Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67198 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-1 | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XVIII-XXI | <p>Edificació de planta aproximadament quadrangular, actualment reformada, amb teulada a doble vessant i maçoneria irregular, que presenta l'entrada principal a l'E, al costat del camí d'accés al conjunt de les cases del Samuntà. Consta d'aquest edifici principal dedicat a habitatge, que porta la data de 1795 sobre la llinda de la porta exterior. També compta amb una pallissa exempta al NE, en la que s'ha de destacar el reaprofitament d'una part d'una llinda de porta decorada amb una creu 'patada' inscrita dins d'un cercle i dins d'un espai trapezoïdal una creu sobre calvari que porta, partida, a un i altre costat la data '17(?)8'. La darrera edificació a destacar consisteix en una tina exempta, a l'extrem NE de les cases. A l'interior de l'edifici principal destaca el celler, al soterrani, amb tres tinois de ciment i, com dada a destacar, que al mur S d'aquest celler hi havia un buit, que ha estat cegat, que segons la tradició oral, era un túnel que comunicava aquesta casa amb la de cal Rei a l'època de les carlinades.</p> | 08274-155 | Camí rural a les cases del Samontà | <p>Se sap, per informació oral, que cap a la dècada de 1930 aquesta casa havia estat femer de cal Rei.</p> | 41.8580102,1.7524727 | 396452 | 4634764 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67198-20210615143008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67198-20210615143043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67198-20210615143027.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 67199 | Barranc del Borrissol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-del-borrissol | El forn es conserva en molt mal estat i està en perill imminent de desaparició. | <p>En aquest lloc s'observen diversos elements d'interès patrimonial. Per una banda, es conserva una pedrera de guixos on es pot veure la continuació de la falla del Tordell el tall. Es tracta de dipòsits d'anhidrita que al transformar-se en guix augmenta de volum fins un 60%. D'altra banda, hi ha un forn per a la calcinació del guix per obtenir guix utilitzable. Aquest forn es troba totalment enfonsat. A poca distància, a més, es pot veure una antiga bòfia de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica) detectada per les terrasses que l'han reomplert, les quals es troben inclinades. Aquest col·lapse té uns seixanta metres de potència i està format per la dissolució de la carnalita.</p> | 08274-156 | Camí rural des del mas Reguant | <p>El forn i la pedrera havien estat explotats per la família Reguant, a principis de segle, segons informació oral.</p> | 41.8270758,1.7450161 | 395784 | 4631339 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 67200 | Cal Jover / La Gelidense / Filatures Labor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jover-la-gelidense-filatures-labor | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria-Necròpoli de cal Banyes-Cal Jové-Coaner-Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral de Joan Santaya (juny de 2000)</p> | XIX-XX | L'estructura es conserva força bé, encara que els elements mobles antics han desaparegut. | <p>De tot el conjunt fabril existent avui dia, tan sols s'atendrà a la descripció dels edificis d'interès patrimonial, ja que el major volum edificat actualment correspon a naus industrials aixecades a partir de la dècada de 1970, sense cap interès per aquest inventari. Travessant l'entrada actual es troba, a l'esquerra, l'habitatge de l'amo, l'escrivent i el director. Aquesta casa és de planta rectangular i tres pisos d'alçada i una torre al centre que sobresurt un pis més. Presenta teulada a doble vessant i la torre a quatre aigües. També té un soterrani amb un celler i una tina rodona vidrada, la qual actualment s'utilitza com a dipòsit d'aigua de la font que es troba al costat exterior de la fàbrica. A la dreta, en direcció Nord, cap a la dècada de 1950 es va construir una guarderia per als nens de les treballadores. Com a dada d'interès dir que l'únic rellotge de sol que avui es pot veure a Súria està a la façana d'aquest edifici. Avançant cap a l'interior de la fàbrica es troben dos alineaments de plàtans que segueixen el traçat de l'antic camí de Coaner. El cos principal dels edificis antics es disposa dividit en dues edificacions, ambdues de planta rectangular. La primera és de dimensions més reduïdes que la segona, a la qual s'adossa. Aquesta primera era la zona de fàbrica i els pisos alts estaven destinats a habitatge del mecànic i de l'encarregat. Actualment, els espais fabrils ocupen tota aquesta construcció. L'edifici gran és de tipologia manxesteriana, conservant les columnes de ferro colat que formaven la sustentació dels forjats i dels embarrats. A la part Oest de l'edifici, segons les fotografies antigues, existia una màquina de vapor, de la que no queden restes. Aigües amunt del Cardener hom troba la resclosa i canal per a dur l'energia hidràulica a la fàbrica. De la maquinària i elements antics queda poca cosa, com a elements més a destacar es pot citar: la transmissió d'energia hidràulica des de la turbina a l'embarrat; el quadre de distribució principal de la fàbrica antiga, un estroboscopi per a saber la velocitat de les politges dels fusos; una balança industrial de numeració per a filats i teixits de cotó que indica el gruix del fil; dos torsiòmetres per a mesurar la torsió del fil, un d'ells amb la placa de l'empresa fabricant 'MASSÓ RIUS', que va desaparèixer a la Guerra Civil de 1936; un aspa, per a contar metres i quatre mostres de fil de cotó anglès superpentinat d'abril de 1927.</p> | 08274-157 | Camí de Coaner | <p>Joan Jover i Serra, pare del futur marqués de Gelida, (d'aquí el nom de 'la Gelidense') va construir la fàbrica entre 1872 i 1876, havent comprat el terreny a Cristòfol Canudas i Salipota, el 1870, en el lloc dit 'el pas de la Riera'. En els seus inicis la fàbrica es dedicava a filats de cotó. Quan va tenir lloc la epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren, entre d'altres, Bonaventura Jover, amo de cal Jover, fàbrica successora de 'La Gelidense' (REGUANT, 1988). Des del 1890, a més de filats es feien retorç de cotó. El 1897-1898 l'empresa era propietat dels germans Jover Gabarró, que importaven cotó d'Egipte i els Estat Units (REGUANT, 1997). El 1907 aquesta indústria tèxtil tenia instal·lats 7.000 fusos i comptava amb una plantilla de 300 treballadors. Va ser la fàbrica menys afectada per l'aiguat d'aquell any (REGUANT, 1997). El 1916, el propietari era Bonaventura Jover i Mota, de Barcelona, que la va fer funcionar fins al 1924, obrint-se l'any següent amb el nom de Filatures Labor, fins a l'actualitat (REGUANT, 1988) En aquella època a Súria feien la filatura, a Barcelona el tint i a Vilassar de Mar el bobinat . Durant la guerra civil del 1936 va ser mort, afusellat, el a les hores director de la fàbrica de cal Jover (REGUANT, 1988). El següent director va manar fer una tanca de filferro al voltant de la fàbrica, però al cap de dos anys va ser acomiadat acusat de quedar-se diners. L'any 1941 el director va ser Isidre Roca, fill del que va ser mort durant la Guerra. Filatures Labor és la única fàbrica tèxtil de Súria que encara segueix en funcionament. A la dècada del 1940, a la Festa Major de Súria era costum fer sardanes a la tarda a cal Jover (REGUANT, 1997). El patró de la fàbrica era Sant Antoni Maria Claret, fent-se aquell dia un partit de futbol entre Filatures Labor i Suriatex, seguit d'una costellada, deixant-se de celebrar la festa els anys 1968-1970. L'any 1974 es constitueix Belfil SA i es comença a tenyir el fil a la fàbrica de Súria. La producció actual és la següent: fil en cru (Filatures Labor) i fil de cosir (Belfil). Es realitza aquí, avui dia, tot el procés vertical, passant de la floca fins el producte embalat. Actualment la matèria primera és el cotó egipci i fibres sintètiques.</p> | 41.8319262,1.7416928 | 395515 | 4631881 | 1876 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67200-20210706150847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67200-20210706151532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67200-20210706153225.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Avançant cap a l'interior de la fàbrica es troben dos alineaments de plàtans que segueixen el traçat de l'antic camí de Coaner. Segons informació oral, quan es va jubilar el darrer ermità de Coaner va tornar les claus de la tanca de la fàbrica, les quals tenien per a poder passar per l'antic camí que anava a dins de la fàbrica. Hi ha molta gent que va a agafar aigua a la font que hi ha a l'exterior de la fàbrica, la qual es porta canalitzada des de l'altra banda del riu. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||
| 67201 | El Casalot de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-la-talaia | <p>Informació oral José Rodríguez García</p> | Es troba totalment enrunat | <p>Edificació de planta rectangular compartimentada en, com a mínim, dues habitacions. Està feta de maçoneria irregular travada amb morter. Les dimensions aproximades són de 5 x 6 metres, conservant-se a una altura màxima d'un metre i mig. No es veu cap senyal d'elements defensius. Domina per l'Est els Tractets i els Joncarets, i per l'Oest la vall Seca. Al Sud està la torre rodona de la Talaia i més enllà el castell de Súria.</p> | 08274-158 | Dalt de la costa del castell, prop de la vinya del Sebi | <p>Jaciment descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8396204,1.7583828 | 396913 | 4632715 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67201-20210527114838.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 67202 | Col·lecció d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> | XX-XXI | <p>El gros de la col·lecció està format per unes cinquanta obres pictòriques procedents dels concursos anuals de pintura ràpida, que es fan per la Festa Major de Súria, les quals son propietat de l'Ajuntament. D'altra banda hi ha dues obres donades pel pintor japonès Yoshikazu Suzuki, un dels quals es troba al saló de plens de l'Ajuntament, a més de tres o quatre dibuixos donats per Pilarin Bayés. També hi ha la col·lecció de primers premis dels concursos anuals d'aquarel·les de Súria, propietat de l'entitat Joventuts Musicals. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici de l'Ajuntament. Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de 'fussing' i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de 'fussing' es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i afincada a Milà, mentre que els vitralls són de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarin (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini (1a. Trobada, 1991).</p> | 08274-159 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | 41.8310379,1.7543164 | 396562 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130449.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 67203 | Fons de Cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-cinema | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | L'estat general dels cartells i fotogrames es deficient. Molts són trencats, desfets o amb diferents graus de deteriorament per causa de la humitat. | <p>A les golfes de l'Ajuntament es conserva una col·lecció de cartells i fotogrames publicitaris en cartó, provinents del cinema 'Ideal'. Aquest fons es composa d'un total de 14.833 cartells distribuïts en 9.788 plecs. El fons ha estat inventariat per un afeccionat al cinema. Cada plec té un número escrit a llapis per la seva identificació. Es conserven en caixes de cartró numerades, classificant-se en cinc conjunts: 1. Pel·lícules americanes (núms. Inv. 1 - 3.520) 2. Pel·lícules europees (núms. Inv. 1 - 3.172 i de B-1 a B-306) 3. Pel·lícules espanyoles incloent coproduccions amb altres països (núms. Inv. 1 - 2.182) 4. Pel·lícules mexicanes i argentines (núms. Inv. 1 - 538) 5. Pel·lícules classificades S i del gènere de karate (conjunt sense numerar) A més, existeix una interessant col·lecció de fotogrames (quadres) de dimensions 24 x 34 cm agrupats en sis caixes i sense classificar ni inventariar.</p> | 08274-160 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | <p>Les primeres sessions de cinema es van fer al barri de Sant Jaume, al carrer de la Salut, núm. 1, així com a cal Quintana i al teatre Ateneu. Els cinemes que des de 1924 va conèixer Súria van ser els següents 'Cinema Ideal', amb façana al carrer Vilanova, inaugurat el 1926, reformat el 1957 i tancat el 1970. El 'Sorisa' inaugurat el 1926, reformat el 1950 i ampliat el 1952. El cinema 'Califòrnia' inaugurat el 1953 i tancat a la dècada de 1980 (REGUANT, 1997). Un famós cineasta surienc va ser Ramon Biadiu i Quadrench, qui el 1929 va filmar la pel·lícula 'Corpus a Súria' (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310221,1.7542876 | 396560 | 4631765 | 08274 | Súria | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143543.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Existeix un interessant estudi - inventari sobre el fons de cartells realitzat per Àngel Sanz i Sala el maig de 1995. A més del fons es conserva una màquina projector de carbons del cinema Califòrnia, així com elements decoratius de guix encara en peu tant a l'escenari del cinema Ideal (que avui està ocupat per un taller mecànic) com a la platea del Califòrnia. | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 67205 | Fons Josep Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-josep-coll | <p>MASSANA I PORTELLA, Josep (1996) Rècords i records. 1943-1973: 30 anys d'esport a Súria. S.Ll.: Arts Gràfiques Rodergas, S.A. REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Necessita millorar les condicions de conservació | <p>Conjunt de plaques, trofeus i fotografies, d'aquest atleta surienc que fou campió d'Espanya en la dècada de 1950, i que es conserven en caixes de cartró a les dependències de l'edifici de l'Ajuntament</p> | 08274-162 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | <p>És l'atleta més de renom de Súria i el primer que va destacar fora de l'àmbit local. Va ser campió d'Espanya de 'Cross' el 1948 i, per aquest fet, designat per a participar a les Olimpíades de Londres, encara que no va poder assistir a causa d'una lesió. El 1950 va guanyar també el campionat de Catalunya de 'Cross'. Va ser també guanyador de la 'Jean Bouin' i va formar part del R.C.D. Español. El 1951 es classificà en sisè lloc a la cursa de Sant Silvestre a Rio de Janeiro i el 1952 va ser cinquè. L'any 1951 al campionat d'Espanya d'atletisme en pista, celebrat a Montjuïc, va rebaixar el seu propi 'record' en la distància de 5.000 metres, que havia establert feia onze dies i el de 10.000 metres. Per la qual cosa el 1952 se li va atorgar la medalla de bronze al mèrit esportiu per part de l'Ajuntament de Barcelona (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310403,1.7543168 | 396562 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-foto-08274-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-20210714143803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 67207 | Can Sivila de la Roca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sivila-de-la-roca-2 | <p>Informació oral José Rodríguez García</p> | No s'aprecien restes constructius en superfície | <p>En un puig cobert de bosc de pins a la partida de can Sivila de la Roca s'han recollit, en superfície, fragments de ceràmica a mà. Per informació oral se sap que allà va aparèixer un molí barquiforme.</p> | 08274-164 | Camí rural a can Sivila de la Roca | <p>Jaciment descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8440914,1.7411234 | 395488 | 4633232 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67207-20210714112430.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 67208 | Torre de Costafreda / Torre de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-costafreda-torre-de-can-torres | Es troba totalment enrunat i convertit en una mota | <p>Mota artificial de forma aproximadament circular, constituïda per materials d'enderroc (pedres i algun carreu). Les dimensions són entorn dels sis o set metres de diàmetre i uns dos metres d'alt sobre el terreny circumdant. Als voltants es veuen restes de morter al terra i alguna ceràmica.</p> | 08274-165 | Camí rural des de can Torres | 41.8191157,1.7467858 | 395918 | 4630453 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67208-20210630135933.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 67209 | Serrat de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-sant-pere | XI-XIII | La pedra d'aquesta muntanya va ser venuda, fa uns decennis pels propietaris del mas Vilella a la mina de Súria, per la qual cosa no hi ha gaires restes de marges i parets , els quals apareixen espoliats, a l'igual que l'edificació de dalt del turó. | <p>Es tracta d'un turó de forma aproximadament cònica, amb diversos aterrassaments, la majoria aprofitats per a la vinya el segle passat. A la terrassa superior, al costat E, es veuen restes de murs perpendiculars al pendent. De la mateixa manera, al cim del turó hi ha senyals de construcció antiga, feta amb pedres de maçoneria irregular travades amb morter de calç. També es veu en algun punt una acumulació de morter de calç i material d'enderroc. Sembla que la construcció del cim tenia planta circular, però no es pot assegurar pel mal estat de conservació de les restes visibles. A un nivell inferior pel costat E, es veuen restes de murs perpendiculars al pendent, que no semblen correspondre a marges de vinya. En tota la muntanya es recullen fragments de ceràmica feta a torn, de pasta grisa i bruna i altres fragments molt rodat amb desengreixant gros que podrien correspondre a ceràmica a mà. També s'ha trobat un fragment de ceràmica vidrada. Sembla poder-se datar l'origen entre els segles XI i XIII.</p> | 08274-166 | Turó al darrera del mas Vilella | 41.8369608,1.7706826 | 397930 | 4632405 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67209-20210428141646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67209-20210428141943.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 67210 | Cal Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet-2 | XX | Es troba relativament en bon estat. S'ha aixecat modernament un àtic | <p>Edifici de planta en forma de L, construït al costat del canal de Reguant. Originàriament es composava d'una part quadrangular de dos pisos separats per una línia exterior i una tercera planta en un extrem. L'obra està feta de maçoneria irregular i obertures amb recercat de totxo vist i rematades per un arc escarser. Amb posterioritat, s'hi ha afegit una altra planta arrebossada, així com dues plantes més al sector posterior. Hi ha una pedra de gres en forma d'estela davant la porta i un brocal de pou amb parament de ferro forjat per aguantar la corriola.</p> | 08274-167 | C/ Ignasi Abadal | <p>Existeix una corranda popular que fa referència a aquest lloc 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó. Va ser comprada en els anys 1950 pels actuals propietaris. Sembla que el primer propietari va ser un metge.</p> | 41.8300763,1.7501273 | 396213 | 4631666 | 1913 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67210-20210420161951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67210-20210420162009.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 67213 | Els Tossals de cal Sa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-cal-sa | <p>Informació oral Albert Fàbrega (juliol 2000)</p> | No es conserven restes arquitectòniques en superfície. | <p>En una de les costes dels Tossals, els quals dominen el Cardener davant la riera d'Antius i al costat de la riera de Bogadella, han aparegut nombrosos fragments de ceràmica a mà. Són també abundants al terra els fragments de pasta beige amb molts grans de desengreixant. Un dels fragments presenta el que semblen ser un mínim de quatre cordons llisos superposats o bé uns acanalats grollers També ha aparegut un fragment de ceràmica oxidada ibèrica i un fragment de ceràmica grisa medieval. Per informació oral, se sap que fa temps, el Sr. Perarnau, de cal Cabo, hi havia trobat un molí barquiforme i el Sr. Fàbrega de cal Fàbrega una destral polimentada.</p> | 08274-170 | Camí rural als Tossals | <p>Descobert pel Sr. Albert Fàbrega (juliol 2000)</p> | 41.8098500,1.7636900 | 397307 | 4629403 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67213-foto-08274-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67213-foto-08274-170-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 81|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 67214 | Canal de Salipota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-salipota | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX-XX | <p>El canal de Salipota és una obra d'enginyeria civil que discorre per la banda dreta del riu Cardener. Tot el seu recorregut s'efectua aigües amunt del nucli urbà de Súria, en una distància d'un 2'5 km. Recull les aigües en una una resclosa situada al Nord del mas i barri de Salipota abans d'arribar a les cases de cal Trist i discorre per la plana al·luvial d'inundació del riu descrivint una corva cap a la dreta. Al llarg del seu recorregut es troben diversos bagants i trastelledors per a derivar l'aigua de rec, així com algun pont i passera per a creuar-lo. En arribar prop de la fàbrica Vella, fàbrica dels Alzina o fàbrica cremada, entra en un tunel soterrani per tal d'aprofitar la seva acció per a moure una turbina que, en origne, servia per a donar energia a la fàbrica i, actualment, per a la producció d'energia elèctrica. Desaigua al riu, pocs metres avall de la fàbrica mitjançant una sortida feta per un muret de pedra que ajuda a separar les aigües i evitar que la del riu pugui entrar al canal disminuint la potència.</p> | 08274-171 | A la llera del Cardener | <p>El canal sembla tenir relació tant amb la fàbrica Vella dels Alzina com amb el rec de les hortes de Salipota. Si bé en el segle XVIII la fàbrica sembla que s'abatia d'aigua de la font dels Quers, està clar que al llarg del segle XIX va passar a utilitzar el canal. Sembla que a partir de la dècada de 1860 ja es pot considerar que el canal era en us. El 1882 s'han confrontat els plànols del canal de desguàs amb l'obra feta i s'ha comprovat que falten per cobrir 37 metres de volta i el canal és quatre metres més llarg del que marca el plànol. Ignasi Abadal i Cots, arrendatari de la fàbrica (REGUANT, 1988). En la dècada de 1890 es va demanar pressupost per augmentar la potència de la turbina de la fàbrica. L'any 1907 la resclosa era de fusta. El 1908 es van aixecar plànols del canal, comportes i turbines, així com un projecte de construcció d'una presa i comportes a diferent lloc de les antigues, destruïdes per les riuades de l'any anterior, amb un pressupost de 19.425 pessetes. El 14 d'abril de 1914 l'advocat Andreu Subirachs cobra 60 pta de Manuel Muncunill per l'expedient d'inscripció d'aprofitament d'aigües. El 1920 els fills d'Ignasi Abadal lloguen a Manuel Moncunill la presa, el canal i les turbines de la fàbrica Vella (REGUANT, 1997). El 1940 hi ha un rebut d'amortització de la turbina pagat per Bertrand a Muncunill. (REGUANT, 1997). El 1945 encara continuava l'arrendament de Muncunill a Bertrand. El 1983 el seu canal torna a portar aigua per a fer energia elèctrica (REGUANT, 1997).</p> | 41.8367944,1.7465428 | 395926 | 4632415 | 1860 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67214-20210429140827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67214-20210429141129.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | L'Horta de Salipota aprofita les aigües del canal de la fàbrica Vella. Té una superfície de 2'5 Ha. Aquesta horta data dels anys 1860. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67215 | Castellet de Cabanasses 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-de-cabanasses-1 | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | <p>El pou de Cabanasses, rep el nom oficial de Ana María. Es troba gairebé a sobre de la falla del Mig-món. Es va inaugurar el 1960 , quan es van fer també els edificis d'accés. En origen hi havia tan sols un castellet d'accés a la mina i d'extracció però, per raons de seguretat, actualment, n'hi ha dos: un per la tasca normal de la mina i un altre de seguretat i venilació. L'alçada de tots dos és de 50 metres aproximadament i el material és d'acer laminat. Pel que fa al castellet que es troba més a l'Est, que és el que porta el pes del treball, la màquina d'extracció és de tambors cilíndrics que tenen una potència de 1.200 Hp. El pes és d'unes 300 tones.Treballa amb un diàmetre del pou de 5 metres i arriba a una profunditat de 718 metres. Es comunica a 580 metres amb el pou III. La gàbia té diversos skips per pujar el material.</p> | 08274-172 | A l'explotació minaire de Cabanasses | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8412263,1.7515579 | 396350 | 4632902 | 1960 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67215-20210630151637.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Els castellets són, molts cops, la màxima referència visible en superficie del treball subterrani d'extracció de minerals. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67216 | Balma sepulcral de la font del Nasiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-sepulcral-de-la-font-del-nasiet | <p>FÀBREGA, Albert 'http://cat.bloctum.com/arcis/2009/11/07/paradolmen-de-la-font-del-nasiet/'</p> | Presenta la coberta caiguda, en part, sobre la càmara. | <p>Es tracta d'una petita balma sepulcral antròpica, que aprofita el pendent natural i un estrat de roca per bastir-hi una cambra sepulcral tancada amb lloses. Es conserva una gran llosa a la banda nord, i dues petites lloses, més primes, a la banda de llevant. A ponent, una gran pedra, i restes de paret de pedra seca, tanquen la caixa. Per la banda de migdia hi ha el pendent natural, contra el qual es troba atrinxerat el monument. És una estructura similar a la balma sepulcral del Samuntà, més petita però molt més ben conservada. Per analogia caldria datar-la en el període calcolític, cap a l'any 1800 aC.</p> | 08274-173 | Entre el camí de Costafreda i el camí de la Sala | <p>Descobert el dia 6 de novembre de 2009 pel Sr. Paulí López, bon coneixedor de la rodalia de Súria. Al dia següent va anar-lo a veur el Sr. Albert Fàbrega i va reconèixer en les restes una balma sepulcral.</p> | 41.8262985,1.7395545 | 395328 | 4631259 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67216-20210714130833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67216-20210714130837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67216-20210714130904.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 67217 | Pedra Dreta de Cabanasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dreta-de-cabanasses | <p>FÀBREGA, Albert: http://cat.bloctum.com/arcis/2009/10/24/un-possible-menhir-a-cabanasses/</p> | <p>Es troba a la partida de Cabanasses, a Súria (Bages), prop del cementiri i dels pous d'Iberpotash, al costat del que sembla l'antic camí desde el Poble Vell a Cabanasses. Es tracta d'una pedra de secció quadrangular d'uns dos metres de llargada i afuada per ambdós extrems. La manca de liquens indicaria que no porta masses segles al decobert. El sistema de tall tampoc sembla prehistòric.</p> | 08274-174 | Camp darrera del cementiri | <p>El dia 23 d'octubre de 2009 es va descobrir aquest element en una visita que van fer el Sr. Albert Fàbrega i el Sr. Josep Peramiquel a a les obres de l'ampliació del cementiri de Súria, Ha estat publicat al blog de l'Àlbert Fàbrega com a possible menhir.</p> | 41.8383400,1.7518900 | 396372 | 4632580 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67217-20210714124052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67217-20210714124033.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 67218 | Arca del Cortés del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arca-del-cortes-del-pi | La meitat va desaparèixer en obrir el camí rural on es troba. | <p>Al lloc del Cortés del Pi, prop de la masia i des de la carretera que mena des de Súria a Castelladral surt una pista secundària, a la partió del terme municipal. En un dels costats de la pista apareixen les restes d'un possible dòlmen. Aquest monument va ser tallat per la meitat en el moment d'obrir la pista. Es pot observar en superfície la meitat de la cambra ja que sobresurten les lloses de pedra vertical que delimiten la meitat que resta de la cambra. També es pot observar, al voltant d'aquesta, les restes de pedra del túmul, encara que es veu molt perdut dins del bosc.</p> | 08274-175 | Camí del Cortés del Pi al Samuntà | 41.8623094,1.7610265 | 397170 | 4635231 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67218-20210527141401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67218-20210527141340.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 67219 | Jaciment arqueològic de l'ermita de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lermita-de-sant-pere | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> | XI-XVIII | S'està excavant però no s'estan prenent mesures de consolidació ni conservació. | <p>El jaciment es troba al peu del Puig de Sanç, a la base del lloc anomenat popularment les Guixeres, i conegut més específicament amb el nom del Serrat de Sant Pere. Actualment només queden una o dues filades dels fonaments de l'església, que deixen veure la planta de la capella. Era rectangular i feia uns 10 m de llarg per 5.5 m d'ample, mesurada a l'exterior. Les parets feien 1 metre d'amplada, aproximadament. Està orientada en sentit est-oest i presenta un absis rectangular. El parament era lligat amb morter de guix i amb les parets enguixades, si hem de jutjar per les nombroses restes de guix que queden pels voltants, i pel fet de trobar-se a tocar les explotacions de guix de les Guixeres. Aquest nucli medieval de Sant Pere podria estar relacionat amb les antigues explotacions de guix a la zona (a menys de 400 metres) encara que no hi ha proves d'aquesta afirmació. És probable que el forn de ceràmica anomenat 'els ulls del mussol' s'hagi de relacionar amb aquest hàbitat medieval.</p> | 08274-176 | Camí del Tordell | <p>En el document, de l'alou dels Montcada a Súria, de l'any 1033, se'ns parla d'aquelles esglésies que són anomenades en honor de Santa Maria i Sant Pere, i aquelles cases que són al seu voltant, i aquella torre amb aquelles cases que són en aquell Puig de Sant Pere. L'any 1194, Pere de Reguant, de Súria, dicta el seu testament. Només fa deixes a tres esglésies: Sant Cristòfol, Santa Maria sa Vila i Sant Pere del Puig. A les dues darreres els dóna una sisena d'ordi a cadascuna per a la seva obra. En el testament de Guillema de Torroella, de l'any 1205 hi ha llegats a diverses esglésies, entre elles Sant Pere del Puig. També tenim ben documentats a Guillem de Puig, els anys 1278, 1281 i 1282 , a Pere de Puig, l'any 1283 i al seu fill Berenguer de Puig, els anys 1317, 1318, tots ells de Súria. L'any 1282 trobem també a Arnau d'Areny de Puig, de Súria. L'any 1435, en el testament de Maria de Salipota, trobem un munt de llegats a diverses esglésies, entre elles Sant Pere de les Cases probablement a Súria. El 6 de setembre de 1635, Pere Vilella, hereu del mas Vilella, ven a carta de gràcia a Pere Torroella totos illos mansos vocatos videlicet unum mansum Vilella et alium lo Puig de Sant Pera una cum terris ibi unitis et aglebatis: tots aquells masos anomenats, això és, l'un mas Vilella i l'altre el Puig de Sant Pere, tot ú, amb les terres a ells unides i aglevades . La clau definitiva de tot plegat ens la dóna un document de l'any 1652 en què es parla del mansi de la Vilella olim Cases et Puig . És a dir, el mas de la Vilella, abans Cases i Puig. De manera que els dos masos del Puig que s'esmenten l'any 1282 eren a la zona de mas Vilella. Uns anys després, el mas del Puig passa a dir-se mas de les Cases. Com hem vist, a partir de 1400, tenim documentats diversos Cases. Més tard, a partir de 1587 , que és la data documentada més antiga en què apareixen, trobem, a Súria, els Vilella, tot i que el 20 d'abril de 1665 encara apareix Jaume Cases com a pagès de Súria . El topònim del Puig encara es conservaria, sota la forma despectiva del Puigxot, fins a finals del segle XVIII. Així, el 10 d'abril de 1792, sabem que les terres del mas de les Comes de Cererols termenegen a tremuntana part ab la riera de Tordell, part ab terras del mas Reguant del Molí y del mas Puigxot que posseheix Reguant de Santa Maria y part ab terras del mas Torruella que possehia Jacinto Soler y ab terras també del mateix Torruella . Molt més endavant tenim dues notícies de Sant Pere en la talla de Súria de 1731, ja esmentada. Hi ha una vinya de St. Pera propietat de Jaume Claret i un conreu prop casa, devant St. Pera a l'anotació corresponent al mas Vilella. L'any 1879 tenim documentada una finca de vinya i secà al Pla de Sant Pere, propietat de Josep Vilaseca . Una altra dada a tenir en compte és l'absència de cap referència a Sant Pere en les visites pastorals de l'Arxiu de Vic. La primera de les visites documentades és de 1331. És cert que la majoria de visites pastorals no eren completes. Només es visitava la parroquial. De tant en tant, però, es visitaven totes les esglésies i capelles. Fins i tot l'any 1711 es va visitar la capella de la casa de les Comes. Per les mateixes dates –inicis del segle XVIII- Sant Pere ja és pràcticament només un topònim. Tot plegat ens fa pensar que de de poc abans de l'any 1500 l'església de Sant Pere estava en ruïnes i mai més es va refer. A més a més, per notícies orals, sabem que cap a l'any 1957, quan Mines de Potassa de Súria va obrir els pous de Cabanasses, van comprar al mas Vilella la pedra que quedava en diverses ruïnes al voltant de Sant Pere. En particular, les restes de Sant Pere es van carregar en camions, es van transportar a Cabanasses, es van trinxar i, amb ciment, se'n va fer el formigó que avui forma l'estructura interna dels pous. Sant Pere i els seus entorns són avui trinxats i esmicolats al fons dels pous de Cabanasses.</p> | 41.8360100,1.7713600 | 397985 | 4632298 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67219-20210428140436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67219-20210428140635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67219-20210428140859.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | S'hi estan realitzant excavacions arqueològiques dirigides per Ainhoa Pancorbo. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67220 | Refugi del Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-fusteret | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | En estat de deteriorament estructural per manca d'utilització | <p>A darrera del barri del Fusteret, passat un desguàs per sota la via del carrilet, al marge dret d'una canal, hi ha una porta de fusta que barra el pas a l'interior del refugi. Darrera d'aquesta també està tapiada, però la memòria oral indica que es tracta d'un refugi de la guerra civil del 1936-39.</p> | 08274-177 | Al darrera del barri del Fusteret | <p>Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8182900,1.7622700 | 397202 | 4630342 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67220-20210504112036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67220-20210504112114.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 67221 | Masia de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-pere | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> | XI-XIX | S'ha excavat i no s'han pres mesures de protecció, consolidació ni conservació. | <p>La masia s'aixecava en la propietat actual de mas Vilella, al peu de l'anomenat serrat de Sant Pere, sota les Guixeres. El conjunt d'edificacions presenta arrels medievals, encara que la major part de les restes són d'època moderna. Actualment es poden observar els murs d'una construcció força ample i ben desenvolupada on destaquen diferents elements de cara a la producció. Per un costat existeix una premsa de vi i d'oli de pedra que es podria datar entre els segle XVII i XVIII i una tina circular per a la trepitjada del raïm amb recobriment de cairons de ceràmica, encara que també es veuen lloses del recobriment de pedra escampades pel terra. A l'excavació va aparèixer abundant ceràmica d'època moderna, així com ceràmica grisa.</p> | 08274-178 | Camí del Tordell | <p>Aquest mas sembla ser la casa vella de mas Vilella i seria el mas Puig/Cases/Vilella que apareix a la documentació. Vegi's l'apartat d'història de la fitxa 176.</p> | 41.8373195,1.7727920 | 398106 | 4632442 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67221-20210512134003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67221-20210512134200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67221-20210512134042.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Va ser excavat entre els anys 2006 i 2007 per afeccionats de Súria sota la direcció arqueològica d'Anna Puig. No hi ha memòria d'excavació. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 67222 | Barraca de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-pere | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | Part del sostre ha estat substituït per elements recents i està coberta de vegetació. | <p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p> | 08274-179 | Camp al costat del camí del Tordell | <p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p> | 41.8357000,1.7703400 | 397900 | 4632265 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67222-20210428125139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67222-20210428125154.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67223 | Bòfia de Sant Pere 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-pere-2 | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XX | No hi ha cap tipus de protecció | <p>A poca distància de la serra de Puigdesanç es pot observar una bòfia de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica). Aquestga es troba al lloc on les aigües subterrànies dissolen els materials més fins del súbsol i, progressivament, es forma una cavitat subterrània. Quan el pes dels materials del sostre supera la força que cal per mantenir-se cohesionats, es produeix el col·lapse de la caverna. Aquest col·lapse té uns trenta metres de potència per uns quinze d'ample, en forma de cilindre gairebé perfecte. Aquestes bòfies es van formant constantment i es van colmatant per l'acció humana i la natural.</p> | 08274-180 | Camp al costat del camí del Tordell | 41.8355400,1.7698100 | 397856 | 4632248 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67223-20210428124951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67223-20210428125020.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | No hi ha cap tipus de protecció cap a les persones que s'hi acosten i és tracta d'un element geològic perillós. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 67224 | Bòfia de Sant Pere 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-pere-1 | XX | <p>A poca distància de la serra de Puigdesanç es pot observar una bòfia de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica). Aquesta es troba al lloc on les aigües subterrànies dissolen els materials més fins del súbsol i, progressivament, es forma una cavitat subterrània. Quan el pes dels materials del sostre supera la força que cal per mantenir-se cohesionats, es produeix el col·lapse de la caverna. Aquest col·lapse té uns trenta metres de potència per uns quinze d'ample, en forma de cilindre gairebé perfecte. Aquestes bòfies es van formant constantment i es van colmatant per l'acció humana i la natural.</p> | 08274-181 | Camp al costat del camí del Tordell | 41.8349850,1.7674097 | 397656 | 4632189 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67224-20210428123904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67224-20210428123729.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | No hi ha cap tipus de protecció cap a les persones que s'hi acosten i és tracta d'un element geològic perillós. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 67225 | Barraca de feixa del mas Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-del-mas-vilella | XIX-XX | En estat de deteriorament estructural per manca d'us. | <p>Ens remetem a la descripció, història i bibliografia de la fitxa 179. La particularitat d'aquesta barraca és que no es troba exempta sinó excavada en un marge al costat del camí. La façana és de pedra seca amb les mateixes característiques de qualsevol altra cabana però l'interior és excavat a l'argila.</p> | 08274-182 | Camp al costat del camí del Tordell | 41.8347789,1.7674864 | 397662 | 4632167 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67225-20210428123316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67225-20210428123325.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 67226 | Pedrera de les Guixeres 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-1 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> | XIX-XX | La natura està envaïnt tot l'espai i ja no es pot observar l'element . | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-183 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8340400,1.7715000 | 397994 | 4632080 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67226-20210512161258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67226-20210512161432.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67227 | Pedrera de les Guixeres 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-2 | XIX-XX | La natura està envaïnt tot l'espai i ja no es pot observar l'element . | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-184 | Muntanya sobre la riera del Tordell | 41.8345700,1.7722500 | 398057 | 4632138 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67227-foto-08274-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67227-20210608143635.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 67228 | Forn de guix 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-1 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> | XVI-XX | Malmés per la construcció de pistes i els elements vegetals | <p>Forn excavat a la roca, que es troba al peu del camí. Presenta les parets de forma lleugerament troncocònica, fetes a l'interior amb carreus irregulars de pedra calcària. La planta és circular amb uns tres metres de diàmetre i es conserven uns quatre metres d'alt. Es troba integrat dins un conjunt de construccions i pedreres destinades a la producció de guix de diferent tipologia i característiques tècniques.</p> | 08274-185 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8344498,1.7717636 | 398016 | 4632125 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67228-20210512161136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67228-20210512161037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67228-20210512161051.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67229 | Forn de guix 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-2 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XVI-XX | Malmés per l'abandonament i els elements vegetals | <p>Dins el conjunt d'instal·lacions per a la producció de guix es troba aquest forn. Es tracta d'un forn de planta rectangular, amb una boca. Les parets són de pedra calcària i es poden observar les pedres calcinades. En les condicions actuals és pràcticament impossible accedir-hi. A l'exterior es poden veure grans pedres de guix abandonades.</p> | 08274-186 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8352255,1.7719155 | 398031 | 4632211 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512161915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512161923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512161933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512162010.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67230 | Pedrera de les Guixeres 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-2-0 | XIX-XX | La natura està envaïnt tot l'espai i ja no es pot observar l'element . | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-187 | Muntanya sobre la riera del Tordell | 41.8350600,1.7730600 | 398125 | 4632191 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67230-20210512153651.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 67231 | Forn de guix 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-3 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés per la construcció de pistes i els elements vegetals | <p>Els forns 3 i 4 es troben integrats dins de la mateixa construcció. Es localitzen en la pista forestal que va unint tot tel conjunt. És de planta rectangular, medint aproximadament 9 metres de front per 5 metres d'alçada. Presenta dues boques rectangulars (forns 3 i 4) fetes amb pedra de gres i arcs de descàrrega fets amb maó i parets de maçoneria de grans dimensions fetes de pedra calcària. No es pot accedir a l'interior.</p> | 08274-188 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8354937,1.7725586 | 398084 | 4632239 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67231-20210512152924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67231-20210512153246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67231-20210512153903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67232 | Molí de Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guix | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals que no deixen observar les restes i les estan destruïnt | <p>Just a sota del Forn de guix 3 es veuen les restes d'un edifici en dues altures, que baixa pel pendent,. És de planta rectangular, i segons informació oral, servia per a moldre el guix, encara que també se sap que d'aquests forns es baixava el producte per a ser molturat al molí de guix, propietat dels Alzina, que hi havia prop del pont de cal Nenus, en terme de Callús.</p> | 08274-189 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8356717,1.7725166 | 398081 | 4632259 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67232-20210512152356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67232-20210512152418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67232-20210512152912.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Impossible accedir a l'edifici per la vegetació. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67233 | Pedrera de les Guixeres 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-5 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-190 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8362300,1.7756900 | 398345 | 4632318 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67233-foto-08274-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67233-foto-08274-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67234 | Forn de guix 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-5 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals i la construcció d'una pista | <p>Dins el conjunt d'instal·lacions per a la producció de guix es troba aquest. Es tracta d'un forn de planta rectangular, amb una boca. Les parets són de pedra calcària i es poden observar les pedres calcinades. En les condicions actuals és pràcticament impossible accedir-hi. A l'exterior es poden veure grans pedres de guix abandonades.</p> | 08274-191 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8359700,1.7755100 | 398330 | 4632289 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67234-20210512143708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67234-20210512143729.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | En aquest cas el forn està molt ensorrat. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67235 | Pedrera de les Guixeres 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-6 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-192 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8360200,1.7756800 | 398344 | 4632294 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67235-foto-08274-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67235-foto-08274-192-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67236 | Pedrera de les Guixeres 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-4 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals i | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-193 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8357800,1.7759900 | 398369 | 4632267 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67236-foto-08274-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67236-foto-08274-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67237 | Refugi de guixaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-guixaires | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals i la manca d'utilització | <p>Es troba localitzat en una petita balma en una paret de roca dins el conjunt de pedreres i forns de les Guixeres. Es tracta d'una cavitats d'uns dos metres de diàmetre a la que se li ha fet tapat la part frontal amb pedres de maçoneria i se li ha fet una porta adintellada (d'un metre d'alt aproximadament) amb pedra escairada.</p> | 08274-194 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8353338,1.7762022 | 398386 | 4632217 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67237-20210512142023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67237-20210512142257.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67238 | Forn de guix 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-4 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals i la construcció d'una pista | <p>Dins el conjunt d'instal·lacions per a la producció de guix es troba aquest. Es tracta d'un forn de planta rectangular, amb una boca. Les parets són de pedra calcària i es poden observar les pedres calcinades. En les condicions actuals és pràcticament impossible accedir-hi. A l'exterior es poden veure grans pedres de guix abandonades.</p> | 08274-195 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8355100,1.7759800 | 398368 | 4632237 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67238-20210512141610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67238-20210512141623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67238-20210512141751.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67239 | Pedrera de les Guixeres 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-7 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-196 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8350800,1.7756700 | 398342 | 4632190 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67239-20210512141926.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67240 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-18 | <p>GALERA PEDROSA, Andreu (1996) 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn de les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella. Núm. 53, pp. 21-28, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>PLANES I BALL, Josep Albert (1996) 'Al pas de l'exercit: Itineraris militars al segle XVII', Dovella. Núm. 53, pp. 29-33, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | Malmés pels elements vegetals i la manca d'utilització | <p>Antic camí principal entre Súria i Cardona, avui totalment perdut i sense ús. El seu traçat s'inicia a cal Trist, a la riera d'Hortons, i enfilant-se per les costes de la Grau, mena cap el torrent del Bògit, passant a poca distància de la Torremalús i dirigint-se, tot seguit cap a la partida de can Sivila de la Roca, des d'on surt del terme municipal. En el seu traçat es veuen petites obres d'enginyeria civil, tals com a desguassos per a salvar pluvials. A les zones més planes, el camí està marcat lateralment per murs de pedra seca d'on sobresurten, a la part superior, pedres dretes. Destaca a la pujada que salva just abans de sortir del terme municipal amb un bon enllosat que s'està malmentent de mica en mica.</p> | 08274-197 | Entre dos trams de pista forestal sobre can Sivila | <p>A principis del segle XIX, el trajecte de Manresa a Cardona es podia realitzar en set hores i quart. Els camins que portaven a Cardona, són esmentats, molts cops, com a 'stratae publicae', en documentació de l'Alta Edat Mitjana, la qual cosa demostraria la seva existència anterior. Els romans coneixien perfectament el diapir de Cardona i les fonts clàssiques parlen de la seva explotació. Un d'aquests camins baixava pel Cardener, la qual fou utilitzada en el seu traçat medieval, fins que la Junta Delegada de Carreteres de Catalunya, va declarar aquesta ruta de segon ordre el 29 de setembre de 1848 (GALERA, 1996). La sal de Cardona, va ser exportada, principalment cap a la zona del Pirineu, en zones més lligades a la ramaderia, al no poder competir amb la sal marina. De tota manera, l'any 1631, la duquessa de Cardona, va dirigir-se al Consell de Cent barceloní, per tal que es fes una nova via de comunicació per poder transportar la sal a Barcelona i facilitar-ne l'exportació, ja que el camí era de bast en alguns trams. La seva indicació no fou seguida i no es va fer rés per implantar un sistema més modern de comunicació fins el segle XIX . Existeix una descripció d'itinerari de Manresa a Cardona, feta pel militar Ambrosio Borsano de les seves observacions realitzades entre 1673 i 1685. En el camí de Manresa a Cardona diu així, en la part que toca a Súria '(..) A media legua de Torroella se alla el Rio Cardone que se passa de la otra parte, y se camina sobre el mismo Rio hasta dar vista con un lugar que se dice Suria que allí se passa dicho rio otra vez y se va a dicho lugar que dista legua y media de Torroella. / Continuando a dicho Camino se allan unos Campos labrados que en ellos puede campear un Exercito (..) Continuando mas adelante en continuacion de dicho Camino a cosa de medio quarto de legua del sobredicho lugar de Suria, y siempre sobre el rio Cardone, se toma el camino por la montaña, y se sube una Cuesta de cerca de media legua que despues se alla unos llanos que van sobre el Rio Cardone (..) El Camino de Artilleria ha de hir del lugar de Suria Rio arriba asta dar en los llanos referidos arriva (..) (PLANES, 1996).</p> | 41.8479916,1.7376598 | 395207 | 4633669 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67240-20210601112523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67240-20210601112255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67240-20210601112557.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 67241 | Barraca del Serrat de Pujadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-pujadors | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | S'està malmetent pels elements vegetals que van creixent | <p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser circular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p> | 08274-198 | Al costat d'un camí prop de can Sivila | <p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p> | 41.8442100,1.7432700 | 395666 | 4633243 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67241-foto-08274-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67241-foto-08274-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67242 | Castellet de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-de-la-pobla | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | La manca d'utilització afecta el manteniment de l'estructura | <p>El pou número IV es troba prop de la torre medieval de la Pobla, al peu del camí Ral i la creu de Montaner. Aquest pou es va obrir l'any 1975 i es va tancar l'any 2006. El seu us inicial era iniciar la substitució del pou I, amb qui es comunica per sota terra. El castellet propiament dit té una alçada de 30 metres aproximadament i el material amb el que esta construït és acer laminat. La màquina d'extracció és de tambors cilíndrics que desenvolupen una potència de 330 Hp. El diametre del pou és de 5 metres amb una profunditat de 550 metres, nivell al qual es comunica amb el pou ! O del Salí. La gàbia té diversos skips i capacitat per 32 persones. És molt semblant al castellet 2 de Cabanasses.</p> | 08274-199 | Recinte miner de la Pobla | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8171500,1.7584000 | 396879 | 4630220 | 1975 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67242-foto-08274-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67242-foto-08274-199-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Els castellets són, molts cops, la màxima referència visible en superficie del treball subterrani d'extracció de minerals. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||
| 67243 | Cinta transportadora de Potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinta-transportadora-de-potassa | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | La manca d'utilització afecta el manteniment de l'estructura | <p>La cinta transportadora travessa la plana de les Bombes i el Pla de Reguant entre el pou IV o de la Pobla i el pou I o del Salí. Es tracta d'una obra d'enginyeria civil destinada al transport de la producció del pou de la Pobla fins al Salí per tal de que es fes el tractament per separar la sal de la potassa. Es tracta d'una estructura linial feta amb una base de bigues de ferro de perfil en H que es troba suspesa i aguantada per columnes fetes amb el mateix material. L'estructura fa una caixa oberta dins de la qual es troba la cinta propiament dita Aquesta presenta una coberta feta amb uralita per evitar que el mineral es mulli.</p> | 08274-200 | Entre el recinte miner de la Pobla i el del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8240000,1.7592000 | 396956 | 4630980 | 1973 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67243-20210420175843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67243-20210420180154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67243-20210420181534.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La part més gran de l'estructura és molt visible des de les parts altes, formant un element molt marcat dins el paisatge. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||
| 67244 | Castellet de Cabanasses 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-de-cabanasses-2 | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | <p>El pou de Cabanasses, rep el nom oficial de Ana María. Es troba gairebé a sobre de la falla del Mig-món. Es va inaugurar el 1960 , quan es van fer també els edificis d'accés. En origen hi havia tan sols un castellet d'accés a la mina i d'extracció però, per raons de seguretat, actualment, n'hi ha dos: un per la tasca normal de la mina i un altre de seguretat i venilació. L'alçada de tots dos és de 50 metres aproximadament i el material és d'acer laminat. Pel que fa al castellet que es troba més a l'Est, que és el que porta el pes del treball, la màquina d'extracció és de tambors cilíndrics que tenen una potència de 1.200 Hp. El pes és d'unes 300 tones.Treballa amb un diàmetre del pou de 5 metres i arriba a una profunditat de 718 metres. Es comunica a 580 metres amb el pou III. La gàbia té diversos skips per pujar el material.</p> | 08274-201 | A l'explotació minàire de Cabanasses | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8412390,1.7515689 | 396350 | 4632903 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67244-20210630151740.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Els castellets són, molts cops, la màxima referència visible en superficie del treball subterrani d'extracció de minerals. En aquest cas el pou serveix de ventilació i seguretat. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67246 | Primer pou de potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primer-pou-de-potassa | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash.</p> | XX | Totalment enderrocat i ple d'element vegetals | <p>El primer pou de potassa de Súria es troba just a sota de la carretera vella de Manresa a Súria, fora del recinte actual del Pou I o pou del Salí. Es tracta d'un espai molt degradat on es poden observar al terra alguns rastres de parets, però tot es troba molt embardissat per la vegetació, bàsicament, de canyes. En aquest punt hi havia la casa del Salí, ja ques és la zona on el dom salí es troba més a prop de la superfície.</p> | 08274-203 | Al costat de la C-1410a, Km. 13'5 | <p>L'any 1911 es va iniciar la recerca de sal en aquest punt. L'enginyer francés Macary buscava una explotació que li permetés abaratir el cost de baixar la sal de Cardona a Barcelona. Quan va realitzar el primer pou es va adonar de l'existència de capes de mineral potàssic dins de la massa de sal comú. A partir d'allà va començar l'explotació industrial de les sals potàssiques (FÀBREGA, 2009). Probablement en aquest punt es trobava la primera mina de sal que va haver-hi a Súria (ja que es on es troba més a prop de la superfície) que es data de 1185. Amb posterioritat, sota el control de Cardona, no es va tornar a explotar la sal a Súria. El pou es va inundar l'any 1914 a tanta velocitat que no va ser possible salvar gairebé rés del seu interior. Encara que es va dir que l'aigua provenia, segurament, de l'aqüifer del Cardener és probable que existís alguna bossada d'aigua a les antigues mines medievals de sal que van provocar la inundació, en trobar-se molt pròximes.</p> | 41.8241082,1.7609478 | 397102 | 4630990 | 1911 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67246-20210420180933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67246-20210420181124.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67247 | Forn del torrent de Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-torrent-de-boadella | XX | Totalment arrassat i ple de bardisses | <p>Forn excavat a la roca mare, que es troba a la paret, gairebé vertical del torrent de Boadella, a la banda de la costa del Forn. Es troba molt arruïnat i no se'n pot veure l'estructura per les bardisses. Les parets són fetes amb carreus irregulars de pedra calcària. No es pot distingir correctament la planta del mateix.</p> | 08274-204 | Al torrent de Boadella, al costat de la costa del Forn | 41.8046300,1.7656600 | 397462 | 4628821 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67247-foto-08274-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67247-foto-08274-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Durant la revisió del Mapa de patrimoni feta l'any 2021 no s'hi ha pogut accedir. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 67248 | Pou d'aigua de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-de-la-mina | <p>BADIA, Enric (1996) La sal, suport d'uns pobles, Manresa, Editorial Angle.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash.</p> | XX | S'hi han afegit elements contemporanis a la construcció original | <p>El pou d'aigua de la mina es troba al centre del Pla de les Bombes, al costat del Pla de Regunat. El pou es troba a l'interior d'una construcció de planta rectangular feta de maó amb coberta a dues aigües. A la part més allargada presenta una porta per a vehicles amb arc escarser de totxo. Totes les finestres de la construcció presenten també aquesta cararcterística. A la capçalera Nord s'hi ha afegit un cos per a nous elements elèctrics. A l'interior es troba una turbina i les bombes que pugen l'aigua necessària per al treball de separació de la sal potàssica de la comuna. Es probable que, en aquest punt, hi hagi un augment important de la salinitat al cabal del riu, per les anàlisis efectuades fa anys (BADIA, 1999).</p> | 08274-205 | Al centre de la plana de les Bombes | 41.8233241,1.7593187 | 396965 | 4630904 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67248-20210420180040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67248-20210420180120.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 67249 | Sant Josep de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep-de-torroella | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> | XVII | En estat de deteriorament estructural avançat | <p>Es troba integrada dins el conjunt de restes d'edificacions de la casa de Torroella. L'edifici principal, de planta quadrangular i vàries plantes, ofereix un aspecte tancat propi d'una obra defensiva, La capella és de planta rectangular, adossada a l'extrem NE, amb la volta decorada amb pintura blava i restes de pintures a la capçalera, que simulen sanefes i cortinatges per emmarcar l'altar, avui desaparegut. Es troba en molt mal estat, encara que millor que la resta de la casa (ja que aquesta dependència encara conserva el sostre sencer) s'ha usat molt de temps com a corral. Al darrera de la capella es poden veure les restes d'una volta i tines.</p> | 08274-206 | Carretera BP-4313, al costat del km 54'4 | <p>La primera notícia de la capella les data del 13 de desembre de 1612 quan es fa l'inventari de béns de Francesc Torroella, on es diu que en una caixa de la casa de Torroella hi ha tres tovalles y una garnatxa y uns camís tot roba nova de la iglésia de prop casa. Després, trobem la capella esmentada en la visita pastoral de 1725. No es devia construir gaire abans de 1612, ja que no s'esmenta en cap visita anterior i té unes característiques arquitectòniques i artístiques similars a la de Reguant. L'última notícia la tenim en la visita pastoral de 1817. En cap de les visites hi ha cap provisió d'interès sobre la capella. Molt probablement va ser edificada a principis del segle XVII. En un cens de 1877 la casa apareix com 'alqueria de Torroella', amb dos edificis, d'un i tres pisos, un habitat constantment i l'altre deshabitat.</p> | 41.8484500,1.7813700 | 398836 | 4633668 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67249-foto-08274-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67249-foto-08274-206-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67249-20210428161623.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67250 | Sant Ignasi de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ignasi-de-reguant | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> | XVIII | En estat de deteriorament estructural avançat | <p>Es tracta d'una petita capella de planta rectangular en fase de ruina. Es tracta d'una construcció alta i estreta presentant a la façana una porta amb coberta plana a la llinda de la qual es pot llegir 'HAEC EST DOMVS DEI' l la data 1778 amb una creu sobre un triangle. Al centre de la llinda, presenta un fals arc fet amb dues lloses com a descàrrega. A la façana es pot observar una rajola (datable al segle XIX) on es llegeix 'Capilla de San Ignacio'. L'interior es troba totalment ensorrat, encara que es poden veure alguns elements decoratius en guix que encara no han caigut. També s'observa una petita pica d'agua beneita. A la capçalera, es pot observar una pintura amb ls figures de Sant Ignasi i Sant Josep, amb la cara picada. Per la posició de les figures es evident que, en origen, no va haver-hi retaule.</p> | 08274-207 | Masia de Reguant, camí de Reguant, s/n | <p>D'aquesta capella només en tenim notícies escadusseres. Sabem que es va consagrar el 22 de febrer de 1779, arrel d'una demanda feta al bisbe de Vic, el mes de juny de 1778, per Ignasi Reguant, Ignasi Torras, Josep Canudas, Magí Costafreda i Josep Ferrer. En una visita pastoral de 1785 es dóna autorització per dir missa a la capella de Reguant ja que, diu el bisbe de Vic, por nuestra inspección personal nos hemos enterado de lo peligroso que puede ser el paso del Rio Cardener en las inmediaciones del lugar de Súria, mayormente en creciendo sus corrientes ... Per aquest motiu es podrà dir missa en la capilla nuevamente edificada en el Manso de Josef Reguant, tot i que el bisbe insisteix en què abans de dir la missa el capellà ha de verificar si l'aigua del riu baixa tèrbola o amb més cabal de l'habitual. Les altres notícies són més tardanes. Són anotacions del segle XIX de l'Arxiu de Reguant: Nasqué Ramon Reguant fill de Ignasi Reguant y de Gertrudis Reguant y Bosch als 29 de novembre de 1799, foren padrins Ramon Bosch de Buxadós y Josepha Reguant y Farreras, y fou batejat en la capella de Reguant: morí a las dos del matí lo dia 16 de setembre del any 1865. Dia 8 de fabrer de 1846 se an fets los capítols matrimonials de Ramon Reguant de Súria ap Rosa Fornell de la Selva de la Valldora, y constan al Dr. Juaquin Tomasa, notari real de la vila de Cardona, y se ba casar dit Reguant a la capella de casa, al dia 21 de dit mes, y los esposoris són a Súria. Dia 26 de maitg de 1847 se és rebalidada la capella de Reguant, y ap fecultat del Bicari General la beneí mosén Jaume Oliveres, ecònomo de la parròquia de Súria. Lo dia 20 de octubre de 1871 se celebraren dos misas en la capella de Reguant per lo reverent don Jaume Soler, pàrroco de la vila de Súria y son vicari. La capella té una història breu. La seva màxima activitat va ser al llarg del segle XIX. L'any 1936 es va destruir el mobiliari litúrgic i a les pintures de Sant Josep i Sant Ignasi (del segle XVIII), se'ls va esborrar la cara, repicant la paret. Aquestes pintures devien ser la decoració original de la capella. Des de llavors va caure en ruina i avui té la teulada totalment esfondrada.</p> | 41.8239372,1.7498376 | 396179 | 4630984 | 1778 | 08274 | Súria | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-20210506123000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-20210506123019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-foto-08274-207-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-foto-08274-207-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||
| 67251 | Canal de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-reguant | <p>REU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria.1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria. Informació oral de RAMON RUBÍ.</p> | XV - XX | S'ha anat reformant l'estructura original | <p>El canal de Reguant medeix uns 750 metres de llarg. Té el seu origen en la resclosa que es troba davant l'estació d'autobusos i des d'allà discorre per la riba esquerra del Cardener fins al molí de Reguant i la fàbrica Abadal on torna a desguassar al Cardener. El canal circula al llarg duns 600 metres totalment soterrat ja que ho fa dins el nucli urbà de Súria i és tan sols a la part final del seu recorregut que es troba a l'aire lliure. El travessen dues passeres per a facilitar l'accés a la fàbrica Abadal. El canal medeix 2'5 metres d'ample. L'any 2003 es va realitzar una intervenció arqueològica en motiu de buidar-se el canal per a la seva neteja. No van apareixer materials que podessin datar-lo, però es va poder comprovar que, en origen, era més estret.</p> | 08274-208 | Al costat esquerra del Cardener, al sud del nucli urbà de Súria | <p>Segons SOLER (1985) l'inici del molí de Reguant cal datar-lo el 13 d'octubre de 1420. Per tal que funcioni el molí és necessària l'existència del canal. El 6 de febrer de 1587 es va fer l'acta de l'amidament de la resclosa per Mn. Francesc Pujol, notari públic de Manresa, la qual 'té de llarg del molí fins al cap de la resclosa 409 canes' (aprox. 734 metres). El 1705 Joan Reguant i Boladeras, pare, i Josep Reguant i Vilalta, fill, fan la concessió de regar a perpetuïtat mitjançant l'aigua del canal del molí, creant-se la comunitat de regants i construint-se la xarxa de canals de regatge a la zona denominada 'Pla de les Hortes' ( BREU HISTÒRIA, s.d.; COTS, OBRADORS, PINZOLAS, 1991). En el mateix document es cita que dit 'Reguant del molí' tenia una comporta en un camp dit de 'la Ferreria' (REGUANT, s.d.).</p> | 41.8277900,1.7502400 | 396218 | 4631411 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67251-foto-08274-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67251-foto-08274-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67251-foto-08274-208-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 67252 | Refugi de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Tapiat i sense us. | <p>Anant cap al poble, i en el vessant esquerre, a sobre d'aquest torrent, prop de la pujada pel camí vell de Santa Anna, encara es conserva un refugi de la Guerra Civil del 1936-39. Es troba excavat a la roca, que en aquest punt és molt vertical. Actualment, l'entrada es troba tapiada per la qual cosa, és impossible de veure'n l'interior.</p> | 08274-209 | Al final del carrer Sant Antoni Maria Claret, a l'inici de la pujada al Poble Vell | <p>Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8339100,1.7530000 | 396457 | 4632087 | 08274 | Súria | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67252-20210526151318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67252-20210526151409.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.