Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67327 | Fons documental de Tavèrnoles a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavernoles-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.ne</p> | XIII-XX | <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Tavèrnoles. Hi ha documents en paper, pergamí i lligall, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Tavèrnoles es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: - Mensa Episcopal - Arxius Parroquials - Capítol de Vic - Comunitat beneficiats - Notarials Entre aquesta documentació destaca la del compte del culte de les parròquies de Sant Esteve de Tavèrnoles i Sant Pere de Savassona, a la Mensa Episcopal; l'Arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles, a la secció d'Arxius Parroquials; la documentació procedent i/o referent a les masies del Roquet, del Pujol i d'altres, a l'Arxiu Capitular de Vic; el Llibre de la Concòrdia de Casadevall de Savassona, a l'Arxiu del Capbreu, dins la secció de Comunitat beneficiats. Tanmateix, es custodia la documentació antiga generada per la cúria del castell de Savassona i les cúries particulars dels termes sota jurisdicció dels Savassona, al fons de l'Arxiu de la Cúria Fumada, dins la secció de Notarials.</p> | 08275-50 | C/ Santa Maria nº 1, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67419 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona | <p>El Salt de la Minyona és un petit mirador situat en un altiplà, encavallat entre dos penya-segats, que forma una estructura geològica singular, de llenca vertical i estreta de roca conglomerada. Es troba al límit entre els municipis de Tavèrnoles, Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau. Una barana metàl·lica envolta el mirador, des del que es poden contemplar unes magnífiques vistes panoràmiques de les Guilleries. A l'extrem del mirador, ja en terme municipal de Vilanova de Sau, hi ha el pedronet de la Mare de Déu dels Cingles.</p> | 08275-142 | Els Munts | 41.9341600,2.3692400 | 447708 | 4642658 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67419-foto-08275-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67419-foto-08275-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67440 | El Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-0 | <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> | <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça. El riu Ter és la unitat hidrogràfica vertebradora de l'Espai Natural de les Guilleries- Savassona.</p> | 08275-163 | Extrem nord-oest del terme municipal | 41.9780100,2.3480600 | 445989 | 4647540 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67440-foto-08275-163-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 67317 | Castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-savassona | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 977-987. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 612-614. ASENSI, R.Mª (1999). 'Osona'. Catalunya Romànica. Guies Comarcals, vol. II. Barcelona: Pòrtic, p.148-149. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XVII-XVIII | <p>El conjunt arquitectònic del castell de Savassona està format per tres cossos de planta rectangular. Les cobertes són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a les façanes. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal adovellat, que es troba a la part superior, mutilat per una gran balconada que ocupa tot el primer pis, a la que s'accedeix a través de diverses finestres balconeres de pedra. Al segon pis, a la part central, hi ha esculpits un escut i un bust de marbre, i s'hi obren finestres de pedra treballada. A la banda de llevant, la façana s'assenta damunt la roca. La façana de ponent està sostinguda per un contrafort, on s'hi obren unes galeries d'arc rebaixat, amb tres arcades sostingudes per pilars. Les obres sofertes al llarg dels darrers segles li han fet perdre el seu caràcter primitiu. La major part de les construccions corresponen al segle XVII i XVIII. La capella del castell es troba adossada al mur de migdia de la façana del mas. És un edifici religiós d'una sola nau, de planta rectangular. En quant a les restes medievals de l'antic castell de Savassona, aquestes es troben integrades dins de la construcció del segle XVII. Es poden distingir la torre de defensa i alguns llenços de la muralla del desaparegut castell de Savassona. La resta d'edificacions del conjunt arquitectònic no presenten cap altre vestigi clar d'època medieval.</p> | 08275-40 | Savassona, castell | <p>La primera referència escrita del terme de Savassona és de l'any 889, quan Arnabert i la seva muller Quinta vengueren a Gotmar i a la seva muller Ermegoda una vinya situada al territori d'Osona, al terme de Savassona. L'antic castell de Savassona comprenia un terme jurisdiccional que es correspon, gairebé en la seva totalitat, amb l'actual terme municipal de Tavèrnoles. Les primeres referències documentals del castell són de l'any 921, i les de l'església parroquial de Sant Pere de Savassona són de l'any 1035. El domini eminent del castell devia correspondre als comtes de Barcelona, no obstant això, no es té constància que fessin cap acte de domini sobre el castell, ni que rebessin cap vassallatge per part dels vescomtes d'Osona, anomenats posteriorment de Cardona, que n'eren els feudataris comtals. L'any 1082, els comtes de Barcelona vincularen aquest castell com a dotació vescomtal. L'any 1086, el vescomte d'Osona-Cardona Ramon Folc I, en el seu testament, deixà a la seva muller Ermessenda el territori de Savassona. Tot i que els vescomtes d'Osona mantingueren la possessió del castell de Savassona, no incidiren gaire en les vicissituds del mateix. L'any 1314 el vescomte Ramon Folc VI establí que l'hereu del vescomtat de Cardona tingués vinculats diversos castells, entre els que hi figurava el de Savassona. L'any 1375, el rei Pere el Cerimoniós creà el comtat de Cardona per als vescomtes, però el castell de Savassona ja no figurava entre els vinculats al nou comtat. És probable que el castell hagués passat a mans de Bernat Amat de Cardona, germà de Ramon Folc VI. Anys més tard, passà a Ramon Roger II, comte de Pallars, casat amb una filla de Bernat Amat de Cardona. D'aquesta manera, l'any 1358 Bernat III de Cabrera, comte d'Osona, declarà que el castell de Savassona era de Marc de Savassona, senyor de Rupit, comte de Pallars. La poca vinculació al castell de Savassona per part dels seus feudataris, els vescomtes de Cardona i, posteriorment, dels comtes de Pallars, féu que els seus castlans fossin els protagonistes de la història del castell. Les primeres referències escrites que hipotèticament podrien vincular-se al castell, corresponen a un document de l'any 990 on Isarn, un vicari comtal, i la seva muller Alba, vengueren a Lodegard dues peces de terra situades al comtat d'Osona, a l'apèndix de Savassona. Posteriorment, a un manuscrit de l'any 1064 són citats Manfred de Savassona, la seva muller Ermengarda i la seva filla Quíxol. És aquest personatge, Manfred de Savassona, el primer castlà conegut del castell de Savassona. L'any 1129, s'inicià amb Pere Berenguer de Savassona el govern del castell de Savassona per part de la família Savassona, de manera ininterrompuda fins l'any 1280, en morir Pere II de Savassona sense descendència. L'herència passà al seu germà Galceran, canonge de Vic, que vengué el castell de Savassona amb tots els seus drets i pertinences a Ramon de Vilanova, castlà del castell del Brull. Els Vilanova prengueren el nom dels Savassona, els quals no tenien cap vincle familiar amb els anteriors. Pels volts de l'any 1409, la família Vilanova-Savassona tingué greus enfrontaments amb els Malla, que causaren un gran nombre de víctimes mortals. Aquest fet motivà que Vicenç Ferrer acudís a Vic per aconseguir la pau entre ambdós famílies. L'any 1514 morí Joana, filla de Lluís de Savassona, sense descendència directa, i fou succeïda per Rafael de Prat, hereu d'Isabel de Vilanova, que cedí aquell mateix any el domini del castell a Antoni Vila. Els nous barons de Savassona, els Vila, que eren una rica família de Vic que havien ascendit a cavallers tres anys abans, pledejaren amb diverses famílies nobles que els disputaven la senyoria de Savassona.</p> <p>El castell va quedar molt destruït al segle XV a causa de les guerres entre la Generalitat i el rei Joan II. Va ser objecte de diverses obres al llarg dels segles XVI i XVII, per la família Vila, i l'any 1640 s'hi construí la capella. L'any 1775 la façana de l'edifici fou renovada per Josep Francesc Ferrer de Llupià que, en honor del seu pare, Antoni Ferrer de Llupià V, hi va fer esculpir l'escut del seu llinatge i un bust de marbre del seu progenitor. L'any 1811, durant la guerra del Francès, el castell fou incendiat per les tropes napoleòniques. Fou restaurat després de la fi de la guerra. L'any 1879, l'escriptor Joaquim Salarich i Verdaguer va escriure la novel·la 'Lo castell de Sabassona', ambientada en aquest indret. Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 29 (arquitectònic), BCIN i al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 26. (Continuació Història):Els Vila es succeïren en la baronia de Savassona fins a l'any 1632, quan l'últim membre d'aquesta família, Antoni Vila, que es trobava en un delicat estat de salut, feu donació inter vivos al seu cosí Galceran de Llupià, però aquest últim morí abans que l'anterior. L'herència passà a Maria de Llupià, germana de Galceran, casada amb Jeroni Ferrer, i l'any 1650 fou anomenat Jeroni Ferrer de Llupià, fill de Maria de Llupià i Jeroni Ferrer, nou baró de Savassona. L'any 1654 el rei Felip IV atorgà el privilegi de noblesa a un membre dels Ferrer de Llupià. L'any 1784 el rei Carles III, confirmà la baronia del castell i la reconegué com a títol del regne, que fou posseïda pels Ferrer de Llupià fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX. Durant la Guerra del Francès, a principis del segle XIX, el baró de Savassona, Josep Francesc Ferrer de Llupià, va tenir un paper notable en la lluita antifrancesa, i va ser vocal representant de la Junta Corregimental de Vic a la Junta Suprema del Principat de Catalunya. Amb la mort sense descendència de Josep Francesc Ferrer de Llupià, va finalitzar el llinatge dels Ferrer, i la repartició dels béns i possessions dels barons es va anar dispersant i perdent. El títol dels barons de Savassona va passar a Maria dels Dolors Lluïsa Desprat, i al morir soltera, a María Cayetana Díaz de Mayorga, que el va transmetre al seu fill José Jesús de Urbina. Al morir aquest, el títol va passar al seu cosí, Cayetano de Urbina i Daoíz, i les terres de la baronia es van dividir entre aquest i cinc cosins més a parts iguals. El castell i algunes de les seves terres van ser venuts l'any 1900 a Vicenç Cuyàs i Piera, que les va vendre a Lluís Soldevila. <span><span>D'Enric Soldevila va passar a la seva esposa Josefina Castells i després a la seva filla Susana Soldevila (casada amb Enric Portell). Des de Lluís Soldevila ha anat passant a les següents generacions Soldevila. </span></span></p> | 41.9562800,2.3374800 | 445094 | 4645134 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67317-foto-08275-40-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-01-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 46 | 1.2 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||
| 67406 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i al Pirineu aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 39 fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles, realitzades entre els anys 1890 i 1936.</p> | 08275-129 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | <p>L'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, durant la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. L'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67408 | Meandre de Fussimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-fussimanya | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>El meandre de Fussimanya es un punt paisatgístic notable. La vegetació vora el riu està formada per rouredes amb màquia de boix amb garric i pinedes de pi roig. Les cingleres que envolten el meandre són punts de nidificació o de repòs d'algunes de les espècies d'aus que viuen en els espais rupícoles. Aquest indret també és una zona dormider de corb marí gros i de bernat pescaire, i una zona de cria de duc i probablement de bernat pescaire. Tanmateix, en aquest tram del riu hi ha colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> | 08275-131 | Fussimanya | 41.9665500,2.3416000 | 445444 | 4646272 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67408-foto-08275-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67408-foto-08275-131-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 1 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67434 | Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-far-0 | <p>El puig del Far és una muntanya de 832 metres situada a llevant del terme municipal de Tavèrnoles, pròxima al pantà de Sau. El seu cim és un singular element geomorfològic i un excel·lent mirador natural, on es poden gaudir d'unes bones vistes del pantà de Sau, els cingles de Tavertet i les Guilleries. El bon estat de conservació general del medi natural del Puig del Far singularitza aquesta zona dotant-la de gran qualitat paisatgística. La pujada al seu cim no és gaire dificultosa i és un indret molt concorregut pels excursionistes.</p> | 08275-157 | A llevant del pla de Santa Margarida | <p>Al puig del Far s'han documentat jaciments arqueològics que permeten establir la ocupació d'aquesta zona des de l'edat del Bronze.</p> | 41.9597200,2.3761400 | 448301 | 4645492 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67434-foto-08275-157-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia nº2 correspon a les vistes del pantà de Sau i dels cingles de Tavertet des del Puig del Far. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67375 | Els Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-munts-2 | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Els cingles dels Munts es troben a l'extrem sud-est del terme municipal de Tavèrnoles, gairebé al límit amb el municipi de Vilanova de Sau. El seu punt més alt, els Munts, és el cim més alt de Savassona, amb 862,3 m d'altitud; hi ha un vèrtex geodèsic. El seu interès rau en la seva configuració paisatgística i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada. A l'extrem sud dels cingles, ja en terme de Vilanova de Sau, es troba el Pedronet de la Mare de Déu dels Cingles, al que s'accedeix des del camí dels Munts.</p> | 08275-98 | Extrem sud-est del terme municipal. | 41.9366700,2.3671800 | 447539 | 4642938 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67375-foto-08275-98-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 5 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67343 | Pedra de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-can-roquet | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | Alguns dels gravats es troben molt erosionats. | <p>Es tracta d'un bloc de gres amb signes gravats, que es troba a un camp de conreu pròxim a la masia del Roquet. Les seves dimensions aproximades són 1 m d'alçada i 2,5 m d'amplada. A la part plana de l'extrem superior presenta diversos signes gravats. En destaca un cercle amb cinc radis incisos de disposició irregular. Alguns dels signes gravats són de característiques similars als de les pedres gravades de Savassona. Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960. La manca d'informació sobre la situació exacta de la pedra, no va permetre localitzar-la, durant la visita a l'indret.</p> | 08275-66 | Can Roquet | <p>Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960.</p> | 41.9553700,2.3228300 | 443879 | 4645043 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 10 (arqueològic). JA. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67355 | Jaciment paleontològic de can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-ton-xic | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). GÓMEZ-ALBA, J. (1989). 'Decàpodes fòssils d'Espanya conservats al Museu de Geologia de Barcelona'. Catàleg de Col·leccions, 1. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. REGUANT, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España. Tesi doctoral. VIA, L. (1969): 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos. 91-94, p.1-480.</p> | És difícil trobar més fauna carcínica. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, descobert entre els anys 50 i 60 per mossèn Lluís Via, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, que destaca especialment per la fauna carcínica que s'hi va trobar. El jaciment es troba en el turonet de la Casa Nova del Pujol, per sota de la capa de gresos de Folgueroles que corona el turó a on està aquest mas, i que té en la base del talús el mas de Can Ton Xic. No s'ha detectat fauna vertebrada en el jaciment, i segurament és difícil de trobar més fauna carcínica atès que en els anys seixanta es deuria de recuperar tota la que era possible de trobar. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià. L'associació faunística del jaciment és: - Ommatocarcinus zarinquiery - Schizaster leymerici - Colepleurus coronalis - Nummulites tavertensis - N. crusafonti - Ostrea multicostata - Pilumnoplax urpiana - Colneptunes hungaricus - Callinassa pseudonilotica - Stendromia calasanctii</p> | 08275-78 | Can Ton Xic | 41.9582600,2.3321900 | 444657 | 4645358 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Materials al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 67432 | Pedra de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-bruixes | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | <p>Es tracta d'una gran pedra amb una clivella central que la divideix en dues meitats, que presenta una gran densitat i diversitat de gravats. Hi ha més d'un centenar de representacions: cinquanta elements cruciformes amb domini de la creu llatina rematada amb cassoletes als extrems; nou ferradures; sis cassoletes; diversos cercles; i d'altres figures entre les que en destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'edat del Bronze fins a l'època medieval.</p> | 08275-155 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9598100,2.3419900 | 445471 | 4645523 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra de les Bruixes, igual que la del Nen, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. Es van realitzar sondejos arqueològics a la pedra amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||
| 67431 | Pedra de l'Home o del Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lhome-o-del-nen | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8 (1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | <p>Es tracta d'una gran pedra de forma ovalada que presenta diversos gravats. La representació principal és una figura antropomorfa, amb un traç ben definit, molt simple i desproporcionada. Consta d'un cap gran, lleugerament triangular, amb ulls i boca, un cos globular, dues cames curtes amb peus grans, el braç dret enganxat al cos i l'esquerre formant angle recte sobre l'abdomen, les mans són grans i s'hi distingeixen els dits polzes. Tanmateix, la pedra presenta quinze cassoletes, tretze creus molt erosionades i diverses cavitats desiguals, una de les quals és quadrangular i està unida a diversos recs i solcs. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia.</p> | 08275-154 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9602500,2.3409600 | 445386 | 4645573 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra del Nen, igual que la de les Bruixes, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||
| 67339 | Casal de Vilamuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-vilamunta | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 624. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XI-XII | Es conserven molt pocs vestigis. | <p>Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, situada a un indret de difícil accés, sobre un turó al sud-est de la masia de Casadevall. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra lligada amb morter de calç, de procedència local, i de mida mitjana. Es desconeixen les dimensions i forma de la planta, i no conserva cap mur divisori interior. Actualment, l'estructura es troba coberta per restes vegetals provinents de la tala i desbrossament de l'entorn, fet que impedeix la seva documentació precisa. Aquests vestigis corresponen a l'antic casal d'una família noble, que es troba dins l'antic terme del castell de Savassona. Foren documentats l'any 1914 per l'arquitecte Josep Maria Pericas en el decurs del seu estudi sobre els castells i cases fortes d'Osona. Segons Pericas, hi havia un mur d'uns 2 m de llarg per 1m d'altura aproximadament, orientat de llevant a ponent, amb aparell de tipus romànic dels segles XI i XII. Les restes foren novament documentades a l'obra 'Els castells catalans' (vegeu bibliografia). El casal de Vilamuntà es troba en perill imminent de desaparició definitiva i són necessàries mesures urgents de documentació, consolidació i restauració.</p> | 08275-62 | Casadevall | <p>Les primeres notícies del casal corresponen a l'any 1237, tot i que es probable que existís anteriorment. L'any 1326 Bernat de Sant Romà va vendre al cavaller Ramon de Savassona la seva domus o castell anomenat Puig de Vilamuntà (Podio de Vilamuntano) amb la seva masoveria dita del Puig, i va passar a pertànyer al domini dels Savassona. El casal es trobava en estat ruïnós ja a mitjans del segle XIV, per raons desconegudes.</p> | 41.9527400,2.3654400 | 447408 | 4644724 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67339-foto-08275-62-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 48 (arquitectònic), nivell 1. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||
| 67340 | Roca del Purpirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-purpirol | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. I: Osona. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.68. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | VIII-IX | Només es conserven els retalls a la roca. | <p>Es tracta de les restes d'una fortalesa, documentada l'any 1098, situada al cim d'un puig, al sud del mas Pujol de Roda de Ter. Es conserven retalls a la roca, corresponents a diversos encaixos i forats de pal, que probablement deurien suportar una estructura de material perible. Es documenten alguns amuntegament de pedres de mida mitjana, que podrien pertànyer a l'antiga fortalesa.</p> | 08275-63 | El Pujol | 41.9618200,2.3251500 | 444077 | 4645757 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67340-foto-08275-63-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 47 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||
| 67354 | Materials de Tavèrnoles al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA: www.mgsb.es/</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Tavèrnoles, principalment pel Dr. Lluís Via Boada entre els anys 50 i 60 del segle passat. Foren trobats a diferents zones del terme municipal: a les proximitats del castell i a d'altres indrets de Savassona, al voltant del Pont del Vent, al Raurell, a la carretera del Parador de Sau, a la Passarella, i a can Ton Xic. Entre els materials recollits, que corresponen a l'eocè, hi destaca la fauna carcínica (crancs) del jaciment de can Ton Xic.</p> | 08275-77 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació nº 231, 08007, Barcelona. | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona, propietat de l'Arquebisbat de Barcelona, fou fundat l'any 1874. La col·lecció del museu té unes 70.000 entrades de fòssils de tots els períodes geològics. Compta amb un important fons museístic en paleontologia especialitzada en invertebrats. El Museu Geològic disposa d'una biblioteca especialitzada, un laboratori i un destacat arxiu històric.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67346 | Pedres gravades de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-gravades-de-savassona | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | Els gravats pateixen la pròpia erosió natural de la pedra i l'impacte del gran nombre de visitants que reben. | <p>Es tracta de quatre grans blocs de gres amb signes i figuracions gravades, situats de manera dispersa però pròxims entre ells, a l'est de pla del turó de Sant Feliuet. Els gravats es troben en disposició irregular: en alguns casos cobreixen la totalitat del bloc (pedres 1 i 2), i en d'altres, només presenten alguns gravats (pedres 3 i 4). La pedra 1 o Pedra del Nen. Presenta una figura antropomorfa, cassoletes, algunes cavitats irregulars i cruciformes. La major part dels gravats es troben molt erosionats. La figura antropomorfa, en baix relleu, és desproporcionada i asexuada; les seves mides són 0,8 m d'alçada i 0,4 m d'amplada. La pedra 2 o Pedra de les Bruixes. Presenta una gran abundància i varietat de signes: cruciformes, ferradures, cercles, cassoletes, i d'altres formes. En destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La pedra 3. És la més simple de totes. Presenta dos signes cruciformes i diverses cassoletes, de traç irregular, d'uns 6-8 cm de diàmetre, a excepció d'una de 15 cm. I finalment, la pedra 4 presenta signes (cassoletes, solcs, cruciformes) i una figura humana de traç molt fi, probablement de cronologia molt posterior a la resta. Els gravats d'aquesta roca es troben molt erosionats i en molt mal estat. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten atribuir un sol significat ni una única cronologia, tot i que alguns dels gravats podrien ser prehistòrics. Es troben en mal estat de conservació, tant per la pròpia erosió natural de la pedra com pel impacte del gran nombre de visitants que reben.</p> | 08275-69 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9601900,2.3417800 | 445454 | 4645566 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67346-foto-08275-69-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es van realitzar sondejos a la pedra 2 amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||
| 67405 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa aproximadament de 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 54 imatges de diferents indrets de Tavèrnoles, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</p> | 08275-128 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67426 | Espai Natural de les Guilleries-Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-guilleries-savassona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS: www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp</p> | <p>L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona es troba a la comarca d'Osona, i ocupa una superfície de 8.375 ha protegides, corresponents als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. Una gran part del territori municipal de Tavèrnoles es troba integrat dins la unitat paisatgística de Savassona. L'Espai Natural limita amb el Collsacabra al nord, amb la comarca de la Selva a llevant, amb els contraforts del Montseny al sud, i amb la plana de Vic a l'oest. Es distingeixen tres unitats paisatgístiques: les Guilleries, Savassona i el Collsacabra. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona, que tenen la particularitat de trobar-se en la zona de transició del sistema transversal i el mediterrani. Savassona és el sector més poblat de l'espai natural i, probablement, el que té més història. Nexe d'unió geogràfic amb la plana de Vic, es troben les poblacions de Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. És també l'espai més agrícola, on hi destaquen els conreus de cereals i farratges. Les formacions muntanyoses es troben cobertes majoritàriament de bosc amb combinacions d'alzinar, roureda i pineda. A les zones més planeres el bosc s'alterna amb prats i cultius. En destaquen l'embassament de Sau, amb la seva àrea d'influència, i els diferents paisatges de roca despullada. A les zones obagues i humides hi creix el freixe i el faig. Als fons de les valls, als voltants de les ribes dels torrents i cursos d'aigua permanents, hi viuen els boscos en galeria o de ribera, amb predomini de les salzedes, els oms i les vernedes. En quant a la fauna, hi nien ocells com l'esparver, l'àliga marcenca, el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamarús. Hi viuen mamífers com la rata cellarda i l'esquirol i espècies més comunes com la guineu, la geneta, el porc senglar, l'eriçó comú, el talpó roig, el talpó muntanyenc i el liró gris. Hi habiten rèptils com el llangardaix verd i la serp d'Escolapi.</p> | 08275-149 | Guilleries-Savassona | <p>El seu òrgan gestor és el Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, creat l'any 1998, i format per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. L'any 2004 es va aprovar el Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.</p> | 41.9584200,2.3477000 | 445943 | 4645365 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67426-foto-08275-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67426-foto-08275-149-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central aleatori de l'Espai Natural dins del municipi de Tavèrnoles. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 67330 | Arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-tavernoles | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XI-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 19 unitats documentals, amb una cronologia que compren des del segle XI al XIX. La part més moderna és un fons que no s'ha conservat íntegrament, amb diverses llacunes. Aquests documents corresponen a pergamins (1001-1600), baptismes (1684-1883), confirmacions (1684-1934), aniversaris i celebracions (1730-1846), administració de l'Obra (1691-1792), llevadors de rendes (1666-1738), confraries (1721-1860), vària administració (1569-1796), manuals notarials (1315-1602), capítols matrimonials (1501-1900), testaments (1501-1900) i processos (1792-1794). Hi ha 18 unitats documentals en suport de paper amb enquadernació de lligall o volum i 1 unitat en suport de pergamí en lligall.</p> | 08275-53 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. C/ Santa Maria nº 1, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67409 | Sant Feliuet de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliuet-de-savassona-0 | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>L'àrea geogràfica de Sant Feliuet de Savassona, situada en els primers contraforts eocènics que constitueixen les Guilleries, està formada pel turó de Sant Feliuet i pel pla. A la zona del turó s'hi localitzen diferents balmes, normalment excavades a les margues, que tenen per sostre el mateix gres. El pla es caracteritza per l'aflorament de margues recobertes de dipòsits procedents de l'erosió del turó. S'hi troben diferents blocs de gres, de distintes grandàries i formes, despresos del turó com la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, etc. La vegetació bàsica és la roureda (roure martinenc) que en algunes àrees, a causa de la desforestació, és substituïda pel pi roig. Tanmateix, en alguns indrets de solell s'hi localitzen alzinars. El gran nombre de béns d'interès històrico-cultural que es troben concentrats en aquesta zona, com l'església de Sant Feliuet o la Pedra del Sacrifici, entre d'altres, i els seus diversos elements d'interès natural, paisatgístic i panoràmic, la converteixen en una zona molt concorreguda i visitada pels excursionistes i escaladors.</p> | 08275-132 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9594900,2.3394400 | 445259 | 4645489 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67409-foto-08275-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67409-foto-08275-132-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 2 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67412 | Solella de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solella-de-les-valls | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>La Solella de les Valls es troba a l'extrem sud del terme municipal de Tavèrnoles, a tramuntana del torrent de Tavèrnoles, i al límit amb el municipi de Folgueroles. És un indret d'alt interès ecològic i paisatgístic que destaca, geològicament, per les seves parets verticals formades per diferents estrats calcaris, on hi creixen espècies vegetals rupícoles. El seu interès rau en la seva configuració paisatgística i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada.</p> | 08275-135 | Extrem sud del terme municipal. | 41.9381300,2.3439900 | 445618 | 4643115 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67412-foto-08275-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67412-foto-08275-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 6 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67286 | Capella del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-savassona | <p>COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XVII-XX | <p>La capella del castell de Savassona es troba adossada al mur de migdia de la façana del castell. És un edifici religiós d'una sola nau, de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. El portal d'entrada és rectangular, de pedra, al que s'accedeix a través d'uns graons del mateix material. En destaca una gran finestra amb un escut damunt, situada sobre el portal, amb la data '1640'. El capcer és triangular i coronat per un campaner d'espadanya sense campana. Al mur de migdia s'hi adossa una edificació poligonal amb un portal d'arc rebaixat, sobre el que hi ha gravat l'any 1903. El parament dels murs és de maçoneria i arrebossat.</p> | 08275-9 | Savassona, castell | <p>La capella fou construïda l'any 1640.</p> | 41.9561600,2.3374200 | 445089 | 4645121 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67286-foto-08275-9-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 21. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||
| 67356 | Torre del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-de-savassona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | <p>La torre de defensa del castell de Savassona és de planta lleugerament triangular, d'uns 12 m², i es troba situada sobre la roca a la part més prominent del conjunt del castell, a l'angle nord de la muralla. Els murs conservats tenen una alçària d'uns 5 m, i fan més d'1 m de gruix. S'hi accedeix a través d'una escala de cargol de pedra, que arrenca a la dreta d'una gran arcada adovellada. L'arcada abriga un portal rectangular sobre el que hi ha una petita finestra quadrada. L'interior és cobert per una volta de canó de forma semiesfèrica. Al primer pis s'hi obren tres finestres, una a la façana nord, una a l'est i l'altra a l'oest. Al costat de migjorn hi ha diverses espieres tapiades. La torre és coberta a una vessant. Es troba envoltada per edificacions posteriors que s'adapten a la seva forma.</p> | 08275-79 | Savassona, castell | <p>Les primeres referències documentals del castell són de l'any 921. Aquesta torre de defensa és un dels pocs testimonis que es conserven de l'antic caràcter defensiu del castell de Savassona.</p> | 41.9562700,2.3373700 | 445085 | 4645133 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67356-foto-08275-79-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 29 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||
| 67411 | Cingleres de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingleres-de-la-riba | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Les cingleres de la Riba es situen al límit dels municipis de Tavèrnoles i de Vilanova de Sau, majoritàriament dins d'aquest últim terme. Es troben, geomorfològicament, entre les serralades Prelitoral i Transversal, i estan formades per una plataforma estructural constituïda per materials sedimentaris, sobretot marges i gresos eocens, amb una altitud mitjana de 800 m. Els cingles estan formats per blocs petris separats per relleixos de vegetació, essencialment d'alzinars mixtos amb pins. És un indret amb un alt interès ecològic, paisatgístic i cultural, amb notables punts panoràmics.</p> | 08275-134 | Extrem de llevant del terme municipal | 41.9476100,2.3681300 | 447627 | 4644152 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67411-foto-08275-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67411-foto-08275-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67410 | Pla de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-santa-margarida | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Superfície agrícola planera ubicada a les proximitats de l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, a ponent del Puig del Far. Es tracta de la planura que tradicionalment ha configurat l'àrea d'explotació agrícola del mas de Coromines i del Raurell. Actualment aquesta àrea continua essent un espai conreat, que s'alterna amb petites illes boscoses ocupades per pins, roures i alzines. El tracta d'un indret amb un gran valor paisatgístic, travessat per senders concorreguts pels excursionistes. En aquesta zona s'hi ubiquen les restes de l'ermita de Santa Margarida d'Ardola i de la font homònima.</p> | 08275-133 | A ponent del Puig del Far | 41.9613700,2.3708100 | 447860 | 4645679 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67410-foto-08275-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67410-foto-08275-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 3 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67351 | Materials de Tavèrnoles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | <p>Una part dels materials que provenen del terme municipal de Tavèrnoles corresponen als trobats durant diverses excavacions realitzades al segle XX al Puig del Far, a la bauma de la Baronessa, i a la zona de Sant Feliuet de Savassona: la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, el Rec de la Fíbula i la Tomba 1958. Una altra part dels materials són diversos elements arqueològics trobats pel municipi. La relació de materials corresponents al terme de Tavèrnoles i la seva catalogació és: - MEV 3537: fragments de teixit de cotó (Savassona). - MEV 5048: 2 vasos reconstruïts amb fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 10996: fragments de ceràmica a mà i a torn, pedra circular i restes òssies (Savassona-Cova de la Finestra). - MEV 11006: fragments de teula, ceràmica a torn, bronze i pedra (Savassona-Pla del Comte). - MEV 11014: fragments d'una destral neolítica i d'ascles de sílex, d'un punxó d'ós, de ceràmica a mà i de petxina (sepulcre de Savassona). - MEV 11015: una moneda de bronze -as ibèric d'Iltirta-, claus i fragments de metall (Savassona). - MEV 11031: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11034: fragments de ceràmica a torn i de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 11035: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 11039: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica; ferro; bronze; closca (Tavèrnoles). - MEV 11040: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11041: fragments de ceràmica a torn (Pedra del Sacrifici) - MEV 11054: fragment de ceràmica a mà del Bronze antic-mig (Solei de la Garriga). - MEV 11062: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 11070: fragments de ceràmica a mà i d'os (Savassona). - MEV 11074: fragments de ceràmica a mà (El Pujol). - MEV 11077: ascles sílex (Savassona). - MEV 12398: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic-mig (Pedra del Sacrifici). - MEV 12399: llengüeta de ceràmica a mà del Neolític antic (Savassona). - MEV 12400: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 12436: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12437: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12438: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12439: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12440: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12442: esquelet del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12443: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12444: mà de molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12445: esquelet del Neolític mitjà (Savassona-sepulcre de fossa). - MEV 12446: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12447: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12448: percussor de pedra del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12479: ascle de sílex i dentàlium (Pedra del Sacrifici). - MEV 12480: closca de petxina, dent, restes òssies, bronze, sílex i quars (Savassona). - MEV 12493: destral polida del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12544: fragments de maxil·lar humà i de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12545: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12546: fragments de ceràmica a mà, roques, minerals i ossos (Savassona). - MEV 12548: fragment de molí, percutor, sílex i còdols (Savassona). - MEV 12549: destral, mà de morter i fragments granit (Pedra del Sacrifici). - MEV 12553: fragments de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12554: fragments de ceràmica a torn medievals (Pedra del Sacrifici). (Continua a Observacions)</p> | 08275-74 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Continuació de l'inventari de materials corresponents al terme de Tavèrnoles dipositats al Museu Episcopal de Vic (començat a Descripció) - MEV 12555: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12556: fragments de ceràmica a torn, ceràmica a mà, ossos i roca (Pedra del Sacrifici). - MEV 12557: fragments de ceràmica a mà i ossos (Pedra del Sacrifici). - MEV 12558: fragments de ceràmica a mà i ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12560: fragments de ceràmica a mà (Font de la Baronessa). - MEV 12732: fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Dau). - MEV 12939: restes òssies medievals (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13122: fragment de vas de ceràmica a mà del Neolític antic evolucionat (Pedra del Sacrifici). - MEV 13123: tassa de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13124: vas de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13125: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13126: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13127: polsera (fragment) petxina del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13128: espàtula, punxó i restes òssies del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13129 punxó d'os tallat i polit del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13130 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13131 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13132: gratador de sílex del Neolític antic (Savassona). - MEV 13134: punta de sageta de bronze del Bronze antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 13135: fragments de ceràmica a mà del Neolític Mitjà (Savassona). - MEV 13515: fragments de ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 13516: restes òssies (Savassona). - MEV 13517: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 13537: fragments d'olla de ceràmica medieval (Savassona). - MEV 13540: fragments lítics, d'ossos i de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV.13541: fragments de ceràmica a mà de la Primera edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 13542: fragments de ceràmica a torn moderns (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13543: fragments de ceràmica a mà i a torn, vidre, sílex, petxina, ferro, bronze i os del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13548: fragments de ceràmica a mà i a torn, sílex, fusta, os i petxina (Savassona). - MEV 13570: banya i ullal de cèrvid (Savassona). - MEV 13599: fragments de ceràmica, quars, os i carbó (Pedra del Sacrifici). - MEV 13601: fragments de ceràmica a mà i a torn i d'os (Savassona). - MEV 13602: fragment de vas decorat de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13603 fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV 13604: fragments decorats de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13606: fragments de ceràmica (Rec de la Fíbula). | 79|81|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67370 | Llegenda del Roc del Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-roc-del-llum | XIX | Al llarg del segle XIX, moltes noies del municipi de Tavèrnoles i dels pobles del voltant eren 'fabricantes' (mot amb que es coneixia a les treballadores de les fàbriques de Roda de Ter), i anaven cada dia a peu d'anada i de tornada, des de casa seva a Roda de Ter. El trajecte de tornada el feien un cop acabada la seva jornada laboral a la fàbrica, quan ja era fosc. Alguns dels homes de les cases on vivien les noies de la zona de Savassona, anaven a esperar-les al Roc del Llum, on posaven un llum d'oli, i així les 'fabricantes' podien veure'l ja des de la zona del Pendís i saber que les esperaven. Antigament el roc es trobava a tocar del camí que duia cap a Savassona però, quan es va construir la carretera BV-5216, el llum va ser traslladat uns metres més amunt del seu emplaçament original i es va instal·lar connexió elèctrica. | 08275-93 | Roc del Llum | 41.9536800,2.3343300 | 444831 | 4644848 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67370-foto-08275-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions orals facilitades per Antoni Vilà Serrabou. | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67478 | Camí medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-medieval | PRATDESABA i SALA, A. (2010). Pla Director. Revalorització i Gestió del Patrimoni Cultural, Històric i Arqueològic de Savassona (Tavèrnoles). Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles i Consorci de EN Guilleries-Savassona. | Antic camí que va des del trencant de la carretera BV-5213, a l'alçada de Sant Pere de Savassona, fins a la Pedra del Dau. És de possible cronologia medieval i, en diversos trams, conserva l'antic enllosat i parets de pedra seca. | 08275-201 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9577400,2.3398400 | 445291 | 4645295 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67478-foto-08275-201-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67388 | Bassa del pla de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-pla-de-sant-feliuet | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa allargada, de forma irregular, d'uns 40 m². Es troba a un camp al pla de Sant Feliuet, a les proximitats de la Pedra del Sacrifici. És una bassa d'ús ramader i es troba eutrofitzada. Té aigua tot l'any, tot i que el nivell disminueix notablement a l'estiu. Hi viuen poblacions de tritó verd (Triturus marmoratus) i de tritó palmat (Triturus helveticus). | 08275-111 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9593800,2.3420300 | 445474 | 4645476 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67388-foto-08275-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67388-foto-08275-111-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67386 | Bassa de Roviretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-roviretes | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa circular de petites dimensions, d'uns 6 m de diàmetre. S'omple amb aigua del torrent de Roviretes, i vessa les seves aigües al torrent dels Munts. Té aigua tot l'any, tot i que el seu cabal disminueix notablement a l'estiu. Hi viuen poblacions de granota comuna (Rana perezi) i de reineta (Hyla meridionalis). | 08275-109 | Les Roviretes | 41.9542200,2.3574700 | 446749 | 4644893 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67386-foto-08275-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67386-foto-08275-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67382 | Bassa de l'ermita de Sant Feliuet II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lermita-de-sant-feliuet-ii | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa circular situada a pocs metres a migdia de l'ermita de Sant Feliuet. És de petites dimensions, excavada a la roca, i s'omple amb aigua de la pluja, fet pel qual s'asseca a l'estiu. Al seu costat hi ha una altra bassa circular de dimensions molt reduïdes. Hi creix vegetació helofítica al seu interior. És utilitzada per invertebrats, amfibis i alguns mamífers. | 08275-105 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9593000,2.3405100 | 445348 | 4645468 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67382-foto-08275-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67382-foto-08275-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67379 | Bassa de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-baga-0 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de forma arrodonida i allargada, de 125 m², situada al camí de la Baga, a uns 150 m de la carretera BV-5213. S'omple amb l'aigua d'un torrent i la vegetació al seu interior és molt abundant, de canya i boga. Es troba a una zona boscosa de pi roig, roure i alzina. A la bassa hi viuen amfibis com la granota comuna (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo) i rèptils com la colobra escurçonera (Natrix maura). | 08275-102 | La Baga | 41.9546800,2.3500100 | 446131 | 4644949 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67379-foto-08275-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67379-foto-08275-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67384 | Bassa de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sant-feliuet | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de forma arrodonida, d'uns 70 m², que es troba al sud-oest del turó de Sant Feliuet, a un indret molt emboscat. S'omple amb aigua de pluja canalitzada per un corriol. Té aigua tot l'any, tot i que el nivell disminueix notablement a l'estiu. Al seu voltant hi creixen joncs i hi vien amfibis com el gripau comú (Bufo bufo), i la granota comuna (Rana perezi). | 08275-107 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9584500,2.3377500 | 445118 | 4645375 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67384-foto-08275-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67384-foto-08275-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67387 | Bassa del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-molinot | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | XX | Bassa de forma arrodonida, de grans dimensions (1200 m²). Es troba a la vora del camí entre La Soleia i El Molinot, pròxima a la bassa de la Soleia. El seu perímetre està protegit per una tanca. S'omple amb aigua del torrent dels Munts, i en subministra a les cases i masies de l'entorn. Hi viu una nombrosa població de perca americana (Micropterus salmoides), d'ànecs coll-verd (Ana plathyrrynchos) i oques domèstiques. En èpoques de migració hi viuen bernats pescaires (Ardea cinerea). Té un bon cabal d'aigua durant tot l'any i una bona qualitat de les seves aigües. | 08275-110 | Pla de Masgrau | 41.9508600,2.3551400 | 446553 | 4644521 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 67380 | Bassa de l'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-laguilar | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de forma rectangular, d'uns 750 m², situada a tocar del camí entre La Soleia i el Molinot. S'omple amb l'aigua del torrent dels Munts. Es troba envoltada de vegetació de ribera arbòria i arbustiva (pollancre, plàtan, pi roig, esbarzers i joncs). A l'interior de la bassa hi creix vegetació aquàtica i helofítica. Hi viuen peixos (carpins), amfibis com el gripau comú (Bubo bufo) i el gripau pigallat (Pelodytes punctatus). S'hi poden observar ocells rapinyaires i, durant l'època de migracions, ocells aquàtics com bernats pescaires (Ardea cinerea) i esplugabous (Bubulcus ibis) | 08275-103 | L'Aguilar | 41.9481300,2.3549600 | 446536 | 4644218 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67381 | Bassa de l'ermita de Sant Feliuet I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lermita-de-sant-feliuet-i | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de petites dimensions, excavada a la roca. Es troba situada a pocs metres a tramuntana de l'ermita de Sant Feliu de Savassona. És de planta irregular, té aigua durant tot l'any, i hi creix vegetació helofítica al seu interior. Juntament amb les altres basses de Sant Feliuet, constitueixen un punt d'aigua per a les poblacions d'invertebrats, amfibis i ocells que viuen en aquest indret. | 08275-104 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9594700,2.3404500 | 445343 | 4645487 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67381-foto-08275-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67381-foto-08275-104-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67385 | Bassa de Masgrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-masgrau | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa situada al torrent dels Munts, a tocar del camí que duu a l'Aguilar, a les proximitats de Masgrau. Fa uns 30 m² aproximadament, i s'omple d'aigua provinent del torrent dels Munts, que és resclosa amb un mur de pedra. L'aigua de la bassa està poc eutrofitzada. Al seu voltant hi creix vegetació de ribera. | 08275-108 | Masgrau | 41.9449500,2.3552700 | 446559 | 4643865 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67385-foto-08275-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67385-foto-08275-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67363 | Can Janot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janot | XVIII | Can Janot és una antiga casa de poble, situada a redós de l'església parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles. Fa pocs temps, fou objecte d'obres de reforma i remodelació integral. Està formada per dos habitatges independents de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Un dels cossos consta de planta baixa i planta pis. Al pis superior s'hi obre un porxo amb embigat de fusta, i barana del mateix material. L'altre cos consta de planta baixa i dues plantes pis; el pis superior es troba sobrealçat sobre la teulada. Hi ha dos portals d'entrada, situats a la planta baixa, estan formats per brancals quadrangulars, sobre els que es recolza una llinda monolítica. Les finestres són de disposició asimètrica, unes emmarcades amb carreus de pedra i d'altres amb llinda de fusta. La façana és repicada amb pedra vista. | 08275-86 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ del Call, 3. | Cronològicament, l'edifici sembla situar-se entre el segles XVII i XVIII, però la seva ubicació tan pròxima a l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles podria ser l'indici d'un orígen més antic. Aquesta masoveria de Serrabou fou antigament la seu de l'Ajuntament i de les escoles. | 41.9522500,2.3268600 | 444210 | 4644694 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67363-foto-08275-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67363-foto-08275-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 67285 | Can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-xic | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVIII-XIX | Can Ton Xic és un mas format per la casa, la pallissa i diversos coberts. La masia està formada per dos cossos annexos. El cos més antic és de planta quadrada i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. L'antiga masia fou objecte d'unes obres d'ampliació, amb una remunta de la coberta a la part nord, fet pel qual actualment la façana nord presenta una forma basilical. A la zona de la remunta hi ha un segon pis. El cos més modern és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia, seguint l'alineació de la façana del volum més antic. Les obertures són de disposició gairebé simètrica. El portal d'entrada, situat al cos més antic, és d'arc de mig punt rebaixat; per sobre, s'hi obre una balconera. La major part de les finestres dels dos volums són a la façana principal, i estan voltades de maons, algunes amb llindes de fusta. A pocs metres al sud de la casa, hi ha una pallissa de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a l'oest. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, i s'observa una reforma posterior per a adaptar-hi un cavall de fusta, per a col·locar una porta amb la part superior calada, que encara es conserva. Els materials utilitzats a les diverses construccions són: pedra picada, arrebossat, fusta, teula i maó. | 08275-8 | Can Ton Xic | El seu nom prové d'un antic propietari, que es deia Antoni i va quedar el diminutiu de can Ton Xic. La casa va ser utilitzada com a caserna durant les guerres carlines, fet que queda demostrat per la placa que es conserva al portal. | 41.9579100,2.3313700 | 444589 | 4645319 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67285-foto-08275-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67285-foto-08275-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 20.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67319 | Masgrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masgrau | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Conjunt arquitectònic format per la masia, diversos coberts, un pou i una cabana. La masia està formada per quatre cossos adossats de planta rectangular, fruit de les diferents etapes constructives. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Les cobertes són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Una tanca de pedra forma un pati interior amb un accés frontal. La façana presenta un portal adovellat d'arc de mig punt, sobre el qual hi ha una finestra, emmarcada amb carreus, amb la llinda amb trencaaigües i lleixa motllurada. El segon cos, a l'esquerra de l'original, presenta al primer pis una petita finestra i una galeria amb quatre arcs sostinguts per pilars, actualment un d'ells tapiat. A les golfes, a més d'una finestra, hi ha també una petita galeria amb quatre arcs sostinguts per pilars. En el cos posterior hi ha un pou cisterna amb el coll de pedra picada. A la part de tramuntana de la masia, hi ha restes d'antigues eres amb grans lloses. La cabana, situada a pocs metres al nord de la casa, a tocar de l'antiga alzina, es de planta rectangular i consta de dues plantes. La coberta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana, i s'allarga a la part dreta. | 08275-42 | Pla de Masgrau | Es troba registrada als Fogatges de l'any 1553, en que hi vivia Pere Masgrau. És una gran propietat que inclou els masos Frontera i can Soca, de Sant Martí de Riudeperes, i el Pont de Malafogassa, de Sant Sadurní d'Osormort. Al segle XVI mitjançant el matrimoni de l'hereu de Masgrau amb la pubilla del mas Comermena, s'annexionaren els patrimonis dels dos masos. Durant les guerres carlines la casa fou utilitzada com a caserna. | 41.9451900,2.3524100 | 446322 | 4643894 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67319-foto-08275-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67319-foto-08275-42-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 32.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67293 | El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-2 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVII-XVIII | Conjunt arquitectònic format per la masia, la masoveria i dos coberts agrícoles. La masia i la masoveria fan una planta quadrangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, orientada al sud-oest. La façana principal presenta un portal adovellat d'arc de mig punt, amb el relleu d'un escut a la dovella. Les finestres són emmarcades amb carreus de pedra; algunes presenten inscripcions i relleus amb formes conopials i cares. En destaca un antic balcó, amb l'estructura de fusta i, al seu costat, un porxo amb pilars quadrangulars de maçoneria i barana de fusta. A la façana nord, hi sobresurt una torre de planta rectangular, que consta de tres plantes. La coberta és a dues vessants. A l'est hi ha un volum de planta rectangular, que consta de dues plantes, cobert a dues vessants. A la primera planta hi ha un gran porxo. Adossat al sud-est del cos principal, hi ha un annex de planta rectangular, amb coberta a tres vessants, i una torre quadrada de dues plantes, amb la coberta plana. Les finestres són emmarcades de carreus. Al costat de tramuntana hi ha una terrassa amb un coll de pou que duu inscrita la data '1762'. L'antic habitatge dels pastors és de planta rectangular, i consta actualment de tres plantes, fruit de les diverses ampliacions al llarg del temps. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a l'est. El portal principal és rectangular i es situa a la primera planta, ja que la planta baixa queda en un nivell inferior. A la llinda hi ha les restes d'una inscripció, amb la data '- -73'. El parament dels murs de les diverses construccions és de pedra sense revocar, a excepció de la façana principal i la posterior l'edifici originari, que són arrebossades. | 08275-16 | El Pedró de Folgueroles | La primera referència de la casa és un document de l'Arxiu Episcopal de Vic de l'any 1423. Consta entre els masos registrats al terme de Folgueroles al fogatge de l'any 1553. Aleshores l'habitava CEBRIÀ POALL, nom que devia derivar a Pou. Les llindes de la masia són dels segles XVII i XVIII, i corresponen a reformes i ampliacions de la casa. | 41.9456900,2.3261500 | 444146 | 4643966 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67293-foto-08275-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67293-foto-08275-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67293-foto-08275-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 22 i 23.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.Hi ha un antic jub d'aglans i un cobert agrícola que es troben dins del terme municipal de Folgueroles. | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67474 | Plataners de la font del Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-roquet | Conjunt format per 3 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars, situats a tocar de la font del Roquet. En destaca un dels exemplars sobre els altres dos, per les seves majors dimensions. | 08275-197 | Font del Roquet | 41.9548200,2.3233700 | 443923 | 4644981 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67474-foto-08275-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67474-foto-08275-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||||
| 67289 | Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines-1 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XIX | Coromines és una masia amb un barri tancat. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana presenta un portal d'arc de mig punt, amb la dovella central amb la data '1867' gravada. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars i amb arcs escarsers; s'hi obre una finestra a ambdues bandes del portal, i tres finestres als dos pisos superiors. A les golfes hi ha una gran finestra d'arc de mig punt. La façana de llevant és cega i s'hi adossa un cos de factura contemporània. A tramuntana sobresurt un forn a nivell de planta. La façana de ponent també és cega i s'hi adossa un cos de planta arrodonida. Hi ha un cos afegit a ambdós bandes del portal, de planta rectangular, i d'una sola planta. Les cobertes són a dues vessants, amb el carener paral·lel al pati interior. Un mur de pedra tanca el pati enllosat, al que s'accedeix per un portal cobert per una petita teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la porta. A pocs metres a l'est de la casa, hi ha una petita cabana de planta quadrada. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, que està orientada a migdia. Presenta un petit portal rectangular amb porta de fusta. Els murs de les diverses construccions són de maçoneria i maó, amb elements de pedra ben treballada. | 08275-12 | Pla de Coromines | La referència més antiga d'aquesta casa es troba a un document de l'Arxiu Episcopal de Vic de l'any 1430. La casa es troba dins l'antic terme de la parròquia de Vilanova, al lloc d'Ardola. Hi residí la família Coromines fins a mitjans del segle XVIII, quan es van instal·lar masovers. La data '1867' inscrita al portal correspon, possiblement, a una de les reformes de les que ha estat objecte la casa al llarg del temps. | 41.9635800,2.3604100 | 447000 | 4645930 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67289-foto-08275-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67289-foto-08275-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67289-foto-08275-12-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 39.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67445 | Creu del Pont del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-del-vent | XX | Creu commemorativa situada a pocs metres a llevant del pont del Vent, a tocar del camí que duu als Munts, aproximadament al quilòmetre 7,1 de la carretera N-141d. És una creu de ferro, sobre una base rectangular de pedra treballada i un basament quadrat i esglaonat, fet també de pedra desbastada. A la base hi ha una placa amb la següent inscripció: 'JOSE Mª VILARÓ VERNEDA, RAMON RIAL FABREGÓ, JOSÉ RIERA CARRERAS, JOAQUIN RIERA CREIXANS, JOSE LLIMÓS MATEU, JUAN BURRULL MONTCLÚS. 1936'. | 08275-168 | Pont del Vent | La creu del pont del Vent, com algunes més que es poden trobar a prop de petits pobles o nuclis rurals, va ser erigida després de l'any 1939 al lloc de les execucions, per recordar els morts afusellats a l'inici de la guerra civil espanyola. Després del cop d'Estat del 18 de juliol, amb l'Alzamiento Nacional, els partits fidels a la República varen organitzar les Milícies Anti Feixistes, encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes. A Osona, aquestes milícies, que eren formades normalment per forasters, perseguien persones de dretes, de moviments catòlics i missaires, d'ordre, rics o pobres i, en alguns casos, catalanistes, votats de Unió Democràtica. Les víctimes eren arrestades a casa seva, carregades en un cotxe o camió (cotxes de la mort) i se'ls solia executar en un lloc proper i visible (cruïlles de camins, ponts) per a donar exemple. | 41.9401600,2.3366900 | 445015 | 4643345 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67445-foto-08275-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions històriques facilitades per Miquel Saborit i Serrallonga. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 67360 | Can Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tordera | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent, seguint la línia de carrer. Hi ha dos portals d'entrada, situats a la planta baixa, formats per brancals quadrangulars sobre els que es recolza una llinda monolítica. El portal principal presenta una reforma a la part inferior. A la llinda hi ha inscrita la data '1716' i, al centre, un emblema amb una creu a la part superior. Les finestres són de disposició asimètrica, emmarcades amb carreus de pedra i lleixa motllurada. Al pis superior de la façana de migdia, hi ha una finestra amb la següent inscripció a la llinda: 'TORDERA. PERE 16 88 JOAN. TORDERA' i, al mig de l'any, un emblema amb una creu. En destaca el porxo situat al pis superior, amb embigat de fusta i barana del mateix material. La façana és de pedra vista, amb pedres cantoneres ben treballades. En alguns punts encara conserva part de l'antic arrebossat. | 08275-83 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de l'Església, 22, 08519. | 41.9523200,2.3266000 | 444189 | 4644702 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67360-foto-08275-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67360-foto-08275-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 67314 | Rectoria de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-savassona | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Es troba assentada sobre un indret amb pendent. La façana presenta un portal rectangular, i les obertures són de disposició simètrica: hi ha dues finestres a la planta baixa i tres balconets amb baranes de ferro forjat al pis superior. Les façanes són de maçoneria i arrebossades. | 08275-37 | Savassona, castell | 41.9565000,2.3386700 | 445193 | 4645158 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67314-foto-08275-37-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 28.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.La Rectoria és un edifici de poc valor arquitectònic, però forma part del conjunt format per l'església de Sant Pere de Savassona, la masoveria i el castell de Savassona. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 67318 | El Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-banus | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XV-XVIII | El Banús és un conjunt arquitectònic format per la masia, la masoveria i la pallissa. L'antiga masia és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Té una llanterna a la part central de la coberta. Al costat de tramuntana, hi ha un annex que fa de terrassa al primer pis, amb barana de ferro i pilars de pedra. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat amb grans carreus, i un altre portal rectangular, amb llinda i carreus de pedra treballada. Al primer pis, s'hi obre un porxo porticat amb quatre grans arcades d'arc rebaixat, que s'aguanten sobre pilars quadrangulars, una finestra amb l'ampit motllurat i, a la dreta, un balcó. La resta d'obertures són de disposició bastant simètrica, emmarcades per carreus. A la banda de llevant, hi ha tres balcons al primer pis, i una finestra d'estil goticitzant a la segona planta. Hi ha una cabana situada davant l'era, que és de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba situada a migdia. La masoveria és de planta rectangular, amb una ampliació posterior per l'est, i consta de planta baixa i un pis. Es troba construïda sobre un talús. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La part de ponent s'adossa a la lliça de la masia. Les finestres són rectangulars, emmarcades amb carreus; algunes amb llinda de fusta. En destaca la finestra rectangular situada a la planta baixa de la façana principal, formada per carreus i una llinda llisa al damunt. Els brancals són decorats amb petits pilastres poligonals a la part inferior, amb soguejats i motllures als carreus del centre i soguejat a la part superior, coronat per unes cares. L'antiga pallissa, actualment reconvertida en habitatge, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Les finestres són rectangulars, emmarcades amb carreus; algunes amb llinda de fusta. Els murs de les diverses construccions són de maçoneria i maó, amb elements de pedra ben treballada. | 08275-41 | Pla del Banús | La primera referència documental de la família i del mas Banús, antigament anomenats Benuç o Benucci, és de l'any 1245, tot i que es conserva un document, probablement de principis del segle XX, que correspon a la transcripció d'un escrit de l'any 1035. Es desconeix on es troba l'antic document. Des del segle XIII fins al XXI han habitat el mas 26 generacions de la mateixa família. L'any 1245 B. d'Angulo i la seva muller Arsendis establiren a Andreu Benucci en el lloc on hi ha el mas Banús, que formava part d'una gran extensió de terreny anomenat Guardiola. El domini alodial del Banús passà al monestir de Sant Pere de Casserres. El mas sobrevisqué al despoblament produït l'any 1348 per la pesta negra, i engrandí el seu patrimoni amb la incorporació de la Guardiola, entre d'altres propietats. L'any 1547, el mas Banús es fusionà amb el mas Esplugues de Sant Feliu de Planeses. | 41.9526300,2.3155100 | 443270 | 4644743 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67318-foto-08275-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67318-foto-08275-41-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 11, 12 i 13.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67407 | Fotografies de Tavèrnoles al Fons Cuyàs (ICC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-al-fons-cuyas-icc | INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat | XX | El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya l'any 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha una vintena de fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles. | 08275-130 | Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc, 08038, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 67401 | Sender de gran recorregut GR-2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-2-0 | ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XX | El GR-2 és un sender de gran recorregut, de 169 quilòmetres, que uneix la Jonquera (Alt Empordà) amb Aiguafreda (Vallès Oriental), travessant la Garrotxa i Osona. Té una variant, el GR 2-2. El GR-2 entra al terme municipal de Tavèrnoles pel seu extrem de llevant, pels cingles de Vilanova, que els recorre paral·lelament, segueix en direcció sud fins als Munts, per on surt del municipi. | 08275-124 | Sud-est del terme municipal | Va ser homologat l'any 1978. | 41.9465200,2.3675400 | 447577 | 4644032 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67401-foto-08275-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67401-foto-08275-124-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 67400 | Sender de Gran Recorregut GR-210, Ruta del Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-210-ruta-del-ter | ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com | XX | El GR-210 és un sender de gran recorregut, d'uns 200 quilòmetres, que uneix el Refugi d'Ulldeter (Ripollès) amb l'Estartit (Baix Empordà). Travessa cinc comarques: Ripollès, Osona, La Selva, Gironès i Baix Empordà. El GR-210 entra al terme municipal de Tavèrnoles per la seva meitat nord, i va seguint el Ter, passa per Fussimanya i continua en direcció a Sant Pere de Casserres. Al seu pas pel terme municipal de Tavèrnoles, el sender GR-210 i la via de passejada PRC-40 coincideixen en gran part del seu recorregut. | 08275-123 | Nord del terme municipal | 41.9708600,2.3446100 | 445697 | 4646749 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67400-foto-08275-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml