Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67333 | Festa Major de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-tavernoles | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat FUNOLL, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XX-XXI | Pels volts del 3 d'agost, festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve, es celebra anualment la Festa Major. Es organitzada per la Comissió de festes i l'Ajuntament en col·laboració amb els veïns del poble. El pregó de Festa Major dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives com la missa solemne en honor a Sant Esteve, patró de Tavèrnoles, el ball-sopar, la botifarra popular, la caminada nocturna, l'actuació del casal d'estiu, havaneres, concerts, partits de futbol, jocs, pallassos, etc. | 08275-56 | Nucli urbà de Tavèrnoles | Entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, la festa major era diferent a l'actual. L'ofici solemne en honor al sant patró era cantat per la coral de la parròquia. Durant la missa també es cantaven els goigs de Sant Esteve. El ball de la Festa Major es feia al pla de les Ballades, en un envelat que la comissió de festes construïa cada any amb boixos i brucs. Una petita orquestra, en Roviretes amb el seu flabiol o el senyor Marín amb l'acordió hi tocaven valsos, tangos, passos dobles i els tradicionals ball de rams, de robo o de l'escombra. I es feia la tradicional rifa de la toia, que servia per a finançar la festa. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Entre les parròquies catalanes que porten l'advocació de Sant Esteve, especialment les d'àmbit rural, pel fet d'escaure la diada del seu patró el dia 26 de desembre, a l'hivern i en plenes festes nadalenques, celebren la festa major pels volts del dia 3 d'agost, que és la festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||||
| 67334 | Fira de Tardor de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-tardor-de-sant-galderic | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | La Fira de Tardor de Sant Galderic es celebra anualment, des de l'any 2008, un diumenge del mes d'octubre, als carrers del poble. La fira, dedicada a la terra i a l'artesania, està formada per tres mercats: el Mercat gastronòmic, on diversos expositors ofereixen productes típics de la terra, el Mercat d'Artesans, amb paradetes amb sabons, bijuteria, articles de fusta, etc., i el Mercat de les Erres i brocanters, on hi ha productes de segona mà. Es duen a terme exposicions, tallers i conferències relacionades amb la cultura i el medi ambient, recitals de poemes, concerts, activitats pels infants, el Concurs de bolets, concert de Gospel, etc. Tanmateix, s'organitza la popular Cursa de muntanya de Sant Galderic, amb un recorregut de 10 km pels espais naturals del municipi. | 08275-57 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||||||
| 67335 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-2 | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre, patró dels pagesos, es celebra anualment pels volts del dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. És una celebració dedicada als animals. La festa s'inicia amb la tradicional foguera de Sant Isidre i s'ofereix coca, fuet i cava als assistents. L'endemà, pels carrers del poble es fa el passant dels Tonis, amb la benedicció dels animals a la plaça de l'església de Sant Esteve. Entre els actes de la festa, es troben la missa solemne en honor a Sant Isidre, conferències, exposicions i tallers relacionades amb els animals, espectacles, concerts, etc. La festa finalitza amb un sopar popular. | 08275-58 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||||||
| 67336 | Balma 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-81 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Es tracta d'una balma situada al nord-est del turó de Sant Feliuet. Les seves dimensions són 4 m d'amplada i 9 m de llargada. Fou objecte d'un sondeig arqueològic durant l'estiu de l'any 1981. Aquesta intervenció va permetre documentar una potència estratigràfica de 0,5 m, composta per dos estrats. L'estrat superficial, format per sediment de color groguenc, presentava materials arqueològics corresponents a fragments de ceràmiques de pastes roges fetes a torn, ceràmica de vernís negre, ceràmiques fosques fetes a mà i alguns fragments de ferro. Segons els autors de la intervenció arqueològica, aquest estrat podria procedir de l'erosió d'un sediment originalment situat al pla del Turó de Sant Feliuet. L'estrat inferior, situat sobre la roca mare, i mal conservat per la inclinació natural del terreny, va proporcionar un sol material arqueològic, corresponent a una olleta de ceràmica feta a mà de fons convex, gairebé sencera. És de pasta de color marró-vermell compacte i de parets fines, i conserva una nansa de bobina amb concavitat central que arrenca del llavi. Es trobava envoltada per pedres disposades regularment al seu entorn. La forma poc característica d'aquest únic element dificulta la precisió cronològica del jaciment, que per les troballes realitzades als altres jaciments de la zona podria situar-se en un ventall cronològic amplíssim, entre el Bronze final- primera edat del Ferro al període Ibèric. Només una excavació arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades sobre el jaciment. | 08275-59 | Savassona, Sant Feliuet | La Bauma 81 fou objecte d'un sondeig arqueològic l'any 1981, per part dels arqueòlegs Dolors Buxó i Walter Cruells. | 41.9598400,2.3391100 | 445232 | 4645529 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67336-foto-08275-59-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 67338 | Forn romà o jaciment de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-roma-o-jaciment-de-can-roquet | COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLAS i FONT, M. D. (1975). La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanicación a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura. Inèdita, p.199. | II-I aC | Es tracta d'un centre d'explotació ceramista d'època romana. El jaciment es troba en un marge al costat del camí antic de Vic a Savassona, pròxim a can Roquet. Es conserva un forn de planta rectangular, fet amb murs de terra cuita, amb la graella intacta. Als camps dels entorns, s'hi han recollit una gran quantitat de materials arqueològics, corresponents a fragments de ceràmica feta a mà i a torn, amb una major concentració als voltants del camí i de la piscina de can Roquet. Segons informacions errònies de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, no queda cap resta del jaciment però, durant la redacció del present treball, s'ha pogut constatar l'existència del forn, i la seva rellevància arqueològica. | 08275-61 | Can Roquet | 41.9549000,2.3245000 | 444017 | 4644989 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67338-foto-08275-61-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 67342 | Pedra 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-81 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. | Es tracta d'un gran bloc de gres que forma un abric a la part inferior, situat a poca distància de la Pedra del Sacrifici, vers l'oest. Presenta unes bones condicions com a antic habitatge. Fou objecte d'un sondeig arqueològic durant l'estiu de l'any 1981. Aquesta intervenció va permetre documentar una potència estratigràfica de 1,8 m, formada per dos estrats. L'estrat superficial, procedent de l'erosió, presentava diversos fragments de ceràmiques a mà i a torn. L'estrat inferior, format per un sediment de terres de color marró-gris amb restes de cendres, va proporcionar diversos fragments de ceràmica gris, a torn, de l'alta edat mitjana. | 08275-65 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9587500,2.3404200 | 445340 | 4645407 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||||||
| 67348 | Rec de la Fíbula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-fibula | BUXÓ, D. [et al.]. 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa. 10, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTANYÀ, M. (1982). 'Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona'. Ausa, vol. X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.217-230. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | Es tracta d'un jaciment format per un sistema de diàclasis reomplertes amb sediments, que contenen restes arqueològiques. Es troba a una zona boscosa a l'oest del turó de Sant Feliuet. El conjunt està constituït per una diàclasi perpendicular en direcció est-oest, de 10 m de llarg per 1,8 d'amplada, que enllaça amb una gran diàclasi en direcció nord-sud, d'uns 30 m de llarg per 3,5 d'ample, que arriba a la part baixa del turó. Va ser descobert vers l'any 1950 per l'afeccionat R. Solé, que hi va excavar una àrea d'uns 40 m², i hi va recollir un destacat conjunt de materials ceràmics, corresponents a fragments de vasos tancats amb vores secants inclinades a l'exterior i verticals. Alguns fragments presentaven decoració amb cordó imprès (tipus 'digital', 'cardium', etc.), i d'altres amb tipus d'incisions 'd'espina de peix' i de 'pua múltiple'. L'any 1981 es van dur a terme diversos sondeigs, amb l'objectiu de comprovar l'existència d'un possible nivell d'ocupació que es pogués relacionar amb l'antiga troballa: La cala nº1, situada a la zona superior. Presentava un únic estrat de 0,3 m de potència, format per un sediment de terres groguenques procedent de l'erosió dels gresos. Es va recollir material arqueològic molt fragmentat i erosionat, corresponent a un gran nombre de fragments de ceràmica a torn, de pastes taronges, i restes de fauna. La cala nº 2, situada també a la zona superior, pròxima al lloc de les antigues troballes. Presentava una potència estratigràfica formada per: - Estrat I: presentava un sediment de terres groguenques amb algunes pedres de gres. Es van documentar fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà, escòria de ferro i ascles de sílex. - L'estrat II: presentava terres de color ocre. Es va recollir material arqueològic similar a l'anterior. - L'estrat III: presentava un sediment de terres granuloses de color marró fosc i un gran nombre de pedres de gres. Es van documentar fragments de ceràmica a mà amb decoracions de cordons impresos incisos, i d'incisions en forma d'espina, i ascles de sílex i quars. - L'Estrat IV: situat a la part més fonda, presentava un sediment de color marró-vermell compacte. Es van recollir fragments de ceràmica a mà i ascles de quars. La cala nº 3, situada a la diàclasi de direcció est-oest. Presentava un únic estrat format per terres granuloses de color marró fosc, amb gran quantitat de pedres de gres. Es va recollir material arqueològic corresponent a ceràmiques a torn i a mà, escòria de ferro i restes de fauna. Els materials arqueològics documentats a la intervenció arqueològica van confirmar dos moments cronologico-culturals: l'edat del Ferro i el període Ibèric ple. Els autors de les intervencions arqueològiques van interpretar els estrats com a sediments procedents de l'erosió, i segons la seva hipòtesi, les diàclasis tancaven la zona d'accés a l'antiga ocupació humana, que es concentrava a la part alta del turó. Només una intervenció arqueològica que donés com a resultat la documentació d'una estructura a la part baixa de la diàclasi, permetria confirmar aquesta hipòtesi. | 08275-71 | Savassona, Sant Feliuet | El jaciment va ser descobert vers l'any 1950 per l'afeccionat R. Solé, que hi va excavar una àrea d'uns 40 m², i hi va recollir un destacat conjunt de materials ceràmics antics. L'any 1981 es van dur a terme diversos sondeigs, amb l'objectiu de comprovar l'existència d'un possible nivell d'ocupació que es pogués relacionar amb la troballa. | 41.9599400,2.3392000 | 445240 | 4645540 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67348-foto-08275-71-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: autors excavacions i Museu Espiscopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 67351 | Materials de Tavèrnoles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | <p>Una part dels materials que provenen del terme municipal de Tavèrnoles corresponen als trobats durant diverses excavacions realitzades al segle XX al Puig del Far, a la bauma de la Baronessa, i a la zona de Sant Feliuet de Savassona: la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, el Rec de la Fíbula i la Tomba 1958. Una altra part dels materials són diversos elements arqueològics trobats pel municipi. La relació de materials corresponents al terme de Tavèrnoles i la seva catalogació és: - MEV 3537: fragments de teixit de cotó (Savassona). - MEV 5048: 2 vasos reconstruïts amb fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 10996: fragments de ceràmica a mà i a torn, pedra circular i restes òssies (Savassona-Cova de la Finestra). - MEV 11006: fragments de teula, ceràmica a torn, bronze i pedra (Savassona-Pla del Comte). - MEV 11014: fragments d'una destral neolítica i d'ascles de sílex, d'un punxó d'ós, de ceràmica a mà i de petxina (sepulcre de Savassona). - MEV 11015: una moneda de bronze -as ibèric d'Iltirta-, claus i fragments de metall (Savassona). - MEV 11031: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11034: fragments de ceràmica a torn i de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 11035: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 11039: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica; ferro; bronze; closca (Tavèrnoles). - MEV 11040: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11041: fragments de ceràmica a torn (Pedra del Sacrifici) - MEV 11054: fragment de ceràmica a mà del Bronze antic-mig (Solei de la Garriga). - MEV 11062: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 11070: fragments de ceràmica a mà i d'os (Savassona). - MEV 11074: fragments de ceràmica a mà (El Pujol). - MEV 11077: ascles sílex (Savassona). - MEV 12398: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic-mig (Pedra del Sacrifici). - MEV 12399: llengüeta de ceràmica a mà del Neolític antic (Savassona). - MEV 12400: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 12436: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12437: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12438: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12439: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12440: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12442: esquelet del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12443: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12444: mà de molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12445: esquelet del Neolític mitjà (Savassona-sepulcre de fossa). - MEV 12446: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12447: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12448: percussor de pedra del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12479: ascle de sílex i dentàlium (Pedra del Sacrifici). - MEV 12480: closca de petxina, dent, restes òssies, bronze, sílex i quars (Savassona). - MEV 12493: destral polida del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12544: fragments de maxil·lar humà i de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12545: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12546: fragments de ceràmica a mà, roques, minerals i ossos (Savassona). - MEV 12548: fragment de molí, percutor, sílex i còdols (Savassona). - MEV 12549: destral, mà de morter i fragments granit (Pedra del Sacrifici). - MEV 12553: fragments de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12554: fragments de ceràmica a torn medievals (Pedra del Sacrifici). (Continua a Observacions)</p> | 08275-74 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Continuació de l'inventari de materials corresponents al terme de Tavèrnoles dipositats al Museu Episcopal de Vic (començat a Descripció) - MEV 12555: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12556: fragments de ceràmica a torn, ceràmica a mà, ossos i roca (Pedra del Sacrifici). - MEV 12557: fragments de ceràmica a mà i ossos (Pedra del Sacrifici). - MEV 12558: fragments de ceràmica a mà i ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12560: fragments de ceràmica a mà (Font de la Baronessa). - MEV 12732: fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Dau). - MEV 12939: restes òssies medievals (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13122: fragment de vas de ceràmica a mà del Neolític antic evolucionat (Pedra del Sacrifici). - MEV 13123: tassa de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13124: vas de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13125: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13126: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13127: polsera (fragment) petxina del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13128: espàtula, punxó i restes òssies del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13129 punxó d'os tallat i polit del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13130 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13131 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13132: gratador de sílex del Neolític antic (Savassona). - MEV 13134: punta de sageta de bronze del Bronze antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 13135: fragments de ceràmica a mà del Neolític Mitjà (Savassona). - MEV 13515: fragments de ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 13516: restes òssies (Savassona). - MEV 13517: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 13537: fragments d'olla de ceràmica medieval (Savassona). - MEV 13540: fragments lítics, d'ossos i de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV.13541: fragments de ceràmica a mà de la Primera edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 13542: fragments de ceràmica a torn moderns (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13543: fragments de ceràmica a mà i a torn, vidre, sílex, petxina, ferro, bronze i os del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13548: fragments de ceràmica a mà i a torn, sílex, fusta, os i petxina (Savassona). - MEV 13570: banya i ullal de cèrvid (Savassona). - MEV 13599: fragments de ceràmica, quars, os i carbó (Pedra del Sacrifici). - MEV 13601: fragments de ceràmica a mà i a torn i d'os (Savassona). - MEV 13602: fragment de vas decorat de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13603 fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV 13604: fragments decorats de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13606: fragments de ceràmica (Rec de la Fíbula). | 79|81|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67354 | Materials de Tavèrnoles al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA: www.mgsb.es/</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Tavèrnoles, principalment pel Dr. Lluís Via Boada entre els anys 50 i 60 del segle passat. Foren trobats a diferents zones del terme municipal: a les proximitats del castell i a d'altres indrets de Savassona, al voltant del Pont del Vent, al Raurell, a la carretera del Parador de Sau, a la Passarella, i a can Ton Xic. Entre els materials recollits, que corresponen a l'eocè, hi destaca la fauna carcínica (crancs) del jaciment de can Ton Xic.</p> | 08275-77 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació nº 231, 08007, Barcelona. | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona, propietat de l'Arquebisbat de Barcelona, fou fundat l'any 1874. La col·lecció del museu té unes 70.000 entrades de fòssils de tots els períodes geològics. Compta amb un important fons museístic en paleontologia especialitzada en invertebrats. El Museu Geològic disposa d'una biblioteca especialitzada, un laboratori i un destacat arxiu històric.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||||||
| 67356 | Torre del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-de-savassona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | <p>La torre de defensa del castell de Savassona és de planta lleugerament triangular, d'uns 12 m², i es troba situada sobre la roca a la part més prominent del conjunt del castell, a l'angle nord de la muralla. Els murs conservats tenen una alçària d'uns 5 m, i fan més d'1 m de gruix. S'hi accedeix a través d'una escala de cargol de pedra, que arrenca a la dreta d'una gran arcada adovellada. L'arcada abriga un portal rectangular sobre el que hi ha una petita finestra quadrada. L'interior és cobert per una volta de canó de forma semiesfèrica. Al primer pis s'hi obren tres finestres, una a la façana nord, una a l'est i l'altra a l'oest. Al costat de migjorn hi ha diverses espieres tapiades. La torre és coberta a una vessant. Es troba envoltada per edificacions posteriors que s'adapten a la seva forma.</p> | 08275-79 | Savassona, castell | <p>Les primeres referències documentals del castell són de l'any 921. Aquesta torre de defensa és un dels pocs testimonis que es conserven de l'antic caràcter defensiu del castell de Savassona.</p> | 41.9562700,2.3373700 | 445085 | 4645133 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67356-foto-08275-79-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 29 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||
| 67357 | Llegenda de la pedra del Sacrifici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-sacrifici | LUNA, G. (2008). 'Espai Natural de les Guilleries-Savassona'. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona, p. 87. | Segons la llegenda, la Pedra dels Sacrificis era un lloc sagrat des de la prehistòria, utilitzada per a fer sacrificis humans. La sang dels sacrificats regalimava per les canaletes que hi ha gravades a la gran roca. Segles després, les bruixes hi celebraven els seus aplecs i rituals. En aquest indret eren valorades les seves malifetes i, si no havien fet prou maldats, eren executades a la gran pedra. Després del ritual, les bruixes provocaven una gran tempesta per a que l'aigua netegés la sang de les executades. | 08275-80 | Savassona, pedra del Sacrifici | 41.9588600,2.3408200 | 445373 | 4645419 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||||
| 67358 | Roure Gros del Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-banus | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | El Roure Gros del Banús es troba a pocs metres al nord de la masia, al marge del camí d'accés a la casa. Es tracta d'un roure monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. | 08275-81 | El Banús | 41.9528600,2.3160300 | 443313 | 4644769 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67358-foto-08275-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||||
| 67359 | Alzina de Masgrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-masgrau | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. PARCS NATURALS: http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem. | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, amb una alçària de 17,3 m, un volt de canó a 1,3 m de terra de 4,63 m, i una capçada mitjana de 20,5 m. Es ramifica en tres besses a 2,5 metres de terra. Es troba a uns 30 m al nord de la masia homònima, darrera la cabana. És una de les alzines més grans de Catalunya i destaca pel seu espectacular volt de canó. | 08275-82 | Masgrau | Segons la tradició oral, a l'entorn de l'alzina de Masgrau hi havia amagat part del tresor del famós bandoler Serrallonga. | 41.9455700,2.3525100 | 446331 | 4643936 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67359-foto-08275-82-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 10 (patrimoni natural). BCIL. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||||
| 67360 | Can Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tordera | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent, seguint la línia de carrer. Hi ha dos portals d'entrada, situats a la planta baixa, formats per brancals quadrangulars sobre els que es recolza una llinda monolítica. El portal principal presenta una reforma a la part inferior. A la llinda hi ha inscrita la data '1716' i, al centre, un emblema amb una creu a la part superior. Les finestres són de disposició asimètrica, emmarcades amb carreus de pedra i lleixa motllurada. Al pis superior de la façana de migdia, hi ha una finestra amb la següent inscripció a la llinda: 'TORDERA. PERE 16 88 JOAN. TORDERA' i, al mig de l'any, un emblema amb una creu. En destaca el porxo situat al pis superior, amb embigat de fusta i barana del mateix material. La façana és de pedra vista, amb pedres cantoneres ben treballades. En alguns punts encara conserva part de l'antic arrebossat. | 08275-83 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de l'Església, 22, 08519. | 41.9523200,2.3266000 | 444189 | 4644702 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67360-foto-08275-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67360-foto-08275-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||||
| 67362 | Sagrera de Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-esteve-de-tavernoles | XI | El poble de Tavèrnoles té els seus orígens en la sagrera medieval que es va formar a redós de l'església parroquial, pel que cal considerar-la com a àrea susceptible de troballes arqueològiques. La constitució del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba l'any 1031, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. És per aquest motiu que en aquests espais els pagesos construïen les seves cases i sitges de gra. | 08275-85 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, considerada com a parròquia des dels seus inicis es documenta des de l'any 981. Es trobava dins del terme del castell de Savassona. | 41.9520700,2.3265700 | 444186 | 4644674 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||||||
| 67363 | Can Janot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janot | XVIII | Can Janot és una antiga casa de poble, situada a redós de l'església parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles. Fa pocs temps, fou objecte d'obres de reforma i remodelació integral. Està formada per dos habitatges independents de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Un dels cossos consta de planta baixa i planta pis. Al pis superior s'hi obre un porxo amb embigat de fusta, i barana del mateix material. L'altre cos consta de planta baixa i dues plantes pis; el pis superior es troba sobrealçat sobre la teulada. Hi ha dos portals d'entrada, situats a la planta baixa, estan formats per brancals quadrangulars, sobre els que es recolza una llinda monolítica. Les finestres són de disposició asimètrica, unes emmarcades amb carreus de pedra i d'altres amb llinda de fusta. La façana és repicada amb pedra vista. | 08275-86 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ del Call, 3. | Cronològicament, l'edifici sembla situar-se entre el segles XVII i XVIII, però la seva ubicació tan pròxima a l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles podria ser l'indici d'un orígen més antic. Aquesta masoveria de Serrabou fou antigament la seu de l'Ajuntament i de les escoles. | 41.9522500,2.3268600 | 444210 | 4644694 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67363-foto-08275-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67363-foto-08275-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67364 | Aljub del Xuclà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-del-xucla | L'aljub d'aglans del Xuclà es troba situat al solar del carrer de Baix nº 1, arran de la línia del carrer. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment al terra, construïda amb pedra lligada amb morter de calç. Una part de l'estructura, la que es troba totalment colgada de terra, està coberta amb una volta de mig punt obrada a plec de llibre. La part del davant es troba coberta per dos grans lloses de pedra (antigament devien de ser tres). Segons informacions orals de la zona, aquesta estructura era utilitzada com a dipòsit per a deixar els aglans en remull. Posteriorment es va fer servir d'abocador d'escombraries i, actualment, es troba pràcticament colgada de terra i bardisses, fet que dificulta la seva descripció. | 08275-87 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de Baix, 1 (solar). | 41.9523300,2.3254700 | 444095 | 4644703 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67364-foto-08275-87-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||||
| 67367 | Torrent de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-tavernoles | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GRAN ENCICLOÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ | El torrent de Tavèrnoles travessa el sector sud-oest del terme municipal i desemboca a la cua del pantà de Sau. En bona part, forma el límit natural amb el terme de Folgueroles. És un curs poc cabalós, de règim estacional i destaca per la seva bellesa natural. Està envoltat per un bosc de ribera i, en diversos trams, per un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen produint un intens ombrejat sobre la llera. | 08275-90 | Tavèrnoles | 41.9415500,2.3352900 | 444900 | 4643500 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67367-foto-08275-90-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||||
| 67368 | Toll de Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-casadevall | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Es tracta d'un toll de forma circular, d'uns 10 m², situat a una zona boscosa a uns 150 m al sud-est de la masia de Casadevall. Les seves aigües són netes i permanents durant tot l'any. És utilitzat pels ocells forestals com a abeurador i pels amfibis per a fer les postes. | 08275-91 | Casadevall | 41.9530300,2.3650100 | 447373 | 4644756 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67368-foto-08275-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67369 | La Màgica de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-magica-de-la-casanova | XX | La Màgica de la Casanova són uns fets misteriosos que es van produir durant el mes de juny de l'any 1955. A la Casanova hi vivia una família formada per un matrimoni, en Pere i la Caterina, el seu fill Josep, l'avi Mariano i en Lari, un noi que ajudava a la casa. Una nit al voltant de les onze, l'euga que tenien als estables va començar a picar de potes i, de sobte, va aparèixer a l'habitació on dormien l'avi Mariano i en Lari, una claror forta seguida d'una fressa de rocs, durant diversos minuts. Aquests fets es van estar repetint diversos dies al voltant de les onze de la nit. En Pere, una nit, va sortir a investigar pels camps dels entorns per intentar esbrinar d'on venia la 'màgica', que era el nom amb el que es coneixien aquests fets, però no va veure res. L'endemà a la nit, van sortir en Mariano i en Lari i, ja de tornada, van veure que hi havia algú amagat en un marge entre dos camps, al costat de la casa. Van demanar a l'estrany que sortís del seu amagatall, però aquest va fugir corrents i en Lari va disparar-li uns trets amb una escopeta. Des d'aquella nit mai més no es va repetir la 'màgica'. Al poble es va escampar el rumor que l'autor d'aquells fets era el mossèn Josep Boatella perquè volia espantar a la família de la Casanova, perquè no havien fet dir gaires misses per l'avia de la casa, que feia dos anys que havia mort. Uns deien que el diumenge següent, a missa, el mossèn amb prou feines s'aguantava. El succés i les acusacions al mossèn Josep Boatella, que sempre va defensar la seva innocència, van causar molt rebombori a tota la contrada, i van ser investigats per la Guàrdia Civil, pel Jutge de Pau i pels estaments eclesiàstics. No es va poder resoldre mai el misteri. | 08275-92 | La Casanova | 41.9556600,2.3260500 | 444146 | 4645073 | 1955 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||||||
| 67370 | Llegenda del Roc del Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-roc-del-llum | XIX | Al llarg del segle XIX, moltes noies del municipi de Tavèrnoles i dels pobles del voltant eren 'fabricantes' (mot amb que es coneixia a les treballadores de les fàbriques de Roda de Ter), i anaven cada dia a peu d'anada i de tornada, des de casa seva a Roda de Ter. El trajecte de tornada el feien un cop acabada la seva jornada laboral a la fàbrica, quan ja era fosc. Alguns dels homes de les cases on vivien les noies de la zona de Savassona, anaven a esperar-les al Roc del Llum, on posaven un llum d'oli, i així les 'fabricantes' podien veure'l ja des de la zona del Pendís i saber que les esperaven. Antigament el roc es trobava a tocar del camí que duia cap a Savassona però, quan es va construir la carretera BV-5216, el llum va ser traslladat uns metres més amunt del seu emplaçament original i es va instal·lar connexió elèctrica. | 08275-93 | Roc del Llum | 41.9536800,2.3343300 | 444831 | 4644848 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67370-foto-08275-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions orals facilitades per Antoni Vilà Serrabou. | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67371 | Roure de Roviretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-roviretes | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | El roure de Roviretes es troba situat a pocs metres a tramuntana de la masia de Roviretes, a tocar del camí. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per la seva alçada i la seva capçada, tot i que no assoleix unes mides monumentals. | 08275-94 | Roviretes | 41.9558500,2.3600500 | 446964 | 4645072 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||||||
| 67372 | La burra i el rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-burra-i-el-rector | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p.71. | XVII | Segons la llegenda, al segle XVII, a la Garriga hi vivia una família molt humil. En morir un dels avis, com no tenien prous diners per a pagar els funerals, es van veure obligats a vendre una ruca a canvi de tres unces d'or, i entregar-li al capellà per a que oficiés la missa. En Serrallonga, que estava molt agraït a aquesta família perquè l'havien ajudat en més d'una ocasió, va anar a buscar al capellà i li va prendre les tres unces d'or. Les hi va entregar als de La Garriga i així van poder recuperar la seva ruca. | 08275-95 | La Garriga | 41.9707000,2.3567900 | 446706 | 4646723 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||||
| 67375 | Els Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-munts-2 | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Els cingles dels Munts es troben a l'extrem sud-est del terme municipal de Tavèrnoles, gairebé al límit amb el municipi de Vilanova de Sau. El seu punt més alt, els Munts, és el cim més alt de Savassona, amb 862,3 m d'altitud; hi ha un vèrtex geodèsic. El seu interès rau en la seva configuració paisatgística i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada. A l'extrem sud dels cingles, ja en terme de Vilanova de Sau, es troba el Pedronet de la Mare de Déu dels Cingles, al que s'accedeix des del camí dels Munts.</p> | 08275-98 | Extrem sud-est del terme municipal. | 41.9366700,2.3671800 | 447539 | 4642938 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67375-foto-08275-98-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 5 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 67376 | Fons documental del Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-reguer | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XII-XX | El fons patrimonial del mas el Reguer es troba custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb el codi de referència ANC 1-769, dins dels fons Patrimonials i Familiars. Són 3,1 m (31 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper, i 267 pergamins, situats cronològicament entre els segles XII i XX. El fons va ser conservat pels propietaris del mas fins al seu ingrés a l'ANC, a títol de comodat, en dues trameses, l'any 2007 i l'any 2008. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas Reguer de Tavèrnoles i a d'altres masos que formaven part del patrimoni familiar, com la documentació relativa al cobrament de censos, gestió d'arrendaments, manteniment de beneficis, llibres de rebuts, escriptures, plets, llevadors, documentació administrativa diversa corresponent als patrimonis del Reguer, patrimoni Fàbrega, patrimoni Masmitjà i patrimoni Planell Benet Soler i Sobirà, i els llibres mestres i d'actes substanciats del mas Reguer, el mas Picó Petit, el mas Berenguer de Gurb i la casa Masmitjà d'Olot. En destaquen els 'Papeles de don Joseph y don Miguel Mas y de Regàs', aplec de privilegis i correspondència de Josep Mas de Roda i el seu fill, vigatà i cap militar antifrancès al servei de l'arxiduc, testimoni valuós de la Guerra de Successió. | 08275-99 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | El Reguer es troba documentat des de mitjan segle XII com a possessió en domini directe del Capítol de Vic. El primer habitant del mas fou Guerau de Reguer, l'any 1154. A mitjans del segle XIV, es produí l'entroncament amb la família Bofill de Folgueroles, arran del matrimoni de Guillem Bofill i Cós amb Maria Perafita i Reguer, que establiren la residència al Reguer i n'adoptaren el cognom. L'any 1484, l'hereu Damià Reguer i Bertran inicià la successió directa del cognom Reguer de pare a fill, fins a inicis del segle XX. Els masos Reguer i Bofill, que formaven el nucli de les possessions familiars, s'ampliaren durant els segles XVI, XVII, XVIII amb l'herència i la compra de terres a Tavèrnoles, Folgueroles, Roda de Ter, Gurb i Granollers de la Plana. Durant els segles XVII i XVIII consolidaren també la seva presència a Vic mitjançant la compra de diversos immobles. Tanmateix, els serveis prestats per Joan Baptista Reguer i Aimeric, a la Guerra dels Segadors, a Felip IV li van permetre aconseguir el privilegi de ciutadania honrada de Vic l'any 1679. Al segle XVIII els Reguer fixaren la seva residència a Vic, i els enllaços amb importants famílies de la contrada (els Torrebreta de Seva, els Codina de Sant Bartomeu del Grau i els Castellar de Manlleu) els consolidaren com a hisendats d'Osona. L'any 1831 el patrimoni dels Reguer augmentà considerablement arran del matrimoni de Ramon Reguer Castellar amb Josepa Descatllar i Fàbrega, pubilla del patrimonis Fàbrega i Masmitjà d'Olot. La pèrdua del cognom en els descendents d'ençà el segle XV, es produí amb la manca d'hereus masculins del matrimoni Miquel Reguer i Descatllar amb Dionísis Franc i Olzinelles de Cardona, casats l'any 1855. Llur filla i pubilla, Assumpció es casà l'any 1884 amb l'hisendat Josep Planell i Benet, de Tona. El seu primogènit, Miquel Planell i Reguer, que heretà el patrimoni Planell i Sobirà, fou alcalde de Tona entre els anys 1931 i 1933. L'altre fill del matrimoni, Ramon Planell i Reguer heretà el patrimoni Reguer. Fou a partir d'aquest moment en que el patrimoni familiar inicià la seva disgregació. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67377 | Bassa del torrent de Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-torrent-de-casadevall | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Es tracta d'un gran toll de forma circular, d'uns 150 m², situat a la intersecció del torrent de Casadevall amb el torrent dels Munts. La seva fondària és d'uns 0,8 m aproximadament. Les aigües conserven una gran transparència i una mínima eutròfia, i no hi ha vegetació helofítica. Hi viuen invertebrats aquàtics, amfibis com la granota roja (Rana temporaria) i la granota comuna (Rana perezi), i rèptils com la colobra escurçonera (Natrix maura). | 08275-100 | Torrent de Casadevall | 41.9589300,2.3597600 | 446943 | 4645414 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67377-foto-08275-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67377-foto-08275-100-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67379 | Bassa de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-baga-0 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de forma arrodonida i allargada, de 125 m², situada al camí de la Baga, a uns 150 m de la carretera BV-5213. S'omple amb l'aigua d'un torrent i la vegetació al seu interior és molt abundant, de canya i boga. Es troba a una zona boscosa de pi roig, roure i alzina. A la bassa hi viuen amfibis com la granota comuna (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo) i rèptils com la colobra escurçonera (Natrix maura). | 08275-102 | La Baga | 41.9546800,2.3500100 | 446131 | 4644949 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67379-foto-08275-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67379-foto-08275-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67380 | Bassa de l'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-laguilar | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de forma rectangular, d'uns 750 m², situada a tocar del camí entre La Soleia i el Molinot. S'omple amb l'aigua del torrent dels Munts. Es troba envoltada de vegetació de ribera arbòria i arbustiva (pollancre, plàtan, pi roig, esbarzers i joncs). A l'interior de la bassa hi creix vegetació aquàtica i helofítica. Hi viuen peixos (carpins), amfibis com el gripau comú (Bubo bufo) i el gripau pigallat (Pelodytes punctatus). S'hi poden observar ocells rapinyaires i, durant l'època de migracions, ocells aquàtics com bernats pescaires (Ardea cinerea) i esplugabous (Bubulcus ibis) | 08275-103 | L'Aguilar | 41.9481300,2.3549600 | 446536 | 4644218 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||||
| 67381 | Bassa de l'ermita de Sant Feliuet I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lermita-de-sant-feliuet-i | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de petites dimensions, excavada a la roca. Es troba situada a pocs metres a tramuntana de l'ermita de Sant Feliu de Savassona. És de planta irregular, té aigua durant tot l'any, i hi creix vegetació helofítica al seu interior. Juntament amb les altres basses de Sant Feliuet, constitueixen un punt d'aigua per a les poblacions d'invertebrats, amfibis i ocells que viuen en aquest indret. | 08275-104 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9594700,2.3404500 | 445343 | 4645487 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67381-foto-08275-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67381-foto-08275-104-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67382 | Bassa de l'ermita de Sant Feliuet II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lermita-de-sant-feliuet-ii | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa circular situada a pocs metres a migdia de l'ermita de Sant Feliuet. És de petites dimensions, excavada a la roca, i s'omple amb aigua de la pluja, fet pel qual s'asseca a l'estiu. Al seu costat hi ha una altra bassa circular de dimensions molt reduïdes. Hi creix vegetació helofítica al seu interior. És utilitzada per invertebrats, amfibis i alguns mamífers. | 08275-105 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9593000,2.3405100 | 445348 | 4645468 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67382-foto-08275-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67382-foto-08275-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67383 | Bassa de l'ermita de Sant Feliuet III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lermita-de-sant-feliuet-iii | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | És una petita bassa, de 4 m² aproximadament, situada a pocs metres al nord-est de l'ermita de Sant Feliu de Savassona. És circular, està excavada a la roca i s'omple amb aigua de la pluja. És la única de les basses de Sant Feliuet en la que no hi creix vegetació helofítica. Constitueix un punt d'aigua per a les poblacions d'invertebrats, amfibis i ocells que hi viuen a la zona. | 08275-106 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9595200,2.3406700 | 445361 | 4645492 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67383-foto-08275-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67383-foto-08275-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67384 | Bassa de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sant-feliuet | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de forma arrodonida, d'uns 70 m², que es troba al sud-oest del turó de Sant Feliuet, a un indret molt emboscat. S'omple amb aigua de pluja canalitzada per un corriol. Té aigua tot l'any, tot i que el nivell disminueix notablement a l'estiu. Al seu voltant hi creixen joncs i hi vien amfibis com el gripau comú (Bufo bufo), i la granota comuna (Rana perezi). | 08275-107 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9584500,2.3377500 | 445118 | 4645375 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67384-foto-08275-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67384-foto-08275-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67385 | Bassa de Masgrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-masgrau | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa situada al torrent dels Munts, a tocar del camí que duu a l'Aguilar, a les proximitats de Masgrau. Fa uns 30 m² aproximadament, i s'omple d'aigua provinent del torrent dels Munts, que és resclosa amb un mur de pedra. L'aigua de la bassa està poc eutrofitzada. Al seu voltant hi creix vegetació de ribera. | 08275-108 | Masgrau | 41.9449500,2.3552700 | 446559 | 4643865 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67385-foto-08275-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67385-foto-08275-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67386 | Bassa de Roviretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-roviretes | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa circular de petites dimensions, d'uns 6 m de diàmetre. S'omple amb aigua del torrent de Roviretes, i vessa les seves aigües al torrent dels Munts. Té aigua tot l'any, tot i que el seu cabal disminueix notablement a l'estiu. Hi viuen poblacions de granota comuna (Rana perezi) i de reineta (Hyla meridionalis). | 08275-109 | Les Roviretes | 41.9542200,2.3574700 | 446749 | 4644893 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67386-foto-08275-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67386-foto-08275-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67387 | Bassa del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-molinot | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | XX | Bassa de forma arrodonida, de grans dimensions (1200 m²). Es troba a la vora del camí entre La Soleia i El Molinot, pròxima a la bassa de la Soleia. El seu perímetre està protegit per una tanca. S'omple amb aigua del torrent dels Munts, i en subministra a les cases i masies de l'entorn. Hi viu una nombrosa població de perca americana (Micropterus salmoides), d'ànecs coll-verd (Ana plathyrrynchos) i oques domèstiques. En èpoques de migració hi viuen bernats pescaires (Ardea cinerea). Té un bon cabal d'aigua durant tot l'any i una bona qualitat de les seves aigües. | 08275-110 | Pla de Masgrau | 41.9508600,2.3551400 | 446553 | 4644521 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 67388 | Bassa del pla de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-pla-de-sant-feliuet | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa allargada, de forma irregular, d'uns 40 m². Es troba a un camp al pla de Sant Feliuet, a les proximitats de la Pedra del Sacrifici. És una bassa d'ús ramader i es troba eutrofitzada. Té aigua tot l'any, tot i que el nivell disminueix notablement a l'estiu. Hi viuen poblacions de tritó verd (Triturus marmoratus) i de tritó palmat (Triturus helveticus). | 08275-111 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9593800,2.3420300 | 445474 | 4645476 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67388-foto-08275-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67388-foto-08275-111-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67389 | Bassa de Sabaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sabaters | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | XX | La bassa de Sabaters es troba al pla de Santa Margarida, al sud-est de Sabaters, a tocar del camí. Es tracta d'una bassa d'excavació rectangular, de factura recent per a ús ramader, d'uns 60 m². La terbolesa de l'aigua i l'eutròfia és considerable. Hi ha una bona població de boga i de granota comuna (Rana perezi). | 08275-112 | Sabaters | 41.9613900,2.3673500 | 447574 | 4645683 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67389-foto-08275-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67389-foto-08275-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bassa de Sabaters ha estat objecte d'una actuació de restauració del Projecte Basses del Grup Naturalista d'Osona, delegació osonenca de la Institució Catalana d'Història Natural. Aquest projecte fou iniciat l'any 2003, amb l'objectiu de conformar i establir progressivament una xarxa de punts d'aigua de bona qualitat ecològica.Les basses agrícoles són molt importants per a la biodiversitat. Hi creixen diverses espècies de flora, com el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha angustifolia) o el plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica) entre d'altres. Hi viuen amfibis com el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau corredor (Bufo calamita), la granota verda (Pelophylax perezi) i el tritó palmat (Lissotriton helveticus). I s'hi troben insectes comuns com l'escorpí d'aigua (Nepa cinerea), els sabaters (Gerris najas) i els espiadimonis (Anax imperator i Libellula depressa). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 67390 | Font de Fussimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fussimanya | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | La font d'en Fussimanya es troba just al revolt del trencant que duu al restaurant homònim, just en el punt on creua el torrent. És una font poc arranjada. De la roca natural surt un broc metàl·lic, de cop, pel que raja l'aigua, que cau a una pica rectangular de pedra treballada. | 08275-113 | Fussimanya | 41.9748100,2.3489200 | 446058 | 4647184 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67390-foto-08275-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67390-foto-08275-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67390-foto-08275-113-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67391 | Font de la Baronessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baronessa | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 219. | La font de la Baronessa es troba a la balma homònima, a les proximitats del castell de Savassona. S'hi arriba pel camí que surt del Roc del Llum o bé pel camí del darrera del castell de Savassona. La font queda resguardada sota la balma, a la que s'accedeix per unes escales de pedra. El broll d'aigua raja per una aixeta i cau a un pedrís natural. Al davant de la font, a un nivell més baix, hi ha una taula i uns bancs de pedra. Al costat de la taula hi ha un gran mur de pedres treballades, de mida regular, lligades amb morter de calç, on s'hi obre la boca d'una mina d'aigua, d'arc catenari, amb dovelles de pedra treballada. És un indret molt concorregut pels excursionistes que destaca per la seva bellesa natural. | 08275-114 | Savassona, castell | 41.9542800,2.3362800 | 444993 | 4644913 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67391-foto-08275-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67391-foto-08275-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67391-foto-08275-114-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67392 | Font de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-margarida-1 | COLOMER-RIFÀ (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | La font de Santa Margarida es troba a l'est del municipi, a la vora d'un corriol que enllaça amb un sender que mena a Sau. És un indret no senyalitzat i de difícil accés. Es tracta d'un clot natural, que es troba al pas d'un petit torrentet, que recull l'aigua d'escorrentiu, que es filtra per les roques de l'entorn, i l'omple d'aigua. Del clotet raja l'aigua seguint el curs del torrent. Des de les proximitats de la font es poden gaudir d'unes magnífiques vistes del pantà de Sau. | 08275-115 | Costa de la Rovira | 41.9641200,2.3788200 | 448526 | 4645979 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67392-foto-08275-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67392-foto-08275-115-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades, degut a la dèbil senyal GPS durant la visita a l'indret.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67393 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-1 | GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 217. | XVIII-XX | La font del castell es troba a la vora del torrent homònim, a llevant del castell de Savassona. Per arribar-hi, cal prendre el camí que surt al davant del vial d'accés al castell, però a l'altre costat de la carretera BV-5213. Cal fer els giravolts del camí i dirigir-se cap al torrent, a un indret amb plataners, bardisses i vegetació de ribera. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra, del que surt un broc metàl·lic, per on raja un fil d'aigua, que cau a un pedrís. La font presenta una llinda amb la data 1808 inscrita, que podria correspondre a l'any de la seva construcció. Actualment, hi ha una bomba que porta aigua cap al castell de Savassona. | 08275-116 | Savassona, torrent del Castell | 41.9555800,2.3413600 | 445415 | 4645054 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67393-foto-08275-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67393-foto-08275-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67394 | Font del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pujol | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 218. | La font del Pujol es troba a poca distància del torrent de Tavèrnoles, al seu pas per les proximitats de la casa de la Noguera, que es situa a uns 200 m a llevant del Pendís. Cal prendre un corriol que surt dels camps al nord-est de la casa. La font es troba emmarcada per mur, fet de paredat comú, de forma triangular, del que surten dos orificis per on ragen uns diminuts fils d'aigua. A un nivell més baix del mur, hi ha quatre brocs per on raja l'aigua abundantment i cau a una pica de pedra, que desaigua cap a un rec. Al davant de la font hi ha una taula i uns bancs de pedra, i un petit safareig. | 08275-117 | El Pujol | L'any 1968 es va afegir un broc a la font. L'any 1993 la colla d'en Miquel Aragonès i en Jaume Font de Roda de Ter hi van posar 4 brocs de ferro, un al costat de l'altre, i el 1995 hi van afegir un cinquè broc. | 41.9614000,2.3232000 | 443915 | 4645712 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67394-foto-08275-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67394-foto-08275-117-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 67396 | Llegenda de la font de la Baronessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-la-baronessa | COLOMER COLOMER, J. (2008). 'Misteris de casa nostra'. La Rella, núm. 13. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.7. BERENGUER VALLADOLID, J. (2006). 'Casa per casa: el castell de Savassona'. La Rella, núm. 8. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.6. | Segons la llegenda, el baró de Savassona, abans de marxar a Terra Santa a participar en les Creuades, va demanar al seu millor criat que cuidés i vigilés a la seva bella esposa durant la seva absència. El baró va marxar, va anar passant el temps i la baronessa i el criat, que estaven sempre junts, es van enamorar. Els amants vigilaven des de la font la pujada al castell pel Roc del Llum, per si tornava el baró. Finalment, el baró va tornar però, com era molt desconfiat, en comptes de prendre el camí del Roc del Llum, va prendre el camí de can Janot. Va aparèixer de sobte per sobre la font, va sorprendre als amants i allà mateix els va matar. Diuen que les nits de lluna plena, des d'aquest indret, i únicament els homes als que les seves dones els hi han estat infidels, quan miren la lluna, poden veure la imatge de la baronessa acompanyada del seu amant. | 08275-119 | Font de la Baronessa | 41.9553100,2.3364500 | 445008 | 4645027 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||||
| 67397 | Graonada de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-sant-feliuet | VINYETA, R. (1995). 'Tavèrnoles-Savassona'. Col·lecció Art i Paisatge. Torelló: Foto-Sport, p.38. | Es tracta del camí graonat que duu a Sant Feliuet de Savassona. És un petit tram de graons de pedres de gres, de mida mitjana, situat a la vessant de tramuntana del turó de Sant Feliuet, en un indret amb un gran desnivell. Es desconeix la seva cronologia precisa però, segons la documentació antiga, al segle XI ja existien unes escales que donaven accés al cim. | 08275-120 | Savassona, Sant Feliuet | En el document de donació de l'alou de Sant Feliuet de l'any 1035, del que es conserva una còpia del segle XIX a l'Arxiu Capitular de Vic, s'esmenta que el límit per l'oest de l'alou són les escales que menen al cim del turó de Sant Feliuet. | 41.9595100,2.3407700 | 445369 | 4645491 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67398 | Camí rural sender | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-sender | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | Es tracta d'un camí de ferm de terra, que s'inicia al pla del Banús en direcció al pla dels Munts i recorre longitudinalment l'extrem sud-oest del terme municipal. El seu tram de ponent comunica diverses masies com el Banús, els Foquers i el Compòsit, i és el camí d'accés a la font dels Foquers. En el seu recorregut mig transcorre paral·lel al torrent de Tavèrnoles, i segueix en direcció als Munts fins a l'est de la Solella de les Valls. | 08275-121 | Extrem sud-oest del terme municipal | 41.9383200,2.3394200 | 445239 | 4643139 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67398-foto-08275-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67398-foto-08275-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67398-foto-08275-121-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67399 | Cementiri de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-tavernoles | XIX | El cementiri de Tavèrnoles està ubicat a llevant del nucli urbà. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per un mur perimetral format per pedres de procedència local, lligades amb abundant ciment, que s'adapta al desnivell natural del terreny. La façana nord-oest presenta tres petits contraforts. La porta del recinte, encarada al sud-oest, és de ferro forjat i conté la data de 1896 en la seva estructura. Està emmarcada per dos pilars de pedra, coronats per un ornament de pedra. Els nínxol es troben al fons i al dos costat de l'entrada del recinte. A la part central del mur nord-est hi ha una petita capella, amb porta d'arc de mig punt i un òcul a sobre. El cementiri està enjardinat d'una manera molt senzilla. | 08275-122 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de l'Església s/n. | 41.9533400,2.3271900 | 444239 | 4644815 | 1896 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67399-foto-08275-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67399-foto-08275-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67400 | Sender de Gran Recorregut GR-210, Ruta del Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-210-ruta-del-ter | ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com | XX | El GR-210 és un sender de gran recorregut, d'uns 200 quilòmetres, que uneix el Refugi d'Ulldeter (Ripollès) amb l'Estartit (Baix Empordà). Travessa cinc comarques: Ripollès, Osona, La Selva, Gironès i Baix Empordà. El GR-210 entra al terme municipal de Tavèrnoles per la seva meitat nord, i va seguint el Ter, passa per Fussimanya i continua en direcció a Sant Pere de Casserres. Al seu pas pel terme municipal de Tavèrnoles, el sender GR-210 i la via de passejada PRC-40 coincideixen en gran part del seu recorregut. | 08275-123 | Nord del terme municipal | 41.9708600,2.3446100 | 445697 | 4646749 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67400-foto-08275-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 67401 | Sender de gran recorregut GR-2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-2-0 | ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XX | El GR-2 és un sender de gran recorregut, de 169 quilòmetres, que uneix la Jonquera (Alt Empordà) amb Aiguafreda (Vallès Oriental), travessant la Garrotxa i Osona. Té una variant, el GR 2-2. El GR-2 entra al terme municipal de Tavèrnoles pel seu extrem de llevant, pels cingles de Vilanova, que els recorre paral·lelament, segueix en direcció sud fins als Munts, per on surt del municipi. | 08275-124 | Sud-est del terme municipal | Va ser homologat l'any 1978. | 41.9465200,2.3675400 | 447577 | 4644032 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67401-foto-08275-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67401-foto-08275-124-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 67403 | Sender Vic - Sant Pere Casserres, PR-C 40 o Via de Passejada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-vic-sant-pere-casserres-pr-c-40-o-via-de-passejada | ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XX | El sender de petit recorregut 'Catalunya 40' (PR-C 40), de 19,8 quilòmetres, uneix Vic amb Sant Pere de Casserres. Ofereix la possibilitat de visitar alguns monuments romànics i vestigis d'antics jaciments neolítics. Te dos variants: el PR-C 40.1,Tavèrnoles, que enllaça amb el GR-2, i el PR-C 40.2 Llom de Casserres-Parador-Les Tallades, que enllaça amb el GR-2 a la Vall de Sau. Al terme municipal de Tavèrnoles, el sender PR-C 40 entra pel pla del Banús, passa pel nucli urbà i continua en direcció nord-est, segueix el Ter, passa per Fussimanya i continua en direcció a Sant Pere de Casserres. El tram que transcorre des de la meitat nord-est del municipi fins a Sant Pere de Casserres, coincideix amb el sender de gran recorregut GR-210. | 08275-126 | Nord-oest del terme municipal | 41.9705500,2.3445400 | 445691 | 4646714 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67403-foto-08275-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67403-foto-08275-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 67404 | Fotografies de Tavèrnoles al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté vint-i-cinc fotografies de Tavèrnoles. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de Sant Esteve de Tavèrnoles, Sant Pere de Savassona i Sant Feliuet de Savassona, a diverses masies, com l'Aguilar, El Banús o El Xuclà; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1962. | 08275-127 | C/ Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.