Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67376 | Fons documental del Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-reguer | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XII-XX | El fons patrimonial del mas el Reguer es troba custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb el codi de referència ANC 1-769, dins dels fons Patrimonials i Familiars. Són 3,1 m (31 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper, i 267 pergamins, situats cronològicament entre els segles XII i XX. El fons va ser conservat pels propietaris del mas fins al seu ingrés a l'ANC, a títol de comodat, en dues trameses, l'any 2007 i l'any 2008. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas Reguer de Tavèrnoles i a d'altres masos que formaven part del patrimoni familiar, com la documentació relativa al cobrament de censos, gestió d'arrendaments, manteniment de beneficis, llibres de rebuts, escriptures, plets, llevadors, documentació administrativa diversa corresponent als patrimonis del Reguer, patrimoni Fàbrega, patrimoni Masmitjà i patrimoni Planell Benet Soler i Sobirà, i els llibres mestres i d'actes substanciats del mas Reguer, el mas Picó Petit, el mas Berenguer de Gurb i la casa Masmitjà d'Olot. En destaquen els 'Papeles de don Joseph y don Miguel Mas y de Regàs', aplec de privilegis i correspondència de Josep Mas de Roda i el seu fill, vigatà i cap militar antifrancès al servei de l'arxiduc, testimoni valuós de la Guerra de Successió. | 08275-99 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | El Reguer es troba documentat des de mitjan segle XII com a possessió en domini directe del Capítol de Vic. El primer habitant del mas fou Guerau de Reguer, l'any 1154. A mitjans del segle XIV, es produí l'entroncament amb la família Bofill de Folgueroles, arran del matrimoni de Guillem Bofill i Cós amb Maria Perafita i Reguer, que establiren la residència al Reguer i n'adoptaren el cognom. L'any 1484, l'hereu Damià Reguer i Bertran inicià la successió directa del cognom Reguer de pare a fill, fins a inicis del segle XX. Els masos Reguer i Bofill, que formaven el nucli de les possessions familiars, s'ampliaren durant els segles XVI, XVII, XVIII amb l'herència i la compra de terres a Tavèrnoles, Folgueroles, Roda de Ter, Gurb i Granollers de la Plana. Durant els segles XVII i XVIII consolidaren també la seva presència a Vic mitjançant la compra de diversos immobles. Tanmateix, els serveis prestats per Joan Baptista Reguer i Aimeric, a la Guerra dels Segadors, a Felip IV li van permetre aconseguir el privilegi de ciutadania honrada de Vic l'any 1679. Al segle XVIII els Reguer fixaren la seva residència a Vic, i els enllaços amb importants famílies de la contrada (els Torrebreta de Seva, els Codina de Sant Bartomeu del Grau i els Castellar de Manlleu) els consolidaren com a hisendats d'Osona. L'any 1831 el patrimoni dels Reguer augmentà considerablement arran del matrimoni de Ramon Reguer Castellar amb Josepa Descatllar i Fàbrega, pubilla del patrimonis Fàbrega i Masmitjà d'Olot. La pèrdua del cognom en els descendents d'ençà el segle XV, es produí amb la manca d'hereus masculins del matrimoni Miquel Reguer i Descatllar amb Dionísis Franc i Olzinelles de Cardona, casats l'any 1855. Llur filla i pubilla, Assumpció es casà l'any 1884 amb l'hisendat Josep Planell i Benet, de Tona. El seu primogènit, Miquel Planell i Reguer, que heretà el patrimoni Planell i Sobirà, fou alcalde de Tona entre els anys 1931 i 1933. L'altre fill del matrimoni, Ramon Planell i Reguer heretà el patrimoni Reguer. Fou a partir d'aquest moment en que el patrimoni familiar inicià la seva disgregació. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67375 | Els Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-munts-2 | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Els cingles dels Munts es troben a l'extrem sud-est del terme municipal de Tavèrnoles, gairebé al límit amb el municipi de Vilanova de Sau. El seu punt més alt, els Munts, és el cim més alt de Savassona, amb 862,3 m d'altitud; hi ha un vèrtex geodèsic. El seu interès rau en la seva configuració paisatgística i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada. A l'extrem sud dels cingles, ja en terme de Vilanova de Sau, es troba el Pedronet de la Mare de Déu dels Cingles, al que s'accedeix des del camí dels Munts.</p> | 08275-98 | Extrem sud-est del terme municipal. | 41.9366700,2.3671800 | 447539 | 4642938 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67375-foto-08275-98-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 5 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67374 | Font i bassa dels Foquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-dels-foquers | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | Un dels brocs de la font ja no raja. | La font dels Foquers es troba a una zona planera, a pocs metres a l'est de la masia homònima. S'hi pot accedir des les escales dels Foquers i des del Pou. És una de les més populars i concorregudes de Tavèrnoles. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un mur de pedra, amb dos brocs metàl·lics (actualment només raja un dels dos). El broll d'aigua d'aquesta font prové de la riera de Tavèrnoles Presenta una reforma de factura contemporània, que consta d'un petit mur de pedra on hi ha un broc metàl·lic de cop, que actualment tampoc raja. A tocar de la font hi ha la bassa, de planta irregular, que s'adapta al terreny natural. Disposa d'un safareig que queda separat de la resta de la bassa mitjançant un mur. La bassa és construïda amb pedres lligades amb morter, i en destaquen les grans lloses del safareig. Actualment es troba abandonada, i hi creix vegetació al seu interior. La font i la bassa es troben a un indret amb vegetació de ribera, amb pollancres que fan ombra a l'estiu. | 08275-97 | Els Foquers | 41.9484400,2.3259100 | 444128 | 4644271 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67374-foto-08275-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67374-foto-08275-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67373 | Escales de Foquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-foquers | VILÀ SERRABOU, A. (2013). 'Racons de la nostra història: Les escales de Foquers'. La Rella, núm. 25. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.7. | XX | Hi ha alguns esglaons que es mouen. | Les escales de Foquers són part del camí que uneix Folgueroles amb Tavèrnoles. Estan formades per un llarg tram de més de 300 esglaons irregulars de pedra, amb un desnivell de gairebé 50 m. El primer tram fins al serrat, és bastant llarg, uns 45 m, amb una gran pendent. Presenta aproximadament 286 esglaons i és el més antic. El segon tram és més curt, surt de la casa dels Foquers i baixa fins a la font homònima. Presenta aproximadament 31 esglaons. Fou construït poc temps després que l'anterior, per a facilitar l'accés a la font, al safareig i a la bassa. | 08275-96 | Els Foquers | La obra fou iniciativa de l'antic jutge de Pau de Tavèrnoles, Pere Verdaguer, al adonar-se'n de la perillositat de la pendent d'aquest tram del camí de Tavèrnoles a Folgueroles, quan un dia després d'unes intenses pluges, hi va caure el rector de Folgueroles al passar-hi. Fou construïda pels veïns del Xuclà. El rector, en agraïment, va convidar a un bon dinar als col·laboradors, una cassola d'arròs en conill que va cuinar la Mercè Codina, la dona d'en Pere Verdaguer. Actualment, a les escales de Foquers es celebra anualment la cursa Crono-escales de Foquers, i és un indret molt concorregut pels excursionistes. | 41.9481100,2.3251100 | 444062 | 4644235 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67373-foto-08275-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67373-foto-08275-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67372 | La burra i el rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-burra-i-el-rector | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p.71. | XVII | Segons la llegenda, al segle XVII, a la Garriga hi vivia una família molt humil. En morir un dels avis, com no tenien prous diners per a pagar els funerals, es van veure obligats a vendre una ruca a canvi de tres unces d'or, i entregar-li al capellà per a que oficiés la missa. En Serrallonga, que estava molt agraït a aquesta família perquè l'havien ajudat en més d'una ocasió, va anar a buscar al capellà i li va prendre les tres unces d'or. Les hi va entregar als de La Garriga i així van poder recuperar la seva ruca. | 08275-95 | La Garriga | 41.9707000,2.3567900 | 446706 | 4646723 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67371 | Roure de Roviretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-roviretes | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | El roure de Roviretes es troba situat a pocs metres a tramuntana de la masia de Roviretes, a tocar del camí. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per la seva alçada i la seva capçada, tot i que no assoleix unes mides monumentals. | 08275-94 | Roviretes | 41.9558500,2.3600500 | 446964 | 4645072 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67370 | Llegenda del Roc del Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-roc-del-llum | XIX | Al llarg del segle XIX, moltes noies del municipi de Tavèrnoles i dels pobles del voltant eren 'fabricantes' (mot amb que es coneixia a les treballadores de les fàbriques de Roda de Ter), i anaven cada dia a peu d'anada i de tornada, des de casa seva a Roda de Ter. El trajecte de tornada el feien un cop acabada la seva jornada laboral a la fàbrica, quan ja era fosc. Alguns dels homes de les cases on vivien les noies de la zona de Savassona, anaven a esperar-les al Roc del Llum, on posaven un llum d'oli, i així les 'fabricantes' podien veure'l ja des de la zona del Pendís i saber que les esperaven. Antigament el roc es trobava a tocar del camí que duia cap a Savassona però, quan es va construir la carretera BV-5216, el llum va ser traslladat uns metres més amunt del seu emplaçament original i es va instal·lar connexió elèctrica. | 08275-93 | Roc del Llum | 41.9536800,2.3343300 | 444831 | 4644848 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67370-foto-08275-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions orals facilitades per Antoni Vilà Serrabou. | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67369 | La Màgica de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-magica-de-la-casanova | XX | La Màgica de la Casanova són uns fets misteriosos que es van produir durant el mes de juny de l'any 1955. A la Casanova hi vivia una família formada per un matrimoni, en Pere i la Caterina, el seu fill Josep, l'avi Mariano i en Lari, un noi que ajudava a la casa. Una nit al voltant de les onze, l'euga que tenien als estables va començar a picar de potes i, de sobte, va aparèixer a l'habitació on dormien l'avi Mariano i en Lari, una claror forta seguida d'una fressa de rocs, durant diversos minuts. Aquests fets es van estar repetint diversos dies al voltant de les onze de la nit. En Pere, una nit, va sortir a investigar pels camps dels entorns per intentar esbrinar d'on venia la 'màgica', que era el nom amb el que es coneixien aquests fets, però no va veure res. L'endemà a la nit, van sortir en Mariano i en Lari i, ja de tornada, van veure que hi havia algú amagat en un marge entre dos camps, al costat de la casa. Van demanar a l'estrany que sortís del seu amagatall, però aquest va fugir corrents i en Lari va disparar-li uns trets amb una escopeta. Des d'aquella nit mai més no es va repetir la 'màgica'. Al poble es va escampar el rumor que l'autor d'aquells fets era el mossèn Josep Boatella perquè volia espantar a la família de la Casanova, perquè no havien fet dir gaires misses per l'avia de la casa, que feia dos anys que havia mort. Uns deien que el diumenge següent, a missa, el mossèn amb prou feines s'aguantava. El succés i les acusacions al mossèn Josep Boatella, que sempre va defensar la seva innocència, van causar molt rebombori a tota la contrada, i van ser investigats per la Guàrdia Civil, pel Jutge de Pau i pels estaments eclesiàstics. No es va poder resoldre mai el misteri. | 08275-92 | La Casanova | 41.9556600,2.3260500 | 444146 | 4645073 | 1955 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67368 | Toll de Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-casadevall | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Es tracta d'un toll de forma circular, d'uns 10 m², situat a una zona boscosa a uns 150 m al sud-est de la masia de Casadevall. Les seves aigües són netes i permanents durant tot l'any. És utilitzat pels ocells forestals com a abeurador i pels amfibis per a fer les postes. | 08275-91 | Casadevall | 41.9530300,2.3650100 | 447373 | 4644756 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67368-foto-08275-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67367 | Torrent de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-tavernoles | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GRAN ENCICLOÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ | El torrent de Tavèrnoles travessa el sector sud-oest del terme municipal i desemboca a la cua del pantà de Sau. En bona part, forma el límit natural amb el terme de Folgueroles. És un curs poc cabalós, de règim estacional i destaca per la seva bellesa natural. Està envoltat per un bosc de ribera i, en diversos trams, per un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen produint un intens ombrejat sobre la llera. | 08275-90 | Tavèrnoles | 41.9415500,2.3352900 | 444900 | 4643500 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67367-foto-08275-90-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 67286 | Capella del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-savassona | <p>COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XVII-XX | <p>La capella del castell de Savassona es troba adossada al mur de migdia de la façana del castell. És un edifici religiós d'una sola nau, de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. El portal d'entrada és rectangular, de pedra, al que s'accedeix a través d'uns graons del mateix material. En destaca una gran finestra amb un escut damunt, situada sobre el portal, amb la data '1640'. El capcer és triangular i coronat per un campaner d'espadanya sense campana. Al mur de migdia s'hi adossa una edificació poligonal amb un portal d'arc rebaixat, sobre el que hi ha gravat l'any 1903. El parament dels murs és de maçoneria i arrebossat.</p> | 08275-9 | Savassona, castell | <p>La capella fou construïda l'any 1640.</p> | 41.9561600,2.3374200 | 445089 | 4645121 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67286-foto-08275-9-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 21. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||
| 67366 | Resclosa, pou i bassa del Ruixol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-pou-i-bassa-del-ruixol | La vegetació que creix a l'interior de la bassa ha anat malmeten la seva estructura. | La resclosa, el pou i la bassa del Ruixol es troben als entorns de la riera de Tavèrnoles, a tocar dels camps de pastura situats al sud-oest del Xuclà, a pocs metres de les basses del Xuclà. La resclosa, situada a la riera de Tavèrnoles, desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a el pou i la bassa. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter. A pocs metres de distància a llevant de la resclosa, en el pla superior a la riera, es troben el pou i la bassa annexa, fets de pedres lligades amb morter. Hi ha unes petites escales per accedir del torrent al safareig. El pou i la bassa es troben en un indret enverdissat, fet que dificulta la seva descripció. | 08275-89 | Riera de Tavèrnoles | 41.9501700,2.3251000 | 444063 | 4644464 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67366-foto-08275-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67366-foto-08275-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades i la referència cadastral corresponen a la resclosa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67365 | Murs de pedra seca del Xuclà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-del-xucla | Hi ha algunes pedres dels murs que s'han desprès. | Murs de pedra seca situats als camps de pastura al sud-oest del Xuclà. Són fets de pedres de mida mitjana d'origen local, més o menys treballades, i disposades formant filades relativament regulars. Alguns murs presenten graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Les escales de marge són un enginy pensat per a salvar els forts desnivells de la zona i poder accedir directament d'una feixa a una altra. | 08275-88 | El Xuclà | 41.9514600,2.3257700 | 444119 | 4644607 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67365-foto-08275-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67365-foto-08275-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67364 | Aljub del Xuclà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-del-xucla | L'aljub d'aglans del Xuclà es troba situat al solar del carrer de Baix nº 1, arran de la línia del carrer. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment al terra, construïda amb pedra lligada amb morter de calç. Una part de l'estructura, la que es troba totalment colgada de terra, està coberta amb una volta de mig punt obrada a plec de llibre. La part del davant es troba coberta per dos grans lloses de pedra (antigament devien de ser tres). Segons informacions orals de la zona, aquesta estructura era utilitzada com a dipòsit per a deixar els aglans en remull. Posteriorment es va fer servir d'abocador d'escombraries i, actualment, es troba pràcticament colgada de terra i bardisses, fet que dificulta la seva descripció. | 08275-87 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de Baix, 1 (solar). | 41.9523300,2.3254700 | 444095 | 4644703 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67364-foto-08275-87-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 67363 | Can Janot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janot | XVIII | Can Janot és una antiga casa de poble, situada a redós de l'església parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles. Fa pocs temps, fou objecte d'obres de reforma i remodelació integral. Està formada per dos habitatges independents de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Un dels cossos consta de planta baixa i planta pis. Al pis superior s'hi obre un porxo amb embigat de fusta, i barana del mateix material. L'altre cos consta de planta baixa i dues plantes pis; el pis superior es troba sobrealçat sobre la teulada. Hi ha dos portals d'entrada, situats a la planta baixa, estan formats per brancals quadrangulars, sobre els que es recolza una llinda monolítica. Les finestres són de disposició asimètrica, unes emmarcades amb carreus de pedra i d'altres amb llinda de fusta. La façana és repicada amb pedra vista. | 08275-86 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ del Call, 3. | Cronològicament, l'edifici sembla situar-se entre el segles XVII i XVIII, però la seva ubicació tan pròxima a l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles podria ser l'indici d'un orígen més antic. Aquesta masoveria de Serrabou fou antigament la seu de l'Ajuntament i de les escoles. | 41.9522500,2.3268600 | 444210 | 4644694 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67363-foto-08275-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67363-foto-08275-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67362 | Sagrera de Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-esteve-de-tavernoles | XI | El poble de Tavèrnoles té els seus orígens en la sagrera medieval que es va formar a redós de l'església parroquial, pel que cal considerar-la com a àrea susceptible de troballes arqueològiques. La constitució del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba l'any 1031, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. És per aquest motiu que en aquests espais els pagesos construïen les seves cases i sitges de gra. | 08275-85 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, considerada com a parròquia des dels seus inicis es documenta des de l'any 981. Es trobava dins del terme del castell de Savassona. | 41.9520700,2.3265700 | 444186 | 4644674 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67361 | Basses del Xuclà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-del-xucla | La vegetació que creix al seu interior ha anat malmeten la seva estructura. | Es tracta de dues basses situades als camps del Xuclà, al sud-oest de la casa, a les proximitats de la riera de Tavèrnoles. Són de planta rectangular, situades a pocs metres de distància l'una de l'altre, i construïdes amb grans lloses de pedres, lligades amb morter, i encaixades en uns petits pilars rectangulars, també de pedra. S'omplien amb l'aigua de la riera de Tavèrnoles i permetien regar els camps del Xuclà. Actualment resten buides, abandonades i en un precari estat de conservació, degut a que la vegetació que creix al seu interior malmet la seva estructura. | 08275-84 | El Xuclà | 41.9503400,2.3253700 | 444085 | 4644483 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67361-foto-08275-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67361-foto-08275-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67360 | Can Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tordera | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent, seguint la línia de carrer. Hi ha dos portals d'entrada, situats a la planta baixa, formats per brancals quadrangulars sobre els que es recolza una llinda monolítica. El portal principal presenta una reforma a la part inferior. A la llinda hi ha inscrita la data '1716' i, al centre, un emblema amb una creu a la part superior. Les finestres són de disposició asimètrica, emmarcades amb carreus de pedra i lleixa motllurada. Al pis superior de la façana de migdia, hi ha una finestra amb la següent inscripció a la llinda: 'TORDERA. PERE 16 88 JOAN. TORDERA' i, al mig de l'any, un emblema amb una creu. En destaca el porxo situat al pis superior, amb embigat de fusta i barana del mateix material. La façana és de pedra vista, amb pedres cantoneres ben treballades. En alguns punts encara conserva part de l'antic arrebossat. | 08275-83 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de l'Església, 22, 08519. | 41.9523200,2.3266000 | 444189 | 4644702 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67360-foto-08275-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67360-foto-08275-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67359 | Alzina de Masgrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-masgrau | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. PARCS NATURALS: http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem. | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, amb una alçària de 17,3 m, un volt de canó a 1,3 m de terra de 4,63 m, i una capçada mitjana de 20,5 m. Es ramifica en tres besses a 2,5 metres de terra. Es troba a uns 30 m al nord de la masia homònima, darrera la cabana. És una de les alzines més grans de Catalunya i destaca pel seu espectacular volt de canó. | 08275-82 | Masgrau | Segons la tradició oral, a l'entorn de l'alzina de Masgrau hi havia amagat part del tresor del famós bandoler Serrallonga. | 41.9455700,2.3525100 | 446331 | 4643936 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67359-foto-08275-82-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 10 (patrimoni natural). BCIL. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67358 | Roure Gros del Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-banus | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | El Roure Gros del Banús es troba a pocs metres al nord de la masia, al marge del camí d'accés a la casa. Es tracta d'un roure monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. | 08275-81 | El Banús | 41.9528600,2.3160300 | 443313 | 4644769 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67358-foto-08275-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 67357 | Llegenda de la pedra del Sacrifici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-sacrifici | LUNA, G. (2008). 'Espai Natural de les Guilleries-Savassona'. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona, p. 87. | Segons la llegenda, la Pedra dels Sacrificis era un lloc sagrat des de la prehistòria, utilitzada per a fer sacrificis humans. La sang dels sacrificats regalimava per les canaletes que hi ha gravades a la gran roca. Segles després, les bruixes hi celebraven els seus aplecs i rituals. En aquest indret eren valorades les seves malifetes i, si no havien fet prou maldats, eren executades a la gran pedra. Després del ritual, les bruixes provocaven una gran tempesta per a que l'aigua netegés la sang de les executades. | 08275-80 | Savassona, pedra del Sacrifici | 41.9588600,2.3408200 | 445373 | 4645419 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 67285 | Can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-xic | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVIII-XIX | Can Ton Xic és un mas format per la casa, la pallissa i diversos coberts. La masia està formada per dos cossos annexos. El cos més antic és de planta quadrada i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. L'antiga masia fou objecte d'unes obres d'ampliació, amb una remunta de la coberta a la part nord, fet pel qual actualment la façana nord presenta una forma basilical. A la zona de la remunta hi ha un segon pis. El cos més modern és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia, seguint l'alineació de la façana del volum més antic. Les obertures són de disposició gairebé simètrica. El portal d'entrada, situat al cos més antic, és d'arc de mig punt rebaixat; per sobre, s'hi obre una balconera. La major part de les finestres dels dos volums són a la façana principal, i estan voltades de maons, algunes amb llindes de fusta. A pocs metres al sud de la casa, hi ha una pallissa de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a l'oest. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, i s'observa una reforma posterior per a adaptar-hi un cavall de fusta, per a col·locar una porta amb la part superior calada, que encara es conserva. Els materials utilitzats a les diverses construccions són: pedra picada, arrebossat, fusta, teula i maó. | 08275-8 | Can Ton Xic | El seu nom prové d'un antic propietari, que es deia Antoni i va quedar el diminutiu de can Ton Xic. La casa va ser utilitzada com a caserna durant les guerres carlines, fet que queda demostrat per la placa que es conserva al portal. | 41.9579100,2.3313700 | 444589 | 4645319 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67285-foto-08275-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67285-foto-08275-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 20.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67356 | Torre del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-de-savassona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | <p>La torre de defensa del castell de Savassona és de planta lleugerament triangular, d'uns 12 m², i es troba situada sobre la roca a la part més prominent del conjunt del castell, a l'angle nord de la muralla. Els murs conservats tenen una alçària d'uns 5 m, i fan més d'1 m de gruix. S'hi accedeix a través d'una escala de cargol de pedra, que arrenca a la dreta d'una gran arcada adovellada. L'arcada abriga un portal rectangular sobre el que hi ha una petita finestra quadrada. L'interior és cobert per una volta de canó de forma semiesfèrica. Al primer pis s'hi obren tres finestres, una a la façana nord, una a l'est i l'altra a l'oest. Al costat de migjorn hi ha diverses espieres tapiades. La torre és coberta a una vessant. Es troba envoltada per edificacions posteriors que s'adapten a la seva forma.</p> | 08275-79 | Savassona, castell | <p>Les primeres referències documentals del castell són de l'any 921. Aquesta torre de defensa és un dels pocs testimonis que es conserven de l'antic caràcter defensiu del castell de Savassona.</p> | 41.9562700,2.3373700 | 445085 | 4645133 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67356-foto-08275-79-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 29 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||
| 67355 | Jaciment paleontològic de can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-ton-xic | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). GÓMEZ-ALBA, J. (1989). 'Decàpodes fòssils d'Espanya conservats al Museu de Geologia de Barcelona'. Catàleg de Col·leccions, 1. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. REGUANT, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España. Tesi doctoral. VIA, L. (1969): 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos. 91-94, p.1-480.</p> | És difícil trobar més fauna carcínica. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, descobert entre els anys 50 i 60 per mossèn Lluís Via, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, que destaca especialment per la fauna carcínica que s'hi va trobar. El jaciment es troba en el turonet de la Casa Nova del Pujol, per sota de la capa de gresos de Folgueroles que corona el turó a on està aquest mas, i que té en la base del talús el mas de Can Ton Xic. No s'ha detectat fauna vertebrada en el jaciment, i segurament és difícil de trobar més fauna carcínica atès que en els anys seixanta es deuria de recuperar tota la que era possible de trobar. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià. L'associació faunística del jaciment és: - Ommatocarcinus zarinquiery - Schizaster leymerici - Colepleurus coronalis - Nummulites tavertensis - N. crusafonti - Ostrea multicostata - Pilumnoplax urpiana - Colneptunes hungaricus - Callinassa pseudonilotica - Stendromia calasanctii</p> | 08275-78 | Can Ton Xic | 41.9582600,2.3321900 | 444657 | 4645358 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Materials al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 67354 | Materials de Tavèrnoles al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA: www.mgsb.es/</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Tavèrnoles, principalment pel Dr. Lluís Via Boada entre els anys 50 i 60 del segle passat. Foren trobats a diferents zones del terme municipal: a les proximitats del castell i a d'altres indrets de Savassona, al voltant del Pont del Vent, al Raurell, a la carretera del Parador de Sau, a la Passarella, i a can Ton Xic. Entre els materials recollits, que corresponen a l'eocè, hi destaca la fauna carcínica (crancs) del jaciment de can Ton Xic.</p> | 08275-77 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació nº 231, 08007, Barcelona. | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona, propietat de l'Arquebisbat de Barcelona, fou fundat l'any 1874. La col·lecció del museu té unes 70.000 entrades de fòssils de tots els períodes geològics. Compta amb un important fons museístic en paleontologia especialitzada en invertebrats. El Museu Geològic disposa d'una biblioteca especialitzada, un laboratori i un destacat arxiu històric.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67353 | Tombes antropomorfes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-antropomorfes | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | La roca es troba bastant erosionada. | Es tracta d'un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca. Es troben al nord-est de l'església de Sant Feliu de Savassona, a tocar del cingle. Les tombes tenen unes dimensions força reduïdes, i en destaca una pel seu millor estat de conservació. La resta de tombes es troben molt mal estat degut a l'erosió de la roca i en alguns casos només s'intueix un lleuger rastre, fet pel qual es desconeix el seu nombre exacte. En totes elles l'encaix per encabir-hi la coberta ha desaparegut. | 08275-76 | Savassona, Sant Feliuet | Les sepultures antropomorfes són característiques de l'alta edat mitjana. | 41.9594600,2.3407100 | 445364 | 4645485 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67353-foto-08275-76-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67352 | Tomba 1958 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-1958 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982). 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Fou excavat sense rigor arqueològic per un afeccionat. | Es tracta d'un enterrament a una cavitat formada per dos grans blocs de gres, amb una entrada triangular. Les seves dimensions aproximades són 2 m de llargada, 1 m d'amplada 1,5 m d'alçada. Es troba a un indret abrupte i cobert per la vegetació, a la vessant nord-oest del turó de Sant Feliuet. El seu emplaçament és propici per a ésser utilitzat com a cementiri, ja que ofereix unes certes garanties de protecció contra les profanacions i les intrusions d'animals. Fou descobert i excavat l'any 1958, per l'afeccionat R. Soler, de Roda de Ter, que va descobrir dues inhumacions, ambdues amb el cos estirat i d'esquena a terra, amb aixovar funerari, recobertes per un petit túmul de pedres. Actualment les restes de les dues inhumacions no es conserven. L'aixovar funerari, que es troba al Museu Episcopal de Vic, està format per: una destral polida de tipus votiu, en serpentina, asimètrica; la part distal d'un punxó d'os polit; una dent de senglar amb la punta treballada; un esclat de sílex sense retoc i opac; un esclat de sílex sense retoc, translúcid; un esclat de quars poc translúcid i sense retoc; i un fragment ceràmic. Aquest material permet situar cronològicament el jaciment al Calcolític. | 08275-75 | Savassona, Sant Feliuet | Fou descobert i excavat l'any 1958, per l'afeccionat R. Soler, de Roda de Ter. Segons les informacions orals que va facilitar, va descobrir dues inhumacions, ambdues amb el cos estirat i d'esquena a terra, amb aixovar funerari, recobertes per un petit túmul de pedres. | 41.9597100,2.3386400 | 445193 | 4645514 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67351 | Materials de Tavèrnoles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | <p>Una part dels materials que provenen del terme municipal de Tavèrnoles corresponen als trobats durant diverses excavacions realitzades al segle XX al Puig del Far, a la bauma de la Baronessa, i a la zona de Sant Feliuet de Savassona: la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, el Rec de la Fíbula i la Tomba 1958. Una altra part dels materials són diversos elements arqueològics trobats pel municipi. La relació de materials corresponents al terme de Tavèrnoles i la seva catalogació és: - MEV 3537: fragments de teixit de cotó (Savassona). - MEV 5048: 2 vasos reconstruïts amb fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 10996: fragments de ceràmica a mà i a torn, pedra circular i restes òssies (Savassona-Cova de la Finestra). - MEV 11006: fragments de teula, ceràmica a torn, bronze i pedra (Savassona-Pla del Comte). - MEV 11014: fragments d'una destral neolítica i d'ascles de sílex, d'un punxó d'ós, de ceràmica a mà i de petxina (sepulcre de Savassona). - MEV 11015: una moneda de bronze -as ibèric d'Iltirta-, claus i fragments de metall (Savassona). - MEV 11031: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11034: fragments de ceràmica a torn i de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 11035: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 11039: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica; ferro; bronze; closca (Tavèrnoles). - MEV 11040: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11041: fragments de ceràmica a torn (Pedra del Sacrifici) - MEV 11054: fragment de ceràmica a mà del Bronze antic-mig (Solei de la Garriga). - MEV 11062: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 11070: fragments de ceràmica a mà i d'os (Savassona). - MEV 11074: fragments de ceràmica a mà (El Pujol). - MEV 11077: ascles sílex (Savassona). - MEV 12398: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic-mig (Pedra del Sacrifici). - MEV 12399: llengüeta de ceràmica a mà del Neolític antic (Savassona). - MEV 12400: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 12436: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12437: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12438: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12439: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12440: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12442: esquelet del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12443: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12444: mà de molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12445: esquelet del Neolític mitjà (Savassona-sepulcre de fossa). - MEV 12446: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12447: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12448: percussor de pedra del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12479: ascle de sílex i dentàlium (Pedra del Sacrifici). - MEV 12480: closca de petxina, dent, restes òssies, bronze, sílex i quars (Savassona). - MEV 12493: destral polida del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12544: fragments de maxil·lar humà i de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12545: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12546: fragments de ceràmica a mà, roques, minerals i ossos (Savassona). - MEV 12548: fragment de molí, percutor, sílex i còdols (Savassona). - MEV 12549: destral, mà de morter i fragments granit (Pedra del Sacrifici). - MEV 12553: fragments de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12554: fragments de ceràmica a torn medievals (Pedra del Sacrifici). (Continua a Observacions)</p> | 08275-74 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Continuació de l'inventari de materials corresponents al terme de Tavèrnoles dipositats al Museu Episcopal de Vic (començat a Descripció) - MEV 12555: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12556: fragments de ceràmica a torn, ceràmica a mà, ossos i roca (Pedra del Sacrifici). - MEV 12557: fragments de ceràmica a mà i ossos (Pedra del Sacrifici). - MEV 12558: fragments de ceràmica a mà i ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12560: fragments de ceràmica a mà (Font de la Baronessa). - MEV 12732: fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Dau). - MEV 12939: restes òssies medievals (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13122: fragment de vas de ceràmica a mà del Neolític antic evolucionat (Pedra del Sacrifici). - MEV 13123: tassa de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13124: vas de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13125: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13126: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13127: polsera (fragment) petxina del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13128: espàtula, punxó i restes òssies del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13129 punxó d'os tallat i polit del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13130 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13131 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13132: gratador de sílex del Neolític antic (Savassona). - MEV 13134: punta de sageta de bronze del Bronze antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 13135: fragments de ceràmica a mà del Neolític Mitjà (Savassona). - MEV 13515: fragments de ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 13516: restes òssies (Savassona). - MEV 13517: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 13537: fragments d'olla de ceràmica medieval (Savassona). - MEV 13540: fragments lítics, d'ossos i de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV.13541: fragments de ceràmica a mà de la Primera edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 13542: fragments de ceràmica a torn moderns (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13543: fragments de ceràmica a mà i a torn, vidre, sílex, petxina, ferro, bronze i os del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13548: fragments de ceràmica a mà i a torn, sílex, fusta, os i petxina (Savassona). - MEV 13570: banya i ullal de cèrvid (Savassona). - MEV 13599: fragments de ceràmica, quars, os i carbó (Pedra del Sacrifici). - MEV 13601: fragments de ceràmica a mà i a torn i d'os (Savassona). - MEV 13602: fragment de vas decorat de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13603 fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV 13604: fragments decorats de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13606: fragments de ceràmica (Rec de la Fíbula). | 79|81|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67350 | Teuleria de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-savassona | COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antic forn de teules, situat a poca distància del castell de Savassona, en direcció a migdia, a tocar del marge del camí que travessa el pla del castell en direcció a les Punxes. Es troba en un indret enverdissat, fet que dificulta la seva descripció. L'estructura és de planta rectangular i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Els murs són fets exteriorment de pedres de mida mitjana lligades amb morter de calç, i interiorment de rajoles refractàries lligades, i conserva una boca d'enfornar a la part frontal, parcialment destruïda. | 08275-73 | Savassona, castell | Antigament les masia amb una certa entitat comptaven amb un forn d'obra o teuleria. La seva funció principal era coure maons i teules, utilitzades per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a construir-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, i a la part superior hi havia la cambra de cocció. | 41.9543300,2.3378900 | 445126 | 4644918 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67350-foto-08275-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67350-foto-08275-73-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67349 | Complex arqueològic de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-arqueologic-de-savassona | BUXÓ, D. [et al.]. 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa. 10, p. 95-112. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTANYÀ, M. (1982). 'Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona'. Ausa, vol. X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.217-230. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | Es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | El complex arqueològic de Savassona està format per diversos jaciments: el Rec de la Fíbula, la Bauma 81, la Tomba 1958, les Pedres Gravades, la Pedra del Sacrifici, la Pedra del Dau i la Pedra 81. Aquests jaciments ofereixen un ventall de restes arqueològiques relacionables amb diferents horitzons culturals, i permeten constatar la continuïtat d'hàbitat d'aquest indret des del Neolític Antic i Mig, passant per diverses etapes del Bronze, l'Edat del Ferro, l'Ibèric, fins a l'època medieval. Els primers materials antics foren recollits per l'afeccionat a l'arqueologia, R. Soler de Roda de Ter, que l'any 1958 començà les seves exploracions i excavacions a la zona; intervencions que, malauradament, no tenien rigor arqueològic ni científic. Pels volts de l'any 1960, el jaciment fou objecte de diverses campanyes d'excavació per part dels membres de la Unió Excursionista de Vic, dirigits per l'arqueòleg Eduard Junyent. La importància dels materials arqueològics recollits durant aquestes intervencions van motivar la col·laboració de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat Central de Barcelona, que va dur a terme una campanya l'any 1962. Posteriorment, l'any 1981 s'inicià un nou cicle d'excavacions amb el suport del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Miquel Molist i Dolors Buxó, que van dur a terme sondeigs en diferents punts del jaciment, per a localitzar la seva situació i les diferents etapes culturals. | 08275-72 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9590800,2.3404100 | 445339 | 4645443 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67349-foto-08275-72-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 79|81|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67348 | Rec de la Fíbula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-fibula | BUXÓ, D. [et al.]. 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa. 10, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTANYÀ, M. (1982). 'Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona'. Ausa, vol. X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.217-230. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | Es tracta d'un jaciment format per un sistema de diàclasis reomplertes amb sediments, que contenen restes arqueològiques. Es troba a una zona boscosa a l'oest del turó de Sant Feliuet. El conjunt està constituït per una diàclasi perpendicular en direcció est-oest, de 10 m de llarg per 1,8 d'amplada, que enllaça amb una gran diàclasi en direcció nord-sud, d'uns 30 m de llarg per 3,5 d'ample, que arriba a la part baixa del turó. Va ser descobert vers l'any 1950 per l'afeccionat R. Solé, que hi va excavar una àrea d'uns 40 m², i hi va recollir un destacat conjunt de materials ceràmics, corresponents a fragments de vasos tancats amb vores secants inclinades a l'exterior i verticals. Alguns fragments presentaven decoració amb cordó imprès (tipus 'digital', 'cardium', etc.), i d'altres amb tipus d'incisions 'd'espina de peix' i de 'pua múltiple'. L'any 1981 es van dur a terme diversos sondeigs, amb l'objectiu de comprovar l'existència d'un possible nivell d'ocupació que es pogués relacionar amb l'antiga troballa: La cala nº1, situada a la zona superior. Presentava un únic estrat de 0,3 m de potència, format per un sediment de terres groguenques procedent de l'erosió dels gresos. Es va recollir material arqueològic molt fragmentat i erosionat, corresponent a un gran nombre de fragments de ceràmica a torn, de pastes taronges, i restes de fauna. La cala nº 2, situada també a la zona superior, pròxima al lloc de les antigues troballes. Presentava una potència estratigràfica formada per: - Estrat I: presentava un sediment de terres groguenques amb algunes pedres de gres. Es van documentar fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà, escòria de ferro i ascles de sílex. - L'estrat II: presentava terres de color ocre. Es va recollir material arqueològic similar a l'anterior. - L'estrat III: presentava un sediment de terres granuloses de color marró fosc i un gran nombre de pedres de gres. Es van documentar fragments de ceràmica a mà amb decoracions de cordons impresos incisos, i d'incisions en forma d'espina, i ascles de sílex i quars. - L'Estrat IV: situat a la part més fonda, presentava un sediment de color marró-vermell compacte. Es van recollir fragments de ceràmica a mà i ascles de quars. La cala nº 3, situada a la diàclasi de direcció est-oest. Presentava un únic estrat format per terres granuloses de color marró fosc, amb gran quantitat de pedres de gres. Es va recollir material arqueològic corresponent a ceràmiques a torn i a mà, escòria de ferro i restes de fauna. Els materials arqueològics documentats a la intervenció arqueològica van confirmar dos moments cronologico-culturals: l'edat del Ferro i el període Ibèric ple. Els autors de les intervencions arqueològiques van interpretar els estrats com a sediments procedents de l'erosió, i segons la seva hipòtesi, les diàclasis tancaven la zona d'accés a l'antiga ocupació humana, que es concentrava a la part alta del turó. Només una intervenció arqueològica que donés com a resultat la documentació d'una estructura a la part baixa de la diàclasi, permetria confirmar aquesta hipòtesi. | 08275-71 | Savassona, Sant Feliuet | El jaciment va ser descobert vers l'any 1950 per l'afeccionat R. Solé, que hi va excavar una àrea d'uns 40 m², i hi va recollir un destacat conjunt de materials ceràmics antics. L'any 1981 es van dur a terme diversos sondeigs, amb l'objectiu de comprovar l'existència d'un possible nivell d'ocupació que es pogués relacionar amb la troballa. | 41.9599400,2.3392000 | 445240 | 4645540 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67348-foto-08275-71-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: autors excavacions i Museu Espiscopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67347 | Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-far | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Ha estat objecte de diverses excavacions clandestines. | Es tracta d'una balma situada al costat de llevant d'un gran bloc de gres, a la vessant sud-oest del puig del Far. Les seves dimensions aproximades són 5 m de llarg, 2 m d'ample i 1,5 m d'alçada. Ha estat objecte d'un gran nombre d'excavacions clandestines per part d'afeccionats, que han provocat la destrucció d'una bona part de la seva potència estratigràfica original. Tot i que aquests afeccionats s'han apropiat indegudament de la major part de les troballes, sortosament, resta un lot de materials arqueològics al Museu Episcopal de Vic. Els materials corresponen a un conjunt de ceràmiques decorades, una destral de pedra polida, un possible allisador, varis esclats i làmines de sílex, i restes òssies d'animals. Els fragments de ceràmica són fets a mà, amb pastes dures, compactes i poc desgreixant. En destaquen dos fragments de tasses carenades, vasos amb vores exvasades, alguns amb vores verticals i llavis aplanats. Les bases són planes sense revores i les nanses de cinta o d'orelletes. Aquests fragments estan decorats amb combinació d'elements plàstics, incisos i /o impresos. La destral és de pedra polida i presenta lleugers desperfectes en les dues extremitats. Aquests materials permeten datar cronològicament el jaciment entre el Bronze Mig i el Bronze Final. Podria correspondre a un lloc d'hàbitat, però només una intervenció arqueològica a l'indret permetria la confirmació d'aquesta hipòtesi i l'obtenció de més dades. | 08275-70 | Puig del Far | Ha estat objecte d'un gran nombre d'excavacions clandestines per part d'afeccionats que, malauradament, han produït la destrucció aproximadament d'1 m de la seva potència estratigràfica original. | 41.9595600,2.3758100 | 448273 | 4645475 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: col·leccions privades disperses i Museu Espiscopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67284 | Can Pillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pillet | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XIX | Masia de planta rectangular formada per diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives. Les cobertes són a dues vessants, amb teula àrab i el carener orientat de nord a sud. Es poden observar a la façana tres fases constructives diferents, diferenciades pel tipus de pedra utilitzada i per les cantonades integrades entre els cossos. El cos principal, orientat a llevant, és de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. El portal d'entrada és rectangular, amb carreus sense polir. S'hi obren finestres emmarcades amb carreus de pedra, dues a la primera planta i una a la segona. A la façana posterior hi ha un annex en planta baixa, de factura contemporània. Els altres volums consten de planta baixa i planta pis. El portal d'entrada és d'arc de mig punt rebaixat de maons, les finestres són fetes amb llindes de fusta, i s'hi observen obertures ara tapiades. Hi ha un altre cos annex en planta baixa, amb una terrassa que fa de coberta. | 08275-7 | Pla del Banús | Segons la tradició oral, el nom de la masia 'can Pillet' prové del fet que els seus propietaris la van construir amb materials recollits de cases mig enrunades dels entorns. | 41.9537700,2.3088700 | 442721 | 4644874 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67284-foto-08275-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67284-foto-08275-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 8.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67346 | Pedres gravades de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-gravades-de-savassona | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | Els gravats pateixen la pròpia erosió natural de la pedra i l'impacte del gran nombre de visitants que reben. | <p>Es tracta de quatre grans blocs de gres amb signes i figuracions gravades, situats de manera dispersa però pròxims entre ells, a l'est de pla del turó de Sant Feliuet. Els gravats es troben en disposició irregular: en alguns casos cobreixen la totalitat del bloc (pedres 1 i 2), i en d'altres, només presenten alguns gravats (pedres 3 i 4). La pedra 1 o Pedra del Nen. Presenta una figura antropomorfa, cassoletes, algunes cavitats irregulars i cruciformes. La major part dels gravats es troben molt erosionats. La figura antropomorfa, en baix relleu, és desproporcionada i asexuada; les seves mides són 0,8 m d'alçada i 0,4 m d'amplada. La pedra 2 o Pedra de les Bruixes. Presenta una gran abundància i varietat de signes: cruciformes, ferradures, cercles, cassoletes, i d'altres formes. En destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La pedra 3. És la més simple de totes. Presenta dos signes cruciformes i diverses cassoletes, de traç irregular, d'uns 6-8 cm de diàmetre, a excepció d'una de 15 cm. I finalment, la pedra 4 presenta signes (cassoletes, solcs, cruciformes) i una figura humana de traç molt fi, probablement de cronologia molt posterior a la resta. Els gravats d'aquesta roca es troben molt erosionats i en molt mal estat. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten atribuir un sol significat ni una única cronologia, tot i que alguns dels gravats podrien ser prehistòrics. Es troben en mal estat de conservació, tant per la pròpia erosió natural de la pedra com pel impacte del gran nombre de visitants que reben.</p> | 08275-69 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9601900,2.3417800 | 445454 | 4645566 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67346-foto-08275-69-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es van realitzar sondejos a la pedra 2 amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||
| 67345 | Pedra del Sacrifici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-sacrifici | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X., núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.95-112. CASTANY i LLUSSÀ, J. (1981). 'El neolític a Osona: estat actual de les investigacions'. Ausa, vol. IX, núm. 99. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 313-328. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. FONT i SERRA, E. (1978). 'El complejo funerario neolítico de Savassona'. Pyrenae. Vol. 13-14. Barcelona: Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (UB), p.15-42. FONT i SERRA, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. Ausa, vol X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 113-120. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1965). 'Informe de las excavaciones realizadas en la Piedra de los Sacrificios, en Sabassona'. Separata del Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. V, cuadernos 1-3. Madrid: Ministerio de Educación Nacional. P. 154-160. JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1965). 'Teixidor de Llaers'. Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. VII. Madrid: Ministerio de Educación Nacional, p.146-149. MUÑOZ, A. M. (1965).'La primera fecha de C 14 para un sepulcro de fosa catalán'. Pyrenae. Vol. 1, p.31-41. VIDAL, L. M. (1915). 'Un megalito curioso llamado la Piedra del Sacrificio, del castillo de Sabassona, en la comarca de Vich'. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, Tomo XV. Madrid: Museo Nacional de Ciencias Naturales, p. 328-332. | El jaciment es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | Es tracta d'un gran bloc de gres isolat que forma una balma a la seva banda oest. Es troba situat a una zona boscosa a l'àrea arqueològica de Savassona, al pla inferior, en el costat sud del turó de Sant Feliuet. El bloc presenta diversos retalls a la roca, solcs i forats fets artificialment. El jaciment es troba a la balma i al pla situat al davant, en el seu costat nord. La balma té unes dimensions aproximades de 3 m de fons per uns 4,5 m d'alçada, i el pla uns 180 m². Ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques. A la dècada dels anys 60 del segle passat, Eduard Junyent i Martí Cassany van excavar una àrea de 35 m², l'any 1963 Ana Mª Muñoz va excavar 4 m², l'any 1976 Martí Cassany va excavar 6 m², i finalment l'any 1982, l'equip format per Dolors Buxó, Walter Cruells i Miquel Molist va excavar 12 m². Aquestes intervencions van permetre establir una seqüència estratigràfica molt rica: - Estrats superficials (fondària de 0-1,25 m). Formats per terres de color marró clar, compactes i dures, amb algunes pedres, corresponents a un nivell d'ocupació. A la campanya arqueològica de l'any 1963, es van documentar els vestigis del paviment d'una possible construcció adossada al gran bloc de pedra, en el sector nord de la cara frontal. L'any 1976, Martí Cassany va localitzar en el costat sud, tres sitges probablement associades amb aquest nivell. L'any 1982 una cala oberta al pla va permetre documentar un mur que tancaria l'accés a l'assentament, així com un nivell d'enderroc i varies sitges. Els materials arqueològics d'aquests estrats corresponen a fragments de ceràmica a torn de pastes taronges i grises, ceràmica de vernís negre, ceràmica ordinària feta a mà i fragments de ferro i de bronze. Aquests materials permeten situar cronològicament aquest nivell d'ocupació al període ibèric ple (s. III-i aC.). - Estrat superior (fondària 1,25-1,55 m). Es van documentar els vestigis d'una construcció adossada de pedra, formada per tres murs de pedra seca que conservaven fins a quatre filades de pedra. El mur lateral del costat de tramuntana conservava 3,8 m de llarg i 0,5 m d'amplària. El frontal, uns 6 m de llarg i 0,4 m d'amplària, feia cantonada amb el mur lateral del costat de migjorn, que conservava 1,2 m. Tot i que les estructures localitzades a l'interior no estaven ben definides, podrien correspondre a un fogar, un túmul i algunes banquetes. El material arqueològic associat a aquest estrat està format per fragments ceràmics de grans gerres d'emmagatzematge, vasos i urnes amb fons pla i vores exvasades, amb decoracions de cordons impresos, incisos o simples incisions. Els acabats són majoritàriament polits i allisats, tot i que també hi ha pentinats o més grollers. Aquests materials permeten situar cronològicament aquest nivell en la Primera Edat del Ferro. - Estrat intermig (fondària 1,55-2,35 m). Estava format per sediment de color negrós amb molt poques pedres, i no presentava cap resta d'estructura. Es van recollir pocs materials arqueològics, corresponents a fragments ceràmics, carbons i ossos. En destaquen una nansa de botó circular, fragments de ceràmica campaniforme, una punta de fletxa amb aletes i peduncle feta de coure. La tipologia diversa dels materials no permet establir una cronologia concreta. - Estrat inferior (fondària 2,35-4 m). Al sector nord-oest de la cara frontal del bloc es localitzà una necròpolis del Neolític mig-final amb sepultura individual del tipus 'sepulcre de fossa'. | 08275-68 | Savassona, Sant Feliuet | Segons la tradició oral, el seu nom prové dels antics rituals de sacrifici que es celebraven en aquest indret. Ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques. A la dècada dels anys 60 del segle passat, Eduard Junyent i Martí Cassany van excavar una àrea de 35 m², l'any 1963 Ana Mª Muñoz va excavar 4 m², l'any 1976 Martí Cassany va excavar 6 m², i finalment l'any 1982, l'equip format per Dolors Buxó, Walter Cruells i Miquel Molist va excavar 12 m². | 41.9588600,2.3408200 | 445373 | 4645419 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67345-foto-08275-68-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: Museu Espicopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.Continuació descripció:Tot i que no van quedar registrades les característiques precises de la distribució espaial de totes les sepultures, en les sepultures 6 i 7 es va poder documentar la forma oval de la fossa, coberta per una llosa. Els aixovars estaven formats per fragments de ceràmica rogenca molt fina i polida, corresponents a tasses i olletes carenades i un vas amb nansa tubular, decorat amb cordons llisos. També es va recollir una destraleta de pedra verda polida. A la resta de la superfície excavada s'hi van recollir elements arqueològics aïllats i no es va poder establir l'existència d'un nivell d'hàbitat amb claredat. D'altra banda, en el sector sud, es van recollir tres fragments de ceràmica cardial que podrien indicar que el jaciment ja havia estat ocupat al V-IV mil·lenni aC.Actualment el jaciment es troba en mal estat de conservació, ja que les intervencions van deixar al descobert els talls i les restes arqueològiques, que es troben sotmeses a l'erosió natural i a la depredació dels visitants. | 79|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67344 | Pedra del Dau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-dau | BUXÓ, D. [et al.]. (1979). 'Nota preliminar sobre el jaciment de la pedra del Dau (Savassona)'. Ausa, vol. VIII., núm. 89-90. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 321-328. BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1982). 'Savassona, Tavèrnoles'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic, p.154-56. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | VI aC | El jaciment es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | Es tracta d'un gran bloc de pedra, que forma una balma al seu costat nord-oest, situat al pla de Savassona. Les dimensions aproximades de la balma són 8 m de llarg, 3 m d'ample i uns 2,5 m d'alçada. La part central va ser objecte d'una excavació arqueològica l'any 1976, que va permetre documentar una seqüència estratigràfica formada per dos estrats arqueològics. L'estrat superficial, de poca potència i sense estructures, presentava pocs materials. L'estrat inferior, format per terres argiloses compactes, va proporcionar tres sitges: Sitja 1: va ser excavada parcialment. Presentava una planta circular, de secció ovalada i fons pla, amb un diàmetre de 1,8 m, i una profunditat de 0,85-0,9 m. Estava reomplerta per terres de color marró fosc, pedres, alguns carbons i restes de vasos de ceràmica i fauna. El fons de la sitja presentava una forta acumulació de restes d'atuells. Sitja 2: va ser excavada en la seva totalitat. Presentava característiques similars a l'anterior, amb un diàmetre de 1,4 m i una profunditat de 0,75-0,8 m. Sitja 3: va ser excavada parcialment. Presentava les mateixes característiques estructurals que les anteriors, i estava reomplerta amb un farciment amb una forta concentració de carbons. Tanmateix, es va excavar una petita superfície a tocar de la zona anterior, on es van documentar diversos materials arqueològics. Va ser interpretada com un possible nivell d'hàbitat. Els materials arqueològics corresponen a fragments de ceràmica feta a mà i restes de fauna. Els fragments ceràmics presenten un conjunt coherent amb morfologia de vasos simples; vores verticals, inclinades a l'exterior i bases planes. Tot i que les decoracions no són abundants, aquestes solen ser en forma d'acanalats, incisions, cordons i tetons. Les restes de fauna corresponen a bou, cabra i porc. La presencia de terrissa feta a torn va permetre situar cronològicament el jaciment vers el segle VI aC. | 08275-67 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9590200,2.3415800 | 445436 | 4645436 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67344-foto-08275-67-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67343 | Pedra de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-can-roquet | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | Alguns dels gravats es troben molt erosionats. | <p>Es tracta d'un bloc de gres amb signes gravats, que es troba a un camp de conreu pròxim a la masia del Roquet. Les seves dimensions aproximades són 1 m d'alçada i 2,5 m d'amplada. A la part plana de l'extrem superior presenta diversos signes gravats. En destaca un cercle amb cinc radis incisos de disposició irregular. Alguns dels signes gravats són de característiques similars als de les pedres gravades de Savassona. Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960. La manca d'informació sobre la situació exacta de la pedra, no va permetre localitzar-la, durant la visita a l'indret.</p> | 08275-66 | Can Roquet | <p>Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960.</p> | 41.9553700,2.3228300 | 443879 | 4645043 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 10 (arqueològic). JA. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67342 | Pedra 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-81 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. | Es tracta d'un gran bloc de gres que forma un abric a la part inferior, situat a poca distància de la Pedra del Sacrifici, vers l'oest. Presenta unes bones condicions com a antic habitatge. Fou objecte d'un sondeig arqueològic durant l'estiu de l'any 1981. Aquesta intervenció va permetre documentar una potència estratigràfica de 1,8 m, formada per dos estrats. L'estrat superficial, procedent de l'erosió, presentava diversos fragments de ceràmiques a mà i a torn. L'estrat inferior, format per un sediment de terres de color marró-gris amb restes de cendres, va proporcionar diversos fragments de ceràmica gris, a torn, de l'alta edat mitjana. | 08275-65 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9587500,2.3404200 | 445340 | 4645407 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||||
| 67341 | Far del Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/far-del-puig-del-far | MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): 'Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens'. Arqueologia Medieval, núm. 3. Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, p. 30-43. | Només es conserven els vestigis del mur. | Es tracta dels vestigis d'un antic mur situat sobre la roca del cim del Puig del Far. És un mur d'una sola filada, fet amb grans blocs de pedra, i insinua una planta circular d'uns 7 m de diàmetre. La seva ubicació permet el control visual de tota la plana de Vic, entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Fou estudiat, juntament amb altres restes, pels arqueòlegs Ramon Martí, Cristian Folch i Jordi Gibert, que en varen publicar els resultats a un article l'any 2007 (vegeu bibliografia). Segons els autors, aquestes restes formarien part d'una xarxa de torres de guaita i de transmissió de senyals en la que fou la principal frontera de l'islam occidental a inicis del segle VIII. Només una intervenció arqueològica a l'estructura permetria l'obtenció de més dades. | 08275-64 | Puig del Far | El far del Puig del Far probablement fou construït a l'inici del segle VIII, i podria formar part d'un dispositiu de vigilància i de comunicacions a llarga distància. | 41.9596400,2.3761900 | 448305 | 4645483 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67341-foto-08275-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67340 | Roca del Purpirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-purpirol | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. I: Osona. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.68. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | VIII-IX | Només es conserven els retalls a la roca. | <p>Es tracta de les restes d'una fortalesa, documentada l'any 1098, situada al cim d'un puig, al sud del mas Pujol de Roda de Ter. Es conserven retalls a la roca, corresponents a diversos encaixos i forats de pal, que probablement deurien suportar una estructura de material perible. Es documenten alguns amuntegament de pedres de mida mitjana, que podrien pertànyer a l'antiga fortalesa.</p> | 08275-63 | El Pujol | 41.9618200,2.3251500 | 444077 | 4645757 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67340-foto-08275-63-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 47 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||
| 67339 | Casal de Vilamuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-vilamunta | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 624. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XI-XII | Es conserven molt pocs vestigis. | <p>Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, situada a un indret de difícil accés, sobre un turó al sud-est de la masia de Casadevall. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra lligada amb morter de calç, de procedència local, i de mida mitjana. Es desconeixen les dimensions i forma de la planta, i no conserva cap mur divisori interior. Actualment, l'estructura es troba coberta per restes vegetals provinents de la tala i desbrossament de l'entorn, fet que impedeix la seva documentació precisa. Aquests vestigis corresponen a l'antic casal d'una família noble, que es troba dins l'antic terme del castell de Savassona. Foren documentats l'any 1914 per l'arquitecte Josep Maria Pericas en el decurs del seu estudi sobre els castells i cases fortes d'Osona. Segons Pericas, hi havia un mur d'uns 2 m de llarg per 1m d'altura aproximadament, orientat de llevant a ponent, amb aparell de tipus romànic dels segles XI i XII. Les restes foren novament documentades a l'obra 'Els castells catalans' (vegeu bibliografia). El casal de Vilamuntà es troba en perill imminent de desaparició definitiva i són necessàries mesures urgents de documentació, consolidació i restauració.</p> | 08275-62 | Casadevall | <p>Les primeres notícies del casal corresponen a l'any 1237, tot i que es probable que existís anteriorment. L'any 1326 Bernat de Sant Romà va vendre al cavaller Ramon de Savassona la seva domus o castell anomenat Puig de Vilamuntà (Podio de Vilamuntano) amb la seva masoveria dita del Puig, i va passar a pertànyer al domini dels Savassona. El casal es trobava en estat ruïnós ja a mitjans del segle XIV, per raons desconegudes.</p> | 41.9527400,2.3654400 | 447408 | 4644724 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67339-foto-08275-62-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 48 (arquitectònic), nivell 1. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||
| 67338 | Forn romà o jaciment de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-roma-o-jaciment-de-can-roquet | COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLAS i FONT, M. D. (1975). La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanicación a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura. Inèdita, p.199. | II-I aC | Es tracta d'un centre d'explotació ceramista d'època romana. El jaciment es troba en un marge al costat del camí antic de Vic a Savassona, pròxim a can Roquet. Es conserva un forn de planta rectangular, fet amb murs de terra cuita, amb la graella intacta. Als camps dels entorns, s'hi han recollit una gran quantitat de materials arqueològics, corresponents a fragments de ceràmica feta a mà i a torn, amb una major concentració als voltants del camí i de la piscina de can Roquet. Segons informacions errònies de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, no queda cap resta del jaciment però, durant la redacció del present treball, s'ha pogut constatar l'existència del forn, i la seva rellevància arqueològica. | 08275-61 | Can Roquet | 41.9549000,2.3245000 | 444017 | 4644989 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67338-foto-08275-61-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67337 | Balma de la Baronessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-baronessa | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | La remoció de les terres produïda durant les obres va alterar parcialment el sòl del jaciment. | Es tracta d'un abric de grans dimensions, situat al vessant oest del turó del castell de Savassona. A la dècada dels anys 50 del segle passat, va ser objecte d'unes obres per tal d'habilitar l'indret pel turisme. La remoció de les terres produïda va alterar parcialment el sòl del jaciment. Durant les obres es van recollir restes arqueològiques, tot i que no es coneix el seu nombre exacte ni la localització de totes les troballes, ni tan sols si s'hi observaren estructures i/o diferents nivells d'ocupació. Es van documentar 48 fragments de ceràmica antiga, que van ser dipositats al Museu Episcopal de Vic. Es tracta de 36 fragments informes i sense decoració, 12 fragments amb decoració de cordons impresos, nanses i parts del coll, que permeten situar cronològicament el jaciment entre el Calcolític i el Bronze Antic (-2200/-1500). Aquests fragments formen part d'un vas, de pasta grollera, d'uns 13 mm de gruix, amb desgreixant de quars de gra mitjà i gros i amb cocció oxidant deficient. Pels fragments conservats de la vora, es dedueix que correspon a un vas de 33 cm de diàmetre. És de vora recta i llavi pla, amb impressions de fora rectangular i inclinada a tot el volt. Sota la vora presenta una decoració formada per un cordó doble, pessigat a la pasta, amb incisions verticals que tallen els cordons i amb formes rectangulars i ovals realitzades amb punxó. El cos del vas presenta una decoració formada per pessics impresos amb motius rectangulars. El mitjà de prensió el formen mamellons que perforen la paret del vas i de la que arrenquen quatre cordons verticals cap a la part baixa amb impressions. Al centre s'intueix un doble cordó imprès. El seu gruix, uns 12 cm, l'amplada de la boca, i el mitjà de prensió ens indica que es tracta d'un vas amb tendència globular i de grans mides. | 08275-60 | Savassona, castell | 41.9550900,2.3366000 | 445020 | 4645003 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67337-foto-08275-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67337-foto-08275-60-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67283 | Can Mon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mon-0 | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, situada a migdia. La vessant esquerra és més llarga que la dreta. El portal d'entrada és rectangular, amb carreus de pedra i llinda de fusta. En quant a la resta d'obertures, la planta baixa presenta una finestra i un portal de factura contemporània. Al primer, s'hi obre una finestra balconera i dues finestres de pedra treballada, una d'elles motllurada i amb la inscripció a la llinda 'SAGIMON 16 IHS 08 ROVIRA'. A la banda de ponent, el mur és cec i hi ha un pati de lloses que forma una mena de lliça. A pocs metres de la casa, al costat de ponent, hi ha una cabana de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, orientada al nord. Pel costat sud es troba unida a una gran llosa a mode de mur. Els murs de llevant i ponent són cecs. | 08275-6 | Urbanització del Roquet | Segons la inscripció a la llinda, la casa fou construïda l'any 1608. | 41.9558700,2.3249200 | 444053 | 4645097 | 1608 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67283-foto-08275-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67283-foto-08275-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 67336 | Balma 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-81 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Es tracta d'una balma situada al nord-est del turó de Sant Feliuet. Les seves dimensions són 4 m d'amplada i 9 m de llargada. Fou objecte d'un sondeig arqueològic durant l'estiu de l'any 1981. Aquesta intervenció va permetre documentar una potència estratigràfica de 0,5 m, composta per dos estrats. L'estrat superficial, format per sediment de color groguenc, presentava materials arqueològics corresponents a fragments de ceràmiques de pastes roges fetes a torn, ceràmica de vernís negre, ceràmiques fosques fetes a mà i alguns fragments de ferro. Segons els autors de la intervenció arqueològica, aquest estrat podria procedir de l'erosió d'un sediment originalment situat al pla del Turó de Sant Feliuet. L'estrat inferior, situat sobre la roca mare, i mal conservat per la inclinació natural del terreny, va proporcionar un sol material arqueològic, corresponent a una olleta de ceràmica feta a mà de fons convex, gairebé sencera. És de pasta de color marró-vermell compacte i de parets fines, i conserva una nansa de bobina amb concavitat central que arrenca del llavi. Es trobava envoltada per pedres disposades regularment al seu entorn. La forma poc característica d'aquest únic element dificulta la precisió cronològica del jaciment, que per les troballes realitzades als altres jaciments de la zona podria situar-se en un ventall cronològic amplíssim, entre el Bronze final- primera edat del Ferro al període Ibèric. Només una excavació arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades sobre el jaciment. | 08275-59 | Savassona, Sant Feliuet | La Bauma 81 fou objecte d'un sondeig arqueològic l'any 1981, per part dels arqueòlegs Dolors Buxó i Walter Cruells. | 41.9598400,2.3391100 | 445232 | 4645529 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67336-foto-08275-59-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67335 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-2 | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre, patró dels pagesos, es celebra anualment pels volts del dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. És una celebració dedicada als animals. La festa s'inicia amb la tradicional foguera de Sant Isidre i s'ofereix coca, fuet i cava als assistents. L'endemà, pels carrers del poble es fa el passant dels Tonis, amb la benedicció dels animals a la plaça de l'església de Sant Esteve. Entre els actes de la festa, es troben la missa solemne en honor a Sant Isidre, conferències, exposicions i tallers relacionades amb els animals, espectacles, concerts, etc. La festa finalitza amb un sopar popular. | 08275-58 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67334 | Fira de Tardor de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-tardor-de-sant-galderic | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | La Fira de Tardor de Sant Galderic es celebra anualment, des de l'any 2008, un diumenge del mes d'octubre, als carrers del poble. La fira, dedicada a la terra i a l'artesania, està formada per tres mercats: el Mercat gastronòmic, on diversos expositors ofereixen productes típics de la terra, el Mercat d'Artesans, amb paradetes amb sabons, bijuteria, articles de fusta, etc., i el Mercat de les Erres i brocanters, on hi ha productes de segona mà. Es duen a terme exposicions, tallers i conferències relacionades amb la cultura i el medi ambient, recitals de poemes, concerts, activitats pels infants, el Concurs de bolets, concert de Gospel, etc. Tanmateix, s'organitza la popular Cursa de muntanya de Sant Galderic, amb un recorregut de 10 km pels espais naturals del municipi. | 08275-57 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67333 | Festa Major de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-tavernoles | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat FUNOLL, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XX-XXI | Pels volts del 3 d'agost, festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve, es celebra anualment la Festa Major. Es organitzada per la Comissió de festes i l'Ajuntament en col·laboració amb els veïns del poble. El pregó de Festa Major dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives com la missa solemne en honor a Sant Esteve, patró de Tavèrnoles, el ball-sopar, la botifarra popular, la caminada nocturna, l'actuació del casal d'estiu, havaneres, concerts, partits de futbol, jocs, pallassos, etc. | 08275-56 | Nucli urbà de Tavèrnoles | Entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, la festa major era diferent a l'actual. L'ofici solemne en honor al sant patró era cantat per la coral de la parròquia. Durant la missa també es cantaven els goigs de Sant Esteve. El ball de la Festa Major es feia al pla de les Ballades, en un envelat que la comissió de festes construïa cada any amb boixos i brucs. Una petita orquestra, en Roviretes amb el seu flabiol o el senyor Marín amb l'acordió hi tocaven valsos, tangos, passos dobles i els tradicionals ball de rams, de robo o de l'escombra. I es feia la tradicional rifa de la toia, que servia per a finançar la festa. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Entre les parròquies catalanes que porten l'advocació de Sant Esteve, especialment les d'àmbit rural, pel fet d'escaure la diada del seu patró el dia 26 de desembre, a l'hivern i en plenes festes nadalenques, celebren la festa major pels volts del dia 3 d'agost, que és la festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67332 | Caminada de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-de-primavera | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | L'ajuntament de Tavèrnoles, des de l'any 2000, organitza l'últim diumenge del mes d'abril, la Caminada de Primavera. El seu recorregut, que es troba degudament senyalitzat, és d'uns 15 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell lleu. La caminada recorre diversos indrets emblemàtics del terme municipal i les seves rodalies, com Sant Feliuet, Sant Pere de Savassona, el castell de Savassona, Sant Esteve de Tavèrnoles i alguns dels masos més notables. Cada any es varia part de l'itinerari per tal de no repetir-lo de forma idèntica. La organització ofereix esmorzar i un obsequi als participants. Aquesta activitat ha esdevingut molt popular i en algunes edicions hi han participat unes 200 persones. | 08275-55 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67331 | Fotografies de Tavèrnoles de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-arxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XX | El fons Montserrat Sagarra i Zacarini, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, està integrat per 26 unitats d'instal·lació que contenen 105.580 imatges (31.400 diapositives color, 63.880 negatius de pas universal blanc i negre, 8.210 negatius color, 2.090 positius en blanc i negre i 100 positius en color), i una biblioteca. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1960 i 1990. El fons disposa de vint-i-nou fotografies realitzades per Montserrat Sagarra i Zacarini a diferents indrets del terme de Tavèrnoles. La relació de fotografies és la següent: - ANC1-428-N-6951: església de Sant Esteve de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14075: façana de la casa el Viuet. - ANC1-428-N-14077: capella de Sant Feliuet de Savassona. - ANC1-428-N-14078: castell de Sant Feliuet de Savassona. - ANC1-428-N-14122: balcó d'una casa de Tavènoles. - ANC1-428-N-14216: església parroquial de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14270: església parroquial de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14271: façana d'una casa de pedra de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14273: castell de Savassona. - ANC1-428-N-14284: façana d'una casa de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14339: balconada de la masia el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14340: finestra de la masia el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14344: portal i paviment del mas el Banús (Tavèrnoles). - ANC1-428-N-14422: vestíbul i escala del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14433: banc del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14435: càntirs del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14441: taula del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14442: escriptori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14443: sala del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14445: dormitori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14446: moble del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14447: bagul del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14448: moble i cadira del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14449: llum del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14450: taula de fusta del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14451: dormitori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14452: finestra del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14453: bressol del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14454: banyera del mas el Banús de Tavèrnoles. | 08275-54 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ de Jaume I nº33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.