Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67253 | Jaciment església de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-esglesia-de-santa-anna | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> <p>MORERA, Jordi (2003) Memòria del a intevenció arqueològica al carrer Lleida (església de Santa Anna) de Súria, Arqueociència, (inèdit).</p> | XVIII | Excavat i protegit, però està exposat a efectes de vandalisme i intempèrie | <p>El novembre de 2003, es va dur a terme una excavació i consolidació del que quedava de Santa Anna dirigida per Jordi Morera. Fins poc abans encara es podien veure restes escadusseres de la fonamentació d'un dels murs, en mig de l'actual camí. L'excavació, però, va posar al descobert gairebé tota la fonamentació del mur corresponent al presbiteri. Sobre la roca mare es van localitzar fragments del paviment de calç o guix i, en la mateixa roca, retalls que semblen indicar dos graons que donaven accés al presbiteri. Els paraments són irregulars, units amb morter de calç i molt típics de les construccions del segle XVII. L'informe arqueològic situa les restes excavades en aquest període.</p> | 08274-210 | Al carrer Lleida, al costat de la colònia Santa Maria | <p>Una talla de Súria de l'any 1731, esmenta per dues vegades vinyes i terres a Santa Anna . L'any 1774 trobem esmentada la partida de Santa Anna o d'en Pla . En l'inventari de béns que l'any 1874 fa Josep Reguant i Quer (de la casa Reguant de Sta. Maria, l'actual Cal Sendic) diu que la casa de Cal Sendic està situada en la partida de Santa Ana del término de Súria y linda junto a oriente con Juan Serra y Ramon Vilaseca, a mediodia con tierras de Dª Dolores Balaguer y con las que fueron del Santuario del Milagro, a oriente (sic) con tierras de la Rectoria y a cierzo con las mismas y con el camino que se dirige a la Villa de Súria. D'aquest text és absolutament clar que la zona on es trobava l'església de Santa Anna és el nucli situat a l'entorn de l'actual Plaça de Santa Maria, i on hi ha les cases del Quer i de Cal Sendic. Molta gent gran de Súria recorda encara les restes de l'església de Santa Anna i havien sentit parlar de l'existència del monestir i hospital de Santa Maria, però no tenen memòria de cap capella amb aquest nom. La víuda del Sendic, la Regina Vilalta, explica que les restes de l'església de Santa Anna, 35 m al Nord de casa seva, es van desmuntar l'any 1948 per fer el campanar de l'actual església de Sant Cristòfol . La pedra la va transportar el Josep Sellés, (a) Sendic, amb el carro. El seu germà, Joan Sellés, net de Josep Reguant i Quer, tenia 14 anys quan va treballar, el 1948, en el transport de la pedra de Santa Anna per fer el campanar de la nova església de Sant Cristòfol . El transport es va fer amb els carros del Xisquet Soler, del mas Soler de Súria. En aquella època l'església ja era un munt d'enderroc. (Informació inèdita d'Albert Fàbrega). En una foto de 1924 (a cal Sendic n'hi ha una ampliació gran on hi consta la data) es veu, en aquell indret, al Nord de Cal Sendic, un edifici de planta rectangular, que és l'excavat l'any 2003. És el mateix que surt a les altres fotos de què hem parlat. Li falta la coberta. Les quatre parets estan dempeus fins a l'alçada del sostre. La porta és a ponent, i a migdia s'aprecia un contrafort, que és a l'angle amb la façana de ponent. No dóna la sensació que hi hagi absis, el qual tampoc surt dibuixat en el plànol de 1936, i del qual ja hem dit que l'excavació no en va trobar ni rastre. Cal fer notar que aquest edifici no va ser afectat per la construcció de la Colònia Santa Maria. En la foto de l'any 1924, el barri ja es mostra en el seu estat actual, almenys en la part més propera a l'església. L'únic que hi falta és l'Avinguda de Santa Bàrbara, que és la que va afectar les altres restes. De fet, l'any 2003, els terrenys, on es troben les restes que comentem, encara estan sense urbanitzar. En un projecte d'urbanització de la zona, de l'any 1936, hi ha un mapa escala 1:1000 on es veu ben dibuixada la planta d'aquest edifici, que feia 8 m. d'ample per 13 m. de llarg .</p> | 41.8324200,1.7537100 | 396514 | 4631921 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67253-foto-08274-210-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||
| 67254 | Jaciment de l'església del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-del-roser | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>PANCORBO, Ainhoa; LÓPEZ MÚLLOR, Alberto (2008) 'L'excavació arqueològica a l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 365-392, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria. GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristofol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VALORAR (1984) Valorar la història. Nova vida per a les velles ciutats. Producció Josep M. Rovira. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.</p> | IV aC-XIX | <p>Les excavacions arqueològiques de l'àbsis de l'església romànica han definit diversos horitzons que abasten des del segle I aC fins a l'actualitat. L'estructura de l'església a partir del segle XVII va fer que a l'interior es crees un fals àbsis deixant a la part posterior del mateix la sacristia que s'ubicava a l'àbsis romànic. Aquest fet va permetre que aquesta zona no patís gaires remodelacions, la qual cosa ha permès de localitzar un seguit important de restes, no tan sols arqueològics si no tambè artísitics. La fase més antiga (Horitzó A) està representada pels sòcols de pedra de dos murs, el més llarg dels quals s'ha pogut reseguir al llarg d'uns 12 metres entre l'àbsi i la base del campanar. S'hi troba asociat un paviment e terra batuda. Els materials que el daten consisteixen en ceràmica campaniana, ceràmica de parets primes i comuna ibèrica, que porten a pensar en una data d'abandonament de finals del segle I aC. El paratge restà abandonat fins a època medieval quan es defineix l'horitzó B, entre els segles IX i XII. D'aquest moment són diverses tombes infantils, de le que s'ha recuperat una d'intacta feta amb caixa de lloses. Per la tipologia i orientació els arqueòlegs que firmen la memòria pensen que han de ser anteriors a l'eglésia romànica que avui observem i que aquella construcció es trobaria una mica al Sud de la zona d'excavacions. L'horitzó C es data des de finals del segle XIII a mitjan selge XVII. Aquest és el moment de construcció i ús de l'església romànica i, posteriorment, del campanar. S'han pogut localitzar les rases de fonamentació, mercès a la qual cosa s'ha pogut comprovar que el campanar és posterior a l'estructura general de l'església. De tota manera, el material que apareix a les mateixes és ceràmica grisa medieval, datable en el segle XIII. S'ha localitzat, així mateix, el paviment primitiu de la construcció realitzat amb morter de calç sobre argila. El següent horitzó E abasta des de mitjan segle XVII fins el primer decenni del segle XVIII i correspon 'grosso modo' amb la primera fase de reforma de l'església amb la consegüent conversió d'aquest espai en rectoria amb el tancament del nou àbsis fet en arquitectura interior i la nova pavimentació d'aquesta zona, a més d'altres reformes menors. La resta d'horitzons definits pels arqueòlegs per a l'edifici de l'església (des de l'F fins el J) ja no han deixat restes visiblesen aquesta zona i, per això, no s'indiquen en aquesta fitxa.</p> | 08274-211 | C/ Major, s/n | <p>Primitiva parròquia de Sant Cristòfol, l'origen de la qual es podria remuntar a finals del segle IX, amb la repoblació del Bages pel comte Guifré (SITJES, 1990), apareixent en una llista de parròquies feta entre els anys 1025 i 1050 (SITJES, 1990). L'any 1110 hi ha una deixa per als clergues de Sant Cristòfol (REGUANT, s.d.). L'edifici actual és datable en el període romànic tardà d'acord amb un testament de l'any 1205, que es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. Entre les seves disposicions figuren les deixes per a esglésies i, entre aquestes, aquest temple de Súria. En concret, llega per a ser-hi enterrada, set sous per a les obres i dotze diners a la capella de Sant Jaume, segurament, la situada a l'esquerra i que presenta un arc cec (SITJES, 1990). Tot això vol dir que, en aquell moment, l'edificació estava molt avançada (SITJES, 1990). Un altre testament del mateix arxiu, el de Guillem de Bosc, de 1348, esmenta una deixa per a l'altar de Sant Cristòfol, que devia ser per a un retaule gòtic (SITJES, 1990). La confraria del Roser fou fundada el 1591, amb autorització del Papa Gregori XIV (REGUANT, 1988), de qui es conservava, l'any 1930, una butlla ornada en policromia (LLADÓ, 1993C). L'any 1603, el bisbe de Vic, Francesc Robuster, va autoritzar una confraria a Sant Antoni (LLADÓ, 1993C). També se sap que el beneficiat de Santa Maria sa Vila rebia un censal de can Ribera de Coaner i cap el 1680 el benefici d'aquest antic monestir ja s'havia extingit, essent la seva dotació cedida a la confraria del Roser, que en quedà així encarregada del culte (REGUANT, 1988). A la primera guerra carlina, l'església va ser saquejada, servint de fortalesa durant tres anys (REGUANT, 1997). L'any 1862 hi havia al front de la parròquia mossèn Jaume Soler, el qual, veient que la seva església era massa petita per a les necessitats de la feligresia, cada vegada més nombrosa, va decidir ampliar-la. Per a portar a bon port les obres d'ampliació es va crear una junta especial, formada pel rector mateix, el batlle, quatre regidors i el síndic. El 14 d'abril la citada junta dirigí un informe dels seus projectes al bisbe de Vic informant-lo que les obres que volien realitzar es pagarien per subscripció pública; al mateix temps li comunicaven que l'arquitecte Josep M. Blandó havia acceptat dirigir els treballs. El bisbe, per tal de conèixer l'abast de les obres i la seva viabilitat tècnica, es va dirigir a un altre arquitecte, Joan Cortès i de Ribera, perquè estudiés el cas i n'elaborés un informe. El dia 22 d'octubre del mateix any, Joan Cortès i de Ribera presenta l'informe en el qual expressa que encara que tècnicament les obres són viables, per portar-les a terme impliquen un cost molt elevat, a més d'obstruir l'entrada del castell. L'església constava, fins aleshores, d'una sola nau i una sagristia darrera l'altar major amb un traster al costat . La intenció del rector i els altres membres de la junta era crear dues naus laterals més ; per això volien tapar l'entrada de la fortalesa, que es trobava en un corredor que separava ambdós edificis. A pesar de l'informe contrari a l'obra de l'arquitecte, l'església fou remodelada. En tapar aquella entrada se'n devia haver d'obrir una altra amb el perjudici que això podia comportar. Per l'altra banda els inconvenients eren menors, ja que el terreny en què s'havia d'assentar la nova nau, era ocupat anteriorment pel cementiri i a la part inferior pel pas de la casa rectoral a l'entrada del temple; això es podia solucionar dotant l'església d'una nova entrada lateral que abans no tenia.</p> | 41.8348500,1.7519400 | 396371 | 4632193 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130626.jpg | Física | Ibèric|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Les restes arqueològiques són fruit de les excavacions realitzades a l'interior de l'església del Roser a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. La intervenció va abastar no tan sols l'àbsis de l'esgléisa romànica, únic lloc on s'han deixat visibles, sinó que també van continuar per la nau central de l'edifici, encara que en aquest cas, s'han tornat a tapar. (segueix d'història) L'arxiu del bisbat de Vic no diu res més sobre aquest afer; però tal com es troba actualment es pot observar que les citades obres es realitzaren (REGUANT, s.d.; 1988; 1997). En una enquesta de 1892 es diu que hi ha 'tres capelles públiques, una a càrrec de la parròquia i dues a càrrec de particulars i que en els deu darrers anys s'han realitzat millores com el daurat dels altars del Roser, Sant Isidre i Sant Antoni i feta i daurada la barana del cor, s'ha fet el nou cementiri amb la capelleta i altar nous'. (Per cert, que respecte al cementiri de Súria, i seguint a Pau Soler (SOLER, 1985) un de nou, construït com a tot arreu el 1888, substituí l'anterior del segle XVII, situat prop de l'era del castell, i aquest encara tenia un precedent conegut en un altre del segle XII que desaparegué definitivament en fer-se la ampliació de l'església de la que ja s'ha parlat abans). Al mateix document a que ens referíem abans , també es fa inventari del tresor parroquial que constava d'una creu de fusta daurada, una altra de plata, una Vera Creu de plata, dos calzes de plata i un de daurat, un copó de metall i un altre de plata, una custòdia de plata i una altra daurada, un encenser de metall i un altre de plata, dues vinagreres, una de plata i l'altra de cristall, dos salpassers, un de plata i l'altre de fusta. En el capítol d'ornaments sagrats, sis capes, dotze casulles de colors, tres casulles brodades en or, tres terns bons, dues capetes pel viatic, una brodada en or, i altres robes pròpies pel culte (REGUANT, s.d.). L'obra es va donar per acabada un cop va finalitzar l'elevació del campanari, l'any 1903. Hi ha una placa on consta el nom de Jaume Soler i la data 1901 (REGUANT, 1997). L'any 1912 es va inaugurar un nou altar amb la imatge del Sagrat Cor (REGUANT, 1997). L'any 1930 l'esglèsia era descrita que encara que no tingués cap estil definit, era de bon visitar per la bellesa, principalment, de les pintures dels plafons laterals de l'altar major, el qual era d'estil bizantí (LLADÓ, 1993C). El 22 de juliol del 1936, els revolucionaris cremaren el contingut de l'església parroquial al carrer del Roser, ja que els veins van protestar per por que no cremessin les seves cases i desaparegué així el retaule de l'altar major que era dedicat a sant Cristòfol (REGUANT, 1997). Al capdamunt de la graonada d'accés a l'esglèsia existien fins l'any 1936, dos àngels de ferro, un a cada costat que sostenien un fanal de llum (SOLER, 1985) i a sengles costats, els busts de dos personatges que la tradició oral atribueix a busts de papes (Informació oral de Josep Peramiquel i Josep Graells), actualment resten les columnes. El 1939 la titularitat de la parròquia va ser traslladada a la nova esglèsia de Sant Cristòfol El 1954 el temple es va tornar a obrir al culte, un cop restaurat (AUTORS DIVERSOS, 1984). El 1956, un cop restaurada amb aportacions populars, es va instal·lar de nou la imatge de la Verge del Roser a l'esglèsia, proclamant.se patrona del Poble Vell (REGUANT, 1997). L'any 1957 totes les esglèsies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984).). | 81|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||
| 67255 | Pintures de l'àbsis de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-labsis-de-lesglesia | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>LACUESTA,Raquel; GALÍ, David (2008) 'Pintures murals a l'absis romànic de l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 393-407, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> | XV | <p>Dins l'àbsis romànic de l'església van aparèixer a la zona per la conca de l'àbsis, l'arc triomfal major i la línia de la cornisa unes pintures murals molt senzilles realitzades amb poca capacitat tècnica (fins i tot en algun punt la pintura va regalimar i no va ser corregit). El fons és grisós i les pintures són de color vermell. El dibuix representat consisteix en una sanefa formada per dues línies ondulades de traç gruixut que ressegueixen l'arc per l'intradós. De cada ondulació neix una tija que acaba en una fulla d'heura. També hi ha soltes un seguit de flors amb els pètals oberts i estels en forma d'asteriscs. També es representa un Sol i una Lluna. Aquesta composició servia de marc al retaule de l'altar major i representa la volta del cel amb els estels, d'acord amb el que interpreten Galí i Lacuesta (2008) Aquest és un tipus de representació que presenta paral·les a altres esglésies medievals com la de Santa Maria de Terrassa. En el lateral hi ha, també, una figura humana que ha estat interpretada com un campaner i que fitxem a banda (fitxa 213). A més d'aquestes pintures, hi ha rastres d'una altra decoració pictòrica, encara que molt malmesa, a la banda de l'epístola a la capella que hi hauria d'haver hagut al costat del campanar. Es tracta d'una sanefa de fulles enganxades en forma de X amb flors semblans al cascall. Semblen anteriors a les altres i, tal vegada, es podrien datar del segle XIV.</p> | 08274-212 | C/ Major, s/n | <p>L'àbsis romànic, de planta semicircular, consta de dos trams delimitats per un doble arc triomfal. A la part de l'àbsis propiament dita la coberta és de volta de quart d'esfera, mentre que a la part dels arcs triomfals és de volta de mig canó lleugerament apuntat. En els treballs efectuats per l'SPAL es va poder comprovar que existien diferetns capes de pintura i enlluïts superposats damunt l'aparell de carreus d'època romànica. La més superficial consistia en una capa de pintura blanca, per sota d'aquesta hi havia un altra de color blau cel. Per sota d'aquestes apareixia una enlluït de color beix, imitant carreus de marbre seguits, amb una sanefa. Aquesta capa caldria datar-la en època de la primera gran remodelació de l'església mitjan selge XVII - inicis segle XVIII) Just per sota d'aquesta capa en va apareixer una altra realitzada amb pintura vermella i que devia servir com a marc per al retaule major de l'església i que es va pintar a la vegada que es col·locava aquell. Aquest fet explica que no calgués pintar la part posterior de l'absis ja que quedava tapt pel propi mobiliari litúrgic (LACUESTA, GALÍ, 2008).</p> | 41.8348500,1.7519400 | 396371 | 4632193 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-20210421130746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-20210421130830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | El descobriment de les restes de pintura és fruit de les tasques de repicat de l'àbsis de l'església a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||
| 67256 | El Campaner de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campaner-de-suria | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>LACUESTA,Raquel; GALÍ, David (2008) 'Pintures murals a l'absis romànic de l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 393-407, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> | XV | <p>Dins del conjunt de pintures del segle XV de l'església destaca el dibuix d'una persona que s'ha interpretat com un campaner. Es tracta d'un dibuix esquemàtic, de color vermell, realitzat amb traços ingenus i amb la temàtica, curiosa, de representar una persona que toca una campana. Porta una 'camisa' amb plecs, sense mànigues i que li arriba fins als genolls. Ajustada a la cintura mitjançant un cinturó. El cap, representat de perfil, es cobreix amb un turbant o 'tovallola'. Els braços s'alcen per sobre el cap i subjecten una corda grossa o el betall d'una campana, mentre que la cama dreta està estirada i l'esquerra flexionada. La pintura es pot datar pel vestit i el context dins la primera meitat del segle XV. La camisa era la peça de roba interior de les classes altes, encara que per a les classes populars era la única peça de roba. Com a roba interior arribava fins la llargada del vestit exterior (genolls o peus) Els almogàvers i els treballadors la duien molt curta i sense mànigues, ja fós estiu o hivern per que no molestés en treballar. Els plecs d'aquest tipus de roba es comencen a veure a Catalunya a partir de la primera meitat del segle XV, data que concorda amb tota la vestimenta (cinturó i tovallola)</p> | 08274-213 | C/ Major, s/n | <p>L'àbsis romànic, de planta semicircular, consta de dos trams delimitats per un doble arc triomfal. A la part de l'àbsis propiament dita la coberta és de volta de quart d'esfera, mentre que a la part dels arcs triomfals és de volta de mig canó lleugerament apuntat. En els treballs efectuats per l'SPAL es va poder comprovar que existien diferents capes de pintura i enlluïts superposats damunt l'aparell de carreus d'època romànica. La més superficial consistia en una capa de pintura blanca, per sota d'aquesta hi havia un altra de color blau cel. Per sota d'aquestes apareixia una enlluït de color beix, imitant carreus de marbre seguits, amb una sanefa. Aquesta capa caldria datar-la en època de la primera gran remodelació de l'església mitjan selge XVII - inicis segle XVIII) Just per sota d'aquesta capa en va apareixer una altra realitzada amb pintura vermella i que devia servir com a marc per al retaule major de l'església i que es va pintar a la vegada que es col·locava aquell. Aquest fet explica que no calgués pintar la part posterior de l'absis ja que quedava tapt pel propi mobiliari litúrgic (LACUESTA, GALÍ, 2008).</p> | 41.8349300,1.7519400 | 396371 | 4632202 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | El descobriment de les restes de pintura és fruit de les tasques de repicat de l'àbsis de l'església a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||
| 67257 | Façana antiga del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-antiga-del-castell | <p>CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau.</p> <p>CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau.</p> <p>PANCORBO, Ainhoa; LÓPEZ MÚLLOR, Alberto (2008) 'L'excavació arqueològica a l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 365-392, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> | XIV | Es troba en un lloc inaccessible. En el moment de fer l'església van deteriorar la porta | <p>L'antiga porta principal del castell es troba a la façana Sud del mateix. De tota manera, en el moment de fer la darrera fase d'engrandiment de l'església parroquial del Roser van arribar a tapar el pas cap a la porta principal. Això va provocar que calgués obrir un nou accès al castell (que és el que s'utilitza actualment). Aquesta remodelació de l'església també va provocar que es rebaixés el terreny que es trobava davant de l'antiga porta fins el nivell del paviment de l'església (uns sis metres aproximadament). Actualment, per tal de poder veure la porta cal accedir a la part superior de la volta que es troba sobre la nau Nord de l'església i, des d'aquell punt es pot observar la porta tapiada. Aquesta presenta un arc de punt rodó amb dovelles realitzades en pedra sorrenca, així com els brancals de la mateixa. Es pot observar, així mateix la marca de la roca on s'assenta el castell que anava baixant cap a la zona oest. Així mateix, es pot comprovar com per a fer la coberta de l'església van encastar una biga a la dovella central de la porta.</p> | 08274-214 | C/ Major, s/n | <p>La transformació de l'espai d'entrada al castell de Süria es data de 1862 moment de l'inici de l'ampliació de l'església del Roser. L'evolució morfològica de l'enclavament devia ser més o menys la següent: una primitiva torre de vigilància, tal vegada corresponent amb la torre interior del homenatge, que equivaldria a una guàrdia, tipològicament de planta rectangular i de petit volum, i que podria datar-se en els segles XII-XIII Els segles següents va ser residència de diferents senyors o castlans, essent administrat més tard per delegats dels ducs de Cardona o castlans, el castell segurament va patir diversos canvis estructurals que el van engrandir (aquestes intervencions deuen correspondre als segles XIV-XV, segons referències tipològiques visibles) fins que en època de les guerres carlines, se sap amb certesa que va ser remodelat i fortificat donant-li l'aspecte més semblant a l'actual, aixecant murs, obrint espitlleres i convertint la seva planta de rectangular a quadrada.</p> | 41.8348800,1.7518300 | 396362 | 4632196 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67257-foto-08274-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67257-foto-08274-214-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La reforma de la porta del castell pertany a l'horitzó H (1862-1903) de la reforma de l'església (PANCORBO, LÓPEZ, 2008). | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||
| 67258 | Bògit de can Sivila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bogit-de-can-sivila | XIX-XX | En estat de deteriorament estructural avançat | <p>Al fons del torrent del Bògit, dins la seva llera es troben les del bògit de can Sivila. El bògit en si és la màquina per a elevar l' aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braços, amb la que engranen les dents d'una roda vertical que en rodar mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d'una cadena, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del pou on la màquina està instal·lada. De tota manera, en aquest cas, la part superficial del giny ha desaparegut. Es pot comprovar, això si, la presència de restes de la construcció que servia per a fer pujar l'aigua i per a derivar-la cap els antics recs. La construcció és, en part de maçoneria de pedra irregaular i, en part, de totxo vist, per la qual cosa sembla que es pot datar de finals del segle XIX, quan tota aquesta zona era conreada de vinya.</p> | 08274-215 | Al torrent del Bògit, sota Torremalús | 41.8416100,1.7409000 | 395465 | 4632957 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67258-foto-08274-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67258-foto-08274-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Es pot observar com, actualment, es continua extreient l'aigua mitjançant una tuberia de plàstic | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 67259 | Icnites del torrent del Bògit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-del-torrent-del-bogit | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.</p> <p>CASANOVAS, M.L.; SANTAFÉ, J.V. (1974) 'Nota sobre el hallazgo de icnitas de mamíferos en el Terciario catalán' Acta Geológica Hispánica, Vol. IX, pp. 45-49</p> | Exposades als efectes de l'aire lliure i al vandalisme | <p>Les marques de petjades es troben en una gran roca que aflora en una zona força escarpada del torrent del Bògit. En aquella època el paisatge de la Catalunya central estava composat per llacunes i zones amb abundants llims que han permès la conservació de rastres d'animals. Es tracta de diverses marques, molt superficials, que semblen formar un rastre que permeten establir la presència d'un plantígrad pertanyent al Terciari. Probablement un Fenacodòntid (CASANOVAS, SANTAFÉ, 1974).</p> | 08274-216 | A la llera del torrent del Bògit | 41.8404300,1.7418800 | 395545 | 4632825 | 08274 | Súria | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67259-foto-08274-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67259-foto-08274-216-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 124 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||
| 67260 | Barraca de feixa de la vinya del Bògit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-de-la-vinya-del-bogit | XIX-XX | En estat de deteriorament estructural avançat per manca d'utilització | <p>La particularitat d'aquesta barraca és que no es troba exempta sinó excavada en un marge al costat del camí. La façana és de pedra seca amb les mateixes característiques de qualsevol altra cabana però l'interior és excavat a l'argila.</p> | 08274-217 | Antic camí de vinya del torrent del Bògit | 41.8419500,1.7409000 | 395466 | 4632995 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67260-foto-08274-217-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||
| 67261 | Camí de vinya de can Sivila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vinya-de-can-sivila | XIX-XX | En estat de deteriorament estructural avançat per manca d'utilització | <p>Es tracta d'un camí de bast realitzat de forma molt escadussera que va bordejant el torrent del Bògit fins arribar a les planes superiors. El camí presenta trams amb paviment de terra batuda, altres on s'ha excavat a la roca i altres, finalment, on hi ha una pavimentació de còdols i pedra tractatn de crear un ferm de circulació adient per a cavalleries i carros. A més hi ha zones on s'han realitzat obres d'enginyeria per tal d'evitar que el torrent s'endués el camí i, com a mínim, hi ha un petit pont sobre el torrent, molt deteriorat.</p> | 08274-218 | Antic camí de vinya del torrent del Bògit | <p>Es tracta d'un camí per a treure la collita de raïm des de les vinyes a la zona fonda del Torrent, per tant caldria datar-lo cap al segle XIX i el final del seu manteniment a finals d'aquella centúria.</p> | 41.8427300,1.7413900 | 395508 | 4633081 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67261-foto-08274-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 67262 | Barraca del camí de vinya de can Sivila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-vinya-de-can-sivila | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | En estat de deteriorament estructural avançat per manca d'utilització | <p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p> | 08274-219 | Antic camí de vinya del torrent del Bògit | <p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p> | 41.8431500,1.7401900 | 395409 | 4633129 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67262-foto-08274-219-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||
| 67263 | Icnites de la riera d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-la-riera-dhortons | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.; CASANOVAS, M.L.; SANTAFÉ, J.V. (1974) 'Nota sobre el hallazgo de icnitas de mamíferos en el Terciario catalán' Acta Geológica Hispánica, Vol. IX, pp. 45-49</p> | Exposades als efectes de l'aire lliure i al vandalisme | <p>Les marques de petjades es troben en una gran roca que aflora en una zona força escarpada del torrent del Bògit. En aquella època el paisatge de la Catalunya central estava composat per llacunes i zones amb abundants llims que han permès la conservació de rastres d'animals. Es tracta de diverses marques, molt superficials, que semblen formar un rastre que permeten establir la presència d'un plantígrad pertanyent al Terciari. Probablement un Fenacodòntid (CASANOVAS, SANTAFÉ, 1974).</p> | 08274-220 | A la llera de la riera d'Hortons | 41.8441900,1.7488600 | 396130 | 4633234 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67263-foto-08274-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67263-foto-08274-220-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 124 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||
| 67264 | Jaciment paleontològic de la font dels Canonges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-font-dels-canonges | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.</p> <p>CASANOVAS, M.L.; SANTAFÉ, J.V. (1974) 'Nota sobre el hallazgo de icnitas de mamíferos en el Terciario catalán' Acta Geológica Hispánica, Vol. IX, pp. 45-49</p> | Exposades als efectes de l'aire lliure i al vandalisme | <p>Sobre la font del Canonges es troba un petit aflorament de roques laminars amb uns estrats molt prims. A la superfície de part de les capes s'observen diferents restes fòssils del Terciari. En aquella època el paisatge de la Catalunya central estava composat per llacunes i zones amb abundants llims que han permès la conservació de rastres d'animals i de les seves pròpies restes.</p> | 08274-221 | Sobre la font del Canonges | 41.8430000,1.7481600 | 396070 | 4633102 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67264-20210630161211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67264-foto-08274-221-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 124 | 1792 | 5.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||
| 67265 | Barraca de la font dels Canonges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-dels-canonges | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XX | Part de l'estructura ha estat substituïda per elements moderns | <p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser circular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p> | 08274-222 | Sobre la font del Canonges | <p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p> | 41.8428600,1.7485200 | 396100 | 4633086 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67265-20210630161718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67265-20210630161656.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67265-20210630161750.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||
| 67266 | Barraca d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dhortons | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | En estat de deteriorament estructural avançat | <p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p> | 08274-223 | Pista forestal nova que baixa de Cabanasses a la riera d'Hortons | <p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p> | 41.8430014,1.7510118 | 396307 | 4633099 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67266-20210630154140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67266-20210630154156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67266-20210630154228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||
| 67267 | Barraca de Cabanasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cabanasses | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p> | 08274-224 | Pista forestal nova que baixa de Cabanasses a la riera d'Hortons | <p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p> | 41.8431949,1.7536832 | 396529 | 4633117 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67267-20210630152928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67267-20210630152947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67267-20210630153020.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 67268 | Barraca del Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sorribes | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p> | 08274-225 | Al costat d'un camí de Cabanasses, prop de can Sorribes | <p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p> | 41.8418400,1.7560670 | 396725 | 4632964 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67268-20210615155549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67268-20210615155531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67268-20210615155620.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 67269 | Icnites del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-del-tordell | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.</p> <p>CASANOVAS, M.L.; SANTAFÉ, J.V. (1974) 'Nota sobre el hallazgo de icnitas de mamíferos en el Terciario catalán' Acta Geológica Hispánica, Vol. IX, pp. 45-49</p> | Exposades als efectes de l'aire lliure i al vandalisme | <p>Les marques de petjades es troben en una gran roca que aflora en una zona força escarpada del torrent del Bògit. En aquella època el paisatge de la Catalunya central estava composat per llacunes i zones amb abundants llims que han permès la conservació de rastres d'animals. Es tracta de diverses marques, molt superficials, que semblen formar un rastre que permeten establir la presència d'un plantígrad pertanyent al Terciari. Probablement un Fenacodòntid (CASANOVAS, SANTAFÉ, 1974).</p> | 08274-226 | A la llera de la riera del Tordell | 41.8430140,1.7769317 | 398459 | 4633069 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67269-20210706143459.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 124 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||
| 67270 | Icnites dels Tractets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-dels-tractets | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.; CASANOVAS, M.L.; SANTAFÉ, J.V. (1974) 'Nota sobre el hallazgo de icnitas de mamíferos en el Terciario catalán' Acta Geológica Hispánica, Vol. IX, pp. 45-49</p> | Exposades als efectes de l'aire lliure i al vandalisme | <p>Les marques de petjades es troben en una gran roca que aflora en una zona força escarpada del torrent del Bògit. En aquella època el paisatge de la Catalunya central estava composat per llacunes i zones amb abundants llims que han permès la conservació de rastres d'animals. Es tracta de diverses marques, molt superficials, que semblen formar un rastre que permeten establir la presència d'un plantígrad pertanyent al Terciari. Probablement un Fenacodòntid (CASANOVAS, SANTAFÉ, 1974).</p> | 08274-227 | Avinguda de la Generalitat (al costat de la residència Bell-Repòs) | 41.8368100,1.7558400 | 396698 | 4632406 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67270-foto-08274-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67270-foto-08274-227-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | En aquest cas les petjades no poden pertanyer a un animal plantígrad per la pròpia forma i magnitud d'aquestes. | 124 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 67271 | Rec de les Dones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-les-dones | XX | Ha estat molt malmès per les obres de l'aparcament i s'hi ha llençat runa a sobre canviant la morfologia | <p>El rec de les dones forma part de la història quotidiana i femenina de la vila de Súria. Aquest rec és el lloc on les dones rentaven la roba abans de que es generalitzés l'ús de les rentadores domèstiques.Es troba en una zona d'horta, al centre del Poble Nou al costat de l'aparcament a l'aire lliure del carrer Magí Fàbrega, a un nivell inferior al nivell de paviment d'aquell. La zona es troba molt malmesa per diferents abocaments de terra que han fet que la part on es posaven les dones a rentar a les piques de pedra hagi quedat soterrada per una abundant capa de terra. Es pot veure, això si, el tram de rec on es rentava. Hi ha un bagant que deriva l'aigua d'un rec general provinent del canal de Reguant. El canal presenta un tram recte i es pot observar la pica de pedra. Al final del tram hi ha un altre bagant que distribueix l'aigua cap a les hortes d'aquella zona.</p> | 08274-228 | Sota de l'aparcament entre els carrers de Magí Fàbrega i Pius Macià | <p>Les dones de Súria van fer una associació en forma de Montepío per poder costejar les obres per a tenir un lloc comunal per a rentar. Aquesta confraria femenina tenia la seva pròpia estructura i s'administrava els diners de forma autònoma. Formalment encara no ha estat disolta per bé que, a partir dels anys seixanta va anar esmorteint la seva activitat a mida que anava avançant la introducció de rentadores i electrodomèstics a les cases. Els llibres de comptes encara estan en poder de la darrera administradora (informació oral de Maria Fàbrega)</p> | 41.8295339,1.7520199 | 396369 | 4631602 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67271-20210420161125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67271-20210420161025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67271-foto-08274-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67271-foto-08274-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67271-foto-08274-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 67272 | Edifici d'administració de les mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-dadministracio-de-les-mines | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | <p>L'edifici d'administració de les mines es troba a l'entrada del recinte miner i consisteix en una construcció de dues alçades, de planta rectangular i un cos central -de tres plantes- on es concentra la comunicació vertical. A l'extrem Nord se li ha afegit un petit cos de coberta plana, que imita l'estil general de la construcció. La coberta és a dues aigües llevat del cos central en que és a quatre vessants. L'accès es fa pel cos central amb una petita escala exterior. La façana està modulada a partir del cos central on es concentre tres obertures per planta amb la porta principal al centre de la planta baixa. A la tercera planta hi ha tres petites finestres seguint els eixos de composició de les plantes inferiors.. A banda i banda del cos central, a les dues ales es desenvolupen quatre grans finestrals per planta, amb obertura en sentit vertical i llinda plana.</p> | 08274-229 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8274200,1.7590700 | 396951 | 4631359 | 1921 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67272-20210615112235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67272-20210615112346.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | En conjunt es tracta d'un edifici industrial d'estil del Nord i Centre d'Europa que contrasta amb amb les típiques edificacions fabrils del pais que segueixen més aviat models arquitectònics anglesos. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||
| 67273 | Castellet del Salí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-del-sali | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització. | <p>El nom popular és el de pou vell o 'maestro', ja que és el més antic existent de tota la conca i de l'estat espanyol. El seu us inicial era d'accés a la mina i de ventilació. Va estar en us fins el 1975 quan arran de que pou de la Pobla ja estava operatiu va quedar només per a ventilació i d'emergència. El castellet té una alçada 40 metres i està fet de maó i acer laminat. La màquina d'extracció i els cabrestants van per sobre del castellet que li afegeixen uns 25 metres més, mitjançant un edifici de maó vist i teulada a dues vessants, que es troba a 40 metres d'alçada. El pes total és d'unes 300 tones. El diàmetre d'aquest pou 6'05 metres. Presenta una profunditat de 327 metres, a partir d'aquest punt va en secció inclinada fins a trobar-se amb el pou de la Pobla. No pot baixar més per la falla del Tordell. La capacitat d'extracció del castellet, quan funcionava era de 1.000 tones al dia amb una potència de 160 Hp accionada mitjançant un motor elèctric. La gàbia té diversos skips amb capacitat de 2'5 tones cadascun situats sobre la gàbia dels miners. La velocitat de tracció és de 0'8 a m/s.</p> | 08274-230 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8265500,1.7608000 | 397093 | 4631261 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67273-20210615110948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67273-20210615110036.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Al lloc del Salí, a pocs metres d'on el 1912 es va descobrir hi ha conservat dins la fàbrica de tractament de la mina 'Roumanie' el pou 1 o mestre, que durant 50 anys fou l'únic pou actiu de potassa a Súria. És on les sals potàssiques es trobem més a prop de la superfície. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||
| 67274 | Xemeneia de la mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-mina | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització. | <p>La xemeneia es troba al centre del complex d'edificis de tractament de la potassa al lloc del Salí. De fet, al seu voltant giren els camions en maniobra, la qual cosa ha fet que se li hagi col·locat una important protecció de ferro rodejant la base. Té una amplada de 3'5 metres i una alçada d'uns 50 metres, aproximadament la meitat que tenia iriginalment. L'estructura de construcció consta del tub cil´ndric que està rodejat per uns cèrcols de ferrocada 1'5 metres per estabilitzar l'estructura. De tota manera en estar fora d'us, -i per tant no passar calor pel seu interior- anirà vençent cap a una banda amb el pas del temps.</p> | 08274-231 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8263295,1.7600997 | 397035 | 4631237 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615105825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110845.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La xemeneia tenia 90 metres d'alçada i era de les més altes d'Europa en el seu moment, encara que actualment resta com element de caràcter simbòlic. Fa uns anys, per raons de seguretat va ser escapçada per la part superior. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||
| 67275 | Magatzem de potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-potassa | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització. | <p>El magatzem consisteix en un gran edifici de planta rectangular d'una sola planta amb tres cobertes paral·leles a dues vessants. Les parets són de totxo vist encara que a la paret allargada el totxo s'alterna amb zones construides amb llistons de fusta horitzontals que permeten el pas de l'aire per assecar les sals. La part superior de les parets estan recobertes per llistons de fusta en sentit vertical, acabades en angle. Aquest entremat li dona un cert aire centreeuropeu a la construcció.</p> | 08274-232 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8263400,1.7594500 | 396981 | 4631239 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67275-foto-08274-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67275-foto-08274-232-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 67276 | Naus de potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-de-potassa | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització. | <p>Les naus de tractament de la potassa constitueixen un conglomerat d'edificis en diferent estat de conservació. En aquesta zona es troben les instal·lacions que permeten separar la sal comú de la sal potàssica. Es tracta de diverses naus allargades amb coberta a doble vessant, encara que en algun punt s'han remodelat i ha estat instal·lada coberta en dent de serra. Les edificacions aprofiten el vessant de la muntanya i, per la banda de la vall poden arribar a tenir quatre plantes, menter que per la part de muntanya en tenen una o dues. La fusteria original està pintada de color gris - blau, com la major part de les contruccions originals de Solvay a Súria.</p> | 08274-233 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8271400,1.7602600 | 397049 | 4631327 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67276-foto-08274-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67276-foto-08274-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67276-foto-08274-233-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La gran concentració de sal a latmosfera de les instal·lacions ha fet que bona part dels maons presenten processos importants de degradació. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||
| 67277 | Polvorí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/polvori-0 | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona), Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització. | <p>Es troba a la part posterior de les instal·lacions de la fàbrica, separada uns 500 metres d'aquest nucli. Està fet en un túnel dins la roca al fons d'una excavació de planta quadrangular a l'aire lliure. L'entrada, situada en un angle, presenta una façana, troncopiramidal, construïda de maçoneria de pedra calcària emarcada per totxo vist en els laterals i al coronament. La porta d'accès també està emmarcada per totxo vist i amb coberta d'arc escarser amb els maons col·locats a sardinell. A la part superior del massís de roca hi ha una petita xemeneia, probablement de respiració, feta amb maó vist.</p> | 08274-234 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8252900,1.7633300 | 397301 | 4631118 | 08274 | Súria | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67277-foto-08274-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67277-foto-08274-234-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 89777 | Arneres de Cal Virat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arneres-de-cal-virat | XIX-XX | <p>Arneres situades al mur de feixa que hi ha al costat de Cal Virat. Es tracta d'un conjunt de 5 nínxols o fornícules obertes en un mur de pedra seca, que s'empraven per posar-hi arneres per produir mel.</p> | 08274-235 | Masia de Cal Virat | 41.8410334,1.7544417 | 396588 | 4632876 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89777-20210526144227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89777-20210526144301.jpg | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 89778 | Barraca al sud de Can Sivila Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-can-sivila-nou | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un descampat al costat de Can Sivila Nou. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb una porta metàl·lica on hi ha gravat l'any '1936'.</span></span></span></p> | 08274-236 | Al sud de Can Sivila Nou | 41.8392600,1.7415600 | 395516 | 4632695 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160732.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 89779 | Barraca de Torremalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-torremalus | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un extrem del camp que hi ha al nord de Torremalús. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb un somier que fa de porta. Al costat hi ha una cisterna semisubterrània de pedra seca.</span></span></span></p> | 08274-237 | Al camp que hi ha al nord de Torremalús | 41.8426800,1.7408000 | 395459 | 4633076 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161241.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 89781 | Barraca del camí de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-torres | XVIII-XX | Envoltada de vegetació. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada al principi del camí de Can Torres. És una edificació adossada en un marge i de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. </span></span></span></p> | 08274-239 | Camí de Can Torres | 41.8129700,1.7584900 | 396880 | 4629756 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89781-20210615174425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89781-20210615174407.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 89782 | Barraca de la vinya de Cal Cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-cendra | XVIII-XX | Ha estat restaurada. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada a la vora d'un camp de la zona de Cererols. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. </span></span></span></p> | 08274-240 | Vinya de Cal Cendra | 41.8165000,1.7697800 | 397823 | 4630134 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121608.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 89783 | Barraca dels horts de Salipota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-horts-de-salipota | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada als horts de Salipota. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís.. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. El rec passa just davant la barraca i s'hi accedeix per una passarel·la.</span></span></span></p> | 08274-241 | Horts de Salipota | 41.8382400,1.7467200 | 395943 | 4632576 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140703.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 89784 | Barraques sota el cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-sota-el-cementiri | XVIII-XX | <p>En unes antigues feixes de conreu situades al sud del cementiri de Súria s'hi conserven diverses barraques de petites dimensions, algunes d'elles integrades i d'altres adossades als marges de pedra seca. Una d'elles, la més gran, està revestida amb argamassa.</p> | 08274-242 | Al sud est del recinte del cementiri | 41.8383000,1.7517100 | 396357 | 4632576 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89784-20210615162737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89784-20210615162638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89784-20210615162908.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 89785 | Barraca sobre la riera de Borrissol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-la-riera-de-borrissol | XVIII-XX | Presenta algun desprendiment. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una antiga zona de cultiu actualment boscosa. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés està descentrada i és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08274-243 | Sobre la riera de Borrissol | 41.8280500,1.7444300 | 395736 | 4631447 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89785-20210714134303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89785-20210714134310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89785-20210714134320.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 89786 | Bòfia de Sant Pere 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-pere-3 | <p>A poca distància de la serra de Puigdesanç es poden observar tres bòfies de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica). Aquesta es troba al lloc on les aigües subterrànies dissolen els materials més fins del súbsol i, progressivament, es forma una cavitat subterrània. Quan el pes dels materials del sostre supera la força que cal per mantenir-se cohesionats, es produeix el col·lapse de la caverna i aquesta s'enfonsa. Aquestes bòfies es van formant constantment i es van colmatant per l'acció humana i la natural.</p> | 08274-244 | Les Guixeres | 41.8350300,1.7681700 | 397719 | 4632193 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89786-20210428124348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89786-20210428124410.jpg | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||||
| 89787 | Capelleta de la colònia de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-colonia-de-santa-maria | XX | <p>Petita capelleta situada en el parc de la plaça de Santa Maria. Es tracta d'una fornícula d'obra oberta a la part frontal i coberta a dues vessants. A l'interior hi ha la imatge de la Mare de Déu tancada amb vidre. La fornícula descansa sobre un pilar d'obra vista i dos graons que fan de base, on hi ha alguns ciris que hi han posat els devots. </p> | 08274-245 | Plaça de Santa Maria | 41.8323400,1.7544600 | 396576 | 4631911 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||||||
| 89788 | Cisterna sobre la riera de Borrissol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-sobre-la-riera-de-borrissol | XVIII-XX | A l'interior hi ha deixalles. | <p>Cisterna situada en una antiga zona de conreu actualment ocupada pel bosc. Es tracta d'una construcció ovalada excavada al terreny natural amb parets exteriors de pedra seca. L'interior és ple de runa i sediments, probablement per l'enderroc d'una part que hauria estat coberta. També és plena de deixalles.</p> | 08274-246 | Sobre la riera de Borrissol | 41.8283800,1.7445400 | 395746 | 4631484 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89788-20210714134103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89788-20210714134112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89788-20210714134148.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 89789 | Font de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cererols | XX | <p>Font situada davant l'església de Santa Maria de Cererols. Es tracta d'una construcció aïllada composta per una base rectangular feta amb pedra i lloses a la part superior. En un extrem hi ha fixat un monòlit a la part frontal del qual hi ha gravat 'CEREROLS 993-1993' i una aixeta metàl·lica. Al davant hi ha la pica, que és una base de premsa reaprofitada que a la part frontal té l'any '1834' gravat.</p> | 08274-247 | Veïnat de Cererols | <p>Va ser construïda en motiu de la commemoració del mil·lenari del veïnat.</p> | 41.8186300,1.7677900 | 397661 | 4630373 | 1993 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||||
| 89790 | Font de Costafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-costafreda | XVIII-XX | No hi brolla aigua. | <p>Font situada al marge del camí de Costafreda. Està construïda en un mur de pedra seca, on hi ha fixat un tub metàl·lic que feia de brollador. A sota hi ha una pica semicircular d'obra. Al costat hi ha una placa amb un text de Perarnau, el nom de la font i la data '1971'. Sobre la font hi ha la mina, amb la boca tancada amb una porta metàl·lica.</p> | 08274-248 | Camí de Costafreda | <p>L'any 1971 va ser arranjada.</p> | 41.8218300,1.7433600 | 395637 | 4630758 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132214.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||
| 89791 | Font de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-salvador-0 | XX | <p>Font situada al mur que hi ha al nord de l'ermita de Sant Salvador del Quer Nou. Està oberta al mur en arc escarser i al centre hi ha fixada una aixeta metàl·lica. A sota hi ha una pica semicircular d'obra. Sobre la font hi ha una placa de fusta on hi consta 'FONT DE SANT SALVADOR'. </p> | 08274-249 | Al costat de Sant Salvador del Quer Nou | 41.8476200,1.7621400 | 397238 | 4633599 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89791-20210527145941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89791-20210527145944.jpg | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 89792 | Font del Nassiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nassiet | XX | <p>Font situada al costat d'una finca agrícola. Es tracta d'una canalització d'aigua que brolla d'un tub metàl·lic i que omple una bassa circular de mitjanes dimensions. L'aigua prové d'una caseta on hi ha la mina i que està tancada amb una porta metàl·lica on hi consta l'any '1935'. Al voltant hi ha diversos bancs d'obra.</p> | 08274-250 | Costafreda | 41.8280900,1.7400300 | 395371 | 4631457 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89792-20210714135306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89792-20210714135353.jpg | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 89793 | Font del Trali | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-trali | <p>Font situada dins el torrent del mas Vilella, en una de les parets del mateix. L'aigua brolla i omple una petita pica rectangular de pedra. L'aigua que sobreixeix es perd torrent avall.</p> | 08274-251 | Les Guixeres | 41.8362200,1.7730900 | 398129 | 4632320 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89793-20210512151822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89793-20210512151828.jpg | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||||
| 89794 | Forn de Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-boadella | XVIII-XX | La boca està malmesa. | <p><span><span><span>Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa de la zona de Bogadella. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural.. Malgrat l'enderroc parcial que pateix, conserva la boca a la part frontal.</span></span></span></p> | 08274-252 | Prop del camí del Torrent | 41.8107300,1.7712400 | 397935 | 4629492 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105659.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 89795 | Forn de Costafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-costafreda | XVIII-XX | Parcialment enderrocat i envoltat de vegetació. | <p><span><span><span>Forn tradicional de calç que es troba situat al costat de les tines de la masia de Costafreda. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural. No es conserva la part frontal a causa de l'enderroc parcial que pateix, i l'interior és ple de sediments.</span></span></span></p> | 08274-253 | Costafreda | <p>Aquest forn hauria abastit de calç a la masia.</p> | 41.8223500,1.7430500 | 395612 | 4630816 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89795-20210714131835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89795-20210714131848.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||
| 89796 | Forn de la Costa del Forn de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-costa-del-forn-de-cererols | XVIII-XX | En estat ruïnós | <p><span><span><span>Forn tradicional de teules que es troba situat en una zona boscosa a la zona de Cererols. La cambra de combustió era de planta quadrangular i està construïda amb pedra seca. Només se'n conserven parcialment les parets externes i està cobert de sediments i de runa de l'enderroc.</span></span></span></p> | 08274-254 | Costa del Forn | 41.8131300,1.7696300 | 397805 | 4629760 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115937.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 89797 | Barraca sobre el torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-el-torrent-fondo | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una zona boscosa al costat del Torrent Fondo. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb una porta de fusta i a l'interior hi ha un banc.</span></span></span></p> | 08274-255 | Torrent Fondo | 41.8375300,1.7430900 | 395640 | 4632501 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160126.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 89798 | Forn de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-reguant | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes d'un forn tradicional de teules situat en una zona boscosa prop del torrent de Borrissol. La cambra de combustió era de planta quadrangular i està construïda amb pedra seca. Només se'n conserven parcialment les parets externes i està cobert de sediments i de runa de l'enderroc.</p> | 08274-256 | Torrent de Borrissol | 41.8269000,1.7449700 | 395779 | 4631319 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89798-20210714132759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89798-20210714132745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89798-20210714132817.jpg | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 89800 | Gegants de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-suria | <p>RUMBO, A. (2019). Els gegants de Migmón. L'odissea centenària dels Gegants Vells de Súria. Súria: Ajuntament de Súria.</p> | XX | Van ser restaurats l'any 2019 per la restauradora berguedana Gemma Rodríguez. | <p>A l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria s'hi conserva la parella dels antics gegants de la població. Són els gegants del Migmón i estan fets de cartró pedra. La geganta, Bàrbara, rep el seu nom en honor a la Patrona de la Mineria; el gegant, Sebastià, rep el nom en honor al copatró de Súria.</p> | 08274-258 | Església de la Mare de Déu del Roser | <p>Els gegants vells de Súria van ser inaugurats per la Festa Major de Sabadell de l'any 1908. Fabricats per El Ingenio de Barcelona, van ser llogats per desfilar en nombroses festivitats arreu de Catalunya. Fins i tot van actuar a la Festa Major del Poble Espanyol en el marc de l'Exposició Universal de l'any 1929. Van arribar a Súria l'any 1967, quan els va adquirir Josep Graells amb la intenció de restaurar-los. L'any 1972 van fer la seva primera sortida a Súria, però Graells va decidir que atès el seu pes i dificultats logístiques només sortirien a les festes del Poble Vell. L'any 2015 va morir Josep Graells, qui els va donar a la vila de Súria amb la condició que es quedessin al Poble Vell.</p> | 41.8349100,1.7517000 | 396351 | 4632200 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89800-20210421130030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89800-20210421130052.jpg | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 89801 | Jaciment del Serrat de Pujadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-de-pujadors | <p>A la zona del Serrat dels Pujadors s'hi localitza material arqueològic en superfície. Segons Albert Fàbrega, en aquest indret hi ha localitzat un molí barquiforme, així com fragments de ceràmica.</p> | 08274-259 | Serrat dels Pujadors | 41.8489700,1.7360400 | 395074 | 4633780 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89801-20210714114115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89801-20210714114157.jpg | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 89803 | Mas Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliveras | En ruïnes | <p>Restes d'una masia situades en una zona envaïda pel bosc a la vora d'un camp de conreu. Es tracta de restes de fonamentació cobertes de runa i sediments, que dificulten de definir-ne les característiques constructives. S'observa una de les cantonades, feta de pedra escairada lligada amb morter.</p> | 08274-261 | Cererols | <p>Descobert per Albert Fàbrega. Se'n desconeixen les notícies documentals, tot i que per les seves característiques podem pensar que és un mas rònec.</p> | 41.8187300,1.7719300 | 398005 | 4630379 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115035.jpg | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 89804 | Monument al miner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-miner | XXI | <p>El Monument al miner està situat a la rotonda d'entrada al poble venint de Cardona. Es tracta d'una escultura metàl·lica de gran format on s'hi representa un miner treballant. </p> | 08274-262 | Rotonda del Carrer Sant Antoni Maria Claret | <p>Va ser inaugurada l'any 2006 per homenatjar als miners que han treballat a la localitat.</p> | 41.8328100,1.7504800 | 396246 | 4631968 | 2006 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89804-20210421162745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89804-20210421162813.jpg | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Àngels Freixanet | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml