Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67247 | Forn del torrent de Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-torrent-de-boadella | XX | Totalment arrassat i ple de bardisses | <p>Forn excavat a la roca mare, que es troba a la paret, gairebé vertical del torrent de Boadella, a la banda de la costa del Forn. Es troba molt arruïnat i no se'n pot veure l'estructura per les bardisses. Les parets són fetes amb carreus irregulars de pedra calcària. No es pot distingir correctament la planta del mateix.</p> | 08274-204 | Al torrent de Boadella, al costat de la costa del Forn | 41.8046300,1.7656600 | 397462 | 4628821 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67247-foto-08274-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67247-foto-08274-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Durant la revisió del Mapa de patrimoni feta l'any 2021 no s'hi ha pogut accedir. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67045 | Pont de cal Nenus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-nenus | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, Josep (1996) El ferrocarril a la Catalunya central. Dovella, Núm. 53, pp. 35-42, Manresa, Associació Cultural Dovella.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Pont per a ferrocarril. Té una alçada de 32'64 metres (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). Presenta els dos estreps amb arcs de mig punt. El del costat de Súria amb tres i el de Callús amb un. La llum central, originàriament estava composada per una superfície de pas formada per una construcció d'enginyeria recta feta de biguetes de ferro calades, sostingudes per un pilar central. Actualment la zona de pas es totalment massissa, de formigó i s'ha reforçat la sustentació afegint dos pilars més al costat de Súria i un altre a la zona de Callús.</p> | 08274-2 | Via fèrria Súria - Manresa | <p>El pont es va començar a construir l'any 1919 i es va inaugurar el 1923 (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). El dia 1 de març de 1923 hom sol·licita convertir el ferrocarril miner en ferrocarril secundari; la concessió s'atorga el 6 de maig de 1924 i el 12 d'agost del mateix any s'inaugura el transport de passatgers. (REGUANT, 1988). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble, i els republicans, en marxar, van ensorrar-lo, com van fer amb tots els dels voltants de Súria. Després, presoners de guerra van reconstruir-lo (REGUANT, 1997).</p> | 41.8046400,1.7653303 | 397435 | 4628823 | 1923 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67045-20210415164708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67045-20210415164601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67045-foto-08274-2-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67049 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-17 | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>GALERA PEDROSA, Andreu (1996) 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn de les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella. Núm. 53, pp. 21-28, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>LLADÓ, Josep (1993B) 'Unes vies romanes?' extret del 'Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages', núm. 131 (1929) pp. 329-331 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 15-18, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>PLANES I BALL, Josep Albert (1996) 'Al pas de l'exercit: Itineraris militars al segle XVII', Dovella. Núm. 53, pp. 29-33, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>TORRAS I SERRA, Marc (1996) 'Els camins tradicionals del Bages'. Dovella. Núm. 53, pp. 17-20, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | <p>Al marge dret del Cardener, es conserva el traçat del Camí Ral, on es troba situada la creu del Rosselló i la torre del Fusteret o de la Pobla, guàrdia edificada el segle XI, per controlar el camí de Manresa a Cardona per la vall del Cardener (AUTORS DIVERSOS, 1984). Encara que en la literatura de caire científic s'ha escrit que es conserva un tram empedrat d'una llargària aproximada d'uns cinquanta metres, sembla que en realitat es tracta del repicat o arranjament de la roca natural, la qual roman al descobert, trobant-se en un estat de conservació relativament bo. Al km 14 de la Ctra. de Manresa a Bassella el camí deixava el marge dret per creuar a l'esquerre en direcció N. En aquest punt hi havia un estrep que l'any 1906 va ser destruït per a fer un canal per aprofitar un salt d'aigua. Actualment es veu la base d'aquest estrep però, les restes no permeten afirmar un origen romà al camí, com s'ha afirmat a la bibliografia (LLADÓ, 1993b). El traçat sembla que seria el següent: passava pel pla de Juncadella, d'allà anava cap a Cererols i d'allà a la colònia i, per davant de Santa Maria, cap el poble, sortint cap a Cardona passant per damunt de cal Trist, la Grau, Malagarriga fins arribar a Cardona.</p> | 08274-6 | A la sortida del poble, al marge dret del Cardener | <p>A principis del segle XIX, hi havia al Bages sis camins radials, que tenien com a centre Manresa. Es dirigien a Berga, Vic, Barcelona, Igualada, Calaf i Cardona. A més, hi havia una ruta transversal que, passant per Santpedor, unia els camins de Vic i Berga amb el de Cardona. El trajecte de Manresa a Cardona es podia realitzar en set hores i quart. Totes aquestes rutes seguien itineraris ancestrals datables, com a mínim, a l'Edat Mitjana, però el més segur es que siguin anteriors (TORRAS, 1996). En aquest sentit, els camins que portaven a Cardona, són esmentats, molts cops, com a 'stratae publicae', en documentació de l'Alta Edat Mitjana, la qual cosa demostraria la seva existència anterior. Els romans coneixien perfectament el diapir de Cardona i les fonts clàssiques parlen de la seva explotació. Un d'aquests camins baixava pel Cardener, la qual fou utilitzada en el seu traçat medieval, fins que la Junta Delegada de Carreteres de Catalunya, va declarar aquesta ruta de segon ordre el 29 de setembre de 1848 (GALERA, 1996). La sal de Cardona, va ser exportada, principalment cap a la zona del Pirineu, en zones més lligades a la ramaderia, al no poder competir amb la sal marina. De tota manera, l'any 1631, la duquessa de Cardona, va dirigir-se al Consell de Cent barceloní, per tal que es fes una nova via de comunicació per poder transportar la sal a Barcelona i facilitar-ne l'exportació, ja que el camí era de bast en alguns trams. La seva indicació no fou seguida i no es va fer rés per implantar un sistema més modern de comunicació fins el segle XIX . El nou traçat de la carretera de Súria va ser inaugurat el 1851, però no va resoldre els problemes de cost en el transport de la sal de Cardona a Barcelona (GALERA, 1996). Existeix una descripció d'itinerari de Manresa a Cardona, feta pel militar Ambrosio Borsano de les seves observacions realitzades entre 1673 i 1685. En el camí de Manresa a Cardona diu així, en la part que toca a Súria '(..) A media legua de Torroella (...) se alla el Rio Cardone que se passa de la otra parte, y se camina sobre el mismo Rio hasta dar vista con un lugar que se dice Suria que allí se passa dicho rio otra vez y se va a dicho lugar que dista legua y media de Torroella. / Continuando a dicho Camino se allan unos Campos labrados que en ellos puede campear un Exercito (..) Continuando mas adelante en continuacion de dicho Camino a cosa de medio quarto de legua del sobredicho lugar de Suria, y siempre sobre el rio Cardone, se toma el camino por la montaña, y se sube una Cuesta de cerca de media legua que despues se alla unos llanos que van sobre el Rio Cardone (..) El Camino de Artilleria ha de hir del lugar de Suria Rio arriba asta dar en los llanos referidos arriva (..) (PLANES, 1996).</p> | 41.8081900,1.7603700 | 397028 | 4629223 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67049-20210630104805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67049-20210630104711.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A partir dels escrits de Lladó, s'han vingut considerant d'origen romà els trams 'empedrats' de la via que seguia el marge dretà del Cardener. Una neteja adequada d'aquest indret oferiria alguna informació més precisa sobre aquesta qüestió, ja que avui dia no hi ha evidències materials d'aquesta antiguitat (REGUANT, 1988, LLADÓ 1993 D). | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67088 | Els Fossars de Bogadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fossars-de-bogadella | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>CLARET, J.M.; GUIX, I.; SANZ, J.; DAURA, A. (1981) 'Els Fossars', Butlletí del Centre Excursionista Montserrat, Núm. 4, pp. 6-9, Manresa.</p> <p>DAURA, Antoni (1993) ' El cementiri medieval dels Fossars' a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 57-61, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols</p> <p>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995) La arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monogràfics', 15.</p> <p>GALOBART, Joan (1985) 'El món funerari medieval: la necròpolis de 'Els Fossars' (Callús)', Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages núm. 11, p. 110-111. Manresa.</p> <p>INVENTARI (2000) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Súria (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>RIU, Manuel (1982) 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1 d'Acta/Mediaevalia), p. 29-57. Barcelona: Universitat de Barcelona.</p> <p>Informació oral d'Albert Fàbrega (Novembre de 1999) i José Rodríguez (Maig de 2000).</p> | X- XI | Les restes antigues han estat gairebé destruïdes pel pas del temps | <p>Es tracta d'una necròpolis de caixes de lloses, situada en un turó molt a prop de la divisió de termes entre Súria i Callús. S'han identificat un total de vuit sepultures, molt superficials, encara que sembla que al turó n'hi poden haver més (DAURA, 1993). S'ha descrit a les publicacions científiques com necròpolis amb enterraments del tipus de cista trapezoïdal feta amb lloses de pedra (DAURA, GALOBART, PIÑERO, 1995), encara que per informació oral se te la notícia de que hi havia cobertes de tegula, trobant-se molts fragments a la superfície. Les dimensions són aproximadament de 195 cm de llarg per 52 cm a la capçalera, uns 40 als peus i 40 cm d'alt.. Són fetes amb una sola llosa lateral o algun cop dues i un parell de blocs força ferms de coberta (DAURA, GALOBART, PIÑERO, 1995). Es troben orientades en sentit NO-SE, amb el cap a l'O (CLARET, GUIX, SANZ, DAURA, 1981). Hi ha la notícia de la troballa de cinc fragments de 'tegulae' romanes que havien estat reaprofitades a manera de cobertes de les sepultures allí existents (DAURA; GALOBART; PIÑERO, 1995). També sembla que d'aquesta necròpolis prové una olla de ceràmica grisa (RIU, 1982; DAURA, 1993). D'altra banda, segons informació oral del Sr. José Rodríguez García ,als Fossars s'hi van trobar els materials fotografiats a la fitxa, entre els que destaquen un gra d'ambre, un anell amb 'xató' pla amb decoració gràfica, una ceràmica amb incisions paral·leles i una fíbula de bronze, que semblarien endarrerir la cronologia d'aquesta necròpolis.</p> | 08274-45 | Camí rural des de Bogadella | <p>El 24 de novembre del 1033, Guifre de Suria signava un document en el qual Guillem i Ramon de Montcada donaven uns alous situats a Bogadella al seu germà Bernat (REGUANT, 1988). Josep Lladó (1993C) esmenta en aquest lloc, en un turonet prop de Bogadella, la existència d' unes sepultures en fileres i caixa de lloses, on els esquelets eren molt llargs. Van ser descobertes cap el 1870 i publicades els anys '30 del segle XX per Mn. Lladó. L'any 1981 es van inventariar, cartografiar i catalogar les tombes per part del Centre Excursionista Montserrat de Manresa, els quals van remetre algunes restes òssies al Museu de Manresa (DAURA, 1993).</p> | 41.8083505,1.7720775 | 398001 | 4629227 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67088-20210728123218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67088-20210728123240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67088-foto-08274-45-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67088-foto-08274-45-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Encara que algunes publicacions situen el jaciment al terme de Callús, es troba íntegrament en el de Súria. El topònim ha sigut atorgat recentment pels seus descobridors, donada la proximitat a la masia de Bogadella. Al Museu Comarcal de Manresa es conserven, encara que com del terme municipal de Callús, materials d'aquest jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67183 | Barraca del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-llado-0 | <p>BALLBÈ I BOADA (1992) Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX | En molt mal estat, Segurament la resta de la data, es troba al terra, entre les runes de l'enderroc. | <p>Es tracta d'un conjunt de tina, barraca i un petit recinte adossats. Estan construïts en maçoneria irregular amb carreus a la porta i cantonades de la barraca. La llinda de la porta està datada el 18..(?), no podent-se donar major precisió ja que s'ha trencat la part final de la mateixa. La planta és irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular i genera un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta excèntrica. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La seva impermeabilització es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. S'adossa a una construcció de planta aproximadament quadrada de dos pisos. El segon presenta un accés elevat, per on s'entrava la verema i s'abocava als brescats de fusta que anaven encaixats a la tina que es troba a la primera planta. Aquesta està feta amb morter de calç i recoberta internament amb rajoles envernissades de marró de 40 X 40 cm aprox. que la impermeabilitzen. Està coberta per una volta de filades de rajoles. A l'oest es troba un petit recinte que protegeix l'accés a la mateixa i que, tal vegada, serviria com a magatzem.</p> | 08274-140 | Camí rural des de Bogadella | <p>És aquesta una associació constructiva molt poc habitual a Súria, però pròpia d'alguns llocs del Bages. Aquesta associació al mig del camp és el reflex d'una expansió important del conreu i aprofitament de la vinya abans de la fil·loxera. Tenint en compte la data incompleta de la llinda de la porta de la barraca, aquesta edificació va ser alçada al segle XIX, però no se sap rés més, ni de la seva propietat ni d'altres aspectes particulars de la seva utilització, apart del fet de ser usada com a lloc on es trepitjava el raïm (la tina) i d'aixopluc magatzem d'eines o habitació per estar-s'hi alguna nit en el temps de la verema.</p> | 41.8097802,1.7741607 | 398176 | 4629383 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728110803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728110834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111109.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67213 | Els Tossals de cal Sa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-cal-sa | <p>Informació oral Albert Fàbrega (juliol 2000)</p> | No es conserven restes arquitectòniques en superfície. | <p>En una de les costes dels Tossals, els quals dominen el Cardener davant la riera d'Antius i al costat de la riera de Bogadella, han aparegut nombrosos fragments de ceràmica a mà. Són també abundants al terra els fragments de pasta beige amb molts grans de desengreixant. Un dels fragments presenta el que semblen ser un mínim de quatre cordons llisos superposats o bé uns acanalats grollers També ha aparegut un fragment de ceràmica oxidada ibèrica i un fragment de ceràmica grisa medieval. Per informació oral, se sap que fa temps, el Sr. Perarnau, de cal Cabo, hi havia trobat un molí barquiforme i el Sr. Fàbrega de cal Fàbrega una destral polimentada.</p> | 08274-170 | Camí rural als Tossals | <p>Descobert pel Sr. Albert Fàbrega (juliol 2000)</p> | 41.8098500,1.7636900 | 397307 | 4629403 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67213-foto-08274-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67213-foto-08274-170-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 81|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67181 | Casa de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-pobla | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> | XVIII-XIX | L'edifici ha caigut, quedant tan sols part de les parets perimetrals de l'edificació, la qual continuarà caient. | <p>Masia que originalment tenia tres pisos d'alçada que s'aixeca al costat del Camí Ral. Està composada per un volum principal de planta rectangular dividit fonamentalment en dos cossos enganxats, ja que s'observa com un s'adossa a l'altre. L'edifici es troba en estat de ruïna, havent caigut la runa sobre el mateix, la qual cosa impedeix fer majors precisions en la distribució interior. Al sud de l'edifici s'observa que hi havia una era pavimentada amb cairons al seu costat SO i amb pedra al SE Les obertures tenen els muntants i els arcs escarsers superiors fets amb totxo. Al costat N de l'edifici hi passa una rasa, que també travessa, per sota, el Camí Ral. Al costat O s'observa un petit afegit on hi havia una tina, a la que s'hi accedia per una escala. També s'observa un forn de pa. Per informació oral se sap que a més hi havia una cisterna. Malgrat l'estat de ruïna que conserva, a la part posterior s'hi conserva una cambra coberta amb volta de canó de pedra.</p> | 08274-138 | Camí Ral | <p>No se sap la data de construcció de les edificacions que avui es poden ver. Cap el 1700 existeix un document a l'arxiu del mas Reguant en el que es fa referència al pagament d'uns 'censos de la compra de la casa i heretat de la pobla', per la qual cosa es de suposar que aquesta casa al menys al finalitzar el segle XVII ja existia. El 1705, es cita que el molí del 'manso de la Pobla' depèn de la família Reguant (REGUANT, s.d.). En un cens de 1860 constava d'un edifici de tres pisos, el 1868 l'indret figura com a 'casa i parte de tierra de cinc cuarteras de La Pobla, de Buenaventura Ferrer' (REGUANT, CASTELLANO, 1980) i el 1877 apareix com a 'alqueria de tres pisos, habitada por 6 personas'.</p> | 41.8099028,1.7594430 | 396954 | 4629414 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-20210415144715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-20210415144840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-20210415144904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-foto-08274-138-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Sobre aquesta casa existeixen diverses informacions provinents de la tradició oral: una diu que aquesta casa mai es va habitar i l'altra, que es tractaria de dues construccions, l'una feta al costat de l'altre i que tan sols es va habitar l'antiga. A Reguant es conserva el peu de paller de la casa de la Pobla. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67129 | Barraca de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-torres | <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de planta quadrangular, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda simple de pedra orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb cornisa de lloses i coberta d’arena per l’exterior. En destaca la cornisa amb voladís i el caramull o cantamussols que la corona.</p> | 08274-86 | Camí rural des del camí de can Torres | 41.8103875,1.7561042 | 396677 | 4629472 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506114819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506114835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506115000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506114914.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 89794 | Forn de Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-boadella | XVIII-XX | La boca està malmesa. | <p><span><span><span>Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa de la zona de Bogadella. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural.. Malgrat l'enderroc parcial que pateix, conserva la boca a la part frontal.</span></span></span></p> | 08274-252 | Prop del camí del Torrent | 41.8107300,1.7712400 | 397935 | 4629492 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105659.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67059 | Forn de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-torres | <p>Informació oral del Sr. Eduard Vilajosana</p> | XIX | Recentment s'hi ha obert un vial per sobre, que ha afectat part del forn. | <p>Forn de ceràmica que es troba sota la casa de can Torres. La construcció presenta una planta rectangular amb les parets de forma troncopiramidal , fetes a l'exterior amb blocs de pedra i farcides amb terra entre elles. Encara es pot endevinar el seu interior dividit en dos nivells: a la part superior hi havia la cambra de cocció, revestida interiorment amb refractari. El paviment presenta un seguit de forats per on passa l'escalfor des de la cambra inferior, on es trobava la fogaina, consistent en una cambra semisoterrada que es sosté amb una sèrie d'arcs transversals.</p> | 08274-16 | Camí de can Torres | <p>Segons informació oral, quan aquest forn estava en actiu, es feien totxos i teules, pagant-se un tant per peça a la casa de can Torres (Informació oral del Sr. Eduard Vilajosana).</p> | 41.8108375,1.7555432 | 396631 | 4629523 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67059-20210504122053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67059-20210504121959.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 89813 | Resclosa i rec d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-dantius | XIX-XX | <p>La resclosa està situada al riu Cardener, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.</p> | 08274-271 | Riu Cardener | <p>La resclosa d'Antius proveïa d'aigua la colònia tèxtil d'Antius, situada aigües avall (ja en terme de Callús).</p> | 41.8112200,1.7599500 | 396998 | 4629560 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89813-20210504131044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89813-20210504131101.jpg | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67185 | El Casalot del Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-del-miquelo | Totalment arruïnat, queda ben poca cosa per sobre del nivell del terra | <p>Construcció de maçoneria irregular, de planta quadrada, amb morter de calç i amb una edificació adossada per la seva banda S i dos contraforts a l'O. El seu estat impedeix donar una major precisió sobre el tipus d'edificació, encara que sembla tenir un cert caràcter de petita fortificació sobre la riera de Bogadella, per la seva banda esquerra, essent intervisible amb la torre de la Closa i les ruïnes del Pla de les Garses, d'entre altres construccions antigues.</p> | 08274-142 | Dalt del camí de les Comes | 41.8115452,1.7731426 | 398094 | 4629581 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113455.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67182 | Molí de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pobla | <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> | Totalment enrunat. Es veuen carreus que marquen un desnivell d'uns dos metres sobre la llera del riu. | <p>De l'antic molí tan sols resta un cos de planta aproximadament rectangular, a una alçada estimada d'uns dos metres, al qual s'han anat adossant altres murs i construccions fets, sens dubte, amb la pedra aprofitada de l'edifici primitiu del molí. A escassos metres es troba la font del molí, en un lloc de difícil accés ple de canyís, i que les obres de la carretera han gairebé destruït. En el llit del riu Cardener, aigües amunt, segons informació oral, en èpoques de sequera, es pot veure, encara, la marca feta per la resclosa de fusta que servia per a donar cabal a la maquinaria hidràulica. El lloc sobre on s'han de trobar enterrades les restes del molí està aprofitat ara com a horta elevada. Darrera s'eleva un camí que arriba fins al camí ral i des d'allí es comunica amb la casa de la Pobla, possiblement residència dels moliners.</p> | 08274-139 | Camí a la llera del Cardener | <p>No se sap ben bé l'aplicació o aplicacions d'aquest molí. El 1683 i segons un document conservat a l'arxiu del mas Reguant, dit molí apareix pagant un censal d'oli 'per lo dia de nadal a l'arxiprestat de l'Estany'. L'any 1683 s'esmenta a la documentació: 'Joan Reguant, pagès del molí del terme de Súria' que capbreva el 'molí dit la Pobla', aquest pagarà una quartera d'oli menys una lliura El 1705, el molí de la Pobla depèn de la família Reguant (REGUANT, s.d.). El 1725, en un litigi, es resol que Joan Reguant i el seu fill Joseph Reguant i Boladeras no paguessin ni pel 'Molí de Reguant' ni 'per lo molí de pertenencia del Mas de la Pobla'. El fet de que no aparegui aquesta edificació en el cens del 1877, es possible que indiqui que en aquesta data el molí ja estava arruïnat.</p> | 41.8116534,1.7599980 | 397003 | 4629607 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130637.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67046 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-4 | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insólita. Col·lecció de textes de la exposició duta a term pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XII-XVIII | <p>Conjunt d'edificacions amb un cos principal de planta rectangular allargada, a la que se li adossa per l'Oest una capella i pel Sud, al davant de la façana principal, un gran porxo, que abans encerclava un barri força ample. Els paraments de la casa són de maçoneria irregular i la coberta és a doble vessant, amb teules pintades al ràfec amb el motiu decoratiu de 'dent de llop'. S'ha arribat a la planta actual per addició de diverses fases constructives. La inscripció més antiga que es troba a la casa es data en 1619 i està situada sobre l'antiga porta principal d'accés que avui està a l'interior, dins d'una estança. El bloc més antic de construcció sembla ser el del costat Oest de la massa construïda actual. Altres inscripcions en pedra, que parlen de diferents èpoques constructives i que estan inscrites a finestres i portes són: 1765, 1770 en un lateral, i una altra al lateral que diu 'Nasi Torras lo ani 1777 / lo ha fet fer / Igo', 1783 a la porta principal i 1787 a la part posterior. A la casa hi ha dos grups de dos arcs dobles superposats, un es troba al costat dret del capcer de la façana principal i l'altre al lateral Oest. Aquests arcs presenten sengles pilastres quadrangulars centrals i els arcs escarsers fets de totxo. El conjunt de la façana Oest presenta l'ampit fet de pedra motllurada. La darrera reforma important és de l'any 1920 quan es van afegir les escales exteriors i balcó corregut al Sud i Est de l'edifici. Al cantó E de la casa, integrat dins de l'edificació hi ha una cisterna amb brocal. La capella es dedicada a la Mare de Deu de la Concepció (GAVIN, 1979), construïda el 1885, el 1936 va patir l'enderrocament del retaule de l'altar, conservant-se actualment, encara, en el mateix estat en que va quedar. A la mateixa capella es conserven les vidrieres decorades amb imatges de Sant Ramon, Sant Lluís i Sant Cristòfol. Les finestres que no tenen reixa presenten una espiga de ferro amb marca de ferrer. Al costat de la capella hi ha la premsa de vi, la qual és de fus de ferro. A la casa hi ha un total de dinou tines, destacant un conjunt a l'Oest de l'edificació, on es van construir vuit tines en línia, amb les boixeres a la part posterior. L'interior era de ceràmica vidrada. Fins el 1930 es feien servir totes les tines i cadascuna d'elles tenia capacitat per a 220 o 230 portadores.</p> | 08274-3 | Sobre una elevació dominant el riu Cardener | <p>La tradició oral de la casa diu que l'inici de la mateixa és cap a l'any 1200. El Dijous Llarder de 1583 hi hagué un enfrontament entre gent de Súria i uns bandolers capitanejats per Pere Pau, en el torrent de can Torres, del qual resultà mort el cap dels bandolers i l'hereu de Salipota, entre els de Súria (REGUANT, 1988). Cap el 1600 es va vendre la casa i cap a l'any 1900 per casament va canviar el cognom. En un cens de 1860, constava de quatre pisos (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a Alqueria de dues edificacions d'un i de més de tres pisos, una habitada i l'altre no. Quan va tindré lloc la epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren, d'entre altres, l'amo de can Torras (REGUANT, 1988). En un cens de 1887 figura com habitada per nou persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Existeix una corranda popular que fa referència a aquest mas 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò). A finals del segle XIX, tota la terra estava dedicada a vinya, així el propietari actual ha comptabilitzat 210 parets de pedra seca a la propietat. Prova d'aquesta dedicació és que a la primera meitat del segle XX, existia una bàscula per a pesar els carros amb una capacitat per a 700 kg, comptabilitzant-se més d'un milió de ceps que tenien ocupats a més de quaranta parcers, que compartien aquesta activitat amb la mina i l'hort. El 21 de juliol de 1936 es van presentar milicians per enderrocar la capella, fent-ho amb el retaule, deixant-lo mig trencat, de la manera que avui encara es pot veure. El gener de 1939 la casa va ser ocupada per soldats gallecs de les tropes franquistes, mentre que Súria ho va ser per soldats marroquins. Una tanqueta republicana en retirada va disparar diversos cops contra la casa, encertant-la una de les vegades. El 1994 es va cremar tota la teulada de la casa, en el gran incendi d'aquell any, per que s'hi van refugiar ocells que duien les plomes cremant.</p> | 41.8117816,1.7521089 | 396348 | 4629631 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67046-20210615170632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67046-20210615171059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67046-20210615171651.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A uns cent metres al Nord de la casa pairal, es troba la casa dels masovers, la qual ha estat molt reformada. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 89781 | Barraca del camí de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-torres | XVIII-XX | Envoltada de vegetació. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada al principi del camí de Can Torres. És una edificació adossada en un marge i de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. </span></span></span></p> | 08274-239 | Camí de Can Torres | 41.8129700,1.7584900 | 396880 | 4629756 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89781-20210615174425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89781-20210615174407.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89796 | Forn de la Costa del Forn de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-costa-del-forn-de-cererols | XVIII-XX | En estat ruïnós | <p><span><span><span>Forn tradicional de teules que es troba situat en una zona boscosa a la zona de Cererols. La cambra de combustió era de planta quadrangular i està construïda amb pedra seca. Només se'n conserven parcialment les parets externes i està cobert de sediments i de runa de l'enderroc.</span></span></span></p> | 08274-254 | Costa del Forn | 41.8131300,1.7696300 | 397805 | 4629760 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115937.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67171 | Clot de la Fossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-fossa | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener - Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona. Informació oral de Francesc Fàbrega.</p> | El munt de pedres ha desaparegut | <p>Es troba al costat del camí vell de Cererols per la riera de Bogadella, en una zona enclotada, ja prop de la riera i de l'hort del Lladó. La tradició oral assenyala que en aquest indret, quan la gent hi passava havia de tirar una pedra i resar un parenostre, de tal manera, que s'havia format un monticle de pedres, avui desaparegut com a conseqüència dels incendis i els treballs forestals. El topònim evoca un lloc relacionat, probablement, amb enterraments. Cal tenir present, a més, que no es troba massa lluny de la necròpolis de la vinya de cal Sendra.</p> | 08274-128 | Camí rural de Cererols a Bogadella | <p>Amades (1929), parla d'un costum encara viva quan la va publicar. Aquesta consistia en que 'al lloc on ha ocorregut una desgràcia, el passant tira una pedra en senyal de respecte i de condol per la víctima, si es vol estalviar de dir una oració per la seva ànima; però si prefereix dir l'oració no cal que tiri la pedreta'.</p> | 41.8142700,1.7696100 | 397805 | 4629887 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 67048 | Torre de la Pobla / Torre del Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-pobla-torre-del-fusteret | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BOLÒS, Jordi (1982) 'La torre rodona de pedra del veïnat del Fusteret, municipi de Súria, Bages' , Quaderns d'Estudis Medievals núm. 7 (volum 1), p. 434-441. Barcelona: Artestudi.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1988) 'Intercomunicacions dels castells del Bages' Dovella. Núm. 39, pp. 32-38, Manresa:Associació Cultural Dovella.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XI | Malgrat el seu estat deficient, es troba consolidada. | <p>Localitzada a poc més de dos quilòmetres abans d'arribar a Súria, venint de Manresa, a mà esquerra de la carretera, a l'altra banda del Cardener, a dalt d'un pujol i, actualment, voltada de pins blancs i indústries, prop d'una font (SOLER, 1985). Es tracta d'una torre rodona de pedra, de planta circular amb una amplada interior, al nivell inferior, de 248 cm i un gruix de les parets, en aquest mateix nivell, de 143 cm. L'amplada exterior és d'uns 535 cm. Al pis superior, les parets tenen un gruix d'uns 125 cm i, per tant, el buit central 285 cm. Des de terra, a l'exterior, fins al peu de la porta hi ha uns cinc metres i des del peu de la porta fins a les darreres rengleres de pedres quatre metres més; això vol dir que, fins a les rengleres de carreus més altes, la torre té una alçada d'uns nou metres. El terra que hi havia al pis situat al nivell de la porta era suportat per falsa cúpula amb un forat a la part central i amb una alçada, de la línia d'arrencament, d'uns 85 cm. El forat, que devia servir per entrar, des del pis principal, a la cambra inferior, és un quadrat imperfecte d'uns 75 cm de costat. En totes les rengleres de la part baixa d'aquesta falsa cúpula manca alguna pedra cada un, dos, tres, etc., carreus; la finalitat d'aquest estalvi devia ésser descarregar aquesta construcció. En el pis principal també manquen alguns carreus, en la cara interior de la paret. A l'observar la part més alta, de damunt la porta, es veu que les quatre o cinc darreres rengleres de carreus no són iguals que la resta. Les pedres estan ben tallades, un xic més grosses i d'un color una mica diferent. Cal pensar que, segurament, foren afegides més o menys posteriorment al conjunt de la torre. Tanmateix, en la part que hi ha dessota aquestes rengleres més altes, es veu que, per damunt de la porta, a partir del nivell de la llinda, hi ha un canvi de coloració dels carreus: passa d'una pedra groguenca a unes més rogenques. Així mateix, potser hi predominen més les formes allargades. En la part més baixa, el gruix de les rengleres oscil·la entre 10 i 20 cm. La cara exterior dels carreus sol tenir forma oval i posició horitzontal, però, també, en alguna renglera, predominen les formes gairebé quadrades. Les mides de la cara visible de les pedres del costat interior de la paret solen oscil·lar al volt d'uns 17 cm d'alt per 28 cm de llarg. Mercès a un esvoranc que hi ha fet a la part baixa de la torre es pot veure que el mur, tal com sol esdevenir-se en les parets de les construccions riques d'aquesta època, té les seves dues cares fetes amb pedres treballades a la part exterior i reble entremig dels carreus d'una cara i l'altra. Les pedres de la banda exterior (només tallades per una cara) tenen una longitud vers l'interior que oscil·la entre 25 i 40 cm. La longitud de les de la cara interior del mur és d'uns 20-30 cm. Entremig, el central és format per pedres d'uns 30 o 40 cm. -a la part més baixa 50 cm- barrejades amb morter i amb pedretes d'uns 10 cm2. El morter té un color gris pàl·lid, amb granets de sorra que oscil·len entre uns 2 i 5 mm.</p> | 08274-5 | Derivació de la Ctra. Manresa a Cardona | <p>Guardia edificada per controlar el camí de Manresa a Cardona per la vall del Cardener (AUTORS DIVERSOS, 1984) o bé per comunicar el castell de Súria amb el de Sant Mateu, sense que la visió directa entre ambdós podés ser interceptada (SITJES, 1988) (encara que aquesta darrera teoria tal vegada hagi de ser revisada per la troballa d'altres torres al llarg del present inventari. En estudiar l'aparell constructiu d'aquesta torre, segons J. Bolòs (BOLÒS, 1982), hom pot distingir força clarament dues èpoques en la seva construcció, sembla que ambdues corresponen al segle XI. La seva erecció en aquest lloc deu estar lligada als freqüents perills d'atacs dels sarraïns: l'any 1003, Abd al-Malik féu una incursió contra els comtats catalans i una de les comarques que foren més devastades fou precisament la del Bages. Vers l'any 1020, ran de la nova consagració de l'església de Santa Maria de Manresa, encara es parla de l'atac a aquesta ciutat com un fet proper. Si els musulmans varen arribar fins a Manresa és possible que la ràtzia seguís Cardener amunt i afectés Súria. Si més no, el pànic creat per la destrucció de Manresa degué ser prou gran per menar la gent de Súria a fortificar-se més be i, per exemple, bastir una torre de guaita una mica més avall, que pogués avisar en cas d'atac. És, però, simplement una hipòtesi, puix, tot i que cal pensar que la torre fou construïda vers mitjan segle XI, fa del mal determinar la data exacta (BOLÒS, 1982).</p> | 41.8142425,1.7619469 | 397169 | 4629893 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415140844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415140927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415141054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415141238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-foto-08274-5-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-foto-08274-5-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Punt avançat Cardener avall, vigilant de un tros més de l'estrada que seguia el riu Cardener. Les imatges gràfiques corresponen a una mostra de l'aparell constructiu, (tot i predominar les rengleres de pedres amb formes allargades, en d'altres rengleres són abundosos els carreus col·locats verticalment), la porta de la torre vista des de l'exterior, i per últim, la secció i planta, al nivell de la porta, de la Torre (dibuixos J. Bolòs, BOLÒS, 1982).A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta que la protecció que té és BCIL (5240-I. Aprovació definitiva comissió urbanisme 21/01/2003), malgrat el seu caràcter defensiu. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||
| 89850 | Can Cabo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabo-0 | <p>FÀBREGA I SIVILA, Ramon (1993) 'Salvador Perarnau. Notes biogràfiques' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 105-111, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral d'en Josep Perarnau, gener de 2000.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX-XX | <p>Casa de finals del segle XIX situada a l'entrada del veïnat de Fusteret, encarada a la carretera. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics d'obertures d'arc escarser a la planta baixa i d'arc pla als pisos. Els finestrals dels pisos, de factura moderna, tenen sortida a sengles balcons correguts, també afegits en la darrera reforma. En un costat de la façana hi ha una placa que la identifica com la casa natal de Salvador Perarnau.</p> | 08274-286 | Veïnat de Fusteret | <p>En aquesta casa hi va néixer el 13 de desembre del 1895 el poeta Salvador Perarnau i Canal. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Va estudiar al seminari de Vic des dels 10 fins els 18 anys. El 1918 l'Ajuntament va pagar la impressió del seu primer llibre de poemes (REGUANT, 1997). Va treballar a les mines de Súria, a una asseguradora i com a sots-arxiver a Manresa, però aviat va marxar a Barcelona. Col·laborà a l'Esquella de la Torratxa' a l'època de Primo de Rivera i va acabar tres setmanes a la presó. Es va casar l'any 1932. Va exercir de funcionari de la Generalitat republicana, passant l'any 1939 a França, d'on va tornar l'any 1948, fent de professor de llatí i grec a l'Acadèmia Cots de Barcelona. Finalment, els darrers cincs anys de la seva vida els va passar a Súria, (FÀBREGA, 1993). Va ser nomenat mestre en 'Gai Saber', el 1929, guanyà l'Englantina i el 1935, la 'Flor Natural' i, a París, el 1965, la 'Viola d'Or'. Va rebre l'homenatge de tot el poble el desembre de l'any 1966</span></span></span></span></span>.</span></span></span></p> | 41.8163200,1.7619900 | 397176 | 4630124 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89850-20211103112744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89850-20211103112732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89850-20211103112755.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67148 | Necròpolis de la vinya de cal Sendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-vinya-de-cal-sendra | <p>BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria. Informació oral de Francesc Fàbrega i Josep Perarnau.</p> | No es veuen restes estructurals en superfície | <p>Es troba al costat del camí antic que baixa des de Cererols fins el Cardener per la riera de Bogadella. A no massa distància del nucli de Cererols i en un camp força pla, hi ha diverses informacions orals que parlen de la troballa de tombes i ossos, així com d'una gerra de ceràmica (BUENO, 2000). Sembla ser que l'avi de cal Sendra va trobar l'olla i se la va endur a casa per confitar olives (informació oral de Francesc Fàbrega, juny 2000). Segons altres informacions, a més, en els marges es veien fragments de formigó i havien aparegut diverses tombes amb coberta a doble vessant (informació oral de Josep Josep Perarnau, juny 2000).</p> | 08274-105 | Camí rural a Cererols | 41.8164727,1.7700532 | 397845 | 4630131 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67148-20210728121220.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 89782 | Barraca de la vinya de Cal Cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-cendra | XVIII-XX | Ha estat restaurada. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada a la vora d'un camp de la zona de Cererols. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. </span></span></span></p> | 08274-240 | Vinya de Cal Cendra | 41.8165000,1.7697800 | 397823 | 4630134 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121608.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67132 | Cal Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colomer-0 | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | Només se'n conserven restes. | <p>Es troba al costat del camí antic que baixa des de Cererols fins el Cardener per la riera de Bogadella. A no massa distància del nucli de Cererols es pot observar com a l'enderrocar-se un marge d'uns dos metres d'alt darrera del mateix es veuen, com a mínim, dues parets perpendiculars al sentit del marge i tallades per aquest. Entre ambdues s'aprecia un potent estrat d'enderroc. No es veu cap tipus de ceràmica ni al camp superior ni a l'inferior.</p> | 08274-89 | Camí rural de Cererols a Bogadella | <p>Les informacions actuals no permeten fer cap afirmació taxativa, de tota manera, Lladó, abans de la Guerra Civil de 1936 (1993B i D) relacionava les vies amb els topònims Colomer i Estrada, pensant que podien pertànyer a una via romana 'estrada' i a un columbari 'colomer'. Creia que el topònim Estrada calia situar-lo al lloc de la Plana (que seria el Pla) i Colomer, al Camp Colomer, indicant que en aquest lloc s'hi veien construccions antigues fins poc abans de 1932. En aquell moment deia que encara es podien veure restes d'un columbari romà al lloc de la Torre / Codines prop de la vinya de l'Estrada, 'segons opinió de competents especialitzats' (LLADÓ, 1993D).</p> | 41.8165533,1.7692625 | 397780 | 4630140 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67132-20210728121826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67132-20210728121846.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67094 | Creu del Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-rossello | <p>BASTARDES I PARERA, Albert (1983) Les Creus al vent . Barcelona: Millà. Col·lecció: Aire lliure</p> <p>1 FRR (1977) Història-Llegenda de la 'Creu del Rosselló' (a la zona de la Pobla de Súria). Crònica de Súria, nº 954. 27 de setembre de 1997.</p> | XVII | Els braços estan mutilats i la base està en molt mal estat de conservació. A més pateix greu perill davant el trànsit pesant. De tota manera mentre s'ha estat fent l'inventari s'ha procedit la seva neteja (juny 2000), per procediments mecànics pels restauradors Violant i Lluís Bonet. | <p>Presenta un pedestal que suporta una columna octogonal amb capitell esculpit en el qual es recolza la creu pròpiament dita, que té els braços mutilats. Té un estil poc definit, encara que la decoració sembla postmedieval. El capitell presenta vuit caps, dos per cantonada i superposats Al seu tambor estan esculpides quatre cares idèntiques la E, N i S, mentre que la O presenta una decoració diferent, en la que sembla aparèixer un personatge a la gatzoneta, amb el cap cobert, i possiblement portant a les mans un arma. A les altres cares, la decoració sembla de tipus heràldic amb una corona i, a sota, la lletra 'A', en estil que s'assembla al gòtic tardà. El peu de la creu és el contrapès d'una premsa.</p> | 08274-51 | Al peu del Camí Ral, | <p>En el marc de la guerra hispano-francesa de 1689-1697 van tenir lloc diverses batalles i topades a la comarca del Bages. El virrei, Comte de Corzana, el 10 d'agost del 1691, es retira a Igualada deixant el camp lliure als excessos de la tropa francesa. El 25 de desembre del mateix any 1691 un gran nombre de tropes franceses acompanyades d'artilleria pujaven per les ribes del riu Cardener dirigint-se a Cardona amb l'intent de rendir la vila ducal com una de les tantes incursions de robatori i pillatge. A Súria, Blai de Trinxeria (fill de Josep Trinxeria) que era Mestre de Camp, amb 400 'miquelets' i una companyia de tropa estaven de guàrdia (en el camí de Manresa a Cardona) en el paratge del bullidor d'Antius i prop de les parets de la casa de 'La Pobla' on van fer front a les tropes franceses matant bona part dels seus components, entre ells el seu comandament. La resta de les tropes que es pogueren escapar es van retirar cap a Barcelona. D'aquells soldats francesos n'hi havia molts de la comarca del Rosselló. Passats uns quants anys potser que alguns dels seus familiars vinguessin aquí i erigeixin l'anomenada 'Creu del Rosselló' en memòria dels seus fills en el paratge de la 'Vinya del Pobletà' que era el masover de la casa de 'La Pobla'. Els terrenys d'aquesta vinya són els que actualment ocupa el Pou IV de les mines de Súria. (FRR, 1977)</p> | 41.8169708,1.7592433 | 396948 | 4630199 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67094-20210420132718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67094-20210420132701.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El topònim de Rosselló s'havia perdut i la gent li deia 'Creu de Reguant', es va tornar a conèixer el nom a partir de la documentació escrita. Sota la creu hi havia una barraca dels burots. | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||
| 67242 | Castellet de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-de-la-pobla | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | La manca d'utilització afecta el manteniment de l'estructura | <p>El pou número IV es troba prop de la torre medieval de la Pobla, al peu del camí Ral i la creu de Montaner. Aquest pou es va obrir l'any 1975 i es va tancar l'any 2006. El seu us inicial era iniciar la substitució del pou I, amb qui es comunica per sota terra. El castellet propiament dit té una alçada de 30 metres aproximadament i el material amb el que esta construït és acer laminat. La màquina d'extracció és de tambors cilíndrics que desenvolupen una potència de 330 Hp. El diametre del pou és de 5 metres amb una profunditat de 550 metres, nivell al qual es comunica amb el pou ! O del Salí. La gàbia té diversos skips i capacitat per 32 persones. És molt semblant al castellet 2 de Cabanasses.</p> | 08274-199 | Recinte miner de la Pobla | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8171500,1.7584000 | 396879 | 4630220 | 1975 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67242-foto-08274-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67242-foto-08274-199-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Els castellets són, molts cops, la màxima referència visible en superficie del treball subterrani d'extracció de minerals. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||
| 67050 | Raval del Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-fusteret | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>Informació oral d'en Josep Perarnau, gener de 2000.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a term pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX-XX | El barri ha estat molt modificat. Es va destruir la major part de la fàbrica Giró, restant tan sols dempeus l'edificació on eren els telers. A les primitives cases de la colònia obrera hi ha hagut molta construcció de substitució. | <p>Conjunt edificat constituït per les escasses restes de la fàbrica tèxtil de Giró i la colònia que es va crear al seu voltant, com les cases de l'encarregat i del director, al costat de l'edifici de planta rectangular allargada que encara resta dempeus i que era el lloc on es situaven els telers i on, des del moment en que la fàbrica va tancar, es va instal·lar una escola. També es conserva el canal i la resclosa i un tub de ferro de gran secció que travessa el Cardener per l'aprofitament industrial de l'aigua. Al peu d'aquest es pot observar la base d'un possible pont o passera pel riu, però el tipus de morter, no sembla d'època romana, com alguna vegada s'ha afirmat a la bibliografia. La fàbrica feia filats i teixits de cotó, però mai havia tenyit. Era interessant la turbina, de 5.000 watts, que com la resta dels objectes mobles que es van vendre per a xatarra. A l'altre costat de la carretera es trobaven les vivendes dels obrers, majoritàriament dones. Hi ha també, el pont de Camprubí, que marca el límit de Cererols i cal Cabo, casa natal del poeta Salvador Perarnau, la qual és la darrera edificació en direcció Manresa. Va ser construïda a principis del segle XX i es diu així perquè el propietari era caporal dels peons caminers de la carretera (REGUANT, CASTELLANO, 1980). A cal Cabo es conserva un carro de trabuc per a dos animals i també les màquines de taladrar de la fàbrica Giró i de can Bertrand, un petit molí de gra de procedència desconeguda i piles del molí de Reguant, així com la base d'un trull d'aquest molí. En aquesta casa existeix una placa a Salvador Perarnau i una altra de terrissa vidriada, indicant el nivell de la riuada de 1907.</p> | 08274-7 | Ctra. de Manresa s/n | <p>Ramon Giró, un antic fuster d'ofici, fou qui construí aquesta colònia depenent de la seva fàbrica. La llegenda indica que un surienc presoner dels carlins va indicar per carta a la seva família el lloc on havia amagat unes monedes d'or que havien de servir per a pagar un rescat per alliberar-lo. Com que els parents no sabien llegir li van ensenyar la carta a Ramon Giró (el Fusteret) qui va enganyar a la família apoderant-se del tresoret, amagat al camí de l'ermita de Sant Salvador del Quer (REGUANT, 1997). De tota manera, la llegenda no sembla versemblant si tenim en compte que la tercera guerra carlina a la que es fa referència, va començar el 1872 i ja l'any anterior, o sigui, el 1871 es van autoritzar dues preses amb els seus salts d'aigua, que mourien la seva fàbrica, en funcionament l'any següent (REGUANT, 1997). En aquest lloc hi havia, abans de la fàbrica del Fusteret, un molí hidràulic (segons informació oral del Sr. Perarnau) i una fàbrica d'aiguardent (REGUANT, 1982). Desprès d'un arrendament a Francesc Burés, fins el 1884, Ramon Giró es va fer novament càrrec de l'empresa fins a la seva mort, quan els seus fills es constitueixen en societat. (REGUANT, 1997)..El 1900 l'Ajuntament autoritza la construcció de sis cases al costat de la fàbrica i el 1903 i 1904 es millora el canal (REGUANT, 1997). El 1907 la feia funcionar Josep Giró, fill del fundador, que s'emparenta amb la família Quadrench. Més endavant, per dificultats, va ésser llogada a diversos industrials. El 1912, l'empresa 'Fills de Ramon Giró' posa llum a l'Ajuntament, que aleshores ocupava l'edifici actualment seu de la Caixa de Manresa. La mateixa empresa va ser la responsable de l'enllumenat públic, inaugurat a Súria el 1913 (REGUANT, 1997). El 1915 s'arrenda a Joan Balanzó. Entre 1917 i 1924 l'arrendatari és Josep Creixell (REGUANT, 1997). El 1924 la fàbrica, la colònia i el salt d'aigua es varen vendre a l'empresa belga Solvay (Mines de Potassa de Súria) (REGUANT, 1997). Per la seva situació estratègica, a un i altre costat de la carretera actual de Súria a Manresa, el barri va estat molt a prop de esdeveniments tals com el moviment revolucionari que s'inicia a Súria el 21 de gener de 1932 i acaba el dia següent, estableixin-se un dels seus controls en el pont del raval del Fusteret, per a posteriorment dissoldre's el moviment en aquest punt després d'una conversa amb el comandant de l'exercit que va venir a sufocar la revolta (REGUANT, 1988).</p> | 41.8175500,1.7611400 | 397107 | 4630261 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67050-20210504113158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67050-20210504113142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 89809 | Pont ferroviari de Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ferroviari-de-fusteret | XIX | <p>Pont situat al veïnat del Fusteret, que permet el desaiguat del torrent de Camprubí sota la via del tren. Es tracta d'una construcció oberta als dos costats amb arcs de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre. L'interior és coberta amb volta de canó que descansa sobre els murs laterals de pedra escairada disposada en filades. El terra està pavimentat amb lloses.</p> | 08274-267 | Veïnat de Fusteret | 41.8181300,1.7619900 | 397179 | 4630324 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89809-20210504112255.jpg | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 67220 | Refugi del Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-fusteret | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | En estat de deteriorament estructural per manca d'utilització | <p>A darrera del barri del Fusteret, passat un desguàs per sota la via del carrilet, al marge dret d'una canal, hi ha una porta de fusta que barra el pas a l'interior del refugi. Darrera d'aquesta també està tapiada, però la memòria oral indica que es tracta d'un refugi de la guerra civil del 1936-39.</p> | 08274-177 | Al darrera del barri del Fusteret | <p>Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8182900,1.7622700 | 397202 | 4630342 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67220-20210504112036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67220-20210504112114.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67149 | Cal Lladó Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llado-nou | XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. Les parets exteriors estan fetes de maçoneria irregular i consta en altura de tres pisos i un soterrani. Exteriorment, els pisos estan marcats per un filet recercat de pedra. Les obertures estan adintellades, tret de la porta principal, coberta amb un arc escarser i tres arcs al centre del tercer pis. A la façana principal hi ha la data de 1880. Té diversos annexos com a corts per a bestiar i tines, precisament en una cort hi ha una llinda, reaprofitada, amb la data de '1766'. D'entre les tines, destaca una d'exempta que marca el final del barri de la casa, la qual comunica amb el celler soterrani per mig d'un túnel. Existeix una cisterna annexa a la part posterior de la casa amb el brocal coronat amb una estructura de ferro forjat treballada, que serveix per aguantar la corriola. Aquest annex ve datat per una inscripció de l'any 1881.</p> | 08274-106 | Cererols | <p>La casa va ser feta per la família Lladó, per a substituir cal Lladó vell, però, segons informació oral, aquesta casa nova no va arribar a estar mai habitada, ja que no va acabar-se.</p> | 41.8184061,1.7680540 | 397682 | 4630348 | 1880 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415174750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415175123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415173018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415172615.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67083 | Cal Lladó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llado-vell | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>GASOL, J.M. (1993) 'Cererols i mossèn Josep Lladó a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 5-8, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ RAMONET, Josep (1933) 'Indrets comarcals. Sant Maria de Serarols'. Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Núm. 162, Manresa.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insólita. Col·lecció de textes de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIV-XX | <p>Cal Lladó Vell ha estat fortament restaurada, ja que es trobava en avançat estat de deteriorament, especialment, pel que fa a les façanes. De fet, la major part del segon pis i tot el tercer estan fets de nou. De tota manera, la planta baixa i part del primer pis conserven l'estructura original. Destaca del seu interior, la planta baixa, on abunden els arcs gòtics, essent especialment importants els que es contemplen a l'actual menjador, on també s'hi troba un forn de pa. La paret de fons d'aquesta estança està constituïda per l'ermita de Cererols, ja que la casa, al igual que ocorre amb la veïna Cal Fàbrega, s'adossa a la capçalera de la església . Al primer pis i com element antic, destaca la presència d'un safareig dins d'un arc. A l'exterior hi ha un porxo amb arcs de mig punt a la planta baixa amb balcó al primer pis, construïts quant la rehabilitació de la casa. En el porxo hi ha una premsa circular i una tartana, encara que aquest elements sembla que no pertanyien a la casa.</p> | 08274-40 | Camí rural a Cererols | <p>Josep Lladó situa aquesta casa sota el topònim 'Ledo', al segle X, al costat de les següents: Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). El cognom Lladó, abans Ledo (Ramon de Ledo), s'esmenta el 1390 en un document que parla del propietari de Can Lladó Vell. (LOSADA, 2000). El 19 de juliol de 1936, quan va iniciar-se la sublevació militar a la península, a Súria ni ha haver cap tipus de violència en tot el dia. Al capvespre uns exaltats van provar d'assaltar la masia Cal Lladó, de Cererols, disparant molts trets. A conseqüència d'un projectil va ser ferit i va perdre un ull el propietari. El van matar poc temps desprès. El capellà i intel·lectual Josep Lladó i Ramonet (Manresa, 06.11.1887, Súria, 30.07.1936), era fill de l'hereu de can Lledó, Josep Lladó i Arpa, prevere el 1913, a partir del 1926 va ser capellà del convent i col·legi de Dominiques de Manresa. Va ser un dels animadors culturals i puntal de les activitats del Centre Excursionista de Manresa. Treballà com a redactor del diari manresà 'El Pla de Bages' i corresponsal d''El Matí' de Barcelona. Col·laborà en les revistes locals 'Ciutat' i 'Revista Ilustrada Jorba', dirigí durant l'última època el prestigiòs 'Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages'. Va ser soci numerari de l'Associació de la Premsa de Manresa i comarca, n'ocupà el càrrec de secretari i actuà de secretari als Jocs Florals de Manresa, l'agost de 1935 (CEREROLS, 1993). Va morir el 1936 quan anava a casa seva a avisar que havien matat el seu germà.</p> | 41.8185850,1.7682522 | 397699 | 4630368 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67083-20210415172941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67083-20210415172822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67083-20210415175039.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El propietari actual Sr. Pere Lladó, és de Sant Quirze del Vallès. Va esbrinar que els seus avantpassats provenien d'aquesta casa, la va comprar i la va rehabilitar. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67120 | El Casalot de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-reguant | <p>Informació oral Albert Fàbrega</p> | Es troba força degradat i manca part d'una de les parets | <p>En un lloc actualment sense camí d'arribada, just a la carena de la muntanya sobre el pla de Reguant es poden observar les restes d'una torre quadrangular, feta de carreus mitjans ben escairats i col·locats en filades. Es veuen marques d'haver utilitzat bastida per aixecar la construcció.</p> | 08274-77 | Dalt la muntanya, sense accés directe. | 41.8184300,1.7520100 | 396350 | 4630370 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67120-20210630131644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67120-foto-08274-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'ha pogut localitzar la situació exacta del casalot. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 89789 | Font de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cererols | XX | <p>Font situada davant l'església de Santa Maria de Cererols. Es tracta d'una construcció aïllada composta per una base rectangular feta amb pedra i lloses a la part superior. En un extrem hi ha fixat un monòlit a la part frontal del qual hi ha gravat 'CEREROLS 993-1993' i una aixeta metàl·lica. Al davant hi ha la pica, que és una base de premsa reaprofitada que a la part frontal té l'any '1834' gravat.</p> | 08274-247 | Veïnat de Cererols | <p>Va ser construïda en motiu de la commemoració del mil·lenari del veïnat.</p> | 41.8186300,1.7677900 | 397661 | 4630373 | 1993 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 67080 | Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cererols-1 | <p>BADIA I GUITART, Jordi (1999) 'Els runams salins del Bages' Dovella, Núm. 64, pp. 41-48, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CEREROLS (1993) 'Cererols, mil anys d'història (993-1993)' Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>FENOY, Elsa (1993) 'Cererols: Flora i fauna' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 129-163, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ RAMONET, Josep (1930-1932) 'Geografia comarcana. Súria'. Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Núm. 137, Vol. VII, Manresa.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | X-XX | <p>Es troba en un pla dalt d'un llom, dit del Collet, al SE del terme de Súria, les dues vessants del qual porten les aigües al Cardener. El torrent de Bogadella, drena per l'Est i el torrent de Masrubí (assecat amb posterioritat a les explotacions de potassa) per l'oest. (LLADÓ, 1993D). Cererols és una de les partides històriques de Súria i té un nucli principal format per l'església de Santa Maria, voltada per les masies de Cal Fàbrega, Cal Lladó Vell i Nou i, una mica més allunyat, Can Riera. Històricament també n'han format part Les Comes i la Closa i, alguns cops s'hi ha inclòs part del raval del Fusteret, així com Cal Gall i cal Sa., El nucli principal de Cererols constitueix un dels llocs emblemàtics de Súria, per la seva posició i la seva història, encara que els grans incendis de les darreres dècades han afectat en bona mida el paisatge. Destaca la masia de cal Fàbrega, amb una gran entitat i que en la seva forma tradicional és la millor conservada del terme municipal, guardant al seu interior un important arxiu i biblioteca. D'altra banda, la restauració de cal Lladó Vell i l'ermita són elements positius per al nucli.</p> | 08274-37 | Camí rural a Cererols | <p>És, històricament, el punt més antigament documentat del municipi de Súria (966). Es tracta d'una venda feta per Elesto i la seva dona Saborosa a favor de Quindeberga, d'un casal situat al terme de Súria, a la partida de Cererols. El document va ser escrit pel prevere Ermemir, el 24 d'abril de l'any 12 del regnat del rei Lotari (REGUANT, 1988). Josep Lladó situa cronològicament al segle X, com de pertinència de Cererols, les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). El topònim apareix esmentat en relació amb el castell de Sorisa, el 993 (11 calendes de juliol de l'any 6 del regnat d'Hug), quan Ramon , comte i marqués fill de Borrel, comte, ven al prevere Miró un alou situat al comtat de Manresa, en el castell de Godmare (Callús) o en el castell de Súria o en el seu terme. L'escriptura anomena, en l'afrontació de l'alou, la vil·la Solariolos (Cererols) (REGUANT, 1988). L'any 1017 es procedeix a la venda d'un terreny a Cererols, que afronta per l'est amb una 'estrada'. El lloc va tenir un desenvolupament important, a finals del segle XVII ja que l'any 1696 es va encarregar un retaule a l'escultor Josep Generes de Manresa que costà 133 lliures o vuit sous. Més endavant, l'any 1674, són els escultors, també manresans, Josep Sunyer i el seu fill, qui són cridats novament per completar el retaule amb les figures, les quals costaren 170 lliures. En un cens de 1877 consta de 5 edificacions, tres d'un pis i dues de tres, dues habitades i tres deshabitades, a més d'una església sufragània. En un cens de 1887, Cererols tenia 39 habitants; 100 anys més tard no passen de mitja dotzena. Dels catorze edificis que consten l'any 1887, la meitat corresponien a magatzems o pallers. Avui solament hi viuen de manera permanent les famílies de tres cases (REGUANT, 1988). A la pujada a Cererols hi ha la barraca dels picapollàires, on s'envasava, amb destinació a la venda a Barcelona, aquesta varietat de raïm de gra petit, dedicada especialment per a postres.</p> | 41.8186583,1.7683780 | 397710 | 4630376 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67080-20210429160612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67080-20210415175929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67080-20210415172951.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Les parts orientades al nord, estan afectades per la pols que es desprèn del runam salí de la mina, amb la qual cosa hi ha una vegetació pobra de fenassos i s'ha produït la salinització de la font de la Serra (FENOY, 1993; BADIA, 1999). | 92|93|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67077 | Santa Maria de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-cererols | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARBONELL, Eduard (1984) 'Cererols' Catalunya Romànica, Vol. XI El Bages, pp. 499-500, Barcelona, Edicions Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CEREROLS (1993) 'Cererols, mil anys d'història (993-1993)' Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 31-45, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT I AGUT, Josep (1993B) 'Santa Maria de Cererols' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 117-128, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristòfol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1991) 'Retaules desapareguts, inèdits' Dovella. Núm. 39, pp. 32-38, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILARNAU I MASFERRER, Marc (1983) 'L'església romànica de Santa Maria de Serarols' Dovella, núm. 8, pp. 26-31, Manresa, Associació Cultural Dovella.</p> | XIII-XVIII | <p>Ermita romànica, de 14 metres per 3'55 metres d'una sola nau amb volta de canó de 5'40 metres d'alçada. Té absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt i coberta de volta de quart d'esfera. L'entrada romànica, amb arc de mig punt adovellat sobre imposta senzilla i arquivolta ressaltada a manera de guardapols, es troba, tapiada, al lateral esquerra. Actualment presenta la porta als peus amb un gran porxo, d'uns set metres de llarg, datable en el segle XVII per les tombes de tres de les famílies de Cererols: Fàbrega (del 1688), Lladó (també del 1688) i Comes (del 1685). Les masies de Cal Fàbrega i cal Lledó s'adossen a la capçalera de l'església. La nau és més alta que l'absis i presenta dos arcs torals, un que fa d'arc triomfal i un altre a un terç del cos. Entre tots dos arcs hi havia una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt a cada paret.. Al segle XVII a més de fer el porxo, es va elevar un campanar de torre amb una finestra a cada vent (el qual devia substituir la primitiva espadanya) i es va allargar la nau un terç més (AUTORS DIVERSOS, 1984) obrint-se a més un òcul (REGUANT, 1993D). Hi ha una pica, datable, el 1598 amb decoració floral tant a l'interior com exterior. Es troba sobre una columna octogonal, que s'alça sobre una base quadrada (REGUANT, 1993B). S'han localitzat fins a tres capes de pintura sobreposades a l'absis, la més superficial de color blau uniforme, la segona presenta una decoració imitant cortinatges oferint un fris de semicercles de color ocre, que imita els plecs de la roba, de color vermell terrós. D'aquesta mateixa fase es pot veure la part posterior del cos rampant del lleó de sant Marc. Aquestes pintures semblen ésser un repintat posterior a l'època romànica, de la qual només es conservaria una ala de lleó de Sant Marc, feta en color rogenc i que formaria part de la primera fase de la pintura (REGUANT, 1993B). La darrera capa de pintura, de la dècada de 1990, va ser feta per Josep Sanz i Sala.</p> | 08274-34 | Camí rural a Cererols | <p>La primera notícia de l'església és de l'any 1063 (AUTORS DIVERSOS, 1984). De 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. En aquest es fa una deixa a l'església de Santa Maria de Cererols (SITJES, 1990). De l'any 1327 és el testament de Ramon de Colomer, on es disposa que sigui enterrat al cementiri de Santa Maria de Cererols, deixant per a l'església dos sous. Després, el juliol de 1348, fa testament Guillem de Bosch en termes semblants pel que fa al cementiri i església (REGUANT, 1993B). Semblava, per un document de 1674, que l'església havia estat dedicada a Sant Martí, segons Lladó (1993D), encara que tant el document ressenyat per Sitjes (1990) com els adduïts per Reguant (1993B) demostren amb certesa que l'advocació era a Santa Maria. De tota manera, sembla ser que hi havia una pintura dedicada a aquest sant datable al segle XIV (LLADÓ, 1993D). Es conserva la llibreta de comptes de la reforma de l'església que comença l'any 1638 i que pertany a l'arxiu Fàbrega, on s'anoten les despeses, així com un censal que es pagava al mas de la Roca de Castellnou del Bages (LLADÓ, 1993D). L'any 1639, essent obrer Joan Comas, es van fer les portes del cementiri i obres estructurals i d'arranjament interior (LLADÓ, 1993D). Aquestes obres continuen al llarg de la dècada dels quaranta del segle XVII. L'any 1649 varen encarregar un retaule a l'escultor Josep Generes de Manresa que costà 133 lliures i vuit sous (LLADÓ, 1993D). L'any 1653 es va col·locar una campana a l'església (LLADÓ, 1993D). Més endavant, l'any 1674, són els escultors, també manresans, Pau Sunyer i el seu fill Josep (LLADÓ, 1993D), que són cridats novament per completar el retaule amb les figures, les quals costaren 170 lliures (REGUANT, 1988). El retaule, segurament era totalment obra dels Sunyer, els quals probablement només van aprofitar, de la obra de Generes, la imatge de la Immaculada ja que té una aire molt diferent de la resta de l'obra. Un altre element que sembla aprofitat és un petit relleu, que encara avui es conserva (SITJES, 1991). És un exemple típic del barroc del segle XVIII, constava de tres pisos amb imatges en fornícules, separades per columnes salomòniques. Tenia figures d'àngels, la Flagel·lació, l'Oració a l'Hort. Al pis intermig, la Immaculada (que ocupava el centre del retaule), flanquejada per Sant Pau i Sant Pere (que constituïen la part principal de retaule) i als extrems Santa Llúcia i Santa Àgata. Al pis superior, un Sant Crist Crucificat, Sant Joan i Sant Jaume o Sant Ramon Nonat. Tot va ser cremat l'any 1938 i només es va salvar el tros de predela, corresponent a Jesús resant a l'Hort, tema que no lliga amb la iconografia de la resta del conjunt (SITJES, 1991), que es coneix per fotografia antiga (REGUANT, 1993B). Els anys 1685 i 1693 en visita pastoral del bisbe de Vic, Antoni Pasqual, es desprèn que el mobiliari litúrgic era pobre i estava força deteriorat pel que dit bisbe mana es facin arranjaments i reformes i s'adquireixin determinats ornaments, el mateix que en la del bisbe Santjust el 1711 i el bisbe Marimon el 1742. L'any 1907 es van fer obres de millora a l'església i es va fer daurar l'altar (LLADÓ, 1993D). Finalment, l'any 1957 totes les esglésies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984).</p> | 41.8186746,1.7679978 | 397679 | 4630377 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67077-20210415174042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67077-20210415174551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67077-20210415174240.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El cementiri es trobava a la banda N de l'església, on hi havia la porta romànica i es va traslladar al costat S, quant es va fer el porxo. Les tombes familiars del porxo són molt profundes, segons informació oral de Francesc Fàbrega, i les darreres persones enterrades van ser dos germans de la família Lladó, morts quan la Guerra Civil de 1936-1939. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 89803 | Mas Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliveras | En ruïnes | <p>Restes d'una masia situades en una zona envaïda pel bosc a la vora d'un camp de conreu. Es tracta de restes de fonamentació cobertes de runa i sediments, que dificulten de definir-ne les característiques constructives. S'observa una de les cantonades, feta de pedra escairada lligada amb morter.</p> | 08274-261 | Cererols | <p>Descobert per Albert Fàbrega. Se'n desconeixen les notícies documentals, tot i que per les seves característiques podem pensar que és un mas rònec.</p> | 41.8187300,1.7719300 | 398005 | 4630379 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115035.jpg | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89808 | Pintures de l'absis de Santa Maria de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-labsis-de-santa-maria-de-cererols | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARBONELL, Eduard (1984) 'Cererols' Catalunya Romànica, Vol. XI El Bages, pp. 499-500, Barcelona, Edicions Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CEREROLS (1993) 'Cererols, mil anys d'història (993-1993)' Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 31-45, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT I AGUT, Josep (1993B) 'Santa Maria de Cererols' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 117-128, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristòfol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1991) 'Retaules desapareguts, inèdits' Dovella. Núm. 39, pp. 32-38, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILARNAU I MASFERRER, Marc (1983) 'L'església romànica de Santa Maria de Serarols' Dovella, núm. 8, pp. 26-31, Manresa, Associació Cultural Dovella.</p> | XI | Se'n conserva una petita part. La resta de l'absis s'ha pintat amb unes pintures impròpies. | <p>Restes de pintures murals conservades a la part esquerra de l'absis de Santa Maria de Cererols. Només s'hi reconeixen les extremitats inferiors d'un animal sobre un fons blau, que té la part superior esborrada. La part interior és de color magenta i està decorada amb una sanefa de formes semicirculars de color groc. </p> | 08274-266 | Santa Maria de Cererols | <p><span><span><span>La primera notícia de l'església és de l'any 1063 (AUTORS DIVERSOS, 1984). De 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. En aquest es fa una deixa a l'església de Santa Maria de Cererols (SITJES, 1990). De l'any 1327 és el testament de Ramon de Colomer, on es disposa que sigui enterrat al cementiri de Santa Maria de Cererols, deixant per a l'església dos sous. Després, el juliol de 1348, fa testament Guillem de Bosch en termes semblants pel que fa al cementiri i església (REGUANT, 1993B). Semblava, per un document de 1674, que l'església havia estat dedicada a Sant Martí, segons Lladó (1993D), encara que tant el document ressenyat per Sitjes (1990) com els adduïts per Reguant (1993B) demostren amb certesa que l'advocació era a Santa Maria. De tota manera, sembla ser que hi havia una pintura dedicada a aquest sant datable al segle XIV (LLADÓ, 1993D). Es conserva la llibreta de comptes de la reforma de l'església que comença l'any 1638 i que pertany a l'arxiu Fàbrega, on s'anoten les despeses, així com un censal que es pagava al mas de la Roca de Castellnou del Bages (LLADÓ, 1993D). L'any 1639, essent obrer Joan Comas, es van fer les portes del cementiri i obres estructurals i d'arranjament interior (LLADÓ, 1993D). Aquestes obres continuen al llarg de la dècada dels quaranta del segle XVII. L'any 1649 varen encarregar un retaule a l'escultor Josep Generes de Manresa que costà 133 lliures i vuit sous (LLADÓ, 1993D). L'any 1653 es va col·locar una campana a l'església (LLADÓ, 1993D). Més endavant, l'any 1674, són els escultors, també manresans, Pau Sunyer i el seu fill Josep (LLADÓ, 1993D), que són cridats novament per completar el retaule amb les figures, les quals costaren 170 lliures (REGUANT, 1988). El retaule, segurament era totalment obra dels Sunyer, els quals probablement només van aprofitar, de la obra de Generes, la imatge de la Immaculada ja que té una aire molt diferent de la resta de l'obra. Un altre element que sembla aprofitat és un petit relleu, que encara avui es conserva (SITJES, 1991). És un exemple típic del barroc del segle XVIII, constava de tres pisos amb imatges en fornícules, separades per columnes salomòniques. Tenia figures d'àngels, la Flagel·lació, l'Oració a l'Hort. Al pis intermig, la Immaculada (que ocupava el centre del retaule), flanquejada per Sant Pau i Sant Pere (que constituïen la part principal de retaule) i als extrems Santa Llúcia i Santa Àgata. Al pis superior, un Sant Crist Crucificat, Sant Joan i Sant Jaume o Sant Ramon Nonat. Tot va ser cremat l'any 1938 i només es va salvar el tros de predela, corresponent a Jesús resant a l'Hort, tema que no lliga amb la iconografia de la resta del conjunt (SITJES, 1991), que es coneix per fotografia antiga (REGUANT, 1993B). Els anys 1685 i 1693 en visita pastoral del bisbe de Vic, Antoni Pasqual, es desprèn que el mobiliari litúrgic era pobre i estava força deteriorat pel que dit bisbe mana es facin arranjaments i reformes i s'adquireixin determinats ornaments, el mateix que en la del bisbe Santjust el 1711 i el bisbe Marimon el 1742. L'any 1907 es van fer obres de millora a l'església i es va fer daurar l'altar (LLADÓ, 1993D). Finalment, l'any 1957 totes les esglésies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984).</span></span></span></p> | 41.8187000,1.7680200 | 397680 | 4630381 | 08274 | Súria | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89808-202104151743170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89808-202104151743510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89808-202104151744100.jpg | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 92|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67078 | Cal Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabrega-0 | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CEREROLS (1993) 'Cererols, mil anys d'història (993-1993)' Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>LLADÓ RAMONET, Josep (1933) 'Indrets comarcals. Sant Maria de Serarols'. Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Núm. 162, Manresa.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT I AGUT, Josep (1993a) 'Magí Fàbrega. Notes biogràfiques' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 113-116, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> | XIV-XIX | <p>Les masies de Cal Fàbrega i cal Lledó s'adossen a la capçalera de l'església de Santa Maria de Cererols. La casa, de planta rectangular i teulada a doble vessant, està feta amb maçoneria irregular, constant de dos pisos més golfes. Als baixos i a les escales d'accés a la primera planta els paviments estan fets amb lloses de pedra i totxo. El pis baix, seguint la configuració del terreny, està disposat a dues altures. En aquest pis destaquen el forn de pa i tot un conjunt d'eines antigues. Al fons del celler es pot veure un arc gòtic i l'absis de l'església de Santa Maria. Conserva les botes congrenyades amb sòcols de pedra, una d'elles amb la data de 1676. Hi ha quatre tines i els dipòsits destinats a conservar l'oli. A la part posterior de la casa es localitza una cisterna amb una construcció exempta que serveix per a portar l'aigua fins a la primera planta. La masia va ser reformada a la dècada de 1880, conservant-se gairebé idèntica des d'aquella època fins l'actualitat. Hi ha altres edificis i construccions auxiliars per a bestiar, conservar la collita, etc.. Com a curiositat cal assenyalar un petit safareig amb les lloses fetes de ceràmica que recorden per forma i dimensions una 'tegula' romana. Estan fetes en un forn proper a la primera meitat del segle XX.</p> | 08274-35 | Camí rural a Cererols | <p>Josep Lladó la situa al segle X. sota el nom de Fabrica, al costat d'altres: Ledo (Can Lledó), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). Quan va tenir lloc l'epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren especialment, d'entre altres, de l'amo del mas cal Fàbrega (REGUANT, 1988). En aquesta casa va néixer Magí Fàbrega i Cortés (Súria, 22.11.1855, Barcelona 20.07.1926), qui començà a donar classes d'auxiliar a la facultat de Dret, i el 1888 ja era catedràtic numerari de Dret processal, civil, penal, canònic i administratiu. El 10.12.1919 fou nomenat vicerector i, en morir el rector Valentí Casulla, passà a exercir de rector en funcions fins el nomenament d'Andreu Martínez Vargas el 1923. El 2 d'octubre de 1925 dimiteix del càrrec de vicerector i es jubila (REGUANT, 1988).</p> | 41.8187951,1.7683604 | 397709 | 4630391 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67078-20210415180453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67078-20210415181137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67078-20210429172904.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El cognom de la família apareix en documentació antiga amb la grafia 'fàbrica'. Per algú es considera com etimològicament relacionat amb l'ofici de ferrer (fàbrega, farga) (LOSADA, 2000) | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67184 | El Pla de les Garses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-les-garses | <p>LLADÓ, Josep (1993B) 'Unes vies romanes?' extret del 'Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages', núm. 131 (1929) pp. 329-331 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 15-18, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | El lloc ha estat reduït a l'estat de mota, per la qual cosa es fa molt difícil dir quelcom de l'interior. | <p>Mota artificial de forma aproximadament circular, constituïda per materials d'un enderroc (pedres i algun carreu). Les dimensions són entorn dels 11 o 12 metres de diàmetre i uns 2'5 metres d'alt sobre la plana circumdant. L'extensió d'arbres i bardisses impedeix l'accés a l'interior. Als voltants no es veu cap tipus de material ceràmic arqueològic.</p> | 08274-141 | Camí rural des de Cererols | <p>Les informacions actuals no permeten fer cap afirmació taxativa. De tota manera, Lladó, abans de la Guerra Civil de 1936 (1993B i D) relacionava les vies amb els topònims Colomer i Estrada, pensant que podien pertànyer a una via romana 'estrada' i a un columbari 'colomer'. Creia que el topònim Estrada calia situar-lo al lloc de la Plana (que seria el Pla) i Colomer, al Camp Colomer, indicant que en aquest lloc s'hi veien construccions antigues fins poc abans de 1932. En aquell moment deia que encara es podien veure restes d'un columbari romà al lloc de la Torre / Codines prop de la vinya de l'Estrada, 'segons opinió de competents especialitzats' (LLADÓ, 1993D). D'altra banda, cal tenir present que aquest lloc es troba prop de la masia de can Riera. Josep Lladó situa al segle X les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). L'any 1330 hi ha un document que indica que Pere de Vil·la era conegut per Pere de Celerer. A partir de les afrontacions de terres dels Celerer amb el mas Oliveres, Lladó (1993D), arriba a la conclusió que aquest mas era l'actual can Riera i, per tant, les ruïnes del Pla correspondrien al mas Oliveres. Segons Llado (1993D) i Reguant (1988) es tracta de ruïnes que es troben a poca distància de can Riera i, per tant, probablement, el que queda del mas Oliveres es aquesta mota. El 1317 Bartomeu de Torre, ciutadà manresà, compra el mas Oliveres (REGUANT, 1988). El 1390, Bartomeu Celerer, de Cererols, paga un cens a Pere d'Oliveres, per una peça de terra que afronta amb possessions d'aquest darrer (LLADÓ, 1993D)</p> | 41.8193800,1.7719000 | 398004 | 4630451 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Segons informació oral, el lloc també era conegut com 'el Pla de les Garses' (Informació de Josep Perarnau Gall, juny 2000). | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67208 | Torre de Costafreda / Torre de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-costafreda-torre-de-can-torres | Es troba totalment enrunat i convertit en una mota | <p>Mota artificial de forma aproximadament circular, constituïda per materials d'enderroc (pedres i algun carreu). Les dimensions són entorn dels sis o set metres de diàmetre i uns dos metres d'alt sobre el terreny circumdant. Als voltants es veuen restes de morter al terra i alguna ceràmica.</p> | 08274-165 | Camí rural des de can Torres | 41.8191157,1.7467858 | 395918 | 4630453 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67208-20210630135933.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67178 | Can Riera de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-de-cererols | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | <p>Conjunt edificat composat per una edificació principal i altres construccions annexes. Es troba a poca distància en direcció NE del nucli principal de Cererols, sobre la riera de Camprubí i dominant el lloc dit el Pla. L'edifici principal presenta planta rectangular amb tres pisos, feta de maçoneria irregular i els vanos es troben recercats amb totxo vist, essent rematats en arc escarser o adintellats. Una inscripció sobre la porta amb la data de 1903, indica que en aquell moment es va procedir a una reforma. Des de fora s'endevina la existència, a dins del vestíbul, d'una porta de pedra. Pel costat SO hi ha una galeria a la primera planta, força reformada, que dona pas a un annex recent. Sobre el balcó principal existeix un Cor de Jesús de ferro fos fet a moltó (un altre de similars característiques hi ha al Poble Vell). A més de l'edifici principal hi ha una construcció per a animals i un galliner.</p> | 08274-135 | Camí rural a can Riera | <p>Josep Lladó situa al segle X aquesta casa, que denomina Vil·la, al costat de les següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). L'any 1330 hi ha un document que indica que Pere de Vil·la era conegut per Pere de Celerer. A partir de les afrontacions de terres dels Celerer amb el mas Oliveres, Lladó (1993D), arriba a la conclusió que aquest mas era l'actual can Riera. Segons Llado (1993D) i Reguant (1988) aquest mas Oliveres es tracta de ruïnes que es troben al Pla, a poca distància de can Riera. El 1317 Bartomeu de Torre, ciutadà manresà, compra el mas Oliveres (REGUANT, 1988). El 1390, Bartomeu Celerer, de Cererols, paga un cens a Pere d'Oliveres, per una peça de terra que afronta amb possessions d'aquest darrer (LLADÓ, 1993D). El 1860 constava de dues edificacions d'una i dues plantes respectivament, habitades, segons un cens d'aquell any (REGUANT, CASTELLANO, 1980), i el 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions, una d'un pis i l'altre de dos, una habitada i l'altre no. Deu anys més tard, i segons dades d'un altre cens, està habitada per quatre persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8200997,1.7694270 | 397800 | 4630534 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67178-20210512112243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67178-20210512112203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67178-20210512112131.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Els actuals masovers no han permès l'accés a l'edifici. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 89840 | Barraca de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-0 | XIX-XX | <p>Barraca situada en un camp actualment habilitat com a circuit automobilístic. Es tracta d'una edificació de planta quadrangular amb coberta a un vessant. La construcció es prolonga a la part posterior amb un mur semicircular, sobre el qual hi ha un pou d'obra vista. Des del pou en surt una canalització que va a un safareig de planta quadrangular, fet de pedra lligada amb morter. Al costat de la porta de la barraca hi ha una placa commemorativa metàl·lica on hi consta: 'El Pou d'en Sergi / en record de Sergi Valle Kattendahl/ Barcelona 1964-Livingstone 2012 / Viatger del món, bomber, Camel Trophista, company i amic de tots / Les Comes / Octubre 2016'.</p> | 08274-284 | Hort de les Comes | 41.8204100,1.7791900 | 398611 | 4630557 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89840-20211103095128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89840-20211103095147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89840-20211103095254.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67133 | Pas de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-sala-0 | <p>Informació oral del Sr. José Rodríguez García</p> | No es veuen restes constructives en superfície | <p>En un turó que es troba al pas de la Sala, al límit del terme de Súria amb el de Sant Mateu de Bages s'han recollit en superfície alguns fragments de ceràmica ibèrica molt rodada. La majoria és de pasta oxidadada, però també hi ha algun tros de pasta de sandvitx. Es tracta d'una elevació en el extrem muntanyós sobre el Pla de Meravelles.</p> | 08274-90 | Camí rural a la Sala | <p>Descobert pel Sr. José Rodríguez García.</p> | 41.8201410,1.7381173 | 395199 | 4630576 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67133-20210728130916.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67090 | Pla de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-reguant | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>NATURGEST (1999) Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Pla de Reguant i Pla de les Hortes, Administrador, Bernat Soler Antich; Coordinador equip producció, Marta Rancaño, Autor Jordi Calaf, Ajuntament de Súria.</p> <p>VILANOVA, Josep (1999) 'Flora' Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> | Hi ha diferents usos d'aquest espai que poden ser potencialment problemàtics per a la seva conservació: abastament d'aigua per a rec i usos industrials, granges de porcs i cultius, les properes zones industrials i mineres, amb l'impacte de la cinta i tremuges, el pas d'infrastructures de comunicació i de desguàs de salmorres i aigües residuals, ensinistrament de gossos i una possible pressió urbanística, així com la presència de deixalles. | <p>Bosc de ribera al Cardener que ocupa 19 Ha. Es tracta d'un bosc dinàmic, sotmès a l'acció fluvial amb avingudes i períodes d'eixut. La disponibilitat d'aigua fa que sigui més humit i ombrívol, amb gran riquesa d'espècies, moltes de les quals són de fulla caduca, la qual cosa permet un estrat herbaci més ric a l'hivern i la primavera fins que no surten les fulles als arbres i li donen un cert aire centreuropeu. Cal destacar les següents espècies d'arbres: àlber, pollancre, freixe de fulla petita, om, saüc, roldor, esbarzer, sanguinyol, vinca, heura, vidalba, llúpo, olivereta, aranyoner, figuera, herba sabonera, salicària, malví, arç, vern i salze, així com espècies dels ecosistemes veïns com pinassa, pi blanc, alzina, roure valencià, i subespontànies provinents de terres conreades. També hi ha espècies molt lligades a l'aigua, destacant el canyís, la boga, els joncs, la sarga i els tamarins. A més es troben espècies salines com el salat blanc i la Spergularia rubra (NATURGEST, 1999; VILANOVA, 1999). L'ictiofauna està representada, principalment, pel barb comú, carpa, salmonet, bagra i peix gat. Els amfibis, per la granota verda. Els rèptils són els següents: llangardaix ocellam, serp verda i serp d'aigua. Les aus més freqüents són el bernat pescaire, l'ànec coll verd, picot verd, colltort i tord. Destacant les espècies protegides del tallarol cuallarg i el martinet nocturn (NATURGEST, 1999).</p> | 08274-47 | Camí rural al Pla de Reguant | <p>En les darreres dècades es va voler fer un 'parc fluvial', tot inundant el Pla de Reguant per a crear un llac per atreure el turisme, declarant-se urbanitzable el lloc. Finalment, el 1993 la Junta d'Aigües va denegar el permís per ser zona d'inundació. Cal tenir present que amb un cabal superior a 50 metres cúbics per segon el Cardener inunda la plana del voltant (NATURGEST, 1999).</p> | 41.8203800,1.7576000 | 396818 | 4630580 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67090-20210506132211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67090-20210506134729.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A Europa queden molt poques alberedes, per tant, totes han estat declarades 'Hàbitat natural d'interès comunitari', segons directiva 92/43/CEE | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 89872 | Mina i bassa de Cal Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-cal-fabrega | XVIII-XIX | <p>En un costat d'una feixa de conreu al nord de Cererols hi ha una mina d'aigua i dues basses. La mina està construïda a la part inferior i és feta de pedra lligada amb morter. Presenta una boca amb llinda de pedra on hi consta: 'AQUESTA OBRA LA FETA FE JOSEPH FABRAGA EN LO ANY 1736'. Segueix aquesta construcció un mur de pedra seca amb un botador per accedir a una cota superior, on hi la les basses. Són fetes de pedra lligada amb morter i de notables dimensions, separades entre sí per un mur. La que hi ha sobre la mina està reforçada amb tirants, i l'altra té un rebaix per on s'omple de l'aigua d'un rec excavat al terreny natural. La part superior de la primera bassa està acabada amb rajols ceràmics.</p> | 08274-292 | Cererols | 41.8208700,1.7716600 | 397986 | 4630617 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89872-20211103104419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89872-20211103104515.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89872-20211103104656.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89872-20211103104718.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 89790 | Font de Costafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-costafreda | XVIII-XX | No hi brolla aigua. | <p>Font situada al marge del camí de Costafreda. Està construïda en un mur de pedra seca, on hi ha fixat un tub metàl·lic que feia de brollador. A sota hi ha una pica semicircular d'obra. Al costat hi ha una placa amb un text de Perarnau, el nom de la font i la data '1971'. Sobre la font hi ha la mina, amb la boca tancada amb una porta metàl·lica.</p> | 08274-248 | Camí de Costafreda | <p>L'any 1971 va ser arranjada.</p> | 41.8218300,1.7433600 | 395637 | 4630758 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132214.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67169 | El Casalot de Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-tordell | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> | XIV | Coberta totalment enfonsada i manquen bona part dels paraments | <p>Construcció fortificada feta de maçoneria irregular amb la coberta totalment enrunada i de la que no es veuen restes. El cos principal té planta rectangular amb l'eix allargat en direcció NNE-SSO. A la façana SSO hi ha l'arrencament d'un arc de pedra, que deuria donar pas a un porxo. Al darrera d'aquest existeix un espai, que, originalment deuria haver estat dividit, a partir de les restes enrunades que s'observen. A la meitat E de la paret que dona al porxo abans esmentat hi ha quatre troneres i en el costat O una tina circular. A la paret SSE, en el seu costat S hi ha dues troneres més. A l'exterior de la construcció, pel seu costat SSE hi ha una paret paral·lela a la SSE de l'edifici, a uns dos metres de distancia. També a l'exterior, adossat a l'extrem N de la paret NNE, sembla endevinar-se un forn de pa.</p> | 08274-126 | Camí rural al pla del Casalot | <p>Josep Lladó situa la casa de la Serra, o sigui, el que després es va conèixer com Casalot del Tordell, al segle X i al costat de les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). En un cens de 1877 apareix com 'alqueria del Turdell', que consta de dos edificis d'un i tres pisos respectivament i que un està habitat i l'altre no. Per informació oral se sap que al segle XX va ser utilitzada com a pedrera.</p> | 41.8221472,1.7651934 | 397451 | 4630767 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120328.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Està separat de Cererols per la riera de Camprubí, torrent que passa per la dita rasa de la Serra. Aquí es localitza la font de la Serra, que va esdevenir salada per les filtracions de l'escombrera de la mina l'any 1978. | 119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 89871 | Variant de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-suria | XIX | Està totalment cobert. | <p>En motiu de la construcció de la variant BV-9480 es va posar al descobert un forn de calç de planta circular. També es van documentar 9 barraques de vinya i d'altres estructures agrícoles i industrials datades entre el segle XIX i XX.</p> | 08274-291 | Al costat del túnel de la granja de Reguant | <p>La prospecció es va fer l'any 1999.</p> | 41.8222900,1.7512000 | 396289 | 4630799 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 89795 | Forn de Costafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-costafreda | XVIII-XX | Parcialment enderrocat i envoltat de vegetació. | <p><span><span><span>Forn tradicional de calç que es troba situat al costat de les tines de la masia de Costafreda. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural. No es conserva la part frontal a causa de l'enderroc parcial que pateix, i l'interior és ple de sediments.</span></span></span></p> | 08274-253 | Costafreda | <p>Aquest forn hauria abastit de calç a la masia.</p> | 41.8223500,1.7430500 | 395612 | 4630816 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89795-20210714131835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89795-20210714131848.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67105 | Costafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costafreda | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XIII-XIX | En estat ruïnós i coberta de vegetació. | <p>Conjunt de construccions que consta d'un cos principal rectangular destinat a habitatge i usos agrícoles, amb dues tines adossades. Un altre grup de tres tines a l'O d'aquest cos i al SO una pallissa de planta rectangular de dues plantes. Presenta una arcada orientada cap a l'est.. El cos principal, el més interessant del conjunt, es troba dividit en tres pisos, amb coberta a doble vessant, i, com la resta del conjunt edificat, es troba en estat avançat de ruïna, la qual cosa fa impossible la descripció dels seus espais interiors. Des de fora es pot veure a l'interior, emmascarada per edificacions posteriors, una porta adovellada amb arc de mig punt. També s'observen arcs gòtics molt oberts, a l'interior de la construcció. Davant l'era principal hi havia una era enrajolada.</p> | 08274-62 | Es troba a mitja vessant de la serra de Costafreda. | <p>La data de 1213 es menciona com la més antiga de la masia (SOLER, 1985; LOSADA, 2000). El 23 de desembre de 1315 Ramon Rigolf, ciutadà de Manresa, compra el mas inferior de Costafreda (REGUANT, 1988). En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. Existeix una corranda popular que fa referència a aquest mas 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò)</p> | 41.8224227,1.7433762 | 395640 | 4630823 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67105-20210506142236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67105-20210506143655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67105-20210506143742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67105-20210506143802.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A uns cinquanta metres, pujant cap a la carena existeix la font de Costafreda, lloc tradicional d'esbarjo pels suriencs. A mas Pujol, pel jardí i voltants de la casa, com a elements decoratius existeixen diversos elements constructius i de pedra de la masia de Costafreda, com rodes i pedres de premsa, una boixera, etc.. També hi ha peces interessants d'aquesta masia al Museu de l'Avi. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67248 | Pou d'aigua de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-de-la-mina | <p>BADIA, Enric (1996) La sal, suport d'uns pobles, Manresa, Editorial Angle.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash.</p> | XX | S'hi han afegit elements contemporanis a la construcció original | <p>El pou d'aigua de la mina es troba al centre del Pla de les Bombes, al costat del Pla de Regunat. El pou es troba a l'interior d'una construcció de planta rectangular feta de maó amb coberta a dues aigües. A la part més allargada presenta una porta per a vehicles amb arc escarser de totxo. Totes les finestres de la construcció presenten també aquesta cararcterística. A la capçalera Nord s'hi ha afegit un cos per a nous elements elèctrics. A l'interior es troba una turbina i les bombes que pugen l'aigua necessària per al treball de separació de la sal potàssica de la comuna. Es probable que, en aquest punt, hi hagi un augment important de la salinitat al cabal del riu, per les anàlisis efectuades fa anys (BADIA, 1999).</p> | 08274-205 | Al centre de la plana de les Bombes | 41.8233241,1.7593187 | 396965 | 4630904 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67248-20210420180040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67248-20210420180120.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67155 | Mas Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pujol | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>MAS PUJOL (1973) Mas Pujol: mil anys d'història, Full mecanografiat, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIV-XXI | Restaurada entre l'any 1969 i 1971. La zona de les tines s'ha elevat en la darrera restauració i s'ha convertit en una torre merletada. | <p>Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, turriforme, fortificada abans del segle XIX, mitjançant una bateria de sis troneres a la façana Est i una altra prop de la cantonada de la façana Sud. En aquesta darrera façana existeix una rafa per a reforç de la construcció. Destaca, a la façana Est, una finestra gòtica geminada a la que manca la columneta central. Al peu d'aquesta mateixa façana s'observa l'arrencament de dos murs, avui desapareguts, que devien correspondre a una construcció annexa. La casa ha estat molt reformada, especialment, entre 1969 i 1971. Avui dia, als voltants de la casa hi ha espais ajardinats en petites terrasses. A la zona NE existeixen dues tines bessones, avui dia elevades formant una torre merletada, ocupades, respectivament pel rebost i la cuina de la vivenda actual.</p> | 08274-112 | Camí rural al mas Pujol | <p>L'any 1023, mas Pujol és fortí de vigilància dels senyors de Súria. Entre els anys 1186 i 1281, passa dels senyors feudals Arbert a Guillem, d'aquest a Ramon d'Òdena i d'aquest a P. de Plaixats (MAS PUJOL, 1973). Durant l'època moderna va patir un cert decaiment generalitzat al país. Com a masoveria conreava les terres que tenia al voltant (MAS PUJOL, 1973). En un cens de 1877 apareix com a 'masia de dos pisos, habitada'. Existeix una corranda popular que fa referència a aquest mas 'Costafreda, la Taberna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedàs / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò). La masia pertanyia al mas Costafreda, utilitzant-se fins a la dècada de 1960 com a lloc de cria de bestiar. Els actuals propietaris, la família Reguant, van comprar aquest mas cap el 1960-1964, pertanyent fins aleshores a la família Castellans.</p> | 41.8232368,1.7458582 | 395847 | 4630911 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67155-foto-08274-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Pel jardí i voltants de la casa, com a decoració moble existeixen diversos elements constructius i de pedra de la masia de Costafreda, com rodes i pedres de premsa, una boixera, etc. En la revisió del Mapa de patrimoni feta l'any 2021 no s'hi ha pogut accedir. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.