Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67330 | Arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-tavernoles | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XI-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 19 unitats documentals, amb una cronologia que compren des del segle XI al XIX. La part més moderna és un fons que no s'ha conservat íntegrament, amb diverses llacunes. Aquests documents corresponen a pergamins (1001-1600), baptismes (1684-1883), confirmacions (1684-1934), aniversaris i celebracions (1730-1846), administració de l'Obra (1691-1792), llevadors de rendes (1666-1738), confraries (1721-1860), vària administració (1569-1796), manuals notarials (1315-1602), capítols matrimonials (1501-1900), testaments (1501-1900) i processos (1792-1794). Hi ha 18 unitats documentals en suport de paper amb enquadernació de lligall o volum i 1 unitat en suport de pergamí en lligall.</p> | 08275-53 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. C/ Santa Maria nº 1, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||
| 67351 | Materials de Tavèrnoles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | <p>Una part dels materials que provenen del terme municipal de Tavèrnoles corresponen als trobats durant diverses excavacions realitzades al segle XX al Puig del Far, a la bauma de la Baronessa, i a la zona de Sant Feliuet de Savassona: la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, el Rec de la Fíbula i la Tomba 1958. Una altra part dels materials són diversos elements arqueològics trobats pel municipi. La relació de materials corresponents al terme de Tavèrnoles i la seva catalogació és: - MEV 3537: fragments de teixit de cotó (Savassona). - MEV 5048: 2 vasos reconstruïts amb fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 10996: fragments de ceràmica a mà i a torn, pedra circular i restes òssies (Savassona-Cova de la Finestra). - MEV 11006: fragments de teula, ceràmica a torn, bronze i pedra (Savassona-Pla del Comte). - MEV 11014: fragments d'una destral neolítica i d'ascles de sílex, d'un punxó d'ós, de ceràmica a mà i de petxina (sepulcre de Savassona). - MEV 11015: una moneda de bronze -as ibèric d'Iltirta-, claus i fragments de metall (Savassona). - MEV 11031: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11034: fragments de ceràmica a torn i de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 11035: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 11039: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica; ferro; bronze; closca (Tavèrnoles). - MEV 11040: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11041: fragments de ceràmica a torn (Pedra del Sacrifici) - MEV 11054: fragment de ceràmica a mà del Bronze antic-mig (Solei de la Garriga). - MEV 11062: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 11070: fragments de ceràmica a mà i d'os (Savassona). - MEV 11074: fragments de ceràmica a mà (El Pujol). - MEV 11077: ascles sílex (Savassona). - MEV 12398: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic-mig (Pedra del Sacrifici). - MEV 12399: llengüeta de ceràmica a mà del Neolític antic (Savassona). - MEV 12400: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 12436: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12437: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12438: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12439: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12440: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12442: esquelet del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12443: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12444: mà de molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12445: esquelet del Neolític mitjà (Savassona-sepulcre de fossa). - MEV 12446: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12447: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12448: percussor de pedra del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12479: ascle de sílex i dentàlium (Pedra del Sacrifici). - MEV 12480: closca de petxina, dent, restes òssies, bronze, sílex i quars (Savassona). - MEV 12493: destral polida del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12544: fragments de maxil·lar humà i de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12545: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12546: fragments de ceràmica a mà, roques, minerals i ossos (Savassona). - MEV 12548: fragment de molí, percutor, sílex i còdols (Savassona). - MEV 12549: destral, mà de morter i fragments granit (Pedra del Sacrifici). - MEV 12553: fragments de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12554: fragments de ceràmica a torn medievals (Pedra del Sacrifici). (Continua a Observacions)</p> | 08275-74 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Continuació de l'inventari de materials corresponents al terme de Tavèrnoles dipositats al Museu Episcopal de Vic (començat a Descripció) - MEV 12555: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12556: fragments de ceràmica a torn, ceràmica a mà, ossos i roca (Pedra del Sacrifici). - MEV 12557: fragments de ceràmica a mà i ossos (Pedra del Sacrifici). - MEV 12558: fragments de ceràmica a mà i ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12560: fragments de ceràmica a mà (Font de la Baronessa). - MEV 12732: fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Dau). - MEV 12939: restes òssies medievals (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13122: fragment de vas de ceràmica a mà del Neolític antic evolucionat (Pedra del Sacrifici). - MEV 13123: tassa de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13124: vas de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13125: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13126: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13127: polsera (fragment) petxina del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13128: espàtula, punxó i restes òssies del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13129 punxó d'os tallat i polit del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13130 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13131 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13132: gratador de sílex del Neolític antic (Savassona). - MEV 13134: punta de sageta de bronze del Bronze antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 13135: fragments de ceràmica a mà del Neolític Mitjà (Savassona). - MEV 13515: fragments de ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 13516: restes òssies (Savassona). - MEV 13517: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 13537: fragments d'olla de ceràmica medieval (Savassona). - MEV 13540: fragments lítics, d'ossos i de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV.13541: fragments de ceràmica a mà de la Primera edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 13542: fragments de ceràmica a torn moderns (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13543: fragments de ceràmica a mà i a torn, vidre, sílex, petxina, ferro, bronze i os del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13548: fragments de ceràmica a mà i a torn, sílex, fusta, os i petxina (Savassona). - MEV 13570: banya i ullal de cèrvid (Savassona). - MEV 13599: fragments de ceràmica, quars, os i carbó (Pedra del Sacrifici). - MEV 13601: fragments de ceràmica a mà i a torn i d'os (Savassona). - MEV 13602: fragment de vas decorat de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13603 fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV 13604: fragments decorats de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13606: fragments de ceràmica (Rec de la Fíbula). | 79|81|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67354 | Materials de Tavèrnoles al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA: www.mgsb.es/</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Tavèrnoles, principalment pel Dr. Lluís Via Boada entre els anys 50 i 60 del segle passat. Foren trobats a diferents zones del terme municipal: a les proximitats del castell i a d'altres indrets de Savassona, al voltant del Pont del Vent, al Raurell, a la carretera del Parador de Sau, a la Passarella, i a can Ton Xic. Entre els materials recollits, que corresponen a l'eocè, hi destaca la fauna carcínica (crancs) del jaciment de can Ton Xic.</p> | 08275-77 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació nº 231, 08007, Barcelona. | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona, propietat de l'Arquebisbat de Barcelona, fou fundat l'any 1874. La col·lecció del museu té unes 70.000 entrades de fòssils de tots els períodes geològics. Compta amb un important fons museístic en paleontologia especialitzada en invertebrats. El Museu Geològic disposa d'una biblioteca especialitzada, un laboratori i un destacat arxiu històric.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||||
| 67404 | Fotografies de Tavèrnoles al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté vint-i-cinc fotografies de Tavèrnoles. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de Sant Esteve de Tavèrnoles, Sant Pere de Savassona i Sant Feliuet de Savassona, a diverses masies, com l'Aguilar, El Banús o El Xuclà; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1962. | 08275-127 | C/ Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||||
| 67405 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa aproximadament de 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 54 imatges de diferents indrets de Tavèrnoles, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</p> | 08275-128 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||||
| 67406 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i al Pirineu aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 39 fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles, realitzades entre els anys 1890 i 1936.</p> | 08275-129 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | <p>L'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, durant la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. L'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||||
| 67407 | Fotografies de Tavèrnoles al Fons Cuyàs (ICC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-al-fons-cuyas-icc | INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat | XX | El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya l'any 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha una vintena de fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles. | 08275-130 | Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc, 08038, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||||
| 67475 | Col·lecció de maquetes de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-maquetes-de-lespai-natural-de-les-guilleries-savassona | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS: parcs.diba.cat/ | XXI | Es tracta de la col·lecció de maquetes de l'exposició permanent 'Guilleries-Savassona, a gran escala' del Centre d'Informació de Tavèrnoles. Són set maquetes que representen llocs emblemàtics de l'Espai Natural de les Guilleries, que permeten interpretar el seu paisatge i territori. Hi ha una maqueta general de l'espai protegit, dos del monestir i de l'entorn de Sant Pere de Casserres, i les altres corresponen a la presa del pantà de Sau, el turó de Sant Feliuet de Savassona, els cingles de Tavertet i el pont de Malafogassa. L'exposició es pot visitar tots els dimarts, caps de setmana i festius de 10 a 15 h, i el seu accés és gratuït. | 08275-198 | Nucli urbà de Tavèrnoles. Centre d'Informació de Tavèrnoles: C/ Montseny, 2 , 08519. | 41.9521200,2.3262200 | 444157 | 4644680 | 2013 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67475-foto-08275-198-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Escola del Treball de Barcelona, C.F.G.S de Projectes d'Obra. | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||
| 67311 | Cabana del Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-pendis | La cabana del Pendís es troba a pocs metres al nord-est de la casa homònima. Està construïda sota una balma, i aprofita la seva cavitat natural com a sostre i tancament de l'estructura. El mur de façana és fet de pedres de procedència local, de mida mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta un petit portal rectangular, que conserva una antiga porta de fusta, i a ambdues bandes, una petita obertura d'aparença d'espiera. | 08275-34 | El Pendís | 41.9602100,2.3211600 | 443745 | 4645581 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67311-foto-08275-34-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||||
| 67332 | Caminada de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-de-primavera | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | L'ajuntament de Tavèrnoles, des de l'any 2000, organitza l'últim diumenge del mes d'abril, la Caminada de Primavera. El seu recorregut, que es troba degudament senyalitzat, és d'uns 15 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell lleu. La caminada recorre diversos indrets emblemàtics del terme municipal i les seves rodalies, com Sant Feliuet, Sant Pere de Savassona, el castell de Savassona, Sant Esteve de Tavèrnoles i alguns dels masos més notables. Cada any es varia part de l'itinerari per tal de no repetir-lo de forma idèntica. La organització ofereix esmorzar i un obsequi als participants. Aquesta activitat ha esdevingut molt popular i en algunes edicions hi han participat unes 200 persones. | 08275-55 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||||
| 67333 | Festa Major de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-tavernoles | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat FUNOLL, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XX-XXI | Pels volts del 3 d'agost, festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve, es celebra anualment la Festa Major. Es organitzada per la Comissió de festes i l'Ajuntament en col·laboració amb els veïns del poble. El pregó de Festa Major dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives com la missa solemne en honor a Sant Esteve, patró de Tavèrnoles, el ball-sopar, la botifarra popular, la caminada nocturna, l'actuació del casal d'estiu, havaneres, concerts, partits de futbol, jocs, pallassos, etc. | 08275-56 | Nucli urbà de Tavèrnoles | Entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, la festa major era diferent a l'actual. L'ofici solemne en honor al sant patró era cantat per la coral de la parròquia. Durant la missa també es cantaven els goigs de Sant Esteve. El ball de la Festa Major es feia al pla de les Ballades, en un envelat que la comissió de festes construïa cada any amb boixos i brucs. Una petita orquestra, en Roviretes amb el seu flabiol o el senyor Marín amb l'acordió hi tocaven valsos, tangos, passos dobles i els tradicionals ball de rams, de robo o de l'escombra. I es feia la tradicional rifa de la toia, que servia per a finançar la festa. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Entre les parròquies catalanes que porten l'advocació de Sant Esteve, especialment les d'àmbit rural, pel fet d'escaure la diada del seu patró el dia 26 de desembre, a l'hivern i en plenes festes nadalenques, celebren la festa major pels volts del dia 3 d'agost, que és la festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||
| 67334 | Fira de Tardor de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-tardor-de-sant-galderic | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | La Fira de Tardor de Sant Galderic es celebra anualment, des de l'any 2008, un diumenge del mes d'octubre, als carrers del poble. La fira, dedicada a la terra i a l'artesania, està formada per tres mercats: el Mercat gastronòmic, on diversos expositors ofereixen productes típics de la terra, el Mercat d'Artesans, amb paradetes amb sabons, bijuteria, articles de fusta, etc., i el Mercat de les Erres i brocanters, on hi ha productes de segona mà. Es duen a terme exposicions, tallers i conferències relacionades amb la cultura i el medi ambient, recitals de poemes, concerts, activitats pels infants, el Concurs de bolets, concert de Gospel, etc. Tanmateix, s'organitza la popular Cursa de muntanya de Sant Galderic, amb un recorregut de 10 km pels espais naturals del municipi. | 08275-57 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||||
| 67335 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-2 | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre, patró dels pagesos, es celebra anualment pels volts del dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. És una celebració dedicada als animals. La festa s'inicia amb la tradicional foguera de Sant Isidre i s'ofereix coca, fuet i cava als assistents. L'endemà, pels carrers del poble es fa el passant dels Tonis, amb la benedicció dels animals a la plaça de l'església de Sant Esteve. Entre els actes de la festa, es troben la missa solemne en honor a Sant Isidre, conferències, exposicions i tallers relacionades amb els animals, espectacles, concerts, etc. La festa finalitza amb un sopar popular. | 08275-58 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||||
| 67341 | Far del Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/far-del-puig-del-far | MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): 'Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens'. Arqueologia Medieval, núm. 3. Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, p. 30-43. | Només es conserven els vestigis del mur. | Es tracta dels vestigis d'un antic mur situat sobre la roca del cim del Puig del Far. És un mur d'una sola filada, fet amb grans blocs de pedra, i insinua una planta circular d'uns 7 m de diàmetre. La seva ubicació permet el control visual de tota la plana de Vic, entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Fou estudiat, juntament amb altres restes, pels arqueòlegs Ramon Martí, Cristian Folch i Jordi Gibert, que en varen publicar els resultats a un article l'any 2007 (vegeu bibliografia). Segons els autors, aquestes restes formarien part d'una xarxa de torres de guaita i de transmissió de senyals en la que fou la principal frontera de l'islam occidental a inicis del segle VIII. Només una intervenció arqueològica a l'estructura permetria l'obtenció de més dades. | 08275-64 | Puig del Far | El far del Puig del Far probablement fou construït a l'inici del segle VIII, i podria formar part d'un dispositiu de vigilància i de comunicacions a llarga distància. | 41.9596400,2.3761900 | 448305 | 4645483 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67341-foto-08275-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||
| 67342 | Pedra 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-81 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. | Es tracta d'un gran bloc de gres que forma un abric a la part inferior, situat a poca distància de la Pedra del Sacrifici, vers l'oest. Presenta unes bones condicions com a antic habitatge. Fou objecte d'un sondeig arqueològic durant l'estiu de l'any 1981. Aquesta intervenció va permetre documentar una potència estratigràfica de 1,8 m, formada per dos estrats. L'estrat superficial, procedent de l'erosió, presentava diversos fragments de ceràmiques a mà i a torn. L'estrat inferior, format per un sediment de terres de color marró-gris amb restes de cendres, va proporcionar diversos fragments de ceràmica gris, a torn, de l'alta edat mitjana. | 08275-65 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9587500,2.3404200 | 445340 | 4645407 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||||||
| 67357 | Llegenda de la pedra del Sacrifici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-sacrifici | LUNA, G. (2008). 'Espai Natural de les Guilleries-Savassona'. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona, p. 87. | Segons la llegenda, la Pedra dels Sacrificis era un lloc sagrat des de la prehistòria, utilitzada per a fer sacrificis humans. La sang dels sacrificats regalimava per les canaletes que hi ha gravades a la gran roca. Segles després, les bruixes hi celebraven els seus aplecs i rituals. En aquest indret eren valorades les seves malifetes i, si no havien fet prou maldats, eren executades a la gran pedra. Després del ritual, les bruixes provocaven una gran tempesta per a que l'aigua netegés la sang de les executades. | 08275-80 | Savassona, pedra del Sacrifici | 41.9588600,2.3408200 | 445373 | 4645419 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||||
| 67360 | Can Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tordera | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent, seguint la línia de carrer. Hi ha dos portals d'entrada, situats a la planta baixa, formats per brancals quadrangulars sobre els que es recolza una llinda monolítica. El portal principal presenta una reforma a la part inferior. A la llinda hi ha inscrita la data '1716' i, al centre, un emblema amb una creu a la part superior. Les finestres són de disposició asimètrica, emmarcades amb carreus de pedra i lleixa motllurada. Al pis superior de la façana de migdia, hi ha una finestra amb la següent inscripció a la llinda: 'TORDERA. PERE 16 88 JOAN. TORDERA' i, al mig de l'any, un emblema amb una creu. En destaca el porxo situat al pis superior, amb embigat de fusta i barana del mateix material. La façana és de pedra vista, amb pedres cantoneres ben treballades. En alguns punts encara conserva part de l'antic arrebossat. | 08275-83 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de l'Església, 22, 08519. | 41.9523200,2.3266000 | 444189 | 4644702 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67360-foto-08275-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67360-foto-08275-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||
| 67361 | Basses del Xuclà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-del-xucla | La vegetació que creix al seu interior ha anat malmeten la seva estructura. | Es tracta de dues basses situades als camps del Xuclà, al sud-oest de la casa, a les proximitats de la riera de Tavèrnoles. Són de planta rectangular, situades a pocs metres de distància l'una de l'altre, i construïdes amb grans lloses de pedres, lligades amb morter, i encaixades en uns petits pilars rectangulars, també de pedra. S'omplien amb l'aigua de la riera de Tavèrnoles i permetien regar els camps del Xuclà. Actualment resten buides, abandonades i en un precari estat de conservació, degut a que la vegetació que creix al seu interior malmet la seva estructura. | 08275-84 | El Xuclà | 41.9503400,2.3253700 | 444085 | 4644483 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67361-foto-08275-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67361-foto-08275-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||
| 67362 | Sagrera de Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-esteve-de-tavernoles | XI | El poble de Tavèrnoles té els seus orígens en la sagrera medieval que es va formar a redós de l'església parroquial, pel que cal considerar-la com a àrea susceptible de troballes arqueològiques. La constitució del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba l'any 1031, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. És per aquest motiu que en aquests espais els pagesos construïen les seves cases i sitges de gra. | 08275-85 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, considerada com a parròquia des dels seus inicis es documenta des de l'any 981. Es trobava dins del terme del castell de Savassona. | 41.9520700,2.3265700 | 444186 | 4644674 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||||
| 67363 | Can Janot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janot | XVIII | Can Janot és una antiga casa de poble, situada a redós de l'església parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles. Fa pocs temps, fou objecte d'obres de reforma i remodelació integral. Està formada per dos habitatges independents de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Un dels cossos consta de planta baixa i planta pis. Al pis superior s'hi obre un porxo amb embigat de fusta, i barana del mateix material. L'altre cos consta de planta baixa i dues plantes pis; el pis superior es troba sobrealçat sobre la teulada. Hi ha dos portals d'entrada, situats a la planta baixa, estan formats per brancals quadrangulars, sobre els que es recolza una llinda monolítica. Les finestres són de disposició asimètrica, unes emmarcades amb carreus de pedra i d'altres amb llinda de fusta. La façana és repicada amb pedra vista. | 08275-86 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ del Call, 3. | Cronològicament, l'edifici sembla situar-se entre el segles XVII i XVIII, però la seva ubicació tan pròxima a l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles podria ser l'indici d'un orígen més antic. Aquesta masoveria de Serrabou fou antigament la seu de l'Ajuntament i de les escoles. | 41.9522500,2.3268600 | 444210 | 4644694 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67363-foto-08275-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67363-foto-08275-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67364 | Aljub del Xuclà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-del-xucla | L'aljub d'aglans del Xuclà es troba situat al solar del carrer de Baix nº 1, arran de la línia del carrer. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment al terra, construïda amb pedra lligada amb morter de calç. Una part de l'estructura, la que es troba totalment colgada de terra, està coberta amb una volta de mig punt obrada a plec de llibre. La part del davant es troba coberta per dos grans lloses de pedra (antigament devien de ser tres). Segons informacions orals de la zona, aquesta estructura era utilitzada com a dipòsit per a deixar els aglans en remull. Posteriorment es va fer servir d'abocador d'escombraries i, actualment, es troba pràcticament colgada de terra i bardisses, fet que dificulta la seva descripció. | 08275-87 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de Baix, 1 (solar). | 41.9523300,2.3254700 | 444095 | 4644703 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67364-foto-08275-87-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||||
| 67365 | Murs de pedra seca del Xuclà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-del-xucla | Hi ha algunes pedres dels murs que s'han desprès. | Murs de pedra seca situats als camps de pastura al sud-oest del Xuclà. Són fets de pedres de mida mitjana d'origen local, més o menys treballades, i disposades formant filades relativament regulars. Alguns murs presenten graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Les escales de marge són un enginy pensat per a salvar els forts desnivells de la zona i poder accedir directament d'una feixa a una altra. | 08275-88 | El Xuclà | 41.9514600,2.3257700 | 444119 | 4644607 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67365-foto-08275-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67365-foto-08275-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||
| 67366 | Resclosa, pou i bassa del Ruixol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-pou-i-bassa-del-ruixol | La vegetació que creix a l'interior de la bassa ha anat malmeten la seva estructura. | La resclosa, el pou i la bassa del Ruixol es troben als entorns de la riera de Tavèrnoles, a tocar dels camps de pastura situats al sud-oest del Xuclà, a pocs metres de les basses del Xuclà. La resclosa, situada a la riera de Tavèrnoles, desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a el pou i la bassa. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter. A pocs metres de distància a llevant de la resclosa, en el pla superior a la riera, es troben el pou i la bassa annexa, fets de pedres lligades amb morter. Hi ha unes petites escales per accedir del torrent al safareig. El pou i la bassa es troben en un indret enverdissat, fet que dificulta la seva descripció. | 08275-89 | Riera de Tavèrnoles | 41.9501700,2.3251000 | 444063 | 4644464 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67366-foto-08275-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67366-foto-08275-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades i la referència cadastral corresponen a la resclosa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67368 | Toll de Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-casadevall | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Es tracta d'un toll de forma circular, d'uns 10 m², situat a una zona boscosa a uns 150 m al sud-est de la masia de Casadevall. Les seves aigües són netes i permanents durant tot l'any. És utilitzat pels ocells forestals com a abeurador i pels amfibis per a fer les postes. | 08275-91 | Casadevall | 41.9530300,2.3650100 | 447373 | 4644756 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67368-foto-08275-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67369 | La Màgica de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-magica-de-la-casanova | XX | La Màgica de la Casanova són uns fets misteriosos que es van produir durant el mes de juny de l'any 1955. A la Casanova hi vivia una família formada per un matrimoni, en Pere i la Caterina, el seu fill Josep, l'avi Mariano i en Lari, un noi que ajudava a la casa. Una nit al voltant de les onze, l'euga que tenien als estables va començar a picar de potes i, de sobte, va aparèixer a l'habitació on dormien l'avi Mariano i en Lari, una claror forta seguida d'una fressa de rocs, durant diversos minuts. Aquests fets es van estar repetint diversos dies al voltant de les onze de la nit. En Pere, una nit, va sortir a investigar pels camps dels entorns per intentar esbrinar d'on venia la 'màgica', que era el nom amb el que es coneixien aquests fets, però no va veure res. L'endemà a la nit, van sortir en Mariano i en Lari i, ja de tornada, van veure que hi havia algú amagat en un marge entre dos camps, al costat de la casa. Van demanar a l'estrany que sortís del seu amagatall, però aquest va fugir corrents i en Lari va disparar-li uns trets amb una escopeta. Des d'aquella nit mai més no es va repetir la 'màgica'. Al poble es va escampar el rumor que l'autor d'aquells fets era el mossèn Josep Boatella perquè volia espantar a la família de la Casanova, perquè no havien fet dir gaires misses per l'avia de la casa, que feia dos anys que havia mort. Uns deien que el diumenge següent, a missa, el mossèn amb prou feines s'aguantava. El succés i les acusacions al mossèn Josep Boatella, que sempre va defensar la seva innocència, van causar molt rebombori a tota la contrada, i van ser investigats per la Guàrdia Civil, pel Jutge de Pau i pels estaments eclesiàstics. No es va poder resoldre mai el misteri. | 08275-92 | La Casanova | 41.9556600,2.3260500 | 444146 | 4645073 | 1955 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||||
| 67370 | Llegenda del Roc del Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-roc-del-llum | XIX | Al llarg del segle XIX, moltes noies del municipi de Tavèrnoles i dels pobles del voltant eren 'fabricantes' (mot amb que es coneixia a les treballadores de les fàbriques de Roda de Ter), i anaven cada dia a peu d'anada i de tornada, des de casa seva a Roda de Ter. El trajecte de tornada el feien un cop acabada la seva jornada laboral a la fàbrica, quan ja era fosc. Alguns dels homes de les cases on vivien les noies de la zona de Savassona, anaven a esperar-les al Roc del Llum, on posaven un llum d'oli, i així les 'fabricantes' podien veure'l ja des de la zona del Pendís i saber que les esperaven. Antigament el roc es trobava a tocar del camí que duia cap a Savassona però, quan es va construir la carretera BV-5216, el llum va ser traslladat uns metres més amunt del seu emplaçament original i es va instal·lar connexió elèctrica. | 08275-93 | Roc del Llum | 41.9536800,2.3343300 | 444831 | 4644848 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67370-foto-08275-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions orals facilitades per Antoni Vilà Serrabou. | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67372 | La burra i el rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-burra-i-el-rector | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p.71. | XVII | Segons la llegenda, al segle XVII, a la Garriga hi vivia una família molt humil. En morir un dels avis, com no tenien prous diners per a pagar els funerals, es van veure obligats a vendre una ruca a canvi de tres unces d'or, i entregar-li al capellà per a que oficiés la missa. En Serrallonga, que estava molt agraït a aquesta família perquè l'havien ajudat en més d'una ocasió, va anar a buscar al capellà i li va prendre les tres unces d'or. Les hi va entregar als de La Garriga i així van poder recuperar la seva ruca. | 08275-95 | La Garriga | 41.9707000,2.3567900 | 446706 | 4646723 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||
| 67373 | Escales de Foquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-foquers | VILÀ SERRABOU, A. (2013). 'Racons de la nostra història: Les escales de Foquers'. La Rella, núm. 25. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.7. | XX | Hi ha alguns esglaons que es mouen. | Les escales de Foquers són part del camí que uneix Folgueroles amb Tavèrnoles. Estan formades per un llarg tram de més de 300 esglaons irregulars de pedra, amb un desnivell de gairebé 50 m. El primer tram fins al serrat, és bastant llarg, uns 45 m, amb una gran pendent. Presenta aproximadament 286 esglaons i és el més antic. El segon tram és més curt, surt de la casa dels Foquers i baixa fins a la font homònima. Presenta aproximadament 31 esglaons. Fou construït poc temps després que l'anterior, per a facilitar l'accés a la font, al safareig i a la bassa. | 08275-96 | Els Foquers | La obra fou iniciativa de l'antic jutge de Pau de Tavèrnoles, Pere Verdaguer, al adonar-se'n de la perillositat de la pendent d'aquest tram del camí de Tavèrnoles a Folgueroles, quan un dia després d'unes intenses pluges, hi va caure el rector de Folgueroles al passar-hi. Fou construïda pels veïns del Xuclà. El rector, en agraïment, va convidar a un bon dinar als col·laboradors, una cassola d'arròs en conill que va cuinar la Mercè Codina, la dona d'en Pere Verdaguer. Actualment, a les escales de Foquers es celebra anualment la cursa Crono-escales de Foquers, i és un indret molt concorregut pels excursionistes. | 41.9481100,2.3251100 | 444062 | 4644235 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67373-foto-08275-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67373-foto-08275-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||
| 67377 | Bassa del torrent de Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-torrent-de-casadevall | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Es tracta d'un gran toll de forma circular, d'uns 150 m², situat a la intersecció del torrent de Casadevall amb el torrent dels Munts. La seva fondària és d'uns 0,8 m aproximadament. Les aigües conserven una gran transparència i una mínima eutròfia, i no hi ha vegetació helofítica. Hi viuen invertebrats aquàtics, amfibis com la granota roja (Rana temporaria) i la granota comuna (Rana perezi), i rèptils com la colobra escurçonera (Natrix maura). | 08275-100 | Torrent de Casadevall | 41.9589300,2.3597600 | 446943 | 4645414 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67377-foto-08275-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67377-foto-08275-100-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67378 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-7 | ALSIUS, S. (1998). Hem perdut l'oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona: La Campana. | Aquest ritual ja no es conserva. | El salpàs és un costum religiós que tradicionalment s'havia celebrat durant la Setmana Santa a Tavèrnoles. En aquest ritual, el mossèn passava per les masies i esquitxava els brancals drets de les portalades i d'algunes corts amb aigua beneïda i sal, i resava per tal de donar protecció. Encara es poden observar, a les portalades de moltes cases, les pedres desgastades per l'efecte corrosiu de la sal. Aquesta cerimònia es va mantenir viva a Tavèrnoles fins la dècada dels anys 70 del segle XX aproximadament. | 08275-101 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fotografia correspon al portal de Benarigues, on es pot observar la pedra erosionada pel salpàs. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||||
| 67379 | Bassa de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-baga-0 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de forma arrodonida i allargada, de 125 m², situada al camí de la Baga, a uns 150 m de la carretera BV-5213. S'omple amb l'aigua d'un torrent i la vegetació al seu interior és molt abundant, de canya i boga. Es troba a una zona boscosa de pi roig, roure i alzina. A la bassa hi viuen amfibis com la granota comuna (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo) i rèptils com la colobra escurçonera (Natrix maura). | 08275-102 | La Baga | 41.9546800,2.3500100 | 446131 | 4644949 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67379-foto-08275-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67379-foto-08275-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67380 | Bassa de l'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-laguilar | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de forma rectangular, d'uns 750 m², situada a tocar del camí entre La Soleia i el Molinot. S'omple amb l'aigua del torrent dels Munts. Es troba envoltada de vegetació de ribera arbòria i arbustiva (pollancre, plàtan, pi roig, esbarzers i joncs). A l'interior de la bassa hi creix vegetació aquàtica i helofítica. Hi viuen peixos (carpins), amfibis com el gripau comú (Bubo bufo) i el gripau pigallat (Pelodytes punctatus). S'hi poden observar ocells rapinyaires i, durant l'època de migracions, ocells aquàtics com bernats pescaires (Ardea cinerea) i esplugabous (Bubulcus ibis) | 08275-103 | L'Aguilar | 41.9481300,2.3549600 | 446536 | 4644218 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67380-foto-08275-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||
| 67381 | Bassa de l'ermita de Sant Feliuet I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lermita-de-sant-feliuet-i | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de petites dimensions, excavada a la roca. Es troba situada a pocs metres a tramuntana de l'ermita de Sant Feliu de Savassona. És de planta irregular, té aigua durant tot l'any, i hi creix vegetació helofítica al seu interior. Juntament amb les altres basses de Sant Feliuet, constitueixen un punt d'aigua per a les poblacions d'invertebrats, amfibis i ocells que viuen en aquest indret. | 08275-104 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9594700,2.3404500 | 445343 | 4645487 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67381-foto-08275-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67381-foto-08275-104-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67382 | Bassa de l'ermita de Sant Feliuet II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lermita-de-sant-feliuet-ii | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa circular situada a pocs metres a migdia de l'ermita de Sant Feliuet. És de petites dimensions, excavada a la roca, i s'omple amb aigua de la pluja, fet pel qual s'asseca a l'estiu. Al seu costat hi ha una altra bassa circular de dimensions molt reduïdes. Hi creix vegetació helofítica al seu interior. És utilitzada per invertebrats, amfibis i alguns mamífers. | 08275-105 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9593000,2.3405100 | 445348 | 4645468 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67382-foto-08275-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67382-foto-08275-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67383 | Bassa de l'ermita de Sant Feliuet III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lermita-de-sant-feliuet-iii | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | És una petita bassa, de 4 m² aproximadament, situada a pocs metres al nord-est de l'ermita de Sant Feliu de Savassona. És circular, està excavada a la roca i s'omple amb aigua de la pluja. És la única de les basses de Sant Feliuet en la que no hi creix vegetació helofítica. Constitueix un punt d'aigua per a les poblacions d'invertebrats, amfibis i ocells que hi viuen a la zona. | 08275-106 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9595200,2.3406700 | 445361 | 4645492 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67383-foto-08275-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67383-foto-08275-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67384 | Bassa de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sant-feliuet | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa de forma arrodonida, d'uns 70 m², que es troba al sud-oest del turó de Sant Feliuet, a un indret molt emboscat. S'omple amb aigua de pluja canalitzada per un corriol. Té aigua tot l'any, tot i que el nivell disminueix notablement a l'estiu. Al seu voltant hi creixen joncs i hi vien amfibis com el gripau comú (Bufo bufo), i la granota comuna (Rana perezi). | 08275-107 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9584500,2.3377500 | 445118 | 4645375 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67384-foto-08275-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67384-foto-08275-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67385 | Bassa de Masgrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-masgrau | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa situada al torrent dels Munts, a tocar del camí que duu a l'Aguilar, a les proximitats de Masgrau. Fa uns 30 m² aproximadament, i s'omple d'aigua provinent del torrent dels Munts, que és resclosa amb un mur de pedra. L'aigua de la bassa està poc eutrofitzada. Al seu voltant hi creix vegetació de ribera. | 08275-108 | Masgrau | 41.9449500,2.3552700 | 446559 | 4643865 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67385-foto-08275-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67385-foto-08275-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67386 | Bassa de Roviretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-roviretes | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa circular de petites dimensions, d'uns 6 m de diàmetre. S'omple amb aigua del torrent de Roviretes, i vessa les seves aigües al torrent dels Munts. Té aigua tot l'any, tot i que el seu cabal disminueix notablement a l'estiu. Hi viuen poblacions de granota comuna (Rana perezi) i de reineta (Hyla meridionalis). | 08275-109 | Les Roviretes | 41.9542200,2.3574700 | 446749 | 4644893 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67386-foto-08275-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67386-foto-08275-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67387 | Bassa del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-molinot | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | XX | Bassa de forma arrodonida, de grans dimensions (1200 m²). Es troba a la vora del camí entre La Soleia i El Molinot, pròxima a la bassa de la Soleia. El seu perímetre està protegit per una tanca. S'omple amb aigua del torrent dels Munts, i en subministra a les cases i masies de l'entorn. Hi viu una nombrosa població de perca americana (Micropterus salmoides), d'ànecs coll-verd (Ana plathyrrynchos) i oques domèstiques. En èpoques de migració hi viuen bernats pescaires (Ardea cinerea). Té un bon cabal d'aigua durant tot l'any i una bona qualitat de les seves aigües. | 08275-110 | Pla de Masgrau | 41.9508600,2.3551400 | 446553 | 4644521 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67387-foto-08275-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||
| 67388 | Bassa del pla de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-pla-de-sant-feliuet | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Bassa allargada, de forma irregular, d'uns 40 m². Es troba a un camp al pla de Sant Feliuet, a les proximitats de la Pedra del Sacrifici. És una bassa d'ús ramader i es troba eutrofitzada. Té aigua tot l'any, tot i que el nivell disminueix notablement a l'estiu. Hi viuen poblacions de tritó verd (Triturus marmoratus) i de tritó palmat (Triturus helveticus). | 08275-111 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9593800,2.3420300 | 445474 | 4645476 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67388-foto-08275-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67388-foto-08275-111-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67389 | Bassa de Sabaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sabaters | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | XX | La bassa de Sabaters es troba al pla de Santa Margarida, al sud-est de Sabaters, a tocar del camí. Es tracta d'una bassa d'excavació rectangular, de factura recent per a ús ramader, d'uns 60 m². La terbolesa de l'aigua i l'eutròfia és considerable. Hi ha una bona població de boga i de granota comuna (Rana perezi). | 08275-112 | Sabaters | 41.9613900,2.3673500 | 447574 | 4645683 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67389-foto-08275-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67389-foto-08275-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bassa de Sabaters ha estat objecte d'una actuació de restauració del Projecte Basses del Grup Naturalista d'Osona, delegació osonenca de la Institució Catalana d'Història Natural. Aquest projecte fou iniciat l'any 2003, amb l'objectiu de conformar i establir progressivament una xarxa de punts d'aigua de bona qualitat ecològica.Les basses agrícoles són molt importants per a la biodiversitat. Hi creixen diverses espècies de flora, com el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha angustifolia) o el plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica) entre d'altres. Hi viuen amfibis com el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau corredor (Bufo calamita), la granota verda (Pelophylax perezi) i el tritó palmat (Lissotriton helveticus). I s'hi troben insectes comuns com l'escorpí d'aigua (Nepa cinerea), els sabaters (Gerris najas) i els espiadimonis (Anax imperator i Libellula depressa). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||
| 67393 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-1 | GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 217. | XVIII-XX | La font del castell es troba a la vora del torrent homònim, a llevant del castell de Savassona. Per arribar-hi, cal prendre el camí que surt al davant del vial d'accés al castell, però a l'altre costat de la carretera BV-5213. Cal fer els giravolts del camí i dirigir-se cap al torrent, a un indret amb plataners, bardisses i vegetació de ribera. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra, del que surt un broc metàl·lic, per on raja un fil d'aigua, que cau a un pedrís. La font presenta una llinda amb la data 1808 inscrita, que podria correspondre a l'any de la seva construcció. Actualment, hi ha una bomba que porta aigua cap al castell de Savassona. | 08275-116 | Savassona, torrent del Castell | 41.9555800,2.3413600 | 445415 | 4645054 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67393-foto-08275-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67393-foto-08275-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67396 | Llegenda de la font de la Baronessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-la-baronessa | COLOMER COLOMER, J. (2008). 'Misteris de casa nostra'. La Rella, núm. 13. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.7. BERENGUER VALLADOLID, J. (2006). 'Casa per casa: el castell de Savassona'. La Rella, núm. 8. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.6. | Segons la llegenda, el baró de Savassona, abans de marxar a Terra Santa a participar en les Creuades, va demanar al seu millor criat que cuidés i vigilés a la seva bella esposa durant la seva absència. El baró va marxar, va anar passant el temps i la baronessa i el criat, que estaven sempre junts, es van enamorar. Els amants vigilaven des de la font la pujada al castell pel Roc del Llum, per si tornava el baró. Finalment, el baró va tornar però, com era molt desconfiat, en comptes de prendre el camí del Roc del Llum, va prendre el camí de can Janot. Va aparèixer de sobte per sobre la font, va sorprendre als amants i allà mateix els va matar. Diuen que les nits de lluna plena, des d'aquest indret, i únicament els homes als que les seves dones els hi han estat infidels, quan miren la lluna, poden veure la imatge de la baronessa acompanyada del seu amant. | 08275-119 | Font de la Baronessa | 41.9553100,2.3364500 | 445008 | 4645027 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||||
| 67397 | Graonada de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-sant-feliuet | VINYETA, R. (1995). 'Tavèrnoles-Savassona'. Col·lecció Art i Paisatge. Torelló: Foto-Sport, p.38. | Es tracta del camí graonat que duu a Sant Feliuet de Savassona. És un petit tram de graons de pedres de gres, de mida mitjana, situat a la vessant de tramuntana del turó de Sant Feliuet, en un indret amb un gran desnivell. Es desconeix la seva cronologia precisa però, segons la documentació antiga, al segle XI ja existien unes escales que donaven accés al cim. | 08275-120 | Savassona, Sant Feliuet | En el document de donació de l'alou de Sant Feliuet de l'any 1035, del que es conserva una còpia del segle XIX a l'Arxiu Capitular de Vic, s'esmenta que el límit per l'oest de l'alou són les escales que menen al cim del turó de Sant Feliuet. | 41.9595100,2.3407700 | 445369 | 4645491 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67399 | Cementiri de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-tavernoles | XIX | El cementiri de Tavèrnoles està ubicat a llevant del nucli urbà. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per un mur perimetral format per pedres de procedència local, lligades amb abundant ciment, que s'adapta al desnivell natural del terreny. La façana nord-oest presenta tres petits contraforts. La porta del recinte, encarada al sud-oest, és de ferro forjat i conté la data de 1896 en la seva estructura. Està emmarcada per dos pilars de pedra, coronats per un ornament de pedra. Els nínxol es troben al fons i al dos costat de l'entrada del recinte. A la part central del mur nord-est hi ha una petita capella, amb porta d'arc de mig punt i un òcul a sobre. El cementiri està enjardinat d'una manera molt senzilla. | 08275-122 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de l'Església s/n. | 41.9533400,2.3271900 | 444239 | 4644815 | 1896 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67399-foto-08275-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67399-foto-08275-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67400 | Sender de Gran Recorregut GR-210, Ruta del Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-210-ruta-del-ter | ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com | XX | El GR-210 és un sender de gran recorregut, d'uns 200 quilòmetres, que uneix el Refugi d'Ulldeter (Ripollès) amb l'Estartit (Baix Empordà). Travessa cinc comarques: Ripollès, Osona, La Selva, Gironès i Baix Empordà. El GR-210 entra al terme municipal de Tavèrnoles per la seva meitat nord, i va seguint el Ter, passa per Fussimanya i continua en direcció a Sant Pere de Casserres. Al seu pas pel terme municipal de Tavèrnoles, el sender GR-210 i la via de passejada PRC-40 coincideixen en gran part del seu recorregut. | 08275-123 | Nord del terme municipal | 41.9708600,2.3446100 | 445697 | 4646749 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67400-foto-08275-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||
| 67413 | Aplec de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-savassona | XX-XXI | L'Aplec de Savassona es celebra anualment el segon diumenge del mes de juny a Sant Feliu de Savassona. L'organitza la Unió Excursionista de Vic, des de la primera restauració de l'ermita l'any 1960. L'aplec comença amb un esmorzar popular amb pa, embotits, vi, cafè i licors, i un sorteig. Després es celebra una missa solemne a l'ermita, amb el cant dels goigs de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes. Durant el matí es duen a terme diverses activitats esportives. | 08275-136 | Savassona, Sant Feliuet | L'any 1960 la Unió Excursionista de Vic va iniciar les obres de restauració de Sant Feliu de Savassona, que es trobava en estat d'abandó i era utilitzat com a corral per al bestiar. Els socis de la Unió Excursionista de Vic van sufragar part de les obres de restauració de l'ermita i van carregar a coll, per les escales que pugen al turó, tot el material de construcció. Es va construir un nou altar major, es va arranjar el terra i es van col·locar les imatges de Sant Bernat i Sant Feliu. La segona restauració es va dur a terme l'any 1984, quan es va arreglar la teulada, part del campanar i les portes. Finalment, l'any 1991 es va fer i beneir una campana dita 'La Baronessa', i es van moblar els interiors. Des d'aleshores, la Unió Excursionista de Vic s'encarrega, de forma voluntària, de la custodia de l'ermita i del seu manteniment. | 41.9593900,2.3404300 | 445341 | 4645478 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67413-foto-08275-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67413-foto-08275-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies gentilesa de Jaume Anglada, vicepresident de la Unió Excursionista de Vic. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||
| 67414 | Goigs de Sant Bernat de Menthon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bernat-de-menthon | XX | Els Goigs a lloança de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, es canten a l'ermita de Sant Feliu de Savassona durant l'ofici religiós que es celebra a l'Aplec de Savassona, el segon diumenge del mes de juny. Foren creats l'any 1993 per Joan Sunyol i Genís (lletra) i Pere Bañon i Castells (música). La lletra és tal i com segueix: Ja que vós des de l'altura, venerable Sant Bernat, vetlleu tota criatura, feu-nos sempre bon costat. La natura us enamora, la muntanya, com la neu, són el crit que us enarbora conduint-vos cap a Déu, que us ungeix i que us honora, Ja que vós des de l'altura… L'hospital de pelegrins que devots van cap a Roma des dels més llunyans confins, és com temple dalt la coma i guiatge món endins. Ja que vós des de l'altura… La canilla ensinistrada patrullant al cim dels Alps, cerca gent extraviada i revifa els cossos balbs, tal com vós l'heu ensenyada, Ja que vós des de l'altura… Si l'ardit excursionista, un captard ennuvolat, ha perdut la bona pista com anyell esgarriat, ajudeu-lo en la nit trista. Ja que vós des de l'altura… Quan la boira esborri el traç de camins i de cingleres, dirigiu el nostre pas cap a vies vertaderes ans que el cos devingui las, Ja que vós des de l'altura… Si qui escalfa fa vivac al relleix d'una paret i descansa dins el sac, allunyeu-li pors i fred evitant-li tot batzac. Ja que vós des de l'altura… Quan als cims braola el torb i la neu s'arremolina, fent que l'home es trobi orb no sabent per on camina, aparteu-li aquest destorb. Ja que vós des de l'altura… Els intrèpids campions que practiquen la cordada i asseguren amb grampons el vial de l'escalada, us invoquen des del fons. Ja que vós des de l'altura… A l'hivern, quan la neu crida qui per esquiar fretura, deu-li una hora divertida sense el dany d'una fractura, que per a ells això és la vida, Ja que vós des de l'altura… Sant Bernat, que a la muntanya auxilieu el caminant, protegiu a qui s'enganya, qui el camí va desviant i amb dogal d'errors s'escanya. Ja que vós des de l'altura… Avui rep la vostra imatge Sant Feliu de Savassona, tots els muntanyencs d'Osona us hi brinden nou estatge per a fer-hi peregrinatge. Ja que vós des de l'altura… | 08275-137 | Savassona, Sant Feliuet | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.9594000,2.3405600 | 445352 | 4645479 | 1993 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lletra: Joan Sunyol i Genís. Música: Pere Bañon i Castells. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | |||||||||||
| 67415 | El Cos Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cos-sant | La llegenda del Cos Sant, que explica la fundació del monestir de Sant Pere de Casserres, és molt popular a Tavèrnoles tant perquè el monestir es troba unit històricament al municipi, com perquè els seus protagonistes provenen del castell de Savassona. Es tracta de la història de la relíquia del cos momificat d'un nadó conservat dins d'una arqueta de fusta entapissada amb roba, que s'exhibia a un armari de l'absis del presbiteri de l'església de Sant Pere de Casserres. Segons la llegenda, el cos pertany al fill del vescomte Bremond I de Cardona, que tres dies després del seu naixement va parlar miraculosament. El nadó va profetitzar que moriria aviat i demanava que el seu cos fos posat sobre un cavall i, allà on aquest s'aturés, construïssin un monestir dedicat a Sant Pere. En morir el nadó, els vescomtes van seguir les indicacions del seu fill i van fer aixecar el monestir de Sant Pere de Casserres. Aquestes relíquies van ser molt venerades al monestir i, en època de sequera, es baixaven en processó fins al riu Ter, on es mullava l'arca que contenia el nen. | 08275-138 | Tavèrnoles | L'any 1966 la relíquia del Cos Sant fou robada i l'any 1989, el lladre penedit la retornà a un jesuïta de Sarrià. Aquest la donà a la família Arisa, propietària en aquells moments del monestir, i des de llavors, inexplicablement, es troba al Mas Pla de Roda (propietat de la família Arisa). | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 | ||||||||||||
| 67416 | El prior de Casserres i el cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prior-de-casserres-i-el-cabrit | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p. 93-94. | Fa molts de temps hi havia hagut el costum, a Savassona, de regalar un cabrit al monestir de Casserres. Cada any li tocava a una casa diferent, de forma rotativa. El cabrit l'havia d'entregar personalment la dona de la casa al prior del monestir. Aquest, amb males intencions, les enganyava tot dient 'vol veure el Cos Sant?', que es trobava en un armariet; i es veien obligades a ficar-hi el cap, de manera que hi quedaven atrapades, i així el prior podia abusar d'elles. Al cap dels anys, una de les dones que ja havia estat víctima del prior, va tornar a dur el cabrit al monestir. Quan el prior va dir-li 'vol veure el Cos Sant?', ella va demanar-li 'cóm s'ha de fer?', i ell va mostrar-li ficant el cap a l'armariet. La dona va aprofitar per a deixar-lo atrapat, tallar-li una de les potes al cabrit i ficar-li pel cul. Un dels frares, en veure que el prior trigava molt en tornar, va anar a buscar-lo i, en trobar-se'l, va tornar ràpidament amb els altres frares dient 'Correu! Que el superior ha cabridat, i farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!'. | 08275-139 | Savassona | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 01:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 65,79 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/