Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
67421 Goigs de Sant Galderic https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic XX Els Goigs i precs de Tavèrnoles a Sant Galderic Gloriós, patró dels pagesos catalans, foren creats pels escriptors Pilar Cabot i Armand Quintana, a la dècada dels anys 80 del segle passat. Es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Galderic, el 16 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: Sant Galderic del Rosselló, Patró de la pagesia: concediu-nos cada dia la vostra benedicció. Tenim la feina molt llarga, no volem camins de roses, però estalvieu-nos les coses que la farien amarga. De Tavèrnoles estant, ran de la plana de Vic, us adrecem, Sant Galdric, el nostre fervorós clam. Beneïu el verd dels prats Vós que protegiu la terra! que no patim mai cap guerra i vegem daurar-se els blats. Lliureu-nos de pedregades, de sequeres, de la pesta. Que poguem honrar la festa celebrant bones anyades! De Tavèrnoles estant... Gloriós intercessor, acolliu-nos com un pare i que sota vostra empara siguem un poble millor. Que al pla o les Guilleries tinguem present que per viure hem de fer florir un somriure i fer fruitar els nostres dies. De Tavèrnoles estant... Protegiu, oh Sant Patró, el bosc, l'animal, la casa del foc que tot ho arrasa. Allunyeu aquest dolor! Que mireu el cel d'Osona i abraceu les nostres terres i Sant Pere de Casserres i els indrets de Savassona. De Tavèrnoles estant... Que els veïns, petits I grans, ens ajudem, voluntaris, i ens sentim molt solidaris i mirall de catalans. I feu que tinguem gran cura de les fonts i les rieres, que no perdem les dreceres i respectem la natura. De Tavèrnoles estant… 08275-144 Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve La recuperació de la figura de l'occità Sant Galderic com a patró dels pagesos catalans en detriment del madrileny Sant Isidre, és una reivindicació estesa principalment des de finals del segle XX. Segons la hagiografia llegendària, Sant Galderic va néixer a la zona de Carcassona, del Rosselló o Tolosa entre l'any 830 i 900, i Sant Isidre va néixer a Madrid i va viure entre els anys 1070 i 1130. La tradició dóna relats molt similars de la vida dels dos sants vinculats a la pagesia. A la primeria del segle XVI, es va popularitzar el patronatge de la pagesia del sant madrileny, però la substitució de Sant Galderic per Sant Isidre, es considera un efecte de la imposició de la cultura castellana exercida després de la guerra de Successió i, sobretot, per la implantació del Decret de Nova Planta a partir del primer quart del segle XVIII. 41.9520400,2.3266800 444195 4644671 08275 Tavèrnoles Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Pilar Cabot i Armand Quintana 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67422 Goigs de Sant Pere Apòstol https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-apostol XX Els Goigs de Sant Pere Apòstol, patró del castell i terme de Savassona, es cantaven a l'església de Sant Pere de Savassona durant l'ofici religiós que es celebrava durant la festa major de Savassona, el dia de la festivitat de Sant Pere, el 29 de juny. La lletra és tal i com segueix: Puix Jesús les claus us dóna del reialme celestial: Guardeu-nos sempre de mal Sant Pere de Savassona. D'humil pescador fent vida vora del mar Galileu, la barca i tremes deixeu en sentir Jesús que us crida i major pesca us abona dins l'Església universal. Al Tabor l'acompanyareu I a l'hort de Getsemaní; glòria I pena traslluir de l'Home-Déu contemplareu; en sa escola us alliçona, d'on sortireu mestre capdal. Veient caminar un dia Jesucrist damunt la mar, ferm l'anareu a trobar amb la fe que us sostenia, fent camí dessobre l'ona igual que per camí ral. Si el Diví Mestre negueu la nit de la Passió, tota la vida amb gran plor tan greu mancament purgueu bon punt sentiu que ressona del gall el crit matinal. Vostra paraula abrandada commou jueus i gentils els quals batejeu a mils, victòria molt senyalada que a Herodes l'odi esperona i a Vós fosca presó us val. Cadena i reixa amb prestesa trenca un àngel que us visita; ressuciteu la Tabita que de la mort era presa; l'ombra de vostre persona guareix el coix i el malalt. A Antioquia fixeu la Cadira pontifícia; prompte esten bella clarícia i a Roma la traspasseu, on com far lluminós dóna fe segura a tot mortal. Exaspera el cruel Neró de vostre zel l'eficàcia i decreta amb pertinàcia general persecució Vostra veu com mai pregona de Déu l'imperi eternal. Al donar-vos mort en creu com Jesús sofrí al Calvari, Vós, el seu primer Vicari, cap per avall la voleu, conquerint triple corona vostre zel pontifical. D'anys Savassona us venera com advocat i patró; amb augments de devoció nous favors de Vós espera. Per ço amb fe viva us entona cada any l'himne triomfal. Puig sou príncep i corana de l'Església universal. Guardeu-nos sempre de mal Sant Pere de Savassona. 08275-145 Savassona, Sant Pere 41.9566400,2.3384500 445175 4645174 08275 Tavèrnoles Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67423 Cabana de Benarigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-benarigues Es troba abandonada. Es tracta d'una petita cabana de planta arrodonida, situada a uns 400 m a l'est de Benarigues, a tocar dels camps. Està construïda amb pedres en sec i conserva una obertura que dóna accés al seu interior. Es troba totalment abandonada i coberta per bardisses, fet que dificulta la seva descripció acurada. 08275-146 Benarigues 41.9556700,2.3316700 444612 4645070 08275 Tavèrnoles Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67423-foto-08275-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67423-foto-08275-146-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67424 Font del Cargol https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-3 VILÀ SERRABOU, A. (2014): 'Racons de la nostra història: la font del Cargol i el gorg de Llitons'. La Rella núm. 28. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p. 12. La font del Cargol es troba a la vora del torrent de Tavèrnoles. Per accedir-hi, cal prendre un sender que baixa fins al torrent, que surt pocs metres després del quilòmetre 8 de la carretera N-141 d. És una font molt poc arranjada, que es troba amagada sota una gran llosa. L'aigua brolla per un estret broc metàl·lic, cau a un pedrís i raja cap al torrent. És troba en un indret de gran bellesa natural. 08275-147 Torrent de Tavèrnoles 41.9369200,2.3451600 445714 4642980 08275 Tavèrnoles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Es troba just al límit entre Tavèrnoles i Folgueroles, i és molt difícil precisar si pertany a un o a l'altre municipi. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67425 Bauma de la Riteta o de Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-riteta-o-de-torrents ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p. 93-94. La bauma de la Riteta o de Torrents es troba sota un gran bloc de pedra, a la baga de Torrents, en un indret amagat i emboscat. Per accedir-hi, cal pujar per un corriol que es pren des del sender PRC-40, quan passa a la vora de la masia de Foquers. Es tracta d'una bauma de grans dimensions, uns 20 m de llargada per uns 7-8 m d'amplada aproximadament, que ha estat habitada i ocupada com a refugi temporal, en diverses ocasions, al llarg del temps. La seva proximitat a les fonts de Foquers i de Torrents han propiciat aquesta ocupació, per la facilitat de provisió d'aigua. 08275-148 Baga de Torrents L'any 1809, a la balma de Torrents, es van refugiar dues famílies de Folgueroles, fugint del pas de les tropes franceses, durant la Guerra del Francès. Al arribar a la balma, es van adonar que s'havien descuidat la sal i, en Josep Parés i Joan Godayol, van tornar a casa a buscar-la. De camí de tornada a la balma, carregats amb la sal, es van topar amb uns soldats francesos a la zona de l'Era Nova, a l'actual camp de futbol de Folgueroles, que els van assassinar ofegant-los amb la sal que duien. En memòria a les víctimes, es va erigir la Creu del Francès, a Folgueroles, que duu la següent inscripció: 'En memòria de Josep Parés i Joan Godayol. Morts pels francesos l'any 1809. Erigit el 28 de març de 1910. Reconstruït el 11-9-1948'. A mitjans del segle passat, la balma fou novament habitada per la Riteta i la seva família. Eren captaires i demanaven caritat a les cases de la zona. 41.9507000,2.3230000 443889 4644524 08275 Tavèrnoles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67425-foto-08275-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67425-foto-08275-148-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67426 Espai Natural de les Guilleries-Savassona https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-guilleries-savassona <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS: www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp</p> <p>L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona es troba a la comarca d'Osona, i ocupa una superfície de 8.375 ha protegides, corresponents als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. Una gran part del territori municipal de Tavèrnoles es troba integrat dins la unitat paisatgística de Savassona. L'Espai Natural limita amb el Collsacabra al nord, amb la comarca de la Selva a llevant, amb els contraforts del Montseny al sud, i amb la plana de Vic a l'oest. Es distingeixen tres unitats paisatgístiques: les Guilleries, Savassona i el Collsacabra. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona, que tenen la particularitat de trobar-se en la zona de transició del sistema transversal i el mediterrani. Savassona és el sector més poblat de l'espai natural i, probablement, el que té més història. Nexe d'unió geogràfic amb la plana de Vic, es troben les poblacions de Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. És també l'espai més agrícola, on hi destaquen els conreus de cereals i farratges. Les formacions muntanyoses es troben cobertes majoritàriament de bosc amb combinacions d'alzinar, roureda i pineda. A les zones més planeres el bosc s'alterna amb prats i cultius. En destaquen l'embassament de Sau, amb la seva àrea d'influència, i els diferents paisatges de roca despullada. A les zones obagues i humides hi creix el freixe i el faig. Als fons de les valls, als voltants de les ribes dels torrents i cursos d'aigua permanents, hi viuen els boscos en galeria o de ribera, amb predomini de les salzedes, els oms i les vernedes. En quant a la fauna, hi nien ocells com l'esparver, l'àliga marcenca, el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamarús. Hi viuen mamífers com la rata cellarda i l'esquirol i espècies més comunes com la guineu, la geneta, el porc senglar, l'eriçó comú, el talpó roig, el talpó muntanyenc i el liró gris. Hi habiten rèptils com el llangardaix verd i la serp d'Escolapi.</p> 08275-149 Guilleries-Savassona <p>El seu òrgan gestor és el Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, creat l'any 1998, i format per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. L'any 2004 es va aprovar el Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.</p> 41.9584200,2.3477000 445943 4645365 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67426-foto-08275-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67426-foto-08275-149-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-06-22 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades corresponen a un punt central aleatori de l'Espai Natural dins del municipi de Tavèrnoles. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67292 El Pendís https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pendis COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). XX Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. Està formada per dos volums a diferent nivell de teulada. Les cobertes són a dues vessants, amb teula àrab, i el carener paral·lel a la façana, orientada al sud. La casa està totalment rehabilitada, i actualment no s'hi observen elements antics. El nivell de l'esquerra sembla ser l'original, i el de la dreta posterior. 08275-15 El Pendís No es coneix cap referència sobre l'antiguitat de la casa. 41.9600900,2.3207900 443714 4645568 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67292-foto-08275-15-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 16.Aquesta casa s'ha fitxat, únicament, perquè es troba present al Catàleg de masies i cases rurals i al Catàleg de béns a protegir del POUM.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67427 Bolets de pedra de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolets-de-pedra-de-la-garriga Els bolets de la Garriga són dos blocs de gres situats a la vessant sud-est del Puig Llobregat, a les proximitats de la granja de la Garriga. Són de grans dimensions i estan formats per una base de forma gairebé circular, amb lleugera tendència cònica a la part superior, sobre la que es disposa una llosa de forma plana. Aquesta disposició els hi dóna la característica forma de 'bolet'. 08275-150 Puig Llobregat 41.9673600,2.3510000 446224 4646356 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67427-foto-08275-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67427-foto-08275-150-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67428 Cabana de picapedrers de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-picapedrers-de-la-garriga Hi ha algunes pedres despreses dels murs de la cabana. Es tracta de la cabana de picapedrers de la pedrera de la Garriga, situada a poca distància al sud-oest de les granges, a un indret emboscat. La cabana aprofita la cavitat natural formada per grans blocs de pedra, com a refugi. Es conserven les restes de les dependències interiors, fetes de pedres de mida mitjana i maons lligats amb morter. 08275-151 La Garriga 41.9678000,2.3516300 446276 4646404 08275 Tavèrnoles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67428-foto-08275-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67428-foto-08275-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67428-foto-08275-151-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67429 Pedrera de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-garriga Explotació geològica situada a la Garriga, a la vessant de llevant del Puig Llobregat, a les proximitats de les granges. Es tracta d'una petita pedrera, on es poden observar les marques de la talla artificial de la pedra i dels tascons que empraven per a extreure-la. 08275-152 La Garriga En el municipi de Tavèrnoles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. Les pedreres van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de les de la Garriga i Fussimanya. 41.9677500,2.3516900 446281 4646399 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67429-foto-08275-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67429-foto-08275-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67429-foto-08275-152-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67430 Font de Terrades https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-terrades XX La font de Terrades es troba a tocar del rec de la Casanova al seu pas per sota de la carretera BV-5213, aproximadament al quilòmetre 8,7. S'hi accedeix per unes escales de pedra que baixen des de la carretera. És una font arranjada, emmarcada en un petit mur fet de pedra lligada amb morter, on hi ha un broc metàl·lic, per on surt un fil d'aigua que cau a un pedrís. 08275-153 Terrades 41.9710900,2.3653200 447413 4646761 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67431 Pedra de l'Home o del Nen https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lhome-o-del-nen <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8 (1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> <p>Es tracta d'una gran pedra de forma ovalada que presenta diversos gravats. La representació principal és una figura antropomorfa, amb un traç ben definit, molt simple i desproporcionada. Consta d'un cap gran, lleugerament triangular, amb ulls i boca, un cos globular, dues cames curtes amb peus grans, el braç dret enganxat al cos i l'esquerre formant angle recte sobre l'abdomen, les mans són grans i s'hi distingeixen els dits polzes. Tanmateix, la pedra presenta quinze cassoletes, tretze creus molt erosionades i diverses cavitats desiguals, una de les quals és quadrangular i està unida a diversos recs i solcs. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia.</p> 08275-154 Savassona, Sant Feliuet 41.9602500,2.3409600 445386 4645573 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-2.jpg Legal Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra del Nen, igual que la de les Bruixes, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. 79|85|76 1754 1.4 1782 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67432 Pedra de les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-bruixes <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> <p>Es tracta d'una gran pedra amb una clivella central que la divideix en dues meitats, que presenta una gran densitat i diversitat de gravats. Hi ha més d'un centenar de representacions: cinquanta elements cruciformes amb domini de la creu llatina rematada amb cassoletes als extrems; nou ferradures; sis cassoletes; diversos cercles; i d'altres figures entre les que en destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'edat del Bronze fins a l'època medieval.</p> 08275-155 Savassona, Sant Feliuet 41.9598100,2.3419900 445471 4645523 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-3.jpg Legal Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra de les Bruixes, igual que la del Nen, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. Es van realitzar sondejos arqueològics a la pedra amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. 79|85|76 1754 1.4 1782 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67433 Pedrera de Fussimanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-fussimanya Explotació geològica situada entre els masos de la Garriga i Fussimanya, a la vessant de ponent del Puig Llobregat, pròxima al camí de les granges de la Garriga. A molts punts de la roca es poden observar les marques de la talla artificial de la pedra i dels tascons que empraven per a extreure-la. Es conserva un antic carregador per a carros, que consta d'un mur fet de grans pedres treballades que forma una terrassa superior, per a facilitar el carregament de la pedra extreta i el seu posterior transport. D'altra banda, es documenten els vestigis d'una estructura que insinua una planta rectangular, feta de pedres lligades amb morter de calç, del que podria ser una antiga cabana de picapedrers. Tanmateix, en aquest indret hi ha diverses balmes naturals, que els picapedrers probablement també van utilitzar com a refugi. 08275-156 La Garriga En el municipi de Tavèrnoles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. Les pedreres van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de les de la Garriga i Fussimanya. 41.9678100,2.3493100 446084 4646407 08275 Tavèrnoles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67434 Puig del Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-far-0 <p>El puig del Far és una muntanya de 832 metres situada a llevant del terme municipal de Tavèrnoles, pròxima al pantà de Sau. El seu cim és un singular element geomorfològic i un excel·lent mirador natural, on es poden gaudir d'unes bones vistes del pantà de Sau, els cingles de Tavertet i les Guilleries. El bon estat de conservació general del medi natural del Puig del Far singularitza aquesta zona dotant-la de gran qualitat paisatgística. La pujada al seu cim no és gaire dificultosa i és un indret molt concorregut pels excursionistes.</p> 08275-157 A llevant del pla de Santa Margarida <p>Al puig del Far s'han documentat jaciments arqueològics que permeten establir la ocupació d'aquesta zona des de l'edat del Bronze.</p> 41.9597200,2.3761400 448301 4645492 08275 Tavèrnoles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67434-foto-08275-157-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia nº2 correspon a les vistes del pantà de Sau i dels cingles de Tavertet des del Puig del Far. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67435 Graonada del Puig del Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-del-puig-del-far Les escales del puig del Far, situades a la vessant de ponent del puig, faciliten l'accés al seu cim. Estan formades per un petit tram d'esglaons irregulars de pedra, amb un gran pendent. Es desconeix la seva cronologia. 08275-158 Puig del Far 41.9595000,2.3751400 448218 4645468 08275 Tavèrnoles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67435-foto-08275-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67435-foto-08275-158-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67436 Resclosa de la riera de Tavèrnoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-riera-de-tavernoles Es tracta d'una estructura formada per tres fileres de pedres parcialment treballades, de mida mitjana i gran, disposades de forma esglaonada, una a tocar de l'altre, transversals al curs de l'aigua del torrent. Aquesta estructura es troba bastida sobre una plataforma rocosa natural per on creua la riera. 08275-159 Els Foquers 41.9484500,2.3267900 444201 4644272 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67436-foto-08275-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67436-foto-08275-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67436-foto-08275-159-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67293 El Pou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-2 COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. XVII-XVIII Conjunt arquitectònic format per la masia, la masoveria i dos coberts agrícoles. La masia i la masoveria fan una planta quadrangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, orientada al sud-oest. La façana principal presenta un portal adovellat d'arc de mig punt, amb el relleu d'un escut a la dovella. Les finestres són emmarcades amb carreus de pedra; algunes presenten inscripcions i relleus amb formes conopials i cares. En destaca un antic balcó, amb l'estructura de fusta i, al seu costat, un porxo amb pilars quadrangulars de maçoneria i barana de fusta. A la façana nord, hi sobresurt una torre de planta rectangular, que consta de tres plantes. La coberta és a dues vessants. A l'est hi ha un volum de planta rectangular, que consta de dues plantes, cobert a dues vessants. A la primera planta hi ha un gran porxo. Adossat al sud-est del cos principal, hi ha un annex de planta rectangular, amb coberta a tres vessants, i una torre quadrada de dues plantes, amb la coberta plana. Les finestres són emmarcades de carreus. Al costat de tramuntana hi ha una terrassa amb un coll de pou que duu inscrita la data '1762'. L'antic habitatge dels pastors és de planta rectangular, i consta actualment de tres plantes, fruit de les diverses ampliacions al llarg del temps. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a l'est. El portal principal és rectangular i es situa a la primera planta, ja que la planta baixa queda en un nivell inferior. A la llinda hi ha les restes d'una inscripció, amb la data '- -73'. El parament dels murs de les diverses construccions és de pedra sense revocar, a excepció de la façana principal i la posterior l'edifici originari, que són arrebossades. 08275-16 El Pedró de Folgueroles La primera referència de la casa és un document de l'Arxiu Episcopal de Vic de l'any 1423. Consta entre els masos registrats al terme de Folgueroles al fogatge de l'any 1553. Aleshores l'habitava CEBRIÀ POALL, nom que devia derivar a Pou. Les llindes de la masia són dels segles XVII i XVIII, i corresponen a reformes i ampliacions de la casa. 41.9456900,2.3261500 444146 4643966 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67293-foto-08275-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67293-foto-08275-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67293-foto-08275-16-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 22 i 23.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.Hi ha un antic jub d'aglans i un cobert agrícola que es troben dins del terme municipal de Folgueroles. 119|94 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67438 Les degollades del Cós https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-degollades-del-cos ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2008). '150 anys de les degollades del Cós'. La Falguera, núm. 28. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p.12-14. XIX Les Roques del Cós, que es troben a poca distància a tramuntana de la masia del Cós són l'escenari d'un tràgic fet ocorregut el dia 22 d'agost de l'any 1858, recordat com l'assassinat de les degollades del Cós, que va commocionar profundament tota la comarca. Es tractava de sis 'fabricantes' de Folgueroles (noies que treballaven a les fàbriques de Roda de Ter), que anaven cada dia a peu de Folgueroles a Roda de Ter, que van ser víctimes d'una brutal agressió per part de dos homes de Roda de Ter. Les víctimes eren la Maria Àngela Disorgas, de 23 anys, la Josefa Pons, de 10 anys, la Teresa Fussimanya de 19 anys, la Josefa Sala, de 14 anys, la Maria Serra, de 13 anys i la Maria Disorgas, de 14 anys. Els agressors eren en Pere Masferrer i en Sebastià Solà. L'agressió es va produir per motius sentimentals relacionats amb el conflicte entre l'agressor en Pere Masferrer amb la seva xicota, la Teresa Fussimanya, amb qui havien renyit. En Pere Masferrer havia planejat una terrible venjança i havia llogat a en Sebastià Solà per a que l'ajudés. Un dissabte a la nit, de camí cap a casa després de la jornada laboral a la fàbrica, a l'alçada de la roureda del Banús, els dos homes van assaltar a les noies i les van obligar a anar a les roques del Cós, on van ser agredides. Tres van morir i tres més, sortosament, van sobreviure. Els homes van fugir però van ser detinguts per la gendarmeria francesa, que els va lliurar a la policia espanyola. Van ser executats al garrot, a les roques del Cós, el dia 29 de desembre del mateix any. 08275-161 Les Roques del Cós 41.9640200,2.3111300 442917 4646011 1858 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Els fets van ser documentats per Xevi Roviró l'any 2008, que va publicar un article a la revista La Falguera (vegeu bibliografia).Les coordenades i la fotografia de l'indret són aproximades. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67439 Anar a matar la Cuca https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-a-matar-la-cuca FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. XIX-XX Desapareguda. La processó d'anar a matar la Cuca es celebrava el dilluns de Quinquagèsima. Uns anys sortia del poble fins a l'ermita de la Damunt de Folgueroles, i d'altres anys, fins a l'ermita de Sant Feliuet de Savassona. Durant el trajecte es resava el Rosari i es cantaven cançons. Quan la comitiva arribava a la capella, es celebrava una missa i es pregava per a demanar protecció per als sembrats, contra les tempestes, la sequera i la pedregada i protecció per al bestiar contra les pestes. Es tractava d'un gran esdeveniment que aplegava a tot el poble, on es fixaven els preus i els mercats dels següents mesos. Aquesta processó es va deixar de celebrar entre els anys 60 i 70 del segle passat. 08275-162 Sant Feliuet 41.9521900,2.3264000 444172 4644687 08275 Tavèrnoles Sense accés Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67440 El Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-0 <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça. El riu Ter és la unitat hidrogràfica vertebradora de l'Espai Natural de les Guilleries- Savassona.</p> 08275-163 Extrem nord-oest del terme municipal 41.9780100,2.3480600 445989 4647540 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67440-foto-08275-163-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-04 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67441 Masoveria de Serrabou https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-serrabou COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. XIX La masoveria de Serrabou es troba a pocs metres a llevant de la masia. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un portal rectangular emmarcat amb carreus, amb la següent inscripció a la llinda: 'FAUSTO SERRABOU HA EDIFICAT AL BOU 1819'. Les finestres són de disposició simètrica, de forma rectangular i emmarcades per carreus. A la façana de llevant hi ha un annex, que consta de planta baixa i un pis, amb coberta a una vessant. 08275-164 Serrabou Segons la llinda del portal principal, la casa fou construïda l'any 1819 per Fausto Serrabou. 41.9566100,2.3137800 443130 4645186 1819 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 10.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67442 Torrent de l'Infern https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-linfern El torrent de l'Infern neix a les proximitats del puig d'en Roca, on s'uneix al torrent dels Munts, que rep l'aportació dels torrents de Casadevall, Roviretes i l'Aguilar, i desemboca a la cua del pantà de Sau. A llevant de la Garriga, quan se li uneix el rec de Casanova, el torrent de l'Infern fa de límit natural amb el municipi de les Masies de Roda Tot i ser de règim estacional i només hi corre aigua en èpoques plujoses, és un dels principals cursos d'aigua de Tavèrnoles. El torrent està envoltat per un bosc de ribera on hi creixen el vern (Alnus glutinosa) i la verneda típica (Alinetum catalaunicum). Es localitzen diversos trams amb un bosc en galeria. 08275-165 Al nord del terme municipal 41.9697200,2.3601400 446983 4646612 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67442-foto-08275-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67442-foto-08275-165-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67443 Torrent del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-castell El torrent del Castell neix al pla de les Punxes i desemboca en un dels meandres de la cua del pantà de Sau. Rep les aportacions del torrent del Soler. Tot i ser de règim estacional, és un dels principals cursos d'aigua del municipi, juntament amb el torrent de Tavèrnoles i el de l'Infern. Està envoltat per un bosc de ribera i, en alguns trams, per bosc en galeria. 08275-166 Savassona 41.9577000,2.3453800 445750 4645287 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67443-foto-08275-166-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67444 Col·lecció de fotografies de la família Serrabou a l'Arxiu Comarcal d'Osona https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-la-familia-serrabou-a-larxiu-comarcal-dosona DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ XX L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia, dins del fons de Fotografia Històrica de l'Ajuntament de Vic, la col·lecció de fotografies de la família Serrabou. Es tracta de seixanta-vuit imatges en blanc i negre, datades entre 1909 i 1923, de retrats i escenes familiars, treballs de pagesia i paisatges al mas Serrabou. Les referències de les fotografies són ACOS80-59-N-: 3818, 3851, 3852, 3853, 3854, 3855, 3856, 3857, 3859, 3866, 3867, 3868, 3870, 3873, 3875, 3876, 3877, 3885, 3887, 3888, 3889, 3895, 3897, 3900, 3901, 3903, 3905, 3910, 3914, 3917, 3922, 3923, 3944, 3953, 3955, 3956, 3957, 3959, 3961, 3963, 3964, 3965, 3966, 3968, 3969, 3972, 3973, 3975, 3978, 3979, 3980, 3982, 3983, 3984, 3985, 3986, 3990, 3991, 3996, 3998, 4003, 4005, 4014, 4015, 4017, 4026, 4037, 4038. 08275-167 Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. 41.9521900,2.3264000 444172 4644687 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Segons informacions facilitades per membres de la família Serrabou, les fotografies van ser deixades a una persona que les havia demanat per a incloure-les en un estudi, però no les va tornar. Desconeixen com van ingressar a la Col·lecció de fotografia històrica de l'Ajuntament de Vic. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67445 Creu del Pont del Vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-del-vent XX Creu commemorativa situada a pocs metres a llevant del pont del Vent, a tocar del camí que duu als Munts, aproximadament al quilòmetre 7,1 de la carretera N-141d. És una creu de ferro, sobre una base rectangular de pedra treballada i un basament quadrat i esglaonat, fet també de pedra desbastada. A la base hi ha una placa amb la següent inscripció: 'JOSE Mª VILARÓ VERNEDA, RAMON RIAL FABREGÓ, JOSÉ RIERA CARRERAS, JOAQUIN RIERA CREIXANS, JOSE LLIMÓS MATEU, JUAN BURRULL MONTCLÚS. 1936'. 08275-168 Pont del Vent La creu del pont del Vent, com algunes més que es poden trobar a prop de petits pobles o nuclis rurals, va ser erigida després de l'any 1939 al lloc de les execucions, per recordar els morts afusellats a l'inici de la guerra civil espanyola. Després del cop d'Estat del 18 de juliol, amb l'Alzamiento Nacional, els partits fidels a la República varen organitzar les Milícies Anti Feixistes, encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes. A Osona, aquestes milícies, que eren formades normalment per forasters, perseguien persones de dretes, de moviments catòlics i missaires, d'ordre, rics o pobres i, en alguns casos, catalanistes, votats de Unió Democràtica. Les víctimes eren arrestades a casa seva, carregades en un cotxe o camió (cotxes de la mort) i se'ls solia executar en un lloc proper i visible (cruïlles de camins, ponts) per a donar exemple. 41.9401600,2.3366900 445015 4643345 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67445-foto-08275-168-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions històriques facilitades per Miquel Saborit i Serrallonga. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67446 Font de la Soleia o de l'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-soleia-o-de-laguilar La font actualment no raja. La font de la Soleia o de l'Aguilar es troba a tocar del camí que duu al Molinot, a les proximitats de la bassa de l'Aguilar. Actualment no raja. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, on hi ha la sortida natural de l'aigua per una petita escletxa a la roca natural, i dos petits brocs metàl·lics de cop, de factura més recent, per on sortia l'aigua que queia a una pica de pedra. Al davant de la font hi ha dues taules de pedra. 08275-169 La Soleia 41.9485100,2.3556200 446591 4644260 08275 Tavèrnoles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67294 El Raurell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raurell-0 COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). XVIII Masia formada per diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives. Ha estat objecte d'unes obres de remodelació, que han modificat la fisonomia de l'antiga masia. L'edifici original és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. A llevant hi ha adossat un cos de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta segueix el mateix pendent de la coberta del cos original. Al nord, s'hi adossa un altre volum de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants. Hi ha una torre, situada a l'extrem de migdia del conjunt arquitectònic, que consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés, de forma rectangular i emmarcat amb carreus, i diverses finestres emmarcades també amb carreus, algunes amb la llinda datada. Les façanes dels diferents volums presenten diversos balcons i galeries. A ponent hi ha una altre portal a nivell del primer pis. S'hi accedeix per una escala exterior, que també dona accés a un cos de porxos de dues plantes, sostinguts per pilars rectangulars. La façana posterior presenta grans contraforts. 08275-17 El Raurell La dada més antiga que fa referència a la casa és un document de l'any 1434 a l'Arxiu Episcopal de Vic, en que Francesca, muller d'Alfons Raurell d'Ardola, fa de padrina d'un infant nascut a Querós. Tanmateix, la casa es troba registrada al fogatge de la parròquia i terme de Savassona de l'any 1553, moment en que hi vivia Lorens Rourell. El cognom Raurell en aquesta masia persisteix sense interrupcions fins l'any 1788. 41.9654400,2.3671000 447556 4646133 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67294-foto-08275-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67294-foto-08275-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67294-foto-08275-17-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 41.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67447 Resclosa del Compòsit https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-composit Es troba en mal estat per l'impacte que provoca el pas habitual de motocicletes de muntanya per la resclosa, que ha ocasionat el despreniment de diverses pedres. La resclosa, situada a la riera de Tavèrnoles, desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una conducció d'aigua. Es troba a poca distància a migdia del Compòsit. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres sense relligar. Les seves mides aproximades són 6 m de llargada, 1 m d'amplada i 2 m d'alçada. Es troba en mal estat per l'impacte que provoca el pas habitual de motocicletes de muntanya per la resclosa, que ha ocasionat el despreniment de diverses pedres a la seva part central. 08275-170 Torrent de Tavèrnoles 41.9423600,2.3320400 444631 4643592 08275 Tavèrnoles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González S'ha denominat resclosa del Compòsit per la seva proximitat a la masia. 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67448 Alzina de Masgrau II https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-masgrau-ii Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, amb una gran capçada arrodonida. Es troba a uns 25 m a ponent de la casa de Masgrau. No es tracta d'un arbre monumental, com ho és l'alzina de Masgrau, però destaca per les seves dimensions entre els altres espècimens de l'alzinar on es situa. 08275-171 Masgrau 41.9453700,2.3517300 446266 4643914 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67448-foto-08275-171-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67449 Roure de Magrau https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-magrau El roure de Masgrau està situat a uns 30 m a ponent de la casa que li dóna nom. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de gran alçada, amb una capçada arrodonida que també assoleix dimensions notables. No es tracta d'un arbre monumental però destaca per les seves dimensions i singularitat. 08275-172 Masgrau 41.9450800,2.3518000 446271 4643882 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67449-foto-08275-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67449-foto-08275-172-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67450 Festa de les Noies https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-1 FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. XIX-XX Ja no es celebra. La Festa de les Noies es celebrava el dia de la Immaculada Concepció de Maria, la Purísima, el 8 de desembre, al matí. L'organitzava l'Associació salesiana de les Filles de Maria Auxiliadora. A l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, es feia una cerimoniosa missa cantada per la coral de la parròquia. Quan acabava la missa, les noies solteres del poble, que anaven vestides de mudar i duien una medalla de la Mare de Déu i un llaç blau, treien la imatge de la Mare de Déu, en processó, pels carrers del poble. Un cop acabava la processó, també concloïa la festa i, degut al fred de l' hivern i a que les noies estaven en dejú, anaven ràpidament a les seves cases a esmorzar. Desconeixem l'any d'inici d'aquesta festa, en la que hi participava el jovent del poble. Es va deixar de celebrar abans de la dècada dels anys 60 del segle passat. 08275-173 Tavèrnoles 41.9521900,2.3264000 444172 4644687 08275 Tavèrnoles Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67450-foto-08275-173-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions i fotografies facilitades per Teresa Funoll Vila. 98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67451 Processó a la font de la petjada de la Mare de Déu https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-a-la-font-de-la-petjada-de-la-mare-de-deu GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p.29. ROMA i CASANOVAS, F. (2010). 'Les petjades mítiques a Catalunya: una geografia gairebé inexplorada'. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 70. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p.31-54. Desapareguda La processó a la font de la Petjada de la Mare de Déu es feia en èpoques de sequera per a invocar l'arribada de les pluges. El dia acordat per a la processó, era anunciat pel mossèn a l'església de Sant Pere de Savassona, durant la missa dominical. La comitiva, formada pels veïns de la contrada, es reunia a l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, on resaven, i es dirigien en processó i en silenci, a la font. Allà tornaven a resar per a demanar que plogués i, en acabat, tornaven cap a l'ermita. Els nens no podien arribar fins a la font per la perillositat del camí, i s'esperaven abans del pedregar. Aquesta processó es va mantenir fins als anys quaranta del segle XX. 08275-174 Santa Margarida d'Ardola 41.9613700,2.3725900 448008 4645678 08275 Tavèrnoles Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González La font de la Petjada de la Mare de Déu es troba a Vilanova de Sau, just al límit municipal. S'ha inclòs aquest element al Mapa de Patrimoni Cultural perquè la processó la feien els veïns de Tavèrnoles, era acordada a Sant Pere de Savassona i sortia de Santa Margarida d'Ardola.Malauradament, no s'ha pogut documentar cap fotografia antiga de la processó. 63 4.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67452 Festa Major de Savassona https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-savassona FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. XIX-XX Ja no es celebra. La Festa Major de Savassona es celebrava el dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró de la parròquia de Savassona. Els actes començaven al matí amb l'ofici solemne en honor al sant patró. A la tarda, hi havia sardanes i balls als peus del castell de Savassona, i es feia un berenar i sopar amb tots els veïns de la contrada. A la masoveria del castell es muntava un bar per a l'ocasió. La Festa Major de Savassona es va deixar de celebrar, aproximadament, entre les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat. 08275-175 Savassona, castell 41.9566400,2.3384500 445175 4645174 08275 Tavèrnoles Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67454 Bassa del Banús https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-banus Perd l'aigua i resta mig buida. La bassa del Banús es troba a pocs metres al sud-oest de la casa. Es tracta d'una bassa rectangular, de grans dimensions, que destaca per la seva singularitat constructiva, ja que està formada per grans lloses rectangulars de pedra desbastada, encaixades a uns petits pilars rectangulars, també de pedra. Disposa d'una llosa llarga i estreta per a rentar la roba. A l'angle del cantó de tramuntana, s'observa una reforma de factura contemporània, per tal de reconvertir una petita part de la bassa en piscina. Actualment resta mig buida. 08275-177 El Banús 41.9523500,2.3151300 443238 4644713 08275 Tavèrnoles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67454-foto-08275-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67454-foto-08275-177-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67455 Graonada de la Bauma https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-la-bauma La graonada de la Bauma es troba a pocs metres a ponent de la bassa, situada al sud-est de la casa. Es tracta d'un llarg tram d'esglaons irregulars de pedra, amb un important desnivell, que formen part de l'antic camí que uneix la Bauma amb el Pendís. Es troben soterrades, gairebé en la seva totalitat, per una gran capa compacta de fulles i terra, fet que impedeix la seva documentació precisa. Es desconeix la seva cronologia. 08275-178 La Bauma 41.9621600,2.3193800 443599 4645799 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67455-foto-08275-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67455-foto-08275-178-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67456 Fita de terme amb Les Masies de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-les-masies-de-roda XVIII-XIX La pedra es troba molt erosionada. Fita de terme, situada a uns 100 m a llevant de les Cametes, que senyala els límits entre els termes de Tavèrnoles i Les Masies de Roda. Es tracta d'un petit pedró elaborat en pedra sorrenca, d'estructura rectangular, que es troba enclavat al terra verticalment. A la cara de migdia té gravada la inscripció 'SONA' (Savassona), i a la cara de tramuntana hi ha la inscripció 'ODA' (Les Masies de Roda). La fita, per efecte de l'erosió, presenta els vèrtex pràcticament arrodonits. 08275-179 Les Cametes 41.9653800,2.3193400 443599 4646156 08275 Tavèrnoles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67456-foto-08275-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67456-foto-08275-179-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67295 El Reguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-reguer COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). XVII Masia formada per diversos volums, fruit de les diferents etapes constructives. La casa original és de planta quadrada i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A la part dreta de la façana, hi ha un cos annex, de planta irregular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues i quatre vessants. A migdia, s'hi obren galeries d'arc rebaixat al primer pis, i porxos a les golfes. L'accés a la casa es produeix a través d'un portal adovellat a la façana principal; una escala exterior amb graons de pedra, que salva el desnivell natural del terreny, dona accés al portal. En destaca una finestra conopial. Al costat del portal, a l'altre cos, hi ha un portalet d'arc còncau. La casa disposa d'un antic oratori. Hi ha diversos cossos annexos davant de l'era, i un mur que tanca l'hort i el jardí. A tramuntana, s'hi adossa un cos de planta quadrada, amb un coll de pou i desaigües de pedra. A pocs metres al sud de la casa, adossada al mur de tancament, hi ha una cabana de planta quadrada que consta de planta baixa i altell. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga; a la confluència dels quatre careners hi ha un element decoratiu de pedra, format per la superposició de carreus. La façana principal es troba orientada a tramuntana. 08275-18 Pla de Sant Francesc La masia presenta diverses llindes datades, la més antiga de les quals correspon a l'any 1686. 41.9625300,2.2940300 441499 4645857 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67295-foto-08275-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67295-foto-08275-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67295-foto-08275-18-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. 119|94 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67457 Molí del Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol-1 XVIII Es troba en estat ruïnós. Les restes del molí del Pujol es situen a pocs metres a tramuntana de la font del Pujol, a tocar del torrent. Es troben en un indret molt brut, tant de deixalles inorgàniques com de vegetació. L'edifici del molí és de planta rectangular i de mitjanes dimensions. Els seus murs són construïts amb maçoneria de pedra. Un portal rectangular dóna accés al carcabà on s'ubicaven les moles, actualment desaparegudes. Es conserva també la obertura de la sortida de l'aigua. La vegetació ha cobert bona part de l'estructura, dificultant-ne la visibilitat i documentació. La bassa probablement es trobava a la part posterior del molí, on hi ha el safareig de la font del Pujol. La resclosa es troba al torrent, a tocar de les restes de l'estructura del molí. Es tracta d'un salt natural del torrent, que el travessa transversalment, i dirigia l'aigua cap a la bassa. 08275-180 La font del Pujol 41.9617100,2.3233200 443925 4645746 08275 Tavèrnoles Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67458 Forn del Pendís https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-pendis Es troba en estat ruïnós. Es tracta de les restes d'un antic forn, situat a uns 200 m a ponent del Pendís. L'estructura és de planta arrodonida i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Els murs són fets de pedres en sec, tot i que s'observen alguns reforços de morter. Conserva una boca d'enfornar a la part frontal. El forn es troba cobert per una capa compacta de terra i fulles, fet que dificulta la seva descripció. No s'ha documentat cap tipus de material associat al mateix, que permeti determinar la seva tipologia i cronologia. Només una intervenció de neteja de l'estructura i posterior estudi permetria l'obtenció de més dades. 08275-181 El Pendís 41.9603000,2.3184000 443516 4645593 08275 Tavèrnoles Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67459 Alzina I de la Casanova de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-i-de-la-casanova-de-la-garriga Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, que es troba a uns 10 m al nord-oest de la Casanova de la Garriga. La seva gran capçada arriba fins al terra i és gairebé arrodonida en la seva totalitat, a excepció de la part de llevant. És un arbre monumental. 08275-182 La Garriga 41.9710500,2.3528500 446380 4646764 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67459-foto-08275-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67459-foto-08275-182-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67460 Alzina II de la Casanova de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-ii-de-la-casanova-de-la-garriga Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, situada a una zona boscosa, a uns 200 m al nord de la Casanova de la Garriga. Destaca especialment per la seva gran alçada i el seu volt de canó. És un arbre monumental. 08275-183 La Garriga 41.9726600,2.3524200 446346 4646943 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67460-foto-08275-183-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67462 Pedró del Puig de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-puig-de-la-creu S'han després algunes pedres, i es troba mol erosionat. És tracta d'un antic pedró situat al cim del Puig de la Creu, al nord-oest de La Garriga. Antigament aguantava una creu de terme, que dona nom al puig, actualment desapareguda. El pedró està format per una petita estructura rectangular, feta de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. A tocar de l'estructura, hi ha una pedra amb un encaix, on probablement hi havia la creu. 08275-185 La Garriga 41.9729000,2.3550600 446565 4646968 08275 Tavèrnoles Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67462-foto-08275-185-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67463 Font del Boc https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boc La font del Boc es troba amagada a l'interior d'una bauma, just per sota del cim del Puig Llobregat. Per arribar-hi, cal sortir des dels camps situats al sud-oest de la Casanova de la Garriga i seguir la línia elèctrica que duu al cim del Puig Llobregat, on s'ha de baixar uns metres i anar a mà dreta. És molt difícil trobar-la. Es tracta d'un petit clot natural que s'omple amb l'aigua d'escorrentiu, que es filtra per les roques de l'entorn, fet pel qual només conté aigua en èpoques de pluja. Aquest clot queda protegit per un seguit de pedres, de procedència local, disposades al seu voltant. És un indret de gran bellesa natural. 08275-186 Puig Llobregat 41.9700900,2.3484000 446011 4646661 08275 Tavèrnoles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67463-foto-08275-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67463-foto-08275-186-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades, degut a la dèbil senyal GPS durant la visita a l'indret. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67464 Aljub del castell de Savassona https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-del-castell-de-savassona S'han desprès alguns totxos de l'arc de l'obertura del jub. L'aljub d'aglans del castell de Savassona es situa a uns 10 m al sud-est de la masoveria. Es tracta d'una estructura soterrada, de planta rectangular, construïda amb pedra lligada amb morter de calç i alguns afegitons de totxo. Es troba coberta amb volta ogival. Antigament, era utilitzada com a dipòsit per a deixar els aglans en remull, però actualment resta abandonada i plena de deixalles. 08275-187 Savassona, castell 41.9563900,2.3381500 445150 4645146 08275 Tavèrnoles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67466 Bassa de Serrabou https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-serrabou La bassa de Serrabou es troba a uns 15 m a migdia de la masoveria. Es tracta d'una bassa rectangular, de grans dimensions, formada per grans lloses rectangulars de pedra desbastada, encaixades a uns petits pilars rectangulars, també de pedra. Destaca per la seva singularitat constructiva, les seves dimensions i el seu bon estat de conservació. 08275-189 Serrabou 41.9563500,2.3137400 443127 4645158 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67466-foto-08275-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67466-foto-08275-189-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67296 El Roquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roquet COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). XVII-XVIII El Roquet és un conjunt arquitectònic format per l'antiga masia, el corral i la pallissa. La masia consta de diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives. L'edifici original és de planta irregular, i presenta tres cossos diferenciats. El volum de migdia és de planta rectangular i presenta la part esquerra atalussada. Consta de planta baixa i dos pisos i coberta a una sola vessant, amb teula ceràmica aràbiga. S'hi obren diverses finestres amb l'ampit motllurat. Al segon pis hi ha un porxo. En destaca la lliça enllosada situada entre la casa i els edificis annexos. L'antic corral, actualment reconvertit en habitatge, és de planta irregular i consta d'una sola planta. La banda nord s'adossa directament al cingle de pedra, a mode de mur. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener direcció nord-sud. A pocs metres al sud de la casa, hi ha una pallissa de planta rectangular, que consta de dos pisos. En destaquen la porta i la coberta de fusta original. Els murs de les diverses construccions són de pedra lligada amb morter de calç i algun afegitó de totxo. En algunes parts encara es conserva l'antic arrebossat. 08275-19 Pla del Banús El nom de la casa prové de l'indret en el que es troba, sota un cingle, on hi ha grans rocs despresos, que són integrats a les estructures de la pròpia masia. Es troba registrada al fogatge de la parròquia i terme de Sant Esteve de Tavèrnoles de l'any 1553, moment en que hi vivia un tal Terres 'en Terres qui esta al mas Roquet'. 41.9540600,2.3224700 443848 4644898 08275 Tavèrnoles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67296-foto-08275-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67296-foto-08275-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67296-foto-08275-19-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 17 i 18.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. 119|94 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67467 Forn de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vessant-nord-est-del-turo-de-sant-feliuet Hi ha algunes pedres que s'han desprès de l'estructura. Es tracta de les restes d'una estructura excavada al sòl de la pendent, situada a les proximitats de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet. És de planta circular, d'uns 3 m de diàmetre aproximadament, amb un revestiment interior de pedra en sec. Podria tractar-se de les restes d'un antic forn de calç, reaprofitat posteriorment per a d'altres usos. Només una intervenció sobre l'estructura, per tal de netejar-la de terres i bardisses, possibilitaria una documentació més precisa. 08275-190 Savassona, turó de Sant Feliuet 41.9610000,2.3409900 445389 4645656 08275 Tavèrnoles Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67468 Graonada de l'antic camí de Sau a Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-lantic-cami-de-sau-a-vic Hi ha algunes pedres dels graons despreses. La graonada de l'antic camí de Vic a Sau es troba pròxima a la vessant est del turó de Sant Feliuet. Es tracta d'un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. La vegetació que creix sobre la graonada malmet la seva estructura. 08275-191 Savassona, turó de Sant Feliuet 41.9610000,2.3471000 445895 4645652 08275 Tavèrnoles Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67468-foto-08275-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67468-foto-08275-191-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
67469 Pont de la font del Roquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-del-roquet Pont d'un ull situat a les proximitats de la font del Roquet. Salva el torrent de Tavèrnoles, al pas de l'antiga carretera de Vic a Savassona. És construït amb pedra i morter, i fa aproximadament 3 m d'amplada, 4 m d'alçada i 9 m de llargada. Es troba en un bon estat de conservació. 08275-192 Can Roquet 41.9541300,2.3239800 443973 4644904 08275 Tavèrnoles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67469-foto-08275-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67469-foto-08275-192-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc