Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67328 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-38 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XIX-XX | L'arxiu municipal de Tavèrnoles conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des del segle XIX fins a l'actualitat. A l'arxiu municipal, a més del fons de l'Ajuntament, hi ha el fons del Jutjat de pau, el de la Hermandad Sindical Agraria i el de FET i de la JONS. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient 14. Col·leccions factícies | 08275-51 | Nucli urbà de Tavèrnoles. Ajuntament de Tavèrnoles. C/ de l'Església nº 1, 08519. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Servei d'Arxiu Municipal de Tavèrnoles forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2009. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67331 | Fotografies de Tavèrnoles de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-arxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XX | El fons Montserrat Sagarra i Zacarini, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, està integrat per 26 unitats d'instal·lació que contenen 105.580 imatges (31.400 diapositives color, 63.880 negatius de pas universal blanc i negre, 8.210 negatius color, 2.090 positius en blanc i negre i 100 positius en color), i una biblioteca. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1960 i 1990. El fons disposa de vint-i-nou fotografies realitzades per Montserrat Sagarra i Zacarini a diferents indrets del terme de Tavèrnoles. La relació de fotografies és la següent: - ANC1-428-N-6951: església de Sant Esteve de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14075: façana de la casa el Viuet. - ANC1-428-N-14077: capella de Sant Feliuet de Savassona. - ANC1-428-N-14078: castell de Sant Feliuet de Savassona. - ANC1-428-N-14122: balcó d'una casa de Tavènoles. - ANC1-428-N-14216: església parroquial de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14270: església parroquial de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14271: façana d'una casa de pedra de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14273: castell de Savassona. - ANC1-428-N-14284: façana d'una casa de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14339: balconada de la masia el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14340: finestra de la masia el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14344: portal i paviment del mas el Banús (Tavèrnoles). - ANC1-428-N-14422: vestíbul i escala del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14433: banc del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14435: càntirs del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14441: taula del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14442: escriptori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14443: sala del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14445: dormitori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14446: moble del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14447: bagul del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14448: moble i cadira del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14449: llum del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14450: taula de fusta del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14451: dormitori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14452: finestra del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14453: bressol del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14454: banyera del mas el Banús de Tavèrnoles. | 08275-54 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ de Jaume I nº33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67332 | Caminada de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-de-primavera | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | L'ajuntament de Tavèrnoles, des de l'any 2000, organitza l'últim diumenge del mes d'abril, la Caminada de Primavera. El seu recorregut, que es troba degudament senyalitzat, és d'uns 15 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell lleu. La caminada recorre diversos indrets emblemàtics del terme municipal i les seves rodalies, com Sant Feliuet, Sant Pere de Savassona, el castell de Savassona, Sant Esteve de Tavèrnoles i alguns dels masos més notables. Cada any es varia part de l'itinerari per tal de no repetir-lo de forma idèntica. La organització ofereix esmorzar i un obsequi als participants. Aquesta activitat ha esdevingut molt popular i en algunes edicions hi han participat unes 200 persones. | 08275-55 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67333 | Festa Major de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-tavernoles | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat FUNOLL, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XX-XXI | Pels volts del 3 d'agost, festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve, es celebra anualment la Festa Major. Es organitzada per la Comissió de festes i l'Ajuntament en col·laboració amb els veïns del poble. El pregó de Festa Major dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives com la missa solemne en honor a Sant Esteve, patró de Tavèrnoles, el ball-sopar, la botifarra popular, la caminada nocturna, l'actuació del casal d'estiu, havaneres, concerts, partits de futbol, jocs, pallassos, etc. | 08275-56 | Nucli urbà de Tavèrnoles | Entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, la festa major era diferent a l'actual. L'ofici solemne en honor al sant patró era cantat per la coral de la parròquia. Durant la missa també es cantaven els goigs de Sant Esteve. El ball de la Festa Major es feia al pla de les Ballades, en un envelat que la comissió de festes construïa cada any amb boixos i brucs. Una petita orquestra, en Roviretes amb el seu flabiol o el senyor Marín amb l'acordió hi tocaven valsos, tangos, passos dobles i els tradicionals ball de rams, de robo o de l'escombra. I es feia la tradicional rifa de la toia, que servia per a finançar la festa. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Entre les parròquies catalanes que porten l'advocació de Sant Esteve, especialment les d'àmbit rural, pel fet d'escaure la diada del seu patró el dia 26 de desembre, a l'hivern i en plenes festes nadalenques, celebren la festa major pels volts del dia 3 d'agost, que és la festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67334 | Fira de Tardor de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-tardor-de-sant-galderic | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | La Fira de Tardor de Sant Galderic es celebra anualment, des de l'any 2008, un diumenge del mes d'octubre, als carrers del poble. La fira, dedicada a la terra i a l'artesania, està formada per tres mercats: el Mercat gastronòmic, on diversos expositors ofereixen productes típics de la terra, el Mercat d'Artesans, amb paradetes amb sabons, bijuteria, articles de fusta, etc., i el Mercat de les Erres i brocanters, on hi ha productes de segona mà. Es duen a terme exposicions, tallers i conferències relacionades amb la cultura i el medi ambient, recitals de poemes, concerts, activitats pels infants, el Concurs de bolets, concert de Gospel, etc. Tanmateix, s'organitza la popular Cursa de muntanya de Sant Galderic, amb un recorregut de 10 km pels espais naturals del municipi. | 08275-57 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67335 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-2 | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre, patró dels pagesos, es celebra anualment pels volts del dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. És una celebració dedicada als animals. La festa s'inicia amb la tradicional foguera de Sant Isidre i s'ofereix coca, fuet i cava als assistents. L'endemà, pels carrers del poble es fa el passant dels Tonis, amb la benedicció dels animals a la plaça de l'església de Sant Esteve. Entre els actes de la festa, es troben la missa solemne en honor a Sant Isidre, conferències, exposicions i tallers relacionades amb els animals, espectacles, concerts, etc. La festa finalitza amb un sopar popular. | 08275-58 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67342 | Pedra 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-81 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. | Es tracta d'un gran bloc de gres que forma un abric a la part inferior, situat a poca distància de la Pedra del Sacrifici, vers l'oest. Presenta unes bones condicions com a antic habitatge. Fou objecte d'un sondeig arqueològic durant l'estiu de l'any 1981. Aquesta intervenció va permetre documentar una potència estratigràfica de 1,8 m, formada per dos estrats. L'estrat superficial, procedent de l'erosió, presentava diversos fragments de ceràmiques a mà i a torn. L'estrat inferior, format per un sediment de terres de color marró-gris amb restes de cendres, va proporcionar diversos fragments de ceràmica gris, a torn, de l'alta edat mitjana. | 08275-65 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9587500,2.3404200 | 445340 | 4645407 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||||
| 67343 | Pedra de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-can-roquet | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | Alguns dels gravats es troben molt erosionats. | <p>Es tracta d'un bloc de gres amb signes gravats, que es troba a un camp de conreu pròxim a la masia del Roquet. Les seves dimensions aproximades són 1 m d'alçada i 2,5 m d'amplada. A la part plana de l'extrem superior presenta diversos signes gravats. En destaca un cercle amb cinc radis incisos de disposició irregular. Alguns dels signes gravats són de característiques similars als de les pedres gravades de Savassona. Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960. La manca d'informació sobre la situació exacta de la pedra, no va permetre localitzar-la, durant la visita a l'indret.</p> | 08275-66 | Can Roquet | <p>Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960.</p> | 41.9553700,2.3228300 | 443879 | 4645043 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 10 (arqueològic). JA. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67347 | Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-far | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Ha estat objecte de diverses excavacions clandestines. | Es tracta d'una balma situada al costat de llevant d'un gran bloc de gres, a la vessant sud-oest del puig del Far. Les seves dimensions aproximades són 5 m de llarg, 2 m d'ample i 1,5 m d'alçada. Ha estat objecte d'un gran nombre d'excavacions clandestines per part d'afeccionats, que han provocat la destrucció d'una bona part de la seva potència estratigràfica original. Tot i que aquests afeccionats s'han apropiat indegudament de la major part de les troballes, sortosament, resta un lot de materials arqueològics al Museu Episcopal de Vic. Els materials corresponen a un conjunt de ceràmiques decorades, una destral de pedra polida, un possible allisador, varis esclats i làmines de sílex, i restes òssies d'animals. Els fragments de ceràmica són fets a mà, amb pastes dures, compactes i poc desgreixant. En destaquen dos fragments de tasses carenades, vasos amb vores exvasades, alguns amb vores verticals i llavis aplanats. Les bases són planes sense revores i les nanses de cinta o d'orelletes. Aquests fragments estan decorats amb combinació d'elements plàstics, incisos i /o impresos. La destral és de pedra polida i presenta lleugers desperfectes en les dues extremitats. Aquests materials permeten datar cronològicament el jaciment entre el Bronze Mig i el Bronze Final. Podria correspondre a un lloc d'hàbitat, però només una intervenció arqueològica a l'indret permetria la confirmació d'aquesta hipòtesi i l'obtenció de més dades. | 08275-70 | Puig del Far | Ha estat objecte d'un gran nombre d'excavacions clandestines per part d'afeccionats que, malauradament, han produït la destrucció aproximadament d'1 m de la seva potència estratigràfica original. | 41.9595600,2.3758100 | 448273 | 4645475 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: col·leccions privades disperses i Museu Espiscopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67352 | Tomba 1958 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-1958 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982). 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Fou excavat sense rigor arqueològic per un afeccionat. | Es tracta d'un enterrament a una cavitat formada per dos grans blocs de gres, amb una entrada triangular. Les seves dimensions aproximades són 2 m de llargada, 1 m d'amplada 1,5 m d'alçada. Es troba a un indret abrupte i cobert per la vegetació, a la vessant nord-oest del turó de Sant Feliuet. El seu emplaçament és propici per a ésser utilitzat com a cementiri, ja que ofereix unes certes garanties de protecció contra les profanacions i les intrusions d'animals. Fou descobert i excavat l'any 1958, per l'afeccionat R. Soler, de Roda de Ter, que va descobrir dues inhumacions, ambdues amb el cos estirat i d'esquena a terra, amb aixovar funerari, recobertes per un petit túmul de pedres. Actualment les restes de les dues inhumacions no es conserven. L'aixovar funerari, que es troba al Museu Episcopal de Vic, està format per: una destral polida de tipus votiu, en serpentina, asimètrica; la part distal d'un punxó d'os polit; una dent de senglar amb la punta treballada; un esclat de sílex sense retoc i opac; un esclat de sílex sense retoc, translúcid; un esclat de quars poc translúcid i sense retoc; i un fragment ceràmic. Aquest material permet situar cronològicament el jaciment al Calcolític. | 08275-75 | Savassona, Sant Feliuet | Fou descobert i excavat l'any 1958, per l'afeccionat R. Soler, de Roda de Ter. Segons les informacions orals que va facilitar, va descobrir dues inhumacions, ambdues amb el cos estirat i d'esquena a terra, amb aixovar funerari, recobertes per un petit túmul de pedres. | 41.9597100,2.3386400 | 445193 | 4645514 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67354 | Materials de Tavèrnoles al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA: www.mgsb.es/</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Tavèrnoles, principalment pel Dr. Lluís Via Boada entre els anys 50 i 60 del segle passat. Foren trobats a diferents zones del terme municipal: a les proximitats del castell i a d'altres indrets de Savassona, al voltant del Pont del Vent, al Raurell, a la carretera del Parador de Sau, a la Passarella, i a can Ton Xic. Entre els materials recollits, que corresponen a l'eocè, hi destaca la fauna carcínica (crancs) del jaciment de can Ton Xic.</p> | 08275-77 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació nº 231, 08007, Barcelona. | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona, propietat de l'Arquebisbat de Barcelona, fou fundat l'any 1874. La col·lecció del museu té unes 70.000 entrades de fòssils de tots els períodes geològics. Compta amb un important fons museístic en paleontologia especialitzada en invertebrats. El Museu Geològic disposa d'una biblioteca especialitzada, un laboratori i un destacat arxiu històric.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67355 | Jaciment paleontològic de can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-ton-xic | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). GÓMEZ-ALBA, J. (1989). 'Decàpodes fòssils d'Espanya conservats al Museu de Geologia de Barcelona'. Catàleg de Col·leccions, 1. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. REGUANT, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España. Tesi doctoral. VIA, L. (1969): 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos. 91-94, p.1-480.</p> | És difícil trobar més fauna carcínica. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, descobert entre els anys 50 i 60 per mossèn Lluís Via, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, que destaca especialment per la fauna carcínica que s'hi va trobar. El jaciment es troba en el turonet de la Casa Nova del Pujol, per sota de la capa de gresos de Folgueroles que corona el turó a on està aquest mas, i que té en la base del talús el mas de Can Ton Xic. No s'ha detectat fauna vertebrada en el jaciment, i segurament és difícil de trobar més fauna carcínica atès que en els anys seixanta es deuria de recuperar tota la que era possible de trobar. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià. L'associació faunística del jaciment és: - Ommatocarcinus zarinquiery - Schizaster leymerici - Colepleurus coronalis - Nummulites tavertensis - N. crusafonti - Ostrea multicostata - Pilumnoplax urpiana - Colneptunes hungaricus - Callinassa pseudonilotica - Stendromia calasanctii</p> | 08275-78 | Can Ton Xic | 41.9582600,2.3321900 | 444657 | 4645358 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Materials al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67358 | Roure Gros del Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-banus | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | El Roure Gros del Banús es troba a pocs metres al nord de la masia, al marge del camí d'accés a la casa. Es tracta d'un roure monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. | 08275-81 | El Banús | 41.9528600,2.3160300 | 443313 | 4644769 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67358-foto-08275-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67359 | Alzina de Masgrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-masgrau | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. PARCS NATURALS: http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem. | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, amb una alçària de 17,3 m, un volt de canó a 1,3 m de terra de 4,63 m, i una capçada mitjana de 20,5 m. Es ramifica en tres besses a 2,5 metres de terra. Es troba a uns 30 m al nord de la masia homònima, darrera la cabana. És una de les alzines més grans de Catalunya i destaca pel seu espectacular volt de canó. | 08275-82 | Masgrau | Segons la tradició oral, a l'entorn de l'alzina de Masgrau hi havia amagat part del tresor del famós bandoler Serrallonga. | 41.9455700,2.3525100 | 446331 | 4643936 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67359-foto-08275-82-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 10 (patrimoni natural). BCIL. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67362 | Sagrera de Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-esteve-de-tavernoles | XI | El poble de Tavèrnoles té els seus orígens en la sagrera medieval que es va formar a redós de l'església parroquial, pel que cal considerar-la com a àrea susceptible de troballes arqueològiques. La constitució del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba l'any 1031, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. És per aquest motiu que en aquests espais els pagesos construïen les seves cases i sitges de gra. | 08275-85 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, considerada com a parròquia des dels seus inicis es documenta des de l'any 981. Es trobava dins del terme del castell de Savassona. | 41.9520700,2.3265700 | 444186 | 4644674 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67367 | Torrent de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-tavernoles | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GRAN ENCICLOÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ | El torrent de Tavèrnoles travessa el sector sud-oest del terme municipal i desemboca a la cua del pantà de Sau. En bona part, forma el límit natural amb el terme de Folgueroles. És un curs poc cabalós, de règim estacional i destaca per la seva bellesa natural. Està envoltat per un bosc de ribera i, en diversos trams, per un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen produint un intens ombrejat sobre la llera. | 08275-90 | Tavèrnoles | 41.9415500,2.3352900 | 444900 | 4643500 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67367-foto-08275-90-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67369 | La Màgica de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-magica-de-la-casanova | XX | La Màgica de la Casanova són uns fets misteriosos que es van produir durant el mes de juny de l'any 1955. A la Casanova hi vivia una família formada per un matrimoni, en Pere i la Caterina, el seu fill Josep, l'avi Mariano i en Lari, un noi que ajudava a la casa. Una nit al voltant de les onze, l'euga que tenien als estables va començar a picar de potes i, de sobte, va aparèixer a l'habitació on dormien l'avi Mariano i en Lari, una claror forta seguida d'una fressa de rocs, durant diversos minuts. Aquests fets es van estar repetint diversos dies al voltant de les onze de la nit. En Pere, una nit, va sortir a investigar pels camps dels entorns per intentar esbrinar d'on venia la 'màgica', que era el nom amb el que es coneixien aquests fets, però no va veure res. L'endemà a la nit, van sortir en Mariano i en Lari i, ja de tornada, van veure que hi havia algú amagat en un marge entre dos camps, al costat de la casa. Van demanar a l'estrany que sortís del seu amagatall, però aquest va fugir corrents i en Lari va disparar-li uns trets amb una escopeta. Des d'aquella nit mai més no es va repetir la 'màgica'. Al poble es va escampar el rumor que l'autor d'aquells fets era el mossèn Josep Boatella perquè volia espantar a la família de la Casanova, perquè no havien fet dir gaires misses per l'avia de la casa, que feia dos anys que havia mort. Uns deien que el diumenge següent, a missa, el mossèn amb prou feines s'aguantava. El succés i les acusacions al mossèn Josep Boatella, que sempre va defensar la seva innocència, van causar molt rebombori a tota la contrada, i van ser investigats per la Guàrdia Civil, pel Jutge de Pau i pels estaments eclesiàstics. No es va poder resoldre mai el misteri. | 08275-92 | La Casanova | 41.9556600,2.3260500 | 444146 | 4645073 | 1955 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67371 | Roure de Roviretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-roviretes | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | El roure de Roviretes es troba situat a pocs metres a tramuntana de la masia de Roviretes, a tocar del camí. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per la seva alçada i la seva capçada, tot i que no assoleix unes mides monumentals. | 08275-94 | Roviretes | 41.9558500,2.3600500 | 446964 | 4645072 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67375 | Els Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-munts-2 | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Els cingles dels Munts es troben a l'extrem sud-est del terme municipal de Tavèrnoles, gairebé al límit amb el municipi de Vilanova de Sau. El seu punt més alt, els Munts, és el cim més alt de Savassona, amb 862,3 m d'altitud; hi ha un vèrtex geodèsic. El seu interès rau en la seva configuració paisatgística i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada. A l'extrem sud dels cingles, ja en terme de Vilanova de Sau, es troba el Pedronet de la Mare de Déu dels Cingles, al que s'accedeix des del camí dels Munts.</p> | 08275-98 | Extrem sud-est del terme municipal. | 41.9366700,2.3671800 | 447539 | 4642938 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67375-foto-08275-98-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 5 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67378 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-7 | ALSIUS, S. (1998). Hem perdut l'oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona: La Campana. | Aquest ritual ja no es conserva. | El salpàs és un costum religiós que tradicionalment s'havia celebrat durant la Setmana Santa a Tavèrnoles. En aquest ritual, el mossèn passava per les masies i esquitxava els brancals drets de les portalades i d'algunes corts amb aigua beneïda i sal, i resava per tal de donar protecció. Encara es poden observar, a les portalades de moltes cases, les pedres desgastades per l'efecte corrosiu de la sal. Aquesta cerimònia es va mantenir viva a Tavèrnoles fins la dècada dels anys 70 del segle XX aproximadament. | 08275-101 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fotografia correspon al portal de Benarigues, on es pot observar la pedra erosionada pel salpàs. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67404 | Fotografies de Tavèrnoles al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté vint-i-cinc fotografies de Tavèrnoles. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de Sant Esteve de Tavèrnoles, Sant Pere de Savassona i Sant Feliuet de Savassona, a diverses masies, com l'Aguilar, El Banús o El Xuclà; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1962. | 08275-127 | C/ Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67405 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa aproximadament de 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 54 imatges de diferents indrets de Tavèrnoles, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</p> | 08275-128 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67406 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i al Pirineu aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 39 fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles, realitzades entre els anys 1890 i 1936.</p> | 08275-129 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | <p>L'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, durant la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. L'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67407 | Fotografies de Tavèrnoles al Fons Cuyàs (ICC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-al-fons-cuyas-icc | INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat | XX | El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya l'any 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha una vintena de fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles. | 08275-130 | Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc, 08038, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67408 | Meandre de Fussimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-fussimanya | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>El meandre de Fussimanya es un punt paisatgístic notable. La vegetació vora el riu està formada per rouredes amb màquia de boix amb garric i pinedes de pi roig. Les cingleres que envolten el meandre són punts de nidificació o de repòs d'algunes de les espècies d'aus que viuen en els espais rupícoles. Aquest indret també és una zona dormider de corb marí gros i de bernat pescaire, i una zona de cria de duc i probablement de bernat pescaire. Tanmateix, en aquest tram del riu hi ha colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> | 08275-131 | Fussimanya | 41.9665500,2.3416000 | 445444 | 4646272 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67408-foto-08275-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67408-foto-08275-131-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 1 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67409 | Sant Feliuet de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliuet-de-savassona-0 | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>L'àrea geogràfica de Sant Feliuet de Savassona, situada en els primers contraforts eocènics que constitueixen les Guilleries, està formada pel turó de Sant Feliuet i pel pla. A la zona del turó s'hi localitzen diferents balmes, normalment excavades a les margues, que tenen per sostre el mateix gres. El pla es caracteritza per l'aflorament de margues recobertes de dipòsits procedents de l'erosió del turó. S'hi troben diferents blocs de gres, de distintes grandàries i formes, despresos del turó com la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, etc. La vegetació bàsica és la roureda (roure martinenc) que en algunes àrees, a causa de la desforestació, és substituïda pel pi roig. Tanmateix, en alguns indrets de solell s'hi localitzen alzinars. El gran nombre de béns d'interès històrico-cultural que es troben concentrats en aquesta zona, com l'església de Sant Feliuet o la Pedra del Sacrifici, entre d'altres, i els seus diversos elements d'interès natural, paisatgístic i panoràmic, la converteixen en una zona molt concorreguda i visitada pels excursionistes i escaladors.</p> | 08275-132 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9594900,2.3394400 | 445259 | 4645489 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67409-foto-08275-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67409-foto-08275-132-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 2 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67410 | Pla de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-santa-margarida | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Superfície agrícola planera ubicada a les proximitats de l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, a ponent del Puig del Far. Es tracta de la planura que tradicionalment ha configurat l'àrea d'explotació agrícola del mas de Coromines i del Raurell. Actualment aquesta àrea continua essent un espai conreat, que s'alterna amb petites illes boscoses ocupades per pins, roures i alzines. El tracta d'un indret amb un gran valor paisatgístic, travessat per senders concorreguts pels excursionistes. En aquesta zona s'hi ubiquen les restes de l'ermita de Santa Margarida d'Ardola i de la font homònima.</p> | 08275-133 | A ponent del Puig del Far | 41.9613700,2.3708100 | 447860 | 4645679 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67410-foto-08275-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67410-foto-08275-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 3 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67411 | Cingleres de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingleres-de-la-riba | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Les cingleres de la Riba es situen al límit dels municipis de Tavèrnoles i de Vilanova de Sau, majoritàriament dins d'aquest últim terme. Es troben, geomorfològicament, entre les serralades Prelitoral i Transversal, i estan formades per una plataforma estructural constituïda per materials sedimentaris, sobretot marges i gresos eocens, amb una altitud mitjana de 800 m. Els cingles estan formats per blocs petris separats per relleixos de vegetació, essencialment d'alzinars mixtos amb pins. És un indret amb un alt interès ecològic, paisatgístic i cultural, amb notables punts panoràmics.</p> | 08275-134 | Extrem de llevant del terme municipal | 41.9476100,2.3681300 | 447627 | 4644152 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67411-foto-08275-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67411-foto-08275-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67412 | Solella de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solella-de-les-valls | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>La Solella de les Valls es troba a l'extrem sud del terme municipal de Tavèrnoles, a tramuntana del torrent de Tavèrnoles, i al límit amb el municipi de Folgueroles. És un indret d'alt interès ecològic i paisatgístic que destaca, geològicament, per les seves parets verticals formades per diferents estrats calcaris, on hi creixen espècies vegetals rupícoles. El seu interès rau en la seva configuració paisatgística i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada.</p> | 08275-135 | Extrem sud del terme municipal. | 41.9381300,2.3439900 | 445618 | 4643115 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67412-foto-08275-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67412-foto-08275-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 6 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67414 | Goigs de Sant Bernat de Menthon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bernat-de-menthon | XX | Els Goigs a lloança de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, es canten a l'ermita de Sant Feliu de Savassona durant l'ofici religiós que es celebra a l'Aplec de Savassona, el segon diumenge del mes de juny. Foren creats l'any 1993 per Joan Sunyol i Genís (lletra) i Pere Bañon i Castells (música). La lletra és tal i com segueix: Ja que vós des de l'altura, venerable Sant Bernat, vetlleu tota criatura, feu-nos sempre bon costat. La natura us enamora, la muntanya, com la neu, són el crit que us enarbora conduint-vos cap a Déu, que us ungeix i que us honora, Ja que vós des de l'altura… L'hospital de pelegrins que devots van cap a Roma des dels més llunyans confins, és com temple dalt la coma i guiatge món endins. Ja que vós des de l'altura… La canilla ensinistrada patrullant al cim dels Alps, cerca gent extraviada i revifa els cossos balbs, tal com vós l'heu ensenyada, Ja que vós des de l'altura… Si l'ardit excursionista, un captard ennuvolat, ha perdut la bona pista com anyell esgarriat, ajudeu-lo en la nit trista. Ja que vós des de l'altura… Quan la boira esborri el traç de camins i de cingleres, dirigiu el nostre pas cap a vies vertaderes ans que el cos devingui las, Ja que vós des de l'altura… Si qui escalfa fa vivac al relleix d'una paret i descansa dins el sac, allunyeu-li pors i fred evitant-li tot batzac. Ja que vós des de l'altura… Quan als cims braola el torb i la neu s'arremolina, fent que l'home es trobi orb no sabent per on camina, aparteu-li aquest destorb. Ja que vós des de l'altura… Els intrèpids campions que practiquen la cordada i asseguren amb grampons el vial de l'escalada, us invoquen des del fons. Ja que vós des de l'altura… A l'hivern, quan la neu crida qui per esquiar fretura, deu-li una hora divertida sense el dany d'una fractura, que per a ells això és la vida, Ja que vós des de l'altura… Sant Bernat, que a la muntanya auxilieu el caminant, protegiu a qui s'enganya, qui el camí va desviant i amb dogal d'errors s'escanya. Ja que vós des de l'altura… Avui rep la vostra imatge Sant Feliu de Savassona, tots els muntanyencs d'Osona us hi brinden nou estatge per a fer-hi peregrinatge. Ja que vós des de l'altura… | 08275-137 | Savassona, Sant Feliuet | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.9594000,2.3405600 | 445352 | 4645479 | 1993 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lletra: Joan Sunyol i Genís. Música: Pere Bañon i Castells. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67419 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona | <p>El Salt de la Minyona és un petit mirador situat en un altiplà, encavallat entre dos penya-segats, que forma una estructura geològica singular, de llenca vertical i estreta de roca conglomerada. Es troba al límit entre els municipis de Tavèrnoles, Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau. Una barana metàl·lica envolta el mirador, des del que es poden contemplar unes magnífiques vistes panoràmiques de les Guilleries. A l'extrem del mirador, ja en terme municipal de Vilanova de Sau, hi ha el pedronet de la Mare de Déu dels Cingles.</p> | 08275-142 | Els Munts | 41.9341600,2.3692400 | 447708 | 4642658 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67419-foto-08275-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67419-foto-08275-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67421 | Goigs de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic | XX | Els Goigs i precs de Tavèrnoles a Sant Galderic Gloriós, patró dels pagesos catalans, foren creats pels escriptors Pilar Cabot i Armand Quintana, a la dècada dels anys 80 del segle passat. Es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Galderic, el 16 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: Sant Galderic del Rosselló, Patró de la pagesia: concediu-nos cada dia la vostra benedicció. Tenim la feina molt llarga, no volem camins de roses, però estalvieu-nos les coses que la farien amarga. De Tavèrnoles estant, ran de la plana de Vic, us adrecem, Sant Galdric, el nostre fervorós clam. Beneïu el verd dels prats Vós que protegiu la terra! que no patim mai cap guerra i vegem daurar-se els blats. Lliureu-nos de pedregades, de sequeres, de la pesta. Que poguem honrar la festa celebrant bones anyades! De Tavèrnoles estant... Gloriós intercessor, acolliu-nos com un pare i que sota vostra empara siguem un poble millor. Que al pla o les Guilleries tinguem present que per viure hem de fer florir un somriure i fer fruitar els nostres dies. De Tavèrnoles estant... Protegiu, oh Sant Patró, el bosc, l'animal, la casa del foc que tot ho arrasa. Allunyeu aquest dolor! Que mireu el cel d'Osona i abraceu les nostres terres i Sant Pere de Casserres i els indrets de Savassona. De Tavèrnoles estant... Que els veïns, petits I grans, ens ajudem, voluntaris, i ens sentim molt solidaris i mirall de catalans. I feu que tinguem gran cura de les fonts i les rieres, que no perdem les dreceres i respectem la natura. De Tavèrnoles estant… | 08275-144 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | La recuperació de la figura de l'occità Sant Galderic com a patró dels pagesos catalans en detriment del madrileny Sant Isidre, és una reivindicació estesa principalment des de finals del segle XX. Segons la hagiografia llegendària, Sant Galderic va néixer a la zona de Carcassona, del Rosselló o Tolosa entre l'any 830 i 900, i Sant Isidre va néixer a Madrid i va viure entre els anys 1070 i 1130. La tradició dóna relats molt similars de la vida dels dos sants vinculats a la pagesia. A la primeria del segle XVI, es va popularitzar el patronatge de la pagesia del sant madrileny, però la substitució de Sant Galderic per Sant Isidre, es considera un efecte de la imposició de la cultura castellana exercida després de la guerra de Successió i, sobretot, per la implantació del Decret de Nova Planta a partir del primer quart del segle XVIII. | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pilar Cabot i Armand Quintana | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67422 | Goigs de Sant Pere Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-apostol | XX | Els Goigs de Sant Pere Apòstol, patró del castell i terme de Savassona, es cantaven a l'església de Sant Pere de Savassona durant l'ofici religiós que es celebrava durant la festa major de Savassona, el dia de la festivitat de Sant Pere, el 29 de juny. La lletra és tal i com segueix: Puix Jesús les claus us dóna del reialme celestial: Guardeu-nos sempre de mal Sant Pere de Savassona. D'humil pescador fent vida vora del mar Galileu, la barca i tremes deixeu en sentir Jesús que us crida i major pesca us abona dins l'Església universal. Al Tabor l'acompanyareu I a l'hort de Getsemaní; glòria I pena traslluir de l'Home-Déu contemplareu; en sa escola us alliçona, d'on sortireu mestre capdal. Veient caminar un dia Jesucrist damunt la mar, ferm l'anareu a trobar amb la fe que us sostenia, fent camí dessobre l'ona igual que per camí ral. Si el Diví Mestre negueu la nit de la Passió, tota la vida amb gran plor tan greu mancament purgueu bon punt sentiu que ressona del gall el crit matinal. Vostra paraula abrandada commou jueus i gentils els quals batejeu a mils, victòria molt senyalada que a Herodes l'odi esperona i a Vós fosca presó us val. Cadena i reixa amb prestesa trenca un àngel que us visita; ressuciteu la Tabita que de la mort era presa; l'ombra de vostre persona guareix el coix i el malalt. A Antioquia fixeu la Cadira pontifícia; prompte esten bella clarícia i a Roma la traspasseu, on com far lluminós dóna fe segura a tot mortal. Exaspera el cruel Neró de vostre zel l'eficàcia i decreta amb pertinàcia general persecució Vostra veu com mai pregona de Déu l'imperi eternal. Al donar-vos mort en creu com Jesús sofrí al Calvari, Vós, el seu primer Vicari, cap per avall la voleu, conquerint triple corona vostre zel pontifical. D'anys Savassona us venera com advocat i patró; amb augments de devoció nous favors de Vós espera. Per ço amb fe viva us entona cada any l'himne triomfal. Puig sou príncep i corana de l'Església universal. Guardeu-nos sempre de mal Sant Pere de Savassona. | 08275-145 | Savassona, Sant Pere | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67425 | Bauma de la Riteta o de Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-riteta-o-de-torrents | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p. 93-94. | La bauma de la Riteta o de Torrents es troba sota un gran bloc de pedra, a la baga de Torrents, en un indret amagat i emboscat. Per accedir-hi, cal pujar per un corriol que es pren des del sender PRC-40, quan passa a la vora de la masia de Foquers. Es tracta d'una bauma de grans dimensions, uns 20 m de llargada per uns 7-8 m d'amplada aproximadament, que ha estat habitada i ocupada com a refugi temporal, en diverses ocasions, al llarg del temps. La seva proximitat a les fonts de Foquers i de Torrents han propiciat aquesta ocupació, per la facilitat de provisió d'aigua. | 08275-148 | Baga de Torrents | L'any 1809, a la balma de Torrents, es van refugiar dues famílies de Folgueroles, fugint del pas de les tropes franceses, durant la Guerra del Francès. Al arribar a la balma, es van adonar que s'havien descuidat la sal i, en Josep Parés i Joan Godayol, van tornar a casa a buscar-la. De camí de tornada a la balma, carregats amb la sal, es van topar amb uns soldats francesos a la zona de l'Era Nova, a l'actual camp de futbol de Folgueroles, que els van assassinar ofegant-los amb la sal que duien. En memòria a les víctimes, es va erigir la Creu del Francès, a Folgueroles, que duu la següent inscripció: 'En memòria de Josep Parés i Joan Godayol. Morts pels francesos l'any 1809. Erigit el 28 de març de 1910. Reconstruït el 11-9-1948'. A mitjans del segle passat, la balma fou novament habitada per la Riteta i la seva família. Eren captaires i demanaven caritat a les cases de la zona. | 41.9507000,2.3230000 | 443889 | 4644524 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67425-foto-08275-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67425-foto-08275-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67426 | Espai Natural de les Guilleries-Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-guilleries-savassona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS: www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp</p> | <p>L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona es troba a la comarca d'Osona, i ocupa una superfície de 8.375 ha protegides, corresponents als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. Una gran part del territori municipal de Tavèrnoles es troba integrat dins la unitat paisatgística de Savassona. L'Espai Natural limita amb el Collsacabra al nord, amb la comarca de la Selva a llevant, amb els contraforts del Montseny al sud, i amb la plana de Vic a l'oest. Es distingeixen tres unitats paisatgístiques: les Guilleries, Savassona i el Collsacabra. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona, que tenen la particularitat de trobar-se en la zona de transició del sistema transversal i el mediterrani. Savassona és el sector més poblat de l'espai natural i, probablement, el que té més història. Nexe d'unió geogràfic amb la plana de Vic, es troben les poblacions de Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. És també l'espai més agrícola, on hi destaquen els conreus de cereals i farratges. Les formacions muntanyoses es troben cobertes majoritàriament de bosc amb combinacions d'alzinar, roureda i pineda. A les zones més planeres el bosc s'alterna amb prats i cultius. En destaquen l'embassament de Sau, amb la seva àrea d'influència, i els diferents paisatges de roca despullada. A les zones obagues i humides hi creix el freixe i el faig. Als fons de les valls, als voltants de les ribes dels torrents i cursos d'aigua permanents, hi viuen els boscos en galeria o de ribera, amb predomini de les salzedes, els oms i les vernedes. En quant a la fauna, hi nien ocells com l'esparver, l'àliga marcenca, el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamarús. Hi viuen mamífers com la rata cellarda i l'esquirol i espècies més comunes com la guineu, la geneta, el porc senglar, l'eriçó comú, el talpó roig, el talpó muntanyenc i el liró gris. Hi habiten rèptils com el llangardaix verd i la serp d'Escolapi.</p> | 08275-149 | Guilleries-Savassona | <p>El seu òrgan gestor és el Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, creat l'any 1998, i format per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. L'any 2004 es va aprovar el Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.</p> | 41.9584200,2.3477000 | 445943 | 4645365 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67426-foto-08275-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67426-foto-08275-149-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central aleatori de l'Espai Natural dins del municipi de Tavèrnoles. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 67427 | Bolets de pedra de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolets-de-pedra-de-la-garriga | Els bolets de la Garriga són dos blocs de gres situats a la vessant sud-est del Puig Llobregat, a les proximitats de la granja de la Garriga. Són de grans dimensions i estan formats per una base de forma gairebé circular, amb lleugera tendència cònica a la part superior, sobre la que es disposa una llosa de forma plana. Aquesta disposició els hi dóna la característica forma de 'bolet'. | 08275-150 | Puig Llobregat | 41.9673600,2.3510000 | 446224 | 4646356 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67427-foto-08275-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67427-foto-08275-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||||
| 67434 | Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-far-0 | <p>El puig del Far és una muntanya de 832 metres situada a llevant del terme municipal de Tavèrnoles, pròxima al pantà de Sau. El seu cim és un singular element geomorfològic i un excel·lent mirador natural, on es poden gaudir d'unes bones vistes del pantà de Sau, els cingles de Tavertet i les Guilleries. El bon estat de conservació general del medi natural del Puig del Far singularitza aquesta zona dotant-la de gran qualitat paisatgística. La pujada al seu cim no és gaire dificultosa i és un indret molt concorregut pels excursionistes.</p> | 08275-157 | A llevant del pla de Santa Margarida | <p>Al puig del Far s'han documentat jaciments arqueològics que permeten establir la ocupació d'aquesta zona des de l'edat del Bronze.</p> | 41.9597200,2.3761400 | 448301 | 4645492 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67434-foto-08275-157-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia nº2 correspon a les vistes del pantà de Sau i dels cingles de Tavertet des del Puig del Far. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67438 | Les degollades del Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-degollades-del-cos | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2008). '150 anys de les degollades del Cós'. La Falguera, núm. 28. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p.12-14. | XIX | Les Roques del Cós, que es troben a poca distància a tramuntana de la masia del Cós són l'escenari d'un tràgic fet ocorregut el dia 22 d'agost de l'any 1858, recordat com l'assassinat de les degollades del Cós, que va commocionar profundament tota la comarca. Es tractava de sis 'fabricantes' de Folgueroles (noies que treballaven a les fàbriques de Roda de Ter), que anaven cada dia a peu de Folgueroles a Roda de Ter, que van ser víctimes d'una brutal agressió per part de dos homes de Roda de Ter. Les víctimes eren la Maria Àngela Disorgas, de 23 anys, la Josefa Pons, de 10 anys, la Teresa Fussimanya de 19 anys, la Josefa Sala, de 14 anys, la Maria Serra, de 13 anys i la Maria Disorgas, de 14 anys. Els agressors eren en Pere Masferrer i en Sebastià Solà. L'agressió es va produir per motius sentimentals relacionats amb el conflicte entre l'agressor en Pere Masferrer amb la seva xicota, la Teresa Fussimanya, amb qui havien renyit. En Pere Masferrer havia planejat una terrible venjança i havia llogat a en Sebastià Solà per a que l'ajudés. Un dissabte a la nit, de camí cap a casa després de la jornada laboral a la fàbrica, a l'alçada de la roureda del Banús, els dos homes van assaltar a les noies i les van obligar a anar a les roques del Cós, on van ser agredides. Tres van morir i tres més, sortosament, van sobreviure. Els homes van fugir però van ser detinguts per la gendarmeria francesa, que els va lliurar a la policia espanyola. Van ser executats al garrot, a les roques del Cós, el dia 29 de desembre del mateix any. | 08275-161 | Les Roques del Cós | 41.9640200,2.3111300 | 442917 | 4646011 | 1858 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Els fets van ser documentats per Xevi Roviró l'any 2008, que va publicar un article a la revista La Falguera (vegeu bibliografia).Les coordenades i la fotografia de l'indret són aproximades. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67440 | El Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-0 | <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> | <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça. El riu Ter és la unitat hidrogràfica vertebradora de l'Espai Natural de les Guilleries- Savassona.</p> | 08275-163 | Extrem nord-oest del terme municipal | 41.9780100,2.3480600 | 445989 | 4647540 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67440-foto-08275-163-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 67442 | Torrent de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-linfern | El torrent de l'Infern neix a les proximitats del puig d'en Roca, on s'uneix al torrent dels Munts, que rep l'aportació dels torrents de Casadevall, Roviretes i l'Aguilar, i desemboca a la cua del pantà de Sau. A llevant de la Garriga, quan se li uneix el rec de Casanova, el torrent de l'Infern fa de límit natural amb el municipi de les Masies de Roda Tot i ser de règim estacional i només hi corre aigua en èpoques plujoses, és un dels principals cursos d'aigua de Tavèrnoles. El torrent està envoltat per un bosc de ribera on hi creixen el vern (Alnus glutinosa) i la verneda típica (Alinetum catalaunicum). Es localitzen diversos trams amb un bosc en galeria. | 08275-165 | Al nord del terme municipal | 41.9697200,2.3601400 | 446983 | 4646612 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67442-foto-08275-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67442-foto-08275-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||||
| 67443 | Torrent del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-castell | El torrent del Castell neix al pla de les Punxes i desemboca en un dels meandres de la cua del pantà de Sau. Rep les aportacions del torrent del Soler. Tot i ser de règim estacional, és un dels principals cursos d'aigua del municipi, juntament amb el torrent de Tavèrnoles i el de l'Infern. Està envoltat per un bosc de ribera i, en alguns trams, per bosc en galeria. | 08275-166 | Savassona | 41.9577000,2.3453800 | 445750 | 4645287 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67443-foto-08275-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||||
| 67444 | Col·lecció de fotografies de la família Serrabou a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-la-familia-serrabou-a-larxiu-comarcal-dosona | DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XX | L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia, dins del fons de Fotografia Històrica de l'Ajuntament de Vic, la col·lecció de fotografies de la família Serrabou. Es tracta de seixanta-vuit imatges en blanc i negre, datades entre 1909 i 1923, de retrats i escenes familiars, treballs de pagesia i paisatges al mas Serrabou. Les referències de les fotografies són ACOS80-59-N-: 3818, 3851, 3852, 3853, 3854, 3855, 3856, 3857, 3859, 3866, 3867, 3868, 3870, 3873, 3875, 3876, 3877, 3885, 3887, 3888, 3889, 3895, 3897, 3900, 3901, 3903, 3905, 3910, 3914, 3917, 3922, 3923, 3944, 3953, 3955, 3956, 3957, 3959, 3961, 3963, 3964, 3965, 3966, 3968, 3969, 3972, 3973, 3975, 3978, 3979, 3980, 3982, 3983, 3984, 3985, 3986, 3990, 3991, 3996, 3998, 4003, 4005, 4014, 4015, 4017, 4026, 4037, 4038. | 08275-167 | Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons informacions facilitades per membres de la família Serrabou, les fotografies van ser deixades a una persona que les havia demanat per a incloure-les en un estudi, però no les va tornar. Desconeixen com van ingressar a la Col·lecció de fotografia històrica de l'Ajuntament de Vic. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67448 | Alzina de Masgrau II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-masgrau-ii | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, amb una gran capçada arrodonida. Es troba a uns 25 m a ponent de la casa de Masgrau. No es tracta d'un arbre monumental, com ho és l'alzina de Masgrau, però destaca per les seves dimensions entre els altres espècimens de l'alzinar on es situa. | 08275-171 | Masgrau | 41.9453700,2.3517300 | 446266 | 4643914 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67448-foto-08275-171-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||||
| 67449 | Roure de Magrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-magrau | El roure de Masgrau està situat a uns 30 m a ponent de la casa que li dóna nom. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de gran alçada, amb una capçada arrodonida que també assoleix dimensions notables. No es tracta d'un arbre monumental però destaca per les seves dimensions i singularitat. | 08275-172 | Masgrau | 41.9450800,2.3518000 | 446271 | 4643882 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67449-foto-08275-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67449-foto-08275-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||||
| 67451 | Processó a la font de la petjada de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-a-la-font-de-la-petjada-de-la-mare-de-deu | GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p.29. ROMA i CASANOVAS, F. (2010). 'Les petjades mítiques a Catalunya: una geografia gairebé inexplorada'. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 70. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p.31-54. | Desapareguda | La processó a la font de la Petjada de la Mare de Déu es feia en èpoques de sequera per a invocar l'arribada de les pluges. El dia acordat per a la processó, era anunciat pel mossèn a l'església de Sant Pere de Savassona, durant la missa dominical. La comitiva, formada pels veïns de la contrada, es reunia a l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, on resaven, i es dirigien en processó i en silenci, a la font. Allà tornaven a resar per a demanar que plogués i, en acabat, tornaven cap a l'ermita. Els nens no podien arribar fins a la font per la perillositat del camí, i s'esperaven abans del pedregar. Aquesta processó es va mantenir fins als anys quaranta del segle XX. | 08275-174 | Santa Margarida d'Ardola | 41.9613700,2.3725900 | 448008 | 4645678 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font de la Petjada de la Mare de Déu es troba a Vilanova de Sau, just al límit municipal. S'ha inclòs aquest element al Mapa de Patrimoni Cultural perquè la processó la feien els veïns de Tavèrnoles, era acordada a Sant Pere de Savassona i sortia de Santa Margarida d'Ardola.Malauradament, no s'ha pogut documentar cap fotografia antiga de la processó. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67452 | Festa Major de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-savassona | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | La Festa Major de Savassona es celebrava el dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró de la parròquia de Savassona. Els actes començaven al matí amb l'ofici solemne en honor al sant patró. A la tarda, hi havia sardanes i balls als peus del castell de Savassona, i es feia un berenar i sopar amb tots els veïns de la contrada. A la masoveria del castell es muntava un bar per a l'ocasió. La Festa Major de Savassona es va deixar de celebrar, aproximadament, entre les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat. | 08275-175 | Savassona, castell | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67459 | Alzina I de la Casanova de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-i-de-la-casanova-de-la-garriga | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, que es troba a uns 10 m al nord-oest de la Casanova de la Garriga. La seva gran capçada arriba fins al terra i és gairebé arrodonida en la seva totalitat, a excepció de la part de llevant. És un arbre monumental. | 08275-182 | La Garriga | 41.9710500,2.3528500 | 446380 | 4646764 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67459-foto-08275-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67459-foto-08275-182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||||
| 67460 | Alzina II de la Casanova de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-ii-de-la-casanova-de-la-garriga | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, situada a una zona boscosa, a uns 200 m al nord de la Casanova de la Garriga. Destaca especialment per la seva gran alçada i el seu volt de canó. És un arbre monumental. | 08275-183 | La Garriga | 41.9726600,2.3524200 | 446346 | 4646943 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67460-foto-08275-183-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||||
| 67463 | Font del Boc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boc | La font del Boc es troba amagada a l'interior d'una bauma, just per sota del cim del Puig Llobregat. Per arribar-hi, cal sortir des dels camps situats al sud-oest de la Casanova de la Garriga i seguir la línia elèctrica que duu al cim del Puig Llobregat, on s'ha de baixar uns metres i anar a mà dreta. És molt difícil trobar-la. Es tracta d'un petit clot natural que s'omple amb l'aigua d'escorrentiu, que es filtra per les roques de l'entorn, fet pel qual només conté aigua en èpoques de pluja. Aquest clot queda protegit per un seguit de pedres, de procedència local, disposades al seu voltant. És un indret de gran bellesa natural. | 08275-186 | Puig Llobregat | 41.9700900,2.3484000 | 446011 | 4646661 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67463-foto-08275-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67463-foto-08275-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades, degut a la dèbil senyal GPS durant la visita a l'indret. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67472 | Roure de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-creu | Es tracta d'un exemplar de roure (Quercus humilis), de mida mitjana, afectat pels efectes de l'impacte d'un llamp. Presenta una petita creu de ferro forjat, clavada a la part superior del seu tronc. Segons informacions orals, aquesta creu es va posar en record a uns marxants que van ser assassinats en aquest paratge, entre els que hi havia un home de cal Ferrer, de Vilanova de Sau. Van ser atracats i assassinats, de camí de tornada cap a casa, després de la jornada al mercat de Vic, on havien venut bestiar i duien els diners de les vendes. | 08275-195 | Antic camí de Vic a Sau | 41.9610000,2.3471000 | 445895 | 4645652 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67472-foto-08275-195-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 152,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc