Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67279 | Benarigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benarigues | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, de pedra treballada, amb la llinda amb trencaaigües i una creu inscrita. Les finestres de la façana principal són de composició simètrica i estan formades per una llinda monolítica, que recau sobre un seguit de carreus regulars, ben escairats, que romanen a la vista per sobre de l'arrebossat del parament, amb lleixa motllurada. En destaca la finestra central del pis superior, amb la llinda que duu esculpida la data '1854'. L'antiga masia fou objecte d'una ampliació amb dos volums. Un dels cossos és de planta rectangular i consta de planta baixa i primer pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Se li annexa un altre cos de planta rectangular, que consta d'una planta baixa, coberta amb una terrassa. | 08275-2 | A llevant de la urbanització del Roquet | Segons la data gravada a la llinda de la finestra central del pis superior, la casa és de l'any 1834, però podria ser més antiga i correspondri a una reforma posterior. Va ser utilitzada com a caserna durant les guerres carlines, tal com indica la placa que es conserva a un dels murs. | 41.9559300,2.3287400 | 444369 | 4645101 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67279-foto-08275-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67279-foto-08275-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67279-foto-08275-2-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 19.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67284 | Can Pillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pillet | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XIX | Masia de planta rectangular formada per diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives. Les cobertes són a dues vessants, amb teula àrab i el carener orientat de nord a sud. Es poden observar a la façana tres fases constructives diferents, diferenciades pel tipus de pedra utilitzada i per les cantonades integrades entre els cossos. El cos principal, orientat a llevant, és de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. El portal d'entrada és rectangular, amb carreus sense polir. S'hi obren finestres emmarcades amb carreus de pedra, dues a la primera planta i una a la segona. A la façana posterior hi ha un annex en planta baixa, de factura contemporània. Els altres volums consten de planta baixa i planta pis. El portal d'entrada és d'arc de mig punt rebaixat de maons, les finestres són fetes amb llindes de fusta, i s'hi observen obertures ara tapiades. Hi ha un altre cos annex en planta baixa, amb una terrassa que fa de coberta. | 08275-7 | Pla del Banús | Segons la tradició oral, el nom de la masia 'can Pillet' prové del fet que els seus propietaris la van construir amb materials recollits de cases mig enrunades dels entorns. | 41.9537700,2.3088700 | 442721 | 4644874 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67284-foto-08275-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67284-foto-08275-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 8.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67285 | Can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-xic | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVIII-XIX | Can Ton Xic és un mas format per la casa, la pallissa i diversos coberts. La masia està formada per dos cossos annexos. El cos més antic és de planta quadrada i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. L'antiga masia fou objecte d'unes obres d'ampliació, amb una remunta de la coberta a la part nord, fet pel qual actualment la façana nord presenta una forma basilical. A la zona de la remunta hi ha un segon pis. El cos més modern és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia, seguint l'alineació de la façana del volum més antic. Les obertures són de disposició gairebé simètrica. El portal d'entrada, situat al cos més antic, és d'arc de mig punt rebaixat; per sobre, s'hi obre una balconera. La major part de les finestres dels dos volums són a la façana principal, i estan voltades de maons, algunes amb llindes de fusta. A pocs metres al sud de la casa, hi ha una pallissa de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a l'oest. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, i s'observa una reforma posterior per a adaptar-hi un cavall de fusta, per a col·locar una porta amb la part superior calada, que encara es conserva. Els materials utilitzats a les diverses construccions són: pedra picada, arrebossat, fusta, teula i maó. | 08275-8 | Can Ton Xic | El seu nom prové d'un antic propietari, que es deia Antoni i va quedar el diminutiu de can Ton Xic. La casa va ser utilitzada com a caserna durant les guerres carlines, fet que queda demostrat per la placa que es conserva al portal. | 41.9579100,2.3313700 | 444589 | 4645319 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67285-foto-08275-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67285-foto-08275-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 20.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67289 | Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines-1 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XIX | Coromines és una masia amb un barri tancat. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana presenta un portal d'arc de mig punt, amb la dovella central amb la data '1867' gravada. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars i amb arcs escarsers; s'hi obre una finestra a ambdues bandes del portal, i tres finestres als dos pisos superiors. A les golfes hi ha una gran finestra d'arc de mig punt. La façana de llevant és cega i s'hi adossa un cos de factura contemporània. A tramuntana sobresurt un forn a nivell de planta. La façana de ponent també és cega i s'hi adossa un cos de planta arrodonida. Hi ha un cos afegit a ambdós bandes del portal, de planta rectangular, i d'una sola planta. Les cobertes són a dues vessants, amb el carener paral·lel al pati interior. Un mur de pedra tanca el pati enllosat, al que s'accedeix per un portal cobert per una petita teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la porta. A pocs metres a l'est de la casa, hi ha una petita cabana de planta quadrada. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, que està orientada a migdia. Presenta un petit portal rectangular amb porta de fusta. Els murs de les diverses construccions són de maçoneria i maó, amb elements de pedra ben treballada. | 08275-12 | Pla de Coromines | La referència més antiga d'aquesta casa es troba a un document de l'Arxiu Episcopal de Vic de l'any 1430. La casa es troba dins l'antic terme de la parròquia de Vilanova, al lloc d'Ardola. Hi residí la família Coromines fins a mitjans del segle XVIII, quan es van instal·lar masovers. La data '1867' inscrita al portal correspon, possiblement, a una de les reformes de les que ha estat objecte la casa al llarg del temps. | 41.9635800,2.3604100 | 447000 | 4645930 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67289-foto-08275-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67289-foto-08275-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67289-foto-08275-12-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 39.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67290 | El Compòsit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-composit | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVIII | Masia formada per dos volums a diferent nivell, amb dos annexos adossats. El volum més antic és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis (la superior afegida en una reforma posterior). La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a llevant. Presenta un portal rectangular, cobert per una petita teulada a una vessant, que es troba a la façana principal; sobre la llinda hi ha inscrit l'any '1773'. A migdia se li adossa un cos de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, seguint la façana del volum antic. En quant a les obertures, al volum més antic, s'hi obren dues finestres amb carreus a la planta baixa, i tres finestres també amb carreus, al primer pis. La resta de finestres són de factura contemporània. | 08275-13 | Baga del Compòsit | Segons la data gravada al carreu situat sobre la porta principal, la masia fou construïda o ampliada l'any 1773. | 41.9450500,2.3320300 | 444633 | 4643891 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67290-foto-08275-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67290-foto-08275-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67290-foto-08275-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 24.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67306 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-5 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XX | La masia original, que és l'actual masoveria, és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a tres vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un portal rectangular, sobre el que hi ha un carreu amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISSIMA ANY 1930 CA'N RIERA'. I sobre aquesta, hi ha una obertura amb arc de mig punt rebaixat, de maons, que dona a un porxo. En quant a la resta d'obertures, s'hi obre una finestra a ambdues bandes del portal i del porxo, i diverses finestres repartides en les altres façanes, amb les llindes i els brancals de maó. Hi ha dos volums annexos d'una sola planta. El parament dels murs és de pedra picada sense revestir. | 08275-29 | Pla de Sant Francesc | La casa fou construïda l'any 1930 segons el carreu situat sobre el portal principal. L'any 1985, la cabana va ser objecte d'obres de remodelació per tal de reconvertir-la en el nou habitatge, i l'antiga casa va passar a ser l'habitatge dels masovers. | 41.9608900,2.2988800 | 441899 | 4645672 | 1930 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67306-foto-08275-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67306-foto-08275-29-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1 i 2.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 67307 | La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-soleia-0 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. A la dreta de la façana, se li adossa un cos de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. Consta de planta baixa i planta pis, on hi ha un porxo obert amb arcs de mig punt. La façana presenta un portal rectangular, amb brancals de maons i llinda de fusta. A la planta baixa s'hi obren dues finestres. A la planta pis, sobre el portal, hi ha una finestra balconada, amb barana de ferro forjat, i una segona finestra. A les golfes, s'hi obre una petita obertura. | 08275-30 | Pla de Masgrau | 41.9482800,2.3534300 | 446409 | 4644236 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67307-foto-08275-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67307-foto-08275-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67307-foto-08275-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 31.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67309 | Les Punxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-punxes | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII-XIX | Masia de planta basilical, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana presenta un portal rectangular, emmarcat amb carreus. S'hi obre una finestra a cada costat del portal, a la planta baixa, tres al primer pis i una a les golfes. A la resta de façanes, s'hi obren diverses finestres motllurades. En destaquen els ràfecs formats per lloses de pedra. A les façanes de tramuntana, llevant i ponent s'hi adossen cossos de factura contemporània, coberts a una vessant. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, i es conserven restes de l'antic arrebossat. | 08275-32 | Pla de les Punxes | 41.9469300,2.3417000 | 445436 | 4644093 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67309-foto-08275-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67309-foto-08275-32-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 29.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67373 | Escales de Foquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-foquers | VILÀ SERRABOU, A. (2013). 'Racons de la nostra història: Les escales de Foquers'. La Rella, núm. 25. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.7. | XX | Hi ha alguns esglaons que es mouen. | Les escales de Foquers són part del camí que uneix Folgueroles amb Tavèrnoles. Estan formades per un llarg tram de més de 300 esglaons irregulars de pedra, amb un desnivell de gairebé 50 m. El primer tram fins al serrat, és bastant llarg, uns 45 m, amb una gran pendent. Presenta aproximadament 286 esglaons i és el més antic. El segon tram és més curt, surt de la casa dels Foquers i baixa fins a la font homònima. Presenta aproximadament 31 esglaons. Fou construït poc temps després que l'anterior, per a facilitar l'accés a la font, al safareig i a la bassa. | 08275-96 | Els Foquers | La obra fou iniciativa de l'antic jutge de Pau de Tavèrnoles, Pere Verdaguer, al adonar-se'n de la perillositat de la pendent d'aquest tram del camí de Tavèrnoles a Folgueroles, quan un dia després d'unes intenses pluges, hi va caure el rector de Folgueroles al passar-hi. Fou construïda pels veïns del Xuclà. El rector, en agraïment, va convidar a un bon dinar als col·laboradors, una cassola d'arròs en conill que va cuinar la Mercè Codina, la dona d'en Pere Verdaguer. Actualment, a les escales de Foquers es celebra anualment la cursa Crono-escales de Foquers, i és un indret molt concorregut pels excursionistes. | 41.9481100,2.3251100 | 444062 | 4644235 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67373-foto-08275-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67373-foto-08275-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67374 | Font i bassa dels Foquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-dels-foquers | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | Un dels brocs de la font ja no raja. | La font dels Foquers es troba a una zona planera, a pocs metres a l'est de la masia homònima. S'hi pot accedir des les escales dels Foquers i des del Pou. És una de les més populars i concorregudes de Tavèrnoles. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un mur de pedra, amb dos brocs metàl·lics (actualment només raja un dels dos). El broll d'aigua d'aquesta font prové de la riera de Tavèrnoles Presenta una reforma de factura contemporània, que consta d'un petit mur de pedra on hi ha un broc metàl·lic de cop, que actualment tampoc raja. A tocar de la font hi ha la bassa, de planta irregular, que s'adapta al terreny natural. Disposa d'un safareig que queda separat de la resta de la bassa mitjançant un mur. La bassa és construïda amb pedres lligades amb morter, i en destaquen les grans lloses del safareig. Actualment es troba abandonada, i hi creix vegetació al seu interior. La font i la bassa es troben a un indret amb vegetació de ribera, amb pollancres que fan ombra a l'estiu. | 08275-97 | Els Foquers | 41.9484400,2.3259100 | 444128 | 4644271 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67374-foto-08275-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67374-foto-08275-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67377 | Bassa del torrent de Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-torrent-de-casadevall | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Es tracta d'un gran toll de forma circular, d'uns 150 m², situat a la intersecció del torrent de Casadevall amb el torrent dels Munts. La seva fondària és d'uns 0,8 m aproximadament. Les aigües conserven una gran transparència i una mínima eutròfia, i no hi ha vegetació helofítica. Hi viuen invertebrats aquàtics, amfibis com la granota roja (Rana temporaria) i la granota comuna (Rana perezi), i rèptils com la colobra escurçonera (Natrix maura). | 08275-100 | Torrent de Casadevall | 41.9589300,2.3597600 | 446943 | 4645414 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67377-foto-08275-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67377-foto-08275-100-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67379 | Bassa de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-baga-0 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de forma arrodonida i allargada, de 125 m², situada al camí de la Baga, a uns 150 m de la carretera BV-5213. S'omple amb l'aigua d'un torrent i la vegetació al seu interior és molt abundant, de canya i boga. Es troba a una zona boscosa de pi roig, roure i alzina. A la bassa hi viuen amfibis com la granota comuna (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo) i rèptils com la colobra escurçonera (Natrix maura). | 08275-102 | La Baga | 41.9546800,2.3500100 | 446131 | 4644949 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67379-foto-08275-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67379-foto-08275-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67380 | Bassa de l'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-laguilar | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de forma rectangular, d'uns 750 m², situada a tocar del camí entre La Soleia i el Molinot. S'omple amb l'aigua del torrent dels Munts. Es troba envoltada de vegetació de ribera arbòria i arbustiva (pollancre, plàtan, pi roig, esbarzers i joncs). A l'interior de la bassa hi creix vegetació aquàtica i helofítica. Hi viuen peixos (carpins), amfibis com el gripau comú (Bubo bufo) i el gripau pigallat (Pelodytes punctatus). S'hi poden observar ocells rapinyaires i, durant l'època de migracions, ocells aquàtics com bernats pescaires (Ardea cinerea) i esplugabous (Bubulcus ibis) | 08275-103 | L'Aguilar | 41.9481300,2.3549600 | 446536 | 4644218 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67385 | Bassa de Masgrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-masgrau | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa situada al torrent dels Munts, a tocar del camí que duu a l'Aguilar, a les proximitats de Masgrau. Fa uns 30 m² aproximadament, i s'omple d'aigua provinent del torrent dels Munts, que és resclosa amb un mur de pedra. L'aigua de la bassa està poc eutrofitzada. Al seu voltant hi creix vegetació de ribera. | 08275-108 | Masgrau | 41.9449500,2.3552700 | 446559 | 4643865 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67385-foto-08275-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67385-foto-08275-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67386 | Bassa de Roviretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-roviretes | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa circular de petites dimensions, d'uns 6 m de diàmetre. S'omple amb aigua del torrent de Roviretes, i vessa les seves aigües al torrent dels Munts. Té aigua tot l'any, tot i que el seu cabal disminueix notablement a l'estiu. Hi viuen poblacions de granota comuna (Rana perezi) i de reineta (Hyla meridionalis). | 08275-109 | Les Roviretes | 41.9542200,2.3574700 | 446749 | 4644893 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67386-foto-08275-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67386-foto-08275-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67387 | Bassa del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-molinot | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | XX | Bassa de forma arrodonida, de grans dimensions (1200 m²). Es troba a la vora del camí entre La Soleia i El Molinot, pròxima a la bassa de la Soleia. El seu perímetre està protegit per una tanca. S'omple amb aigua del torrent dels Munts, i en subministra a les cases i masies de l'entorn. Hi viu una nombrosa població de perca americana (Micropterus salmoides), d'ànecs coll-verd (Ana plathyrrynchos) i oques domèstiques. En èpoques de migració hi viuen bernats pescaires (Ardea cinerea). Té un bon cabal d'aigua durant tot l'any i una bona qualitat de les seves aigües. | 08275-110 | Pla de Masgrau | 41.9508600,2.3551400 | 446553 | 4644521 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67389 | Bassa de Sabaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sabaters | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | XX | La bassa de Sabaters es troba al pla de Santa Margarida, al sud-est de Sabaters, a tocar del camí. Es tracta d'una bassa d'excavació rectangular, de factura recent per a ús ramader, d'uns 60 m². La terbolesa de l'aigua i l'eutròfia és considerable. Hi ha una bona població de boga i de granota comuna (Rana perezi). | 08275-112 | Sabaters | 41.9613900,2.3673500 | 447574 | 4645683 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67389-foto-08275-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67389-foto-08275-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bassa de Sabaters ha estat objecte d'una actuació de restauració del Projecte Basses del Grup Naturalista d'Osona, delegació osonenca de la Institució Catalana d'Història Natural. Aquest projecte fou iniciat l'any 2003, amb l'objectiu de conformar i establir progressivament una xarxa de punts d'aigua de bona qualitat ecològica.Les basses agrícoles són molt importants per a la biodiversitat. Hi creixen diverses espècies de flora, com el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha angustifolia) o el plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica) entre d'altres. Hi viuen amfibis com el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau corredor (Bufo calamita), la granota verda (Pelophylax perezi) i el tritó palmat (Lissotriton helveticus). I s'hi troben insectes comuns com l'escorpí d'aigua (Nepa cinerea), els sabaters (Gerris najas) i els espiadimonis (Anax imperator i Libellula depressa). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67390 | Font de Fussimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fussimanya | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | La font d'en Fussimanya es troba just al revolt del trencant que duu al restaurant homònim, just en el punt on creua el torrent. És una font poc arranjada. De la roca natural surt un broc metàl·lic, de cop, pel que raja l'aigua, que cau a una pica rectangular de pedra treballada. | 08275-113 | Fussimanya | 41.9748100,2.3489200 | 446058 | 4647184 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67390-foto-08275-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67390-foto-08275-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67390-foto-08275-113-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67394 | Font del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pujol | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 218. | La font del Pujol es troba a poca distància del torrent de Tavèrnoles, al seu pas per les proximitats de la casa de la Noguera, que es situa a uns 200 m a llevant del Pendís. Cal prendre un corriol que surt dels camps al nord-est de la casa. La font es troba emmarcada per mur, fet de paredat comú, de forma triangular, del que surten dos orificis per on ragen uns diminuts fils d'aigua. A un nivell més baix del mur, hi ha quatre brocs per on raja l'aigua abundantment i cau a una pica de pedra, que desaigua cap a un rec. Al davant de la font hi ha una taula i uns bancs de pedra, i un petit safareig. | 08275-117 | El Pujol | L'any 1968 es va afegir un broc a la font. L'any 1993 la colla d'en Miquel Aragonès i en Jaume Font de Roda de Ter hi van posar 4 brocs de ferro, un al costat de l'altre, i el 1995 hi van afegir un cinquè broc. | 41.9614000,2.3232000 | 443915 | 4645712 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67394-foto-08275-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67394-foto-08275-117-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67395 | Font del Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roquet | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | No hi raja aigua. | La font del Roquet es troba a uns 40 m al nord-est de la masia del Roquet. Es tracta d'una font arranjada, que es troba emmarcada en un petit mur, fet de carreus. Presenta un broc metàl·lic, pel que rajava aigua i queia cap a una pica de pedra, de forma rectangular, a nivell del sòl. Actualment, no hi raja l'aigua. | 08275-118 | El Roquet | Antigament, la font era molt concorreguda pels habitants del municipi. La manca de la neteja de la vegetació que hi creix l'havia deteriorat notablement. L'any 2009, durant un camp de treball organitzat per la Fundació Escolta Josep Carol i Escoltes Catalans, es va obrir el camí d'accés fins a la font i es van netejar els entorns de bardisses i deixalles. | 41.9549000,2.3232900 | 443917 | 4644990 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67395-foto-08275-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67395-foto-08275-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67395-foto-08275-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67424 | Font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-3 | VILÀ SERRABOU, A. (2014): 'Racons de la nostra història: la font del Cargol i el gorg de Llitons'. La Rella núm. 28. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p. 12. | La font del Cargol es troba a la vora del torrent de Tavèrnoles. Per accedir-hi, cal prendre un sender que baixa fins al torrent, que surt pocs metres després del quilòmetre 8 de la carretera N-141 d. És una font molt poc arranjada, que es troba amagada sota una gran llosa. L'aigua brolla per un estret broc metàl·lic, cau a un pedrís i raja cap al torrent. És troba en un indret de gran bellesa natural. | 08275-147 | Torrent de Tavèrnoles | 41.9369200,2.3451600 | 445714 | 4642980 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba just al límit entre Tavèrnoles i Folgueroles, i és molt difícil precisar si pertany a un o a l'altre municipi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67430 | Font de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-terrades | XX | La font de Terrades es troba a tocar del rec de la Casanova al seu pas per sota de la carretera BV-5213, aproximadament al quilòmetre 8,7. S'hi accedeix per unes escales de pedra que baixen des de la carretera. És una font arranjada, emmarcada en un petit mur fet de pedra lligada amb morter, on hi ha un broc metàl·lic, per on surt un fil d'aigua que cau a un pedrís. | 08275-153 | Terrades | 41.9710900,2.3653200 | 447413 | 4646761 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67441 | Masoveria de Serrabou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-serrabou | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XIX | La masoveria de Serrabou es troba a pocs metres a llevant de la masia. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un portal rectangular emmarcat amb carreus, amb la següent inscripció a la llinda: 'FAUSTO SERRABOU HA EDIFICAT AL BOU 1819'. Les finestres són de disposició simètrica, de forma rectangular i emmarcades per carreus. A la façana de llevant hi ha un annex, que consta de planta baixa i un pis, amb coberta a una vessant. | 08275-164 | Serrabou | Segons la llinda del portal principal, la casa fou construïda l'any 1819 per Fausto Serrabou. | 41.9566100,2.3137800 | 443130 | 4645186 | 1819 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 10.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 67446 | Font de la Soleia o de l'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-soleia-o-de-laguilar | La font actualment no raja. | La font de la Soleia o de l'Aguilar es troba a tocar del camí que duu al Molinot, a les proximitats de la bassa de l'Aguilar. Actualment no raja. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, on hi ha la sortida natural de l'aigua per una petita escletxa a la roca natural, i dos petits brocs metàl·lics de cop, de factura més recent, per on sortia l'aigua que queia a una pica de pedra. Al davant de la font hi ha dues taules de pedra. | 08275-169 | La Soleia | 41.9485100,2.3556200 | 446591 | 4644260 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67471 | Pont de la font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-del-castell | Pont d'un ull situat a les proximitats de la font del Castell, que salva el torrent del Castell al pas de l'antiga carretera de Vic a Savassona. És construït amb paredat comú i doble volta de totxo, a plec de llibre, amb revestiment interior de totxo. Fa aproximadament 3 m d'amplada, 2 m d'alçada i 6 m de llargada. | 08275-194 | Savassona, torrent del Castell | 41.9547900,2.3415900 | 445433 | 4644966 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67471-foto-08275-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67471-foto-08275-194-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 67337 | Balma de la Baronessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-baronessa | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | La remoció de les terres produïda durant les obres va alterar parcialment el sòl del jaciment. | Es tracta d'un abric de grans dimensions, situat al vessant oest del turó del castell de Savassona. A la dècada dels anys 50 del segle passat, va ser objecte d'unes obres per tal d'habilitar l'indret pel turisme. La remoció de les terres produïda va alterar parcialment el sòl del jaciment. Durant les obres es van recollir restes arqueològiques, tot i que no es coneix el seu nombre exacte ni la localització de totes les troballes, ni tan sols si s'hi observaren estructures i/o diferents nivells d'ocupació. Es van documentar 48 fragments de ceràmica antiga, que van ser dipositats al Museu Episcopal de Vic. Es tracta de 36 fragments informes i sense decoració, 12 fragments amb decoració de cordons impresos, nanses i parts del coll, que permeten situar cronològicament el jaciment entre el Calcolític i el Bronze Antic (-2200/-1500). Aquests fragments formen part d'un vas, de pasta grollera, d'uns 13 mm de gruix, amb desgreixant de quars de gra mitjà i gros i amb cocció oxidant deficient. Pels fragments conservats de la vora, es dedueix que correspon a un vas de 33 cm de diàmetre. És de vora recta i llavi pla, amb impressions de fora rectangular i inclinada a tot el volt. Sota la vora presenta una decoració formada per un cordó doble, pessigat a la pasta, amb incisions verticals que tallen els cordons i amb formes rectangulars i ovals realitzades amb punxó. El cos del vas presenta una decoració formada per pessics impresos amb motius rectangulars. El mitjà de prensió el formen mamellons que perforen la paret del vas i de la que arrenquen quatre cordons verticals cap a la part baixa amb impressions. Al centre s'intueix un doble cordó imprès. El seu gruix, uns 12 cm, l'amplada de la boca, i el mitjà de prensió ens indica que es tracta d'un vas amb tendència globular i de grans mides. | 08275-60 | Savassona, castell | 41.9550900,2.3366000 | 445020 | 4645003 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67337-foto-08275-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67337-foto-08275-60-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67345 | Pedra del Sacrifici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-sacrifici | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X., núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.95-112. CASTANY i LLUSSÀ, J. (1981). 'El neolític a Osona: estat actual de les investigacions'. Ausa, vol. IX, núm. 99. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 313-328. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. FONT i SERRA, E. (1978). 'El complejo funerario neolítico de Savassona'. Pyrenae. Vol. 13-14. Barcelona: Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (UB), p.15-42. FONT i SERRA, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. Ausa, vol X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 113-120. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1965). 'Informe de las excavaciones realizadas en la Piedra de los Sacrificios, en Sabassona'. Separata del Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. V, cuadernos 1-3. Madrid: Ministerio de Educación Nacional. P. 154-160. JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1965). 'Teixidor de Llaers'. Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. VII. Madrid: Ministerio de Educación Nacional, p.146-149. MUÑOZ, A. M. (1965).'La primera fecha de C 14 para un sepulcro de fosa catalán'. Pyrenae. Vol. 1, p.31-41. VIDAL, L. M. (1915). 'Un megalito curioso llamado la Piedra del Sacrificio, del castillo de Sabassona, en la comarca de Vich'. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, Tomo XV. Madrid: Museo Nacional de Ciencias Naturales, p. 328-332. | El jaciment es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | Es tracta d'un gran bloc de gres isolat que forma una balma a la seva banda oest. Es troba situat a una zona boscosa a l'àrea arqueològica de Savassona, al pla inferior, en el costat sud del turó de Sant Feliuet. El bloc presenta diversos retalls a la roca, solcs i forats fets artificialment. El jaciment es troba a la balma i al pla situat al davant, en el seu costat nord. La balma té unes dimensions aproximades de 3 m de fons per uns 4,5 m d'alçada, i el pla uns 180 m². Ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques. A la dècada dels anys 60 del segle passat, Eduard Junyent i Martí Cassany van excavar una àrea de 35 m², l'any 1963 Ana Mª Muñoz va excavar 4 m², l'any 1976 Martí Cassany va excavar 6 m², i finalment l'any 1982, l'equip format per Dolors Buxó, Walter Cruells i Miquel Molist va excavar 12 m². Aquestes intervencions van permetre establir una seqüència estratigràfica molt rica: - Estrats superficials (fondària de 0-1,25 m). Formats per terres de color marró clar, compactes i dures, amb algunes pedres, corresponents a un nivell d'ocupació. A la campanya arqueològica de l'any 1963, es van documentar els vestigis del paviment d'una possible construcció adossada al gran bloc de pedra, en el sector nord de la cara frontal. L'any 1976, Martí Cassany va localitzar en el costat sud, tres sitges probablement associades amb aquest nivell. L'any 1982 una cala oberta al pla va permetre documentar un mur que tancaria l'accés a l'assentament, així com un nivell d'enderroc i varies sitges. Els materials arqueològics d'aquests estrats corresponen a fragments de ceràmica a torn de pastes taronges i grises, ceràmica de vernís negre, ceràmica ordinària feta a mà i fragments de ferro i de bronze. Aquests materials permeten situar cronològicament aquest nivell d'ocupació al període ibèric ple (s. III-i aC.). - Estrat superior (fondària 1,25-1,55 m). Es van documentar els vestigis d'una construcció adossada de pedra, formada per tres murs de pedra seca que conservaven fins a quatre filades de pedra. El mur lateral del costat de tramuntana conservava 3,8 m de llarg i 0,5 m d'amplària. El frontal, uns 6 m de llarg i 0,4 m d'amplària, feia cantonada amb el mur lateral del costat de migjorn, que conservava 1,2 m. Tot i que les estructures localitzades a l'interior no estaven ben definides, podrien correspondre a un fogar, un túmul i algunes banquetes. El material arqueològic associat a aquest estrat està format per fragments ceràmics de grans gerres d'emmagatzematge, vasos i urnes amb fons pla i vores exvasades, amb decoracions de cordons impresos, incisos o simples incisions. Els acabats són majoritàriament polits i allisats, tot i que també hi ha pentinats o més grollers. Aquests materials permeten situar cronològicament aquest nivell en la Primera Edat del Ferro. - Estrat intermig (fondària 1,55-2,35 m). Estava format per sediment de color negrós amb molt poques pedres, i no presentava cap resta d'estructura. Es van recollir pocs materials arqueològics, corresponents a fragments ceràmics, carbons i ossos. En destaquen una nansa de botó circular, fragments de ceràmica campaniforme, una punta de fletxa amb aletes i peduncle feta de coure. La tipologia diversa dels materials no permet establir una cronologia concreta. - Estrat inferior (fondària 2,35-4 m). Al sector nord-oest de la cara frontal del bloc es localitzà una necròpolis del Neolític mig-final amb sepultura individual del tipus 'sepulcre de fossa'. | 08275-68 | Savassona, Sant Feliuet | Segons la tradició oral, el seu nom prové dels antics rituals de sacrifici que es celebraven en aquest indret. Ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques. A la dècada dels anys 60 del segle passat, Eduard Junyent i Martí Cassany van excavar una àrea de 35 m², l'any 1963 Ana Mª Muñoz va excavar 4 m², l'any 1976 Martí Cassany va excavar 6 m², i finalment l'any 1982, l'equip format per Dolors Buxó, Walter Cruells i Miquel Molist va excavar 12 m². | 41.9588600,2.3408200 | 445373 | 4645419 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67345-foto-08275-68-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: Museu Espicopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.Continuació descripció:Tot i que no van quedar registrades les característiques precises de la distribució espaial de totes les sepultures, en les sepultures 6 i 7 es va poder documentar la forma oval de la fossa, coberta per una llosa. Els aixovars estaven formats per fragments de ceràmica rogenca molt fina i polida, corresponents a tasses i olletes carenades i un vas amb nansa tubular, decorat amb cordons llisos. També es va recollir una destraleta de pedra verda polida. A la resta de la superfície excavada s'hi van recollir elements arqueològics aïllats i no es va poder establir l'existència d'un nivell d'hàbitat amb claredat. D'altra banda, en el sector sud, es van recollir tres fragments de ceràmica cardial que podrien indicar que el jaciment ja havia estat ocupat al V-IV mil·lenni aC.Actualment el jaciment es troba en mal estat de conservació, ja que les intervencions van deixar al descobert els talls i les restes arqueològiques, que es troben sotmeses a l'erosió natural i a la depredació dels visitants. | 79|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67349 | Complex arqueològic de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-arqueologic-de-savassona | BUXÓ, D. [et al.]. 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa. 10, p. 95-112. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTANYÀ, M. (1982). 'Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona'. Ausa, vol. X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.217-230. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | Es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | El complex arqueològic de Savassona està format per diversos jaciments: el Rec de la Fíbula, la Bauma 81, la Tomba 1958, les Pedres Gravades, la Pedra del Sacrifici, la Pedra del Dau i la Pedra 81. Aquests jaciments ofereixen un ventall de restes arqueològiques relacionables amb diferents horitzons culturals, i permeten constatar la continuïtat d'hàbitat d'aquest indret des del Neolític Antic i Mig, passant per diverses etapes del Bronze, l'Edat del Ferro, l'Ibèric, fins a l'època medieval. Els primers materials antics foren recollits per l'afeccionat a l'arqueologia, R. Soler de Roda de Ter, que l'any 1958 començà les seves exploracions i excavacions a la zona; intervencions que, malauradament, no tenien rigor arqueològic ni científic. Pels volts de l'any 1960, el jaciment fou objecte de diverses campanyes d'excavació per part dels membres de la Unió Excursionista de Vic, dirigits per l'arqueòleg Eduard Junyent. La importància dels materials arqueològics recollits durant aquestes intervencions van motivar la col·laboració de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat Central de Barcelona, que va dur a terme una campanya l'any 1962. Posteriorment, l'any 1981 s'inicià un nou cicle d'excavacions amb el suport del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Miquel Molist i Dolors Buxó, que van dur a terme sondeigs en diferents punts del jaciment, per a localitzar la seva situació i les diferents etapes culturals. | 08275-72 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9590800,2.3404100 | 445339 | 4645443 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67349-foto-08275-72-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 79|81|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67351 | Materials de Tavèrnoles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | <p>Una part dels materials que provenen del terme municipal de Tavèrnoles corresponen als trobats durant diverses excavacions realitzades al segle XX al Puig del Far, a la bauma de la Baronessa, i a la zona de Sant Feliuet de Savassona: la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, el Rec de la Fíbula i la Tomba 1958. Una altra part dels materials són diversos elements arqueològics trobats pel municipi. La relació de materials corresponents al terme de Tavèrnoles i la seva catalogació és: - MEV 3537: fragments de teixit de cotó (Savassona). - MEV 5048: 2 vasos reconstruïts amb fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 10996: fragments de ceràmica a mà i a torn, pedra circular i restes òssies (Savassona-Cova de la Finestra). - MEV 11006: fragments de teula, ceràmica a torn, bronze i pedra (Savassona-Pla del Comte). - MEV 11014: fragments d'una destral neolítica i d'ascles de sílex, d'un punxó d'ós, de ceràmica a mà i de petxina (sepulcre de Savassona). - MEV 11015: una moneda de bronze -as ibèric d'Iltirta-, claus i fragments de metall (Savassona). - MEV 11031: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11034: fragments de ceràmica a torn i de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 11035: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 11039: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica; ferro; bronze; closca (Tavèrnoles). - MEV 11040: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11041: fragments de ceràmica a torn (Pedra del Sacrifici) - MEV 11054: fragment de ceràmica a mà del Bronze antic-mig (Solei de la Garriga). - MEV 11062: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 11070: fragments de ceràmica a mà i d'os (Savassona). - MEV 11074: fragments de ceràmica a mà (El Pujol). - MEV 11077: ascles sílex (Savassona). - MEV 12398: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic-mig (Pedra del Sacrifici). - MEV 12399: llengüeta de ceràmica a mà del Neolític antic (Savassona). - MEV 12400: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 12436: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12437: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12438: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12439: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12440: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12442: esquelet del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12443: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12444: mà de molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12445: esquelet del Neolític mitjà (Savassona-sepulcre de fossa). - MEV 12446: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12447: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12448: percussor de pedra del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12479: ascle de sílex i dentàlium (Pedra del Sacrifici). - MEV 12480: closca de petxina, dent, restes òssies, bronze, sílex i quars (Savassona). - MEV 12493: destral polida del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12544: fragments de maxil·lar humà i de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12545: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12546: fragments de ceràmica a mà, roques, minerals i ossos (Savassona). - MEV 12548: fragment de molí, percutor, sílex i còdols (Savassona). - MEV 12549: destral, mà de morter i fragments granit (Pedra del Sacrifici). - MEV 12553: fragments de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12554: fragments de ceràmica a torn medievals (Pedra del Sacrifici). (Continua a Observacions)</p> | 08275-74 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Continuació de l'inventari de materials corresponents al terme de Tavèrnoles dipositats al Museu Episcopal de Vic (començat a Descripció) - MEV 12555: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12556: fragments de ceràmica a torn, ceràmica a mà, ossos i roca (Pedra del Sacrifici). - MEV 12557: fragments de ceràmica a mà i ossos (Pedra del Sacrifici). - MEV 12558: fragments de ceràmica a mà i ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12560: fragments de ceràmica a mà (Font de la Baronessa). - MEV 12732: fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Dau). - MEV 12939: restes òssies medievals (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13122: fragment de vas de ceràmica a mà del Neolític antic evolucionat (Pedra del Sacrifici). - MEV 13123: tassa de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13124: vas de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13125: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13126: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13127: polsera (fragment) petxina del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13128: espàtula, punxó i restes òssies del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13129 punxó d'os tallat i polit del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13130 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13131 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13132: gratador de sílex del Neolític antic (Savassona). - MEV 13134: punta de sageta de bronze del Bronze antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 13135: fragments de ceràmica a mà del Neolític Mitjà (Savassona). - MEV 13515: fragments de ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 13516: restes òssies (Savassona). - MEV 13517: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 13537: fragments d'olla de ceràmica medieval (Savassona). - MEV 13540: fragments lítics, d'ossos i de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV.13541: fragments de ceràmica a mà de la Primera edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 13542: fragments de ceràmica a torn moderns (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13543: fragments de ceràmica a mà i a torn, vidre, sílex, petxina, ferro, bronze i os del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13548: fragments de ceràmica a mà i a torn, sílex, fusta, os i petxina (Savassona). - MEV 13570: banya i ullal de cèrvid (Savassona). - MEV 13599: fragments de ceràmica, quars, os i carbó (Pedra del Sacrifici). - MEV 13601: fragments de ceràmica a mà i a torn i d'os (Savassona). - MEV 13602: fragment de vas decorat de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13603 fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV 13604: fragments decorats de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13606: fragments de ceràmica (Rec de la Fíbula). | 79|81|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67346 | Pedres gravades de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-gravades-de-savassona | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | Els gravats pateixen la pròpia erosió natural de la pedra i l'impacte del gran nombre de visitants que reben. | <p>Es tracta de quatre grans blocs de gres amb signes i figuracions gravades, situats de manera dispersa però pròxims entre ells, a l'est de pla del turó de Sant Feliuet. Els gravats es troben en disposició irregular: en alguns casos cobreixen la totalitat del bloc (pedres 1 i 2), i en d'altres, només presenten alguns gravats (pedres 3 i 4). La pedra 1 o Pedra del Nen. Presenta una figura antropomorfa, cassoletes, algunes cavitats irregulars i cruciformes. La major part dels gravats es troben molt erosionats. La figura antropomorfa, en baix relleu, és desproporcionada i asexuada; les seves mides són 0,8 m d'alçada i 0,4 m d'amplada. La pedra 2 o Pedra de les Bruixes. Presenta una gran abundància i varietat de signes: cruciformes, ferradures, cercles, cassoletes, i d'altres formes. En destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La pedra 3. És la més simple de totes. Presenta dos signes cruciformes i diverses cassoletes, de traç irregular, d'uns 6-8 cm de diàmetre, a excepció d'una de 15 cm. I finalment, la pedra 4 presenta signes (cassoletes, solcs, cruciformes) i una figura humana de traç molt fi, probablement de cronologia molt posterior a la resta. Els gravats d'aquesta roca es troben molt erosionats i en molt mal estat. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten atribuir un sol significat ni una única cronologia, tot i que alguns dels gravats podrien ser prehistòrics. Es troben en mal estat de conservació, tant per la pròpia erosió natural de la pedra com pel impacte del gran nombre de visitants que reben.</p> | 08275-69 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9601900,2.3417800 | 445454 | 4645566 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67346-foto-08275-69-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es van realitzar sondejos a la pedra 2 amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||
| 67431 | Pedra de l'Home o del Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lhome-o-del-nen | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8 (1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | <p>Es tracta d'una gran pedra de forma ovalada que presenta diversos gravats. La representació principal és una figura antropomorfa, amb un traç ben definit, molt simple i desproporcionada. Consta d'un cap gran, lleugerament triangular, amb ulls i boca, un cos globular, dues cames curtes amb peus grans, el braç dret enganxat al cos i l'esquerre formant angle recte sobre l'abdomen, les mans són grans i s'hi distingeixen els dits polzes. Tanmateix, la pedra presenta quinze cassoletes, tretze creus molt erosionades i diverses cavitats desiguals, una de les quals és quadrangular i està unida a diversos recs i solcs. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia.</p> | 08275-154 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9602500,2.3409600 | 445386 | 4645573 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra del Nen, igual que la de les Bruixes, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||
| 67432 | Pedra de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-bruixes | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | <p>Es tracta d'una gran pedra amb una clivella central que la divideix en dues meitats, que presenta una gran densitat i diversitat de gravats. Hi ha més d'un centenar de representacions: cinquanta elements cruciformes amb domini de la creu llatina rematada amb cassoletes als extrems; nou ferradures; sis cassoletes; diversos cercles; i d'altres figures entre les que en destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'edat del Bronze fins a l'època medieval.</p> | 08275-155 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9598100,2.3419900 | 445471 | 4645523 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra de les Bruixes, igual que la del Nen, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. Es van realitzar sondejos arqueològics a la pedra amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||
| 67336 | Balma 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-81 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Es tracta d'una balma situada al nord-est del turó de Sant Feliuet. Les seves dimensions són 4 m d'amplada i 9 m de llargada. Fou objecte d'un sondeig arqueològic durant l'estiu de l'any 1981. Aquesta intervenció va permetre documentar una potència estratigràfica de 0,5 m, composta per dos estrats. L'estrat superficial, format per sediment de color groguenc, presentava materials arqueològics corresponents a fragments de ceràmiques de pastes roges fetes a torn, ceràmica de vernís negre, ceràmiques fosques fetes a mà i alguns fragments de ferro. Segons els autors de la intervenció arqueològica, aquest estrat podria procedir de l'erosió d'un sediment originalment situat al pla del Turó de Sant Feliuet. L'estrat inferior, situat sobre la roca mare, i mal conservat per la inclinació natural del terreny, va proporcionar un sol material arqueològic, corresponent a una olleta de ceràmica feta a mà de fons convex, gairebé sencera. És de pasta de color marró-vermell compacte i de parets fines, i conserva una nansa de bobina amb concavitat central que arrenca del llavi. Es trobava envoltada per pedres disposades regularment al seu entorn. La forma poc característica d'aquest únic element dificulta la precisió cronològica del jaciment, que per les troballes realitzades als altres jaciments de la zona podria situar-se en un ventall cronològic amplíssim, entre el Bronze final- primera edat del Ferro al període Ibèric. Només una excavació arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades sobre el jaciment. | 08275-59 | Savassona, Sant Feliuet | La Bauma 81 fou objecte d'un sondeig arqueològic l'any 1981, per part dels arqueòlegs Dolors Buxó i Walter Cruells. | 41.9598400,2.3391100 | 445232 | 4645529 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67336-foto-08275-59-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67344 | Pedra del Dau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-dau | BUXÓ, D. [et al.]. (1979). 'Nota preliminar sobre el jaciment de la pedra del Dau (Savassona)'. Ausa, vol. VIII., núm. 89-90. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 321-328. BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1982). 'Savassona, Tavèrnoles'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic, p.154-56. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | VI aC | El jaciment es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | Es tracta d'un gran bloc de pedra, que forma una balma al seu costat nord-oest, situat al pla de Savassona. Les dimensions aproximades de la balma són 8 m de llarg, 3 m d'ample i uns 2,5 m d'alçada. La part central va ser objecte d'una excavació arqueològica l'any 1976, que va permetre documentar una seqüència estratigràfica formada per dos estrats arqueològics. L'estrat superficial, de poca potència i sense estructures, presentava pocs materials. L'estrat inferior, format per terres argiloses compactes, va proporcionar tres sitges: Sitja 1: va ser excavada parcialment. Presentava una planta circular, de secció ovalada i fons pla, amb un diàmetre de 1,8 m, i una profunditat de 0,85-0,9 m. Estava reomplerta per terres de color marró fosc, pedres, alguns carbons i restes de vasos de ceràmica i fauna. El fons de la sitja presentava una forta acumulació de restes d'atuells. Sitja 2: va ser excavada en la seva totalitat. Presentava característiques similars a l'anterior, amb un diàmetre de 1,4 m i una profunditat de 0,75-0,8 m. Sitja 3: va ser excavada parcialment. Presentava les mateixes característiques estructurals que les anteriors, i estava reomplerta amb un farciment amb una forta concentració de carbons. Tanmateix, es va excavar una petita superfície a tocar de la zona anterior, on es van documentar diversos materials arqueològics. Va ser interpretada com un possible nivell d'hàbitat. Els materials arqueològics corresponen a fragments de ceràmica feta a mà i restes de fauna. Els fragments ceràmics presenten un conjunt coherent amb morfologia de vasos simples; vores verticals, inclinades a l'exterior i bases planes. Tot i que les decoracions no són abundants, aquestes solen ser en forma d'acanalats, incisions, cordons i tetons. Les restes de fauna corresponen a bou, cabra i porc. La presencia de terrissa feta a torn va permetre situar cronològicament el jaciment vers el segle VI aC. | 08275-67 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9590200,2.3415800 | 445436 | 4645436 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67344-foto-08275-67-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67348 | Rec de la Fíbula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-fibula | BUXÓ, D. [et al.]. 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa. 10, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTANYÀ, M. (1982). 'Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona'. Ausa, vol. X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.217-230. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | Es tracta d'un jaciment format per un sistema de diàclasis reomplertes amb sediments, que contenen restes arqueològiques. Es troba a una zona boscosa a l'oest del turó de Sant Feliuet. El conjunt està constituït per una diàclasi perpendicular en direcció est-oest, de 10 m de llarg per 1,8 d'amplada, que enllaça amb una gran diàclasi en direcció nord-sud, d'uns 30 m de llarg per 3,5 d'ample, que arriba a la part baixa del turó. Va ser descobert vers l'any 1950 per l'afeccionat R. Solé, que hi va excavar una àrea d'uns 40 m², i hi va recollir un destacat conjunt de materials ceràmics, corresponents a fragments de vasos tancats amb vores secants inclinades a l'exterior i verticals. Alguns fragments presentaven decoració amb cordó imprès (tipus 'digital', 'cardium', etc.), i d'altres amb tipus d'incisions 'd'espina de peix' i de 'pua múltiple'. L'any 1981 es van dur a terme diversos sondeigs, amb l'objectiu de comprovar l'existència d'un possible nivell d'ocupació que es pogués relacionar amb l'antiga troballa: La cala nº1, situada a la zona superior. Presentava un únic estrat de 0,3 m de potència, format per un sediment de terres groguenques procedent de l'erosió dels gresos. Es va recollir material arqueològic molt fragmentat i erosionat, corresponent a un gran nombre de fragments de ceràmica a torn, de pastes taronges, i restes de fauna. La cala nº 2, situada també a la zona superior, pròxima al lloc de les antigues troballes. Presentava una potència estratigràfica formada per: - Estrat I: presentava un sediment de terres groguenques amb algunes pedres de gres. Es van documentar fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà, escòria de ferro i ascles de sílex. - L'estrat II: presentava terres de color ocre. Es va recollir material arqueològic similar a l'anterior. - L'estrat III: presentava un sediment de terres granuloses de color marró fosc i un gran nombre de pedres de gres. Es van documentar fragments de ceràmica a mà amb decoracions de cordons impresos incisos, i d'incisions en forma d'espina, i ascles de sílex i quars. - L'Estrat IV: situat a la part més fonda, presentava un sediment de color marró-vermell compacte. Es van recollir fragments de ceràmica a mà i ascles de quars. La cala nº 3, situada a la diàclasi de direcció est-oest. Presentava un únic estrat format per terres granuloses de color marró fosc, amb gran quantitat de pedres de gres. Es va recollir material arqueològic corresponent a ceràmiques a torn i a mà, escòria de ferro i restes de fauna. Els materials arqueològics documentats a la intervenció arqueològica van confirmar dos moments cronologico-culturals: l'edat del Ferro i el període Ibèric ple. Els autors de les intervencions arqueològiques van interpretar els estrats com a sediments procedents de l'erosió, i segons la seva hipòtesi, les diàclasis tancaven la zona d'accés a l'antiga ocupació humana, que es concentrava a la part alta del turó. Només una intervenció arqueològica que donés com a resultat la documentació d'una estructura a la part baixa de la diàclasi, permetria confirmar aquesta hipòtesi. | 08275-71 | Savassona, Sant Feliuet | El jaciment va ser descobert vers l'any 1950 per l'afeccionat R. Solé, que hi va excavar una àrea d'uns 40 m², i hi va recollir un destacat conjunt de materials ceràmics antics. L'any 1981 es van dur a terme diversos sondeigs, amb l'objectiu de comprovar l'existència d'un possible nivell d'ocupació que es pogués relacionar amb la troballa. | 41.9599400,2.3392000 | 445240 | 4645540 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67348-foto-08275-71-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: autors excavacions i Museu Espiscopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67338 | Forn romà o jaciment de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-roma-o-jaciment-de-can-roquet | COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLAS i FONT, M. D. (1975). La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanicación a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura. Inèdita, p.199. | II-I aC | Es tracta d'un centre d'explotació ceramista d'època romana. El jaciment es troba en un marge al costat del camí antic de Vic a Savassona, pròxim a can Roquet. Es conserva un forn de planta rectangular, fet amb murs de terra cuita, amb la graella intacta. Als camps dels entorns, s'hi han recollit una gran quantitat de materials arqueològics, corresponents a fragments de ceràmica feta a mà i a torn, amb una major concentració als voltants del camí i de la piscina de can Roquet. Segons informacions errònies de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, no queda cap resta del jaciment però, durant la redacció del present treball, s'ha pogut constatar l'existència del forn, i la seva rellevància arqueològica. | 08275-61 | Can Roquet | 41.9549000,2.3245000 | 444017 | 4644989 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67338-foto-08275-61-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67340 | Roca del Purpirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-purpirol | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. I: Osona. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.68. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | VIII-IX | Només es conserven els retalls a la roca. | <p>Es tracta de les restes d'una fortalesa, documentada l'any 1098, situada al cim d'un puig, al sud del mas Pujol de Roda de Ter. Es conserven retalls a la roca, corresponents a diversos encaixos i forats de pal, que probablement deurien suportar una estructura de material perible. Es documenten alguns amuntegament de pedres de mida mitjana, que podrien pertànyer a l'antiga fortalesa.</p> | 08275-63 | El Pujol | 41.9618200,2.3251500 | 444077 | 4645757 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67340-foto-08275-63-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 47 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||
| 67341 | Far del Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/far-del-puig-del-far | MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): 'Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens'. Arqueologia Medieval, núm. 3. Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, p. 30-43. | Només es conserven els vestigis del mur. | Es tracta dels vestigis d'un antic mur situat sobre la roca del cim del Puig del Far. És un mur d'una sola filada, fet amb grans blocs de pedra, i insinua una planta circular d'uns 7 m de diàmetre. La seva ubicació permet el control visual de tota la plana de Vic, entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Fou estudiat, juntament amb altres restes, pels arqueòlegs Ramon Martí, Cristian Folch i Jordi Gibert, que en varen publicar els resultats a un article l'any 2007 (vegeu bibliografia). Segons els autors, aquestes restes formarien part d'una xarxa de torres de guaita i de transmissió de senyals en la que fou la principal frontera de l'islam occidental a inicis del segle VIII. Només una intervenció arqueològica a l'estructura permetria l'obtenció de més dades. | 08275-64 | Puig del Far | El far del Puig del Far probablement fou construït a l'inici del segle VIII, i podria formar part d'un dispositiu de vigilància i de comunicacions a llarga distància. | 41.9596400,2.3761900 | 448305 | 4645483 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67341-foto-08275-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67353 | Tombes antropomorfes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-antropomorfes | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | La roca es troba bastant erosionada. | Es tracta d'un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca. Es troben al nord-est de l'església de Sant Feliu de Savassona, a tocar del cingle. Les tombes tenen unes dimensions força reduïdes, i en destaca una pel seu millor estat de conservació. La resta de tombes es troben molt mal estat degut a l'erosió de la roca i en alguns casos només s'intueix un lleuger rastre, fet pel qual es desconeix el seu nombre exacte. En totes elles l'encaix per encabir-hi la coberta ha desaparegut. | 08275-76 | Savassona, Sant Feliuet | Les sepultures antropomorfes són característiques de l'alta edat mitjana. | 41.9594600,2.3407100 | 445364 | 4645485 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67353-foto-08275-76-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67356 | Torre del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-de-savassona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | <p>La torre de defensa del castell de Savassona és de planta lleugerament triangular, d'uns 12 m², i es troba situada sobre la roca a la part més prominent del conjunt del castell, a l'angle nord de la muralla. Els murs conservats tenen una alçària d'uns 5 m, i fan més d'1 m de gruix. S'hi accedeix a través d'una escala de cargol de pedra, que arrenca a la dreta d'una gran arcada adovellada. L'arcada abriga un portal rectangular sobre el que hi ha una petita finestra quadrada. L'interior és cobert per una volta de canó de forma semiesfèrica. Al primer pis s'hi obren tres finestres, una a la façana nord, una a l'est i l'altra a l'oest. Al costat de migjorn hi ha diverses espieres tapiades. La torre és coberta a una vessant. Es troba envoltada per edificacions posteriors que s'adapten a la seva forma.</p> | 08275-79 | Savassona, castell | <p>Les primeres referències documentals del castell són de l'any 921. Aquesta torre de defensa és un dels pocs testimonis que es conserven de l'antic caràcter defensiu del castell de Savassona.</p> | 41.9562700,2.3373700 | 445085 | 4645133 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67356-foto-08275-79-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 29 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||
| 67478 | Camí medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-medieval | PRATDESABA i SALA, A. (2010). Pla Director. Revalorització i Gestió del Patrimoni Cultural, Històric i Arqueològic de Savassona (Tavèrnoles). Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles i Consorci de EN Guilleries-Savassona. | Antic camí que va des del trencant de la carretera BV-5213, a l'alçada de Sant Pere de Savassona, fins a la Pedra del Dau. És de possible cronologia medieval i, en diversos trams, conserva l'antic enllosat i parets de pedra seca. | 08275-201 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9577400,2.3398400 | 445291 | 4645295 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67478-foto-08275-201-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67322 | Sant Feliuet de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliuet-de-savassona | AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 616-618. ASENSI, R.Mª (1999). 'Osona'. Catalunya Romànica. Guies Comarcals, vol. II. Barcelona: Pòrtic, p.150-151. BARRAL i ALTET, X. (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1960). 'La iglesia de San Felio de Sabassona'. Ausa, vol. III, núm. 33. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.415-419. SANS, J. (2006). Capella de Sant Feliu de Savassona. Document inèdit. | XI | Sant Feliuet de Savassona és una petita església d'una sola nau, amb l'absis lleugerament trapezoïdal, a llevant, descentrat en relació amb l'eix de la nau, a la qual s'obre mitjançant un simple plec. Internament, la nau és coberta amb volta de canó, i l'absis és cobert també amb volta de canó lleugerament rebaixada. Presenta dos portals d'entrada. L'original, situat a la façana de migdia, és adovellat amb arc de mig punt. A la façana de ponent s'obre l'altre porta, de factura posterior, amb un arc de grans dovelles, i la dovella central decorada amb una estrella salomònica inscrita dins un cercle. Sobre aquest portal hi ha una petita finestra cruciforme. La façana de ponent es troba coronada per un esvelt campanar d'espadanya, amb dos grans finestrals d'arc de mig punt. La façana de migjorn presenta dues finestres de doble esqueixada, i a l'absis, a llevant i a migjorn, dues finestres més de doble esqueixada. L'aparell de l'absis és de blocs de pedra poc desbastada, lligats amb morter de calç, disposats en filades irregulars. L'aparell de la nau és de petits carreus escairats, lligats amb morter de calç, disposats en filades regulars i uniformes, amb les cantonades reforçades per grans blocs de pedra. La nau és coberta amb teules, i els ràfecs i el cobriment de l'absis són de lloses de pedra. Hi ha diverses hipòtesis per explicar la descentralització de l'absis en relació amb l'eix de la nau i la diferència dels aparells constructius en la unió de la capçalera rectangular amb la nau, que palesa una discontinuïtat en el procés constructiu. Segons Eduard Junyent, l'absis fou construït al segle X, i era l'únic element conservat d'un temple pre-romànic destruït, i fou aprofitat posteriorment per a la construcció d'una nova església. Segons Xavier Barral, la nau fou construïda després d'una represa de la obra, i no substituïa una altra de més antiga. | 08275-45 | Savassona, Sant Feliuet | L'església de Sant Feliuet de Savassona es troba situada dins l'antic terme del castell de Savassona. S'erigí amb motiu de la Repoblació, en un indret on hi ha vestigis d'un poblament molt antic. Es desconeix si tingué funcions parroquials al seus inicis, però a partir de l'aparició de la parròquia de Sant Pere, quedà com a simple capella depenent de la parròquia de Sant Pere de Savassona i, posteriorment, de Sant Esteve de Tavèrnoles. La primera referència de l'església de Sant Feliu és de l'any 1035, quan Ramon, fill de Guillem, donà a Ramon, sacerdot, fill de Laudegaril, l'alou que tenia a la roca anomenada Savassona juntament amb la basílica de Sant Feliu. Segons el document, l'alou tenia com a afrontació de migdia el sepulcre antic i a ponent l'escala que puja per les clivelles. Aquest sepulcre antic esmentat podria correspondre a la Pedra dels Sacrificis. A inicis del segle XIII la capella, anomenada Sant Feliu de la Roca, fou objecte d'obres de reforma. El campanar d'espadanya correspon a aquestes obres. Al segle XVI fou novament reformada, amb la construcció del portal de ponent i l'anul·lació del portal de migdia. Entre els anys 1959 i 1960 fou restaurada per la Unió Excursionista de Vic i el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. | 41.9594000,2.3405600 | 445352 | 4645479 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67322-foto-08275-45-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67324 | Santa Margarida d'Ardola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-dardola | AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 623-624. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. FUNOLL i GUIX, E. (1999). Tavèrnoles, un món dins Osona. Treball de Recerca de Batxillerat, inèdit, p.137-139. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). GUIU i CASADESSÚS, J. (1898): Guia descriptiva del Obispado de Vich. Diccionario de todas sus parroquias y ayudas. Vic: Tipografia y librería católica de San José. | XI | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes de l'antiga església romànica de Santa Margarida d'Ardola, de la que només resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. Era una capella d'una sola nau amb absis semicircular, parcialment conservat, obert al cantó de llevant, i un atri o porxo adossat al costat de ponent. També es conserva part de l'arrencada de la probable volta de canó que cobria la nau. La façana de ponent presenta un portal adovellat amb arc de mig punt, del que només en resta l'interior, ja que la part exterior ha estat objecte d'espoli. L'aparell és fet de blocs de pedra de grans dimensions, poc carejats, formant filades ordenades i uniformes. A l'interior del temple encara es poden apreciar restes de l'antic arrebossat. A pocs metres a garbí de l'església, hi ha una gran pedra de 0,5 m d'amplària per 0,5 m d'alçària amb un solc, de funcionalitat desconeguda, tot i que podria formar part d'una columna de l'atri. És lamentable l'estat de conservació en el que es troba aquesta antiga església, i són necessàries mesures urgents de consolidació de les restes, que evitin la seva desaparició definitiva. | 08275-47 | Pla de Santa Margarida | L'església de Santa margarida d'Ardola es troba situada dins l'antic terme del castell de Savassona, al lloc d'Ardola. La primera referència documental de la capella és de l'any 1064. Fou considerada com a capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Vilanova. L'ant 1855 s'intentà elevar a la categoria de sufragània, però seguí com a simple capella. Segons Joan Guiu a la seva obra (vegeu bibliografia), l'any 1898 l'ermita ja es trobava en molt mal estat de conservació. Finalment, va ser abandonada pels volts de l'any 1920, i durant la Guerra Civil (1936-1939) va començar a ensorrar-se. | 41.9613700,2.3725900 | 448008 | 4645678 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67324-foto-08275-47-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dibuix de l'església de Santa Margarida fet per Joaquim Vilaplana entre finals del segle XIX i principis del XX.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.S'han de prendre mesures urgents per a evitar que les restes de la capella desapareguin definitivament. | 92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 67339 | Casal de Vilamuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-vilamunta | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 624. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XI-XII | Es conserven molt pocs vestigis. | <p>Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, situada a un indret de difícil accés, sobre un turó al sud-est de la masia de Casadevall. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra lligada amb morter de calç, de procedència local, i de mida mitjana. Es desconeixen les dimensions i forma de la planta, i no conserva cap mur divisori interior. Actualment, l'estructura es troba coberta per restes vegetals provinents de la tala i desbrossament de l'entorn, fet que impedeix la seva documentació precisa. Aquests vestigis corresponen a l'antic casal d'una família noble, que es troba dins l'antic terme del castell de Savassona. Foren documentats l'any 1914 per l'arquitecte Josep Maria Pericas en el decurs del seu estudi sobre els castells i cases fortes d'Osona. Segons Pericas, hi havia un mur d'uns 2 m de llarg per 1m d'altura aproximadament, orientat de llevant a ponent, amb aparell de tipus romànic dels segles XI i XII. Les restes foren novament documentades a l'obra 'Els castells catalans' (vegeu bibliografia). El casal de Vilamuntà es troba en perill imminent de desaparició definitiva i són necessàries mesures urgents de documentació, consolidació i restauració.</p> | 08275-62 | Casadevall | <p>Les primeres notícies del casal corresponen a l'any 1237, tot i que es probable que existís anteriorment. L'any 1326 Bernat de Sant Romà va vendre al cavaller Ramon de Savassona la seva domus o castell anomenat Puig de Vilamuntà (Podio de Vilamuntano) amb la seva masoveria dita del Puig, i va passar a pertànyer al domini dels Savassona. El casal es trobava en estat ruïnós ja a mitjans del segle XIV, per raons desconegudes.</p> | 41.9527400,2.3654400 | 447408 | 4644724 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67339-foto-08275-62-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 48 (arquitectònic), nivell 1. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||
| 67317 | Castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-savassona | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 977-987. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 612-614. ASENSI, R.Mª (1999). 'Osona'. Catalunya Romànica. Guies Comarcals, vol. II. Barcelona: Pòrtic, p.148-149. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XVII-XVIII | <p>El conjunt arquitectònic del castell de Savassona està format per tres cossos de planta rectangular. Les cobertes són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a les façanes. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal adovellat, que es troba a la part superior, mutilat per una gran balconada que ocupa tot el primer pis, a la que s'accedeix a través de diverses finestres balconeres de pedra. Al segon pis, a la part central, hi ha esculpits un escut i un bust de marbre, i s'hi obren finestres de pedra treballada. A la banda de llevant, la façana s'assenta damunt la roca. La façana de ponent està sostinguda per un contrafort, on s'hi obren unes galeries d'arc rebaixat, amb tres arcades sostingudes per pilars. Les obres sofertes al llarg dels darrers segles li han fet perdre el seu caràcter primitiu. La major part de les construccions corresponen al segle XVII i XVIII. La capella del castell es troba adossada al mur de migdia de la façana del mas. És un edifici religiós d'una sola nau, de planta rectangular. En quant a les restes medievals de l'antic castell de Savassona, aquestes es troben integrades dins de la construcció del segle XVII. Es poden distingir la torre de defensa i alguns llenços de la muralla del desaparegut castell de Savassona. La resta d'edificacions del conjunt arquitectònic no presenten cap altre vestigi clar d'època medieval.</p> | 08275-40 | Savassona, castell | <p>La primera referència escrita del terme de Savassona és de l'any 889, quan Arnabert i la seva muller Quinta vengueren a Gotmar i a la seva muller Ermegoda una vinya situada al territori d'Osona, al terme de Savassona. L'antic castell de Savassona comprenia un terme jurisdiccional que es correspon, gairebé en la seva totalitat, amb l'actual terme municipal de Tavèrnoles. Les primeres referències documentals del castell són de l'any 921, i les de l'església parroquial de Sant Pere de Savassona són de l'any 1035. El domini eminent del castell devia correspondre als comtes de Barcelona, no obstant això, no es té constància que fessin cap acte de domini sobre el castell, ni que rebessin cap vassallatge per part dels vescomtes d'Osona, anomenats posteriorment de Cardona, que n'eren els feudataris comtals. L'any 1082, els comtes de Barcelona vincularen aquest castell com a dotació vescomtal. L'any 1086, el vescomte d'Osona-Cardona Ramon Folc I, en el seu testament, deixà a la seva muller Ermessenda el territori de Savassona. Tot i que els vescomtes d'Osona mantingueren la possessió del castell de Savassona, no incidiren gaire en les vicissituds del mateix. L'any 1314 el vescomte Ramon Folc VI establí que l'hereu del vescomtat de Cardona tingués vinculats diversos castells, entre els que hi figurava el de Savassona. L'any 1375, el rei Pere el Cerimoniós creà el comtat de Cardona per als vescomtes, però el castell de Savassona ja no figurava entre els vinculats al nou comtat. És probable que el castell hagués passat a mans de Bernat Amat de Cardona, germà de Ramon Folc VI. Anys més tard, passà a Ramon Roger II, comte de Pallars, casat amb una filla de Bernat Amat de Cardona. D'aquesta manera, l'any 1358 Bernat III de Cabrera, comte d'Osona, declarà que el castell de Savassona era de Marc de Savassona, senyor de Rupit, comte de Pallars. La poca vinculació al castell de Savassona per part dels seus feudataris, els vescomtes de Cardona i, posteriorment, dels comtes de Pallars, féu que els seus castlans fossin els protagonistes de la història del castell. Les primeres referències escrites que hipotèticament podrien vincular-se al castell, corresponen a un document de l'any 990 on Isarn, un vicari comtal, i la seva muller Alba, vengueren a Lodegard dues peces de terra situades al comtat d'Osona, a l'apèndix de Savassona. Posteriorment, a un manuscrit de l'any 1064 són citats Manfred de Savassona, la seva muller Ermengarda i la seva filla Quíxol. És aquest personatge, Manfred de Savassona, el primer castlà conegut del castell de Savassona. L'any 1129, s'inicià amb Pere Berenguer de Savassona el govern del castell de Savassona per part de la família Savassona, de manera ininterrompuda fins l'any 1280, en morir Pere II de Savassona sense descendència. L'herència passà al seu germà Galceran, canonge de Vic, que vengué el castell de Savassona amb tots els seus drets i pertinences a Ramon de Vilanova, castlà del castell del Brull. Els Vilanova prengueren el nom dels Savassona, els quals no tenien cap vincle familiar amb els anteriors. Pels volts de l'any 1409, la família Vilanova-Savassona tingué greus enfrontaments amb els Malla, que causaren un gran nombre de víctimes mortals. Aquest fet motivà que Vicenç Ferrer acudís a Vic per aconseguir la pau entre ambdós famílies. L'any 1514 morí Joana, filla de Lluís de Savassona, sense descendència directa, i fou succeïda per Rafael de Prat, hereu d'Isabel de Vilanova, que cedí aquell mateix any el domini del castell a Antoni Vila. Els nous barons de Savassona, els Vila, que eren una rica família de Vic que havien ascendit a cavallers tres anys abans, pledejaren amb diverses famílies nobles que els disputaven la senyoria de Savassona.</p> <p>El castell va quedar molt destruït al segle XV a causa de les guerres entre la Generalitat i el rei Joan II. Va ser objecte de diverses obres al llarg dels segles XVI i XVII, per la família Vila, i l'any 1640 s'hi construí la capella. L'any 1775 la façana de l'edifici fou renovada per Josep Francesc Ferrer de Llupià que, en honor del seu pare, Antoni Ferrer de Llupià V, hi va fer esculpir l'escut del seu llinatge i un bust de marbre del seu progenitor. L'any 1811, durant la guerra del Francès, el castell fou incendiat per les tropes napoleòniques. Fou restaurat després de la fi de la guerra. L'any 1879, l'escriptor Joaquim Salarich i Verdaguer va escriure la novel·la 'Lo castell de Sabassona', ambientada en aquest indret. Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 29 (arquitectònic), BCIN i al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 26. (Continuació Història):Els Vila es succeïren en la baronia de Savassona fins a l'any 1632, quan l'últim membre d'aquesta família, Antoni Vila, que es trobava en un delicat estat de salut, feu donació inter vivos al seu cosí Galceran de Llupià, però aquest últim morí abans que l'anterior. L'herència passà a Maria de Llupià, germana de Galceran, casada amb Jeroni Ferrer, i l'any 1650 fou anomenat Jeroni Ferrer de Llupià, fill de Maria de Llupià i Jeroni Ferrer, nou baró de Savassona. L'any 1654 el rei Felip IV atorgà el privilegi de noblesa a un membre dels Ferrer de Llupià. L'any 1784 el rei Carles III, confirmà la baronia del castell i la reconegué com a títol del regne, que fou posseïda pels Ferrer de Llupià fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX. Durant la Guerra del Francès, a principis del segle XIX, el baró de Savassona, Josep Francesc Ferrer de Llupià, va tenir un paper notable en la lluita antifrancesa, i va ser vocal representant de la Junta Corregimental de Vic a la Junta Suprema del Principat de Catalunya. Amb la mort sense descendència de Josep Francesc Ferrer de Llupià, va finalitzar el llinatge dels Ferrer, i la repartició dels béns i possessions dels barons es va anar dispersant i perdent. El títol dels barons de Savassona va passar a Maria dels Dolors Lluïsa Desprat, i al morir soltera, a María Cayetana Díaz de Mayorga, que el va transmetre al seu fill José Jesús de Urbina. Al morir aquest, el títol va passar al seu cosí, Cayetano de Urbina i Daoíz, i les terres de la baronia es van dividir entre aquest i cinc cosins més a parts iguals. El castell i algunes de les seves terres van ser venuts l'any 1900 a Vicenç Cuyàs i Piera, que les va vendre a Lluís Soldevila. <span><span>D'Enric Soldevila va passar a la seva esposa Josefina Castells i després a la seva filla Susana Soldevila (casada amb Enric Portell). Des de Lluís Soldevila ha anat passant a les següents generacions Soldevila. </span></span></p> | 41.9562800,2.3374800 | 445094 | 4645134 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67317-foto-08275-40-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-01-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 46 | 1.2 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||
| 67462 | Pedró del Puig de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-puig-de-la-creu | S'han després algunes pedres, i es troba mol erosionat. | És tracta d'un antic pedró situat al cim del Puig de la Creu, al nord-oest de La Garriga. Antigament aguantava una creu de terme, que dona nom al puig, actualment desapareguda. El pedró està format per una petita estructura rectangular, feta de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. A tocar de l'estructura, hi ha una pedra amb un encaix, on probablement hi havia la creu. | 08275-185 | La Garriga | 41.9729000,2.3550600 | 446565 | 4646968 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67462-foto-08275-185-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67278 | Bellacona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellacona | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. El parament dels murs és de pedres sense revocar. Hi ha dos portals d'entrada, són rectangulars i amb llinda de fusta; un d'ells situat a la façana principal i l'altre a la façana lateral. Les finestres són rectangulars i de petites dimensions. Les de la façana principal són de pedra treballada, i les de la façana posterior són amb llinda de fusta i brancals de pedra. Es troba en bon estat de conservació ja que, recentment, ha estat objecte d'obres de restauració i remodelació, i ha estat dividida en dos habitatges de segona residència. | 08275-1 | La Costa Llarga | 41.9526100,2.3538800 | 446450 | 4644716 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67278-foto-08275-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67278-foto-08275-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67278-foto-08275-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 35.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67318 | El Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-banus | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XV-XVIII | El Banús és un conjunt arquitectònic format per la masia, la masoveria i la pallissa. L'antiga masia és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Té una llanterna a la part central de la coberta. Al costat de tramuntana, hi ha un annex que fa de terrassa al primer pis, amb barana de ferro i pilars de pedra. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat amb grans carreus, i un altre portal rectangular, amb llinda i carreus de pedra treballada. Al primer pis, s'hi obre un porxo porticat amb quatre grans arcades d'arc rebaixat, que s'aguanten sobre pilars quadrangulars, una finestra amb l'ampit motllurat i, a la dreta, un balcó. La resta d'obertures són de disposició bastant simètrica, emmarcades per carreus. A la banda de llevant, hi ha tres balcons al primer pis, i una finestra d'estil goticitzant a la segona planta. Hi ha una cabana situada davant l'era, que és de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba situada a migdia. La masoveria és de planta rectangular, amb una ampliació posterior per l'est, i consta de planta baixa i un pis. Es troba construïda sobre un talús. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La part de ponent s'adossa a la lliça de la masia. Les finestres són rectangulars, emmarcades amb carreus; algunes amb llinda de fusta. En destaca la finestra rectangular situada a la planta baixa de la façana principal, formada per carreus i una llinda llisa al damunt. Els brancals són decorats amb petits pilastres poligonals a la part inferior, amb soguejats i motllures als carreus del centre i soguejat a la part superior, coronat per unes cares. L'antiga pallissa, actualment reconvertida en habitatge, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Les finestres són rectangulars, emmarcades amb carreus; algunes amb llinda de fusta. Els murs de les diverses construccions són de maçoneria i maó, amb elements de pedra ben treballada. | 08275-41 | Pla del Banús | La primera referència documental de la família i del mas Banús, antigament anomenats Benuç o Benucci, és de l'any 1245, tot i que es conserva un document, probablement de principis del segle XX, que correspon a la transcripció d'un escrit de l'any 1035. Es desconeix on es troba l'antic document. Des del segle XIII fins al XXI han habitat el mas 26 generacions de la mateixa família. L'any 1245 B. d'Angulo i la seva muller Arsendis establiren a Andreu Benucci en el lloc on hi ha el mas Banús, que formava part d'una gran extensió de terreny anomenat Guardiola. El domini alodial del Banús passà al monestir de Sant Pere de Casserres. El mas sobrevisqué al despoblament produït l'any 1348 per la pesta negra, i engrandí el seu patrimoni amb la incorporació de la Guardiola, entre d'altres propietats. L'any 1547, el mas Banús es fusionà amb el mas Esplugues de Sant Feliu de Planeses. | 41.9526300,2.3155100 | 443270 | 4644743 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67318-foto-08275-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67318-foto-08275-41-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 11, 12 i 13.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67320 | Serrabou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrabou | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Serrabou és una masia senyorial formada per diversos volums, fruit de les diferents etapes constructives al llarg dels segles. El cos principal és de planta irregular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana actual, que es troba orientada a migdia. A l'extrem de ponent, en sobresurt una lluerna, amb la coberta a dues vessants i dues finestres d'arc de mig punt rebaixat. La masia està dividida en dos habitatges. El principal presenta, a la façana de migdia, un gran portal amb un escut a la llinda, que representa el cognom de la casa, dos bous serrant, amb el nom 'LLUÍS i l'any '1673' . Tanmateix, en destaquen d'altres elements ornamentals de pedra, com el rellotge de sol al primer pis, amb l'any '1720' inscrit, i una cara amb una pipa al pis superior. L'altre habitatge forma tres pisos porticats amb arcs rebaixats. La façana de llevant presenta un portal d'entrada, una garita de defensa a l'angle nord-oest i quatre balcons, un d'ells amb la inscripció 'JOAN SERRABOU', amb un emblema al mig i l'any '1843'. A la façana de tramuntana, hi ha una antiga finestra d'estil gòtic, amb reixa de ferro forjat. A pocs metres al nord-oest de la masia, al jardí posterior, hi ha una petita pallissa. La fisonomia actual de la casa correspon a una reforma del segle XVIII. | 08275-43 | Pla de Serrabou | Les primeres referències documentals de la masia corresponen al segle XI. El nom de la casa prové de la unió dels cognoms Serra i Bou, a partir de l'enllaç matrimonial de les dues famílies l'any 1263, i des d'aquest moment la família Serrabou ha habitat la casa pairal ininterrompudament fins a l'actualitat. Al finals del segle XVIII, l'heretat de Serrabou estava constituïda per la casa pairal i un seguit d'explotacions i masoveries als termes e Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavèrnoles i Folgueroles. | 41.9567300,2.3132900 | 443090 | 4645200 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67320-foto-08275-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67320-foto-08275-43-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 9.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67326 | Fons documental de Tavèrnoles a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavernoles-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XIII-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva un gran nombre de documents relacionats amb el municipi de Tavèrnoles, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1 - Vallgornera. Codi referència: ES.08019.ACA/3.56 - Real Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2 - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.8 - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20. - Subdelegació de Béns Vagants. Codi referència: ES.08019.ACA/8.3. | 08275-49 | C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.