Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67599 | Font Vedruna o Font del Bresc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vedruna-o-font-del-bresc | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 74 | XX | Font que queda una mica apartada del camí que comunica la Móra amb el Pla de Bassaus, el pas està lleugerament assenyalat cap al nord. Es tracta d'un lloc ombrívol, envoltat de boixos i trèmols. L'adequació realitzada als anys 60 consisteix en un mosaic de rajoles de mig metre quadrat, posat sobre una estructura de pedra rojenca local i lligada amb ciment, on es diu: Vos que amb gran fe Santa Joaquima un dia fereu brollar una font fresca i gemada, deu-nos a tots als qui a aquest pla fem via, per beure d'aquesta aigua regalada que el cor assedegat senti flerura d'una altra font molt més preuada i pura'. Al costat de la placa, feta de rajola blanca i colorejada, hi un fragment de senyera pintada i just a sota aquesta un pedrís que pot fer de seient. El raig de la font no és molt abundant i la boca està tapada amb un tronc; just a sobre hi ha gravada la data de 1963 sobre ciment. | 08276-119 | Pla de la Calma. | Aquesta font ha tingut diferents noms: Santa Joaquima, Font Vedruna o Font del Bresc. Aquest antic abeurador de la Caseta, que com la resta d'abeuradors d'animals de la zona consistia en grans biots d'aigua. A la segona meitat del segle XX, se li posà el nom de Santa Joaquima Vedruna i al 1963 s'arrenjà l'indret de la mà de l'Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, posant una placa commemorativa i endreçant l'entorn. Una llegenda de caire popular i romàntic sobre aquest paratge ens diu que al seu voltant hi ha amagat or, sota una pedra. Es utilitzada sobretot per excursionistes i biciclistes que recorren la zona, normalment direcció al Pla de la Calma. | 41.7868800,2.3243200 | 443855 | 4626335 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67599-foto-08276-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 67600 | Molí del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-bellit | IPEC-Montseny (1998). n.2456. | XVI-XVII | Algunes parts en runes | Conjunt format per un mur construït sobre roca mare, aprofitant el desnivell natural del Sot del Molinot. Aquesta estructura està construïda amb grans blocs de pedra local, ben escairats, utilitzant el sistema de pedra seca, sense lligar. Resta la part visible del mur amb una amplada d'uns 17 metres, i per la part de baix es conserva una obertura que podria haver funcionat com a pas per l'aigüa un cop l'energia d'aquesta s'hagués aprofitat. | 08276-120 | Pla de la Calma, al mas Bellit. | La construcció d'aquesta estructura s'ha d'associar al mas Bellit i a la seva evolució històrica. Les seves característiques arquitectòniques no permeten atribuir-li un moment històric concret. L'època de màxima esplendor del mas Bellit es documenta cap el segles XVII i XVIII i, no seria difícil relacionar el funcionament del molí en aquest mateix moment. | 41.7623300,2.3131600 | 442906 | 4623616 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67600-foto-08276-120-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 67601 | Antic camí de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-vic | GÓMEZ MARICHALAR, N. (1992). L'antic camí de Vic. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.29. | parts del camí no massa clares | Camí que comunica per la banda esquerra del riu Congost, pujant de Barcelona, les poblacions de Figaró, amb el barri de Santa Eugènia i que pujaria cap a Vic. El traçat originari hauria variat amb el temps. | 08276-121 | Vall del Congost, barri de Santa Eugènia. | L'antic camí de Vic, en el seu pas per Tagamanent conserva, en alguns trams hàbils, les marques a les pedres a causa del desgast de les rodes. Camí que permetia una comunicació directa entre els veïns de Figaró i els de Tagamanent,com alternativa a la N-152 i que havia estat tallat més enllà del Sot del Bac. Aquest camí s'ha associat al pas tradicional de comunicació entre la plana vallesana i la Plana de Vic. Pas documentat des de època romana amb diferents miliaris i restes de traçat (intervencions arqueològiques al Pont de l'Abella (Sant Martí de Centelles) i a Sant Antoni (Centelles). | 41.7347000,2.2670700 | 439049 | 4620580 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67601-foto-08276-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es desconeix el traçat exacte del camí, que aniria creuant el riu Congost, en diversos punts, a causa de l'abruptositat del tros. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 67602 | Camí d'Aiguafreda a Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-daiguafreda-a-tagamanent | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2517. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.OSONA, A. (1893). Guia itineraria de las Montanyas de la Regió del Montseny, CEC. p.7,74. | Camí que surt del nucli urbà d'Aiguafreda, seguint la pista cap a l'Avencó i la Font Amargosa, i que després el traçat es desvia cap a la carena, passant per les masies, ara no habitades, de Puig-Agut (deixant el trencant del Cruells) i; una mica desviat, el Soler. El traçat segueix cap al Turó dels Reis, el Pla de Penjacans i el Turó de Tagamanent. Aquest camí forma part del Sender de Gran Recorregut GR-5 comunicant des del Garraf, Montserrat, sant Llorenç del Munt, el Montseny i el Montnegre. El recorregut continua per les masies del Bellver i l'Agustí, el Pla de la Llacuna, la Sitja del Llop, el Sui, el Turó d'en Cuc i baixant cap a Fogars de Montclús. Es tracta d'un camí seguit per molts excursionistes i també utilitzat per les rutes transhumants. | 08276-122 | Pujant per l'Avencó. | Camí d'accés a les cases de Puig-Agut i el Soler, comunicant el Turó, amb la banda de l'Avencó. | 41.7648800,2.2570700 | 438246 | 4623938 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67602-foto-08276-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 67603 | Camí d'Aiguafreda cap a la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-daiguafreda-cap-a-la-mora | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. GARCIA-PEY 81996). 'Aiguafreda, els noms tradicionals, recull onom`stic' a Temes Aiguafredencs VII. Ajuntament d'Aiguafresa, p.135. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2513. | algunes parts del traçat dubtós | Camí que sortia de les Ferreries a Aiguafreda per pujar cap a Sant Cebrià de la Móra; el traçat ha estat lleugerament modificat en el seu inici, com recorda el mateix nom del carrer, i el camí original es retroba al costat de la Riera d'Avencó. Aquest traçat va seguint la riera i la travessa en alguns punts (Pont de Peu de Costa, per Can Parellada, Pont de la Bisbal, Pont de Picamena) tenint diferents desviacions al marge dret: el camí que puja cap a la Codina, la Figuera i la Perera i, en darrer terme, el camí que mena fins a Ferreres. El traçat, doncs, es desvia abans del Pont de Picamena i continua pujant per Picamena, i de forma sinuosa i amb fortes pendents cap el Clot i la Móra, i amb la possibilitat de pujar cap a la Caseta i al Pla de Bassaus enllaçant amb el GR-5. | 08276-123 | Pista a l'esquerra de la riera d'Avancó. | Camí originari per pujar a Sant Cebrià de la Móra, des de la Vall del Congost. Encara en resten alguns murs de contenció i de reforç del traçat, d'època indeterminada. | 41.7662000,2.2666500 | 439044 | 4624078 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67603-foto-08276-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 67604 | Camí del Figaró al Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-figaro-al-tagamanent | Mapa cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. Mapa del Montseny (1924), CEC. Mapa 4.2 del Pla especial del P.N.M. (1976) Diputació de Barcelona sender 16 i 43 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2572 i 2573. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. | Parts del traçat no massa clares | camí que des del terme municipal del Figaró, puja per Vallcàrquera, seguint les masies de les Planes, la Caseta de l'Agustí, el Pla de Santa Marta i cap a can Coll, la casavella de Bellver i el Turó. També hi ha un camí que puja pel Figaró, però també es pot agafar per la Garriga: seguint el Roc Centelles, la collada del Mojó, el turó de les Plomeres, les Queredes i després cap a les cases de l'Agustí i el Bellver. | 08276-124 | per Vallcàrquera i Roca Centella. | Camí que portaria als masos dispersos d'aquesta zona i permetria accedir al Turó, on la documentació ens mostra que la gent de la Garriga i del Figaró hi pujaven a processó. La cronologia d'aquests camins és indeterminada, amb un manteniment, més o menys, continuat de la via al llarg del temps. | 41.7376600,2.2919700 | 441122 | 4620892 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67604-foto-08276-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 67605 | Camí a Santa Maria de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-santa-maria-de-tagamanent | IPEC-Montseny (1998). N. 2592. LLOBET, S (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. ORDEIG, R. (*). 'Villae, vias i stradas d'Osona' a Ausa X, p. 387. PLADEVALL, A. (1988). Monografies del Montseny, 3. p.64. | La diversitat de vies i corriols que menen al Turó, i la manca d'una via principal ben adequada fan que no es pugi dir que hi ha un sol camí que pugui a Santa Maria de Tagamanent. L'accés es pot fer des de Santa Eugènia (Tagamanent) pujant per la Pedralba i passant les masies de la Vila, el Vilardebò, el Solà, la Casavella de Bellver; per Cànoves amb Vallfornès; per Figaró i la Garriga, per les Planes, la Caseta de l'Agustí, can Coll i amunt. Per Aiguafreda, seguint l'actual GR-5 o fins i tot pujant per la Móra i també per la banda del Brull o del poble del Montseny. Totes les vies, van ser arrenjades, mantenides i reparades en moments indeterminats en el temps. | 08276-125 | prop del Turó de Tagamanent | El camí d'accés al Turó de Tagamanent, apareix documentat per primera vegada al 990, i fa referència a 'strada qui vadit a Tagamanente'; una altra referència del segle X també ens diu que el comte de Barcelona Borrell II ven unes terres a Audesint en el terme de Tagamanent i que aquestes terres limiten al sud amb 'ipsa stada qui vadit a Tagamanente'. També s'ha de tenir en compte que l'església o capella de Sant Martí, era anomenada en la documentació antiga com a Sant Martí sobre el camí o com a capella de camí ral. Per altra banda es desconeix el camí exacte utilitzat en les visites pastorals i en la gran multitud d'aplecs i de festes que s'hi realitzaren; tot i que és lògic pensar que no variaria gaire dels actuals. | 41.7466900,2.2974100 | 441583 | 4621891 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67605-foto-08276-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67605-foto-08276-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 67606 | Camí de Cànoves al Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-canoves-al-tagamanent | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. Mapa del Montseny (1924), CEC. Mapa 4.2 del Pla especial del P.N.M. (1976) Diputació de Barcelona sender 18 i 24 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2525 i 2526. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.OSONA, A. (1893). Guia itineraria de las Montanyas de la Regió del Montseny, CEC. p.172. | Parts del camí no massa clares | Camí que pujaria per l'embassament de Vallfornès (terme de Cànoves) i que aniria cap a Vallfornès, antic casal documentat al s. XII, deixant a mà esquerra un trencant cap al Forn de Vidre. El traçat continuaria cap a la Roca dels Diners, podent-se desviar cap a les Queredes arribant a la Creu de l'Agustí i les masies del Bellver i l'Agustí i al mateix Turó de Tagamanent; o pujar cap a la Casanova de Vallfornès fins el Turó del Poliol i la Sitja del Llop, agafant el camí a l'esquerra i empalmant amb el GR-5. Per la zona de Cànoves també hi ha la possibilitat de pujar al Pla de la Calma des del Turó d'en Cuc cap el Sui, la Roca Roja i que també arribaria a la Sitja del Llop. | 08276-126 | Un cop passat l'embassament de Vallfornès (Cànoves). | El casal de Vallfornès es documenta des del segle XII, i les seves comunicacions tant cap a Cànoves com cap al Pla de la Calma, han estat emprades des d'antic. Al llarg del traçat s'observen restes de murs de contenció i arranjaments del camí, de cronologia indeterminada, com també diverses reformes. La comunicació cap el Corral de Vallfornès, es documentarà àmpliament a partir del segle XVIII, època d'auge i expansió econòmica, i el camí esdevindrà una via trashumant utilitzada de manera intensiva per els ramaders de la zona i de Vallfornès mateix, on s'hi ha documentat un espai per realitzar-hi una fira de bestiar. | 41.7328000,2.3321200 | 444457 | 4620326 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67606-foto-08276-126-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 67613 | Estructura al Pla de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-al-pla-de-la-calma | IPEC-Montseny (1998). | Algunes parts deteriorades | A simple vista es pot observar un basament de pedra treballada de tamany mig o gran, i al damunt un abocament de pedruscall, donant l'aparença de túmul. Es tracta de pedres de procedència local, sobretot pedra roja o vermella de Tagamanent, poc treballades i formant una base construïda en pedra seca. L'açada conservada d'aquesta base és d'unes quatre filades de pedres. | 08276-133 | Pla de la Calma, al Pla del Cafè. | Situat en el pla del Cafè, s'hi accedeix pel camí de Collformic a la Calma, un cop passat el Cafè, a mà esquerra. Possible enderroc d'alguna estructura construïda en pedra seca, sense adscripció cronològica. Es podria haver tractat d'alguna estructura de barraca o algun tipus d'edificació relacionada amb les activitats econòmique desenvolupades al pla de la Calma. | 41.7729700,2.3312200 | 444417 | 4624786 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67613-foto-08276-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 67614 | Barraca de pastor del Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-del-moliner | GARCIA-PEY (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 113. IPEC-Montseny (1998), n. 3875. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p.266-288. | Molt coberta per la vegetació i en molt mal estat de conservació. | Restes del basament en pedra seca d'una cabana o barraca de pastor. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de pedres sense treballar o poc escairades, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. Segurament l'alçat hauria funcionat amb una biga de fusta i amb una coberta a una sola pendent, que haura estat feta de material periple (troncs i branques seques). El seu mal estat de conservació i la espessa vegetació que la cobreix no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta barraca; el que si que podem dir és que aquestes no variarien gaire de la resta d'estructures documentades. | 08276-134 | Pla de la Calma, a les Roques Blanques. | Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna a tot el Montseny. Construcció que ens evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i per resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. | 41.7642900,2.3323700 | 444505 | 4623822 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Situada en un bon emplaçament geogràfic, en el pas de les rutes transhumants de la zona de la Calma. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 67615 | Barraca de pastor d'en Pito del Molar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-den-pito-del-molar | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 113. IPEC-Montseny (1998), n. 3876. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p.266-288. | XVI-XVIII | La barraca d'en Pito segueix la tècnica constructiva de la resta de barraques documentades a la Calma. Es troba situada sobre la suau esquena que creix davant el Corral de Vallforners i es tracta d'una estructura construïda en pedra seca, de dimensions variables. La pedra utilitzada està poc treballada, i es tracta de mitjans i petits blocs de procedència local. Presenta una cara construïda en pedra d'1'5 m d'alçada, on s'hi recolza un tronc llarg que funcionarà com un carener formant, junt amb una altra estructura de fusta, un embigat que sosté la coberta. Per aquesta coberta de dues vessants s'han utilitzat les branques de ginesta, bruc i terra. L'entrada a la barraca, de reduïdes dimensions, es realitza per un lateral, situat a la part de davant de l'estructura on s'hi pot veure un tancat fet amb troncs i branques de ginesta entrelligats, donant una petita superfície interior com un petit porxo o tancat. | 08276-135 | Pla de la Calma, al Corral de Vallforners. | Aquesta construcció encara és utilitzada per en Pito del Molar (el Brull), de forma esporàdica, ja que tanca el bestiar a uns estables de la Casa Nova de Vallforners, i ha traslladat allà, part de les eines que pogués utilitzar. Aquesta barraca, com la resta de barraques de pastor, es tracta d'una estructura senzilla per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor durant la temporada que s'estigui a dalt la muntanya. Les funcions bàsiques són la de oferir aixopluc, la de magatzem per guardar els diversos utensilis, i per resguard del temps. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. L'esquelet es basa en una estructura muraria d'1'5m d'alçada, construït a pedra seca. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. Tot i que en aquest cas podem parlar d'una utilització força moderna de l'estructura, doncs part de les reformes de la barraca i el seu manteniment han estat realitzats pel pastor del Molar. | 41.7538900,2.3338900 | 444622 | 4622666 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67615-foto-08276-135-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es troba situada en una petita elevació, tenint accés a un curs d'aigua no gaire lluny. Cal destacar el petit tancat de la barraca, que s'ha utilitzat a vegades com a magatzem a l'aire lliure o per estar els gossos. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 67616 | Forn de calç de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vila | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. IPEC-Montseny (1998), n. 4009. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVIII | Parcialment cobert de runa, i tapat per la vegetació. | Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació que s'ubica davant del mas de la Vila. Es tracta de d'una estructura circular i cilíndrica, excavada a la roca que aprofita part del marge d'un petit turó, amb unes mesures de 3'5 m de diàmetre i uns 3 metres de profunditat presentant les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradiccionals: planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions amb les restes del refrectari; amb la boca a la part inferior de l'estructura per recollir les cendres i alimentar el foc. En el cas del forn de la Vila, la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, que seria just tocar el camí que, puja de la Pedralba al Turó de Tagamanent. | 08276-136 | Sota el Turó de Tagamanent, a la Vila. | Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'abast local. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obtenia la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven de capes alternades de pedres de dimensions variables, i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, com és el cas d'aquest forn que es vincularia a un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la reforma o remodelació d'una masia, en aquest cas la Vila. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot al llarg del XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX, que coincideix amb el marc cronològic de la Vila i alguna de les seves reformes. | 41.7485900,2.2762600 | 439826 | 4622116 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67616-foto-08276-136-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 67617 | Forn de calç del Collet de Vilardebò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-collet-de-vilardebo | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera tp-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. IPEC-Montseny (1998), n. 4010. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVII-XIX | Força cobert per la vegetació. | Forn de calç d'estructura tradicional que es troba construït en una petita elevació a manera de pou. Es troba situat en mig de pins al costat de la carretera que puja de la Pedralba al Turó de Tagamanent, a l'alçada del Collet del Vilardebò, abans del trencant del Solà a l'esquerra. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, que es va excavar a uns 5 metres en el sòl natural. Tot i que es troba molt cobert per la vegetació, es conserva part de la boca d'alimentació del forn, i les restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les múltiples cuites. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter. | 08276-137 | Sota el Turó de Tagamanent, al Collet de Vilardebò. | Aquesta estructures es corresponen als forns de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció, com ho demostren els diversos forns inventariats. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, es convertia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'utilitza en pasta o la calç en pols. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. La calç produïda en aquest forn hauria estat utilitzada per les diverses obres de les masies del voltant, sobretot el Viladebò i la Vila, però se'n desconeixen els detalls. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn del Collet del Vilardebò, no es poden fer gaires precisions, i es podria parlar d'entrat en segle XVIII. | 41.7470800,2.2828600 | 440373 | 4621944 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67617-foto-08276-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Seria interessant determinar els punts d'extracció d'aquesta calcària, bàsica per realitzar qualsevol cuita. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 67618 | Forn de calç de Castellseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-castellseguer | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera tp-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 116. IPEC-Montseny (1998), n. 4011. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVII-XIX | Aquesta estructura de caire industrial es troba construïda en una petita elevació que dóna en un petit espai aterrassat davant la casa de Castellseguer, al marge del camí per dalt que porta a l'era. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, que es va excavar a uns 3 metres en el sòl natural. Mentre que la boca medeix 1'85 m d'alçada per 1'30 m amplada i permetia recollir les cendres i alimentar el foc. Les parets interiors conserven restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les continues coccions. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur de tovots reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter. Es tracta del tipus típic per la cocció de pedra calcària, fet amb pedra seca, circular, i amb una boca alta que s'omplia per dalt. A la part central hi ha la boca o porta d'accés on s'hi pot veure la falsa volta de pedra que suporta el material de la última càrrega per calcinar, essent abandonat quan encara estava en ús. Al seu voltant es poden observar possibles elements arquitectònics relacionats amb al forn, que podrien funcionar com a talús artificial o contrafort, relacionat amb la casa de Castellseguer. | 08276-138 | Sota el Turó de Tagamanent, a Castellseguer. | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'obté la calç, que després s'utilitza en pasta o la calç en pols. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. La calç produïda en aquest forn servia per a les obres de construcció de les diverses masies de Tagamanent i de la Vall del Congost, sempre d'abast local. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació d'una masia o una intervenció arquitectònica important. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn de Castellseguer, aquest va estar en ús fins la segona meitat del segle XX, fins poc després de la Guerra Civil espanyola. | 41.7343300,2.2796500 | 440095 | 4620531 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67618-foto-08276-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67618-foto-08276-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Conserva la seva última càrrega en el seu interior. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 67619 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-2 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII | Aquesta petita caseta de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, combinant la factura de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars amb una factura d'obra i argamassa. La coberta és a doble vessant i a la façana rincipal s'obre un petit reposador. En aquesta façana serà on trobarem les llindes inscrites amb dates d'època moderna i una rajola, de caire modern sobre la porta. Les obertures es distribueixen de forma irregular per la façana, i totes estan emmarcades per llindes de diferents tamanys limitant l'estructura. | 08276-139 | Vall del Congost, Casetes del Congost. | Aquesta casa ha estat totalment reformada amb les peces de les cases del veïnat de les casetees que van ser enderrocades. Una informació d'orígen arquitectònic ens la dóna una llinda inscrita situada aa una finestra de la façana de ponent que ens diu: 'Joan Músic 1682'. Hi ha la mateixa data a la porta de la casa, però aquesta és va colocar als anys 60. Una rajola de la façana porta la imatge i nom de 'Músic'. Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. | 41.7357100,2.2724500 | 439497 | 4620689 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||
| 67620 | Cal Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capella | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVIII-XX | Gran casa, situada sobre un petit promontori a les primeres estribacions sobre la Vall del Congost, dominant part d'aquesta vall. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions importants, de planta i pis, cosntruïda bàsicament amb obra. Segurament a la primitiva construcció s'hi haurien fet vàries reformes al ser adequada com a col·legi i rectoria. Destaca l'entrada amb un petit porxo i la terrassa d'accés al segon pis per la part posterior. | 08276-140 | Al sud del barri de la Pedralba, inici Casetes del Congost. | Aquesta casa, coneguda també com a Cal Jalenques, havia fet funcions de casa rectoral, on s'hi havia estat el capellà de Santa Eugènia del Congost i escola de poble. Per la seva ubicació constitueix la primera casa de les Casetes del Congost.Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. | 41.7362600,2.2693000 | 439236 | 4620752 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67620-foto-08276-140-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 67621 | Cal Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xesc | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 67. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII-XX | Molt restaurada | Aquesta casa de planta i dos pisos construïda sobre el pendent natural al Sot de Cal Xesc, conserva poc de la seva estructura original. Aquesta no hauria variat gaire, perdurant el model de diverses dependències o estances en el pis superior i cuina i alguna altra sala per el pis de baix. | 08276-141 | A les casetes del Congost. | Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. Es tracta de l'última de les cases d'aquesta barriada, coneguda com a Xesc del Congost i també Cal Xesc. Una de les poques informacións de caire cronològic que tenim, ens l'aporta una llinda amb la data de 1782. | 41.7358600,2.2728700 | 439532 | 4620705 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67621-foto-08276-141-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 67623 | Forn de la Font Amargosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-font-amargosa | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent, p. 116. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVIII-XX | En força bon estat, hi ha runa en el seu interior. | Aquesta estructura de caire industrial es troba construïda en una pendent o petita elevació que dóna accés al camí de la font Amargosa, entre el camí que puja de l'Avencó a Tagamanent i el Gr-5. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, en forma d'embut que es va excavar, en la seva totalitat, a les argiles del sediment geològic o sòl natural. Les parets interiors conserven restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les continues coccions. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur de tovots reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter. Segurament després es van cobrir amb una falsa cúpula de pedres possiblement lligades amb argila, que es reconstruïa per cada cuita nova. A la part inferior, es documenta una entrada que correspondria a l'espai destinat a la cocció. Aquesta boca permetia recollir les cendres i alimentar el foc, aquest forat circular estava envoltat per una estructura també circular lleugerament més ampla i formada per una doble capa de pedra i tovot, i reforçada amb pedres mitjanes i irregulars que formaven les parets del forn on es recolzava la coberta de falsa cúpula. Al seu voltant es poden observar possibles elements arquitectònics relacionats amb al forn, que podrien funcionar com a talús artificial o contrafort tant de l'estructura com del mateix camí. | 08276-143 | Estribacions nord-oest del Turó, sota el Pujal. | Aquesta estructures es corresponen als forns de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. .L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven de capes alternades de pedres de dimensions variables, i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació d'una masia o una intervenció arquitectònica important. La ubicació d'aquest forn, un xic allunyat de qualsevol casa, ens fa difícil la seva atribució, possiblement abastiria als Montcaus (masos més propers) o tindria un caire més industrial, de moment desconegut. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. | 41.7616300,2.2653000 | 438927 | 4623572 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67623-foto-08276-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67623-foto-08276-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | L'emplaçament d'on s'extreia la calcita per produir la calç, no estaria lluny d'aquesta estructura de combustió. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 67624 | Carboneres del Folló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneres-del-follo | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. ZAMORA, J. E. (1992). El carboneig al Montseny. Monografies del Montseny, 7. p. 39-59. ZAMORA, J.E. (1996). El carboneig al Montseny. Barcelona. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. ZAMORA, J. E. (1999). 'El carboneig al Montseny. etnologia i paleoantracoanàlisi'. a III i IV Trobades d'Estudiosos del Montseny. Monografies, 27. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. p.121-123. | XVIII-XIX | Recentment arrenjat per la gent del Folló. | Conjunt format per dues places carboneners, habilitades i senyalitzades per la gent del mas Fulló, dins el seu termenal, en el context de les activitats sobre turisme rural que porta a terme el mas. Ambdues places estan senyalitzades, amb la corresponent retolació. La plaça gran (anomenada carbonera gran), ocupa un gran espai a descobert, d'aproximadament uns 10-15 m; mentre que la petita queda més reculada, en un petit planell superior, i té unes dimensions més reduïdes. | 08276-144 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Un dels recursos més preuats del bosc, ha estat el carbó. L'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. La documentació d'aquest ofici de caire temporal, la trobem a partir dels segles XVIII i XIX, com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. A causa de les llargues temporades que els carboners havien de fer vida al bosc, aquests desenvoluparen tota una cultura carbonera evidenciada per les construccions en pedra seca d'estructures de caire perible conegudes com les barraques de carboners, però també altres elements que deixaren evidències palpables en el territori. Aquest és el cas de les places carboneres. Aquesta plaça consisteix en un gran espai obert on s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Es caracteritzen per la presència d'una capa més o menys cendrosa o restes de rubefacció de la zona. El treball del carboner tenia diverses parts. Primer, acordava amb el propietari el preu del tros de bosc a carbonejar, i el propietari havia de negociar aquest preu amb el negociant o intermediari que era el que comprava el carbó. Un cop acordat, el carboner hi posava els jornalers, coneguts també com a picadors o migfeiners que es dedicaven a arreplegar la llenya i fer les piles, com també de coure-la i lligar les sàrries d'espart. Després de tot el procés de cuita que requeria un gran coneixement i control de la combustió es seleccionava el carbó, segons la seva qualitat i es procedia a la seva comercialització. Aquest ofici deixà com elements patrimonials, a part de les ja esmentades barraques de carboner, les eines utilitzades, les places carboneres on s'hi havia fet el carbó i una xarxa de comunicacions d'abast local molt important. | 41.7403000,2.2721800 | 439479 | 4621199 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67624-foto-08276-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67624-foto-08276-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Places carboneres que són una lleugera mostra, d'una important activitat econòmica, molt desenvolupada a tot el territori. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 67631 | Font Amargosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-amargosa | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 73. | XVII-XVIII | Situada a l'obaga del Pujal, abans d'arribar al GR-5 venint per un trencant que surt a l'esquerra del camí que puja a Puig-Agut. Es troba situada en un marge, amb un banc allargat en una vora en una zona on abunden els recursos aqüífers. Actualment està tapiada i l'aigua va a parar en un pou que hi ha a sota. L'estructura de la font és una petita caseta feta d'obra i de carreus de pedra vermella local, amb una teulada a doble vessant feta de lloses. En els punts on es situaven les obertures, ara tapiades, s'hi troba una llinda de grans dimensions amb la data de 1777, i a la porta d'accés una altra data gravada on diu 1783. | 08276-151 | Estribacions nord-oest del Turó, sota el Pujal. | Es desconeix el moment constructiu associat a aquesta font, les llindes de les obertures ens aporten una cronologia d'entrat el segle XVIII. Però entra la possibilitat de que fossin reaprofitades, tot i que no es documenta cap casa o mas a prop, els més propers són el Montcau o Puig-Agut, quedant força lluny de l'emplaçament de la font. A la part baixa del camí, es troba un dipòsit de factura molt més moderna, encara en ús. | 41.7620400,2.2666500 | 439040 | 4623616 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67631-foto-08276-151-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 67632 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-2 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 82. | XX | Aquesta font es troba situada en una petita placeta arreglada i presidida per un gran til·ler. L'estructura construïda de la font està arrecerada a la pendent del turó. Es tracta d'una estructura rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Està fet amb carreus de petites dimensions disposats a forma de mur de contenció o talús, sense lligar. | 08276-152 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Racó de gran bellesa paisatgística, format per una placeta on hi ha ubicat un gran til·ler. L'accés es fa pujant pel Passeig de Sant Joan que s'afaga davant el Folló, cap a la banda de Castellseguer i actualment molt ben senyalitzat per la gent del Folló. La font es troba a l'esquerra de la placeta, sota una estructura de feixa de pedres de dimensions mitjanes, poc escairades i sense lligar, cobertes per heura. En aquest punt és on s'ubica la la imatge del sant feta amb rajola valenciana. Tot i que el moment exacte de l'arrenjament de la font no el coneixem podem dir que es tracta d'una adequació moderna, ubicable a principis del segle XX i feta per la gent del Folló. | 41.7381800,2.2756500 | 439766 | 4620961 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67632-foto-08276-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Ha estat recentment arranjada i adequada per les visites juntament amb els Degotalls. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 67635 | Font del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pou | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. | XX | Ha estat recentment acondicionada en el marc de les visites que poden fer els estadants del Folló per les rodalies. | Són moltes les fonts i deus d'aigua que es troben ubicades per tot el municipi de Tagamanent; la seva situació escarpada i l'abundància d'aigua subterrània de la zona del Montseny afavoreixen el seu emplaçament. Aquesta font, de petites dimensions, es troba situada sobre el mas Folló, a l'altra banda del passeig de Sant Joan. Es tracta d'un petit pou construit amb pedra seca i reforçat amb material modern. | 08276-155 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Font totalment contemporània, arranjada a causa de l'adequació del mas Folló com a casa de turisme rural. | 41.7408700,2.2732800 | 439571 | 4621261 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 67636 | Font de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-eulalia-0 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 82. | XIX-XX | Aquesta font neix de la roca del bosc de can Pereres del Pla i servia per abastir la casa. Es va construïr un mur de contenció, davant la casa, per canalitzar l'aigua. Es tracta d'una font d'obra força senzilla on hi ha la imatge de la Santa feta amb rajola valenciana i amb dues piques per on saltava l'aigua. S'obre en una petita placeta aterrassada on està rodejada de vegetació. | 08276-156 | Vall del Congost, Can Pereras del Pla | La datació d'aquesta font és força imprecisa, s'ha d'associar a la construcció de les Pareres del Pla i a les reformes d'adeqüació del seu entorn; segurament cap a finals del XIX, o inicis del segle XX. | 41.7288200,2.2717300 | 439431 | 4619924 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67636-foto-08276-156-1.jpg | Física | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | desconegut | al seu costat hi ha una altra petita font, més a tocar de la gran casa senyorial. | 105 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 67637 | Presa al Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-al-riu-congost | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 89. | S'aprecia un reforç fet amb material modern. | Riu que en direcció nord-sud talla la Serralada pre-litoral catalana per l'Alt Congost, travessant la depressió vallesana fins a Montmeló. Moment en què s'uneix a la riera de Mogent i conflueixen al Besòs. Té 41 Km de llarg i 223 Km quadrats de conca. En una de les seves plataformes rocoses, a l'alçada de la Rectoria Vella de Santa Eugènia, s'hi troba ubicada una presa formada per un mur de contenció de 0'50 m l'altitud i que discorre de banda a banda del riu. La tècnica constructiva utilitzada és basa en l'ús del còdols de la mateixa riera i altra pedra de procedència local disposats en dues filades verticals, formant un petit mur de contenció, recentment arranjat i reforçat amb material modern, que permetia acumular una petita presa, recollint l'aigua que marxava pel lelvant de la riera al regar els camps de Santa Eugènia. | 08276-157 | Vall del Congost. Santa Eugènia del Congost | L'aprofitament hidràulic del riu Congost es documenta al llarg del seu curs amb diversos molins, conreus, preses i sínies. Aquest és el cas d'aquesta petita presa que s'hauria utilitzat per regar els diferents espais agrícoles de la zona. La seva construcció exacte no es pot precisar, segurament s'ha de relacionar amb el moment de auge demogràfic de la zona, documentat al s.XVIII, que podria estar emplaçada en una altra de més antiga reculable a l'edat mitjana. | 41.7367300,2.2675800 | 439093 | 4620805 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 67639 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres-1 | Amillarament 1946, foli 99. Arxiu Ajuntament de Tagamanent. Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria, pergamí 4727. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2001). Atles del Comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. Barcelona. p. 29. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamament. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 37, 165. PLADEVALL, A. (1998). 'Sant Cebrià de la Móra, una antiga parròquia del Montseny' a Monografies del Montseny, nº13, Viladrau: Amics del Montseny. p. 92, 95-96. | Totalment en runes. | Només en resten els basaments d'alguns murs del que hauria estat una gran construcció amb les seves dependències annexes. La tècnica constructiva es basa en carreus ben escairats i de mides variables, sense lligar o lligats amb morter; l'amplada dels murs és variable podent arribar a mig metre d'amplada i amb una alçada conservada, en alguns punts, de més d'un metre. S'observen diferents habitacions però la vegetació ha cobert bona part de les estructures i aquestes presenten un estat d'abandonament important. | 08276-159 | Riera d'Avencó, Torrent de Ferreres. | La primera referència documental de Ferreres ens remunta al segle X (906), però no serà fins a l'acta de consagració de Sant Martí del Brull, redactada al 1063 on es detallarà la seva ubicació; en aquest document s'especifica que el terme de St. Martí limitava a la 'valle magna ipsas ferreres, el rivum Avanconum i la vinea Cipriana' però no es dóna cap més indicació. La resta de la documentació antiga ens testifica que la seu de Vic tenia alous a Ferreres; i en un pergamí de finals del XII s'hi esmenta el nom de 'P. de Ferreres'. Però gran part de la documentació sobre aquest mas l'aporta Sant Cebrià de la Móra, jurisdicció de la que depenia aquesta casa. En la visita pastoral del bisbe Galzeran realitzada al 1330 a la Móra consta com a nom d'altres masos el de Farreres, juntament amb el d'Olina, des Pont i Cuminal. Aquest mas anirà apareixent en els fogatges de 1497 i 1515, en un context de despoblament general com ho demostra el cens de 1553 on tan sols s'esmenten les masies de la Figuera, Parera, Clot, Codina, Ferrer. I també s'esmentarà al llarg dels segles XVII i XVIII, amb la recuperació que s'evidencia en el 'Llibre de naixences i defuncions de la Móra del 1686 al 1838. A l'Amillarament de 1861, es documenten els seus termenals; limitant amb el Clot, el Boix i el Solà del Brull i amb el Solà i Brugués de la Castanya. No es coneix gaire més de la seva evolució històrica, sembla que va ser una casa d'importants dimensions, i que fou abandonada cap el 1870. El topònim de Ferreres podria documentar una explotació minera, que no ha estat ubicada o, per alguns autors, alguna antiga casa ubicada en un altre indret. | 41.7977600,2.3043500 | 442206 | 4627556 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67639-foto-08276-159-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | De la vella casa de Ferreres, Garcia-Pey diu que només en queda una petita referència a les pedres del marge, al segon revolt del camí de Ferreres, no s'ha pogut localitzar. Aquesta primera casa seria abandonada després de construir-se la casa nova a mitja carena sobre el torrent de Ferreres. | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 67640 | Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. GAVÍN, J.M. (1990). 'Santa Cecília' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. | Molt deteriorat | Construcció de modestes dimensions, de planta rectanguar on només s'identifica un mur de dimensions considerables disposat de forma vertical. S'ha utilitzat la pedra rogenca local, com a principal element constructiu. | 08276-160 | Prop el Soler. | El coneixement d'aquesta església és molt precari, només es coneix la seva adscripció a Santa Cecília i no es té cap dada sobre la seva construcció o el seu vertader emplaçament. Es podria relacionar amb les masies dels voltants, de caràcter rural i dispers. | 41.7538600,2.2852800 | 440581 | 4622695 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 67650 | Pou de glaç de la Fontmolsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-fontmolsa | López,J. (1992): 'Els pous de neu i de glaç del Montseny', Monografies del Montseny, 7, p. 6197. | XVII-XVIII | A simple vista no presenta especials problemàtiques estructurals. Necessita urgentment la instal·lació de mesures de protecció entorn de l'obertura i un condicionament de l'entorn forestal. | Estructura construïda en un marge a la dreta de l'antic camí ral de Barcelona a Vic, aprofitant un banc al natural reforçat per un mur de pedra seca. El pou segueix la tipologia tradicional de secció circular i excavada a la part interna, antigament coronada amb una coberta semicircular. El mur intern és folrat amb pedra local, tallada de dimensions diferents i poc treballada, seguint la tècnica de pedra vista, sense revestir, amb l'ús de petits còdols per falcar l'estructura. La paret presenta encara els forats testimoni de les bastides utilitzades per a la seva construcció. El pou fa uns 7 metres de profunditat des del nivell de terra fins al fons, el qual, tanmateix, conté prou enderroc per pensar en una profunditat d'uns 2 o 3 metres més. El diàmetre és de 9 metres aproximadament. | 08276-170 | Ola Pedralba | L'any 1754, un contracte d'arrendament del pou de la Fontmolsa explica que 'si se pot omplir de glas, se poden contar a treta en lo principi del estiu 1600 càrregas. Té la conveniència de ser mitja hora més cerca de Barna, que los Pous de Avancó, que és apreciable per lo descans del Carruatge. Y son dueño Ygnasi Circuns Botiguer de Telas lo lloga si pot: Hi ha molts anys que busca comprador; però té malas circunstancias; perquè està molt faltat de bassas, i per a poder fer anar la aygua a las bassas, fora necessari ferse una resclosa a la Riera, que costaria molt'. | 41.7439300,2.2662900 | 438993 | 4621606 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67650-foto-08276-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67650-foto-08276-170-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jaume Oliver i Bruy | Aquesta construcció es relaciona amb la producció i comercialització del glaç que es feia al terme de Tagamanent, des d'almenys el segle XVII i fins al segle XX. El Pou de la Fontmolsa, concretament, consta en funcionament a mitjan segle XIX. Integrat en un itinerari patrimonial (Parc Patrimonial de la Pedralba).Es troba al marge dret de l'antic camí de Barcelona a Vic; a la dreta de la variant de l'antiga C17 sota la casa de la Pedralba. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 67651 | Viaducte de la Fontmolsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-fontmolsa | Informació proporcionada per Raquel Lacuesta (SPAL Diputació de Barcelona). García Mateo, J.L. (director); Jiménez Vega, M.; Cuéllar Villar, D. Inventario de puentes ferroviarios de España. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Ediciones Doce Calles. Madrid. 2004. Inventari de Patrimoni Industrial del Ferrocarril a Catalunya. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Museu del ferrocarril de Catalunya, Vilanova i la Geltrú. 2006. Inèdit. | XIX | Tagamanent compta amb un dels viaductes més espectaculars de l'antiga línia del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses. Salva el torrent de Valldaneu, just on s'aiguabarreja amb el Congost, en el límit amb el municipi de Sant Martí de Centelles. Se'l coneix com el Pont de la Fontmolsa pel nom d'una antiga fàbrica situada molt a prop, que també batejà el túnel del tren contigu al viaducte. La seva construcció respon a les característiques que es van estandarditzat a la segona meitat del segle XIX: obra de mamposteria combinada amb maó vist, el qual forma els arcs i les voltes de punt rodó i perfila les arestes i impostes dels pilars. Consta d'onze ulls, amb 110 m de llargada que discorren paral·lels al riu. La seva silueta destaca entre la vegetació de ribera i és visible des de l'autovia.C-17. | 08276-171 | Torrent de Valldaneu | L'antiga línia del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, al seu pas pels municipis de Sant Martí de Centelles, Tagamanent, Figaró-Montmany, la Garriga i Canovelles es va traçar resseguint el curs del Congost o saltant d'una riba a l'altra amb el que en el seu moment van constituir agosarades estructures aèries de pedra i ferro. En el projecte o direcció de la línia, entre Granollers i Sant Joan, van intervenir diversos enginyers, successivament: l'anglès John Barry (1863-1865), Manuel Aramburu (1867), el belga Jules Cesar Diricq (1870), Eugeni Broccà Sagnier (1871-1875), i finalment, la societat formada pels enginyers Bernard, Vainot i Cia (a partir del 1877). Va ser la Maquinista Terrestre i Marítima qui portà a terme l'execució dels viaductes de la línia, a partir dels projectes redactats per Nicolau Tous Mirapeix, cofundador de l'empresa, i l'enginyer Josep Maria Cornet Mas (autor, juntament amb el mestre d'obres Josep Fontseré Mestre, del mercat del Born de Barcelona). Entre 1870 i 1875 es van projectar i construir, entre d'altres, el viaducte de la Fontmolsa, a Tagamanent, fet amb pedra i maó; el viaducte de Sant Jordi, al poble del Figaró, i els de Gallicant i Can Palau, a la Garriga. Aquests tres es van bastir amb obra mixta de carreuat i mamposteria de pedra, maó i bigues metàl·liques de gelosia, les quals van ser substituïdes en la dècada de 1930 per bigues del tipus Warren, conformades per perfils diagonals amb muntants verticals intercalats. La pedra que es va utilitzar va ser la sorrenca vermella del Bertí i la de marès grisa del Figaró. Alguns autors han atribuït els viaductes a l'empresa Eiffel (del de Can Palau, Pere Blancafort escriví que hi havia una placa amb el nom del constructor Gustav Eiffel), però malgrat que la seva tipologia s'inspira en la d'aquesta casa, la Maquinista Terrestre i Marítima, que va esdevenir la principal empresa metal·lúrgica catalana de l'època, en dóna fe de la construcció. El viaducte de Canovelles-Les Franqueses del Vallès és una obra posterior i presenta una solució diferent als anteriors. | 41.7510500,2.2504400 | 437682 | 4622408 | 1875 | 08276 | Tagamanent | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67651-foto-08276-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC: Mª del Agua Cortés Elía | La fotografia 1 es troba publicada al llibre: 'Inventario de puentes ferroviarios de España'. José Luis García Mateo (director), Miguel Jiménez Vega, Domingo Cuéllar Villar. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Ediciones Doce Calles. Madrid. 2004, p. 136. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 67533 | Font de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-2 | XX | Aquesta font es troba situada al costat de l'Ajuntament de Tagamanent, a la Plaça de la Vila. Es tracta d'una estructura de factura contemporània formada per pedres de dimensions variables lligades amb ciment que s'adossen a una gran pedra. La font té una aixeta d'obertura i una petita pica d'obra; a la part central hi ha una inscripció gravada a l'obra on es fa un recordatori a Mossèn Adjutori Vilalta i on es diu: 'Remunteu amb majestat /la gran ruta inconeguda/ entre temps i eternitat. Mossèn Adjutori Vilalta. 1908-1978.' | 08276-53 | Vall del Congost. | La construcció de la font, de caire molt contemporani, s'ha d'associar amb la ubicació de l'Ajuntament, aquest construït al 1978. La font està dedicada a Mossèn Adjutori Vilalta. Home del ripollès, fomat per claretians i posteriorment anà al seminari de Vic. Va ser ordenat sacerdot cap el 1932 i va ser mossèn de Tagamanent fins la seva mort. Composà poemes, cançons i sardanes de títols com: Batecs, Flors blanques, Pastoreta del Congost, Segon diumenge de maig, Veus Paternals. Promocionà la cultura catalana i el municipi de Tagamanent, essent un dels principals organitzadors de totes les activitats de caire religiós i cultural del poble. | 41.7375000,2.2670400 | 439049 | 4620891 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||
| 67534 | Monument al Beat Miró de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-beat-miro-de-tagamanent | AAVV. (1999). Monogràfic dedicat al Beat Miró de Tagamanent. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent. n. 45. AAVV. (2000).Noticiari de l'Associació: inauguració del monument al Beat Miró de Tagamanent. | XX | Monolit de pedra rojenca local, on hi ha encastada la cara del Beat Miró de Tagamanent que s'ha tret del que hi ha a la tomba del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, on està enterrat. Amb una inscripció que diu: L'Associació de Veïns i Amics de Tagamanent en memòria del Beat Miró, fill de Tagamanent 1113-1161. I amb una llegenda que diu: 'En un món trasbalsat ets el mirall on tothom s'hauria de mirar.' | 08276-54 | Vall del Congost. | Monolit que s'inaugurà el 9 de setembre del 2000, dins els actes de la Festa Major de Tagamanent. es realitzà un doble ofici religiós i cívil i forma part d'una petita placeta dins l'urbanització de la Pedralba. MIRO DE TAGAMANENT: (Tagamanent, Vallès Oriental 1113- Sant Joan de les Abadesses, Ripollès 1161). Canonge agustinià i beat. Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i Ermessenda i va ser lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan de les Abadesses el 25 de juny del 1127, en el document d'oblació, també hi surten els noms dels seus germans: Pere, Arbert i Bernat. Allà va ser ordenat prevere hi protà una vida senzilla dedicada a l'estudi, l'oració, el dejuni i la caritat fins el 12 de setembre 1161, que morí. Dos segles després, Ramon de Bianya, abat de Sant Joan, que havia rebut del papa l'encàrrec de reformar la canònica agustiniana a Catalunya, volgué destacar la beatutiud del canonge i a causa de la veneració que se li professà manà, al 1345, que un artista segurament de la cort pontifícia d'Avinyó construís un sepulcre d'alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida. Les despulles foren col·locades el 28 d'agost, Festa de Sant Agustí, del 1345. Aquest sepulcre es troba prop del presbiteri, i està format per un sarcòfag d'alabastre de Beuda que té, en la seva cara anterior l'àliga de Sant Joan evangelista i a banda i banda, una inscripció rimada i l'escut dels Tagamanent. També hi ha una la figura de Miró, de forma estilitzada que remarca la seva espiritualitat i l'ascetisme, i que té un gos descansant als peus, volent significar la fidelitat de Miró a la regla canonical. El sepulcre fou profanat pels francesos el 1794, i traslladat a un absis proper; i malmès en part el 1936, tot i que la Generalitat de Catalunya el va retirar. Després, al 1939, va ser tornat al seu lloc original i recompost dins el programa de restauració del monestir entre 1948 i 1963. També hi ha una vida llatina anònima s. XIV que recorda la seva santedat. Aquest relat ha estat transmès per Flórez, que es valgué d'una transcripció de Caresmar, el qual va proposar que el nom del beat estigués en una de les cadires de la catedral nova de Lleida, entre els dels altres sants catalans. El seu culte, va començar arran de la seva mort i sempre se li ha atribuït favors i penjant exvots prop del seu sepulcre. La comunitat hi feia cremar llànties i eren conegudes les seves aptituds curatives que han pervingut fins els nostres dies. | 41.7409300,2.2653300 | 438910 | 4621273 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 67535 | Monòlit del pont de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-pont-de-santa-eugenia | ARXIU MUNICIPAL, Ajuntament de Tagamanent. VIVES, E. (1997). A Emili Castellanos Vila. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n. 40. | XX | Monòlit fet de pedra local, anomenada també pedra roja de Tagamanent, format per un sol bloc de 40 cm de gruix per quasi un metre d'alçada.La part superior presenta un acabat amb punxa a la banda dreta, i la pedra no presenta cap tractament en tota la superfície. Es troba situat abans del pont nou de Santa Eugènia, al barri de Santa Eugènia del Congost, a la banda dreta del camí. Aquest element està dedicat a Emili Castellanos Vila (1954-1995). | 08276-55 | Vall del Congost | Dedicat a Emili Castellanos Vila (1954-1995). Fet el maig 1997.Emili Castellanos fou lingüísta i escriptor, morí el 17 de nov de 1995 a Barcelona, als 41 anys. Era idealista, i llicenciat el filologia catalana. Dedicat a Tagamanent i la natura. Va fer el pregó de festa Major del 1991. L'Associació de veïns i Amics de Tagamanent va ser l'encarregat de recuperat el sector de l'antic camí de Tagamanent a Santa Eugènia, entre les cases de Can Morera i l'Església, de la inauguració del nou pont de Santa Eugènia (10 maig 1997) i del monolit dedicat a la seva memòria. | 41.7350400,2.2687500 | 439189 | 4620617 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67535-foto-08276-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 67545 | Bugader de cendra de l'Agustí. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bugader-de-cendra-de-lagusti | LOPEZ, J. (1989). 'Els bugaders de cendra.' Muntanya 766. Butlleti CEC. Barcelona, p. 252-253. | XVIII-XIX | Dins el Museu Etnològic del Pla de la Calma. | Bugader de cendra, de pedra d'esmolar de caire local. Presenta la forma de gran vas globular, tot i que només en resta la meitat. Es troba situat al primer pis de la masia, a la zona de la cuina i prop de la llar de foc, per tal d'aprofitar l'aigua calenta per fer la bugada. Hi ha un atre fragment de bugader situat en una habitació del costat. | 08276-65 | Pla de la Calma, mas Agustí. | Els bugaders de cendra s'utilitzen per blanqueja la roba, aquesta era rentada prèviament abans de fer la bugada. Es dissolia la cendra amb aigua calenta i mentre s'escalfava l'aigua, el bugader s'omplia de roba i s'hi tirava la cendra, refredada i netejada de pols. Després s'abocava l'aigua, quan havia arrencat el bull; i un cop escolada es recollia pel sobreixidor i es retornava a la caldera per tornar-se a escalfar. | 41.7508800,2.3058200 | 442286 | 4622350 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67545-foto-08276-65-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 67579 | Vitrall de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitrall-de-tagamanent | XX | En aquest senzill vitrall es veuen les parròquies històriques de Tagamanent: la principal al Turó de Santa Maria, Sant Cebrià de la Móra i Santa Eugènia del Congost. | 08276-99 | Vall del Congost. | Aquest vitrall va ser construït per ser colocat al nou ajuntament al 1979 i fou encàrregat a vidres Barnoles, una empresa especialista en vitralls i vidres de Vic. | 41.7380300,2.2667500 | 439025 | 4620950 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67579-foto-08276-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 67584 | Imatge de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-eugenia-0 | XIV | <p>Aquesta imatge de talla polícroma en fusta, hauria format part d'un conjunt més gran dedicat a Santa Eugènia i que s'ubicaria en un punt indeterminat del retaule, segurament el cos principal. Les reduïdes dimensions de l'estàtua i els seus trets han fet dubtar de la seva autenticitat. Es tracta d'una figura empeus, simbolitzant a Santa Eugènia, amb una ploma a la mà dreta i un llibre a l'esquerra, situada sobre un petit pedestal.</p> | 08276-104 | Vall del Congost, barri de Santa Eugènia. | <p>Aquesta imatge hauria procedit del retaule d'estil Barroc dedicat a Santa Eugènia del Congost i que fou cremat i destruït al 1939, durant la Guerra Cívil. L'estàtua va estar guardada al mas Santaeugènia, on els propietaris, la família Castellanos en va tenir cura, fins que va ser retornada a l'església. Actualment és l'única imatge venerada en el recinte.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67584-foto-08276-104-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Anna M. Gómez | 93 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 67593 | Bugader de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bugader-de-les-planes | LOPEZ, J. (1989). 'Els bugaders de cendra.' Muntanya 766. Butlleti CEC. Barcelona, p. 252-253. | XVII | Sencer | Peça de grans dimensions, construida amb pedra local i situada al la cuina del mas les Planes. A la mateixa habitació s'hi pot observar el seu emplaçament original, al costat de la llar de foc, per escalfar l'aigua que s'havia d'utilitzar per blanquejar. Objecte de pedra amb una obertura central i circular de 0'5 m de diàmetre i amb un petit suport a la part inferior, per permetre evaquar l'aigua, un cop utilitzat. Aquesta peça es troba en molt bon estat de conservació, estant pràcticament sencer. | 08276-113 | A les Planes, sobre Vallcàrquera (Figaró). | En les cases d'època moderna es documenten una sèrie d'accessoris d'ús domèstic ampli. Els bugaders de cendra s'utilitzen per blanqueja la roba, aquesta era rentada prèviament abans de fer la bugada. Es dissolia la cendra amb aigua calenta i mentre s'escalfava l'aigua, el bugader s'omplia de roba i s'hi tirava la cendra, refredada i netejada de pols. Després s'abocava l'aigua, quan havia arrencat el bull; i un cop escolada es recollia pel sobreixidor i es retornava a la caldera per tornar-se a escalfar. | 41.7320600,2.2884800 | 440827 | 4620272 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 67611 | Quadres de Santa Eugènia del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-santa-eugenia-del-congost | XX | <p>Col·lecció formada per 8 obres pintades entre Albert Ràfols Cullerés i R. Goula. Es tracta de pintura sobra tela que representa diverses imatges i escenes religioses de la vida de Crist.</p> | 08276-131 | Vall del Congost, al barri de Santa Eugènia del Congost | <p>Ràfols Cullerés va nèixer a Barcelona el 1892, on morí al 1986. Pintor format a la Llotja amb Lluís Labarta, A. Mas i Fontdevila, que marxà a viure a Madrid, fou el pare de Ràfols Casamada, també il·llustre pintor, pedagog de l'art i el disseny. Albert Ràfols exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona al 1917 i a la Pinacoteca. Posteriorment es dedicà a ensenyar a pintar a grups burgesos de Barcelona i a realtizar encàrrecs diversos. De la seva pintura destaca l'enquadrament fotogràfic i la factura esbossada, d'on destaquen els seus interiors i retrats. L'encàrrec de decorar l'església de Santa Eugènia del Congost es realitzà després de la guerra civil espanyola; que va ser quan l'església va ser saquejada i bona part dels seus béns destruïts.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67611-foto-08276-131-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Anna M. Gómez | Ràfols i Goula | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 67612 | Canelobres de Santa Maria de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobres-de-santa-maria-de-tagamanent | <p>MORGADES, J (1893). Catálogo del Museo Arqueológico-Artísitco Episcopal de Vich. Vic. PLADEVALL, A. (1999)CATALUNYA ROMÀNICA vol. XXII. Barcelona, p. 240. PLADEVALL, A. (1999). 'Santa Maria de Tagamanent' a El vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona, p.178-180 .</p> | XIII | <p>L'anomenat Canelobre I de Tagamanent és una peça de ferro forjat que fa 1'60 m d'alt i una anella de 52'50 cm de diàmetre; presenta un corona de llum rotatòria, sobre un trespeus amb la base aplanada. La canya és ortogonal i decorada amb dos nusos circulars i un tercer de quadrat per aguantar la corona on es posa el llum. Aquesta corona és formada per quatre barres llises que en la seva base, fan forma de creu; els extrems d'aquestes barres estan acabades amb una flor de lis estilitzada i amb forma de forca o trident d'uns 18'5 cm alt, un dels quals es conserva incomplet. El segon Canelobre de Tagamanent és de ferro forjat i fa 1'80 m alt. Presenta una corona de llum rotatòria formada per quatre barres que s'uneixen en una arandela d'on en surt una estructura en forma de creu. Aquesta corona és dentada per la part de dalt. A la base trobem tres peus aplanat per les puntes que s'uneix a 14 cm del terra formant una canya gruixuda, circular i llisa, de 3 cm de diàmetre, amb dos forats circulars a la part baixa que fa que tingui dos sortints semicirculars a banda i banda. La canya s'estreny per aguantar la corona de llum i acaba en punta per poder sostenir el ciri.</p> | 08276-132 | Museu Episcopal de Vic | <p>Aquest primer canelobre de Tagamanent s'ha datat del segle XIII i hauria ingressat al Museu Episcopal de Vic, abans del 1893 on té el número d'inventari 1.342 i que s'associaria a un altre canelobre també procedent de Santa Maria i amb el número 1.341.Per altra banda, el segon canelobre de Tagamanent també s'ha datat del segle XIII i hauria ingressat al Museu Episcopal de Vic, en les mateixes condicions que l'anterior, on té el número d'inventari 1.341. La seva ubicació dins el temple de Santa Maria de Tagamanent sembla força clara tot i que se'n pugui precisar l'emplaçament. L'església de Santa Maria es cita per primera vegada a inicis del s. X dC. Aquesta primera construcció romànica el vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona, Folc II, la va cedir al, 1098, al monestir de Santa Fe de Conques, amb l'objectiu de que hi fundés un monestir. Aquest, per raons desconegudes no s'arribà mai a fundar, i l'església passà a Sant Pere de Casserres, que era propietat dels vescomtes de Cardona, fins al 1257, tot i que fins el XIV els priors de Casserres presentaven el capellà o rector i cobraven una part de les rendes. Del segle XIV en endavant constarà com a parròquia del bisbat de Vic i a partir del XVII l'església prengué el caire de santuari marià. Tenim poca documentació sobre el terratrèmol del s. XV, però es documenten àmpliament les obres de manteniment i reforma realitzades al s. XVI, afegint-se dues naus laterals i la capella del Roser, es va eliminar el campanar d'espadanya, construint-se un de planta quadrada. A partir del XVIII, va entrar en un progressiu estat d'abandonament que es va accentuar al s. XIX i cap al 1940 la parroquialitat es traslladà a Santa Eugènia. La posició exacta dels canelobres dins el temple, el seu autor i comprador i la seva trajectòria històrica queden per precisar; tot i així poden dir que al llarg del segle XIX es procedí al buidatge de part de mobiliari de l'església i que en aquest cas, dues de les peces van anar al Museu Episcopal.</p> | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-07 00:00:00 | Anna M. Gómez | Desconegut. | el Museu Episcopal de Vic està actualment en període de remodelació, i no és visitable. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 67486 | El pi de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-de-lavenco | DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL.'El pi de l'Avencó'. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. | Estat de conservació precari. | Aquest pi pinyer (pinus pinea), es troba situat dins el camping de l'Avencó, al barri del mateix nom de forma relativament isolada, cap a la banda més est d'aquest espai de lleure. El seu estat vital és dubtós, ja que va patir l'impacte d'un llamp fa anys i la precarietat d'alguna de les seves branques és força evident. L'exemplar conserva una alçada de 21 m amb un volt de canó de 3'32 m mentre que la soca fa 3'83 m. La capçada és de forma triangular, amb una projecció de 15,25 m per 12 m per 13'48 m. Actualment conserva dues branques principals que es ramifiquen als 5'50 m, però que tenen un desenvolupament precari i la fulla no és gaire abundant. Tot i així no deixa de constituïr un bon exemplar de pi, en una zona on predominen roures i alzinars. | 08276-6 | Al barri de l'Avencó. | 41.7658100,2.2655200 | 438949 | 4624036 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||
| 67541 | Reserva natural de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reserva-natural-de-vallforners | La zona de Vallforners destaca per l'abruptuositat de les seves cingleres i la poca traça de la presència humana. La zona queda compresa entre els següents sots: Sot de la Font de Mas Déu, Sot de Noguereta, Sot dels Avellaners, Sot de la Figuerassa i torrent del Mojó. Es tracta d'un espai on abunda el roure i l'alzina, amb una recent i important aportació de pi. Com per la resta d'àrees ocupades per avetoses i rouredes de les zones de Reserva Natural Qualificada, s'ha procedit a elaborar estudis complerts sobre la seva evolució realitzant-se diversos inventaris fitosociològics. Reconeixement florístic de les zones de Reserva Natural Qualificada on s'ha de tenir en compte la corològica de les espècies vegetals endèmiques i/o amenaçades. | 08276-61 | Estribacions del Montseny. | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Els criteris seguits sorgiren en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7429700,2.3384100 | 444989 | 4621451 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67541-foto-08276-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||
| 67542 | Les alzines de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-alzines-de-lavenco | IPEC-Montseny (1998), n. 3921. DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. | Conjunt de 18 alzines on, tres de les quals, s'han descrit i declarat arbres d'interès local. Alzina 1- exemplar que fa 14, 50 m d'alçada, amb un volt de canó de 2,21m i un volt de la soca de 4,90 m, amb una projecció horitzontal de la capçada de 18,50 m per 16 m; amb una ramificació de tres branques principals ramificades a 3,50 m. Alzina 2- individu de Quercus ilex, situat a 12'5 m de l'Alzina 1. Fent una alçada de 20 m, la més alta del conjunt, i amb una volta de canó de 2,37 m. El volt de la soca és de 4,25 m i la projecció horitzontal de la capçada és de 19 per 18 m. Aquest exemplar té tres branques principals que ramifiquen a 6,50 m. Alzina 3- Alzina situada a 29 m de l'Alzina 1 i a 28 m de l'alzina 2. Aquest exemplar fa una alçada aproximada d'uns 15 m, amb un volt de canó de 2'67 m. El volt de la soca és de 4,24 m; mentre que la capçada presenta una projecció de 21m per 18,30 m amb tres branques principals ramificades a 2'15 m. | 08276-62 | Al barri de l'Avencó. | Bona part d'aquestes alzines foren plantades al segle passat per la família Dachs, propietaris de l'Avencó. | 41.7650200,2.2595900 | 438456 | 4623952 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||
| 67549 | Alzina del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-bellit | DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. VIVES, JM. (1996). Arbres monumentals i singulars del Montseny. Monografies del Montseny, 11. p.69-92. | Alzina que creix en un marge rodejada de camps de conreu, destacant entre el paisatge. Es tracta d'un exemplar viu de Quercus ilex d'uns 11 m d'alçada (tot i que se li han arribat a atribuir 12 m) i amb un volt de canó de 3,70 m. El volt de la soca fa uns 4,60 m, amb una capçada esfèrica que presenta una projecció de 18,70 m per 18,80 m. es desenvolupa en tres branques principals ramificades a una alçada de 1'80 m. A prop seu hi trobem dos forats, un de força gros, que no sembla haver afectat la vitalitat de l'arbre. L'alzina és en la major mesura, l'arbre que ocupa la major superfície del massís i en molts punt forma una massa boscosa important; des de les zones més baixes fins a 1000 m altitud. L'actitivat humana sobre el bosc (desforestació, producció de carbó vegetal...) fa que no trobem exemplars molt desenvolupats. Poden viure centenars d'anys i tot i que són de creixement lent, poden assolir dimensions importants. | 08276-69 | Pla de la Calma | Per la seva singularitat ha estat considerat un dels arbres monumentals més significatius del Montseny. | 41.7634700,2.3077700 | 442459 | 4623747 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67549-foto-08276-69-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 67550 | Alzina de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagusti | DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. | L'alzina és en la major mesura, l'arbre que ocupa la major superfície del massís i en molts punt forma una massa boscosa important; des de les zones més baixes fins a 1000 m altitud. L'actitivat humana sobre el bosc (desforestació, producció de carbó vegetal...) fa que no trobem exemplars molt desenvolupats. Poden viure centenars d'anys i tot i que són de creixement lent, poden assolir dimensions importants. | 08276-70 | Pla de la Calma. | Per la seva singularitat ha estat considerat un dels arbres monumentals més significatius del Montseny. | 41.7634500,2.3078300 | 442464 | 4623744 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||
| 67573 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-4 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA-PARCS NATURALS (1987). Estudi sobre la propietat forestal. Barcelona. DIPUTACIÓ DE BARCELONA-PARCS NATURALS (1998). Viu el parc. El Montseny. Memòria. Barcelona. DIPUTACIÓ DE BARCELONA-PARCS NATURALS. Tagamanent. 364-X. GURRI, F. (1997). Parcs Naturals de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona p. 133-150. | El Parc Natural del Montseny se situa a la serralada Pre-litoral catalana, de la qual n'és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de de 30.010 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Els seus límits naturals són la riera d'Arbúcies, els cursos alts de la riera Major i del riu Gurri, el Congost i la plana del Vallès. Tres grans conjunts muntanyosos configuren el massís: la carena del turó de l'Home (1.706 m) i Les Agudes (1.703 m) , el Matagalls (1.697 m) i el pla de la Calma (Puig Drau 1344 m), que, units pels colls de Sant Marçal i de Collformic respectivament, encerclen la conca alta del riu Tordera. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. Geològicament, el Montseny és format per dues fases orogèniques i es troba trencat per un gran nombre de falles que han originat una complexa composició de capes i materials. Així, es troben calcàries a la zona del Congost, granits a l'àrea de Gualba i pissarres al pla de la Calma. L'especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. A grans trets es pot dir que, a mida que es guanya alçada, el clima passa de ser mediterrani a muntanyós fred amb diferents estadis intermitjos i que varien segons l'orientació dels vessants. Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. Des de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreuropeus per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins als cims (matollars i prats culminals). La confluència d'aquests factors en un relleu abrupte, solcat de torrents i cingleres, dóna com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats. El seu gran valor ecològic s'evidencia amb la pervivència d'espècies com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga, entre d'altres. En estreta relació amb la distribució de la vegetació, la fauna del Montseny es caracteritza també per l'existència d'espècies típiques de terres centreuropees a les zones altes del massís i per la fauna d'ambients més mediterranis a les parts baixes. La coincidència d'aquests dos grans grups en un espai relativament reduït es deu a què un gran nombre d'espècies hi troben les condicions adients per a desenvolupar-se: s'han documentat 270 espècies de vertebrats i més de 10. 000 d'invertebrats. El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda entre els mamífers més coneguts; l'astor, el gaig o el pitroig entre les aus més comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El que li confereix un caràcter més singular a la fauna però, són les espècies d'influència centreuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l'escurçó pirinenc. | 08276-93 | Al Montseny. | Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. En una guia de l'època es parlava del Montseny com a 'regió desconeguda i admirable'. Al mes de marc del 1909 el Centre Excursionista de Catalunya va celebrar al Matagalls el I Concurs de Esports d'Hivern. Els excursionistes crearen la Travessia del Montseny, que partint de la Vall del Congost, creuava la zona fins a Gualba, en un sol dia. Participar en aquest concurs es convertí en una competició i el rècord de 8 hores i mitja en propietat de la Secció muntanyenca del Centre Autonomista dels Dependents del Comerç, aconseguit el 1916, va ser superat el 1927 pel Centre Excursionista Barcelonès amb 4 hores i 24 minuts. Des de l'any 1977 en el sector barceloní i 1978 en el sector gironí, el massís del Montseny està legalment protegit per un pla especial d'ordenació promogut per les diputacions de Barcelona i Girona respectivament. L'any 1978 la UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MAB (Home i Biosfera) Les Diputacions de Barcelona i Girona gestionen aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació dels diferents sectors implicats. El pla especial garanteix la preservació dels valors naturals i culturals del Montseny; l'ús públic ordenat de la muntanya, l'atenció a les demandes pedagògiques, la recerca científica i el suport al desenvolupament socioeconòmic de la zona. El principal objectiu del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona en la gestió d'aquest espai és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment a aquest pla especial. | 41.7637900,2.3005900 | 441863 | 4623787 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La ocupació humana del Montseny ha portat a l'establiment d'unes activitats econòmiques específiques que modificaran les seves característiques. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 67577 | La Creu de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-lagusti | GARCIA-PEY, E. (1998). La creu de l'Agustí. Retall de premsa. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, 42, p.23. GARCIA- PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 124. | Prop del camí de la Calma, tocant pel costat de ponent de la masia de l'Agustí, es troba aquest collet que fa de pas entre la zona de la Calma i la del Turó. Es tracta d'una petita depressió a la carena d'una serralada o d'un contrafort per la qual es passa d'un vessant a altre de carena. En aquest punt es col·locà una creu de petites dimensions sobre una roca que es va esmicolar i va caure per la cinglera. | 08276-97 | Pla de la Calma, prop el mas Agustí. | Ens diu la llegenda que una pubilla del mas Agustí festejava amb l'hereu del Bellit i aquest sovint feia el camí per anar-la a veure. Una nit d'hivern negra i gebrada, després del festeig el noi va agafar el camí de tornada cap a casa, camí de les Credes, que és un punt de pas dificultós, on va tenir una topada impensada amb una llopada famolenca. Els familiars trobaren, l'endemà al matí, a l'estret pas unes poques restes de la seva roba. Per recordar el fet es posà una petita creu metàl·lica sobre una de les roques. Molt després un dia de pluja també s'endugué el rocam, sobre el qual hi havia la creu, la qual es creu que ha quedat congada sota l'esllavissada. Ningú va pensar d'anar a buscar-la ni restituïr-la. I avui es coneix el paratge com a creu de l'Agustí. Aquest paratge natural es troba en un punt geogràfic clau de comunicació entre els masos Bellver i Agustí amb la zona de la Calma, essent conegut des de sempre. | 41.7520200,2.3078700 | 442457 | 4622475 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||
| 67583 | Clot de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-mora | La zona del Clot de la Móra que ha estat definida com a Zona de Reserva Natural Qualificada, compren les estribacions de la riera del Pujol i el Torrent de la Figuera. Tota aquesta superfície de massa forestal es caracteritza per la presència de roure i alzina amb un petit percentatge de pineda. Hi dominen els boscos i el matollar on trobem una flora típica de la zona mediterrània, de subtipus humit. Els pendents abruptes de la vessant de la Móra caracteritzen aquest paisatge que ha tingut una evolució diferenciada respecte les altres zones arbòreas de la banda de la riera d'Avencó. | 08276-103 | Estribacions del Pla de la Calma | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Els criteris seguits sorgiren en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7853800,2.3130700 | 442919 | 4626176 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67583-foto-08276-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||||
| 67592 | Collet de la Creu de Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-creu-de-can-coll | GARCIA- PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 124. | Prop del camí que baixa de Can Coll, tocant pel costat de ponent de la masia el Coll, es troba aquest collet que fa de pas entre la zona del Figaró-Vallcàrquera i la del Turó. Es tracta d'una petita depressió a la carena d'una serralada o d'un contrafort per la qual es es passa d'un vessant a altre de carena. En aquest punt es col·locà una creu recordatòria de petites dimensions que va caure i està perduda. | 08276-112 | Sota el Turó de Tagamanent. | Creueta metàl·lica que quedava situada al collet de Can Coll, en memòria d'un caçador que va morir a causa d'un tret involuntari d'un company de cacera. La creu va desaparèixer i el lloc es considera de gran bellesa paisatgístic, essent una zona de pas essencial en les comunicacions de la zona de Figaró amb el Turó de Tagamanent. | 41.7403600,2.2929000 | 441202 | 4621191 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67592-foto-08276-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 67622 | Font d'en Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-vinyes | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 84. | Situada al costat del camí, a la cara de migdia de la riera del Pujol, en el camí que puja cap a la casa del mateix nom i un cop passat el pot de Picamena i el nou embassament. Es tracta d'un lloc obac, amb gran quantitat d'espècies botàniques i amb un accés immediat a la riera i al seu medi aquàtic. A la part més propera al camí, hi ha uns bancs de pedra que permeten seure al visitant i gaudir de l'entorn. | 08276-142 | pujant per l'esquerra de l'Avencó | Aquesta font, feta d'obra, ha estat arrenjada ben entrat el segle XX. Tot i que no s'en descarta un ús continuat de la mateixa des de molt temps abans, sobretot per les cases més properes com Ferreres o Picamena. El nom s'ha associat a la gran quantitat de vinyes que hi havia en els feixes de sobre la riera, i l'ús dels vinyetaires d'aquesta aigua. El lloc és molt freqüentat durant tot l'any, a l'hivern hi puja la gent d'Aiguafreda i rodalies a buscar-hi aigua, ja que té molta anomenada; i a l'estiu la gent hi puja d'excursió o a berenar. A part de la resta de l'any que hi passen excursionistes i ciclistes. | 41.7934500,2.2924000 | 441209 | 4627086 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67622-foto-08276-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 67625 | Lledoner de Castellseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-castellseguer | L'exemplar que ha estat considerat arbre d'interès local està junt altres dos lledoners (celtis australis), de característiques similars a l'individu estudiat però de mesures inferiors. Els tres arbres s'arrengleren davant la masia de Castellseguer, en el camí d'accés. El lledoner fa una alçada de 17 m, amb un volt de canó de 2, 80 m i amb un volt de soca de 5'50 m. La projecció de la capçada és de 16'60 m i aquest exemplar consta de dues branques ramificades a 6'5m de la base del tronc. | 08276-145 | Prop del Collet i Turó de Seguer. | 41.7349500,2.2794800 | 440081 | 4620600 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67625-foto-08276-145-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||||
| 67626 | Faig de Can Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-de-can-figuera | Aquest exemplar de faig (Fagus sylvatica), es troba situat isolat al camí d'accés a Can Figuera, a uns 100 m i a l'esquerra del camí que porta a la casa. És fàcil visualitzar-lo ja que es troba enmig de la plana i rodejat de ginestell, ginebró, esbarzers i falgueres i a prop d'un pi roig (pinus sylvestris), en ple Pla de la Calma. L'alçada de l'arbre és d'uns 17 m, amb un volt de canó de 2,74 m, mentre que el volt de la soca de 6,97 m. La projecció de la capçada, que és de forma ovalada, és de 14'40m per 14'10m i es desenvolupa en sis ramificacions a una alçada de 2'80 m. Segons M. Boada, és l'únic faig del Pla de la Calma. | 08276-146 | Pla de la Calma, a Can Figuera. | 41.7735000,2.3292800 | 444256 | 4624846 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67626-foto-08276-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||||
| 67627 | Pi del camí de les casetes de la coveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-cami-de-les-casetes-de-la-coveta | Aquest exemplar de pi pinyer (pinus pinea) es roba situat al camí de les casetes de la coveta. Es tracta d'un individu viu que fa una alçada d'uns 16 m amb una volta de canó de 2'60 m i un volt de la soca de 2'60 m. Fa uns 17 m de projecció de la capçada i aquesta és de forma globulosa. | 08276-147 | Barri de la Pedralba, carrer de la Font de la Coveta. | 41.7406200,2.2674500 | 439086 | 4621237 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/