Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67332 | Caminada de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-de-primavera | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | L'ajuntament de Tavèrnoles, des de l'any 2000, organitza l'últim diumenge del mes d'abril, la Caminada de Primavera. El seu recorregut, que es troba degudament senyalitzat, és d'uns 15 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell lleu. La caminada recorre diversos indrets emblemàtics del terme municipal i les seves rodalies, com Sant Feliuet, Sant Pere de Savassona, el castell de Savassona, Sant Esteve de Tavèrnoles i alguns dels masos més notables. Cada any es varia part de l'itinerari per tal de no repetir-lo de forma idèntica. La organització ofereix esmorzar i un obsequi als participants. Aquesta activitat ha esdevingut molt popular i en algunes edicions hi han participat unes 200 persones. | 08275-55 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||
| 67333 | Festa Major de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-tavernoles | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat FUNOLL, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XX-XXI | Pels volts del 3 d'agost, festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve, es celebra anualment la Festa Major. Es organitzada per la Comissió de festes i l'Ajuntament en col·laboració amb els veïns del poble. El pregó de Festa Major dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives com la missa solemne en honor a Sant Esteve, patró de Tavèrnoles, el ball-sopar, la botifarra popular, la caminada nocturna, l'actuació del casal d'estiu, havaneres, concerts, partits de futbol, jocs, pallassos, etc. | 08275-56 | Nucli urbà de Tavèrnoles | Entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, la festa major era diferent a l'actual. L'ofici solemne en honor al sant patró era cantat per la coral de la parròquia. Durant la missa també es cantaven els goigs de Sant Esteve. El ball de la Festa Major es feia al pla de les Ballades, en un envelat que la comissió de festes construïa cada any amb boixos i brucs. Una petita orquestra, en Roviretes amb el seu flabiol o el senyor Marín amb l'acordió hi tocaven valsos, tangos, passos dobles i els tradicionals ball de rams, de robo o de l'escombra. I es feia la tradicional rifa de la toia, que servia per a finançar la festa. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Entre les parròquies catalanes que porten l'advocació de Sant Esteve, especialment les d'àmbit rural, pel fet d'escaure la diada del seu patró el dia 26 de desembre, a l'hivern i en plenes festes nadalenques, celebren la festa major pels volts del dia 3 d'agost, que és la festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 67334 | Fira de Tardor de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-tardor-de-sant-galderic | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | La Fira de Tardor de Sant Galderic es celebra anualment, des de l'any 2008, un diumenge del mes d'octubre, als carrers del poble. La fira, dedicada a la terra i a l'artesania, està formada per tres mercats: el Mercat gastronòmic, on diversos expositors ofereixen productes típics de la terra, el Mercat d'Artesans, amb paradetes amb sabons, bijuteria, articles de fusta, etc., i el Mercat de les Erres i brocanters, on hi ha productes de segona mà. Es duen a terme exposicions, tallers i conferències relacionades amb la cultura i el medi ambient, recitals de poemes, concerts, activitats pels infants, el Concurs de bolets, concert de Gospel, etc. Tanmateix, s'organitza la popular Cursa de muntanya de Sant Galderic, amb un recorregut de 10 km pels espais naturals del municipi. | 08275-57 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||
| 67335 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-2 | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre, patró dels pagesos, es celebra anualment pels volts del dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. És una celebració dedicada als animals. La festa s'inicia amb la tradicional foguera de Sant Isidre i s'ofereix coca, fuet i cava als assistents. L'endemà, pels carrers del poble es fa el passant dels Tonis, amb la benedicció dels animals a la plaça de l'església de Sant Esteve. Entre els actes de la festa, es troben la missa solemne en honor a Sant Isidre, conferències, exposicions i tallers relacionades amb els animals, espectacles, concerts, etc. La festa finalitza amb un sopar popular. | 08275-58 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||
| 67341 | Far del Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/far-del-puig-del-far | MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): 'Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens'. Arqueologia Medieval, núm. 3. Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, p. 30-43. | Només es conserven els vestigis del mur. | Es tracta dels vestigis d'un antic mur situat sobre la roca del cim del Puig del Far. És un mur d'una sola filada, fet amb grans blocs de pedra, i insinua una planta circular d'uns 7 m de diàmetre. La seva ubicació permet el control visual de tota la plana de Vic, entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Fou estudiat, juntament amb altres restes, pels arqueòlegs Ramon Martí, Cristian Folch i Jordi Gibert, que en varen publicar els resultats a un article l'any 2007 (vegeu bibliografia). Segons els autors, aquestes restes formarien part d'una xarxa de torres de guaita i de transmissió de senyals en la que fou la principal frontera de l'islam occidental a inicis del segle VIII. Només una intervenció arqueològica a l'estructura permetria l'obtenció de més dades. | 08275-64 | Puig del Far | El far del Puig del Far probablement fou construït a l'inici del segle VIII, i podria formar part d'un dispositiu de vigilància i de comunicacions a llarga distància. | 41.9596400,2.3761900 | 448305 | 4645483 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67341-foto-08275-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 67342 | Pedra 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-81 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. | Es tracta d'un gran bloc de gres que forma un abric a la part inferior, situat a poca distància de la Pedra del Sacrifici, vers l'oest. Presenta unes bones condicions com a antic habitatge. Fou objecte d'un sondeig arqueològic durant l'estiu de l'any 1981. Aquesta intervenció va permetre documentar una potència estratigràfica de 1,8 m, formada per dos estrats. L'estrat superficial, procedent de l'erosió, presentava diversos fragments de ceràmiques a mà i a torn. L'estrat inferior, format per un sediment de terres de color marró-gris amb restes de cendres, va proporcionar diversos fragments de ceràmica gris, a torn, de l'alta edat mitjana. | 08275-65 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9587500,2.3404200 | 445340 | 4645407 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||||
| 67352 | Tomba 1958 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-1958 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982). 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Fou excavat sense rigor arqueològic per un afeccionat. | Es tracta d'un enterrament a una cavitat formada per dos grans blocs de gres, amb una entrada triangular. Les seves dimensions aproximades són 2 m de llargada, 1 m d'amplada 1,5 m d'alçada. Es troba a un indret abrupte i cobert per la vegetació, a la vessant nord-oest del turó de Sant Feliuet. El seu emplaçament és propici per a ésser utilitzat com a cementiri, ja que ofereix unes certes garanties de protecció contra les profanacions i les intrusions d'animals. Fou descobert i excavat l'any 1958, per l'afeccionat R. Soler, de Roda de Ter, que va descobrir dues inhumacions, ambdues amb el cos estirat i d'esquena a terra, amb aixovar funerari, recobertes per un petit túmul de pedres. Actualment les restes de les dues inhumacions no es conserven. L'aixovar funerari, que es troba al Museu Episcopal de Vic, està format per: una destral polida de tipus votiu, en serpentina, asimètrica; la part distal d'un punxó d'os polit; una dent de senglar amb la punta treballada; un esclat de sílex sense retoc i opac; un esclat de sílex sense retoc, translúcid; un esclat de quars poc translúcid i sense retoc; i un fragment ceràmic. Aquest material permet situar cronològicament el jaciment al Calcolític. | 08275-75 | Savassona, Sant Feliuet | Fou descobert i excavat l'any 1958, per l'afeccionat R. Soler, de Roda de Ter. Segons les informacions orals que va facilitar, va descobrir dues inhumacions, ambdues amb el cos estirat i d'esquena a terra, amb aixovar funerari, recobertes per un petit túmul de pedres. | 41.9597100,2.3386400 | 445193 | 4645514 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 67357 | Llegenda de la pedra del Sacrifici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-sacrifici | LUNA, G. (2008). 'Espai Natural de les Guilleries-Savassona'. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona, p. 87. | Segons la llegenda, la Pedra dels Sacrificis era un lloc sagrat des de la prehistòria, utilitzada per a fer sacrificis humans. La sang dels sacrificats regalimava per les canaletes que hi ha gravades a la gran roca. Segles després, les bruixes hi celebraven els seus aplecs i rituals. En aquest indret eren valorades les seves malifetes i, si no havien fet prou maldats, eren executades a la gran pedra. Després del ritual, les bruixes provocaven una gran tempesta per a que l'aigua netegés la sang de les executades. | 08275-80 | Savassona, pedra del Sacrifici | 41.9588600,2.3408200 | 445373 | 4645419 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 67362 | Sagrera de Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-esteve-de-tavernoles | XI | El poble de Tavèrnoles té els seus orígens en la sagrera medieval que es va formar a redós de l'església parroquial, pel que cal considerar-la com a àrea susceptible de troballes arqueològiques. La constitució del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba l'any 1031, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. És per aquest motiu que en aquests espais els pagesos construïen les seves cases i sitges de gra. | 08275-85 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, considerada com a parròquia des dels seus inicis es documenta des de l'any 981. Es trobava dins del terme del castell de Savassona. | 41.9520700,2.3265700 | 444186 | 4644674 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||
| 67367 | Torrent de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-tavernoles | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GRAN ENCICLOÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ | El torrent de Tavèrnoles travessa el sector sud-oest del terme municipal i desemboca a la cua del pantà de Sau. En bona part, forma el límit natural amb el terme de Folgueroles. És un curs poc cabalós, de règim estacional i destaca per la seva bellesa natural. Està envoltat per un bosc de ribera i, en diversos trams, per un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen produint un intens ombrejat sobre la llera. | 08275-90 | Tavèrnoles | 41.9415500,2.3352900 | 444900 | 4643500 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67367-foto-08275-90-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 67369 | La Màgica de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-magica-de-la-casanova | XX | La Màgica de la Casanova són uns fets misteriosos que es van produir durant el mes de juny de l'any 1955. A la Casanova hi vivia una família formada per un matrimoni, en Pere i la Caterina, el seu fill Josep, l'avi Mariano i en Lari, un noi que ajudava a la casa. Una nit al voltant de les onze, l'euga que tenien als estables va començar a picar de potes i, de sobte, va aparèixer a l'habitació on dormien l'avi Mariano i en Lari, una claror forta seguida d'una fressa de rocs, durant diversos minuts. Aquests fets es van estar repetint diversos dies al voltant de les onze de la nit. En Pere, una nit, va sortir a investigar pels camps dels entorns per intentar esbrinar d'on venia la 'màgica', que era el nom amb el que es coneixien aquests fets, però no va veure res. L'endemà a la nit, van sortir en Mariano i en Lari i, ja de tornada, van veure que hi havia algú amagat en un marge entre dos camps, al costat de la casa. Van demanar a l'estrany que sortís del seu amagatall, però aquest va fugir corrents i en Lari va disparar-li uns trets amb una escopeta. Des d'aquella nit mai més no es va repetir la 'màgica'. Al poble es va escampar el rumor que l'autor d'aquells fets era el mossèn Josep Boatella perquè volia espantar a la família de la Casanova, perquè no havien fet dir gaires misses per l'avia de la casa, que feia dos anys que havia mort. Uns deien que el diumenge següent, a missa, el mossèn amb prou feines s'aguantava. El succés i les acusacions al mossèn Josep Boatella, que sempre va defensar la seva innocència, van causar molt rebombori a tota la contrada, i van ser investigats per la Guàrdia Civil, pel Jutge de Pau i pels estaments eclesiàstics. No es va poder resoldre mai el misteri. | 08275-92 | La Casanova | 41.9556600,2.3260500 | 444146 | 4645073 | 1955 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||
| 67392 | Font de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-margarida-1 | COLOMER-RIFÀ (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | La font de Santa Margarida es troba a l'est del municipi, a la vora d'un corriol que enllaça amb un sender que mena a Sau. És un indret no senyalitzat i de difícil accés. Es tracta d'un clot natural, que es troba al pas d'un petit torrentet, que recull l'aigua d'escorrentiu, que es filtra per les roques de l'entorn, i l'omple d'aigua. Del clotet raja l'aigua seguint el curs del torrent. Des de les proximitats de la font es poden gaudir d'unes magnífiques vistes del pantà de Sau. | 08275-115 | Costa de la Rovira | 41.9641200,2.3788200 | 448526 | 4645979 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67392-foto-08275-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67392-foto-08275-115-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades, degut a la dèbil senyal GPS durant la visita a l'indret.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||
| 67413 | Aplec de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-savassona | XX-XXI | L'Aplec de Savassona es celebra anualment el segon diumenge del mes de juny a Sant Feliu de Savassona. L'organitza la Unió Excursionista de Vic, des de la primera restauració de l'ermita l'any 1960. L'aplec comença amb un esmorzar popular amb pa, embotits, vi, cafè i licors, i un sorteig. Després es celebra una missa solemne a l'ermita, amb el cant dels goigs de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes. Durant el matí es duen a terme diverses activitats esportives. | 08275-136 | Savassona, Sant Feliuet | L'any 1960 la Unió Excursionista de Vic va iniciar les obres de restauració de Sant Feliu de Savassona, que es trobava en estat d'abandó i era utilitzat com a corral per al bestiar. Els socis de la Unió Excursionista de Vic van sufragar part de les obres de restauració de l'ermita i van carregar a coll, per les escales que pugen al turó, tot el material de construcció. Es va construir un nou altar major, es va arranjar el terra i es van col·locar les imatges de Sant Bernat i Sant Feliu. La segona restauració es va dur a terme l'any 1984, quan es va arreglar la teulada, part del campanar i les portes. Finalment, l'any 1991 es va fer i beneir una campana dita 'La Baronessa', i es van moblar els interiors. Des d'aleshores, la Unió Excursionista de Vic s'encarrega, de forma voluntària, de la custodia de l'ermita i del seu manteniment. | 41.9593900,2.3404300 | 445341 | 4645478 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67413-foto-08275-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67413-foto-08275-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies gentilesa de Jaume Anglada, vicepresident de la Unió Excursionista de Vic. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 67424 | Font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-3 | VILÀ SERRABOU, A. (2014): 'Racons de la nostra història: la font del Cargol i el gorg de Llitons'. La Rella núm. 28. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p. 12. | La font del Cargol es troba a la vora del torrent de Tavèrnoles. Per accedir-hi, cal prendre un sender que baixa fins al torrent, que surt pocs metres després del quilòmetre 8 de la carretera N-141 d. És una font molt poc arranjada, que es troba amagada sota una gran llosa. L'aigua brolla per un estret broc metàl·lic, cau a un pedrís i raja cap al torrent. És troba en un indret de gran bellesa natural. | 08275-147 | Torrent de Tavèrnoles | 41.9369200,2.3451600 | 445714 | 4642980 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba just al límit entre Tavèrnoles i Folgueroles, i és molt difícil precisar si pertany a un o a l'altre municipi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||
| 67425 | Bauma de la Riteta o de Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-riteta-o-de-torrents | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p. 93-94. | La bauma de la Riteta o de Torrents es troba sota un gran bloc de pedra, a la baga de Torrents, en un indret amagat i emboscat. Per accedir-hi, cal pujar per un corriol que es pren des del sender PRC-40, quan passa a la vora de la masia de Foquers. Es tracta d'una bauma de grans dimensions, uns 20 m de llargada per uns 7-8 m d'amplada aproximadament, que ha estat habitada i ocupada com a refugi temporal, en diverses ocasions, al llarg del temps. La seva proximitat a les fonts de Foquers i de Torrents han propiciat aquesta ocupació, per la facilitat de provisió d'aigua. | 08275-148 | Baga de Torrents | L'any 1809, a la balma de Torrents, es van refugiar dues famílies de Folgueroles, fugint del pas de les tropes franceses, durant la Guerra del Francès. Al arribar a la balma, es van adonar que s'havien descuidat la sal i, en Josep Parés i Joan Godayol, van tornar a casa a buscar-la. De camí de tornada a la balma, carregats amb la sal, es van topar amb uns soldats francesos a la zona de l'Era Nova, a l'actual camp de futbol de Folgueroles, que els van assassinar ofegant-los amb la sal que duien. En memòria a les víctimes, es va erigir la Creu del Francès, a Folgueroles, que duu la següent inscripció: 'En memòria de Josep Parés i Joan Godayol. Morts pels francesos l'any 1809. Erigit el 28 de març de 1910. Reconstruït el 11-9-1948'. A mitjans del segle passat, la balma fou novament habitada per la Riteta i la seva família. Eren captaires i demanaven caritat a les cases de la zona. | 41.9507000,2.3230000 | 443889 | 4644524 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67425-foto-08275-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67425-foto-08275-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 67427 | Bolets de pedra de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolets-de-pedra-de-la-garriga | Els bolets de la Garriga són dos blocs de gres situats a la vessant sud-est del Puig Llobregat, a les proximitats de la granja de la Garriga. Són de grans dimensions i estan formats per una base de forma gairebé circular, amb lleugera tendència cònica a la part superior, sobre la que es disposa una llosa de forma plana. Aquesta disposició els hi dóna la característica forma de 'bolet'. | 08275-150 | Puig Llobregat | 41.9673600,2.3510000 | 446224 | 4646356 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67427-foto-08275-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67427-foto-08275-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||||
| 67439 | Anar a matar la Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-a-matar-la-cuca | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XIX-XX | Desapareguda. | La processó d'anar a matar la Cuca es celebrava el dilluns de Quinquagèsima. Uns anys sortia del poble fins a l'ermita de la Damunt de Folgueroles, i d'altres anys, fins a l'ermita de Sant Feliuet de Savassona. Durant el trajecte es resava el Rosari i es cantaven cançons. Quan la comitiva arribava a la capella, es celebrava una missa i es pregava per a demanar protecció per als sembrats, contra les tempestes, la sequera i la pedregada i protecció per al bestiar contra les pestes. Es tractava d'un gran esdeveniment que aplegava a tot el poble, on es fixaven els preus i els mercats dels següents mesos. Aquesta processó es va deixar de celebrar entre els anys 60 i 70 del segle passat. | 08275-162 | Sant Feliuet | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 67442 | Torrent de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-linfern | El torrent de l'Infern neix a les proximitats del puig d'en Roca, on s'uneix al torrent dels Munts, que rep l'aportació dels torrents de Casadevall, Roviretes i l'Aguilar, i desemboca a la cua del pantà de Sau. A llevant de la Garriga, quan se li uneix el rec de Casanova, el torrent de l'Infern fa de límit natural amb el municipi de les Masies de Roda Tot i ser de règim estacional i només hi corre aigua en èpoques plujoses, és un dels principals cursos d'aigua de Tavèrnoles. El torrent està envoltat per un bosc de ribera on hi creixen el vern (Alnus glutinosa) i la verneda típica (Alinetum catalaunicum). Es localitzen diversos trams amb un bosc en galeria. | 08275-165 | Al nord del terme municipal | 41.9697200,2.3601400 | 446983 | 4646612 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67442-foto-08275-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67442-foto-08275-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||||
| 67443 | Torrent del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-castell | El torrent del Castell neix al pla de les Punxes i desemboca en un dels meandres de la cua del pantà de Sau. Rep les aportacions del torrent del Soler. Tot i ser de règim estacional, és un dels principals cursos d'aigua del municipi, juntament amb el torrent de Tavèrnoles i el de l'Infern. Està envoltat per un bosc de ribera i, en alguns trams, per bosc en galeria. | 08275-166 | Savassona | 41.9577000,2.3453800 | 445750 | 4645287 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67443-foto-08275-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||||
| 67445 | Creu del Pont del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-del-vent | XX | Creu commemorativa situada a pocs metres a llevant del pont del Vent, a tocar del camí que duu als Munts, aproximadament al quilòmetre 7,1 de la carretera N-141d. És una creu de ferro, sobre una base rectangular de pedra treballada i un basament quadrat i esglaonat, fet també de pedra desbastada. A la base hi ha una placa amb la següent inscripció: 'JOSE Mª VILARÓ VERNEDA, RAMON RIAL FABREGÓ, JOSÉ RIERA CARRERAS, JOAQUIN RIERA CREIXANS, JOSE LLIMÓS MATEU, JUAN BURRULL MONTCLÚS. 1936'. | 08275-168 | Pont del Vent | La creu del pont del Vent, com algunes més que es poden trobar a prop de petits pobles o nuclis rurals, va ser erigida després de l'any 1939 al lloc de les execucions, per recordar els morts afusellats a l'inici de la guerra civil espanyola. Després del cop d'Estat del 18 de juliol, amb l'Alzamiento Nacional, els partits fidels a la República varen organitzar les Milícies Anti Feixistes, encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes. A Osona, aquestes milícies, que eren formades normalment per forasters, perseguien persones de dretes, de moviments catòlics i missaires, d'ordre, rics o pobres i, en alguns casos, catalanistes, votats de Unió Democràtica. Les víctimes eren arrestades a casa seva, carregades en un cotxe o camió (cotxes de la mort) i se'ls solia executar en un lloc proper i visible (cruïlles de camins, ponts) per a donar exemple. | 41.9401600,2.3366900 | 445015 | 4643345 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67445-foto-08275-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions històriques facilitades per Miquel Saborit i Serrallonga. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 67450 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-1 | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | La Festa de les Noies es celebrava el dia de la Immaculada Concepció de Maria, la Purísima, el 8 de desembre, al matí. L'organitzava l'Associació salesiana de les Filles de Maria Auxiliadora. A l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, es feia una cerimoniosa missa cantada per la coral de la parròquia. Quan acabava la missa, les noies solteres del poble, que anaven vestides de mudar i duien una medalla de la Mare de Déu i un llaç blau, treien la imatge de la Mare de Déu, en processó, pels carrers del poble. Un cop acabava la processó, també concloïa la festa i, degut al fred de l' hivern i a que les noies estaven en dejú, anaven ràpidament a les seves cases a esmorzar. Desconeixem l'any d'inici d'aquesta festa, en la que hi participava el jovent del poble. Es va deixar de celebrar abans de la dècada dels anys 60 del segle passat. | 08275-173 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67450-foto-08275-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Teresa Funoll Vila. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 67452 | Festa Major de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-savassona | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | La Festa Major de Savassona es celebrava el dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró de la parròquia de Savassona. Els actes començaven al matí amb l'ofici solemne en honor al sant patró. A la tarda, hi havia sardanes i balls als peus del castell de Savassona, i es feia un berenar i sopar amb tots els veïns de la contrada. A la masoveria del castell es muntava un bar per a l'ocasió. La Festa Major de Savassona es va deixar de celebrar, aproximadament, entre les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat. | 08275-175 | Savassona, castell | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 67463 | Font del Boc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boc | La font del Boc es troba amagada a l'interior d'una bauma, just per sota del cim del Puig Llobregat. Per arribar-hi, cal sortir des dels camps situats al sud-oest de la Casanova de la Garriga i seguir la línia elèctrica que duu al cim del Puig Llobregat, on s'ha de baixar uns metres i anar a mà dreta. És molt difícil trobar-la. Es tracta d'un petit clot natural que s'omple amb l'aigua d'escorrentiu, que es filtra per les roques de l'entorn, fet pel qual només conté aigua en èpoques de pluja. Aquest clot queda protegit per un seguit de pedres, de procedència local, disposades al seu voltant. És un indret de gran bellesa natural. | 08275-186 | Puig Llobregat | 41.9700900,2.3484000 | 446011 | 4646661 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67463-foto-08275-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67463-foto-08275-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades, degut a la dèbil senyal GPS durant la visita a l'indret. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||
| 67467 | Forn de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vessant-nord-est-del-turo-de-sant-feliuet | Hi ha algunes pedres que s'han desprès de l'estructura. | Es tracta de les restes d'una estructura excavada al sòl de la pendent, situada a les proximitats de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet. És de planta circular, d'uns 3 m de diàmetre aproximadament, amb un revestiment interior de pedra en sec. Podria tractar-se de les restes d'un antic forn de calç, reaprofitat posteriorment per a d'altres usos. Només una intervenció sobre l'estructura, per tal de netejar-la de terres i bardisses, possibilitaria una documentació més precisa. | 08275-190 | Savassona, turó de Sant Feliuet | 41.9610000,2.3409900 | 445389 | 4645656 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 67286 | Capella del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-savassona | <p>COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XVII-XX | <p>La capella del castell de Savassona es troba adossada al mur de migdia de la façana del castell. És un edifici religiós d'una sola nau, de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. El portal d'entrada és rectangular, de pedra, al que s'accedeix a través d'uns graons del mateix material. En destaca una gran finestra amb un escut damunt, situada sobre el portal, amb la data '1640'. El capcer és triangular i coronat per un campaner d'espadanya sense campana. Al mur de migdia s'hi adossa una edificació poligonal amb un portal d'arc rebaixat, sobre el que hi ha gravat l'any 1903. El parament dels murs és de maçoneria i arrebossat.</p> | 08275-9 | Savassona, castell | <p>La capella fou construïda l'any 1640.</p> | 41.9561600,2.3374200 | 445089 | 4645121 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67286-foto-08275-9-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 21. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||
| 67339 | Casal de Vilamuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-vilamunta | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 624. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XI-XII | Es conserven molt pocs vestigis. | <p>Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, situada a un indret de difícil accés, sobre un turó al sud-est de la masia de Casadevall. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra lligada amb morter de calç, de procedència local, i de mida mitjana. Es desconeixen les dimensions i forma de la planta, i no conserva cap mur divisori interior. Actualment, l'estructura es troba coberta per restes vegetals provinents de la tala i desbrossament de l'entorn, fet que impedeix la seva documentació precisa. Aquests vestigis corresponen a l'antic casal d'una família noble, que es troba dins l'antic terme del castell de Savassona. Foren documentats l'any 1914 per l'arquitecte Josep Maria Pericas en el decurs del seu estudi sobre els castells i cases fortes d'Osona. Segons Pericas, hi havia un mur d'uns 2 m de llarg per 1m d'altura aproximadament, orientat de llevant a ponent, amb aparell de tipus romànic dels segles XI i XII. Les restes foren novament documentades a l'obra 'Els castells catalans' (vegeu bibliografia). El casal de Vilamuntà es troba en perill imminent de desaparició definitiva i són necessàries mesures urgents de documentació, consolidació i restauració.</p> | 08275-62 | Casadevall | <p>Les primeres notícies del casal corresponen a l'any 1237, tot i que es probable que existís anteriorment. L'any 1326 Bernat de Sant Romà va vendre al cavaller Ramon de Savassona la seva domus o castell anomenat Puig de Vilamuntà (Podio de Vilamuntano) amb la seva masoveria dita del Puig, i va passar a pertànyer al domini dels Savassona. El casal es trobava en estat ruïnós ja a mitjans del segle XIV, per raons desconegudes.</p> | 41.9527400,2.3654400 | 447408 | 4644724 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67339-foto-08275-62-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 48 (arquitectònic), nivell 1. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||
| 67340 | Roca del Purpirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-purpirol | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. I: Osona. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.68. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | VIII-IX | Només es conserven els retalls a la roca. | <p>Es tracta de les restes d'una fortalesa, documentada l'any 1098, situada al cim d'un puig, al sud del mas Pujol de Roda de Ter. Es conserven retalls a la roca, corresponents a diversos encaixos i forats de pal, que probablement deurien suportar una estructura de material perible. Es documenten alguns amuntegament de pedres de mida mitjana, que podrien pertànyer a l'antiga fortalesa.</p> | 08275-63 | El Pujol | 41.9618200,2.3251500 | 444077 | 4645757 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67340-foto-08275-63-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 47 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||
| 67343 | Pedra de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-can-roquet | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | Alguns dels gravats es troben molt erosionats. | <p>Es tracta d'un bloc de gres amb signes gravats, que es troba a un camp de conreu pròxim a la masia del Roquet. Les seves dimensions aproximades són 1 m d'alçada i 2,5 m d'amplada. A la part plana de l'extrem superior presenta diversos signes gravats. En destaca un cercle amb cinc radis incisos de disposició irregular. Alguns dels signes gravats són de característiques similars als de les pedres gravades de Savassona. Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960. La manca d'informació sobre la situació exacta de la pedra, no va permetre localitzar-la, durant la visita a l'indret.</p> | 08275-66 | Can Roquet | <p>Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960.</p> | 41.9553700,2.3228300 | 443879 | 4645043 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 10 (arqueològic). JA. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 67356 | Torre del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-de-savassona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | <p>La torre de defensa del castell de Savassona és de planta lleugerament triangular, d'uns 12 m², i es troba situada sobre la roca a la part més prominent del conjunt del castell, a l'angle nord de la muralla. Els murs conservats tenen una alçària d'uns 5 m, i fan més d'1 m de gruix. S'hi accedeix a través d'una escala de cargol de pedra, que arrenca a la dreta d'una gran arcada adovellada. L'arcada abriga un portal rectangular sobre el que hi ha una petita finestra quadrada. L'interior és cobert per una volta de canó de forma semiesfèrica. Al primer pis s'hi obren tres finestres, una a la façana nord, una a l'est i l'altra a l'oest. Al costat de migjorn hi ha diverses espieres tapiades. La torre és coberta a una vessant. Es troba envoltada per edificacions posteriors que s'adapten a la seva forma.</p> | 08275-79 | Savassona, castell | <p>Les primeres referències documentals del castell són de l'any 921. Aquesta torre de defensa és un dels pocs testimonis que es conserven de l'antic caràcter defensiu del castell de Savassona.</p> | 41.9562700,2.3373700 | 445085 | 4645133 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67356-foto-08275-79-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 29 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||
| 67355 | Jaciment paleontològic de can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-ton-xic | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). GÓMEZ-ALBA, J. (1989). 'Decàpodes fòssils d'Espanya conservats al Museu de Geologia de Barcelona'. Catàleg de Col·leccions, 1. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. REGUANT, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España. Tesi doctoral. VIA, L. (1969): 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos. 91-94, p.1-480.</p> | És difícil trobar més fauna carcínica. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, descobert entre els anys 50 i 60 per mossèn Lluís Via, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, que destaca especialment per la fauna carcínica que s'hi va trobar. El jaciment es troba en el turonet de la Casa Nova del Pujol, per sota de la capa de gresos de Folgueroles que corona el turó a on està aquest mas, i que té en la base del talús el mas de Can Ton Xic. No s'ha detectat fauna vertebrada en el jaciment, i segurament és difícil de trobar més fauna carcínica atès que en els anys seixanta es deuria de recuperar tota la que era possible de trobar. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià. L'associació faunística del jaciment és: - Ommatocarcinus zarinquiery - Schizaster leymerici - Colepleurus coronalis - Nummulites tavertensis - N. crusafonti - Ostrea multicostata - Pilumnoplax urpiana - Colneptunes hungaricus - Callinassa pseudonilotica - Stendromia calasanctii</p> | 08275-78 | Can Ton Xic | 41.9582600,2.3321900 | 444657 | 4645358 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Materials al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 67354 | Materials de Tavèrnoles al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA: www.mgsb.es/</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Tavèrnoles, principalment pel Dr. Lluís Via Boada entre els anys 50 i 60 del segle passat. Foren trobats a diferents zones del terme municipal: a les proximitats del castell i a d'altres indrets de Savassona, al voltant del Pont del Vent, al Raurell, a la carretera del Parador de Sau, a la Passarella, i a can Ton Xic. Entre els materials recollits, que corresponen a l'eocè, hi destaca la fauna carcínica (crancs) del jaciment de can Ton Xic.</p> | 08275-77 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació nº 231, 08007, Barcelona. | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona, propietat de l'Arquebisbat de Barcelona, fou fundat l'any 1874. La col·lecció del museu té unes 70.000 entrades de fòssils de tots els períodes geològics. Compta amb un important fons museístic en paleontologia especialitzada en invertebrats. El Museu Geològic disposa d'una biblioteca especialitzada, un laboratori i un destacat arxiu històric.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||
| 67411 | Cingleres de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingleres-de-la-riba | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Les cingleres de la Riba es situen al límit dels municipis de Tavèrnoles i de Vilanova de Sau, majoritàriament dins d'aquest últim terme. Es troben, geomorfològicament, entre les serralades Prelitoral i Transversal, i estan formades per una plataforma estructural constituïda per materials sedimentaris, sobretot marges i gresos eocens, amb una altitud mitjana de 800 m. Els cingles estan formats per blocs petris separats per relleixos de vegetació, essencialment d'alzinars mixtos amb pins. És un indret amb un alt interès ecològic, paisatgístic i cultural, amb notables punts panoràmics.</p> | 08275-134 | Extrem de llevant del terme municipal | 41.9476100,2.3681300 | 447627 | 4644152 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67411-foto-08275-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67411-foto-08275-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 67440 | El Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-0 | <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> | <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça. El riu Ter és la unitat hidrogràfica vertebradora de l'Espai Natural de les Guilleries- Savassona.</p> | 08275-163 | Extrem nord-oest del terme municipal | 41.9780100,2.3480600 | 445989 | 4647540 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67440-foto-08275-163-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||
| 67375 | Els Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-munts-2 | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Els cingles dels Munts es troben a l'extrem sud-est del terme municipal de Tavèrnoles, gairebé al límit amb el municipi de Vilanova de Sau. El seu punt més alt, els Munts, és el cim més alt de Savassona, amb 862,3 m d'altitud; hi ha un vèrtex geodèsic. El seu interès rau en la seva configuració paisatgística i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada. A l'extrem sud dels cingles, ja en terme de Vilanova de Sau, es troba el Pedronet de la Mare de Déu dels Cingles, al que s'accedeix des del camí dels Munts.</p> | 08275-98 | Extrem sud-est del terme municipal. | 41.9366700,2.3671800 | 447539 | 4642938 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67375-foto-08275-98-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 5 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 67408 | Meandre de Fussimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-fussimanya | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>El meandre de Fussimanya es un punt paisatgístic notable. La vegetació vora el riu està formada per rouredes amb màquia de boix amb garric i pinedes de pi roig. Les cingleres que envolten el meandre són punts de nidificació o de repòs d'algunes de les espècies d'aus que viuen en els espais rupícoles. Aquest indret també és una zona dormider de corb marí gros i de bernat pescaire, i una zona de cria de duc i probablement de bernat pescaire. Tanmateix, en aquest tram del riu hi ha colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> | 08275-131 | Fussimanya | 41.9665500,2.3416000 | 445444 | 4646272 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67408-foto-08275-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67408-foto-08275-131-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 1 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 67409 | Sant Feliuet de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliuet-de-savassona-0 | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>L'àrea geogràfica de Sant Feliuet de Savassona, situada en els primers contraforts eocènics que constitueixen les Guilleries, està formada pel turó de Sant Feliuet i pel pla. A la zona del turó s'hi localitzen diferents balmes, normalment excavades a les margues, que tenen per sostre el mateix gres. El pla es caracteritza per l'aflorament de margues recobertes de dipòsits procedents de l'erosió del turó. S'hi troben diferents blocs de gres, de distintes grandàries i formes, despresos del turó com la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, etc. La vegetació bàsica és la roureda (roure martinenc) que en algunes àrees, a causa de la desforestació, és substituïda pel pi roig. Tanmateix, en alguns indrets de solell s'hi localitzen alzinars. El gran nombre de béns d'interès històrico-cultural que es troben concentrats en aquesta zona, com l'església de Sant Feliuet o la Pedra del Sacrifici, entre d'altres, i els seus diversos elements d'interès natural, paisatgístic i panoràmic, la converteixen en una zona molt concorreguda i visitada pels excursionistes i escaladors.</p> | 08275-132 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9594900,2.3394400 | 445259 | 4645489 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67409-foto-08275-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67409-foto-08275-132-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 2 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 67410 | Pla de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-santa-margarida | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Superfície agrícola planera ubicada a les proximitats de l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, a ponent del Puig del Far. Es tracta de la planura que tradicionalment ha configurat l'àrea d'explotació agrícola del mas de Coromines i del Raurell. Actualment aquesta àrea continua essent un espai conreat, que s'alterna amb petites illes boscoses ocupades per pins, roures i alzines. El tracta d'un indret amb un gran valor paisatgístic, travessat per senders concorreguts pels excursionistes. En aquesta zona s'hi ubiquen les restes de l'ermita de Santa Margarida d'Ardola i de la font homònima.</p> | 08275-133 | A ponent del Puig del Far | 41.9613700,2.3708100 | 447860 | 4645679 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67410-foto-08275-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67410-foto-08275-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 3 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 67419 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona | <p>El Salt de la Minyona és un petit mirador situat en un altiplà, encavallat entre dos penya-segats, que forma una estructura geològica singular, de llenca vertical i estreta de roca conglomerada. Es troba al límit entre els municipis de Tavèrnoles, Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau. Una barana metàl·lica envolta el mirador, des del que es poden contemplar unes magnífiques vistes panoràmiques de les Guilleries. A l'extrem del mirador, ja en terme municipal de Vilanova de Sau, hi ha el pedronet de la Mare de Déu dels Cingles.</p> | 08275-142 | Els Munts | 41.9341600,2.3692400 | 447708 | 4642658 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67419-foto-08275-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67419-foto-08275-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||
| 67434 | Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-far-0 | <p>El puig del Far és una muntanya de 832 metres situada a llevant del terme municipal de Tavèrnoles, pròxima al pantà de Sau. El seu cim és un singular element geomorfològic i un excel·lent mirador natural, on es poden gaudir d'unes bones vistes del pantà de Sau, els cingles de Tavertet i les Guilleries. El bon estat de conservació general del medi natural del Puig del Far singularitza aquesta zona dotant-la de gran qualitat paisatgística. La pujada al seu cim no és gaire dificultosa i és un indret molt concorregut pels excursionistes.</p> | 08275-157 | A llevant del pla de Santa Margarida | <p>Al puig del Far s'han documentat jaciments arqueològics que permeten establir la ocupació d'aquesta zona des de l'edat del Bronze.</p> | 41.9597200,2.3761400 | 448301 | 4645492 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67434-foto-08275-157-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia nº2 correspon a les vistes del pantà de Sau i dels cingles de Tavertet des del Puig del Far. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 67412 | Solella de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solella-de-les-valls | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>La Solella de les Valls es troba a l'extrem sud del terme municipal de Tavèrnoles, a tramuntana del torrent de Tavèrnoles, i al límit amb el municipi de Folgueroles. És un indret d'alt interès ecològic i paisatgístic que destaca, geològicament, per les seves parets verticals formades per diferents estrats calcaris, on hi creixen espècies vegetals rupícoles. El seu interès rau en la seva configuració paisatgística i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada.</p> | 08275-135 | Extrem sud del terme municipal. | 41.9381300,2.3439900 | 445618 | 4643115 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67412-foto-08275-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67412-foto-08275-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 6 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 67426 | Espai Natural de les Guilleries-Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-guilleries-savassona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS: www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp</p> | <p>L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona es troba a la comarca d'Osona, i ocupa una superfície de 8.375 ha protegides, corresponents als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. Una gran part del territori municipal de Tavèrnoles es troba integrat dins la unitat paisatgística de Savassona. L'Espai Natural limita amb el Collsacabra al nord, amb la comarca de la Selva a llevant, amb els contraforts del Montseny al sud, i amb la plana de Vic a l'oest. Es distingeixen tres unitats paisatgístiques: les Guilleries, Savassona i el Collsacabra. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona, que tenen la particularitat de trobar-se en la zona de transició del sistema transversal i el mediterrani. Savassona és el sector més poblat de l'espai natural i, probablement, el que té més història. Nexe d'unió geogràfic amb la plana de Vic, es troben les poblacions de Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. És també l'espai més agrícola, on hi destaquen els conreus de cereals i farratges. Les formacions muntanyoses es troben cobertes majoritàriament de bosc amb combinacions d'alzinar, roureda i pineda. A les zones més planeres el bosc s'alterna amb prats i cultius. En destaquen l'embassament de Sau, amb la seva àrea d'influència, i els diferents paisatges de roca despullada. A les zones obagues i humides hi creix el freixe i el faig. Als fons de les valls, als voltants de les ribes dels torrents i cursos d'aigua permanents, hi viuen els boscos en galeria o de ribera, amb predomini de les salzedes, els oms i les vernedes. En quant a la fauna, hi nien ocells com l'esparver, l'àliga marcenca, el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamarús. Hi viuen mamífers com la rata cellarda i l'esquirol i espècies més comunes com la guineu, la geneta, el porc senglar, l'eriçó comú, el talpó roig, el talpó muntanyenc i el liró gris. Hi habiten rèptils com el llangardaix verd i la serp d'Escolapi.</p> | 08275-149 | Guilleries-Savassona | <p>El seu òrgan gestor és el Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, creat l'any 1998, i format per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. L'any 2004 es va aprovar el Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.</p> | 41.9584200,2.3477000 | 445943 | 4645365 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67426-foto-08275-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67426-foto-08275-149-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central aleatori de l'Espai Natural dins del municipi de Tavèrnoles. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||
| 67327 | Fons documental de Tavèrnoles a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavernoles-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.ne</p> | XIII-XX | <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Tavèrnoles. Hi ha documents en paper, pergamí i lligall, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Tavèrnoles es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: - Mensa Episcopal - Arxius Parroquials - Capítol de Vic - Comunitat beneficiats - Notarials Entre aquesta documentació destaca la del compte del culte de les parròquies de Sant Esteve de Tavèrnoles i Sant Pere de Savassona, a la Mensa Episcopal; l'Arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles, a la secció d'Arxius Parroquials; la documentació procedent i/o referent a les masies del Roquet, del Pujol i d'altres, a l'Arxiu Capitular de Vic; el Llibre de la Concòrdia de Casadevall de Savassona, a l'Arxiu del Capbreu, dins la secció de Comunitat beneficiats. Tanmateix, es custodia la documentació antiga generada per la cúria del castell de Savassona i les cúries particulars dels termes sota jurisdicció dels Savassona, al fons de l'Arxiu de la Cúria Fumada, dins la secció de Notarials.</p> | 08275-50 | C/ Santa Maria nº 1, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 67330 | Arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-tavernoles | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XI-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 19 unitats documentals, amb una cronologia que compren des del segle XI al XIX. La part més moderna és un fons que no s'ha conservat íntegrament, amb diverses llacunes. Aquests documents corresponen a pergamins (1001-1600), baptismes (1684-1883), confirmacions (1684-1934), aniversaris i celebracions (1730-1846), administració de l'Obra (1691-1792), llevadors de rendes (1666-1738), confraries (1721-1860), vària administració (1569-1796), manuals notarials (1315-1602), capítols matrimonials (1501-1900), testaments (1501-1900) i processos (1792-1794). Hi ha 18 unitats documentals en suport de paper amb enquadernació de lligall o volum i 1 unitat en suport de pergamí en lligall.</p> | 08275-53 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. C/ Santa Maria nº 1, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||
| 67346 | Pedres gravades de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-gravades-de-savassona | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | Els gravats pateixen la pròpia erosió natural de la pedra i l'impacte del gran nombre de visitants que reben. | <p>Es tracta de quatre grans blocs de gres amb signes i figuracions gravades, situats de manera dispersa però pròxims entre ells, a l'est de pla del turó de Sant Feliuet. Els gravats es troben en disposició irregular: en alguns casos cobreixen la totalitat del bloc (pedres 1 i 2), i en d'altres, només presenten alguns gravats (pedres 3 i 4). La pedra 1 o Pedra del Nen. Presenta una figura antropomorfa, cassoletes, algunes cavitats irregulars i cruciformes. La major part dels gravats es troben molt erosionats. La figura antropomorfa, en baix relleu, és desproporcionada i asexuada; les seves mides són 0,8 m d'alçada i 0,4 m d'amplada. La pedra 2 o Pedra de les Bruixes. Presenta una gran abundància i varietat de signes: cruciformes, ferradures, cercles, cassoletes, i d'altres formes. En destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La pedra 3. És la més simple de totes. Presenta dos signes cruciformes i diverses cassoletes, de traç irregular, d'uns 6-8 cm de diàmetre, a excepció d'una de 15 cm. I finalment, la pedra 4 presenta signes (cassoletes, solcs, cruciformes) i una figura humana de traç molt fi, probablement de cronologia molt posterior a la resta. Els gravats d'aquesta roca es troben molt erosionats i en molt mal estat. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten atribuir un sol significat ni una única cronologia, tot i que alguns dels gravats podrien ser prehistòrics. Es troben en mal estat de conservació, tant per la pròpia erosió natural de la pedra com pel impacte del gran nombre de visitants que reben.</p> | 08275-69 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9601900,2.3417800 | 445454 | 4645566 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67346-foto-08275-69-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es van realitzar sondejos a la pedra 2 amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||
| 67351 | Materials de Tavèrnoles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | <p>Una part dels materials que provenen del terme municipal de Tavèrnoles corresponen als trobats durant diverses excavacions realitzades al segle XX al Puig del Far, a la bauma de la Baronessa, i a la zona de Sant Feliuet de Savassona: la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, el Rec de la Fíbula i la Tomba 1958. Una altra part dels materials són diversos elements arqueològics trobats pel municipi. La relació de materials corresponents al terme de Tavèrnoles i la seva catalogació és: - MEV 3537: fragments de teixit de cotó (Savassona). - MEV 5048: 2 vasos reconstruïts amb fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 10996: fragments de ceràmica a mà i a torn, pedra circular i restes òssies (Savassona-Cova de la Finestra). - MEV 11006: fragments de teula, ceràmica a torn, bronze i pedra (Savassona-Pla del Comte). - MEV 11014: fragments d'una destral neolítica i d'ascles de sílex, d'un punxó d'ós, de ceràmica a mà i de petxina (sepulcre de Savassona). - MEV 11015: una moneda de bronze -as ibèric d'Iltirta-, claus i fragments de metall (Savassona). - MEV 11031: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11034: fragments de ceràmica a torn i de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 11035: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 11039: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica; ferro; bronze; closca (Tavèrnoles). - MEV 11040: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11041: fragments de ceràmica a torn (Pedra del Sacrifici) - MEV 11054: fragment de ceràmica a mà del Bronze antic-mig (Solei de la Garriga). - MEV 11062: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 11070: fragments de ceràmica a mà i d'os (Savassona). - MEV 11074: fragments de ceràmica a mà (El Pujol). - MEV 11077: ascles sílex (Savassona). - MEV 12398: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic-mig (Pedra del Sacrifici). - MEV 12399: llengüeta de ceràmica a mà del Neolític antic (Savassona). - MEV 12400: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 12436: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12437: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12438: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12439: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12440: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12442: esquelet del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12443: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12444: mà de molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12445: esquelet del Neolític mitjà (Savassona-sepulcre de fossa). - MEV 12446: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12447: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12448: percussor de pedra del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12479: ascle de sílex i dentàlium (Pedra del Sacrifici). - MEV 12480: closca de petxina, dent, restes òssies, bronze, sílex i quars (Savassona). - MEV 12493: destral polida del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12544: fragments de maxil·lar humà i de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12545: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12546: fragments de ceràmica a mà, roques, minerals i ossos (Savassona). - MEV 12548: fragment de molí, percutor, sílex i còdols (Savassona). - MEV 12549: destral, mà de morter i fragments granit (Pedra del Sacrifici). - MEV 12553: fragments de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12554: fragments de ceràmica a torn medievals (Pedra del Sacrifici). (Continua a Observacions)</p> | 08275-74 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Continuació de l'inventari de materials corresponents al terme de Tavèrnoles dipositats al Museu Episcopal de Vic (començat a Descripció) - MEV 12555: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12556: fragments de ceràmica a torn, ceràmica a mà, ossos i roca (Pedra del Sacrifici). - MEV 12557: fragments de ceràmica a mà i ossos (Pedra del Sacrifici). - MEV 12558: fragments de ceràmica a mà i ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12560: fragments de ceràmica a mà (Font de la Baronessa). - MEV 12732: fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Dau). - MEV 12939: restes òssies medievals (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13122: fragment de vas de ceràmica a mà del Neolític antic evolucionat (Pedra del Sacrifici). - MEV 13123: tassa de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13124: vas de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13125: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13126: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13127: polsera (fragment) petxina del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13128: espàtula, punxó i restes òssies del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13129 punxó d'os tallat i polit del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13130 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13131 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13132: gratador de sílex del Neolític antic (Savassona). - MEV 13134: punta de sageta de bronze del Bronze antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 13135: fragments de ceràmica a mà del Neolític Mitjà (Savassona). - MEV 13515: fragments de ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 13516: restes òssies (Savassona). - MEV 13517: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 13537: fragments d'olla de ceràmica medieval (Savassona). - MEV 13540: fragments lítics, d'ossos i de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV.13541: fragments de ceràmica a mà de la Primera edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 13542: fragments de ceràmica a torn moderns (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13543: fragments de ceràmica a mà i a torn, vidre, sílex, petxina, ferro, bronze i os del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13548: fragments de ceràmica a mà i a torn, sílex, fusta, os i petxina (Savassona). - MEV 13570: banya i ullal de cèrvid (Savassona). - MEV 13599: fragments de ceràmica, quars, os i carbó (Pedra del Sacrifici). - MEV 13601: fragments de ceràmica a mà i a torn i d'os (Savassona). - MEV 13602: fragment de vas decorat de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13603 fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV 13604: fragments decorats de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13606: fragments de ceràmica (Rec de la Fíbula). | 79|81|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||
| 67353 | Tombes antropomorfes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-antropomorfes | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | La roca es troba bastant erosionada. | Es tracta d'un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca. Es troben al nord-est de l'església de Sant Feliu de Savassona, a tocar del cingle. Les tombes tenen unes dimensions força reduïdes, i en destaca una pel seu millor estat de conservació. La resta de tombes es troben molt mal estat degut a l'erosió de la roca i en alguns casos només s'intueix un lleuger rastre, fet pel qual es desconeix el seu nombre exacte. En totes elles l'encaix per encabir-hi la coberta ha desaparegut. | 08275-76 | Savassona, Sant Feliuet | Les sepultures antropomorfes són característiques de l'alta edat mitjana. | 41.9594600,2.3407100 | 445364 | 4645485 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67353-foto-08275-76-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||
| 67405 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa aproximadament de 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 54 imatges de diferents indrets de Tavèrnoles, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</p> | 08275-128 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | |||||||||||||
| 67406 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i al Pirineu aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 39 fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles, realitzades entre els anys 1890 i 1936.</p> | 08275-129 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | <p>L'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, durant la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. L'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||||||||
| 67431 | Pedra de l'Home o del Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lhome-o-del-nen | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8 (1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | <p>Es tracta d'una gran pedra de forma ovalada que presenta diversos gravats. La representació principal és una figura antropomorfa, amb un traç ben definit, molt simple i desproporcionada. Consta d'un cap gran, lleugerament triangular, amb ulls i boca, un cos globular, dues cames curtes amb peus grans, el braç dret enganxat al cos i l'esquerre formant angle recte sobre l'abdomen, les mans són grans i s'hi distingeixen els dits polzes. Tanmateix, la pedra presenta quinze cassoletes, tretze creus molt erosionades i diverses cavitats desiguals, una de les quals és quadrangular i està unida a diversos recs i solcs. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia.</p> | 08275-154 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9602500,2.3409600 | 445386 | 4645573 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra del Nen, igual que la de les Bruixes, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 | ||||||
| 67432 | Pedra de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-bruixes | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | <p>Es tracta d'una gran pedra amb una clivella central que la divideix en dues meitats, que presenta una gran densitat i diversitat de gravats. Hi ha més d'un centenar de representacions: cinquanta elements cruciformes amb domini de la creu llatina rematada amb cassoletes als extrems; nou ferradures; sis cassoletes; diversos cercles; i d'altres figures entre les que en destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'edat del Bronze fins a l'època medieval.</p> | 08275-155 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9598100,2.3419900 | 445471 | 4645523 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra de les Bruixes, igual que la del Nen, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. Es van realitzar sondejos arqueològics a la pedra amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml