Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67478 | Camí medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-medieval | PRATDESABA i SALA, A. (2010). Pla Director. Revalorització i Gestió del Patrimoni Cultural, Històric i Arqueològic de Savassona (Tavèrnoles). Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles i Consorci de EN Guilleries-Savassona. | Antic camí que va des del trencant de la carretera BV-5213, a l'alçada de Sant Pere de Savassona, fins a la Pedra del Dau. És de possible cronologia medieval i, en diversos trams, conserva l'antic enllosat i parets de pedra seca. | 08275-201 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9577400,2.3398400 | 445291 | 4645295 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67478-foto-08275-201-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67479 | Fons documental dels barons de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dels-barons-de-savassona | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XIV-XIX | El fons documental dels barons de Savassona fou adquirit l'any 2004 per l'Arxiu Nacional de Catalunya. El codi de referència és ANC 1-0692. Està format per 57 llibres, 7 capses de documents i 300 pergamins, situats cronològicament entre els segles XIV-XIX. Actualment no es troba inventariat. | 08275-202 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'any 1129, s'inicià amb Pere Berenguer de Savassona el govern del castell de Savassona per part de la família Savassona, de manera ininterrompuda fins l'any 1280, en morir Pere II de Savassona sense descendència. L'herència passà al seu germà Galceran, canonge de Vic, que vengué el castell de Savassona amb tots els seus drets i pertinences a Ramon de Vilanova, castlà del castell del Brull. Els Vilanova prengueren el nom dels Savassona, els quals no tenien cap vincle familiar amb els anteriors. Pels volts de l'any 1409, la família Vilanova-Savassona tingué greus enfrontaments amb els Malla, que causaren un gran nombre de víctimes mortals. Aquest fet motivà que Vicenç Ferrer acudís a Vic per aconseguir la pau entre ambdós famílies. L'any 1514 morí Joana, filla de Lluís de Savassona, sense descendència directa, i fou succeïda per Rafael de Prat, hereu d'Isabel de Vilanova, que cedí aquell mateix any el domini del castell a Antoni Vila. Els nous barons de Savassona, els Vila, que eren una rica família de Vic que havien ascendit a cavallers tres anys abans, pledejaren amb diverses famílies nobles que els disputaven la senyoria de Savassona. Els Vila es succeïren en la baronia de Savassona fins a l'any 1632, quan l'últim membre d'aquesta família, Antoni Vila, que es trobava en un delicat estat de salut, feu donació inter vivos al seu cosí Galceran de Llupià, però aquest últim morí abans que l'anterior. L'herència passà a Maria de Llupià, germana de Galceran, casada amb Jeroni Ferrer, i l'any 1650 fou anomenat Jeroni Ferrer de Llupià, fill de Maria de Llupià i Jeroni Ferrer, nou baró de Savassona. L'any 1654 el rei Felip IV atorgà el privilegi de noblesa a un membre dels Ferrer de Llupià. L'any 1784 el rei Carles III, confirmà la baronia del castell i la reconegué com a títol del regne, que fou posseïda pels Ferrer de Llupià fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX. Durant la Guerra del Francès, a principis del segle XIX, el baró de Savassona, Josep Francesc Ferrer de Llupià, va tenir un paper notable en la lluita antifrancesa, i va ser vocal representant de la Junta Corregimental de Vic a la Junta Suprema del Principat de Catalunya. Amb la mort sense descendència de Josep Francesc Ferrer de Llupià, va finalitzar el llinatge dels Ferrer, i la repartició dels béns i possessions dels barons es va anar dispersant i perdent. El títol dels barons de Savassona va passar a Maria dels Dolors Lluïsa Desprat, i al morir soltera, a María Cayetana Díaz de Mayorga, que el va transmetre al seu fill José Jesús de Urbina. Al morir aquest, el títol va passar al seu cosí, Cayetano de Urbina i Daoíz, i les terres de la baronia es van dividir entre aquest i cinc cosins més a parts iguals. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67480 | Goigs de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-1 | XIX | Els Goigs de Sant Esteve, patró de Tavèrnoles, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia 3 d'agost, festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Per consol de qui os invoquia ja que sou nostre patró, vullau en tota ocasió protegir nostre parròquia. Impugnant vostre doctrina la Sinagoga s'alçà volent ab Vos disputà aquella gent llibertina que ós compren i no s'inclina per més que´n lo cor sels toquia:etc. Ensenyant-los la veritat de la santa Religió rehusa entrà en raó aquell judaisme integrat: sens que vostra gran bondat a gratitud los provoquia: etc. Modelo de santedat apellidat ple de gracia dels jueus per la audàcia os veigereu calumniat; sent pels rabins decretat que'l poble allí se convoquia: etc. Pels que os van apedregar o gran Esteve pregareu, i de este modo ensenyareu als enemics perdonar; puig que'l fallo en mal obrar demaneu que se'ls revoquia: etc. protomàrtir anomenat són després del Fill de Déu qui la van guàrdia porteu en morir per la veritat; que'n la Fe acrisolat corregiu qui la equivoquia: etc. Qui oh gran Sant! a Vos acut si ab fervor vos sap pregar, lo remei no lo fa esperar, sobretot en temps d'aixut; puig de caritat escut la donán sens que'ns pertoquia: etc. Sent la vostra Invenció propagada per la gràcia Gamaliel ab sa eficassia ordenà la exhumació de vostre cos, protector de tot aquell que os invoquia: etc. Ja que imitant al Senyor lo perdó vau demanar, pel que os van apedregar logreu nostra salvació; dant al Papat protecció que'n llibertat lo coloquia: etc. TORNADA Per consol de qui os invoquia ja que sou nostre patró, vullau en tota ocasió protegir nostre Parròquia. | 08275-203 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La lletra dels Goigs de Sant Esteve presenta errors ortogràfics perquè s'han transcrit els de l'any 1887. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67304 | La Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garriga-0 | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Hi ha alguns espais de la casa que es troben enrunats. | Masia de planta irregular, formada per quatre volums a diferent alçada, fruit de les diverses etapes constructives. Es troba assentada en un indret amb cert pendent. El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, la nord és molt més llarga, amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. El volum més alt, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis; els dos volums de la dreta consten de planta baixa i una planta pis. La façana principal presenta un antic portal rectangular, emmarcat amb pedra, amb una llinda esculturada i una finestreta al damunt, i dos portals de factura contemporània. En quant a la resta d'obertures, hi ha una finestra gòtica amb l'ampit de totxo, una altra amb l'ampit motllurat i llinda datada i una de dimensions més reduïdes. Hi ha una lliça enllosada davant del portal. A la façana de migdia del cos més alt, hi ha adossat un porxo de planta rectangular i cobert a dues vessants, amb el carener perpendicular a migdia. Hi ha un cos annex a l'habitatge, de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis que és un porxo. La coberta és a una vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. | 08275-27 | La Garriga | Es troba registrada al fogatge de la parròquia i terme de Sant Esteve de Tavèrnoles de l'any 1553, moment en que hi vivia Antoni Garriga. Es troba registrada al fogatge de la parròquia i terme de Sant Esteve de Tavèrnoles de l'any 1553, moment en que hi vivia Antoni Garriga. Ha estat objecte de remodelacions i ampliacions al llarg del temps, tal i com mostren les diverses llindes datades de la casa. | 41.9707000,2.3567900 | 446706 | 4646723 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67304-foto-08275-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67304-foto-08275-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67304-foto-08275-27-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 67305 | Passarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVIII | La coberta està molt malmesa. | Masia de planta rectangular, formada per tres cossos, l'antiga casa i dues ampliacions posteriors. Consta de planta baixa i un pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un portal adovellat, amb les restes d'un relleu i d'una data, actualment il·legibles. La finestres estan emmarcades amb pedra; les del cos original tenen els ampits motllurats. Els murs són de pedra lligada amb morter, i conserven l'antic arrebossat. | 08275-28 | La Fradera | 41.9648700,2.3367300 | 445039 | 4646089 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67305-foto-08275-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67305-foto-08275-28-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 21.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.Les fotografies són extretes del Catàleg de masies i cases rurals del POUM, per trobar l'accés tancat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67324 | Santa Margarida d'Ardola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-dardola | AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 623-624. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. FUNOLL i GUIX, E. (1999). Tavèrnoles, un món dins Osona. Treball de Recerca de Batxillerat, inèdit, p.137-139. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). GUIU i CASADESSÚS, J. (1898): Guia descriptiva del Obispado de Vich. Diccionario de todas sus parroquias y ayudas. Vic: Tipografia y librería católica de San José. | XI | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes de l'antiga església romànica de Santa Margarida d'Ardola, de la que només resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. Era una capella d'una sola nau amb absis semicircular, parcialment conservat, obert al cantó de llevant, i un atri o porxo adossat al costat de ponent. També es conserva part de l'arrencada de la probable volta de canó que cobria la nau. La façana de ponent presenta un portal adovellat amb arc de mig punt, del que només en resta l'interior, ja que la part exterior ha estat objecte d'espoli. L'aparell és fet de blocs de pedra de grans dimensions, poc carejats, formant filades ordenades i uniformes. A l'interior del temple encara es poden apreciar restes de l'antic arrebossat. A pocs metres a garbí de l'església, hi ha una gran pedra de 0,5 m d'amplària per 0,5 m d'alçària amb un solc, de funcionalitat desconeguda, tot i que podria formar part d'una columna de l'atri. És lamentable l'estat de conservació en el que es troba aquesta antiga església, i són necessàries mesures urgents de consolidació de les restes, que evitin la seva desaparició definitiva. | 08275-47 | Pla de Santa Margarida | L'església de Santa margarida d'Ardola es troba situada dins l'antic terme del castell de Savassona, al lloc d'Ardola. La primera referència documental de la capella és de l'any 1064. Fou considerada com a capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Vilanova. L'ant 1855 s'intentà elevar a la categoria de sufragània, però seguí com a simple capella. Segons Joan Guiu a la seva obra (vegeu bibliografia), l'any 1898 l'ermita ja es trobava en molt mal estat de conservació. Finalment, va ser abandonada pels volts de l'any 1920, i durant la Guerra Civil (1936-1939) va començar a ensorrar-se. | 41.9613700,2.3725900 | 448008 | 4645678 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67324-foto-08275-47-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dibuix de l'església de Santa Margarida fet per Joaquim Vilaplana entre finals del segle XIX i principis del XX.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.S'han de prendre mesures urgents per a evitar que les restes de la capella desapareguin definitivament. | 92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 67337 | Balma de la Baronessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-baronessa | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | La remoció de les terres produïda durant les obres va alterar parcialment el sòl del jaciment. | Es tracta d'un abric de grans dimensions, situat al vessant oest del turó del castell de Savassona. A la dècada dels anys 50 del segle passat, va ser objecte d'unes obres per tal d'habilitar l'indret pel turisme. La remoció de les terres produïda va alterar parcialment el sòl del jaciment. Durant les obres es van recollir restes arqueològiques, tot i que no es coneix el seu nombre exacte ni la localització de totes les troballes, ni tan sols si s'hi observaren estructures i/o diferents nivells d'ocupació. Es van documentar 48 fragments de ceràmica antiga, que van ser dipositats al Museu Episcopal de Vic. Es tracta de 36 fragments informes i sense decoració, 12 fragments amb decoració de cordons impresos, nanses i parts del coll, que permeten situar cronològicament el jaciment entre el Calcolític i el Bronze Antic (-2200/-1500). Aquests fragments formen part d'un vas, de pasta grollera, d'uns 13 mm de gruix, amb desgreixant de quars de gra mitjà i gros i amb cocció oxidant deficient. Pels fragments conservats de la vora, es dedueix que correspon a un vas de 33 cm de diàmetre. És de vora recta i llavi pla, amb impressions de fora rectangular i inclinada a tot el volt. Sota la vora presenta una decoració formada per un cordó doble, pessigat a la pasta, amb incisions verticals que tallen els cordons i amb formes rectangulars i ovals realitzades amb punxó. El cos del vas presenta una decoració formada per pessics impresos amb motius rectangulars. El mitjà de prensió el formen mamellons que perforen la paret del vas i de la que arrenquen quatre cordons verticals cap a la part baixa amb impressions. Al centre s'intueix un doble cordó imprès. El seu gruix, uns 12 cm, l'amplada de la boca, i el mitjà de prensió ens indica que es tracta d'un vas amb tendència globular i de grans mides. | 08275-60 | Savassona, castell | 41.9550900,2.3366000 | 445020 | 4645003 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67337-foto-08275-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67337-foto-08275-60-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67339 | Casal de Vilamuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-vilamunta | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 624. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XI-XII | Es conserven molt pocs vestigis. | <p>Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, situada a un indret de difícil accés, sobre un turó al sud-est de la masia de Casadevall. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra lligada amb morter de calç, de procedència local, i de mida mitjana. Es desconeixen les dimensions i forma de la planta, i no conserva cap mur divisori interior. Actualment, l'estructura es troba coberta per restes vegetals provinents de la tala i desbrossament de l'entorn, fet que impedeix la seva documentació precisa. Aquests vestigis corresponen a l'antic casal d'una família noble, que es troba dins l'antic terme del castell de Savassona. Foren documentats l'any 1914 per l'arquitecte Josep Maria Pericas en el decurs del seu estudi sobre els castells i cases fortes d'Osona. Segons Pericas, hi havia un mur d'uns 2 m de llarg per 1m d'altura aproximadament, orientat de llevant a ponent, amb aparell de tipus romànic dels segles XI i XII. Les restes foren novament documentades a l'obra 'Els castells catalans' (vegeu bibliografia). El casal de Vilamuntà es troba en perill imminent de desaparició definitiva i són necessàries mesures urgents de documentació, consolidació i restauració.</p> | 08275-62 | Casadevall | <p>Les primeres notícies del casal corresponen a l'any 1237, tot i que es probable que existís anteriorment. L'any 1326 Bernat de Sant Romà va vendre al cavaller Ramon de Savassona la seva domus o castell anomenat Puig de Vilamuntà (Podio de Vilamuntano) amb la seva masoveria dita del Puig, i va passar a pertànyer al domini dels Savassona. El casal es trobava en estat ruïnós ja a mitjans del segle XIV, per raons desconegudes.</p> | 41.9527400,2.3654400 | 447408 | 4644724 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67339-foto-08275-62-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 48 (arquitectònic), nivell 1. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||
| 67340 | Roca del Purpirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-purpirol | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. I: Osona. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.68. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | VIII-IX | Només es conserven els retalls a la roca. | <p>Es tracta de les restes d'una fortalesa, documentada l'any 1098, situada al cim d'un puig, al sud del mas Pujol de Roda de Ter. Es conserven retalls a la roca, corresponents a diversos encaixos i forats de pal, que probablement deurien suportar una estructura de material perible. Es documenten alguns amuntegament de pedres de mida mitjana, que podrien pertànyer a l'antiga fortalesa.</p> | 08275-63 | El Pujol | 41.9618200,2.3251500 | 444077 | 4645757 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67340-foto-08275-63-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 47 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||
| 67341 | Far del Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/far-del-puig-del-far | MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): 'Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens'. Arqueologia Medieval, núm. 3. Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, p. 30-43. | Només es conserven els vestigis del mur. | Es tracta dels vestigis d'un antic mur situat sobre la roca del cim del Puig del Far. És un mur d'una sola filada, fet amb grans blocs de pedra, i insinua una planta circular d'uns 7 m de diàmetre. La seva ubicació permet el control visual de tota la plana de Vic, entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Fou estudiat, juntament amb altres restes, pels arqueòlegs Ramon Martí, Cristian Folch i Jordi Gibert, que en varen publicar els resultats a un article l'any 2007 (vegeu bibliografia). Segons els autors, aquestes restes formarien part d'una xarxa de torres de guaita i de transmissió de senyals en la que fou la principal frontera de l'islam occidental a inicis del segle VIII. Només una intervenció arqueològica a l'estructura permetria l'obtenció de més dades. | 08275-64 | Puig del Far | El far del Puig del Far probablement fou construït a l'inici del segle VIII, i podria formar part d'un dispositiu de vigilància i de comunicacions a llarga distància. | 41.9596400,2.3761900 | 448305 | 4645483 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67341-foto-08275-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67345 | Pedra del Sacrifici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-sacrifici | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X., núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.95-112. CASTANY i LLUSSÀ, J. (1981). 'El neolític a Osona: estat actual de les investigacions'. Ausa, vol. IX, núm. 99. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 313-328. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. FONT i SERRA, E. (1978). 'El complejo funerario neolítico de Savassona'. Pyrenae. Vol. 13-14. Barcelona: Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (UB), p.15-42. FONT i SERRA, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. Ausa, vol X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 113-120. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1965). 'Informe de las excavaciones realizadas en la Piedra de los Sacrificios, en Sabassona'. Separata del Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. V, cuadernos 1-3. Madrid: Ministerio de Educación Nacional. P. 154-160. JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1965). 'Teixidor de Llaers'. Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. VII. Madrid: Ministerio de Educación Nacional, p.146-149. MUÑOZ, A. M. (1965).'La primera fecha de C 14 para un sepulcro de fosa catalán'. Pyrenae. Vol. 1, p.31-41. VIDAL, L. M. (1915). 'Un megalito curioso llamado la Piedra del Sacrificio, del castillo de Sabassona, en la comarca de Vich'. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, Tomo XV. Madrid: Museo Nacional de Ciencias Naturales, p. 328-332. | El jaciment es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | Es tracta d'un gran bloc de gres isolat que forma una balma a la seva banda oest. Es troba situat a una zona boscosa a l'àrea arqueològica de Savassona, al pla inferior, en el costat sud del turó de Sant Feliuet. El bloc presenta diversos retalls a la roca, solcs i forats fets artificialment. El jaciment es troba a la balma i al pla situat al davant, en el seu costat nord. La balma té unes dimensions aproximades de 3 m de fons per uns 4,5 m d'alçada, i el pla uns 180 m². Ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques. A la dècada dels anys 60 del segle passat, Eduard Junyent i Martí Cassany van excavar una àrea de 35 m², l'any 1963 Ana Mª Muñoz va excavar 4 m², l'any 1976 Martí Cassany va excavar 6 m², i finalment l'any 1982, l'equip format per Dolors Buxó, Walter Cruells i Miquel Molist va excavar 12 m². Aquestes intervencions van permetre establir una seqüència estratigràfica molt rica: - Estrats superficials (fondària de 0-1,25 m). Formats per terres de color marró clar, compactes i dures, amb algunes pedres, corresponents a un nivell d'ocupació. A la campanya arqueològica de l'any 1963, es van documentar els vestigis del paviment d'una possible construcció adossada al gran bloc de pedra, en el sector nord de la cara frontal. L'any 1976, Martí Cassany va localitzar en el costat sud, tres sitges probablement associades amb aquest nivell. L'any 1982 una cala oberta al pla va permetre documentar un mur que tancaria l'accés a l'assentament, així com un nivell d'enderroc i varies sitges. Els materials arqueològics d'aquests estrats corresponen a fragments de ceràmica a torn de pastes taronges i grises, ceràmica de vernís negre, ceràmica ordinària feta a mà i fragments de ferro i de bronze. Aquests materials permeten situar cronològicament aquest nivell d'ocupació al període ibèric ple (s. III-i aC.). - Estrat superior (fondària 1,25-1,55 m). Es van documentar els vestigis d'una construcció adossada de pedra, formada per tres murs de pedra seca que conservaven fins a quatre filades de pedra. El mur lateral del costat de tramuntana conservava 3,8 m de llarg i 0,5 m d'amplària. El frontal, uns 6 m de llarg i 0,4 m d'amplària, feia cantonada amb el mur lateral del costat de migjorn, que conservava 1,2 m. Tot i que les estructures localitzades a l'interior no estaven ben definides, podrien correspondre a un fogar, un túmul i algunes banquetes. El material arqueològic associat a aquest estrat està format per fragments ceràmics de grans gerres d'emmagatzematge, vasos i urnes amb fons pla i vores exvasades, amb decoracions de cordons impresos, incisos o simples incisions. Els acabats són majoritàriament polits i allisats, tot i que també hi ha pentinats o més grollers. Aquests materials permeten situar cronològicament aquest nivell en la Primera Edat del Ferro. - Estrat intermig (fondària 1,55-2,35 m). Estava format per sediment de color negrós amb molt poques pedres, i no presentava cap resta d'estructura. Es van recollir pocs materials arqueològics, corresponents a fragments ceràmics, carbons i ossos. En destaquen una nansa de botó circular, fragments de ceràmica campaniforme, una punta de fletxa amb aletes i peduncle feta de coure. La tipologia diversa dels materials no permet establir una cronologia concreta. - Estrat inferior (fondària 2,35-4 m). Al sector nord-oest de la cara frontal del bloc es localitzà una necròpolis del Neolític mig-final amb sepultura individual del tipus 'sepulcre de fossa'. | 08275-68 | Savassona, Sant Feliuet | Segons la tradició oral, el seu nom prové dels antics rituals de sacrifici que es celebraven en aquest indret. Ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques. A la dècada dels anys 60 del segle passat, Eduard Junyent i Martí Cassany van excavar una àrea de 35 m², l'any 1963 Ana Mª Muñoz va excavar 4 m², l'any 1976 Martí Cassany va excavar 6 m², i finalment l'any 1982, l'equip format per Dolors Buxó, Walter Cruells i Miquel Molist va excavar 12 m². | 41.9588600,2.3408200 | 445373 | 4645419 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67345-foto-08275-68-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: Museu Espicopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.Continuació descripció:Tot i que no van quedar registrades les característiques precises de la distribució espaial de totes les sepultures, en les sepultures 6 i 7 es va poder documentar la forma oval de la fossa, coberta per una llosa. Els aixovars estaven formats per fragments de ceràmica rogenca molt fina i polida, corresponents a tasses i olletes carenades i un vas amb nansa tubular, decorat amb cordons llisos. També es va recollir una destraleta de pedra verda polida. A la resta de la superfície excavada s'hi van recollir elements arqueològics aïllats i no es va poder establir l'existència d'un nivell d'hàbitat amb claredat. D'altra banda, en el sector sud, es van recollir tres fragments de ceràmica cardial que podrien indicar que el jaciment ja havia estat ocupat al V-IV mil·lenni aC.Actualment el jaciment es troba en mal estat de conservació, ja que les intervencions van deixar al descobert els talls i les restes arqueològiques, que es troben sotmeses a l'erosió natural i a la depredació dels visitants. | 79|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67347 | Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-far | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Ha estat objecte de diverses excavacions clandestines. | Es tracta d'una balma situada al costat de llevant d'un gran bloc de gres, a la vessant sud-oest del puig del Far. Les seves dimensions aproximades són 5 m de llarg, 2 m d'ample i 1,5 m d'alçada. Ha estat objecte d'un gran nombre d'excavacions clandestines per part d'afeccionats, que han provocat la destrucció d'una bona part de la seva potència estratigràfica original. Tot i que aquests afeccionats s'han apropiat indegudament de la major part de les troballes, sortosament, resta un lot de materials arqueològics al Museu Episcopal de Vic. Els materials corresponen a un conjunt de ceràmiques decorades, una destral de pedra polida, un possible allisador, varis esclats i làmines de sílex, i restes òssies d'animals. Els fragments de ceràmica són fets a mà, amb pastes dures, compactes i poc desgreixant. En destaquen dos fragments de tasses carenades, vasos amb vores exvasades, alguns amb vores verticals i llavis aplanats. Les bases són planes sense revores i les nanses de cinta o d'orelletes. Aquests fragments estan decorats amb combinació d'elements plàstics, incisos i /o impresos. La destral és de pedra polida i presenta lleugers desperfectes en les dues extremitats. Aquests materials permeten datar cronològicament el jaciment entre el Bronze Mig i el Bronze Final. Podria correspondre a un lloc d'hàbitat, però només una intervenció arqueològica a l'indret permetria la confirmació d'aquesta hipòtesi i l'obtenció de més dades. | 08275-70 | Puig del Far | Ha estat objecte d'un gran nombre d'excavacions clandestines per part d'afeccionats que, malauradament, han produït la destrucció aproximadament d'1 m de la seva potència estratigràfica original. | 41.9595600,2.3758100 | 448273 | 4645475 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: col·leccions privades disperses i Museu Espiscopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67350 | Teuleria de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-savassona | COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antic forn de teules, situat a poca distància del castell de Savassona, en direcció a migdia, a tocar del marge del camí que travessa el pla del castell en direcció a les Punxes. Es troba en un indret enverdissat, fet que dificulta la seva descripció. L'estructura és de planta rectangular i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Els murs són fets exteriorment de pedres de mida mitjana lligades amb morter de calç, i interiorment de rajoles refractàries lligades, i conserva una boca d'enfornar a la part frontal, parcialment destruïda. | 08275-73 | Savassona, castell | Antigament les masia amb una certa entitat comptaven amb un forn d'obra o teuleria. La seva funció principal era coure maons i teules, utilitzades per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a construir-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, i a la part superior hi havia la cambra de cocció. | 41.9543300,2.3378900 | 445126 | 4644918 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67350-foto-08275-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67350-foto-08275-73-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67352 | Tomba 1958 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-1958 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982). 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Fou excavat sense rigor arqueològic per un afeccionat. | Es tracta d'un enterrament a una cavitat formada per dos grans blocs de gres, amb una entrada triangular. Les seves dimensions aproximades són 2 m de llargada, 1 m d'amplada 1,5 m d'alçada. Es troba a un indret abrupte i cobert per la vegetació, a la vessant nord-oest del turó de Sant Feliuet. El seu emplaçament és propici per a ésser utilitzat com a cementiri, ja que ofereix unes certes garanties de protecció contra les profanacions i les intrusions d'animals. Fou descobert i excavat l'any 1958, per l'afeccionat R. Soler, de Roda de Ter, que va descobrir dues inhumacions, ambdues amb el cos estirat i d'esquena a terra, amb aixovar funerari, recobertes per un petit túmul de pedres. Actualment les restes de les dues inhumacions no es conserven. L'aixovar funerari, que es troba al Museu Episcopal de Vic, està format per: una destral polida de tipus votiu, en serpentina, asimètrica; la part distal d'un punxó d'os polit; una dent de senglar amb la punta treballada; un esclat de sílex sense retoc i opac; un esclat de sílex sense retoc, translúcid; un esclat de quars poc translúcid i sense retoc; i un fragment ceràmic. Aquest material permet situar cronològicament el jaciment al Calcolític. | 08275-75 | Savassona, Sant Feliuet | Fou descobert i excavat l'any 1958, per l'afeccionat R. Soler, de Roda de Ter. Segons les informacions orals que va facilitar, va descobrir dues inhumacions, ambdues amb el cos estirat i d'esquena a terra, amb aixovar funerari, recobertes per un petit túmul de pedres. | 41.9597100,2.3386400 | 445193 | 4645514 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67353 | Tombes antropomorfes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-antropomorfes | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | La roca es troba bastant erosionada. | Es tracta d'un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca. Es troben al nord-est de l'església de Sant Feliu de Savassona, a tocar del cingle. Les tombes tenen unes dimensions força reduïdes, i en destaca una pel seu millor estat de conservació. La resta de tombes es troben molt mal estat degut a l'erosió de la roca i en alguns casos només s'intueix un lleuger rastre, fet pel qual es desconeix el seu nombre exacte. En totes elles l'encaix per encabir-hi la coberta ha desaparegut. | 08275-76 | Savassona, Sant Feliuet | Les sepultures antropomorfes són característiques de l'alta edat mitjana. | 41.9594600,2.3407100 | 445364 | 4645485 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67353-foto-08275-76-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67355 | Jaciment paleontològic de can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-ton-xic | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). GÓMEZ-ALBA, J. (1989). 'Decàpodes fòssils d'Espanya conservats al Museu de Geologia de Barcelona'. Catàleg de Col·leccions, 1. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. REGUANT, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España. Tesi doctoral. VIA, L. (1969): 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos. 91-94, p.1-480.</p> | És difícil trobar més fauna carcínica. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, descobert entre els anys 50 i 60 per mossèn Lluís Via, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, que destaca especialment per la fauna carcínica que s'hi va trobar. El jaciment es troba en el turonet de la Casa Nova del Pujol, per sota de la capa de gresos de Folgueroles que corona el turó a on està aquest mas, i que té en la base del talús el mas de Can Ton Xic. No s'ha detectat fauna vertebrada en el jaciment, i segurament és difícil de trobar més fauna carcínica atès que en els anys seixanta es deuria de recuperar tota la que era possible de trobar. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià. L'associació faunística del jaciment és: - Ommatocarcinus zarinquiery - Schizaster leymerici - Colepleurus coronalis - Nummulites tavertensis - N. crusafonti - Ostrea multicostata - Pilumnoplax urpiana - Colneptunes hungaricus - Callinassa pseudonilotica - Stendromia calasanctii</p> | 08275-78 | Can Ton Xic | 41.9582600,2.3321900 | 444657 | 4645358 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Materials al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 67361 | Basses del Xuclà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-del-xucla | La vegetació que creix al seu interior ha anat malmeten la seva estructura. | Es tracta de dues basses situades als camps del Xuclà, al sud-oest de la casa, a les proximitats de la riera de Tavèrnoles. Són de planta rectangular, situades a pocs metres de distància l'una de l'altre, i construïdes amb grans lloses de pedres, lligades amb morter, i encaixades en uns petits pilars rectangulars, també de pedra. S'omplien amb l'aigua de la riera de Tavèrnoles i permetien regar els camps del Xuclà. Actualment resten buides, abandonades i en un precari estat de conservació, degut a que la vegetació que creix al seu interior malmet la seva estructura. | 08275-84 | El Xuclà | 41.9503400,2.3253700 | 444085 | 4644483 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67361-foto-08275-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67361-foto-08275-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67365 | Murs de pedra seca del Xuclà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-del-xucla | Hi ha algunes pedres dels murs que s'han desprès. | Murs de pedra seca situats als camps de pastura al sud-oest del Xuclà. Són fets de pedres de mida mitjana d'origen local, més o menys treballades, i disposades formant filades relativament regulars. Alguns murs presenten graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Les escales de marge són un enginy pensat per a salvar els forts desnivells de la zona i poder accedir directament d'una feixa a una altra. | 08275-88 | El Xuclà | 41.9514600,2.3257700 | 444119 | 4644607 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67365-foto-08275-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67365-foto-08275-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67378 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-7 | ALSIUS, S. (1998). Hem perdut l'oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona: La Campana. | Aquest ritual ja no es conserva. | El salpàs és un costum religiós que tradicionalment s'havia celebrat durant la Setmana Santa a Tavèrnoles. En aquest ritual, el mossèn passava per les masies i esquitxava els brancals drets de les portalades i d'algunes corts amb aigua beneïda i sal, i resava per tal de donar protecció. Encara es poden observar, a les portalades de moltes cases, les pedres desgastades per l'efecte corrosiu de la sal. Aquesta cerimònia es va mantenir viva a Tavèrnoles fins la dècada dels anys 70 del segle XX aproximadament. | 08275-101 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fotografia correspon al portal de Benarigues, on es pot observar la pedra erosionada pel salpàs. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 67395 | Font del Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roquet | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | No hi raja aigua. | La font del Roquet es troba a uns 40 m al nord-est de la masia del Roquet. Es tracta d'una font arranjada, que es troba emmarcada en un petit mur, fet de carreus. Presenta un broc metàl·lic, pel que rajava aigua i queia cap a una pica de pedra, de forma rectangular, a nivell del sòl. Actualment, no hi raja l'aigua. | 08275-118 | El Roquet | Antigament, la font era molt concorreguda pels habitants del municipi. La manca de la neteja de la vegetació que hi creix l'havia deteriorat notablement. L'any 2009, durant un camp de treball organitzat per la Fundació Escolta Josep Carol i Escoltes Catalans, es va obrir el camí d'accés fins a la font i es van netejar els entorns de bardisses i deixalles. | 41.9549000,2.3232900 | 443917 | 4644990 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67395-foto-08275-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67395-foto-08275-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67395-foto-08275-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67423 | Cabana de Benarigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-benarigues | Es troba abandonada. | Es tracta d'una petita cabana de planta arrodonida, situada a uns 400 m a l'est de Benarigues, a tocar dels camps. Està construïda amb pedres en sec i conserva una obertura que dóna accés al seu interior. Es troba totalment abandonada i coberta per bardisses, fet que dificulta la seva descripció acurada. | 08275-146 | Benarigues | 41.9556700,2.3316700 | 444612 | 4645070 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67423-foto-08275-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67423-foto-08275-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67428 | Cabana de picapedrers de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-picapedrers-de-la-garriga | Hi ha algunes pedres despreses dels murs de la cabana. | Es tracta de la cabana de picapedrers de la pedrera de la Garriga, situada a poca distància al sud-oest de les granges, a un indret emboscat. La cabana aprofita la cavitat natural formada per grans blocs de pedra, com a refugi. Es conserven les restes de les dependències interiors, fetes de pedres de mida mitjana i maons lligats amb morter. | 08275-151 | La Garriga | 41.9678000,2.3516300 | 446276 | 4646404 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67428-foto-08275-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67428-foto-08275-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67428-foto-08275-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67439 | Anar a matar la Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-a-matar-la-cuca | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XIX-XX | Desapareguda. | La processó d'anar a matar la Cuca es celebrava el dilluns de Quinquagèsima. Uns anys sortia del poble fins a l'ermita de la Damunt de Folgueroles, i d'altres anys, fins a l'ermita de Sant Feliuet de Savassona. Durant el trajecte es resava el Rosari i es cantaven cançons. Quan la comitiva arribava a la capella, es celebrava una missa i es pregava per a demanar protecció per als sembrats, contra les tempestes, la sequera i la pedregada i protecció per al bestiar contra les pestes. Es tractava d'un gran esdeveniment que aplegava a tot el poble, on es fixaven els preus i els mercats dels següents mesos. Aquesta processó es va deixar de celebrar entre els anys 60 i 70 del segle passat. | 08275-162 | Sant Feliuet | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67447 | Resclosa del Compòsit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-composit | Es troba en mal estat per l'impacte que provoca el pas habitual de motocicletes de muntanya per la resclosa, que ha ocasionat el despreniment de diverses pedres. | La resclosa, situada a la riera de Tavèrnoles, desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una conducció d'aigua. Es troba a poca distància a migdia del Compòsit. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres sense relligar. Les seves mides aproximades són 6 m de llargada, 1 m d'amplada i 2 m d'alçada. Es troba en mal estat per l'impacte que provoca el pas habitual de motocicletes de muntanya per la resclosa, que ha ocasionat el despreniment de diverses pedres a la seva part central. | 08275-170 | Torrent de Tavèrnoles | 41.9423600,2.3320400 | 444631 | 4643592 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha denominat resclosa del Compòsit per la seva proximitat a la masia. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67450 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-1 | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | La Festa de les Noies es celebrava el dia de la Immaculada Concepció de Maria, la Purísima, el 8 de desembre, al matí. L'organitzava l'Associació salesiana de les Filles de Maria Auxiliadora. A l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, es feia una cerimoniosa missa cantada per la coral de la parròquia. Quan acabava la missa, les noies solteres del poble, que anaven vestides de mudar i duien una medalla de la Mare de Déu i un llaç blau, treien la imatge de la Mare de Déu, en processó, pels carrers del poble. Un cop acabava la processó, també concloïa la festa i, degut al fred de l' hivern i a que les noies estaven en dejú, anaven ràpidament a les seves cases a esmorzar. Desconeixem l'any d'inici d'aquesta festa, en la que hi participava el jovent del poble. Es va deixar de celebrar abans de la dècada dels anys 60 del segle passat. | 08275-173 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67450-foto-08275-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Teresa Funoll Vila. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67451 | Processó a la font de la petjada de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-a-la-font-de-la-petjada-de-la-mare-de-deu | GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p.29. ROMA i CASANOVAS, F. (2010). 'Les petjades mítiques a Catalunya: una geografia gairebé inexplorada'. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 70. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p.31-54. | Desapareguda | La processó a la font de la Petjada de la Mare de Déu es feia en èpoques de sequera per a invocar l'arribada de les pluges. El dia acordat per a la processó, era anunciat pel mossèn a l'església de Sant Pere de Savassona, durant la missa dominical. La comitiva, formada pels veïns de la contrada, es reunia a l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, on resaven, i es dirigien en processó i en silenci, a la font. Allà tornaven a resar per a demanar que plogués i, en acabat, tornaven cap a l'ermita. Els nens no podien arribar fins a la font per la perillositat del camí, i s'esperaven abans del pedregar. Aquesta processó es va mantenir fins als anys quaranta del segle XX. | 08275-174 | Santa Margarida d'Ardola | 41.9613700,2.3725900 | 448008 | 4645678 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font de la Petjada de la Mare de Déu es troba a Vilanova de Sau, just al límit municipal. S'ha inclòs aquest element al Mapa de Patrimoni Cultural perquè la processó la feien els veïns de Tavèrnoles, era acordada a Sant Pere de Savassona i sortia de Santa Margarida d'Ardola.Malauradament, no s'ha pogut documentar cap fotografia antiga de la processó. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 67452 | Festa Major de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-savassona | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | La Festa Major de Savassona es celebrava el dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró de la parròquia de Savassona. Els actes començaven al matí amb l'ofici solemne en honor al sant patró. A la tarda, hi havia sardanes i balls als peus del castell de Savassona, i es feia un berenar i sopar amb tots els veïns de la contrada. A la masoveria del castell es muntava un bar per a l'ocasió. La Festa Major de Savassona es va deixar de celebrar, aproximadament, entre les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat. | 08275-175 | Savassona, castell | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67454 | Bassa del Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-banus | Perd l'aigua i resta mig buida. | La bassa del Banús es troba a pocs metres al sud-oest de la casa. Es tracta d'una bassa rectangular, de grans dimensions, que destaca per la seva singularitat constructiva, ja que està formada per grans lloses rectangulars de pedra desbastada, encaixades a uns petits pilars rectangulars, també de pedra. Disposa d'una llosa llarga i estreta per a rentar la roba. A l'angle del cantó de tramuntana, s'observa una reforma de factura contemporània, per tal de reconvertir una petita part de la bassa en piscina. Actualment resta mig buida. | 08275-177 | El Banús | 41.9523500,2.3151300 | 443238 | 4644713 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67454-foto-08275-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67454-foto-08275-177-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67456 | Fita de terme amb Les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-les-masies-de-roda | XVIII-XIX | La pedra es troba molt erosionada. | Fita de terme, situada a uns 100 m a llevant de les Cametes, que senyala els límits entre els termes de Tavèrnoles i Les Masies de Roda. Es tracta d'un petit pedró elaborat en pedra sorrenca, d'estructura rectangular, que es troba enclavat al terra verticalment. A la cara de migdia té gravada la inscripció 'SONA' (Savassona), i a la cara de tramuntana hi ha la inscripció 'ODA' (Les Masies de Roda). La fita, per efecte de l'erosió, presenta els vèrtex pràcticament arrodonits. | 08275-179 | Les Cametes | 41.9653800,2.3193400 | 443599 | 4646156 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67456-foto-08275-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67456-foto-08275-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67457 | Molí del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol-1 | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Les restes del molí del Pujol es situen a pocs metres a tramuntana de la font del Pujol, a tocar del torrent. Es troben en un indret molt brut, tant de deixalles inorgàniques com de vegetació. L'edifici del molí és de planta rectangular i de mitjanes dimensions. Els seus murs són construïts amb maçoneria de pedra. Un portal rectangular dóna accés al carcabà on s'ubicaven les moles, actualment desaparegudes. Es conserva també la obertura de la sortida de l'aigua. La vegetació ha cobert bona part de l'estructura, dificultant-ne la visibilitat i documentació. La bassa probablement es trobava a la part posterior del molí, on hi ha el safareig de la font del Pujol. La resclosa es troba al torrent, a tocar de les restes de l'estructura del molí. Es tracta d'un salt natural del torrent, que el travessa transversalment, i dirigia l'aigua cap a la bassa. | 08275-180 | La font del Pujol | 41.9617100,2.3233200 | 443925 | 4645746 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67458 | Forn del Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-pendis | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'un antic forn, situat a uns 200 m a ponent del Pendís. L'estructura és de planta arrodonida i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Els murs són fets de pedres en sec, tot i que s'observen alguns reforços de morter. Conserva una boca d'enfornar a la part frontal. El forn es troba cobert per una capa compacta de terra i fulles, fet que dificulta la seva descripció. No s'ha documentat cap tipus de material associat al mateix, que permeti determinar la seva tipologia i cronologia. Només una intervenció de neteja de l'estructura i posterior estudi permetria l'obtenció de més dades. | 08275-181 | El Pendís | 41.9603000,2.3184000 | 443516 | 4645593 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67462 | Pedró del Puig de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-puig-de-la-creu | S'han després algunes pedres, i es troba mol erosionat. | És tracta d'un antic pedró situat al cim del Puig de la Creu, al nord-oest de La Garriga. Antigament aguantava una creu de terme, que dona nom al puig, actualment desapareguda. El pedró està format per una petita estructura rectangular, feta de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. A tocar de l'estructura, hi ha una pedra amb un encaix, on probablement hi havia la creu. | 08275-185 | La Garriga | 41.9729000,2.3550600 | 446565 | 4646968 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67462-foto-08275-185-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67467 | Forn de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vessant-nord-est-del-turo-de-sant-feliuet | Hi ha algunes pedres que s'han desprès de l'estructura. | Es tracta de les restes d'una estructura excavada al sòl de la pendent, situada a les proximitats de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet. És de planta circular, d'uns 3 m de diàmetre aproximadament, amb un revestiment interior de pedra en sec. Podria tractar-se de les restes d'un antic forn de calç, reaprofitat posteriorment per a d'altres usos. Només una intervenció sobre l'estructura, per tal de netejar-la de terres i bardisses, possibilitaria una documentació més precisa. | 08275-190 | Savassona, turó de Sant Feliuet | 41.9610000,2.3409900 | 445389 | 4645656 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67470 | Goigs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-isidre-0 | XX | Ja no es canten. | Els goigs en lloança del gloriós Sant Isidre Llaurador es cantaven durant l'ofici religiós el dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. La lletra és tal i com segueix: Clar espill de santa vida astre de gran resplendor; Siau nostra llum i guia, Sant Isidre Llaurador. Es mostrà miraculosa la vostra grandesa estranya; en el cor del Rei d'Espanya la vostra pàtria ditxosa; puix nasquéreu llum hermosa al mig de tan resplendor: Siau, etc. De pares pobres nasquéreu però molt rics en virtut; en els quals en la joventut els sants documents prenguéreu, per lo molt que en ells creguéreu; tindreu el més ric tresor: Siau, etc. Perquè la ociositat és mare de tots els vicis; deixant els bons exercicis prenguéreu els de pagès; i treballant amb excés servíreu a Déu de cor: Siau, etc. Pagès sou que amb esperança llaureu la terra, suant; i rompéreu el Cel orant que és una nova llaurança; la terra grans fruits us llança i en el Cel més i millor: Siau, etc. Missa acostumeu oir mentre que els altres treballen, els Àngels del Cel davallen per vostre ofici suplir; el Cel us digna servir fent per Vós de llaurador: Siau, etc. Entre el miracle sabut és aquell que vàreu fer, quan al Rei Felip tercer donàreu vida i salut; tota Espanya en Vós acut amb esperança i amor: Siau, etc. Fou un miracle que pasmà quan d'una molt dura penya; (que encara a Madrid s'ensenya) una font d'aigua rajà; la qual cura a tot malalt lliurant-lo de son dolor: Siau, etc. Com Sant Ramon passà el mar de Mallorca a Barcelona; vostra esposa, santa dona passà el riu sens perillar; lo qual fou per a provar la puresa del seu cor: Siau, etc. Si s'us reclama de cor de pedra guardeu els blats; cureu coixos i ulcerats i els mals de febre i dolor; sou medicina cordial cureu qualsevol rancor: Siau, etc. Vostra clemència sentiren no solament els pobrets; sinó també els ocellets quan a l'hivern fam patien; els quals mansos se'n venien a vostres mans sens temor: Siau, etc. Tornada: Puix que esteu ja coronat en l'esfera superior; Siau nostre llum i guia, Sant Isidre Llaurador. | 08275-193 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67470-foto-08275-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67296 | El Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roquet | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVII-XVIII | El Roquet és un conjunt arquitectònic format per l'antiga masia, el corral i la pallissa. La masia consta de diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives. L'edifici original és de planta irregular, i presenta tres cossos diferenciats. El volum de migdia és de planta rectangular i presenta la part esquerra atalussada. Consta de planta baixa i dos pisos i coberta a una sola vessant, amb teula ceràmica aràbiga. S'hi obren diverses finestres amb l'ampit motllurat. Al segon pis hi ha un porxo. En destaca la lliça enllosada situada entre la casa i els edificis annexos. L'antic corral, actualment reconvertit en habitatge, és de planta irregular i consta d'una sola planta. La banda nord s'adossa directament al cingle de pedra, a mode de mur. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener direcció nord-sud. A pocs metres al sud de la casa, hi ha una pallissa de planta rectangular, que consta de dos pisos. En destaquen la porta i la coberta de fusta original. Els murs de les diverses construccions són de pedra lligada amb morter de calç i algun afegitó de totxo. En algunes parts encara es conserva l'antic arrebossat. | 08275-19 | Pla del Banús | El nom de la casa prové de l'indret en el que es troba, sota un cingle, on hi ha grans rocs despresos, que són integrats a les estructures de la pròpia masia. Es troba registrada al fogatge de la parròquia i terme de Sant Esteve de Tavèrnoles de l'any 1553, moment en que hi vivia un tal Terres 'en Terres qui esta al mas Roquet'. | 41.9540600,2.3224700 | 443848 | 4644898 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67296-foto-08275-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67296-foto-08275-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67296-foto-08275-19-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 17 i 18.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67312 | Masoveria del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-castell-de-savassona | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Masia de planta rectangular, formada per dos cossos adossats a diferent alçada. Es troba assentada en un indret amb fort pendent. El cos que correspon a la façana, que es troba orientada a migdia, és cobert a dues vessants, amb el carener paral·lel a la mateixa. El cos posterior, és cobert a una sola vessant i aboca les aigües al sud. La façana sud presenta un portal rectangular, amb accés al primer pis i diverses finestres amb ampits. Hi ha una lliça, amb un mur de tanca que s'uneix a la façana de l'est. Aquesta façana presenta un portal d'arc rebaixat. A ponent s'hi afegeixen diversos annexos de pedra. És construïda amb maçoneria i pedra vista; alguns sectors són arrebossats. | 08275-35 | Savassona, castell | La masoveria fou construïda vers el segle XVIII. Presenta diverses dates gravades a les llindes de la casa: '1701' al portal nord, '1716' al portal oest, i '1714' al portal i la finestra est. | 41.9565000,2.3378600 | 445126 | 4645158 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67312-foto-08275-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67312-foto-08275-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 27.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67343 | Pedra de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-can-roquet | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | Alguns dels gravats es troben molt erosionats. | <p>Es tracta d'un bloc de gres amb signes gravats, que es troba a un camp de conreu pròxim a la masia del Roquet. Les seves dimensions aproximades són 1 m d'alçada i 2,5 m d'amplada. A la part plana de l'extrem superior presenta diversos signes gravats. En destaca un cercle amb cinc radis incisos de disposició irregular. Alguns dels signes gravats són de característiques similars als de les pedres gravades de Savassona. Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960. La manca d'informació sobre la situació exacta de la pedra, no va permetre localitzar-la, durant la visita a l'indret.</p> | 08275-66 | Can Roquet | <p>Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960.</p> | 41.9553700,2.3228300 | 443879 | 4645043 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 10 (arqueològic). JA. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67344 | Pedra del Dau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-dau | BUXÓ, D. [et al.]. (1979). 'Nota preliminar sobre el jaciment de la pedra del Dau (Savassona)'. Ausa, vol. VIII., núm. 89-90. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 321-328. BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1982). 'Savassona, Tavèrnoles'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic, p.154-56. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | VI aC | El jaciment es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | Es tracta d'un gran bloc de pedra, que forma una balma al seu costat nord-oest, situat al pla de Savassona. Les dimensions aproximades de la balma són 8 m de llarg, 3 m d'ample i uns 2,5 m d'alçada. La part central va ser objecte d'una excavació arqueològica l'any 1976, que va permetre documentar una seqüència estratigràfica formada per dos estrats arqueològics. L'estrat superficial, de poca potència i sense estructures, presentava pocs materials. L'estrat inferior, format per terres argiloses compactes, va proporcionar tres sitges: Sitja 1: va ser excavada parcialment. Presentava una planta circular, de secció ovalada i fons pla, amb un diàmetre de 1,8 m, i una profunditat de 0,85-0,9 m. Estava reomplerta per terres de color marró fosc, pedres, alguns carbons i restes de vasos de ceràmica i fauna. El fons de la sitja presentava una forta acumulació de restes d'atuells. Sitja 2: va ser excavada en la seva totalitat. Presentava característiques similars a l'anterior, amb un diàmetre de 1,4 m i una profunditat de 0,75-0,8 m. Sitja 3: va ser excavada parcialment. Presentava les mateixes característiques estructurals que les anteriors, i estava reomplerta amb un farciment amb una forta concentració de carbons. Tanmateix, es va excavar una petita superfície a tocar de la zona anterior, on es van documentar diversos materials arqueològics. Va ser interpretada com un possible nivell d'hàbitat. Els materials arqueològics corresponen a fragments de ceràmica feta a mà i restes de fauna. Els fragments ceràmics presenten un conjunt coherent amb morfologia de vasos simples; vores verticals, inclinades a l'exterior i bases planes. Tot i que les decoracions no són abundants, aquestes solen ser en forma d'acanalats, incisions, cordons i tetons. Les restes de fauna corresponen a bou, cabra i porc. La presencia de terrissa feta a torn va permetre situar cronològicament el jaciment vers el segle VI aC. | 08275-67 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9590200,2.3415800 | 445436 | 4645436 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67344-foto-08275-67-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67346 | Pedres gravades de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-gravades-de-savassona | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | Els gravats pateixen la pròpia erosió natural de la pedra i l'impacte del gran nombre de visitants que reben. | <p>Es tracta de quatre grans blocs de gres amb signes i figuracions gravades, situats de manera dispersa però pròxims entre ells, a l'est de pla del turó de Sant Feliuet. Els gravats es troben en disposició irregular: en alguns casos cobreixen la totalitat del bloc (pedres 1 i 2), i en d'altres, només presenten alguns gravats (pedres 3 i 4). La pedra 1 o Pedra del Nen. Presenta una figura antropomorfa, cassoletes, algunes cavitats irregulars i cruciformes. La major part dels gravats es troben molt erosionats. La figura antropomorfa, en baix relleu, és desproporcionada i asexuada; les seves mides són 0,8 m d'alçada i 0,4 m d'amplada. La pedra 2 o Pedra de les Bruixes. Presenta una gran abundància i varietat de signes: cruciformes, ferradures, cercles, cassoletes, i d'altres formes. En destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La pedra 3. És la més simple de totes. Presenta dos signes cruciformes i diverses cassoletes, de traç irregular, d'uns 6-8 cm de diàmetre, a excepció d'una de 15 cm. I finalment, la pedra 4 presenta signes (cassoletes, solcs, cruciformes) i una figura humana de traç molt fi, probablement de cronologia molt posterior a la resta. Els gravats d'aquesta roca es troben molt erosionats i en molt mal estat. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten atribuir un sol significat ni una única cronologia, tot i que alguns dels gravats podrien ser prehistòrics. Es troben en mal estat de conservació, tant per la pròpia erosió natural de la pedra com pel impacte del gran nombre de visitants que reben.</p> | 08275-69 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9601900,2.3417800 | 445454 | 4645566 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67346-foto-08275-69-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es van realitzar sondejos a la pedra 2 amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||
| 67349 | Complex arqueològic de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-arqueologic-de-savassona | BUXÓ, D. [et al.]. 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa. 10, p. 95-112. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTANYÀ, M. (1982). 'Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona'. Ausa, vol. X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.217-230. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | Es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | El complex arqueològic de Savassona està format per diversos jaciments: el Rec de la Fíbula, la Bauma 81, la Tomba 1958, les Pedres Gravades, la Pedra del Sacrifici, la Pedra del Dau i la Pedra 81. Aquests jaciments ofereixen un ventall de restes arqueològiques relacionables amb diferents horitzons culturals, i permeten constatar la continuïtat d'hàbitat d'aquest indret des del Neolític Antic i Mig, passant per diverses etapes del Bronze, l'Edat del Ferro, l'Ibèric, fins a l'època medieval. Els primers materials antics foren recollits per l'afeccionat a l'arqueologia, R. Soler de Roda de Ter, que l'any 1958 començà les seves exploracions i excavacions a la zona; intervencions que, malauradament, no tenien rigor arqueològic ni científic. Pels volts de l'any 1960, el jaciment fou objecte de diverses campanyes d'excavació per part dels membres de la Unió Excursionista de Vic, dirigits per l'arqueòleg Eduard Junyent. La importància dels materials arqueològics recollits durant aquestes intervencions van motivar la col·laboració de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat Central de Barcelona, que va dur a terme una campanya l'any 1962. Posteriorment, l'any 1981 s'inicià un nou cicle d'excavacions amb el suport del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Miquel Molist i Dolors Buxó, que van dur a terme sondeigs en diferents punts del jaciment, per a localitzar la seva situació i les diferents etapes culturals. | 08275-72 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9590800,2.3404100 | 445339 | 4645443 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67349-foto-08275-72-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 79|81|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67366 | Resclosa, pou i bassa del Ruixol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-pou-i-bassa-del-ruixol | La vegetació que creix a l'interior de la bassa ha anat malmeten la seva estructura. | La resclosa, el pou i la bassa del Ruixol es troben als entorns de la riera de Tavèrnoles, a tocar dels camps de pastura situats al sud-oest del Xuclà, a pocs metres de les basses del Xuclà. La resclosa, situada a la riera de Tavèrnoles, desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a el pou i la bassa. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter. A pocs metres de distància a llevant de la resclosa, en el pla superior a la riera, es troben el pou i la bassa annexa, fets de pedres lligades amb morter. Hi ha unes petites escales per accedir del torrent al safareig. El pou i la bassa es troben en un indret enverdissat, fet que dificulta la seva descripció. | 08275-89 | Riera de Tavèrnoles | 41.9501700,2.3251000 | 444063 | 4644464 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67366-foto-08275-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67366-foto-08275-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades i la referència cadastral corresponen a la resclosa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67373 | Escales de Foquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-foquers | VILÀ SERRABOU, A. (2013). 'Racons de la nostra història: Les escales de Foquers'. La Rella, núm. 25. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.7. | XX | Hi ha alguns esglaons que es mouen. | Les escales de Foquers són part del camí que uneix Folgueroles amb Tavèrnoles. Estan formades per un llarg tram de més de 300 esglaons irregulars de pedra, amb un desnivell de gairebé 50 m. El primer tram fins al serrat, és bastant llarg, uns 45 m, amb una gran pendent. Presenta aproximadament 286 esglaons i és el més antic. El segon tram és més curt, surt de la casa dels Foquers i baixa fins a la font homònima. Presenta aproximadament 31 esglaons. Fou construït poc temps després que l'anterior, per a facilitar l'accés a la font, al safareig i a la bassa. | 08275-96 | Els Foquers | La obra fou iniciativa de l'antic jutge de Pau de Tavèrnoles, Pere Verdaguer, al adonar-se'n de la perillositat de la pendent d'aquest tram del camí de Tavèrnoles a Folgueroles, quan un dia després d'unes intenses pluges, hi va caure el rector de Folgueroles al passar-hi. Fou construïda pels veïns del Xuclà. El rector, en agraïment, va convidar a un bon dinar als col·laboradors, una cassola d'arròs en conill que va cuinar la Mercè Codina, la dona d'en Pere Verdaguer. Actualment, a les escales de Foquers es celebra anualment la cursa Crono-escales de Foquers, i és un indret molt concorregut pels excursionistes. | 41.9481100,2.3251100 | 444062 | 4644235 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67373-foto-08275-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67373-foto-08275-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67374 | Font i bassa dels Foquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-dels-foquers | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | Un dels brocs de la font ja no raja. | La font dels Foquers es troba a una zona planera, a pocs metres a l'est de la masia homònima. S'hi pot accedir des les escales dels Foquers i des del Pou. És una de les més populars i concorregudes de Tavèrnoles. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un mur de pedra, amb dos brocs metàl·lics (actualment només raja un dels dos). El broll d'aigua d'aquesta font prové de la riera de Tavèrnoles Presenta una reforma de factura contemporània, que consta d'un petit mur de pedra on hi ha un broc metàl·lic de cop, que actualment tampoc raja. A tocar de la font hi ha la bassa, de planta irregular, que s'adapta al terreny natural. Disposa d'un safareig que queda separat de la resta de la bassa mitjançant un mur. La bassa és construïda amb pedres lligades amb morter, i en destaquen les grans lloses del safareig. Actualment es troba abandonada, i hi creix vegetació al seu interior. La font i la bassa es troben a un indret amb vegetació de ribera, amb pollancres que fan ombra a l'estiu. | 08275-97 | Els Foquers | 41.9484400,2.3259100 | 444128 | 4644271 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67374-foto-08275-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67374-foto-08275-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67402 | Ruta del Meridià Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-meridia-verd-1 | ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XXI | El camí no es troba degudament senyalitzat i, alguns trams es troben molt enverdissats. | La Ruta Temàtica 6 o el RT 6 - Meridià Verd, segueix el recorregut de la línia vertical del Meridià de Paris, que té l'inici a Dunkerque, a França, i acaba al Masnou (Maresme). Aquest camí s'inicia al municipi de Tavèrnoles pel nord-oest, en direcció a Sant Feliuet. Passa pel castell de Savassona fins a la casa Les Punxes, segueix en direcció sud-oest i surt del terme municipal pel Puigtinyós. | 08275-125 | Terme municipal de Tavèrnoles | L'any 2000, en commemoració del 200è aniversari de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque-París-Barcelona, diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van crear la Ruta del Meridià Verd, que permetés recorre'l a peu en la seva totalitat. | 41.9501600,2.3421600 | 445477 | 4644452 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67402-foto-08275-125-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 67446 | Font de la Soleia o de l'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-soleia-o-de-laguilar | La font actualment no raja. | La font de la Soleia o de l'Aguilar es troba a tocar del camí que duu al Molinot, a les proximitats de la bassa de l'Aguilar. Actualment no raja. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, on hi ha la sortida natural de l'aigua per una petita escletxa a la roca natural, i dos petits brocs metàl·lics de cop, de factura més recent, per on sortia l'aigua que queia a una pica de pedra. Al davant de la font hi ha dues taules de pedra. | 08275-169 | La Soleia | 41.9485100,2.3556200 | 446591 | 4644260 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67464 | Aljub del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-del-castell-de-savassona | S'han desprès alguns totxos de l'arc de l'obertura del jub. | L'aljub d'aglans del castell de Savassona es situa a uns 10 m al sud-est de la masoveria. Es tracta d'una estructura soterrada, de planta rectangular, construïda amb pedra lligada amb morter de calç i alguns afegitons de totxo. Es troba coberta amb volta ogival. Antigament, era utilitzada com a dipòsit per a deixar els aglans en remull, però actualment resta abandonada i plena de deixalles. | 08275-187 | Savassona, castell | 41.9563900,2.3381500 | 445150 | 4645146 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67464-foto-08275-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67468 | Graonada de l'antic camí de Sau a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-lantic-cami-de-sau-a-vic | Hi ha algunes pedres dels graons despreses. | La graonada de l'antic camí de Vic a Sau es troba pròxima a la vessant est del turó de Sant Feliuet. Es tracta d'un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. La vegetació que creix sobre la graonada malmet la seva estructura. | 08275-191 | Savassona, turó de Sant Feliuet | 41.9610000,2.3471000 | 445895 | 4645652 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67468-foto-08275-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67468-foto-08275-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67476 | Antiga carretera de Vic a Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-carretera-de-vic-a-savassona | Alguns trams es troben desdibuixats. | L'antiga carretera de Vic a Savassona, entrava al municipi de Tavèrnoles pel Cós seguia cap a Serrabou, passava pel Roquet, can Mon, la Casanova de Serrabou i entrava al poble. Després seguia cap al Roc del llum, el Castell, Fussimanya, la Garriga i les cases més allunyades de Savassona. Entre finals de la dècada dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat, es va construir la carretera BV-5213, i l'antic camí es va anar abandonant progressivament. | 08275-199 | Tavèrnoles | 41.9549500,2.3244100 | 444010 | 4644995 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67476-foto-08275-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67476-foto-08275-199-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Antoni Vilà Serrabou. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/