Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
67430 Font de Terrades https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-terrades XX La font de Terrades es troba a tocar del rec de la Casanova al seu pas per sota de la carretera BV-5213, aproximadament al quilòmetre 8,7. S'hi accedeix per unes escales de pedra que baixen des de la carretera. És una font arranjada, emmarcada en un petit mur fet de pedra lligada amb morter, on hi ha un broc metàl·lic, per on surt un fil d'aigua que cau a un pedrís. 08275-153 Terrades 41.9710900,2.3653200 447413 4646761 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67431 Pedra de l'Home o del Nen https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lhome-o-del-nen <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8 (1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> <p>Es tracta d'una gran pedra de forma ovalada que presenta diversos gravats. La representació principal és una figura antropomorfa, amb un traç ben definit, molt simple i desproporcionada. Consta d'un cap gran, lleugerament triangular, amb ulls i boca, un cos globular, dues cames curtes amb peus grans, el braç dret enganxat al cos i l'esquerre formant angle recte sobre l'abdomen, les mans són grans i s'hi distingeixen els dits polzes. Tanmateix, la pedra presenta quinze cassoletes, tretze creus molt erosionades i diverses cavitats desiguals, una de les quals és quadrangular i està unida a diversos recs i solcs. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia.</p> 08275-154 Savassona, Sant Feliuet 41.9602500,2.3409600 445386 4645573 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-2.jpg Legal Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra del Nen, igual que la de les Bruixes, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. 79|85|76 1754 1.4 1782 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67432 Pedra de les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-bruixes <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> <p>Es tracta d'una gran pedra amb una clivella central que la divideix en dues meitats, que presenta una gran densitat i diversitat de gravats. Hi ha més d'un centenar de representacions: cinquanta elements cruciformes amb domini de la creu llatina rematada amb cassoletes als extrems; nou ferradures; sis cassoletes; diversos cercles; i d'altres figures entre les que en destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'edat del Bronze fins a l'època medieval.</p> 08275-155 Savassona, Sant Feliuet 41.9598100,2.3419900 445471 4645523 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-3.jpg Legal Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra de les Bruixes, igual que la del Nen, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. Es van realitzar sondejos arqueològics a la pedra amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. 79|85|76 1754 1.4 1782 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67433 Pedrera de Fussimanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-fussimanya Explotació geològica situada entre els masos de la Garriga i Fussimanya, a la vessant de ponent del Puig Llobregat, pròxima al camí de les granges de la Garriga. A molts punts de la roca es poden observar les marques de la talla artificial de la pedra i dels tascons que empraven per a extreure-la. Es conserva un antic carregador per a carros, que consta d'un mur fet de grans pedres treballades que forma una terrassa superior, per a facilitar el carregament de la pedra extreta i el seu posterior transport. D'altra banda, es documenten els vestigis d'una estructura que insinua una planta rectangular, feta de pedres lligades amb morter de calç, del que podria ser una antiga cabana de picapedrers. Tanmateix, en aquest indret hi ha diverses balmes naturals, que els picapedrers probablement també van utilitzar com a refugi. 08275-156 La Garriga En el municipi de Tavèrnoles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. Les pedreres van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de les de la Garriga i Fussimanya. 41.9678100,2.3493100 446084 4646407 08275 Tavèrnoles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67434 Puig del Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-far-0 <p>El puig del Far és una muntanya de 832 metres situada a llevant del terme municipal de Tavèrnoles, pròxima al pantà de Sau. El seu cim és un singular element geomorfològic i un excel·lent mirador natural, on es poden gaudir d'unes bones vistes del pantà de Sau, els cingles de Tavertet i les Guilleries. El bon estat de conservació general del medi natural del Puig del Far singularitza aquesta zona dotant-la de gran qualitat paisatgística. La pujada al seu cim no és gaire dificultosa i és un indret molt concorregut pels excursionistes.</p> 08275-157 A llevant del pla de Santa Margarida <p>Al puig del Far s'han documentat jaciments arqueològics que permeten establir la ocupació d'aquesta zona des de l'edat del Bronze.</p> 41.9597200,2.3761400 448301 4645492 08275 Tavèrnoles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67434-foto-08275-157-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia nº2 correspon a les vistes del pantà de Sau i dels cingles de Tavertet des del Puig del Far. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67435 Graonada del Puig del Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-del-puig-del-far Les escales del puig del Far, situades a la vessant de ponent del puig, faciliten l'accés al seu cim. Estan formades per un petit tram d'esglaons irregulars de pedra, amb un gran pendent. Es desconeix la seva cronologia. 08275-158 Puig del Far 41.9595000,2.3751400 448218 4645468 08275 Tavèrnoles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67435-foto-08275-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67435-foto-08275-158-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67436 Resclosa de la riera de Tavèrnoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-riera-de-tavernoles Es tracta d'una estructura formada per tres fileres de pedres parcialment treballades, de mida mitjana i gran, disposades de forma esglaonada, una a tocar de l'altre, transversals al curs de l'aigua del torrent. Aquesta estructura es troba bastida sobre una plataforma rocosa natural per on creua la riera. 08275-159 Els Foquers 41.9484500,2.3267900 444201 4644272 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67436-foto-08275-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67436-foto-08275-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67436-foto-08275-159-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67438 Les degollades del Cós https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-degollades-del-cos ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2008). '150 anys de les degollades del Cós'. La Falguera, núm. 28. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p.12-14. XIX Les Roques del Cós, que es troben a poca distància a tramuntana de la masia del Cós són l'escenari d'un tràgic fet ocorregut el dia 22 d'agost de l'any 1858, recordat com l'assassinat de les degollades del Cós, que va commocionar profundament tota la comarca. Es tractava de sis 'fabricantes' de Folgueroles (noies que treballaven a les fàbriques de Roda de Ter), que anaven cada dia a peu de Folgueroles a Roda de Ter, que van ser víctimes d'una brutal agressió per part de dos homes de Roda de Ter. Les víctimes eren la Maria Àngela Disorgas, de 23 anys, la Josefa Pons, de 10 anys, la Teresa Fussimanya de 19 anys, la Josefa Sala, de 14 anys, la Maria Serra, de 13 anys i la Maria Disorgas, de 14 anys. Els agressors eren en Pere Masferrer i en Sebastià Solà. L'agressió es va produir per motius sentimentals relacionats amb el conflicte entre l'agressor en Pere Masferrer amb la seva xicota, la Teresa Fussimanya, amb qui havien renyit. En Pere Masferrer havia planejat una terrible venjança i havia llogat a en Sebastià Solà per a que l'ajudés. Un dissabte a la nit, de camí cap a casa després de la jornada laboral a la fàbrica, a l'alçada de la roureda del Banús, els dos homes van assaltar a les noies i les van obligar a anar a les roques del Cós, on van ser agredides. Tres van morir i tres més, sortosament, van sobreviure. Els homes van fugir però van ser detinguts per la gendarmeria francesa, que els va lliurar a la policia espanyola. Van ser executats al garrot, a les roques del Cós, el dia 29 de desembre del mateix any. 08275-161 Les Roques del Cós 41.9640200,2.3111300 442917 4646011 1858 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Els fets van ser documentats per Xevi Roviró l'any 2008, que va publicar un article a la revista La Falguera (vegeu bibliografia).Les coordenades i la fotografia de l'indret són aproximades. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67439 Anar a matar la Cuca https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-a-matar-la-cuca FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. XIX-XX Desapareguda. La processó d'anar a matar la Cuca es celebrava el dilluns de Quinquagèsima. Uns anys sortia del poble fins a l'ermita de la Damunt de Folgueroles, i d'altres anys, fins a l'ermita de Sant Feliuet de Savassona. Durant el trajecte es resava el Rosari i es cantaven cançons. Quan la comitiva arribava a la capella, es celebrava una missa i es pregava per a demanar protecció per als sembrats, contra les tempestes, la sequera i la pedregada i protecció per al bestiar contra les pestes. Es tractava d'un gran esdeveniment que aplegava a tot el poble, on es fixaven els preus i els mercats dels següents mesos. Aquesta processó es va deixar de celebrar entre els anys 60 i 70 del segle passat. 08275-162 Sant Feliuet 41.9521900,2.3264000 444172 4644687 08275 Tavèrnoles Sense accés Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67440 El Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-0 <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça. El riu Ter és la unitat hidrogràfica vertebradora de l'Espai Natural de les Guilleries- Savassona.</p> 08275-163 Extrem nord-oest del terme municipal 41.9780100,2.3480600 445989 4647540 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67440-foto-08275-163-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-04 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67441 Masoveria de Serrabou https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-serrabou COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. XIX La masoveria de Serrabou es troba a pocs metres a llevant de la masia. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un portal rectangular emmarcat amb carreus, amb la següent inscripció a la llinda: 'FAUSTO SERRABOU HA EDIFICAT AL BOU 1819'. Les finestres són de disposició simètrica, de forma rectangular i emmarcades per carreus. A la façana de llevant hi ha un annex, que consta de planta baixa i un pis, amb coberta a una vessant. 08275-164 Serrabou Segons la llinda del portal principal, la casa fou construïda l'any 1819 per Fausto Serrabou. 41.9566100,2.3137800 443130 4645186 1819 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 10.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67442 Torrent de l'Infern https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-linfern El torrent de l'Infern neix a les proximitats del puig d'en Roca, on s'uneix al torrent dels Munts, que rep l'aportació dels torrents de Casadevall, Roviretes i l'Aguilar, i desemboca a la cua del pantà de Sau. A llevant de la Garriga, quan se li uneix el rec de Casanova, el torrent de l'Infern fa de límit natural amb el municipi de les Masies de Roda Tot i ser de règim estacional i només hi corre aigua en èpoques plujoses, és un dels principals cursos d'aigua de Tavèrnoles. El torrent està envoltat per un bosc de ribera on hi creixen el vern (Alnus glutinosa) i la verneda típica (Alinetum catalaunicum). Es localitzen diversos trams amb un bosc en galeria. 08275-165 Al nord del terme municipal 41.9697200,2.3601400 446983 4646612 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67442-foto-08275-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67442-foto-08275-165-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67443 Torrent del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-castell El torrent del Castell neix al pla de les Punxes i desemboca en un dels meandres de la cua del pantà de Sau. Rep les aportacions del torrent del Soler. Tot i ser de règim estacional, és un dels principals cursos d'aigua del municipi, juntament amb el torrent de Tavèrnoles i el de l'Infern. Està envoltat per un bosc de ribera i, en alguns trams, per bosc en galeria. 08275-166 Savassona 41.9577000,2.3453800 445750 4645287 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67443-foto-08275-166-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67444 Col·lecció de fotografies de la família Serrabou a l'Arxiu Comarcal d'Osona https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-la-familia-serrabou-a-larxiu-comarcal-dosona DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ XX L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia, dins del fons de Fotografia Històrica de l'Ajuntament de Vic, la col·lecció de fotografies de la família Serrabou. Es tracta de seixanta-vuit imatges en blanc i negre, datades entre 1909 i 1923, de retrats i escenes familiars, treballs de pagesia i paisatges al mas Serrabou. Les referències de les fotografies són ACOS80-59-N-: 3818, 3851, 3852, 3853, 3854, 3855, 3856, 3857, 3859, 3866, 3867, 3868, 3870, 3873, 3875, 3876, 3877, 3885, 3887, 3888, 3889, 3895, 3897, 3900, 3901, 3903, 3905, 3910, 3914, 3917, 3922, 3923, 3944, 3953, 3955, 3956, 3957, 3959, 3961, 3963, 3964, 3965, 3966, 3968, 3969, 3972, 3973, 3975, 3978, 3979, 3980, 3982, 3983, 3984, 3985, 3986, 3990, 3991, 3996, 3998, 4003, 4005, 4014, 4015, 4017, 4026, 4037, 4038. 08275-167 Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. 41.9521900,2.3264000 444172 4644687 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Segons informacions facilitades per membres de la família Serrabou, les fotografies van ser deixades a una persona que les havia demanat per a incloure-les en un estudi, però no les va tornar. Desconeixen com van ingressar a la Col·lecció de fotografia històrica de l'Ajuntament de Vic. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67445 Creu del Pont del Vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-del-vent XX Creu commemorativa situada a pocs metres a llevant del pont del Vent, a tocar del camí que duu als Munts, aproximadament al quilòmetre 7,1 de la carretera N-141d. És una creu de ferro, sobre una base rectangular de pedra treballada i un basament quadrat i esglaonat, fet també de pedra desbastada. A la base hi ha una placa amb la següent inscripció: 'JOSE Mª VILARÓ VERNEDA, RAMON RIAL FABREGÓ, JOSÉ RIERA CARRERAS, JOAQUIN RIERA CREIXANS, JOSE LLIMÓS MATEU, JUAN BURRULL MONTCLÚS. 1936'. 08275-168 Pont del Vent La creu del pont del Vent, com algunes més que es poden trobar a prop de petits pobles o nuclis rurals, va ser erigida després de l'any 1939 al lloc de les execucions, per recordar els morts afusellats a l'inici de la guerra civil espanyola. Després del cop d'Estat del 18 de juliol, amb l'Alzamiento Nacional, els partits fidels a la República varen organitzar les Milícies Anti Feixistes, encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes. A Osona, aquestes milícies, que eren formades normalment per forasters, perseguien persones de dretes, de moviments catòlics i missaires, d'ordre, rics o pobres i, en alguns casos, catalanistes, votats de Unió Democràtica. Les víctimes eren arrestades a casa seva, carregades en un cotxe o camió (cotxes de la mort) i se'ls solia executar en un lloc proper i visible (cruïlles de camins, ponts) per a donar exemple. 41.9401600,2.3366900 445015 4643345 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67445-foto-08275-168-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions històriques facilitades per Miquel Saborit i Serrallonga. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67446 Font de la Soleia o de l'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-soleia-o-de-laguilar La font actualment no raja. La font de la Soleia o de l'Aguilar es troba a tocar del camí que duu al Molinot, a les proximitats de la bassa de l'Aguilar. Actualment no raja. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, on hi ha la sortida natural de l'aigua per una petita escletxa a la roca natural, i dos petits brocs metàl·lics de cop, de factura més recent, per on sortia l'aigua que queia a una pica de pedra. Al davant de la font hi ha dues taules de pedra. 08275-169 La Soleia 41.9485100,2.3556200 446591 4644260 08275 Tavèrnoles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67447 Resclosa del Compòsit https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-composit Es troba en mal estat per l'impacte que provoca el pas habitual de motocicletes de muntanya per la resclosa, que ha ocasionat el despreniment de diverses pedres. La resclosa, situada a la riera de Tavèrnoles, desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una conducció d'aigua. Es troba a poca distància a migdia del Compòsit. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres sense relligar. Les seves mides aproximades són 6 m de llargada, 1 m d'amplada i 2 m d'alçada. Es troba en mal estat per l'impacte que provoca el pas habitual de motocicletes de muntanya per la resclosa, que ha ocasionat el despreniment de diverses pedres a la seva part central. 08275-170 Torrent de Tavèrnoles 41.9423600,2.3320400 444631 4643592 08275 Tavèrnoles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González S'ha denominat resclosa del Compòsit per la seva proximitat a la masia. 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67448 Alzina de Masgrau II https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-masgrau-ii Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, amb una gran capçada arrodonida. Es troba a uns 25 m a ponent de la casa de Masgrau. No es tracta d'un arbre monumental, com ho és l'alzina de Masgrau, però destaca per les seves dimensions entre els altres espècimens de l'alzinar on es situa. 08275-171 Masgrau 41.9453700,2.3517300 446266 4643914 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67448-foto-08275-171-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67449 Roure de Magrau https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-magrau El roure de Masgrau està situat a uns 30 m a ponent de la casa que li dóna nom. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de gran alçada, amb una capçada arrodonida que també assoleix dimensions notables. No es tracta d'un arbre monumental però destaca per les seves dimensions i singularitat. 08275-172 Masgrau 41.9450800,2.3518000 446271 4643882 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67449-foto-08275-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67449-foto-08275-172-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67450 Festa de les Noies https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-1 FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. XIX-XX Ja no es celebra. La Festa de les Noies es celebrava el dia de la Immaculada Concepció de Maria, la Purísima, el 8 de desembre, al matí. L'organitzava l'Associació salesiana de les Filles de Maria Auxiliadora. A l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, es feia una cerimoniosa missa cantada per la coral de la parròquia. Quan acabava la missa, les noies solteres del poble, que anaven vestides de mudar i duien una medalla de la Mare de Déu i un llaç blau, treien la imatge de la Mare de Déu, en processó, pels carrers del poble. Un cop acabava la processó, també concloïa la festa i, degut al fred de l' hivern i a que les noies estaven en dejú, anaven ràpidament a les seves cases a esmorzar. Desconeixem l'any d'inici d'aquesta festa, en la que hi participava el jovent del poble. Es va deixar de celebrar abans de la dècada dels anys 60 del segle passat. 08275-173 Tavèrnoles 41.9521900,2.3264000 444172 4644687 08275 Tavèrnoles Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67450-foto-08275-173-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions i fotografies facilitades per Teresa Funoll Vila. 98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67451 Processó a la font de la petjada de la Mare de Déu https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-a-la-font-de-la-petjada-de-la-mare-de-deu GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p.29. ROMA i CASANOVAS, F. (2010). 'Les petjades mítiques a Catalunya: una geografia gairebé inexplorada'. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 70. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p.31-54. Desapareguda La processó a la font de la Petjada de la Mare de Déu es feia en èpoques de sequera per a invocar l'arribada de les pluges. El dia acordat per a la processó, era anunciat pel mossèn a l'església de Sant Pere de Savassona, durant la missa dominical. La comitiva, formada pels veïns de la contrada, es reunia a l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, on resaven, i es dirigien en processó i en silenci, a la font. Allà tornaven a resar per a demanar que plogués i, en acabat, tornaven cap a l'ermita. Els nens no podien arribar fins a la font per la perillositat del camí, i s'esperaven abans del pedregar. Aquesta processó es va mantenir fins als anys quaranta del segle XX. 08275-174 Santa Margarida d'Ardola 41.9613700,2.3725900 448008 4645678 08275 Tavèrnoles Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González La font de la Petjada de la Mare de Déu es troba a Vilanova de Sau, just al límit municipal. S'ha inclòs aquest element al Mapa de Patrimoni Cultural perquè la processó la feien els veïns de Tavèrnoles, era acordada a Sant Pere de Savassona i sortia de Santa Margarida d'Ardola.Malauradament, no s'ha pogut documentar cap fotografia antiga de la processó. 63 4.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67452 Festa Major de Savassona https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-savassona FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. XIX-XX Ja no es celebra. La Festa Major de Savassona es celebrava el dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró de la parròquia de Savassona. Els actes començaven al matí amb l'ofici solemne en honor al sant patró. A la tarda, hi havia sardanes i balls als peus del castell de Savassona, i es feia un berenar i sopar amb tots els veïns de la contrada. A la masoveria del castell es muntava un bar per a l'ocasió. La Festa Major de Savassona es va deixar de celebrar, aproximadament, entre les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat. 08275-175 Savassona, castell 41.9566400,2.3384500 445175 4645174 08275 Tavèrnoles Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67454 Bassa del Banús https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-banus Perd l'aigua i resta mig buida. La bassa del Banús es troba a pocs metres al sud-oest de la casa. Es tracta d'una bassa rectangular, de grans dimensions, que destaca per la seva singularitat constructiva, ja que està formada per grans lloses rectangulars de pedra desbastada, encaixades a uns petits pilars rectangulars, també de pedra. Disposa d'una llosa llarga i estreta per a rentar la roba. A l'angle del cantó de tramuntana, s'observa una reforma de factura contemporània, per tal de reconvertir una petita part de la bassa en piscina. Actualment resta mig buida. 08275-177 El Banús 41.9523500,2.3151300 443238 4644713 08275 Tavèrnoles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67454-foto-08275-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67454-foto-08275-177-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67455 Graonada de la Bauma https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-la-bauma La graonada de la Bauma es troba a pocs metres a ponent de la bassa, situada al sud-est de la casa. Es tracta d'un llarg tram d'esglaons irregulars de pedra, amb un important desnivell, que formen part de l'antic camí que uneix la Bauma amb el Pendís. Es troben soterrades, gairebé en la seva totalitat, per una gran capa compacta de fulles i terra, fet que impedeix la seva documentació precisa. Es desconeix la seva cronologia. 08275-178 La Bauma 41.9621600,2.3193800 443599 4645799 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67455-foto-08275-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67455-foto-08275-178-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67456 Fita de terme amb Les Masies de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-les-masies-de-roda XVIII-XIX La pedra es troba molt erosionada. Fita de terme, situada a uns 100 m a llevant de les Cametes, que senyala els límits entre els termes de Tavèrnoles i Les Masies de Roda. Es tracta d'un petit pedró elaborat en pedra sorrenca, d'estructura rectangular, que es troba enclavat al terra verticalment. A la cara de migdia té gravada la inscripció 'SONA' (Savassona), i a la cara de tramuntana hi ha la inscripció 'ODA' (Les Masies de Roda). La fita, per efecte de l'erosió, presenta els vèrtex pràcticament arrodonits. 08275-179 Les Cametes 41.9653800,2.3193400 443599 4646156 08275 Tavèrnoles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67456-foto-08275-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67456-foto-08275-179-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67457 Molí del Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol-1 XVIII Es troba en estat ruïnós. Les restes del molí del Pujol es situen a pocs metres a tramuntana de la font del Pujol, a tocar del torrent. Es troben en un indret molt brut, tant de deixalles inorgàniques com de vegetació. L'edifici del molí és de planta rectangular i de mitjanes dimensions. Els seus murs són construïts amb maçoneria de pedra. Un portal rectangular dóna accés al carcabà on s'ubicaven les moles, actualment desaparegudes. Es conserva també la obertura de la sortida de l'aigua. La vegetació ha cobert bona part de l'estructura, dificultant-ne la visibilitat i documentació. La bassa probablement es trobava a la part posterior del molí, on hi ha el safareig de la font del Pujol. La resclosa es troba al torrent, a tocar de les restes de l'estructura del molí. Es tracta d'un salt natural del torrent, que el travessa transversalment, i dirigia l'aigua cap a la bassa. 08275-180 La font del Pujol 41.9617100,2.3233200 443925 4645746 08275 Tavèrnoles Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67458 Forn del Pendís https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-pendis Es troba en estat ruïnós. Es tracta de les restes d'un antic forn, situat a uns 200 m a ponent del Pendís. L'estructura és de planta arrodonida i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Els murs són fets de pedres en sec, tot i que s'observen alguns reforços de morter. Conserva una boca d'enfornar a la part frontal. El forn es troba cobert per una capa compacta de terra i fulles, fet que dificulta la seva descripció. No s'ha documentat cap tipus de material associat al mateix, que permeti determinar la seva tipologia i cronologia. Només una intervenció de neteja de l'estructura i posterior estudi permetria l'obtenció de més dades. 08275-181 El Pendís 41.9603000,2.3184000 443516 4645593 08275 Tavèrnoles Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67459 Alzina I de la Casanova de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-i-de-la-casanova-de-la-garriga Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, que es troba a uns 10 m al nord-oest de la Casanova de la Garriga. La seva gran capçada arriba fins al terra i és gairebé arrodonida en la seva totalitat, a excepció de la part de llevant. És un arbre monumental. 08275-182 La Garriga 41.9710500,2.3528500 446380 4646764 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67459-foto-08275-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67459-foto-08275-182-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67460 Alzina II de la Casanova de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-ii-de-la-casanova-de-la-garriga Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, situada a una zona boscosa, a uns 200 m al nord de la Casanova de la Garriga. Destaca especialment per la seva gran alçada i el seu volt de canó. És un arbre monumental. 08275-183 La Garriga 41.9726600,2.3524200 446346 4646943 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67460-foto-08275-183-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67462 Pedró del Puig de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-puig-de-la-creu S'han després algunes pedres, i es troba mol erosionat. És tracta d'un antic pedró situat al cim del Puig de la Creu, al nord-oest de La Garriga. Antigament aguantava una creu de terme, que dona nom al puig, actualment desapareguda. El pedró està format per una petita estructura rectangular, feta de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. A tocar de l'estructura, hi ha una pedra amb un encaix, on probablement hi havia la creu. 08275-185 La Garriga 41.9729000,2.3550600 446565 4646968 08275 Tavèrnoles Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67462-foto-08275-185-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67463 Font del Boc https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boc La font del Boc es troba amagada a l'interior d'una bauma, just per sota del cim del Puig Llobregat. Per arribar-hi, cal sortir des dels camps situats al sud-oest de la Casanova de la Garriga i seguir la línia elèctrica que duu al cim del Puig Llobregat, on s'ha de baixar uns metres i anar a mà dreta. És molt difícil trobar-la. Es tracta d'un petit clot natural que s'omple amb l'aigua d'escorrentiu, que es filtra per les roques de l'entorn, fet pel qual només conté aigua en èpoques de pluja. Aquest clot queda protegit per un seguit de pedres, de procedència local, disposades al seu voltant. És un indret de gran bellesa natural. 08275-186 Puig Llobregat 41.9700900,2.3484000 446011 4646661 08275 Tavèrnoles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67463-foto-08275-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67463-foto-08275-186-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades, degut a la dèbil senyal GPS durant la visita a l'indret. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67464 Aljub del castell de Savassona https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-del-castell-de-savassona S'han desprès alguns totxos de l'arc de l'obertura del jub. L'aljub d'aglans del castell de Savassona es situa a uns 10 m al sud-est de la masoveria. Es tracta d'una estructura soterrada, de planta rectangular, construïda amb pedra lligada amb morter de calç i alguns afegitons de totxo. Es troba coberta amb volta ogival. Antigament, era utilitzada com a dipòsit per a deixar els aglans en remull, però actualment resta abandonada i plena de deixalles. 08275-187 Savassona, castell 41.9563900,2.3381500 445150 4645146 08275 Tavèrnoles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67466 Bassa de Serrabou https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-serrabou La bassa de Serrabou es troba a uns 15 m a migdia de la masoveria. Es tracta d'una bassa rectangular, de grans dimensions, formada per grans lloses rectangulars de pedra desbastada, encaixades a uns petits pilars rectangulars, també de pedra. Destaca per la seva singularitat constructiva, les seves dimensions i el seu bon estat de conservació. 08275-189 Serrabou 41.9563500,2.3137400 443127 4645158 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67466-foto-08275-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67466-foto-08275-189-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67467 Forn de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vessant-nord-est-del-turo-de-sant-feliuet Hi ha algunes pedres que s'han desprès de l'estructura. Es tracta de les restes d'una estructura excavada al sòl de la pendent, situada a les proximitats de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet. És de planta circular, d'uns 3 m de diàmetre aproximadament, amb un revestiment interior de pedra en sec. Podria tractar-se de les restes d'un antic forn de calç, reaprofitat posteriorment per a d'altres usos. Només una intervenció sobre l'estructura, per tal de netejar-la de terres i bardisses, possibilitaria una documentació més precisa. 08275-190 Savassona, turó de Sant Feliuet 41.9610000,2.3409900 445389 4645656 08275 Tavèrnoles Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67468 Graonada de l'antic camí de Sau a Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-lantic-cami-de-sau-a-vic Hi ha algunes pedres dels graons despreses. La graonada de l'antic camí de Vic a Sau es troba pròxima a la vessant est del turó de Sant Feliuet. Es tracta d'un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. La vegetació que creix sobre la graonada malmet la seva estructura. 08275-191 Savassona, turó de Sant Feliuet 41.9610000,2.3471000 445895 4645652 08275 Tavèrnoles Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67468-foto-08275-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67468-foto-08275-191-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67469 Pont de la font del Roquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-del-roquet Pont d'un ull situat a les proximitats de la font del Roquet. Salva el torrent de Tavèrnoles, al pas de l'antiga carretera de Vic a Savassona. És construït amb pedra i morter, i fa aproximadament 3 m d'amplada, 4 m d'alçada i 9 m de llargada. Es troba en un bon estat de conservació. 08275-192 Can Roquet 41.9541300,2.3239800 443973 4644904 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67469-foto-08275-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67469-foto-08275-192-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67470 Goigs de Sant Isidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-isidre-0 XX Ja no es canten. Els goigs en lloança del gloriós Sant Isidre Llaurador es cantaven durant l'ofici religiós el dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. La lletra és tal i com segueix: Clar espill de santa vida astre de gran resplendor; Siau nostra llum i guia, Sant Isidre Llaurador. Es mostrà miraculosa la vostra grandesa estranya; en el cor del Rei d'Espanya la vostra pàtria ditxosa; puix nasquéreu llum hermosa al mig de tan resplendor: Siau, etc. De pares pobres nasquéreu però molt rics en virtut; en els quals en la joventut els sants documents prenguéreu, per lo molt que en ells creguéreu; tindreu el més ric tresor: Siau, etc. Perquè la ociositat és mare de tots els vicis; deixant els bons exercicis prenguéreu els de pagès; i treballant amb excés servíreu a Déu de cor: Siau, etc. Pagès sou que amb esperança llaureu la terra, suant; i rompéreu el Cel orant que és una nova llaurança; la terra grans fruits us llança i en el Cel més i millor: Siau, etc. Missa acostumeu oir mentre que els altres treballen, els Àngels del Cel davallen per vostre ofici suplir; el Cel us digna servir fent per Vós de llaurador: Siau, etc. Entre el miracle sabut és aquell que vàreu fer, quan al Rei Felip tercer donàreu vida i salut; tota Espanya en Vós acut amb esperança i amor: Siau, etc. Fou un miracle que pasmà quan d'una molt dura penya; (que encara a Madrid s'ensenya) una font d'aigua rajà; la qual cura a tot malalt lliurant-lo de son dolor: Siau, etc. Com Sant Ramon passà el mar de Mallorca a Barcelona; vostra esposa, santa dona passà el riu sens perillar; lo qual fou per a provar la puresa del seu cor: Siau, etc. Si s'us reclama de cor de pedra guardeu els blats; cureu coixos i ulcerats i els mals de febre i dolor; sou medicina cordial cureu qualsevol rancor: Siau, etc. Vostra clemència sentiren no solament els pobrets; sinó també els ocellets quan a l'hivern fam patien; els quals mansos se'n venien a vostres mans sens temor: Siau, etc. Tornada: Puix que esteu ja coronat en l'esfera superior; Siau nostre llum i guia, Sant Isidre Llaurador. 08275-193 Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve 41.9520400,2.3266800 444195 4644671 08275 Tavèrnoles Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67470-foto-08275-193-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67471 Pont de la font del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-del-castell Pont d'un ull situat a les proximitats de la font del Castell, que salva el torrent del Castell al pas de l'antiga carretera de Vic a Savassona. És construït amb paredat comú i doble volta de totxo, a plec de llibre, amb revestiment interior de totxo. Fa aproximadament 3 m d'amplada, 2 m d'alçada i 6 m de llargada. 08275-194 Savassona, torrent del Castell 41.9547900,2.3415900 445433 4644966 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67471-foto-08275-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67471-foto-08275-194-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67472 Roure de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-creu Es tracta d'un exemplar de roure (Quercus humilis), de mida mitjana, afectat pels efectes de l'impacte d'un llamp. Presenta una petita creu de ferro forjat, clavada a la part superior del seu tronc. Segons informacions orals, aquesta creu es va posar en record a uns marxants que van ser assassinats en aquest paratge, entre els que hi havia un home de cal Ferrer, de Vilanova de Sau. Van ser atracats i assassinats, de camí de tornada cap a casa, després de la jornada al mercat de Vic, on havien venut bestiar i duien els diners de les vendes. 08275-195 Antic camí de Vic a Sau 41.9610000,2.3471000 445895 4645652 08275 Tavèrnoles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67472-foto-08275-195-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67473 Safareig de la font del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-del-castell Es tracta d'un petit safareig situat a tocar del torrent del Castell, a les proximitat de la font del Castell. És de forma rectangular, construït amb quatre lloses de pedra, lligades amb morter. Als dos extrems més curts, presenta dues lloses allargades i estretes, per a rentar la roba. Actualment resta buit i abandonat. Al seu costat, hi ha els vestigis d'un cobert, construït amb pedres, probablement associat al safareig. 08275-196 Savassona, torrent del Castell 41.9552900,2.3418000 445451 4645022 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67473-foto-08275-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67473-foto-08275-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67473-foto-08275-196-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67474 Plataners de la font del Roquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-roquet Conjunt format per 3 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars, situats a tocar de la font del Roquet. En destaca un dels exemplars sobre els altres dos, per les seves majors dimensions. 08275-197 Font del Roquet 41.9548200,2.3233700 443923 4644981 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67474-foto-08275-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67474-foto-08275-197-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67476 Antiga carretera de Vic a Savassona https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-carretera-de-vic-a-savassona Alguns trams es troben desdibuixats. L'antiga carretera de Vic a Savassona, entrava al municipi de Tavèrnoles pel Cós seguia cap a Serrabou, passava pel Roquet, can Mon, la Casanova de Serrabou i entrava al poble. Després seguia cap al Roc del llum, el Castell, Fussimanya, la Garriga i les cases més allunyades de Savassona. Entre finals de la dècada dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat, es va construir la carretera BV-5213, i l'antic camí es va anar abandonant progressivament. 08275-199 Tavèrnoles 41.9549500,2.3244100 444010 4644995 08275 Tavèrnoles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67476-foto-08275-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67476-foto-08275-199-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Antoni Vilà Serrabou. 94|98|85 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67478 Camí medieval https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-medieval PRATDESABA i SALA, A. (2010). Pla Director. Revalorització i Gestió del Patrimoni Cultural, Històric i Arqueològic de Savassona (Tavèrnoles). Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles i Consorci de EN Guilleries-Savassona. Antic camí que va des del trencant de la carretera BV-5213, a l'alçada de Sant Pere de Savassona, fins a la Pedra del Dau. És de possible cronologia medieval i, en diversos trams, conserva l'antic enllosat i parets de pedra seca. 08275-201 Savassona, Sant Feliuet 41.9577400,2.3398400 445291 4645295 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67478-foto-08275-201-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67479 Fons documental dels barons de Savassona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dels-barons-de-savassona DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ XIV-XIX El fons documental dels barons de Savassona fou adquirit l'any 2004 per l'Arxiu Nacional de Catalunya. El codi de referència és ANC 1-0692. Està format per 57 llibres, 7 capses de documents i 300 pergamins, situats cronològicament entre els segles XIV-XIX. Actualment no es troba inventariat. 08275-202 Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. L'any 1129, s'inicià amb Pere Berenguer de Savassona el govern del castell de Savassona per part de la família Savassona, de manera ininterrompuda fins l'any 1280, en morir Pere II de Savassona sense descendència. L'herència passà al seu germà Galceran, canonge de Vic, que vengué el castell de Savassona amb tots els seus drets i pertinences a Ramon de Vilanova, castlà del castell del Brull. Els Vilanova prengueren el nom dels Savassona, els quals no tenien cap vincle familiar amb els anteriors. Pels volts de l'any 1409, la família Vilanova-Savassona tingué greus enfrontaments amb els Malla, que causaren un gran nombre de víctimes mortals. Aquest fet motivà que Vicenç Ferrer acudís a Vic per aconseguir la pau entre ambdós famílies. L'any 1514 morí Joana, filla de Lluís de Savassona, sense descendència directa, i fou succeïda per Rafael de Prat, hereu d'Isabel de Vilanova, que cedí aquell mateix any el domini del castell a Antoni Vila. Els nous barons de Savassona, els Vila, que eren una rica família de Vic que havien ascendit a cavallers tres anys abans, pledejaren amb diverses famílies nobles que els disputaven la senyoria de Savassona. Els Vila es succeïren en la baronia de Savassona fins a l'any 1632, quan l'últim membre d'aquesta família, Antoni Vila, que es trobava en un delicat estat de salut, feu donació inter vivos al seu cosí Galceran de Llupià, però aquest últim morí abans que l'anterior. L'herència passà a Maria de Llupià, germana de Galceran, casada amb Jeroni Ferrer, i l'any 1650 fou anomenat Jeroni Ferrer de Llupià, fill de Maria de Llupià i Jeroni Ferrer, nou baró de Savassona. L'any 1654 el rei Felip IV atorgà el privilegi de noblesa a un membre dels Ferrer de Llupià. L'any 1784 el rei Carles III, confirmà la baronia del castell i la reconegué com a títol del regne, que fou posseïda pels Ferrer de Llupià fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX. Durant la Guerra del Francès, a principis del segle XIX, el baró de Savassona, Josep Francesc Ferrer de Llupià, va tenir un paper notable en la lluita antifrancesa, i va ser vocal representant de la Junta Corregimental de Vic a la Junta Suprema del Principat de Catalunya. Amb la mort sense descendència de Josep Francesc Ferrer de Llupià, va finalitzar el llinatge dels Ferrer, i la repartició dels béns i possessions dels barons es va anar dispersant i perdent. El títol dels barons de Savassona va passar a Maria dels Dolors Lluïsa Desprat, i al morir soltera, a María Cayetana Díaz de Mayorga, que el va transmetre al seu fill José Jesús de Urbina. Al morir aquest, el títol va passar al seu cosí, Cayetano de Urbina i Daoíz, i les terres de la baronia es van dividir entre aquest i cinc cosins més a parts iguals. 41.9521900,2.3264000 444172 4644687 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67480 Goigs de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-1 XIX Els Goigs de Sant Esteve, patró de Tavèrnoles, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia 3 d'agost, festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Per consol de qui os invoquia ja que sou nostre patró, vullau en tota ocasió protegir nostre parròquia. Impugnant vostre doctrina la Sinagoga s'alçà volent ab Vos disputà aquella gent llibertina que ós compren i no s'inclina per més que´n lo cor sels toquia:etc. Ensenyant-los la veritat de la santa Religió rehusa entrà en raó aquell judaisme integrat: sens que vostra gran bondat a gratitud los provoquia: etc. Modelo de santedat apellidat ple de gracia dels jueus per la audàcia os veigereu calumniat; sent pels rabins decretat que'l poble allí se convoquia: etc. Pels que os van apedregar o gran Esteve pregareu, i de este modo ensenyareu als enemics perdonar; puig que'l fallo en mal obrar demaneu que se'ls revoquia: etc. protomàrtir anomenat són després del Fill de Déu qui la van guàrdia porteu en morir per la veritat; que'n la Fe acrisolat corregiu qui la equivoquia: etc. Qui oh gran Sant! a Vos acut si ab fervor vos sap pregar, lo remei no lo fa esperar, sobretot en temps d'aixut; puig de caritat escut la donán sens que'ns pertoquia: etc. Sent la vostra Invenció propagada per la gràcia Gamaliel ab sa eficassia ordenà la exhumació de vostre cos, protector de tot aquell que os invoquia: etc. Ja que imitant al Senyor lo perdó vau demanar, pel que os van apedregar logreu nostra salvació; dant al Papat protecció que'n llibertat lo coloquia: etc. TORNADA Per consol de qui os invoquia ja que sou nostre patró, vullau en tota ocasió protegir nostre Parròquia. 08275-203 Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve 41.9520400,2.3266800 444195 4644671 08275 Tavèrnoles Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González La lletra dels Goigs de Sant Esteve presenta errors ortogràfics perquè s'han transcrit els de l'any 1887. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67475 Col·lecció de maquetes de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-maquetes-de-lespai-natural-de-les-guilleries-savassona DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS: parcs.diba.cat/ XXI Es tracta de la col·lecció de maquetes de l'exposició permanent 'Guilleries-Savassona, a gran escala' del Centre d'Informació de Tavèrnoles. Són set maquetes que representen llocs emblemàtics de l'Espai Natural de les Guilleries, que permeten interpretar el seu paisatge i territori. Hi ha una maqueta general de l'espai protegit, dos del monestir i de l'entorn de Sant Pere de Casserres, i les altres corresponen a la presa del pantà de Sau, el turó de Sant Feliuet de Savassona, els cingles de Tavertet i el pont de Malafogassa. L'exposició es pot visitar tots els dimarts, caps de setmana i festius de 10 a 15 h, i el seu accés és gratuït. 08275-198 Nucli urbà de Tavèrnoles. Centre d'Informació de Tavèrnoles: C/ Montseny, 2 , 08519. 41.9521200,2.3262200 444157 4644680 2013 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67475-foto-08275-198-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Escola del Treball de Barcelona, C.F.G.S de Projectes d'Obra. 98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67414 Goigs de Sant Bernat de Menthon https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bernat-de-menthon XX Els Goigs a lloança de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, es canten a l'ermita de Sant Feliu de Savassona durant l'ofici religiós que es celebra a l'Aplec de Savassona, el segon diumenge del mes de juny. Foren creats l'any 1993 per Joan Sunyol i Genís (lletra) i Pere Bañon i Castells (música). La lletra és tal i com segueix: Ja que vós des de l'altura, venerable Sant Bernat, vetlleu tota criatura, feu-nos sempre bon costat. La natura us enamora, la muntanya, com la neu, són el crit que us enarbora conduint-vos cap a Déu, que us ungeix i que us honora, Ja que vós des de l'altura… L'hospital de pelegrins que devots van cap a Roma des dels més llunyans confins, és com temple dalt la coma i guiatge món endins. Ja que vós des de l'altura… La canilla ensinistrada patrullant al cim dels Alps, cerca gent extraviada i revifa els cossos balbs, tal com vós l'heu ensenyada, Ja que vós des de l'altura… Si l'ardit excursionista, un captard ennuvolat, ha perdut la bona pista com anyell esgarriat, ajudeu-lo en la nit trista. Ja que vós des de l'altura… Quan la boira esborri el traç de camins i de cingleres, dirigiu el nostre pas cap a vies vertaderes ans que el cos devingui las, Ja que vós des de l'altura… Si qui escalfa fa vivac al relleix d'una paret i descansa dins el sac, allunyeu-li pors i fred evitant-li tot batzac. Ja que vós des de l'altura… Quan als cims braola el torb i la neu s'arremolina, fent que l'home es trobi orb no sabent per on camina, aparteu-li aquest destorb. Ja que vós des de l'altura… Els intrèpids campions que practiquen la cordada i asseguren amb grampons el vial de l'escalada, us invoquen des del fons. Ja que vós des de l'altura… A l'hivern, quan la neu crida qui per esquiar fretura, deu-li una hora divertida sense el dany d'una fractura, que per a ells això és la vida, Ja que vós des de l'altura… Sant Bernat, que a la muntanya auxilieu el caminant, protegiu a qui s'enganya, qui el camí va desviant i amb dogal d'errors s'escanya. Ja que vós des de l'altura… Avui rep la vostra imatge Sant Feliu de Savassona, tots els muntanyencs d'Osona us hi brinden nou estatge per a fer-hi peregrinatge. Ja que vós des de l'altura… 08275-137 Savassona, Sant Feliuet L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. 41.9594000,2.3405600 445352 4645479 1993 08275 Tavèrnoles Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Lletra: Joan Sunyol i Genís. Música: Pere Bañon i Castells. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
67421 Goigs de Sant Galderic https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic XX Els Goigs i precs de Tavèrnoles a Sant Galderic Gloriós, patró dels pagesos catalans, foren creats pels escriptors Pilar Cabot i Armand Quintana, a la dècada dels anys 80 del segle passat. Es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Galderic, el 16 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: Sant Galderic del Rosselló, Patró de la pagesia: concediu-nos cada dia la vostra benedicció. Tenim la feina molt llarga, no volem camins de roses, però estalvieu-nos les coses que la farien amarga. De Tavèrnoles estant, ran de la plana de Vic, us adrecem, Sant Galdric, el nostre fervorós clam. Beneïu el verd dels prats Vós que protegiu la terra! que no patim mai cap guerra i vegem daurar-se els blats. Lliureu-nos de pedregades, de sequeres, de la pesta. Que poguem honrar la festa celebrant bones anyades! De Tavèrnoles estant... Gloriós intercessor, acolliu-nos com un pare i que sota vostra empara siguem un poble millor. Que al pla o les Guilleries tinguem present que per viure hem de fer florir un somriure i fer fruitar els nostres dies. De Tavèrnoles estant... Protegiu, oh Sant Patró, el bosc, l'animal, la casa del foc que tot ho arrasa. Allunyeu aquest dolor! Que mireu el cel d'Osona i abraceu les nostres terres i Sant Pere de Casserres i els indrets de Savassona. De Tavèrnoles estant... Que els veïns, petits I grans, ens ajudem, voluntaris, i ens sentim molt solidaris i mirall de catalans. I feu que tinguem gran cura de les fonts i les rieres, que no perdem les dreceres i respectem la natura. De Tavèrnoles estant… 08275-144 Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve La recuperació de la figura de l'occità Sant Galderic com a patró dels pagesos catalans en detriment del madrileny Sant Isidre, és una reivindicació estesa principalment des de finals del segle XX. Segons la hagiografia llegendària, Sant Galderic va néixer a la zona de Carcassona, del Rosselló o Tolosa entre l'any 830 i 900, i Sant Isidre va néixer a Madrid i va viure entre els anys 1070 i 1130. La tradició dóna relats molt similars de la vida dels dos sants vinculats a la pagesia. A la primeria del segle XVI, es va popularitzar el patronatge de la pagesia del sant madrileny, però la substitució de Sant Galderic per Sant Isidre, es considera un efecte de la imposició de la cultura castellana exercida després de la guerra de Successió i, sobretot, per la implantació del Decret de Nova Planta a partir del primer quart del segle XVIII. 41.9520400,2.3266800 444195 4644671 08275 Tavèrnoles Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Pilar Cabot i Armand Quintana 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5