beuràs el vi florit', 'El celler ple dóna alegria i si es buit molt amoïna', 'Si el celler s'omple, la bossa sona'. // Dins el camp de cançons curtes i romanços, es va recollir a Súria cap a la dècada del 1930 la molt coneguda cançó de divertiment infantil, que diu així: CANÇÓ 1 'Olles, olles de vi blanc / totes són plenes de fang, /de fang i de maduixa; / tira de la caduixa, / qui la girarà / la (tal) ... serà.' (GRIERA, 1974).		61	4.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67055	Llegendari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendari-0	<p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener-Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona.</p> <p>CALLEJO, Jesús (1994) Duendes, Madrid, EDAF, CALLEJO, Jesús (1996) Gnomos, Madrid, EDAF.</p> <p>CASANOVA, Joan; CREUS, Joan. (1998). 'Els petits éssers fantàstics: Inventari i recerca sobre l'origen del llegendari'. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 13, Novembre 1998, p. 140-143. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CLIMENT, Ramon (1973) 'El setge' Suria. Semanario de información Local, Núm. 1,121, pp. 1-2, Dia 06.10.1973, Manresa, Red Catalana de Prensa.</p> <p>GRIERA, Antoni (1935-1947) Tresor de la Llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, Barcelona, Edicions Catalunya.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>MARTÍN, C. et al. (1996) Llegendes i cantalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Manresa: Angle Editorial.</p>			<p>LLEGENDA DEL MIG MÓN. Hi ha diverses versions, però la creença més explicada actualment consisteix en que Deu comença a crear el món en aquest punt i quan acabà, uní en aquest indret tots dos extrems i el que es veu és la cicatriu d'aquesta unió (MARTIN et alií, 1996). LLEGENDA DE L'ORIGEN DE SÚRIA. Súria fou fundada pels moros que l'anomenaven Sória, i era regida per un rei. Passats molts anys, quan els moros ja havien estat foragitats, un surienc caigué presoner a Moreria. Quan el rei va assabentar-se que era de Súria, li digué que ell també ho era i que els cristians li havien usurpat el reialme. Li donà llibertat amb la condició que a Súria, al lloc on li va indicar, cerqués un document que acreditava el seu domini damunt la població. Tornat el presoner a Súria, cercà el document endebades. CASTELLANO, MASSANA, REGUANT, 1983). LLEGENDA DEL GORG DE L'OLLA . Al gorg de l'Olla anaven a cercar l'aigua per a us domèstic la gent que vivia a cal Banyes, però hi hagué una greu sequera que es perllongà durant set anys, durant els quals la única possibilitat d'obtenir aigua era llençant al clot una olla amb una corda, perquè arribés al fons, d'aquí segons la veu popular ve el seu nom (LOSADA, 2000). LLEGENDA DEL TOLL DELS ENCANTATS a la riera d'Hortons. El nom sembla provenir d'una llegenda que diu que se senten veus a l'apropar-se. Diuen que una vegada fa molts anys, va anar a aquest toll un pescador i, sembla ser, que quan va tirar la canya una veu li va dir 'Tira la canya que tiraràs, que amb la canya no em pescaràs', l'home tot estranyat va pescar un peix i quan l'anava a posar al foc, va sentir les mateixes paraules que quant estava al toll pescant (LOSADA, 2000). PETJADES DEL CAVALL DE SANT JAUME, Són molt nombroses les pedres que s'assenyalen com haver passat pel seu damunt el cavall de Sant Jordi o del rei en Jaume, i s'hi veuen els forats on la bèstia, i segons la tradició popular, en passar-hi deixà la petjada, que no són altra cosa que unes cavitats d'origen geològic de formes més o menys arrodonides, en les quals el poble vol veure el cop de pota de la bèstia (AMADES, 1929). PRESÈNCIA D'ÈSSERS FANTÀSTICS I DE CAIRE DIABÒLIC De la creença en aquests éssers també hi ha constància a Súria. De tot un conjunt estudiats a la bibliografia científica i classificats per Casanova i Creus (CASANOVA, CREUS, 1998) es coneixen al Bages per exemple, indicis de menairons. Lamentablement aquestes creences no han estat ben estudiades a Súria. En el transcurs del treball de camp dut a terme en aquest inventari s'ha detectat encara la creença. En aquest sentit, una informació oral parla de la visió a la casa del Muntet cap als anys 1920 d'un personatge 'baix i obscur que es va posar als peus del llit de dues nenes, però que es va esvair en el moment en que el seu pare va entrar a l'habitació. La mateixa informant, parla també d'una altra història a la mateixa casa: 'un dia (dins dels molts que passava alguna cosa estranya) en un llit on hi havia quatre nenes es veien nou peus'. A més, es tradició l'existència d'un llibre amb receptes i conjurs de caràcter sanador, encara que no se sap res sobre aquest particular (Informació proporcionada pel Sr. Eduard Zomeño, decembre de 1999). Resulta d'interès el fet de la recopilació duta a terme a Súria, en un treball de camp realitzat cap a la dècada de 1930. En aquest estudi va ser advertida la presencia de 'familians', o sigui, diables ficats a la llar o mals esperits (GRIERA, 1935-1947: V, 28). Lamentablement no se sap res més sobre informacions complementaries relatives a aspectes d'interès per a la catalogació d'aquestes entitats fantàstiques, com poden ser les seves obres o proeses, comportaments, capacitats, la manera de deslliurar-se'n, la seva rondallística, etc.</p>	08274-12			41.8310400,1.7541200	396546	4631767		08274	Súria	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Lúdic				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		LLEGENDA DEL PLA DE PINYERS. En aquest lloc existeix la tradició oral de que una estela vertical marcava la situació d'un tresor (Informació oral d'Isidre Suades). LLEGENDA DE L'ERA DE LES BRUIXES, Lloc on no creix res, situat prop de les cases del Samuntà. Deien que era el lloc on sortien les bruixes per la nit. LLEGENDA DE LES MONEDES DE SANT SALVADOR DEL QUER. Ramon Giró, un antic fuster d'ofici, fou qui construí la fàbrica i colònia del Fusteret. La llegenda indica que un surienc presoner dels carlins va indicar per carta a la seva família el lloc on havia amagat unes monedes d'or que havien de servir per a pagar un rescat per alliberar-lo. Com que els parents no sabien llegir li van ensenyar la carta a Ramon Giró (el Fusteret) qui va enganyar a la família apoderant-se del tresoret, amagat al camí de l'ermita de Sant Salvador del Quer (REGUANT, 1997). De tota manera, la llegenda no sembla versemblant si tenim en compte que la tercera guerra carlina a la que es fa referència, va començar el 1872 i ja l'any anterior, o sigui, el l 1871 es van autoritzar dues preses amb els seus salts d'aigua, que mourien la seva fàbrica, en funcionament l'any següent (REGUANT, 1997). Una altra història oral relacionada amb la família Giró i monedes, consisteix en que cap a la dècada de 1940, els Giró, de cal Fusteret, al barri de Sant Jaume, van llençar al riu un matalàs vell, fet de fulles de blat de moro. La canalla del barri va rescatar-lo, el va obrir i va trobar algunes monedes d'or, les quals van fer servir per a fer-les saltar sobre l'aigua del riu (Informació oral cal Gal) LLEGENDA DEL MORO ENTERRAT Els cristians estaven defensant el castell, quant els cristians varen aconseguir trencar el setge i en la fugida, a les Cabanasses, va caure el cavall amb el cabdill àrab i van morir, enterrant-se ambdós al mateix lloc. La llegenda diu que en aquest lloc va sortir un gros oliver, que cada tardor donava mitja quartera d'olives d'un color verd vermellós que eren els colors del vestit i la capa que portaven el moro i el cavall (CLIMENT, 1973) LLEGENDA DE TORREMALÚS. Torremalús era un hostal on s'hostatjaven viatgers i traginers i es comentava que alguns d'ells havien desaparegut misteriosament. Un dia es va allotjar un jove que portava forces diners i la criada el va advertir de que si s'hi quedava el matarien per robar-los-hi. Sembla ser que eren els amos els autors de les desaparicions deixant caure un gran pes al llit on dormien els viatgers. La criada li va demanar que l'ajudés a escapar-se i així se salvarien tots dos. (MARTÍN et alií, 1996).		61	4.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67098	Ball de Cascavells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-4	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, A.; PERAMIQUEL COLS, J. (2000) Caramelles de Súria. Programa, Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p>			<p>Es tracta d'un ball popular en el que els seus participants porten unes turmells plenes de cascavells - en aquest cas a les cames- que sonen mentre els dansaires es mouen, fent-los sonar a vegades violentament . Es considera una al·legoria de la lluita i la victòria del soldat . Els instruments que animen la dansa són el flabiol, el tamborí i el sac de gemecs. Es tracta d'un dels elements més interessants de les caramelles de Súria. El grup del Tro Gross és l'encarregat de fer aquesta dansa.</p>	08274-55		<p>Aquest ball ha estat molt popular a la Catalunya septentrional i al Bages. En aquesta última comarca ha estat la dansa pròpiament caramellaire. No es conec la data del seu inici, encara que ja apareix documentada el 1481 a Barcelona amb motiu de l'entrada de la reina Isabel de Castella. A l'Arxiu de Manresa es troba un document de l'any 1594, en que es fa referència al que es feia per acompanyar les caramelles. A l'escrit es parla d'uns individus que anaven la nit del dissabte de Rams per les cases de la parròquia, un cantant, un altre sonant el llagut (?), la flauta i el tamborí, un altre amb cornamusa, i dos ballant amb els cascavells 'demanant caramelles i aplegant ous i lo que els volien donar per a menjar' (..).</p>	41.8310400,1.7541200	396546	4631767		08274	Súria	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo				62	4.4		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67101	El Tro Gros	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tro-gros	<p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p>			<p>És una associació iniciada el 1875, que treballa en l'àmbit de l'animació al carrer, per mig de dues línies fonamentals, per un costat mitjançant les galejades de trabucaires i, per altre costat, amb les ballades de ball de cascavells. Tant en un cas com en l'altre es tracta d'elements tradicionals festius. El primer, relacionat amb els elements d'armes de foc típics del segle XIX, mentre que el ball de cascavells arrenca, com a mínim, del segle XVI, constituint un dels elements més tradicionals de la celebració de les caramelles. .Els trabucaires actuen per les celebracions del cicle festiu. Aquest any van fer una galejada per Sant Sebastià, ara bé la seva actuació principal és per la Pasqua i, en concret, a les caramelles. Durant tot el matí no deixen reposar els trabucs, recordant el terrabastall que, antigament, es feia del toc d'al·leluia del dissabte de Glòria. D'altra banda, també participen en altres animacions de caire festiu d'arreu de Catalunya. De fet es pot dir que el Tro Gros és el grup que ha mantingut viva la dansa del ball de cascavells.</p>	08274-58	Ctra. de Sant Salvador, 99 1er. 1a. 08260-SÚRIA	<p>S'atribueix l'origen dels trabucaires, situat cronològicament a mitjans del segle XIX, als combatents que un cop acabades les guerres carlines van quedar escampats en masos rurals, que es van anar afegint, a poc a poc a les festes de caire rural que es celebraven, com la de la verema o el batre. Més tard, pel volt del 1845 aquests trabucaires s'incorporaren a la processó de Corpus i les Caramelles. Les primeres notícies segures de la colla de trabucaires de Súria daten de l'any 1875. Els trabucaires del 'Tro-Gros', era un grup de tretze tiradors. Una altra notícia antiga és de l'any 1929, quan van tenir una topada amb els trabucaires de Palà de Torroella, per veure qui podia més i en la que va haver d'intervenir la Guàrdia Civil, encara que tot va acabar al bar (REGUANT, 1997). Varen plegar l'any 1954, a causa d'un desgraciat accident en que morí un espectador, però a partir de l'any 1975 es van tornar a organitzar, fins a la data (REGUANT, 1988; 1997).</p>	41.8310400,1.7541200	396546	4631767		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67101-foto-08274-58-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67101-foto-08274-58-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Privada	Lúdic			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo			98	2116	4.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67137	Festa de Sant Sebastià / El Vot del Poble	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-el-vot-del-poble	<p>FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristofol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p>	XIX-XX	És la festa més important de l'hivern a Súria	<p>Un fet destacat en la història de Súria és l'epidèmia de còlera de l'any 1885, especialment per la seva importància simbòlica, ja que ha quedat fixada en la memòria popular. Va morir prop del 10% de la població. Aquest episodi va ser l'origen del Vot de poble en honor de Sant Sebastià, que encara es celebra. Els fets han passat a formar part de la memòria col·lectiva dels suriencs per la seva gran força simbòlica, ja que es relacionen amb la mort i la supervivència com a col·lectivitat (PIÑERO, TOMASA, 1998). Amb la festa de Sant Sebastià s'inicia el cicle festiu a Súria i s'ha convertit en una Festa Major d'hivern, amb clar predomini d'actes culturals i festius. Els actes de l'any 2000 van durar des del dissabte 15 de gener fins el diumenge 23 de gener. El programa va incloure en l'àmbit d'esport una 'Tirada esportiva internacional en armes neumàtiques' i els 'Jocs d'atletisme escolar', en l'àmbit de la cultura dues exposicions: 'Imatges d'un riu industrial, el Cardener de Callús a Cardona', amb la presentació del llibre del mateix títol i 'Obres de l'Associació d'Artistes de Súria', dues conferències sobre 'el Maquis' i 'Súria a l'Aconcagua 2001', un concert i la representació d'una obra de teatre. En l'àmbit de l'animació al carrer, va haver-hi (el mateix dia de Sant Sebastià) una galejada a càrrec dels trabucaires del Tro Gros, la instal·lació d'un 'Juguimòbil' a la plaça de Sant Joan i un 'Cercavila' amb elements folklòrics locals i el grup Xarop de Canya. En l'àmbit religiós es fa una celebració eucarística concelebrada i cantada, durant la qual es renova el Vot del Poble. El mateix dia de Sant Sebastià es va demanar al veïnat que posessin senyeres als balcons. A més, s' edita un programa d'actes, a l'igual que tots els anys.</p>	08274-94		<p>Els fets històrics en que va tenir origen aquest vot son els següents: des del 5 de setembre fins el 21 d'octubre de 1885 tingué lloc una forta epidèmia de còlera que va assolar Súria amb el resultat de més de vuitanta morts, en aquest espai de temps. El dia 10 de setembre es va produir la primera defunció, Anton Farriols i Ribolleda. Després de sis morts, el dia 13 l'Ajuntament va destinar 804 pessetes per auxiliar els malalts pobres. No fou fins al dia 30 en què es formà una comissió amb el rector, Jaume Soler, l'alcalde, Joan Santamaría i el jutge, Pau Bransuela, per distribuir el socors als necessitats. També ordenaren, com a mesura higiènica, que es traguessin de dins la vila els porcs i acordaren destinar grans quantitats de sofre per desinfectar les cases i els carrers. Ja havien mort 53 persones. Al costat de les tres primeres autoritats, es nomenà una junta per recollir i administrar les almoines donades en auxili dels malalts. Aquesta junta era formada per Ignasi Guilà, paleta, Josep Giró, muntador; Maria Pujol, vídua de Francesc Cuadrench, hostaler; Ramon Sañas, sastre; Teresa Simón, vídua de Celdoni Mateu, espardenyer; Josep Guillemí, Francesc Fàbrega, Tomàs Castelló, Cristòfol Torras i Joan Canudas. El dia 4 d'octubre, quan els morts ja eren 66, visità la vila el governador A. González Solesio, juntament amb el president de la Diputació, Manuel Planas i Casals i els diputats provincials Rosselló, Mascaró i Tort i Martorell, així com el diputat a Madrid, Rocafort. El dia 11 d'octubre el còlera no minvava, però en sessió celebrada a l'ajuntament s'acordà donar el nom de A. González Solesio al carrer que el governador visità primer i el de Diputació al de les primeres cases visitades pels diputats provincials. També es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per aquestes actuacions. Aquesta placa roman actualment a l'escala de l'Ajuntament i diu 'Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud'. Quan els morts sumaven ja 76, la Diputació envià per ajudar l'únic metge del poble, Domènec Quinquer, 5 infermeres i 5 infermers, 2000 pessetes i un altre metge, Frederic Monforte, substituït pocs dies més tard per Joan Mutgé. Les últimes defuncions es produïren el dia 21 d'octubre. En total, les defuncions de 1885 van ser 153, més del doble de la mortalitat habitual. Davant la gran magnitud de l'epidèmia, tot el poble es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren especialment Bonaventura Jover, amo de cal Jover, fàbrica successora de 'La Gelidense'; Ignasi Abadal i Cots, arrendatari de la fàbrica fundada per Pius Muncunill; Ramon Giró i Jordana, teixidor; l'amo del mas can Torras; Joan Canudas i Basora, amo de la masia de Salipota i l'amo del mas de cal Fàbrega. La seva tasca reeixí, ja que un cop acabada l'epidèmia sobraren 120 duros que foren distribuïts entre les famílies de malalts pobres. Des del dia que es presentà el còlera a la vila es van fer pregàries públiques, celebrant-se ofici diari amb exposició del Santíssim. El 20 de setembre, diumenge, en solemne processó s'anà a buscar la imatge de Sant Salvador dipositant-la a l'església parroquial, on va predicar el rector demanant a tots els assistents fessin vot de celebrar perpètuament la festa de Sant Sebastià si Deu els lliurava de la malaltia. En aquell acte van estar presents totes les autoritats i veïns, excepte els malalts i els seus vetlladors. A partir d'aquesta promesa, Súria venera cada any el 'vot del poble' per sant Sebastià i celebra festa el dia 20 de gener (FULLA DOMINICAL, 1922).</p>	41.8309865,1.7542793	396559	4631762		08274	Súria	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		(segueix d'història) D'aleshores ença cada mes de gener, es celebra aquest vot. Sant Sebastià, que per cert, també era el patró del Montepio, celebrant la primera festa l'any 1913. Els anys 1925 i 1926 no va haver-hi festa de Sant Sebastià, perquè el primer any es va cremar la fàbrica vella i el segon, la Junta del Montepio va dir que no havia tingut temps d'organitzar-la . Els primers anys la festa del Montepio constava d'una celebració religiosa al matí i una vetllada teatral per la tarda (REGUANT, 1997). El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària a tota la conca del Llobregat i Cardener. A Súria no es va treballar, però no perquè fos vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià (REGUANT, 1997), per la qual cosa, la vaga general revolucionària començava a Súria, un cop acabada la festa de Sant Sebastià, el dia 21 de gener de 1932. L'any 1942 amb donatius i una aportació de l'Ajuntament es va adquirir una nova imatge de Sant Sebastià, de l'escultor J. Maria Camps i Arnau, autor de la imatge de Sant Cristòfol situada a l'església. Aquest any també es canten per primer cop els goigs composats per Mn. Antoni Malats, vicari de Súria entre 1923 i 1927 (REGUANT, 1997). A més de la celebració religiosa es porten a terme, cada cop més, actes de caràcter cultural i cívic. Així, fa uns anys es va aprofitar la festivitat per fer coincidir la proclamació de les pubilles locals amb una curiosa representació d'exaltació de la dona catalana, homenatjant diverses dones famoses, com la Mercè Rodoreda, Lola Anglada, Àngels Garriga, etc.' (REGUANT, 1988). Una altra activitat feta fa uns anys va consistir en l'organització d'un muntatge teatral popular ('Pell de poble') sobre aquest episodi de la història de Súria, amb guió d'Agustí Soler i Mas. La representació es va fer utilitzant el mateix Poble Vell com a escenari, amb gran èxit de públic i de participació. (PIÑERO, TOMASA, 1998). A l'any 1985, i amb motiu del centenari, es va col·locar una escultura al costat del pont que uneix el barri de Salipota amb el Raval Nou.		2116	4.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67138	Caramelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-30	<p>CARREÑO, N.; QUER, M.; VILANOVA, J. (1996) La sardana a Súria, Súria, Agrupació Sardanista de Súria.</p> <p>CLIMENT, Ramon (1972) 'Les primeres caramelles' Súria. Semanario de Informació Local, Núm. 1.047, 01.04.1972, pp. 1-2, Manresa, Red Catalana de Prensa.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, A.; PERAMIQUEL COLS, J. (2000) Caramelles de Súria. Programa, Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>DECLARACIÓ (1594) Declaració de Jeroni Corrons, 29.04.1594, Arxiu del Veguer, Manresa, Lligall, 140.</p>		Es tracta, tal vegada, de la festa més popular de Súria, amb uns altíssims índex de participació popular. Encara que en els darrers anys s'havia tendit a la creació d'un espectacle en recinte tancat, s'està tractant de recuperar la tradició més popular, de grups difosos tant pels carrers del poble com a pagès.	<p>Actualment, és una de les festes més importants i representatives del cicle festiu de Súria. En aquesta diada surten al carrer unes 700 persones de totes les edats (entre cantaires, músics, dansaires). Són elements bàsics de les caramelles de Súria, els següents: 1. LES COLLES, o agrupació dels caramellàires. Antigament es formaven per raons d'edat i de veïnatge. Avui persisteixen en el si de les entitats associatives de la vila. L'any 2000, han participat vuit grups: El Tro Gros (cant, trabucaires, ball de cascavells), La Llanterna (cants), Juvenil del Foment Cultural (cants, grup orquestral, danses, ballestes), Grans de l'Agrupació Sardanista (cants, danses, bastoners), Fadrinets del Poble Vell (cants, bastoners), Salipota (cants, bastoners), Infantil de l'Agrupació Sardanista (cants, danses) i Infantil del Foment Cultural (cants, danses) 2. CANÇONS I MÚSICA. Les més extenses són les sardanes, els valsos i les cobles humorístiques. 3. LES LLOQUES. Personatges encarregats de recaptar donatius en agraïment de les cantades i ballades de cadascuna de les colles. 4. ELS OUS, embotits i altres menges que abans es rebien s'han canviat, actualment, pel seu equivalent monetari. 5. CISTELLES I CISTELLONS. Es tracta d'aquests envasos de tipus vegetal profusament engalanats que porten les lloques per a la recapta. Temps enrera eren molt pintorescs: penjats dalt d'un pal duien mocadors com a banderoles i candeles que s'encenien per a pujar fins els balcons. 6. TRABUCAIRES: Els galejadors van incorporar-se a la Pasqua a finals del segle XVIII. Durant tot el matí no deixen reposar els trabucs recordant el terrabastall que es feia després de l'al·leluia del Dissabte de Glòria. 7. BALLESTERS, Són els caramellàires que van proveïts amb la ballesta, element extensible fet amb llistons de fusta, mitjançant el qual es fan arribar flors a les finestres de les cases. 8. BALL DE BASTONS. Hi ha colles que fan el ball de bastons Tenen una indumentària especial. Els estudiosos parlen que l'origen d'aquest ball es troba a la dansa d'espases. Actualment són tres les colles que fan aquests balls. A Súria: els grans de l'Agrupació Sardanista, els Fadrinets del Poble Vell i Salipota. 9. BALL DE CASCAVELLS. Es tracta d'un ball rodó en el que els seus participants porten unes turmells plenes de cascavells, que sonen mentre els dansaires es mouen. Es considera una al·legoria de la lluita i la victòria del soldat . Els instruments que animen la dansa són el flabiol, el tamborí i el sac de gemecs. Es tracta d'un dels elements més interessants de les caramelles de Súria. 10. ALTRES BALLS. En els darrers anys s'han introduït coreografies que donen gran varietat a les actuacions caramellàires. 11. ELS DONATIUS. Com ja s'ha dit, el donatiu més habitual, actualment, és el diner, encara que per recordar la recapta tradicional, a la Plaça Major, s'obsequia al públic amb coca i mistela.</p>	08274-95		<p>L'origen de les caramelles és popular, tot entroncant amb els rituals de fecunditat precristians, simbolitzats en la presència de l'ou, com a element generador de vida, tot coincidint amb les festes de la primavera, amb la seva significació de renovació vital. Amb el temps va adquirir forma cristiana, tot mantenint aspectes profans. Quant a la missa de dissabte sant s'entonava el Glòria, el jovent del poble responia cantant el set goigs de la Mare de Deu. Desprès feien una segona cantada a la porta de la rectoria i una tercera a la casa del batlles. A partir d'aquí, s'escampaven per les masies de la rodalia, on saludaven i es posaven a cantar corrandes, més o menys reverents, a les mosses de la casa. Un document datat l'any 1594, conservat a l'Arxiu de Manresa, fa referència al ball de cascavells, encara que sigui de fora de Súria, per acompanyar les caramelles. En aquest es detalla que la nit del dissabte de Rams, anaven per les cases de la parròquia un petit grup de gent: un cantant, un altre sonant el llagut (?), la flauta i el tamborí i l'altre amb cornamusa i dos ballant amb els cascavells ' demanant caramelles i aplegant ous i lo que els volien donar' per a menjar. Cantaven cançons a la Verge Maria i un portava una cistella on hi posaven els ous. Una cançó de caramelles que es cantava, probablement, a principis de segle 'El dissabte sant de Pasqua / molts no poden treballar, / per sentir als camillàires / que no paren de cantar' Aquesta cançó la cantaven colles de quitxalla. Sortien el dissabte de Pasqua i feien la ruta de pagès, amb espardenyes i camisa blanca. Un portava la bandera, un altre la panera per recollir els donatius i un tercer la cistella amb palla per tal de recollir els ous que podessin rebre. El cap de colla anava al davant de tots i demanava permís per cantar i, els altres dos, eren els encarregats de llençar els petards, per tal de que fos advertida la presència de la colla. A més, un d'aquests dos, tocava l'acordió amb acompanyament, sense entonar i, cap el tard retornaven a casa . Al dia següent cantaven al barri (CLIMENT, 1972).</p>	41.8310203,1.7543304	396563	4631765		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		Es canta també a la missa de la vetlla pasqual i a l'Ajuntament.	98\|94	2116	4.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67196	Els Pastorets	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-1	<p>PERAMIQUEL COLS, Josep (1999) 'Més de 100 anys de teatre amateur a Súria' Dovella, Núm. primavera, pp. 57-62, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p>	XX		<p>Representació teatral que es fa tradicionalment pels volts del Nadal i que acompanya així el final del cicle festiu de l'any. Es tracta d'una manifestació molt popular a Súria, encara que no disposa d'elements coreogràfics específics que la diferenciïn substancialment de les representacions d'aquesta mateixa obra que es realitzen per les mateixes dates a la major part de Catalunya. Destaquen, com a element diferenciador, les decoracions escenogràfiques i fotografies dels Pastorets dels germans Salvador, que es conserven al teatre del Foment. Hi ha una música específica pels Pastorets que data de la dècada de 1920. D'altra banda, existeixen alguns textos propis i una manera d'entendre l'espectacle que fa que sigui vist cada any per més d'un miler d'espectadors en les sis representacions que es fan. A més, es fan dos repartiments per afavorir la màxima participació i la partitura musical és interpretada per la formació de músics locals, Mas Torrat (PERAMIQUEL, 1999).</p>	08274-153	C/ Sant Antoni Maria Claret, 14	<p>Els Pastorets a Súria es representen des del segle XIX, amb el text protagonitzat per en Bató i en Borrego, representant-se ininterrompudament fins a l'actualitat, excepte els anys de la Guerra Civil. El primer local on es té constància de representació dels Pastorets a Súria és al local del Centre Catòlic, a la primera planta de la plaça Major, número 4. A partir de 1926 s'incorpora el text de Folch i Torras (PERAMIQUEL, 1999). L'autor de la música dels Pastorets és Mn. Antoni Malats, vicari de Súria entre 1923 i 1927 (REGUANT, 1997).</p>	41.8319400,1.7514200	396323	4631870		08274	Súria	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo				2116	4.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67051	Monument a Clavé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-3	<p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p>	XX		<p>El monument es composa d'una base quadrada amb arrebossat imitant carreus, sobre el que s'aixeca una columna en forma d'obelisc quadrangular, a la punta de la qual ( a uns dos metres i mig d'alçada) es troba el bust d'Anselm Clavé. Sota el bust, la pilastra que el sustenta, té inscrita una lira entre fulles i, a sota d'aquesta, la següent inscripció 'El cor La Llanterna de Súria a Clavé. Any 1925'. El monument té als seus peus una placa on hi ha els metres d'altitud sobre el nivell del mar. La plaça on es troba l'escultura, va ser inaugurada com a tal l'any 1924, i havia sigut utilitzada antigament per fer-hi el mercat setmanal de la carn (SOLER, 1985)</p>	08274-8	Plaça de Josep Anselm Clavé	<p>El monument a Clavé va ser el cinquè que es va aixecar a tot Catalunya i va costar 800 pessetes. Es va inaugurar el dia 25 de juliol de 1925, canviant el nom de placeta del Sivileta o Biadiu pel de Clavé. Van assistir trenta-una societats corals provinents de tot Catalunya. La ofrena del monument la va fer La Llanterna, societat coral de Súria (REGUANT, 1997; SOLER, 1085).</p>	41.8332175,1.7507770	396272	4632013	1925	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67051-20210421163007.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67051-20210421163036.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		La Llanterna conserva el model en terracuita del monument a Clavé. Aquesta entitat va celebrar el cinquantè aniversari del monument, l'any 1975, per la diada de Sant Sebastià, instal·lant una placa de ceràmica policromada a la mateixa plaça per tal de deixar-ne constància. La placa diu 'La vila de Súria commemora el dia d'avui el cinquentenari del monument al Josep Anselm Clavé 14 setembre 1975'. La placa va ser feta per Joan Vicens.	98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67075	Escut de Cardona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cardona	<p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p>	c. XVII	Restaurat amb el Poble Vell. De tota manera, està molt desgastat i s'aprecia amb poca nitidesa el contingut.	<p>Gravat sobre el carreu de calcària de la imposta d'arrencament d'un arc que va aparèixer a cal Tiro o cal Balaguer del Porxo en el moment de la restauració. Presenta un oval dins del que s'endevinen tres tiges de card divergents. Al voltant de l'oval de l'escut es van esculpir uns relleus, en forma de drapejat.</p>	08274-32	Arc a cal Tiro o cal Balaguer del Porxo	<p>Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives ni per suposats ornamentals, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes. La única cosa que sembla probable sobre aquest relleu es que es tracta de l'escut de la família Cardona, ja que respon amb tota precisió al seu motiu parlant.</p>	41.8346400,1.7510500	396297	4632171		08274	Súria	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo				47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67076	Escut de Cardona i Cara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cardona-i-cara	<p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p>	XIV-XV	Restaurats al moment de la intervenció general al Poble Vell. Necessitarien un treball de consolidació, ja que els relleus es troben molt desgastats.	<p>Al carrer de Sant Climent es conserven dos relleus en el que probablement és una antiga porta, avui cegada. Un d'ells representa un cap i afrontat un escut de Cardona, cada un d'ells en un sol carreu de pedra calcària. La funcionalitat d'ambdues peces era la se servir de permòdol. La cara es allargada i esculpida adaptada a l'espai del carreu , la qual cosa li dona un aspecte poc naturalista. L'escut de Cardona es troba molt desgastat i presenta dins d'un oval tres tiges de card divergents.</p>	08274-33	Carrer Sant Climent	<p>En fer-se els treballs de restauració del casc urbà, al dessota del porxo de cal Sastrunyo, i al muntant d'una antiga porta tapiada, es van trobar sengles permòdols de pedra que aguantaven la biga de fusta de la llinda, i que estaven esculpits, presentant el de la dreta, l'escut de Cardona, i el de la esquerra, un cap humà. Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives ni per suposats ornamentals, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes.</p>	41.8344892,1.7513149	396318	4632154		08274	Súria	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67076-20210421121510.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67076-20210421121517.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo			85	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67087	Restes del molí de Reguant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-moli-de-reguant	<p>BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat. </p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1972) El paper a les terres catalanes: contribució a la seva història. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajoana. 2 v.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria.1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria. Informació oral de RAMON RUBÍ.</p>	XVI-XIX	Ha estat substituït per una construcció de nova planta	<p>D'aquest antic molí tan sols resten avui dia, al lloc aproximat on es trobava l'arc de la porta d'entrada, amb la data '1881', el bagant, que encara es pot veure al canal, així com alguns elements emprats en els processos de transformació que es duien a terme en aquest molí com, per exemple, una mola estriada emprada en la molturació del gra; una pila holandesa i un possible eix de fusta de molí de sang de l'antiga indústria, en molt mal estat de conservació. Escampat pel nucli urbà, segons informació oral, es troben diversos elements provinents d'aquest molí al passeig del Riu, i una mola d'oli a la plaça de l'Oliver. També hi ha una pila al pati de cal Cabo, al Fusteret, així com la base d'una pedra de trull, i altres elements de pedra al parc de la residència del Bell-Repós.</p>	08274-44	Camí a la fàbrica Abadal	<p>Segons SOLER (1985) l'inici del molí cal datar-lo el 13 d'octubre de 1420. D'acord amb la documentació conservada sobre l'indret, sembla que el molí (o el seu pati) va ser venut per Damià Soler a Jaume Reguant el 22 d'octubre de 1553. El 6 de febrer de 1587 es va fer l'acta de l'amidament de la resclosa per Mn. Francesc Pujol, notari públic de Manresa, la qual 'té de llarg del molí fins al cap de la resclosa 409 canes' (aprox. 734 metres). A partir d'aquesta data apareix el cognom 'Reguant' associat al molí, així el 1699, es troba 'Joan Reguant del molí' o el 1705 'Joan Reguant del molí de Súria'. L'any 1683 apareix 'Joan Reguant, pagès del molí del terme de Súria' que capbreva el 'molí dit la Pobla'. La producció d'oli de Súria es feia, entre d'altres llocs, en aquest molí (una de les seves pedres avui dia forma parte d'un monument urbà a la plaça de l'Olivera de Súria). El 1705 Joan Reguant i Boladeras, pare, i Josep Reguant i Vilalta, fill, fan la concessió de regar a perpetuïtat mitjançant l'aigua del canal del molí, creant-se la comunitat de regants i construint-se la xarxa de canals de regatge a la zona denominada 'Pla de les Hortes' ( BREU HISTÒRIA, s.d.; COTS, OBRADORS, PINZOLAS, 1991). En el mateix document es cita que dit 'Reguant del molí' tenia una comporta en un camp dit de 'la Ferreria' (REGUANT, s.d.). El 1725 en un litigi, es resol que Joan Reguant i el seu fill Joseph Reguant i Boladeras no paguessin ni pel 'Molí de Reguant' ni 'per lo molí de pertenencia del Mas de la Pobla'. Segons Reguant, el 1753, la societat formada per Ignasi Reguant i Josep Serra, amplia el molí, dedicant-lo també a l'activitat paperera (el 27 de març) (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En el cens o estat general de les fabriques de paper a Catalunya l'any 1775, figuren dues fàbriques de paper en actiu a Súria, la de Joan Alzina i la de la 'casa Regon', les dues amb la mateixa producció de paper: 1.500 raïmes (MADURELL, 1972, I, 64). Cal tenir present que en un manuscrit que es conserva a Reguant, on hi ha una referència a l'any 1738 parla d'unes relacions econòmiques entre Reguant i Francisco Regon. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad' (REGUANT, 1988). El 1860 encara restaven en peu dos edificis de tres pisos i habitats, i el 1887 hi vivien set persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). A finals del segle XIX comencen a realitzar-se projectes per edificar, al seu costat, una fàbrica tèxtil que acabarà sent la fàbrica Abadal.</p>	41.8275971,1.7500777	396205	4631390		08274	Súria	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67087-20210504135531.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67087-20210504135546.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67087-20210504135551.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Ornamental			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		A l'arxiu municipal es conserva la còpia d'un conjunt de documentació del segle XIX, que formen els antecedents de la fàbrica Abadal, i que són propietat de 'Industrias Perfeccionades S.A., C/ Còrsega, 327, 1er 1a. 08037-BARCELONA'	98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67114	Monument al centenari del Vot del Poble	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-centenari-del-vot-del-poble		XX		<p>Monument composat per un tors masculí de mig cos, representant Sant Sebastià, fet amb una làmina de bronze, amb orificis representant els llocs on es van clavar les sagetes. Es troba sobre un pedestal de pedra en el que es pot llegir la següent inscripció en una placa de bronze '1885 / 1985 / SÚRIA / En la commemoració / del centenari del vot del poble / a Sant Sebastià / Diada de Sant Sebastià / 1987'.</p>	08274-71	Les Bateries	<p>El vot de poble està molt arrelat en la ment i el caràcter dels suriencs. Una devoció especial cap a Sant Sebastià, va fer que en el moment de la epidèmia del còlera al final del segle XIX, els suriencs d'aquella època fessin amb gran solemnitat aquesta promesa coneguda com el 'vot de poble' cap aquest Sant.</p>	41.8339148,1.7510997	396300	4632090	1985	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67114-20210421175606.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo	Ramon Homs	Fa uns anys va ser traslladat de la rotonda del riu fins a les Bateries.	98	51	2.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67123	Rodes de trull	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodes-de-trull		XVII		<p>Rodes de pedra de gres vermell amb una concavitat interior i un forat al centre de les mateixes. Es troben al centre de la plaça de l'Oliver. Una d'elles porta la data de 1694 al costat. Una procedeix d'una edificació desapareguda ubicada al torrent dels Galàpets i l'altra és del molí de Reguant</p>	08274-80	Plaça de l'Oliver, s/n	<p>Segons informació oral una de les rodes procedeix d'un lloc avui desaparegut i que estava a la baixada del torrent dels Galàpets, al començament del raval de Santa Anna. En aquest indret, fa uns cinquanta anys, encara es veien restes d'una edificació amb aspecte semi-industrial on restava aquesta roda. L'altra, segons informació oral, procedeix del molí de Reguant i servia per a premsar olives.</p>	41.8342304,1.7526550	396429	4632123	1694	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150645.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150713.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150703.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo			119\|94	51	2.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67124	Creu del Noi Viudu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-noi-viudu	<p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p>	XX	La inscripció no es llegeix bé. Amb motiu de l'ampliació del carrer, es va traslladar de lloc, ocupant així l'emplaçament actual.	<p>Creu de ferro forjat amb corona i espines sobre pedestal de pedra motllurada. A la part central del cos de pedra presenta la següent inscripció: 'A la memòria del jove / Urbici Calmet Palau / que morí / lo dia 9 de febrer de 1909'.</p>	08274-81	Cruïlla C/ Roser - Ctra. Cementiri	<p>L'impost municipal per l'escorxador era un font d'ingressos molt important per l'Ajuntament: per cada cap de bestiar mort cobrava 20 cèntims. Per estalviar-se aquest impost i vendre la carn més barata es va començar a matar el bestiar fora del municipi, entrant-la de nit. El 9 de febrer de 1909, un home, Urbici Calmet (el noi viudo), va morir d'un tret en no fer cas als guàrdies (burots) que el volien inspeccionar per si passava carn de contraban. Un dels guàrdies que va disparar, va resultar ser el pare del mort. Aquest drama és el que commemora la creu (REGUANT, 1997).. Hi ha una corranda popular que fa referència a la mort del 'Noi Viudu' 'El cap pelat plora / perquè se li ha acabat / el menjar les sopes / de l'autoritat // Manté la dona borratxa / tot fent el gandul / i el dissabte en cobra / en cobra del consum // No hi volem cap / que sigui dels assessinos / no n'hi volem cap / que sigui del cap pelat', sembla ser que el 'cap pelat' fa referència a l'alcalde Mallet i els 'assessinos', és una referència a la mort del 'noi viudu' pels burots. (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò)</p>	41.8376026,1.7521271	396391	4632498	1909	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67124-20210526145427.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67124-20210526145448.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67124-20210526145418.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		Es tracta d'un monument que commemora un fet dolorós, molt present a la memòria del poble, per la qual cosa te per sé un gran valor simbòlic per a la gent de Súria.	98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67128	Grup escultòric	https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric	<p>1a TROBADA (1991). Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p>	XX	Presenta el deteriorament normal per trobar-se a l'aire lliure	<p>Utilitzant el vidre, el marbre, el ciment i la llum l'autor va crear una obra dinàmica i plena d'energia que simbolitza els aspectes i les particularitats d'aquest poble. Una columna de ciment, que representa el Poble Vell, amb teseles (obra de Ester Luesma M. Antònia Miralles) de ceràmica i marbre juxtaposades de tal manera que simbolitzen l'aspecte muntanyós de la regió, serveix de punt de recolzament a un riu de vidre, el Cardener que corre a prop, encastat a la columna com si llepés la terra (1ª TROBADA, 1991). La obra es va col·locar al centre neuràlgic del poble nou, és a dir, a la Pça de Sant Joan, al costat de la estació d'autobusos.</p>	08274-85	Plaça de Sant Joan	<p>La obra es va fer amb motiu de la 1a trobada d'artistes artesans organitzada per l'Ajuntament de Súria i la Generalitat de Catalunya l'any 1991.</p>	41.8233200,1.7457200	395836	4630920	1991	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67128-foto-08274-85-1.jpg	Inexistent	Abstracció	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2020-10-06 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo	Joan Crous		111	51	2.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67131	Cara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cara		XIV	Està erosionada	<p>Cara que es troba a l'estrep oposat de l'arc gòtic on apareix l'escut de Cardona, sota cal Quim. Es tracta d'una efígie humana molt toscament esbossada i de la que poca cosa es pot dir. De tota manera, a la resta del bloc on està marcada s'aprecia, encara que de forma molt tènue, que hi ha hagut altres relleus gravats i que el temps ha esborrat.</p>	08274-88	Arc gòtic sota cal Quim		41.8345798,1.7511882	396308	4632164		08274	Súria	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67131-20210421121833.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo			119	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67173	Bust a Salvador Perarnau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-a-salvador-perarnau	<p>FÀBREGA I SIVILA, Ramon (1993) 'Salvador Perarnau. Notes biogràfiques' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 105-111, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral d'en Josep Perarnau, gener de 2000.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p>	XX	Existeix una còpia al barri del Fusteret, a cal Cabo, casa natal de Salvador Perarnau	<p>Es troba instal·lat al centre d'un petit jardí amb tres pins i una olivera. Es tracta d'un bust de bronze sobre peanya de pedra, que és un retrat del poeta surienc Salvador Perarnau i Canal. Es va instal·lar allà el 1995, però l'escultura està feta per l'artista Xavier Llovet el 1966.</p>	08274-130	Plaça de Salvador Perarnau	<p>Salvador Perarnau i Canal (Súria, 13.12.1895 - 10.01.1971) poeta, va nàixer a cal Cabo (aquesta casa te aquest nom per l'ofici d'un dels avantpassats, que era cabo dels Mossos d'Esquadra). Va estudiar al seminari de Vic des dels 10 fins els 18 anys. El 1918 l'Ajuntament va pagar l'impressió del seu primer llibre de poemes (REGUANT, 1997). Va treballar a les mines de Súria, a una asseguradora i com a sots-arxiver a Manresa, però aviat va marxar a Barcelona .Col·laborà a l'Esquella de la Torratxa' a l'època de Primo de Rivera i va acabar tres setmanes a la presó. Es va casar l'any 1932. Va exercir de funcionari de la Generalitat republicana, passant l'any 1939 a França, d'on va tornar l'any 1948, fent de professor de llatí i grec a l'Acadèmia Cots de Barcelona. Finalment, els darrers cincs anys de la seva vida els va passar a Súria, (FÀBREGA, 1993). Va ser nomenat mestre en 'Gai Saber', el 1929, guanyà l'Englantina i el 1935, la 'Flor Natural' i, a París, el 1965, la 'Viola d'Or'. Va rebre l'homenatge de tot el poble el desembre de l'any 1966</p>	41.8312111,1.7544573	396574	4631786	1966	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67173-20210415130637.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67173-20210415130615.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo	Xavier Llovet	El model d'argila i una còpia en bronze es conserven a Cal Cabo, al barri del Fusteret.	98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67176	Torre del Cable	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cable	<p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p>	XX		<p>Torre metàl·lica pintada de color groc de la que pengen dues vagonetes de transport de potassa. Es troba sobre una base de ciment. Presenta la següent llegenda al peu: 'En testimoni del transport miner'.</p>	08274-133	Passeig dels Joncarets	<p>L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses (o de Anna Maria) i el de Santa Bàrbara, amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes. Un precedent estava en el cable que partia de Cardona i del que encara queden, en alguns indrets del terme municipal, els peus de formigó sobre els que s'aixecaven les estructures metàl·liques d'aquest transportador aeri (REGUANT, 1997). Cal dir, també, que es tractava d'un transport perillós i amb pèrdues, especialment, els dies que bufava el vent, per la qual cosa calia tenir sempre vigilància tècnica..</p>	41.8330788,1.7587317	396932	4631988		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67176-20210428120848.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67176-20210428120903.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		Com a dada curiosa, a la col·lecció del senyor Fulgenci Martínez Hernández, de Ca la Catarineta, i inventariat amb el número 35, es conserva un encenedor elèctric i de benzina que el col·leccionista va recollir d'entre la runa, al identificar-ho com a procedent de la cabina de control del cable.	98	51	2.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67177	Font lluminosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-lluminosa	<p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p>	XX		<p>Font lluminosa amb quatre columnes de ciment, d'ordre dòric truncades a mig fust, que serveix de tancament a la plaça de Sant Joan, pel cantó del riu.</p>	08274-134	Plaça de Sant Joan	<p>Aquesta font substitueix a una altra, la qual tenia la funció de donar aigua a persones i animals. L'aigua d'aquesta provenia del costat de la muntanya, no del riu (SOLER, 1985). La plaça de Sant Joan antigament, es deia Pla de la Font i era el lloc de parada dels carruatges tibats per animals, funció continuada per l'estació d'autobusos (SOLER, 1985)</p>	41.8318025,1.7499596	396202	4631857	1995	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67177-20210421180453.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67177-20210421180544.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo	Hereus de Bohigas		98	51	2.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
89804	Monument al miner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-miner		XXI		<p>El Monument al miner està situat a la rotonda d'entrada al poble venint de Cardona. Es tracta d'una escultura metàl·lica de gran format on s'hi representa un miner treballant. </p>	08274-262	Rotonda del Carrer Sant Antoni Maria Claret	<p>Va ser inaugurada l'any 2006 per homenatjar als miners que han treballat a la localitat.</p>	41.8328100,1.7504800	396246	4631968	2006	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89804-20210421162745.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89804-20210421162813.jpg		Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.	Àngels Freixanet		98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
89808	Pintures de l'absis de Santa Maria de Cererols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-labsis-de-santa-maria-de-cererols	<p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARBONELL, Eduard (1984) 'Cererols' Catalunya Romànica, Vol. XI El Bages, pp. 499-500, Barcelona, Edicions Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CEREROLS (1993) 'Cererols, mil anys d'història (993-1993)' Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 31-45, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT I AGUT, Josep (1993B) 'Santa Maria de Cererols' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 117-128, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristòfol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1991) 'Retaules desapareguts, inèdits' Dovella. Núm. 39, pp. 32-38, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILARNAU I MASFERRER, Marc (1983) 'L'església romànica de Santa Maria de Serarols' Dovella, núm. 8, pp. 26-31, Manresa, Associació Cultural Dovella.</p>	XI	Se'n conserva una petita part. La resta de l'absis s'ha pintat amb unes pintures impròpies.	<p>Restes de pintures murals conservades a la part esquerra de l'absis de Santa Maria de Cererols. Només s'hi reconeixen les extremitats inferiors d'un animal sobre un fons blau, que té la part superior esborrada. La part interior és de color magenta i està decorada amb una sanefa de formes semicirculars de color groc. </p>	08274-266	Santa Maria de Cererols	<p><span><span><span>La primera notícia de l'església és de l'any 1063 (AUTORS DIVERSOS, 1984). De 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. En aquest es fa una deixa a l'església de Santa Maria de Cererols (SITJES, 1990). De l'any 1327 és el testament de Ramon de Colomer, on es disposa que sigui enterrat al cementiri de Santa Maria de Cererols, deixant per a l'església dos sous. Després, el juliol de 1348, fa testament Guillem de Bosch en termes semblants pel que fa al cementiri i església (REGUANT, 1993B). Semblava, per un document de 1674, que l'església havia estat dedicada a Sant Martí, segons Lladó (1993D), encara que tant el document ressenyat per Sitjes (1990) com els adduïts per Reguant (1993B) demostren amb certesa que l'advocació era a Santa Maria. De tota manera, sembla ser que hi havia una pintura dedicada a aquest sant datable al segle XIV (LLADÓ, 1993D). Es conserva la llibreta de comptes de la reforma de l'església que comença l'any 1638 i que pertany a l'arxiu Fàbrega, on s'anoten les despeses, així com un censal que es pagava al mas de la Roca de Castellnou del Bages (LLADÓ, 1993D). L'any 1639, essent obrer Joan Comas, es van fer les portes del cementiri i obres estructurals i d'arranjament interior (LLADÓ, 1993D). Aquestes obres continuen al llarg de la dècada dels quaranta del segle XVII. L'any 1649 varen encarregar un retaule a l'escultor Josep Generes de Manresa que costà 133 lliures i vuit sous (LLADÓ, 1993D). L'any 1653 es va col·locar una campana a l'església (LLADÓ, 1993D). Més endavant, l'any 1674, són els escultors, també manresans, Pau Sunyer i el seu fill Josep (LLADÓ, 1993D), que són cridats novament per completar el retaule amb les figures, les quals costaren 170 lliures (REGUANT, 1988). El retaule, segurament era totalment obra dels Sunyer, els quals probablement només van aprofitar, de la obra de Generes, la imatge de la Immaculada ja que té una aire molt diferent de la resta de l'obra. Un altre element que sembla aprofitat és un petit relleu, que encara avui es conserva (SITJES, 1991). És un exemple típic del barroc del segle XVIII, constava de tres pisos amb imatges en fornícules, separades per columnes salomòniques. Tenia figures d'àngels, la Flagel·lació, l'Oració a l'Hort. Al pis intermig, la Immaculada (que ocupava el centre del retaule), flanquejada per Sant Pau i Sant Pere (que constituïen la part principal de retaule) i als extrems Santa Llúcia i Santa Àgata. Al pis superior, un Sant Crist Crucificat, Sant Joan i Sant Jaume o Sant Ramon Nonat. Tot va ser cremat l'any 1938 i només es va salvar el tros de predela, corresponent a Jesús resant a l'Hort, tema que no lliga amb la iconografia de la resta del conjunt (SITJES, 1991), que es coneix per fotografia antiga (REGUANT, 1993B). Els anys 1685 i 1693 en visita pastoral del bisbe de Vic, Antoni Pasqual, es desprèn que el mobiliari litúrgic era pobre i estava força deteriorat pel que dit bisbe mana es facin arranjaments i reformes i s'adquireixin determinats ornaments, el mateix que en la del bisbe Santjust el 1711 i el bisbe Marimon el 1742. L'any 1907 es van fer obres de millora a l'església i es va fer daurar l'altar (LLADÓ, 1993D). Finalment, l'any 1957 totes les esglésies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984).</span></span></span></p>	41.8187000,1.7680200	397680	4630381		08274	Súria	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89808-202104151743170.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89808-202104151743510.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89808-202104151744100.jpg		Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			92\|85	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
89811	Recordatori de la riuada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/recordatori-de-la-riuada	<p>Agència Catalana de l'Aigua. Riuada del Riu Cardener a Súria. 12 d'octubre de 1907. Departament de Territori i Sostenibilitat.</p>	XX		<p>Placa metàl·lica col·locada en una façana del carrer de Sant Jaume. Es tracta d'un recordatori del nivell que va assolir l'aigua del riu l'any 1907. Hi consta la següent inscripció amb lletres blanques sobre un fons blau: 'FINS AQUI BÁ ARRIVAR L'AIGUA D'EL RIU EL DIA 12 D'OCTUBRE DE 1907'.</p>	08274-269	C. de Sant Jaume, 48	<p>L'octubre de l'any 1907 hi va haver un període de riuades que van afectar tota la conca del Llobregat. Una de les majors crescudes que hi va haver van ser les del riu Cardener, que va arribar a assolir un nivell de set metres més del nivell normal a la ciutat de Manresa. Les riuades van causar un gran dany a totes les poblacions i colònies situades a la vora del riu. En record d'aquest fet tràgic, en aquesta casa del poble de Súria s'hi va col·locar una placa recordant fins on va arribar el nivell de l'aigua.</p>	41.8363800,1.7496700	396185	4632366	1907	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89811-20210421144228.jpg		Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Ornamental			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
89840	Barraca de l'Hort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-0		XIX-XX		<p>Barraca situada en un camp actualment habilitat com a circuit automobilístic. Es tracta d'una edificació de planta quadrangular amb coberta a un vessant. La construcció es prolonga a la part posterior amb un mur semicircular, sobre el qual hi ha un pou d'obra vista. Des del pou en surt una canalització que va a un safareig de planta quadrangular, fet de pedra lligada amb morter. Al costat de la porta de la barraca hi ha una placa commemorativa metàl·lica on hi consta: 'El Pou d'en Sergi / en record de Sergi Valle Kattendahl/ Barcelona 1964-Livingstone 2012 / Viatger del món, bomber, Camel Trophista, company i amic de tots / Les Comes / Octubre 2016'.</p>	08274-284	Hort de les Comes		41.8204100,1.7791900	398611	4630557		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89840-20211103095128.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89840-20211103095147.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89840-20211103095254.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Ornamental			BCIL	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37
67047	Mines de potassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-potassa-0	<p>ABADAL, Josep (1986) 'La potassa al Bages' Dovella, núm. 19, pp. 23-30, Manresa, Associació Cultural Dovella</p> <p>ARNAU I REITG, Ramon (1984) 'La mineria del Bages. Visió retrospectiva' Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. 1, pp. 53-58, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>BADIA, Enric (1996) La sal, suport d'uns pobles, Manresa, Editorial Angle.</p> <p>BADIA I GUITART, Jordi (1999) 'Els runams salins del Bages' Dovella, Núm. 64, pp. 41-48, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>COROMINES, Joan (1997) Onomasticon Cataloniae, v. VII, 189-191 (Veu: Súria). Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona 'La Caixa'.</p> <p>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995) La arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monogràfics', 15.</p> <p>FENOY, Elsa (1993) 'Cererols: Flora i fauna' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 129-163, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p>	XX	Hi ha hagut molta construcció de substitució dels edificis originals, modificant-los en funció de les necessitats industrials	<p>La conca potàssica catalana està situada entre les terres marginals pirinenques al Nord i Montserrat al Sud, la plana de Vic a l'Est i el Segre a l'Oest, formada fa uns 40 milions d'anys a l'Eocè, per l'entrada d'aigües de l'Atlàntic, que va ocupar tota aquesta zona, formant-se per deposició i evaporació les clapes de sal i altres minerals (evaporites) (ABADAL, 1986). El subsòl de Súria és important en aquests tipus de minerals, amb la presència de calcita, guix, quars, bischofita, halita -o sal comuna-, melanterita, carnal·lita, silvinita i anhidrita. Les mines de potassa, les quals tenen gran importància socio-econòmica, per a la vila de Súria, aprofiten aquesta excepcional riquesa mineral (REGUANT, 1988). El terme 'potassa' equival a l'òxid potàssic (K20), el qual s'obté mitjançant determinats procediments químics a partir dels minerals que porten clorur potàssic, especialment la carnalita (ABADAL, 1986). Les sals potàssiques foren descobertes l'any 1912 en fer proves o tempteigs per tal de posar en explotació un jaciment de sal gema explotat d'antic (LLADÓ, 1993C). El 95% del clorur potàssic que surt de les mines es dedica la producció de fertilitzants, la resta serveix per a explosius i elements desforestadors. Les mines de Súria tenen dos grups de pous en explotació: el de Cabanasses, amb els pous II i III, sobre el poble Vell i l'altre, al sud de la falla del Tordell, amb els pous I i IV. S'explota mitjançant galeries i cambres irregulars amb pilars, El mineral s'arrenca amb minadors i les cambres es fan amb explosions controlades. El material així obtingut es recull amb bulldozers i s'entra per una tremuja a una cinta transportadora que el porta fins a la boca. Cada pou te obertes dues boques, una d'elles serveix per a l'ús normal i l'altre per a ventilació, la qual es fa forçada amb una bomba extractora. Els trasllats dins la mina es fan en vehicles tot terreny que es munten dins els pous. A l'exterior el transport de mineral fins a la zona de tractament es porta a terme mitjançant una cinta transportadora des del pou IV i per camió des de Cabanasses. Els pous resulten marcats exteriorment pels castellets, els quals resulten una visió molt característica de totes les zones minaires. La zona d'edificis de tractament es troba a la finca el Salí i està formada per diverses edificis, forces dels quals són de l'època inicial de la mina. La xemeneia tenia 90 metres d'alçada i era de les més altes d'Europa en el seu moment, encara que actualment resta com element de caràcter simbòlic. Fa uns anys, per raons de seguretat va ser escapçada per la part superior (SOLER, 1985).</p>	08274-4	Ctra. de Manresa s/n	<p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macaray i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX (REGUANT, 1997), encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria (COROMINES, 1997) i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria (REGUANT, 1988), la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macaray esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macaray i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa. (REGUANT, 1997). L'empresa belga Solvay adquireix a Macaray i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres (REGUANT, 1997). i el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre (REGUANT, 1997). El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, SA'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fos vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià (REGUANT, 1997). El 19 de juny de 1932 el president de la Generalitat, Francesc Macià inaugurà l'ampliació de les escoles municipals i visità les mines. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre.</p>	41.8269800,1.7601900	397043	4631309	1912	08274	Súria	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67047-20210506150119.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67047-20210615113353.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo		Classificada per Jaume Perarnau al seu inventari de Patrimoni Industrial, dins de l'apartat: indústria minera, com a 'complex miner de Súria '(DAURA, Antoni; GALOBART, PIÑERO, 1995) . Quan s'obre un nou pou, es tradició entre els treballadors nomenar-lo amb el nom d'una guerra que estigui en actiu en aquell moment. Quan es va obrir el pou de Cabanasses (Santa Bàrbara), aquest fet va coincidir amb la guerra de Corea, per la qual cosa, els treballadors de la mina el van nomenar d'aquesta manera: 'Corea' (informació oral de José Rodríguez García i altres). L'any 1981 l'explotació de potasses donava feina directament a 711 persones a Súria. El 4 de desembre és la festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina (REGUANT, 1997). Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina (REGUANT, 1997). A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940 (REGUANT, 1988). L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines (REGUANT, 1997). L'any 1959 es va posar en funcionament els dos pous de Santa Bàrbara (SOLER, 1985). L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973 (REGUANT, 1997) L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa ha comportat una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions (REGUANT, 1988). Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort'	98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:37

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 167,09 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús