Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67326 | Fons documental de Tavèrnoles a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavernoles-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XIII-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva un gran nombre de documents relacionats amb el municipi de Tavèrnoles, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1 - Vallgornera. Codi referència: ES.08019.ACA/3.56 - Real Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2 - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.8 - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20. - Subdelegació de Béns Vagants. Codi referència: ES.08019.ACA/8.3. | 08275-49 | C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67327 | Fons documental de Tavèrnoles a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavernoles-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.ne</p> | XIII-XX | <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Tavèrnoles. Hi ha documents en paper, pergamí i lligall, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Tavèrnoles es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: - Mensa Episcopal - Arxius Parroquials - Capítol de Vic - Comunitat beneficiats - Notarials Entre aquesta documentació destaca la del compte del culte de les parròquies de Sant Esteve de Tavèrnoles i Sant Pere de Savassona, a la Mensa Episcopal; l'Arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles, a la secció d'Arxius Parroquials; la documentació procedent i/o referent a les masies del Roquet, del Pujol i d'altres, a l'Arxiu Capitular de Vic; el Llibre de la Concòrdia de Casadevall de Savassona, a l'Arxiu del Capbreu, dins la secció de Comunitat beneficiats. Tanmateix, es custodia la documentació antiga generada per la cúria del castell de Savassona i les cúries particulars dels termes sota jurisdicció dels Savassona, al fons de l'Arxiu de la Cúria Fumada, dins la secció de Notarials.</p> | 08275-50 | C/ Santa Maria nº 1, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67328 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-38 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XIX-XX | L'arxiu municipal de Tavèrnoles conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des del segle XIX fins a l'actualitat. A l'arxiu municipal, a més del fons de l'Ajuntament, hi ha el fons del Jutjat de pau, el de la Hermandad Sindical Agraria i el de FET i de la JONS. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient 14. Col·leccions factícies | 08275-51 | Nucli urbà de Tavèrnoles. Ajuntament de Tavèrnoles. C/ de l'Església nº 1, 08519. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Servei d'Arxiu Municipal de Tavèrnoles forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2009. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67329 | Fons documental de Tavèrnoles a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavernoles-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XII-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura dins la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb Tavèrnoles són els següents: - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). -ANC1-0692: Fons documental dels Barons de Savassona. | 08275-52 | C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67330 | Arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-tavernoles | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XI-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 19 unitats documentals, amb una cronologia que compren des del segle XI al XIX. La part més moderna és un fons que no s'ha conservat íntegrament, amb diverses llacunes. Aquests documents corresponen a pergamins (1001-1600), baptismes (1684-1883), confirmacions (1684-1934), aniversaris i celebracions (1730-1846), administració de l'Obra (1691-1792), llevadors de rendes (1666-1738), confraries (1721-1860), vària administració (1569-1796), manuals notarials (1315-1602), capítols matrimonials (1501-1900), testaments (1501-1900) i processos (1792-1794). Hi ha 18 unitats documentals en suport de paper amb enquadernació de lligall o volum i 1 unitat en suport de pergamí en lligall.</p> | 08275-53 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. C/ Santa Maria nº 1, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67331 | Fotografies de Tavèrnoles de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-arxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XX | El fons Montserrat Sagarra i Zacarini, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, està integrat per 26 unitats d'instal·lació que contenen 105.580 imatges (31.400 diapositives color, 63.880 negatius de pas universal blanc i negre, 8.210 negatius color, 2.090 positius en blanc i negre i 100 positius en color), i una biblioteca. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1960 i 1990. El fons disposa de vint-i-nou fotografies realitzades per Montserrat Sagarra i Zacarini a diferents indrets del terme de Tavèrnoles. La relació de fotografies és la següent: - ANC1-428-N-6951: església de Sant Esteve de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14075: façana de la casa el Viuet. - ANC1-428-N-14077: capella de Sant Feliuet de Savassona. - ANC1-428-N-14078: castell de Sant Feliuet de Savassona. - ANC1-428-N-14122: balcó d'una casa de Tavènoles. - ANC1-428-N-14216: església parroquial de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14270: església parroquial de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14271: façana d'una casa de pedra de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14273: castell de Savassona. - ANC1-428-N-14284: façana d'una casa de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14339: balconada de la masia el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14340: finestra de la masia el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14344: portal i paviment del mas el Banús (Tavèrnoles). - ANC1-428-N-14422: vestíbul i escala del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14433: banc del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14435: càntirs del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14441: taula del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14442: escriptori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14443: sala del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14445: dormitori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14446: moble del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14447: bagul del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14448: moble i cadira del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14449: llum del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14450: taula de fusta del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14451: dormitori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14452: finestra del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14453: bressol del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14454: banyera del mas el Banús de Tavèrnoles. | 08275-54 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ de Jaume I nº33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67376 | Fons documental del Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-reguer | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XII-XX | El fons patrimonial del mas el Reguer es troba custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb el codi de referència ANC 1-769, dins dels fons Patrimonials i Familiars. Són 3,1 m (31 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper, i 267 pergamins, situats cronològicament entre els segles XII i XX. El fons va ser conservat pels propietaris del mas fins al seu ingrés a l'ANC, a títol de comodat, en dues trameses, l'any 2007 i l'any 2008. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas Reguer de Tavèrnoles i a d'altres masos que formaven part del patrimoni familiar, com la documentació relativa al cobrament de censos, gestió d'arrendaments, manteniment de beneficis, llibres de rebuts, escriptures, plets, llevadors, documentació administrativa diversa corresponent als patrimonis del Reguer, patrimoni Fàbrega, patrimoni Masmitjà i patrimoni Planell Benet Soler i Sobirà, i els llibres mestres i d'actes substanciats del mas Reguer, el mas Picó Petit, el mas Berenguer de Gurb i la casa Masmitjà d'Olot. En destaquen els 'Papeles de don Joseph y don Miguel Mas y de Regàs', aplec de privilegis i correspondència de Josep Mas de Roda i el seu fill, vigatà i cap militar antifrancès al servei de l'arxiduc, testimoni valuós de la Guerra de Successió. | 08275-99 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | El Reguer es troba documentat des de mitjan segle XII com a possessió en domini directe del Capítol de Vic. El primer habitant del mas fou Guerau de Reguer, l'any 1154. A mitjans del segle XIV, es produí l'entroncament amb la família Bofill de Folgueroles, arran del matrimoni de Guillem Bofill i Cós amb Maria Perafita i Reguer, que establiren la residència al Reguer i n'adoptaren el cognom. L'any 1484, l'hereu Damià Reguer i Bertran inicià la successió directa del cognom Reguer de pare a fill, fins a inicis del segle XX. Els masos Reguer i Bofill, que formaven el nucli de les possessions familiars, s'ampliaren durant els segles XVI, XVII, XVIII amb l'herència i la compra de terres a Tavèrnoles, Folgueroles, Roda de Ter, Gurb i Granollers de la Plana. Durant els segles XVII i XVIII consolidaren també la seva presència a Vic mitjançant la compra de diversos immobles. Tanmateix, els serveis prestats per Joan Baptista Reguer i Aimeric, a la Guerra dels Segadors, a Felip IV li van permetre aconseguir el privilegi de ciutadania honrada de Vic l'any 1679. Al segle XVIII els Reguer fixaren la seva residència a Vic, i els enllaços amb importants famílies de la contrada (els Torrebreta de Seva, els Codina de Sant Bartomeu del Grau i els Castellar de Manlleu) els consolidaren com a hisendats d'Osona. L'any 1831 el patrimoni dels Reguer augmentà considerablement arran del matrimoni de Ramon Reguer Castellar amb Josepa Descatllar i Fàbrega, pubilla del patrimonis Fàbrega i Masmitjà d'Olot. La pèrdua del cognom en els descendents d'ençà el segle XV, es produí amb la manca d'hereus masculins del matrimoni Miquel Reguer i Descatllar amb Dionísis Franc i Olzinelles de Cardona, casats l'any 1855. Llur filla i pubilla, Assumpció es casà l'any 1884 amb l'hisendat Josep Planell i Benet, de Tona. El seu primogènit, Miquel Planell i Reguer, que heretà el patrimoni Planell i Sobirà, fou alcalde de Tona entre els anys 1931 i 1933. L'altre fill del matrimoni, Ramon Planell i Reguer heretà el patrimoni Reguer. Fou a partir d'aquest moment en que el patrimoni familiar inicià la seva disgregació. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67404 | Fotografies de Tavèrnoles al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté vint-i-cinc fotografies de Tavèrnoles. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de Sant Esteve de Tavèrnoles, Sant Pere de Savassona i Sant Feliuet de Savassona, a diverses masies, com l'Aguilar, El Banús o El Xuclà; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1962. | 08275-127 | C/ Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67405 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa aproximadament de 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 54 imatges de diferents indrets de Tavèrnoles, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</p> | 08275-128 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67406 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i al Pirineu aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 39 fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles, realitzades entre els anys 1890 i 1936.</p> | 08275-129 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | <p>L'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, durant la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. L'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67407 | Fotografies de Tavèrnoles al Fons Cuyàs (ICC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-al-fons-cuyas-icc | INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat | XX | El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya l'any 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha una vintena de fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles. | 08275-130 | Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc, 08038, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67444 | Col·lecció de fotografies de la família Serrabou a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-la-familia-serrabou-a-larxiu-comarcal-dosona | DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XX | L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia, dins del fons de Fotografia Històrica de l'Ajuntament de Vic, la col·lecció de fotografies de la família Serrabou. Es tracta de seixanta-vuit imatges en blanc i negre, datades entre 1909 i 1923, de retrats i escenes familiars, treballs de pagesia i paisatges al mas Serrabou. Les referències de les fotografies són ACOS80-59-N-: 3818, 3851, 3852, 3853, 3854, 3855, 3856, 3857, 3859, 3866, 3867, 3868, 3870, 3873, 3875, 3876, 3877, 3885, 3887, 3888, 3889, 3895, 3897, 3900, 3901, 3903, 3905, 3910, 3914, 3917, 3922, 3923, 3944, 3953, 3955, 3956, 3957, 3959, 3961, 3963, 3964, 3965, 3966, 3968, 3969, 3972, 3973, 3975, 3978, 3979, 3980, 3982, 3983, 3984, 3985, 3986, 3990, 3991, 3996, 3998, 4003, 4005, 4014, 4015, 4017, 4026, 4037, 4038. | 08275-167 | Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons informacions facilitades per membres de la família Serrabou, les fotografies van ser deixades a una persona que les havia demanat per a incloure-les en un estudi, però no les va tornar. Desconeixen com van ingressar a la Col·lecció de fotografia històrica de l'Ajuntament de Vic. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67479 | Fons documental dels barons de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dels-barons-de-savassona | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XIV-XIX | El fons documental dels barons de Savassona fou adquirit l'any 2004 per l'Arxiu Nacional de Catalunya. El codi de referència és ANC 1-0692. Està format per 57 llibres, 7 capses de documents i 300 pergamins, situats cronològicament entre els segles XIV-XIX. Actualment no es troba inventariat. | 08275-202 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'any 1129, s'inicià amb Pere Berenguer de Savassona el govern del castell de Savassona per part de la família Savassona, de manera ininterrompuda fins l'any 1280, en morir Pere II de Savassona sense descendència. L'herència passà al seu germà Galceran, canonge de Vic, que vengué el castell de Savassona amb tots els seus drets i pertinences a Ramon de Vilanova, castlà del castell del Brull. Els Vilanova prengueren el nom dels Savassona, els quals no tenien cap vincle familiar amb els anteriors. Pels volts de l'any 1409, la família Vilanova-Savassona tingué greus enfrontaments amb els Malla, que causaren un gran nombre de víctimes mortals. Aquest fet motivà que Vicenç Ferrer acudís a Vic per aconseguir la pau entre ambdós famílies. L'any 1514 morí Joana, filla de Lluís de Savassona, sense descendència directa, i fou succeïda per Rafael de Prat, hereu d'Isabel de Vilanova, que cedí aquell mateix any el domini del castell a Antoni Vila. Els nous barons de Savassona, els Vila, que eren una rica família de Vic que havien ascendit a cavallers tres anys abans, pledejaren amb diverses famílies nobles que els disputaven la senyoria de Savassona. Els Vila es succeïren en la baronia de Savassona fins a l'any 1632, quan l'últim membre d'aquesta família, Antoni Vila, que es trobava en un delicat estat de salut, feu donació inter vivos al seu cosí Galceran de Llupià, però aquest últim morí abans que l'anterior. L'herència passà a Maria de Llupià, germana de Galceran, casada amb Jeroni Ferrer, i l'any 1650 fou anomenat Jeroni Ferrer de Llupià, fill de Maria de Llupià i Jeroni Ferrer, nou baró de Savassona. L'any 1654 el rei Felip IV atorgà el privilegi de noblesa a un membre dels Ferrer de Llupià. L'any 1784 el rei Carles III, confirmà la baronia del castell i la reconegué com a títol del regne, que fou posseïda pels Ferrer de Llupià fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX. Durant la Guerra del Francès, a principis del segle XIX, el baró de Savassona, Josep Francesc Ferrer de Llupià, va tenir un paper notable en la lluita antifrancesa, i va ser vocal representant de la Junta Corregimental de Vic a la Junta Suprema del Principat de Catalunya. Amb la mort sense descendència de Josep Francesc Ferrer de Llupià, va finalitzar el llinatge dels Ferrer, i la repartició dels béns i possessions dels barons es va anar dispersant i perdent. El títol dels barons de Savassona va passar a Maria dels Dolors Lluïsa Desprat, i al morir soltera, a María Cayetana Díaz de Mayorga, que el va transmetre al seu fill José Jesús de Urbina. Al morir aquest, el títol va passar al seu cosí, Cayetano de Urbina i Daoíz, i les terres de la baronia es van dividir entre aquest i cinc cosins més a parts iguals. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67332 | Caminada de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-de-primavera | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | L'ajuntament de Tavèrnoles, des de l'any 2000, organitza l'últim diumenge del mes d'abril, la Caminada de Primavera. El seu recorregut, que es troba degudament senyalitzat, és d'uns 15 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell lleu. La caminada recorre diversos indrets emblemàtics del terme municipal i les seves rodalies, com Sant Feliuet, Sant Pere de Savassona, el castell de Savassona, Sant Esteve de Tavèrnoles i alguns dels masos més notables. Cada any es varia part de l'itinerari per tal de no repetir-lo de forma idèntica. La organització ofereix esmorzar i un obsequi als participants. Aquesta activitat ha esdevingut molt popular i en algunes edicions hi han participat unes 200 persones. | 08275-55 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67333 | Festa Major de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-tavernoles | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat FUNOLL, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XX-XXI | Pels volts del 3 d'agost, festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve, es celebra anualment la Festa Major. Es organitzada per la Comissió de festes i l'Ajuntament en col·laboració amb els veïns del poble. El pregó de Festa Major dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives com la missa solemne en honor a Sant Esteve, patró de Tavèrnoles, el ball-sopar, la botifarra popular, la caminada nocturna, l'actuació del casal d'estiu, havaneres, concerts, partits de futbol, jocs, pallassos, etc. | 08275-56 | Nucli urbà de Tavèrnoles | Entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, la festa major era diferent a l'actual. L'ofici solemne en honor al sant patró era cantat per la coral de la parròquia. Durant la missa també es cantaven els goigs de Sant Esteve. El ball de la Festa Major es feia al pla de les Ballades, en un envelat que la comissió de festes construïa cada any amb boixos i brucs. Una petita orquestra, en Roviretes amb el seu flabiol o el senyor Marín amb l'acordió hi tocaven valsos, tangos, passos dobles i els tradicionals ball de rams, de robo o de l'escombra. I es feia la tradicional rifa de la toia, que servia per a finançar la festa. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Entre les parròquies catalanes que porten l'advocació de Sant Esteve, especialment les d'àmbit rural, pel fet d'escaure la diada del seu patró el dia 26 de desembre, a l'hivern i en plenes festes nadalenques, celebren la festa major pels volts del dia 3 d'agost, que és la festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67334 | Fira de Tardor de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-tardor-de-sant-galderic | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | La Fira de Tardor de Sant Galderic es celebra anualment, des de l'any 2008, un diumenge del mes d'octubre, als carrers del poble. La fira, dedicada a la terra i a l'artesania, està formada per tres mercats: el Mercat gastronòmic, on diversos expositors ofereixen productes típics de la terra, el Mercat d'Artesans, amb paradetes amb sabons, bijuteria, articles de fusta, etc., i el Mercat de les Erres i brocanters, on hi ha productes de segona mà. Es duen a terme exposicions, tallers i conferències relacionades amb la cultura i el medi ambient, recitals de poemes, concerts, activitats pels infants, el Concurs de bolets, concert de Gospel, etc. Tanmateix, s'organitza la popular Cursa de muntanya de Sant Galderic, amb un recorregut de 10 km pels espais naturals del municipi. | 08275-57 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67335 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-2 | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre, patró dels pagesos, es celebra anualment pels volts del dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. És una celebració dedicada als animals. La festa s'inicia amb la tradicional foguera de Sant Isidre i s'ofereix coca, fuet i cava als assistents. L'endemà, pels carrers del poble es fa el passant dels Tonis, amb la benedicció dels animals a la plaça de l'església de Sant Esteve. Entre els actes de la festa, es troben la missa solemne en honor a Sant Isidre, conferències, exposicions i tallers relacionades amb els animals, espectacles, concerts, etc. La festa finalitza amb un sopar popular. | 08275-58 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67357 | Llegenda de la pedra del Sacrifici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-sacrifici | LUNA, G. (2008). 'Espai Natural de les Guilleries-Savassona'. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona, p. 87. | Segons la llegenda, la Pedra dels Sacrificis era un lloc sagrat des de la prehistòria, utilitzada per a fer sacrificis humans. La sang dels sacrificats regalimava per les canaletes que hi ha gravades a la gran roca. Segles després, les bruixes hi celebraven els seus aplecs i rituals. En aquest indret eren valorades les seves malifetes i, si no havien fet prou maldats, eren executades a la gran pedra. Després del ritual, les bruixes provocaven una gran tempesta per a que l'aigua netegés la sang de les executades. | 08275-80 | Savassona, pedra del Sacrifici | 41.9588600,2.3408200 | 445373 | 4645419 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67369 | La Màgica de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-magica-de-la-casanova | XX | La Màgica de la Casanova són uns fets misteriosos que es van produir durant el mes de juny de l'any 1955. A la Casanova hi vivia una família formada per un matrimoni, en Pere i la Caterina, el seu fill Josep, l'avi Mariano i en Lari, un noi que ajudava a la casa. Una nit al voltant de les onze, l'euga que tenien als estables va començar a picar de potes i, de sobte, va aparèixer a l'habitació on dormien l'avi Mariano i en Lari, una claror forta seguida d'una fressa de rocs, durant diversos minuts. Aquests fets es van estar repetint diversos dies al voltant de les onze de la nit. En Pere, una nit, va sortir a investigar pels camps dels entorns per intentar esbrinar d'on venia la 'màgica', que era el nom amb el que es coneixien aquests fets, però no va veure res. L'endemà a la nit, van sortir en Mariano i en Lari i, ja de tornada, van veure que hi havia algú amagat en un marge entre dos camps, al costat de la casa. Van demanar a l'estrany que sortís del seu amagatall, però aquest va fugir corrents i en Lari va disparar-li uns trets amb una escopeta. Des d'aquella nit mai més no es va repetir la 'màgica'. Al poble es va escampar el rumor que l'autor d'aquells fets era el mossèn Josep Boatella perquè volia espantar a la família de la Casanova, perquè no havien fet dir gaires misses per l'avia de la casa, que feia dos anys que havia mort. Uns deien que el diumenge següent, a missa, el mossèn amb prou feines s'aguantava. El succés i les acusacions al mossèn Josep Boatella, que sempre va defensar la seva innocència, van causar molt rebombori a tota la contrada, i van ser investigats per la Guàrdia Civil, pel Jutge de Pau i pels estaments eclesiàstics. No es va poder resoldre mai el misteri. | 08275-92 | La Casanova | 41.9556600,2.3260500 | 444146 | 4645073 | 1955 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67370 | Llegenda del Roc del Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-roc-del-llum | XIX | Al llarg del segle XIX, moltes noies del municipi de Tavèrnoles i dels pobles del voltant eren 'fabricantes' (mot amb que es coneixia a les treballadores de les fàbriques de Roda de Ter), i anaven cada dia a peu d'anada i de tornada, des de casa seva a Roda de Ter. El trajecte de tornada el feien un cop acabada la seva jornada laboral a la fàbrica, quan ja era fosc. Alguns dels homes de les cases on vivien les noies de la zona de Savassona, anaven a esperar-les al Roc del Llum, on posaven un llum d'oli, i així les 'fabricantes' podien veure'l ja des de la zona del Pendís i saber que les esperaven. Antigament el roc es trobava a tocar del camí que duia cap a Savassona però, quan es va construir la carretera BV-5216, el llum va ser traslladat uns metres més amunt del seu emplaçament original i es va instal·lar connexió elèctrica. | 08275-93 | Roc del Llum | 41.9536800,2.3343300 | 444831 | 4644848 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67370-foto-08275-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions orals facilitades per Antoni Vilà Serrabou. | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67372 | La burra i el rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-burra-i-el-rector | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p.71. | XVII | Segons la llegenda, al segle XVII, a la Garriga hi vivia una família molt humil. En morir un dels avis, com no tenien prous diners per a pagar els funerals, es van veure obligats a vendre una ruca a canvi de tres unces d'or, i entregar-li al capellà per a que oficiés la missa. En Serrallonga, que estava molt agraït a aquesta família perquè l'havien ajudat en més d'una ocasió, va anar a buscar al capellà i li va prendre les tres unces d'or. Les hi va entregar als de La Garriga i així van poder recuperar la seva ruca. | 08275-95 | La Garriga | 41.9707000,2.3567900 | 446706 | 4646723 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67378 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-7 | ALSIUS, S. (1998). Hem perdut l'oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona: La Campana. | Aquest ritual ja no es conserva. | El salpàs és un costum religiós que tradicionalment s'havia celebrat durant la Setmana Santa a Tavèrnoles. En aquest ritual, el mossèn passava per les masies i esquitxava els brancals drets de les portalades i d'algunes corts amb aigua beneïda i sal, i resava per tal de donar protecció. Encara es poden observar, a les portalades de moltes cases, les pedres desgastades per l'efecte corrosiu de la sal. Aquesta cerimònia es va mantenir viva a Tavèrnoles fins la dècada dels anys 70 del segle XX aproximadament. | 08275-101 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fotografia correspon al portal de Benarigues, on es pot observar la pedra erosionada pel salpàs. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67396 | Llegenda de la font de la Baronessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-la-baronessa | COLOMER COLOMER, J. (2008). 'Misteris de casa nostra'. La Rella, núm. 13. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.7. BERENGUER VALLADOLID, J. (2006). 'Casa per casa: el castell de Savassona'. La Rella, núm. 8. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.6. | Segons la llegenda, el baró de Savassona, abans de marxar a Terra Santa a participar en les Creuades, va demanar al seu millor criat que cuidés i vigilés a la seva bella esposa durant la seva absència. El baró va marxar, va anar passant el temps i la baronessa i el criat, que estaven sempre junts, es van enamorar. Els amants vigilaven des de la font la pujada al castell pel Roc del Llum, per si tornava el baró. Finalment, el baró va tornar però, com era molt desconfiat, en comptes de prendre el camí del Roc del Llum, va prendre el camí de can Janot. Va aparèixer de sobte per sobre la font, va sorprendre als amants i allà mateix els va matar. Diuen que les nits de lluna plena, des d'aquest indret, i únicament els homes als que les seves dones els hi han estat infidels, quan miren la lluna, poden veure la imatge de la baronessa acompanyada del seu amant. | 08275-119 | Font de la Baronessa | 41.9553100,2.3364500 | 445008 | 4645027 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67413 | Aplec de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-savassona | XX-XXI | L'Aplec de Savassona es celebra anualment el segon diumenge del mes de juny a Sant Feliu de Savassona. L'organitza la Unió Excursionista de Vic, des de la primera restauració de l'ermita l'any 1960. L'aplec comença amb un esmorzar popular amb pa, embotits, vi, cafè i licors, i un sorteig. Després es celebra una missa solemne a l'ermita, amb el cant dels goigs de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes. Durant el matí es duen a terme diverses activitats esportives. | 08275-136 | Savassona, Sant Feliuet | L'any 1960 la Unió Excursionista de Vic va iniciar les obres de restauració de Sant Feliu de Savassona, que es trobava en estat d'abandó i era utilitzat com a corral per al bestiar. Els socis de la Unió Excursionista de Vic van sufragar part de les obres de restauració de l'ermita i van carregar a coll, per les escales que pugen al turó, tot el material de construcció. Es va construir un nou altar major, es va arranjar el terra i es van col·locar les imatges de Sant Bernat i Sant Feliu. La segona restauració es va dur a terme l'any 1984, quan es va arreglar la teulada, part del campanar i les portes. Finalment, l'any 1991 es va fer i beneir una campana dita 'La Baronessa', i es van moblar els interiors. Des d'aleshores, la Unió Excursionista de Vic s'encarrega, de forma voluntària, de la custodia de l'ermita i del seu manteniment. | 41.9593900,2.3404300 | 445341 | 4645478 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67413-foto-08275-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67413-foto-08275-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies gentilesa de Jaume Anglada, vicepresident de la Unió Excursionista de Vic. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 67414 | Goigs de Sant Bernat de Menthon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bernat-de-menthon | XX | Els Goigs a lloança de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, es canten a l'ermita de Sant Feliu de Savassona durant l'ofici religiós que es celebra a l'Aplec de Savassona, el segon diumenge del mes de juny. Foren creats l'any 1993 per Joan Sunyol i Genís (lletra) i Pere Bañon i Castells (música). La lletra és tal i com segueix: Ja que vós des de l'altura, venerable Sant Bernat, vetlleu tota criatura, feu-nos sempre bon costat. La natura us enamora, la muntanya, com la neu, són el crit que us enarbora conduint-vos cap a Déu, que us ungeix i que us honora, Ja que vós des de l'altura… L'hospital de pelegrins que devots van cap a Roma des dels més llunyans confins, és com temple dalt la coma i guiatge món endins. Ja que vós des de l'altura… La canilla ensinistrada patrullant al cim dels Alps, cerca gent extraviada i revifa els cossos balbs, tal com vós l'heu ensenyada, Ja que vós des de l'altura… Si l'ardit excursionista, un captard ennuvolat, ha perdut la bona pista com anyell esgarriat, ajudeu-lo en la nit trista. Ja que vós des de l'altura… Quan la boira esborri el traç de camins i de cingleres, dirigiu el nostre pas cap a vies vertaderes ans que el cos devingui las, Ja que vós des de l'altura… Si qui escalfa fa vivac al relleix d'una paret i descansa dins el sac, allunyeu-li pors i fred evitant-li tot batzac. Ja que vós des de l'altura… Quan als cims braola el torb i la neu s'arremolina, fent que l'home es trobi orb no sabent per on camina, aparteu-li aquest destorb. Ja que vós des de l'altura… Els intrèpids campions que practiquen la cordada i asseguren amb grampons el vial de l'escalada, us invoquen des del fons. Ja que vós des de l'altura… A l'hivern, quan la neu crida qui per esquiar fretura, deu-li una hora divertida sense el dany d'una fractura, que per a ells això és la vida, Ja que vós des de l'altura… Sant Bernat, que a la muntanya auxilieu el caminant, protegiu a qui s'enganya, qui el camí va desviant i amb dogal d'errors s'escanya. Ja que vós des de l'altura… Avui rep la vostra imatge Sant Feliu de Savassona, tots els muntanyencs d'Osona us hi brinden nou estatge per a fer-hi peregrinatge. Ja que vós des de l'altura… | 08275-137 | Savassona, Sant Feliuet | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.9594000,2.3405600 | 445352 | 4645479 | 1993 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lletra: Joan Sunyol i Genís. Música: Pere Bañon i Castells. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67415 | El Cos Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cos-sant | La llegenda del Cos Sant, que explica la fundació del monestir de Sant Pere de Casserres, és molt popular a Tavèrnoles tant perquè el monestir es troba unit històricament al municipi, com perquè els seus protagonistes provenen del castell de Savassona. Es tracta de la història de la relíquia del cos momificat d'un nadó conservat dins d'una arqueta de fusta entapissada amb roba, que s'exhibia a un armari de l'absis del presbiteri de l'església de Sant Pere de Casserres. Segons la llegenda, el cos pertany al fill del vescomte Bremond I de Cardona, que tres dies després del seu naixement va parlar miraculosament. El nadó va profetitzar que moriria aviat i demanava que el seu cos fos posat sobre un cavall i, allà on aquest s'aturés, construïssin un monestir dedicat a Sant Pere. En morir el nadó, els vescomtes van seguir les indicacions del seu fill i van fer aixecar el monestir de Sant Pere de Casserres. Aquestes relíquies van ser molt venerades al monestir i, en època de sequera, es baixaven en processó fins al riu Ter, on es mullava l'arca que contenia el nen. | 08275-138 | Tavèrnoles | L'any 1966 la relíquia del Cos Sant fou robada i l'any 1989, el lladre penedit la retornà a un jesuïta de Sarrià. Aquest la donà a la família Arisa, propietària en aquells moments del monestir, i des de llavors, inexplicablement, es troba al Mas Pla de Roda (propietat de la família Arisa). | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67416 | El prior de Casserres i el cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prior-de-casserres-i-el-cabrit | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p. 93-94. | Fa molts de temps hi havia hagut el costum, a Savassona, de regalar un cabrit al monestir de Casserres. Cada any li tocava a una casa diferent, de forma rotativa. El cabrit l'havia d'entregar personalment la dona de la casa al prior del monestir. Aquest, amb males intencions, les enganyava tot dient 'vol veure el Cos Sant?', que es trobava en un armariet; i es veien obligades a ficar-hi el cap, de manera que hi quedaven atrapades, i així el prior podia abusar d'elles. Al cap dels anys, una de les dones que ja havia estat víctima del prior, va tornar a dur el cabrit al monestir. Quan el prior va dir-li 'vol veure el Cos Sant?', ella va demanar-li 'cóm s'ha de fer?', i ell va mostrar-li ficant el cap a l'armariet. La dona va aprofitar per a deixar-lo atrapat, tallar-li una de les potes al cabrit i ficar-li pel cul. Un dels frares, en veure que el prior trigava molt en tornar, va anar a buscar-lo i, en trobar-se'l, va tornar ràpidament amb els altres frares dient 'Correu! Que el superior ha cabridat, i farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!'. | 08275-139 | Savassona | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67417 | Llegenda de les pedres gravades de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-pedres-gravades-de-savassona | FUNOLL i GUIX, E. (1999). Tavèrnoles, un món dins Osona. Treball de Recerca de Batxillerat, inèdit, p. 30. | Les pedres gravades de Savassona, entre les que destaquen la pedra del Nen i la pedra de les Bruixes, han estat motiu de multitud de llegendes i d'interpretacions populars. Segons una de les històries, els gravats d'aquestes pedres els van fer unes bruixes enemistades amb el baró de Savassona, com a signe de venjança i d'advertiment. El baró estava molt lligat a la Inquisició i havia participat com a president del tribunal en un procés de bruixeria, on la inculpada havia estat víctima de tortures i finalment penjada a la forca. | 08275-140 | Savassona, pedres gravades | 41.9601900,2.3417800 | 445454 | 4645566 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67418 | Llegenda del Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-de-la-minyona | MESTRES, A. (2004). Llegendes del Montseny. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.95-96. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell. | Segons la llegenda, la minyona dels Munts era molt devota i un diumenge se li havia fet tard per a arribar a missa. Es trobava a dalt de la cinglera quan va sentir que ja tocaven les campanes de l'església, va saltar cingle avall i, miraculosament, no es va fer mal i va poder arribar just a temps a missa. Dies després, la minyona va tornar a repetir el salt però aquesta vegada va caure pel precipici i es va matar. Diuen que ho va fer perquè havia de tornar a baixar al poble i volia estalviar-se el camí. Segons una altra versió, ho va fer perquè hi havia algú que posava en dubte el seu salt i li havia promès unes sabates noves si el repetia. Des d'aquell moment, aquest indret va ser conegut com el Salt de la Minyona. Just on va caure hi creixia una gran mata d'arboç que els carboners, per respecte, no van tallar mai. | 08275-141 | Salt de la Minyona | 41.9345000,2.3683300 | 447633 | 4642697 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67420 | Mite de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mite-de-serrallonga | CAPDEVILA, Ll. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, J. (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona. ROVIRÓ, X. (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda. La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi. Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se. L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor. | 08275-143 | Tavèrnoles | Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga. Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure. L'any 1627, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV. Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos. L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat. Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67421 | Goigs de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic | XX | Els Goigs i precs de Tavèrnoles a Sant Galderic Gloriós, patró dels pagesos catalans, foren creats pels escriptors Pilar Cabot i Armand Quintana, a la dècada dels anys 80 del segle passat. Es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Galderic, el 16 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: Sant Galderic del Rosselló, Patró de la pagesia: concediu-nos cada dia la vostra benedicció. Tenim la feina molt llarga, no volem camins de roses, però estalvieu-nos les coses que la farien amarga. De Tavèrnoles estant, ran de la plana de Vic, us adrecem, Sant Galdric, el nostre fervorós clam. Beneïu el verd dels prats Vós que protegiu la terra! que no patim mai cap guerra i vegem daurar-se els blats. Lliureu-nos de pedregades, de sequeres, de la pesta. Que poguem honrar la festa celebrant bones anyades! De Tavèrnoles estant... Gloriós intercessor, acolliu-nos com un pare i que sota vostra empara siguem un poble millor. Que al pla o les Guilleries tinguem present que per viure hem de fer florir un somriure i fer fruitar els nostres dies. De Tavèrnoles estant... Protegiu, oh Sant Patró, el bosc, l'animal, la casa del foc que tot ho arrasa. Allunyeu aquest dolor! Que mireu el cel d'Osona i abraceu les nostres terres i Sant Pere de Casserres i els indrets de Savassona. De Tavèrnoles estant... Que els veïns, petits I grans, ens ajudem, voluntaris, i ens sentim molt solidaris i mirall de catalans. I feu que tinguem gran cura de les fonts i les rieres, que no perdem les dreceres i respectem la natura. De Tavèrnoles estant… | 08275-144 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | La recuperació de la figura de l'occità Sant Galderic com a patró dels pagesos catalans en detriment del madrileny Sant Isidre, és una reivindicació estesa principalment des de finals del segle XX. Segons la hagiografia llegendària, Sant Galderic va néixer a la zona de Carcassona, del Rosselló o Tolosa entre l'any 830 i 900, i Sant Isidre va néixer a Madrid i va viure entre els anys 1070 i 1130. La tradició dóna relats molt similars de la vida dels dos sants vinculats a la pagesia. A la primeria del segle XVI, es va popularitzar el patronatge de la pagesia del sant madrileny, però la substitució de Sant Galderic per Sant Isidre, es considera un efecte de la imposició de la cultura castellana exercida després de la guerra de Successió i, sobretot, per la implantació del Decret de Nova Planta a partir del primer quart del segle XVIII. | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pilar Cabot i Armand Quintana | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67422 | Goigs de Sant Pere Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-apostol | XX | Els Goigs de Sant Pere Apòstol, patró del castell i terme de Savassona, es cantaven a l'església de Sant Pere de Savassona durant l'ofici religiós que es celebrava durant la festa major de Savassona, el dia de la festivitat de Sant Pere, el 29 de juny. La lletra és tal i com segueix: Puix Jesús les claus us dóna del reialme celestial: Guardeu-nos sempre de mal Sant Pere de Savassona. D'humil pescador fent vida vora del mar Galileu, la barca i tremes deixeu en sentir Jesús que us crida i major pesca us abona dins l'Església universal. Al Tabor l'acompanyareu I a l'hort de Getsemaní; glòria I pena traslluir de l'Home-Déu contemplareu; en sa escola us alliçona, d'on sortireu mestre capdal. Veient caminar un dia Jesucrist damunt la mar, ferm l'anareu a trobar amb la fe que us sostenia, fent camí dessobre l'ona igual que per camí ral. Si el Diví Mestre negueu la nit de la Passió, tota la vida amb gran plor tan greu mancament purgueu bon punt sentiu que ressona del gall el crit matinal. Vostra paraula abrandada commou jueus i gentils els quals batejeu a mils, victòria molt senyalada que a Herodes l'odi esperona i a Vós fosca presó us val. Cadena i reixa amb prestesa trenca un àngel que us visita; ressuciteu la Tabita que de la mort era presa; l'ombra de vostre persona guareix el coix i el malalt. A Antioquia fixeu la Cadira pontifícia; prompte esten bella clarícia i a Roma la traspasseu, on com far lluminós dóna fe segura a tot mortal. Exaspera el cruel Neró de vostre zel l'eficàcia i decreta amb pertinàcia general persecució Vostra veu com mai pregona de Déu l'imperi eternal. Al donar-vos mort en creu com Jesús sofrí al Calvari, Vós, el seu primer Vicari, cap per avall la voleu, conquerint triple corona vostre zel pontifical. D'anys Savassona us venera com advocat i patró; amb augments de devoció nous favors de Vós espera. Per ço amb fe viva us entona cada any l'himne triomfal. Puig sou príncep i corana de l'Església universal. Guardeu-nos sempre de mal Sant Pere de Savassona. | 08275-145 | Savassona, Sant Pere | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67438 | Les degollades del Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-degollades-del-cos | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2008). '150 anys de les degollades del Cós'. La Falguera, núm. 28. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p.12-14. | XIX | Les Roques del Cós, que es troben a poca distància a tramuntana de la masia del Cós són l'escenari d'un tràgic fet ocorregut el dia 22 d'agost de l'any 1858, recordat com l'assassinat de les degollades del Cós, que va commocionar profundament tota la comarca. Es tractava de sis 'fabricantes' de Folgueroles (noies que treballaven a les fàbriques de Roda de Ter), que anaven cada dia a peu de Folgueroles a Roda de Ter, que van ser víctimes d'una brutal agressió per part de dos homes de Roda de Ter. Les víctimes eren la Maria Àngela Disorgas, de 23 anys, la Josefa Pons, de 10 anys, la Teresa Fussimanya de 19 anys, la Josefa Sala, de 14 anys, la Maria Serra, de 13 anys i la Maria Disorgas, de 14 anys. Els agressors eren en Pere Masferrer i en Sebastià Solà. L'agressió es va produir per motius sentimentals relacionats amb el conflicte entre l'agressor en Pere Masferrer amb la seva xicota, la Teresa Fussimanya, amb qui havien renyit. En Pere Masferrer havia planejat una terrible venjança i havia llogat a en Sebastià Solà per a que l'ajudés. Un dissabte a la nit, de camí cap a casa després de la jornada laboral a la fàbrica, a l'alçada de la roureda del Banús, els dos homes van assaltar a les noies i les van obligar a anar a les roques del Cós, on van ser agredides. Tres van morir i tres més, sortosament, van sobreviure. Els homes van fugir però van ser detinguts per la gendarmeria francesa, que els va lliurar a la policia espanyola. Van ser executats al garrot, a les roques del Cós, el dia 29 de desembre del mateix any. | 08275-161 | Les Roques del Cós | 41.9640200,2.3111300 | 442917 | 4646011 | 1858 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Els fets van ser documentats per Xevi Roviró l'any 2008, que va publicar un article a la revista La Falguera (vegeu bibliografia).Les coordenades i la fotografia de l'indret són aproximades. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67439 | Anar a matar la Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-a-matar-la-cuca | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XIX-XX | Desapareguda. | La processó d'anar a matar la Cuca es celebrava el dilluns de Quinquagèsima. Uns anys sortia del poble fins a l'ermita de la Damunt de Folgueroles, i d'altres anys, fins a l'ermita de Sant Feliuet de Savassona. Durant el trajecte es resava el Rosari i es cantaven cançons. Quan la comitiva arribava a la capella, es celebrava una missa i es pregava per a demanar protecció per als sembrats, contra les tempestes, la sequera i la pedregada i protecció per al bestiar contra les pestes. Es tractava d'un gran esdeveniment que aplegava a tot el poble, on es fixaven els preus i els mercats dels següents mesos. Aquesta processó es va deixar de celebrar entre els anys 60 i 70 del segle passat. | 08275-162 | Sant Feliuet | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 67450 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-1 | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | La Festa de les Noies es celebrava el dia de la Immaculada Concepció de Maria, la Purísima, el 8 de desembre, al matí. L'organitzava l'Associació salesiana de les Filles de Maria Auxiliadora. A l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, es feia una cerimoniosa missa cantada per la coral de la parròquia. Quan acabava la missa, les noies solteres del poble, que anaven vestides de mudar i duien una medalla de la Mare de Déu i un llaç blau, treien la imatge de la Mare de Déu, en processó, pels carrers del poble. Un cop acabava la processó, també concloïa la festa i, degut al fred de l' hivern i a que les noies estaven en dejú, anaven ràpidament a les seves cases a esmorzar. Desconeixem l'any d'inici d'aquesta festa, en la que hi participava el jovent del poble. Es va deixar de celebrar abans de la dècada dels anys 60 del segle passat. | 08275-173 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67450-foto-08275-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Teresa Funoll Vila. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67451 | Processó a la font de la petjada de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-a-la-font-de-la-petjada-de-la-mare-de-deu | GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p.29. ROMA i CASANOVAS, F. (2010). 'Les petjades mítiques a Catalunya: una geografia gairebé inexplorada'. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 70. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p.31-54. | Desapareguda | La processó a la font de la Petjada de la Mare de Déu es feia en èpoques de sequera per a invocar l'arribada de les pluges. El dia acordat per a la processó, era anunciat pel mossèn a l'església de Sant Pere de Savassona, durant la missa dominical. La comitiva, formada pels veïns de la contrada, es reunia a l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, on resaven, i es dirigien en processó i en silenci, a la font. Allà tornaven a resar per a demanar que plogués i, en acabat, tornaven cap a l'ermita. Els nens no podien arribar fins a la font per la perillositat del camí, i s'esperaven abans del pedregar. Aquesta processó es va mantenir fins als anys quaranta del segle XX. | 08275-174 | Santa Margarida d'Ardola | 41.9613700,2.3725900 | 448008 | 4645678 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font de la Petjada de la Mare de Déu es troba a Vilanova de Sau, just al límit municipal. S'ha inclòs aquest element al Mapa de Patrimoni Cultural perquè la processó la feien els veïns de Tavèrnoles, era acordada a Sant Pere de Savassona i sortia de Santa Margarida d'Ardola.Malauradament, no s'ha pogut documentar cap fotografia antiga de la processó. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67452 | Festa Major de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-savassona | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | La Festa Major de Savassona es celebrava el dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró de la parròquia de Savassona. Els actes començaven al matí amb l'ofici solemne en honor al sant patró. A la tarda, hi havia sardanes i balls als peus del castell de Savassona, i es feia un berenar i sopar amb tots els veïns de la contrada. A la masoveria del castell es muntava un bar per a l'ocasió. La Festa Major de Savassona es va deixar de celebrar, aproximadament, entre les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat. | 08275-175 | Savassona, castell | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67470 | Goigs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-isidre-0 | XX | Ja no es canten. | Els goigs en lloança del gloriós Sant Isidre Llaurador es cantaven durant l'ofici religiós el dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. La lletra és tal i com segueix: Clar espill de santa vida astre de gran resplendor; Siau nostra llum i guia, Sant Isidre Llaurador. Es mostrà miraculosa la vostra grandesa estranya; en el cor del Rei d'Espanya la vostra pàtria ditxosa; puix nasquéreu llum hermosa al mig de tan resplendor: Siau, etc. De pares pobres nasquéreu però molt rics en virtut; en els quals en la joventut els sants documents prenguéreu, per lo molt que en ells creguéreu; tindreu el més ric tresor: Siau, etc. Perquè la ociositat és mare de tots els vicis; deixant els bons exercicis prenguéreu els de pagès; i treballant amb excés servíreu a Déu de cor: Siau, etc. Pagès sou que amb esperança llaureu la terra, suant; i rompéreu el Cel orant que és una nova llaurança; la terra grans fruits us llança i en el Cel més i millor: Siau, etc. Missa acostumeu oir mentre que els altres treballen, els Àngels del Cel davallen per vostre ofici suplir; el Cel us digna servir fent per Vós de llaurador: Siau, etc. Entre el miracle sabut és aquell que vàreu fer, quan al Rei Felip tercer donàreu vida i salut; tota Espanya en Vós acut amb esperança i amor: Siau, etc. Fou un miracle que pasmà quan d'una molt dura penya; (que encara a Madrid s'ensenya) una font d'aigua rajà; la qual cura a tot malalt lliurant-lo de son dolor: Siau, etc. Com Sant Ramon passà el mar de Mallorca a Barcelona; vostra esposa, santa dona passà el riu sens perillar; lo qual fou per a provar la puresa del seu cor: Siau, etc. Si s'us reclama de cor de pedra guardeu els blats; cureu coixos i ulcerats i els mals de febre i dolor; sou medicina cordial cureu qualsevol rancor: Siau, etc. Vostra clemència sentiren no solament els pobrets; sinó també els ocellets quan a l'hivern fam patien; els quals mansos se'n venien a vostres mans sens temor: Siau, etc. Tornada: Puix que esteu ja coronat en l'esfera superior; Siau nostre llum i guia, Sant Isidre Llaurador. | 08275-193 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67470-foto-08275-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67480 | Goigs de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-1 | XIX | Els Goigs de Sant Esteve, patró de Tavèrnoles, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia 3 d'agost, festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Per consol de qui os invoquia ja que sou nostre patró, vullau en tota ocasió protegir nostre parròquia. Impugnant vostre doctrina la Sinagoga s'alçà volent ab Vos disputà aquella gent llibertina que ós compren i no s'inclina per més que´n lo cor sels toquia:etc. Ensenyant-los la veritat de la santa Religió rehusa entrà en raó aquell judaisme integrat: sens que vostra gran bondat a gratitud los provoquia: etc. Modelo de santedat apellidat ple de gracia dels jueus per la audàcia os veigereu calumniat; sent pels rabins decretat que'l poble allí se convoquia: etc. Pels que os van apedregar o gran Esteve pregareu, i de este modo ensenyareu als enemics perdonar; puig que'l fallo en mal obrar demaneu que se'ls revoquia: etc. protomàrtir anomenat són després del Fill de Déu qui la van guàrdia porteu en morir per la veritat; que'n la Fe acrisolat corregiu qui la equivoquia: etc. Qui oh gran Sant! a Vos acut si ab fervor vos sap pregar, lo remei no lo fa esperar, sobretot en temps d'aixut; puig de caritat escut la donán sens que'ns pertoquia: etc. Sent la vostra Invenció propagada per la gràcia Gamaliel ab sa eficassia ordenà la exhumació de vostre cos, protector de tot aquell que os invoquia: etc. Ja que imitant al Senyor lo perdó vau demanar, pel que os van apedregar logreu nostra salvació; dant al Papat protecció que'n llibertat lo coloquia: etc. TORNADA Per consol de qui os invoquia ja que sou nostre patró, vullau en tota ocasió protegir nostre Parròquia. | 08275-203 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La lletra dels Goigs de Sant Esteve presenta errors ortogràfics perquè s'han transcrit els de l'any 1887. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67278 | Bellacona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellacona | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. El parament dels murs és de pedres sense revocar. Hi ha dos portals d'entrada, són rectangulars i amb llinda de fusta; un d'ells situat a la façana principal i l'altre a la façana lateral. Les finestres són rectangulars i de petites dimensions. Les de la façana principal són de pedra treballada, i les de la façana posterior són amb llinda de fusta i brancals de pedra. Es troba en bon estat de conservació ja que, recentment, ha estat objecte d'obres de restauració i remodelació, i ha estat dividida en dos habitatges de segona residència. | 08275-1 | La Costa Llarga | 41.9526100,2.3538800 | 446450 | 4644716 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67278-foto-08275-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67278-foto-08275-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67278-foto-08275-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 35.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 67279 | Benarigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benarigues | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, de pedra treballada, amb la llinda amb trencaaigües i una creu inscrita. Les finestres de la façana principal són de composició simètrica i estan formades per una llinda monolítica, que recau sobre un seguit de carreus regulars, ben escairats, que romanen a la vista per sobre de l'arrebossat del parament, amb lleixa motllurada. En destaca la finestra central del pis superior, amb la llinda que duu esculpida la data '1854'. L'antiga masia fou objecte d'una ampliació amb dos volums. Un dels cossos és de planta rectangular i consta de planta baixa i primer pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Se li annexa un altre cos de planta rectangular, que consta d'una planta baixa, coberta amb una terrassa. | 08275-2 | A llevant de la urbanització del Roquet | Segons la data gravada a la llinda de la finestra central del pis superior, la casa és de l'any 1834, però podria ser més antiga i correspondri a una reforma posterior. Va ser utilitzada com a caserna durant les guerres carlines, tal com indica la placa que es conserva a un dels murs. | 41.9559300,2.3287400 | 444369 | 4645101 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67279-foto-08275-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67279-foto-08275-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67279-foto-08275-2-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 19.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67280 | Cal Tanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tanya | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. | XX | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt. Les obertures són de composició simètrica. Al primer pis hi ha tres grans finestrals amb arc de mig punt i, a ambdues bandes, una finestra balconera de forma rectangular, amb barana de ferro forjat. A la part central de les golfes, s'hi obren tres finestres amb arc de mig punt. Els murs de façana són de maons arrebossats i pintats. | 08275-3 | Plans de can Riera | Segons la inscripció situada sobre la porta principal, la masia fou construïda l'any 1945. | 41.9572300,2.3006800 | 442045 | 4645264 | 1945 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67280-foto-08275-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67280-foto-08275-3-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 5.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 67281 | Can Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorenc-1 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. Es troba assentada en un indret amb cert pendent, a un nivell més baix respecte al camí. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia. Hi ha dues xemeneies de planta quadrada, coronades per petites teulades a dues vessants. Presenta dos portals d'entrada rectangulars, de totxo i amb llinda de fusta; un d'ells, situat a la façana principal i l'altre, a la façana de tramuntana. Les finestres són de petites dimensions i de disposició asimètrica. A banda i banda del portal de la façana principal, s'hi obre una finestra amb llinda de pedra; al primer pis n'hi ha tres d'iguals. El parament dels murs és de pedra sense revocar. Es troba en bon estat de conservació ja que, recentment, ha estat objecte d'obres de restauració i remodelació. | 08275-4 | La Costa Llarga | 41.9543100,2.3554100 | 446578 | 4644904 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67281-foto-08275-4-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 36.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 67282 | El Malgoig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-malgoig | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVII-XVIII | Masia de planta basilical, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El parament dels murs és de pedres sense revocar. El portal d'entrada és rectangular, de pedra treballada, i presenta la data '1786' gravada a la llinda. Les obertures de la façana principal són de composició simètrica, formades per una llinda monolítica que recau sobre un seguit de carreus regulars, ben escairats. A banda i banda del portal d'entrada hi ha dues finestres. En destaquen tres finestres al primer pis, amb l'ampit motllurat i lloses per a posar torratxes, i a les golfes, un portalet d'arc rebaixat amb barana de fusta. A llevant i a tramuntana s'hi adossen cossos moderns. | 08275-5 | Plans de can Riera | No es troba registrada als fogatges ni als Nomenclàtors de la província, tot i que és possible que aparegui amb un altre nom. 'Malgoig' prové d'un recurs amb alguna família veïna. | 41.9564600,2.3044500 | 442357 | 4645176 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67282-foto-08275-5-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 6.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67283 | Can Mon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mon-0 | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, situada a migdia. La vessant esquerra és més llarga que la dreta. El portal d'entrada és rectangular, amb carreus de pedra i llinda de fusta. En quant a la resta d'obertures, la planta baixa presenta una finestra i un portal de factura contemporània. Al primer, s'hi obre una finestra balconera i dues finestres de pedra treballada, una d'elles motllurada i amb la inscripció a la llinda 'SAGIMON 16 IHS 08 ROVIRA'. A la banda de ponent, el mur és cec i hi ha un pati de lloses que forma una mena de lliça. A pocs metres de la casa, al costat de ponent, hi ha una cabana de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, orientada al nord. Pel costat sud es troba unida a una gran llosa a mode de mur. Els murs de llevant i ponent són cecs. | 08275-6 | Urbanització del Roquet | Segons la inscripció a la llinda, la casa fou construïda l'any 1608. | 41.9558700,2.3249200 | 444053 | 4645097 | 1608 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67283-foto-08275-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67283-foto-08275-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 67284 | Can Pillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pillet | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XIX | Masia de planta rectangular formada per diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives. Les cobertes són a dues vessants, amb teula àrab i el carener orientat de nord a sud. Es poden observar a la façana tres fases constructives diferents, diferenciades pel tipus de pedra utilitzada i per les cantonades integrades entre els cossos. El cos principal, orientat a llevant, és de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. El portal d'entrada és rectangular, amb carreus sense polir. S'hi obren finestres emmarcades amb carreus de pedra, dues a la primera planta i una a la segona. A la façana posterior hi ha un annex en planta baixa, de factura contemporània. Els altres volums consten de planta baixa i planta pis. El portal d'entrada és d'arc de mig punt rebaixat de maons, les finestres són fetes amb llindes de fusta, i s'hi observen obertures ara tapiades. Hi ha un altre cos annex en planta baixa, amb una terrassa que fa de coberta. | 08275-7 | Pla del Banús | Segons la tradició oral, el nom de la masia 'can Pillet' prové del fet que els seus propietaris la van construir amb materials recollits de cases mig enrunades dels entorns. | 41.9537700,2.3088700 | 442721 | 4644874 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67284-foto-08275-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67284-foto-08275-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 8.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67285 | Can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-xic | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVIII-XIX | Can Ton Xic és un mas format per la casa, la pallissa i diversos coberts. La masia està formada per dos cossos annexos. El cos més antic és de planta quadrada i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. L'antiga masia fou objecte d'unes obres d'ampliació, amb una remunta de la coberta a la part nord, fet pel qual actualment la façana nord presenta una forma basilical. A la zona de la remunta hi ha un segon pis. El cos més modern és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia, seguint l'alineació de la façana del volum més antic. Les obertures són de disposició gairebé simètrica. El portal d'entrada, situat al cos més antic, és d'arc de mig punt rebaixat; per sobre, s'hi obre una balconera. La major part de les finestres dels dos volums són a la façana principal, i estan voltades de maons, algunes amb llindes de fusta. A pocs metres al sud de la casa, hi ha una pallissa de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a l'oest. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, i s'observa una reforma posterior per a adaptar-hi un cavall de fusta, per a col·locar una porta amb la part superior calada, que encara es conserva. Els materials utilitzats a les diverses construccions són: pedra picada, arrebossat, fusta, teula i maó. | 08275-8 | Can Ton Xic | El seu nom prové d'un antic propietari, que es deia Antoni i va quedar el diminutiu de can Ton Xic. La casa va ser utilitzada com a caserna durant les guerres carlines, fet que queda demostrat per la placa que es conserva al portal. | 41.9579100,2.3313700 | 444589 | 4645319 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67285-foto-08275-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67285-foto-08275-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 20.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67286 | Capella del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-savassona | <p>COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XVII-XX | <p>La capella del castell de Savassona es troba adossada al mur de migdia de la façana del castell. És un edifici religiós d'una sola nau, de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. El portal d'entrada és rectangular, de pedra, al que s'accedeix a través d'uns graons del mateix material. En destaca una gran finestra amb un escut damunt, situada sobre el portal, amb la data '1640'. El capcer és triangular i coronat per un campaner d'espadanya sense campana. Al mur de migdia s'hi adossa una edificació poligonal amb un portal d'arc rebaixat, sobre el que hi ha gravat l'any 1903. El parament dels murs és de maçoneria i arrebossat.</p> | 08275-9 | Savassona, castell | <p>La capella fou construïda l'any 1640.</p> | 41.9561600,2.3374200 | 445089 | 4645121 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67286-foto-08275-9-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 21. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||
| 67287 | Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casadevall-0 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII-XIX | Masia de planta irregular, formada per diversos cossos adossats de planta rectangular, fruit de les diferents etapes constructives. Ha estat objecte, recentment, d'unes obres de remodelació integral. El cos principal consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les antigues dependències dels animals annexionades a la casa, ara formen part de l'habitatge. És un volum de planta quadrangular, que consta de planta baixa semisoterrada, degut al pendent del terreny, i de planta pis. En aquesta planta és on hi ha l'accés a l'habitatge, fruit de la última rehabilitació. A la façana principal, hi ha una escala amb graons de pedra que permet l'accés al primer pis i aboca a un porxo, amb la teulada sostinguda per pilars. Al fons es troba l'antic portal d'accés, de pedra treballada. S'hi obre també una gran balconada coberta, de factura contemporània, que trenca amb la resta d'elements arquitectònics tradicionals. Les antigues obertures són de disposició asimètrica, fetes amb pedra treballada. En destaca una bonica finestra cegada amb trencaaigües. El parament dels murs és fet amb pedres sense revocar. | 08275-10 | Pla de Brugueres | A l'Arxiu Episcopal de Vic hi ha documentació del segle XV que fa referència a la casa. Posteriorment, en els fogatges de l'any 1553 es menciona a la vídua de Casadevall com a resident de la casa. La masia fou ampliada als segles XVIII i XIX. | 41.9544300,2.3642900 | 447314 | 4644912 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67287-foto-08275-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67287-foto-08275-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67287-foto-08275-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 38.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67288 | Casanova del Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-raurell | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVII | Masia de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives. Ha estat objecte, recentment, d'unes obres de remodelació integral. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El cos principal, de planta quadrangular, consta de planta baixa, i planta pis. L'antiga masia fou objecte d'una ampliació amb dos volums per la banda de ponent. Els dos cossos són de planta rectangular i coberta a una vessant, seguint el mateix pendent de la coberta original. El volum annex a l'antiga casa consta també de planta baixa i planta pis. S'hi adossa, per la façana de ponent, un tercer volum que consta només d'una planta, degut al pendent de la coberta. A la part de ponent d'aquest cos, s'hi adossa un cobert de planta baixa, la coberta del qual segueix el pendent dels altres volums. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda de fusta. Les finestres de la façana principal són de composició asimètrica, unes amb llindes de fusta i d'altres amb grans carreus. Al nord, s'hi obre un altre portal i quatre finestres, i a llevant dues finestres més. La façana de migdia presentava la inscripció següent: 'PUEBLO DE TAVERNOLAS Y CEBASSONA, PARTIDO DE VICH PROVINCIA DE BARCELONA', però arrel de l'última reforma de la casa, es va repicar la façana per a deixar-la amb pedra vista i es va eliminar la inscripció. Tanmateix, s'hi van incorporar solucions constructives actuals, com la barbacana de fusta de pi i les xemeneies metàl·liques, que trenquen amb la resta d'elements arquitectònics tradicionals. | 08275-11 | El Raurell | La Casanova del Raurell probablement fou construïda com a annexa de l'explotació agrícola del mas Raurell, que es troba registrada als fogatges de la parròquia i terme de Savassona l'any 1553. | 41.9687100,2.3700500 | 447803 | 4646494 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67288-foto-08275-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67288-foto-08275-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67288-foto-08275-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/