Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67374 | Font i bassa dels Foquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-dels-foquers | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | Un dels brocs de la font ja no raja. | La font dels Foquers es troba a una zona planera, a pocs metres a l'est de la masia homònima. S'hi pot accedir des les escales dels Foquers i des del Pou. És una de les més populars i concorregudes de Tavèrnoles. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un mur de pedra, amb dos brocs metàl·lics (actualment només raja un dels dos). El broll d'aigua d'aquesta font prové de la riera de Tavèrnoles Presenta una reforma de factura contemporània, que consta d'un petit mur de pedra on hi ha un broc metàl·lic de cop, que actualment tampoc raja. A tocar de la font hi ha la bassa, de planta irregular, que s'adapta al terreny natural. Disposa d'un safareig que queda separat de la resta de la bassa mitjançant un mur. La bassa és construïda amb pedres lligades amb morter, i en destaquen les grans lloses del safareig. Actualment es troba abandonada, i hi creix vegetació al seu interior. La font i la bassa es troben a un indret amb vegetació de ribera, amb pollancres que fan ombra a l'estiu. | 08275-97 | Els Foquers | 41.9484400,2.3259100 | 444128 | 4644271 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67374-foto-08275-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67374-foto-08275-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 67467 | Forn de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vessant-nord-est-del-turo-de-sant-feliuet | Hi ha algunes pedres que s'han desprès de l'estructura. | Es tracta de les restes d'una estructura excavada al sòl de la pendent, situada a les proximitats de la vessant nord-est del turó de Sant Feliuet. És de planta circular, d'uns 3 m de diàmetre aproximadament, amb un revestiment interior de pedra en sec. Podria tractar-se de les restes d'un antic forn de calç, reaprofitat posteriorment per a d'altres usos. Només una intervenció sobre l'estructura, per tal de netejar-la de terres i bardisses, possibilitaria una documentació més precisa. | 08275-190 | Savassona, turó de Sant Feliuet | 41.9610000,2.3409900 | 445389 | 4645656 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67467-foto-08275-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 67458 | Forn del Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-pendis | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'un antic forn, situat a uns 200 m a ponent del Pendís. L'estructura és de planta arrodonida i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Els murs són fets de pedres en sec, tot i que s'observen alguns reforços de morter. Conserva una boca d'enfornar a la part frontal. El forn es troba cobert per una capa compacta de terra i fulles, fet que dificulta la seva descripció. No s'ha documentat cap tipus de material associat al mateix, que permeti determinar la seva tipologia i cronologia. Només una intervenció de neteja de l'estructura i posterior estudi permetria l'obtenció de més dades. | 08275-181 | El Pendís | 41.9603000,2.3184000 | 443516 | 4645593 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 67338 | Forn romà o jaciment de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-roma-o-jaciment-de-can-roquet | COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLAS i FONT, M. D. (1975). La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanicación a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura. Inèdita, p.199. | II-I aC | Es tracta d'un centre d'explotació ceramista d'època romana. El jaciment es troba en un marge al costat del camí antic de Vic a Savassona, pròxim a can Roquet. Es conserva un forn de planta rectangular, fet amb murs de terra cuita, amb la graella intacta. Als camps dels entorns, s'hi han recollit una gran quantitat de materials arqueològics, corresponents a fragments de ceràmica feta a mà i a torn, amb una major concentració als voltants del camí i de la piscina de can Roquet. Segons informacions errònies de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, no queda cap resta del jaciment però, durant la redacció del present treball, s'ha pogut constatar l'existència del forn, i la seva rellevància arqueològica. | 08275-61 | Can Roquet | 41.9549000,2.3245000 | 444017 | 4644989 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67338-foto-08275-61-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 67406 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i al Pirineu aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 39 fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles, realitzades entre els anys 1890 i 1936.</p> | 08275-129 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | <p>L'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, durant la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. L'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 67405 | Fotografies de Tavèrnoles a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa aproximadament de 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 54 imatges de diferents indrets de Tavèrnoles, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</p> | 08275-128 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís nº 10, 08002, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 67407 | Fotografies de Tavèrnoles al Fons Cuyàs (ICC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-al-fons-cuyas-icc | INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat | XX | El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya l'any 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha una vintena de fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles. | 08275-130 | Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc, 08038, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 67404 | Fotografies de Tavèrnoles al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté vint-i-cinc fotografies de Tavèrnoles. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de Sant Esteve de Tavèrnoles, Sant Pere de Savassona i Sant Feliuet de Savassona, a diverses masies, com l'Aguilar, El Banús o El Xuclà; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1962. | 08275-127 | C/ Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 67331 | Fotografies de Tavèrnoles de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-arxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XX | El fons Montserrat Sagarra i Zacarini, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, està integrat per 26 unitats d'instal·lació que contenen 105.580 imatges (31.400 diapositives color, 63.880 negatius de pas universal blanc i negre, 8.210 negatius color, 2.090 positius en blanc i negre i 100 positius en color), i una biblioteca. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1960 i 1990. El fons disposa de vint-i-nou fotografies realitzades per Montserrat Sagarra i Zacarini a diferents indrets del terme de Tavèrnoles. La relació de fotografies és la següent: - ANC1-428-N-6951: església de Sant Esteve de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14075: façana de la casa el Viuet. - ANC1-428-N-14077: capella de Sant Feliuet de Savassona. - ANC1-428-N-14078: castell de Sant Feliuet de Savassona. - ANC1-428-N-14122: balcó d'una casa de Tavènoles. - ANC1-428-N-14216: església parroquial de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14270: església parroquial de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14271: façana d'una casa de pedra de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14273: castell de Savassona. - ANC1-428-N-14284: façana d'una casa de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14339: balconada de la masia el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14340: finestra de la masia el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14344: portal i paviment del mas el Banús (Tavèrnoles). - ANC1-428-N-14422: vestíbul i escala del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14433: banc del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14435: càntirs del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14441: taula del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14442: escriptori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14443: sala del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14445: dormitori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14446: moble del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14447: bagul del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14448: moble i cadira del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14449: llum del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14450: taula de fusta del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14451: dormitori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14452: finestra del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14453: bressol del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14454: banyera del mas el Banús de Tavèrnoles. | 08275-54 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ de Jaume I nº33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 67301 | Fussimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fussimanya | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVIII | Masia formada per diferents cossos adossats, fruit de les diverses etapes constructives. Es troba assentada en un indret amb cert pendent. El cos original és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Al sud-oest hi ha adossats dos volums a diferent alçada. Un és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i segueix els pendents de la casa. L'altre, és de planta irregular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a una sola vessant, i aboca les aigües a tramuntana. La façana principal presenta un portal rectangular, emmarcat amb carreus, amb la llinda datada amb l'any '1717' i tres finestres amb llinda de fusta; al costat esquerre sobresurt un forn adossat. Les obertures són amb llinda de fusta. A llevant, s'hi obre un gran finestral a la planta baixa, i tres finestres al primer pis. A tramuntana, s'hi obren diverses finestres i hi ha dos contraforts. A l'oest hi ha l'antic porxo, reconvertit actualment en galeria. A la planta baixa hi ha un portal d'accés a la casa. A l'est s'hi adossa un cos de planta rectangular, amb un portal a l'oest, un finestral a tramuntana, i un portal i diverses finestres a migdia. El parament és fet de pedra repicada sense revestir. | 08275-24 | Fussimanya | La masia es troba documentada als fogatges de la parròquia i terme de Savassona de l'any 1553, en que hi vivia Miquel Fonçimany. Segons la llinda datada del portal de la façana principal, la casa fou reformada i/o ampliada l'any 1717. A la dècada dels anys 70 del segle passat, la masia fou objecte d'una restauració i remodelació, per tal d'habilitar-la com hostal. | 41.9765000,2.3498500 | 446136 | 4647371 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67301-foto-08275-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67301-foto-08275-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67301-foto-08275-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 67414 | Goigs de Sant Bernat de Menthon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bernat-de-menthon | XX | Els Goigs a lloança de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, es canten a l'ermita de Sant Feliu de Savassona durant l'ofici religiós que es celebra a l'Aplec de Savassona, el segon diumenge del mes de juny. Foren creats l'any 1993 per Joan Sunyol i Genís (lletra) i Pere Bañon i Castells (música). La lletra és tal i com segueix: Ja que vós des de l'altura, venerable Sant Bernat, vetlleu tota criatura, feu-nos sempre bon costat. La natura us enamora, la muntanya, com la neu, són el crit que us enarbora conduint-vos cap a Déu, que us ungeix i que us honora, Ja que vós des de l'altura… L'hospital de pelegrins que devots van cap a Roma des dels més llunyans confins, és com temple dalt la coma i guiatge món endins. Ja que vós des de l'altura… La canilla ensinistrada patrullant al cim dels Alps, cerca gent extraviada i revifa els cossos balbs, tal com vós l'heu ensenyada, Ja que vós des de l'altura… Si l'ardit excursionista, un captard ennuvolat, ha perdut la bona pista com anyell esgarriat, ajudeu-lo en la nit trista. Ja que vós des de l'altura… Quan la boira esborri el traç de camins i de cingleres, dirigiu el nostre pas cap a vies vertaderes ans que el cos devingui las, Ja que vós des de l'altura… Si qui escalfa fa vivac al relleix d'una paret i descansa dins el sac, allunyeu-li pors i fred evitant-li tot batzac. Ja que vós des de l'altura… Quan als cims braola el torb i la neu s'arremolina, fent que l'home es trobi orb no sabent per on camina, aparteu-li aquest destorb. Ja que vós des de l'altura… Els intrèpids campions que practiquen la cordada i asseguren amb grampons el vial de l'escalada, us invoquen des del fons. Ja que vós des de l'altura… A l'hivern, quan la neu crida qui per esquiar fretura, deu-li una hora divertida sense el dany d'una fractura, que per a ells això és la vida, Ja que vós des de l'altura… Sant Bernat, que a la muntanya auxilieu el caminant, protegiu a qui s'enganya, qui el camí va desviant i amb dogal d'errors s'escanya. Ja que vós des de l'altura… Avui rep la vostra imatge Sant Feliu de Savassona, tots els muntanyencs d'Osona us hi brinden nou estatge per a fer-hi peregrinatge. Ja que vós des de l'altura… | 08275-137 | Savassona, Sant Feliuet | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.9594000,2.3405600 | 445352 | 4645479 | 1993 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lletra: Joan Sunyol i Genís. Música: Pere Bañon i Castells. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 67480 | Goigs de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-1 | XIX | Els Goigs de Sant Esteve, patró de Tavèrnoles, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia 3 d'agost, festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Per consol de qui os invoquia ja que sou nostre patró, vullau en tota ocasió protegir nostre parròquia. Impugnant vostre doctrina la Sinagoga s'alçà volent ab Vos disputà aquella gent llibertina que ós compren i no s'inclina per més que´n lo cor sels toquia:etc. Ensenyant-los la veritat de la santa Religió rehusa entrà en raó aquell judaisme integrat: sens que vostra gran bondat a gratitud los provoquia: etc. Modelo de santedat apellidat ple de gracia dels jueus per la audàcia os veigereu calumniat; sent pels rabins decretat que'l poble allí se convoquia: etc. Pels que os van apedregar o gran Esteve pregareu, i de este modo ensenyareu als enemics perdonar; puig que'l fallo en mal obrar demaneu que se'ls revoquia: etc. protomàrtir anomenat són després del Fill de Déu qui la van guàrdia porteu en morir per la veritat; que'n la Fe acrisolat corregiu qui la equivoquia: etc. Qui oh gran Sant! a Vos acut si ab fervor vos sap pregar, lo remei no lo fa esperar, sobretot en temps d'aixut; puig de caritat escut la donán sens que'ns pertoquia: etc. Sent la vostra Invenció propagada per la gràcia Gamaliel ab sa eficassia ordenà la exhumació de vostre cos, protector de tot aquell que os invoquia: etc. Ja que imitant al Senyor lo perdó vau demanar, pel que os van apedregar logreu nostra salvació; dant al Papat protecció que'n llibertat lo coloquia: etc. TORNADA Per consol de qui os invoquia ja que sou nostre patró, vullau en tota ocasió protegir nostre Parròquia. | 08275-203 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La lletra dels Goigs de Sant Esteve presenta errors ortogràfics perquè s'han transcrit els de l'any 1887. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 67421 | Goigs de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic | XX | Els Goigs i precs de Tavèrnoles a Sant Galderic Gloriós, patró dels pagesos catalans, foren creats pels escriptors Pilar Cabot i Armand Quintana, a la dècada dels anys 80 del segle passat. Es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Galderic, el 16 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: Sant Galderic del Rosselló, Patró de la pagesia: concediu-nos cada dia la vostra benedicció. Tenim la feina molt llarga, no volem camins de roses, però estalvieu-nos les coses que la farien amarga. De Tavèrnoles estant, ran de la plana de Vic, us adrecem, Sant Galdric, el nostre fervorós clam. Beneïu el verd dels prats Vós que protegiu la terra! que no patim mai cap guerra i vegem daurar-se els blats. Lliureu-nos de pedregades, de sequeres, de la pesta. Que poguem honrar la festa celebrant bones anyades! De Tavèrnoles estant... Gloriós intercessor, acolliu-nos com un pare i que sota vostra empara siguem un poble millor. Que al pla o les Guilleries tinguem present que per viure hem de fer florir un somriure i fer fruitar els nostres dies. De Tavèrnoles estant... Protegiu, oh Sant Patró, el bosc, l'animal, la casa del foc que tot ho arrasa. Allunyeu aquest dolor! Que mireu el cel d'Osona i abraceu les nostres terres i Sant Pere de Casserres i els indrets de Savassona. De Tavèrnoles estant... Que els veïns, petits I grans, ens ajudem, voluntaris, i ens sentim molt solidaris i mirall de catalans. I feu que tinguem gran cura de les fonts i les rieres, que no perdem les dreceres i respectem la natura. De Tavèrnoles estant… | 08275-144 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | La recuperació de la figura de l'occità Sant Galderic com a patró dels pagesos catalans en detriment del madrileny Sant Isidre, és una reivindicació estesa principalment des de finals del segle XX. Segons la hagiografia llegendària, Sant Galderic va néixer a la zona de Carcassona, del Rosselló o Tolosa entre l'any 830 i 900, i Sant Isidre va néixer a Madrid i va viure entre els anys 1070 i 1130. La tradició dóna relats molt similars de la vida dels dos sants vinculats a la pagesia. A la primeria del segle XVI, es va popularitzar el patronatge de la pagesia del sant madrileny, però la substitució de Sant Galderic per Sant Isidre, es considera un efecte de la imposició de la cultura castellana exercida després de la guerra de Successió i, sobretot, per la implantació del Decret de Nova Planta a partir del primer quart del segle XVIII. | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pilar Cabot i Armand Quintana | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 67470 | Goigs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-isidre-0 | XX | Ja no es canten. | Els goigs en lloança del gloriós Sant Isidre Llaurador es cantaven durant l'ofici religiós el dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. La lletra és tal i com segueix: Clar espill de santa vida astre de gran resplendor; Siau nostra llum i guia, Sant Isidre Llaurador. Es mostrà miraculosa la vostra grandesa estranya; en el cor del Rei d'Espanya la vostra pàtria ditxosa; puix nasquéreu llum hermosa al mig de tan resplendor: Siau, etc. De pares pobres nasquéreu però molt rics en virtut; en els quals en la joventut els sants documents prenguéreu, per lo molt que en ells creguéreu; tindreu el més ric tresor: Siau, etc. Perquè la ociositat és mare de tots els vicis; deixant els bons exercicis prenguéreu els de pagès; i treballant amb excés servíreu a Déu de cor: Siau, etc. Pagès sou que amb esperança llaureu la terra, suant; i rompéreu el Cel orant que és una nova llaurança; la terra grans fruits us llança i en el Cel més i millor: Siau, etc. Missa acostumeu oir mentre que els altres treballen, els Àngels del Cel davallen per vostre ofici suplir; el Cel us digna servir fent per Vós de llaurador: Siau, etc. Entre el miracle sabut és aquell que vàreu fer, quan al Rei Felip tercer donàreu vida i salut; tota Espanya en Vós acut amb esperança i amor: Siau, etc. Fou un miracle que pasmà quan d'una molt dura penya; (que encara a Madrid s'ensenya) una font d'aigua rajà; la qual cura a tot malalt lliurant-lo de son dolor: Siau, etc. Com Sant Ramon passà el mar de Mallorca a Barcelona; vostra esposa, santa dona passà el riu sens perillar; lo qual fou per a provar la puresa del seu cor: Siau, etc. Si s'us reclama de cor de pedra guardeu els blats; cureu coixos i ulcerats i els mals de febre i dolor; sou medicina cordial cureu qualsevol rancor: Siau, etc. Vostra clemència sentiren no solament els pobrets; sinó també els ocellets quan a l'hivern fam patien; els quals mansos se'n venien a vostres mans sens temor: Siau, etc. Tornada: Puix que esteu ja coronat en l'esfera superior; Siau nostre llum i guia, Sant Isidre Llaurador. | 08275-193 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67470-foto-08275-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 67422 | Goigs de Sant Pere Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-apostol | XX | Els Goigs de Sant Pere Apòstol, patró del castell i terme de Savassona, es cantaven a l'església de Sant Pere de Savassona durant l'ofici religiós que es celebrava durant la festa major de Savassona, el dia de la festivitat de Sant Pere, el 29 de juny. La lletra és tal i com segueix: Puix Jesús les claus us dóna del reialme celestial: Guardeu-nos sempre de mal Sant Pere de Savassona. D'humil pescador fent vida vora del mar Galileu, la barca i tremes deixeu en sentir Jesús que us crida i major pesca us abona dins l'Església universal. Al Tabor l'acompanyareu I a l'hort de Getsemaní; glòria I pena traslluir de l'Home-Déu contemplareu; en sa escola us alliçona, d'on sortireu mestre capdal. Veient caminar un dia Jesucrist damunt la mar, ferm l'anareu a trobar amb la fe que us sostenia, fent camí dessobre l'ona igual que per camí ral. Si el Diví Mestre negueu la nit de la Passió, tota la vida amb gran plor tan greu mancament purgueu bon punt sentiu que ressona del gall el crit matinal. Vostra paraula abrandada commou jueus i gentils els quals batejeu a mils, victòria molt senyalada que a Herodes l'odi esperona i a Vós fosca presó us val. Cadena i reixa amb prestesa trenca un àngel que us visita; ressuciteu la Tabita que de la mort era presa; l'ombra de vostre persona guareix el coix i el malalt. A Antioquia fixeu la Cadira pontifícia; prompte esten bella clarícia i a Roma la traspasseu, on com far lluminós dóna fe segura a tot mortal. Exaspera el cruel Neró de vostre zel l'eficàcia i decreta amb pertinàcia general persecució Vostra veu com mai pregona de Déu l'imperi eternal. Al donar-vos mort en creu com Jesús sofrí al Calvari, Vós, el seu primer Vicari, cap per avall la voleu, conquerint triple corona vostre zel pontifical. D'anys Savassona us venera com advocat i patró; amb augments de devoció nous favors de Vós espera. Per ço amb fe viva us entona cada any l'himne triomfal. Puig sou príncep i corana de l'Església universal. Guardeu-nos sempre de mal Sant Pere de Savassona. | 08275-145 | Savassona, Sant Pere | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 67455 | Graonada de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-la-bauma | La graonada de la Bauma es troba a pocs metres a ponent de la bassa, situada al sud-est de la casa. Es tracta d'un llarg tram d'esglaons irregulars de pedra, amb un important desnivell, que formen part de l'antic camí que uneix la Bauma amb el Pendís. Es troben soterrades, gairebé en la seva totalitat, per una gran capa compacta de fulles i terra, fet que impedeix la seva documentació precisa. Es desconeix la seva cronologia. | 08275-178 | La Bauma | 41.9621600,2.3193800 | 443599 | 4645799 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67455-foto-08275-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67455-foto-08275-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 67468 | Graonada de l'antic camí de Sau a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-lantic-cami-de-sau-a-vic | Hi ha algunes pedres dels graons despreses. | La graonada de l'antic camí de Vic a Sau es troba pròxima a la vessant est del turó de Sant Feliuet. Es tracta d'un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. La vegetació que creix sobre la graonada malmet la seva estructura. | 08275-191 | Savassona, turó de Sant Feliuet | 41.9610000,2.3471000 | 445895 | 4645652 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67468-foto-08275-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67468-foto-08275-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 67397 | Graonada de Sant Feliuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-sant-feliuet | VINYETA, R. (1995). 'Tavèrnoles-Savassona'. Col·lecció Art i Paisatge. Torelló: Foto-Sport, p.38. | Es tracta del camí graonat que duu a Sant Feliuet de Savassona. És un petit tram de graons de pedres de gres, de mida mitjana, situat a la vessant de tramuntana del turó de Sant Feliuet, en un indret amb un gran desnivell. Es desconeix la seva cronologia precisa però, segons la documentació antiga, al segle XI ja existien unes escales que donaven accés al cim. | 08275-120 | Savassona, Sant Feliuet | En el document de donació de l'alou de Sant Feliuet de l'any 1035, del que es conserva una còpia del segle XIX a l'Arxiu Capitular de Vic, s'esmenta que el límit per l'oest de l'alou són les escales que menen al cim del turó de Sant Feliuet. | 41.9595100,2.3407700 | 445369 | 4645491 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67397-foto-08275-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 67435 | Graonada del Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-del-puig-del-far | Les escales del puig del Far, situades a la vessant de ponent del puig, faciliten l'accés al seu cim. Estan formades per un petit tram d'esglaons irregulars de pedra, amb un gran pendent. Es desconeix la seva cronologia. | 08275-158 | Puig del Far | 41.9595000,2.3751400 | 448218 | 4645468 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67435-foto-08275-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67435-foto-08275-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 67355 | Jaciment paleontològic de can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-ton-xic | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). GÓMEZ-ALBA, J. (1989). 'Decàpodes fòssils d'Espanya conservats al Museu de Geologia de Barcelona'. Catàleg de Col·leccions, 1. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. REGUANT, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España. Tesi doctoral. VIA, L. (1969): 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos. 91-94, p.1-480.</p> | És difícil trobar més fauna carcínica. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, descobert entre els anys 50 i 60 per mossèn Lluís Via, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, que destaca especialment per la fauna carcínica que s'hi va trobar. El jaciment es troba en el turonet de la Casa Nova del Pujol, per sota de la capa de gresos de Folgueroles que corona el turó a on està aquest mas, i que té en la base del talús el mas de Can Ton Xic. No s'ha detectat fauna vertebrada en el jaciment, i segurament és difícil de trobar més fauna carcínica atès que en els anys seixanta es deuria de recuperar tota la que era possible de trobar. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià. L'associació faunística del jaciment és: - Ommatocarcinus zarinquiery - Schizaster leymerici - Colepleurus coronalis - Nummulites tavertensis - N. crusafonti - Ostrea multicostata - Pilumnoplax urpiana - Colneptunes hungaricus - Callinassa pseudonilotica - Stendromia calasanctii</p> | 08275-78 | Can Ton Xic | 41.9582600,2.3321900 | 444657 | 4645358 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Materials al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 67302 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-5 | BERENGUER, J. (2006). 'Casa per casa: La Bauma'. La Rella, núm. 6. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.4. COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVII-XX | La Bauma és una antiga masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. A la façana, hi ha un cos annex que consta de planta baixa i dues plantes pis, i fa de porxo cobert en totes les plantes. Les finestres són emmarcades amb carreus de pedra i llinda de fusta. En destaca una pica de pedra a l'esquerra de la porta principal, amb l'any '1763' inscrit. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter, a excepció dels annexos de factura contemporània, que són de maó, arrebossats i pintats de color terrós. | 08275-25 | La Bauma | El nom de la casa fa referència a la bauma situada a l'indret on es troba. Fou refugi del famós bandoler Serrallonga (BERENGUER, J., 2006: 4). Segons referències orals, durant la guerra civil espanyola, va impactar un obús a la casa que va causar greus desperfectes. | 41.9631800,2.3185800 | 443534 | 4645913 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67302-foto-08275-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67302-foto-08275-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67302-foto-08275-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 15.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 67372 | La burra i el rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-burra-i-el-rector | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p.71. | XVII | Segons la llegenda, al segle XVII, a la Garriga hi vivia una família molt humil. En morir un dels avis, com no tenien prous diners per a pagar els funerals, es van veure obligats a vendre una ruca a canvi de tres unces d'or, i entregar-li al capellà per a que oficiés la missa. En Serrallonga, que estava molt agraït a aquesta família perquè l'havien ajudat en més d'una ocasió, va anar a buscar al capellà i li va prendre les tres unces d'or. Les hi va entregar als de La Garriga i així van poder recuperar la seva ruca. | 08275-95 | La Garriga | 41.9707000,2.3567900 | 446706 | 4646723 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 67304 | La Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garriga-0 | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Hi ha alguns espais de la casa que es troben enrunats. | Masia de planta irregular, formada per quatre volums a diferent alçada, fruit de les diverses etapes constructives. Es troba assentada en un indret amb cert pendent. El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, la nord és molt més llarga, amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. El volum més alt, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis; els dos volums de la dreta consten de planta baixa i una planta pis. La façana principal presenta un antic portal rectangular, emmarcat amb pedra, amb una llinda esculturada i una finestreta al damunt, i dos portals de factura contemporània. En quant a la resta d'obertures, hi ha una finestra gòtica amb l'ampit de totxo, una altra amb l'ampit motllurat i llinda datada i una de dimensions més reduïdes. Hi ha una lliça enllosada davant del portal. A la façana de migdia del cos més alt, hi ha adossat un porxo de planta rectangular i cobert a dues vessants, amb el carener perpendicular a migdia. Hi ha un cos annex a l'habitatge, de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis que és un porxo. La coberta és a una vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. | 08275-27 | La Garriga | Es troba registrada al fogatge de la parròquia i terme de Sant Esteve de Tavèrnoles de l'any 1553, moment en que hi vivia Antoni Garriga. Es troba registrada al fogatge de la parròquia i terme de Sant Esteve de Tavèrnoles de l'any 1553, moment en que hi vivia Antoni Garriga. Ha estat objecte de remodelacions i ampliacions al llarg del temps, tal i com mostren les diverses llindes datades de la casa. | 41.9707000,2.3567900 | 446706 | 4646723 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67304-foto-08275-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67304-foto-08275-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67304-foto-08275-27-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 67369 | La Màgica de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-magica-de-la-casanova | XX | La Màgica de la Casanova són uns fets misteriosos que es van produir durant el mes de juny de l'any 1955. A la Casanova hi vivia una família formada per un matrimoni, en Pere i la Caterina, el seu fill Josep, l'avi Mariano i en Lari, un noi que ajudava a la casa. Una nit al voltant de les onze, l'euga que tenien als estables va començar a picar de potes i, de sobte, va aparèixer a l'habitació on dormien l'avi Mariano i en Lari, una claror forta seguida d'una fressa de rocs, durant diversos minuts. Aquests fets es van estar repetint diversos dies al voltant de les onze de la nit. En Pere, una nit, va sortir a investigar pels camps dels entorns per intentar esbrinar d'on venia la 'màgica', que era el nom amb el que es coneixien aquests fets, però no va veure res. L'endemà a la nit, van sortir en Mariano i en Lari i, ja de tornada, van veure que hi havia algú amagat en un marge entre dos camps, al costat de la casa. Van demanar a l'estrany que sortís del seu amagatall, però aquest va fugir corrents i en Lari va disparar-li uns trets amb una escopeta. Des d'aquella nit mai més no es va repetir la 'màgica'. Al poble es va escampar el rumor que l'autor d'aquells fets era el mossèn Josep Boatella perquè volia espantar a la família de la Casanova, perquè no havien fet dir gaires misses per l'avia de la casa, que feia dos anys que havia mort. Uns deien que el diumenge següent, a missa, el mossèn amb prou feines s'aguantava. El succés i les acusacions al mossèn Josep Boatella, que sempre va defensar la seva innocència, van causar molt rebombori a tota la contrada, i van ser investigats per la Guàrdia Civil, pel Jutge de Pau i pels estaments eclesiàstics. No es va poder resoldre mai el misteri. | 08275-92 | La Casanova | 41.9556600,2.3260500 | 444146 | 4645073 | 1955 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 67307 | La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-soleia-0 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. A la dreta de la façana, se li adossa un cos de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. Consta de planta baixa i planta pis, on hi ha un porxo obert amb arcs de mig punt. La façana presenta un portal rectangular, amb brancals de maons i llinda de fusta. A la planta baixa s'hi obren dues finestres. A la planta pis, sobre el portal, hi ha una finestra balconada, amb barana de ferro forjat, i una segona finestra. A les golfes, s'hi obre una petita obertura. | 08275-30 | Pla de Masgrau | 41.9482800,2.3534300 | 446409 | 4644236 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67307-foto-08275-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67307-foto-08275-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67307-foto-08275-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 31.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 67308 | L'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laguilar | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Masia formada per diversos cossos adossats, amb un barri tancat amb tres accessos. Es troba assentada en un indret amb cert pendent. El cos més antic és una torre de planta quadrada, que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és a quatre vessants. En destaca una finestra de forma goticitzant amb l'ampit motllurat, amb un escut de la família Aguilar, i un rellotge de sol amb l'any 1824. El cos més gran és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia. Hi ha finestres amb carreus datats, de forma conopial, i d'altres amb carreus i ampits motllurats. El cos més modern és de planta rectangular, cobert per una terrassa. La masoveria és de planta irregular, i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Hi ha un annex posterior, que consta de planta baixa, amb coberta a una sola vessant. Hi ha una cabana situada a pocs metres a llevant de la casa. És de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. | 08275-31 | Turó de l'Aguilar | La referència més antiga de la casa correspon a un registre de batejos (Arxiu Episcopal de Vic) de l'any 1437, on es documenta el naixement de Joan Aguilar. La masia es troba registrada als fogatges de la parròquia i terme de Tavèrnoles de l'any 1553, moment en que hi vivia Bernat Aguilar. | 41.9470200,2.3607800 | 447017 | 4644092 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67308-foto-08275-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67308-foto-08275-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 33 i 34.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 67438 | Les degollades del Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-degollades-del-cos | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2008). '150 anys de les degollades del Cós'. La Falguera, núm. 28. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p.12-14. | XIX | Les Roques del Cós, que es troben a poca distància a tramuntana de la masia del Cós són l'escenari d'un tràgic fet ocorregut el dia 22 d'agost de l'any 1858, recordat com l'assassinat de les degollades del Cós, que va commocionar profundament tota la comarca. Es tractava de sis 'fabricantes' de Folgueroles (noies que treballaven a les fàbriques de Roda de Ter), que anaven cada dia a peu de Folgueroles a Roda de Ter, que van ser víctimes d'una brutal agressió per part de dos homes de Roda de Ter. Les víctimes eren la Maria Àngela Disorgas, de 23 anys, la Josefa Pons, de 10 anys, la Teresa Fussimanya de 19 anys, la Josefa Sala, de 14 anys, la Maria Serra, de 13 anys i la Maria Disorgas, de 14 anys. Els agressors eren en Pere Masferrer i en Sebastià Solà. L'agressió es va produir per motius sentimentals relacionats amb el conflicte entre l'agressor en Pere Masferrer amb la seva xicota, la Teresa Fussimanya, amb qui havien renyit. En Pere Masferrer havia planejat una terrible venjança i havia llogat a en Sebastià Solà per a que l'ajudés. Un dissabte a la nit, de camí cap a casa després de la jornada laboral a la fàbrica, a l'alçada de la roureda del Banús, els dos homes van assaltar a les noies i les van obligar a anar a les roques del Cós, on van ser agredides. Tres van morir i tres més, sortosament, van sobreviure. Els homes van fugir però van ser detinguts per la gendarmeria francesa, que els va lliurar a la policia espanyola. Van ser executats al garrot, a les roques del Cós, el dia 29 de desembre del mateix any. | 08275-161 | Les Roques del Cós | 41.9640200,2.3111300 | 442917 | 4646011 | 1858 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Els fets van ser documentats per Xevi Roviró l'any 2008, que va publicar un article a la revista La Falguera (vegeu bibliografia).Les coordenades i la fotografia de l'indret són aproximades. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 67309 | Les Punxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-punxes | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII-XIX | Masia de planta basilical, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana presenta un portal rectangular, emmarcat amb carreus. S'hi obre una finestra a cada costat del portal, a la planta baixa, tres al primer pis i una a les golfes. A la resta de façanes, s'hi obren diverses finestres motllurades. En destaquen els ràfecs formats per lloses de pedra. A les façanes de tramuntana, llevant i ponent s'hi adossen cossos de factura contemporània, coberts a una vessant. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, i es conserven restes de l'antic arrebossat. | 08275-32 | Pla de les Punxes | 41.9469300,2.3417000 | 445436 | 4644093 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67309-foto-08275-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67309-foto-08275-32-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 29.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 67396 | Llegenda de la font de la Baronessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-la-baronessa | COLOMER COLOMER, J. (2008). 'Misteris de casa nostra'. La Rella, núm. 13. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.7. BERENGUER VALLADOLID, J. (2006). 'Casa per casa: el castell de Savassona'. La Rella, núm. 8. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p.6. | Segons la llegenda, el baró de Savassona, abans de marxar a Terra Santa a participar en les Creuades, va demanar al seu millor criat que cuidés i vigilés a la seva bella esposa durant la seva absència. El baró va marxar, va anar passant el temps i la baronessa i el criat, que estaven sempre junts, es van enamorar. Els amants vigilaven des de la font la pujada al castell pel Roc del Llum, per si tornava el baró. Finalment, el baró va tornar però, com era molt desconfiat, en comptes de prendre el camí del Roc del Llum, va prendre el camí de can Janot. Va aparèixer de sobte per sobre la font, va sorprendre als amants i allà mateix els va matar. Diuen que les nits de lluna plena, des d'aquest indret, i únicament els homes als que les seves dones els hi han estat infidels, quan miren la lluna, poden veure la imatge de la baronessa acompanyada del seu amant. | 08275-119 | Font de la Baronessa | 41.9553100,2.3364500 | 445008 | 4645027 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 67357 | Llegenda de la pedra del Sacrifici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-sacrifici | LUNA, G. (2008). 'Espai Natural de les Guilleries-Savassona'. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona, p. 87. | Segons la llegenda, la Pedra dels Sacrificis era un lloc sagrat des de la prehistòria, utilitzada per a fer sacrificis humans. La sang dels sacrificats regalimava per les canaletes que hi ha gravades a la gran roca. Segles després, les bruixes hi celebraven els seus aplecs i rituals. En aquest indret eren valorades les seves malifetes i, si no havien fet prou maldats, eren executades a la gran pedra. Després del ritual, les bruixes provocaven una gran tempesta per a que l'aigua netegés la sang de les executades. | 08275-80 | Savassona, pedra del Sacrifici | 41.9588600,2.3408200 | 445373 | 4645419 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 67417 | Llegenda de les pedres gravades de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-pedres-gravades-de-savassona | FUNOLL i GUIX, E. (1999). Tavèrnoles, un món dins Osona. Treball de Recerca de Batxillerat, inèdit, p. 30. | Les pedres gravades de Savassona, entre les que destaquen la pedra del Nen i la pedra de les Bruixes, han estat motiu de multitud de llegendes i d'interpretacions populars. Segons una de les històries, els gravats d'aquestes pedres els van fer unes bruixes enemistades amb el baró de Savassona, com a signe de venjança i d'advertiment. El baró estava molt lligat a la Inquisició i havia participat com a president del tribunal en un procés de bruixeria, on la inculpada havia estat víctima de tortures i finalment penjada a la forca. | 08275-140 | Savassona, pedres gravades | 41.9601900,2.3417800 | 445454 | 4645566 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 67370 | Llegenda del Roc del Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-roc-del-llum | XIX | Al llarg del segle XIX, moltes noies del municipi de Tavèrnoles i dels pobles del voltant eren 'fabricantes' (mot amb que es coneixia a les treballadores de les fàbriques de Roda de Ter), i anaven cada dia a peu d'anada i de tornada, des de casa seva a Roda de Ter. El trajecte de tornada el feien un cop acabada la seva jornada laboral a la fàbrica, quan ja era fosc. Alguns dels homes de les cases on vivien les noies de la zona de Savassona, anaven a esperar-les al Roc del Llum, on posaven un llum d'oli, i així les 'fabricantes' podien veure'l ja des de la zona del Pendís i saber que les esperaven. Antigament el roc es trobava a tocar del camí que duia cap a Savassona però, quan es va construir la carretera BV-5216, el llum va ser traslladat uns metres més amunt del seu emplaçament original i es va instal·lar connexió elèctrica. | 08275-93 | Roc del Llum | 41.9536800,2.3343300 | 444831 | 4644848 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67370-foto-08275-93-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions orals facilitades per Antoni Vilà Serrabou. | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 67418 | Llegenda del Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-de-la-minyona | MESTRES, A. (2004). Llegendes del Montseny. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.95-96. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell. | Segons la llegenda, la minyona dels Munts era molt devota i un diumenge se li havia fet tard per a arribar a missa. Es trobava a dalt de la cinglera quan va sentir que ja tocaven les campanes de l'església, va saltar cingle avall i, miraculosament, no es va fer mal i va poder arribar just a temps a missa. Dies després, la minyona va tornar a repetir el salt però aquesta vegada va caure pel precipici i es va matar. Diuen que ho va fer perquè havia de tornar a baixar al poble i volia estalviar-se el camí. Segons una altra versió, ho va fer perquè hi havia algú que posava en dubte el seu salt i li havia promès unes sabates noves si el repetia. Des d'aquell moment, aquest indret va ser conegut com el Salt de la Minyona. Just on va caure hi creixia una gran mata d'arboç que els carboners, per respecte, no van tallar mai. | 08275-141 | Salt de la Minyona | 41.9345000,2.3683300 | 447633 | 4642697 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 67319 | Masgrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masgrau | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Conjunt arquitectònic format per la masia, diversos coberts, un pou i una cabana. La masia està formada per quatre cossos adossats de planta rectangular, fruit de les diferents etapes constructives. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Les cobertes són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Una tanca de pedra forma un pati interior amb un accés frontal. La façana presenta un portal adovellat d'arc de mig punt, sobre el qual hi ha una finestra, emmarcada amb carreus, amb la llinda amb trencaaigües i lleixa motllurada. El segon cos, a l'esquerra de l'original, presenta al primer pis una petita finestra i una galeria amb quatre arcs sostinguts per pilars, actualment un d'ells tapiat. A les golfes, a més d'una finestra, hi ha també una petita galeria amb quatre arcs sostinguts per pilars. En el cos posterior hi ha un pou cisterna amb el coll de pedra picada. A la part de tramuntana de la masia, hi ha restes d'antigues eres amb grans lloses. La cabana, situada a pocs metres al nord de la casa, a tocar de l'antiga alzina, es de planta rectangular i consta de dues plantes. La coberta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana, i s'allarga a la part dreta. | 08275-42 | Pla de Masgrau | Es troba registrada als Fogatges de l'any 1553, en que hi vivia Pere Masgrau. És una gran propietat que inclou els masos Frontera i can Soca, de Sant Martí de Riudeperes, i el Pont de Malafogassa, de Sant Sadurní d'Osormort. Al segle XVI mitjançant el matrimoni de l'hereu de Masgrau amb la pubilla del mas Comermena, s'annexionaren els patrimonis dels dos masos. Durant les guerres carlines la casa fou utilitzada com a caserna. | 41.9451900,2.3524100 | 446322 | 4643894 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67319-foto-08275-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67319-foto-08275-42-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 32.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 67441 | Masoveria de Serrabou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-serrabou | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XIX | La masoveria de Serrabou es troba a pocs metres a llevant de la masia. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un portal rectangular emmarcat amb carreus, amb la següent inscripció a la llinda: 'FAUSTO SERRABOU HA EDIFICAT AL BOU 1819'. Les finestres són de disposició simètrica, de forma rectangular i emmarcades per carreus. A la façana de llevant hi ha un annex, que consta de planta baixa i un pis, amb coberta a una vessant. | 08275-164 | Serrabou | Segons la llinda del portal principal, la casa fou construïda l'any 1819 per Fausto Serrabou. | 41.9566100,2.3137800 | 443130 | 4645186 | 1819 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 10.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 67312 | Masoveria del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-castell-de-savassona | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Masia de planta rectangular, formada per dos cossos adossats a diferent alçada. Es troba assentada en un indret amb fort pendent. El cos que correspon a la façana, que es troba orientada a migdia, és cobert a dues vessants, amb el carener paral·lel a la mateixa. El cos posterior, és cobert a una sola vessant i aboca les aigües al sud. La façana sud presenta un portal rectangular, amb accés al primer pis i diverses finestres amb ampits. Hi ha una lliça, amb un mur de tanca que s'uneix a la façana de l'est. Aquesta façana presenta un portal d'arc rebaixat. A ponent s'hi afegeixen diversos annexos de pedra. És construïda amb maçoneria i pedra vista; alguns sectors són arrebossats. | 08275-35 | Savassona, castell | La masoveria fou construïda vers el segle XVIII. Presenta diverses dates gravades a les llindes de la casa: '1701' al portal nord, '1716' al portal oest, i '1714' al portal i la finestra est. | 41.9565000,2.3378600 | 445126 | 4645158 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67312-foto-08275-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67312-foto-08275-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 27.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 67351 | Materials de Tavèrnoles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | <p>Una part dels materials que provenen del terme municipal de Tavèrnoles corresponen als trobats durant diverses excavacions realitzades al segle XX al Puig del Far, a la bauma de la Baronessa, i a la zona de Sant Feliuet de Savassona: la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, el Rec de la Fíbula i la Tomba 1958. Una altra part dels materials són diversos elements arqueològics trobats pel municipi. La relació de materials corresponents al terme de Tavèrnoles i la seva catalogació és: - MEV 3537: fragments de teixit de cotó (Savassona). - MEV 5048: 2 vasos reconstruïts amb fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 10996: fragments de ceràmica a mà i a torn, pedra circular i restes òssies (Savassona-Cova de la Finestra). - MEV 11006: fragments de teula, ceràmica a torn, bronze i pedra (Savassona-Pla del Comte). - MEV 11014: fragments d'una destral neolítica i d'ascles de sílex, d'un punxó d'ós, de ceràmica a mà i de petxina (sepulcre de Savassona). - MEV 11015: una moneda de bronze -as ibèric d'Iltirta-, claus i fragments de metall (Savassona). - MEV 11031: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11034: fragments de ceràmica a torn i de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 11035: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 11039: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica; ferro; bronze; closca (Tavèrnoles). - MEV 11040: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11041: fragments de ceràmica a torn (Pedra del Sacrifici) - MEV 11054: fragment de ceràmica a mà del Bronze antic-mig (Solei de la Garriga). - MEV 11062: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 11070: fragments de ceràmica a mà i d'os (Savassona). - MEV 11074: fragments de ceràmica a mà (El Pujol). - MEV 11077: ascles sílex (Savassona). - MEV 12398: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic-mig (Pedra del Sacrifici). - MEV 12399: llengüeta de ceràmica a mà del Neolític antic (Savassona). - MEV 12400: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 12436: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12437: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12438: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12439: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12440: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12442: esquelet del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12443: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12444: mà de molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12445: esquelet del Neolític mitjà (Savassona-sepulcre de fossa). - MEV 12446: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12447: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12448: percussor de pedra del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12479: ascle de sílex i dentàlium (Pedra del Sacrifici). - MEV 12480: closca de petxina, dent, restes òssies, bronze, sílex i quars (Savassona). - MEV 12493: destral polida del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12544: fragments de maxil·lar humà i de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12545: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12546: fragments de ceràmica a mà, roques, minerals i ossos (Savassona). - MEV 12548: fragment de molí, percutor, sílex i còdols (Savassona). - MEV 12549: destral, mà de morter i fragments granit (Pedra del Sacrifici). - MEV 12553: fragments de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12554: fragments de ceràmica a torn medievals (Pedra del Sacrifici). (Continua a Observacions)</p> | 08275-74 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Continuació de l'inventari de materials corresponents al terme de Tavèrnoles dipositats al Museu Episcopal de Vic (començat a Descripció) - MEV 12555: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12556: fragments de ceràmica a torn, ceràmica a mà, ossos i roca (Pedra del Sacrifici). - MEV 12557: fragments de ceràmica a mà i ossos (Pedra del Sacrifici). - MEV 12558: fragments de ceràmica a mà i ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12560: fragments de ceràmica a mà (Font de la Baronessa). - MEV 12732: fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Dau). - MEV 12939: restes òssies medievals (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13122: fragment de vas de ceràmica a mà del Neolític antic evolucionat (Pedra del Sacrifici). - MEV 13123: tassa de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13124: vas de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13125: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13126: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13127: polsera (fragment) petxina del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13128: espàtula, punxó i restes òssies del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13129 punxó d'os tallat i polit del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13130 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13131 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13132: gratador de sílex del Neolític antic (Savassona). - MEV 13134: punta de sageta de bronze del Bronze antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 13135: fragments de ceràmica a mà del Neolític Mitjà (Savassona). - MEV 13515: fragments de ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 13516: restes òssies (Savassona). - MEV 13517: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 13537: fragments d'olla de ceràmica medieval (Savassona). - MEV 13540: fragments lítics, d'ossos i de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV.13541: fragments de ceràmica a mà de la Primera edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 13542: fragments de ceràmica a torn moderns (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13543: fragments de ceràmica a mà i a torn, vidre, sílex, petxina, ferro, bronze i os del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13548: fragments de ceràmica a mà i a torn, sílex, fusta, os i petxina (Savassona). - MEV 13570: banya i ullal de cèrvid (Savassona). - MEV 13599: fragments de ceràmica, quars, os i carbó (Pedra del Sacrifici). - MEV 13601: fragments de ceràmica a mà i a torn i d'os (Savassona). - MEV 13602: fragment de vas decorat de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13603 fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV 13604: fragments decorats de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13606: fragments de ceràmica (Rec de la Fíbula). | 79|81|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 67354 | Materials de Tavèrnoles al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA: www.mgsb.es/</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Tavèrnoles, principalment pel Dr. Lluís Via Boada entre els anys 50 i 60 del segle passat. Foren trobats a diferents zones del terme municipal: a les proximitats del castell i a d'altres indrets de Savassona, al voltant del Pont del Vent, al Raurell, a la carretera del Parador de Sau, a la Passarella, i a can Ton Xic. Entre els materials recollits, que corresponen a l'eocè, hi destaca la fauna carcínica (crancs) del jaciment de can Ton Xic.</p> | 08275-77 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació nº 231, 08007, Barcelona. | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona, propietat de l'Arquebisbat de Barcelona, fou fundat l'any 1874. La col·lecció del museu té unes 70.000 entrades de fòssils de tots els períodes geològics. Compta amb un important fons museístic en paleontologia especialitzada en invertebrats. El Museu Geològic disposa d'una biblioteca especialitzada, un laboratori i un destacat arxiu històric.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 67408 | Meandre de Fussimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-fussimanya | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>El meandre de Fussimanya es un punt paisatgístic notable. La vegetació vora el riu està formada per rouredes amb màquia de boix amb garric i pinedes de pi roig. Les cingleres que envolten el meandre són punts de nidificació o de repòs d'algunes de les espècies d'aus que viuen en els espais rupícoles. Aquest indret també és una zona dormider de corb marí gros i de bernat pescaire, i una zona de cria de duc i probablement de bernat pescaire. Tanmateix, en aquest tram del riu hi ha colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> | 08275-131 | Fussimanya | 41.9665500,2.3416000 | 445444 | 4646272 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67408-foto-08275-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67408-foto-08275-131-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 1 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 67420 | Mite de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mite-de-serrallonga | CAPDEVILA, Ll. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, J. (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona. ROVIRÓ, X. (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda. La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi. Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se. L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor. | 08275-143 | Tavèrnoles | Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga. Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure. L'any 1627, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV. Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos. L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat. Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 67457 | Molí del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol-1 | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Les restes del molí del Pujol es situen a pocs metres a tramuntana de la font del Pujol, a tocar del torrent. Es troben en un indret molt brut, tant de deixalles inorgàniques com de vegetació. L'edifici del molí és de planta rectangular i de mitjanes dimensions. Els seus murs són construïts amb maçoneria de pedra. Un portal rectangular dóna accés al carcabà on s'ubicaven les moles, actualment desaparegudes. Es conserva també la obertura de la sortida de l'aigua. La vegetació ha cobert bona part de l'estructura, dificultant-ne la visibilitat i documentació. La bassa probablement es trobava a la part posterior del molí, on hi ha el safareig de la font del Pujol. La resclosa es troba al torrent, a tocar de les restes de l'estructura del molí. Es tracta d'un salt natural del torrent, que el travessa transversalment, i dirigia l'aigua cap a la bassa. | 08275-180 | La font del Pujol | 41.9617100,2.3233200 | 443925 | 4645746 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 67313 | Molí del Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-reguer | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVII-XX | El conjunt del molí del Reguer està format per l'antic molí i habitatge, del segle XVII, i el nou molí i habitatge, construïts després de l'aiguat del Rigat, afluent del Gurri, l'any 1942. L'antiga masia és de planta irregular, i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. La façana està dividida en dos plans, el de l'antic molí i el de l'habitatge. Al del molí, hi ha un portal adovellat d'arc de mig punt, amb porta de fusta, al que s'accedeix a través d'una escala formada per tres graons de pedra. Al de l'habitatge, hi ha una porta rectangular, amb la llinda de fusta i brancals de pedra. Les finestres són de disposició irregular, rectangulars, de pedra. La nova masia és de planta rectangular, constituïda per tres volums. El volum principal, que es troba orientat a migdia, consta de planta baixa i planta pis, amb coberta a dues vessants. A llevant, s'hi adossa un cos de planta quadrada, que consta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Hi ha un garatge annex d'una sola planta, amb coberta a dues vessants. La façana de ponent del cos principal, està porticada amb pilars de carreus en les dues plantes, a la primera planta hi ha tres arcs de mig punt rebaixat. Les finestres de la casa tenen brancals i llindes de pedra. A la façana principal hi ha dues finestres adossades en planta baixa, i en primera planta dues finestres porticades. A la façana posterior, hi ha una petita porta adovellada i quatre finestres més. | 08275-36 | Pla de sant Francesc | L'antic molí fou construït vers l'any 1600. La masia es va construir després de l'aiguat del Rigat, afluent del Gurri, l'any 1942, que va inundar el molí i l'habitatge. | 41.9566200,2.2985100 | 441865 | 4645198 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67313-foto-08275-36-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 3 i 4.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98|119 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 67365 | Murs de pedra seca del Xuclà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-del-xucla | Hi ha algunes pedres dels murs que s'han desprès. | Murs de pedra seca situats als camps de pastura al sud-oest del Xuclà. Són fets de pedres de mida mitjana d'origen local, més o menys treballades, i disposades formant filades relativament regulars. Alguns murs presenten graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Les escales de marge són un enginy pensat per a salvar els forts desnivells de la zona i poder accedir directament d'una feixa a una altra. | 08275-88 | El Xuclà | 41.9514600,2.3257700 | 444119 | 4644607 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67365-foto-08275-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67365-foto-08275-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 67305 | Passarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVIII | La coberta està molt malmesa. | Masia de planta rectangular, formada per tres cossos, l'antiga casa i dues ampliacions posteriors. Consta de planta baixa i un pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un portal adovellat, amb les restes d'un relleu i d'una data, actualment il·legibles. La finestres estan emmarcades amb pedra; les del cos original tenen els ampits motllurats. Els murs són de pedra lligada amb morter, i conserven l'antic arrebossat. | 08275-28 | La Fradera | 41.9648700,2.3367300 | 445039 | 4646089 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67305-foto-08275-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67305-foto-08275-28-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 21.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.Les fotografies són extretes del Catàleg de masies i cases rurals del POUM, per trobar l'accés tancat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 67342 | Pedra 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-81 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. | Es tracta d'un gran bloc de gres que forma un abric a la part inferior, situat a poca distància de la Pedra del Sacrifici, vers l'oest. Presenta unes bones condicions com a antic habitatge. Fou objecte d'un sondeig arqueològic durant l'estiu de l'any 1981. Aquesta intervenció va permetre documentar una potència estratigràfica de 1,8 m, formada per dos estrats. L'estrat superficial, procedent de l'erosió, presentava diversos fragments de ceràmiques a mà i a torn. L'estrat inferior, format per un sediment de terres de color marró-gris amb restes de cendres, va proporcionar diversos fragments de ceràmica gris, a torn, de l'alta edat mitjana. | 08275-65 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9587500,2.3404200 | 445340 | 4645407 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 67343 | Pedra de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-can-roquet | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | Alguns dels gravats es troben molt erosionats. | <p>Es tracta d'un bloc de gres amb signes gravats, que es troba a un camp de conreu pròxim a la masia del Roquet. Les seves dimensions aproximades són 1 m d'alçada i 2,5 m d'amplada. A la part plana de l'extrem superior presenta diversos signes gravats. En destaca un cercle amb cinc radis incisos de disposició irregular. Alguns dels signes gravats són de característiques similars als de les pedres gravades de Savassona. Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960. La manca d'informació sobre la situació exacta de la pedra, no va permetre localitzar-la, durant la visita a l'indret.</p> | 08275-66 | Can Roquet | <p>Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960.</p> | 41.9553700,2.3228300 | 443879 | 4645043 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 10 (arqueològic). JA. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 67432 | Pedra de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-bruixes | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | <p>Es tracta d'una gran pedra amb una clivella central que la divideix en dues meitats, que presenta una gran densitat i diversitat de gravats. Hi ha més d'un centenar de representacions: cinquanta elements cruciformes amb domini de la creu llatina rematada amb cassoletes als extrems; nou ferradures; sis cassoletes; diversos cercles; i d'altres figures entre les que en destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'edat del Bronze fins a l'època medieval.</p> | 08275-155 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9598100,2.3419900 | 445471 | 4645523 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra de les Bruixes, igual que la del Nen, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. Es van realitzar sondejos arqueològics a la pedra amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 67431 | Pedra de l'Home o del Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lhome-o-del-nen | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8 (1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | <p>Es tracta d'una gran pedra de forma ovalada que presenta diversos gravats. La representació principal és una figura antropomorfa, amb un traç ben definit, molt simple i desproporcionada. Consta d'un cap gran, lleugerament triangular, amb ulls i boca, un cos globular, dues cames curtes amb peus grans, el braç dret enganxat al cos i l'esquerre formant angle recte sobre l'abdomen, les mans són grans i s'hi distingeixen els dits polzes. Tanmateix, la pedra presenta quinze cassoletes, tretze creus molt erosionades i diverses cavitats desiguals, una de les quals és quadrangular i està unida a diversos recs i solcs. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia.</p> | 08275-154 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9602500,2.3409600 | 445386 | 4645573 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra del Nen, igual que la de les Bruixes, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 67344 | Pedra del Dau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-dau | BUXÓ, D. [et al.]. (1979). 'Nota preliminar sobre el jaciment de la pedra del Dau (Savassona)'. Ausa, vol. VIII., núm. 89-90. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 321-328. BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1982). 'Savassona, Tavèrnoles'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic, p.154-56. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | VI aC | El jaciment es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | Es tracta d'un gran bloc de pedra, que forma una balma al seu costat nord-oest, situat al pla de Savassona. Les dimensions aproximades de la balma són 8 m de llarg, 3 m d'ample i uns 2,5 m d'alçada. La part central va ser objecte d'una excavació arqueològica l'any 1976, que va permetre documentar una seqüència estratigràfica formada per dos estrats arqueològics. L'estrat superficial, de poca potència i sense estructures, presentava pocs materials. L'estrat inferior, format per terres argiloses compactes, va proporcionar tres sitges: Sitja 1: va ser excavada parcialment. Presentava una planta circular, de secció ovalada i fons pla, amb un diàmetre de 1,8 m, i una profunditat de 0,85-0,9 m. Estava reomplerta per terres de color marró fosc, pedres, alguns carbons i restes de vasos de ceràmica i fauna. El fons de la sitja presentava una forta acumulació de restes d'atuells. Sitja 2: va ser excavada en la seva totalitat. Presentava característiques similars a l'anterior, amb un diàmetre de 1,4 m i una profunditat de 0,75-0,8 m. Sitja 3: va ser excavada parcialment. Presentava les mateixes característiques estructurals que les anteriors, i estava reomplerta amb un farciment amb una forta concentració de carbons. Tanmateix, es va excavar una petita superfície a tocar de la zona anterior, on es van documentar diversos materials arqueològics. Va ser interpretada com un possible nivell d'hàbitat. Els materials arqueològics corresponen a fragments de ceràmica feta a mà i restes de fauna. Els fragments ceràmics presenten un conjunt coherent amb morfologia de vasos simples; vores verticals, inclinades a l'exterior i bases planes. Tot i que les decoracions no són abundants, aquestes solen ser en forma d'acanalats, incisions, cordons i tetons. Les restes de fauna corresponen a bou, cabra i porc. La presencia de terrissa feta a torn va permetre situar cronològicament el jaciment vers el segle VI aC. | 08275-67 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9590200,2.3415800 | 445436 | 4645436 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67344-foto-08275-67-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 67345 | Pedra del Sacrifici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-sacrifici | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X., núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.95-112. CASTANY i LLUSSÀ, J. (1981). 'El neolític a Osona: estat actual de les investigacions'. Ausa, vol. IX, núm. 99. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 313-328. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. FONT i SERRA, E. (1978). 'El complejo funerario neolítico de Savassona'. Pyrenae. Vol. 13-14. Barcelona: Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (UB), p.15-42. FONT i SERRA, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. Ausa, vol X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 113-120. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1965). 'Informe de las excavaciones realizadas en la Piedra de los Sacrificios, en Sabassona'. Separata del Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. V, cuadernos 1-3. Madrid: Ministerio de Educación Nacional. P. 154-160. JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1965). 'Teixidor de Llaers'. Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. VII. Madrid: Ministerio de Educación Nacional, p.146-149. MUÑOZ, A. M. (1965).'La primera fecha de C 14 para un sepulcro de fosa catalán'. Pyrenae. Vol. 1, p.31-41. VIDAL, L. M. (1915). 'Un megalito curioso llamado la Piedra del Sacrificio, del castillo de Sabassona, en la comarca de Vich'. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, Tomo XV. Madrid: Museo Nacional de Ciencias Naturales, p. 328-332. | El jaciment es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | Es tracta d'un gran bloc de gres isolat que forma una balma a la seva banda oest. Es troba situat a una zona boscosa a l'àrea arqueològica de Savassona, al pla inferior, en el costat sud del turó de Sant Feliuet. El bloc presenta diversos retalls a la roca, solcs i forats fets artificialment. El jaciment es troba a la balma i al pla situat al davant, en el seu costat nord. La balma té unes dimensions aproximades de 3 m de fons per uns 4,5 m d'alçada, i el pla uns 180 m². Ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques. A la dècada dels anys 60 del segle passat, Eduard Junyent i Martí Cassany van excavar una àrea de 35 m², l'any 1963 Ana Mª Muñoz va excavar 4 m², l'any 1976 Martí Cassany va excavar 6 m², i finalment l'any 1982, l'equip format per Dolors Buxó, Walter Cruells i Miquel Molist va excavar 12 m². Aquestes intervencions van permetre establir una seqüència estratigràfica molt rica: - Estrats superficials (fondària de 0-1,25 m). Formats per terres de color marró clar, compactes i dures, amb algunes pedres, corresponents a un nivell d'ocupació. A la campanya arqueològica de l'any 1963, es van documentar els vestigis del paviment d'una possible construcció adossada al gran bloc de pedra, en el sector nord de la cara frontal. L'any 1976, Martí Cassany va localitzar en el costat sud, tres sitges probablement associades amb aquest nivell. L'any 1982 una cala oberta al pla va permetre documentar un mur que tancaria l'accés a l'assentament, així com un nivell d'enderroc i varies sitges. Els materials arqueològics d'aquests estrats corresponen a fragments de ceràmica a torn de pastes taronges i grises, ceràmica de vernís negre, ceràmica ordinària feta a mà i fragments de ferro i de bronze. Aquests materials permeten situar cronològicament aquest nivell d'ocupació al període ibèric ple (s. III-i aC.). - Estrat superior (fondària 1,25-1,55 m). Es van documentar els vestigis d'una construcció adossada de pedra, formada per tres murs de pedra seca que conservaven fins a quatre filades de pedra. El mur lateral del costat de tramuntana conservava 3,8 m de llarg i 0,5 m d'amplària. El frontal, uns 6 m de llarg i 0,4 m d'amplària, feia cantonada amb el mur lateral del costat de migjorn, que conservava 1,2 m. Tot i que les estructures localitzades a l'interior no estaven ben definides, podrien correspondre a un fogar, un túmul i algunes banquetes. El material arqueològic associat a aquest estrat està format per fragments ceràmics de grans gerres d'emmagatzematge, vasos i urnes amb fons pla i vores exvasades, amb decoracions de cordons impresos, incisos o simples incisions. Els acabats són majoritàriament polits i allisats, tot i que també hi ha pentinats o més grollers. Aquests materials permeten situar cronològicament aquest nivell en la Primera Edat del Ferro. - Estrat intermig (fondària 1,55-2,35 m). Estava format per sediment de color negrós amb molt poques pedres, i no presentava cap resta d'estructura. Es van recollir pocs materials arqueològics, corresponents a fragments ceràmics, carbons i ossos. En destaquen una nansa de botó circular, fragments de ceràmica campaniforme, una punta de fletxa amb aletes i peduncle feta de coure. La tipologia diversa dels materials no permet establir una cronologia concreta. - Estrat inferior (fondària 2,35-4 m). Al sector nord-oest de la cara frontal del bloc es localitzà una necròpolis del Neolític mig-final amb sepultura individual del tipus 'sepulcre de fossa'. | 08275-68 | Savassona, Sant Feliuet | Segons la tradició oral, el seu nom prové dels antics rituals de sacrifici que es celebraven en aquest indret. Ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques. A la dècada dels anys 60 del segle passat, Eduard Junyent i Martí Cassany van excavar una àrea de 35 m², l'any 1963 Ana Mª Muñoz va excavar 4 m², l'any 1976 Martí Cassany va excavar 6 m², i finalment l'any 1982, l'equip format per Dolors Buxó, Walter Cruells i Miquel Molist va excavar 12 m². | 41.9588600,2.3408200 | 445373 | 4645419 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67345-foto-08275-68-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: Museu Espicopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.Continuació descripció:Tot i que no van quedar registrades les característiques precises de la distribució espaial de totes les sepultures, en les sepultures 6 i 7 es va poder documentar la forma oval de la fossa, coberta per una llosa. Els aixovars estaven formats per fragments de ceràmica rogenca molt fina i polida, corresponents a tasses i olletes carenades i un vas amb nansa tubular, decorat amb cordons llisos. També es va recollir una destraleta de pedra verda polida. A la resta de la superfície excavada s'hi van recollir elements arqueològics aïllats i no es va poder establir l'existència d'un nivell d'hàbitat amb claredat. D'altra banda, en el sector sud, es van recollir tres fragments de ceràmica cardial que podrien indicar que el jaciment ja havia estat ocupat al V-IV mil·lenni aC.Actualment el jaciment es troba en mal estat de conservació, ja que les intervencions van deixar al descobert els talls i les restes arqueològiques, que es troben sotmeses a l'erosió natural i a la depredació dels visitants. | 79|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml