Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67451 | Processó a la font de la petjada de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-a-la-font-de-la-petjada-de-la-mare-de-deu | GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p.29. ROMA i CASANOVAS, F. (2010). 'Les petjades mítiques a Catalunya: una geografia gairebé inexplorada'. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 70. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p.31-54. | Desapareguda | La processó a la font de la Petjada de la Mare de Déu es feia en èpoques de sequera per a invocar l'arribada de les pluges. El dia acordat per a la processó, era anunciat pel mossèn a l'església de Sant Pere de Savassona, durant la missa dominical. La comitiva, formada pels veïns de la contrada, es reunia a l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, on resaven, i es dirigien en processó i en silenci, a la font. Allà tornaven a resar per a demanar que plogués i, en acabat, tornaven cap a l'ermita. Els nens no podien arribar fins a la font per la perillositat del camí, i s'esperaven abans del pedregar. Aquesta processó es va mantenir fins als anys quaranta del segle XX. | 08275-174 | Santa Margarida d'Ardola | 41.9613700,2.3725900 | 448008 | 4645678 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font de la Petjada de la Mare de Déu es troba a Vilanova de Sau, just al límit municipal. S'ha inclòs aquest element al Mapa de Patrimoni Cultural perquè la processó la feien els veïns de Tavèrnoles, era acordada a Sant Pere de Savassona i sortia de Santa Margarida d'Ardola.Malauradament, no s'ha pogut documentar cap fotografia antiga de la processó. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 67441 | Masoveria de Serrabou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-serrabou | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XIX | La masoveria de Serrabou es troba a pocs metres a llevant de la masia. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un portal rectangular emmarcat amb carreus, amb la següent inscripció a la llinda: 'FAUSTO SERRABOU HA EDIFICAT AL BOU 1819'. Les finestres són de disposició simètrica, de forma rectangular i emmarcades per carreus. A la façana de llevant hi ha un annex, que consta de planta baixa i un pis, amb coberta a una vessant. | 08275-164 | Serrabou | Segons la llinda del portal principal, la casa fou construïda l'any 1819 per Fausto Serrabou. | 41.9566100,2.3137800 | 443130 | 4645186 | 1819 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 10.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||
| 67306 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-5 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XX | La masia original, que és l'actual masoveria, és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a tres vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un portal rectangular, sobre el que hi ha un carreu amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISSIMA ANY 1930 CA'N RIERA'. I sobre aquesta, hi ha una obertura amb arc de mig punt rebaixat, de maons, que dona a un porxo. En quant a la resta d'obertures, s'hi obre una finestra a ambdues bandes del portal i del porxo, i diverses finestres repartides en les altres façanes, amb les llindes i els brancals de maó. Hi ha dos volums annexos d'una sola planta. El parament dels murs és de pedra picada sense revestir. | 08275-29 | Pla de Sant Francesc | La casa fou construïda l'any 1930 segons el carreu situat sobre el portal principal. L'any 1985, la cabana va ser objecte d'obres de remodelació per tal de reconvertir-la en el nou habitatge, i l'antiga casa va passar a ser l'habitatge dels masovers. | 41.9608900,2.2988800 | 441899 | 4645672 | 1930 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67306-foto-08275-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67306-foto-08275-29-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1 i 2.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||
| 67415 | El Cos Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cos-sant | La llegenda del Cos Sant, que explica la fundació del monestir de Sant Pere de Casserres, és molt popular a Tavèrnoles tant perquè el monestir es troba unit històricament al municipi, com perquè els seus protagonistes provenen del castell de Savassona. Es tracta de la història de la relíquia del cos momificat d'un nadó conservat dins d'una arqueta de fusta entapissada amb roba, que s'exhibia a un armari de l'absis del presbiteri de l'església de Sant Pere de Casserres. Segons la llegenda, el cos pertany al fill del vescomte Bremond I de Cardona, que tres dies després del seu naixement va parlar miraculosament. El nadó va profetitzar que moriria aviat i demanava que el seu cos fos posat sobre un cavall i, allà on aquest s'aturés, construïssin un monestir dedicat a Sant Pere. En morir el nadó, els vescomtes van seguir les indicacions del seu fill i van fer aixecar el monestir de Sant Pere de Casserres. Aquestes relíquies van ser molt venerades al monestir i, en època de sequera, es baixaven en processó fins al riu Ter, on es mullava l'arca que contenia el nen. | 08275-138 | Tavèrnoles | L'any 1966 la relíquia del Cos Sant fou robada i l'any 1989, el lladre penedit la retornà a un jesuïta de Sarrià. Aquest la donà a la família Arisa, propietària en aquells moments del monestir, i des de llavors, inexplicablement, es troba al Mas Pla de Roda (propietat de la família Arisa). | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 67455 | Graonada de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-la-bauma | La graonada de la Bauma es troba a pocs metres a ponent de la bassa, situada al sud-est de la casa. Es tracta d'un llarg tram d'esglaons irregulars de pedra, amb un important desnivell, que formen part de l'antic camí que uneix la Bauma amb el Pendís. Es troben soterrades, gairebé en la seva totalitat, per una gran capa compacta de fulles i terra, fet que impedeix la seva documentació precisa. Es desconeix la seva cronologia. | 08275-178 | La Bauma | 41.9621600,2.3193800 | 443599 | 4645799 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67455-foto-08275-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67455-foto-08275-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 67468 | Graonada de l'antic camí de Sau a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-lantic-cami-de-sau-a-vic | Hi ha algunes pedres dels graons despreses. | La graonada de l'antic camí de Vic a Sau es troba pròxima a la vessant est del turó de Sant Feliuet. Es tracta d'un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. La vegetació que creix sobre la graonada malmet la seva estructura. | 08275-191 | Savassona, turó de Sant Feliuet | 41.9610000,2.3471000 | 445895 | 4645652 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67468-foto-08275-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67468-foto-08275-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 67374 | Font i bassa dels Foquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-dels-foquers | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | Un dels brocs de la font ja no raja. | La font dels Foquers es troba a una zona planera, a pocs metres a l'est de la masia homònima. S'hi pot accedir des les escales dels Foquers i des del Pou. És una de les més populars i concorregudes de Tavèrnoles. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un mur de pedra, amb dos brocs metàl·lics (actualment només raja un dels dos). El broll d'aigua d'aquesta font prové de la riera de Tavèrnoles Presenta una reforma de factura contemporània, que consta d'un petit mur de pedra on hi ha un broc metàl·lic de cop, que actualment tampoc raja. A tocar de la font hi ha la bassa, de planta irregular, que s'adapta al terreny natural. Disposa d'un safareig que queda separat de la resta de la bassa mitjançant un mur. La bassa és construïda amb pedres lligades amb morter, i en destaquen les grans lloses del safareig. Actualment es troba abandonada, i hi creix vegetació al seu interior. La font i la bassa es troben a un indret amb vegetació de ribera, amb pollancres que fan ombra a l'estiu. | 08275-97 | Els Foquers | 41.9484400,2.3259100 | 444128 | 4644271 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67374-foto-08275-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67374-foto-08275-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||
| 67393 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-1 | GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 217. | XVIII-XX | La font del castell es troba a la vora del torrent homònim, a llevant del castell de Savassona. Per arribar-hi, cal prendre el camí que surt al davant del vial d'accés al castell, però a l'altre costat de la carretera BV-5213. Cal fer els giravolts del camí i dirigir-se cap al torrent, a un indret amb plataners, bardisses i vegetació de ribera. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra, del que surt un broc metàl·lic, per on raja un fil d'aigua, que cau a un pedrís. La font presenta una llinda amb la data 1808 inscrita, que podria correspondre a l'any de la seva construcció. Actualment, hi ha una bomba que porta aigua cap al castell de Savassona. | 08275-116 | Savassona, torrent del Castell | 41.9555800,2.3413600 | 445415 | 4645054 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67393-foto-08275-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67393-foto-08275-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 67395 | Font del Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roquet | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | No hi raja aigua. | La font del Roquet es troba a uns 40 m al nord-est de la masia del Roquet. Es tracta d'una font arranjada, que es troba emmarcada en un petit mur, fet de carreus. Presenta un broc metàl·lic, pel que rajava aigua i queia cap a una pica de pedra, de forma rectangular, a nivell del sòl. Actualment, no hi raja l'aigua. | 08275-118 | El Roquet | Antigament, la font era molt concorreguda pels habitants del municipi. La manca de la neteja de la vegetació que hi creix l'havia deteriorat notablement. L'any 2009, durant un camp de treball organitzat per la Fundació Escolta Josep Carol i Escoltes Catalans, es va obrir el camí d'accés fins a la font i es van netejar els entorns de bardisses i deixalles. | 41.9549000,2.3232900 | 443917 | 4644990 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67395-foto-08275-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67395-foto-08275-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67395-foto-08275-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||
| 67394 | Font del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pujol | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 218. | La font del Pujol es troba a poca distància del torrent de Tavèrnoles, al seu pas per les proximitats de la casa de la Noguera, que es situa a uns 200 m a llevant del Pendís. Cal prendre un corriol que surt dels camps al nord-est de la casa. La font es troba emmarcada per mur, fet de paredat comú, de forma triangular, del que surten dos orificis per on ragen uns diminuts fils d'aigua. A un nivell més baix del mur, hi ha quatre brocs per on raja l'aigua abundantment i cau a una pica de pedra, que desaigua cap a un rec. Al davant de la font hi ha una taula i uns bancs de pedra, i un petit safareig. | 08275-117 | El Pujol | L'any 1968 es va afegir un broc a la font. L'any 1993 la colla d'en Miquel Aragonès i en Jaume Font de Roda de Ter hi van posar 4 brocs de ferro, un al costat de l'altre, i el 1995 hi van afegir un cinquè broc. | 41.9614000,2.3232000 | 443915 | 4645712 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67394-foto-08275-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67394-foto-08275-117-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||
| 67424 | Font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-3 | VILÀ SERRABOU, A. (2014): 'Racons de la nostra història: la font del Cargol i el gorg de Llitons'. La Rella núm. 28. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p. 12. | La font del Cargol es troba a la vora del torrent de Tavèrnoles. Per accedir-hi, cal prendre un sender que baixa fins al torrent, que surt pocs metres després del quilòmetre 8 de la carretera N-141 d. És una font molt poc arranjada, que es troba amagada sota una gran llosa. L'aigua brolla per un estret broc metàl·lic, cau a un pedrís i raja cap al torrent. És troba en un indret de gran bellesa natural. | 08275-147 | Torrent de Tavèrnoles | 41.9369200,2.3451600 | 445714 | 4642980 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba just al límit entre Tavèrnoles i Folgueroles, i és molt difícil precisar si pertany a un o a l'altre municipi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 67463 | Font del Boc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boc | La font del Boc es troba amagada a l'interior d'una bauma, just per sota del cim del Puig Llobregat. Per arribar-hi, cal sortir des dels camps situats al sud-oest de la Casanova de la Garriga i seguir la línia elèctrica que duu al cim del Puig Llobregat, on s'ha de baixar uns metres i anar a mà dreta. És molt difícil trobar-la. Es tracta d'un petit clot natural que s'omple amb l'aigua d'escorrentiu, que es filtra per les roques de l'entorn, fet pel qual només conté aigua en èpoques de pluja. Aquest clot queda protegit per un seguit de pedres, de procedència local, disposades al seu voltant. És un indret de gran bellesa natural. | 08275-186 | Puig Llobregat | 41.9700900,2.3484000 | 446011 | 4646661 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67463-foto-08275-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67463-foto-08275-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades, degut a la dèbil senyal GPS durant la visita a l'indret. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||||
| 67446 | Font de la Soleia o de l'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-soleia-o-de-laguilar | La font actualment no raja. | La font de la Soleia o de l'Aguilar es troba a tocar del camí que duu al Molinot, a les proximitats de la bassa de l'Aguilar. Actualment no raja. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, on hi ha la sortida natural de l'aigua per una petita escletxa a la roca natural, i dos petits brocs metàl·lics de cop, de factura més recent, per on sortia l'aigua que queia a una pica de pedra. Al davant de la font hi ha dues taules de pedra. | 08275-169 | La Soleia | 41.9485100,2.3556200 | 446591 | 4644260 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 67391 | Font de la Baronessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baronessa | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 219. | La font de la Baronessa es troba a la balma homònima, a les proximitats del castell de Savassona. S'hi arriba pel camí que surt del Roc del Llum o bé pel camí del darrera del castell de Savassona. La font queda resguardada sota la balma, a la que s'accedeix per unes escales de pedra. El broll d'aigua raja per una aixeta i cau a un pedrís natural. Al davant de la font, a un nivell més baix, hi ha una taula i uns bancs de pedra. Al costat de la taula hi ha un gran mur de pedres treballades, de mida regular, lligades amb morter de calç, on s'hi obre la boca d'una mina d'aigua, d'arc catenari, amb dovelles de pedra treballada. És un indret molt concorregut pels excursionistes que destaca per la seva bellesa natural. | 08275-114 | Savassona, castell | 41.9542800,2.3362800 | 444993 | 4644913 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67391-foto-08275-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67391-foto-08275-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67391-foto-08275-114-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 67430 | Font de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-terrades | XX | La font de Terrades es troba a tocar del rec de la Casanova al seu pas per sota de la carretera BV-5213, aproximadament al quilòmetre 8,7. S'hi accedeix per unes escales de pedra que baixen des de la carretera. És una font arranjada, emmarcada en un petit mur fet de pedra lligada amb morter, on hi ha un broc metàl·lic, per on surt un fil d'aigua que cau a un pedrís. | 08275-153 | Terrades | 41.9710900,2.3653200 | 447413 | 4646761 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 67392 | Font de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-margarida-1 | COLOMER-RIFÀ (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | La font de Santa Margarida es troba a l'est del municipi, a la vora d'un corriol que enllaça amb un sender que mena a Sau. És un indret no senyalitzat i de difícil accés. Es tracta d'un clot natural, que es troba al pas d'un petit torrentet, que recull l'aigua d'escorrentiu, que es filtra per les roques de l'entorn, i l'omple d'aigua. Del clotet raja l'aigua seguint el curs del torrent. Des de les proximitats de la font es poden gaudir d'unes magnífiques vistes del pantà de Sau. | 08275-115 | Costa de la Rovira | 41.9641200,2.3788200 | 448526 | 4645979 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67392-foto-08275-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67392-foto-08275-115-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades, degut a la dèbil senyal GPS durant la visita a l'indret.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 67390 | Font de Fussimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fussimanya | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | La font d'en Fussimanya es troba just al revolt del trencant que duu al restaurant homònim, just en el punt on creua el torrent. És una font poc arranjada. De la roca natural surt un broc metàl·lic, de cop, pel que raja l'aigua, que cau a una pica rectangular de pedra treballada. | 08275-113 | Fussimanya | 41.9748100,2.3489200 | 446058 | 4647184 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67390-foto-08275-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67390-foto-08275-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67390-foto-08275-113-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 67311 | Cabana del Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-pendis | La cabana del Pendís es troba a pocs metres al nord-est de la casa homònima. Està construïda sota una balma, i aprofita la seva cavitat natural com a sostre i tancament de l'estructura. El mur de façana és fet de pedres de procedència local, de mida mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta un petit portal rectangular, que conserva una antiga porta de fusta, i a ambdues bandes, una petita obertura d'aparença d'espiera. | 08275-34 | El Pendís | 41.9602100,2.3211600 | 443745 | 4645581 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67311-foto-08275-34-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 67425 | Bauma de la Riteta o de Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-riteta-o-de-torrents | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p. 93-94. | La bauma de la Riteta o de Torrents es troba sota un gran bloc de pedra, a la baga de Torrents, en un indret amagat i emboscat. Per accedir-hi, cal pujar per un corriol que es pren des del sender PRC-40, quan passa a la vora de la masia de Foquers. Es tracta d'una bauma de grans dimensions, uns 20 m de llargada per uns 7-8 m d'amplada aproximadament, que ha estat habitada i ocupada com a refugi temporal, en diverses ocasions, al llarg del temps. La seva proximitat a les fonts de Foquers i de Torrents han propiciat aquesta ocupació, per la facilitat de provisió d'aigua. | 08275-148 | Baga de Torrents | L'any 1809, a la balma de Torrents, es van refugiar dues famílies de Folgueroles, fugint del pas de les tropes franceses, durant la Guerra del Francès. Al arribar a la balma, es van adonar que s'havien descuidat la sal i, en Josep Parés i Joan Godayol, van tornar a casa a buscar-la. De camí de tornada a la balma, carregats amb la sal, es van topar amb uns soldats francesos a la zona de l'Era Nova, a l'actual camp de futbol de Folgueroles, que els van assassinar ofegant-los amb la sal que duien. En memòria a les víctimes, es va erigir la Creu del Francès, a Folgueroles, que duu la següent inscripció: 'En memòria de Josep Parés i Joan Godayol. Morts pels francesos l'any 1809. Erigit el 28 de març de 1910. Reconstruït el 11-9-1948'. A mitjans del segle passat, la balma fou novament habitada per la Riteta i la seva família. Eren captaires i demanaven caritat a les cases de la zona. | 41.9507000,2.3230000 | 443889 | 4644524 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67425-foto-08275-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67425-foto-08275-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 67454 | Bassa del Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-banus | Perd l'aigua i resta mig buida. | La bassa del Banús es troba a pocs metres al sud-oest de la casa. Es tracta d'una bassa rectangular, de grans dimensions, que destaca per la seva singularitat constructiva, ja que està formada per grans lloses rectangulars de pedra desbastada, encaixades a uns petits pilars rectangulars, també de pedra. Disposa d'una llosa llarga i estreta per a rentar la roba. A l'angle del cantó de tramuntana, s'observa una reforma de factura contemporània, per tal de reconvertir una petita part de la bassa en piscina. Actualment resta mig buida. | 08275-177 | El Banús | 41.9523500,2.3151300 | 443238 | 4644713 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67454-foto-08275-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67454-foto-08275-177-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 67466 | Bassa de Serrabou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-serrabou | La bassa de Serrabou es troba a uns 15 m a migdia de la masoveria. Es tracta d'una bassa rectangular, de grans dimensions, formada per grans lloses rectangulars de pedra desbastada, encaixades a uns petits pilars rectangulars, també de pedra. Destaca per la seva singularitat constructiva, les seves dimensions i el seu bon estat de conservació. | 08275-189 | Serrabou | 41.9563500,2.3137400 | 443127 | 4645158 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67466-foto-08275-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67466-foto-08275-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 67389 | Bassa de Sabaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sabaters | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | XX | La bassa de Sabaters es troba al pla de Santa Margarida, al sud-est de Sabaters, a tocar del camí. Es tracta d'una bassa d'excavació rectangular, de factura recent per a ús ramader, d'uns 60 m². La terbolesa de l'aigua i l'eutròfia és considerable. Hi ha una bona població de boga i de granota comuna (Rana perezi). | 08275-112 | Sabaters | 41.9613900,2.3673500 | 447574 | 4645683 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67389-foto-08275-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67389-foto-08275-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bassa de Sabaters ha estat objecte d'una actuació de restauració del Projecte Basses del Grup Naturalista d'Osona, delegació osonenca de la Institució Catalana d'Història Natural. Aquest projecte fou iniciat l'any 2003, amb l'objectiu de conformar i establir progressivament una xarxa de punts d'aigua de bona qualitat ecològica.Les basses agrícoles són molt importants per a la biodiversitat. Hi creixen diverses espècies de flora, com el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha angustifolia) o el plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica) entre d'altres. Hi viuen amfibis com el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau corredor (Bufo calamita), la granota verda (Pelophylax perezi) i el tritó palmat (Lissotriton helveticus). I s'hi troben insectes comuns com l'escorpí d'aigua (Nepa cinerea), els sabaters (Gerris najas) i els espiadimonis (Anax imperator i Libellula depressa). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||
| 67402 | Ruta del Meridià Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-meridia-verd-1 | ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XXI | El camí no es troba degudament senyalitzat i, alguns trams es troben molt enverdissats. | La Ruta Temàtica 6 o el RT 6 - Meridià Verd, segueix el recorregut de la línia vertical del Meridià de Paris, que té l'inici a Dunkerque, a França, i acaba al Masnou (Maresme). Aquest camí s'inicia al municipi de Tavèrnoles pel nord-oest, en direcció a Sant Feliuet. Passa pel castell de Savassona fins a la casa Les Punxes, segueix en direcció sud-oest i surt del terme municipal pel Puigtinyós. | 08275-125 | Terme municipal de Tavèrnoles | L'any 2000, en commemoració del 200è aniversari de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque-París-Barcelona, diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van crear la Ruta del Meridià Verd, que permetés recorre'l a peu en la seva totalitat. | 41.9501600,2.3421600 | 445477 | 4644452 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67402-foto-08275-125-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||
| 67369 | La Màgica de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-magica-de-la-casanova | XX | La Màgica de la Casanova són uns fets misteriosos que es van produir durant el mes de juny de l'any 1955. A la Casanova hi vivia una família formada per un matrimoni, en Pere i la Caterina, el seu fill Josep, l'avi Mariano i en Lari, un noi que ajudava a la casa. Una nit al voltant de les onze, l'euga que tenien als estables va començar a picar de potes i, de sobte, va aparèixer a l'habitació on dormien l'avi Mariano i en Lari, una claror forta seguida d'una fressa de rocs, durant diversos minuts. Aquests fets es van estar repetint diversos dies al voltant de les onze de la nit. En Pere, una nit, va sortir a investigar pels camps dels entorns per intentar esbrinar d'on venia la 'màgica', que era el nom amb el que es coneixien aquests fets, però no va veure res. L'endemà a la nit, van sortir en Mariano i en Lari i, ja de tornada, van veure que hi havia algú amagat en un marge entre dos camps, al costat de la casa. Van demanar a l'estrany que sortís del seu amagatall, però aquest va fugir corrents i en Lari va disparar-li uns trets amb una escopeta. Des d'aquella nit mai més no es va repetir la 'màgica'. Al poble es va escampar el rumor que l'autor d'aquells fets era el mossèn Josep Boatella perquè volia espantar a la família de la Casanova, perquè no havien fet dir gaires misses per l'avia de la casa, que feia dos anys que havia mort. Uns deien que el diumenge següent, a missa, el mossèn amb prou feines s'aguantava. El succés i les acusacions al mossèn Josep Boatella, que sempre va defensar la seva innocència, van causar molt rebombori a tota la contrada, i van ser investigats per la Guàrdia Civil, pel Jutge de Pau i pels estaments eclesiàstics. No es va poder resoldre mai el misteri. | 08275-92 | La Casanova | 41.9556600,2.3260500 | 444146 | 4645073 | 1955 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||||
| 67334 | Fira de Tardor de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-tardor-de-sant-galderic | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | La Fira de Tardor de Sant Galderic es celebra anualment, des de l'any 2008, un diumenge del mes d'octubre, als carrers del poble. La fira, dedicada a la terra i a l'artesania, està formada per tres mercats: el Mercat gastronòmic, on diversos expositors ofereixen productes típics de la terra, el Mercat d'Artesans, amb paradetes amb sabons, bijuteria, articles de fusta, etc., i el Mercat de les Erres i brocanters, on hi ha productes de segona mà. Es duen a terme exposicions, tallers i conferències relacionades amb la cultura i el medi ambient, recitals de poemes, concerts, activitats pels infants, el Concurs de bolets, concert de Gospel, etc. Tanmateix, s'organitza la popular Cursa de muntanya de Sant Galderic, amb un recorregut de 10 km pels espais naturals del municipi. | 08275-57 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||||
| 67450 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-1 | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | La Festa de les Noies es celebrava el dia de la Immaculada Concepció de Maria, la Purísima, el 8 de desembre, al matí. L'organitzava l'Associació salesiana de les Filles de Maria Auxiliadora. A l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, es feia una cerimoniosa missa cantada per la coral de la parròquia. Quan acabava la missa, les noies solteres del poble, que anaven vestides de mudar i duien una medalla de la Mare de Déu i un llaç blau, treien la imatge de la Mare de Déu, en processó, pels carrers del poble. Un cop acabava la processó, també concloïa la festa i, degut al fred de l' hivern i a que les noies estaven en dejú, anaven ràpidament a les seves cases a esmorzar. Desconeixem l'any d'inici d'aquesta festa, en la que hi participava el jovent del poble. Es va deixar de celebrar abans de la dècada dels anys 60 del segle passat. | 08275-173 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67450-foto-08275-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Teresa Funoll Vila. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||
| 67335 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-2 | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre, patró dels pagesos, es celebra anualment pels volts del dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. És una celebració dedicada als animals. La festa s'inicia amb la tradicional foguera de Sant Isidre i s'ofereix coca, fuet i cava als assistents. L'endemà, pels carrers del poble es fa el passant dels Tonis, amb la benedicció dels animals a la plaça de l'església de Sant Esteve. Entre els actes de la festa, es troben la missa solemne en honor a Sant Isidre, conferències, exposicions i tallers relacionades amb els animals, espectacles, concerts, etc. La festa finalitza amb un sopar popular. | 08275-58 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||||
| 67452 | Festa Major de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-savassona | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | La Festa Major de Savassona es celebrava el dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró de la parròquia de Savassona. Els actes començaven al matí amb l'ofici solemne en honor al sant patró. A la tarda, hi havia sardanes i balls als peus del castell de Savassona, i es feia un berenar i sopar amb tots els veïns de la contrada. A la masoveria del castell es muntava un bar per a l'ocasió. La Festa Major de Savassona es va deixar de celebrar, aproximadament, entre les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat. | 08275-175 | Savassona, castell | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 67302 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-5 | BERENGUER, J. (2006). 'Casa per casa: La Bauma'. La Rella, núm. 6. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.4. COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVII-XX | La Bauma és una antiga masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. A la façana, hi ha un cos annex que consta de planta baixa i dues plantes pis, i fa de porxo cobert en totes les plantes. Les finestres són emmarcades amb carreus de pedra i llinda de fusta. En destaca una pica de pedra a l'esquerra de la porta principal, amb l'any '1763' inscrit. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter, a excepció dels annexos de factura contemporània, que són de maó, arrebossats i pintats de color terrós. | 08275-25 | La Bauma | El nom de la casa fa referència a la bauma situada a l'indret on es troba. Fou refugi del famós bandoler Serrallonga (BERENGUER, J., 2006: 4). Segons referències orals, durant la guerra civil espanyola, va impactar un obús a la casa que va causar greus desperfectes. | 41.9631800,2.3185800 | 443534 | 4645913 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67302-foto-08275-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67302-foto-08275-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67302-foto-08275-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 15.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||
| 67323 | Sant Pere de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-savassona | AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 615-616. ASENSI, R.Mª (1999). 'Osona'. Catalunya Romànica. Guies Comarcals, vol. II. Barcelona: Pòrtic, p. 148-149. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XI / XVII | L'església de Sant Pere de Savassona és un edifici de nau única, coberta amb volta de canó. La nau fou sobrealçada posteriorment, capçada a llevant per un absis semicircular, obert amb un simple plec en degradació, i ornamentat interiorment amb cinc nínxols semicirculars. Interiorment, està coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. La façana de tramuntana, a tocar de l'absis, presenta una absidiola semicircular, i a la façana de migdia hi ha un espai de planta quadrada, que correspon al temple original. A ambdós costats de la nau, hi ha capelles laterals de factura posterior. El portal d'entrada, situat a la façana de ponent, és coronat per un òcul i un robust campanar d'espadanya. La il·luminació de l'edifici es resol amb aquest òcul, les tres finestres de doble esqueixada de l'absis, i la resta de finestres a la nau, molt modificades. Les façanes mostren ornamentacions, amb els clàssics motius llombards d'arcuacions cegues sense lesenes. L'aparell és de carreuons de mides irregulars, escairats, disposats en filades regulars i uniformes, lligats amb morter de calç. En alguns punts de la façana es conserven restes de l'antic arrebossat. Sant Pere de Savassona respon a la tipologia d'església habitual a Osona a la segona meitat del segle XI. Forma un conjunt amb el clos de l'antic cementiri. | 08275-46 | Savassona, castell | L'església de Sant Pere de Savassona es troba situada dins l'antic terme del castell de Savassona. Fou considerada com a parròquia als seus inicis, i posteriorment passà a ser sufragània de Sant Esteve de Tavèrnoles. La primera referència de l'església de Sant Pere és de l'any 1035, quan Ramon, fill de Guillem, donà a Ramon, sacerdot, fill de Laudegaril, l'alou que tenia a la roca anomenada Savassona juntament amb la basílica de Sant Feliu, que es troba a la parròquia de Sant Pere de Savassona. L'any 1060 es feu una deixa per a la seva obra i la dedicació. És possible que aquest mateix any finalitzessin les obres de construcció del temple, que ha pervingut fins a l'actualitat. L'any 1078 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, la infeudà a Ramon Folc, vescomte de Cardona. L'any 1086 el bisbe Berenguer la infeudà novament al vescomte Folc i a la seva vídua, la vescomtessa Ermesenda. Al segle XVI perdé les funcions parroquials i passà a ser sufragània de Sant Esteve de Tavèrnoles fins a l'actualitat, a excepció d'uns anys al segle XIX en que recuperà la independència. Al segle XVII, l'església fou objecte d'obres de reforma i ampliació, sobreaixecant la teulada i construint un portal nou a la façana de ponent, tancant el de migdia. Durant la guerra civil (1936-1939) es perderen alguns retaules de l'interior de l'església. | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67323-foto-08275-46-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 96 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||
| 67321 | Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-tavernoles | AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 618-624. ASENSI, R.Mª (1999). 'Osona'. Catalunya Romànica. Guies Comarcals, vol. II. Barcelona: Pòrtic, p. 146-148. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XI / XVII | L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles és un gran exemple de l'arquitectura llombarda. És un edifici d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant, un campanar de torre al costat de migjorn, i dues capelles barroques adossades al cantó de tramuntana. A migjorn hi havia una altra capella de la que només es conserva, a l'interior del temple, l'arc d'embocadura i la porta d'una sagristia. Internament, la nau està coberta amb una volta de canó arrebossada; la capella lateral, tocant el presbiteri, està coberta amb volta de canó de quatre punts i, l'altra capella està coberta amb volta de canó amb falses llunetes. El portal d'entrada actual, de factura barroca, es troba a la façana de ponent. És de forma rectangular i es troba emmarcat per unes formes sinuoses. A la llinda hi ha la següent inscripció: '1728 STEPHANUS VIDIT COELOS APERTOS VIiT: E INTROVIT HOMO CVCOL'. A sobre té un òcul i el capcer és acabat en forma triangular. La desapareguda porta original s'obria a la façana de migdia. Davant del portal, al costat de ponent, hi ha diverses làpides de pedra treballada. Una correspon al sepulcre de Miquel Galles, rector de la parròquia de Tavèrnoles, mort l'any 1839, una altra a Jacinto Verdaguer, probablement l'oncle i el padrí del poeta de Folgueroles, mort l'any 1868. Les altres dues corresponen als habitants de les cases veïnes del Cos i del Roquet. Al cantó de ponent, hi ha un cor de factura relativament moderna. Exteriorment, l'absis és ornamentat amb un fris de finestres cegues, en sèries de cinc entre lesenes. Les façanes de tramuntana i de migjorn segueixen la mateixa decoració, coronades amb un fris superior a base de dents de serra. La il·luminació de l'edifici és resol amb les tres finestres de doble esqueixada, situades a l'absis, i amb les altres obertures, distribuïdes regularment a les façanes de la nau. El campanar es troba adossat a la façana de migjorn. És de planta quadrada, amb la coberta a quatre vessants, i consta de tres pisos construïts sobre un alt sòcol, que arriba fins al ràfec de la coberta de la nau. El sòcol és totalment llis, però s'hi observa alguna espitllera. El primer pis és ornamentat, en la part superior, amb un fris d'arcuacions llombardes. El segon pis i el tercer són coronats per un fris de dents de serra, i tenen finestres biforades, separades per una senzilla columna amb capitell mensuliforme, que queden emmarcades per tres arcuacions cegues entre lesenes. S'hi accedeix per la coberta de teules de la nau, ja que no hi ha escala. La part superior del campanar és coberta internament per una volta. La coberta del campanar i la de l'absis són fetes amb lloses. L'aparell dels murs és de petits carreus lligats amb morter de calç, disposats en filades regulars, amb carreus més grans a les cantonades. | 08275-44 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de l'Església | L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, considerada com a parròquia des dels seus inicis, es documenta des de l'any 981. Es trobava dins del terme del castell de Savassona. L'edifici actual fou construït vers l'any 1070. L'acta de consagració que es conserva, de l'any 1083, és un document apòcrif. L'any 1078 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, la infeudà a Ramon Folc, vescomte de Cardona. L'any 1086 el bisbe Berenguer la infeudà novament al vescomte Folc i a la seva vídua, la vescomtessa Ermesenda. Va tenir com a sufragània l'església del monestir de Sant Pere de Casserres. L'edifici fou reformat i ampliat durant els segles XVII i XVIII, amb l'obertura de dues capelles laterals, l'any 1628, es canvià el portal de lloc, es construí un cor nou i es sobrealçà la teulada, l'any 1728. La major part d'aquestes reformes foren suprimides durant la restauració del temple per la Diputació de Barcelona, als anys 60 del segle passat, conservant només les dues capelles laterals. | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67321-foto-08275-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67321-foto-08275-44-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 96|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||
| 67328 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-38 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XIX-XX | L'arxiu municipal de Tavèrnoles conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des del segle XIX fins a l'actualitat. A l'arxiu municipal, a més del fons de l'Ajuntament, hi ha el fons del Jutjat de pau, el de la Hermandad Sindical Agraria i el de FET i de la JONS. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient 14. Col·leccions factícies | 08275-51 | Nucli urbà de Tavèrnoles. Ajuntament de Tavèrnoles. C/ de l'Església nº 1, 08519. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Servei d'Arxiu Municipal de Tavèrnoles forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2009. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 67476 | Antiga carretera de Vic a Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-carretera-de-vic-a-savassona | Alguns trams es troben desdibuixats. | L'antiga carretera de Vic a Savassona, entrava al municipi de Tavèrnoles pel Cós seguia cap a Serrabou, passava pel Roquet, can Mon, la Casanova de Serrabou i entrava al poble. Després seguia cap al Roc del llum, el Castell, Fussimanya, la Garriga i les cases més allunyades de Savassona. Entre finals de la dècada dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat, es va construir la carretera BV-5213, i l'antic camí es va anar abandonant progressivament. | 08275-199 | Tavèrnoles | 41.9549500,2.3244100 | 444010 | 4644995 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67476-foto-08275-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67476-foto-08275-199-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Antoni Vilà Serrabou. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 67464 | Aljub del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-del-castell-de-savassona | S'han desprès alguns totxos de l'arc de l'obertura del jub. | L'aljub d'aglans del castell de Savassona es situa a uns 10 m al sud-est de la masoveria. Es tracta d'una estructura soterrada, de planta rectangular, construïda amb pedra lligada amb morter de calç i alguns afegitons de totxo. Es troba coberta amb volta ogival. Antigament, era utilitzada com a dipòsit per a deixar els aglans en remull, però actualment resta abandonada i plena de deixalles. | 08275-187 | Savassona, castell | 41.9563900,2.3381500 | 445150 | 4645146 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 67364 | Aljub del Xuclà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-del-xucla | L'aljub d'aglans del Xuclà es troba situat al solar del carrer de Baix nº 1, arran de la línia del carrer. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment al terra, construïda amb pedra lligada amb morter de calç. Una part de l'estructura, la que es troba totalment colgada de terra, està coberta amb una volta de mig punt obrada a plec de llibre. La part del davant es troba coberta per dos grans lloses de pedra (antigament devien de ser tres). Segons informacions orals de la zona, aquesta estructura era utilitzada com a dipòsit per a deixar els aglans en remull. Posteriorment es va fer servir d'abocador d'escombraries i, actualment, es troba pràcticament colgada de terra i bardisses, fet que dificulta la seva descripció. | 08275-87 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de Baix, 1 (solar). | 41.9523300,2.3254700 | 444095 | 4644703 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67364-foto-08275-87-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 67332 | Caminada de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-de-primavera | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | L'ajuntament de Tavèrnoles, des de l'any 2000, organitza l'últim diumenge del mes d'abril, la Caminada de Primavera. El seu recorregut, que es troba degudament senyalitzat, és d'uns 15 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell lleu. La caminada recorre diversos indrets emblemàtics del terme municipal i les seves rodalies, com Sant Feliuet, Sant Pere de Savassona, el castell de Savassona, Sant Esteve de Tavèrnoles i alguns dels masos més notables. Cada any es varia part de l'itinerari per tal de no repetir-lo de forma idèntica. La organització ofereix esmorzar i un obsequi als participants. Aquesta activitat ha esdevingut molt popular i en algunes edicions hi han participat unes 200 persones. | 08275-55 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||||
| 67326 | Fons documental de Tavèrnoles a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavernoles-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XIII-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva un gran nombre de documents relacionats amb el municipi de Tavèrnoles, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1 - Vallgornera. Codi referència: ES.08019.ACA/3.56 - Real Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2 - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.8 - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20. - Subdelegació de Béns Vagants. Codi referència: ES.08019.ACA/8.3. | 08275-49 | C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 67329 | Fons documental de Tavèrnoles a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavernoles-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XII-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura dins la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb Tavèrnoles són els següents: - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). -ANC1-0692: Fons documental dels Barons de Savassona. | 08275-52 | C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 67444 | Col·lecció de fotografies de la família Serrabou a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-la-familia-serrabou-a-larxiu-comarcal-dosona | DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XX | L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia, dins del fons de Fotografia Històrica de l'Ajuntament de Vic, la col·lecció de fotografies de la família Serrabou. Es tracta de seixanta-vuit imatges en blanc i negre, datades entre 1909 i 1923, de retrats i escenes familiars, treballs de pagesia i paisatges al mas Serrabou. Les referències de les fotografies són ACOS80-59-N-: 3818, 3851, 3852, 3853, 3854, 3855, 3856, 3857, 3859, 3866, 3867, 3868, 3870, 3873, 3875, 3876, 3877, 3885, 3887, 3888, 3889, 3895, 3897, 3900, 3901, 3903, 3905, 3910, 3914, 3917, 3922, 3923, 3944, 3953, 3955, 3956, 3957, 3959, 3961, 3963, 3964, 3965, 3966, 3968, 3969, 3972, 3973, 3975, 3978, 3979, 3980, 3982, 3983, 3984, 3985, 3986, 3990, 3991, 3996, 3998, 4003, 4005, 4014, 4015, 4017, 4026, 4037, 4038. | 08275-167 | Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons informacions facilitades per membres de la família Serrabou, les fotografies van ser deixades a una persona que les havia demanat per a incloure-les en un estudi, però no les va tornar. Desconeixen com van ingressar a la Col·lecció de fotografia històrica de l'Ajuntament de Vic. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 67413 | Aplec de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-savassona | XX-XXI | L'Aplec de Savassona es celebra anualment el segon diumenge del mes de juny a Sant Feliu de Savassona. L'organitza la Unió Excursionista de Vic, des de la primera restauració de l'ermita l'any 1960. L'aplec comença amb un esmorzar popular amb pa, embotits, vi, cafè i licors, i un sorteig. Després es celebra una missa solemne a l'ermita, amb el cant dels goigs de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes. Durant el matí es duen a terme diverses activitats esportives. | 08275-136 | Savassona, Sant Feliuet | L'any 1960 la Unió Excursionista de Vic va iniciar les obres de restauració de Sant Feliu de Savassona, que es trobava en estat d'abandó i era utilitzat com a corral per al bestiar. Els socis de la Unió Excursionista de Vic van sufragar part de les obres de restauració de l'ermita i van carregar a coll, per les escales que pugen al turó, tot el material de construcció. Es va construir un nou altar major, es va arranjar el terra i es van col·locar les imatges de Sant Bernat i Sant Feliu. La segona restauració es va dur a terme l'any 1984, quan es va arreglar la teulada, part del campanar i les portes. Finalment, l'any 1991 es va fer i beneir una campana dita 'La Baronessa', i es van moblar els interiors. Des d'aleshores, la Unió Excursionista de Vic s'encarrega, de forma voluntària, de la custodia de l'ermita i del seu manteniment. | 41.9593900,2.3404300 | 445341 | 4645478 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67413-foto-08275-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67413-foto-08275-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies gentilesa de Jaume Anglada, vicepresident de la Unió Excursionista de Vic. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||
| 67420 | Mite de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mite-de-serrallonga | CAPDEVILA, Ll. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, J. (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona. ROVIRÓ, X. (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda. La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi. Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se. L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor. | 08275-143 | Tavèrnoles | Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga. Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure. L'any 1627, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV. Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos. L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat. Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 67456 | Fita de terme amb Les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-les-masies-de-roda | XVIII-XIX | La pedra es troba molt erosionada. | Fita de terme, situada a uns 100 m a llevant de les Cametes, que senyala els límits entre els termes de Tavèrnoles i Les Masies de Roda. Es tracta d'un petit pedró elaborat en pedra sorrenca, d'estructura rectangular, que es troba enclavat al terra verticalment. A la cara de migdia té gravada la inscripció 'SONA' (Savassona), i a la cara de tramuntana hi ha la inscripció 'ODA' (Les Masies de Roda). La fita, per efecte de l'erosió, presenta els vèrtex pràcticament arrodonits. | 08275-179 | Les Cametes | 41.9653800,2.3193400 | 443599 | 4646156 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67456-foto-08275-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67456-foto-08275-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 67416 | El prior de Casserres i el cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prior-de-casserres-i-el-cabrit | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p. 93-94. | Fa molts de temps hi havia hagut el costum, a Savassona, de regalar un cabrit al monestir de Casserres. Cada any li tocava a una casa diferent, de forma rotativa. El cabrit l'havia d'entregar personalment la dona de la casa al prior del monestir. Aquest, amb males intencions, les enganyava tot dient 'vol veure el Cos Sant?', que es trobava en un armariet; i es veien obligades a ficar-hi el cap, de manera que hi quedaven atrapades, i així el prior podia abusar d'elles. Al cap dels anys, una de les dones que ja havia estat víctima del prior, va tornar a dur el cabrit al monestir. Quan el prior va dir-li 'vol veure el Cos Sant?', ella va demanar-li 'cóm s'ha de fer?', i ell va mostrar-li ficant el cap a l'armariet. La dona va aprofitar per a deixar-lo atrapat, tallar-li una de les potes al cabrit i ficar-li pel cul. Un dels frares, en veure que el prior trigava molt en tornar, va anar a buscar-lo i, en trobar-se'l, va tornar ràpidament amb els altres frares dient 'Correu! Que el superior ha cabridat, i farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!'. | 08275-139 | Savassona | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||||
| 67433 | Pedrera de Fussimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-fussimanya | Explotació geològica situada entre els masos de la Garriga i Fussimanya, a la vessant de ponent del Puig Llobregat, pròxima al camí de les granges de la Garriga. A molts punts de la roca es poden observar les marques de la talla artificial de la pedra i dels tascons que empraven per a extreure-la. Es conserva un antic carregador per a carros, que consta d'un mur fet de grans pedres treballades que forma una terrassa superior, per a facilitar el carregament de la pedra extreta i el seu posterior transport. D'altra banda, es documenten els vestigis d'una estructura que insinua una planta rectangular, feta de pedres lligades amb morter de calç, del que podria ser una antiga cabana de picapedrers. Tanmateix, en aquest indret hi ha diverses balmes naturals, que els picapedrers probablement també van utilitzar com a refugi. | 08275-156 | La Garriga | En el municipi de Tavèrnoles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. Les pedreres van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de les de la Garriga i Fussimanya. | 41.9678100,2.3493100 | 446084 | 4646407 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 67429 | Pedrera de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-garriga | Explotació geològica situada a la Garriga, a la vessant de llevant del Puig Llobregat, a les proximitats de les granges. Es tracta d'una petita pedrera, on es poden observar les marques de la talla artificial de la pedra i dels tascons que empraven per a extreure-la. | 08275-152 | La Garriga | En el municipi de Tavèrnoles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. Les pedreres van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de les de la Garriga i Fussimanya. | 41.9677500,2.3516900 | 446281 | 4646399 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67429-foto-08275-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67429-foto-08275-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67429-foto-08275-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 67341 | Far del Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/far-del-puig-del-far | MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): 'Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens'. Arqueologia Medieval, núm. 3. Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, p. 30-43. | Només es conserven els vestigis del mur. | Es tracta dels vestigis d'un antic mur situat sobre la roca del cim del Puig del Far. És un mur d'una sola filada, fet amb grans blocs de pedra, i insinua una planta circular d'uns 7 m de diàmetre. La seva ubicació permet el control visual de tota la plana de Vic, entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Fou estudiat, juntament amb altres restes, pels arqueòlegs Ramon Martí, Cristian Folch i Jordi Gibert, que en varen publicar els resultats a un article l'any 2007 (vegeu bibliografia). Segons els autors, aquestes restes formarien part d'una xarxa de torres de guaita i de transmissió de senyals en la que fou la principal frontera de l'islam occidental a inicis del segle VIII. Només una intervenció arqueològica a l'estructura permetria l'obtenció de més dades. | 08275-64 | Puig del Far | El far del Puig del Far probablement fou construït a l'inici del segle VIII, i podria formar part d'un dispositiu de vigilància i de comunicacions a llarga distància. | 41.9596400,2.3761900 | 448305 | 4645483 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67341-foto-08275-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||
| 67397 | Graonada de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-sant-feliuet | VINYETA, R. (1995). 'Tavèrnoles-Savassona'. Col·lecció Art i Paisatge. Torelló: Foto-Sport, p.38. | Es tracta del camí graonat que duu a Sant Feliuet de Savassona. És un petit tram de graons de pedres de gres, de mida mitjana, situat a la vessant de tramuntana del turó de Sant Feliuet, en un indret amb un gran desnivell. Es desconeix la seva cronologia precisa però, segons la documentació antiga, al segle XI ja existien unes escales que donaven accés al cim. | 08275-120 | Savassona, Sant Feliuet | En el document de donació de l'alou de Sant Feliuet de l'any 1035, del que es conserva una còpia del segle XIX a l'Arxiu Capitular de Vic, s'esmenta que el límit per l'oest de l'alou són les escales que menen al cim del turó de Sant Feliuet. | 41.9595100,2.3407700 | 445369 | 4645491 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | ||||||||||
| 67324 | Santa Margarida d'Ardola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-dardola | AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 623-624. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. FUNOLL i GUIX, E. (1999). Tavèrnoles, un món dins Osona. Treball de Recerca de Batxillerat, inèdit, p.137-139. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). GUIU i CASADESSÚS, J. (1898): Guia descriptiva del Obispado de Vich. Diccionario de todas sus parroquias y ayudas. Vic: Tipografia y librería católica de San José. | XI | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes de l'antiga església romànica de Santa Margarida d'Ardola, de la que només resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. Era una capella d'una sola nau amb absis semicircular, parcialment conservat, obert al cantó de llevant, i un atri o porxo adossat al costat de ponent. També es conserva part de l'arrencada de la probable volta de canó que cobria la nau. La façana de ponent presenta un portal adovellat amb arc de mig punt, del que només en resta l'interior, ja que la part exterior ha estat objecte d'espoli. L'aparell és fet de blocs de pedra de grans dimensions, poc carejats, formant filades ordenades i uniformes. A l'interior del temple encara es poden apreciar restes de l'antic arrebossat. A pocs metres a garbí de l'església, hi ha una gran pedra de 0,5 m d'amplària per 0,5 m d'alçària amb un solc, de funcionalitat desconeguda, tot i que podria formar part d'una columna de l'atri. És lamentable l'estat de conservació en el que es troba aquesta antiga església, i són necessàries mesures urgents de consolidació de les restes, que evitin la seva desaparició definitiva. | 08275-47 | Pla de Santa Margarida | L'església de Santa margarida d'Ardola es troba situada dins l'antic terme del castell de Savassona, al lloc d'Ardola. La primera referència documental de la capella és de l'any 1064. Fou considerada com a capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Vilanova. L'ant 1855 s'intentà elevar a la categoria de sufragània, però seguí com a simple capella. Segons Joan Guiu a la seva obra (vegeu bibliografia), l'any 1898 l'ermita ja es trobava en molt mal estat de conservació. Finalment, va ser abandonada pels volts de l'any 1920, i durant la Guerra Civil (1936-1939) va començar a ensorrar-se. | 41.9613700,2.3725900 | 448008 | 4645678 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67324-foto-08275-47-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dibuix de l'església de Santa Margarida fet per Joaquim Vilaplana entre finals del segle XIX i principis del XX.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.S'han de prendre mesures urgents per a evitar que les restes de la capella desapareguin definitivament. | 92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||
| 67467 | Forn de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vessant-nord-est-del-turo-de-sant-feliuet | Hi ha algunes pedres que s'han desprès de l'estructura. | Es tracta de les restes d'una estructura excavada al sòl de la pendent, situada a les proximitats de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet. És de planta circular, d'uns 3 m de diàmetre aproximadament, amb un revestiment interior de pedra en sec. Podria tractar-se de les restes d'un antic forn de calç, reaprofitat posteriorment per a d'altres usos. Només una intervenció sobre l'estructura, per tal de netejar-la de terres i bardisses, possibilitaria una documentació més precisa. | 08275-190 | Savassona, turó de Sant Feliuet | 41.9610000,2.3409900 | 445389 | 4645656 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 | |||||||||||
| 67350 | Teuleria de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-savassona | COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antic forn de teules, situat a poca distància del castell de Savassona, en direcció a migdia, a tocar del marge del camí que travessa el pla del castell en direcció a les Punxes. Es troba en un indret enverdissat, fet que dificulta la seva descripció. L'estructura és de planta rectangular i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Els murs són fets exteriorment de pedres de mida mitjana lligades amb morter de calç, i interiorment de rajoles refractàries lligades, i conserva una boca d'enfornar a la part frontal, parcialment destruïda. | 08275-73 | Savassona, castell | Antigament les masia amb una certa entitat comptaven amb un forn d'obra o teuleria. La seva funció principal era coure maons i teules, utilitzades per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a construir-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, i a la part superior hi havia la cambra de cocció. | 41.9543300,2.3378900 | 445126 | 4644918 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67350-foto-08275-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67350-foto-08275-73-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 10:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,55 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc